87
L’ESCORÇA TERRESTRE L’ESCORÇA TERRESTRE

L’ESCORÇA TERRESTRE

  • Upload
    axel

  • View
    34

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

L’ESCORÇA TERRESTRE. COMPOSICIÓ DE L’ESCORÇA. Els elements més abundants de l’escorça són: OXIGEN SILICI ALUMINI, FERRO, CALCI, MAGNESI. S’ANOMENEN ELEMENTS GEOQUÍMICS. LA CAPA EXTERNA DE LA TERRA. La capa externa del planeta és l’ESCORÇA TERRESTRE. - PowerPoint PPT Presentation

Citation preview

Page 1: L’ESCORÇA TERRESTRE

L’ESCORÇA TERRESTREL’ESCORÇA TERRESTRE

Page 2: L’ESCORÇA TERRESTRE

COMPOSICIÓ DE L’ESCORÇACOMPOSICIÓ DE L’ESCORÇAEls elements més Els elements més abundants de abundants de l’escorça són:l’escorça són: OXIGENOXIGEN SILICISILICI ALUMINI, FERRO, ALUMINI, FERRO,

CALCI, MAGNESI.CALCI, MAGNESI.

S’ANOMENEN S’ANOMENEN ELEMENTS ELEMENTS GEOQUÍMICS.GEOQUÍMICS.

OXIGEN

SILICI

ALTRES

Page 3: L’ESCORÇA TERRESTRE

LA CAPA EXTERNA DE LA LA CAPA EXTERNA DE LA TERRATERRA

La capa externa del La capa externa del planeta és l’ESCORÇA planeta és l’ESCORÇA TERRESTRE.TERRESTRE.

La part d’escorça que La part d’escorça que formen els continents formen els continents és l’ESCORÇA és l’ESCORÇA CONTINENTAL.CONTINENTAL.

La part d’escorça que La part d’escorça que forma el fons dels forma el fons dels oceans és l’ESCORÇA oceans és l’ESCORÇA OCEÀNICA.OCEÀNICA.

Page 4: L’ESCORÇA TERRESTRE

DEFORMACIONS DE DEFORMACIONS DE L’ESCORÇAL’ESCORÇA

A causa de la dinàmica de l’interior A causa de la dinàmica de l’interior de la Terra, els materials de l’escorça de la Terra, els materials de l’escorça es deformen.es deformen.

Els PLECS i les FALLES són Els PLECS i les FALLES són deformacions de l’escorça terrestre.deformacions de l’escorça terrestre.

Page 5: L’ESCORÇA TERRESTRE

PLECSPLECS

Són curvatures a mode d’ondes.Són curvatures a mode d’ondes. Les còncaves s’anomenen SINCLINALS i les Les còncaves s’anomenen SINCLINALS i les

convexes ANTICLINALS.convexes ANTICLINALS.

Page 6: L’ESCORÇA TERRESTRE

FALLESFALLES Una falla és una ruptura de materials Una falla és una ruptura de materials

acompanyada sempre de acompanyada sempre de desplaçament entre dos blocs.desplaçament entre dos blocs.

Page 7: L’ESCORÇA TERRESTRE

TIPUS DE FALLESTIPUS DE FALLES

Page 8: L’ESCORÇA TERRESTRE

MATERIALS DE L’ESCORÇA MATERIALS DE L’ESCORÇA TERRESTRETERRESTRE

ELEMENTS QUÍMICSELEMENTS QUÍMICS

MINERALSMINERALS

ROQUESROQUES

Page 9: L’ESCORÇA TERRESTRE

ELS ELEMENTS QUÍMICSELS ELEMENTS QUÍMICS

Page 10: L’ESCORÇA TERRESTRE

47

28

8,1 5,0 3,6 2,8 2,6 2,1

0

10

20

30

40

50

(%)

OXIG

EN

SILIC

I

ALUMIN

I

FERRO

CALCI

SODI

POTASI

MAG

NESI

ELEMENTS MÉS IMPORTANTS SEGONS EL SEU PERCENTATGE EN

PES

Page 11: L’ESCORÇA TERRESTRE

ELS ELEMENTS QUIMICS ES ELS ELEMENTS QUIMICS ES COMBINEN ENTRE ELLS FORMANT COMBINEN ENTRE ELLS FORMANT MINERALS.MINERALS.

