Embed Size (px)
DESCRIPTION
http://comunicacio21.cat/images/liniamar/pdf/liniamar_13.pdf
Citation preview
redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]
Reclamen respostes davant lapèrdua de serveis de l’HospitalERC presenta al Parlament una proposta de resolució sobre l’àrea d’oftalmologia del centre de Viladecans pàg 12
Gavà pàg 10
La ciutat celebra la Festa Major de Sant Pere del 26 al 30 de juny
Castelldefels pàg 9
El municipi escalfamotors per a l’esperadaFesta del Mar el juliol
El Prat pàg 14
El PSC dóna suport a unaconsulta sobre la monarquia
Comerç pàg 20
La Fira de Sant Ponç atrauun gran nombre de visitants
Societat pàg 3
Proposen fer l’horari de Londres per millorarla vida dels ciutadans
“Si no canviem el modeleconòmic, tot i que votem el 9N, l’endemà seguirem igual”Entrevista a Lluís TejedorAlcalde del Prat de Llobregat (ICV-EUiA)
pàgs 16 i 17
Esports pàg 21
L’atleta María Vascodirigirà una escola demarxa al CA Gavà
castelldefels · gavà · viladecans · el prat líniamar
Juny de 2014 · Núm.13
3 | En Portada Juny 2014 líniamar
Compactar la jornada laboral ique el temps per dinar sigui de 45minuts, en lloc de dues o tres ho-res, avançar l’hora dels informa-tius del migdia i que el prime timetelevisiu sigui de les set a les deudel vespre i no de les nou a lesdotze. Són algunes de les mesu-res que, segons els experts, aug-mentarien el nostre benestar.
En general, es tracta de re-cuperar els horaris que feien elsnostres avis i que tenen a la res-ta d’Europa. Catalunya ha estathistòricament situada en l’horaridel meridià de Greenwich, és adir, l’horari anglès, però la plu-
riocupació masculina durant elfranquisme, sumada al fet quel’any 1942 el país es va alinear vo-luntàriament amb Alemanya,que havia imposat el seu ús ho-rari a una gran part de països eu-ropeus, ha donat com a resultatels horaris que tenim avui dia.
La plataforma Ara és l’horavol canviar tot això en els prò-xims tres anys. “La gent tindriamés temps per estar amb la fa-mília i els fills, cosa que reduiriael fracàs escolar, hi hauria méshores d’oci i per fer esport i dor-miríem una hora més, cosa quemilloraria la productivitat delstreballadors”, assegura a LíniaMar Fabian Mohedano, pro-motor de la iniciativa.
Diferents estudis reflectei-xen que els horaris laborals ac-
tuals perjudiquen la competiti-vitat i la producció empresarial,augmenten els riscos psicosocialsdels treballadors i mantenen lesdesigualtats entre gèneres.
EL PARLAMENT HO ESTUDIAEl govern de la Generalitat dónasuport a aquesta iniciativa ambla creació d’un grup de treballadscrit a la Conselleria de Pre-sidència, que estudiarà les pro-postes de racionalització del nouhorari, analitzarà la implemen-tació i coordinarà el seguimentde les accions que s’acordin.
En aquesta mateixa línia, elCongrés dels Diputats tambéestudia una proposta per retar-dar el rellotge una hora, segonscorrespon a Espanya per la sevasituació geogràfica.
» La Plataforma Ara és l’hora proposa fer l’horari de Londres per millorar la vida dels ciutadans» La Generalitat dóna suport a la iniciativa amb la creació d’un grup de treball que estudiarà la mesura
Pamela MartínezCASTELLDEFELS
REDACCIÓ4L’Associació Em-presarial de l’Hospitalet i elBaix Llobregat (AEBALL) vacelebrar el passat 8 de maiguna jornada sobre la reformahorària. L’entitat, que englobaempreses de tot el Baix Llobre-gat, com Castelldefels, es va po-sicionar totalment a favor de lanecessitat de la racionalitzaciódels horaris. A la trobada hi vaassistir, entre altres, IgnacioBuqueras, president de la Co-missió Nacional per a la Racio-nalització dels Horaris, la pla-taforma que vol impulsar, en
l’àmbit estatal, el canvi d’hora-ris. Buqueras va explicar quel’horari vigent actualment a Es-panya perjudica la societat, i es-pecialment les dones en temesclau com la conciliació familiari la igualtat.
En aquest sentit, ManuelRosillo, president d’AEBALL, vapresentar dues llistes de pro-postes, adreçades a les admi-nistracions públiques i a lesempreses, que demanen mesu-res per a la conciliació de la vidalaboral i familiar i una reformade l’actual sistema horari.
Les empreses es posicionen a favor de la reforma horària
La Plataforma Ara és l’hora assegura que la reforma horaria millorarà la productivitat i la salut dels ciutadans. Foto: Arxiu
Com els nostres avis
| 4OpinióJuny 2014líniamar
líniamar
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Dipòsit legal: B.12315-2013
redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]
Un diari plural Un diari participatiu
Actualitat a la xarxa
Em voldria solidaritzar ambJaume Sastre i amb tota la sevalluita a favor de la llengua cata-lana. M’agradaria poder expres-sar-li tot el meu suport a un do-cent de les Illes molt valent i moltferm que està donant la vida peruna causa justa.
Després de 40 dies de vaga defam es fa necessari felicitar, de totcor, a aquest coratjós mestre. Calno oblidar que la nostra estimadallengua catalana continua amena-çada i vilipendiada per alguns que,amb la vida blindada, volen ani-hilar-la completament. A més,malauradament, aquests lingüici-des encara tenen molt de poder i,sobretot, tot un Estat imperialistaque els protegeix per exercir lesseves terribles atzagaiades contrala llengua de Pompeu i Fabra.
Endavant Jaume amb la tevalluita cívica i pacífica. Endavantamb la lluita a favor del català ar-reu dels Països Catalans. Enda-vant amb el civisme i la fortalesapolítica per enderrocar els mursque pretenen anorrear la llenguadels nostres ancestres. Ara ésl’hora de la insubmissió lingüís-tica per tal de no aplicar, de cap deles maneres, la nefasta llei Wert acasa nostra.
4Coratge cívicper Josep M. Loste
#AdéuMundial#FroilánEsCorona #AusàsCondemnat
4Amb pecat originalper Jordi Lleal
Mai no he amagat la meva con-dició republicana i d'esquerres,però encara que molts no emcreguin, us puc assegurar queno escric des d'aquest vessant,sinó com un ciutadà normalfastiguejat pel lamentable es-pectacle que s'està oferint ambel relleu del cap d'estat. Deveres, no tinc cap intenció d'o-fendre ni d'insultar els queviuen aquest moment ambil·lusió, però escoltar determi-nades declaracions i veure comla majoria de mitjans de comu-nicació han abandonat qualse-vol esperit crític i lloen fins alímits insospitats la corona i elsfuturs monarques resulta del totinsuportable.
El ‘telediario’ de la televisióestatal (que paguem tots) vacrear el seu particular compteenrere (“quedan x días”), fentun desplegament de mitjanssense precedents i oferint els es-pectadors una imatge edulco-rada i sense ombres d'unainstitució en hores baixes. Tots'hi val per vendre que senseJoan Carles I no tindríem de-mocràcia, que la successió ar-riba en el millor moment i que
els ara ja reis suposaran gairebéuna revolució, portant el país al“lloc que li correspon”.
