Llibre de les bfstiesRamon Llull

Versió i notes:Francesc Machirant

Il{ustracions:Alejandro Kucharski

Els Nostres Autors

Edicions E BROI\4ERA

1. VIDA

La consideracií que sobre la figura de Ramon Llull ens

ha deixat la história varia segons les époques. Sempre. peró,

se l 'ha vist com una personalitat excéntrica, original i d'al-

guna manera vision)ria, QUe es va avangar a la seua época

i al seu temps i que va elegir uns camins d'indagació intel.lec-

tual allunyats, en la majoria dels casos, dels moiles culturals

de l 'época. I tot aixó, per tal de justif icar uns objectius, uns

ideals de vida que ell mateix es va marcar a partir de la seua

conversió.

No és estrany, doncs, que una figura tan polifacética com

la que ens ocupa, eu€ escriví pr)cticament sobre tots els te-

mes humans i divins, haja tingut desenes de seguidors, i quehaja patit les crít iques i la incomprensió dels seus aferrissats

detractors.

Tanmateix, una bona part de la l legenda que ha perse-guit al nostre beat durant tots aquests segles ha estat degu-

da, no tant a la seua obra com a la utllització o lectura

que se n'ha fet per part dels seus seguidors. Si bé és cert

que en un principi t ingué deixebles intel{igents i influencs

a París (que era el centre cultural més important de l 'épo-

ca), no ho és menys que també tingué seguidors, diguem-

ne, no tan ortodoxos. Entre els qui combregaven amb la

seua obra hi hagué una série de grups semilaics que procla-

maven un franciscanisme exaltat condemnat per I'Església.

També n'hi hagué un grup a Valéncia que escriví obres

sota el nom del beat. A més, gran part del seu sistema

se l'apropiaren els alquimistes fins al punt de crear-se una

llegenda que considerava Llull com a un gran mestre d'al-

químia. Agó cridá I 'atenció de la Inquisició i va ocasionar

7

que durant gran part dels segles XIV i XV el lul.lisme fóraun moviment perseguit.

De tota manera, no tots els seus seguidors s'enfrontaren

amb la cultura oficial. També hi ha noms de pensadors il.lus-tres que deuen part de la seua obra a la influéncia de les ideeslul'lianes. Entre els més importants caldria destacar els noms

de Nicolau de Cusa, Giordano Bruno o Leibniz. O cientí-

fics de Ia :¿lla d'Isaac Newton.Sens dubte el pensament lul'li) posseeix una série d'in-

gredients especulatius d'un gran interés, fins i tot avui dia.La possibilitat de crear un paradigma general en tots els camps

del saber hum) (una unitat del saber), o la possibilitat, a partir

d'un petit nucli de conceptes, d'esbrinar la veritat o falsedat

dels seus arguments, són elements que pensadors i científicsde qualsevol época han de trobar inevitablement interessants

a considerar.

Peró, ¿com va viure Ramon Llull? ¿Quines experiénciesconfiguraren el seu periple vital? ¿Quins fets determinarenla creació de la seua magna obra?

La majoria de dades sobre la vida de Llull les coneixem

gr)cies a un parell d'obres autobiogr)fiques del nostre autor,com també a informacions esparses que apareixen ací i all)al llarg de la seua vasta obra.

Sabem que va n)ixer a Mallorca eI L232 o al principi delt233, només tres anys després de la conquesta de l ' i l la perl'exércit de Jaume I. Va ser fill únic d'una noble família ca-talana assentada a I'illa arran de la conquesta. De ben jove

s'incorpor) com a patge al servei de Jaume I. Posteriormentva ser nomenat senescal i majordom de l'infant Jaume II.

F,L1257 es cas) amb Blanca Picany, de la qual tingué dos fills:

Domingo i Magdalena.

