barcelonalíniagràcia

redacció: 93 458 87 80 – liniagracia@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Publicació quinzenal · 18 de juliol de 2014 · Núm.45 · www.liniagracia.cat

Ciutat pàg 3El ‘running’ es consolidamentre els cardiòlegsalerten dels seus riscos

Entitats pàg 7La reforma de la històricaseu dels Lluïsos de Gràciacomença a bon ritme

Solidaritat pàg 7Els nens i nenes sahrauístornen amb les famíliesgracienques un any més

Comerç pàg 12300 botigues participenen la primera Nit Lila

Esports pàg 13L’Europa es presenta aquestdilluns al Nou Sardenya

‘Gràcia cap a on vas?’ demanacanvis en el nou pla d’usos

La plataforma critica el procés participatiu mentre l’Ajuntament insisteix que té en compte la veu dels veïns pàg 6

Felicitats, castellers!pàg 8

Música pàg 6Sanjosex grava a Gràciael videoclip de la cançó‘M’agraden els colors’

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 18 juliol 2014líniagràcia.cat

3 | En Portada 18 juliol 2014 líniagràcia.cat

En els darrers anys qualsevolbarceloní que trepitgi el carrerhaurà detectat que per la ciutatvolta una nova ‘espècie urbana’:és el runner o, com se n’ha ditsempre, el corredor. La febre peraquest esport s’ha estès de ma-nera espectacular i ara mateix aBarcelona es viu com una au-tèntica moda.

La dimensió que està aga-fant la pràctica d’aquest esportno para de créixer i es pot veu-re fàcilment. La gent que escalça les vambes i surt a entre-nar per diferents zones de la ciu-tat també té l’oportunitat degaudir durant els caps de set-mana d’un altre fenomen a l’al-

ça lligat a aquesta pràctica es-portiva: les curses populars. Elcalendari d’aquestes proves, enalgunes ocasions no tan popu-lars pel creixent nivell dels par-ticipants, també ha experimen-tat una crescuda notable. Quanaquest 2014 finalitzi, només aBarcelona s’hauran celebratmés d’una cinquantena de cur-ses de diferents distàncies.

L’OPINIÓ D’UN REFERENTPer tenir un diagnòstic precís del’expansió d’aquest esport, unade les veus més autoritzades ésla del veterà atleta Domingo Ca-talán. Aquest barceloní d’ori-gen aragonès, guanyador de laprimera Cursa d’El Corte In-glés, campió del món de 100 qui-lòmetres i integrant a finals dels70 del primer equip català que vacórrer la primera marató de

Nova York, atribueix el boomd’anar a córrer al fet que “lagent hi veu una forma de fer sa-lut més barata que anar al gim-nàs”. Catalán creu que no estemdavant d’una moda passatgera,ja que “es tracta d’una pràcticamolt saludable. Això ja no para,es consolidarà”, apunta.

Sobre les curses que durantmolts caps de setmana es pro-gramen, el veterà atleta troba“molt bé” que se’n facin, peròtambé avisa que molts dels seusclients –Catalán té una botiga aSants– li diuen que són cares.“Defenso els organitzadors per-què organitzar curses és car,però també cal vigilar que no mo-rin d’èxit”, adverteix. Per últim,insisteix a remarcar la impor-tància de les revisions mèdiquesque, a parer seu, “se n’hauria depassar una a l’any”.

El ‘running’ envaiex la ciutat » La moda de córrer es consolida gràcies a les facilitats que ofereix aquest esport per practicar-lo» El calendari de curses de diferents distàncies que acull enguany Barcelona supera la cinquantena

Albert RibasBARCELONA

AVÍS4La cardiòloga Marta Sit-ges, coordinadora del Grup detreball de Cardiologia Esporti-va de l’Hospital Clínic, formatper 17 metges, explica que “elscardiòlegs estem preocupatsperquè som els primers inte-ressats en què es faci activitat fí-sica però ara, en alguns casos,hem passat a l’altre extrem. Devegades sembla que, si no fasuna ultramarató, no ets ningú”.

Tot i que Sitges remarca queés molt diferent una prova d’ul-traresistència que una cursapopular de 10 quilòmetres, ex-plica que “de vegades quedemesgarrifats perquè la gent va a la

brava i no pren precaucions”.“Hem notat un augment consi-derable de problemes cardíacsi cal ser conscients que un delsefectes que produeix l’exercicicontinuat de resistència és eldels canvis en el cor, que en al-gunes persones acaben essentuna malaltia”, afegeix.

Aquesta especialista en car-diologia esportiva insisteix queel més important, més que es-tablir l’obligatorietat d’una re-visió mèdica perquè “és un temaque es pot debatre molt”, ésque “la gent disposi d’informa-ció sobre els riscos perquè ara ladesinformació és absoluta”.

Els cardiòlegs, preocupatsper alguns comportaments

Imatge de la sortida de l’edició 90 de la cursa degana de Barcelona, la Jean Bouin, disputada el novembre de l’any passat. Foto: Arxiu

| 4Opinió18 juliol 2014líniagràcia.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Anem a pams. És cert, tot ha de te-nir un ritme. Fixar la data a unany vista ha perllongat el patimentde molta gent, però, és cert, haprovocat també un importantefecte de decantació. Tant és aixíque, fins i tot, conec qui, haventvotat Ciutadans, ara no descartafer-ho a Esquerra si Espanya im-pedeix votar el pròxim 9-N. Tard od'hora, cadascú des del seu lloc iencarant-se als seus, especialmentdurant aquestes setmanes d'estiui, sobretot, a l'entorn de la Diada,cal que obliguem tots els partits, fi-nalment, a definir-se sobre el sen-tit del seu vot. I aleshores, quan elsqui defensen la Consulta i els quies decanten finalment pel Sí-Sí si-guin els mateixos, potser hauràarribat el moment de canviar lapregunta.

És el debat d'aquests dies: laproposta intermèdia del Sí-No,responia a la voluntat dels fede-ralistes i confederalistes (als qualsconvenia sumar a la majoria in-equívocament sobiranista) d'o-brir una finestra d'oportunitatd'uns quants mesos a Espanyaper tal que oferís alguna cosa. Undarrer intent d'entesa. A horesd'ara, gràcies a la insistència deDuran i Lleida i a la inoperància(renovada amb el "canvi" de lide-ratge) del PSC, ja ha quedat prouclar que el govern de Madrid nofarà cap mena de proposta a migcamí abans del 9-N. Del Sí-Nopossible, doncs, cal passar defini-tivament al Sí o No. Un nou acordper a una pregunta clara i binàriaentre les forces polítiques com-promeses amb el Dret a Decidir,just en el precís moment de laconvocatòria, seria un cop d'e-fecte extraordinari.