També els polítics s'apuntena aquesta espècie de catarsicol·lectiva, animant els madrile-nys i a tots els espanyols a enga-lanar els seus balcons, els seuscotxes o el que calgui amb labandera pàtria o, millor encara,amb la foto de Felip i Letizia,donant les gràcies per comptaramb una parella tan preparadaper encapçalar l'estat espanyol.De fet, els empresaris de Ma-drid van distribuir més de50.000 cartells perquè estiguinexposats a tots els establimentsde la capital.
Espero, i ara sí que torno almeu republicanisme, que passiaviat aquest barroer intent del'stablishment per reforçar unainstitució caduca i anacrònica(però que tan bé ha servit elsseus interessos). Intent quetambé es podria qualificar deparadoxal, ja que per evitar en-trar en debats profunds s'utilitzael paper “purament representa-tiu del rei”, però alhora reclamaa Felip VI “que dirigeixi els can-vis que el país (?) necessita”.
per Andreu Grimalt
4Buff!
El princep Felip ha estat procla-mat rei d’Espanya amb el nomde Felip VI. Una intensa cam-panya ha esclatat els darrersdies als mitjans de comunica-cio mes afins, entrant en com-petencia a veure qui la diu mesgrossa i qui li ret el mes gran ho-menatge de pleitesia, ensabo-nant-lo, realcant els seus meritsi qualitats per exercir el carrec,rient-li les gracies, etcetera.
Tota una cort de llepa culs,palafreners i aduladors interes-sats a continuar amb l’actualstablishment. Ens el presentencom la gran esperanca del futur.Per a qui? Neix com a nou rei ivindra amb una entesa sota elbrac? O sera l’enesima frustra-cio amb aixecar excessives ex-pectatives sobre quue algunacosa pot canviar en les relacionsCatalunya-Espanya? No hi haningu dels seus cortesans ques’atreveixi a dir-li al princep que
va nu, o si voleu, que vesteixparracs i no va com caldria anaren condicio i forma? Una reia-lesa amb un pecat original en elseu naixement pel nomena-ment de Joan Carles com a rei,pel General Francisco Franco,saltant-se la linia successoriadel seu pare don Juan de Bor-bon. Pecat que continua sensepenediment per part de l’actualrei que va jurar els “PrincipiosFundamentales del Movimiento”i dels que se sapiga encara noha abjurat. M’abstinc d’entraren si Leticia, la futura reina,vestira un model o altre a la ce-rimonia, com feia TV1.
Si unes de les funcions deFelip VI ha de ser arbitre i mo-derador i declara Espanya unanacio unica, deixa de ser neu-tral. Per tant queda ja desquali-ficat per la missio que se suposaque ha d’exercir. No tenimremei o rei?
@ElHumanoide: Si en el banquete de lafiesta de coronación hay pinchos morunos,igual Froilán se lanza y nos alegra un pocola tarde.
@encampanya: Jordi Ausàs confia quequan surti de la presó el Parlament hauràaprovat les vegueries i la llei electoral quetant i tant inútilment va defensar.
@vpartal: Acabo d'adonar-me que Es-panya ha estat eliminada del Mundial perdues exautonomies seves: Holanda i Xile.Mira per on.
publicitat 619 13 66 88amb el suport de:
Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
| 6
Juny 2014líniamar
Castelldefels Salut | L’ICFO desenvolupa un xip que detecta el càncerEspecialistes de l'Institut de Ciències Fotòniques a Castelldefels (ICFO) han desenvolupatun xip capaç de detectar concentracions molt baixes de la proteïna marcadora de càncer a
la sang, fet que permet el diagnòstic de la malaltia en les seves primeres etapes, tal comdescriu Romain Quidant, coordinador del projecte, a la revista Nano-letters.
Fins a 10 anys i mig de presó perals vint acusats dels prostíbuls
» Les penes més altes han estat pels propietaris del Riviera i Saratoga» L’Audiència ha decretat el tancament dels locals de Castelldefels
La ciutat celebra que la Festadel Cel es traslladi a Mataró
TRASLLAT4La Festa del Celno se celebrarà finalment alterme municipal de Castellde-fels i es traslladarà a Mataró,després que l’OMSICA sol·lici-tés el trasllat de l’emblemàticesdeveniment (que es fa durantles festes de la Mercè) a unaubicació que no entra en con-flicte amb l'entorn de Castell-defels. Des de l’Ajuntament ce-lebren aquesta decisió, ja ques’evitarà l’impacte acústic quepatien els veïns de la ciutat enles anteriors edicions.
Castelldefels es queda sensebandera blava a la platja
PLATGES4Castelldefels ha per-dut la bandera blava, com hapassat també als municipisveïns de Viladecans i El Prat,després de gaudir d’aquest dis-tintiu de qualitat des del 2006.A judici de l’Adeac, entitat queatorga el distintiu a les platges,Castelldefels ha suspès pel so-roll que provoquen les guin-guetes instal·lades a la platja.
Per a aquesta temporadad’estiu, l’horari de les activitatsprogramades a la platja de Cas-telldefels s’ha ampliat fins a la
mitjanit (les activitats es fan ales quinze guinguetes que s’hanobert a la platja). Els establi-ments ofereixen entre principisd’abril i finals de setembre unaàmplia varietat d’activitats, desde zumba i vòlei platja, fins a ci-nema a la fresca i concerts.També serveixen com a localsde restauració. I és el soroll enhorari nocturn a causa d’a-questes activitats el que ha fetque l'Adeac hagi retirat el segellde qualitat (més informació a lapàgina 10).
Deu anys i mig de presó. Aques-ta ha estat la sentència de l’Au-diència de Barcelona per alsvint condemnats pel cas Rivie-ra i Saratoga -el fiscal Antico-rrupció demanava penes defins a 44 anys de presó-, la tra-ma de prostitució il·legal i ex-torsió policial entorn dels dosmacroprostíbuls de Castellde-fels. Els propietaris dels ma-croprostíbuls han estat con-demnats amb les penes mésaltes. Raul Pascual i José Car-los Hazas (amos del Sarato-
ga), han estat condemnats a deuanys i mig i set anys i onze me-sos de presó, respectivament.Pel que fa al Riviera, els seuspropietaris, Antonio Herrero iJosé Vera, han estat condem-nats a vuit anys i onze mesos, elprimer, i set anys i onze mesos,en el cas del segon.
També han caigut penes depresó sobre els sis policies na-cionals acusats. La pena mésalta ha estat per al comissariLuís Gómez, condemnat a sisanys de presó per suborn pas-siu i omissió del deure de per-seguir delictes. I l’inspectorJosé Javier Martin ha estatcondemnat a cinc anys i mig persuborn passiu. L'inspector en
cap, Abundio Navas, ha estatcondemnat a tres anys per sub-orn i falsificació documental; iAndrés Otero, policia jubilat, acinc anys per suborn passiu iomissió de perseguir delictes.
L’advocat Fernando Martí-nez també ha estat condemnat,amb una pena de sis anys ivuit mesos de presó, per extor-sió, mentre que els altres dosadvocats han estat condem-nats a un any i mig i dos i mig.
Finalment, l’Audiència hadecretat el tancament definitiudels dos macroprostíbuls, des-prés que a l’abril va ordenar lafinalització de la clausura tem-poral dels bordells, tancats desde l'any 2009.
Les portes del macroprostíbul Saratoga de Castelldefels, precintades pels Mossos d’Esquadra. Foto: Ajuntament
Neus MàrmolCASTELLDEFELS
9 | Castelldefels Juny 2014 líniamar
Castelldefels escalfa motors percelebrar la Festa del Mar el juliol
MISSA SOLEMNE4Dimecres16 de juliol, a les sis de la tar-da, se celebrarà la missa so-lemne a la Verge del Carme, al’església de la Mare de Déu delCarme (Can Bou) i, a conti-nuació, es farà la processó.
