UNITAT 3LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1870)

EXERCICI 1. Llegeix la pg.42 i contesta:

Compara l'Antic Rgim i el Liberalisme.

Qui va contribuir a la difusi del liberalisme per Europa?

Quines van ser algunes aportacions del nacionalisme?

EXERCICI 2. Quan va aparixer el terme liberalisme? Qu significava al comenament? Qu expressava en general al segle XIX?

EXERCICI 3. Observa el gravat de la pgina 52 i explica'n el significat.

EXERCICI 4. Sintetitza els principis del liberalisme que exposen els autors dels DOCUMENTS 2 i 6 (pg. 52-53).

EXERCICI 5. Mira el grfic de la pg. 44 i estableix la relaci entre les males collites i els preus.

EXERCICI 6. Llegeix i contesta:

Havien rebut [els burgesos], en general, una educaci que els era ms necessria que als gentilhomes, els quals, per naixement i per riquesa, obtenien els primers llocs de lEstat sense mrit i sense talent, mentre que altres estaven destinats a romandre en les ocupacions subalternes de lexrcit [...].Aix, a Pars i a les grans ciutats, la burgesia era superior en riqueses, en talent i en mrit personal. Tenien a les ciutats de provncies la mateix superioritat sobre la noblesa rural, i sentien aquesta superioritat, encara que en totes parts era humiliada.Marqus de Bouill: Memries sobre la Revoluci Francesa, 1796

Quina era la situaci econmica i social de la burgesia a finals del segle XVIII? Quina consideraci rebia dels privilegiats?

EXERCICI 7. Com afecta la manca de blat (males collites) al preu del pa i a l'alimentaci de les classes populars?

EXERCICI 8. Llegeix i contesta: Quins elements de l'Antic Rgim (problemes estructurals) dificultaven el creixement econmic de Frana?

Descriu el procs de les crisis de subsistncia.

Quina era la situaci de Frana el 1788?

Les possibilitats de creixement es veien dificultades per les traves que imposava un vell sistema d'organitzaci, totalment inadequat per als nous temps: drets senyorials, prestacions i delmes s'emportaven bona part del fruit del treball dels camperols; taxes i privilegis dificultaven la circulaci i la comercialitzaci dels productes; i la persistncia dels gremis feia impossible que es produs a Frana el tipus de creixement industrial que s'estava produint a la Gran Bretanya. A aquestes dificultats de fons se sumava regularment una successi de crisis puntuals que solien tenir l'inici en les males collites i que desencadenaven la seqncia de fam dels camperols, epidmia, crisi industrial (davant la falta de capacitat dels camperols), atur i misria urbans.El 1788 Frana es va veure afectada per una triple crisi coincident: mala collita de cereals (agreujada, segons l'opini popular, pel fet que el govern permetia exportar blat), crisi del vi i de la ramaderia. Al camp hi havia fam, el preu del pa va pujar enormement i, en canvi, els salaris van baixar perqu no hi havia prou treball per a tants necessitats. Estaven ja preparats per a sumar-se a l'atac general contra el vell sistema. Com molts treballadors en atur de les ciutats.Josep Fontana (1995): La poca de las revoluciones, Barcelona, pg. 24

EXERCICI 9. Descriu la societat francesa a finals del segle XVIII.

Per entendre el que feia menyspreable als seus ulls el vell sistema, cal recordar que aquesta societat estava organitzada en funci del naixement i del privilegi. Hi havia dos estaments privilegiats (la noblesa i el clergat) que tenien una srie de drets i concentraven la major part de la riquesa i del poder poltic, tot i que numricament comptaven poc davant la massa del tercer estat, denominaci que abraa tots els altres: els qui no tenien cap privilegi, per ms que el saber o la riquesa podien fer-los superiors a molts dels integrants dels altres dos.La noblesa sumava ms de 200.000 persones, per noms unes 10.000 integraven l'autntica aristocrcia hereditria, de sang. Tots els altres ho eren perqu tenien crrecs ennoblidors al servei del rei, o fins i tot en institucions locals. El conjunt del clergat arribava fins unes 400.000 persones.El tercer estat, per consegent, l'integrava la resta, s a dir, ms de 25 milions de francesos, que havien de sentir-se lgicament indignats pel fet que els poc ms de 600.000 privilegiats no solament pretengueren mantenir les velles regles (com la del vot per estaments en les assemblees, que determinava que l'opini dels representants de la noblesa i el clergat pess el doble que la resta dels francesos), sin que estigueren en aquests anys reforant i endurint el sistema,amb l'augment dels privilegis, com el de la reserva dels alts crrecs militars i eclesistics.Josep Fontana (1995): La poca de las revoluciones, Barcelona, pg. 26

EXERCICI 10. Quin estament mantenia econmicament a tota la poblaci?

