Embed Size (px)
DESCRIPTION
Línia Sant Andreu 16
Citation preview
�12
barcelona · Edició 214
Desnonament frustratUn centenar de personesevita el desallotjamentd’un veí de Sant Andreu
�10
Sol·licitat el control
www.liniasantandreu.cat · 29 de juny de 2011 · Núm.16 · 15.000 exemplars
líniasantandreu
Baró de ViverEl centre de formació fa un any i convida al conseller Cleries
Redacció 93 593 70 11 · [email protected] · administració 93 593 93 39 · publicitat 93 570 88 96 · Fax 93 570 87 74
La croada antidroga podriaarribar a la justícia europeaEls veïns de Trinitat Vella es plantegen dur les seves queixes fins al tribunal d’Estrasburg
Foto: C
iU
Passats cinc anys, elpla de Casernes no ésmés que una maqueta
�14
�3
�8
Fot
o: A
jun
tam
ent
Trias serà alcalde aquest divendres
Trias serà alcalde aquest divendres
líniasantandreu.cat 3�En portada Juny
201129
Cinc anys després, el solar continua buitLes entitats veïnals critiquen la “deixadesa” de l’Administració per engegar la transformacióde les antigues Casernes de Sant Andreu > El centre sociosanitari estarà acabat al 2013
Infografia: Ajuntament
Al juny del 2006 s’aprovava elprojecte de transformació delsterrenys ocupats per les an-tigues casernes militars de SantAndreu i l’equip de govern, en-capçalat per Joan Clos, definiaaquesta reforma com un “granprojecte de ciutat”. Després demoltes negociacions entre ad-ministració, veïns i entitats es vadecidir que els 107.450 metresquadrats de la parcel·la, ubicadaentre els carrers Gran de SantAndreu, Fernando Pessoa, Palo-mar i el passeig de SantaColoma, havien d’acollir un totalde 12 equipaments, a mésd’habitatge protegit i una granzona verda. Es preveia que enquatre anys, la transformacióestaria enllestida i en marxa.
Cinc anys després, però, no-més estan en funcionament dosequipaments, que es van aixecara corre-cuita i després d’unaconstant queixa veïnal. I l’espe-rat centre sociosanitari, que in-clou l’ambulatori i un centre desalut mental, patirà un nou retarden la seva construcció. El conse-ller de salut, Boi Ruiz, ha avançataquest juny que no serà fins al2013, un any més tard del previst,que entrarà en funcionament.Actualment les obres del centrees troben al 40% de la seva exe-cució.
Amb aquest panorama, lesentitats veïnals de Sant AndreuPalomar i de Sant Andreu Nord-Tramuntana van celebrar la set-mana passada una ‘irònica’ festad’aniversari, per commemorarels cinc anys de “deixadesa” queha patit el projecte, segons expli-ca Genís Pascual, president del’AVV Sant Andreu del Palomar,i a la vegada reclamar la construc-ció de la resta d’equipaments,
malgrat la crisi econòmica i lesretallades previstes pel governd’Artur Mas.
NO N’HI HA PROUL’acte reivindicatiu del passatdilluns, 20 de juny, va consistiren una visita pels encara inexis-tents equipaments, és a dir unpasseig per un solar atrotinat,deixat i, en alguns llocs, ple d’es-combraries. “Actualment noméshi ha una escola enmig d’un des-campat; és una imatge molt tris-ta”, indica Genís Pascual, que espregunta com un “gran projecte
de ciutat” pot haver-se quedat enun calaix durant anys: “Hi ha unaimportant mancança de serveis albarri i aquest projecte continuaaturat”.
De tot el projecte, actualmentnomés funcionen dos equipa-ments: la comissaria dels Mossosd’Esquadra i l’escola Eulàlia Bota.Però, tal com reitera Pascual, laseva construcció es deu a altresmotius: “En el cas de la comissa-ria es va construir ràpidamentperquè era necessària per al des-plegament; i l’escola va funcionaralguns anys en barracons i va cal-dre molta queixa veïnal perquèconstruissin l’edifici nou”.
El president de l’entitat veïnalexplica també que, fins ara, s’hansortejat i entregat les claus de 221habitatges, que encara no estanenllestits (no ho estaran fins al se-tembre). Queden, però, encarauns 1.000 pisos per construir,aturats ja sigui per la manca de fi-nançament o per la dificultat de
El projecte de transformació de les Casernes no ha passat de ser una maqueta en una taula
trobar promotors disposats adur-ho endavant.
És per aquestes raons que lesassociacions de veïns de SantAndreu consideren insuficientla tasca feta. Reclamen, doncs, laseva reactivació i no accepten lacrisi o les retallades com a excu-sa. Tant en l’acte com en un co-municat que han enviat als mit-jans de comunicació expressen:“Hi haurà qui pensarà que no ésbon moment per exigir serveis,però pensem que cal lluitar per-què no retallin els que tenim, ique es facin els que manquen”.
NECESSITAT CREIXENTAquesta proclama per a que elprojecte es reactivi respon a la ne-cessitat que es té al barri d’algunsequipaments que s’havien deconstruir a les antigues Casernesde Sant Andreu. Les entitats veï-nals posen l’èmfasi sobretot en lamancança de l’escola bressol i laresidència per a gent gran, dosequipaments que consideren bà-sics.
Els veïns recorden que aquestsequipaments ja eren urgents arafa cinc anys, quan es van aprovaren el projecte, pel que la urgèn-cia de la seva construcció nomésha fet que incrementar-se. En laseva exigència, expressen l’a-cord que s’iniciïn les obres, co-mençant per aquests dos equipa-ments.
VENENT LA PELL DE L’ÓSLa gran crítica que es va llençardes de les entitats veïnals a l’ad-ministració era la “deixadesa i es-peculació” que havien marcat elprojecte. El projecte preveia queels equipaments es financessinamb els beneficis que donessinels habitatges privats. Però l’ir -rupció de la crisi va aturar laconstrucció de pisos i, per tant,tot el projecte. “S’esperava que elsbaixos dels edificis de pisos pri-vats es farien servir com a equi-pament”, lamenta el representantveïnal Genís Pascual. Segons lesentitats, equipaments com l’esco-la bressol o la biblioteca depeniend’aquest plantejament, que araper ara està aturat.
El representant de Conver-gència i Unió a Sant Andreu iprevisible nou regidor del distric-te, Raimond Blasi, va assistir al’acte i va avançar a la premsa que“caldrà revisar els terminis i con-cretar els projectes pendents”, elque dóna indicis que el projecteencara s’allargarà alguns anys.Tanmateix, Blasi va voler allargarla mà a tothom, malgrat les cir-cumstàncies, i va mostrar el seuinterés de seure’s a negociar.