Llull va ser educat per a formar part de l'elit dirigent,i com a tal, conreava la vida cortesana: música, poesia tro-badoresca, relacions amoroses escandaloses... Peró cap als

trenta anys podem dir que s'inicia un nou període en la seua

I

vida. Arran d'una série d'aparicions sobrenaturals de Jesúscrucificat, les quals es repetiren al llarg de quatre dies, Llull

decidí canviar radicalment el rumb de la seua existéncia. Ell

mateix ens ho conta en la Vida coetánia:

<... Estant ell senescal e majordorn del superil.lustre senyor rei de

Mallorques, com fos en la plenitud de la sua joventut e es fos donat

en l'art de tobar e compondre cancons e dictats de les follies d'aquest

món, estant una nit dins la sua cambra sobre lo bancal del seu lit,

imaginant e pensant unavand cangó, e aquella escrivint en aulgar,per una sua ena.morada, la qual lavors d'amor ail e fada ama'ua;

com, doncs, tingués tot lo seu enteniment encés e ocupat en dictar

aquella ztana cangó, remirant a la part dreta aeé nostre senyor Déu

Jesucrist penjant en creu, molt dolorat e apassionat. Lo qual ztist, ltac

gran ternor en si mateix, e, leixant totes aquelles coses que tenia en-

fre les mans, aná's metre en lo lit, e va's colgar.

E lo sendem) de matí levant-se, no curant de la aisió que la nit

passada haaia baüda, torn) a dictar aquella vana e folla cangó que

comengada baaia, e, com altra aegada aquella hora e en aquell loc

mateix tornás a escriure e a dictar aquella mateixa canEó, altra ve-gada nostro Senyor Ii aparec en creu en aquella forrna mateixa, de

la qual z:isió ell molt pus espaventat que no de la primera, leixades

totes coses, an)'s metre en lo lit. Jaxia per aixó, aquella folla volun-tat ell no leixá, ans bé, aprés pocs jorns, tornant ell en acabar aquella

cangó e no curant d'aquelles aisions meraaelloses, fi.ns que tercament,quarta e quinta li aparec".

A partir doncs d'aquestes aparicions, Llull decidí aban-

donar família i béns i emprendre una nova vida guiada per

tres objectius b)sics:

a) La conversió d'infidels.b) La composició de llibres per tal de difondre I'ideal

cristi) primitiu contra els errors dels infidels.c) La creació d'escoles on poder formar en llengües orien-

tals (sobretot )rab) els futurs missioners.Aleshores, cap a I'any 1263 emprén un pelegrinatge a

Sant Jaume de Galícia i a Rocamador, on sant Ramon de

Penyafort li aconsella que es retire a Mallorca. Durant nou

anys (1.265-1274) el beat es dedica a I 'estudi i ala vida con-

templativa. Visita sovint l 'abadia cistercenca de La Reial i

viu sol al puig de Randa. També aprén )rab ense nyat per

un esclau moro que havia comprat.

Durant l 'últ ima etapa d'aquests anys d'estudi, es retir)

al puig de Randa on rebé el que ell va anomenar "il{ustraciódivina". Aquesta il{uminació reaferma les seues idees de

dedicar-se a la conversió dels infidels i a escriure l l ibres que

demostren les veritats de la fe. A partir d'ací, Llull s'esfor-

garl a escriure el millor llibre del món contra els errors dels

infidels: es tracta del seu Art General.

L'any 1274 significa per tant el comengament d'un nou

període de la seua vida ) caracteritzat per la contínua aven-

tura com a missioner laic. Viatja per tota la Mediterr)nia

i per mig Europa: Montpeller, Roma, París, Génova, Tu-

nísia, N)pols i Assís on va ingressar en I 'orde de sant

Francesc.El 1300 regressa a Mallorca, peró s'hi est) poc de temps.

Marxa a Xipre on cau malalt i de poc l'enverinen. En reco-

brar la salut visita diversos llocs, i finalme nt realitza el se-

gon viatge al nord d'África i és empresonat a Bugia. De camí

cap a Europa, ia nau on viatjava va nauf ragar, peró Llull va

aconseguir salvar-se. ¡Tot aixó li succeia ni més ni menys

que als 74 anys!

Entre els anys 1309-l3ll va residir a París. Després del

concil i de Viena s'embarc) de nou cap a Bugia (aproxima-

dament durant la tardor de I'any I3l4) on realitz) una in-

tensa campanya missionera contra els sarrains.