Els impostos senyorials eren els ms durs i els ms impopulars. El rgim feudal pesava sobre totes les terres i comportava la percepci de drets [...]. Els drets prpiament senyorials eren els drets de caa; pesca; coloms; peatges; mercats; treballs principals al servei del senyor; moldre al mol del senyor; [...] el senyor conservava la propietat directa de les terres que conreaven els camperols, per les quals pagaven rdits anuals de les collites (rendes i censos en diners o part de la collita). Aquest rgim variava dintensitat segons les regions [...]. Per apreciar el seu nivell cal tenir en compte, no sols els mateixos impostos, sin tamb les vexacions i abusos als quals donava lloc.Albert Soboul (1981): La Revoluci Francesa

EXERCICI 11. De qu es queixa el personatge de Les bodes de Fgaro? A quin grup social creus que pertany?

Perqu sou un gran senyor, vos creieu un gran geni. Noblesa, fortuna, rang, posici, tot aix s el que us fa ser tan arrogant. Per, qu heu fet per a merixer aquestes fortunes? Us heu pres la molstia de nixer, per res ms. Per altra banda, sou un home bastant ordinari. En quant a mi, Du meu, perdut entre lobscura multitud, he hagut dutilitzar de ms cincia i expedients tan sols per a subsistir dels que shan utilitzat en els ltims cent anys per a governar Espanya. Mesforo per seguir una carrera honorable i a totes les parts em veig rebutjat. Aprenc la qumica, la farmcia, la cirurgia, i tota la influncia dun gran senyor s prou per a posar-me a la m una llanceta de veterinari.Beaumarchais (1874): Les Bodes de Fgaro

EXERCICI 12. La monarquia absoluta havia aconseguit crear una administraci efica? Raona la teva resposta amb un exemple.

Les dificultats es van agreujar encara ms per la crisi de la monarquia. Aquests sobirans absoluts que des de mitjan segle XVII pretenien controlar-ho tot (Llus XV havia dit el 1776: El poder resideix solament en la meva persona), no havien estat capaos d'organitzar un sistema d'impostos que els permets mantenir sense axfxies una administraci costosa i fer front a les elevadssimes despeses que ocasionaven les guerres. No podien fer pagar tots per igual [...] i no van aconseguir crear una administraci centralitzada d'hisenda.J.FONTANA (1995): La poca de las revoluciones, Barcelona, pg.26

EXERCICI 13. Quin tipus de monarquia defensa Llus XV en el seu discurs? Est disposat a compartir el poder?

s sols en la meva persona on resideix el poder sobir, basat en lesperit de consell, justcia i ra. s a mi a qui deuen els seus cortesans la seva existncia i la seva autoritat. La plenitud de la seva autoritat que ells no exerceixen ms que en el meu nom resideix sempre en mi i no pot tornar-se mai en contra meva. Sols a mi pertany el poder legislatiu, sense dependncia i sense divisi. s per la meva autoritat que els oficials de la meva Cort procedeixen no a la formaci, sin al registre, a la publicaci i a lexecuci de la llei. Lordre pblic emana de mi, i els drets i els interessos de la Naci, dels que es sol parlar de manera separada des del monarca, estan units necessriament en mi i no descansen ms que en les meves mans.Discurs de Llus XV al Parlament de Pars (3 de mar de 1766)

EXERCICI 14. Per qu s tan important la igualtat? Com explica Rousseau el concepte d'igualtat?

LA LLIBERTAT I LA IGUALTATSi es busca en qu consisteix el b ms preat de tots, que ha de ser objecte de tota legislaci, es trobar que tot es redueix a dues qestions principals: la llibertat i la igualtat, sense la qual la llibertat no pot existir. Renunciar a la llibertat s renunciar a ser home, als drets i als deures de la humanitat.La verdadera igualtat no resideix en el fet que la riquesa sigui absolutament la mateixa per a tots, sin en el fet que cap ciutad sigui tan ric com per a comprar-ne a un altre i no sigui tan pobre com per a veure's forat a vendre's. Aquesta igualtat, es diu, no pot existir a la prctica. Per, si l'abs s inevitable, vol aix dir que hem de renunciar a regular-lo? Com la fora de les coses tendeix sempre a destruir la igualtat, cal aconseguir que la fora de la legislaci tendeixi sempre a mantenir-la.Jean-Jacques Rousseau (1762): El contracte social

EXERCICI 15. Segons Diderot, quin s l'origen del poder? De quins tres poders parlaven els illustrats?