4Sí o Noper Joan Granollacs

#QuartaEstrella#NoVolenVotar #UnPasMés

4Una trampaper Jordi Lleal

Sens dubte el salari i els costoslaborals en el seu conjunt sónelements claus del tarannà delmercat laboral. Però ho és en-cara més l'estructura d'aquestssalaris, és a dir, el guany brutanual per treballador/a classi-ficat per tipus de jornada, sexe,contracte, activitat econòmica,tipus d'ocupació, edat o nacio-nalitat.

Intentarem analitzar demanera breu i concisa la re-centment publicada EnquestaAnual d'Estructura Salarial. Lacomplexitat d'aquesta en-questa provoca que les dadesens arribin amb un considera-ble retard. Tant és així que ladarrera publicació, a finals delmes passat, fa referència adades de l'any 2012.

Val a dir que cada vegadasón més els organismes inter-nacionals que es preocupenpels efectes de l'estructura delssalaris en la desigualtat. A mésde l'Organització Internacionaldel Treball, que és un clàssic enl'anàlisi d’aquest assumpte, re-centment l'Organització per a la

Cooperació i el Desenvolupa-ment Econòmic (OCDE) haafirmat que “l'increment de ladesigualtat està bàsicament de-terminat per canvis en la distri-bució dels salaris”.

De fet, l'OCDE calcula queels salaris representen el 75%de la renda de les llars a l'àreaeuro, i que el 10% de treballa-dors i treballadores millor pa-gats han augmentat molt elsseus guanys, mentre que els sa-laris del 10% pitjor remuneratshan retrocedit. Aquesta majordesigualtat salarial és conse-qüència de la globalització deltreball, l'estirabot del treball atemps parcial i temporal, espe-cialment de les dones, l'aug-ment de l'autoocupació, moltsuperior en les rendes més bai-xes, i el major increment de lesrendes del capital en el total deles rendes.

Per tant, es pot afirmar queels salaris més desiguals són laconseqüència de la crisi de l'es-tabilitat en l'ocupació. O sigui,que a major flexibilitat precà-ria, més desigualtat salarial.

per El Periscopi

4Desigualtat salarial

Cada dia surt el tema del diàlegque s’ha de produir entre els go-verns de Catalunya i d’Espanya,entre Artur Mas i Mariano Ra-joy. Sembla oportú, el que noqueda gens clar és que es posincondicions ja d’entrada. Diàlegsí, però no parlarem de refe-rèndum; diàleg sí, però no par-larem de la nació catalana; dià-leg sí, però no acceptem dife-rències entre autonomies; capparticularitat que no sigui ambtotes les autonomies alhora.

Així es pot iniciar un diàleg?Que es prepari el president Ar-tur Mas, que amb l’excusa de feruna trobada pública, el porten avendre o, com diria algú mésagosarat, serà allò del silenci delsanyells que els porten al sacrifi-ci i no diuen ni piu (millor, sen-se ni belar). Salvant les distàn-cies, em recorda la immolaciópública d’en Thomas More de-cretada per Enric VIII, allà da-vant del populatxo perquè ser-

vís d’exemple i es prengués notade qui té el poder i qui mana. Caldeixar clar que portar la contraal poder comporta l’anorrea-ment.

Artur Mas, com l’autor d’U-topia on es relata l’organitzaciód’una nació amb una societatideal assentada en una illa, esplanta (en sentit figurat, és clar)allà al patíbul de genolls posantel cap sobre la pilona a punt deser sacrificat. Esperem que quanli preguntin si vol dir alguna cosaabans del seu linxament, pro-clami ben alt que ell representala gran majoria del poble cata-là, que vol votar democràtica-ment i pacíficament i que ambel seu sacrifici no morirà la vo-luntat de tot un poble que li facostat. Emergiran nous lídersque agafaran el testimoni i con-tinuaran la lluita per la plena lli-bertat. Que no es pensin que elpresident Artur Mas està sol. Totel contrari.

@HiginiaRoig: En fi. La diferència entre'Better Together' escocès i 'Libres e iguales'espanyol és que els primers volen votar. Elssegons, prohibir-ho.

@joanaortega: La llei de consultes avançaperquè el 9N tots puguem expressar lanostra opció de futur. Que ningú s'au-toexclogui. #volemvotar.

@xlemus: Alemanya campiona. Justguanyador del Mundial. És la selecció méscompleta, malgrat que Argentina també hatingut opcions per vèncer.

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Gràcia no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniagracia@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniagràcia.cat Dipòsit legal: B.43219-2010

5 | Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com 18 juliol 2014 líniagràcia.cat

4Empresaris per la independència

Opinió en 140 caràcters

Un diari obert

He tingut accés en aquest discurs pro-nunciat amb motiu de l’acte dels Em-presaris per la Independència al MontSant Benet. Una dosi d’optimisme, quecrec que cal. Com a mínim no torna aparlar ni de les infraestructures ni del dè-ficit fiscal. És un discurs enfocat al futur,que déu n’hi do amb la que està caient,aquí us el deixo:

Fer visible el compromís personalamb la llibertat de Catalunya dins del’àmbit empresarial és complicat, simés no perquè l’unionisme, i els seustertulians i mitjans de comunicació,l’han convertit en el principal cavall debatalla en nom de l’estabilitat, omplintel futur d’incerteses i de càstigs bíblicsque cauran a sobre de Catalunya en ge-neral, i de les empreses catalanes en par-ticular.

Fa una mica de mandra tornar a des-muntar els arguments de sempre. So-bretot perquè sou gent amb criteri pro-pi i prou intel·ligent per saber dues co-ses fonamentals:

La primera que això que el diner éscovard i que vol estabilitat no és més queun parany. En èpoques de crisi, de can-vi, s’han fet fortunes immenses al ma-teix temps que persones i companyiesque dominaven l’anterior status quo des-apareixien de l’escenari.

L’estabilitat és beneficiosa? Diríemque ho és per a aquells que han trobatla manera que el seu diner visqui en sim-biosi amb el poder establert fins ara.