Les últimes dades de qué disposem sobre la vida de Ra-

mon Llull són que va escriure les seues darreres obres a Tu-

nis pel desembre de 1315. Possiblement va morir entre aques-

ta,Jata i el marg de 1316,,al 'edat de 83 o 84 anys, a Tunis,

durant el viatge de retorn a Mallorca, o en la mateixa illa.

Sembla que la l legenda que atribueix la seua mort a I 'ape-

10

dregament rebut pels sarraihs és una transposició pietosa dels

esdeveniments de Bugia ocorreguts deu anys abans.

2. OBRA I ACTITUD INTEL.LECTUAL

Una vida, doncs, l larga i intensa com acabem de veure.

Peró al contrari del que podríem pensar, aquest dinamisme,

aquesta incessant marxa d'un lloc a un altre, no va impedir

al nostre beat que deixara per escrit el seu pensament. Se-

gons l'últim cat)leg, va escriure ni més ni menys que 265

obres en catal), llatí i )rab. En aquestes obres trobem de tot:

poesia, proverbis, sermons, narrativa, polít ica, ciéncia, me-

dicina, retórica, ldgica, f i losofia, teologia, dret, etc.

Aquesta gran varietat en la seua producció troba una clara

explicació si considerem el fet que Llull va dedicar gran part

de les seues energies a convéncer) a persuadir els infidels i

els cism)tics católics, de l 'auténtica fe. Ara bé, si volia con-

véncer gent de diversos paisos i d' idiomes diversos, s'havia

d'adregar a ells en la seua llengua. A més, havia de modular

el seu discurs, segons el públic a qui volia convéncer: des

d'un llenguatge técnic per adregar-se a la Facultat d'Arts de

París, a un de més planer per dirigir-se a la burgesia o al po-

ble de qualsevol ciutat.

De tota manera, quan Llull escrivia sobre filosofia, me-

dicina o matem)tica, posem per cas, no ho feia com a fi ló-

sof, metge o matem)tic, sinó que a9ó constituia una part del

programa que tenia pensat per vendre el seu producte, perconvéncer. Pensava que si podia convéncer les capes més ins-

truides i amb més poder dins de la societat, la resta de la

població els seguiria i així ell tindria el suport necessari per

a aconseguir els seus propósits.El pensament lul'liá reflectit en I'Art General pretenia

creaÍ una ciéncia de les ciéncies, o com diríem actualment,

un paradigma general per a tots els altres camps del conei-

11

xement. Al darrere d'aquest intent hi havia un clar interésper demostrar la unitat del saber. Llull, en contra delsaverroistes', que defensaven la separació entre raó/fe, entrela ciéncia i la teologia, entre les dades de les investigacionsempíriques i les de la revelació, opinava que les veritats reli-gioses podien ser demostrades per <raons necess)ries". Desd'aquest punt de vista, el nostre beat és deutor d'un i l{umi-nisme agustini)' i francisc) segons el qual la filosofia i lateologia es confon en, ja que ambdues són vies d'accés a lamateixa realitat metafísica.

L'evolució del pensament de Ramon Llull es pot divi-dir segons A. Bonner i L. Badia' en quatre grans etapes:

I.- L'etapa prévia a la composició del'Art Gcneral. Aquestperíode ocupa l'última part dels nou anys d'estudi. Aproxi-madament el podríem datar entre els anys 1,272 i 1274.In-clou les diverses versions de la Lógica dAlgatzell, com tam-bé del Llibre de contemplació.

II.- L'etapa quatern)ria va des de la il'luminació de Ran-da (127a) fins a la primera experiéncia dissortada d'ense-nyament a París (1289). Aquesta és l'época de les grans obresliter)ries, i durant aquests anys Llull escriu el Félix o Llibrede meravelles, que inclou el Llibre de les bésties.

[I.- L'etapa tern)ria, que abasta entre 1290-1,308.IV.- En aquesta darrera etapa posterior al seu Art Gene-

ral i que s'allarga des del 1308 fins al 1315, Llull deixa de

t Averrois nasqué a Córdova el n2e iva mor i r a i Marroc I 'any 1198.

