Liniamar 01

líniamar

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

Agenda nacional pàg 09Les seus de l’ANCde la zona es mobilitzenpel futur de Catalunya

Gavà pàg 13Víctor Valdés lliurales beques esportivesa 151nens gavanencs

L’Hospital de Sant Llorenç recullsignatures per la seva millora

Es reclama a la Generalitat que dugui a terme l’ampliació i les millores pactades al centre sanitari pàg 12

Castelldefels pàg 10Els veïns de Vista Alegrepoden sol·licitar els ajutsper rehabilitar vivendes

El petit comerç adverteix del perill de que s’imposi el model nordamericà

Gavà pàg 13Es publica el llistatd’admesos dels pisos depromoció de Can Ribes

Viladecans pàg 12Celebració de la Fira de St.Isidre i la Mostra d’Entitats

Desocupació pàg 04Baixa l’atur a Castelldefels iGavà, però no a Viladecans pàg 08 Reaccions al macroprojecte d’outlet a Viladecans

castelldefels · viladecans · gavà 31de Maig de 2013 · Núm.00

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 20 Maig 2013líniamar

3 | En Portada 20 Maig 2013 líniamar

Tothom es posava les mans alcap el dia després que el Governde Mariano Rajoy anunciés unaretallada de 1.108 milions d'eu-ros en dependència per al 2013.A més de fer una tisorada demés de mil milions d’euros aajuts a la dependència, Rajoypreveu augmentar el copaga-ment en un 5%. És a dir, elsusuaris del pla de la depen-dència hauran d’aportar un 5%més per rebre els serveis.

Segons el document titulatPrograma nacional de refor-mes 2013, es tracta d’una pro-funda remodelació per “racio-nalitzar i modernitzar els ser-veis prestats, garantint la sos-tenibilitat”.

No obstant això, els repre-sentants de les entitats socials,del sector privat de l’àmbit de lasanitat i el mateix Govern catalàno van trigar gaire a reaccionarenfront l’anunci de Rajoy, to-talment ines perat. L’Executiu,

però, va reiterar que la tisora-da ja estava prevista i que nohauria de suposar cap sorpresaperquè “no hi ha mesures noves”.

Però el fet és que ningú s’es-perava aquesta xifra tan ro-tunda ni la manera com l’Exe-cutiu la va informar. A més, elGovern espanyol va escollir undia festiu dins d’un llarg pont aMadrid per anunciar aquestamacroretallada.

UNA LLEI ‘FERIDA DE MORT’Les entitats socials considerenque la llei de dependència que-da “ferida de mort” amb lanova retallada del Govern es-panyol.

Àngels Guiteras, presidentade la Taula del Tercer Sector So-cial de Catalunya, ha dit que l’E-xecutiu de Mariano Rajoy dei-xa de banda a les persones, jaque “opta per un model que noles posa al centre de les sevespolítiques”.

Segons Guiteras, les novesmesures retallen “drets i em-pobreixen famílies. Molta gentha quedat a la vorera, perquèels dependents de grau mode-rat no han arribat a cobrar maires”, va explicar Guiteras a Elmatí de Catalunya Ràdio lasetmana passada.

Cop de puny a la dependència» Gisela Navarro, Viladecans: “l’entorn de la persona dependent i de la cuidadora és cada cop pitjor”

» La rotunda xifra que va anunciar Rajoy de 1.108 milions d’euros de retallades va ser totalment inesperada

Neus MàrmolBAIX LLOBREGAT

CASTELLDEFELS4Javier Hi-niesto, Serveis Socials: “Hemd’aclarir que no s’han fet reta-llades sino ajustos per aconse-guir un sistema de dependènciasostenible. El Ministeri de Sa-nitat, Serveis i Igualtat ha in-troduït una sèrie de mesures demillora del sistema d’atenció ala dependència que cerquenracionalitzar i fer sostenible unmodel que el 2010 va acabaramb un desfassament pressu-postari elevadíssim i un altdeute a la seguretat social”.

Nova retallada social

CATALUNYA4 La consellerade Benestar Social i Família,Neus Munté, va qualificar laretallada de Mariano Rajoy de"patacada" i "setge social".

Des del Govern català lesreaccions no es van fer espe-rar. Munté, que es va assa-bentar de la nova retallada es-tatal a través dels mitjans decomunicació, va dir que al’últim consell de ministres elGovern de Mariano Rajoy no-més "va ensenyar la pota" dela voluntat de possibles ajus-tos en serveis socials.

La consellera no havia re-but cap confirmació oficialper part del Govern central dela nova retallada. Per aquestmotiu, Munté voldria reunir-se amb l’Executiu espanyolper assabentar-se de l’abast deles mesures. "No s'ha convo-cat cap consell territorial onaixò es podria discutir", va dirMunté.

La consellera de BenestarSocial i Família va recordarque la Generalitat finança el80% dels ajuts i que l'Estatnomés n'aporta el 20%.

GAVÀ4Apolonia Herrera,Àmbit de Serveis a la Per-sona. “Un dels objectius de laLlei en el seu origen era trencaramb la discriminació laboral noreconeguda de les dones, ma-res i cuidadores de l’entorn fa-miliar. Ara continuen atenentals seus malalts sense saber sien algun moment se'ls reco-neixerà aquesta feina i,. alhorasi en algun moment se'ls arri-ba a reconèixer. no podrangaudir del dret de cotitzar a laSeguretat Social”.

VILADECANS4Gisela Nava-rro, Educació, Salut i Con-sum. “El que fa més mal és ques’han equiparat nivells i graus. Llagent que està pitjor té la matei-xa cartera de serveis que la queestà millor. A més, les personescuidadores també es veuen moltafectades, ja que abans gaudiend’un ajut econòmic i cotitzavenperquè no podien treballar, i araaixò ha desaparegut. Amb les re-tallades econòmiques i de serveisl’’entorn dels dependents i cui-dadors és cada cop pitjor”.

Munté: “Patacada i setge social”

A més de retallar

més de mil milions

d’euros, Rajoy

augmentarà en un

5% el copagament

Les entitats afirmen

que la llei ha quedat

“ferida de mort”

Comarca| 4

20 Maig 2013líniamar

Es crea l’Assemblea Nacional deJoves Independentistes del Baix» L’ANJI vol unir a tots els joves independentistes de forma transversal» Té com a objectiu aconseguit una majoria social al Baix Llobregat

Baixa l’atur a Castelldefels iGavà , però puja a Viladecans

ATUR4A Castelldefels, a finalsd’abril ha hagut 119 aturatsmenys que al març. A Gavà 51persones han trobat feina i habaixat l’atur, que al març haviaaugmentat en 33 persones. AViladecans, però, s’han comp-tabilitzat sis desocupats mésque al mes anterior.

A finals del mes d’abril, l’a-tur registrat a les oficines detreball del Baix Llobregat s’hasituat en 72.725 persones, i bai-

xa respecte el mes anterior en729 aturats, fet que situa lacomarca en una taxa d’atur del17,1%.