J. SugrañesSant Andreu
Els veïns reclamenla reactivació delprojecte, que ha-via d’incloure 12
equipaments, pisos protegits i
un gran parc
El conseller BoiRuiz anuncia que
el sociosanitarientrarà en
funcionament al2013, un any méstard del previst
4�
Ciutadans
Safata d’entradaEDITORIAL
líniasantandreu grup comunicació21Dipòsit legal: B.17672-2010
liniasantandreu.cat
Línia Sant Andreu agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible queels escrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Sant Andreu es reserva eldret de retallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreç[email protected]
Cartes dels lectors
Premi Diputació de Barcelona
Tasis-Torrent de Comunicació Local 2010
Opiniólíniasantandreu.cat
Redacció: 93 593 700 [email protected]: 93 570 88 [email protected]ó: 93 593 93 [email protected]
Juny
201129
Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugra ñes(Línia Barcelona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Daniel Gutiérrez(Línia Badalona), Sara Arroyo (Línia Maresme), Ivana Padierna(webs de proximitat), Pere Giménez (webs temàtics). Caps de
redacció: Elisabeth Alfaro, Cris tian Gó mez, David González.Redacció: Montse López, Daniel Sainz, Jordi Alcover.
Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Albert Baldó, Aida Fonseca. Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Coordinadors comercials: Àlex Subirats i Manel Riera. Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Ricard Garcia, Joan Carles Cuenca i ManuelSánchez-Villanueva. Màrqueting: Eva Serra. Fotografia: Eduardo Benito. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, Yacouba Diakité, Adrià López,Nico de Tullio i Freddy Blanco. Facturació: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria Reyes.
Salvador BofillJubilat
Estic molt d’acord amb aquestmoviment. Si jo fos jove faria elmateix. La classe política estàmolt acomodada. Fem massa casa Europa i al final les coses aquíno funcionen.
Antonia SánchezDependenta
Em sembla perfecte. Estic d’a-cord de fer alguna cosa diferental que ja hi ha. Sempre que escomportin i no deixin les placesplenes de brutícia em sembla béque protestin d’aquesta manera.
Víctor CarrascoEstudiant
No és un tema que conegui deprop. Tenen els seus motius perqueixar-se, i és bo que el poble esqueixi. Trobo molt malamentcom els va treure la policia deplaça Catalunya.
Ivan GonzálezAturat
Crec que és una vergonya. Hi haaltres maneres de fer les cosesque no estar asseguts a les placesi enganxar cartells arreu. S’hau-ria d’haver fet una manifestacióquan tocava. Tot està manegat.
Cristina NavarroAuxiliar dental
Em sembla bé que la gent esmanifesti però no estic d’acordque ocupin un espai que és detots, i molt menys que ho embru-tin tot. Al cap i a la fi, tots tenimdret a passar per les places.
Què en pensa dels ‘indignats’?
SIMPLEMENT DEMOCRÀCIA
És inadmissible que, quan mi-lions de ciutadans acaben d’es-collir democràticament als seusrepresentants, vingui unamunió d’irresponsables a dina-mitar amb mètodes colpistes elnormal funcionament de les ins-titucions. Crec que ja és horaque s’investigui a fons i es depu-rin totes les responsabilitats.Ens hi va la llibertat, la demo-cràcia i la convivència pacíficaentre tots els espanyols.
José GutiérrezBarcelona
INDIGNADA AMB ELSCONTRA-INDIGNATS
Ha faltat temps perquè els“media” donessin una volta de180 graus en les seves opinionssobre els indignats. Es diu que enl’acció del Parlament es va inten-tar segrestar la sobirania nacio-nal, quan la segresten els partitsi els polítics que perverteixen elseu programa electoral i aprovenmesures i retallades en serveisque ningú esperava.
Sembla que en Felip Puig s’hasortit amb la seva fent amagar lesimatges de la violència policial. Nose n’adonen que tot plegat és una
mascarada en la que la partitocrà-cia usurpa els drets de les perso-nes? Es vol una altra democràcia,més oberta, més respectuosa, onla gent hi pugui participar. No es-
ES POT ESTAR ENCARA MÉS INDIGNAT?
Des de primera hora vaig buscar informació sobre el que estavapassant al Parc de la Ciutadella el passat dimecres. I no deixa desorprendre’m el tractament de la ¿informació? La tornada era lamateixa: caos, violència, coacció, antidemocràtics, però no vaigveure una sola imatge realment violenta per part dels indignats.
Em sembla que el que és veritablement antidemocràtic és creu-re que els que ocupen escons representen la societat en conjunt,quan les eleccions i les mobilitzacions han posat en evidència unadecepció massiva cap a la classe política. És imprudent parlar desd’una democràcia que silencia els que volen participar en la pre-sa de decisions. Afirmar que el moviment 15-M amenaça els va -lors democràtics que tant ha costat aconseguir, no només em sem-bla oportunista, sinó també cínic i si aquest és el sistema que de-fensen, si aquesta és la democràcia de poca volada que somien, lla-vors no estan a l’alçada de les circumstàncies que demanen políticsmés valents i menys mesquins.
Evidentment, els parlamentaris encara no es fan ressò del quesignifica el moviment. Fins i tot el president de la Generalitat vainsistir en què es va “obsessionar” perquè la jornada es desen-volupés amb normalitat. Voldrà dir-nos amb això que li interes-sa invisibilitzar el moviment i les causes que li han donat origen?Per què creuen els parlamentaris que les seves investidures sónsagrades? Per què s’escandalitzen d’una violència que no es veuen cap mitjà? Jo crec que el que és sagrat són les persones, les queja estem pagant deutes que no són nostres, patint la privatitzaciódels béns de l’estat, és a dir, els teus, els meus, els nostres.
Mariela AcjiaBarcelona
tem ofuscats amb alguns polítics,ho estem amb el sistema.
