Edició de LleidaDIMECRES · 25 d’abril del 2018. Any XLIII. Núm. 14617 - AVUI / Any XL. Núm. 13487 - EL PUNT

1,20€

1479

71-1

1863

82T

1215

03-1

1363

83w

FINAL DE C0PA · El ministre diu que no va donar cap ordre però defensala confiscació de samarretes CLUB · El Barça vol explicacions del governespanyol i de la federació per l’actuació contra l’afició blaugrana

Zoido justifica lapersecució del groc

L’ESPORTIU

Trump fa broma i estira de la mà Macron a la Casa Blanca, ahir durant la visita del president francès ■ REUTERS/KEVIN LAMARQUE

EUROPA-MÓN P24

El president francès visita la Casa Blanca i reforça l’aliança amb els EUA

Trump i Macron, de la maneta

NACIONAL P16

La versió castellanadel navegadorofereix topònimsque no són oficials

‘San Baudilio’, ‘SanQuirico’, ‘Playa deAro’ o ‘Llansá’ sónalguns dels noms

Topònims franquistesals mapes de Google

NACIONAL P22

Més de 400treballadorshan perdut lavida en elsúltims 5 anysDenuncien la falta deprevisió empresarial

El vot delegat de Comínexacerba Estat i oposició

Nacional P8,9

La cambra accepta la petició i Rajoydiu que va a totes per impedir-ho

Institucions Penitenciàries castigaSànchez per la gravació del 21-D

Nacional P6

Els presos demanenel trasllat a Catalunya

EL PUNT AVUIDIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 20182 |

l dia 23 és el dia,però des que

l’any 2007 vaig co-mençar a publicarque m’he proposatque l’esperit de Sant

Jordi s’estengui tot l’any. És un repte,ho sé, però aconseguir-ho és fer bonaaquella frase que diu que els llibres noes moren l’endemà de Sant Jordi. I queels llibres estiguin vius –més enllà de ladiada que marca el calendari i la indús-tria editorial– vol dir que es llegeixin,que se’n parli i que tinguin una presèn-cia normalitzada entre nosaltres totl’any. És feina de tots però principal-ment dels que ens dediquem o volemmirar de viure del cuento. També hi ju-guen un paper determinant els mitjansque han de fer una aposta decidida perdonar espais visibles als llibres. Aixòajudaria a desestacionalitzar Sant Jor-di. I les escoles. Si tractessin la lecturacom un premi més que no pas com uncàstig aconseguiríem fomentar i in-centivar la lectura de manera plaent.Qui no pot abdicar de les seves res-ponsabilitats en aquesta qüestió són

les institucions. Han d’estar de maneracompromesa i sense complexos al cos-tat de la literatura. I, finalment, és clau elpaper de les cases, de les famílies. Desde casa hem d’ajudar la mainada a tro-bar el gust per la lectura sense forçarperò escoltar-la i guiar-la perquè s’hipuguin capbussar tots sols. Un llibre ésun mitjà de comunicació. Comparteixamb els altres, els convencionals, la ca-pacitat de seduir i d’entretenir, de for-mar i d’informar. Però, a més, té el po-der de fer-nos viatjar, de descobrir-nosmons al costat de casa o aprofundir encultures llunyanes. A conèixer-nos mi-llor i aprendre a llegir els nostres pensa-ments i actituds gràcies a una història oun personatge que t’agafa de bracet i etdona les claus per interpretar la realitat,la que vivim o la que ens ha precedit.Que pensis i que somniïs, que et facisric, gran i lliure. Diuen que tots els santstenen capvuitada, és a dir que encara hiha marge per poder-los celebrar vuitdies després. Deixeu-me que us proposialterar la dita pel bé de tothom, cele-brem-ho durant tot l’any i mantinguemviu el seu esperit.

E

Keep calmMartí Gironell

L’esperit

Des de casa hem d’ajudar lamainada a trobar el gust per lalectura sense forçar peròescoltar-la i guiar-la perquès’hi puguin capbussar tots sols

La vinyetaFer

l dia de Sant Jordi, l’escola delsEscolapis on vaig estudiar em vadonar l’oportunitat de rememo-

rar els sants jordis de quan era petitdurant la presentació d’una exposicióde dibuixos i escultures fets pels alum-nes actuals. L’evocació aviat va ser fe-ta: no hi havia llavors Sant Jordi alcarrer, com a l’escola no hi havia a pe-nes classes de dibuix. I si dibuixàvem,les làmines que produíem no haurienpogut ensenyar-se enlloc perquè en sa-bíem tant com el mestre o potser, al-guns, millor que el mestre. El meu pa-re era dibuixant professional. A mi nom’estranyava que el seu ofici no s’en-senyés a escola. Tampoc no ens ense-nyaven a fer bombetes ni a ser fustertot i tenir amics els pares dels qualstreballaven en un forn de vidre o enuna ebenisteria. Les assignatures erenunes altres: gramàtica, matemàtiques,història, llatí... Saber dibuixar potserno ens hauria fet dibuixants però enshauria estimulat la creativitat, com esdiu ara i com vaig dir als alumnes re-units amb motiu de l’exposició. Saberagafar un llapis i saber veure els colorsés important per bellugar-se pel món.

E

Però parlava de Sant Jordi. A la me-va escola, que tenia un vernís catalàmolt acusat a pesar que totes les clas-ses es feien en castellà, no ens vanparlar mai de sant Jordi, ni com a titu-lar del santoral ni com a protector dellibres i roses. El meu oncle Enric Triaera llibreter. Aquell dia muntava da-vant del seu establiment una parada.Era l’única en tota la ciutat. El negocise li animava aquell dia una mica, peròtampoc gaire. Les roses, si hi havia al-gú que hi pensava, s’adquirien a l’inte-rior de les floristeries. Si algú hi pen-sava, li feia mitja vergonya anar ambuna rosa, rosa rosae, pel carrer.

Dilluns, Sant Jordi, per arribar al lo-cal on havia de parlar vaig trigar tresquarts de rellotge. Normalment el ca-mí es fa en deu minuts. Parades de lli-bres i de roses a banda i banda del car-rer, i un tap de gent monumental. Lestransaccions comercials de llibres du-raven des de divendres. Tot un cap desetmana de Sant Jordi. Jo no sé si “elrègim del 78” o la “transició” van sertan nocius com ara es proclama. Síque sé que en aquests anys a més defer hospitals, carreteres i escoles i es-cola, ens hem inventat una festa ques’ha convertit en la festa major de totun país. Reclamo la part de mèrit delresultat, ni que sigui com a contri-buent. Hi cap tot: teatre, música, reci-tals, conferències i molta exterioritza-ció, amb balls de gegants, correfocs...Aquest any ha tingut un ingredientnou: roses grogues i activitats per re-clamar la llibertat dels presos polítics.Els que s’hi han apuntat, és clar: elsque no esperaven que el règim del 78 ila transició acabessin donant aquestsresultats. Caurà el règim? Anem a unaaltra transició? Sempre hi haurà SantJordi, això no ens ho treu ningú.

“Hi cap tot:teatre, música,recitals, gegants ireivindicacions

Vuits i nous

La invenció de Sant JordiManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2018

l ministre de l’Interior, Juan Ig-nacio Zoido, ahir no només va ti-rar pilotes fora quan li pregunta-

ven sobre l’actuació de la policia espa-nyola a la final de la copa del rei sinóque, a més, es va permetre el luxed’acollonar-nos. “Si el Barça va rebre24.000 entrades i la policia només vaintervenir 199 camisetes grogues, éspossible que en realitat no s’haguésprohibit el color groc a l’estadi o béque vostès no tinguin tant de suportcom diuen tenir”, va respondre Zoidoal senador Josep Lluís Cleries. Però,quin ministre és aquest, que es per-met dir coses com aquestes? Ho trobanormal, el ministre, que la policia faciretirar camisetes de color groc d’unestadi? I que siguin “només” 199 –queaixò és el que ens diu ell–, el consola?Ni una, de camiseta, haurien d’haverretirat, senyor ministre. Ni una. DiuZoido que es van retirar les camisetesi les bufandes de color groc perquè

E “Quin ministrede la policia és,aquest que es vantaque retirincamisetes en unpartit perquè són decolor groc?

portaven “lemes i logos polítics” perevitar incidents perquè es tractava“d’un partit d’alt risc”. I a mi em sem-bla que no. Perquè se’n van retirar queno portaven cap mena de logotip, sim-plement perquè eren de color groc, iperquè ja em diran quina mena de riscsuposaven. “No tinc res contra elgroc”, diu Zoido. I es permet el luxe

d’acollonar-nos al darrere: “No soc su-persticiós”, hi va afegir somrient. Pe-rò, què s’ha cregut, aquest senyor?Com és que un membre de l’executiuque govern el país no fa ni una reflexiódel que està passant? Quin ministrede la policia és, aquest senyor, que es-tà orgullós que els seus agents es dedi-quin a fer treure camisetes als segui-dors d’un partit de futbol, que perse-gueixin regidors per haver-se posat unnas de pallasso o que acusin de terro-risme activistes que tallen carreteres?Però l’altra pregunta, i probablementencara més important, és: quin ésaquest Senat que quan hi va un minis-tre de l’Interior i reconeix que la poli-cia va fer treure camisetes (camisetes,vaja quina arma!) als espectadors d’unpartit de futbol no hi ha cap daltabaix.Perquè no eren camisetes, senyor Zoi-do, el que va segrestar la policia. Ni ca-misetes ni bufandes ni xiulets. Era lallibertat d’expressió.

