Edició de LleidaDIVENDRES · 15 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14668 - AVUI / Any XL. Núm. 13538 - EL PUNT

1,20€

1479

71-1

1894

62T

8011

75-1

1273

22w

DRET · “És peculiar que Felip VIvingui a Catalunya quan ha rebutjatser el rei dels catalans”, afirma

FUTUR · “Sánchez no és l’únicactor, és molt important el quedigui Podem”, assegura

“No podem rebre el rei ambun somriure”

Elsa Artadi, aquesta setmana al Palau de la Generalitat ■ JUANMA RAMOS

Elsa Artadi. Portaveu del govern i consellera de la Presidència

P6-9

L’ESPORTIU

La selecció amfitriona fa cinc gols al’Aràbia Saudita en el primer partit

El porter saudita no pot evitar el primer gol rus ■ AFP

Futbol

Rússia obre ambgols el seu mundial

Google qüestiona lacensura exercida l’1-O

Nacional P14

Europa-Món P28

El BCE posarà fi al seu plad’estímuls al desembre

NACIONAL P10

El ministeri ho reconeix després queLlarena recordés als ministres del PSOE

que el trasllat no és responsabilitat seva

Interior admet quel’apropament depresos és polític

NACIONAL P12

El governreobre lesdelegacionsarreu del mónMaragall les restitueixdesprés del 155

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE JUNY DEL 2018

ltimament llegeixoalguns articles

que, des d’una òpticaindependentista, des-tinen els seus esfor-ços a posar en dubte

els partits polítics existents. Aquest re-lat contraposa la bona voluntat i els es-forços de “la gent” amb les maniobresobscures i el merder dels partits. Dei-xant de banda que els partits estanformats per “gent” i no per alienígenesni esperits, no negarem pas que dinsd’aquestes organitzacions hi ha fan-gueig i garrotades, com n’hi sol haveren qualsevol espai on s’ajuntin més detres persones. Ara bé, una de les po-ques lliçons nítides que podem extreu-re de l’1 d’octubre és que la coordina-ció entre la ciutadania, els partits i lesinstitucions és essencial per poder as-solir fites. Qualsevol responsable decol·legi electoral pot saber si van serimportants o no els partits perquèaquell dia es poguessin fer les vota-cions i hi hagués urnes i paperetes ar-reu. Si aprofundim una mica més enaquestes crítiques, veurem que una

bona part provenen de persones quehan estat profundament implicades enun determinat partit, les sigles del qualno passen pel millor moment pel quefa a la seva reputació, i que rere aques-ta voluntat de desprestigi generals’amaga el propi desori en esperad’una reorganització.

Tots plegats hem de valorar, com asocietat, com hem d’afrontar aquestassumpte. Podem intentar fer-ho sal-tar tot pels aires, com ja s’ha intentatamb un cert èxit amb les organitza-cions sindicals, perquè els interessosde cadascú quedin ocults en el fum deldesgavell i l’individualisme, o podemfomentar una participació exigent de laciutadania en aquestes organitzacions,reclamant-hi transparència i capacitatde presa de decisions.

En tot cas, segur que aquest debates podrà afrontar amb més serenitatun cop l’antic espai convergent s’hagisabut recompondre dels estralls delpassat i hagi superat les tensions entreles diverses famílies polítiques que hiconviuen.

Ú

Keep calmAndreu Pujol

Els partitsi la gent

Una de les poques lliçonsnítides que podem extreure del’1-O és que la coordinació entrela ciutadania, els partits i lesinstitucions és essencial perpoder assolir fites

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

aig un cafè amb l’amic Toni Se-garra al bar Iluro de Mataró.Com que és un antic militant del

PSUC, a Rússia vaig pensar en ell i lihe portat una piruleta que és una es-trella roja com les que encara coronenalguns edificis d’aquell país. Ironia,enyor? Em retreu cordialment que bu-llint a tants graus la política catalana iespanyola hagi dedicat tants dies a feranotacions del viatge. “No les podrieshaver reservat per a l’estiu, quan hi hamenys notícies?” A banda que ningúno ens assegura que l’estiu no siguitan escaldat com aquesta primavera,oblides, Toni, que vaig dir que men’anava per enretirar-me una tempo-rada de l’actualitat domèstica. De quèem vols fer parlar? De l’exconselleraClara Ponsatí, que des de l’exili esco-cès ha afirmat que a l’octubre el go-vern Puigdemont va jugar “de farol”amb l’Estat? Aquestes coses s’adme-ten, i amb orgull, quan has guanyat lapartida, no quan la perds, no quan aconseqüència del joc amb engany hi hagent a la presó i a l’exili i quan arahem de refer l’autonomia amb l’ajutenverinat del progressista govern es-

F

panyol que compta amb l’admiració demig món. Ja podem anar invocant elresultat del referèndum del primerd’octubre, si després en vam adminis-trar el resultat de farol. Alguns ja elvam detectar: no érem prous, l’Estatera més fort i virulent que no volíemadmetre, Europa no ens donaria su-port... Hem passat del “tenim pressa”al “tenim presos”. Fins fa quatre diesen reclamàvem l’alliberament. Jo en-cara ho faig, però observo que algunses conformarien que els acostessin aCatalunya. Tot són rebaixes. Quinmarge de maniobra té Puigdemont, aBerlín o a Brussel·les? Les victòries ju-

dicials a l’estranger, ens acosten a laindependència o es limiten a ser un ín-tim motiu de satisfacció? Va, Toni,deixa’m seguir a Rússia. La guia ens vadur a les quatre esglésies encaradesque hi ha al recinte del Kremlin. EnLluís Foix m’havia parlat d’una esglé-sia que Stalin havia enderrocat i con-vertit en una piscina abans de ser re-construïda després de la caiguda de laUnió Soviètica. Vaig preguntar a laguia si era una d’aquelles, i va saltarofesa: “Gràcies a Déu, Stalin no va to-car cap d’aquestes esglésies.” Desprésens va conduir davant la catedral deMoscou. Ens va dir: “Abans de ser re-construïda, Stalin l’havia enderrocadai convertida en una piscina.” Els rus-sos, els de Moscou si més no, són dementalitat reglamentada i estricta. Nom’ho podria haver aclarit abans? Da-vant les quatre esglésies del Kremlinhi ha la campana més gran i més pe-sant del món. “És a terra perquè uncop feta es van adonar que no hi haviacampanar.” Em pensava que les cap-grossades, variant de fer les coses sensecalibrar-les, eren privatives dels de Mata-ró; dels catalans, per extensió.

“Com elscatalans, els russostambé fan cosessense calibrar-les

Vuits i nous

Campana sense campanarManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE JUNY DEL 2018

El sobreseïment lliure de lacausa penal contra els vuit

professors de la Seu d’Urgell quevan ser acusats d’un delicte d’inci-tació a l’odi pel tractament que vanfer a classe dels fets de l’1-O tancaun procés judicial que no s’hauriad’haver produït mai. L’Audiència deLleida deixa molt clar la inexistèn-cia de cap delicte d’odi en l’actuaciódel professorat. Un tipus delictiuque s’està utilitzant per sectors del’unionisme espanyol de maneratergiversada per fer una veritablepersecució ideològica. Es demostraaixí que el suposat conflicte al col-legi Mossèn Albert Vives és total-ment artificial i que la demandad’algunes famílies lligades amb laGuàrdia Civil no ha fet res més quegenerar problemes on no n’hi havia.

Les famílies demandants hau-rien de reflexionar sobre la nefastacontribució que han fet a la convi-vència del centre escolar del qualformen part i, a més, el mal fet alsseus propis fills. És un greu errorportar a la via judicial aquesta qües-tió quan, com a pares, en cas de te-nir alguna legítima preocupació,disposen de canals interns en el sis-tema educatiu per aclarir-ho. I si laquerella és connivent amb l’estratè-gia política en marxa d’estigmatit-zació del model escolar català, en-cara pitjor. Per això caldria aclariramb quina autoritat i objectiu es vafer, doncs, la investigació realitzadaper la Guàrdia Civil també en altrescol·legis de la Seu. Finalment, un te-ma tan sensible que s’ha acabat ar-xivant no hauria d’afectar duranttot un curs una comunitat educati-va. A la Seu s’ha optat per la discre-ció, però el col·legi ha afrontat–com en el cas de l’institut de SantAndreu de la Barca i altres centres–una situació lamentable amb el lò-gic neguit d’un professorat asse-nyalat i assetjat al qual cal agrair laseva gran professionalitat.

Reparacióals mestresde la Seu

EDITORIAL

e li gira feina, ministre Borrell! Imolta. M’imagino que un dels prin-

cipals encàrrecs que li devia fer el pre-sident Sánchez en rescatar-lo d’allà onfos devia ser el de controlar el relat ca-talà a l’exterior, no fos cas que entretanta euroordre anul·lada i tantesimatges de la policia espanyola esba-tussant els ciutadans l’1 d’octubre,l’opinió pública internacional final-ment acabés tenint simpaties cap alscatalans. Com que vas ser eurodiputati president del Parlament, li devia dirSánchez, a tu et faran cas. Es tracta-va, suposo, de fer valer aquesta supo-sada autoritat internacional per con-vèncer tothom que això del procés ca-talà ja està enllestit, que ara entraremen una fase de diàleg i que finalmentes veurà que qui té credibilitat en totaquest afer és el govern espanyol, i nopas el català. Que el que val, vaja, és lamarca Espanya. Potser sí. Però a miem fa l’efecte, ministre, que en comp-

S “Al pas que van,Borrell haurà dededicar més tempsa refer la ‘marcaEspanya’ que alprocés català

tes de parlar del cas català haurà dededicar molts més esforços a explicarquè passa a Espanya. A explicar, perexemple, com és que al flamant nougovern espanyol un ministre de Cultu-ra no li dura ni una setmana. Com aministre d’Exteriors jo de vostè empreguntaria si ho entenen, això, a l’ex-terior. Si entenen com es pot ni tansols nomenar ministre algú que ha de-fraudat més de 200.000 euros a Hi-

senda. Tampoc sé si a l’exterior, queés la seva cartera, ministre, entenenque a Espanya fulminin el seu selec-cionador de futbol vint-i-quatre horesabans d’un Mundial. O que el gendredel rei hagi d’entrar a presó condem-nat per diversos delictes de corrupció.O que la policia belga hagi decidit obriruna investigació per saber si el CNIoperava il·legalment al seu país. O queun raper hagi de fugir i exiliar-se a l’es-tranger. O que se censurin exposi-cions en institucions públiques. O quehi hagi centenars de ciutadans investi-gats per delictes que unes quantes jus-tícies europees no saben veure per en-lloc. O que no els agradi el groc. Ni elsxiulets. Ni les urnes. A mi em sembla,ministre, que hi haurà de dedicarmolts esforços, a explicar-los-ho. Lamarca Espanya, tocada com està, elnecessita, ministre. No es distreguiamb coses menors com el procés. Dei-xi’l tranquil i concentri’s.

Se li gira feina, ministre!Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

Joan Pere Viladecans presenta a l’Espai Volart dela Fundació Vila Casas l’exposició Una mirada in-terior. Una mirada interior?, un diàleg entre l’art ila ciència. La mostra coincideix amb el 50è ani-versari de la seva primera exposició, el 1967 alCercle Artístic de Sant Lluc.

VICEPRESIDENT DEL GOVERN

Mirada interior

El govern vol augmentar substancialment el parcd’habitatges destinats a lloguer social i, a travésde l’Institut Català de Finances, ha habilitat dueslínies de préstecs que sumen 250 milions d’eurosamb l’objectiu d’augmentar de 2.800 habitatgesel parc públic. Ara n’hi ha 17.000.

