Embed Size (px)
Citation preview
TEMA 2: REVOLUCIONS LIBERALS, RESTAURACIÓ I NACIONALISME
Història del món contemporani
Batxillerat (Curs 2010-2011)
Revolucions liberals i nacionalisme Apartat 1: La Revolució Americana Apartat 2: La Revolució Francesa Apartat 3: Restauració, revolucions
liberals i nacionalisme a Europa
Apartat 1: LA REVOLUCIÓ AMERICANA
El Regne Unit tenia al segle XVIII un total de 13 colònies a la costa Est d´Amèrica del Nord.
Les colònies no tenien representació al parlament britànic, que va decidir pujar els impostos als colons.
El govern va atorgar el monopoli del comerç del te a la “Companyia de les Índies Orientals”, fet que va perjudicar els interessos dels comerciants nord-americans. Això va provocar el “Motí del te” (1773).
Apartat 1: LA REVOLUCIÓ AMERICANA
El 4 de juliol de 1776 les colònies es van independitzar del Regne Unit formant els Estats Units d´Amèrica. La “Declaració d´Independència” la va redactar a Filadèlfia l´il.lustrat Thomas Jefferson. Én aquest document es manifestava l´ideari de la Il.lustració: igualtat, llibertat, divisió de poders…
Aquesta declaració va precipitar l´inici de la “Guerra d´Independència dels EE.UU.” (1776-1783). Les colònies van fer front a l´exèrcit britànic amb una guerra de guerrilles dirigida pel general George Washington, guanyant les batalles de Saratoga (1777) i Yorktown (1781). França i Espanya van recolzar els EE.UU. La pau es va signar a Versalles (1783).
Apartat 1: LA REVOLUCIÓ AMERICANA
L´any 1789 es va aprovar la Constitució dels EE.UU. (encara vigent). Va ser la primera constitució (llei de lleis) liberal (basada en l´ideari il.lustrat) de la història. Era una constitució federalista i basada en un sistema parlamentari amb Sufragi Universal masculí, i amb divisió dels tres poders:
- Poder Executiu: en mans del President (G.Washington), recolzat pels secretaris d´estat (una mena de ministres).
- Poder Legislatiu: dividit en dues cambres: Senat (representació territorial) i Cambra de Representants (representació dels ciutadans).
- Poder Judicial: dirigit per un Tribunal Suprem escollit pel President.
Apartat 2: LA REVOLUCIÓ FRANCESA
A) ORÍGENS DE LA REVOLUCIÓB) LA REVOLUCIÓC) L´EUROPA NAPOLEÒNICA
A) ORÍGENS DE LA REVOLUCIÓ França vivia una greu crisi econòmica a finals del segle
XVIII. La crisi feia minvar la recaptació d´impostos i, per aquest motiu, el ministre Turgot va decidir que els privilegiats (nobles i clergues) en paguessin també. Aquests es van negar i van forçar al Rei, Lluís XVI, a destituir Turgot.
El recolzament de França a la independència dels EE.UU. va fer augmentar les despeses de l´Estat. Es va tornar a prendre la decissió d´obligar als privilegiats a pagar impostos. Indignats, els nobles van demanar la convocatòria dels Estats Generals, assemblea on es reunien amb el Rei els representants dels tres estaments (noblesa, clergat i Tercer Estat) per demanar-li coses o assesorar al rei; el sistema absolutista establert per Lluís XIV va fer que no es convoquessin des de feia més de 150 anys.
A) ORÍGENS DE LA REVOLUCIÓ Els Estats Generals es van convocar en mig d
´una greu crisi de subsistència (fam general provocada per les males collites degut a sequeres i inundacions) que va fer pujar l´atur a les ciutats i el preu del pa.
En resum, podem dir que les causes de la Revolució Francesa van ser bàsicament econòmiques, però també ideològiques (influència de les idees il.lustrades) i socials (cada grup social defensava els seus interessos).