“Només” 199 camisetesXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

L’alcaldessa ha denunciat les reformes legislati-ves per facilitar els desnonaments i ha recriminatal govern de l’Estat que descarregui en els ajunta-ments la gestió de les conseqüències. Nomésl’any passat l’Ajuntament va atendre 2.351 famí-lies, i Colau reclama més recursos.

PORTAVEU DEL PP AL CONGRÉS

Pressió a Foment

Cada dia que passa el portaveu del PP apuja el tocontra l’independentisme, en un intent descaratde superar el discurs de Ciutadans. L’última haestat acusar-lo de nazi, com ja ha fet en altresocasions. La incapacitat de fer política els porta abanalitzar, sense embuts, el nazisme.

-+=

-+=

DespropòsitManuel Valls

IndecentRafael Hernando

-+=

Ada Colau

Valls, superat el seu fracàs en la política al seupaís, es mostra ara disposat a ajudar en el quecalgui Cs, i això inclou ser l’alcaldable per Barcelo-na. Tot un despropòsit, col·locar de cap llista algúque no coneix la ciutat i els seus problemes. Que-da clar que els interessa una altra cosa.

EX-PRIMER MINISTRE FRANCÈS

ALCALDESSA DE BARCELONA

Les explicacions que va do-nar ahir al Senat el ministre

de l’Interior espanyol, Juan IgnacioZoido, sobre la confiscació de ca-misetes grogues abans de la finalde la copa, són gairebé pitjors queels fets que les provoquen. Amb unto tavernari, impropi del que s’es-peraria d’un representant institu-cional, va convertir les seves res-postes en un atac visceral, carregatde demagògia, contra els que hanqüestionat l’actuació de la PolicíaNacional envers els aficionats delBarça que dissabte van ser ‘despu-llats’ per força de les peces de robade color groc que portaven abansd’entrar al Wanda Metropolitano.Zoido, com ha fet tantes vegades,va negar l’evidència i va seguir, filper randa, el guió que ja havia mar-cat al matí el portaveu del PP alCongrés, Rafael Hernando, que nonomés va valorar com a molt posi-tiva l’actuació policial, sinó que vatitllar de “fanàtics” els seguidorsblaugrana als quals se’ls van requi-sar les pertinences. Les al·lusionsdel ministre a la denúncia de la fis-calia contra professors d’un insti-tut de Sant Andreu de la Barca sen-se venir a tomb són, simplement,miserables.

Els fets de dissabte i l’esper-pèntica resposta del ministre Zoidoi del portaveu popular Hernandoels inhabiliten per als càrrecs queocupen i posen en evidència, unavegada més, la feblesa d’un estatque ha entrat en una espiral autori-tària de tal magnitud que justificasense rubor l’amenaça i l’ús de laforça per impedir qualsevol críticaal poder establert. Segrestar la lli-bertat d’expressió en qualsevolàmbit –l’art, la música, l’esport...–és un símptoma de degradació dela qualitat democràtica que hauriade posar en alerta sectors de la so-cietat espanyola que fins ara nohan aixecat ni un dit.

Zoido nega lallibertatd’expressió

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

L’amenaçagroga

l reprovat ministre Rafael Catalá l’ofenen els llaçosgrocs. Ho confessava públicament fa uns dies al

Congrés dels Diputats, on etzibava al diputat CarlesCampuzano com n’era, d’afortunat de poder assistir a lacambra espanyola lluint el distintiu per reclamar lallibertat dels presos polítics a la solapa. La piconadorapopular i, per extensió, de la resta d’institucions del’Estat contra l’independentisme ha arribat a extremstan delirants com el d’atacar un color. El groc ésdenunciable. I condemnable. Color canari, llimona o

fluorescent, els de blau, amb lainestimable col·laboració dels detaronja, el consideren una greuamenaça i aplaudeixen elrequisament de samarretes,bufandes i cartells que va perpetrarla Policía Nacional en la final de lacopa del Rei, a Madrid. Accióesperpèntica que ha acabat amb el

titular d’Interior, Juan Ignacio Zoido, traient-se les pucesde sobre respecte a qui va donar l’ordre de confiscació,però assegurant que es va fer en compliment de la lleide l’esport, que impedeix exhibir símbols polítics alscamps. El groc ho és? Les imatges del cap de setmanasón demolidores i l’intent del PP i Ciutadans dejustificar-ho provoca calfreds. Als de l’Espanya en blanc inegre els molesten els colors. El groc, recordatoriconstant que des del 16 d’octubre hi ha presos polítics ialtres dirigents a l’exili, més. És el barem del seurespecte a la llibertat d’expressió.

A

La piconadoraha arribat al’extremd’anar encontra d’uncolor

http://epa.cat/c/bm4o9c

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El president de França, FrançoisHollande, fa una crida a lamobilització contra lacandidata i recomana el vot perMacron el 7 de maig.

10anys

20anys

L’N-II deixarà la costa delMaresme. L’Estat i la Generalitatsignen la transferència dels 52quilòmetres de Montgat aTordera.

El diputat català Josep Borrells’imposa al secretari generaldel PSOE, Joaquín Almunia,amb el 54,8% dels vots contrael 45,2%.

Setge a Le Pen Previsió per la N-II Borrell s’imposaTal diacomavui fa...

esprés de tantís-simes coses, fins

i tot la d’haver-nos ha-gut de treure les sa-marretes grogues perentrar a un estadi de

futbol (on anirem a parar?), Inés Arri-madas (Ciutadans) va demanar dillunsque la diada de Sant Jordi havia de serun “dia apolític” i “de tot els catalans”.A aquestes altures de tot plegat, l’apo-liticisme hauria d’estar més que maide capa caiguda, excepte en aquellsorganismes que, per obligació i perdignitat social, s’han de mantenir deltot allunyats de la política: la justícia.Quan les decisions dels òrgans judi-cials segueixen criteris polítics ja hembegut oli. I n’hem begut fins ofegar-nos, d’oli, aquests darrers temps. Peròtornem al que anàvem. Deu ser moltdifícil mantenir la neutralitat que supo-sadament tenen les persones quediuen que no els interessa la política,que se’n mantenen alienes, que se-gons els diccionaris son apolítiques.Em ve al cap aquell acudit on un filòsofpreguntava a un altre quin pecat és

pitjor, si la ignorància o la indiferència, il’altre contestava: “Ni ho sé ni m’inte-ressa”. Davant dels embats que en elsúltims anys han rebut el govern i el po-ble català, que demanin al poble quesigui apolític –que ni sàpiga ni li inte-ressi– sona a burla. Que en una diadacom la de Sant Jordi els catalans nodeixin anar ni una sola espurna de pro-testa, encara que sigui tan amablecom és la de comprar una rosa groga,seria il·lògic. I no, comprant una rosagroga o embolcallant-nos amb una bu-fanda groga no hem incitat ningú a co-metre cap acte violent. Els catalans noho som, d’eixe mon. Ja ho deia JoanFuster (que d’ignorant no en tenia niun pèl), que “tota política que no femnosaltres serà feta contra nosaltres”.No ho volem ser, apolítics. Ni per SantJordi ni cap altre dia. No ho podem ser,perquè si no cauríem en la ignorància ila indiferència dels qui ens volen ca-llats i sotmesos. Visca l’apoliticitat enels òrgans judicials, però que el com-promís social i polític campi lliure perfora. ■

D

Full de rutaCarina Filella

Ignorància iindiferència

Deu ser molt difícil mantenirla neutralitat quesuposadament tenen lespersones que diuen que noels interessa la política, quese’n mantenen alienes

“Quedar-nos enel rol dels gremisde l’edat mitjanaés molt perillós ifàcil de caure-hi

existència d’agrupacions profes-sionals és coneguda des de l’èpo-ca dels romans. És a l’edat mitja-

na quan, com a enfrontament als podersfeudals, els gremis prenen una força de-terminant en la vida pública de les ciutats.Després, al llarg de la història han estat re-gulats, segons els seus usos (o abusos) i delservei que han fet a la societat. Els col·legisprofessionals són hereus d’aquells gre-mis, però amb diferències. Ja no són ex-clusius dels interessos dels seus col·le-giats (associats) sinó que inclouen “la pro-tecció de l’interès general, de la seguretat ila defensa dels drets dels ciutadans i usua-ris” alhora que, al nostre país, el “dret” aassociar-se és obligatori.

EL 10 DE MAIG EL COL·LEGI D’ARQUITECTESde Catalunya celebra eleccions. El siste-ma resulta una mica embolicat, entre de-gà, presidents, juntes, delegats i assem-blees, s’ha de fer un croquis explicatiuper entendre-ho. Tres arquitectes es pre-senten a degà. Ja han començat a fercampanya. Aquesta s’ha omplert de tò-pics dignes de contesa política: canvi, re-generació, paritat de gènere, millores en

L’ la gestió, atenció als joves i als grans, par-ticipació, transparència, neutralitat.Són termes que cada quatre anys, ambpetites variacions, sentim reproduïts. Alfinal del cicle, passes llista i veus que, al-guns, són més producte de màrquetingque de discurs real.