Se'l considera un dels fi lósofs )rabs més important. La seua línia de pensament

va seguir un aristotelisme pur, sense cap influéncia platónica. També és de des-

ncar la seua aportació al camp de la medicina.

z Sant Agustí va ser un important fi lósof que va viure del 354 aI430.La

seua obra seguí el pensament de Plató i va dominar tot el camp de la fi losofia

medieval fins al segle XIII en qué va sorgir un altre gran pensador de la cris-

tiandat com fou sant Tom)s d'Aquino.

¡ A. BONNER i L. BADIA Rarnon Llull. Vida, pensament i obra literá-

ria, Barcelona, Empúries, 1988, p)gs. 58-59.

12

banda la qüestió de I 'estructura b)sica del seu sistema, per

concentrar-se en problemes específics de lógica, filosofia i

teologia. Aquesta és una etapa de gran proliferació d'obres.N'escriu 135 d'un total de 265.

3. EL CONCEPTE DE LITERATURA EN LLULL

Fins ara hem analitzat el pensament del nostre autor.Passem ara a examinar quines eren les seues idees sobre I'art

i sobre la l i teratura.

Llull creu que les paraules estan dotades d'una bellesaintrínseca. Per tant, la bona disposició d'aquesta bellesa, és

a dir, la uti l i tzació d'unes paraules determinades en el dis-curs, haur) de produir necess)riament una obra excel{ent des

del punt de vista estétic. I aquesta disposició, aquest c)nonpurament estétic, és el més adequat per a convéncer la gent,que en definitiva és el que persegueix tot discurs, segons Llull.Ara bé, aquesta bellesa de les paraules no va relacionada amb

el seu significant, sinó que depén exclusivament del seu sig-

nificat. Objectivament, doncs, podria establir-se una jerar-

quia de bellesa que aniria d'alló que és material a alló queés espiritual, per a arrtbar finalment a la divinitat que és labellesa absoluta. Aquesta idea segons la qual la bellesa del

discurs s'obté per I 'acumulació de significats bells, explica-riala gran utilitzacií que el nostre beat fa del procedimentretóric de la rEetició.

En una personalitat que de bell antuvi es marca uns ob-jectius tan definits, la literatura no podia defugir la imperio-

sa necessitat de servir de mitj) per aconseguir-los. Per tanten aquest escriptor la l i teratura és un mitj) més d'expressió

del seu afany evangelitzador. I des d'aquest punt de vista s'had'analitzar el didactisrne de gran part de la seua obra, que

en el fons no és més que una trampa per fer arrlbar al lector

un determinat ensenyament doctrinal. Per al beat la l i tera-

13

tura és o bé una lloanga de Déu, o un discurs propagandís-tic camuflat sota belles semblances.

Peró amb el pas del temps la confianga de Llull en laliteratura com a vehicle difusor de les seues idees va min-vant. Cap a I'any 1300 alhora que decau ei seu interés perles provatures liter)ries, creix I'atenció a Ia predicació i a laretórica. S'adona, per tant, de I'efic)cia dc la predicació coma instrument pragmátic i de persuasió. A panir d'aquesta épo-ca són ben nombrosos no sols els sermons, sinó també elstractats sobre la manera de fer-los.

4. RAMON LLULL I LES LLENGÜES

Un dels tópics repetit constantment en la história lite-r)ria és el que qualifica Ramon Llull com oel creador de laprosa. literária en llengua catalanar. Tanmateix, i sense lle-var import)ncia a I'aportació lul.liana en aquest camp, cal-dria tenir en compte que contempor)niament a I 'obra delbeat, la prosa catalana presenta ja textos d'una considerableentitat, com per exemple el Llibre dek Fets de Jaume I, laCrónica de Desclot o l'obra d'Arnau de Vilanova. En defi-nitiva, com afirmen NADAL I PRATS':

"La llengua en qué escriurá Llull és ja, al darrer terg del segleXIII, un instrument apte i ric que s'expressa amb precisió en elsdocuments cancellerescos de Pere el Gran i en obres de notablevolada liter)ria..