B) LA REVOLUCIÓ
L´esclat de la revolució (primavera de 1789)
1er Període: L´Assemblea Nacional (1789-1792)
2on Període: La Convenció (1792-1794) 3er Període: La República
conservadora o Directori (1794-1799)
L´esclat de la revolució (primavera de 1789)
Els Estats Generals van començar en maig del 1789. Cada braç (estament) tenia un vot, per tant, noblesa i clergat (que sempre votaven el mateix), guanyaven al Tercer Estat. Al Rei li interessava recolzar al Tercer Estat (pel tema dels impostos), així que va doblar els vots del Tercer Estat. La noblesa i el clergat no van estar d´acord i no es van presentar als Estats Generals.
La reunió es va cel.lebrar únicament amb els representants del Tercer Estat que, dirigits per l´abat Sièyes, van proclamar-se representants legítims del poble francès (Jurament del Joc de Pilota). Van crear un parlament, l´Assemblea Nacional, que volia fer una constitució il.lustrada i parlamentària. La Revolució Francesa havia començat. Però el Rei no va reconéixer l´autoritat de l´A.N.
1er Període: L´ASSEMBLEA NACIONAL (1789-1792)
La fam i els canvis polítics van animar al poble de París a fer l´assalt de la pressó de la Bastilla (14 de juliol de 1789). Aquest fet va fer que el rei, Lluís XVI, reconeixés l´autoritat de l´Assemblea Nacional.
L´A.N. va crear un nou exèrcit revolucionari (diferent de l´exèrcit del Rei): la Guàrdia Nacional. La burgesia havia pres el poder (de moment compartit amb el Rei) i volia restablir l´ordre públic i protegir-se.
La revolta es va estendre al camp. L´estiu de 1789 és conegut com el de la “Gran Por”. Els pagesos van ocupar els camps i es van enfrontar amb molta violència amb els senyors de les terres.
1er Període: L´ASSEMBLEA NACIONAL (1789-1792)
Les mesures més importants que va prendre l´Assemblea Nacional van ser:
- Abolició del sistema feudal: es van acabar els privilegis i les diferències estamentals.
- Van redactar la “Declaració dels Drets de l´Home i el Ciutadà”, on van aplicar a França l´ideari il.lustrat: llibertats individuals, dret a la propietat, tolerància religiosa, contracte social, etc.
- Es van expropiar les terres de l´Església (1790) que ara ja no serien administrades pel Papa de Roma, sinó per l´Estat francès.
- Van fer la primera constitució liberal d´Europa: Constitució de 1791. Establia la separació dels tres poders, amb un poder executiu pel Rei i un poder legislatiu per l´Assemblea Nacional. Es va imposar el Sufragi Censitari: només podien exercir el dret de vot els anomenats “ciutadans actius” (propietaris, rics).
2on Període: LA CONVENCIÓ (1792-1794)
La gent humil, afamada, no estava d´acord amb uns canvis polítics que només beneficiaven als rics, i van voler pressionar a l´A.N. per què fes polítiques més radicals amb la creació de petits grups armats: els Sans-culotte.
Els Sans-culotte van assaltar el Palau de les Tulleries, on vivia la família reial (juny de 1791). El rei va fugir cap a l´estranger per formar un exèrcit que acabés amb la Revolució, però va ser detingut a prop de la frontera (a Varennes). Aquesta detenció va fer que primer Àustria i després Prússia li declaressin la guerra a França.
Sense Rei, l´A.N. va proclamar la República (1792) i així contentar al poble.
2on Període: LA CONVENCIÓ (1792-1794)
Amb la República neix un nou període de la R.F. anomenat Convenció, degut a que l´antiga Assemblea Nacional va ser dissolta, i es va escollir democràticament (per Sufragi Universal masculí) un nou Parlament anomenat “Convenció”.