Page 12: L’ESCORÇA TERRESTRE

ELS MINERALSELS MINERALS

Page 13: L’ESCORÇA TERRESTRE

Què són els minerals?Què són els minerals?

SÓN SUBSTÀNCIES PURES FORMADES SÓN SUBSTÀNCIES PURES FORMADES PER UN O DIVERSOS ELEMENTS PER UN O DIVERSOS ELEMENTS QUÍMICS. QUÍMICS.

LA SEVA COMPOSICIÓ S’EXPRESSA A LA SEVA COMPOSICIÓ S’EXPRESSA A PARTIR D’UNA FÒRMULA QUÍMICA.PARTIR D’UNA FÒRMULA QUÍMICA.

ELS SEUS ÀTOMS ESTAN ORDENATS ELS SEUS ÀTOMS ESTAN ORDENATS EN L’ESPAI DE LA MATEIXA MANERA.EN L’ESPAI DE LA MATEIXA MANERA.

Page 15: L’ESCORÇA TERRESTRE

ExempleExemple

QUARSQUARS

SiOSiO2 2 (Diòxid de (Diòxid de Silici)Silici)

Page 16: L’ESCORÇA TERRESTRE

PROPIETATS DELS MINERALSPROPIETATS DELS MINERALS

Page 17: L’ESCORÇA TERRESTRE

ALGUNES PROPIETATS DELS MINERALS

HÀBIT

CLIVATGE

DURESA

COLOR

LLUENTOR

LLUMINISCÈNCIA

PROPIETATS ELÈCTRIQUES I MAGNÈTIQUES

PROPIETATS QUÍMIQUES

Page 19: L’ESCORÇA TERRESTRE

2.Clivatge o exfoliació: Propietat que tenen alguns minerals per trencar-se en determinats plans.

Aquests plans són en el reflexe de zones de debilitat a la seva estructura.

Per exemple, la GALENA s’exfolia en cubs.

Page 20: L’ESCORÇA TERRESTRE

DuresaDuresa: És la resistència que oposa un : És la resistència que oposa un

mineral a ser ratllatmineral a ser ratllat..

En 1920 el mineralogista alemany F. Mohs va En 1920 el mineralogista alemany F. Mohs va proposar una escala de deu nivells de duresa, en la proposar una escala de deu nivells de duresa, en la qual cada mineral ratlla a l'anterior i és ratllat pel qual cada mineral ratlla a l'anterior i és ratllat pel

posterior. L'posterior. L'escala de Mohsescala de Mohs és: és:

Page 21: L’ESCORÇA TERRESTRE
Page 22: L’ESCORÇA TERRESTRE

Color: és el tipus de llum que reflecteix al ser il·luminat.

És una de les característiques més evidents per a identificar-lo.

Alguns minerals poden presentar colors diferents segons el tipus i quantitat d'impureses que contingui, donant lloc a "varietats".

El quars és un mineral que presenta moltes varietats.

Page 23: L’ESCORÇA TERRESTRE

                               

Quars rosaQuars rosa

                            

Quars hematoideo,Quars hematoideo,

                                     

AmatistaAmatista

                                     

CitriniCitrini

                      Cristall de rocaCristall de roca

          

                          

ÀgataÀgata

                                    

Quars lletósQuars lletós

                                     

SílexSílex

ALGUNES VARIETATS DE QUARS

Page 24: L’ESCORÇA TERRESTRE

La lluentorLa lluentor. La lluentor d'un mineral és el grau en . La lluentor d'un mineral és el grau en què la llum es reflecteix en la seva superfície. què la llum es reflecteix en la seva superfície.

Hi ha Hi ha minerals brillantsminerals brillants i i minerals matsminerals mats. .

Els tipus de lluentor més coneguts són: Els tipus de lluentor més coneguts són: metàl·licmetàl·lic, , vitrivitri, , sedóssedós, , nacratnacrat, , diamantídiamantí, , resinósresinós i i greixósgreixós. .