Però si mirem la història, resulta enca-ra més evident que els emprenedors, elsempresaris, portem a la sang l’esperit decanvi, i que hauríem de donar la ben-vinguda a la independència com unaoportunitat de trobar nous camins,nous projectes de futur que poguéssimrecollir més endavant en forma deprosperitat per a tota la societat. Que ésel que hauríem de fer, de natural, els em-presaris.

La por és el segon gran argument es-panyol. Ens cauran mil plagues al da-munt a resultes d’esdevenir indepen-dents? La resposta és un NO rotund.

Les amenaces que ens envolten notenen res a veure amb el fet de ser un es-tat sobirà en el concert internacional,sinó que són el resultat de tot allò que diuEspanya que estarà disposada a fer pertal de fer-nos la vida impossible si as-solim la independència.

Aquesta actitud de l’estat no parlagens a favor de trobar terceres vies. Comens volen convèncer de res si estan dis-posats a castigar el nostre ancestralpactisme, la nostra voluntat de trobar so-lucions, amb els set inferns i l’exili sideralpels segles dels segles?

Sóc partidari del pacte. D’un únicpacte. El que farà referència a com ensrepartim els actius i el passiu resultantde la nostra irrenunciable voluntat decrear un país nou, un estat nostre, lle-ial als catalans, al servei del poble de Ca-talunya.

per Carles Savalls

Tot un país pendent de l’esdevenimentesportiu de l’any, oblidant-se de tot percentrar tots els sentits en venerar i em-pènyer metafòricament la ‘seleçao’ a as-solir el títol de campiona del món a casa.Aquest és l’escenari que hem pogutanar veient durant aquests dies a Bra-sil. Les mancances futbolístiques, mol-tes i molt greus per a un conjunt com elbrasiler que sempre s’ha caracteritzat pelseu ‘jogo bonito’, anaven quedant si-lenciades per l’eufòria que donava a l’e-quip el fet d’anar passant rondes.

Es veia el títol cada vegada més prop,i això era motiu suficient d’il·lusió pera tot el país, que no volia desestabilit-zar els seus entrant en debats sobre elpèssim joc desplegat o sobre l’alar-mant dèficit de qualitat de la Brasil ac-tual. Tot d’una, però, en uns quarts definal molt disputats contra una selecciócolombiana que ha estat una de les sor-preses agradables de la competició, elsbrasilers van començar a veure les ore-lles al llop. Malgrat que van aconsegu-ir passar a semifinals, la brutal acció delcolombià Zuñiga sobre Neymar va cau-sar un clima de pànic inesperat. La in-certesa sobre l’estat del seu jugador re-ferència, que va ser retirat del camp enllitera i que per moments no sentia lescames, va ser molt intensa i colpidoraper a la ‘torcida’ i fins i tot per als seuspropis companys.

Un cop es va tranquil·litzar tothomsabent que Neymar no tenia cap lesiógreu i que en unes quantes setmanes po-drà tornar a jugar, semblava que això do-

naria més força als brasilers i els fariaconjurar-se per a arribar a la final i gua-nyar-la. Ni la baixa per sanció del seu mi-llor defensa, Thiago Silva, havia de serprou important com per no imposar-sea l’Alemanya de Low en l’aparellamentde ‘semis’. Els germànics arribaven aaquest partit amb una aposta molt lloa-ble pel futbol de toc, però amb l’inter-rogant de saber si suportarien la pres-sió ambiental de tot un país i la seva prò-pia, per la responsabilitat d’accedir a unafinal mundialista des del 2002. Preci-sament en aquell partit de fa 12 anys ha-vien sucumbit davant de la ‘canarinha’.I certament, ningú podia esperar que lavenjança perpetrada en les semifinalsd’aquest any seria tan desmesurada.

Un resultat per a la història del fut-bol (1-7) i amb una víctima tan il·lustrecom Brasil és quelcom extraordinària-ment inoblidable. La generació de Ney-mar, tot i que mai podrem saber si lescoses haguessin anat de la mateixamanera amb ell i Thiago Silva al terre-ny de joc, ha rebut un cop descomunali de ben segur els costarà moltíssim re-fer-se’n. Es podrà dir que Scolari hamassacrat futbolísticament la seva se-lecció amb uns plantejaments porucs id’equip petit, però la realitat és que ex-ceptuant els esmentats absents en l’es-candalosa golejada, la Brasil d’avui és unconjunt vulgar, no només per com jugasinó per la preocupant manca de talent.S’imposa una regeneració en què pos-siblement el blaugrana Neymar serà delspocs supervivents.

per Sergi Villena

4Naufragi històric del Brasil

@Iaia_Toneta: #Libreseiguales On anirana fer la campanya amb aquest nom? Alscamps de cotó de Louisiana als EUA? #No-VolenVotar.

@rubiokarim: Gracias a Dios que en laportada de Mundo Deportivo explican porqué Luis Enrique usa gafas de sol, no podíadormir sin saber el porqué!

@txapadillo La propaganda de conspira-cions usada per justificar els bombardeigscontra Gaza, idèntica a l'emprada per justi-ficar la guerra siriana.

18 juliol 2014

Gràcia| 6

líniagràcia.cat

La plataforma Gràcia cap a onvas?, que agrupa veïns i entitatsdel districte, ha aprovat un ma-nifest per reclamar un procésparticipatiu per poder decidir so-bre el pla d’usos que elabora elDistricte.

La plataforma vol obrir “undebat ampli”, tal com explica aLínia Gràcia un dels seus mem-bres, Héctor Panizo, que permetials veïns expressar la seva veu enqüestions com la concessió dellicències de bars, restaurants ihotels. Panizo recorda que “laqüestió del pla d’usos només ésuna part del problema, ja quetambé cal parlar del model deciutat que tenim”. Tot i que ja hiha un procés participatiu enmarxa per tractar la qüestió,aquest es veu de forma diferent

entre les parts. Fins ara, asse-gura Panizo, “el que hi ha hagutés un procés informatiu”, peròdes del Districte s’insisteix quela proposta de negociació queestà en marxa ja és “un procésparticipatiu”. La prova d’aixòés, segons aquestes fonts muni-cipals, que s’ha “ampliat el pe-

ríode d’exposició pública d’un ados mesos per tal de facilitar quetothom hi pugui dir la seva”.