-+=

-+=

Segon intentJosé Guirao

Aposta pel lloguer socialPere Aragonès

-+=

Joan Pere Viladecans

Guirao ha pres possessió del seu càrrec set diesdesprés que ho fes el seu antecessor, polèmic perles seves piulades i per la seva relació tempestuosaamb Hisenda. Sánchez ha optat per un fitxatge se-gur, un gestor cultural amb experiència en l’admi-nistració que, ves per on, no té compte a Twitter.

MINISTRE DE CULTURA ESPANYOL

ARTISTA

De reüllOdei A.-Etxearte

La vidaentre titulars

n home es va llençar ahir per la finestra quan lapolicia i la comitiva judicial estaven a punt de

desnonar-lo. Era amb la seva dona. Deu plantes.Cornellà de Llobregat. Set mesos d’impagament dellloguer. Suïcidi o assassinat? No en sabem res, de lafragilitat, fins que ens fa bocins. Ens lliguem al rosari dela hipoteca o a una mensualitat que voreja els núvolsperquè no tenim més possibilitats, i nodrim des de baixun mercat que s’enriqueix a costa d’un dret fonamentalque cap institució defensa prou. Contribuïm amb la

nostra vida a donar corda a unengranatge perfecte. Els bancs,propietaris de tants i tantshabitatges buits, van blindar-loquan anaven mal dades perquè labaixada del preu dels pisos sesostingués, a punt per remuntar. Iaixí ha estat: ara que se suposa quela crisi amaina, els preus continuen

pujant. Les hipoteques no estan a l’abast de la majoria iels desnonaments són, sobretot, per lloguer. Darrere decada xifra, de cada percentatge, hi ha persones quemalden per sobreviure en aquest mercat salvatge. Imoltes, sempre massa, no ho aconsegueixen. Devegades, greixats per la mecànica de l’ofici, els queescrivim notícies ens oblidem que, al capdavall, sempreparlem de la vida. De la dels altres i, indirectament, de lanostra. Potser els que ens llegiu, lliscant entre les lletres,també ho oblideu de vegades, encara que sigui sensevoler. I sempre, sempre, sempre, és el més important.

U

Darrere cadaxifra i cadatant per cent,hi ha personesque maldenper sobreviure

http://epa.cat/c/e77ewa

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE JUNY DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Els treballadors públics nomésparticiparien en la votació deforma voluntària. Es preveuen4.500 agents electorals pergestionar el referèndum.

10anys

20anys

Joan Puigcercós s’imposa enuna ERC més dividida. ElCongrés vota una executivamonocolor, sense els partidarisde Carod ni els crítics.

Menys de 24 hores abans quel’OTAN llanci l’operaciódissuasiva Falcó Decidit, esprodueixen nous combats entreforces sèrbies i secessionistes.

Agents electorals ERC, dividida Nova ofensivaTal diacomavui fa...

“Un governPP-PSC en una deles urbs punteres és,segur, el més grandels despropòsits

adalona és una ciutat singular, fe-ta a cops migratoris i configuradaen barris de característiques prò-

pies, com ciutats dins la mateixa ciutat,amb el repte de construir un model col-lectiu i teixir un projecte de futur. Tal-ment, una societat on s’han esmerçatmolts esforços, però que creixé de formadesordenada, que sofrí com poques l’ac-ció depredadora dels promotors immobi-liaris del franquisme i que fou esquartera-da pel traç d’una impersonal autopista.La transició postfranquista aterrà en unaBadalona que era la tercera ciutat catala-na en nombre d’habitants i una de les pri-meres colpejades per la crisi industrial.Una ciutat per construir. En els primersconsistoris, comunistes i socialistes orde-naren l’urbanisme i intentaren la verte-bració cívica, fins que el clientelisme afec-tà el lideratge polític i la cohesió social.Per la resta, la manca d’una lectura cor-recta front la immigració extracomunità-ria obria nous fronts de conflicte.

EN AQUEST CONTEXT, el Partit Popularpensà que era un territori adobat perplantar un campament avançat en terri-

B tori català –Enric Juliana dixit-– i trobàun tema (la descompensació migratòria),un ideòleg professional (Ivan Redondo) iel projecte d’un polític sense escrúpols(Garcia Albiol), per convertir Badalonaen un laboratori de pràctica política, desde la xenofòbia i el trencament social.Tres anys de clar discurs demagògic por-taren Albiol a l’alcaldia (2011). Nova-ment, la ciutat condemnada a la travessadel desert.

EL MATEIX ÈXIT ELECTORAL d’Albiol signifi-cà la recerca d’un antídot al trencamentsocial, i totes les forces polítiques s’uniren

per treure’l de l’alcaldia, cosa que fou pos-sible en les següents eleccions (2015).Tots contra Albiol, i així Dolors Sabaterarribava a alcaldessa amb un clar missat-ge de regeneració democràtica. Desd’aleshores la bona feina ha prestigiatl’actuació municipal. Tot indica que di-mecres que ve acabarà l’actual període deSabater a l’alcaldia. Un acord PP-PSOEportarà una moció de censura a l’èxit. Elcandidat socialista, amb tres regidors, se-rà votat com a alcalde pels deu regidorspopulars, amb un equip que controlaràGarcia Albiol. El pecat de Sabater: ser in-dependentista. L’esperit del 155 segueix,d’una o altra manera, influint en la socie-tat catalana i ara Ivan Redondo dirigeix elGabinete de Presidencia de Pedro Sán-chez. Tot dit.

BADALONA CONDEMNADA a laboratori depràctiques polítiques, immersa en un pro-blema que supera els límits municipals iincideix en la realitat del país, una Catalu-nya en construcció amb la incògnita de sa-ber on se situen els socialistes. Un governPP-PSC en una de les urbs punteres és, se-gur, el més gran dels despropòsits.

Jaume Oliveras i Costa. Escriptor

Laboratori en pràctiquesTribuna

ue una notícia deldiari et pot can-

viar la vida Loreto Ur-raca ho sap des del2008, quan hi va veu-re la fotografia de qui

recordava com l’avi Pedro, ja difunt.Loreto tenia 43 anys quan l’avi Pedrova ressuscitar en un retall de diari i varecordar que, poc abans que morís el1989, ell es va acostar a la neta oblida-da i va voler dictar-li les memòries. Lo-reto, que sospitava d’una biografiaobscura, es va negar a fer-li d’escrivà ila notícia del diari confirmava el temor:el seu avi era Pedro Urraca Rendueles,l’agent de la policia de Franco que vadetenir a França el president de la Ge-neralitat, Lluís Companys, per lliurar-loa Espanya i que fos executat el 1940.

Per aprendre a viure amb el pes delcognom Urraca passats els quaranta,Loreto publica Entre hienas, indagacióbiogràfica sobre l’avi –basada en do-cuments inèdits i cartes– que desvelala col·laboració de franquistes, nazis ipolicies de Vichy a França durant elfranquisme. Loreto escull el format de

la novel·la, però Entre hienas s’obreamb una carta a l’avi carregada de do-lor. “La transició va imposar un pactede silenci que us va cobrir d’impunitat[...] El teu infamant passat se’m va ve-nir a sobre com una allau [...] Em vaigsentir ultratjada, com si de sobtem’haguessin despullat a la plaça [...]La culpa no s’hereta, però el dany estàfet, i el dolor i la vergonya perduren [...]Hi havia humanitat en tu? [...] No etmereixes ni el temps, ni l’interès, nil’esforç de les persones que indaguenen la teva vida, però ets un mitjà perdescobrir la cara desconeguda de larepressió totalitària. Desenterrant elteu passat et poso en evidència [...] In-tento recuperar de l’oblit les vostresvíctimes per així deslliurar-me del llastde la teva infàmia i poder seguir vivintamb dignitat”, escriu Loreto Urraca. Icita Simone de Beauvoir: “La literaturapermet venjar-se de la realitat sotme-tent-la a la ficció.” Si algú es vol sumara la venjança, ho té fàcil: quan escolti elcognom Urraca, recordi primer la dig-nitat d’una neta ferida que es diu Lore-to i, ja més tard, l’avi que la mortifica.

Q

Full de rutaDavid Portabella

Urraca contraUrraca

Per aprendre a viure amb elpes del cognom i de ser netade qui va detenir Companys,Loreto escriu una cartacarregada de dolor a l’avi Negociació

possibleb Entre l’independentismeque vol la desobediència i laconfrontació, i l’actitud re-pressora i dictatorial del PP iCs, els dos nous governs hande crear situacions que facili-tin la negociació. Cal, doncs,establir objectius realistes quepuguin compartir-se. Que tor-nem a l’autonomia obsoletaque hem tingut fins fa mesos,o demanar d’entrada el refe-rèndum, són objectius quepoden trencar la negociació.Es tracta de buscar temescompatibles per a les duesparts. Haver eliminat ja el con-trol financer per part d’Hisen-da és un fet positiu que ajudaa avançar. El trasllat a presonscatalanes i una actuació de laFiscalia per retipificar els de-lictes i normalitzar la situaciójudicial per evitar el ridícul da-vant Europa, han de ser elspropers objectius a assolir. Calrevisar les quinze lleis catala-

nes suspeses pel TribunalConstitucional i redefinir lesinversions i un millor finança-ment, encara que provisional,per tirar endavant les accionsmés urgents. Tot això es potfer en pocs mesos si hi ha vo-luntat política. Per la seva part,el govern català ha d’abando-nar temporalment la unilate-ralitat i respectar les lleis vi-gents. Assolir la majoria devots independentistes en prò-ximes eleccions, és la clau quepot obrir les converses pel re-ferèndum que caldrà fer se-gur.DIONÍS LÓPEZBarcelona

Cadena humanaa Euskadib Essent a Euskadi el passatcap de setmana, vaig partici-par amb uns amics en la ca-dena humana Gure Esku Da-go en defensa del dret a deci-dir, i a més per la solidaritatamb Catalunya, pels joves

d’Altsasu i per unes pensionsdignes. El repte, que es vaaconseguir, era mobilitzar100.000 ciutadans que for-messin una cadena de 202km entre Donostia, Bilbo iGasteiz, amb 5.000 voluntarisque ajudaven. Vaig ser a lacarretera de Deba a Zumaiaamb un ambient distès, ama-ble, jove, festiu i amb bonatemperatura, però un pèl des-organitzat malgrat que feiatemps que l’Ertzaina, diputa-cions i ajuntaments hi col·la-boraven. Vaig rememorar laVia Catalana, amb 1.600.000participants repartits en 400km.¡ de punta a punta de Ca-talunya i una organització ex-emplar. Malgrat tot, felicitatsper la iniciativa i la solidaritat.ANTONI VILANOVA CASALSBarcelona

Especulacióimmobiliàriab Tots coneixem gent queamb les bombolles immobilià-

ries dels darrers temps s’hanvist sotmesos a mudar-se debarri o, pitjor, han hagutd’abandonar la seva ciutat es-timada. Tot per culpa delsfons d’inversió. Un tramatd’empreses nacionals i es-trangeres que s’han llançatcom voltors a comprar edificissencers, no per especularamb la venda, com a la bom-bolla del l’any 2005, sinó perespecular amb el lloguer. Elsajuntaments, però, es trobendavant d’un problema que notenen la capacitat de resoldreper ells mateixos. Només unParlament sobirà i absoluta-ment independent dels po-ders econòmics podria pro-mulgar una llei que posi fi persempre al problema. Hauriade ser una llei que directa-ment prohibís la comprad’edificis sencers per a l’espe-culació del lloguer.