Tot la disminució de l’atur,el Baix Llobregat continua su-perant la taxa mitjana de les co-marques de l’àmbit territorialmetropolità i la del conjunt deCatalunya. Així, el nombre d’a-turats al Baix Llobregat superaen 3.163 persones la dada delmateix mes de l’any passat

El Consell Comarcal engega ‘Joves per l’Ocupació’

JOVENTUT4Diversos munici-pis del Baix Llobregat s’hanadherit al projecte Joves perl’Ocupació engegat pel Con-sell Comarcal.

El programa pretén impul-sar laboralment els joves llo-bregatencs i vol donar-los l’o-portunitat de formar-se per apracticar un ofici i d’obtenir eltítol de l’ESO si no en disposen.

A més, el projecte ofereix alsjoves que hi participin podertreballar durant sis mesos enaquella especialitat en la quals’hagin format.

PROGRAMA INNOVADORJoves per l’Ocupació combinaaccions d’orientació i formaciói permet adquirir experiènciaprofessional a empreses.

L’objectiu del projecte ésque els joves aturats millorin laseva qualificació professional ies puguin inserir al món labo-ral amb més facilitat.

Els destinataris són jovesd’entre 17 i 25 anys que no ha-gin finalitzat l’ESO, o bé quel’hagin acabat però no hagin se-guit estudiant i, si ho han fet,que els hagin deixat a mitges.

Debat obert sobre l’estat del riu Llobregat

SOSTENIBILITAT4Diversosajuntaments, entitats socials iecologistes i experts de la co-marca han participat en unesjornades de debat sobre la si-tuació del riu Llobregat al seupas per la comarca, coincidintamb la celebració de l’Any delriu Llobregat.

L’objectiu és analitzar i con-cretar les actuacions que cal dura terme per tal de restaurar l’es-tat ecològic del riu i complir

amb la Directiva Marc de l’Ai-gua.

Aquestes jornades, organit-zades per la Plataforma Llo-bregat SOStenible a Molins deRei, han comptat amb confe-rències on s’han exposat expe-riències relacionades amb larestauració de l’estat ecològicdel riu. També s’han fet taulesrodones, com la de Quin Llo-bregat ens imaginem per l’any2020.

A principis de març es va celebrara Sant Boi de Llobregat una tro-bada de joves interessats en tre-ballar en el procés cap a la inde-pendència. Arran d’aquesta tro-

bada, va quedar constituïda laterritorial del Baix Llobregat dela Assemblea Nacional de JovesIndependentistes (ANJI).

El principal objectiu del’ANJI del Baix Llobregat éscongregar a tots els joves de lacomarca que estan a favor de laindependència, sense posar eti-quetes polítiques i de manera

transversal on tots hi siguin re-presentats.

La finalitat és unir a tots eljoves per tal de treballar per as-solir una majoria social per laindependència a la comarca.

Segons l’ANJI, el Baix Llo-bregat és un territori en què esnecessita que es treballi forçaper aconseguir aquesta majoria.

Concurs de fotografia | Baix LlobregatEl Consorci de Turisme del Baix Llobregat ha posat en marxa la desena edició de la

Primavera Fotogràfica del Baix Llobregat, un concurs que té com a principal objec-tiu potenciar i difondre els atractius turístics de la comarca. Aquest any la temàtica és

“Un paisatge de contrastos” . El termini per presentar les imatges és el 17 de juny.

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 20 Maig 2013 líniamar

| 6Opinió20 Maig 2013líniamar

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

líniamarLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Dipòsit legal: B.12315-2013

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Actualitat a la xarxa

Torre de Guaita Safata d’entrada

El fet que el Govern aragonèsdenomini lapao a la, segonsells, llengua aragonesapròpia de l’àrea oriental m’haproduït una perplexitat total.Algú li ha preguntat a un filò-leg si aquesta denominacióés procedent? Em semblaque les llengües o dialectessón el que els filòlegs estudi-en i, per tant, ells haurien deser l’autoritat en aquestamatèria. Vaig estudiar filolo-gia hispànica i catalana, i ami em van ensenyar que espot parlar d’una nova llenguaquan els parlants de la llen-gua original i els del dialecteaspirant a llengua ja no sóncapaços d’entendre’s. Lla-vors, aquell dialecte esdevéllengua. Amb el cor a la mà,algú de vostès –catalanopar-lants– no entén el senyorDuran i Lleida o qualsevol al-tra persona de la Franja? Si

ens entenem els uns als al-tres, hem de parlar de di-alecte, mai de llengua. Però,com que es veu que elspolítics són autoritats enfilologia, suposo que alsfilòlegs no ens queda altre re-mei que elaborar els pressu-postos.I per acabar: algú s’ha pre-guntat, seguint aquest raona-ment, què parlen els ciu-tadans de Sudamèrica? Ésobvi que espanyol (o castel-là), de cap de les maneres.Proposo, doncs, anomenarlhipmec la llengua hidrocàli-da pròpia del Mèxic central olepacol la llengua pròpia del’àrea de Colòmbia, i així finsa l’infinit... Què els sembla?Per què l’espanyol (o castel-là) ha de mantenir-se unitmentre ens esmicolen la llen-gua catalana? O tots moros otots cristians!

4FILÒLEGS I ‘LAPAO’

Us ho demano si us plau: per-meteu-me aquesta llicència unamica procac en el títol però l’o-casió bé que s’ho val, no és resmés que un acrònim.

Dijous passat el PP i el PARaragonesos varen escriure una pà-gina increïble de la història ambuna decisió i una maniobra burdai vergonyosa en contra de qualse-vol criteri acadèmic i científic sobreles llengües de la pell de brau.

Els membres del PP català,amb la seva cap al davant, pro-clamen que respecten les lleisemanades d’altres comunitatsperò quan els interessa bé queles impugnen davant del Tribu-nal Constitucional i per mésINRI les del propi Parlament ca-talà. Això sí que és un escarni oquan es posen amb les decisionssobre el castellà de Puerto Ricodefensant- lo a capa i espasa.Que no és un assumpte “intern”d’ells ? Sera que ser consequentsen les seves resolucions no és delseu tarannà.

Aprofito l’avinentesa per pre-guntar -ingènuament si voleu- :Quants intel·lectuals i acadèmicsde la llengua de les espanyes hancriticat i protestat per la resoluciódel Parlament aragonès?

Per això proposo un lleugercanvi en la denominació del quees parla a l’orient d’Aragó. LA-POLLA acrònim de “LlenguaAragonesa Per Ometre Legal-ment La Autentica”.

Tranquils, no penso dema-nar drets d’autor.

4LAPOLLA

Per Irene Santamaria / CastelldefelsPer Jordi Lleal / Aparellador

@ipenedes @smansi13

@Colonos_Cs: #LAPAO, ibicenco, for-menterense, rosellonés, catalán, valen-ciano… ¡vaya lío! Hablemos en español,que así nos entendemos todos.