Roser BenaventBarcelona
inc anys i el solar de les Casernes continua tal com estava. Elque irrita més als veïns és la manca d’activitat en els terrenys
malgrat els retards que ha patit. De fet, hauria d’haver estat enlles-tit l’any passat. El retard radica, segons el govern autonòmic i l’A-juntament, en la crisi, que ha aturat les inversions privades i, de re-truc, el finançament dels equipaments públics. Des de fa anys, lesentitats veïnals de tota la ciutat critiquen aquest sistema de plusvà-lues, que col·loca en una situació de dependència absoluta els equi-paments vers la iniciativa privada. Les administracions, però, l’uti-litzen sovint, ja que suposa una forta inversió que arriba sense des-peses... Fins que arriba una crisi econòmica, és clar. Llavors, els equi-paments es retarden durant anys, salten les alarmes, els veïns es cris-pen, els polítics no saben com finançar projectes sovint massa am-biciosos per als pressupostos dels que disposen, i les reformes pre-vistes es queden en un calaix durant anys. És el que ha passat, en re-sum, al projecte de les Casernes de Sant Andreu. Unes obres que ha-vien de començar fa cinc anys, s’han congelat... I el pitjor és que nose sap quan es reprendran.
És lògic, doncs, que els veïns estiguin empipats i reclamin la re-activació del projecte. I també és normal que no acceptin l’excusa dela necessitat de retallades. Els veïns no tenen la culpa que uns po-lítics hagin estirat més la mà que la màniga, no tenen la culpa de lacrisi, no tenen la culpa que l’alcalde anterior fos d’un partit i ara si-gui d’un altre. Els equipaments eren necessaris fa cinc anys, i ara sónimprescindibles. És clar que valdrà diners reactivar el projecte, ésclar que valdrà un esforç; però fins ara han estat els veïns els ques’han esforçat, els que han pagat transport públic per traslladar-sei gaudir d’aquests serveis, per tant és hora que l’esforç i les molès-ties recaiguin sobre les administracions i no sobre els veïns.
És hora que les molèsties norecaiguin sobre els veïns
C
és d’un centenar de persones es van concentrar per evitar el des-nonament d’un veí, un desallotjament que consideren injust.
En època de crisi, seria bo que els polítics es fixessin en el compor-tament dels seus ciutadans, que sumen esforços, que s’uneixen pertreure el millor d’ells; i no es posen travetes a totes hores.
Un exemple que haurien de seguir molts polítics
M
La lupa
Jordi SugrañesDirector Línia Sant Andreu
6� Opinió
Semàfors
El mirador
L’agulló
líniasantandreu.cat Juny
201129
Casernes, cinc anys de retardsEl passat dimecres 1 de juny de 2011 va fercinc anys de l’aprovació definitiva del pla-nejament de les Casernes. Ens semblauna vergonya que en 5 anys no s’hagi co-mençat a construir ni tant sols un dels1.000 habitatges protegits pendents, i no-més s’hagi construït dos dels equipamentsprevistos de la dotzena que hi ha d’anar.
Els equipaments previstos i pendentssón: una escola bressol, una residència pera gent gran, un poliesportiu, una bibliote-ca, un centre cívic, un alberg de joves, unaresidència d’estudiants. A més del socio-sanitari i del Centre d’Atenció Primària amitges, dels diferents tipus d’habitatgesprotegits, i la zona verda i els equipamentsque encara falta determinar.
Hi haurà qui pugui pensar que en unsmoments en què l’administració està reta-llant els serveis ja existents no és bon mo-ment per exigir-ne de nous. Nosaltressom del parer que cal lluitar perquè no re-tallin els que tenim, i perquè es facin elsque manquen.
Cal recordar que alguns dels equipa-ments havien de donar resposta a neces-sitats que ja eren urgents quan es van apro-var, ara fa cinc anys. Aquest és el cas, perexemple, de la Residència de Gent Gran (de
pública, continuem sense tenir-ne cap aSant Andreu), l’Escola Bressol o els habi-tatges protegits. Avui en dia, tenim un im-mens solar buit amb una escola ubicadajust al mig, una situació que pensem queno es pot acceptar.
Per això, exigim a l’Ajuntament i a la Ge-neralitat l’inici immediat de les obres delshabitatges protegits i dels equipaments, co-mençant per l’Escola Bressol i la Residèn-cia de Gent Gran.
No més retards a les Casernes!
Més d’un centenar de persones es van con-centrar davant de la casa del Matías el diaque l’havien de desnonar per l’impaga-ment de la hipoteca. Van aconseguir pos-posar la sentència, però la lluita continua,i cada dia fan fora de casa seva a algú.
Solidaritat ciutadanaUn desnonament frustrat per la pressió veïnal
Càmeres a Trinitat VellaLa situació no millora, al contrari
Un projecte aturatCinc anys sense canvis al solar
Ja fa un any que els veïns del barri es ma-nifesten demanant més seguretat, però totcontinua igual, o empitjora. L’últimaqueixa és que les càmeres que es van ins-tal·lar no serveixen de res, ja que els tra-ficants s’amaguen d’elles i problema resolt.
Els veïns de Sant Andreu denuncien queen els darrers cinc anys no s’ha avançatgens en el projecte de les Casernes de SantAndreu. “Un projecte de ciutat” que s’haquedat dins d’algun calaix. Reclamen quees torni a posar sobre la taula.
AVV Sant Andreu de Palomar, AVV Sant Andreu Nord-Tramuntana i FAVB
MOMENT DIFÍCIL, PERÒ OPORTÚD’aquí a pocs dies, aquest divendres 1 dejuliol, el convergent Xavier Trias pren-drà possessió del càrrec d’alcalde de Bar-celona. Es tracta, no només d’un relleude poders, sinó d’un canvi total de lavisió que es té de Barcelona. Per unabanda, Xavier Trias (CiU) té una ideolo-gia diferent a Jordi Hereu (PSC), òbvia-ment. Però hi ha un altre factor queprovoca que el nou alcalde hagi de fercoses totalment diferents al seu prede-cessor, i és que és la primera vegada a lademocràcia que Convergència i Unióobté l’alcaldia de Barcelona. És a dir, po-dríem dir que la capital catalana és tradi-cionalment més socialista queconvergent, excepte en alguns casosquasi excepcionals, pel que aquesta vic-tòria convergent és la suma d’una sèriede circumstàncies que han servit de càs-tig al Partit Socialista de Catalunya.
I aquests canvis s’han de palpar benaviat, abans que el crèdit que els barcelo-nins li han atorgat al nou alcalde desapa-regui engolit per la desídia per la políti-ca. L’exemple dels darrers mesos, en elsquals l’opinió pública ha estat molt críti-ca amb l’alcalde Jordi Hereu ha de servird’exemple per al convergent perquè no esrelaxi. Tot el contrari.