Page 25: L’ESCORÇA TERRESTRE

Exemple lluentor metàl.licaExemple lluentor metàl.lica

PIRITA (FeSPIRITA (FeS22))

Page 26: L’ESCORÇA TERRESTRE

Exemple lluentor sedosaExemple lluentor sedosa ASBESTOSASBESTOS

Page 27: L’ESCORÇA TERRESTRE

Exemple lluentor vitreaExemple lluentor vitrea OBSIDIANAOBSIDIANA

Page 28: L’ESCORÇA TERRESTRE

Lluminiscència Lluminiscència

Page 29: L’ESCORÇA TERRESTRE

PROPIETATS ELÈCTRIQUESPROPIETATS ELÈCTRIQUES. . La més coneguda és la La més coneguda és la conductibilitatconductibilitat, que consisteix , que consisteix en la capacitat de deixar passar el corrent elèctric. en la capacitat de deixar passar el corrent elèctric.

LES PROPIETATS MAGNÈTIQUESLES PROPIETATS MAGNÈTIQUES. . Són les quals estan relacionades amb el Són les quals estan relacionades amb el magnetismemagnetisme, , és a dir amb la capacitat d'atreure al ferro. és a dir amb la capacitat d'atreure al ferro.

Ex: Magnetita (FeEx: Magnetita (Fe33OO44))

Page 30: L’ESCORÇA TERRESTRE

Propietats químiquesPropietats químiquesSón aquelles propietats que depenen de la Són aquelles propietats que depenen de la reaccionabilitat reaccionabilitat química del mineral amb les altres substànciesquímica del mineral amb les altres substàncies. .

Les més important són la Les més important són la solubilitatsolubilitat i la i la reaccionabilitat reaccionabilitat amb l’àcid clorhídricamb l’àcid clorhídric. .

Ex: La calcita produeix efervescència a posar-se en contacte amb l'àcid clorhídric

Page 31: L’ESCORÇA TERRESTRE

LES ROQUESLES ROQUES

Page 32: L’ESCORÇA TERRESTRE

ROQUESROQUES

UNA ROCA ÉS UN UNA ROCA ÉS UN AGREGAT NATURAL AGREGAT NATURAL FORMAT PER UN O FORMAT PER UN O

DIVERSOS TIPUS DE DIVERSOS TIPUS DE MINERALS.MINERALS.

Page 33: L’ESCORÇA TERRESTRE

Per exemple:Per exemple: EL GRANIT (una de les roques més EL GRANIT (una de les roques més

abundants a l’escorça continental), està abundants a l’escorça continental), està constituit pels minerals quars, mica i constituit pels minerals quars, mica i feldespat.feldespat.

Page 34: L’ESCORÇA TERRESTRE
Page 35: L’ESCORÇA TERRESTRE

Les roques es classifiquen en tres Les roques es classifiquen en tres grups segons el seu origen:grups segons el seu origen:

Roques sedimentàriesRoques sedimentàries Roques magmàtiques o ígniesRoques magmàtiques o ígnies Roques metamòrfiquesRoques metamòrfiques

Page 36: L’ESCORÇA TERRESTRE

ROQUES SEDIMENTÀRIESROQUES SEDIMENTÀRIES

Page 37: L’ESCORÇA TERRESTRE

ROQUES SEDIMENTÀRIESROQUES SEDIMENTÀRIESLes roques sedimentàries es formen per l’acumulació de sediments.

Page 38: L’ESCORÇA TERRESTRE

TIPUS DE ROQUES TIPUS DE ROQUES SEDIMENTÀRIES:SEDIMENTÀRIES:

Roques detrítiquesRoques detrítiques Roques evaporítiquesRoques evaporítiques Roques calcàriesRoques calcàries Roques organògenesRoques organògenes

Page 39: L’ESCORÇA TERRESTRE

ROQUES SEDIMENTÀRIES DETRÍTIQUESROQUES SEDIMENTÀRIES DETRÍTIQUES

S'originen a partir del material transportat S'originen a partir del material transportat en forma de partícules sòlides. en forma de partícules sòlides.