Així doncs, l’aprovació delpla d’usos, segons el Districte,“ha d’estar condicionada pel re-sultat del procés participatiu i pelconsens d’entitats, veïnat i par-tits polítics”.

Imatge d’una terrassa de la plaça del Sol. Foto: Ajuntament

Manifest de ‘Gràcia cap a on vas?’per exigir canvis en el pla d’usos» La plataforma diu que el procés participatiu només és “informatiu”» L’Ajuntament insisteix que s’està tenint en compte la veu dels veïns

Les obres de la Diagonal jaafecten el passeig de Gràcia

URBANISME4Des del cap desetmana passat, les obres dereforma de la Diagonal ja arri-ben al passeig de Gràcia.

La primera actuació delsoperaris va consistir en la de-molició de la petita illeta que se-parava els carrils centrals abansd’arribar a aquesta avinguda.Posteriorment, dilluns es va ta-llar el carril lent del tronc cen-tral en sentit Llobregat entre elcarrer Muntaner i la plaça Fran-cesc Macià per tal de fer la

substitució de les vorades quepreveu el projecte. Aquesta ac-tuació, que ha durat fins avui, hafet que només hi hagi hagut enservei, a la calçada del mig, doscarrils, un d’ells per al bus.

Aquest cap de setmana les ac-tuacions seguiran i s’ocuparandos nous trams de la Diagonal.Demà, en el tram entre Munta-ner i Balmes, s’hi pintarà el ca-rril bici del lateral mar. Diu-menge es farà el costat muntan-ya entre Via Augusta i Muntaner.

MÚSICA4El músic bisbalencSanjosex va visitar divendrespassat els Lluïsos per gravar elnou videoclip de la cançó M’a-graden els colors, del seu noutreball Festival.

El gimnàs de l’entitat gra-cienca va ser el lloc escollit peldirector del videoclip, el guio-nista gracienc Dimas Rodrí-guez, per dur a terme una gra-vació que es va allargar duranttot el dia i va necessitar la col·la-boració d’una vintena de vo-

luntaris, que es van haver depresentar vestits amb una ca-misa de flors en consonànciaamb la lletra de la cançó. Els vo-luntaris van fer de figurantsper al videoclip, que tracta sobreun càsting fictici.

NOU TREBALLQuatre anys després de l’acla-mat Al marge d’un camí, elcantant de La Bisbal ha tornatenguany amb un nou disc. Fes-tival, produït per Quimi Portet,

està format per 14 cançons queformen una paleta rica i varia-da de ritmes musicals i estatsd’ànim. El disc és un trenca-closques musical que aprofun-deix en la diversitat rítmica imostra un Sanjosex que recu-pera la seva faceta més desver-gonyida amb cançons com Quebé! i Festival Tom i Jerry. Almateix temps, però, també en-senya un cantant introspectiuamb temes com The catcher,Tastant la solitud oEl factor X.

RedaccióGRÀCIA

Videoclip gracienc de Sanjosex

Imatge d’un moment del rodatge del videoclip. Foto: Lluïsos

Mobilitat | El Bicing elèctric, en funcionament a finals d’anyEl Bicing elèctric arribarà a finals d’any amb una flota de 300 bicicletes, repartides en45 estacions arreu de la ciutat. Els abonats del Bicing podran accedir al servei de bicis

elèctriques a través d’un abonament anual addicional (14 euros) i el pagament per l’ús.Cada viatge costarà 45 cèntims la primera mitja hora i 80 cèntims cada mitja hora més.

7 | Gràcia 18 juliol 2014 líniagràcia.cat

S’ha fet esperar, però finalmentha arribat el dia. La reforma dela seu dels Lluïsos de Gràcia ja hacomençat. Durant aquest mes dejuliol s’estan fent els treballsd’enderrocament de l’edifici perdeixar pas, després, als treballsde fonamentació, que es durana terme a l’agost i al setembre.

Més endavant, a l’octubre,està previst que es col·loqui lagrua d’obra dins dels Lluïsos is’instal·larà el paviment sote-rrani, mentre que l’estructura delnou edifici es farà durant els me-sos de novembre i desembre.

“Això va de debò”, celebral’entitat en un breu comunicatacompanyat de fotografies quemostres els treballs d’enderro-cament. Enrere queden les in-certeses i els mesos en els qualssemblava que la remodelació escomplicava, i aquell Oriol Hos-ta, president dels Lluïsos deGràcia, que es mostrava preo-

cupat però alhora convençutque la reforma tiraria endavant.“Si no podem remodelar l’edifi-ci, serà el primer pas perquèLluïsos tanqui”, afirmava Hostaen una entrevista a Línia Gràciaja fa més d’un any, una de les pri-meres capçaleres que va fer pú-blica la problemàtica.

Finalment, els Lluïsos han

pogut tirar endavant la reformade l’emblemàtic edifici de la Pla-ça del Nord i les obres, que en-derrocaran l’edifici –mantenintla façana– per fer-hi un soterranii tornar-lo a alçar, ja han co-mençat. Unes obres que resol-dran els problemes estructuralsi que han de garantir la viabili-tat futura d’una entitat històrica.

La reforma de l’emblemàtic edifici ja ha començat. Foto: Lluïsos de Gràcia

La reforma de la seu dels Lluïsosde Gràcia ja està en marxa

RedaccióGRÀCIA

SOLIDARITAT4Com cada es-tiu, els nens sahrauís tornen aser a Gràcia. Enguany són 8 elsnens i nenes que han vingut apassar els dos mesos d’estiuacollits per diferents famíliesgracienques.

Des de fa més de 20 anys elprojecte Vacances en Pau acom-panya milers de nens que deixendurant els mesos d’estiu els cam-paments de refugiats d’Algèria.Durant aquest temps poden te-nir les condicions necessàriesde nutrició i passar una revisiómèdica completa. Segons l’Àn-gela Ràfols, que fa 14 anys que ésfamília acollidora, els infants

viuen experiències per primeravegada, com ara pujar a un avió,menjar un glaçó o veure el mar.

AGERMANAMENTL’any 2006 Gràcia es va ager-manar amb Guelta, una de lesdaires del campament d’Al-Aiun.Des de l’Associació Gràcia ambel Sàhara, cada juliol s’organit-za una recepció de benvingudad’aquests nens que passaranl’estiu amb les famílies. La set-mana passada va tenir lloc lad’enguany, que també va comp-tar amb la presència de les collesde cultura popular de Gràcia,que van animar la rebuda amb

balls i música. L’acte es va acom-panyar de l’exposició de foto-grafies ‘Fills del Desert’, a La Vio-leta, que mostra les dures reali-tats que viuen els nens que par-ticipen del projecte Vacancesen Pau.