De fet, la FAVB ja li ha posat una sèriede deures, fins a 64 obres incomplertes enl’anterior mandat, algunes d’elles res-ponsabilitat del govern socialista, però al-tres són potestat de la Generalitat. Aixídoncs, també se li presenta una època onhaurà de barallar-se amb els seus com-panys del govern autonòmic, ja que l’al-calde haurà de reclamar que es portin aterme obres, malgrat les retallades que re-alitzi el seu líder, Artur Mas. Són deuresque d’aquí a quatre anys les entitats revi-saran i criticaran si no s’han dut endavant.És un moment difícil, però és l’oportuni-tat de Xavier Trias per demostrar perquèmolts barcelonins l’han votat.
A cop de tinta per David Xiberta
�Beneïda dentadura. Zacaries Pacheco de Moraes, unhome brasiler de 81 anys d’edat va ser tirotejat per un desco-
negut mentre treballava al bar de la seva propietat en una petita ciu-tat de l’oest de Brasil. Els metges que el van tractar van assegurarque Zacaries continuava viu gràcies a la seva dentadura ja que aques-ta va desviar la bala cap a la gola i va evitar que aquesta impactés con-tra el seu cervell.
�Exigeix 15.000 euros per haver-se clavat una espinade rosa. Un home que va comprar una rosa a un supermer-
cat a Florida ha demandat al comerç i a la companyia proveïdora per15.000 dòlars per haver-se punxat amb una de les seves espines, vainformar el divendres un diari local. Charles Imwalle, un guia de pes-ca de 41 anys, reclama aquesta indemnització per pagaments com-pensatoris i danys, i afirma que la punxada li va causar forts dolorsi inflor en una mà, per la qual cosa va haver de pagar per atenció mè-dica i perdre dies de treball. Imwalle va comprar la rosa, importa-da de Colòmbia, tres mesos enrere i dilluns va demandar per negli-gència a aquesta companyia i a la importadora de flors Passion Gro-wers, amb seu a Miami.
�Alcalde veterà. Licinio Prieto, del PP, és l’alcalde més velld’Espanya. Va complir 89 anys pocs dies després de revalidar
el pasat 22 de maig la majoria absoluta al capdavant de l’ajuntamentdel municipi avilès de Cuevas del Valle (537 habitants censats) i araes troba a l’espera de tornar a prendre possessió del càrrec el prò-xim 11 de juny.
Juny
201129
8�
líniasantandreu.cat
Sant Andreu Més de 2,5 km de cable elèctric soterratEndesa ha invertit aquest any més de 200.000 euros en el soterrament
de les seves línies elèctriques. Aquesta inversió ha permés amagar fins a2,5 quilòmetres de cablejat en onze carrers de diferents zones de la ciu-
tat, entre les que es troba el districte de Sant Andreu.
L’obra de l’estació de metro repun reconeixement internacionalJ. S. > La renovació de l’estacióde metro de Sant Andreu ha re-but el premi internacional Deda-lo Minosse d’arquitectura. Elguardó se l’han endut el promo-tor de l’obra, Transports Metro-politans de Barcelona, i els arqui-tectes Eduard Gutiérrez i JordiFernández, de l’estudi ON-A.S’ha reconegut el complex siste-ma de llums que ilumina la vol-ta de la parada, dotant-la d’un as-pecte diferent contínuament.
CRÍTICA VEÏNALMalgrat aquest reconeixement,
l’Associació de Veïns Sant An-dreu Nord manté el pols amb l’A-juntament vers les mancances dela reformada estació. Els veïns in-sisteixen en que hi ha una alça-da excessiva entre l’andana i elcomboi, fet que dificulta l’acces-sibilitat.
Des del consistori, s’esgrimeixque els combois nous del metrosalven aquesta distància, pel queels veïns recorden que altres es-tacions renovades, com ara Sa-grera o Arc de Triomf, s’han re-novat i ofereixen una bona acces-sibilitat sigui el comboi que sigui.
Foto: TMB
Quinze regidors per a l’alcalde
Fotos: PP i CiU
Jordi SugrañesSant Andreu
Un dia abans de la revetlla deSant Joan, s’encenia la traca fi-nal de les eleccions municipalsdel 22 de maig. Convergència iUnió recuperava el 15è regidor alconsistori barceloní en detri-ment del Partit Popular, queveia com s’evaporava el seu novèedil.
El Tribunal Superior de Jus-ticia de Catalunya (TSJC) dona-va marxa enrere de la seva últi-ma sentència. A una setmanadel nomenament de Xavier Triascom a nou alcalde de Barcelona,el PP ja ha anunciat que portaràla seva reclamació fins al Tribu-nal Constitucional.
POLÍTICA O JUSTÍCIASovint es tem que la política esjudicialitzi en excés o que la Jus-tícia estigui massa polititzada.Però, cada vegada més, és elcamí que prenen els partits polí-tics quan creuen que els resultatselectorals els han perjudicat.Això és el que han fet Partit Po-pular i Convergència i Unió des-prés dels comicis municipals del22-M.
Dies després del pas per lesurnes, el Partit Popular va pre-sentar un recurs al TSJC vers 66vots que creia indegudament in-validats. El PP es trobava nomésa 56 butlletes de sumar un nouregidor, arribant als nou edils,restant-ne un dels quinze deConvergència i Unió.
La sentència judicial va ator-gar als populars 57 vots, un mésdels necessaris, pel que la popu-lar Míriam Casanova ocupaval’escó d’Elena Turalló (CiU). Laresposta dels convergents no esva fer esperar. La federació na-cionalista va recórrer la decisió
al·legant un “error material”, jaque algunes de les butlletes vali-dades no havien estat reclamadespel PP i la sentència “no pot va-lidar allò que no ha estat mai re-clamat pel recorrent”.
Després dels recursos d’uns ialtres, el Tribunal Superior deJustícia ha anul·lat definitiva-ment 3 vots dels Partit Popular.Així doncs, tot queda com a la nitdel 22 de maig, Convergència iUnió recuperant els 15 regidors,i el Partit Popular quedant-se ales portes dels nou represen-tants.
El resultat, però, podria no serdefinitiu, ja que els populars in-sisteixen en la validesa dels votsi adverteixen que arribaran finsal Tribunal Constitucional.
RETALLA LA DISTÀNCIAEls comicis del 22-M van signifi-car a Sant Andreu l’acostamentde posicions entre el Partit Socia-lista i Convergència i Unió. Sil’any 2007 la diferència de suportera de més de 10.000 vots a favordels socialistes, aquest any s’haretallat a només unes 4.000 but-lletes. Aquesta retallada és degu-da bàsicament a la pèrdua de su-port cap al PSC, que ha vist comperdia uns 5.000 vots. Per laseva banda, els convergents hanassolit un lleuger augment devots. El PP i ICV-EUiA també hanmillorat els resultats de l’any2007. ERC (emmarcat en Unitatper Barcelona) ha estat la granderrotada al perdre uns 2.000vots.