CAL POSAR SOBRE LA TAULA d’altres qües-tions: estem d’acord amb l’obligatorietatde col·legiar-se? El col·legi tracta igual elsassalariats, els autònoms o els empresa-ris? El petit arquitecte estarà represen-tat a les juntes? Es generaran sistemesde participació real i voluntària dels com-

panys, tal com funcionem en alguna partde territori, o retornarem a les centrali-tats de decisió fiscalitzadores? Tal comestem avui en dia a Catalunya, recupera-rà el col·legi aquella visió crítica de lesèpoques del franquisme i que va repre-sentar un referent en la vida social de Ca-talunya, o ara ja no cal? Farem aporta-cions en la política d’habitatge o en la re-distribució del territori o en la simplifica-ció dels tràmits burocràtics? Com enspostularem davant de les injustícies so-cials i polítiques vigents? De debò algús’ha cregut que ser neutral demostra te-nir sentit de la justícia? O ens quedaremmuts? Quina és l’aportació que ha de ferel col·legi a la societat catalana?

QUEDAR-NOS EN EL ROL DELS GREMIS del’edat mitjana, però envernissats d’unapàtina de modernitat de vida digital, ésmolt perillós i fàcil de caure-hi. Que ningúdels que es presenten no pensi que potperdre vots per manifestar-se amb digni-tat i llibertat. Per això no perdrà les elec-cions! Ara esperem el resultat d’aquestesport, a vegades prohibit, al qual somtan aficionats a Catalunya: votar!

Josep Milà Albà. Arquitecte de l’Assemblea del Vallès

Cap on vol anar el Col·legi Tribuna

Qui ha demanatperdó?b Qui ha demanat perdó perles 200.000 persones que vafer afusellar l’assassí mésgran de la història d’Espanya,Francisco Franco Bahamon-de? Ningú no ha demanatperdó. Em sorprèn que l’Es-glésia demani perdó ara i noen demani per dur sota pal·li,durant tants i tants anys, elGeneralísimo; beneintd’aquesta manera, en nom deDéu, els seus afusellaments.Qui demana perdó pels llargsanys de dictadura? Qui dema-na perdó per les generacionsque van néixer i viure sensedrets fonamentals? Qui de-mana perdó pels fills i fillesdels afusellats que van créixersense pare o sense mare o to-tes dues coses? Qui demanaperdó?

Podria repetir-ho mil vega-des. En aquesta Espanya esdemana perdonar 900 morts(ben demanat) però es glorifi-

ca repetidament, de paraula ifets, el/s responsable/s demés d’1.000.000 de morts.D’aquesta Espanya ens volemseparar.JOAN COLLETVilassar de Mar ( Maresme)

Europa, quèpenses fer?b Crec que Europa només téuna solució. Reconduir-ho iescoltar la voluntat de llibertatdel poble català, obligant Es-panya a parlar. Europa no potseguir fent els ulls grossosamb Espanya i que li surti unaaltra Hongria al sud, on elsdrets humans d’una impor-tant part de la població comés Catalunya siguin més aprop del sofriment del Kurdis-tan turc que del que ha de seruna part pròspera d’Europa.Sra. Merkel, amb Turquia pot-ser aquesta aposta li pot fun-cionar, que ho dubto, peròamb Catalunya segur que no.Europa se la juga molt i no pot

jugar amb foc. El poble catalàés pacífic però sap molt be onva i no hi ha marxa enrere.Amb Europa o sense.PERE PAJEROLSBerga (Berguedà)

Teresa Freixas iel supremacismeb Al 30 Minuts del 22 d’abril,dedicat al procés i a la situacióactual de Catalunya, amb mo-tiu dels sis mesos de l’aplicaciódel 155, la catedràtica de DretConstitucional Teresa Freixas,reconeguda personalitat anti-nacionalista (catalana, és clar),va criticar el procés sobiranistaqualificant-lo de “supremacis-ta”, terme de moda que s’utilit-za comunament en lloc de “ra-cista”. Aquesta, malaurada-ment, és una nova paraula aafegir a la llarga llista d’insultsamb què es pretén desqualifi-car l’independentisme: xenò-fob, racista, excloent, violent,antidemocràtic, colpista, nazi i,darrerament, fins i tot... terro-

rista! I en què caram es basaper tal d’emprar aquest termetan gruixut? Doncs ni més nimenys en el fet que el catalàs’imposi per damunt del caste-llà talment com si fos una llen-gua superior, quan, en la sevaopinió, totes dues són llengüesnostres amb els mateixosdrets. Sí, certament, té raó laSra. Freixas, però es dona elcas que, malgrat que totesdues siguin llengües nostres,l’una, el català, és la llenguapròpia de Catalunya tal comestableix el nostre propi Esta-tut i això hauria de ser motiusuficient perquè una personatan partidària de la legalitatconstitucional i estatutàriacom ella sabés diferenciar en-tre imposar una llengua (su-premacisme) i establir una dis-criminació positiva en favor delcatalà en tant que llengua mi-noritària i més necessitadade protecció al seu propi ter-ritori. JOSEP VILÀ BATLLEOlesa de Montserrat (Baix Llob.)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2018

Juan Ignacio Zoido, MINISTRE DE L’INTERIOR ESPANYOL

“No tinc res contra el groc,no soc supersticiós”

La frase del dia

“Ens pensàvemque la lluitade fons era entredemòcrates iassassins, peròno, la lluita de fonsera per salvar launitat d’Espanya

ls de la nostra generació vam créi-xer amb els atemptats d’ETA coma fets quotidians, fins al punt que

vam normalitzar que a Espanya hi ha-gués qui fos assassinat per motius polí-tics, perquè es considerava que hi haviapersones la vida de les quals entorpia unprojecte polític, en aquest cas el d’un es-tat basc independent. Vèiem cada parellde setmanes les notícies dels assassinatsd’una forma o de l’altra, els trets a la nu-ca, els cotxes bomba, sabíem fins i tot quela nostra vida podia córrer perill si te-níem la mala sort de ser un dels que pas-saven per allà on esclataven els aparellsmortífers.

EL TERRORISME ÉS UNA COSA FASTIGOSA,la sordidesa armada amb una excusa pro-gramàtica, l’assassinat filosòfic de quiconsidera que tota vida és bescanviable ique tothom pot convertir-se en peça fun-gible per mirar d’aconseguir un ideal polí-tic que podria tenir moltes coses dignesen el seu plantejament democràtic.

DES DE L’APARICIÓ DEL TERRORISME mo-dern, després de la Revolució Francesa,que hem trobat tota mena de grups terro-ristes: anticolonialistes, antifeixistes,feixistes, comunistes, nacionalistes i arafins i tot religiosos o islamistes, i conser-vadors monàrquics, com els que prete-nien assassinar Napoleó Bonaparte du-rant el seu imperi, per restaurar la mo-narquia dels borbons a França (va ser lla-vors quan es van inventar els cotxes bom-ba, anomenats llavors màquines infer-nals, que van causar les primeres mortsd’innocents als carrers de París).

QUE HI HAGI HAGUT UN TERRORISME d’es-querres o anticapitalista no treu legitimi-tat a les idees socialistes; i que hi hagi ha-gut un terrorisme anticolonitzador notreu noblesa a la causa de la llibertat delspobles. Que hi hagi hagut, en sentit con-trari, un terrorisme d’estat, que s’hagisaltat la justícia per respondre amb la

E venjança i l’assassinat polític, tampoc notreu que sigui una causa ben noble la de-mocràcia i la justícia liberal.

ELS QUE VAM CRÉIXER AMB ETA fent de lesseves, encara que no haguem patit el ter-rorisme en la nostra pròpia carn ni ha-guem vist morir ningú de la nostra famí-lia, vam normalitzar la brutalitat, però al-hora se’ns recordava de continu, desprésde cada estossinada, que a través de laviolència no hi havia res a pelar. “En ab-sència de violència es pot parlar de tot”,se’ns repetia des dels governs conserva-dors o socialistes, i això constituïa una lli-çó molt important. Qualsevol causa és de-fensable si es fa pels mitjans polítics habi-tuals: partits, programes, votacions, res-pecte, debat, etcètera. D’aquesta maneraes pot aspirar a ocupar les institucions ipromoure des d’allà els canvis legals quefacin possible una nova realitat.

ARA QUE ETA HA ANUNCIAT la seva dissolu-ció per a aquest any 2018 ens adonem,

però, que la via política pacífica i demo-cràtica no garanteix la viabilitat del pro-jecte sobiranista basc, sobretot desprésdel que ha passat a Catalunya aquestsdarrers anys. Un polític mallorquí (elnom del qual ni val la pena posar per es-crit) ha arribat a dir que els catalans nopoden arribar a qüestionar la sobiraniaespanyola, perquè si no es va cedir da-vant d’ETA, que assassinava, ara menyses cedirà davant del sobiranisme català,per molt que guanyi clarament les elec-cions: “No hem estat lluitant cinquantaanys contra ETA per ara veure que el Par-lament de Catalunya declara el mateixque volien aconseguir els terroristes através de les armes. Les víctimes del ter-rorisme ens demanarien per què van mo-rir els nostres fills.”