Segons la mida dels materials es Segons la mida dels materials es classifiquen en: classifiquen en:

conglomerats conglomerats gresos gresos Lutites i argil.litesLutites i argil.lites

Page 40: L’ESCORÇA TERRESTRE

CONGLOMERATSCONGLOMERATS Els conglomerats són roques Els conglomerats són roques

formades per còdols i sorra.formades per còdols i sorra.

Page 41: L’ESCORÇA TERRESTRE

Altres exemples de Altres exemples de conglomeratconglomerat

Page 42: L’ESCORÇA TERRESTRE
Page 43: L’ESCORÇA TERRESTRE

Montserrat és un massís format, Montserrat és un massís format, sobretot per conglomeratsobretot per conglomerat

Page 44: L’ESCORÇA TERRESTRE

GRESOSGRESOS

Són roques formades per acumulació Són roques formades per acumulació de sorra.de sorra.

Page 45: L’ESCORÇA TERRESTRE
Page 46: L’ESCORÇA TERRESTRE
Page 47: L’ESCORÇA TERRESTRE

LUTITES I ARGIL.LITESLUTITES I ARGIL.LITES

Són roques detrítiques on les partícules de Són roques detrítiques on les partícules de sediment són tan petites que no es poden veure sediment són tan petites que no es poden veure a simple vista.a simple vista.

Les partícules que les formen estan poc Les partícules que les formen estan poc cohesionades per lo que tenen poca resistència cohesionades per lo que tenen poca resistència a l’erosió.a l’erosió.

Page 48: L’ESCORÇA TERRESTRE
Page 49: L’ESCORÇA TERRESTRE
Page 50: L’ESCORÇA TERRESTRE

ROQUES SEDIMENTÀRIES ROQUES SEDIMENTÀRIES EVAPORÍTIQUESEVAPORÍTIQUES

Les evaporites s’originen quan Les evaporites s’originen quan l’evaporació és molt intensa en un l’evaporació és molt intensa en un llac o antic mar, de manera que les llac o antic mar, de manera que les partícules dissoltes en aquest partícules dissoltes en aquest precipiten. precipiten.

Page 51: L’ESCORÇA TERRESTRE

Com a conseqüència d’aquesta Com a conseqüència d’aquesta evaporació s’originen evaporació s’originen

SALS SALS GUIXOSGUIXOS

Page 52: L’ESCORÇA TERRESTRE

Un exemple a Catalunya és la Un exemple a Catalunya és la MUNTANYA DE SAL DE MUNTANYA DE SAL DE

CARDONACARDONA

Page 53: L’ESCORÇA TERRESTRE

GUIXOS GUIXOS Aflorament a Súria

Page 54: L’ESCORÇA TERRESTRE

La sal que trobem a Cardona és sal potàsica

Page 55: L’ESCORÇA TERRESTRE

Com s’originaren aquestes Com s’originaren aquestes formacions per formacions per EVAPORACIÓ?EVAPORACIÓ?

Page 56: L’ESCORÇA TERRESTRE

Fa 65 milions d’anys... Fa 65 milions d’anys...

Page 57: L’ESCORÇA TERRESTRE

En aquest mar interior hi desembocaven dos rius importants:

Un que naixia als Pirineus, i l’altre al massís catalanobalear.

Durant mil.lenis aquests rius van anar dipositant sediments, creant dos grans deltes.

Page 58: L’ESCORÇA TERRESTRE

Amb el temps, aquest mar interior es Amb el temps, aquest mar interior es va assecar, i els deltes quedaren a la va assecar, i els deltes quedaren a la vista, exposats al vent i a la pluja vista, exposats al vent i a la pluja que els van anar modelant.que els van anar modelant.

L’un era Sant Llorenç de Munt; i L’un era Sant Llorenç de Munt; i l’altre Montserrat.l’altre Montserrat.

Page 59: L’ESCORÇA TERRESTRE
Page 60: L’ESCORÇA TERRESTRE
Page 61: L’ESCORÇA TERRESTRE
Page 62: L’ESCORÇA TERRESTRE

Estan formades per carbonat de calci.Estan formades per carbonat de calci.

