Història de Jacob Xalabín-Ed. BROMERA

7/22/2019 Histria de Jacob Xalabn-Ed. BROMERA

1/15

]^robalbnAnnimHistriae


2/15

1. PRELIMINARSNo ens errarem massasi afirm)vem que prcticamentsobre totes les novel'lescatalanesmedievals plana un certomisteri,. La qesti de la paternitat doble o nica delTirant lo Blanct o el fet que Curial e Gelfa haja estarrecentment assenyaladacom una novel.la suspecta de

falsificaci2sn els exemples ms cridaners. Per tambcaldria recordar la possibleexistnciad'un text en la nos-tra llengua, Lo Arderic, que, ara com ara, noms s cone-gut en la seua edici en castell;r .n.rra, ni que siga de


3/15

l 'enigma s ben complicada , en ltima instncia, a impor-tincia de la respostas molt relativa.Encaraque, bviament,conixer aquestamena de detalls no deixa de ser profits,si volem entendre a mentalitatque hi ha subjacenten I'obra-la de l'autor- i la finalitat ltima amb qu fou redactada.

2. UN ALTTORDESCONEGUTEl problema dela paternitat dela Histria deJacob Xala-bn s, com sol ocrrer en els casosdels textos que ens han

arribat senseuna atribuci clan a un determinat autor, un delsaspectesque ms ha cridat I'atenci dels investigadorsques'hi han acostat. Per, pel que fa a la nostra novel'la, ningno ha llangathiptesis de noms de personatgesms o menys


4/15

(els rurcs del./acobXalctbnsn turcsde debo: les n_exactituds nmnimes,a coherncia istdricamxima.Cal afegirnomsque, referenta l,ambientde la vidaquoticliana, s podria arcibara unes conclusionsan_IogLres,.e

Les mateixes opinions o unes de sembrantspodremrecollir apartir delsestucris eJ. Molasr0 M. de Riquer,rrperexemple.Tanmateix, Vicent Escriv), no fa massaanys encara, ini_ciava un altre cam. En efecte, aquest investigador suggerianunnarrador atar rientalambcertconeixementuper-ficial de r')rab andalus no precisamentesident orenegat_a Turquia. ...)Evidentment,ostule n autord'entre a co'a d'ambaixadors,uncioaris, ercaders,escrivansque hagen resiclita qualsevol onda d,Al_


5/15

algunes coses pintoresques-, o b no sent la necessitatd'explicar res d'aquellsparsoson transcorreI'acci. I en aixs'allunya clarament dels relatorsoccidentalsde viatgesa ter-res exotiques, entestatsa narrar els prodigis i les meravellesde la terra per la qual havien transitat.t-rPer tant, aracom ara,la hiptesi d'un autor de la nostranovella, renegat i catal,o senzillament d'un catal) al serveidel poder turc o al serveide l'emperador de Constantinoble,com el mateix Tirant, per altrapzrt-, que defensavenels esru-diosos delJacob Xalabn majoritriament, caldr combinar-la amb la possibilitat d'un mercader catal,oneixedor del mnmusulm per que necessiriament no hagus viscut a Tur-quia, com suggereix 'estudi de V. Escrivvist suara.En qual-sevol cas, alld que no restamassaclar s el perqu un autorcatal escull personatges eals de la dinastiaturca i se n'inventa


6/15

En efecte, la primera cosa que crida I'atenci, quan es lligaquestanovella,l6s que els personatges rincipals ubons,sn turcs -i per tant mahometans-, mentre que els cristians,en aparixer, an el paper dels dolents), delsqui sn la causade la desgrcia inal de Jacob i del seu pare. Els jueus, comno podia ser altrament, tamb fan el paper de malvats;perdaix s una altra.gesti.'rDe fet, ara conv destacarque un autor cristi de finalsdel seglexrv, probablement, no hauria tractat mai els turcsni, especialment,el Jacob de la novel'la amb tanta benignitati de manera panegrica. Els turcs que amenaqavenConstanti-noble i que acabarienlliurant nombroses batalles amb Tirant,no gaudien de bona premsa en les nostres terres. Com amusulmans, i per tant enemics per excel'lnciade l'Europamedieval -i encaramoderna-, no podien despertarmassa