L'ORIGEN DEL PODERCap home ha rebut de la naturalesa el dret de manar sobre els altres. La llibertat s un regal del cel i cada individu t dret a gaudir-ne de la mateixa forma que gaudeix de la ra. Si la naturalesa ha establert alguna autoritat, s noms la potestat paterna; per fins i tot la potestat paterna t els seus lmits [...]. Qualsevol altra autoritat t un origen distint de la naturalesa [...]. L'autoritat prov d'una d'aquestes dues fonts: o la fora o la violncia dels qui l'exerceixen, o el consentiment dels qui sn governats per mitj d'un contracte establert o supsit entre el poble i els que n'exerceixen l'autoritat.D.Diderot, Autoritat poltica. L'Enciclopdia

EXERCICI 16. Quines idees dels illustrats es van estendre per la Frana prerevolucionria?

La filosofia de les llums es va estendre i, traduda en frmules simples, va circular com moneda corrent. Les idees base de la Illustraci, modelades en frmules simples (llibertat, igualtat, felicitat, govern representatiu, etc.) troben en el context de la crisi de 1789 una ocasi excepcional per a imposar-se.M.Vovelle (1981): Introduccin a la historia de la Revolucin Francesa, Barcelona, pg.21

EXERCICI 17. A quin pas es va elaborar la Declaraci de Drets de Virgnia? Aquest pas va influir en la Revoluci Francesa?

EXERCICI 18. Com justifica Llus XVI la convocatria dels Estats Generals el 1789? Quin era l'autntic motiu?

Nos necessitem el concurs dels nostres fidels sbdits per a que ens ajuden a superar les dificultats que Nos trobem relatives a lestat de les nostres finances, i per a establir, dacord amb els nostres desitjos, un ordre constant i invariable en tots els aspectes del govern que tenen a veure amb la felicitat dels nostres sbdits i amb la prosperitat del nostre regne. Aquestes importants raons ens han determinat a convocar lAssemblea dels Estats Generals de totes les provncies, tant per a que ens aconsellen i ens assisteixin en tots els assumptes que siguin exposats davant Nos, com per a fer-nos saber els desitjos i queixes dels nostres sbdits, de forma que per una mtua confiana i amor recproc, saporte el ms prompte possible un remei efica als mals de lEstat, que els abusos de tot tipus siguin reformats i previnguts per bones i fermes disposicions que assegurin la felicitat pblica i que ens aporten a Nos particularment la calma i la tranquillitat de la que Nos hem mancat des de fa llarg temps.Convocatria dels Estats General, Llus XVI a Versalles el 14 de gener del 1789

EXERCICI 19. Qu s el Tercer estat segons Sieys? I qu hauria de ser? Relaciona aquesta declaraci amb el funcionament de les votacions en els Estats Generals?

El pla d'aquest escrit s molt simple. Ens plantegem tres preguntes:1a. Qu s el Tercer Estat? Tot.2a. Qu ha demanat fins el present en l'ordre poltic? Res.3a. Qu demana? Esdevenir alguna cosa.[...] Si es suprims l'ordre privilegiat, la naci no aniria a menys, sin a ms [...] Qu s una naci? Un cos d'associats que viuen sota una llei comuna i representats per la mateixa legislatura.No s evident que la noblesa t uns privilegis, unes dispenses, fins i tot uns drets separats dels drets del gran cos dels ciutadans? Per aix se'n surt de l'ordre com, de la llei comuna. Aix, els seus drets civils els converteixen ja en un poble a part dins de la gran naci [...]E.J.Sieys (1789): Qu s el Tercer Estat?

EXERCICI 20. Com, quan i per qu es reunien els Estats Generals? Qui era el nombre de diputats de cada estament? Quina importncia tenia per al Tercer Estat la forma de vot?