ÉS A DIR, QUE COM QUE EL SOBIRANISMEcatalà planteja de forma pacífica el ma-teix repte que el terrorisme basc, se l’hade tractar de la mateixa manera. I senseni adonar-se que parlant així també usala violència, perquè se l’apropia amb fina-litats polítiques. Ens pensàvem que lalluita de fons era entre demòcrates i as-sassins –això se’ns deia–, però no, la llui-ta de fons era –i per sobre de l’estat dedret– per salvar la unitat d’Espanya. Permantenir la unitat d’Espanya, o el seu im-peri d’ultramar, s’han comès durant lahistòria molts crims –fins i tot s’inventa-ren els camps de concentració a Cubal’any 1896–, però a ningú no se li acut dirque el nacionalisme espanyol té les manstacades de sang.

LA FI D’ETA COINCIDEIX amb la fi d’un en-gany: la d’un projecte polític modern, quees pretenia homologable amb la resta dedemocràcies europees: el règim espanyolsorgit entre la mort de Franco i la Consti-tució. Tot l’entramat del 1978 trontollaquan, per haver de parar una causa pací-fica i democràtica, s’acudeix als matei-xos instruments, perversament manipu-lats, de la lluita antiterrorista.

Melcior Comes. Escriptor

Màquines infernalsTribuna

SísifJordiSoler

ls anys vuitantaparticipàvem en

debats sobre les peri-fèries urbanes. Ambl’arquitecte i urbanistaMiquel Roa havíem es-

tat presents en debats internacionals aTorí, Zagreb o París. I a Catalunya, amb elsuport de la conselleria de Cultura, fun-cionaven debats sobre “les àrees urba-nes de nova creació”, que quedava millorque dir barris perifèrics, amb personescom Paco Candel o Vicenç Villatoro. Estractava d’una qüestió bàsica: el creixe-ment, pel que fa al nombre d’habitants,de Catalunya, des del final de la guerrafins a la mort del dictador, no era degutbàsicament a un saldo vegetatiu sinómigratori. Poblacions de l’entorn barce-loní o tarragoní havien crescut amb elnegoci urbanístic colossal de les ditesciutats satèl·lits, que havien capgirat,com em comentava el sabadellenc PauVila, la fesomia geogràfica de Catalunya.

Les lluites obreres i veïnals dels anysseixanta i setanta comportaven acti-tuds de resposta, no sempre pacífica,contra les seqüeles d’aquells creixe-ments desmesurats i mal resolts per lespolítiques de la factoria Porcioles. Aixòva determinar, en part, els resultats deles eleccions municipals de 1979. Mal-grat la cotilla econòmica, mai no subrat-llarem prou la transformació en aques-tes àrees aconseguides per aquellsconsistoris. Les subsegüents eleccionsmunicipals feien balanç d’aquelles con-questes. I, alhora, enfortien la catalanit-zació, cultural i sobretot política, demoltes persones que havien arribat aCatalunya, com deia Miquel Roca, “fora-gitades de la seva terra”. La feina inte-gradora de les polítiques municipals vaser notable. Ara bé: la llei Montoro, relati-va a les competències i als recursos mu-nicipals, a més de la influència negativade la crisi econòmica, ha alentit aquestprocés. ¿Que potser això explica la im-plantació del vot creixent de Cs en lesdarreres conteses electorals? Chi lo sá!

A

De set en setIgnasi Riera

Perifèries

EL PUNT AVUIDIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 20186 |

Així ho assegural’ex-cap de premsade l’organismeliquidat, MartíEstruch

El govern espanyolrespon al sí de lamesa del Parlamenta la possibilitat quevoti per delegació

“La liquidaciódel Diplocatreconeix labona feina feta

Estudienaccions legalscontra el votde ComínNacional

Primer front comú judi-cial dels presos polítics ca-talans, després de mig anyen presó preventiva. Totsels que tenen fills menorsdemanaran el seu trasllatdel penal de Madrid on sónara a una presó de Catalu-nya per tal de protegir elsdrets dels infants i joves,tal com recullen diferentsorganismes internacio-nals. El president d’Òmni-um Cultural, Jordi Cui-xart, ha estat el primer asol·licitar a la secretariageneral d’Institucions Pe-nitenciàries, que depèndel Ministeri de l’Interior,el seu trasllat a una presócatalana, amb l’assessora-ment de l’advocat CarlosGarcía Castaño, expert endret penitenciari. Aquestasetmana ho demanaran elvicepresident Oriol Jun-queras i els consellers Ra-ül Romeva, Josep Rull i eldiputat de JxCat JordiSànchez.

La reclamació es fa araperquè ja s’ha acabat lainstrucció de la causa con-tra l’independentisme ca-talà, amb el processamentpels delictes de rebel·lió,malversació de fons pú-blics i desobediència avint-i-dos càrrecs polítics ide la societat civil, dictadapel jutge del Tribunal Su-prem. És a dir, que els pro-cessats ja no han de com-parèixer davant del jutgeinstructor, Pablo Llarena,i només els queda presen-tar recursos i esperar ladata de judici, prevista pera finals d’any. InstitucionsPenitenciàries sempre de-nega els trasllats de presos

a centres propers a la sevafamília fins que hi ha unasentència ferma per talque els acusats estiguin adisposició del jutge cadacop que ho demani, i peraixò argumenta que hande ser-hi el més a prop pos-sible. Aquesta fase ja estàconclusa, exposen els ad-vocats defensors.

Com que són presospreventius, l’última pa-raula la té el jutge instruc-tor, que en aquesta cas ésPablo Llarena. Llarena java denegar als diputatsl’assistència als plens delParlament per poder vo-tar o ser investit presi-dent, en el cas de Sànchezi Jordi Turull. La defensade Sànchez, exercida pelpenalista Jordi Pina, ja vademanar l’octubre passata Institucions Penitencià-ries el seu trasllat a unapresó catalana, i l’hi vandenegar. Té interposat unrecurs al Ministeri de l’In-terior que encara no li hancontestat. Tots els presospolítics tenen clar que se-rà ben difícil que el governdel PP els aprovi el seuacostament a Catalunya.Per això la majoria s’hoplantegen com una vulne-ració més de drets fona-mentals, que presentaranals tribunals europeus.

En el seu escrit, l’advo-cat García Castaño apel·laa la legislació vigent queestableix el criteri de mà-xima proximitat de l’in-tern a la seva llar per evitarel desarrelament. Tambérecorda que la ConstitucióEspanyola recull que calgarantir, malgrat la situa-ció de presó, el dret a la vi-da familiar i a la intimitat.La petició de Cuixart va

acompanyada d’un com-plet informe elaborat perun equipo de juristes ambIñaki Rivera Beiras, direc-tor de l’Observatori delSistema Penal i Drets Hu-mans de la Universitat deBarcelona.

García Castaño assegu-

ra que si no s’admet la peti-ció, s’estaran vulnerantels drets dels infants a re-lacionar-se amb el pare,reconeguts tant per la le-gislació espanyola com perla internacional. La Con-venció dels Drets delsNens de les Nacions Uni-

des, signada per Espanya,obliga els estats a respec-tar el dret del nen que esti-gui separat d’un dels seusprogenitors a mantenir-hirelacions i contacte direc-te de manera regular. Ladefensa de Cuixart enténque els trasllats constantsa la presó de Soto del Realdel seu fill, d’un any d’edat,afecten el menor perquè lapresó “té efectes físics iemocionals per als in-fants”. Ho corrobora la di-rectora del centre educa-tiu del menor en un escrit.El centre penitenciari Ma-drid V, on està empreso-nat el president d’Òmni-um, és a 700 quilòmetres

del domicili familiar. Lacompanya de Cuixart, laperiodista Txell Bonet, jaho va denunciar a la seu del’ONU a Ginebra el mespassat: “El meu nen d’on-ze mesos i jo hem viatjat22 vegades perquè puguiveure el seu pare, sovintnomés darrere d’un vidredurant 40 minuts, ambcontacte físic només per-mès una vegada al mes.Hem recorregut ja 30.000quilòmetres.”

Els advocats també fanforça quilòmetres per visi-tar i informar els seusclients i per preparar el ju-dici. “La proximitat tambéés cabdal”, clouen. ■

ACCIÓ Els presos polítics demanen aInstitucions Penitenciàries que elstraslladin dels penals de Madrid a un depròxim a les seves famílies UNITS És laprimera estratègia conjunta EUROPAApel·len als drets dels fills menors

Mayte PiulachsBARCELONA

Els presos reclamen el t

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

6mesos fa de la petició detrasllat de Jordi Sànchez auna presó catalana. La hi vandenegar.

700quilòmetres han de fer lesfamílies dels presos políticsper poder visitar-los als pe-nals als afores de Madrid.

