Llibre de Meravelles Llull MOLC

8/13/2019 Llibre de Meravelles Llull MOLC

1/12

LLTJLLDr#$BLLr,hm^ \VENI -,,rct r c\ axlEw n /ru/rNreribwW

Edicions 2 i "laCaixa"LESMILLORSGRES DELA LITERATURACATALANA


2/12

Ramon LlullRamon Llull. fill de Ramon Llull i d'lsabel d'Erill. ambds dellinatge noble, va nixer entre I 232 \ 1235 a la ciutat de Ma-llorca, on els seus pares s'havien instal.lat desprs de la con-questade I'illa per Jaume I. Ramon fou patgedel Conqueridorquan tot just tenia catorzeanys, i preceptor desprsde l'infantJaume. futur rei de Mallorca, que servi durant la seva oventut.com a senescal majordom, i que ms endavant fou un delsseusprotectors ms constants. Es casamb Blanca de Picany, iva tenir-ne dos fills, Domnec i Magdalena. 'fant abans comdespres del matrimoni men una vida cortesana i irregular iconre' a poesiad'inspiraci trobadoresca.Cap als trenta anys3'esdev a sevaconversi ---explicada a Vida coetdnia, per lesaparicions repetidesdel Crist crucifrcat, mentre ell componiatrobes amoroses-, i a partir d'aqu un canvi radical de vidalun canvi que demostra ben clarament els tres objectius primor-dials que s'imposa i per a la consecucidels quals no va regate-jar cap esforgper desmesuratque poguessemblar: convertir elsindels mitjangant la persuasi, fins i tot amb el perill'de laprpia vida; escriure llibres per desfer llurs errors i fer ir-rebatible la fe catlica: i. finalment. demanar a les autoritats lafundaci de monestirs on els futurs missioners poguessinaprendre es lengesdelspobles nfidels.

Per tal d'acomplir els seus designis, despresd'un viatge deperegrinaci a Terra Santa, es dedica durant mes de nou anys(1265-1275) a l'estudi de l'rab -un esclaumoro li ensenyd allengua arbiga i l'instru en l'Alcor i en la filosofia musul-mana- i del llat, de la frlosofia antiga i de la teologia cristiana.Despres d'una estada a Randa es retira al monestir cistercenc dela Real, on inicia la composici de l'Ars Magnc, que resumeixtot el seu sistema filosfic. "Cal retenir ---diu J. Carreras Ar-tau- que el Llull convers es forma en la mentalitat i l'esperitcistercenc; i aixo explica moltes de les sevescaracterstiques." I


3/12

n assenyala ntred'altres:el desafecte Aristtil, I'agustinisme,I'exaltacimistica,etc.Fu constants arriscatsviatgesque no foren cap obstacle-al contrari, semblenun esper- per a la sevaobra literria,la qualassolunesdimensionsgairebenhumanes,a que i hanestatatribuidesunes250 obres.Fundel MonestirdeMiramarper tal de formar-hi missioners oneixedorse 'arab de I'artlul.liana dur endavantelsseuspropsitsd'evangelitzaci. x-plica I'Art a la Universitatde Pars,segons emblaamb pocxit, primer, i amb molt mes bons resultatsposteriorment(1297-1299),perquel van seguirun gran nombre de deixe-bles,com Toms e Myesier.Va fer viatges a Montpeller,Gnova Roma- i gestionsprop del papa delsprncepscris-tians per tal de convncer-los e fer la croadaqueconsideravaimprescindible er a dur a terme a sevaobramissional.Antresvegades predicara Africa.on va sofrir pres mals rac-tes.El 1309 s a Aviny i desprs e'nva a Pars,on predicaamb fortuna la sevacampanyaantiaverroista, aconsegueixI'aprovacide les sevesdoctrinespels mestresde la Sorbona.Els biografsproposen l l3l6 com a datade a sevamort. Se-gons a llegenda, ou apedregat elscrrrers elsaforesde Bu-gia,el portarenmoribunda Mallorca va finar durant el viatgeo un coparribata I'illa; una legenda en explicable om a re-sum d'unavida queva exposar onstantment elsseus dealsd'un anhelmolt expressat n lesseves bres:el de a mort permartiri coma mitj d'aconseguirel desigde 'Amic d'uni-seaI'Amat".La importnciade Llull s capital,car ell, de fet, va serI'autntic readorde a llengua iterria.Tota la prosacatalanaanteriora Llull consistia n raduccions: l seumrit. doncs.nos tan solsd'haverestatel creadord'una literaturalosofrcateolgica n catalsin, tamb,d'haverelaboratuna prosase-gura, lexible matisada ue.al capdavall. ontribua la forma-ci delpatr ingisticquems ardva mantenir a CancelleriaReial.L'obra de Llull, a desgrat el seuenciclopedismede esseves imensions, stpresidida er unsobjectius rimordials.quesnaugmentar 'amorde Du en elsqui ja el posseeixenencendre'l n el cor dels nfidelsqueel desconeixen.er assoliraquest i inventa 'Art, segons ll d'inspiracidivina, sistemalgic universal,mitjangantel qualesdemostrenesveritatsdela fe amb"raonsnecessdries".n delsseusnombrosos rover-bis marcael to detot I'esforq: Pujaton entendre pujars onamor." I com quecreuquesovint esparaules n nsuficientsper tal d'expressara complexitatmental,ho resol mitjanqantels exemples semblances,ortamentexpressiusentenedorsquesn a claude a seva cnicaiterria.