Aquest compost químic pot provenir Aquest compost químic pot provenir de:de: Esquelets d’animals com petxines i Esquelets d’animals com petxines i

coralls que quan moren s’acumulen.coralls que quan moren s’acumulen. Per precipitació del carbonat de calci Per precipitació del carbonat de calci

directament a mars i llacs.directament a mars i llacs.

ROQUES SEDIMENTÀRIES CALCÀRIESROQUES SEDIMENTÀRIES CALCÀRIES

Page 63: L’ESCORÇA TERRESTRE

Roques calcàries a Tres Salts (riu Llobregat a Sant Fruitòs del Roques calcàries a Tres Salts (riu Llobregat a Sant Fruitòs del Bages)Bages)

Page 64: L’ESCORÇA TERRESTRE

Les roques calcàries poden contenir moltes vegades restes Les roques calcàries poden contenir moltes vegades restes fòssils degut al seu origenfòssils degut al seu origen

Astrocoenia lobatorotundata,Astrocoenia lobatorotundata, un corall colonial fòssil que es reconeix pels seus 8 septes, un corall colonial fòssil que es reconeix pels seus 8 septes,

trobat a Calders (Bages)trobat a Calders (Bages)

Page 65: L’ESCORÇA TERRESTRE

Calcita que es va formar per precipitació a partir de l’aigua que Calcita que es va formar per precipitació a partir de l’aigua que

circulava per una escletxa de la pedra sorrencacirculava per una escletxa de la pedra sorrenca

Page 66: L’ESCORÇA TERRESTRE

Es formen per l’acumulació i la Es formen per l’acumulació i la transformació de restes d’animals i transformació de restes d’animals i plantes que van viure fa milions plantes que van viure fa milions d’anys.d’anys.

Són el CARBÓ i el PETROLI.Són el CARBÓ i el PETROLI.

ROQUES SEDIMENTÀRIES ROQUES SEDIMENTÀRIES ORGANÒGENESORGANÒGENES

Page 67: L’ESCORÇA TERRESTRE

ROQUES MAGMÀTIQUES O ROQUES MAGMÀTIQUES O IGNEASIGNEAS

Page 68: L’ESCORÇA TERRESTRE

Es formen per refredament i Es formen per refredament i solidificació de magmes, masses de solidificació de magmes, masses de materials rocosos fosos, que materials rocosos fosos, que s'originen a l'interior de la Terra, a s'originen a l'interior de la Terra, a profunditats que oscil·len entre uns profunditats que oscil·len entre uns 10 i 150 kms. 10 i 150 kms. 

Page 69: L’ESCORÇA TERRESTRE

TIPUS DE ROQUES IGNIESTIPUS DE ROQUES IGNIES Hi ha dos tipus:Hi ha dos tipus:

ROQUES EXTRUSIVES O VOLCÀNIQUESROQUES EXTRUSIVES O VOLCÀNIQUES El refredament del magma es fa a la superfície terrestre o El refredament del magma es fa a la superfície terrestre o

molt aprop d’aquesta.molt aprop d’aquesta. Per tant és un refredament ràpid i esl cristalls que les Per tant és un refredament ràpid i esl cristalls que les

formen NO es veuen a simple vista.formen NO es veuen a simple vista. Les més abundants són els BASALTS.Les més abundants són els BASALTS.

ROQUES INTRUSIVES O PLUTÒNIQUESROQUES INTRUSIVES O PLUTÒNIQUES El refredament del magma és a l’interior de l’escorça.El refredament del magma és a l’interior de l’escorça. És refredament lent i els cristalls formats es veuen a És refredament lent i els cristalls formats es veuen a

simple vista.simple vista. Les més abundants són els GRANITS.Les més abundants són els GRANITS.

Page 70: L’ESCORÇA TERRESTRE

BASALTBASALTÉs una roca de color fosc, moltes vegades negra.És una roca de color fosc, moltes vegades negra.

Normalment té unes Normalment té unes vesículesvesícules formades per formades per bombolles de gas.bombolles de gas.

Page 71: L’ESCORÇA TERRESTRE

Amb el temps Amb el temps aquestes vesícules aquestes vesícules poden omplir-se amb poden omplir-se amb sediments.sediments.