L’habitatge és un dret o unnegoci?DAVID FERNÀNDEZSant Cugat del Vallès

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE JUNY DEL 2018

SísifJordiSoler

l vaixell Aquariusarribarà, si tot va

bé, dissabte al port deValència. A bord hiviatgen més de 600persones rescatades

al mar Mediterrani. Havien sortit de Lí-bia, com la majoria de barcasses queenfilen ara rumb a Europa, però la ne-gativa d’Itàlia i Malta a acceptar-los alsseus ports va provocar que el flamantpresident espanyol, Pedro Sánchez, enun gir inesperat pel que fa a les políti-ques d’immigració, anunciés quel’Aquarius podia atracar a la Península.Molts han corregut a treure la pols aaquelles pancartes de #refugeeswel-come que havien quedat mig oblida-des a l’armari i les institucions (ajunta-

ments, Generalitat i diferents governsautonòmics) ja s’han ofert per acollir-los. Mentrestant, la dreta italiana, ambMatteo Salvini al capdavant, celebravacom una victòria el fet que el vaixell fi-nalment no arribés al seu país. La tris-ta realitat és que al debat que es va feraquesta setmana sobre l’Aquarius alParlament Europeu només hi van as-sistir un 10% dels eurodiputats. Latrista realitat és que pràcticament cappaís ha complert amb els acords esta-blerts per acollir refugiats. L’Estat es-panyol només ha completat l’acolli-ment de 1.400 persones de les 17.000que estipulava el pla. A més, les condi-cions en què viuen aquestes personesals centres d’acollida no són les mésadequades i alguns refugiats han mar-xat cap a altres països. Seguramentl’Aquarius serà rebut amb tots els ho-nors, però els seus tripulants, segura-ment, tornaran a ser invisibles d’aquí apocs dies.

E

De set en setAdela Genís

Invisibles

Poca afluència en el debatsobre el vaixell ‘Aquarius’ alParlament Europeu

Fernando Grande-Marlaska, MINISTRE DE L’INTERIOR ESPANYOL

“Sempre que hi hagi una autorització judicial, es potavaluar un trasllat que faciliti la vida personal i familiar”

La frase del dia

“Això no vad’una divisió entrecatalans i espanyols,sinó entrerepublicanismei franquisme

s diu que Ciutadans, i altres forma-cions que tenen com a objectiu po-sar fi a Catalunya com a nació, sorgí

arran d’alguns documentals de TV3, espe-cialment el Sumaríssim 477, on s’exposa-ven les complicitats i el protagonisme d’al-guns cognoms importants de la Barcelonaactual en l’assassinat de Manuel Carrasco iFormiguera. Altres reportatges, com ara eld’Els nens perduts del franquisme, tambégeneraren certes polèmiques perquè dei-xaven en evidència la impunitat del fran-quisme.

MALGRAT QUE LA SOCIETAT catalana és fe-rotgement antifranquista (i precisamentl’independentisme n’és expressió política),cal no oblidar l’existència d’un franquismeal nostre país. A partir del 1939 s’instal·la adiverses ciutats catalanes, especialmentBarcelona i les seves capitals de província,una aristocràcia funcionarial amb policies,advocats, alts funcionaris de les delega-cions, empreses,... que viuen amb discreció(i temor) la Transició. Tracten de preser-var el seu estatus de privilegi i el confort quesignifica gaudir de cert sentit d’elit colonial.En aquest sentit, és altament recomanablela trilogia novel·lística de Manuel Costa-Pau que retrata aquesta lògica perversa.

ARA BÉ, COM TOTA ELIT, aquesta és sociolò-gicament heterogènia: hi ha des del comis-sari fins al “número de la Guardia Civil”;des del delegat del ministerio, fins al subal-tern que obtingué la plaça per mèrits deguerra; des del membre del consell d’admi-nistració d’una gran empresa estatal, fins al’estanquer: una massa considerable iconscient que el seu estatus és fruit d’unacte de violència; i que la seva supervivèn-cia com a grup depèn de les complicitatspolítiques al més alt nivell. Aquesta perver-sa estructura és prou evident del que serial’Espanya profunda d’avui, on les relacionsde poder encara es mantenen d’acord ambaquesta lògica, amb cultura política encaraimpregnada d’impunitat, especialmentpresent en el Madrid de les altes esferes.

E TANMATEIX, CATALUNYA, capital de la dissi-dència durant el franquisme, actuà al mar-ge d’aquesta lògica. Amb la seva cultura po-lítica llibertària i republicana, els franquis-tes estaven en minoria. Com a societat eu-ropea inquieta i dinàmica, la catalana evo-lucionà. L’onada migratòria de les darreresdues dècades, un estrat més d’una històriade moviments poblacionals, obligà a re-plantejar qüestions d’identitat, fent delpaís una nació postnacional, en el sentitque ens acosta més al model de gresol almés pur estil nord-americà o canadenc,que no pas a l’estreta lògica del ius sangui-nis alemany o espanyol. I, de fet, aquestaevolució endògena va ser percebuda perl’establishment espanyol com una deses-panyolització, que incrementà la tensiópolítica a partir del retorn del franquismedesacomplexat a les institucions, a partirde l’era Aznar.

ÉS AQUÍ ON LA POLÍTICA ESPANYOLA, tot re-prenent una lògica similar al lerrouxismede principis del segle XX, tracta de neutra-

litzar aquesta reconstrucció de la identitati de fer avortar qualsevol projecte que l’allu-nyés del control de Madrid. La qüestió im-migratòria sempre va ser una carta temp-tadora per al nacionalisme espanyol. En elpassat, immigrants peninsulars han estattractats d’éssers manipulats com a actorsd’espanyolització. Tanmateix, la immigra-ció espanyola ha estat sempre heterogènia,i sovint fugitiva del franquisme local. Ésmés, a partir de l’acció política, sindical oassociativa, una bona part s’ha incorporatamb naturalitat a la societat catalana enigualtat de drets. Les agressions de l’Estatal nostre país han acabat, per contra, no-drint les files del sobiranisme.

TOT I AIXÒ, AQUESTA INCORPORACIÓ com-plexa i contradictòria tenia molt a veureamb les possibilitats d’ascens i mobilitat so-cial. L’independentisme, independent-ment dels orígens, s’intensifica entre lesclasses mitjanes i a mesura que s’incre-menta el nivell acadèmic. És per això queaquest darrer brot d’un nacionalisme espa-nyol, catalanòfob i agressiu, té un fort com-ponent polític, vinculat al vell franquismesociològic, amb lideratges entre els descen-dents del franquisme local d’àrees benes-tants i ressò en àrees desafavorides, on elressentiment social d’aquells que no vanabandonar ni el seu barri, ni el seu grup so-cial, esdevé benzina on el PP i Cs llancenalegrement llumins encesos.

CATALUNYA ÉS UNA SOCIETAT heterogènia,com la majoria de nacions occidentals. Ladiferència és que l’Estat, on el franquismees manté adherit com un paràsit, tracta depreservar el seu ordre atiant l’odi contraCatalunya i mobilitzant una part de la sevaciutadania contra el seu propi país. Explotaaquesta mena de ressentiment sociològic ialhora els temors al fet que una repúblicaels tractés com Espanya tracta als cata-lans. Com es comprova en les diferents ma-neres de mobilitzar i expressar-se, això nova d’una divisió entre catalans i espanyols,sinó entre republicanisme i franquisme.

Xavier Diez. Historiador

Catalunya, dividida?Tribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE JUNY DEL 20186 |

El jutge del Supremremarca que eltrasllat a Catalunyano és competènciaseva

Anuncia larestitució de lesrepresentacions dela Generalitat a laUE i els EUA

Llarena forçaSánchez adecidir sobreels presos

Maragallprometreobrir lesdelegacionsNacional

a consellera de la Presidència i por-taveu del govern, Elsa Artadi, repEl Punt Avui a la Sala Tarongersdel Palau de la Generalitat, on es-

trenem la restauració del mosaic de ce-ràmica vidriada del terra, del segle XVI,fins ara amagat sota la moqueta.

Som a les portes de la trobada dels pre-sidents Quim Torra i Pedro Sánchez. Jahi ha data?No. Hi ha hagut uns primers contactes.Divendres al vespre Pedro Sánchez vatrucar al president Torra i hem estat par-lant amb la ministra Meritxell Batet, pe-rò no hem tancat la data.

Serà abans de l’estiu?Per nosaltres l’estiu comença amb elsolstici, la setmana que ve. Per ells sem-bla que l’estiu comença a l’agost. Veuremsi pot ser a principis de juliol.

Per què es dilata?No es dilata per culpa nostra. El governde Sánchez acaba d’entrar. Tots sabemque ha estat una mica inesperat i que es-tà aterrant, però suposem que el PartitSocialista té alguna idea de com tractarel tema català. Tant Sánchez com la mi-nistra Batet han expressat que volenuna reunió que vagi més enllà d’una foto-

LXevi XirgoBARCELONA

grafia protocol·lària, i en aquest sentitestem contents que sigui així; és la ma-teixa voluntat que tenim nosaltres.

En l’ordre del dia hi ha el dret a l’autode-terminació de Catalunya?És evident que hi ha de ser. No hemd’anar a aquesta reunió a negociar 100milions d’inversió en rodalies. No és l’ob-jectiu d’aquest govern, ni la raó d’aquestatrobada. Hi ha temes sectorials molt im-portants, però l’objectiu és parlar de comafrontem la situació actual i quines pro-postes ens fa el govern espanyol.

La setmana passada, el vicepresident, Pe-re Aragonès, deia que cada cop que elPSOE accedeix al govern es creen expec-tatives, però que sempre les decep i dona-va per fet que ara, també. Vostè hi té mol-ta confiança, en aquesta reunió?No volem prejutjar, però és cert que aixòpassa. No només amb el govern delPSOE. Recordem la lluvia de millones deRajoy. És el que tendeix a passar. No vo-lem crear l’expectativa que hi anem aparlar d’inversions, de la disposició addi-cional tercera, del model de finançamento del fons de cohesió sanitari. Hi anem aparlar de la situació actual. El respecte,l’interès i la responsabilitat del governespanyol ha de ser parlar d’això.

L’executiu de Sánchez ja ha fet saber quela línia vermella és que no es parli d’und’aquells punts de la llista dels 46, el dret

a decidir. Per al govern aquesta és unacondició ‘sine qua non’ per anar-hi?No té cap sentit que el govern espanyoldigui que d’això no en parlem perquèaleshores realment no hi ha cap canvirespecte al govern del PP. Se n’ha de po-der parlar. Si no es pot parlar de tot, quèhi anem a fer? Segurament és el temamés important que té ara mateix l’Estatsobre la taula. Si no podem parlar del te-ma més important, què hi anem a fer?

El tema més important és que es puguifer una nova consulta?El tema més important és que tornem atenir per segona vegada un Parlamentamb majoria absoluta independentista;un gruix importantíssim de la població,no en sabem exactament el nombre per-què no han pogut votar, però que estariaal voltant del meitat de la població cata-lana, vol deixar de ser espanyola. El go-vern espanyol no pot dir que podem par-lar de tot menys de deixar de ser espa-nyols. No, escolti, és que vostè no es potatribuir el dret de governar sobre els ca-talans si els catalans no ho volen.

