el butlletíAMICS DE L�ART ROMÀNIC DEL BAGESN

úm

ero 1

44

Julio

l-A

gost

20

06

EDITORIAL

ARTICLE

COL·LECCIONABLE

ACTIVITATS

2

el butlletíEdició:

AMICS DE L�ART ROMÀNICDEL BAGESBaixada de la Seu, 308241 ManresaTelèfon 93 875 04 55Correu-e: aarb@manresa.orgWEB: http://www.manresa.org/aarb

CoordinacióLaura Sardans

Disseny i composicióAnna Martí

Consell AssessorJoan Badia Ester LlobetEnric Castells Josep LlobetFrancesc Gasol Mercè MatasFrancesc Junyent Jaume Rius

CorreccióJesús Sagués

ImpressióSarrió

Dipòsit legalB-3551984

Tiratge425 exemplars

EDITORIAL

Quan hom es planteja canvis a la seva vida, sem-

pre es fa difícil preveure fins a quin punt aquests

poden afectar el tarannà diari del seu entorn més

immediat. D�ençà del 26 de febrer de 1999, he vis-

cut amb la convicció d�estar dedicant bona part

del meu temps personal a una afecció, a un

somni i a un objectiu: fer més gran i millor

l�Entitat. Durant tots aquests anys he comptat

amb l�ajut dels millors professionals i excel.lents

persones que, com jo, han volgut dedicar el seu

temps desinteressat a les causes comunes. Entre

tots hem fet dels Amics de l�Art Romànic del

Bages quelcom gran, que ens fa sentir orgullosos

de ser-ne fidels partícips.

Sóc conscient, tanmateix, que les Entitats com la

nostra la formen la suma de diversos objectius i

persones, però que el tarannà de la seva direcció

recau en gran mesura en la tasca diària del

President. En aquest punt, segur, hauré fet coses

bones i dolentes, com tothom que assumeix una

responsabilitat. Tant de bo que les dolentes siguin

reconegudes com a involuntàries errades pròpies

de la nostra condició humana, i que les bones ser-

veixin de testimoni i herència fidel a l�Entitat i

als seus propers directius.

Aquest és, doncs, un comiat com a President, que

no vol pas ser un comiat com a Amic i soci actiu

de l�Entitat. No hi cerqueu polèmiques ni falses

raons més enllà dels meus motius i desitjos per-

sonals. En tot cas, penso que deixo el càrrec amb

la confiança que hem plantat una bona llavor.

Amb el meu suport, gràcies a tots i per tot. Una

abraçada,

Enric Castells i Rufas

President

26-02-1999 / 26-07-2006

��HAVIA DEPINTS JOTGLARS QUISONAVEN ESTRUMENTS��1

Com sonava l�art romànic? Quin era el paisat-ge sonor de les nostres places, esglésies o cas-tells? A prop de casanostra s�han sentitcants eclesiàstics, can-çons de trobadors,danses del LlibreVermell de Montser-rat; en coneixem par-titures amb la melo-dia, però� amb quinsinstruments es tocava aquesta música?Escultors i pintors van representar instru-ments musicals en les seves imatges i, tot i queeren artistes plàstics i no músics ni luthiers, laiconografia que ens han deixat ens permetabordar, i fins restituir, la sonoritat medieval.Anem a conèixer aquest aspecte força desco-negut: la iconografia dels instruments demúsica medievals al Bages i també alBerguedà.

��cornant ab un corn per ço que l�oïssen.�2

Una de les funcions principals dels instru-ments de música era sonar per avisar d�algunesdeveniment. L�instrument més antic cone-gut per fer-ho, i encara en ús sense variacions,és el corn: una simple banya foradada a travésde la qual es bufa per emetre un so profund.Al claustre de Sant Benet de Bages trobem elcorn en un dels seus contextos més habituals:una escena de cacera (Fig. 1). Al frontal deSant Andreu de Sagàs3, en canvi, apareix ambun altre ús: en mans d�un herald, en aquest

cas anunciant l�arribada del sant des de latorre d�un castell.

El tercer exemple de corn és al claustre del�Estany, en un capitell d�extranya inspiració

clàssica: dos personat-ges amb ales i potesd�ocell, vestits rica-ment, fan sonar elscorns en senyal d�avís(Fig. 2). En aquest casels corns presentenuna ornamentació alpavelló, que podia

haver estat esculpida a la mateixa banya o béafegida amb metalls.

La primera matèria més econòmica i a l�abastper fer corns és la banya de boví, però enentorns amb major poder polític i, per tant,econòmic es podien importar banyams debúfal o voris d�elefant, que podien dur riquesornamentacions treballades. Els grans cornsd�elefant eren anomenats �olifants� i, en gene-ral, el corn també rebia el nom de botzina.Així apareix al Tirant: �ab l�esclafit tan grande les trompetes e anafils e botzines e critsmolt grans�4 i en un inventari reial, on es-menta �una botzina de vori� i �una botzina debrúfol negre�5, o sigui de búfal. Tots els nostresexemplars de corn són manifestament grans.