Aquests resultats electoralsdonen a Xavier Trias l’alcaldia deBarcelona. Aquest divendres, 1 dejuliol, Trias serà nomenat alcal-de i només quedarà el dubte dequi serà el nou regidor de SantAndreu. Tots els rumors apuntencap al mateix nom, RaimondBlasi, regidor de l’Ajuntamentdes del 2002.
El TSJC dóna la raó a CiU, que tindrà 15 edils > XavierTrias prendrà possessió de l’alcaldia aquest divendres
Míriam Casanova (PP) i Elena Turalló (CiU) s’han disputat l’escó al consistori
El PP, que esqueda amb vuitregidors, avisa
que recorrerà alTribunal
Constitucional
El camp de futbol de Baró de Viver porta 26 anys de retardJ. S.> Amb la fi del mandat, laFederació d’Associacions deVeïns de Barcelona ha recopilatles obres que han quedat pen-dents d’aquests quatre anys. Laresponsabilitat no és només del’Ajuntament, tal com matissen,ja que hi ha obres que depenend’altres institucions, públiques oprivades. Han detectat fins a 64incompliments a tot Barcelona.
Cinc d’aquests projectes pen-dents es troben a Sant Andreu.Per una banda, manca millorar elpolígon industrial Torrent del’Estadella, al Bon Pastor; i fa 26
anys que es reclama un camp defutbol a Baró de Viver. Hi ha al-guns grans projectes que tambés’han quedat endarrerits, comsón la transformació i els nousequipaments a les Casernes deSant Andreu i a l’antic Canò-drom de la Meridiana. Per últim,queda pendent suprimir les ba-rreres arquitectòniques a totes lesestacions de metro del districte.
L’AVV Sant Andreu Nord-Tramuntana lamenta, a més, queen quatre anys la regidora Gem-ma Mumbrú els hagi rebut no-més una vegada.
La renovació de l’estació de Sant Andreu rep un premi d’arquitectura
9�Sant Andreu líniasantandreu.catJuny
201129
El Sant Andreu jugarà el Torneig d’HistòricsEl CE Júpiter serà l’amfitrió de la 26a edició que es disputarà entre els dies 1 i 6 d’agost
Enquadrament del Torneig d’Històrics que es disputarà aquest mes d’agost al barri de la Verneda
Infografia: Aida FonsecaCristian GómezSant Andreu
Com ve sent habitual durant elsdarrers anys, el Sant Andreu hainclòs el Torneig d’Històrics delFutbol Català en la planificacióde la seva pretemporada. Defet, el Sant Andreu ja ha gua nyaten dues ocasions aquest tor-neig, els anys 2005 i 2007.
La vint-i-sisena edició d’a-quest torneig d’estiu, que es dis-putarà entre els dies 1 i 6 d’agostamb el CE Júpiter d’amfitrió,comptarà amb la participacióde dotze dels equips amb méstradició del panorama futbolís-tic català com el Sabadell, elBadalona o el Premià, però tam-bé tindrà alguna absència desta-cada ja que, per primera vegadaen la història, el torneig nocomptarà amb la presència del’actual campió, l’Europa, que hadesestimat la seva participacióper ser incompatible amb la pla-nificació de la pretemporada.També hi haurà novetats coml’inclusió del Terrassa, que dis-putarà el torneig per primera ve-gada.
ENQUADRAMENTSEl sorteig realitzat a la seu delJúpiter va deixar quatre grupsintegrats per tres equips cadas-cun. Els campions de cada gruppassaran ronda i s’enfrontaranen les semifinals per aconse -guir fer-se un lloc en la gran fi-nal del dia 6 d’agost, que serà re-transmesa en directe per Televi-sió de Catalunya.
Sabadell, Horta i Premià con-formen el grup 1; en el segon hanquedat enquadrats el Sant An-
dreu, el Terrassa i el Sants; en elgrup tres s’enfrontaran el Bada-lona, la Montañesa i el Júpiter,mentre que el grup quatre esta-rà format per l’Espanyol B, elMasnou i el Martinenc.
ENTRE ELS FAVORITSEn un torneig on la majoria d’e-quips disputen les lligues de Ter-cera Divisió o Primera Catalana,la condició del Sant Andreu d’e-quip de Segona B el col·loca en-tre els màxims favorits a endur-se el títol, juntament amb el ba-dalona que també milita a Sego-na B i el Sabadell que acaba d’as-cendir a Segona A.
Redacció > El barceloní DanielSteegmann i l’argentina afinca-da a la ciutat comtal, TamaraKusselman, són els artistes gua-nyadors del Concurs d’Arts Visu-als Premi Miquel Casablancas,un certamen impulsat per l’en-titat Sant Andreu Art Contempo-rani que s’adreça a joves crea-dors menors de 36 anys.
L’obra de Daniel Steegmann,Kiti Ka’aeté, una mena de colla-ge que s’inspira en l’espirituali-tat de les tribus indígenes delBrasil, es va imposar en la mo-dalitat Obra, que té una dotacióeconòmica de 3.000 euros. Perla seva banda, l’argentina esta-blerta al barri de Gràcia, Tama-ra Kusselman, es va endur els4.000 euros que concedeix lamodalitat Projecte, per la sevaobra El Acto.
El Casablanquespremia 2 artistesbarcelonins
10�Juny
201129líniasantandreu.cat Sant Andreu
Rebuig veïnal al desnonamentUnes cent persones eviten el desallotjament de Matías,veí de 55 anys, a l’atur, que no pot pagar la hipoteca
Jordi SugrañesSant Andreu
Jordi SugrañesSant Andreu
“Com es pot permetre que un jut-ge faci fora de casa seva a una fa-mília i doni la raó a un banc”,s’exclama Matías, veí de SantAndreu. A mitjans d’aquest mesva rebre el suport incondicionalde més d’un centenar de personesque van evitar que el desnones-sin per l’impagament de la hipo-teca. L’amenaça, però, continua,i a Matías només li queda presen-tar un recurs rere un altre per in-tentar ensortir-se d’una situacióque ell defineix com a “límit”.
STOP DESNONAMENTSEl passat 14 de juny, a les 9 delmatí, una gran munió de perso-nes es concentrava a davant delnúmero 470 del carrer Gran deSant Andreu. La concentració,convocada per la Plataforma d’A-fectats per la Hipoteca (PAH), te-nia la intenció d’evitar el desallot-jament de casa seva de Matías ila seva família. Més d’un cente-nar de persones es van aplegar alcarrer i van convèncer als procu-radors de l’entitat bancària CajaMadrid per a que no fessin efec-tiva l’ordre de desnonament.Això, però, és tant sols una peti-ta victòria, ja que l’ordre noméss’ha posposat.