EXERCICI 21. Explica amb les teves paraules el contingut d'aquest text.JURAMENT DEL JOC DE PILOTAL'Assemblea Nacional, considerant que, essent cridada a fixar la Constituci del regne, a dur a terme la regeneraci de l'ordre pblic i a mantenir els autntics principis de la monarquia, res pot impedir que ella continu deliberant en qualsevol lloc on es vegi forada a reunir-se, i que en qualsevol lloc on els seus membres es reuneixin, all hi s l'Assemblea Nacional, acorda que tots els seus membres juraran ara mateix que no es dissoldran [...] fins que hagin establert la Constituci del regne [...]. Tots els diputats [...] confirmaran amb les seves signatures aquesta resoluci.Resoluci llegida de peu damunt una taula per Bailly, president de l'Assemblea Nacional, extreta de L.Girard (1966): Les temps de rvolutions 1715-1870, Pars, pg. 124

EXERCICI 22. Contra qui es dirigia la insurrecci? Per qu? Per qu parlem de la irrupci de les masses populars en el moviment revolucionari?

La insurrecci general s'alava a tot arreu contra la noblesa; ms de 150 castells incendiats, els ttols senyorials, buscats amb violncia i cremats; tots ens indicava la conducta que havem de seguir. El clergat i la noblesa va adoptar totes les mocions proposades. Hauria estat intil, perills, oposar-se al desig general de la naci.Memries del marqus de Ferrires, 1821

EXERCICI 23. Explica el contingut de cada article. Qu s'estableix en aquest decret?

Art. 1.- LAssemblea Nacional suprimeix totalment el rgim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals com censals, els que els refereixen a la m morta real o personal i a la servitud personal i aquells que les representen, sn abolits sense indemnitzaci, i la resta declarats redimibles, i que el preu i la forma de redempci seran fixats per lAssemblea Nacional. [...]Art. 4.- Totes les justcies senyorials sn abolides sense indemnitzaci.Art. 5.- Els delmes de qualsevol tipus i els censos a qu donaren lloc [...] queden abolits. [...]Art. 7.- La venalitat dels oficis de la judicatura i de la municipalitat queden suprimits des daquest instant. La justcia ser gratuta. [...]Art. 11.- Tots els ciutadans, sense distinci de naixement, poden ser admesos a totes les dignitats i treballs eclesistics, civils o militars.Art. 12.- En el futur no seran enviats a la Cort de Roma, a la vicedelegaci dAviny, ni a la nunciatura de Llucerna, cap diner per annates o per qualsevol altra causa que sigui.Decret de l'Assemblea Nacional Constituent, 5 dagost de 1789

EXERCICI 24. Com defineix la sobirania la Constituci de 1791? Quin tipus de monarquia estableix?

TTOL III, art.1.- La sobirania s una, indivisible, inalienable i imprescriptible. Pertany a la Naci. Cap sector del poble, cap ciutad, pot atribuir-se el seu exercici.CAPTOL II, SECCI 1, art. 3.- A Frana cap autoritat s superior a la de la llei. El Rei sols regna per ella, i sols en el seu nom pot exigir obedincia.Fragment de la Constituci francesa del 1791

EXERCICI 25. Observa l'organigrama de la Constituci del 1791 (pg.46). S'estableix la divisi de poders? (Comenta-la). Explica el tipus de sufragi.EXERCICI 26. Qui era Robespierre? Qu demana?

Sollicitem la mort del rei per gravar profundament als cors el menyspreu per la reialesa i omplir destupor a tots els partidaris del rei [...]. No hem de dictar cap sentncia a favor o en contra dun home, sin prendre una mesura de salut pblica [...] Dins duna Repblica, un rei destronat sols val per a dues coses: una, torbar la tranquillitat de lEstat i negar la llibertat; altra, la de servir de mitj per afirmar a la vegada l'una i laltra [...] Intervenci de Robespierre en la Convenci

EXERCICI 27. Analitza el contingut de les peticions dels sans-culottes.

PETICIONS DELS SANS-CULOTTESL'Assemblea General de la secci dels sans-culottes [...] decideix demanar a la Convenci:1r. Que els exnobles no puguin exercir cap funci militar, ni posseir cap ocupaci pblica, de qualsevol classe; que els exparlamentaris, financers i capellans, siguin destituts de totes les funcions administratives o judicials.2n. Que el preu de tots els articles de primera necessitat s fixi de manera invariable a partir del dels anys anteriors, del 1789 fins al 1790 [...]8. Que es fixi un mxim per a les fortunes [...]11. Que el mateix ciutad no pugui tenir ms d'un taller o d'una botiga.12. Que tothom que tingui mercaderies o terres al seu nom sigui reconegut com a propietari.Peticions dels sans-culottes a la Convenci Nacional, 5 de setembre de 1793

EXERCICI 28. Descriu l'organitzaci dels poders en la Constituci de 1793. Compara-la amb l'organitzaci del poder de la Constituci de 1791. Quina diferncia hi ha en el dret de sufragi? Qui exerceix el poder en realitat? Com est organitzat?