L�evolució lògica del corn fou fer-lo artificial-ment: la trompa, coneguda ja en l�Antiguitatclàssica. Encara que també se�n feien de cerà-mica, la majoria són de metall i permetenobtenir un so més contundent, profund i greuque un corn: �Entr�els aug brugit trop gran /

ELS INSTRUMENTSMUSICALS MEDIEVALS

Laura de Castellet

(responsable del Monestir de l�Estany i

membre del grup de música medieval �A Chantar�)

3

1. �E en aquest palau havia depints jotglars qui sonaven diverses estruments�, Ramon Llull, Llibre de meravelles, Llibrevuitè, XIV

2. Ramon Llull

3. Actualment al MEV (Museu Episcopal de Vic), núm. d�inventari 1615

4. Tirant lo Blanc, cap. CDXVIII

5. Inventari del rei Alfons V de l�any 1412

4

eu crey que trompa-dos o fan��6. Bonapart de la iconogra-fia de les trompes ésen mans d�àngelsanunciadors, comen el fresc deCasserres7 (Fig. 3).No és fins al segle

XIII que apareixerienles trompetes llar-gues i rectes d�origen

morisc: els anafils, que coexistirien amb trom-pes, instruments de canya i percussions talcom es desprèn de la literatura militar: �� eab gran brogit de trompes, e ab tabals, e abdolçaines, e de cembes e d�altres estruments, ede cavallers salvatges, qui cridaven tots�Aragó! Aragó!�8.

Però l�instrument d�avís més quotidià era lacampana, present en totes les esglésies, mar-cant el ritme de cada dia. Si al principi es trac-ta més aviat d�esquelles, fetes amb planxa sol-dada, aviat es fan ja campanes de fosa per alscampanars i espadanyes rurals. Així la veiemal frontal provinent de Sant Jaume deFrontanyà9, on hi ha fins a quatre campanes(senyal de luxe i poder adquisitiu!) en unaespadanya. Tan associada estava la campanaen l�entorn eclesiàstic que la trobem també enl�escut d�armes d�un sarcòfag del monestir deSerrateix10, identificant els monjos amb aquestsímbol i no amb les seves armes d�origenfamiliar. Del fet que la campana tingués unafunció bàsicament de senyal ens en queda unmot sinònim medieval: �seny�. Ramon Llull,en una comparació al.legòrica, esmenta la coe-xistència d�esquelles i campanes: �En aquellaesgleia havia una esquella qui sonava moltnoblement, e havia un seny qui molt mala-ment sonava.�11

��habentis singulari citharas��

Un dels contextos iconogràfics de l�art romà-nic en què apareixen més instruments són elsAncians de l�Apocalipsi. La visió parla devint-i-quatre Ancians, amb corones i copesd�or plenes de perfum, que tenen a punt lesseves �cítares�12 perquè sonin en obrir-se el

ELS INSTRUMENTS MUSICALS MEDIEVALS

6. �Entre ells escolto un soroll molt gran / crec que són trompadors qui ho fan.� La ventura del cavaller n�Huc e deMadrona, anònim del segle XIV

7. Decoració mural de Sant Pau de Casserres, mitjan XIII, actualment al MDCS (Museu Diocesà i comarcal de Solsona),núm. d�inventari 4

8. Ramon Muntaner, Crònica, cap. 297

9. Actualment al MDCS

10.També al MDCS

11.Ramon Llull, Llibre de meravelles, Llibre sisè, II

12.Ap, 5, 7-8: ��et vigenti quator seniores ceciderunt coram Agno, habentes singulari citharas, et phialas aureas plenasodoramentorum�� (�i hi havia vint-i-quatre ancians adorant l�Anyell, amb sengles cítares, i copes plenes de perfum)

(Fig.1) Capitell de SantBenet de Bages: dos caça-dors cornant al costat d�unfalcó amb la seva presa

(Fig. 2) Capitell de Santa Maria de l�Estany amb dosextranys sonadors de corn

batedorcelleta

5

ELS INSTRUMENTS MUSICALS MEDIEVALS

darrer segell.Què s�ente-nia, alssegles XI iXII, per cíta-ra? La tra-ducció de lacítara clàssi-ca fóraalgun ins-trument decorda pin-

çada a l�estilde l�arpa o el

saltiri, tal com sol aparèixer en mans del ReiDavid; algunes Teofanies s�esplaien represen-tant tota mena d�instruments, com al Pòrtic

(Fig. 3) Àngels trompadors deCas-serres, al MDCS

(Fig. 4) Vocabulari genèric dels cordòfons: lira bizantina de l�autora, feta pel luthier cretenc Emmanuel Katzantonis

de la Glòria de Santiago de Compostel.la,autèntic referent per a la reconstrucció del�instrumentari medieval. Però l�instrumentmés habitual és la giga o lira bizantina, la ver-sió més antiga de les cordes fregades. És unpetit instrument de caixa bombada en formad�ametlla, buidada en un sol bloc de fusta jun-tament amb el mànec i que sol tenir dues otres cordes (Fig. 4). Com que la majoriad�Ancians tenen una copa en una mà i l�ins-trument en l�altra rarament es representa l�arc,però des del segle IX els àrabs ja n�havienintroduït l�ús.

A Sant Quirze de Pedret tenim un exempled�Ancians amb �cítares� (Fig. 5): són petitesgigues, de potser 40 centímetres de llarg i

claviller

arc

crin

pont

tapa harmònica

cordal

clavilles o clausmànec

corda greu (bordó)

cordes melòdiques

caixa

oïdes o boques

botó

forma ametllada sense distinció de mànec icaixa. Totes tenen tres cordes fixades a la partsuperior a un claviller rodó amb tres claus i,al cul de la caixa, a un botó. La tapa harmò-nica presenta quatre petits orificis a tall d�oï-des, però no es veuen altres elements organo-lògics importants com serien el pont o lacelleta. Sense estar representades amb detall,constitueixen una referència iconogràficaefectiva. No podem saber com eren els arcs,però en altres exemples solen ser bastantllargs, de manera que permetrien fer notesllargues o bordons d�acompanyament.

��anaven joglars cantant e sonant estru-ments...�13

En canvi, l�instrument més popular en mans

dels joglars és la viola. Les referències literàriesi documentals de violes i joglars són nombro-ses14, perdurarà entre l�aristocràcia baixmedie-val15 i la música cortesana i acabarà configu-rant l�actual família de cordes. A diferència dela giga, la viola separa el cos del mànec, és mésgran (i de major volum sonor, doncs) i presen-ta sempre cinc cordes. Algunes vegades semblaque les primeres cordes estiguin unides de duesen dues, deixant la cinquena com a bordó.