Al Parlament es van definint tres grups polítics:- Els girondins (seien a la dreta): eren revolucionaris, però moderats,
provinents de la burgesia rica.- Els jacobins o montagnards (seien a la esquerra): eren revolucionaris
radicals, republicans, demòcrates i igualitaristes. Provenien de la petita burgesia. Els seus líders eren Robespierre, Danton i Marat.
- “La Plana” (seien al mig): burgesos rics, monàrquics, molt moderats i oportunistes.
Finalment, la Convenció va decidir executar a la guillotina al Rei Lluís XVI, el gener de 1793. Aquest fet va provocar que el conjunt de monarquies absolutes d´Europa li declaressin la guerra a França (Regne Unit, Espanya, estats italians i Províncies Unides).
2on Període: LA CONVENCIÓ (1792-1794)
Girondins i jacobins es van alternar en el poder:- Convenció Girondina (1792-1793): van implantar el sufragi
univerdal masculí, van ser els responsables de l´execució del rei i van reprimir amb duresa a grups de nobles contraris a la Revolució durant la “Rebel.lió de La Vendée”.
- Convenció Jacobina o Montagnard (1793-1794): van guanyar les eleccions del 1793 i Robespierre es va erirgir com a màxim mandatari. La política jacobina va consistir en:
1) Nova Constitució (1793): demòcrata i republicana.
2) Política del Terror: per por de perdre el poder, Robespierre va començar a empresonar o executar a qualsevol sospitòs de ser enemic de la Revolució; fins i tot als seus propis companys de partit (es van guillotinar a 40.000 persones en un any).
3) Establiment del laicisme: es suprimeix per llei el culte religiòs i s´estableix un nou calendari en què l´any I era el 1792.
4) Polítiques socials: es van repartir terres entre els pagesos, es va donar feina i habitatge a les persones més humils de les ciutats i es van fixar preus màxims pels aliments essencials.
3er Període: LA REPÚBLICA CONSERVADORA o DIRECTORI (1794-1799)
Els membres de la Convenció, farts de la Política del Terror de Robespierre, el van detenir i executar. Van fer doncs un cop d´Estat conegut com el Cop de Termidor, 1794 (termidor era el nou mes de juliol al calendari).
El nou govern va dividir el poder legislatiu en dues cambres (“Consell dels cinc-cents” i “Consell d´ancians”) i van deixar l´executiu en mans d´un Directori de cinc membres.
Es va canviar el Sufragi Universal per, un altre cop, el Sufragi Censitari.
Van fer una tercera Constitució (1795) o “Constitució de l´any III”, que garantia el poder als rics.
El Directori es va centrar en dues polítiques: mantenir l´ordre intern per evitar excessos del poble humil (acabant, per exemple, amb els Sans-Culotte) i defensar la Revolució en la guerra contra les forces absolutistes d´Europa.
C) L´EUROPA NAPOLEÒNICA
El Consolat (1799-1804) L´Imperi Napoleònic (1804-1815)
EL CONSOLAT (1799-1804) El 18 de brumari de l´any VII (9 de novembre
de 1799), els membres del govern (Directori) van prendre la decissió de fer-se un auto-cop d´Estat i atorgar amplis poders a un militar: Napoleó Bonaparte, que va ser proclamat cònsol. L´explicació cal trobar-la en la por a perdre la guerra exterior.
Napoleó va fer que França obtingués victòries miltars i, al mateix temps, va assegurar l´ordre intern. Principals polítiques de Napoleó durant el Consolat:
- Va signar la pau amb l´Església (Concordat amb la Santa Seu, 1801). A canvi d´amistat, Napoleó va retornar a l´Església totes les seves possessions.
- Codi Civil (1804): conjunt de lleis que avui són vigents a gairabé tots els països occidentals.
L´IMPERI NAPOLEÒNIC (1804-1815)
Napoleó va anar a Roma per què el Papa el fes coronar Emperador (1804). També va canviar la constitució per tenir amplis poders: comença la Dictadura (1804-1815). Els ciutadans, en un plebiscit, van recolzar amb vots aquestes mesures.