Vostè sap que el govern espanyol maiacceptarà el dret d’autodeterminació.El mateix PSOE i el mateix PSC l’havienacceptat fa uns anys. I no fa tant. Fa pocvèiem vídeos del 2012 del PSC en quèparlaven d’un referèndum pactat i expli-caven què és el que s’hauria de pactar, enquines condicions, argumentant per què

havien de ser aquestes i no unes altres.Explorem a veure si aquest corrent depensament que ha existit a l’entorn so-cialista fins fa relativament poc és un ca-mí o no.

‘Explorar’ una nova consulta?Aquest és el camí que hem de veure si espot recórrer o no amb el govern espanyol.

Imagini’s per un moment que les conver-ses amb Sánchez van molt bé i s’arriba aun acord, el que sigui. Aquest acord im-plica un referèndum?Podria ser un escenari molt optimista.L’escenari hiperoptimista seria dir: “Javau fer un referèndum l’1-O i el vau gua-nyar”, cosa que veig encara poc probable.Si fos l’altra alternativa seria una bonaalternativa. Tot el que passi per la gent,pel poble de Catalunya votant, sempre ésuna bona solució. Nosaltres no ens hempresentat a les eleccions amb una pro-posta de modificar o fer un nou Estatut.Volem explorar amb Sánchez quin mar-ge de maniobra té i quina és la posició dePodem, l’altre gran actor. Quan el presi-dent Torra es va veure amb Xavier Do-mènech, un dels temes de què van parlarva ser de la voluntat de mantenir una re-unió amb Pablo Iglesias, igual que el pre-sident Puigdemont poc després d’arribaral Palau. No depèn només del govern es-panyol, depèn d’altres forces, i l’altra for-ça ha de ser Podem.

A vostès els convé diàleg i a Sánchez, unaèpoca de tranquil·litat. La temença és quetots plegats estiguin comprant temps.No tenim cap voluntat de comprartemps. La ciutadania no ens ho perme-tria. No podem anticipar què dirà Sán-chez, però clarament no és l’únic actor,és molt important el que digui Podemperquè és amb qui es conforma una ma-joria al Congrés.

Passat l’estiu sabreu si la cosa rutlla?Hem de veure si hi ha marge i com esmou Podem en tot això. És una oportuni-tat perquè passin coses a l’Estat, unaoportunitat per a forces que també sónrepublicanes per transformar la societatespanyola contra el règim del 1978 itrencar uns esquemes que tampoc elsvan bé. Hem de veure si entre tots somprou conscients de la situació, de l’opor-tunitat que se’ns obre.

La lògica portaria a la possibilitat que apartir d’aquesta primera reunió n’hi ha-gués de bilaterals i encarrilar un diàleg.Exacte. La nostra voluntat és que sigui laprimera reunió d’unes quantes més. Pri-mer n’hi ha d’haver una de bilateral en-tre els dos presidents, de reconeixementde govern a govern. La situació és proucomplexa perquè en una reunió d’unahora o dues no se solucionin gaire coses.Primer s’han d’explorar les voluntats iles valenties de cadascú. El millor que po-dria passar en aquesta reunió és que n’hihagués una segona del mateix nivell.

Portaveu del govern i consellera de la Presidència

Elsa Artadi“Hem de poderparlar de deixarde ser espanyols”EXPLORACIÓ · “Una nova consulta és el camí que hem de veure si es pot recórrer o no amb elgovern espanyol” IGLESIAS · “Sánchez no és l’únic actor, és molt important el que digui Podem”REPÚBLICA · “És peculiar que Felip VI vingui a Catalunya quan ha rebutjat ser el rei dels catalans”

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE JUNY DEL 2018 | Nacional | 7

‘Gatperllebres’L’APUNT maquillatges llampants i gatperllebres, el nou go-

vern espanyol només haurà canviat la forma, peròno el fons, i podrem constatar per enèsima vegadala proximitat amb l’executiu predecessor. Li dona-rem cent dies de cortesia, cent set en el cas del Mi-nisteri de Cultura, a veure com convencen dos mi-lions de catalans que quedar-se és millor.Emili Bella

Aixecar la tutela financera de la Generalitat lligada al155, preceptiu, ho van vendre com un gest de bona vo-luntat. Acostar els ostatges polítics a les presons cata-lanes, un dret, ho pintaran com una concessió. Oh, quemagnànim el govern prestidigitador de Pedro Sán-chez, que acull refugiats i pretén enviar-los a CIE. Si elPSOE vol resoldre els problemes amb mers pedaços,

Aragonès deia que el govern no anirà auna reunió amb la resta de comunitatsautònomes per parlar, per exemple, delsistema de finançament. Però pràctica-ment el mateix dia Marta Pascal assegu-rava a ‘El País’ que no es deixaria cap ca-dira buida en cap negociació. No semblaque vagin gaire coordinats...Anem absolutament coordinats. Com-parteixo plenament l’aproximació que fael vicepresident, que es refereix al Con-sell de Política Fiscal i Financera. Estemfent un recull, a través de tots els depar-taments, per establir un criteri comú: ones va i on no es va. En el cas del Consell dePolítica Fiscal i Financera, plena coinci-dència amb el vicepresident. Jo ho vaigviure quan era a Economia amb el conse-ller Andreu Mas-Colell, no serveix que va-gis a la reunió. El ministeri té el 50% delsvots i només necessita una comunitat au-tònoma, que sempre en té del seu color,que li voti la proposta. Anar allà a rebreordres... ja ens arriben quan es publiquenels acords. Tot el que sigui bilateral secto-rial és evident que s’ha de fer.

La sintonia que té amb Batet és millorque la que tenia amb Enric Millo?Amb la ministra Batet no ens coneixem.Hem coincidit en algun lloc, la interaccióamb ella és cordial, molt normal.

No m’ha contestat què pensa de Millo.Una bona conseqüència de la moció decensura és que deixarà de ser delegat delgovern espanyol, volgut virrei de Catalu-nya. Entenem que aquesta és una de lesconseqüències positives de votar a favorde la moció de censura.

Sánchez no ha començat amb bon peu.Ja ha plegat el ministre de Cultura.Sí, és sorprenent perquè entenc que el mi-nistre de Cultura estava al cas de la sevasituació amb l’Agència Tributària. Si dimi-teix per aquest fet no s’entén que agafés lacartera. Nosaltres –i ara parlo com a Juntsper Catalunya– quan vam conèixer les po-sicions que havia expressat l’ara ja exmi-nistre a les xarxes ja vam demanar que noprengués possessió. Clarament ha estatun error posar una persona com aquestaen un govern en teoria progressista.

La situació dels presos polítics ha d’en-trar en la negociació o és independent?N’hem de parlar, però no en el sentit denegociar-ho. Als presos polítics els trac-ten com a ostatges. Nosaltres no podemcaure en això. El president Torra vol sen-tir l’opinió que té Sánchez del fet que hihagi presos polítics a Espanya, que hi ha-gi exiliats. Però no només polítics, sinóartistes que s’han d’exiliar perquè hanescrit una cançó. Això és fonamentalperquè està emmarcat en la regressió de-mocràtica que estem vivint i en la viola-ció de drets fonamentals. El Partit Socia-lista, si té la voluntat que està venent aEuropa de ser un govern progressista, hade fer un canvi radical en aquest sentit.

❝Nosaltres no ens hempresentat a les eleccionsamb una proposta demodificar o fer un nouEstatut d’Autonomia

Una bona conseqüènciade la moció de censura ésque Enric Millo deixarà deser delegat del governespanyol a Catalunya

❝ Entenc que el ministre deCultura estava al cas de laseva situació amb l’AgènciaTributària. No s’entén queagafés la cartera

❝Elsa Artadi, al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE JUNY DEL 20188 | Nacional |

Canvi radical seria l’acostament delspresos a Catalunya, que els alliberin?Acostar-los no és un canvi radical. Ellstenen dret a estar a Catalunya, els tenena Madrid perquè els volen castigar, peròaixò no pot formar en cap cas part d’unanegociació del govern de Catalunya. Sinosaltres entrem a negociar l’apropa-ment dels presos, estaríem reconeixentque estiguin empresonats.

Com es resol la situació de presos i exi-liats? Estem en uns ‘tempos’ judicialsmés que polítics.És que tothom sap que no hi ha causa!Tothom sap que no hi ha violència ni re-bel·lió. Tothom sap que no està penat ferun referèndum. Estan acusant de rebel-lió i buscant 30 anys de presó per la cele-bració i l’organització d’un referèndumque no està penat. Algú hi ha de posar se-ny. Qui està actuant per lliure és la fisca-lia de l’Estat. Algú ha de recapacitar so-bre què estan fent.

Es parla de judici a la tardor.Hem de veure què passa al final i el ti-ming definitiu perquè les defenses estanencara tramitant testimonis i altresqüestions processals. Molt probablementarribarem a aquest judici però no té capsentit arribar a fer-lo.

No arribar-hi fa imprescindible la nego-ciació entre governs?O un reconeixement explícit del governespanyol que el que s’està perseguint noés un delicte.

Torra li demanarà això a Sánchez?El president Torra li preguntarà com veuaquest atac a la democràcia, a les lliber-tats i contra un govern elegit democràti-cament. Espero que la reunió sigui prousincera i es creï un mínim de complicitatperquè es puguin mirar als ulls, pregun-tar-li si a ell li sembla bé el que està pas-sant i si considera que és una actuaciócorrecta del govern espanyol.

Tot això no es podria haver negociat abansde donar suport a la moció de censura?Es podia haver intentat treballar temes,però el temps va ser molt ràpid. En qual-sevol cas hauria estat extremadamentcomplicat justificar el manteniment enel poder del govern de Rajoy quan tenimtot l’històric del que ha fet i totes les ca-pes de corrupció que tenien associades.

Si les negociacions no van bé, hauran fetSánchez president de manera gratuïta?L’alternativa, amb el pressupost aprovat,era quedar-se amb Rajoy fins a les pròxi-mes eleccions, el 2020. Era injustificablemantenir-lo. Que es podia haver treballatamb més profunditat una negociació co-ordinada amb altres forces? Seguramentsí. Però no oblidem que el govern de Sán-chez és de 85 diputats i haurà d’estar ne-gociant cada dia. Haver guanyat la mocióde censura no li garanteix ni de bon trosdos anys de tranquil·litat. No teníem unaúnica oportunitat per negociar amb Sán-chez, al contrari. S’obre una finestrad’oportunitat. Veurem fins on tenen lavalentia d’arribar.

Segons la CUP, el nou govern ha caiguten l’autonomisme.No fa ni dues setmanes que hi ha govern.Jo que vaig ser en algunes de les re-unions amb la CUP, a sobre de la taula hihavia, per exemple, abaixar les taxesuniversitàries. ¿Què passa, que quan esparla d’abaixar les taxes universitàriesés republicà si ho fa la CUP i si ho fa el go-vern és autonomista? A nosaltres ensagrada que la CUP estigui tan determi-nada en l’objectiu, però també han de seruna mica justos amb el fet que només fadues setmanes que tenim govern i que elprocés l’hem de fer junts.

S’imagina un pressupost aprovat tambéamb els comuns?Ens agradaria treballar-ho amb ells,obrir aquesta possibilitat. Això no vol direxcloure la CUP de les negociacions, pe-rò s’ha de veure si comencem a trobarprou punts en comú per pactar un pres-supost que ens satisfaci tant al governcom a diferents forces de l’oposició. Do-mènech va dir de mirar de trobar unaorientació de pressupost que vagi bé atothom, que tothom s’hi senti represen-tat. S’ha de treballar amb ells.