Al claustre de l�Estany tenim dues escenes dejoglaria amb violes, obra de dos tallers escul-tòrics distints. En un dels capitells hi ha unbou músic enfilat a un tamboret, acompanyatd�un personatge �un joglar?� que sembla queel faci ballar (Fig. 6). Coneixem altres escenesde joglars que fan ballar bèsties �com un capi-tell de la Seu Vella de Lleida amb un mico lli-gat d�una corda�, però en aquest cas l�actituddel bou no és realista sinó al.legòrica, en unintent d�escarnir la música popular, de plaça,

6

ELS INSTRUMENTS MUSICALS MEDIEVALS

13.Ramon Llull, Llibre de meravelles, Llibre cinquè, I

14.Guerau de Cabrera, en el seu Ensenhamen, diu al seu joglar Cabra: �Cabra juglar, / mal saps viular / e pietz chan-tar��. Citat a nombrosos estudis, i comentat a Martí de Riquer, Història de la literatura catalana, vol. I, Barcelona:Ariel, 1978

15.El Decameró, per exemple, descriu així una festa: �Dioneo pris un llaüt, e Fiameta una viula, e començaren suau-ment a sonar una dansa��

(Fig. 5) Fragment de la capçalera de Sant Quirze de Pedret(MDS, n. i. 3): tres Ancians amb els seus instruments

(Fig. 6) Bou violaire en un capitell del claustre l�Estany

7

ELS INSTRUMENTS MUSICALS MEDIEVALS

de ball. El bou, tot i no ser un animal menys-preat per la simbologia cristiana, és lent ibabau, i posar-li una viola a les mans ridicu-litza el joglar ambulant, tan sovint acompan-yat d�una viola. La viola del bou té els ele-ments organològics mínims; la caixa és ovala-da apuntada, en relació al cos pot fer uns 50o 60 centímetres, i a la tapa harmònica hi hadues oïdes ovalades. En ser un relleu es veuclarament que el fons de la caixa és pla, nobombat com la giga. El mànec és més curt iacaba en un claviller rodó amb cinc claus, toti que per raons tècniques les cordes no s�hicorresponen. Per la simplificació de tota laimatge no s�indiquen pont ni cordal, ni tam-poc celleta. Tot i així sembla evident que lescordes no es fixen a les claus pel davant, pas-sant per la celleta, sinó per darrera, enfonsa-des en acabar el mànec i subjectades a la partposterior de les clavilles. Aquesta és la soluciómés freqüent en les violes fins al XIII. L�arc fala mateixa mida de la caixai no és gaire obert.

Dos capitells més enllà hiha una escena de joglaria,tan habitual als claustresdel XIII a imatge dels vicis ipecats de la vida munda-nal. Un joglar toca la violai marca el ritme amb elpeu, mentre una joglaressaballa, toca els fustins,llueix un curiós capelltriangular amb borles opicarols als extrems� i treuuna cuixa per la túnica!Viva imatge del pecat, vaja.La viola té força detall

(Fig. 7): caixa oval apuntada, mànec curt idues boques ovalades. El claviller rodó té tresclavilles amb les tres cordes subjectes peldarrera. A l�altre extrem, les cordes es fixen aun cordal triangular molt ben treballat, ambels foradets ben visibles. Sempre en nombrede tres, de manera que corrobora la possibili-tat que les violes medievals de cinc cordes fos-sin en realitat de tres: un bordó simple i duesmelòdiques dobles� en aquest cas, igualmentsimples. L�arc és més llarg que la viola, i sesosté per un mànec més enllà de la fixació deles cerdes, detall dels arcs més antics i pel qualsuposem aquesta imatge precedent de l�ante-rior.

La joglaressa duu a les mans uns fustins: duespeces encaixades a tall d�idiòfon, com unesprimitives castanyoles (Fig. 8). Hi ha indretson encara sobreviuen aquestes peces de fustao de ceràmica com a acompanyament rítmic16.

(Fig. 7) Joglar de viola de tres cordes enun capitell de l�Estany

(Fig. 8) Joglaressa amb fustins i uncuriós capell

16. A la Vall d�Aran en diuen fustis, i arreu d�Espanya perduren encara les tejoletas, terreñas, terreñuelas, tixoletas,recholetas� paletes de fusta o bocins de ceràmica, sovint aprofitant terrissa trencada

8

ELS INSTRUMENTS MUSICALS MEDIEVALS

Al llarg del XIII els fustins apareixen sovintacompanyant instruments melòdics (unaviola a Galligants; una guitarra al frescChampassak de Mallorca; una caramella aSant Cugat o a Tarragona�), i sovint sóntocats per dones. El barret que la joglaressaduu al cap ha estat comparat sovint amb elsde les conegudesceràmiques dePaterna amb escenesde dansa, i és possi-ble que les boles deles puntes puguinser picarols; tant siho són com si notot plegat atorga a ladona aquesta imatged�espectacle ambu-lant �cuixa inclo-sa!�, reservant a l�ho-me el d�executantmusical.

�Los pus aptes ministrers d�estruments decorda com de boca.�17

Les imatges musicals del període gòtic respo-nen a un àmbit més culte, en entorns menyspopulars i amb instruments més elaborats. ASant Miquel de Cardona es guarda el retaulede de Santa Anna: a l�escena del Paradís, tresàngels músics de viola, llaüt i flauta acompan-yen els escollits com els més fins ministrers enuna festa de palau (Fig. 9).