Napoleó va deixar de defensar el territori francès per passar a l´atac i, en pocs anys, va conquerir un gran imperi a Europa que abarcava: França, Espanya, Itàlia, Alemanya, Països Baixos, Suïssa i Polònia.
L´objectiu de Napoleó era estendre els principis revolucionaris i les idees il.lustrades per tot el continent i acabar amb l´absolutisme monàrquic.
L´IMPERI NAPOLEÒNIC (1804-1815)
La primera derrota de Napoleó va ser a la batalla naval de Trafalgar (1806) contra l´almirall anglès Nelson. Aquesta derrota va impedir que Napoleó conquerís també el Regne Unit. Es va decretar el “Bloqueig Continental”: Napoleó va impedir qualsevol intercanvi comercial d´Europa amb les Illes Britàniques.
Però l´Imperi Napoleònic va caure; les causes van ser:
1) Derrota militar contra Rússia (hivern de 1812): el fred i la guerra van matar a 500.000 soldats francesos.
2) “Guerra del Francès”: a Espanya es va crear una guerrilla en contra de la dominació francesa i del nou Rei Josep Bonaparte (“Pepe Botella”), germà de Napoleó.
3) Els aliats anti-napleònics van entrar a la ciutat de París el 1814 i Napoleó va ser recluït a una presó a l´illa d´Elba (Itàlia). Napoleó es va escapar i va reconstruir l´exèrcit (“Imperi dels cent dies”), però la derrota definitiva es va produir a la batalla de Waterloo (1815). Napoleó va ser desterrat a l´illa de Santa Helena (al mig de l´Atlàntic), on va morir anys més tard.
Apartat 3: RESTAURACIÓ, REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALISME A EUROPA
A) La Restauració (1815) B) Les revolucions liberals de la
primera meitat del segle XIX (1820-1848)
C) Els nacionalismes (1829-1871)
A) LA RESTAURACIÓ (1815)
Napoleó va ser derrotat, i amb ell, les idees revolucionàries. La Restauració va consistir en retornar a Europa l´absolutisme monàrquic i la societat d´Antic Règim (pensament legitimista).
Aquest procés va ser dissenyat al Congrés de Viena (1815) pel canceller austríac Metternich.
A) LA RESTAURACIÓ (1815)
Les mesures que es van prendre al Congrés de Viena van ser:
1) Establir un nou mapa d´Europa:- Els petits estats alemanys i Prússia formen la “Confederació
Germànica”- Prússia, Rússia i Àustria es reparteixen Polònia, que desapareix.- La república de les Províncies Unides es transforma en un regne, els
Països Baixos.- Suècia es reparteix Finlàndia i Noruega.- Àustria es queda territoris al nord d´Itàlia.
2) Es crea la “Santa Aliança”. Àustria, Prússia i Rússia es comprometen a intervenir militarment per esclafar una nova revolució a Europa i protegir les monarquies absolutistes. La primera intervenció de la Santa Aliança va ser a Espanya: els “Cent Mil Fills de Sant Lluís” van retornar al tro al monarca absolutista Ferran VII, “el Deseado” (1823).
B) LES REVOLUCIONS LIBERALS DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XIX (1820-1848)
A Europa va tornar l´absolutisme, però les idees liberals i il.lustrades s´havien escampat per tot el continent i s´acabarien imposant. La gent ja no es considerava súbdita del seu rei, sinó ciutadana (persona amb drets) d´una nació.
Un conjunt de revolucions liberals que es van fer als diversos estats europeus al segle XIX van acabar amb l´absolutisme. Aquestes revolucions les van fer militars d´ideologia liberal finançats per la nova i molt rica burgesia industrial. Societats secretes, com la masoneria o els carbonaris les van planificar.
Els primers exemples de revolucions liberals al segle XIX els trobem a les colònies espanyoles d´Amèrica que van acabar les seves guerres d´independència l´any 1824.