SOPAR SOLIDARIDivendres passat es va celebrar elsegon sopar solidari amb el Sà-hara que va reunir una seixante-na de persones. L’àpat té com aobjectius donar a conèixer elconflicte sahrauí i recollir fons peral projecte vacances en pau. Tam-bé es va projectar el documental‘RASD ¿Justicia sin Guerra?’.

Els nens sahrauís tornen amb lesfamílies gracienques un any més

Imatge de la rebuda d’enguany als nens i nenes. Foto: Gràcia amb el Sàhara

Gràcia| 8 18 juliol 2014líniagràcia.cat

Els Castellers de la Vila de Grà-cia recordaran durant molt detemps l’actuació del passat diu-menge dia 6 de juliol a Vic.

Per segon any consecutiu, elsgraciencs visitaven una de lesplaces més simbòliques de Ca-talunya, la plaça Major de la ca-pital osonenca, i ho feien perportar a terme l’actuació desti-nada a fer l’aleta 3.000 en els 17anys d’història de la colla.Aquest fet, ja de per si històric,no va ser l’únic que la colla gra-cienca podrà guardar a les sevespàgines daurades, sinó que tam-bé hi podrà afegir l’actuació delmateix dia, ja que va acabarsent la millor del seu historial. Laprimera ronda va servir per des-carregar, per tercera vegadaconsecutiva, un cinc de vuit.Els graciencs ho van fer sensepatir en cap moment i mos-trant la seva solvència. Tot se-guit, en la segona ronda, va

arribar el plat fort del dia: el tresde nou amb folre que, després del'intent desmuntat de Reus i deno haver-lo pogut portar a laFesta Major del Camp d’enGrassot, va acabar arribant. Elcastell va pujar molt ràpid peròde forma compassada, senseperdre la mida en cap momenti es va carregar sobradament.

Quan va arribar el moment de ladescarregada, quan el castell esva mostrar més nerviós, l’es-tructura es va mantenir serenai va permetre completar-lo perprimer cop aquesta temporada.Per tancar la tercera ronda, lacolla gracienca va mantenir elmateix nivell d’ambició i va des-carregar plàcidament un quatrede vuit amb agulla. La cirereta a

aquesta magnífica jornada vaarribar amb l’intent de fer un pi-lar de set folrat. En aquestaocasió l’imponent espadat es vamostrar molt confiat en tot mo-ment i amb un bon encaix entreel terç del pilar i el folre, cosa queva permetre descarregar-lo persegona vegada en la història dela colla.

VISITA A SÚRIADissabte passat els Castellersde la Vila de Gràcia van partici-par per primera vegada en la jor-nada castellera de la localitat ba-genca de Súria, en el marc de laseva festa major.

La diada va servir per com-provar, una vegada més, el bonmoment de forma dels gra-ciencs, que van completar laseva actuació descarregant dospilars de quatre, un tres de vuit,un quatre de vuit, un dos de set,un pilar de sis i un pilar de cinc.L’actuació va servir perquè elsgraciens puguin anar de vacan-ces amb un bon regust de bocai amb la vista posada en la Fes-ta Major de Gràcia.

Jornada doblement històrica» Els Castellers de la Vila de Gràcia fan la seva aleta 3.000 a Vic i signen la millor actuació del seu historial

» Per primer cop durant la temporada, els graciencs van descarregar un tres de nou amb folre

CREIXEMENT4 El cap de colladels Castellers de Gràcia, Rai-mon Garriga, explica al LíniaGràciaque l’actuació de Vic su-posa “la culminació del primertram de la temporada, ja que du-rant l’any hem fet molts castellsde vuit i mig i poder fer un tresde nou va ser la cirereta”.

Garriga es mostra molt sa-tisfet pel rendiment de la colla iafegeix que va ser una jornada“molt bonica per com va anar, jaque els castells van estar moltben treballats i es va demostrarla confiança que ara mateix té lacolla”. A partir d’ara els objectiusque concentraran els esforços dela colla seran “mantenir el quevam fer a Vic per tal d’afegir eltres de nou amb folre en altresactuacions, assajar el quatre denou i involucrar més gent en elprojecte per donar-li més visi-bilitat. El nivell tècnic ja el te-nim”, conclou Garriga.

“Tenim molta confiança”

Els castellers van completar una actuació per a la història. Fotos: Castellers de la Vila de Gràcia

Un pilar de set folratva culminar una

gran actuació

RedaccióGRÀCIA

Gràcia9 | 18 juliol 2014 líniagràcia.cat

El bon temps ja ha arribat a laciutat i els carrers i les placesapleguen un bon nombre de per-sones que volen gaudir d’unaestona amb familiars o amics al’aire lliure. Tanmateix, aquestesactuacions molt sovint generenproblemes de convivència –so-bretot a les nits– amb els veïns,que poden veure perillar el seudret al descans a causa del soroll.

Les característiques pròpiesde Gràcia, amb més activitats fes-tives i culturals i més vida al ca-rrer durant els mesos de bontemps, fan que el Districte hagiintensificat els diferents operatiusper garantir la seguretat i la con-vivència als carrers i places. Així,es vol posar el focus en la sensi-bilització envers el descans delveïnat buscant la coresponsabi-litat dels visitants. En aquestsentit, s’està adaptant la cam-

panya de civisme municipal a lespeculiaritats de Gràcia per inci-dir i reforçar especialment elmissatge del dret al descans.

IMPLICACIÓ DE TOTHOMDes de la proximitat, el Distric-te vol fer arribar aquest missat-ge cívic als ciutadans que visitenGràcia. Per aquest motiu, en els

pròxims dies es posarà en mar-xa una campanya comunicativaque, aprofitant els elements ca-racterístics de la que ja exis-teix –M’agrada viure amb tu–,vol fer visible a la trama urbanagracienca el missatge de no fersoroll durant les nits i de res-pectar el descans dels veïns i veï-

nes. La campanya tindrà conti-nuïtat fins al mes de setembre iconsistirà en la creació i repar-timent d’uns ventalls especialsamb el missatge del projecte.Aquests elements es repartirana diferents punts del districte i allocs importants amb una granafluència de visitants, com podenser teatres, cinemes i, de mane-ra especial, les places: els epi-centres de la vida cultural i d’oci de Gràcia.