La viola està mig amagada pel cos d�un delsmúsics i només se�n veu mitja caixa. Tot i aixíés clarament diferent de les altres dues quehavíem vist: en aquest cas la caixa no és oval

sinó més rectangular, amb un lleuger estrenyi-ment central per facilitar un nou joc melòdic,encara amb cinc cordes. Manté les dues ober-tures, aquí en forma de mongeta. El cordal ésmolt semblant i de color blanc: segurament ésd�os! I potser per error del pintor, no hi ha ono es veu el pont. Com a novetat, s�insinua

un viu de la mateixafusta de la tapa que reco-rre el perímetre de lacaixa: aquest element,sovint decoratiu, fa d�in-termediari entre el cosde la caixa i la tapa har-mònica, exercint com de�molla acústica�, demanera que s�aconse-gueix un so més delicati controlable. Apareix jades del XIV, i de vegadesés de marqueteria a jocamb decoracions a la

tapa. L�arc és força curt i obert, propi d�unmoviment més àgil.

El llaüt irromp al segle XIII en entorns impreg-nats de cultura morisca: a Lleida, a Castella, aAragó. Instrument per excel.lència de la músi-ca culta àrab encara avui dia, el llaüt esdevin-dria el cordòfon més important i encara per-viuria durant el Renaixement. Es tracta d�uncordòfon de caixa bombada i forma ametlla-da, de mànec no gaire llarg i que a l�edat mit-jana pràcticament sempre presenta quatreordres de cordes, tocades amb plectre i enabsència de trasts. El del nostre retaule ésmenut, arrodonit més que ametllat i, efectiva-ment, té vuit cordes fixades a un pont de fan-

(Fig. 9) Retaule de Santa Anna i Sant Amador (Pere Vall, s. xv), a Sant Miquel de Cardona

17.Segons l�anònima Crònica del regnat de Joan I: �La major ànsia que en ell era sí era en fer cercar per lo món lospus aptes ministrers que trobar se poguessin, així d�estruments de corda com de boca, e xantres, perquè li sonassen ecantassen davant tres vegades al dia, ço és, una de matí, e altra al migdia, e atra al vespre�

CAP

PUNTA

DE

STR

A

SINIST

RA

L�ESCUT HERÀLDIC

Entre les diverses formes d�escut (losanjat,ovalat, ogival, quadrilong, caironat, rodó,suís, etc), l�escut més utilitzat en les represen-tacions heràldiques, tant a Catalunya com aEspanya, és el quadrilong hispànic, que escaracteritza per tenir la punta o part inferior

PUNTS O POSICIONS DE L�ESCUT

BORLET

LLAMBREQUÍ

CAMPER

DIVISA(O EMBLEMA)

PLOMALL(substituït sovint per unaCIMERA)

CASC(O ELM)

CÀRREGUES(FIGURES)

LLAMBREQUÍ

COMPONENTS BÀSICS D�UN ESCUT D�ARMES

1 abisme, centre o cor2 centre del cap3 centre de la punta4 cantó destre del cap5 cantó sinistre del cap6 flanc destre7 flanc sinistre8 cantó destre de la punta9 cantó sinistre de la puntaP punt d�honorO llombrígol

L�ARNÈS DEL CAVALLER. SEGLES XII - XV

LXV

arrodonida. D�altra banda, també és un delsque permet de representar-hi millor les càrre-gues: les peces, els mobles i les figures. En elcas de les institucions corporatives i munici-pals, se sol emprar el caironat, forma adopta-da recentment; per això, alguns municipis,com és el cas de Manresa, encara adoptenaltres perfils.

PARTICIONS*

* Les xifres indiquen l�ordre que cal seguir a l�hora de descriure l�escut.* * Actualment les de segon ordre també assoleixen el mateix valor.

partit

tercejat enpal

tercejat enfaixa

tercejat enbanda

tercejat enbarra

dextrat sinistrat flanquejat

tallat trinxat truncat quarterat(en creu)

quarteraten sautor

cap pal faixa creu banda barra sautor

xebró perla peu bordura orla tretxor cantó

franc-quar-ter

giró punta pila lambel lambelmedieval

escussó

PECES FONAMENTALS O DE PRIMER ORDRE**

L�ARNÈS DEL CAVALLER. SEGLES XII - XV

LXVI

COM ES DESCRIU UN ESCUT D�ARMES?

Per descriure un escut d�armes, és a dir blaso-nar, cal cenyir-se a les normes heràldiques.Atès que són força nombroses, ens limitarema donar-ne només unes quantes �les més bàsi-ques�, que ens permetin d�interpretar i des-criure escuts que no siguin excessivamentcomplicats.

1. Cal descriure sempre primer el camper idesprés les càrregues: les peces, els mobles i lesfigures. Així, en un escut que tingui el camperdaurat i una sola figura, per exemple un griublau, el descriurem de la següent manera: d�or,un griu d�atzur.

2. Si l�escut mostra alguna partició, cal indi-car-la: escut tallat, escut quarterat en sautor,etc.

3. En descriure un escut amb particions, calfer-ho com si cada compartiment fos un solescut. Així, per exemple, en un escut tallat on,a l�espai superior del camper, de color blau, hiha un castell platejat i a l�inferior, de colorvermell, un brau caminant de color groc, eldescriurem dient: escut tallat: 1r, d�atzur, uncastell d�argent; 2n, de gules, un brau passantd�or.

4. Altrament, en els escuts en particions, hemde descriure els compartiments o quarters (sin�hi ha quatre) seguint un ordre preestablert:del cap a la punta i de destra a sinistra. Perexemple, en el partit, primer el compartimentdel costat destre i després el del sinistre; en eltallat, primer el del cap i després el de lapunta. En el quarterat, els dos primers del capi després els dos de la punta, sempre de destraa sinistra. Ara bé, si existeix una aliança entredos llinatges, és a dir la repetició de dos quar-ters, llavors els enumerarem així: 1r i 4t; 2n i

3r, ja que cada parella mostra el mateix dis-seny heràldic. En el cas del quarterat en sau-tor, també adoptarem el mateix ordre, bé queel 1r i el 4t ocupen respectivament el cap i lapunta i els dos restants, els flancs.

