Embed Size (px)
Citation preview
LES TORRES DE GUAITA ENTRE BENICÀSSIM I ORPESA
Al llarg de tota la costa valenciana hi ha repartides una bona quantitat de torres de guaita, construccions de pedra vora mar que eren els punts de vigilància militar per previndre la població de la costa dels atacs dels pirates barbarescos i corsaris que procedien del nord d’Àfrica, especialment des del segle XVI fins al XVIII. Normalment, hi havia comunicació visual entre les torres que permetia la comunicació (amb foc, fum i espills) entre si, i amb els nuclis urbans i amb els castells més importants dels voltants.
Quasi totes les torres tenen una factura arquitectònica similar: estan aïllades en caps de la costa; solen ser cilíndriques, amb dues o tres plantes; estan construïdes amb carreus de pedra viva i reblerts d‘una argamassa de morter de calç i arena, i runa de pedra; tenen la porta a mitjan alçada, a la qual s’accedia per una escala de corda, amb petites finestres i troneres de defensa i, les més importants, matacans i merlets. Però de tant en tant se’n construïen també de més complexes.
En aquesta excursió visitarem les torres de guaita que encara hi ha entre Benicàssim i Orpesa: la torre de Sant Vicent, la torre Colomera, la torre de la Cordà i la torre del Rei d’Orpesa, la més rellevant de totes.
La línia de torres de guaita continuen al nord d’Orpesa (la torre de la Sal, la torre de Capicorb, la torre de Torrenostra, la torre Ebrí, la torre Badum...) fins al castell de Peníscola. Més a l’interior són els castells els que formen una segona línia defensiva: Montornès, Miravet, Xivert, Polpís, Peníscola.
Si voleu contextualitzar les torres amb la seua època consulteu les Ordinacions tocants a la custodia i guarda de la costa marítima del Regne de València de 1673 (pàgines 14 i 22 del pdf).
En aquesta excursió connectem dues de les ciutats turístiques més importants del nord valencià: Benicàssim —o Benicassi, com diem ací— i Orpesa per la costa, una costa que
ha patit especialment la bogeria constructora de fa uns anys; les urbanitzacions han robat l’espai que ocupaven els boscos que arribaven vora mar només fa uns anys; les rompudes per fer carrers i edificis han trencat cingles i roques d’un gran valor paisatgístic; petites cales voltades de pineda han sigut ocupades per iots i velers al port esportiu d’Orpesa...
L’excursió: les torres de guaita entre Benicàssim i Orpesa: 12 de novembre de 2016
Lloc de trobada: alberg Argentina.
Hora: 9 h
L’excursió, que és lineal, ressegueix la costa per vora mar. En un principi caminem pel passeig marítim de Benicàssim (3 km) on, de seguida, trobem la torre de Sant Vicent (segle XVI), que fins fa pocs anys estava ocupada per la Guàrdia Civil, que hi tenia adossada una caserna.
A partir d’ací apareixen les antigues vil·les, interrompudes per alguna torre d’apartaments, que van ser alçades a finals del segle XIX per als constructors de la línia de ferrocarril, ara convertida en línia verda. Les persones majors de Benicàssim encara coneixen aquestes platges com la del Cel i la de l’Infern, al mig de les quals hi havia hagut una almadrava.
Acaba el passeig marítim i agafem la via verda, única manera de travessar els penya-segats sobre la mar que ens duran fins a Orpesa.
Distància: 10 km Desnivell acumulat: 90 m Temps: 4-5 h
Caminem, doncs, per l’actual via verda Benicàssim-Orpesa, per on, el 1868, va començar a passar el tren de la línia Barcelona-València fins que se’n va fer la desviació quan es va construir la doble via els anys 90 del segle XX.
El primer tram travessa la urbanització de les Platgetes de Bellver, que es va fer famosa fa uns anys perquè l’expresident Aznar hi passava l’estiu en un xalet vora mar que li cedia un conegut tauleller de la Plana; el podrem veure —per fora, és clar— al costat de les petites cales de les Platgetes. Ha estat un miracle que cap llei de costes haja considerat que aquesta i altres construccions s’hagueren d’enderrocar per estar a tocar de la mar.
Enfront de les Platgetes, envoltades de pins, canyes i vegetació costanera, ja es veu, sobre un penya-segat que cau vertical sobre la mar, la primera torre de guaita que visitarem: la Colomera. A l’esquerra, però, la urbanització de luxe Torre Bellver s’alça, desafiant, sobre els tossals que es van cremar (500 ha) el juliol de l’any 2000; on abans hi havia un esponerós bosc mediterrani que arribava vora la mar ara hi ha construccions, carrers i fanals que la crisi no ha deixat avançar; però estan esperant.