Manifestació per reclamar el retorn delspresos polítics a Catalunya, el 15 d’abrilpassat a Barcelona ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 7

CamuflatgeL’APUNT tot es cuina a Génova. Aquest tal líder, a qui hem

vist agredir manifestants, encarar-s’hi per provocar,animar l’aporellisme i altres fatxenderies, era posatel febrer passat com a exemple de polític xenòfob iracista pel Consell d’Europa i la Comissió Europeacontra el Racisme i la Intolerància. El camuflatge dela ultradreta a l’Estat, en canvi, no és poca cosa.Emili Bella

És tan poca cosa, el PP a Catalunya, que costa decreure que teledirigeixi la Generalitat sense avergo-nyir-se de fer-ho amb només un subgrup al Parlamenten virtut d’un 155 que és un atemptat a la Constitució.La seva insignificança és directament proporcional al’alçada del seu líder. En direm líder, tot i que a Catalu-nya mai no s’ha sabut què lidera el president del PP, si

trasllat

En l’informe dels juristes, en-capçalat per Iñaki Rivera, esrealitza una completa exposi-ció del suport legislatiu querecull els beneficis d’aproparel reclús a un penal del seuentorn familiar. Hi ha norma-tiva espanyola, de la Unió Eu-ropea, de Nacions Unides, idel Consell d’Europa, que el 4d’abril passat va publicar di-rectrius als 47 estats mem-bres, als quals recorda que“els fills de pares empreso-nats tenen els mateixos dretsque els altres nens, inclòs elseu contacte regular”.

En el context de les ano-menades regles Mandela i ladeclaració sobre la proteccióde les persones contra la tor-tura de Nacions Unides, asse-guren que la situació delspresos catalans es pot equi-parar a “la tortura psicoso-cial” o a un “tracte degra-dant”, i l’única finalitat és “uncàstig màxim”, i més si nose’ls ha declarat culpables.Clouen que se’ls aplica “lapolítica de dispersió”, amb laqual el govern espanyol enca-ra castiga els presos d’ETA iels seus fills i familiars.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És una tortura psicosocial”

“El càstig per les meves pa-raules en la campanya del21-D, gravades per telèfon:(1) 6 mesos d’incomunica-ció amb @ISerNuri, (2)canvi de mòdul, (3) ara du-rant un mes 18 h diàriestancat a l’esquifida cel·la#llibertat.” Aquesta piuladades del compte de JordiSànchez va encendre ahirles xarxes socials.

La defensa Sànchez vaaclarir que des de principid’abril està complint lasanció per haver enregis-trat un missatge per a unacte de JxCat durant lapassada campanya electo-ral, que va fer des d’un mò-bil la seva amiga i diputadaNúria Guillaumes, un diaque el va visitar a la presóde Soto del Real. La diputa-da de JxCat no pot anar-loa veure durant sis mesos,el van traslladar de mòdul,i la novetat és que a partir

d’ara estarà dues horesmés tancat a la cel·la du-rant un mes. No és el pri-mer castigat. Oriol Jun-queras ja va complir la san-ció de deu dies sense patiper haver contestat unatrucada en directe deRAC1.

La situació dels nou pre-sos polítics catalans éscomplicada. Tots han de

passar setze hores tancatsen unes cel·les d’uns10 m², i les vuit hores res-tants poden estar-hi fora endues franges: de 8.30 a13.30 i de 16.30 a 19.30,amb àpats inclosos. És l’ho-rari que compleixen la ma-joria de reclusos condem-nats als penals. Els reclusospreventius, com que enca-ra estan pendents de judici,

no tenen tantes activitatsper poder dur a terme i l’iti-nerari personal de tracta-ment es fa un cop la per-sona ha estat condemnadaen sentència ferma. El seuempresonament preventiués excessiu, reiteren lesdefenses, i si són condem-nats, la seva suposadarehabilitació s’hauria d’in-ventar. ■

M. PiulachsBARCELONA

Jordi Sànchez, castigatdues hores més sensepoder sortir de la cel·laa Divuit hores tancat és el càstig per haver enregistrat un missatge per a JxCat a Ja elvan canviar de mòdul i li van prohibir les visites de la diputada que va gravar-lo

La unitat de la policia judicialde la VII Zona de la GuàrdiaCivil segueix sense trobar pa-gaments de la Generalitat pelreferèndum, però sí bocs ex-piatoris. En un nou informe,entregat al jutjat d’instrucció13 de Barcelona, els agentsqüestionen la interventorageneral de la Generalitat, Ro-sa Vidal Planella, pel simplefet que en el seu primer infor-me del febrer passat, en elqual indicava que no s’havia

Sànchez, en la seva intervenció a través d’un àudio enregistrat a la presó per la campanya de JxCat, i ara sancionat ■ ARXIU

produït cap pagament de di-ner públic per l’1-O, no haviaalertat que hi havia hagut dosintents per part d’Unipost decobrar a la Generalitat unafactura de 238.965 euros.Fins i tot, en les conclusions,la Guàrdia Civil alerta el jutgeque la interventora va ser“convocada” el 21 d’abril pas-sat a “un acte d’unitat i com-promís amb el referèndum”,anotació de policia política.En un segon informe, la inter-

ventora general va detallar almagistrat el sistema per ad-judicar els serveis postals iels diferent controls que tél’administració catalana pelcorrecte pagament de factu-res. El setembre passat, elsistema informàtic i un fun-cionari van denegar el paga-ment a Unipost per “data defactura incorrecta”. Avui pre-cisament declara l’exdirectorde l’empresa, Pablo Raven-tós, com a investigat al jutjat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Guàrdia Civil qüestiona la interventora

EL PUNT AVUIDIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 20188 | Nacional |

8011

75-1

1870

10L

El director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, entrevista en el programa‘En confiança’ el delegat del govern espanyol a Catalunya

Enric Millo Avui, a les 20.30 h i a les 23.00 h, a El Punt Avui Televisió, i

demà se’n publicarà un ampli resum al diari El Punt Avui

Segueix-la també a www.elpuntavui.cat

La mesa del Parlament vaacceptar ahir finalment ladelegació de vot de ToniComín i el conseller desti-tuït ja podrà exercir avui eldret a vot a través del por-taveu d’ERC, Sergi Sabrià,en la sessió prevista peraprovar part de la paga ex-tra als treballadors pú-blics. Serà així sempre queavui l’oposició, que consi-dera que la delegació devot no s’adequa ni als cri-teris establerts pel Tribu-nal Constitucional ni alsinformes dels lletrats, noaconsegueixi impedir-hoamb les peticions a la mesaperquè avui, abans del’inici del ple, reconsiderila decisió. La mesura tam-bé té l’oposició de Rajoy,que estudia com fer-hifront.

Els focus estaven fixatsahir en aquesta petició delconseller destituït pel 155,però les mirades final-ment també es van dirigira la convocatòria d’un nou

ple el pròxim dia 3 de maigi a la possibilitat que la ses-sió de la setmana que veserveixi per aprovar la re-forma de la llei de presi-dència, eina que hauria depermetre investir a dis-tància un candidat a go-vernar la Generalitat. Ahores d’ara, aquesta desig-nació la té el diputat JordiSànchez, en presó preven-tiva a Soto del Real, peròJunts per Catalunya no

descarta aplicar-la per in-vestir Carles Puigdemontcom a cap de llista de la for-mació i prioritat del grup.

Però per fer possiblequalsevol investidura ambl’abstenció de la CUP, a ex-cepció de la de Puigde-mont que els anticapitalis-tes han assegurat que hivotaran a favor, JxCat iERC necessiten 66 vots,un més que l’oposició. Ladelegació de vot de Comín

va en aquesta direcció, ai-xí com la de Puigdemont,sol·licitada i executada enel ple anterior i totalmentvigent per a les sessionsposteriors, segons feiaconstar ahir el grup parla-mentari que li dona su-port. Amb aquests vots lainvestidura tiraria enda-vant en segona volta permajoria simple.

El vicepresident de lamesa del Parlament i dipu-tat de Junts per Catalu-nya, Josep Costa, assegu-rava que la situació judi-cial de Comín és la matei-xa que Puigdemont ja quetots dos es troben incapa-citats, a causa de la seva si-tuació judicial, per assistira la cambra i, per tant, po-der fer ús de la delegacióde vot. Costa va treure im-portància a les recents“amenaces” d’impugna-ció, ja que en cap momentes va recórrer contra la vo-tació de Puigdemont i, amés a més, considera que“els tràmits són els correc-tes i estan ben fonamen-tats”. Ciutadans, el PP i el

PSC, però, són totalmentcontraris a la decisió ja queconsideren que aquests di-putats estan afectats peruna ordre de detenció queels impedeix poder dele-gar el vot. Tal com van feramb Puigdemont, totstres partits han presentatuna reconsideració a lamesa, però Ciutadans volanar més enllà i podria di-rigir-se al TC. Des de lacambra catalana ahir lapresidenta del grup del’oposició, Inés Arrima-das, també reclamava alpresident Mariano Rajoyque actués per evitar-ho,ja que són els únics que po-drien deixar en suspensió

la decisió.I conjuntament amb la

delegació de vot, la refor-ma de la llei de presidènciatambé és objecte de dis-cussió. JxCat hi té posatstots els esforços, però ERCconsidera que també calreformar el reglament dela cambra, decisió que nocomparteixen els de Puig-demont. A més, apuntenque la reforma seria ràpi-dament recorreguda perl’Estat, per la qual cosa re-iteren el que ja és un clamdels republicans, un can-didat que permeti una in-vestidura efectiva que per-meti nomenar un governque esborri el 155. ■

El Parlamentposa a prova elvot de ComínEmma AnsolaBARCELONA

aLa mesa li accepta la petició, que es faria efectiva avui en el ple aL’oposició hirecorre en contra aEl 3 de maig, ple per avançar en la investidura a distància