5. Les línies que parteixen el camper de vega-des no són rectes; en aquest cas poden mos-trar diversos perfils que cal indicar: onejat,dentat, merletat, ondat, etc. Per tant, caldràdir: partit ondat, tallat dentat, etc.

6. El tret anterior també es repeteix en lespeces, llavors també cal descriure-les segons elperfil que adoptin: faixa ondada.

7. D�altra banda, les figures també podenmostrar modificacions en llurs extrems. En elcas concret de la creu, segons la forma delsextrems dels braços, podem distingir lessegüents formes: creu floronada, creu potença-da, creu flordelisada, etc.

8. Les peces es poden reduir de mida i aixís�obtenen la cinta (la meitat d�una faixa), lallista (la meitat d�una barra), etc.

9. Quan el camper �també pot ésser una peça�és envaït per un nombre il.limitat d�objectesidèntics, es diu que és sembrat de... Així,doncs, un escut que té el camper blau i carre-gat de flors de lis argentades, el descriurem dela següent manera: d�atzur sembrat de flors delis d�argent.

10. Cal assenyalar que hi ha un gran nombred�adjectius que augmenten la precisió de ladescripció de les peces i figures, com és el caslleó armat (un lleó amb les ungles d�un esmaltdiferent), àguila bicèfala (una àguila de doscaps), cérvol passant (un cérvol en actitud decaminar), arbre arrancat (un arbre amb lesarrels pintades), i moltíssims més.

L�ARNÈS DEL CAVALLER. SEGLES XII - XV

LXVII

11. El lloc o posició que ocupen les càrreguesdins el camper s�expressen amb les locucionsen cap, en punta, etc., mentre que la manerade disposar-s�hi s�indiquen amb expresionscom en banda, en faixa, etc.

12. Les associacions entre figures (principalamb secundària) s�indiquen amb adjectiuscom sobremuntat �ada (la figura principal técol.locada al damunt una figura secundàriasense que es toquin); si estan en contacte, lla-vors hem de dir somat �ada. Si la principal enté una altra a la dreta, dextrat �ada, i si és al�esquerra, sinistrat �ada. Així, per exemple, sitenim una torre amb una estrella situada a la

seva esquerra, haurem d�expressar-ho així:torre sinistrada d�una estrella; si tenim unmont sobre el qual hi ha un castell tocant-lo,el descriurem dient: mont somat d�un castell.

13. La bordura, peça fonamental que vorejal�escut, és el darrer element que es descriu i calindicar-ne la composició: llisa, componada,denticulada, de peces, etc. Si porta càrregues,cal afegir-les a la descripció: bordura d�or ambvuit estrelles d�atzur.

14. Un cop acabada la descripció interna del�escut, s�indiquen els elements externs: elm,cimera, llambrequins, sostenidors, divisa, etc.

Exemples:

Llinatge dels Aguiler

D�or, una àguila de sable.

Llinatge dels Bofill

Escut tallat: 1r, d�atzur, un castelld�argent; 2n, d�argent, un brau

passant de gules.

Llinatge dels Plana

Escut quarterat: 1r i 4t, de gules,un lleó passant d�or; 2n, de gules,una torre d�argent; 3r, d�or, qua-

tre pals de gules.

L�ESCUT I LA SENYERA DE CATALUNYA

Quan fem esment de l�escut de Catalunya,sovint utilitzem el mot barres. Ara bé, si femcas de la normativa heràldica, hem d�usar elmot pal (peça fonamental que travessa el cam-

per verticalment) en comptes de barra, i en elcas de la bandera, faixa (peça fonamental quetravessa el camper horitzontalment). Així ladescripció correcta de l�escut és: d�or, quatrepals de gules, i en el cas de la bandera: d�or,quatre faixes de gules.

L�ARNÈS DEL CAVALLER. SEGLES XII - XV

LXVIII

9

ELS INSTRUMENTS MUSICALS MEDIEVALS

tasia i que es toquen amb un plectre llarg,prim i negre: una ploma d�àguila. La tapa pre-senta dues boques centrades adornades ambrosetes: el color blanc suggereix que estiguinfetes de pergamí, i no bogides a la mateixafusta. La boca més gran té una variació sobrel�estrella de David, un motiu molt habitualper referir-se al músic més cèlebre de la Bíblia;la petita té un ornament en forma de quatrepètals. El claviller, com sempre en angle de90o, és recte i de cap arrodonit, i es veuen cla-rament les quatre claus a cada costat. Des dela seva aparició, el llaüt viuria una gran popu-laritat i expansió tant acompanyant altres ins-truments de so suau �els primers grups�orquestrals�� com en solista, mantenint lafama d�instrument terapèutic que gaudia enl�entorn àrab: �Jacme Çelandi, juglar de lahutqui tochava devant lo Senyor Infant com noera sa.�18

Tot i que d�antic es toquen flabiols, flautesdobles i de canya, la flauta recta no es conei-xerà fins al segle XIV. A Catalunya apareixmolt sovint, i les representacions dels retaulesde Pere Serra són un referent per a la recons-titució de flautes de bec medievals. L�àngelmúsic del nostre retaule toca una flauta rectad�uns 35-40 centímetres que marca claramentel bisell rebaixat a la canya, i a sota una feblelínia que no es pot precisar si és decorativa oindica l�acoblament de dues peces, suggerintl�existència de bloc. En total podria tenir setforats més el posterior; la mà dreta els tapatots i manté els dits polze i petit per sota dela flauta. Mentre el polze és versemblant quetapi un forat posterior, és rar que el petittambé ho faci, com en els flabiols: potser sim-plement ajuda a sostenir la flauta. La màesquerra està enlaire i deixa veure la resta de

forats, el més inferior dels quals és doble perpermetre els mitjos tons, una característicaque apareix per primera vegada en aquestretaule� i que fa que sigui conegut entre elsflautistes!