“Amb l’ajuda de la PAH, hemredactat un nou recurs i estem al’espera que ens donin la resolu-ció”, explica Matías, i amb angoi-xa a la veu relata la seva experièn-cia: “Som persones normals, quetreballem tota la vida i que, perles circumstàncies, ens veiemsense feina i no podem pagar;però, enlloc de donar facilitats,ens enfonsen, ens col·loquen enuna situació límit, sense sortidai tems fer qualsevol barbaritat”.
Malauradament, la situacióque està vivint en Matías no és es-tranya. En pocs mesos, la PAH haaconseguit aturar fins a 42 des-nonaments a tot Espanya, 19d’ells a Catalunya. De fet, aquest
Foto: burbuja.info
Aquest migdia, cap a les 14 hores,com succeeix cada dimecres desde finals de maig, els treballadorsdel Centre d’Atenció Primàriade Sant Andreu, representantsd’entitats i veïns es concentrarana davant de l’ambulatori de SantAndreu (al lateral de la Meridia-na, 428) reclamant més recursosper a la sanitat pública i rebutjantles retallades que ja està aplicantel govern de la Generalitat d’Ar-tur Mas.
“No a les retallades. No a laprivatització. Per una bona ges-tió dels diners públics” és el lemade les concentracions que se ce-lebren cada dimecres al migdia,
El CAP de Sant Andreu tem elcol·lapse arran de les retallades
i que en ocasions tallen el trànsitde la Meridiana.
Les fonts consultades peraquest periòdic indiquen queaquesta tisorada ja es nota al’ambulatori, on no s’han prorro-gat contractes que s’extingien os’han dut a terme jubilacions an-ticipades. Els empleats i les enti-tats temen, però, que el pitjorarribi quan es tanquin, previsible-ment a mitjans del mes vinent,les urgències de nit d’altres am-bulatoris del districte, com són elCAP de Via Barcino (Trinitat Ve-lla) i el CAP de Bon Pastor. Lla-vors l’ambulatori de Sant An-dreu serà el centre de referència,amb més afluència d’usuaris,però amb una plantilla més re-duïda.
Les concentracions se celebren cada dimecres a les 14 h a la porta del CAP
Més de cent persones es van concentrar el 14 de juny davant casa del Matías
Foto: AVV Sant Andreu Nord-Tramuntana
divendres, 1 de juliol, ja està pla-nejat el desnonament de sis per-sones a Terrassa (C/ Núria, 155)per un impagament a Ibercaja; ila PAH s’hi aplegarà a partir deles 10 del matí.
“Aniré a la concentració deTer rassa, hi vull ser ja que ellsm’han ajudat moltíssim i els hede correspondre”, indica Matías.
UNA PERSONA NORMALEn Matías repeteix un cop i un al-tre que ell és “una persona nor-mal” i no és una obvietat, nimolt menys. Veí des dels 14 anysde Sant Andreu, es va quedarsense feina fa poc després de co-titzar durant 37 anys, però, amb55 anys, cap empresa el contrac-ta. Poc a poc els rebuts es vananar acumulant i, amb una famí-lia a càrrec, no va poder assumir
la mensualitat de la hipoteca. Ladenúncia per part de l’entitatbancària va desembocar enaquesta ordre de desnonament,que amenaça amb fer-lo fora decasa.
En Matías tenia feina, casa... Ien poc temps està amenaçat deperdre-ho tot. Per això, ell repe-teix tant sovint que era un ciuta-dà més i adverteix que qualsevolpot patir aquesta situació. Almateix temps, se sent acompa -nyat i agraït a la Plataforma d’A-fectats per la Hipoteca, una enti-tat molt activa que, des de fa untemps, reivindica la condenacióde la hipoteca; és a dir, retornarel pis com a forma de pagamentdels rebuts impagats i liquidard’aquesta manera el deute.
El problema per portar enda-vant aquesta iniciativa radica enels importants interessos que elsbancs obtenen d’aquests rebuts,malgrat l’impagament; ja queuna vegada la persona és desno-nanada ha de continuar pagant lahipoteca, els interessos i, perpostres, els costos del judici idel desnonament. És a dir, undeute de per vida. Només elsqueda lluitar i l’esperança deque, així com David va derrotara Goliat, una persona normalpugui guanyar a un gegant.
Redacció > Més de 300 perso-nes van participar en la 4a Setma-na de les Persones amb MalaltiesNeuromusculars, organitzada perl’Associació Catalana de MalaltiesNeuromusculars (ASEM Cata-lunya) del 6 al 10 de juny. Des dedilluns es van celebrar confe-rències i tallers al Centre Cultu-ral Can Fabra, a excepció del di-jous, quan la Setmana es va tras-lladar al Centre Cultural Unnimde Terrassa.
Es van posar sobre la taula te-mes com els assajos clínics queactualment es duen a terme ambmalalties com Duchenne, Becker
La Setmana de l’entitat ASEMés tot un èxit de participació
o l’Atròfia Muscular Espinal(AME), la importància del regis-tre de pacients, els serveis socialsa l’abast dels afectats i les sevesfamílies, l’autonomia dels fills, lafisioteràpia o la teràpia ocupacio-nal, entre d’altres. La Setmana esva clausurar amb la representa-ció de l’obra La extrañeza deescuchar el silencio, a càrrec delgrup de teatre de l’associació,Transit-Art.
Amb aquesta activitat, ASEMCatalunya pretén que la societatescolti la veu d'un col·lectiu pràc-ticament desconegut, l’afectatper una malaltia minoritària.
La Plataformad’Afectats per la
Hipoteca reclamades de fa temps la connotació
de la hipoteca: retornar el pis
per liquidar el deute
‘Línia Sant Andreu’ arriba als 16.000 lectors al mes mostren un increment constantde lectors en totes elles, i consta-ten el lideratge d’un altre periò-dic del grup: Línia Sants.
LIDERATGELínia Sants ha arribat als 23.000lectors quinzenals i es mantécom la publicació de proximitatlíder a Barcelona al superar els13.000 lectors de l’històric Inde-pendent de Gràcia. Aquest regis-tre representa un increment de2.000 lectors respecte l’anterioronada, publicada ara fa dos me-
Redacció > L’audiència del pe-riòdic Línia Sant Andreu conti-nua creixent i ja arriba als 16.000lectors mensuals, com ho certifi-ca l’últim estudi de l’audiènciadels mitjans de comunicació,presentat pel Baròmetre de la Co-municació i la Cultura. Això su-posa un increment de 4.000 lec-tors respecte l’anterior avaluacióde l’audiència, duta a terme almes de març.