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Aquells que tenenuna ordre judicialde crida i cerca nopoden tenirel vot delegat”Eva GranadosPORTAVEU DEL PSC AL PARLAMENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La situació és greu,Rajoy s’hauria dedespertar i reaccionar,ells ho poden aturarimmediatament”Inés ArrimadasPRESIDENTA DE CIUTADANS

“Tal com està elcontext, és difícil diral cent per cent queno es produiran unesnoves eleccions”Gemma GeisPORTAVEU DE JUNTS PER CATALUNYA

“No hauríemd’arriscar-nos aaconseguir unainvestidura al’últim minut”Sergi SabriàPORTAVEU D’ERC AL PARLAMENT

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2018

Una tercera decisió, i no me-nys important, que té entremans la mesa del Parlament ique ja ha estat anunciadaamb anterioritat és la quere-lla que es vol presentar con-tra el jutge Pablo Llarena pelfet de no respectar els dretsdels diputats electes desprésque denegués al diputat JordiSànchez assistir al debat dela seva investidura a la presi-dència de la Generalitat. Ahirla mesa va rebutjar les peti-cions de reconsideració del’oposició, la qual cosa donavia lliure als serveis jurídics

del Parlament perquè estudi-ïn i exerceixin accions penalsque determinin responsabili-tats dels magistrats del Su-prem, segons l’acord de lamesa. Aquesta decisió, però,no té el vistiplau de l’oposició,que considera que és parti-dista i que per tant no es potexecutar en nom del Parla-ment. Els lletrats també hivan posar objeccions apun-tant que no eren advocatspenalistes. Cs tornava a re-clamar acció a Rajoy i anun-ciava un contenciós adminis-tratiu contra la decisió.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El jutge Llarena, en el focus

El president Torrent i elsecretari primer, EusebiCampdepadrós, ahir,dirigint-se a la reunió dela mesa ■ JOSEP LOSADA

133155-1186457T

L’han exercit Carles Puig-demont, Oriol Junqueras,Jordi Sànchez, Jordi Tu-rull, Raül Romeva i JosepRull, però el govern espa-nyol es planteja impugnarel vot delegat de Toni Co-mín. Segons va subratllarahir el president MarianoRajoy, La Moncloa estu-diarà si emprèn “accionslegals” davant la decisió dela mesa del Parlamentd’autoritzar la delegaciódel vot del diputat d’ERC,exiliat a Brussel·les. Ho vadir en una roda de premsaa Madrid al costat del pri-mer ministre turc, BinaliYildirim, en un momenten què l’independentismecompara les mancancesflagrants dels estats dedret espanyol i turc.

“Nosaltres, el primerque demanarem a la mesa,però no com a govern, per-què no tenim competèn-cia per fer-ho, és que la se-va posició sigui que el se-nyor Comín no pugui dele-gat el seu vot, perquè no técap sentit”, va opinar.

En el cas del vot de Puig-demont, el govern del PPja va anunciar que en me-ditava la impugnació quanel president era pres aNeumünster, però final-

ment no el va portar al Tri-bunal Constitucional. Elvot de Comín és essencialsi es vol tirar endavantuna candidatura a la presi-dència de la Generalitatque no pretengui comptaramb els vots a favor de la

CUP. Puigdemont ja va ad-vertir, en l’entrevista aTV3 del dia 15, que no pre-veia l’escenari d’unes elec-cions si no és que Madridhi intervenia: “Nosaltresno volem eleccions, peròés ser ingenu pensar que

hi ha risc zero d’eleccions,perquè hi ha una altra partaquí que juga, que és l’Es-tat espanyol. I no jugasempre amb les cartes ne-tes. Hem de preveure lapossibilitat que hi hagi uninterès que ens aboqui aanar a eleccions.”

En qualsevol cas, Rajoyva demanar ahir que es re-cuperi el “seny” i la norma-litat “política i social” a Ca-talunya amb la investidu-ra d’un president “habili-tat per governar”, és a dir,un president del gust deljutge Pablo Llarena, quefins ara ha descartat trescandidats. ■

El govern espanyol amenaçaamb accions legals contrala delegació del consellera Rajoy anuncia que sospesa la impugnació al costat del primer ministre deTurquia a La Moncloa pretén desestabilitzar la majoria amb vista a la investidura

Emili BellaBARCELONA

Mariano Rajoy, ahir, entre banderes turques a La Moncloa ■ REUTERS / SUSANA VERA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Nosaltres, el primerque demanarema la mesa és que laseva posició siguique el senyor Comínno pugui delegarel seu vot”

“Estudiarem totes lesaccions legals perevitar decisions quecontradiuen lalegalitat”

Mariano RajoyPRESIDENT ESPANYOL

EL PUNT AVUIDIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 201810 | Nacional |

El diumenge 25 demarç, a les 11,19del matí, la vida deCarles Puigde-mont va fer untomb que, pocsmesos enrere, nin-gú no hauria ima-ginat. El cotxe enquè viatjava, amb

Josep Maria Matamala i tres fidelsacompanyants més, va ser inter-ceptat per la policia alemanya, enuna gasolinera de l’autopista A-7, al’altura d’un poblet anomenat Schu-by, a 35 quilòmetres de la fronteraamb Dinamarca. Unes hores des-prés va ingressar a la presó de Neu-münster, la més gran del land deSchleswig-Holstein, per decisiód’un jutjat de primera instància i enraó de l’euroordre emesa pel jutgePablo Llarena.

Puigdemont havia entrat aquellmatí a territori alemany, després dedeixar divendres al vespre Finlàn-dia, on havia participat en dos actespúblics, dins la seva campanya perinternacionalitzar el procés. Va sera Hèlsinki, aquell divendres, on vaconèixer la notícia de l’empresona-ment de l’aleshores candidat a lapresidència, Jordi Turull, i altrescompanys; també allà va saber queMarta Rovira havia optat per l’exilia Suïssa, i que Llarena havia reacti-vat l’euroordre contra ell, per rebel-

lió i malversació de fons públics.La idea de Puigdemont era tor-

nar a Brussel·les, on tenia tota la lo-gística i equip d’advocats. En comp-tes d’això, va haver d’adaptar-se auna situació que ni els ciutadansalemanys acabaven d’entendre:l’empresonament al seu territoridel líder d’una opció política legal,amb una majoria parlamentàriaque li permetia ser investit com apresident de la Generalitat, en unestat membre de la Unió Europea(UE) i després d’unes eleccions legi-

timades per tots els estamentscompetents. Puigdemont va quedarpendent de la decisió de la justíciaalemanya.

El primer dia hàbil després de laSetmana Santa, el dimarts 3d’abril, la fiscalia del land va emetreun primer comunicat donant su-port a la petició de Llarena. Pocsdies després, però, l’Audiencia deSchleswig va desestimar el càrrecde rebel·lió, va demanar informacióaddicional a Espanya i va decidirdeixar Puigdemont en llibertat sotafiança de 75.000 euros.

Entre les últimes imatges dePuigdemont a Hèlsinki, el divendres23 de març, i la seva reaparició, a laporta de la presó de Neumünster,davant de desenes de càmeres de te-levisió i de fotògrafs arribades d’ar-reu del món, havien passat catorzedies. En aquest temps s’havien fil-trat a l’exterior algunes notícies se-ves i missatges d’optimisme, permitjà de les xarxes socials. Tambéhavia rebut una primera visita de laseva esposa, Marcela Topor, d’unsquants amics i companys de lluita ode diputats alemanys, cadascuna deles quals havia estat seguida en di-recte pels mitjans de comunicacióaplegats davant de la presó, sota laneu primer, amb pluja després, o fi-nalment sota un sol lluent.

Dos advocats de prestigi, l’exjut-ge del Suprem alemany WolfgangSchomburg i el seu fill Sören, s’ha-vien incorporat en aquest temps al’equip jurídic de Puigdemont. AmbSchomburg pare va sortir de Neu-münster, enmig d’un desplegamentmediàtic impressionant, amb pa-raules d’agraïment a la professiona-litat i respecte amb què l’havientractat, tant el personal com els al-tres presos. Tot seguit, i davant deles càmeres d’arreu del món, vaexigir l’alliberament dels presos po-lítics tancats a Espanya.

La següent aparició va ser l’ende-mà mateix, dissabte, en a una con-

ferència de premsa ja a Berlín, on vafixar la seva residència. Va ser enca-ra més multitudinària que la inter-venció a la sortida de la presó. Varespondre en anglès, francès, catalào castellà a totes les preguntes que liva fer, de nou, mitjans de comunica-ció d’arreu del món.

A partir d’aquell 7 d’abril, Puigde-mont ha rebaixat la intensitat de lesseves intervencions. S’ha retrobatamb els companys de partit i ambgent de la colònia catalana de Berlínen sopars, actes públics o semipú-blics; ha concedit algunes entrevis-tes; ha donat alguna conferència; harebut els diputats de Junts per Cata-lunya, membres de la CUP o d’ERC;s’ha trobat amb activistes pro dretshumans, com l’artista xinès Ai Wei-wei. Se li ha fet alguna fotografiamig d’amagatotis i també hi ha ha-gut algun mitjà que ha volgut difon-dre l’adreça de l’aparthotel de Berlínon va fixar la seva residència a la ca-pital alemanya. Hi ha un bon plegatd’imatges públiques i autofotos pri-vades en aquest mes alemany dePuigdemont.