Aquest ventall compta amb laimatge de la campanya i el precque es vol fer arribar a to-thom –sssplau, gràcies per dei-xar-me descansar!–, i s’adreça,amb aquest recordatori, a unpúblic que visita el districte ique és permeable al missatge.Aquesta campanya de difusió escomplementarà amb la instal·la-ció de vinils a la via pública i a lespersianes de diversos establi-ments de Gràcia. Tot plegat, unpas més per fer arribar un mis-satge que beneficia tant als visi-tants com als veïns del districte.

El Districte intensifica i adapta la campanya de civisme a Gràcia

RedaccióGRÀCIA

CORESPONSABILITAT4El Dis-tricte vol implicar els comer-ciants de les places del Sol, Re-volució, Diamant i Virreina en lacampanya mitjançant la instal·la-ció de vinils a les persianes on si-gui factible amb el grafisme delprojecte. Aquesta iniciativa, quees treballarà per fases, tambécontempla col·locar els vinils a lespersianes d’altres locals de pú-blica concurrència. Aquests ele-

ments fan un metre quadrat i te-nen com a objectiu arribar a lespersones que romanen a l’espaipúblic amb un missatge que des-incentivi l’incivisme.

La campanya busca la col·la-boració amb els comerciants dela zona com una part més impli-cada a l’espai compartit. De mo-ment, el Districte diu que la ini-ciativa ha tingut una molt bonaacollida per part dels botiguers.

Col·laboració amb els comerços

La campanya de comunicació durarà

fins al setembre

Les dues parts del ventall que repartirà el Districte (dreta). A sota, el vinil que s’instal·larà a les persianes dels comerços graciencs. Fotos: Districte

» Els pròxims dies s’impulsaran mesures de comunicació específiques que posen l’accent en reduir el soroll

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 10 18 juliol 2014líniagràcia.cat

11 |

18 juliol 2014

Ciutatlíniagràcia.cat

Baixa el nombre de personesvíctimes de delictes a la ciutat

El nombre de persones quediuen haver estat víctimes d’undelicte a la ciutat es redueix en4,5 punts. Aquest és el titulardestacat de l’Enquesta de Victi-mització de Barcelona, que situal’índex de victimització l’any2013 en el 20,8%, la xifra més

baixa des de l’any 2008, sentl’àmbit dels delictes relacionatsamb la seguretat personal el queexperimenta la reducció mésimportant.

BONS RESULTATS A GRÀCIAEl descens de la victimitzaciós’ha produït, en major o menormesura, en 9 dels 10 districtes dela ciutat. Els districtes on hi ha elsbarris més centrals de la ciutat ion passen la majoria de fets,

Ciutat Vella i Eixample, experi-menten els descensos més im-portants, juntament amb Horta-Guinardó, amb davallades igualso superiors als 6,5 punts. En elcas de Gràcia, el descens ha es-tat de 5,3 punts i l’índex de vic-timització se situa en el 19,8%,per sota de la mitjana, sent undels districtes menys victimitzats.

L’Enquesta de Victimitzacióes realitza amb caràcter anualdes de l’any 1984.

RedaccióGRÀCIA

ESTADÍSTICA4Pel que fa als in-dicadors de percepció, l’En-questa de Victimització reflecteixque els barcelonins aproven elnivell de seguretat tant a la ciu-tat com al barri, amb notes re-lativament altes: 6 i 6,4, respec-tivament. Tots dos indicadorspugen, amb tres dècimes a l’al-ça en el cas de la ciutat i dues enel cas del barri.

En les valoracions per terri-tori, tots els districtes de Barce-lona milloren la percepció de se-guretat respecte de l’any anterior.En 7 dels 10 districtes (Ciutat Ve-lla, l’Eixample, les Corts, SarriàSant-Gervasi, Gràcia, Sant Mar-tí i Sant Andreu) s’assoleix la mi-llor nota dels darrers sis anys. Sa-rrià-Sant Gervasi, les Corts iGràcia són els districtes ambuna percepció més elevada de se-guretat, amb notes de notable entots els casos.

Per altra banda, també haaugmentat l’índex de denúncia.Ja són el 46,4% dels enquestatsels que manifesten denunciar elsfets delictius. La xifra suposa unincrement de 10,8 punts respec-te de l’any anterior.

Millora la percepció de seguretat

Enquesta | Més civismeLa percepció dels nivells de civisme al barri i a la ciutat també experimenten increments

de tres dècimes en els dos casos, assolint una nota de 5,9 a nivell de ciutat i de 6,2 a nivell de barri. Gràcia, amb un 6,5, figura entre els districtes amb puntuacions

de civisme al barri més altes, per darrere de les Corts i Sarrià-Sant Gervasi.

18 juliol 2014

Comerç| 12

líniagràcia.cat

A poc a poc el comerç va veientla llum al final del túnel. Segonsles dades de l’Indicador de Co-merç de Barcelona (IcoB) pre-sentades ahir al matí, la caigudade les vendes durant el segon tri-mestre de l’any va ser inferior al’1% –0,8%–, un aspecte queconfirma la disminució de la cai-guda dels resultats que ja es va re-gistrar durant el primer trimes-tre de l’any –d’un 1,4%, inferiora la que es va produir l’any pas-sat durant les mateixes dates–.

Aquestes dades esperança-dores fan que els comerciants es-perin que els resultats millorin amolt curt termini i que les vendesdurant aquest estiu i el següenttrimestre puguin millorar. En elmarc d’aquest panorama, desta-ca la dinàmica del sector de l’a-

limentació, que ha registrat du-rant els últims tres mesos un aug-ment de vendes de l’1%, el primersaldo positiu de tots els sectorsdes del 2010.

Vicenç Gasca, president de laFundació Barcelona Comerç, in-dica que la disminució de la cai-guda de les vendes per sota del’1% i la millora dels resultats du-rant la primera setmana de re-

baixes “semblen augurar el co-mençament de la recuperació”.

L’INTERÈS PER LES REBAIXESL’IcoB també mostra que les re-baixes han deixat de ser un fe-nomen de vendes, a causa que elsclients poden trobar avui diadescomptes i ofertes especials percanals diferents i en qualsevolèpoca de l’any.