Vostè que hi era, què pensa quan sentque el govern feia una catxa, com diu laconsellera Clara Ponsatí?No ho comparteixo. Es va anar per un ca-mí i ara hem d’explorar una altra via.

Es plantegen que l’1-O sigui festiu?Ho estem mirant. Els festius es decidei-xen l’any anterior. Podria ser una jorna-da de gran mobilització però no festiva. Si és festiu o no, ens agradaria treballar-

ho amb l’ANC, amb Òmnium, amb elsque representen l’1 d’octubre.

D’aquí a quatre dies tindrem el rei d’Espa-nya aquí, a inaugurar els Jocs del Medi-terrani, o a Girona. Quina actitud tindrà elgovern republicà? Canvia alguna cosa enel protocol? Ho dic pel discurs del 3-O.El 3 d’octubre el rei espanyol decideix queja no és el rei dels catalans. Podia haverfet una crida a la concòrdia, o fins i tot to-car el crostó als dos costats, o, encara mi-llor, erigir-se en àrbitre o mediador, peròel que va fer va ser justificar els que 48 ho-res abans estaven apallissant els cata-lans. Ens agradaria que hi hagués una re-flexió del rei espanyol respecte al quecreu que es mereixien els catalans, per-què és peculiar que vingui a Catalunyaquan ell ha rebutjat ser el rei dels cata-lans. Quan mires les enquestes sobre l’ac-ceptació de la monarquia a Catalunya, un60% dels catalans hi posen un 0 i la notamitjana no arriba a un 2. No és que els in-dependentistes no vulguin el rei d’Espa-nya, és que la immensa majoria dels cata-lans suspenen el rei espanyol.

Si el rei no fa aquesta reflexió que vostèdemana, el govern català actuarà proto-col·làriament com fins ara?El govern català no pot actuar amb nor-malitat amb una persona que està justifi-cant la violència contra els que ell consi-dera els seus súbdits a Catalunya. No potactuar amb normalitat. És impensable.

I això traduït en fets, què vol dir?Bé, ja s’anirà veient cas per cas, però ésevident que el president de la Generali-tat, el govern, i el president del Parla-ment no el poden rebre amb un somriurei una encaixada de mans i dir “què tal,com et va?” després del que ha passat.Això és el que hem de tenir molt presentcada dia. És un rei espanyol que està jus-tificant que el president de la Generalitatestigui a l’exili i que el govern i els líderscivils estiguin a la presó.

Vol dir que es farà visible d’alguna ma-nera i s’estudiarà si el president va a de-terminats actes?Segurament.

Tenir un govern republicà comporta des-obediència en algun moment?Evidentment, pot comportar desobe-diència.

JUANMA RAMOS

Acostar els presos políticsa Catalunya no és un canviradical. Això no pot formarpart de cap negociació

❝

❝Era injustificable manteniren el poder Mariano Rajoyfins a les pròximeseleccions, el 2020

❝Què passa, que quan esparla d’abaixar les taxesuniversitàries és republicàsi ho fa la CUP i si ho fa elgovern és autonomista?

Ens agradariatreballar ambels comunsel pressupost

❝

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE JUNY DEL 2018

Aquí hi ha matisos amb ERC, quan diu queno és el moment de la desobediència. Emrefereixo, per exemple, a quan a vostès elsapressaven per fer un govern efectiu...Ha estat públic que hi ha hagut diferentsposicions. Alguns han tingut més pressaper fer govern i d’altres haurien preferitque la investidura del president Puigde-mont es votés al Parlament com un actede sobirania i de reafirmació. A partird’aquí, si hi ha discrepàncies, tant la unila-teralitat com la desobediència no es podendiscutir en abstracte. No es pot renunciard’entrada a cap de les dues posicions, per-què fer-ho vol dir que ja renuncies a tot.S’ha de fer en els casos que això ens porti aalguna cosa productiva, que valgui la pena.Si cal desobeir o no, no hi haurà cap pro-blema per posar-se d’acord en casos con-crets amb ERC o dins el govern.

En algun moment ha semblat que elPDeCAT no anava en la mateixa línia queJxCat pel que fa a la desobediència.Quan es marquen aquestes discrepàn-cies és prenent com a base frases genèri-ques com ara: “Esteu disposats a des-obeir?”. Doncs bé, sí, si serveix per algu-na cosa, sí, és clar, per això estem aquí.Tots els nostres predecessors estan al’exili o a la presó.

Ser portaveu és un camí que la pot portara ser candidata a la presidència de la Ge-neralitat en unes pròximes eleccions?Ni idea. La meva ambició política no eraser consellera i encara menys de la Presi-dència i portaveu del govern. Estic aquíperquè la persona que hi havia de ser es-tà a Estremera. Tenim el seu despatxtancat amb un llaç groc per quan torni.No és només el meu desig, sinó el de totsels treballadors de la casa.

Que s’hagi descartat ara vol dir que esdescarta per a les pròximes eleccions?No. Vol dir que jo estic fent una tascapuntual. Mai vaig pensar que dirigiria unacampanya electoral. Ara m’ha tocat ser laconsellera de la Presidència i portaveu delgovern i ho entomo amb tota l’energia i laresponsabilitat. Si és impossible de pre-veure què passarà d’aquí a una setmana,imagini’s en unes hipotètiques eleccions.

Seria un bon moment per tenir una pre-sidenta de la Generalitat?Sempre és un bon moment perquè hi hagiuna dona al capdavant de qualsevol cosa. ■

Elsa Artadi,entrevistadapel directord’El Punt Avui,Xevi Xirgo, a laSala Tarongersdel Palau de laGeneralitat,sobre unmosaicrestaurat delsegle XVI obradel ceramistaLorenzo deMadrid.

uan la veig passar amunt i avall pelPati dels Tarongers em fa pensar enla Birgitte Nyborg de Borgen, tot i

que físicament ella s’assembla molt mésa la Téa Leoni de Madame Secretary. ElsaArtadi (Barcelona, 1976), una apassiona-da de les sèries (ara s’està mirant GoodWife), es passeja per Palau com si ho ha-gués fet tota la vida. Vestida còmoda –te-xans i bambes formen part del seu estilhabitual (“intento ser jo mateixa i sí,m’agrada anar còmoda”)–, diuen que ésuna treballadora incansable. “Soc unamica obsessiva, amb la feina. Potser laparaula correcta és perfeccionista”, diu. Ili pregunto per què. “Suposo que és fruitde la disciplina que em van ensenyar atenir a casa, quan era petita”.

“Tinc un desordre vital”, confessa du-rant la pausa de cinquanta minuts que espren (menys temps del que havíem pac-tat, tot sigui dit) perquè enregistrem l’en-trevista. Veient-la i sentint-la, a mi em fal’efecte que no és que Artadi tingui cap“desordre vital”, sinó que simplementl’ordre de la seva vida ara li marca l’agen-da de Palau. I que no la controla ella. “Maide la vida m’hauria pensat que em dedi-caria a la política”, reconeix. Ho fa desque el 2013 la va fitxar l’aleshores conse-ller d’Universitats Andreu Mas-Colell.“Amb ell tenia molt bona relació perso-nal; va ser professor meu a la UPF (hi vaestudiar Econòmiques) i sempre em vaajudar molt”, explica. No és estrany queMas-Colell la fitxés. Té un currículum bri-llant. Llicenciada i amb un màster d’Eco-nomia per la UPF, se’n va anar després aEstats Units per treure’s el doctorat aHarvard. I de Massachusetts se’n va anara Milà, a impartir classes a la UniversitatBocconi. Sis anys a Estats Units i quatrea Itàlia. “Mantinc moltes amistats, enca-ra, d’aquestes dues estades”, explica. Icelebra, encara ara, el Dia d’Acció de Grà-cies cuinant el típic gall dindi rostit. Deviatjar, de fet, Artadi no pararia. Ho ha fetper feina (a Xangai, on ha fet classes; alMarroc, com a membre del comitè cientí-fic del Banc Mundial a Casablanca...), pe-rò sobretot per plaer. “M’encanta viatjar.”I allà on va, confessa, “m’hi quedaria aviure”. “M’enamoro de tots els llocs onvaig”, diu, tot i que quan li proposo que endos segons me’n triï un, li ve al cap Perúo, “és clar, Nova York”.

Divorciada del seu primer matrimoni,viu amb la seva actual parella, HeribertPadrol, i no té fills. I quan ha d’alliberartensions ho fa anant a córrer o practicantioga. “Al ioga m’hi vaig aficionar a Har-vard, gràcies a una companya de pis, i noho he deixat mai més.” Ara té menystemps, però un o dos cops per setmanaen troba per “ni que sigui a dins de casa”practicar el ioga una hora i mitja. Llegeixno-ficció, assajos sobretot, li agrada di-buixar i confessa –com si fos un proble-

Q

ma– que no li agrada gaire escoltar músi-ca. “N’escolto poc, però ara m’ha agafatun revival i no paro d’escoltar els Beatles”,diu, tot i que, vista la seva edat i la delsBeatles, en directe no els va poder sentirmai. També li agraden els Manel (queaquests sí que els deu haver pogut veureen directe).

Li deixo anar dos adjectius que li pro-voquen un silenci. Pija i empollona. No sesent identificada amb cap d’ells. “Soc declasse mitjana i per treure’m els estudisvaig haver de pencar, com tothom. I, tot ique sempre he tingut facilitat per apren-dre, no m’he trobat res fet.” De fet, quanva acabar COU li passava el que els passaara a molts quan acaben batxillerat, queno tenen ben bé idea de què fer. “I vaigoptar per Econòmiques sense estar-neinicialment gaire convençuda”, explica.

Parla quatre idiomes –català, castellà,anglès i italià– i ara a la política s’hi moubé. La que va ser la cara visible de laGrossa –ella va ser qui va posar en marxael nou sorteig de la loteria catalana quanva ser directora general de Jocs i Tri-buts–, ha treballat amb Mas, amb Puig-demont i amb Torra. Però no aconseguei-xo fer-la triar. “Són estils diferents”, diu.“La veig còmoda a la política”, li insisteixo.De fet, a l’entrevista li insisteixo encaramés, intentant saber si algun dia li agra-daria ser la presidenciable. Però finta bé.“La política té un no sé què que enganxa,no?”, li deixo anar. “Una meva amiga jam’ho va dir quan vaig fer el pas: veuràscom no et serà fàcil sortir-ne; no et deixa-ran marxar fàcilment”, li va dir. No crecque ara mateix ella vulgui. Artadi, emsembla, ha vingut per quedar-s’hi.

Xevi XirgoBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

EN CLAU PERSONAL

Com el peix a l’aigua

Elsa Artadi, a dalt a l’esquerra, en dues imatges de quan era petita. A baix, a l’esquerra, aNova York. I a la dreta, a dalt, a la festa major de Sitges. A sota, en un dels seus viatges. Enaquest cas, a Ngorongoro, a Tanzània.

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE JUNY DEL 201810 | Nacional |

1400

20-1

1887

81T

El ministre FernandoGrande-Marlaska i el jutgePablo Llarena es van pas-sar ahir la responsabilitatl’un a l’altre sobre un even-tual trasllat dels nou em-presonats per l’1-O a cen-tres catalans. Així, mentreque el titular d’Interior as-segurava que “es podria is’hauria d’avaluar” l’acos-tament fins que no arribiel moment del judici sem-pre que l’instructor faciconstar que no hi té cap in-convenient, Llarena situa-va la pilota a la teulada delgovern de Pedro Sánchezassenyalant que la ubica-ció dels presos és compe-tència de la direcció gene-ral d’Institucions Peniten-ciàries, que depèn d’Inte-rior. De fet, ahir fontsd’aquest organisme acla-rien que és cert que la deci-sió és seva i hi afegien que,ara per ara, no està previstcap trasllat.