@joanmena:PP diu comunitat valencianaal País Valencià i LAPAO al català de lafranja. Politització del llenguatge #ésre-pressió.

@carlosbadiaj: Últimamente estoy pen-sando en Lapao. ¿Es grave, doctor?

Per Jordi Lleal / Aparellador

4Un procés Kafkià!

Qui no recorda la pel·lí-cula El procés (1962) del’Orson Welles? Als mit-

jans informatius i tertúlies s’a-nomena el moviment de lanostra societat cap a la indepe-nència com “el procés” i serà peralguna cosa que he fet una asso-ciació d’idees amb la fantàsticapel·lícula del mestre Welles.

En una escena, l’advocat li diual protagonista -Anthony Per-kins-: “A vegades és millor estarencadenat que ser lliure”. Ell esrebel·la en contra del sistema iel sistema se’n riu de les sevespretensions. Uns servidors in-flexibles de l’ordre establert quesegueixen les consignes del seussuperiors sense la més mínimacompassió pel protagonista,amb moments surrealistes, ifins i tot diria que dramàtics, iuna atmosfera opressiva, angoi-xant, irrespirable.

Un sistema amb una doblemoral; una dissociació entreLlei que s’aplica de forma im-

placable i Justícia que no im-porta massa si s’acompleix; unasocietat corrupta en la que ésperillós pensar i anar per lliure;una societat organitzada per aque tot segueixi igual i sensecanvis substancials. Clarobs-curs, llums i ombres entre el quees diu i el que es fa (Ministeriodel Interior, CNI, etc).

Volen aconseguir que enssentim culpables de no se què,ni saber perquè. Serà per defen-sar el principi irrenunciable dela lliure autodeterminació delnostre poble? La maquinàriaburocràtica estatal segueix fentla seva feina inexorablement,sense respondre ni atendre lessúpliques dels que van en pere-grinació de ministeri en minis-teri, de taula en taula.

M’imagino el president ArturMas agafant el pom d’una portaenorme per intentar obrir-la, adalt a la llinda un rètol amb lainscripció: “Justícia”. I si entretots, anem a empènyer?

@jesusgoyenechea

7 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] 20 Maig 2013 líniamar

Els ‘tuits’ del dia

@marinageli: Al contrari de l'opinió deCarme Chacón considero que el PSC ha deser i estar en el Pacte Nacional pel Dret aDecidir.

@Albert_Rivera: #Chacón en modo pri-marias PSOE: afea a Navarro que apoye rutaseparatista de Mas.Que callada estuvodando alas al separatismo en 2 tripartitos..

@soler_toni: El dret a decidir @AliciaSCa-macho : "Respecto el canvi de nom decatalà a LAPAO a l'Aragó perquè ho han de-cidit ells".

No crec que sigui l’elecció dels professorsper part del director el que augmenti la qua-litat de l’escola.

El poder sovint està al servei dels inte-ressos personals, que no són els col·lecti-us. És la voluntat de superació del profes-sorat per millorar a través de la feinaconstant i perseverant allò que veritable-ment pot millorar la qualitat de l’escola,juntament amb el suport institucional.A més, és necessària una cultura de l’esforç

amb el suport indispensable de les famíliesi de tota la societat. I, sobretot, és indis-pensable aconseguir una actitud mínimaper part de tot l’alumnat per accedir a uncert coneixement. Aquesta mesura de laconselleria no només no millorarà la qua-litat de l’escola, sinó que, a més, anirà re-convertint en privats els centres públics, onno hi haurà llibertat de càtedra perquè elprofessorat treballa sota la pressió demolts interessos.

4UNES BONES NOTÍCIES

No és que sovintegin massa darrerament peròaquests dies ens han arribat dues bones no-tícies. Per una banda per Sant Jordi dels vint-i-cinc llibres més venuts divuit han estat enllengua catalana. En un moment de greu cri-si econòmica i de paràlisi social que una partde la ciutadania mantingui tradicions comSant Jordi és quelcom per valorar i apreciar.A més vendre llibres en català ens ha de ferpensar que la nostra cultura té passat, presenti també un futur que l’haurem de seguir es-crivint els catalans i els amics que tenim pelmón, que també hi són. Seguim perseveranti no caiem en la pèssima conducta de l’auto-complaença.

L’altra bona nova és l’assoliment per partdel restaurant El Celler de Can Roca del gu-ardó que l’institueix com el millor restaurantdel món. No cal dir que per la ciutat de Giro-na, tantes vegades immortal, com per la res-ta de Catalunya és un honor que no pot serignorat i, a més, ha de ser posat en valor. Sialgun element ens ha de facilitar la sortida dela crisi aquest ha de ser el de la creativitat. Elsgermans Roca ho han demostrat amb escreixcom en el seu moment també ho feren altresgrans mestres restauradors catalans comSanti Santamaria, Ferran Adrià o CarmeRuscalleda i un llarg etcètera de creadors anò-nims.

Els grans països, i aquí la mida no impor-ta el més mínim, són aquells que mantenenun vincle harmònic i generós, entre passat ifutur. El present, l’estació intermitja, té benclar quin han estat els seus referents i els seusorígens i també té una guia per avançar capel futur. En determinats moments de la his-tòria del nostre país aquest lligam o vincle ambel passat l’han tractar d’esberlar. Afortuna-dament aquests temps sembla que ja han pas-sat a millor vida però no val a confiar-s’hi gensni mica.

Catalunya ha d’aprofitar aquests elementsque vinculen tradició i modernitat. De fet ter-ritoris europeus que es troben entre els mésavançats, com ara Flandes, tenen clar que re-ivindicar la seva cultura i la seva identitat ésun actiu, molt més que no pas un passiu, perafrontar els reptes de cohesió social que avuitenim a Europa. En aquest sentit el catala-nisme ha estat ambdues coses: mecanismed’ascensió social i de manteniment d’unes es-tructures de benestar públic.

Catalunya ha de continuar, malgrat mino-ries no silencioses d’ací i d’allà, essent un solpaís. Amb gent de procedències diversesperò on tothom a la seva manera estima el paísi el vol fer més gran. D’aquí la importància dela identitat catalana pal de paller d’un ethospúblic que ha de prevaldre i estendre’s.

Javier Mariscal, ha comparat en una entrevista a El País la Dia-da amb el règim nazi. Interrogat sobre què va fer el passat 11 desetembre, Mariscal respon: “El dia aquest de les banderes que sem-blava l’època de Hitler? Doncs ni idea, no sé ni on era. Quan veigmés de deu banderes juntes ja em surten grans. M’és igual si sóndel Barça, de l’Espanyol, del Real Madrid o d’on siguin”.

Curiosament, tal com explicava el mateix diari l'any 2009, el parede Javier Mariscal, Enrique Errando Vilar, tenia el carnet núme-ro 13 de la Falange i els seus serveis militars a la División Azul livan valer la condecoració nazi de la Creu de Ferro.