Després de visitar la Colomera, anomenada torre del Colomer en documentació antiga, retornarem a la via verda i agafarem l’antic camí de ronda que devien fer els soldats entre torre i torre, i del qual encara queden alguns marges. Cada torre estava defensada per dos soldats a peu i dos soldats a cavall —anomenats atalladors— que establien comunicació entre les torres i amb els castells.
Es va deixant enrere les vistes sobre Benicàssim i, en girar per damunt d’un penya-segat, ens apareix davant la pineda de la Renegà i, al fons, la torre de la Cordà o de la Mala Dona.
Per sort, aquest bosc de pi blanc no va ser afectat per l’incendi de l’any 2000 i podem arribar a imaginar com seria la nostra costa no fa tants anys; és una llàstima, però, que no hi haja cap restricció per a l’accés amb vehicles, que a l’estiu omplen les clarianes, compacten la terra sota els arbres i eliminen el sotabosc. Sens dubte, l’antiga via de tren va servir de dic de contenció a la urbanització que creix a l’altra banda, tret d’un parell de construccions que es van construir vora la mar i que ara, en un únic cas, resisteix els embats dels temporals i de les lleis.
En travessar la pineda i les cales de la Renegà farem cap directament a la torre de la Cordà o del Barranc (de la Mala Dona), com consta en la documentació antiga.
Abans d’arribar-hi, però, caminarem entre pins, margallons i matisses que creixen a la vora de les petites i difícils cales de la Renegà, i podrem veure un interessant cocó que, modificat per l’home, servia per recollir l’aigua de pluja per als pastors que, en temps antics, feien servir l’assagador que encara va, ara buit d’animals, per la costa.
(Podeu consultar les vies pecuàries i més coses en: http://cartoweb.cma.gva.es/visor/ )
La torre de la Cordà, que ha estat restaurada recentment, té adossada una escala de ferro exterior que permet pujar-hi fins a dalt. Va començar a construir-se el 1553, alhora que la torre Colomera i també la torre de Sant Julià, que no es conserva. Aquestes tres torres feien de connexió entre la torre del Rei d’Orpesa i la torre de Sant Vicent de Benicàssim.
És de planta circular i està construïda de maçoneria; està voltada de troneres des de les quals els soldats vigilaven la costa. La porta, com era habitual, es troba a mitjan altura (6 m), per fer més difícil l’accés de l’enemic. S’hi accedia amb una escala de corda que es podia llevar en cas d’atac pirata.
Des de la torre de la Cordà agafarem la via verda fins a la boca del túnel de més longitud (600 m) de la via verda, al qual no entrarem perquè ens desviarem pel camí de ronda que volta el tossal del Bovalar pels penya-segats del Cofre.
Encara que aquesta zona també es va cremar fa anys, la vegetació es va recuperant molt a poc a poc; queda com a testimoniatge del bosc mediterrani que arribava a la mar, algunes clapes de pins que van resistir. Des de la senda, que puja per la vora dels penya-segats, es pot veure les roques on viuen corbs marins i altres aus que, a l’estiu, veuen passar les motos aquàtiques i iots de tot tipus i mida: el port d’Orpesa és a girar el cantó; les illes Columbretes, enfront mateix dins la mar.
Després d’una curta pujada apareix al davant el port esportiu d’Orpesa i, al fons, la platja de la Conxa, envoltada de grans edificis, com ara les torres Las Vegas I i Las Vegas II, que tapen totalment la torre del Rei. Sort que ara ja no cal establir comunicació entre aquesta torre i les que ja hem vist en l’excursió.
També es veu el tossal d’Orpesa la Vella, on hi ha el jaciment ibèric que marca els inicis del poblament de la costa i sobre el qual està edificat el xalet de Berlanga, el director de cinema. En una banda queda la petita cala del Rector i a l’altra, la platja de la Conxa, que caldrà travessar per arribar a la torre del Rei.
La torre del Rei d’Orpesa és un exemple d’arquitectura militar renaixentista que es va construir el 1568 sobre una anterior de 1413. Cal buscar l’origen de la construcció en un fort atac pirata a Torreblanca l’any 1397, ja que es va considerar necessari construir defenses al llarg de la costa.
Hem demanat a l’Ajuntament d’Orpesa que ens la deixen visitar.
La tornada fins a Benicàssim, la farem amb autobús.
Cal dur:
- Esmorzar i dinar. - Aigua. - Bon calcer, crema solar, bastons. - Protecció per a la pluja. - Roba d’abric (caminem vora mar i és novembre).