L’itinerari sortirà des del'església de la Mare de Déu delCarme, passarà per l’avingudaCiutat de Màlaga, l’avingudaConstitució, els carrers Dr. Fle-ming, Arcadi Balaguer, Dr. Fe-rran, Santiago Rusiñol, ObispeUrquinaona, Dr. Marañón, laplaça Joan XXIII, l’avingudaManuel Girona, l’avinguda Ca-nal Olímpic i el Passeig Marítimfins al Club Nàutic, on s'em-barcarà la Verge fins al ClubMarítim, si la mar ho permet.
Processó i missasolemne a laVerge del Carme
ACTE CENTRAL4Dissabte 19de juliol tindrà lloc l’acte mésesperat i representatiu de laFesta del Mar de Castelldefels:la desfilada de pirates (a les19:00, a la plaça de les Palme-res) i el desembarcament (ales 20:00 hores a la platja).
Abans, a les deu del matí, elBeach Club Esportiu El Pèndolacollirà el Torneig 4x4 de vo-leiplay Voleiboom. Més tard, alvespre, després de les exhibi-cions dels pirates, es farà unasardinada popular (a les 21:15hores, al passeig Marítim), queorganitza l’Agrupació de PiratesSardiners i Trabucaires de Cas-telldefels.
A les 23:30 hores es faranels focs artificials i, un quartd’hora més tard, començarà elball amb l'orquestra La Gira-solal solar del passeig Marítim.
La desfilada pirataserà l’acte centralde la Festa del Mar
Castelldefels ja es prepara per ce-lebrar una de les festivitats mésesperades de l’any, juntamentamb la Festa Major: la Festadel Mar, que tindrà lloc al mu-nicipi del 18 al 20 de juliol, peròque ja ha celebrat alguns actesdes del passat dia 14 de juny.
El passeig Marítim, el parcde la Mar i la plaça de les Pal-meres seran els escenaris on es-clatarà tota la vitalitat d’aques-tes jornades festives que orga-
nitzen conjuntament l’Àrea deFestes de l’Ajuntament de Cas-telldefels i les diferents asso-ciacions del municipi.
La peça central de les festesde la mar, com cada any, serà eldesembarcament pirata (dis-sabte, 19 de juliol, a les 20:00hores a la platja), acte que re-memora el passat pirata de laciutat. L’esdeveniment consis-teix en un muntatge amb lareproducció del castell, de duesgaleres i del poble, i hi partici-pen dos-cents figurants.
La resta de la programacióestà adreçada a un espectremolt ampli de públic, amb ac-
tivitats infantils, concerts derock, balls populars, havaneresi focs artificials, entre altres.
Les festes populars d’a-quests dies coincideixen, comcada any, amb la celebració dela Mare de Déu del Carme (16de juliol) i se celebren des del1998, quan la Regidoria de Fes-tes de l'Ajuntament de Castell-defels va proposar a la Comis-sió de Festes fer una nova ce-lebració: la Festa del Mar, ambl'objectiu de difondre els refe-rents històrics de la ciutat, fer-ne divulgació i donar a conèixerel patrimoni arquitectònic mésimportant de Castelldefels.
Neus MàrmolCASTELLDEFELS
Gavà| 10
Juny 2014líniamar
Gavà comença l’estiu vestit degala amb motiu de l’arribada dela celebració més esperada del’any: la Festa Major de SantPere, que tindrà lloc els pròximsdies 26, 27, 28, 29 i 30 de juny.“Les festes de tots els gava-nencs i les gavanenques queconviden a trencar la rutina i re-córrer els carrers i espais públicsper gaudir les moltes activitats.Tota la ciutat esdevindrà unescenari amb propostes per agrans i petits”, explica l’alcal-dessa, Raquel Sánchez, en lapresentació de les festes.
Les celebracions comencendijous, 26 de juny, amb les in-auguracions de diverses expo-sicions, una obra de teatre pro-tagonitzada per Joan Pera, i ci-nema infantil al parc municipal
de la Torre Lluc. Les festes se-guiran durant divendres, 27 dejuny, amb activitats per a totsdurant el dia (contacontes, tor-neig de beisbol, la Zona Jove...),i el piromusical a la platja, seguitdel ball amb l’Orquestra OEM,ben entrada la nit.
Dissabte hi haurà la festaaquàtica familiar i el mercatmedieval de l’Eramprunyà, almatí, entre altres, i al vespre, el
correfoc infantil, seguit de laversió per a adults. A la nit, lamarxa continuarà amb el Ball derevetlla a càrrec de l’OrquestraCimarrón, al parc de la TorreLluc, i les Nits de Cabaret, a lapista de Can Tintorer.
Diumenge, les festes s’aco-miadaran amb el safari foto-gràfic i la diada castellera, entrealtres actes, al matí, i al vespre,la Fi de festa per a la gent gran.
Els correfocs infantil i adult es faran dissabte, 28 de juny. Foto: festamajor.cat
Gavà celebra la Festa Major de Sant Pere del 26 al 30 de juny» Durant cinc dies la ciutat gaudirà d’activitats per a tots els públics » Es faran exposicions, concerts, tallers, el mercat medieval i altres
La platja de Gavà, l’única de lacomarca amb bandera blava
PLATGES4La platja de Gavàserà l’única del Baix Llobregatque veurà onejar la banderablava (compta amb el distintiudes de l’any 2011), que reconeixla qualitat del litoral. Enguany,els municipis veïns (Viladecans,Castelldefels i El Prat) l’hanperdut després que l’Adeac noels hi hagi atorgat per diversosmotius (més informació a lapàgina 6).
El Tinent d'alcalde i presi-dent de l'àmbit de Governació,Via Publica, Urbanisme, MediAmbient i Sostenibilitat de l'A-juntament de Gavà, José Bisbe,va assistir a l'acte d'entrega dela bandera blava, que va tenir
lloc fa uns dies a Port Ginesta(Sitges). El conseller de Territorii Sostenibilitat, Santi Vila, tam-bé va intervenir durant l’acte.
La bandera blava és un dis-tintiu concedit a aquells muni-cipis que realitzen un especialesforç en la gestió de l'entorn li-toral, de les seves aigües inte-riors i de les seves platges d'u-na manera respectuosa amb elmedi ambient i la natura. Per tald’obtenir la bandera blava, lacomunitat local i les seves plat-ges han de complir una sèrie derequisits, que fan referència a laqualitat de les aigües de bany, lainformació i l’educació am-biental, la seguretat i els serveis.
MEDI AMBIENT4Gràcies a laimplicació de l'Àrea Metropo-litana de Barcelona (AMB), laplatja de Gavà ha entrat a for-mar part del projecte europeuOPERAs, que té com a objectiuavançar en la recuperació delspaisatges dunars.
Gavà ha estat un municipipioner a l'estat espanyol enexecutar el primer passeig ma-rítim que incorporava el siste-ma dunar com una estratègiabàsica del paisatgisme.
Ara, a través del projecte eu-ropeu, es faran diverses ac-cions, com la retirada de bonapart de la vegetació invasora,afavorint així el creixement deles espècies dunars.
A més, es crearan dunescompletament noves per talde permetre el retorn de la flo-ra i la fauna autòctones. Peraquest motiu reben el nom de“dunes híbrides” (el projectepreveu dunes creades de formaartificial, però també deixarà
que la mateixa naturalesa se-gueixi el seu curs).