I encara acabem amb dos instruments mésque podrien acompanyar el conjunt anterior.Són dos capitellets que tanquen la portaladade Sant Esteve de Bagà. El saltiri (Fig. 9) ésuna caixa de ressonància plana damunt laqual es disposen les cordes en horitzontal. Sibé al principi eren triangulars o trapezoïdals,com els qânum àrabs (d�aquí el seu altre nom:cànon), amb el temps adopten formes de fan-tasia, i aquest és hexagonal. L�escultura no

18. Carta de l�Infant Joan de 1351

(Fig. 10) Àngel músic amb saltiri, a la façana de l�esglé-sia de Bagà

és com un llaüt petitet de tres orders, i aCatalunya rebia també el nom de llaüt guita-rrenc, esdevenint un dels instruments méspopulars. Es tracta d�una caixa ametllada defons bombat que no es diferencia �al contraridel llaüt� del mànec; aquest sol acabar en unclaviller falciforme, sovint rematat per unatalla en cap d�animal; com que el capitell deBagà està desgastat per la intempèrie és difícilcorroborar aquest detall. Sí que es distingeixun gruix marcant l�inici del batedor �de vega-des s�ornamentaven els extrems amb marque-teria� i les cordes en nombre de tres, probable-ment dobles. L�estat de conservació o l�espaidisponible no permeten veure les boques imenys la decoració; només hi ha un seguit detres forats que no tenen res a veure amb l�or-ganologia de l�instrument sinó amb l�erosióde la pedra. La mà dreta toca les cordes ambun plectre llarg i punxegut, de fusta, os oploma.

Vet aquí, doncs, diversos àmbits musicals quees corresponen a músiques medievals conegu-des: els Ancians de l�Apocalipsi recobren vidaenmig de cants monòdics amb base instru-mental, com els nombrosos llibres de cantdels nostres monestirs. Els joglars ens il.lus-tren les cançons del trobador Guillem deBerguedà o les danses escatològiques delCançoner de Sant Joan de les Abadesses, comAra lauset, lausatz, lausat. Els ministrers ambinstruments nous obren la porta de la novamúsica, l�Ars Nova que, provinent de França,s�empeltaria a peces del Llibre Vermell deMontserrat com Imperayritz de la ciutat joio-sa o Mariam matrem virginem. I darrera detot, les campanes que ressonen als pobles i elscorns des dels merlets dels castells. Torneu-vosa mirar les imatges: ara tenen banda sonora!

10

permet veure si a la caixa hi ha boques, quegeneralment es cobrien amb boniques rosetestallades. El músic té les dues mans damunt lescordes, i la dreta té l�índex doblegat com sisostingués un plectre, amb què es pinçaven lescordes de llautó. N�hi ha deu, que era unnombre habitual ja fos amb cordes simples odobles: �Així mateix Apol.ló se pinta ambdecacordi, que vol dir instrument ab deu cor-des concordants o deu veus consonants, efinalment cítara. E així saltiri és dit decacor-di, quasi deu cordes consonants, segons és dit;e per ço lo Psalmista: �En decacordi, psaltiri,ab cants e cítara�, etc.�19

L�altre músic té a les mans, encara que malme-sa, una guitarra (Fig. 11). La guitarra medieval

19. Curial e Güelfa

(Fig. 11) El seu company guitarrista, a la mateixaesglésia berguedana

ELS INSTRUMENTS MUSICALS MEDIEVALS

01.07.06

Sortim el dia 1 de juliol, som vint-i-nou amicsde l�art romànic, amb en Frank, el nostre guia,i en Josep, el xofer.

Al migdia ja som a la Rioja i visitem elMonestir de Suso a San Millán de la Cogolla;dinem als menjadors que té el Monestir deYuso i ens dirigim després a Aguilar deCampóo, on l�hotel Valentín, on dormiremles vuit nits del viatge, ens espera.

02.07.06

El dia 2, diumenge, ens acompanya el JaimeNuño, director del Centro de Estudios delRománico i arqueòleg de la Fundación Santa

El Romànic de l�Alt Ebre

Viatge d'estiud'Amics de l'Art Romànic del Bages

CRONICA D�ACTIVITATS`

Maria Mercè Matas i Cuspinera

Aquest any hem volgut visitar unes esglésies la majoria desconegudes pel gran públic.

11

María la Real d�Aguilar de Campóo. Visitemsota el seu interessant guiatge San Pedro deCervatos, l�església de Retortillo i el jaci-ment romà de Juliobriga, dinem a l�hostatge-ria que té la Fundación en les dependènciesdel Monestir, i a la tarda visitem el Monestirde Santa María la Real amb el centre d�in-terpretació del romànic �ROM� que té unaudiovisual d�un grau de perfecció immillora-ble, i que l�endemà inaugurava la ministra delgovern central. A l�església de Santa Cecilia,des d�on dominem totalment la ciutat, fem laprimera fotografia de grup, encara que faltenalguns que han pujat al Castell.

03.07.06

Dilluns ens despertem amb boira, anem aSanta Cruz de Castañeda, ens trobem ambla Maite, guia càntabra que ens fa una descrip-ció així com la de San Andrés de Argomilla,en la qual col.labora Ricardo, un seminaristaque ensenya l�església (on encara hi ha inscrip-cions a la paret en record de la Guerra Civildel 36). Aquesta església està situada davantun antic palau, de l�interior del qual hi surtenles vaques a pasturar.