4/12

L'obradeLlull, escritaen catal,en lat i en rab,comprn,dins una total unitat d'interessos d'intenci, es zonesme.s i-versesde la vida i de la cultura humanes.En efecte, es obresquehan arribat fins a nosaltresractendels emesmsdiversos,desd'impugnacionsa la filosoha d'Averroeso incitacionsa lacroada rns a prodigioses onstruccions ovel.lesquesextensostractatsde mstica de cincia.Entre les gransobres frlosofrques e l'autor, cal situar enprimer lloc I'lrs magna,que,a travsd'unprocs e reduccide perfeccionament, ue quedclos amb l'Ars generalisultimao Arsmagnageneralis ltima( I 305- 308),constitueix n arti-fici lgic, per de base i de transcendnciametafsiques,I'objectedelqualesde reduir els coneixements umansa un pe-tit nombrede principis d'expressar l total derelacions ossi-bles entre les ideesper mitj de combinacionsiguratives. Re-cordem amb a Taulageneral 293-129$, el Liber de as-censuet descensuntellectusI 304), a Rethorca ova,escritainicialmenten catal 1301)peronomsconservada n versillatina 1303),curis ractatde I'art depersuadir, tc.Entre esgransobresde carcterenciclopJic, em derecordar 'Arbredescincia1296),en qu,sota 'al.legoriaelsarbres, esotmetena jerarquia otes es branques el saberhum. Entre les obrescientifiques, l Tractatd'astronomia1297) el Llbrede novageometria1299).Altrament, calcitar, entreels ractats eolgics apologtics,el Llibre de demostracions1274?), el Llibre dels angels(1275" ), l Libersuper salntumQuicumqueI 285?), n Blan-quernaconverteixun filosof trtar queno havia trobat la veri-tat en els dilegs uccessiusuehaviasostingutamb un jueu,amb un sarra amb un ermit poc nstrut i acaba ebentelbaptisme, Roma,de mansdelpapa, l Llibredelsarticlesde afe Q296L que nflu en l'obra cabdalde Ramon de Sibiuda,elLlibrede 'sdeDu 300). 'Ars nfusa 1312- 3 3?) el LIi-brede consolaci'ermita I 3 I 3), molt semblant elseu emaper la seva ntenci al Desconhorl.Entre els tractatssobre acroada les missions. aldestacar l projecte randisd'un im-peri espiritualcristi, realitzatamb lesarmesmaterials amblesespirituals. uedesenrotlla n el Liber deJine I 305),el deli-cisLibernataliso DenatalpueriparvuliChristi esu l3l l) ila Disputatioclerici et Raymundphantaslicio Phantasticus( | 3l l). dilegvivaq dramticon el nostreautor exposa lsseusprojectesde croadaespiritual. Tamb cal recordar elsnombrosos puscles ontra esdoctrines 'Averroes , especial-ment, esseves ransobresde cardcter edaggic,nm a Doc-rrinapueril 1278?), lsdiferentslibresdeproverbis, tc.Entre esseves bresmth importants , almenys,le msvo-