L'objectiu del projecte OPE-RAs és, sobretot, lluitar contraels factors de degradació delpaisatge dunar que són, prin-cipalment, la neteja mecanit-zada de la sorra, la presència depersones de manera intensa i alllarg de tot l'any que trepitgenla sorra i desplacen i alteren elrelleu dunar, i la gran afluènciade gossos sense corretja i gats,entre altres.
Neus MàrmolGAVÀ
Recuperar el paisatge dunar
Societat | Més de 1.300 places en activitats d'estiuAquest estiu hi haurà onze casals esportius, sis educatius en el lleure, sis artísticsi un casal lúdico-científic, a més de tres propostes de colònies i tres més de cam-
paments. En total, hi haurà més de 1.330 places, 180 més que l’any passat en activitats organitzades per l’Ajuntament de Gavà i 22 entitats de la ciutat.
| 12
Juny 2014líniamarViladecans
ERC ha presentat recentmentuna proposta de resolució alParlament de Catalunya sobreels serveis oftalmològics del’Hospital de Viladecans des-prés de la retirada de part de lapoblació que atenia el serveid'oftalmologia a un centre sani-tari privat.
En total, 126.000 usuarisque pertanyien a l'àrea de SantBoi han passat a ser atesos perl'Institut Català de Retina (ICR),una organització privada, en llocde fer-ho al centre de Viladecans.Segons ERC, això no té sentit, ja
que el cost del servei prestatper l’Hospital de Viladecans, detitularitat pública, és més eco-nòmic que el de qualsevol clíni-ca privada, per la qual cosa la for-mació no entén per què s’hapres la decisió de traslladar-losa l’ICR. Segons el Departamentde Salut, el trasllat s’ha fet “permillorar l’accessibilitat de la po-blació de Sant Boi als serveis”.
UNA RESPOSTA A L’AGOSTEsquerra també ha recordat queles resolucions mandaten l’exe-cutiu d’Artur Mas perquè infor-mi abans de l’agost del 2014 dequin model de cooperació sani-tària i sociosanitària adoptaranen la xarxa territorial del sectorsanitari Baix Llobregat Centre-
Litoral i l’Hospitalet de Llobre-gat. ERC també vol que es ga-ranteixi la suficiència financeraanual de l’Hospital de Viladecansperquè continuï la cartera deserveis actual i, en un futur,s’incrementi, a més d’augmentarla capacitat d’assolir més enda-vant la demanda assistencial,mèdica i quirúrgica d’aquestazona de la comarca.
Per aquests motius, el grupparlamentari d’Esquerra Repu-blicana ha demanat complir lesresolucions parlamentàries sobrel’Hospital de Viladecans i ha re-clamat al Govern que presenti alParlament els costos de la rees-tructuració de la prestació delsserveis d’oftalmologia, entre al-tres demandes.
Els treballadors i veïns temen que l’Hospital de Viladecans esdevingui un centrre “lleuger”. Foto: ICS
ERC reclama respostes davant la pèrdua de serveis de l’Hospital
» El grup presenta al Parlament una proposta de resolució sobre els serveis oftalmològics del centre, que s’han traslladat a l’ICR
Canvi d’imatge del parc del Torrent Ballester
NATURA4El parc del TorrentBallester de Viladecans ha co-mençat a renovar la seva imat-ge després de 17 anys d’urba-nització d’aquest espai, que ésun dels més utilitzats de la ciu-tat. La millora s’ha acordatdins del Contracte de Barriamb l’AAVV La Unión i es faràgradualment fins a finals d’any,a càrrec, en gran part, de la Bri-gada Municipal de Viladecans.
Entre les accions que s'estanduent a terme aquests dies,
destaquen la instal·lació d’unsistema de recirculació d’ai-gües al llac, un dels elementscaracterístics del disseny delparc, que recrea el paisatgeagrícola del delta del Llobregati pel que va rebre el PremiFAD, entre altres.
El parc compta amb unasuperfície de 2,1 hectàrees i hiha plantats més de 350 arbres,a més d’àmplies zones verdes.Es tracta d’un dels pulmonsverds de la ciutat.
Casals i Forcadell debatensobre l’estat propi a la ciutat
AGENDA NACIONAL4MurielCasals, presidenta d’ÒmniumCultural, i Carme Forcadell,presidenta de l’Assemblea Na-cional Catalana (ANC), junta-ment amb el president de l’As-sociació de Municipis per laIndependència (AMI), JosepMaria Vila d’Abadal, van pro-tagonitzar fa unes setmanes eldebat sobre la creació d’uneventual estat propi que porta-va el títol de La voluntat ma-joritària de la ciutadania ca-
talana de constituir Catalunyacom a nou estat independent.
L’esdeveniment va estarconduït pel periodista JosepPuigbó, i s’emmarcava en elcicle de primavera Els Dijousd’Òmnium que organitza pertercer any consecutiu la secciólocal de l’entitat.
Durant l’acte, les dues re-presentants de la societat civilcatalana van donar la seva opi-nió sobre les aspiracions na-cionals de Catalunya.
Neus MàrmolVILADECANS
Educació | Un programa europeu per digitalitzar les escoles Viladecans s'ha sumat a un projecte europeu que pretén usar les noves tecnologies per
millorar l'aprenentatge, anomenat IMAILE (Innovative Methods for Award procedures in ICTLearning Europe), que pretén desenvolupar entorns personals d'aprenentatge per millorar l'èxit educatiu i actualitzar la metodologia d'aprenentatge per adaptar-la a l'actual context.
El Prat de Llobregat| 14
Juny 2014líniamar
Els socialistes del Prat han vo-tat a favor d’una moció presen-tada pel grup municipal d’ICV-EUiA en la qual es reclama laconvocatòria d’un referèndumperquè els ciutadans puguindecidir entre monarquia i re-pública com a model d'Estat.
La moció d’ICV-EUiA va serpresentada durant el ple cele-brat el passat dimecres 4 de junya l’Ajuntament del Prat, i va ob-tenir el suport del PSC, l'abs-tenció de CiU i el vot contrari delPP, segons han informat fontsmunicipals. El text es va apro-var amb caràcter d'urgència,dos dies després de l’anunci del’abdicació del rei Joan Carles I,el 2 de juny passat.
El consistori pratenc mani-festa mitjançant la moció que
“no accepta un relleu automàtic”a la direcció de l'Estat “mitjan-çant una llei orgànica” i “senseobrir l’oportunitat democràticade consultar la ciutadania i de-cidir sobre el model d'Estat”.
El text també insta la ciuta-dania a “exigir” la convocatòriad'un referèndum sobre monar-quia o república perquè siguinels mateixos veïns els que deci-
deixin amb els seus vots la for-ma d'Estat que prefereixen.
El text diu també que “cadavegada està més estesa la de-manda” de la celebració d'unaconsulta sobre monarquia o re-pública i incideix que “això ésencara més evident perquè hi hamoltes generacions que no vantenir l'oportunitat d'escollir elmodel d'Estat que volien”.
Una manifestació a favor del referèndum sobre la monarquia. Foto: CAU
El PSC dóna suport al Prat a unreferèndum sobre la monarquia
» La moció ha estat presentada per ICV-EUiA al Ple i ha obtingut el suport del PSC, l'abstenció de CiU i el vot contrari del PP
El port de Barcelona aboca100.000 m3 de sorra a la platjaINFRAESTRUCTURES4Com acompensació per la regressió dela costa del Prat provocada perles noves dàrsenes portuàries,durant les darreres setmanes demaig el port de Barcelona ha re-alitzat treballs d'aportació desorra a la platja del Prat.