A més del catalá, R. Llull va usar eI llatí,I')rab il'occitáen la redacció dels seus textos. En aquestes tres darreres llen-gües s'expressaven els tres mons o )mbits més importantsde l'época: la filosofia escol)stica,Iacivilització )rab i la poesiatrobadoresca.

4 J.M. NADAL i M. PRATS História de h llengua catalana, vol. I, pp.

30r-302.

14

Lautihtzació del llatílipermeté de fer-se escoltar en els

centres culturals més importants de I 'Europa del segle XIII.

L'ús de l ')rab obeeix a la necessitat de ser entés pels infidels

i poder així establir una controvérsia entre el món católic

i el de l'Islam, que conduira a la conversió dels )rabs a la

fe católica. Pel que fa a l'ús de I'occitá, no hem d'oblidar que

Llull s'educ) en el món dels trobadors, els joglars i els cava-llers. Per tant, coneixia molt bé tot aquest món i ell mateix

en la seua joventut havia estat escriptor de poemes trobado-rescos.

5. L'OPUS LUL.LIA

Tradicionalment la gran quantitat d'obres de Llull s'ha

dividit en diversos apartats atenent uns criteris més aviat te-m)tics o de génere. Seguint, doncs, aquesta classificació po-

dríem encabir la totalitat de les seues obres en els següents

blocs:

a) Prosa filosófica. Ací podríem desta car l'Art abreujada

d'atrobar aeritat. Es tracta de la versió catalana de I'obra es-

crita en l latí anomenada Ars Magna.Fou escrita a Mallorca

cap al 1271. En ella els principis filosófics són organitzats

de manera que puguen resoldre matem)ticament tota mena

de dubtes. EI Llibre del gentil e los tres sapis fou escrit pri-

mer en )rab i cap al 1272LIuIl en realitz) la versió al catal).

L'Arbre de sciéncia (1295) és una enciclopédia organirzada

a partir d'uns arbres al{egórics que comprenen tot el saber

hum). També són de destacar un tractat sobre I 'art de per-

suadir anomenat Rethorica nova i el Liber de ascensw et des-

censu intelllectus.

b) Obra did)ctica i religiosa. El Llibre de I'orde de caoa'lleria és un petit opuscle dedicat a la formació del cavaller

cristi) segons la concepció medieval. Aquesta obra tingué

una gran influéncia en el Tirant lo Blanc de Joanot Marto-

15

rell i en el Libro del cavallero et del escudero de D. Juan Ma-

nuel. En el Llibre de Sancta Maria trobem un di)leg entre

dues dames al'legóriques que busquen la millor manera de

pregar la Mare de Déu. La Doctrina pueril és un compendi

de normes sobre l'educació dels infants.c) Obra mística.El Llibre de contemplació en Déu consti-

tueix I'origen de tota la mística lul'liana. Ét ,r.rt mena d'ora-

ció on I 'autor exposa el seu desig d'unir-se amb Déu en la

contemplació. El Llibre d'Arnic e Amat, encara que escrit amb

anterioritat, forma part de Lo romang d'Evast e Blanquer-

na'. És una obra per a ser uti l i tzada pels ermitans. Conté

una série de met)fores morals, una per a cada dia de l 'any.

Finalment, cal destacar també en aquest apartat I'Arbre de

fi.losofia d'amor.d) Poesia. EI Cant de Ramon és una confessió on Llull

ens descobreix els seus pecats i proclama I'excel{éncia de la

seua Art, que li ha estat comunicada per Déu. Lo Descon-

hort és el fruit de la desil'lusió del beat en adonar-se que els

qui tenien el poder no li feien cas. Lo Concili fou escrit per

transmetre les seues idees i peticions als assistens al concil i

de Viena del Delfinat, l'any 1311,.

e) Obres científique-s. Com per exemple el Llihre de I'{a'

tr¿rt, el Tractat d'Astronomia o la Nopa Geometria.