7/15

obra, quan per altra banda no hi fa cap citaci de I'Alcor.Totes aquestesdades,no massa cilsd'explicar, malamentens poden donar la soluci sobre el possibleautor i sobrela mateixa gnesi i elaboraci de la novel' la, ja que hiafegeixenuna certa incongruncia, ni que sigaen aspec-tes secundaris.spossible, per, que espuga avanearms i ens plan-tegem el text com una refosaon s'apleguenmaterialsdiver-sos, com per una altra banda ia han insinuat alguns delsinvestigadors citats ms amunt.rs En aquest sentit, lanovel'la caldtia contemplar-la a partir d'unes parts diferents

que haurien conegut autorspossiblementdiversos.En pri-mer lloc, una base de la novel'la hawia estat una mena depamflet apologtic, redactat en turc o en qualsevol altrallengua -i possiblement hi podrem incloure la cata-


8/15

La possibilitat de la participaci de dues mans diver-ses,per b que no pot ser demostrada, ajudariaa explicar,en part, la diferncia de criteris respecteal coneixementms o menys pregon del mn turc per part de l'autor i,encara,podria col'laborar a clarificar les suposadesuinco-hernciesude l'estructura del text.zt El fet que a la fi dela novel'la aparega el.relat de la batalla de Kossovo i queaix mateix aprofite per fer-hi I 'apologia total de Jacob-amb el seumartiri, cal no oblidar-ho-, obeiria claramenta l'esquemadel pamflet polt ic que s'hauriageneraten unprimer moment i en un ambient musulm. El fet que esconsidereBeseitBei com a bastard -un concepte inexis-tent en el casal turc, en tant que noms compta la lniamasculina-, potser es'deuria a la concepci del segon(autor)),un autor de formaci cristianaon aquell concepte


9/15

Ara com ara, tot aq noms sn suposicions.Un estudims minucis potser aportaralguna lum ms en la direc-ci que indiquem. Tanmateix,el que sque enssemblaevi-dent s que la nostra novella -la que actl lalment podemllegir- aplega,si ms no, dos estadisdiferents en la seuaredacci.Dos estadisque, si b no sempre s'aiusten otal-ment, han aconseguituna simbiosi que possibilitael fi ltimdel text. El pamflet inicial no era altra cosaque una hist-ria concreta personal.Amb les amplif icacionsque pateixla histria, 'autor aconsegueixque aquesta sdevingamsnuniversalr,En certa manea,Jacob Xalabn, un heroi llu- .ny en l 'espai,ms o menys prxim en el temps, per, ala fi, mort, esconvertia en un cavaller ust injustament cas-tigat per les circumstincies de la vida, La Fortuna, quantot sembla que ja s'ha resolt, l i gira I'esquena,Una ll iq


10/15

damunt la xarxa que estableixen les aventures d'uns per-sonatgeshistrics concrets, els cavallersJacob i Al, elsquals, ot i partir d'un origen semblant, indran una fi bendiferent.L'inici de la novel' la caps. -IV) ens situa elspersonat-ges en la cort turca de les acaballesdel segle xrv, ambMurat -el monarca- casatamb una dona bella i jove, IssaXalabina. Aquesta damano tarda massaa enamorar-se delseu fillastre Jacob i aix ser el major infortuni d'aquest.Infortuni acceleratpel metge jueu Quir Moss,a qui nomsimporta la seuaposici social, frenat per altrespersonat-ges als qui mou la pietat i que aiudaran el protagonista enla seua ugida dela cort. Aquestaprimera part del text, ones conjuguen elements folklrics2; i elements presos de larealitat de la cort turca. fa noms la funci de prtic i s