Els botiguers, esperançats amb els resultats de venda de l’estiu. Foto: Arxiu

Es confirma la frenada de lacaiguda de vendes del comerç» La facturació cau només un 0,8%, una xifra que dóna esperances» L’ interès per les rebaixes descendeix pel canvi d’hàbits dels clients

Uns 300 comerços participenen la primera Nit Lila de GràciaMOSTRA4Els carrers més cèn-trics del districte de Gràcia vanacollir la primera edició de la NitLila el passat divendres 11 de ju-liol, una iniciativa organitzadaper diverses associacions de co-merciants del districte, amb el su-port de l’Ajuntament.

En concret, un total de 300comerços van participar enaquesta festa que va portar mú-sica, cultura i gastronomia iti-nerant a Gràcia. Durant 4 ho-res –de 8 de la tarda a 12 de lanit–, els comerços participantsvan obrir les seves portes i vanoferir ofertes i descomptes es-pecials en un ambient on les to-

nalitats liles van transformaraparadors i carrers.

Pel que fa als comerciantsparticipants, aquests assegurenque a primera hora “la festa vaanar molt bé”, però que a partirde les 11 de la nit “va baixarconsiderablement”, tal com ex-pliquen a Línia Gràcia des del’Associació de Comerciants NovaTravessera. Per aquesta raó, desde l’associació demanen queaquesta festa comercial es puguiavançar , ja que el descens de vi-sitants que van registrar a últimahora podria respondre a quèmolts ja havien marxat de va-cances.

PROJECTE4La novena ediciódel programa El Comerç i les Es-coles ja està en marxa. L’Ajun-tament va presentar la setmanapassada al Cosmo Caixa aques-ta iniciativa que té com a objec-tiu afavorir el coneixement del’entorn cultural, històric i socialde Barcelona mitjançant el co-merç de proximitat.

Durant la presentació, elstècnics van explicar els contin-guts del programa, que estanadreçats a alumnes d’educació

infantil, primària i secundària.Les escoles interessades a parti-cipar poden inscriure’s fins alpròxim 11 d’octubre.

Una de les activitats que mésinterès aixeca són les visitesguiades als comerços de la ciu-tat, que enguany arriben al seuquart any de vida. En aquestanova edició, un total de 46 esta-bliments obriran les seves por-tes als joves. Des que es va in-corporar aquesta iniciativa alprograma, ara fa quatre edi-

cions, el nombre de botiguesparticipants ha crescut expo-nencialment. Una altra de les ac-tivitats pel curs vinent són els ta-llers sobre consum i publicitat acàrrec d’experts en la matèria.Necessito el que compro o Pu-blicitat dins la xarxa són algunsdels títols d’aquestes activitatsamb les quals els alumnes de ci-cles superiors aprendran quècal saber per exercir un consumcrític i responsable, un altre delsobjectius del programa.

RedaccióGRÀCIA

El Mercat de l’Abaceria va acollir una part de la fira. Foto. Mercats BCN

L’escola fa comerç un any més

Les escoles interessades poden inscriure’s-hi fins a l’octubre. Foto: Arxiu

Mercats | Un projecte que promou menjar saL’Institut Municipals de Mercats de Barcelona (IMMB) i la Fundació del FC Barcelona treballaran

conjuntament el pròxim curs escolar en un nou programa educatiu que fomenta els hàbits saludables. Lainiciativa s’anomena Mengem sa, mengem de mercat i convida els infants a endinsar-se en el món del

producte fresc dels mercats. El protagonista de la campanya és el jugador del Barça Sergio Busquets.

13 |

18 juliol 2014

Esportslíniagràcia.cat

El CE Europa es posarà en mar-xa aquest pròxim dilluns amb elprimer entrenament de la pre-temporada que, com ja va succeirl’any passat, servirà per presen-tar el primer equip a l’afició. ElNou Sardenya serà l’escenari del’acte –l’últim que celebrarà abansque tanqui per obres–, que obri-rà les seves portes a partir de les7 de la tarda de manera gratuïta.

El conjunt ja té un calendarid’entrenaments establert –dematí i tarda– fins a l’inici de latemporada de lliga, que enguanyserà a Can Peixauet (Santa Co-loma) pels de Pedro Dólera.

D’aquesta manera, l’Europacomençarà a preparar el prò-xim Torneig d’Històrics, que tin-drà lloc a partir del pròxim 4 d’a-gost al Municipal del Guinardó.

Els escapulats han quedatenquadrats en el grup 2, on ju-garan contra el Sant Andreu i laUE Sants. Enguany aquests dosconjunts han viscut temporadesforça diferents. Mentre que la UESants ha ascendit a Primera ca-talana –després d’una tempora-da a la Segona–, el Sant Andreues va poder salvar del descens enels darrers partits.

Una de les novetats és que eltradicional Trofeu Vila de Gràciano es jugarà enguany. Les obresal camp gracienc i la càrregadels partits amb el Torneigd’Històrics i la Copa Catalunyahan provocat que el cos tècnic re-butgi la possibilitat de disputaraquest trofeu estival.

El CE Europa ha guanyat elVila de Gràcia en 8 ocasions.

Dólera i els dos capitans a la presentació de l’any passat. Foto: CE Europa

L’Europa es presenta aquestdilluns al Nou Sardenya

» L’estadi obrirà les portes de manera gratuïta a les 7 de la tarda» La pròxima cita important per als escapulats, el Torneig d’Històrics

Barcelona acull la Copad’Europa de Pilota

PILOTA4El Centre Municipalde Pilota de la Vall d’Hebronacull a partir de demà i fins diu-menge la Copa d’Europa de Pi-lota, en les modalitats de Fron-tó de 36 metres –pilota mà, in-dividual i parelles, paleta cuir ipaleta curta–.

Els millors clubs del conti-nent, així com els millors pilota-ris, assistiran a la cita. Els clubsparticipants seran el C.P Najeri-no, C.D San Atilano, C.P Huar-te, S.D. Alsasua, C.P Puertas Ba-

mar, Club Tenis Pamplona, ClubNatació Barcelona, Club Obere-na, Stade Toulousain, Saint Mar-tin de Seignanx Pelote, PelotariClub Chaudron i Lous Marous-Saint Geours Maremne.

La competició començaràdemà a partir de les 5 de la tar-da amb la pilota de mà, primerindividual i després per parelles.L’entrada a la competició és gra-tuïta i el públic assistent podràgaudir dels estands del village id’una zona d’oci.