D Obra narratioa. Lo romang d'Evast e Blanquerna est\

organitzat en cinc llibres en record de les cinc nafres de Crist

s Segons afirmen A. Bonner i L. Badia Ramon Llull. Vida, pensament i

obra liteñria, nota 2, pág. 15: "La forma del nom, sense la primera n, és Ia

que es troba en totes les fonts més antigues (fins i tot en manuscrits revisats

pel mateix Llull). Sembla que el nom venia del d'un palau de Constantinoble

(Palatium Blacbernart'tnz), que contenia una estátua de la verge molt venerada

pels pelegrins i croats. A mitjan segle XIV, per eufonia, o perqué una etimolo-

gia popular (de blanc) en substituí una d'envellida i mancada ja de resson)n-

cies, comeng) a predominar la forma moderna Blanquerna, amb n,,.

Nosaltres, peró, mantindrem la denominació de Blanquerna per ser la més

util itzada i que compta amb una tradició de sis segles.

16

i per a exemplificar els cinc possibles estats de vida religiosapels quals passa Blanquerna (que és el protagonista). Aquests

cinc estats són: f.rare, abat, bisbe, Papa, ermit). L'obra és unareivindicació del cristianisme primitiu. Constitueix la res-posta a la crisi d'una societat feudal, davant l 'ascens de laburgesia i d'un món mercantil ista, que no té cap tendénciacontemplativa.

Una altra obra important en aquest apartat és el Llibre

de nteraoelles del qual parlarem tot seguit.

6. EL LLIBRE DE MERAVELLES O FELIX

EI Libre de meraoelles, anomenat també.Félir a partir delnorñdel seu protagonista, va ser esg.ry"4 París entre 1288 ,' ' 'i 1289. En ell se'ns relata la história d'un home que, veiént

que els homes no coneixien ni estimaven Déu, es decidí aescriure un llibre. Així Félix, elprotagonista, recorre el mónobservant i aprenent de la vida que duen els ermitans i elsfilósofs amb els quals parla.

Peró a diferéncia de I'optimisme que sura en el Blanquer-na, en el Félix es detecta una visió pessimista que es fa palesades del seu comencament.

"En tristícia e en llanguiment estava un home en estranya ter-ra. Fortment se meravellava de les gents de aquest món, com tan

poc coneixien e amaven Déu, qui aquest món ha creat e donat

ils hómens en gran noblea e bonea, per tal que per ell fos molt

amat e conegut. Aquest home plorava e planyia com Déus en est

món ha tan pocs amadors e servidors e lloadors. E per go que sia

conegut, amat e servit, fa aquest Llibe de meravelles,lo qual de-

parteix en de_u parts-: go és a saber: Dé9, Apgels, Cel, Elements,

Plantes, Metalls, Bésties, Home, Paradís, Infern.

El ll ibre, si jutgem les deu parts de qué consta, és conce-but com una mena d'enciclopédia en forma novel.lada. Per

17

;.: \' '

I , /f r a - ¡ "

\ f t {

. I

h " . ' i r

tant no hi existeix una )mplia acció unitiria, sinó que la tra-ma dóna cabuda a nombrosos discursos científ ics i morals.

Est) escrit utilitzant un procediment molt normal a l'épo-

\ca: el dil leg entre el mestre i el deixeble.

7. EL LLIBRE DE LES BÉSTIES

Una de les deu parts, com hem vist, que componen elLlibre de meravelles, és la dedicada a les bésties. Al contraridel que podríem pensar, no ens topem ací amb el típic bes-

tiari medieval, sinó que el Llibe de les bésties constitueix un

interessant apóleg polític i sóciológic sobre la vida dels homes.Pel que fa alaseua composició, sembla que la primera re-

dacció del Llibre de les bésties és anterio r ala del Llibre de me-raoelles. Pot ser que Llull I'escrigue ra cap al tZgí i que poste-

riorment, en escriure el Félix, el va incloure com a partintegrant d'aquesta obra, concretament la dedicada als animals.