L’operació correspon a l'a-cord entre l'Ajuntament del
Prat i l'Autoritat Portuària deBarcelona. En total, s'hi hanabocat uns 100.000 metres cú-bics de sorra de bona qualitatprocedents de la zona de PortGinesta (Sitges).
L’abocament de sorra s’harealitzat a la zona del CentreMunicipal de Vela i ha duratdues setmanes.
EDUCACIÓ4L’escola PompeuFabra del Prat iniciarà unanova etapa educativa desprésque la Generalitat hagi pres ladecisió d'iniciar un nou projecteeducatiu per al pròxim curs2014-2015.
El canvi s’ha fet a partird'una fórmula de tancamentadministratiu, que permetràconfigurar el centre per posaren marxa el nou projecte.
Així, l’escola obrirà el cursque ve amb el mateix equipa-
ment, però sota un nou nom,un nou equip directiu i part delpersonal docent també renovat.
El Departament d'Ensen-yament de la Generalitat deCatalunya va comunicar la de-cisió fa unes setmanes arran del’auditoria realitzada al centreque, segons han dit fonts de laGeneralitat a diversos mitjans,evidencia que hi ha diversos as-pectes que cal modificar per talde millorar els resultats acadè-mics de l’escola.
L'Ajuntament del Prat enténque amb aquest procés es posenles bases per construir unanova etapa educativa “que per-metrà dotar l'alumnat de lesmàximes oportunitats i garan-ties d'èxit”.
El consistori pratenc tambéha volgut manifestar el seu “re-coneixement i agraïment a l'e-quip docent i comunitat edu-cativa per la feina realitzada finsara a l’escola Pompeu Fabra delPrat”.
Neus MàrmolEL PRAT DE LLOBREGAT
Renovació de la Pompeu Fabra
Societat | Entitats donen documentació a l’Arxiu Les entitats Amics de l'Art del Prat, l’Associació Bàsquet Pratenc, Casa de
Andalucía i la Coral Lo Llobregat de les Flors han cedit i donat recentment laseva documentació a l'Ajuntament del Prat. És una documentació de gran valor
sobre les mateixes entitats, que ajudarà a conèixer la seva història.
| 16Juny 2014líniamar
Quines són les seves principalspreocupacions com a alcalde delPrat de Llobregat?El que més em preocupa és l’atur.És el que afecta la vida de les famí-lies. En el cas del Prat, hi ha unataxa d’atur del 17% i afecta 5.800persones i els seus nuclis familiarsi els nens que estan en procés for-matiu. Ara hi ha molts que nopoden fer activitats extraescolars opagar el menjador perquè lesseves famílies no s’ho poden per-metre. La prioritat de l’Ajuntamentés pal·liar els efectes de la crisi queafecten directament la vida de lespersones.
Quines són les polítiques muni-cipals per fer front a la crisi del'ocupació?Tenim un pla d’ocupació on femun esforç econòmic molt gran perdonar feina a persones que no
tenen cap possibilitat en el mercatlaboral ordinari, que vénen de ser-veis socials i que no arriben a larenda mínima, o bé que han aca-bat el subsidi i no tenen presta-cions o persones que tenendesequilibris emocionals. Tambéoferim plans d’ocupació vinculatsamb la formació que s’adrecen alsjoves o a persones que han de ferun reciclatge important. Tenim unpressupost de cinc milions d’eurosdedicats a les polítiques de pro-moció econòmica. Pel que fa a lesempreses, el pla d’ocupació dónaa cada empresa o autònom queofereixi feina a una persona delPrat 2.000 euros perquè la contra-cti durant sis mesos, i 1.000 eurosmés si la contracta sis mesos més.Pensem que és més important lacontractació des de l’economia pri-vada, més que no pas que l’Ajun-tament contracti algú perquè pintibancs o voreres.
Pel que fa a la crisi de l’habi-tatge, quines accions ha emprèsl’Ajuntament per pal·liar els seus
efectes als ciutadans que en pa-teixen les conseqüències?Davant de les problemàtiques de-rivades dels processos de desno-naments tenim una empresa locald’habitatge des de fa tres anys.També hem signat convenis ambl’Agència d’Habitatge de Catalu-nya, la Diputació i Càritas. A més,oferim assessorament jurídic, tèc-nic i econòmic a les persones que,enfront d’un procés d’interlocucióamb un responsable d’una oficinabancària, no entenen exactamentde quina manera es poden defen-sar a títol individual.
El comerç local també està pa-tint els efectes de la crisi econò-mica. Què fa l’Ajuntament perajudar els botiguers del Prat?Tenim un pla director local de di-namització del comerç. Per als co-merciants del Prat fem promoció,formació i dinamització, amb ac-cions comercials de difusió, entrealtres. En general, hi ha un mini-fundisme de comerç que quananava tot bé, funcionava. Però és
obvi que amb una davallada delconsum és insostenible i la gent hahagut de tancar, sobretot els quehan de pagar lloguer pel local. Elcomerç que ha de pagar un lloguerno és capaç de fer front a la crisi.
Com afecten les grans superfí-cies al petit comerç, com l'outletprojectat a Viladecans, que esconstruirà molt a tocar del Prat?Hi ha una estructura de comerçdesproporcionada en relació ambla capacitat de consum i s’està fentpalesa l’amenaça de la nova cul-tura del comerç de les grans mar-ques i les grans superfícies, comara l’outlet de Viladecans. Alesho-res, el petit comerç no té mésremei que modernitzar-se. L’ofertadels centres comercials, sobretot siestà vinculada a grans marques,però, segurament té un impactemenor al Prat. Tot i això, no hi hadubte que les centralitats comer-cials signifiquen que la gent hi va.En aquesta zona hi ha massa su-perfícies i el fet que n’arribin denoves és negatiu i excessiu.
Va respirar tranquil quan el pro-jecte d’Eurovegas va marxar aMadrid?Sí, és clar. Allò era un disbarat i unavergonya com a país. També eraun gravíssim error des del punt devista territorial, perquè la pròximacrisi que vindrà serà l’energètica iel producte de proximitat i la pro-ducció agrícola té un valor moltimportant si es mira des d’unaperspectiva de futur. El patrimonipúblic col·lectiu més importantterritorial que té el Baix Llobregatés el Parc Agrari, amb 3.200 hectà-rees on es pot gaudir de paisatge,ecologia, medi ambient, produc-ció agrària, sostenible i de proximi-tat. I tot això es volia eliminar perposar-hi casinos? No tenia capmena de sentit. Era la destrucciódel Parc Agrari i una operació im-mobiliària especulativa. Hem defer el possible per defensar el Deltai aturar l’amenaça especulativa.Ara, quan un productor vol com-prar sòl, no l’hi venen, l’ha de llogarperquè hi ha propietaris que espe-culen. Això és la gran amenaça.
Text i fotografies:Neus Màrmol
Lluís TejedorAlcalde del Prat de Llobregat (ICV-EUiA)
Entrevista
“Si no canviem el modeleconòmic, tot i que
votem el 9N, l’endemà seguirem igual”
17 | Juny 2014 líniamar
Fa poc s’ha retirat la banderablava de les platges del Prat,Castelldefels i Viladecans (no aGavà). Per què creu que és unaqüestió jurídica, com ha infor-mat recentment l’Ajuntamenten un comunicat, i no un pro-blema relacionat amb la qualitatdels serveis?És un tema que té a veure estricta-ment amb el règim jurídic de la ti-tularitat del passeig. La qualitat dela platja, dels serveis, de l’aigua i dela sorra és excel·lent. Al llarg delsúltims anys hem millorat molt i
hem obtingut la bandera blava. Elproblema és que la platja del Pratpateix la regressió pel Port de Bar-celona i la CMT penetra fins a lazona de la Pineda i l’accés rodatdels cotxes està dintre de la CMT.Aleshores, o bé s’ha de fer una mo-dificació de la CMT o tenir una con-cessió de cinquanta anys per partdel Ministeri per tenir xiringuitos detemporada. Ens han tret la ban-
dera blava temporalment perquètenim aquest expedient de limita-ció de la CMT que s’ha de resoldre.Espero que el pròxim any ho recu-perem, perquè tot està perfecte ino hi ha cap activitat econòmicaque faci soroll, com passa a altresmunicipis que tenen una econo-mia vinculada al turisme, com Cas-telldefels.