Aquesta xifra se suma a la dela resta de capçaleres del GrupComunicació 21 a Barcelona, que
sos, quan se li atorgaven 21.000lectors per a cada edició.
Una altra publicació del GrupComunicació 21 que manté elseu creixement és Línia NouBar ris, que augmenta la sevaaudiència fins als 19.000 lectorsmensuals (el que representa1.000 més que en l’anterior ona-da del Baròmetre).
Per altra banda, el periòdic Lí-nia Les Corts consolida els12.000 lectors mensuals. Enaquesta ocasió, han aparegut lesxifres d’audiència d’una altra
capçalera del grup a Barcelona,Línia Horta, que assoleix enaquest primer balanç la xifra de15.000 lectors mensuals.
LÍDER AL VALLÈSLínia Vallès, capçalera de refe-rència del grup, certifica un aug-ment sostingut en els darrersanys i ja assoleix 44.000 lectorssetmanals, amb un incrementrespecte fa dos mesos de 4.000lectors. Es consolida com el set-manari de proximitat gratuït lí-der a la comarca.
Juny
201129
11�
Sagrera · Navas · El Congrés i els Indianslíniasantandreu.cat
Un estiu d’allò més teatral a la NauSis propostes escèniques d’autors catalans protagonitzen el mes de juliol
Cristian GómezLa Sagrera
Els espectacles teatrals seranels autèntics protagonistes de laprogramació d’estiu a la NauIvanow, i es podran trobar finsa sis propostes escèniques dife-rents en la programació del mesde juliol.
En el marc del cicle Diàlegs aquatre bandes, quatre espectacles Nau Ivanow
s’instal·laran a l’escenari de laNau. Les primeres representa-cions seran Ismène Après Creonti Temps de flors, que en una do-ble funció es representaran elsdies 9 i 10 de juliol, mentre quedues setmanes després, els dies 23i 24 de juliol, serà el torn de Pen-timenti i La darrera partida. To-tes quatre obres porten el segell dediferents dramaturgs catalans.
Durant el mateix mes també
es podrà gaudir de dues propos-tes més, No sóc Dan Moriarty,que estarà en cartell fins al dia10, i The lonesome west, que pu-jarà a l’escenari des del 21 fins al24. Els diferents horaris delsespectacles, així com el preu deles entrades, es poden consultaral web de la Nau.
LA DANSA TAMBÉLa dansa també s’ha fet un lloc
Sagrera > Els Mossos d’Esqua-dra van detenir fa pocs dies, An-tonio J.C., un home de 32 anys aqui s’acusa d’haver assassinat laseva parella en un nou cas de vio-lència domèstica. La parella deldetingut va ser trobada mortauns dies abans de la detenció alseu pis del barri de la Sagrera, i toti que en un principi no presenta-va signes evidents de violència, lapolicia va sospitar que podia trac-tar-se d’un homicidi i va sol·lici-tar que se li practiqués l’autòpsiaal cadàver per aclarir les causesdel succés. L’autòpsia va revelarque el cadàver de la noia presen-tava signes de violència, i elsMossos d’Esquadra van detenir laseva parella com a principal sos-pitós de la investigació policial.
Detenen un homeper l’assassinatde la seva parella
Sagrera > El passat 20 de junyla biblioteca de la Sagrera-Mari-na Clotet va celebrar el seu segonaniversari. Amb motiu de l’efemè-ride es va organitzar una sessió deball amb les danses provinents deBollywood com a principals pro-tagonistes. Aquesta activitat vaanar a càrrec de la ballarina She-ri Ahmed, que a més de ballar,també va oferir una xerrada sobreels tipus de danses sorgides de lacinematografia índia.
Segon aniversaride la bibliotecade la Sagrera
a la programació de la Nau, i undels plats forts de l’estiu serà laquarta edició del Tap On Barce-lona, un certamen amb el claquécom a protagonista, que deixa-rà autèntiques batalles de ball jaque el concurs s’ha organitzat enforma d’eliminatòries i els par-ticipants competiran els unsamb els atres. La cita serà el pro-per 27 de juliol a partir de les22.30 h.
Foto: Arxiu
12�
Juny
201129Bon Pastor · Baró de Viverlíniasantandreu.cat
La residència de Bon Pastorja té els primers inquilins
Foto: Arxiu
A finals de mes es reprendranels enderrocs de Cases BaratesBon Pastor > A finals de junyes podrien reprendre els ende-rrocs de les Cases Barates, segonsles noves previsions municipals.Es tracta del conjunt de cases queocupen la superfície on s’han deconstruir els tres blocs amb 161pisos de la tercera fase del pro-jecte de reconversió de les CasesBarates, i que haurien d’haver es-tat enderrocades fa prop de sismesos.
De fet, aqueses cases porten jamolt temps desocupades i tapia-des esperant el moment de ser
Cristian GómezBon Pastor
Un cop superats els problemesamb la companyia que subminis-tra l’electricitat, la residència degent gran del Bon Pastor ja estàoperativa. De fet, la setmanapassada ja van entrar a viure elsprimers vuit inquilins i les previ-sions del Departament de Benes-tar Social i Família és que durantles pròximes setmanes vagin en-trant més residents de maneraprogressiva. La incorporació denous inquilins s’anirà fent deforma gradual perquè d’aquestamanera el Departament conside-ra que l’adaptació es més senzi-lla, ja que tant els residents comel personal del centre tenen méstemps per conèixer-se.
Per la seva banda, el consellerde Benestar Social i Família, Jo-sep Lluís Cleries, es va congratu-
lar d’haver pogut solucionar elsproblemes de subministrament ihaver pogut obrir la residènciaabans de l’estiu.
UN CENTENAR DE PLACESEl nou centre compta amb 92places de residència i 28 de cen-tre de dia que es destinaran prin-
cipalment als veïns del Bon Pas-tro. Concretament, el 60% deles places es reservaran a resi-dents del barri i el seu entorn, el20% per veïns del Bon Pastor queactualment estan ingressats a al-tres centres, i el 20% restant esdestinaran a cobrir necessitats so-cials urgents.