Sobre el nacionalisme valencià, Mariscal afirma “consisteix enmenjar-se una paella amb els amics sota una pineda davant el mar”ja que “no existeix aquesta percepció de defensar una llengua, unabandera, una escola i un territori. No, per bé i per mal. Tots els ex-trems mai funcionen”, opina.

El polifacètic dissenyador va ser el creador de Cobi, la mascotaolímpica de Barcelona 92. Un disseny que tot i la polèmica amb laqual va ser rebut degut al seu estil trencador, finalment va esde-venir un emblema “fonamental” d’aquells Jocs Olímpics. Potser elsenyor Mariscal sent enyor d'aquella època en la qual va disseny-ar un engendre com el Cobi (a saber en quines condicions ho vafer), lleig com un pecat i poc atlètic ni operatiu (de fet podria serben bé una rata i no pas un gos), que li van pagar a preu d'or, i dela qual fama encara en viu avui.

Per molt que insisteixí que ell “ja era conegut abans del 92”, larealitat és que ni a València, ni a Barcelona ni a cap altre indret delmón, nigú no el va considerar mai per res rellevant abans del Cobi.I a partir del 92, fama i pasta; ves per on. Beautifoul people socialista,espanyolista i tota una serie d'istes que m'evitaré citar. Vergon yantsi dilapidants, aleshores i encara ara en alguns sectors.

Mariscal enyora la nomenklatura, i tremola amb l'advenimentde la independència de Catalunya: sap que és la mort de Palo Alto,amb tota seguretat, i demana ajut a la metropoli. Així, directament,o directa. Com fan els Ciudadanos o altres elements de la nostàl-gia colonitzadora. Pobre home, que ha d'anar a cercar les mancancesfamiliars i personals per convertir en insults, en una cosa tan mons-truosa com el nazisme hitleria. Pobre home!

Per Marc Gafarot Monjó / Consultor polític i escriptor

Per Antoni Mañé / Viladecans

Per Eulàlia Rodríguez / Gavà

4LA QUALITAT DE L’ESCOLA

4MARISCAL I HITLER

Un diari obert

Comerç| 8


Recentment es va anunciar queel grup Neinver, un dels lídersimmobiliaris del sector comer-cial, té previst construir ungran outlet de primeres mar-ques internacionals a Vilade-cans. Els representants del co-merç local, però, no van trigara reaccionar.

“En un primer moment,vam rebre la notícia amb in-dignació i molta sorpresa, peròja han passat uns dies i l’am-bient s’ha calmat. Ara volem po-sar el focus al comerç de lanostra ciutat”, ha explicat en de-claracions a Línia Mar ElisaCampmajó, gerent dinamitza-

dora de la Xarxa de Comer-ciants de Viladecans.

L’associació està esperantreunir-se amb l’alcalde, CarlesRuiz, per tenir més detalls delprojecte de Neinver. “Necessi-tem tenir molta més informacióperquè volem saber a què ensatenem i a què ens enfrontem apartir d’ara per tal de poder co-mençar a pensar estratègies”,explica Campmajó.

Segons la gerent dinamit-zadora, des de la Xarxa de Co-merciants s’està centrant la mi-rada a l’àmbit local amb la in-tenció de “reivindicar la cons-ciència ciutadana envers el co-merç local, que està molt vin-culat a l’urbanisme, a la socie-tat, a l’educació i als hàbits deconsum”.

Campmajó creu “que tothom

té responsabilitat i s’ha de feruna autocrítica, tant per part deles administracions públiquesque recolzen el macroprojectecom per part del teixit comer-cial, que és el gran motor eco-nòmic dels municipis”.

“S’està imposant un model deconsum i de comerç nordame-ricà que no volem al Baix Llo-bregat”, ha sentenciat Camp-majó.

La nova zona comercial ge-nerarà aproximadament milllocs de treball i es preveu quel’outlet rebi uns tres milions devisitants anuals.

Però Campajó creu que elprojecte de Neinver incidirànegativament al comerç local,que ja pateix des de fa temps lacrisi, i “es tancaran negocis i esperdran llocs de treball”.

El petit comerç reclama sabermés sobre el nou gran outlet » La Xarxa de Comerciants de Viladecans exigeixmés detalls » Adverteixen dels perills que s’imposi el model nordamericà

Gavà celebra la seixantenaedició de la Fira d’Espàrrecs

GAVÀ4La ciutat va celebrardurant l’últim cap de setmanad’abril la seixantena edició de laFira d'Espàrrecs.

La mostra, que té els seusorígens als anys trenta, va co-mençar sent un concurs d’ex-posició d’espàrrecs en el qualels pagesos exhibien el seu pro-ducte, conreat als camps deLes Sorres de Gavà.

Ara la fira s’ha adaptat alsnous temps i als canvis socials

i econòmics que ha viscut la ciu-tat. Ha esdevingut una mostraque, a més de conservar la ves-sant agrícola, també acull elssectors comercials i de la res-tauració del municipi, amb es-pais gastronòmics i de degus-tació, entre d’altres novetats.

Tot i això, els elements iden-titaris de la fira segueixen sentles paneres artístiques ambproductes de l’horta i els lotsd’espàrrecs.

La Fira de St. Isidre i la Mostrad’Entitats animen el comerç

VILADECANS4L'alcalde de Vi-ladecans, Carles Ruiva ser l'en-carregat d'inaugurar el cap desetmana de l’11 i 12 de maig laFira de Sant Isidre, juntamentamb el president del ConsellComarcal i alcalde de Gavà,Joaquim Balsera.

La mostra és una cita cabdalpel sector agrícola de la zona,que a l’acte d’inauguració va serrepresentat pel president de laCooperativa Agrícola, CarlesFaura.

Per una banda, l’alcalde deGavà va dir que “al Baix Llo-

bregat és molt important que hihagi aquesta empenta de lapagesia per mantenir vives lesnostres fires”. Per la seva ban-da, Carles Ruiz va destacar que“és moment de plantar cara” i“mirar cap al futur”. I Faura es-pera “que sigui una promociódel producte agrícola fresc d'a-quí i que ho puguem fer un diaa la setmana”.

Tots tres també es van apro-par a la Mostra d’Entitats de lesassociacions de Viladecans, quedurant dos dies van mostrar ala ciutadania les seves activitats.

‘Coaching’ i empresa | Cicle de conferènciesA mitjans de mes es va celebrar a Castelldefels el 10è cicle de conferències Empresa i

Comerç de la Guaita, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, sota el títolEl lideratge i el coaching aplicats a les nostres empreses. L’objectiu de la xerrada era

reflexionar sobre el paradigma actual de la gestió de les persones en las empresas.