Avui toca dinar a Castrourdiales, ens sorpre-nen amb una esplèndida mariscada on no hifalta de res, les bromes i les rialles ens acom-panyen tota l�estona; al sortir visitem l�esglé-sia de la ciutat.

San Pedro de Cervatos

V IATGE D �ESTIU : EL ROMÀNIC DE L �ALT EBRE

04.07.06

Dimarts ens fa les explicacions en JaumeMoya. Primer visitem San Salvador deCantamuda, i decidim anar fora de progra-ma a Santo Toribio de Liébana i a dinar aPotes, per visitar després Santa María deLebeña, on hi ha una guia a l�interior que noés adient pel lloc. En Jaume ens fa entendreperfectament la construcció de l�església i ensfotografiem molts sota el tell mil.lenari.Tornem parant-nos a Piedras Luengas des d�onveiem les grans muntanyes dels Picos deEuropa; com correspon, fem les nostres foto-grafies, algunes fent equilibris.

05.07.06

Dimecres ens espera el Conjunt Kàrsticd��Ojo Guareña�. Primer, al poble deCuevas, visitem el centre d�interpretació i jaens dirigim a visitar la cova. Un audiovisualens situa, la visita és curta en comparació alsmolts quilòmetres que és explorada, quatre-cents metres que acaben dins la cova, i queacull l�església troglodita de San Tirso y SanBernabé. En les seves parets hi ha pintures dela vida i martiri de Sant Tirs. Després deldinar fem una curta parada per veure el nai-xement del riu Ebre i de seguida anem peruna carretera plena de revolts i envoltats deboira arribem al poble medieval de Barcena

la Mayor. Comença a ploure però això noens impedeix visitar-lo i fer algunes compresd�atuells de fusta. Retornem a Aguilar.

06.07.06

Dijous, ens acompanya Pedro, que és historia-dor, de la mateixa Fundación. Primer visitemSanta María de la Nía; en acabar ens diri-gim a veure algunes esglésies rupestres deValderredible: primer visitem l�esglésiad�Arroyuelos, on Pedro i Javier, un noi de 14anys que fa de guia del mateix poble, ensdonen les corresponents explicacions. Al fina-litzar ens dirigim a la Col.legiata de SanMartín de Elines, on Bertín, el senyor rector,i Pedro ens donen les corresponents explica-cions, amb algunes divergències, del claustre il�església. Com que és l�hora de dinar, i tenimgana... anem cap a Orbaneja del Castillo on,deixant els canons de l�Ebre a baix i pujant150 graons entre petits llacs blaus i un molí,ens el guanyem i ho fem al restaurant ElRincón. Després fem una mica de passeig pelpoble per anar paint abans de tornar a baixari pujar a l�autocar que ens portarà a veure lasegüent església rupestre de Presillas deBricia. Traspassem una zona arbrada moltbonica fins veure la cova que acull, i en dospisos, l�església. Hi ha una escala de mà peraccedir al pis superior i una de terra ja molterosionada i sorrosa excavada a la roca perbaixar a l�interior del pis de sota. És realmentespectacular: l�erosió dóna forma a les colum-nes. Estem tots entusiasmats: ens recorden lesesglésies de la Capadòcia. Desfem el camí debosc que hem fet, veient sobrevolar-nosalguns esparvers. Visitem Santa María deValverde, també dins una cova. Damunt laroca, moltes tombes antropomòrfiques. Ohdecepció!: està tota coberta per un sostre defusta que arriba fins a la façana on hi ha laporta d�accés a l�església. Una espadanya moltgran fa de campanar. Visitem l�església

12

Ojo Guareña

VIATGE D�ESTIU: EL ROMÀNIC DE L �ALT EBRE

13

d�Olleros de Pisuerga, que tampoc estava en elprograma, rupestre també, de dues naus i unacambra mortuòria amb dues sepultures. Pedroens comenta que l�actual sagristia podriahaver sigut l�antic eremitori.

07.07.06

Divendres dia 7 visitem Santillana del Mar.Ens acompanya avui la Maite, que ens explicala historia de la vila i anem veient els diferentsescuts heràldiques que decoren moltes façanesde palauets. Visitem la Col.legiata i el claustre.A Comillas i al �Capricho de Gaudí� dinem,celebrem com cada any aquest dia l�aniversaride la Montserrat Burés, fent que bufi el pas-tís. L�autocar ens porta a veure el Cantàbric ialguns i algunes es remullen els peus al mar aSan Vicente de la Barquera. Al vespre i desprésde sopar fem una trobada informal per parlarsobre els propers canvis que poden haver-hi al�Entitat. Es fa un sorteig d�una magníficalitografia, feta pel nostre amicFrancesc Frutos querecau en Josep, elnostre guia, quedemostra una granalegria.

08.07.06

Dissabte visitem elmonestir de SanAndrés de Arroyo,acompanyats tot el

dia per César, historiador de l�art, de laFundación. Una monja que fa de guia no per-met les fotografies al claustre ni a les depen-dències monàstiques, excepte a l�interior del�església. A la sortida els pastissets fets per lesmonges són carregats a l�autocar. A Moarvesde Ojeda, César ens explica el magnífic apos-tolat que decora la façana, damunt la portad�accés i l�interior de l�església. Anem a dinaral menjador de l�Abadia de Santa María deMave, que visitem a la tarda. Quan acaba lavisita anem al Barrio de Santa Maríad�Aguilar de Campóo i, pujant dalt d�un petitturó, ens espera l�esglesiola de Santa Eulalia,amb una escultura molt bonica i pintura gòti-ca a l�interior. Una altra església amb un apos-tolat gòtic a la façana: La Asunción dePisón de Castrejón.