La residència de gent gran del Bon Pastor ja ha començat a funcionar
La setmana passada van entrar a viure els primers residents > La resta ho anirà fent progressivament
Cap de setmana de Festa MajorEls dies 17, 18 i 19 de juny el barri de Baró de Viver va cele-
brar la seva Festa Major, una celebració que va comptaramb una gran presència de veïns que van gaudir d’actes
com una festa de l’escuma o una exhibició de diables.
derruides, però sembla ser queaquesta situació s’ha allargat de-gut a la dificultat per desconnec-tar els subministraments d’a-questes llars de la xarxa generaldel barri. A més a més, tambés’han produït algunes demores enel trasllat dels residents que s’hand’ubicar als pisos de la segonafase del projecte.
Quan les cinc fases de recon-versió de les Cases Barates escompleti s’hauran subtituït 784d’aquestes construccions d’unasola planta per 915 pisos.
Baró de Viver > El conseller deBenestar Social i Família, JosepLluís Cleries va visitar a princi-pis de juny el centre de formaciósociolaboral que la FundacióTrinijove gestiona al barri deBaró de Viver. La visita del con-seller va coincidir amb el primeraniversari d’aquest centre que esdedica principalment a la forma-ció laboral de col·lectius en risco situació d’exclusió, i actualmentcompta amb uns 200 usuaris.
Durant la visita, el consellerCleries, que anava acompanyat Entrada del centre de formació
Imatge panoràmica de les Cases Barates
Baró de Viver > El passat dis-sabte 18 de juny, el pavelló de laLlosa va acollir la 25a edició delTorneig de Lluites Baró de Viver,un certamen que estava inclòs enel programa de la Festa Majordel barri. La competició va gau-dir de lluitadors nacionals d’unalt nivell competitiu, però tam-bé va comptar amb represen-tantsde països amb gran tradicióen l’esport de la lluita com Bul-gària, Armènia i diferents païsosde l’est d’Europa.
Nova edició delTorneig de lluitesa Baró de Viver
Bon Pastor > A finals de maiges va declarar un incendi que vaafectar quatre naus industrialsabandonades del carrer CostaDaurada. L’incendi, que es va ini-ciar prop de les tres del migdia, vaprovocar una gran fumera i es vannecessitar fins a nou dotacionsdels bombers per sufocar-lo. Lescauses de l’incendi encara no s’handeterminat, però alguns veïns dela zona van declarar que tot i es-tar abandonades, a les naus ser-vien com a magatzem de ferralla.
Un incendi senseferits a unesnaus industrials
El conseller Cleries visita elcentre de formació sociolaboral
de la presidenta de la FundacióTrinijove, Maria Estrany, i altresmembres de l’entitat, es va inte-ressar per diferents de les acti-vitats que ofereix el centre comel taller de serralleria o els cur-sos de formació per a futursemprenedors.
Cleries va destacar l’impor-tant servei que realitza el centrei va encoratjar als membres deTrinijove a continuar amb laseva tasca ja que segons va des-tacar “són persones que fan unesforç per d’altres persones”.
Foto: Arxiu
14�
Juny
201129líniasantandreu.cat
Trinitat Vella
Foto: www.barritrinitatvella.com
Imatge d’una de les manifestacions contra la presència de drogues al barri
Els veïns volen portar la seva croadaantidroga fins als tribunals europeus
Quan es compleix un any que elsveïns de Trinitat Vella surten set-manalment al carrer per manifes-tar-se contra el tràfic de droguesque s’ha assentat al barri, moltsd’aquests veïns denuncien quedurant els dotze últims mesos lasituació encara ha anat a pitjor.Tot i que des de fa uns mesos lesdues càmeres de videovigilànciavan començar a funcionar, lapresència d’heroïnòmans quearriben al barri per aconseguir laseva dosi continua sent constant.
CÀMERES INÚTILSEls veïns, que s’han agrupat sotael bressol de la Coordinadora An-tidroga, denuncien que les cà-meres de seguretat no han servitper pal·liar el problema, ja que
L’amo del bar Granja denúncia el programa conduït per MercedesMilà, ‘Diario de’, per vincular el seu establiment amb el tràfic de droga
Cristian GómezTrinitat Vella
Redacció > El mes de maig vaarribar a la seva fi amb la celebra-ció de la Festa Major de TrinitatVella, que es va dur a terme entreel 27 i el 29 de maig pels carrersi places del barri. El cor refoc, onvan participar els Diables de Tri-nitat Vella i els de Sant Andreu, elTorneig de Futbol 7 o els diferentsconcerts a l’aire lliure, van ser al-gunes de les activitats que vancongregar més públic.
tant els toxicòmans com els trafi-cants eviten actuar davant de laseva zona d’influència. A més, esmostren sorpresos pel fet quetots els veïns coneixen la ubicaciódels pisos on es ven droga, i aixího assenyalen amb cartells elsdies en què es manifesten, però la
policia sembla que no fa res perprecintar-los. Un bon síntomaque les coses no estan canviant ésque malgrat que fa uns mesos esva col·locar diversos contenidorsper a xeringues, aquestes es con-tinuen trobant a diari al terradels carrers i plaçes del barri.
Redacció > La Terminal 2 del’aeroport del Prat acull des d’ini-cis de juny l’exposició Solo things,impulsada per l’Obra Social de laCaixa i l’entitat Trinijove. La mos-tra parteix de la base que una deles vies per aconseguir un com-promís mediambiental de les per-sones és per mitjà de la seva in-tegració laboral, una de les tas-ques que desenvolupa Trinijove.
Trinijove explotael seu vessantmediambiental
Punt i final a laFesta Major deTrinitat Vella
La Generalitat guardona Ràdio Trinitat VellaRàdio Trinitat Vella ha estat guardonada amb el Premi de Civisme en l’àmbit de lacomunicació. Aquests guardons, que va lliurar el conseller de Benestar Social i Fa-mília, Josep Lluís Cleries, a finals de maig en una cerimònia realitzada al Palau de
la Generalitat, volen promoure el civisme des de diferents àmbits de la societat.
FINS A ESTRASBURGPer tot aquest conjunt de motius,des de la Coordinadora Anti-droga s’estan plantejant portarla seva causa a instàncies euro-pees, concretament fins al tribu-nal d’Estrasburg.
DENUNCIEN ‘DIARIO DE’El ressò mediàtic que està assolintel tema va portar les càmeres delprograma dirigit per MercedesMilà, Diario de, fins a Trinitat Ve-lla. En un moment del reportatgerealitzat es podia veure un inte-canvi de droga davant del barGranja, situat a la Via Barcino,però mentre que la cara dels tra-ficants estava distorsionada, elcartell del bar es veia perfecta-ment. Per aquest motiu, l’amodel bar, ha denunciat els respon-sables del programa per haverdanyat la imatge del seu local.