EXERCICI 29. Com defensa Robespierre la implantaci del Terror? Qu s la poltica del Terror?

ROBESPIERRE DEFINEIX EL TERRORNo hi ha ms ciutadans de la Repblica que els republicans. Els reialistes, els conspiradors, sn considerats estrangers per a la Repblica, o ms aviat enemics [...]s necessari eliminar els enemics interiors i exteriors de la Repblica o han de morir per ella [...] El govern de la Revoluci s el despotisme de la llibertat contra la tirania. El Terror no s tant un principi particular com una conseqncia del principi general de la democrcia, aplicat a les necessitats ms urgents de la ptria [...]Maximilien Robespierre (1794): Discurs a la Convenci

EXERCICI 30. Contra qui va dirigida aquesta llei?

Sordena arrestar a aquells que per la seva conducta o les seves relacions o els seus propsits o els seus escrits shagin mostrat partidaris de la tirania o del federalisme, i enemics de la llibertat [...] i tamb als familiars dels emigrats, els funcionaris pblics suspesos o destituts per la Convenci Nacional o els seus comissaris, i aquells a qui sels hagi denegat el certificat de civisme.Llei de Sospitosos del 17 de setembre del 1793

EXERCICI 31. Qu decreta aquesta llei? A qui intenta afavorir?

LLEI DE MXIMUMArt. 1.- Els productes [...] de primera necessitat i dels quals sha cregut necessari fixar un preu sn: la carn fresca, la mantega, el peix salat, el pa, la cervesa, els ciris, el sucre, loli, el vi, la sal, el ferro.Art. 4.- Qualsevol persona que en compri o en vengui [...] a un preu ms alt del que est fixat haur de pagar una multa del doble del valor fixar i ser inscrit a la llista de persones sospitoses i tractat com a tal [contrarevolucionari].Govern revolucionari dels jacobins (1793)

EXERCICI 32. Quina classe social ha de tenir el poder segons aquest diputat? Com ho justifica?

Hem de ser governats pels millors: els millors sn els ms instruts, els ms interessats en el manteniment de les lleis; ara b, amb moltes excepcions, no trobareu homes daquest tipus ms que entre aquells que, tenint una propietat, estan apegats al pas en qu es troben, a les lleis que la protegeixen, a la tranquillitat que la conserva, i que deuen a aquesta propietat i al benestar que proporciona l'educaci que els ha fet aptes per discutir amb sagacitat i justcia els avantatges i els inconvenients de les lleis [...] Lhome sense propietats, pel contrari, necessita un constant esfor de virtut per interessar-se per un ordre que no li conserva res i per oposar-se als moviments que li ofereixen algunes esperances. [...] Un pas governat pels propietaris est dins de l'ordre social; un pas en qu governen els no propietaris est en un estat salvatge.Discurs del diputat Boissy dAnglas en la discussi del projecte

EXERCICI 33. Quines eren les reivindicacions dels conjurats? Quin grup social creus que podien aplegar?LA CONSPIRACI DELS IGUALSDes de temps immemorials se'ns ha repetit hipcritament: els homes sn iguals, i des de temps immemorials pesa damunt el gnere hum la ms monstruosa desigualtat [...] No volem noms la igualtat inscrita en els drets de l'home; demanem la comunitat de bns. Acabem amb la propietat individual: la terra no s de ning, els seus fruits sn de tots.Ja no podem consentir ms que la majoria treballi i su al servei i a l'arbitri d'una minoria [...] Ha arribat el moment de fundar la Repblica dels Iguals [...] La revoluci no s'ha acabat, perqu els rics continuen acaparant tots els bns i ostentant el poder, mentre que els pobres treballen i no sn ning en l'Estat.Manifest de la Conjura dels Iguals, 1796

EXERCICI 34. Quin tipus de monarquia defensa Haller? Com la justifica?