Més de 15 equips participen en el Torneig Waterpolo Mar

WATERPOLO4El Torneig Inter-nacional CN Catalunya Water-polo Mar, que es va disputar elpassat cap de setmana a les ins-tal·lacions del Centre Interna-cional de Vela de Barcelona, vacomptar amb la participació de16 equips masculins i femeninsde categories absoluta i juvenil.

En l’apartat purament es-portiu, en categoria masculinaabsoluta el CWP Barcino va fi-nalitzar en primera posició, per

davant del CN Catalunya i del CEMediterrani. En categoria fe-menina, la victòria va ser pel CEMediterrani, que va guanyar elCN Badia i l’OLD Cata & Friends.

Pel que fa a la categoria ju-venil masculina, el CWP Barci-no va pujar al primer esglaó delpodi, amb el CE Mediterrani i elCN Sant Andreu completant lestres primeres posicions. En totalla competició va aplegar més de300 espectadors.

Martí Folch, campió deCatalunya de dobles

TENNIS TAULA4El jugador detennis taula, i soci dels Lluïsos deGràcia, Martí Folch Pàmies, denomés 17 anys, va aconseguir unsgrans resultats al campionat deCatalunya de categoria juvenild’aquesta modalitat esportiva.

Folch va ser un dels quatrenois que van iniciar el setembrede l’any 2008 l’Escola de TennisTaula dels Lluïsos de Gràcia.Sis anys més tard, el jugador haassolit aquesta important fita.

L’esportista, que ha aconse-guit aquest èxit jugant en les fi-les del Club Tennis Taula del’Hospitalet –el club on ha estatjugant aquesta temporada–, vaaconseguir el títol de campió deCatalunya de dobles, sots cam-pió de Catalunya per equips i ter-cer millor jugador individual.

De cara a la pròxima tempo-rada, Folch tornarà a jugar a l’e-quip dels Lluïsos de Gràcia, se-gons assenyala l’entitat.

RedaccióGRÀCIA

Els millors clubs del continent es donaran cita a Barcelona. Foto: Ajuntament

Solidaritat | L’acte central del Mulla’t per l’esclerosi, a BarcelonaL’acte central del Mulla’t per l’esclerosi múltiple va tenir lloc diumenge al DIR Diagonal deBarcelona. Aquest esdeveniment convida els participants a mullar-se literalment per lluitar

contra aquesta malaltia neurodegenerativa que pateixen prop de 7.000 catalans. Hi van assitir l’alcalde, Xavier Trias, i el conseller de Salut, Boi Ruiz, entre altres autoritats.

| 14Agenda18 juliol 2014líniagràcia.cat

DISSABTE 19 DE JULIOL21:00 El mejor mago del mundo... según mi ma-

dre és un espectacle que treu el nen que to-thom porta al seu interior. A càrrec d’Isaac Ju-rado. / Teatreneu.

DIMARTS 22 DE JULIOL21:00 Taller de risoteràpia intensiu per a dones.

Ensenyarà a alliberar tensions i reduir l’estrès,enfortir les relacions personals i millorar el cli-ma laboral. / Centre cívic la Sedeta.

DIJOUS 25 DE SETEMBRE19:00Drogues, alcohol i tabac és una xerrada so-

bre els perills que suposen aquestes subs-tàncies. A la xerrada, s’intentaran aclarirconceptes i es farà un repàs de les principalssubstàncies que es consumeixen. / Bibliote-ca Jaume Fuster.

FINS AL 29 DE JULIOLMatí-Tarda Labors i manualitats dels tallers de

l’AV del Coll. Exposició que mostra les obresde labors d’un grup de dones de l’Associacióde Veïns del Coll. Elles mateixes expliquen lesdiverses tècniques que hi van emprar. / Cen-tre cívic el Coll.

FINS AL 31 DE JULIOLMatí-TardaMostra col·lectiva d’estiu. Exposició

on la galeria Espai [b] presenta la seva mos-tra col·lectiva amb una variada selecció d’o-bres noves d’algun dels artistes de la galeria./ Carrer Torrent de l’Olla, 158.

DIJOUS 24 DE JULIOL18:00Un joc de taula per a les vacances. Una ac-

tivitat adreçada a infants a partir de 4 anysa càrrec d’Olga Barrio que consisteix a fer unjoc amb tota la família per a gaudir-ne du-rant les vacances. / Biblioteca Vallcarca.

FINS A L’1 D’AGOSTDc., dj. i dv. Casal Estiu amb Crea i creix: La mà-

quina del temps!, per a infants i adolescentsde 3 a 12 anys. Activitat de descoberta delsgrans invents de la història de la humanitat./ Escola Patronat Domènech.

DIMECRES 30 DE JULIOL19:15-20:30 Taller de gimnàstica abdominal hi-

popresiva, una activitat que ajuda a reduir elperímetre abdominal aportant millores a ni-vell estètic i postural. / Centre cívic la Sedeta.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

agenda@comunicacio21.com

En el marc de la campanya de vacan-ces d’estiu d’enguany, l’Escola Rius i Tau-let ofereix el seu casal d’estiu per a in-fants i adolescents de 3 a 14 anys.Aquest casal combina la formaciómusical i artística.

Casal d’EstiuEscola Rius i Taulet

Fins al 25 de juliol

AGENDA UINZENALQ

En el marc de la Festa Major de Gràciaes presentarà aquesta brillant i tren-cadora proposta de creació multidis-ciplinar (pintura, teatre o música). / Bi-blioteca Vila de Gràcia.

La biblioteca va de festaInsectotròpics

Dl. 18 d’agost a les 19:00

El Museu d’Història de Barcelona or-ganitza aquest cicle cultural i musicalque té lloc durant diversos dies del mesde juliol al Park Güell.

Vespres al Park GüellEl Minotaure i TeseuDv. 25 de juliol a les 22:00

Activitat que ajuda a estructurar idefinir el cos, mitjançant un sistemad’exercicis enfocats a la flexibilitat i lapotenciació del cos. A càrrec d’Anna Gó-mez. / Centre cívic la Sedeta.

TallerPilates

Dc. 30 de juliol a les 19:00

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8815 | 18 juliol 2014 líniagràcia.cat

| 16 18 juliol 2014líniagràcia.cat Pròxima edició: 12 d’agost