RedaccióVILADECANS

Aspecte d’un dels centres comercials del grup immobiliari Neinver. Foto: Neinver

9 | Consulta 20 Maig 2013 líniamar

“Vostè creu que Catalunya hauria de serun Estat?”. Aquesta és la pregunta que undia s’hauran de fer els catalans i les ca-talanes. Cada cop són més les veus ques’alcen a favor d’exercir el dret a decidir,des de la societat civil fins als partits po-lítics, passant per empresaris i sindicats.Fins i tot membres de l’església catalana,com l’abat de Montserrat, s’han mostratpartidaris que Catalunya pugui decidirlliurement el seu futur.

Tot apunta al 2014. Aquest serà l’anydel tricentenari de la caiguda de Barce-lona en mans de les tropes borbòniquesi la consegüent abolició de les institucionsi llibertats civils catalanes. Els programeselectorals amb els que van concórrer a lesdarreres eleccions la majoria de partits,el pacte de governabilitat entre CiU i ERCi les dues declaracions del Parlament mar-quen un punt de no retorn.

A principis del passat mes de març, el77% del Parlament va votar a favor de dia-logar amb l’Estat per acordar la celebra-ció d’una consulta legal sobre el futur deCatalunya. Ara bé, si l’acord no prospe-ra, aquesta s’haurà de fer igualment.

De fet, una de les tasques més im-portants que té encarregades l’arc par-lamentari català és la d’aprovar la llei deconsultes. Aquesta norma ha de definir

les regles de joc d’una de les vies possi-bles per fer la consulta, en aquest cas em-parada en una legislació que pot aprovarel Parlament.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunyaatorga a la Generalitat la competència ex-clusiva en matèria de consultes populars,un recurs que s’haurà d’utilitzar si, comfins ara, les institucions espanyoles sóncontràries a la celebració de la consulta.

UN DRET DEMOCRÀTIC INALIENABLEEl dret a l’autodeterminació és un prin-cipi fonamental dels drets humans. Estracta del dret individual i col·lectiu a “de-cidir lliurement la condició política i a per-seguir lliurement el desenvolupamenteconòmic, social i cultural”. I aquest és unsupòsit àmpliament compartit per la so-cietat catalana.

Fa poc més d’un any va néixer l’As-semblea Nacional Catalana, una organit-zació transversal que reclama el dret delscatalans i les catalanes a decidir el seu fu-tur polític. Els sindicats també hi donen su-port, si bé no explícitament, i bona part del’empresariat petit i mitjà també. Així hodemostren les enquestes de Cecot, Pimeci la Cambra de Comerç de Barcelona.

Amb tot, queda per veure si seràamb l’acord de l’Estat espanyol o sense,però tot sembla indicar que la celebracióde la consulta sobiranista no es farà es-perar. És qüestió de temps.

Pròxima estació: consulta» El teixit social reclama el dret a decidir lliurement el futur de Catalunya amb o sense l’acord de Madrid

Arnau NadeuBAIX LLOBREGAT

ELS 10 DUBTES DE L’ESTAT PROPI

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada la sisena ciutat europea mésatractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català inde-

pendent podria fer front perfectamenta les pensions i a les prestacions d’atur.Actualment, Catalunya aporta el 19,2%de les cotitzacions socials de l’Estat es-panyol i només rep, en contrapartida,el 17,3% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

Mobilització de l’ANCREDACCIÓ4Les seus de l’ANC a Cas-telldefels, Gavà i Viladecans se segueixenmobilitzant i cada cop ho fan amb mésfreqüència i amb més notorietat.

La seu territorial de l’ANC a Castell-defels va celebrar el diumenge 12 de maiguna Volada d’estels per la Independèn-cia a la platja. Es tractava d’una acció con-junta amb l’ANC de l’Hospitalet de Llo-bregat.

A Gavà, els membres de l’assembleavan organitzar a l’abril una xerrada so-bre el Present i futur de les pensions ambla col·laboració de Pere Gavarra, mem-bre de la Sectorial Jubilats per la Inde-pendència i del Cercle Català de Negocis.

I a Viladecans, s’han fet diversos ac-tes des de la seva creació fa uns mesos.La seu territorial també dóna suport a ladeclaració de sobirania del Parlament.

Castelldefels| 10


Els veïns del barri Vista Alegrepoden sol·licitar des del passat2 de maig les subvencions pre-vistes en la Llei de Barris a l'o-ficina del Pla d'Intervenció In-tegral. “Ho podran fer fins ques’esgoti la partida pressupos-tada per aquest programa”, hainformat a Línia Mar LucíaYurrita, coordinadora del Pla deBarris.

El Pla d'Intervenció Inte-gral de Vista Alegre forma partdel Pla de Barris de la Genera-litat i és un projecte elaborat perl'Ajuntament de Castelldefels.

Els principals objectius delprograma són la millora de l'es-pai públic i dels edificis i dotarel barri de més equipaments pertal d’afavorir la cohesió social i

estimular el desenvolupamenteconòmic al barri.

Vista Alegre és una zonad’habitatges construïda als anyssetanta que necessita rehabili-tar-se, ja que l’estat dels edifi-cis s’ha deteriorat amb el temps.

“La majoria d’obres de re-habilitació es fan a les façanesi a les cobertes”, explica Yurri-ta. “Però també es fan treballsper millorar l’accessibilitat com,per exemple, instal·lar ascen-sors per a la gent gran. A més,si algun edifici pateix una pa-tologia estructural greu tambés’actua”, afegeix.

SOL·LICITUD D’AJUTS“De moment, ja s’han fet nousol·licituds”, explica Yurrita idiu que “tot i que els ajuts es do-nen seguint l’ordre en què s’hansol·licitat, es dóna prioritat alscasos on hi hagi una patologiaestructural greu a l’edifici”.

El passos a seguir per a op-tar a l’ajut són els següents: pri-mer, la comunitat de veïns s’hade reunir i presentar fins a trespressupostos diferents a l’A-juntament; després, l’ens mu-nicipal escolleix el més econò-mic; més tard, els sol·licitantshan d’esperar que el consisto-ri aprovi la subvenció; i, final-ment, poden iniciar les obres.

“Les despeses de rehabili-tació dels edificis van a càrrecdels veïns, que han de fer unainversió inicial del 100%, queno se’ls torna fins que no fina-litzen les obres”, diu Yurrita.

Tot i això, enguany s'ha afe-git una clàusula social pelsveïns amb dificultats econòmi-ques que no poden assumir elcost de les obres. En aquests ca-sos, amb prèvia certificació delsserveis socials, se’ls abonarà eltotal de l'import, fins a un mà-xim de 10.000 euros.

Es convoquen més ajuts per a rehabilitar habitatges

Cooperació amb el Marroc pera projectar la ciutat a l’exterior

COOPERACIÓ4Diverses dele-gacions marroquines, formadesper alcaldes i tècnics de lesciutats més representatives delnord de Marroc van participaren unes jornades sobre desen-volupament econòmic local.

Als actes també van assistirrepresentants de la DireccióGeneral de Col·lectivitats Locals

del Marroc i de la patronald'empreses marroquines.