B) LES REVOLUCIONS LIBERALS DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XIX (1820-1848)
Van haver-hi dues onades revolucionàries en aquest període (1830 i 1848).
Revolucions de 1830:- Independència de Grècia de l´Imperi Turc (1829).- Les “Tres Jornades Glorioses” a França (28, 29 i 30 de juliol de 1830). El
rei Carles X va ser substituït per Felip d´Orleans.- Independència de Bèlgica dels Països Baixos (1831).- Intent d´independència de Polònia, sense èxit.- Altres revolucions per tota Europa. Revolucions de 1848: es van barrejar els interessos de la burgesia
liberal amb els de la incipient classe obrera, en mig d´una greu crisi econòmica (agrícola i finançera). Les revolucions van ser:
- Proclamació a França de la II República. Es va establir el Sufragi Universal masculí i es van reconéixer certs drets laborals (jornada laboral de 10 hores, dret de vaga, abolició de l´esclavitud…).
- Revolucions liberals a Itàlia i Alemanya.- Revoltes d´ hongaresos i txecs a l´Imperi Austríac.
C) ELS NACIONALISMES (1829-1871)
Hem vist com a partir del 1848, a l´ideologia liberal (il.lustrada) s´afegeixen les reclamacions de la nova classe obrera socialista en les revolucions del segle XIX. Però cal tenir en compte una tercera ideologia que neix amb la independència de Grècia en 1829: el nacionalisme.
El nacionalisme creu que cada nació ha de tenir el seu propi estat (país). Una nació seria “un conjunt de ciutadans que tenen en comú una mateixa llengua, religió, història i tradicions comuns”. És una ideologia que, per tant, creu que el més important no és l´individu sinó la nació a la que pertany.
Hi ha dos tipus de nacionalisme: l´unificador (lluitar per construir un país més gran) i el disgregador (lluitar per la independència de la teva petita nació que pertany a un gran imperi).
C) ELS NACIONALISMES (1829-1871)
Els exemples de revolucions amb influència del nacionalisme disgregador van ser:
- Independències de Grècia (1829) i de Bèlgica (1831).- Intents independentistes a Polònia (1830) i a Hongria i
Txèquia (1848).- Naixement dels nacionalismes servi, búlgar o romanès (a dintre
de l´Imperi Turc) o dels nacionalismes català i basc (Espanya).
L´altre nacionalisme, l´unificador va ser el responsable del naixement de dues grans nacions europees: Itàlia i Alemanya.
Unificació italiana: - El rei del Piemont, Víctor Manuel de Savoia, i el primer
ministre Cavour, van començar pel nord el procés militar d´unificació d´Itàlia en 1849.
- El sud va ser conquerit pel revolucionari Garibladi, cap dels “Camises rojes” (1869).
- L´any 1870 neix el Regne d´Itàlia amb Víctor Manuel de Savoia com a monarca i amb capital a Roma (un cop ressolt el conflicte amb el Papa).
C) ELS NACIONALISMES (1829-1871)
Unificació d´Alemanya:- La unificació va ser aprovada per la Confederació Germànica el
1848. Havia de néixer un estat democràtic amb el rei de Prússia com a nou monarca alemany. El primer pas va ser la unió duanera (Zollverein). Àustria va quedar fora del futur estat.
- Prússia no volia la democràcia i per aquest motiu va fer la unificació pel seu compte (des de 1862) amb el Canceller prussià Otto von Bismarck (el “Canceller de ferro”) com a cap militar.
- Aquest fet no va agradar a Àustria que va declarar-li la guerra a Prússia. França va fer el mateix (temien un estat alemany massa fort i expansionista).
- Prússia va guanyar la guerra el 1870. En 1871 neix l´Imperi Alemany amb capital a Berlín i amb el monarca prussià, Guillem I com a emperador de l´anomenat II Reich (segon imperi).