5/12

lada iterria, figura el Llibre de contemplaci, scriten el ma-teix llindar de la sevaespectacular ctivitatd'escriptor d'homed'acci on exposael seu deari mstic. Un altre tractat mstic,l'Arbre de Filosofiad'Amor, sunaprodigiosabarrejadefrloso-fra i d'imaginacipotica.Compongu ambnombroses brespctiques, lgunesdecarcterdidatic d'altresamb un prop-sit edificant,com Medcinadepecat,Planyde la Yerge,Horesde NostraDonaSantaMaria o Els cent nomsde De.Per elsseuspoemesmscolpidors, potserels ms nteressants, n elDesconhortel Cantde Ramon:el primer sun poemadialogatenquLlull exposa lsseusdubtessobre 'eficcia e a sevaacti-vitat filosfica missionerauns dubtesqueun Ermitd, quenoes sin un desdoblamentd'ell mateix, replica punt perpunt-; i el segonsun poemabreu en quI'autor evocamo-mentscabdalsde la sevavida, amb els seus racassos, es re-fermaen a fe en els seus deals.Escriv,a ms, algunesobresde tipus didactico narratiu,com el Llibre deI'ordrede cavalleria el Llibre delgentil. I duesnovel.les:el Romang d'Evast i Blanquerna (que inclouI'extraordinari libre d'Amice Amat,una de esobresmscon-siderablese a msticamedievaD el Llibrede meravel/es,uearapubliquem.

C.A.


6/12

PrlegL'obra ul.liana onstitueix-elegia _'unaradspcrdut.Un pa-raiiillue s'ajustava lsprinipii msestrictes e a Creaci. , ala vegada, s a proposta 'un denou. Un de nou que ntentaderecuperar, eral idacontempord,nia.ecadentdesordenada-,la-pur-sa rimitiva. Per a la realitzaci 'aquests os movi-mehts, 'elegacI'utopic,Llull posen oc tots elsrecursos ueteniaa I'abast:contactes ersonals mb les autoritats,apel.lacia les nslnciesuniversitries intervencien lesgransconven-cions religioses, composici de tota mena d'obres, desd'autntiques atedrals ilosfiques ins a pamfletsperiodsticso compendisdedivulgaci, ot passant er poemes, onfessionspersonals... novel.les. e fet, el Llibre de meravelles el Ro-man7d'Evaste Blanquerna rgurenentre esprimeresmostresdelgnere,Unesmostresque,a tresquartsde segleescassosela famosaQueste el SaintGraal, ncorporen n materialnar-ratiu absolutamentnslit:un material ret de a realitatquoti-diana , encara, e la realitaturbana:burgesa.En principi,hiha, entre lesdues,una colla de coincidncies,ue,examinadesamb detall,potserpodrienajudara establirunscriterisde data-ci o, almenys.deprecednciaeI'unaenvers 'altra. Abans detot, I'organitzaci xternadels materials.Una organitzacique,en otesdues,utilitzasimblicament na sriede rmulesdog-mtiqueso, en tot cas,catequstiqueserfectament xades: esvirtutscardinals,esbenauran@s,'Ave Maria o el Glria,etc.En segon loc, els dos protagonistes,Flix i Blanquerna,sn,com els heroisdel SantGraal, personatgesoves,bells verges.I tots dos, com ells, sn temptats carnalmentper una dona/donzellaqueacompanyaven/menaven llur desti.Altrament,Blanquernaigura,en la primera,com a ermil, com a l'nicermil individualitzatambun nom propi. I, en la segona,i-gura com a protagonista.Un protagonista ue,despres 'una


7/12

t rf'L c . ,

pila d'atzars.aconsegueix.a vell, de realitzar el seu ideal de jo-ventut: abragar la vida ermitana. A mes, sembla que, en el F-/x, hom pot advertir I'esbsd'algunesde les idees personatgesque, en el Blanquerna, sn centrals. La idea de convertir enofici activitats de tipus moral/religis. s el cas, per exemple,del protagonista. Flix, l'ofici del qual consistia a meravellar-sede les meravellesdel mn. O el del pelegrde les pgs.27 5-279,l'ofici del qual era donar consol als afligits. El tipus de joglar alservei de Du, de les pgs. 190-210, recorda un dels personat-ges ms eminents delBlanquerfta: al Joglar de Valor. O el tipusdel Foll o, almenys, del Foll contrafet a l'espiritual, de la pag.202, fa pensar en Ramon lo Foll, company, a la cort pontifcia,del Joglar. I un personatgeepisdic, per ltim, podria sintetit-zar la historia d'Evast:

"En una ciutat havia un noble burgs molt ric; e con semorlleix tot quant havia a son fill. Aquell fill del burgs fo requestper moltes persones: os uns li volien donar muller, los altres lopregaven que entrs en orde. Aquell macip fo en volentat quevens tot quant havia, e que en faes un hespital e un pont"( 34) .De tota manera,hi ha, entre es dues,notables iferncies.En primer lloc,elFrilrx ntentad'explicar l mn i, msen con-cret, Du els lilmes.,l el Blonquerna, partir d'aquests onei-iements, ntentadeproposar er a ell un nou ordrepoltic.Ensegon loc, la filosofia. Una filosofia que, en la primera,s'identifica mb a vidamntemplativa. que,en a segona, re-tn d'harmonitzara contemplativa mb I'activa.Una harmo-nitzacierrquica, anmateix.Car el protagonista,a vida, lacoronaamb la contemplaci , per ltim, la tria i I'articulacinarrativadelsmaterials.Una tria i una articulacique,en laprimera,snmsprimitives:msrudimentdries. 'acciprin-cipalde esduesgira al voltantdelsprotagonistes:lix Blan-querna.Ara: en aprimera,splantejadan ermesdiddctics, sa dir, depreguntes lespostes., en a segona, o s en termesmes imaginatius:biogrfics.Un plantejamentque comengaamb avidadelspares que,despres 'uncaramulld'aventures,acaba, uan a s vell, amb I'acompliment el seu deal. que,en I'endemig, incrustada a historiad'un altrepersonatge:ade la noia que a mare li destinava er muller. Altrament, laprimera transcorreen un paisatgede selves,boscos munta-nyes, am6-uri poblacid'ermitans de pastors.O, en tot cas,de transents ugagos. s, al capdavall,una acci ipificadaredudaa la sevaminima expressi. de a segona, n canvi,tianscorreen un paisatge e boscos muntanyes , sobretot,enun d'urb:burges. constitueix, ms,una acciplenad'alts-i-O


8/12

Gxrt-lP'-r\

El,Llibre dente-ravellesonstitueixuna menad'aprenentatgede la yida i, ms concretament, e la cinciade la vida. Enefecte: lull hi descriu esaventures e Flix,ee,per prescrip-ci pate-ia."nava'peros boscatges,er munts e per plans,eper erms e per poblats,e per prnceps per cavallers, er cas-tells,perciutats;e meravellava'se esmeravellesui snen omn; edemanava oqueno entenia,e recontavago quesabia;een treballse en perills se metiaper tal quea Du fos fetareve-rnciae honor" (Prefaci).Aquestes ventures, ue,a la prc-tica, sn menysvariades incisivesque Sunciades, onsis-teixen, de fet, en l'nsia de saberquedomina el protagoifien ISdubtesql vida li planteja. , sobretot,en I'exposicidelsconeixementssics mb elsqualsuna collad'ermitansn-tentende resoldre'ls.En pocscasos realitza,Flix, anavaa dirquecom a simplevoyeu7,ventures ropiament ites.s el cas,pi'iemple,de 'aventuradelsdosprncepsquerebenunaedu-cacidistinta, 'una ntellectual I'altra btlicaQ8-9D. O la deDiria-hom Poc-me-preu:'nicaquesi no m'equivoco llocen un mbit.urb 147 l50). L'estructura e a novel.la, oncs,s un dilegentre mestre(s)/deixeblet, per tant, com ja re-mars el pareBatllori, un autntic"parentiu amb la literaturaescolsticaquodlibetal". I, ms exactament,com assenyalMart de Riquer, ambunaobra composta l 1220perCesarideHeisterbach: l Dialogusde miraculis. Una obra en la qual unmonjo,plede saviesa d'experidncia,ialogaamb un nefitso-bre diversesqestions ilosfiques religioses. ho fa a travsd'unapilad'eximplis.En principi, I'erudici,Llull la treu d'unade es obresmt*popularsdel seutemps:el Speculum aturale,de Vincent deBeauvais. I'ordenaen deuparts, quetracten,respectivament,de Du, dels dngels,del cel, dels elements,de les plantes,delsmetalls,de es bsties, e I'home,delparadis de I'infern. Ara:Llull, pel simplegoig d'escriure amb la ideade posar-laal'abast d'un pblic majoritari, transform I'estructuraenciclo-pedicaen una altra de ms incisivt: oovel.lstica.En primerlloc, a matriadidctica,'adorndamb 's d'un topic,el del o-cum amoenum,ambel qualaconsegunstantsd'unaprodigiosabellesa:

iII

I I


9/12

"Sesia o fisolof sots un bell arbre arregat de fulles e deflors; una bella fontanaregavaaquell arbre,en lo qual haviamolts aucellsqui dolgamentcantaven.Segonsa disposicideI'arbre,e de a font, e delsaucells, ontemplavao fisolof a gra-neae la bonesa eDu,qui enaquellarbreserepresentavenermanera ecreador decreatura" 95).O amb exclamacionselspersonatgesue posenun toc devibraciemotivaa llurs constantsaonaments:"4, com sbenuirataquellqui llongament a vida ret enservir Du,e qui molt treballaper la sua amor A, mort Nom'aucies, lleixe'm longamentreballaren conixer en amar

mon Dugloris.A. Dugloris Posaen mon cor.pus 'hascreatperamar,granfeixqueport tots tempsper a tuaamor, eperdonarde u glriae coneixenga "163).En segon loc, invenlun emmarcament er a cadaligo ,almenys, era cadapart.Un emmarcamentue,a la vegada, sescenogrfrcpsicologic.Aixi, per exemple, tilitza,en la pri-merapart,el recursd'ungnererobadoresc,l de a pastorel.la,

per a presentara histriad'unapastora olitiiaquehaviapo-sat la sevaconfiangaen Du i que,malgrat tot, haviaestatde-voradaperun llop. Unahistoriaqueplanteja l protagonistae-riososdubtes obre 'existnciae Du-('hac opiniqueDuno fos res". diu- i queel duu a buscarun mestre:un mestrequeels hi resolgui.O, en la mateixapart, explica a d'una "follafembra", amant d'un prelat, que n'hi plantejad'altressobreI'eficcia e 'acci edemptora e Crist. Una historia,aquesta,que,amb I'ajut d'unasegona ona,que i remou a carn el facaure en la temptaci, ntrodueix el protagonistaa I'ermita deBlanquerna.En tercer loc, grcies l mtodedepreguntes res-postes,ntercalaen les explicacions ientfiquesunagran quan-titat d'eximplis d'histries.Uns eximplis uneshistoriesquetreu de I'experincia ersonalo de repertoris escolstics, quepretenen e subtilitzar a ment:

" -Snyer --{ix Flix al sant ermit-, molt me meravelldevostroseximplis,car vijaresm'squeno facen es al prepo-sit dequ o us deman.- Bells amics--{ix I'ermit-, escientment os fas aitalssemblanceser qovostro enteniment xalcets entendre; ar oopusescuras a semblanga,usaltamententn 'entenimentquiaquella emblangantn" 68).Uns eximplis uneshistries uesn reduitsa simpleargu-ment. I que,ara i ades,sn desenrotllats ins a adquirir plena2


10/12

autonomia.A vegades,Llu converteixels seusestatsd'nim olesseves bsessionsersonalsel seunegoci: a conversidelsinfidels- en histriesque raeixenuna vibraciespecial, om,per exemple,a de a pg.96, o la de a pdg.224. D'a\tres,uti-litza un recurs de rang trobadoresc: l debatentrepersonifica-cions d'ideesabstrctes. , amb aquest recurs,obt resultatsprou remarcables:om elsde espags.2 10,213,o el de a pig.221. D'ahtres, n, es histories,d'una enebrosa rueltat,comla de a gelosia el burgesde a pg.55. O presenten eliciososcontrastos e a vida domstica:

l'En aquell dia quemor aquell ric hom, e foren vengutsdeI'esgleia a muller e sos nfants, qui en aquelldia hagrenmoltplorat per la mort del ric hom, un gat,denantells,dementre e-sienenunagransala,ugavaabunaplomaen tal maneraque amuller, e los infants,e d'altresqui, perells acompanyar stavenen a sala, e eiendelgate de aploma" 61).

D'altres, en fr, tracten de temesmes delicats,com la delcomporamentexual 'una donacasada ue,de ove,haviaes-timat massaa sevavirginitat ( I 8 I ). O descriuen lgunsproble-mesdeconscincia so menys ipificats l9l-lgDi fins in-trodueixen'acci eraputica, llo, delssomnis:

"Era unadonaqui haviaun hll quemolt amava.Aquell fillfo d'edatde vint anyse mor, e la dona o en moltgran risticia,diae nit, per la mort de sonfill. Aquelladonaveen visiqueson fill visqusdos anysms,queell auciriaun hom, e frapenjatedemnaten nfern;mascareraenansmort, erab mort,e erasalvat.Con a donasedespert,lla o enmolt grangoig,edepuixes o hac ristciade a mort deson ill" (280).