Pel que fa al seu futur en l’àmbitde la política local, té previst pre-sentar-se com a candidat a l’al-caldia a les pròximes eleccionsmunicipals que tindran lloc l’anyque ve? La meva organització política en-cara no ho ha aprovat, però jo tincdisponibilitat.
Quin és el seu pronòstic, teninten compte que ICV-EUiA haestat la segona força més vo-tada a les eleccions europees alPrat, després del PSC?No tinc pronòstic perquè les elec-cions locals funcionen amb una di-nàmica diferent. El cas del Prat ésparadigmàtic perquè obtenim un10% dels vots a les eleccions na-cionals –ara un 16% i, a les auto-nòmiques, un 18%-, i en l’àmbitlocal arribem a una mica més del40%. Les lògiques són molt dife-rents, perquè aquí els ciutadansconeixen l’equip de govern i els re-gidors.
Com definiria la seva relacióamb els partits de l’oposició que
hi ha a l’Ajuntament del Prat deLlobregat?Hi ha una relació molt cordial ambtothom al Prat. Hi ha quatre partitsi tenim una relació molt respec-tuosa amb tothom, sigui PP, Con-vergència o Esquerra. I això ajuda,i també el fet de tenir un equip degovern molt estable.
Un altre debat que marca l’a-genda política de la comarca ésel que ha sorgit entorn de l’or-ganització territorial del BaixLlobregat. Creu que, com diuSalvador Esteve, s’hauria decrear una comarca al Baix Nord,amb Martorell com a capital?Hi ha un debat històric entre elBaix Nord i el Baix Sud. Ara, a partirde l’avantprojecte de la Generali-tat de governs locals, el debat ha
revifat i crec que no podem accep-tar una separació. Seria negatiupels ciutadans del Baix Llobregat.En això vam coincidir en una de-
claració de tots els partits de la co-marca, excepte el PP. Una altra cosaés que la meitat de la comarca ésmolt metropolitana i s’hauria dedefinir què es fa des de l’AMB i quèno. Però també el Baix és una co-marca amb molta història. La idio-sincràsia del Baix és molt diferentde la que pugui tenir l’AMB i Bar-celona. No ens interessa per a lacomarca. S’ha de fer una revisiócompetencial perquè no hi hagiduplicitats.
Estan neguitosos amb la re-forma local del PP?Ja està aprovada i està caminant ifem el que podem per intentarque no ens afecti més del compte,però això sobretot preocupa elsmunicipis amb menys habitants.Tot això és una estratègia del PPd’afebliment del món local i d’en-fortiment de les diputacions. No tésentit, fa molt mal i l’estalvi quepromou és fals.
Parlem de l’agenda nacional. Hihaurà consulta el 9 de novem-bre? Què votarà si es fa?Sí, crec que es farà i estem treba-llant perquè hi hagi consulta. I per-sonalment, avui no sóc indepen-dentista i la meva formació encarano ha decidit què votarà.
Com acabarà tot aquest procés?La situació és molt complexa iqueda molt camí per recórrer. Noés una cursa de velocitat, sinó quees tracta d’una cursa de fons. Lasortida ja es va fer, ara s’està cami-nant però la guanyaran els fondis-tes, no els sprinters.
La independència pot ser unaoportunitat per canviar l’statuquoa Catalunya?Ara, el problema més importantde la vida quotidiana de les perso-nes del Prat i dels ciutadans de Ca-talunya ve determinat per unmodel econòmic injust governatdes d’Europa per les elits políti-ques conservadores i de la dretaen connivència amb la socialde-mocràcia, que està molt despis-tada. Hi ha una economia que nopensa en les persones, que pensaen l’acumulació de capital, i unapolítica que és incapaç de regularperquè el que fa és intentar recu-
perar el deute, portant a la misèriamoltes famílies. Aleshores, tot i queel 9 de novembre votem, si això nocanvia, el dia 10 serà el mateix. Ésun problema estructural, delmodel econòmic que mana a Ca-
talunya, Espanya i Europa. Pel quefa a les relacions amb l’Estat espa-nyol, Catalunya té un model queestà esgotat. És substancialmentinjust i s’ha de construir una novarelació que afavoreixi Catalunya.Convé fer-ho per sumar tota l’e-nergia possible i abordar els pro-blemes socials i econòmics que téel país.
El preocupa que a Catalunya l’a-genda nacional sobrepassi l’a-genda social?Jo crec que avui està clarament so-brepassada. L’agenda nacional, unfet que és molt important i quehem d’abordar, no deixa espai perfer front paral·lelament al procés deconstrucció nacional des del puntde vista dels drets socials. Jo crecque això allunya algunes personesi a altres ens incomoda. Nosaltrescreiem que l’agenda nacional had’anar lligada a la social. Què faremamb un país independent amb el27% de la gent pobre?
Creu que Esquerra ha deixat debanda l’agenda social?No, no ho crec. Crec que Esquerraté una prioritat estratègica i legí-tima que és que Catalunya puguivotar per la independència i laresta vindrà després. Però jo crecque la situació actual ja exigeix ales elits econòmiques i polítiquesque actuïn immediatament enl’àmbit social. Jo vull que el governdel meu país combati les causes dela pobresa i de la injustícia.
“Els resultats de les
eleccions europees
no es poden
comparar amb els
locals, on rebem el
40% dels vots”
“Seria negatiu que
el Baix Nord se
separés del Sud,
però s’hauria de
definir què es fa des
de l’AMB i què no”“La retirada de la
bandera blava no té
a veure amb la
qualitat de la platja,
sinó amb una
qüestió jurídica”
Entrevista
“Intentem que la reforma local del PP no ens afecti més delcompte. És una estratègia d’afebliment dels ajuntaments”
19 |
Juny 2014líniamarServeis
L’estiu canvia els hàbits de lagent i relaxar-se a la platja o a lapiscina és una de les formes méscomunes de passar les vacances,però això no està contraposatamb la cultura i molt menysamb la lectura. Algunes biblio-teques de la Xarxa de Bibliote-ques Municipals de la Diputacióde Barcelona canvien d’airesdurant aquests mesos de calori agafen part dels seus llibres,contes i revistes per dur-los al’aire lliure. Aquesta és la sevamanera d’apropar la lectura alsciutadans d’una forma diferentde com ho fan la resta de l’any.
Piscines, platges, terrasses,parcs i tots els escenaris sónbons per despertar les ganes dellegir entre adults i infants. Ésper aquest motiu que els mate-rials que es posen a disposicióen aquests espais s’adrecen a di-
verses edats i interessos. Aixídoncs, tots els ciutadans que uti-litzin aquest servei tindran ac-cés a novel·les curtes de dife-rents gèneres i autors, còmics,
contes, revistes, diaris i tot allòque permeti una lectura ràpida,d’acord amb l’espai on es tro-ben.