09.07.06

Diumenge, dia de la tornada a casa, crec quedesprés d�un bon viatge, visitem l�església deSan Martín de Frómista: els que no l�havienvist es queden admirats de l�església recons-truïda, i reconeixem que hi ha una bona lliçód�art romànic. Ja a les caves Corral, aNavarrete, La Rioja, fem un tast de quatrevins i després hi gaudim d�un bon dinar. Algúcompra vins, fem el comiat d�en Frank i d�enJosep i els agraïm la seva tasca, quedantemplaçat per a l�any que ve si Déu vol.

Arribem tots a casa nostra sans i estalvis, des-prés d�un bons dies que hem passat junts.

Muralla del Carme, 10-12 - 08240 Manresa

Tel. 93 872 26 44 - Fax 93 872 15 49

www.e-marquez.com

San Andrés de Arroyo

Cra. de Vic s/n (Pujada Roja) - Manresa

Tel. 93 873 85 00

www.futurauto.citroen.es

14

Objectius de la sortida: Santa Maria deMatadars, Sant Pere de Vallhonesta i SantaMagdalena del Pla

Descripció de les visites:

- Tots els assistents a la sortida es concentrencom és habitual, a la plaça Infants de Manresa,des d�on es traslladen amb cotxes particularsfins a la Urbanització del Marquet on es trobaubicada l�església preromànica i romànica deSanta Maria de Matadars. No s�hi pot realitzarla visita interior per trobar-se les obres de res-tauració en una fase en què el seu accés seriaperillós. S�hi fa una petita explicació del seuestat i es deixa per a més endavant la visitacompleta.

- Prop de l�anterior es troba una pista de terramolt polsosa que acondueix al peu de l�esglé-sia de Sant Pere de Vallhonesta. Els membresdel Centre Excursionista de Castellet ens fanuna cordial rebuda i unes breus explicacionsdel procés seguit per a la recuperació delmonument. Tot seguit en Jaume Moya comple-menta les explicacions per a un millor conei-xement de l�església i fa una petita xerradaamb la finalitat d�aclarir les diferents etapesque es poden veure a la construcció de l�edifi-ci. S�aprofita també l�estada per fer-hi el tradi-cional esmorzar amb els socis de l�Entitat i onel President, Enric Castells, anuncia la sevapropera dimissió i la probable acceptació delcàrrec pel Vicepresident, Francesc Gasol.

- La tercera visita que es fa a l�església, situadadins el cementiri d�El Pont de Vilomara, per-met apreciar la acurada restauració que s�hi faen els darrers anys i que ha deixat la capella enun bon estat constructiu. També s�ha aconse-guit retornar-li un aspecte segurament méspròxim a l�original amb la supressió del cam-panar de torre fet en èpoques molt recents i larecuperació de la porta de migjorn. Es pot dir,doncs, que l�església de Santa Magdalena delPla és, malgrat la seva senzillesa, una bonamostra del Romànic de la nostra comarca.

Maria Mercè Matas i Cuspinera

SORTIDA F I DE CURS , 18.06.2006

?LA FOTO INCÒGNITA

Continuem amb el nostre joc en referència a la fotografia

de la portada.

De quin lloc es tracta?

No hi ha cap premi. El joc servirà perconèixer més el nostre art.

Adreceu les vostres respostes a:

Amics de l�Art Romànic del BagesBaixada de la Seu, 3 - 08241 Manresa

o bé al correu: aarb@manresa.org

La resposta del número anterior és

Sant Pere de Madrona (Berga)

CASTELLS IESGLÉSIES DELA SEGARRA

Sortida:08.00 h des de plaçaInfants (Manresa) ambvehicles particulars

Visitarem:

- 09.30 a 10.30 h,Castell de Lloberola

- 11.00 a 11.45 h,Castell i Església deSant Pere de Talteüll

- 12.00 a 13.30 h,Castell de les Sitges

- 14.00 a 14.30 h,Audiovisual"La Segarra terra decastells" a la Rectoriade Florejacs (25�)

Preus:

- entrada al Castell deles Sitges, per concretar

- dinar, 20 euros

Per al dinar, confirmarassistència abans del 7 d�oc-tubre: Jaume Rius(93.873.2058) o MercèMatas (93.837.02.75)

Ma

tin

al -

26

de

nove

mb

re

Sort

ida

- 2

9d

�oct

ub

reSANT MARTÍSARROCA ISANT MARÇAL

Sortida:08.00 h des de plaçaInfants (Manresa) ambvehicles particulars

També es visitarà:

- Santa Margaridad�Aiguadolç (terme deSant Pere Sacarrera)

- Església de Sant Pere(Sant Pere Sacarrera)

MUSEUD�HISTÒRIA DELA CIUTAT -BARCELONA

Sortida:08.00 h des de plaçaInfants (Manresa) enautocar

Inscripcions:

Viatges Massanésc. del Born, 6. Manresa

Socis a partir del6 d�octubre a les 9.30 h.

No socis a partir del8 d�octubre.

Tancament d�inscrip-cions, 10 d�octubre al vespre.

En cas que no s�arribi aun mínim de 28 perso-nes, aquesta sortida noes realitzarà.

Ma

tin

al-

24

de

sete

mb

re

CURS DE CULTURAMEDIEVAL

�EL MONESTIRDE SANT BENETDE BAGES�

Comença ambla conferènciad�Oriol Jonqueras

Horari:20.00 h

Lloc:Auditori deCaixa Manresa

15

Curs

- des

del

19

d�o

ctub

re

PROPERES ACTIVITATS

Born, 6 - Manresa

Tel. 93 875 39 00

Fax 93 875 16 55

manresa@viatgesmasanes.com