El Ltibre de iesbesties,rrr**oru, demanera orgadaal con-junt de I'obra, compost, egons uesembla, mb absolutan-dependncia,s a part msnovel.lstica: s maginativa.Defet,s un apoleg nimalstica travsdelqualse satiritzaa so-cietatdelshomes , a la vegada, 'articulauna mena de tracttdeprnceps.Unastira un tractatque,grcies la introducci,formadaperun elogide I'ordequepretenia erecuperara pu-resadels orgens. 'anomenada els apstols,adquireixunagranviolncia.En efecte:'accide I'apoleg, msen concret,algunsdelsseusepisodis entrals, om I'elecci el rei o el pro-cesdepersuasi e 'Orifany el Bou,snd'unagranvivacitatcolorit.Llull, perala trama,pera moltsdelspersonatgesdelseximplisambqus'il.lustren ls unsals altres,s'inspiren una t 3


11/12

obraorientalque,al seu emps,haviaconegutunanotabledifu,si en drab:el Kalila i Dimna. I, alhora, hi afegalgunperso-natge,com el protagonista,Na Renart, algunepisodi,com laviolacide a lloba Hersent,d'un delsciclesanimalisticsmes e-cundsde 'EdatMitjana:el RomandeRenard Amb tot, aquestsmaterials,els refongu,ambd'altresprocedents e fonts orien-tals,o no,en un coscoherent.Un cosenel qualalgunsdelsepi-sodismes reeixits,com I'eleccidel Lle o I'actuacide I'home"pobramentvestit" (l 3 ), sn rigorosamentoriginals.'Llull,grcies I'apleg, sobretot, bonapartdelseximplis al viatgedelsanimalsa la societat elshomes,dnauna matgeamargapessimista 'aquests:la pusmala bestiae la pusfalsaqui sia enestmn,eshom" (126-127), iu el Bou. , entreelshomes, elrei: el Lleopard,per exemple, dic enfre si mateix,que ellamavamssserbstia rracional, assiaqueno siaresaprssamort, quesi erarei delshomens, nqui fos tantade colpacomera o mal qui esseguia er malvat ei" ( I 34).Aixi, el Llibre,elconvertien unamenad"'advertiment eprnceps":Flix,diu elcolof,1'"aporta un rei per tal queveesa manerasegonsa qual,engo que fan lesbesties,s signihcatcom lo rei dega egnare esdega ordarde malvatconsell de alses mens" 145).En el fons, Llull, format en plenacrisi de a societat eudal,acceptavals seususoserdrquics limit la crtica alsseusme-canismes: lsseusmecanismes orals.L'Orifany,perexemple,diu apropositde I'ascensiocialde Na Renart:"en paucanapno pot molt vi caber,ni enpersonaqui siadevil lloc.no crpranhonramentni gran leialtat"( I 44).O la Serpent, propsitdelsudicisde Du:"Batalla fo atrobadaper Eoqueveritat confusrsdestrovsfalsia. E Dussveritat; per qu otapersonaqui mantengaal-sedat, ecombatab Du e abveritat"(136).Aquestsusos, elsdesequilibren'ambicii la traidoria delshomes;delsconsellers."Aquestrei a qui vosaltres ots rameses, shom qui escon-Iia massaen son consell,e ha vol consell,e malvat, e de vilshmens;e cascundeson consellcuidamills sser ei, queel reimateix, e ensems astenSon gne;e lo rei no n'ha cura, ni ha,'nsiain de cagar,e de deporar, de uxuriejar,e defer vani-tats" l 33).4


12/12

I, aleshores, orgeixenes nhibicions, es njustcies, esvio-lacions exilis: lesexecucions. liminatsels culpables,anma-teix, la tranquil{itat torna a la terra delsanimals -i, doncs,delshomes:"E puis queNa Renart o mort, fo sa cort en bon estament"( 45).En conjun, el Llbre o, *r-ro)rlks, revela, algrat a sevaintenci,unaprodigiosacapacitat e contr,sa dir, unaprodi-giosacapacitat 'observaci e a realitat d'ordir, amb el mate-

rial recollit, uneshistoriesms o menyspossibles.Una realitattipificadaque,alhora,donava a cara mesmeenica ecadadiai n'insinuavauna altra la ms onda de la conscincia la mesvibrantdelsomni. , a travsde a fuside esdues,articulunautntic etaulede a vida de 'poca.Una vida desordenadauevolia tornar a la puresaprimitiva. A I'idelpel qual haviaestatcreadaJoneulrMol,s

8.,2 degener

t 5

Documents

Llibre de Meravelles Llull MOLC