COM FUNCIONEN?Per tal de captar nous lectors ivincular la lectura amb el tempsde lleure, a l’hora d’utilitzar lesbiblioplatges o bibliopiscinesnomés cal presentar un docu-
ment identificatiu i no es ne-cessari disposar del carnet de labiblioteca. Però aquesta inicia-tiva no ofereix únicament lec-tura, perquè a banda d’accedirals llibres i la premsa, els usua-ris sovint també disposen d’ac-tivitats, com ara tallers, xerra-des, narracions de contes per alsmés petits, i, en alguns casos, delservei de Wi-Fi per poder na-vegar per internet i consultartant l’oferta de la Xarxa de Bi-blioteques Municipals de la Di-putació de Barcelona com qual-sevol altra pàgina web.
Aquest estiu, les bibliote-ques i els bibliobusos de la Xar-xa de Biblioteques Municipalsportaran els seus serveis a l’ai-re lliure i posaran a disposiciódels ciutadans espais habilitatsper a la lectura a la fresca.
Els dies i horaris de les bi-bliopiscines i biblioplatges va-rien segons el municipi i es po-dran consultar a la BibliotecaVitual de la Diputació de Bar-celona ben aviat.
Els racons de lectura de l’estiu» Les biblioplatges i bibliopiscines converteixen els espais a l’aire lliure en zones on gaudir dels llibres
» Aquesta iniciativa també posa a disposició dels usuaris altres serveis com tallers, xerrades i Wi-Fi
RedaccióBAIX LLOBREGAT
Préstec | Els usuaris trien sobretot llibres entretingutsLes biblioplatges i les bibliopiscines és un servei que té molt d’èxit entre
els ciutadans. L’any passat la majoria d’usuaris van triar llibres i revistes entre-tingudes que es poguessin llegir en una estona curta de temps, però també hi va
haver qui va reservar les novel·les per llegir-les durant un parell o tres de dies.
CULTURA4La presència de bi-blioplatges i bibliopiscines en elpaisatge estiuenc no és cap no-vetat. Una de les més veteranesés la Biblioplatja de Castellde-fels, amb 22 anys d’història, ique l’any 2013 va acollir la visi-ta de més de 2.000 persones du-rant els mesos de juliol i agost enquè va estar oberta.
Ara fa un any, la Xarxa de Bi-
blioteques Municipals de la Di-putació de Barcelona va ampliarla seva oferta als ciutadans i vaposar en marxa el servei dedues biblioplatges, 22 biblio-piscines i nou altres espais ha-bilitats per a la lectura a l’airelliure en diferents jardins, parcs,rambles i terrasses de diferentsmunicipis, entre ells els del BaixLlobregat.
Dues dècades de servei
Amb aquest projecte
es vol fomentar la
lectura d’una
manera diferent
| 20
Juny 2014líniamarComarca
La plaça de l'Església de Cas-telldefels va acollir a finals delmes passat una nova edició de laFira de Sant Ponç, la mostrad’artesania i alimentació que haesdevingut un referent dins delcalendari d'esdeveniments de laciutat, sobretot des que es va ferl'ampliació de format.
En l’edició d’enguany, la firaha gaudit d’un gran poder deconvocatòria i va atraure ungran nombre de visitants, elsquals es van apropar a la plaça del’Església per gaudir de la varia-da oferta de les jornades.
La cita comercial està orga-nitzada per l'Ajuntament de Cas-telldefels, i està orientada a mos-trar productes de l'àmbit de l'ar-tesania i l’alimentació. Així, lesdiferents parades van oferir unagran varietat de productes, des
d’herbes aromàtiques, essèn-cies, infusions, confitura de mel,dolços, llaminadures i pastissosfins a un gran assortiment d'ali-ments característics de la gas-tronomia catalana, com format-ges, mató i embotits, entre altres.A més d’aquests productes, els
darrers anys s'han incorporat ala fira tot tipus de productesecològics i artesania no alimen-tària. El programa va integrar, amés, curioses propostes comuna desfilada d’oques de granja,passejades en burret o un tallerde munyir vaques.
Gran poder de convocatòria de la Fira de Sant Ponç
Viladecans| Fira de Sant Isidre i Mostra d’EntitatsViladecans va celebrar fa unes setmanes la 44a edició de la Fira de Sant Isidre i la 13a Mostra d’Entitats, que concentra gran part de l’activitat delmunicipi durant les dues jornades. La cita va tenir lloc al parc de la Marina ia l’edifici Cúbic i va estar plena d’activitats per al gaudi de tota la família.
RedaccióCASTELLDEFELS
Comerç
GAVÀ4El restaurant de GavàTasta’mm ha rebut recentment eldiploma a la millor tapa del Gas-troGavà, després de ser l’establi-ment que més tapes va servir i elmés votat per la ciutadania du-rant aquesta mostra gastronò-mica que es va celebrar fa unessetmanes al municipi en el marcde la Fira d’Espàrrecs de Gavà.
El xef del restaurant Tas-ta’mm, José Antonio Vilchez, vaser l’encarregat de recollir demans de l’alcaldessa de Gavà,
Raquel Sánchez, el diploma quel’acredita com el millor restaurantde la primera edició de la mostragastronòmica GastroGavà.
La tapa del Tasta’mm era laEnglish Gentleman, una burgerde pollastre de corral al curri,xampinyons frescos, formatgehavarti, compota de pinya i sal-sa de curri-mango, creada per al’ocasió i de la qual se’n van ser-vir 1.571. Els responsables del res-taurant (que va obrir l’1 d’abril) esvan mostrar molt satisfets.
El restaurant Tasta’mm rep el diploma a la millor tapa
IGUALTAT4Fa uns dies es vapresentar el quart Congrés deDones del Baix Llobregat, que secelebrarà a Gavà el novembresota el lema 100% Ciutadania.Les dones com a agents de can-vi social i econòmic, a la qual vanassistir diverses alcaldesses delBaix Llobregat.
Totes van reivindicar la ne-cessitat de tirar endavant el Con-grés “davant les conseqüènciessocials i econòmiques de la cri-si, la manca de lideratge de les
institucions i perquè malgrattots els esforços fets fins ara, calseguir fent accions en favor de laplena igualtat”, explicaven.“L’objectiu del Congrés de Donesés tractar els temes centrats enbuscar la igualtat entre homes idones”, afegien.
El que més preocupa és ladesigualtat de salaris entre ho-mes i dones, l’elevada taxa d’a-tur femení en comparació almasculí i el paper de les dones ala política, segons expliquen.
Un centenar de persones es vanmanifestar a principis del mes dejuny davant les portes de l’Hos-pital Moisès Broggi de Sant JoanDespí en protesta per les retalla-des que pateix el centre sanitari il’acomiadament de cinquanta tre-balladors. La concentració la vaconvocar la Federació d'Associa-cions de Veïns del Baix Llobregat(FAVBL) i el comitè d'empresa del’hospital.
Els manifestants reclamenque es mantingui la qualitat as-sistencial del centre sanitari de re-ferència en aquesta zona de la co-marca i es queixen dels acomia-daments. Els treballadors alsquals se’ls ha fet fora tenien con-tractes discontinus des de feiaquatre anys i ara es contractarantretze persones noves que acaben
de finalitzar els estudis, segonshan informat fonts del comitèd’empresa a diversos mitjans.
El personal afectat és, sobre-tot, d’infermeria i auxiliars. Segonshan dit els afectats, aquest tipusde decisions provoquen el col·lap-se de les urgències. A més, asse-guren que l'hospital ha perdut 30dels 350 llits.