Les trobades s’emmarquenen el projecte de la PlataformaLocal Med, una iniciativa de co-operació i de treball en xarxaentre municipis catalans i ma-rroquins, que es va iniciar a l'oc-tubre i es desenvoluparà fins aldesembre de 2013.

Castelldefels celebra la Setmana Europea 2013

CASTELLDEFELS4Fins diven-dres passat, Castelldefels hagaudit de quinze dies d’esde-veniments relacionats amb Eu-ropa, amb motiu de la celebra-ció de l’Any de la Ciutadania.

S’han fet exposicions per aexplicar les funcions dels di-versos organismes de la UnióEuropea, espectacles musicalsi projeccions de pel·lícules eu-ropees en versió original, entred’altres activitas.

Aquestes jornades tambéhan estat molt útils pels jovesque cerquen oportunitats al

continent. La xerrada Pràcti-ques a l'estranger, una portas'obre al món laboral, que es vacelebrar al Casal de Joves delcentre municipal FredericMompou, va reunir un públicmolt interessat en cercar feinaals països de la Unió Europea.

VIDEOCLIP DEL DIA D’EUROPA El 9 de maig va ser el Dia d’Eu-ropa i la plaça de les Palmeresde Castelldefels va ser l’escenaridel videoclip de promoció d’a-questa diada, encarregat per laComissió Europea.

Obres de renovació | Poliesportiu de Can RocaLa ciutat destinarà un milió d'euros a renovar el poliesportiu de Can Roca. Les

obres contemplen la reparació de la piscina, la coberta i el parquet de la pista polies-portiva. El projecte comporta una inversió superior als dos milions d'euros, delsquals l'Ajuntament n’assumirà el 50% i la Diputació de Barcelona, l'altra meitat.

RedaccióCASTELLDEFELS

» Els veïns del barri de Vista Alegre ja poden demanar les subvencions » Els ajuts per a la rehabilitació d'edificis estan previstos a la Llei de Barris

Pla d’Intervenció Integral al barri de Vista Alegre. Foto: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

11 | 20 Maig 2013 líniamar

L’Ajuntament de Castelldefelsdestinarà un total de 50.000euros a subvencions a empre-ses, comerços i autònoms perl’any 2013.

L’objectiu dels ajuts és fo-mentar la creació d'iniciativeseconòmiques i incentivar l'au-toocupació i l'ocupació entre elsempresaris, professionals i em-prenedors que iniciïn una acti-vitat econòmica durant el 2013.

Les bases per a optar-hi es-

tan ja publicades i ha començatel termini per presentar les ins-tàncies, que estarà obert fins el31 de novembre.

“Aquestes bases regulen lessubvencions destinades a l’e-conomia local”, ha explicat a Lí-nia Mar Santiago Amaro, capde Promoció Econòmica.

“Les subvencions es divi-deixen en sis línies: les quatreprimeres tenen a veure amb lesempreses que facin obres d’a-dequació del seu local, o l’hagind’ampliar, es traslladin o béfacin un traspàs”, ha afegitAmaro. L’Ajuntament pagarà lameitat de els despeses de l’obra

fins un màxim de 1.500 euros.Els beneficiaris hauran de pre-sentar la documentació queacrediti que han fet les obres iles han pagat prèviament perpoder cobrar la subvenció.

“Els altres dos ajuts tenenuna línia transversal bastantsocial, ja que estan destinats alsautònoms i empreses per a quècontractin gent a l’atur regis-trada al servei d’ocupació mu-nicipal”, ha explicat Amaro.

És el primer any que es do-nen ajuts d’aquest tipus perincentivar l’ocupació. Fins ara,s’havien donat només a co-merços.

Empreses i autònoms rebranajuts per a incentivar l’ocupació

POLÍTICA4Anna María Pérez iAlbert Sáenz, regidors de Con-vergència i Unió a l’Ajunta-ment de Castelldefels, van de-cidir a finals d’abril deixar deformar part del govern muni-cipal de Manuel Reyes.

Segons els regidors, el Par-tit Popular (amb el qual la fe-deració nacionalista governa ala ciutat) ha incomplert pràcti-cament tots els acords que lesdues forces van formalitzar per-què Reyes fos elegit alcalde.Segons Anna María Pérez, lespolítiques impulsades pel Par-tit Popular no encaixen amb elprograma de CDC.

Tot i la crisi política, Reyespot seguir governant, ja que elpacte firmat després de les elec-cions també inclou la platafor-ma AVVIC.

REGIDORS DÍSCOLSEn un primer moment, la di-recció de CDC tenia la intenciód’acceptar la decisió dels dos re-gidors, però després de les du-res declaracions de Sáenz i Pé-rez, que acusen els seus com-panys de mantenir-se al go-vern “per seguir cobrant el sou”,la formació els ha obert un ex-pedient que pot comportar laseva expulsió del partit.

Dos dels cincregidors de CiU espassen a l’oposició

S’atorguen elsPremis Ciutat deCastelldefels 2013

CIUTAT4Els veïns de Castell-defels Joan Torné, Carles Be-navent, el Voluntariat Social il’Associació de Residències iServeis per a l'Atenció a la De-pendència (ARSADE) han re-but els Premis Ciutat Castell-defels 2013.

L’acte de reconeixement ales persones i les entitats quehan dut a terme una tasca im-portant en diversos àmbits de laciutat va tenir lloc al TeatrePlaza a principis de maig.

El Voluntariat Social, quedóna suport a les entitats socialsi l'assistència primària, va serguardonat amb el premi d'Ac-ció Cívica. L’ARSADE, que aglu-tina diverses empreses del sec-tor de la dependència, va rebreel premi d'Economia. I el pre-mi Especial va ser pel reconegutbaixista Carles Benavent, queha acompanyat a mites musi-cals com Miles Davis, ChickCorea i Camarón de la Isla.

Castelldefels


Viladecans| 12


Els treballadors de l’Hospital deSant Llorenç de Viladecanscontinuen amb la campanyade recollida de signatures perreclamar que el centre seguei-xi funcionant amb les mateixesprestacions i serveis que haofert fins ara.

A la carta, que han signatnombrosos usuaris i membresde la plantilla, es reclama a laGeneralitat “que respecti elscompromisos adquirits amb elsciutadans, portant a terme elprojecte d'ampliació de l'Hos-

pital de Viladecans pactat i elmodel de centre sanitari de re-ferència previst en ell”.

La plantilla no vol que elcentre hospitalari “es conver-teixi en un CAP, en un hospitallleuger”, ja que seria un “granpas enrere per als ciutadans isuposaria la pèrdua de serveisi llocs de treball”, ha explicat eldelegant general de la junta depersonal, Juan Manuel Martín,en declaracions a Línia Mar.

“L’ampliació de l’hospitalera un projecte necessari queamb les retallades i el canvi degovern ha quedat paralitzat”, haafegit Martín.