Enmig del debat ques’ha generat arran de l’ar-ribada del PSOE a La Mon-cloa i el fet que diversosmembres del nou governs’hagin mostrat a favor del’apropament, però tras-lladant la responsabilitat aLlarena –a banda de Gran-de-Marlaska, diumengepassat també ho feia Me-ritxell Batet–, el magistratdel TS va aprofitar ahir un

acte en el qual ratificaval’enèsima negativa a ex-carcerar Oriol Junqueras,Carme Forcadell i RaülRomeva –adduint risc defuga i de reiteració delicti-va– per subratllar que lacompetència per ordenarels trasllats és de l’Estat. Icitava tant la llei orgànicadel poder judicial (LOPJ)com el reglament peniten-ciari i dues sentències delTC per apuntalar que no licorrespon decidir a ell.

El jutge, doncs, respo-nia amb la llei a l’aparentresistència inicial de l’àm-bit polític pel fet que s’es-cudaven en l’argumentque Llarena és l’únic quepodia plantejar el trasllat.Fins que Institucions Pe-nitenciàries, ahir a la tar-da, no va aclarir la posició,l’argumentació que esmantenia des de l’execu-tiu era que pel fet de serpresos preventius, corres-pon al jutge decidir si ésviable el trasllat. Aquesta,però, és una “norma no es-crita”, tal com indicavauna experta en execuciópenal dilluns en un repor-tatge publicat per aquestdiari i titulat “El jutge notria la presó”. De fet, la tesiés que són les institucionspenitenciàries les que fanla distribució, si bé en elcas del preventius és certque es procura situar-losen centres propers a l’òr-gan instructor. Aquesta,

de fet, era la justificacióque va repetir ahir Gran-de-Marlaska, fins ara ma-gistrat de l’Audiencia Na-cional, insistint que per-què Institucions Peniten-ciàries els canviés de cen-tre es necessitaria l’auto-rització del jutge. Caldria,doncs, que Llarena fesconstar “que no hi té capinconvenient”, deia.

En la mateixa línia, esmanifestava la ministrade Política Territorial di-umenge i dos dies abans, laportaveu del Consell deMinistres, Isabel Celaá, fe-ia servir el mateix pretextper remarcar que ara no ésel moment d’obrir el meló.La qüestió, però, és que hiha un altre debat afegit, iés que Catalunya té trans-ferides les competènciesen matèria penitenciària i,en aquest cas, els nou pre-sos passarien a la tutela dela Generalitat. Algunesfonts apunten que l’execu-tiu espanyol a hores d’ararecela d’aquest canvi i vo-len endarrerir-ho unessetmanes o, si més no, dis-cutir-ho en la futura troba-da entre els presidents es-panyol, Pedro Sánchez, iel català, Quim Torra.

Instrucció enllestidaLa qüestió, però, és que eljutge Llarena ahir va ferdos moviments que, d’al-guna manera, desmuntenaquests arguments, i ésque, a banda recordar la le-gislació per declarar-se nocompetent, va dictar unaaltra resolució per la qualcomunicava a les partsque té gairebé enllestida lainstrucció i que està a lesportes de dictar l’oberturadel judici oral. De fet, donatres dies a les parts perquèfacin els darrers pronun-ciaments abans d’enviarl’assumpte perquè es fixiel tribunal i la data. ■

Llarena força Sánchez adecidir sobre l’apropament

Montse OlivaMADRID

a El jutge del Suprem recorda que el trasllat dels empresonats a Catalunya no és competència sevaa Grande-Marlaska s’ha mostrat a favor de l’acostament, però vinculant-lo a l’autorització judicial

El president del Parlament,Roger Torrent, va anunciarahir que avui presentarà ennom de la cambra la denun-cia contra els jutges del Tribu-nal Suprem que han “vulne-rat” els drets polítics dels càr-recs electes. Torrent va mani-festar: “En el compromís dedefensar els drets polítics detots els diputats, no recula-rem ni un mil·límetre.” La de-

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ahir, en un acte de la policia ■ EFE

núncia es produeix en com-pliment de l’acord de la mesade l’abril en què es va decidirexercir accions penals “endefensa de la dignitat i auto-nomia de la institució, de ladivisió de poders, i dels dretsdels diputats i de tots els ciu-tadans representats”. La de-cisió de la mesa es va prendredesprés que el Tribunal Su-prem impedís per segona ve-

gada la investidura de JordiSànchez.

La denúncia del presidentva dirigida al Tribunal Supremcontra el jutge Pablo Llarena iels magistrats de la salad’apel·lacions, perquè enténque les seves accions podrienser constitutives dels delictesde detenció il·legal, vulnera-ció de drets fonamentals iprevaricació judicial.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Torrent tira endavant la denúncia als jutges del TS

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE JUNY DEL 201812 | Nacional |

1190

01-1

1901

89T

Si en qualsevol moment posterior de la tramitació que s’hagi de dur a terme a efecte de la corresponent expropiació forçosa dels terrenys afec-tats segons la memòria valorada de les obres, fos presentada davant d’aquesta Diputació, per part dels interessats, documentació acreditativade canvis produïts en la titularitat vigent segons el Registre de la Propietat, i que contradiguin l’atribució de la propietat d’alguna de les finques enqüestió que s’efectua en l’anterior relació de béns i drets afectats sotmesa a informació pública, es dictarà la resolució que sigui procedent i, entot cas, per al reconeixement al dret a la percepció de les indemnitzacions econòmiques que s’acordin en el susdit procediment caldrà que els in-teressats aportin prèviament en el seu moment acreditació suficient en dret sobre l’actualitat de la vigència registral de la inscripció de la seva ti-tularitat sobre els béns i/o drets afectats.Cinquè. NOTIFICAR la present resolució a tots els interessats.(...)Aquesta resolució no pot impugnar-se, en tractar-se d’un acte administratiu de tràmit no qualificat.En virtut de la citada Resolució, i en compliment de les disposicions vigents, el projecte esmentat queda exposat al públic en les oficines d’a-questa Corporació, Àrea de Territori i Sostenibilitat, Servei Jurídico-Administratiu, Expropiacions (carrer Comte d’Urgell, núm. 187 - Edifici del Re-llotge, 4a planta - Recinte de l’Escola Industrial -Barcelona-), de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores, fent-ne exposició pública durant el terminide 30 dies hàbils, comptats a partir del dia següent al de la publicació d’aquest anunci en el BUTLLETÍ OFICIAL de la Província de Barcelona,durant el qual es poden formular reclamacions i al·legacions davant d’aquesta Diputació.En compliment de l’article 21.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, quant a laindicació dels terminis màxims de durada del procediment, així com els efectes que produeix el silenci administratiu, es fa saber que:a) En cas que s’hi formulessin al·legacions dintre del termini d’informació pública, i de conformitat amb el que disposa l’article 37. 5 del Decret179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, el termini màxim establert normativament peradoptar i notificar una resolució definitiva en el procediment que s’inicia en virtut de la present resolució serà de sis mesos, comptats des de ladata d’aprovació inicial, llevat dels supòsits de suspensió o d’ampliació del termini previstos en els articles 22 i 23 de la Llei 39/2015, d’1 d’octu-bre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.En cas de no haver-hi cap al·legació, una vegada transcorregut el termini d’exposició al públic, aquesta resolució serà definitiva en via adminis-trativa. En aquest supòsit, si es volgués impugnar la resolució de l’aprovació definitiva del projecte, s’hauria d’interposar, si escau, recurs conten-ciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent al de la sevanotificació. Alternativament i de manera potestativa, es podria interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictat, en el terminid’un mes comptat des del dia següent al de la referida notificació.b) Segons l’article 25.1 a) de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, els interessatsque, en relació amb la referida Resolució, haguessin comparegut davant d’aquesta Diputació dintre del termini d’informació pública abans indi-cat, hauran d’entendre desestimades les seves pretensions per silenci administratiu, en el cas que es pugui derivar el reconeixement, o si és elcas, la constitució de drets o altres situacions jurídiques favorables, si havent transcorregut el termini de tres mesos, comptats des de la data enquè la seva sol·licitud hagi tingut entrada en el registre de l’òrgan competent per a la seva tramitació, no ha estat adoptada i notificada una reso-lució sobre la petició.Francesc Bartoll HuertaEl secretari delegatBarcelona, 4 de juny de 2018

Àrea de Territori i SostenibilitatServei Jurídico-administratiu

DADES AFECTATS DADES CADASTRALS SUPERF. AFECTADES m2

FINCA TITULAR NATURALESA POLÍGON PARCEL·LA SUB- SUP. SUP. SUP. OCUP. CLASSIF.PARCEL·LA EXPROP. SERV. PAS TEMPORALS URBANÍST.

VIALS (M2) SUBT. (M2) SERVEIS (M2)1 Les Noves Vinyes Xiques 874 SL Rústica 4 45 a 195,66 0,00 0,00 SNU

Conreu secà

b 226,26 0,00 0,00 SNU Mont baix

c 16,73 0,00 0,00 SNU Improductiue 133,95 0,00 0,00 SNU

Conreu secàf 87,01 0,00 0,00 SNU

Matoll

2 Les Noves Vinyes Xiques 874 SL 4 24 h 36,31 0,00 0,00 SNUMatoll

ANUNCIL’Excma. Sra. Presidenta de la Diputació de Barcelona ha dictat, amb data de 31 de maig de 2018 i núm. D 5357/18, la següent Re-solució, atès que l’adopció d’aquesta resolució és competència de la Presidència de la Corporació, en aplicació de l’article 34.1 de laLlei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i pel fet de no haver estat delegada en cap altre òrgan.(...) Primer. APROVAR inicialment de la Memòria valorada “Millora de la seguretat viària a la intersecció entre les carreteres BP-4653 i BV-4608.TM Sant Agustí de Lluçanès”, amb un pressupost de trenta-nou mil nou-cents vuitanta-set euros amb trenta-cinc cèntims (39.987,35 EUR), IVA exclòs, que aplicant el 21% de l’IVA (8.395,45 EUR) resulta tenir un pressupost total de48.373,80 EUR i un pressupost per a coneixement de l’Administració de 49.526,80 EUR, IVA inclòs, el qual inclou una partida de va-loració d’expropiacions de 1.153,00 EUR.Segon. EFECTUAR exposició pública de la memòria valorada per un període de trenta dies hàbils, comptats des de l’endemà de ladata de publicació de l’anunci corresponent en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, període durant el qual es podran for-mular reclamacions i al·legacions davant d’aquesta Diputació.Tercer. DISPOSAR que, en el cas de no haver-hi cap reclamació o al·legació en el tràmit de la informació pública, l’aprovació inicialde la memòria valorada que es determina en virtut de la present resolució esdevindrà definitiva.Quart. APROVAR inicialment la relació de béns i drets afectats d’expropiació i/o ocupació temporal i servitud de pas, pel citat pro-jecte, situats al terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès, fent-ne exposició pública per un període de quinze dies hàbils, comp-tats des de l’endemà de la data de publicació de l’anunci corresponent en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de méscirculació de la província i en els taulers d’anuncis d’aquesta Diputació, de l’ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès, període durantel qual es podran formular reclamacions i al·legacions davant d’aquesta Diputació. En el cas de no haver-hi cap reclamació o al·lega-ció en el tràmit de la informació pública, aquesta aprovació inicial esdevindrà definitiva.