El basalt amb El basalt amb moltes vesícules de moltes vesícules de gas es coneix com gas es coneix com ESCORIA.ESCORIA.

Page 72: L’ESCORÇA TERRESTRE

A Catalunya trobem importants A Catalunya trobem importants formacions basàltiques a Castellfollit formacions basàltiques a Castellfollit de la Roca (Garrotxa).de la Roca (Garrotxa).

Page 73: L’ESCORÇA TERRESTRE

GRANITGRANIT

El granit és El granit és una roca una roca formada formada bàsicament bàsicament per quars, per quars, mica i mica i feldespat.feldespat.

Page 74: L’ESCORÇA TERRESTRE
Page 75: L’ESCORÇA TERRESTRE

Varietats de granit (polit)

Hi ha molts tipus de granit segons la presència d’altres minerals.Hi ha molts tipus de granit segons la presència d’altres minerals.

Page 76: L’ESCORÇA TERRESTRE

El granit un cop pulit s’utilitza El granit un cop pulit s’utilitza molt en decoració.molt en decoració.

Page 77: L’ESCORÇA TERRESTRE

ROQUES METAMÒRFIQUESROQUES METAMÒRFIQUES

Page 78: L’ESCORÇA TERRESTRE

ROQUES METAMÒRFIQUESROQUES METAMÒRFIQUES

Es formen per alteració d’altres roques Es formen per alteració d’altres roques sedimentàries, ignies o fins i tot, altres sedimentàries, ignies o fins i tot, altres metamòrfiques.metamòrfiques.

Aquesta alteració es produeix sense que la Aquesta alteració es produeix sense que la roca canviï d’estat, és a dir, sense perdre roca canviï d’estat, és a dir, sense perdre l’estat sòlid.l’estat sòlid.

Es produeixen sota la superfície terrestre, Es produeixen sota la superfície terrestre, a condicions molt elevades de pressió i a condicions molt elevades de pressió i temperatura.temperatura.

Page 79: L’ESCORÇA TERRESTRE

El metamorfisme del granit origina El metamorfisme del granit origina una roca anomenada GNEIS.una roca anomenada GNEIS.

El metamorfisme d’una calcària El metamorfisme d’una calcària origina el MARBRE.origina el MARBRE.

El metamorfisme de les lutites El metamorfisme de les lutites originen les PISSARRES.originen les PISSARRES.

Page 80: L’ESCORÇA TERRESTRE

GRANIT GNEISGRANIT GNEIS

Page 81: L’ESCORÇA TERRESTRE

CALCÀRIA MARBRECALCÀRIA MARBRE

Page 82: L’ESCORÇA TERRESTRE

LUTITES PISSARRALUTITES PISSARRA

Page 83: L’ESCORÇA TERRESTRE

El cicle de les roques.El cicle de les roques.

Les roques no són immutables i Les roques no són immutables i estàtiques. estàtiques.

En realitat experimenten canvis molt En realitat experimenten canvis molt lents que transformen unes roques lents que transformen unes roques en altres. Aquest procés es coneix en altres. Aquest procés es coneix amb el nom de amb el nom de cicle de les roquescicle de les roques..

Page 84: L’ESCORÇA TERRESTRE
Page 85: L’ESCORÇA TERRESTRE

VIDEO: VIDEO:

LES ROQUESLES ROQUES

Edicions SM 16 min Edicions SM 16 min

Page 86: L’ESCORÇA TERRESTRE
Page 87: L’ESCORÇA TERRESTRE

Power point elaborat per Rocío Espina Power point elaborat per Rocío Espina Escola Joaquima de Vedruna de TerrassaEscola Joaquima de Vedruna de Terrassa

Fotografies: Fotografies: Virtual Museum Geology Cochise CollegeVirtual Museum Geology Cochise College

www.xtec.cat/iessantramon/webies/alumnes/marcj/diapiwww.xtec.cat/iessantramon/webies/alumnes/marcj/diapir.swfr.swf

Revista Eureka Marzo 2008Revista Eureka Marzo 2008

Video:Video: Libros Vivos Editorial SMLibros Vivos Editorial SM