Els prnceps [...] no governen en virtut dels drets que els han estat confiats, sin per dret propi [...] El poble no els ha lliurat cap poder que pugui prendre a voluntat i dipositar-lo a mans d'altres; al contrari, gaudeixen del seu poder i de la llibertat que comporta, ja sigui per natura [...], per una justa aplicaci de la seva fora o, finalment, per actes beneficiosos i contractes privats [...]Per tant, no han estat posats o creats pel pobles, sin que, al contrari, han reunit el poble al seu voltant, l'han pres al seu servei, sn els fundadors i els pares de la comunitat. Originriament, els pobles no estan abans que els prnceps; ben al contrari, els prnceps estan abans que els pobles [...]C.L.HALLER (1816): Restauration der Staatswissenchaften

EXERCICI 35. Analitza el mapa de la Restauraci

a) Qu va passar amb l'Imperi francs?b) Quins canvis es van produir a Holanda i el Piemont? Per qu?c) Quins estats van aconseguir territoris? En perjudici de qui?d) Qu va passar amb el regne de Noruega?e) Polnia existia com a estat? Quina situaci tenia?f) Qu significa la lnia de la Confederaci Germnica?

EXERCICI 36. Descriu les dades del grfic Preu del blat i salari obrer de la pg. 55 i relaciona'l amb l'aixecament popular de 1848.

EXERCICI 37. Quina nova classe social apareix amb fora en les revolucions de 1848? Quines sn les seves necessitats?

Les revolucions del 1848 tenen un component social nou i de gran importncia per al desenvolupament de futurs esdeveniments en Europa: es tracta del proletariat, que ascendeix amb fora i amb conscincia de classe; i considera necessria la seva intervenci en lEstat per a poder dur a terme reformes de tipus social, com la limitaci de lhorari de treball, el salari mnim, ... Aix doncs, els conflictes socials es presenten en 1848 com una lluita de classes triangular, amb dues burgesies (la gran i la petita) i la massa popular. Contra la gran burgesia es far la revoluci de febrer, encara que desprs les dues burgesies tornaran a unir-se davant el perill social i allaran al proletariat.DROZ (1984): Restauraci i revoluci a Europa

EXERCICI 38. A partir de quins dos elements es constitueix una naci? Quins elements no sn necessaris en la construcci d'una naci?

Dues coses constitueixen una naci [...] Una s la possessi d'un passat en com; l'altra s el consentiment actual i el desig de viure plegats [...] La voluntat de les nacions s, en definitiva, l'nic criteri legtim [...] L'home no s esclau ni de la seva raa ni de la seva llengua, ni de la seva religi ni dels curs dels rius o la direcci de les muntanyes.E.RENAN (1882)

EXERCICI 39. Quins elements uneixen un poble o naci? Quin paper t la figura del monarca en una naci?

A la pregunta qu s el poble? contestaven: un munt d'ssers efmers amb cap, mans i peus, que en aquest moment desgraciat van a la seva [...] en aquest tros de terra que anomenem Frana; en comptes de respondre: un poble s la comunitat sublim de tot un seguit de generacions passades, presents i futures, unides totes a la vida i mort en un sol vincle ntim grandis, i en la qual cada generaci, i [...]cada individu garanteix la uni comuna [...];quina comunitat tan bella i immortal es fa palesa als ulls i als sentiments en general, en l'idioma com, en els costums i en les lleis comunes, en mil institucions benedes, en moltes famlies d'antic llinatge en qu es nuen i s'encadenen especialment les edats; en darrer terme, en [...] la famlia regnant [...]A.MLLER (1808-1809): Elements de poltica

EXERCICI 40. Mira el mapa de la pg. 59. Descriu els diferents estats italians als comenament del segle XIX.

EXERCICI 41. Quins eren els objectius de Mazzini? Explica el seu concepte de naci. On va triomfar l'intent revolucionari de 1848-1849?

MAZZINI I LA JOVE ITLIALa jove Itlia s una germandat d'italians que creuen en una Llei de Progrs i Dret i que estan convenuts que Itlia est destinada a convertir-se en una sola naci [...] Els integrants d'aquesta associaci tenen el propsit de consagrar tant el pensament com l'acci a la gran tasca de reconstruir Itlia com una naci sobirana independent d'homes lliure i iguals [...]. Per naci entenem la universalitat dels italians, establerta per un pacte com i governats per les mateixes lleis.Giuseppe MAZZINI (1831)

EXERCICI 42. Mira el mapa de la pg. 59 i descriu la situaci d'Alemanya a mitjan del segle XIX.

HISTRIA DEL MN CONTEMPORANI Maria Jess Monter Domec