11/15

s a relaci de l' imperi turc amb aquellsdos estatspr)cti-cament vassails eus Pal)cia Setalia), per tant, sperfec-tament lcit de creure que un prncep turc com Jacob, enveure's amenaqatpel poder del seu pare, haguera ugit aterresamigues que, a ms, i pogueren oferir una mnimaprotecci davantel poder de Murat. Els personatges. lessituacions,d'aquestapart de la novel' la la part ms sen-timental o amorosa- sn, per tant, versemblants,si noestrictamentcerts, tot i que, a hores d'ara, els estudiososno ho hagen confirmat encara. En aquestamateixa part calcomentar l 'arclbadade Jacob, d'Al i de les seues especti-ves esposesa Brusa -la capital de I'imperi turc i lloc ons'havia originat el conflicte del qual arranca la nostranovel'la- i el seu aparent establiment com a prnceps icavaliersprspers, destinatsa regir el dest del seu pas.


12/15

documentat o all que segurament s'ha manipulat en lanostra versi de la batalla cau de ple dins l'mbit de ver-semblanqaque hem vist que caracteritzavaels episodisanteriors. L'nic aspectems cridaner, i que cal conside-ar ana,s que no s gens clar que Beseit Bei fos l 'assassdel seu pare, com afirma el nostre autor.:- Tanmateix, hiha corroborats fratricidis anteriors amb el mateix objecteentre elsmembres de la dinastia urca: senseanarms lluny,Elbai Murat, pare de Jacob i Beseit,va maar el seu germIbrahim, per tal d'accedir al tron, i en va institucionalitzarla pr)ct ica.:sA la vista d'aquestaconfiguraci totalment nverdica,de les aventuresque ocorren al voltant de la figura docu-mentada de Jacob Xalabn -i d'altres personatges-, nosembla del tot inadequat qualif icar d'ohistrica, aquesta


13/15

5. ASPECTES ITERARISLa lectura delJacob Xalabn posa de relleu uns quantsaspectesiterarisque, tot i que s'han destacat nteriorment,ens cal recordar ara.En primer lloc, el fet que el llenguatgei l 'esti l de la nostra novella s'acostaprou al de les crdni-

ques del moment, un llenguatge que, com ha escrit L.Badia, snel lenguatgeiteraride nivell msbaix, sa dir, mspropera la lenguaparlada, ueofereix a nostra radi-ci antiga'.3rr

De fet, aquestaparticularitatdel nostre text s'adiu per-fectament amb altrescaracterstiques ue s'hi poden detec-tar, entre les quals cal remarcar a linealitatde la histria,


14/15

lluny com del celala terra de I'artificiositat el preciosismede nombrosos fragments del Tirant, un text noms unesdcadesposterior.Finalment, no ens podem oblidar de la capacitatdelnostre annim per tal d'ambientar el relat en unes terresextiques,en tant que l lunyanes, ot i que ho fa amb pocselements,Unes terres que, malgrat tot, es presenten ambuna personalitat molt ms definida que quan aquellsmateixos paisosapareixen en altresobres coetenieso, finsi tot, ms tardanes.-rtLa Histria deJacob Xalabn, amb la seua forma i elseu esti l un tant ingenus,si es vol, no s'este,pgr,de cap-tivar els ectors, encaraen aquestseglenostre. O almenys,aix ens ho sembla.


15/15

HONGRIAr \ -Ll 5

\ SERBIAxoBovo

BULGARIA

- :GALLIPOL INOBLE

0 eooffi^ o TURQUIACRNRUAIIR

o . * ;lJ o.tEAsstoor*vI $ CARASSARPALACIAfta{ SATALIAL'ESCENARIDE LAnrsrnlR E AcoB nlefNMepa:JordiXavicrEscertf o gb:. ro snn(slnn)

Documents

Història de Jacob Xalabín-Ed. BROMERA