Avui comença a comptar el seusegon mes a Alemanya, a l’esperade la decisió de la justícia del petitland de Schleswig-Holstein, per aun cas, el del 130è president de laGeneralitat, que ha internacionalit-zat de manera fulminant el procéscatalà. ■

De Schuby a Berlín5d’abril va ser eldia en què l’Au-diencia deSchleswig Hols-tein va desesti-mar el càrrec derebel·lió per aCarles Puigde-mont i li va con-cedir llibertat so-ta fiança de75.000 euros.L’endemà, el130è presidentde la Generalitatsortia de la presóde Neumünster.

ARREST · Es compleix un mes d’ençà que Carles Puigdemont va ser detingut en una gasolinera al nord d’Alemanya en rutaquan tornava des de Finlàndia cap a Bèlgica POSSIBLE EXTRADICIÓ · La justícia de Schleswig-Holstein encara estàanalitzant els càrrecs imputats pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena al 130è president de la Generalitat

Carles Puigdemont amb els diputats de Junts per Catalunya després d’una trobada celebrada el 7 d’abril a Berlín ■ REUTERS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

A partir del 7 d’abril,Puigdemont ha rebaixatel to de les sevesintervencions públiques

GemmaC. Serra

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Berlín

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2018

8011

75-1

1870

13L

El fiscal del jutjat d’ins-trucció número 7 de Bar-celona va fer el buit ahir ala declaració davant el jut-ge dels cinc primers testi-monis, citats per l’acusa-ció particular, arran de laquerella per un delicte delesions contra un agent idos comandaments de laPolicía Nacional presentl’1-O interposada per Ro-ger Español, el noi que vaperdre la visió d’un ull enrebre l’impacte d’una pilo-ta de goma disparada perefectius d’aquest cos. El

fiscal no està obligat a pre-senciar les declaracions, jaque pot accedir-hi desprésperquè s’enregistren, peròperd així l’oportunitat deformular preguntes alstestimonis. Amb això, no-més hi van assistir les ad-vocades Anaïs Franquesa iLaia Serra, que represen-ten, respectivament, elmateix Español i l’Ajunta-ment de Barcelona, quetambé s’ha erigit com aacusació popular.

Els fets van passar alcarrer Sardenya de Barce-lona, entre Diputació iGran Via. Els citats ahir–un periodista, dos que es-

taven treballant fent fotosi vídeos, un observador delgrup Som Defensors i unaveïna que va veure els fets iva socórrer els ferits– vanassegurar que el tret es vaproduir quan els agents jamarxaven després d’ha-ver-se endut les urnes delCEIP Ramon Llull, i la si-tuació a l’exterior estavasegons ells plenament cal-mada i sense cap risc deviolència. El dispositiuanava reculant d’esquenacap a les furgonetes, men-tre els manifestants els se-guien avançant cap a ells auns 30 metres de distàn-cia. En un moment deter-

minat, un escopeter –quees veu en algunes imatges,però del qual el jutge enca-ra no ha demanat el núme-ro policial– va carregarl’arma i va disparar direc-tament contra la gent, en-capçalada per una línia deperiodistes del tot visiblesi identificats, que veniaper la vorera del costat Llo-

bregat, a uns 15 metres.La pilota de goma va im-

pactar a l’ull d’Español i vadeixar-lo mig estabornit,com es veu en un vídeo en-registrat per un periodistade La Directa que va testi-ficar ahir, que era just dar-rere el ferit. Diverses per-sones s’hi van acostar aatendre’l, però en aquell

moment hi va haver dostrets més, un dels quals vaimpactar a la cama d’un al-tre home. Els protocols po-licials apunten que elstrets amb bales de gomas’han de fer contra el terrai no directament, tot i quea Catalunya estan expres-sament prohibits des delmaig del 2015. ■

RedaccióBARCELONA

El fiscal fa el buit alsprimers testimonispel ferit a l’ull l’1-Oa No assisteix a la declaració de les cinc persones, que vanindicar que la situació era de calma quan hi va haver el tret

L’actuació de la Policía Nacional l’1-O s’ha portat als jutjats ■ A. SALAMÉ / ARXIU

EL PUNT AVUIDIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 201812 | Nacional |

a paradoxa del mentider diuaixí: “Menteixes quan diusque menteixes?” Si la res-

posta és: “Sí, menteixo”, no men-teix perquè és un mentider queafirma que menteix. Si per contradiu: “No menteixo”, després men-tiria.

Aquests dies dos fets relle-vants han evidenciat que molt so-vint vivíem instal·lats entre lesmentides, i també descobrimcom la mentida s’utilitza d’armapolítica i això em sembla una feri-da greu a la democràcia i fins i tota la justícia. L’informe que laGuàrdia Civil ha lliurat al magis-trat Llarena, per instruir la causageneral a l’independentisme, éstan rebuscat, retorçat i forçat peraconseguir l’objectiu de desco-brir-hi violència i malversació, quefa venir calfred. I encara fa venirmés tremolor democràtic desco-brir com el magistrat sustenta to-ta la seva causa i acusacions ba-sant-se en la credibilitat dels es-crits policials que grinyolen os-tensiblement. Fins avui, quan lajustícia volia esbrinar quelcomsobre diner públic s’adreçava alsresponsables de gestionar-lo i decontrolar-lo, no endebades perexercir el control del diner públichi ha un cos d’interventors quesón qui han de donar fe de la cor-

L recció de les despeses. Però en elcas català, el Ministeri d’Hisendafa una bona temporada que té in-tervinguda la Generalitat i en con-trola totes les despeses, precisa-ment per evitar desviacions de di-ners cap al procés. Qui amb mésconeixement i autoritat hi ha avuiper acreditar el que cerca el ma-gistrat Llarena que el Ministerid’Hisenda? Doncs ha omèsaquest canal i s’ha decantat perla Guàrdia Civil, que només hapogut fer informes molt genèrics ibasats en suposicions de mal-fiança.

L’error greu del magistrat ésque, basant-se en aquests infor-mes policials, va cursar ordresper reclamar l’extradició dels polí-tics exiliats a Alemanya, a Bèlgicai a Escòcia, i els jutges estrangersque entenen d’aquestes causesde moment sembla que no hi ve-uen la violència que diu que hancomès els exiliats i demanen mésinformació per acreditar la mal-versació perquè dubten del que

diu la requisitòria judicial. Això haposat els fets a l’escrutini d’unsjutjats de fora i han començat aaflorar els nervis. Cristóbal Mon-toro, màxim responsable del con-trol de les finances de la Generali-tat intervinguda, diu i repeteixque “no s’ha gastat ni un euro dediner públic en el procés”, afirma-

ció que ha provocat un enuig mo-numental del magistrat perquèdesfà i desacredita tota la sevaestratègia acusatòria i peticiód’extradició davant dels jutjatsestrangers. Menteix el mentider?

En el món econòmic i empre-sarial la paradoxa del mentider vaentrar en funcionament com un

atac a la desesperada per gene-rar una psicosi de por social peraturar el procés, assolint el puntmàxim amb el trasllat de les seussocials d’algunes empreses i totala publicitat alarmista següent.Ara, els màxim responsables d’al-gunes d’aquestes empreses mésimportants, especialment lesbancàries, comencen a dir quevaren sobreestimar els efectesdel procés a l’economia. I és queles dades econòmiques són tancontundents en contra del seualarmisme, que negar-ho els des-acreditaria encara més. Menteixel mentider?

Però el mal ja està fet, moltagent van patir angoixa tot i que al-guns insistíem que calia mantenirla calma perquè ja sospitàvemque podria ser una gran campa-nya basant-se en mentides, i,també, la seva campanya d’inten-cionalitat política va fer mal a lamarca Catalunya. És bo que elmentider reconegui les sevesmentides públicament, però elseu deure moral és refer el mà-xim possible el mal que va gene-rar i revertir la situació que vacrear, que implica necessària-ment retornar les seus a Catalu-nya. Si no és així, haurem de for-mular la següent pregunta: men-teixen quan diuen que van men-tir? No hi havia altres interessosinconfessables?

Joaquim Gay de Montellà, pre-sident de la patronal Foment, deiaen una entrevista recent: “Catalu-nya va a un període de 10 anys omés sense creixement si seguimaixí.” Menteix el mentider?

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI

La paradoxa del mentider

Montoro ha negat que es gastés un euro públic en el referèndum ■ EFE

Esteve Vilanovaevilanova@elpuntavui.cat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Qui amb més autoritat hiha avui per acreditar elque cerca Llarena queel Ministeri d’Hisenda?

L’alcaldessa de Roses,Montse Mindan, no hauràd’anar a judici per desobe-diència en haver donat su-port a l’1-0, segons va deci-dir la titular del jutjat deprimera instància de Fi-gueres, que ha decidit fi-nalment arxivar el cas.Aquest jutjat va obrir cau-sa contra Mindan el mesd’octubre passat, arrand’una denúncia d’un ciuta-dà rosinc, i l’alcaldessa va

haver d’acudir a testificarel 28 de febrer passat, cir-cumstància que va impul-sar una concentració desuport de càrrecs electes iciutadans diversos encomparèixer als jutjats.Mindan es va acollir al dreta no testificar, i la compa-reixença va durar pocs mi-nuts. En aquell moment,l’alcaldessa ja es va mos-trar molt optimista de ca-ra al sobreseïment i arxi-vament, tal com ha passat.