A més d’organitzar la reco-llida de signatures -que s’està

fent tots els dilluns i dimecresd’aquest mes-, els treballadorss’han reunit amb els partitspolítics de la zona i estan difo-nent a través de diverses vies lesseves reclamacions per tal de“mobilitzar la ciutadania”.

“Ara estem a l’espera que laConselleria ens doni explica-cions”, diu Martín.

A finals d’abril el consellerde Salut, Boi Ruiz, es va reuniramb els alcaldes de Viladecans,Gavà, Castelldefels, Sant Cli-ment i Begues -els municipis alsquals presta serveis l’hospital-i es va comprometre a presen-tar el mapa sanitari previst peral Baix Llobregat en un termi-ni de quinze dies.

L’Hospital de Sant Llorenç recullsignatures per la seva millora » Els treballadors exigeixen que es mantinguin els serveis actuals» Boi Ruiz es compromet a presentar el mapa sanitari comarcal

Salvador Cardús analitzal'auge de l'independentisme

CATALUNYA4Salvador Cardús,sociòleg de la Universitat Au-tònoma de Barcelona (UAB) imembre del Consell per laTransició Nacional, va oferiruna xerrada dijous passat sobrel'actualitat política del país i elcreixement de l'independen-tisme a Viladecans.

L’acte es va celebrar a les20h a l'Ateneu Pablo Picasso de

Viladecans. Es tracta d’una deles conferències que formenpart del Cicle de Primaveraque ha organitzat Òmnium Cul-tural al Baix Llobregat duranttres mesos.

Aquesta és l’última de lesxerrades del programa, en elqual han participat també elsperiodistes Carles Escribano iRita Marzoa.

Comencen les obres pel nou accés a Viladecans

URBANISME4El Consorci Del-taBCN, integrat per l’Ajunta-ment de Viladecans i l’Incasòl,ha iniciat les obres que perme-tran fer la nova connexió entreViladecans i la C-32 amb laconstrucció d’un viaducte.

El nou accés a Viladecansdes de la C-32 es troba a l'àm-bit del sector de Ca n'Alemany,que acollirà el nou centre co-mercial outlet de Neinver i lesnoves instal·lacions logístiquesde Desigual.

Està previst que els treballsde construcció d’aquesta pri-

mera fase finalitzin al juny.Amb aquestes obres es desvia-rà el trànsit de l’actual sortida52-Viladecans Sud de la C-32,que ha de ser substituïda pelnou viaducte, i es construirà unaccés provisional pel carrerd’Antonio Machado.

A l’agost està previst que esconstrueixi el nou viaducte i alsetembre s’acabarà d’urbanit-zar el tram provisional d’accésdes de la C-32.

Les obres s’han adjudicat al’empresa Pasquina S.A., ambun import de 322.897,75 euros.

Intent de robatori | AjuntamentLa policia local de Viladecans va detenir a principis de mes dues persones quan

intentaven robar a l’Ajuntament. Els fets van passar de matinada, a quarts dequatre, quan els dos lladres van accedir a un dels patis interiors de l’edifici muni-

cipal. Els lladres no es van endur res i tampoc van provocar danys al consistori.

RedaccióVILADECANS

Treballadors de l’Hospital de Viladecans recullen signatures a la porta del centre. Foto: CGT

13 |

Gavà20 Maig 2013líniamar

Ja s’han publicat les llistes de-finitives de sol·licitants adme-sos i exclosos dels habitatges deprotecció oficial al nou barri deCan Ribes. En total, ha hagut1.213 peticions admeses. Es po-den consultar al web de l'Insti-tut Metropolità de Promoció deSòl i Gestió Patrimonial (IMP-SOL), organisme depenent del'Àrea Metropolitana de Barce-lona, que ha fet la promoció.

Contra aquesta resolució,“els sol·licitants podran inter-posar un recurs en el terminid’un mes”, ha informat a LíniaMar el responsable de l’OficinaLocal d’Habitatge de Gavà, PereVendrell.

“Durant la segona quinzena

de juny es preveu que se celebriel sorteig ”, ha explicat Vendrell.“Es donarà un número a l’atzara cada sol·licitant, que hauràd’escollir habitatge per l’ordreresultant”, afegeix Vendrell.

Més endavant, cap al mesd’octubre, es formalitzarien elscontractes. I el lliurament declaus, segons el calendari ini-cialment fixat, es preveu durantel segon semestre de 2015.

Els habitatges s’edificaran ala parcel·la delimitada per l’a-vinguda de Joan Carles I, la ma-sia de Can Ribes i l’avinguda del8 de Març.

EL PLA DE PONENTA Can Ribes s’ha ofertat la pri-mera promoció d’habitatge delPla de Ponent, que engloba unàmbit de 200 hectàrees entre elterme municipal de Castellde-fels, la carretera comarcal de

Santa Creu de Calafell, l'avin-guda de Joan Carles I i la ca-rretera de la Sentiu.

El projecte, fruit del conve-ni signat entre l’Ajuntamentde Gavà i l’IMPSOL, contemplala construcció dels barris deca n'Horta, dels Canyars Sud idels Canyars Nord, a més del deCan Ribes, i d’una vintena d’e-quipaments.

TIPOLOGIA D’HABITATGESLa promoció consta de tres ti-pologies de protecció oficial:101 habitatges de règim general,36 de preu concertat i 6 de rè-gim especial.

Els pisos tindran una su-perfície entre 48,7 i 101 m2 i en-tre un i quatre dormitoris. Elspreus establerts són des de83.057 euros a 181.800 euros,aproximadament, depenent delnombre d’habitacions.

Habitatges del barri de Can Ribes. Foto: IMPSOL

Es publica el llistat d’admesospels pisos de Can Ribes

» El sorteig es farà al juny i a l’octubre es formalitzaran els contractes» És la primera oferta d’habitatge públic del sector Pla de Ponent

Xerrada sobre l’objecció fiscalpel desarmament

SOCIETAT4Dilluns passat esva celebrar la conferència titu-lada Objecció fiscal pel desar-mament a la declaració de larenda. La xerrada, organitzadaper l’oenagé Justícia i Pau al ca-sal d’entitats Sant Jordi for-mava part dels actes de la Pri-mavera Solidària.

Segons Txema Moya, mem-bre de Justícia i Pau que va par-ticipar a la conferència, “l’ob-jecció de consciència a les des-peses militars o objecció fiscal,és un acte de desobediènciacivil. És la negació a col·laborar

amb l’Estat en la preparació deles guerres i en el manteni-ment de l’estructura militar.”

Durant la ponència, Moyava explicar que “tècnicament,consisteix a separar una part del'impost sobre la renda, la partque correspondria a la despesamilitar i desviar-la cap a un pro-jecte social i solidari”.

A Espanya, la despesa mili-tar, segons Moya, suposa “unaquantitat desmesurada i inac-ceptable”, sobretot en aqueststemps de “retallades en els àm-bits de la sanitat i l’educació”.