RELACIÓ DEFINITIVA DE BÉNS I DRETS AFECTATSTM Sant Agustí de Lluçanès

L’alcalde d’Argentona, Eu-dald Calvo, de la CUP, esva negar a declarar ahirdavant del fiscal de Mata-

ró pel referèndum de l’1-O.Calvo va al·legar que “és uncas polític més de repres-sió”. El fiscal l’havia citatcom a investigat per haverfacilitat la celebració de laconsulta. Desenes de per-

sones van acompanyar-lofins a les portes dels jutjatsde Mataró, on va fer un dis-curs. Hi havia diversos al-caldes del Maresme,d’ERC, del PDeCAT i de laCUP. ■

L’alcalde d’Argentona esnega a declarar per l’1-ORedaccióBARCELONA

Trencat el jou del 155, elgovern català posa en mar-xa la restauració de la sevapolítica exterior. I això im-plicarà fer renéixer les de-legacions de les seves cen-dres. El nou conseller d’Ac-ció Exterior, RelacionsInstitucionals i Transpa-rència, Ernest Maragall,va anunciar ahir que re-obriran les delegacionstancades pel govern del PP“immediatament” a lesgrans ciutats europees i alsEstats Units. Des de l’úni-ca seu de la Generalitatque ha quedat en peu des-prés del control del governespanyol de l’executiu ca-talà, Maragall va assegurarque el seu departamentrestituirà les representa-cions catalanes a ciutatscom Londres, Roma, Ber-lín, Nova York i Washing-ton, i també a Suïssa.

De fet, el conseller vadir que les primeres con-crecions podrien arribarja la setmana vinent i que,com a màxim, les delega-cions reobertes tornaran aestar operatives d’aquí a“dues o tres setmanes”. Jaque amb el 155 es va aco-miadar pràcticament totel personal de les delega-

cions, la intenció de l’ex-ecutiu de Quim Torra ésque hi hagi continuïtatrespecte a l’etapa de go-vern de Puigdemont, ambla promesa que en la “ma-joria” dels casos els dele-gats destituïts pel governespanyol puguin recupe-rar la feina.

En la seva primera visi-ta com a conseller d’Exte-riors a Brussel·les, el polí-tic d’ERC va explicar unpla de restauració i am-pliació de l’acció exterioren tres fases. En la prime-ra fase “d’urgència” es re-cuperaran les cinc delega-cions al Regne Unit, Itàlia,Alemanya, Suïssa i els Es-tats Units. Per ara, però,no ha desvelat encara quiserà el delegat a la seu da-vant de la Unió Europea,l’única operativa ara ma-teix, però va dir ahir ques’anunciarà “d’aquí a pocsdies”. En un altre terminide dos a tres mesos, preve-uen una “nova visibilitat”

en l’escena internacionalamb delegacions, corres-ponsalies o “enviats espe-cífics” a París, Portugal,els Balcans, els països nòr-dics o, fins i tot, en zonesd’altres continents. És adir, una etapa de “consoli-dació”. Per acabar, arriba-rà la fase d’“expansió”, enquè compta obrir novesseus i tenir “noves figuresde presència” en llocs comel Mediterrani, l’OrientMitjà, el Magreb, els païsosasiàtics o l’Amèrica Llati-na. L’ambició de Maragallés inaugurar aquestes no-ves seus abans de finald’any.

Pel que fa a la relacióamb el seu homòleg espa-nyol, Josep Borrell, el con-seller català d’Exteriors vadeixar clar ahir que no és“ni de dependència de nide subordinació”. “Tenimunes competències i lesdesplegarem. Anirem tanlluny com sigui possibleper apropar-nos a l’objec-tiu República”, va alertar.Maragall, però, no es vaoblidar d’enviar un mis-satge europeista del nougovern català des del corde la UE. “Construcció depaís vol dir indestriable-ment implicar-nos en laconstrucció i la regenera-ció d’Europa”, va afirmar,demanant respecte a lesinstitucions europees. ■

a Maragall anuncia la restitució de les representacions dela Generalitat a la UE i els EUA a Impulsarà noves oficines

Exteriors reobriràles delegacionsa l’estranger

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Ernest Maragall amb els treballadors de la delegació de Brussel·les, ahir ■ ACN

Brussel·les“Les oficinestornaran a estaractives d’aquí a dueso tres setmanes”

Ernest MaragallCONSELLER D’ACCIÓ EXTERIOR

NatàliaSegura

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE JUNY DEL 201814 | Nacional |

8011

75-1

1900

75T

Emissió el diumenge 17 de juny, a les 14 h i a les 22 h

Segueix l’entrevista també a www.elpuntavui.cat

El director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, entrevista

a l’ajuntament de Barcelona

Ada ColauAAllccaallddeessssaa ddee BBaarrcceelloonnaa

1190

01-1

1901

87T

DADES AFECTATS DADES CADASTRALS SUPERF. AFECTADES m2

FINCA TITULAR NATURALESA POLÍGON PARCEL·LA SUBPARCEL·LA CESSIÓ SUP. SUP. VIALS EXPROP. TEMPORAL QUALIFIC.VIALS VIALS VIALS URBANÍST.

Segon. DISPOSAR l’aixecament de les Actes prèvies a l’ocupació, notificant als afectats dia i hora a tal efecte. Tanmateix formular fulls de dipòsits previs al’ocupació, així com continuar la tramitació de l’expedient en les fases de preu just i pagament, segons disposa la Llei d’expropiació forçosa, i formalitzarl’Acta de pagament i ocupació als efectes pertinents.

Tercer. AUTORITZAR la despesa de vuit mil cent cinquanta-cinc euros amb cinquanta-dos cèntims (8.155,52 EUR), en concepte d’import en quèhan estat valorats els béns i drets objecte d’expropiació i/o d’ocupació temporal amb càrrec a l’aplicació pressupostària G/50100/45301/60000 del Pressu-post de 2018.

Quart. DESIGNAR perit de l’Administració el Sr. José M. Gil Albero, enginyer agrícola, amb NIF 39327757B, segons contracte signat per la mercantil AL-DERABAN 2.0 IT PROJECTS&SERVICES S.L. en data 23 de maig de 2017, en virtut del Decret dictat pel President delegat de l’Àrea de Territori i Soste-nibilitat de la Diputació de Barcelona, pel qual s’aprova la proposta del Servei Jurídico-Administratiu, d’adjudicació del Servei de Gestió d’expropiacions.

Cinquè. PUBLICAR, si s’escaiés, de nou la relació dels titulars dels béns i drets amb les modificacions que hagueren pogut concórrer per adequar-la a larealitat jurídica, tot d’acord amb el que es disposa en els articles 17 i següents de la Llei d’expropiació forçosa i concordants del seu reglament, així com laresta de normativa que sigui d’aplicació.

Sisè. COMUNICAR a tots els interessats titulars de béns i drets afectats que se’ls notificarà oportunament dia i hora per a l’aixecament de les Actes prè-vies a l’ocupació, i donar continuïtat a l’expedient per poder convenir amb aquesta Diputació, lliurement i per avinença, l’adquisició per part d’aquesta Cor-poració dels béns i drets de referència, i donar per conclòs l’expedient iniciat un cop convinguts els termes de l’adquisició amistosa, segons disposen elsarticles 24 i següents de la Llei d’expropiació forçosa, i art. 27 del Reglament que la desenvolupa.

Setè. NOTIFICAR la present resolució a tots els propietaris i titulars que figuren en la relació de béns i drets, així com a l’Ajuntament de Masquefa.

(...)

Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiude Barcelona, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent al de la seva notificació.

Alternativament i de manera potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictat, en el termini d’un mes comptat desdel dia següent al de la seva notificació.

Així mateix, es fixa el dia 27 de juny de 2018, de 10:00 a 14:00 hores, a l’ajuntament de Masquefa, per als titulars de les finques senyalades en aquestterme municipal, com a data de compareixença per a l’aixecament de les actes prèvies a l’ocupació, per part d’aquesta Diputació, dels béns i dretsafectats.

El titular o titulars dels referits béns i drets podran concórrer personalment, proveïts del seu DNI, o representats per persones degudament autoritzadesamb poder suficient a l’efecte. Així mateix, hauran d’aportar els documents acreditatius en dret, de la vigència actual de la seva titularitat sobre el béns idrets afectats (escriptures de titularitat; certificat de domini i càrregues o nota simple informativa expedits pel Registre de la Propietat corresponent).

Segons la citació i convocatòria per a l’aixecament de l’acta prèvia s’adverteix que si bé l’acte tindrà lloc a l’ajuntament, això no impedeix la possibilitat dedesplaçar-se a la finca en el cas de ser necessari i procedir a l’aixecament de l’acta, podent fer-se l’afectat acompanyar de perit i notari.

Francesc Bartoll HuertaEl secretari delegat

Barcelona, 31 de maig de 2018

Àrea de Territori i SostenibilitatServei Jurídico-administratiuExt. 37447

ANUNCIL’Il·lm. Sr. President delegat de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, en ús de les facultats delegades de conformitat amb laRefosa 1/2016, sobre nomenaments i delegació de competències i atribucions dels òrgans de la Diputació de Barcelona, diferents del Ple, aprovadapel Decret de la Presidència núm. 3048/16, de data 14 d’abril de 2016, publicada en el BOPB de 22 d’abril de 2016, quant a les competències de laPresidència delegada de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, relatives a l’expropiació forçosa, ha dictat la següent Resolució amb data 30 de maig de2018 (D 5262/18):(...) Primer. INICIAR l’expedient d’expropiació forçosa, mitjançant el procediment d’urgència, dels béns i drets afectats per a l’execució de les obres delProjecte constructiu “Millora del traçat i obres complementàries a la carretera BV-2249, del PK 8+500 al 9+600. TM Masquefa”. Quant a la de-claració d’urgència que preveu l’article 52 de la Llei d’expropiació forçosa, així com l’article 56 del seu reglament, està plenament justificat en aquestexpedient segons es desprèn de l’Informe tècnic on degudament motiva les circumstàncies d’urgència que justifiquen el procediment excepcional irelatiu a l’ocupació urgent dels terrenys afectats. Declarar, en conseqüència, l’ocupació urgent i necessària amb caràcter definitiu i/o temporal delsbéns i drets que figuren en la descripció concreta i individualitzada, així com la relació dels propietaris afectats pel projecte constructiu aprovat defini-tivament per Decret dictat en data 25 de gener de 2018 per l’Excma. Sra. Presidenta d’aquesta Diputació i que es recull en aquesta resolució, tot d’a-cord amb el que disposen els articles 52 de la Llei d’expropiació forçosa de 16 de desembre de 1954, i 56 i següents del seu Reglament.

RELACIÓ DE BÉNS I DRETS AFECTATS

TM Masquefa

1 Ajuntament de Masquefa Rústica 008 __ __ 205,28 0,00 560,41 SNU

2 Francisca Calvo Fernández Rústica 008 29 c 0,00 3,40 0,00SNUd 0,00 593,61 0,00

3 Juan Estruch Rigol Rústica 008 30 c 0,00 16,05 0,00 SNU

4 Pedro Rigol Esteve (Hereus de) Rústica 008 22 c 0,00 636,80 0,00 SNU

5 Pedro Rigol Esteve (Hereus de) Rústica 008 20 - 0,00 272,03 0,00 SNU

6 Display Factory SL Rústica 008 18 e 0,00 18,43 64,33 SNUg 0,00 343,56 133,19 SNUd 0,00 3282,81 803,10 SNU

Les denúncies d’usuarisper la censura a internetviscuda a l’Estat espanyolper aturar el referèndumd’autodeterminació de Ca-talunya comencen a tenirresposta. Google s’ha adre-çat al titular del jutjat d’ins-trucció 13 de Barcelona,que investiga als organit-zadors de l’1-O, per dema-nar-li si pot desblocar ja elservei de Google Could(plataforma que dona ser-veis a través de servidorsinstal·lats arreu) en relacióamb vuit servidors asso-ciats a unes IP i uns comp-tes de correu, perquè con-sidera que “mantenir-lo in-definit és innecessari”.