La interlocutòria con-clou que no està acreditatque l’alcaldessa incomplísl’advertiment que li va ferl’Estat per “iniciar, infor-mar, tramitar o dictar”qualsevol actuació quepermetés celebrar el refe-

rèndum. El jutjat admetque Montse Mindan va sig-nar un decret donant su-port a la votació, però comque ho va fer abans que liarribés l’advertiment, lainterlocutòria recull queaquí no hi ha delicte. “Elrequeriment [que és del12.9.2017] va ser poste-rior a l’edicte en què [Min-dan] donava suport plena-ment al referèndum [queés del 7/9/ 2017]”, especi-fica la interlocutòria.

De fet, la jutgessa asse-gura que la investigaciópracticada pel jutjat nopermet “la formulaciód’una acusació fonamen-tada en dret” i també queels indicis sobre els fets“són insuficients per de-

duir una imputació penalamb la solidesa exigible”.

El jutjat es remet a uninforme municipal que es-pecifica que el dia de les vo-tacions l’Ajuntament deRoses no va acordar “capmesura ni va designar cap

mitjà humà” perquè col·la-borés directament o indi-recta amb el referèndum.

La pedecatista MontseMindan va declarar ahir,després de conèixer l’ar-xivament, a l’agència ACNque estava “molt conten-

ta” perquè des d’un princi-pi la causa “no tenia fona-ment”, i va afirmar queesperava que la resoluciódel seu cas doni ànims a laresta d’alcaldes que sóntambé investigats per des-obediència. ■

a Mindan va signarel decret abans derebre l’advertiment ino s’hi veu cap delicte

Joan PuntíROSES

Arxiven la causa contral’alcaldessa de Roses

El diputat Roquer fa broma a Mindan abans d’entrar al jutjat ■ JOAN PUNTÍ

EL PUNT AVUIDIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 201814 | Nacional |

Martí Estruch Excap de premsa del Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat)

TRIBUNALS · “El tancament és una aberració no només política sinó també jurídica, i algun dia es demostrarà que és il·legal”SILENCI · “Ens dol que el PSC, que ha participat en la majoria dels programes de visitants internacionals, no només no digui ressinó que sigui còmplice” QUEIXA · “Algun dia hauríem de parlar de la malversació de fons que ha implicat l’aplicació del 155”

Òscar PalauBARCELONA

l 27 d’octubre es va apli-car el 155, i liquidar Di-plocat ja va ser una deles primeres decisions...

Per què s’ha allargat tant?El 27-O va quedar clar que s’ini-ciava un procés, el que passa ésque s’ha allargat perquè hi hahagut un estira-i-arronsa jurídici diverses entitats que integra-ven Diplocat han presentat con-tenciosos administratius. I es-tan en marxa, però les mesurescautelars que demanaven, comque no s’executés el tancament,els jutges no les han acceptat.Estem convençuts que és unaaberració no només política si-nó també jurídica i que algundia, com tantes altres coses, esdemostrarà que el tancamentés il·legal, que el 155 no donapoders a l’Estat per fer el que lidoni la gana, i tampoc per dis-soldre un consorci autonòmic.

Els contenciosos presentats te-nen més recorregut judicial?Els estatuts deixen clar quel’únic que té potestat per dissol-dre Diplocat és el ple. Per quèno s’han atrevit a convocar-lo?Suposo que perquè, malgratque la Generalitat hi té la veumajoritària, els feia por que lesaltres entitats no ho acceptes-sin. Així han aplicat la via direc-ta, que és utilitzar la força o elpoder que et dona tenir les lleisa la teva disposició. Amb un re-ial decret i una ordre del Consellde Ministres ho han executat, sibé tampoc del tot, perquè la fei-na bruta l’han encarregat a unacomissió liquidadora formadaper persones de la Generalitat.

Com a extreballadors han de-manat que alcessin la veu lesentitats del consorci. Els handecebut?Els membres de Diplocat eren39, i ens hauria agradat que hihagués hagut 39 veus que esqueixessin, però pensa que tam-

E

“La liquidació del Diplocatreconeix la bona feina feta”

bé n’hi havia com Foment delTreball... Destaco el paper lleial,molt digne, de l’Ajuntament deBarcelona, l’Associació Catalanade Municipis, CCOO i UGT, la Pi-mec, Femcat, Amec... Tots ellshan presentat contenciososdient a l’Estat que no podia liqui-dar Diplocat perquè està envaintles seves competències. Hi haviaespai per a més protesta, sí, peròper això no ens queixarem.

Com justifiquen liquidar Diplo-cat? Era il·legal el que feia?Això és el més escandalós...L’aberració és que el decret ratifi-cat pel Consell de Ministres no-més dona dues raons. Una, queés una entitat inútil i innecessà-ria. I dues, que el seu objectiu erapromoure el secessionisme al’exterior. Una, si som útils o no,no és el govern espanyol qui hoha de decidir sinó el català, o elsciutadans de Catalunya; i dues,una entitat hereva del PatronatCatalà Pro-Europa, que data del1982, que el 2017 es va dedicar apromocionar Sant Jordi, a dur

una exposició de Pere Casaldàli-ga a São Paulo o a donar bequesper estudis internacionals no potser acusada de dedicar-se nomésa promoure el secessionisme.Encara més, quan hem explicatel procés polític a l’exterior maihem pres partit i hem convidatsempre veus plurals.

De fet, també havien vingut alsseus actes els mateixos partitsque promouen el 155...Sí, sobretot el PSC, que ha parti-cipat en la majoria dels progra-mes de visitants internacionalspromoguts, que són molts. Queno només no digui res sinó quesigui còmplice del tancament deDiplocat ens dol. A les trobadesmuntades al Parlament quan te-níem visites convidàvem sem-pre tots els partits. És paradoxalque després com a mínim no ha-gin reconegut la voluntat pluralde les nostres actuacions.

Què han fet els treballadors desque es va anunciar la dissoluciófins ara que s’ha fet efectiva?

Algun dia hauríem de parlar dela malversació de fons que haimplicat l’aplicació del 155. Tan-car les delegacions ha costatuna fortuna; liquidar Diplocatno són només les indemnitza-cions o tancar una seu a la qualens havíem traslladat a l’agost,sinó haver tingut gairebé migany una vintena de treballadorssense fer res, perquè ho teníemprohibit. Per què no ens feien fo-ra el primer dia? Cadascú hapassat les hores com ha pogut.

Han demanat que Diplocat estorni a crear tan bon punt hi ha-gi govern. Costaria molt fer-ho?Fins la setmana passada no eracomençar de zero perquè hi ha-via les oficines i l’equip, l’únic quefaltava era algú amb capacitatpolítica d’implementar la restitu-ció i anul·lar els efectes de la li-quidació. Ara és una mica méscomplicat: hem abaixat les per-sianes, les taules han tornat alsmagatzems, la gent s’ha disgre-gat... Ara que, com que a tots ensagradaria que tornés a existir, la

majoria estem a l’espera de si te-nim govern i aquest realment fael que ha dit, perquè tant ERCcom JxCat han dit que la inten-ció és tornar-lo a implementar.És clar, faltarà veure què fa l’Es-tat, que segurament no ha liqui-dat Diplocat per acceptar-ho des-prés sense protestar.

Però hem quedat que era legal!Cert, seria completament legal.Sense un estat d’excepció comel que ha implantat el 155 noveig com es poden oposar quereobrin les delegacions i es tornia muntar Diplocat, i si s’ha dedir Catdiplo o tenir un nom oforma diferent, doncs ho tindrà.

En tot cas, la feina de formigue-ta que van fer a escala interna-cional potser ara s’està veient...Sí, des del principi ens hem presaquesta liquidació com un reco-neixement a la bona feina feta...De fet ja sabíem que els feiamolta nosa, perquè qualsevolactivitat que fèiem rebia el boi-cot molt poc diplomàtic de la di-plomàcia espanyola. Però la fei-na ben feta deixa llavors, i cre-iem que una part, òbviament notota, de la comprensió, reconei-xement i aliances que tenim al’exterior, tant en l’àmbit políticcom de mitjans, és fruit de lafeina del Diplocat, les delega-cions, entitats de la societat ci-vil com l’ANC... Hi ha una collade gent que fa anys que pensa itreballa en clau exterior. ■

A L’ATUR. El13 d’abril tanca-va finalment,per obra del 155,el Consell de laDiplomàcia Pú-blica de Catalu-nya, Diplocat,creat el 2012 apartir del Patro-nat Catalunya-Món i que ambnomés 2 milionsde pressupostanual i 17 treba-lladors que aravan a l’atur va feranar de bòlit to-ta la diplomàciaestatal. MartíEstruch, excapde premsa ambuna dilatada tra-jectòria exterior,se n’ha erigit araen portaveu.

Martí Estruch, fotografiat la setmana passada, ja a l’atur, al centre de Barcelona ■ ANDREU PUIG

❝Sense un estatd’excepció com eldel 155 no veig comes poden oposar quees reobri el Diplocat