Gavà requalifica terrenys peratraure activitat econòmica

URBANISME4L’Ajuntament deGavà i la Generalitat estan tre-ballant des de fa un mes en larequalificació de 130 hectàreesper tal d’atraure activitat eco-nòmica a la ciutat, segons va in-formar el consistori. Actual-ment, aquests sectors estanqualificats com a equipaments,però històricament havien es-tat terrenys agrícoles.

L’àrea que es vol requalifi-car es troba als sectors delsJoncs i Matabous, molt a propde Castelldefels, per sota de laC-245.

L’ens municipal i el Governvan acordar crear una comissióbilateral per tal de desenvolu-par un “entorn estratègic tantper a Catalunya com per a laciutat”, segons va anunciar l’al-calde, Joaquim Balsera.

Balsera considera que lamodificació urbanística "és fo-namental pel futur de la ciutat”.L’objectiu, segons l’alcalde, “ésreorientar aquesta zona cap alsector quinari, que inclou elsserveis sense ànim de lucrecom la salut, l’educació, la cul-tura o la investigació”.

Jornades de Salut de les Dones | Igualtat i CiutadaniaL’Àrea d’Igualtat i Ciutadania ha impulsat unes trobades per tractar els plaers i la cura

del cos femení. Les Jornades de Salut de les Dones se celebraran fins el 29 de maigamb l’objectiu de “treballar la salut d’una manera positiva fomentant l’autoconeixe-

ment i cuidar el cos des de diferents vessants”, ha dit Emma Blanco, tinenta d’alcalde.

RedaccióGAVÀ

Esports| 14


És la Ciutat Europea de l’Esport2013, Capital del Bàsquet Catalài Destinació Turística Esporti-va. Amb aquest còctel esportiu,la ciutat de Castelldefels ja esprepara per entregar els seusguardons a la XIV Nit de l’Es-port.

Tot i compartir el premiamb Lorca (Múrcia) i Estepona(Màlaga), la ciutat de Castell-defels és “tot un exemple engestió esportiva”, tal i com vanafirmar el Comitè d’Avaluacióde l’Association for EuropeanCapitals and Cities of Sport(ACES) que va visitar la ciutatl’any passat durant tres dies i vaatorgar una excel•lent valoració.

Enguany, la ciutat també haestat nomenada Capital delBàsquet Català i ha renovat

per segon any el guardó deDestinació Turística Esporti-va.

Tot i que encara s’estudiaquin és l’escenari més escaientper a celebrar aquesta gala, sesap que se celebrarà el proper14 de juny. En altres edicions,instal•lacions com el pavellóde l’Hotel Playafels han estat lesescollides per acollir la ceri-mònia. Per donar ressò i im-

portància a aquest esdeveni-ment, s’està pensant deixarl’entrada lliure per als assistentsi d’aquesta manera aconseguirun màxim d’assistència i departicipació.

Per la seva banda, les enti-tats ja estan en ple procés d’a-nàlisi dels candidats de les di-ferents categories que entren enjoc per a que siguin presentatsal jurat del certamen.

La Nit de l'Esport de 2010 a Castelldefels va tenir lloc a l'Hotel Playafels

Castelldefels prerara l’entregadels premis de l’esport

» La ciutat celebra la XIV Nit de l’Esport en un any històric»Tot i que se sap el dia, es desconeix on se celebrarà la gala

Madrid i Real Canoe s’enduenel Ciutat de Viladecans 2013

BÀSQUET4El Reial Madrid esva acabar imposant al 2n Tor-neig de Bàsquet Infantil Mas-culí Ciutat de Viladecans 2013,en guanyar la final al RegalBarça per 69-50. Els madri-lenys venien de derrotar en se-mifinals el Catalana OccidentManresa, i els culers al CB Hos-pitalet.

L’MVP de la final va recau-re en Sergio Ávila, del Reial Ma-drid. A la final de consolació elsmanresans van derrotar in ex-tremis a la pròrroga a l’equipriberenc del CB Hospitalet, que

van quedar quarts al torneig deViladecans.

Paral•lelament es va dispu-tar el torneig femení, que a di-ferència del masculí té un re-corregut de cinc anys d’història.

Aquí tampoc hi va havervictòria local, atès que el RealCanoe d’Osuna va acabar en-duent-se el trofeu tot derrotantels Maristes de Còrdova a la fi-nal per un contundent 85-36.La final de consolació va ser to-talment castellonenca, amb elVila-real BC i el Cocayma Bàs-quet Castelló (62-55).

La gran temporada de l’hoqueifemenení acaba amb l’ascens

HOQUEI4L’equip absolut fe-mení del Castelldefels HoqueiClub, ja ascendit a Divisiód’Honor, la màxima categoriade l’hoquei herba a nivell esta-tal, ha acabat la temporada se-gon després de perdre contra ellíder, el RS Tenis.

Després de la golejada elpassat abril per 9 a 0 contra elXaloc València, l’equip de Cas-telldefels havia d’aconseguiralmenys un punt davant el Clubde Campo a la Via Fèrria el pas-sat 28 d’abril.

Al final el resultat va ser de

6 a 0 a favor de les locals, cosaque les feia ascendir matemà-ticament a la màxima divisió del’hoquei.

TEMPORADA EXCELSAAmb només dues derrotes, unad’elles a l’última jornada dis-putada el 12 de maig contra ellíder, el RS Tenis a l’Albericia,l’equip sènior femení d’hoqueicompleta una temporada ex-cepcional i podrà competir, persegona vegada en al seva his-tòria, a la primera divisió del’hoquei herba estatal.

Víctor Valdés entrega bequesesportives als nens de Gavà

BEQUES4El porter del FC Bar-celona Víctor Valdés, ha entre-gat 151 beques per a fer esportentre infants de la ciutat.

Les beques, dotades de20.000 euros i destinades a lapràctica esportiva de la canalla,tenen l’objectiu de col•laboraramb les famílies amb dificultatseconòmiques que no podenafrontar les despeses de la pràc-tica esportiva dels seus fillstant a competició escolar com

federada. Aquests diners po-dran garantir que aquests nenspuguin fer esport.

Valdés ha presidit junta-ment amb l’alcalde una ceri-mònia molt especial per al fut-bolista. La infància de Valdés,a l’igual que la de molts altresnens que viuen a Gavà, vatranscórrer a les instal•lacionsesportives de Can Sellarès, alParc Calamot o fins i tot a laplatja de Gavà.

Torneig d’handbol Lorenzo Vescovi | GavàAquest cap de setmana s’ha celebrat el tradicional torneig escolar d’handbol Lorenzo

Vescovi a Gavà. El Pavelló Jacme March ha estat l’escenari, com ja va sent costum, dela vuitena edició d’aquest torneig, una festa esportiva organitzada pel Club Handbol

Gavà en honor del jugador Lorenzo Vescoví.


Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8815 | 20 Maig 2013 líniamar

| 16Propera edició 10 Juny líniamar

Documents

Liniamar 01