Fins i tot, la companyiacaliforniana hi afegeix quepassats sis mesos de la sevaexecució, aquesta mesurade blocatge “podria haverprovocat efectes despro-porcionats o col·laterals ihaver afectat servidorsque res tenen a veure ambla investigació”. El jutgeJuan Antonio Ramírez ha

demanat ara el parer de lafiscal per decidir si aixecala restricció.

En concret, l’empresaGoogle va rebre l’ordre ju-dicial el 26 de setembrepassat de “cancel·lar” elservei de Google Could endos servidors vinculats alsdominis ref1oct.cat iref1oct.eu, en dos comptesde correus, i a referen-dum.cat i garantiespelre-ferendum.com.

La magistrada del TSJC

Mercedes Armas, com ainstructora de la causacontra el govern, també vaordenar tancaments deplanes i de l’aplicació deldispositiu mòbil per infor-mar de l’1-O, allotjada al’Estat espanyol. Amb tot,informàtics i hackers vancrear miralls d’aquestsllocs web oficials, allotjant-los a l’estranger, i van crearel cens universal per noaturar la votació, tot i elsatacs. ■

a Demana al jutge de Barcelona tornar a oferir servei a vuitservidors cancel·lats a El blocatge és “desproporcionat”

Google qüestionala censura de l’1-O

Mayte PiulachsBARCELONA

Imatge d’un lloc web blocat per la Guàrdia Civil per ordredel TSJC, el setembre passat ■ EPA

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE JUNY DEL 2018

816766-1183276T

El comissari en cap delsMossos, Ferran López, vadimitir ahir en considerarque se li va fer un encàrrecprovisional fins que esconstituís un nou governcatalà amb la finalitzaciódel 155. El conseller d’In-terior, Miquel Buch, ac-ceptava la seva dimissiódesprés que López justifi-qués que va admetre l’en-càrrec del govern espanyolen considerar-lo “tempo-ral i limitat al període ques’obria amb la nova depen-dència governativa”. Així

s’explicava ahir en una no-ta de premsa del govern enquè s’informava que Buchcomprenia les raons de Ló-pez, li agraïa els serveisprestats “en una etapa es-pecialment complexa”, amés de comptar amb ell

d’ara endavant. La dimis-sió de López té lloc tresdies després que el governratifiqués la confiança enel cap dels Mossos condi-cionada a una possible re-estructuració de funcionsi càrrecs.

Tenint en compte que,anteriorment, el major Jo-sep Lluís Trapero ja va co-municar al president Tor-ra i a Buch que renunciavaa tornar al càrrec per la se-va imputació per l’Audien-cia Nacional, Interior hadecidit que els dos mà-xims responsables opera-tius dels Mossos –el comis-sari cap territorial, Miquel

Esquius, i el comissari capcentral, Joan Carles Moli-nero– coordinin el cos jun-tament amb el director ge-neral de la Policia, AndreuMartínez.

En aquesta etapa provi-sional, el director generalde la Policia té l’encàrrecd’analitzar “l’actual es-tructura” i el funciona-ment del cos dels Mossos

per abordar possibles can-vis organitzatius.

Amb la destitució delgovern català i la interven-ció de la Generalitat fetaper l’Estat arran de l’apli-cació del 155, el govern es-panyol va destituir el ma-jor Trapero i va situar decap dels Mossos qui era elnúmero dos del cos, Fer-ran López. Trapero està

imputat per l’AudiènciaNacional per un delicted’organització criminal idos de sedició per l’actua-ció dels Mossos sota les se-ves ordres el 20 de setem-bre i durant el referèndumde l’1 d’octubre. López l’hasubstituït com a cap delcos durant els vuit mesosque ha durat la interven-ció de l’Estat. ■

a López considera el seu servei “temporal i limitat”a Doscomissaris dirigiran el cos mentre Interior estudia canvis

RedaccióBARCELONA

El cap dels Mossosplega en acabarl’encàrrec pel 155

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“L’acceptació delcàrrec era temporal ilimitada al període dela nova dependènciagovernativa”Ferran LópezEXCOMISSARI EN CAP DE MOSSOS

L’exministre de l’Interior i l’aleshores secretari general del ministeri en la reunió en quèLópez va assumir la direcció operativa de la policia catalana ■ AFP

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE JUNY DEL 201816 | Nacional |

33700

33710

33720

33730

33740

33750

33760

33770

33780

33790

33701

33711

33721

33731

33741

33751

33761

33771

33781

33791

33702

33712

33722

33732

33742

33752

33762

33772

33782

33792

33703

33713

33723

33733

33743

33753

33763

33773

33783

33793

33704

33714

33724

33734

33744

33754

33764

33774

33784

33794

33705

33715

33725

33735

33745

33755

33765

33775

33785

33795

33706

33716

33726

33736

33746

33756

33766

33776

33786

33796

33707

33717

33727

33737

33747

33757

33767

33777

33787

33797

33708

33718

33728

33738

33748

33758

33768

33778

33788

33798

33709

33719

33729

33739

33749

33759

33769

33779

33789

33799

53200

53210

53220

53230

53240

53250

53260

53270

53280

53290

53201

53211

53221

53231

53241

53251

53261

53271

53281

53291

53202

53212

53222

53232

53242

53252

53262

53272

53282

53292

53203

53213

53223

53233

53243

53253

53263

53273

53283

53293

53204

53214

53224

53234

53244

53254

53264

53274

53284

53294

53205

53215

53225

53235

53245

53255

53265

53275

53285

53295

53206

53216

53226

53236

53246

53256

53266

53276

53286

53296

53207

53217

53227

53237

53247

53257

53267

53277

53287

53297

53208

53218

53228

53238

53248

53258

53268

53278

53288

53298

53209

53219

53229

53239

53249

53259

53269

53279

53289

53299

330

330

330

330

330

330

330

390

330

330

390

330

330

330

330

330

330

330

330

330

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

360

300

300

300

300

300

300

300

300

360

300

300

300

360

300

300

300

300

300

300

300

300

360

300

450

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

360

300

300

300

300

300

300

12.300

300

300

300

300

300

330

330

390

330

300.000

330

330

330

330

330

300

300

300

360

12.300

300

300

300

300

300

180

180

180

180

180

180

180

240

180

180

240

180

180

180

180

180

180

180

180

180

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

210

150

150

150

150

150

150

150

150

210

150

7.620

150

210

150

150

150

150

150

150

150

60.000

210

150

150

150

150

150

150

150

150

7.620

150

150

150

210

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

180

180

240

180

240

180

180

180

180

180

150

150

150

210

150

150

150

150

150

150

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

.....

........

........

........

........

........

........

........

........

........

......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

.......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

.......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

9530

550

70

0

01

1

632 23 1944

964

14

54

435

765

45

3336

626

876

76

9907 3748

748

28

48

8

39780

180

90

30

90

30

150 60 750

150

60

60

150

150

60

750

150

210

60

750 990

240

90

90

30

60........

........

.........

.........

.........

.........

........ ......... ........

........

.........

.........

........

........

.........

........

........

........

.........

........ ........

........

.........

.........

.........

.........

SORTEIG

Llista acumulada de les quantitats que han correspost a cadascuna de les sis sèriesdels números premiats, classificats per la seva xifra final

Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteigS O R T E I G D E L D I A 1 4 D E J U N Y D E L 2 0 1 8

Sis sèries de 100.000 bitllets cadascuna

LOTERÍA NACIONAL 4718

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS

AQUEST SORTEIG POSA EN JOC 12.600.000 € EN PREMIS

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc

La històrica exdiputada iexvicepresidenta del Con-grés del Diputats, la lleida-tana Teresa Cunillera, se-rà la nova delegada del go-vern espanyol a Catalunyaen substitució del popularEnric Millo.

Amb una llarga expe-riència parlamentària pe-rò també governamental ien el si del PSC-PSOE, Cu-nillera ha estat una de lesavaladores de Pedro Sán-chez en la seva reconques-ta de la secretaria generaldel PSOE després d’haverestat una de les veus delssocialistes catalans encontra de permetre la in-vestidura de Mariano Ra-joy. La socialista lleidata-na no va dubtar a defensar

un acord amb els partitsindependentistes per evi-tar la reelecció de Rajoyque, finalment, es va pro-duir gràcies a l’abstenciódel PSOE.

Fent costat a SánchezDe fet, la voluntat de Sán-chez i el PSC de buscar unacord amb els indepen-dentistes per evitar unnou govern del PP va seruna de les causes del tan-cament de files entre ba-rons i històrics del socialis-me espanyol per forçar lasortida de Sánchez. “Noentenc la crueltat cap a Pe-dro Sánchez, si és l’únicque ha fet alguna cosa performar govern i el primer aparlar amb la Generalitatper buscar punts de troba-da”, afirmava Cunillera enuna entrevista a aquest

diari fa dos anys. El PSC vaacabar multat pel PSOEper haver trencat la disci-plina de vot.

A favor del diàlegDurant la crisi oberta en elsi del socialisme espanyol,Cunillera va ser nomena-da representant del PSC ala gestora encarregada dedirigir el PSOE fins al con-grés en què Sánchez va re-cuperar el lideratge del

partit amb el vot de la mili-tància.

De la confiança de Mi-quel Iceta i el PSC, Cunille-ra també és una políticareconeguda en el PSOE,però també respectada delparlamentarisme i el cer-cle de la política espanyolaa Madrid, que coneix bé ion se la coneix per doñaTeresa. “La recepta persortir de l’actual situacióés fer política: pactar amb

qui pots i negociar amb quies deixa. El que cal és dià-leg i negociació”, concloïaCunillera en aquella entre-vista. Ara a Sánchez i a Cu-nillera els toca cuinaraquesta recepta, l’un desde la Moncloa i l’altra desde la delegació del governespanyol després d’unaetapa en què Millo ha re-presentat la intervencióde la Generalitat i el diàlegha estat impossible. ■

Xavier MiróBARCELONA

Teresa Cunilleraserà la delegada delgovern espanyola L’experimentada socialista lleidatana substitueix Millodesprés d’haver fet costat a Sánchez en la crisi del PSOE

Teresa Cunillera, diputada durant molts anys al Congrés espanyol i alt càrrec dels governs deFelipe González, serà la nova delegada de l’Estat a Catalunya ■ EL PUNT AVUI

Teresa Cunillera, nascuda aBell-lloc d’Urgell el 1951, vaestrenar-se com a diputada alCongrés amb la victòria so-cialista de Felipe González el1982. Del 1987 fins al 1993 vadirigir el gabinet del ministrede Relacions amb les Corts,Virgilio Zapatero, una èpocade la qual guarda bons re-cords per la celebració delsJocs Olímpics i l’Expo de Se-villa. Fins al 1996 va ser as-sessora del Gabinet de la Pre-sidència de González. Del1996 fins al 2015 ha repetitde diputada al Congrés, ontambé ha ocupat la vicepresi-dència.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Arriba amb lavictòria del 82de González