7.1. ARGUMENT

L'argument és ben senzill. Llull ens explica el fracás delsintents de la rabosa per tal de canviar I'ordre jer)rquic esta-

blit. En ser elegida consellera del rei, la rabosa intentar) amb

tots els mitjans al seu abast que aquest cometa tota menad'abusos per a, finalment, usurpar-li el poder. La rabosa, ambel seu enginy, aconsegueix eliminar tots els seus rivals. A lafi, quan ja és a punt d'enderrocar el rei del seu tron, els lleials

elefant i senglar f.aran que triomfe I'ordre establit, i el trai'-

dor ser) exemplarment castigat.I,'ensenyament moral de la história podria resumir-se en

la següent frase: el rei s'ha de guardar dels mals consellers. Peraixó, en acabar el Llibre de les bésties, Félix decideix portaráquest opuscle a la cort d'un rei perqué li servisca de model.

1B

7.2. FONTS

Pel que fa a les fonts, hom ha detectat la influéncia d'al-

guns escrits orientals com el Calila i Dirnna o Les mil i una

nits.També sembla que és un precedent del Llibre de les bés-

ties eI Roman de Renard, obra francesa que havia estat molt

divulgada per Catalunya.

7.3. ESTRUCTURA: LA UTILITZACIÓ Og L'EXEMPLUM

Un altre element a tenir en compte en I 'estudi d'aques-

ta obra i en general de tota la producció lul{iana és la utilit-

zaci6 que fa de l'qern7¡1.ryry,.Si ja els antics oradors grecs i

romans coneixien l'efidcia d'aquest m"ecanisme retóric, I'Edat

Mitjana el va potenciar en gran manera. I així, sobretot a

partir del segle XIII, I'exempluTrl es converteix en un impor-

tant mitjá de comuni;¿ió d. -asr.r omnipresent en la pre-

dicació adregada al poble.

Ara bé, la utilització que Llull fa d'aquest mecanisme,

el converteix en una eina totalment nova. En lloc de recór-rer a un repertori ja donat, Llull presenta la novetat

d'inventar-se la majoria de materials que empra. Aquesta crea-

tivitat, peró, est) en funció d'aconseguir unes determinades

finalitats pedagógiques.

A diferéncia de l'exemplum medieval que era un relat ve-

rídic inserit en un discurs per tal de convéncer,I 'exemplum

en mans de Llull s'allunya de tot realisme. Alló que li inte-

ressa és aconseguir una atemporalitat i una atopicitat exem-

plars i universalment aplicables.Estructuralment el llibre est) dividit en set capítols.

Aquests capítols van precedits d'un próleg que emmarca tote[ iélat i que converteix Félix en un simple espectador quq

observa el que succeeix entre els animals, sense intervenir

mai en el curs dels esdeveniments. Aquesta .riru.t.rra en la

19

qual u-n determinat exemple es converteix en el marc exte-

.rior d'un nou exemple que ocorre al seu interior, es repe-

teix en diverses ocasions al llarg de l'obra. Podria ser inter-

pretada des del nostre punt de vista, com una influéncia delsrelats orientals, on aquest procediment d'arc lobwlat, és a dir,

d'un relat que en conté un altre i així successivament, és uti-

litzada de manera freqüent.

7.4. INTERPRETACIÓ Og L'OBRA

El'Llibre de les bésties constitueix una s)tira sobre la llui-

ta pel poder, una crítica de la societat de flnal del segle XIII

representada al{egóricament en el món dels animals. Perólluny de qüestionar la validesa del sistema feudal que al fi-

nal del segle XIII estava en crisi, el nostre escriptor accepta

aquesta organització jer)rquica de la societat. Al llarg de total 'obra suren tota una série de tópics medievals, com perexemple:

-Cada home ha de viure segons la classe social

Pertany.-El cavaller és qui ha de defensar la societat de

justícies.-La incapacitat manifesta per part de les classes baixes

de fer certes accions honroses.

En definitiva, la corrupció, els abusos de poder i les in-justícies són provocats per ambicions individuals que no in-

validen I'estructura de la societat.

Com a conclusió, i amb una expressió ben coneguda,

el que Llull vindria a dir-nos és: uCadascú en sa casa i Déu

en la de totsrr.

a que

les in-

20

F. Machirant