Els sindicats també denuncien
que des del 2010 el pressupost peral funcionament del centre s'ha re-duït en 32 milions d'euros, a pe-sar de l'increment de la pressió as-sistencial. I és que el Moisès Brog-gi ha assumit la feina que fins arafeia l’Hospital General de l’Hos-pitalet, després que aquest hagiperdut la seva capacitat d'hospi-talització i només mantingui la re-lativa a maternitat.
Protestes al Moisès Broggi perl’acomiadament de 50 persones
Neus MàrmolBAIX LLOBREGAT
Es presenta el quart Congrésde Dones del Baix Llobregat
Transport | El Montserrat Exprés comença a circularEl nou tren turístic exclusiu entre Barcelona i Montserrat, el Montserrat Exprés, ja s’ha posat
en marxa. Es tracta d’un servei especial i directe dins de la línia Llobregat-Anoia, que connectaBarcelona amb l’emblemàtica muntanya, una de les destinacions turístiques catalanes amb
més visitants (l’any 2013 va rebre 2,3 milions de visitants). El recorregut dura una hora i mitja.
21 |
Juny 2014líniamarEsports
VILADECANS4Es van quedar ales portes de la glòria. La UD Vi-ladecans va perdre a casa davantel Sabadell B (0-1) el passat diu-menge 17 de juny en el partit detornada de la promoció d’as-cens a Tercera divisió.
Els homes de Juan CamiloVázquez es va quedar sense elpremi de pujar de categoria des-prés de disputar una gran tem-porada. “Avui el futbol no ha es-tat just amb un equip irrepetible,
que perdurarà molt de temps enla ment dels seguidors de Vila-decans, que han omplert el Mu-nicipal com mai per l’entusiasmeque han generat aquests juga-dors”, va expressar Vázquez des-prés de la finalització del partitcontra el filial del Sabadell.
La temporada passada l’e-quip es va quedar a punt dedisputar la promoció d’ascens.Enguany ha fet un pas més i hadisputat el play-off.
L’atleta olímpica viladecanencaMaria Vasco col·laborarà amb elClub Atletisme Gavà encapçalantla pròxima temporada un pro-jecte per impulsar la marxa atlè-tica, l’especialitat on l’esportistava aconseguir la medalla debronze als Jocs Olímpics deSydney (Austràlia) l’any 2000.El nou projecte que dirigirà Vas-co engegarà una nova escola demarxa integrada a l’interior delclub gavanenc.
La iniciativa anirà dirigida so-bretot perquè els més joves pu-guin aprendre els secrets d’a-questa disciplina atlètica sotales indicacions d’una de les mi-llors marxadores estatals. A més,la comarca té una gran tradicióen aquesta modalitat esportiva,d’on han sortit un gran nombrede marxadors com Valentí Mas-sana, Reyes Sobrino o BeatrizPascual, entre altres. Vasco va
anunciar el passat mes de no-vembre que es retirava de lacompetició després de 20 anysde carrera que l’han permès par-ticipar en cinc edicions dife-rents dels Jocs Olímpics.
L’escola començarà a funcio-nar de cara a la pròxima tempo-rada i hi podran participar tots els
atletes del CA Gavà que vulguininiciar-se o millorar la pràcticad’aquesta modalitat esportiva.
Els horaris de la nova escolade marxa atlètica seran els dillunsi els divendres a partir de les 6 dela tarda i fins a dos quarts de vuitdel vespre a la instal·lació es-portiva de la Bòbila.
María Vasco va ser medallista olímpica a Sydney 2000. Foto: Arxiu
María Vasco dirigirà una escolade marxa atlètica a Gavà
RedaccióGAVÀ
La UD Viladecans perd i esqueda a les portes de l’ascens
Castelldefels | Celebren el torneig de cloenda de futbolEl Torneig Cloenda UE Castelldefels 2013-2014 de pre benjamins i infantils va tenir
lloc el passat cap de setmana a les instal·lacions del club de futbol. El campionat estava format per nou grups de tres equips cadascun –7 pre benjamins i dos infantils–, i els partits
anaven dels 20 minuts de durada per als pre benjamins als 35 minuts en el cas dels infantils.
Agenda| 22
Juny 2014líniamar
A PARTIR DEL 26 DE JUNYConsultar horaris Vestigis del Modernisme.Obrim el teló. Mostra sobre les arts escèniquesdurant el Modernisme a partir d'un viatge en-tre Barcelona i París. Lloc: Museu de Gavà.
DIJOUS 3 DE JULIOL18:00 Taller de Redacció del currículum en
anglès per treballar a l’estranger. A càrrec de:Cristian M. Alonso. Lloc: Centre de Recursosper a Joves Can Xic. (Viladecans).
1, 15 I 29 DE JULIOL17:00 Sessió Informativa per a persones em-
prenedores. Es proporcionarà informació so-bre els diversos aspectes que s’han de teniren compte a l’hora de desenvolupar un pro-jecte empresarial des de zero. Lloc: La Guai-ta (Castelldefels).
FINS AL 28 DE JUNYConsultar horari Exposició La infància delPSUC 1936-1939. Mostra d’una part delspapers de Salamanca confiscats al PSUC.Lloc: Cèntric Espai Cultural (El Prat).
FINS AL 30 DE JUNYConsultar horariQuè ens queda de 1714 al Mu-seu de Viladecans. És un projecte de la Xar-xa de Museus Locals que mostra els seus fonsa partir d’elements patrimonials originals delsegle XVIII relacionats amb la Guerra deSuccessió. Lloc: Ca n’Amat (Viladecans).
DIVENDRES 27 DE JUNY15:30 Visita guiada a la Sala Infantil. Explica-
ció del fons documental (llibres, revistes, DVDi CD) disponible a la Sala Infantil. Lloc: Bi-blioteca Central (Castelldefels).
28 I 29 DE JUNYDe 9:00 a 20:00 Torneig Tennis Platja- Club Es-
portiu Tiburón. Lloc: Platja entre el carrer Mas-teler i el Xiringuito Tiburón (Castelldefels).
CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS
Tururuth ens convida a commemorarel Dia per l'alliberament o l'orgull delcol·lectiu LGTB amb una sessió decontes per als més petits. Preu: acti-vitat gratuïta. Lloc: Museu de Gavà.
Conta-contes per als més petits al Museu de Gavà
Dv. 27 de juny a les 17:30
Universitat d'Estiu CasTECHdefels 2014:Cursos per a professorat de Secundà-ria. Set cursos de 30 hores, de dillunsa divendres, de 9:00 a 14:00. Lloc: Salad'Actes de l'Escola Politècnica de Cas-telldefels.
Universitat d’Estiu a la UPC de Castelldefels
Fins a l’11 de juliol, de 9:00 a 14:00
Del 25 al pròxim dia 28 de juny, l’Ate-neu de les Arts de Viladecans acull lesrepresentacions de les obres que ha tre-ballat cada grup durant l’any. Desti-nataris: Tothom. Preu: 2 euros. Lloc:Ateneu de les Arts (Viladecans).
Mostra final de teatre de l’Ateneu de les ArtsFins al 28 de juny (tot el dia)
Competició de catamarà, amb unafesta exclusiva per a regatistes, els seusconvidats i per socis del club, de 22:00a 00:00. Lloc: Platja esquerra del va-rador Club Nàutic Castelldefels.
Regata Catamarà: CampionatEuropeu de Hobie Cat
Ds. 5 de juliol de 10:00 a 22:00
AGENDA MENSUAL
| 24Juny 2014líniamar Pròxima edició: 24 de juliol
