Llibre mestra Montse

  • View
    238

  • Download
    6

Embed Size (px)

DESCRIPTION

llibre, mestra, montse

Text of Llibre mestra Montse

  • Adu-siau Que res no tinc per dirque no mho diguis tui aix tot el que et dictens sabut.

    I abans de descobrirlintil del meu cantmen vaig fins un altre any,bona sort.

    Jo em distraur seguint el rastre a uns acords,no fos que sem perds una can,i no conec un cam millorque macosts a tu.(...)

    I s clar que amb el que escrictho haurs de fer tot sol,i et queda tant per dir,bona sort.

    Jo, amb el vostre perms, seguir el rastre a uns acordsque jugant shan donat a un cos bonici no conec un millor cam que em pugui acostar fins a tu.

    Llach, Llus

  • Josep GrassetJosep GassToni Cruz

    1968

    Sempre recordar els anys que the tingut com a senyoreta Montse, des de 3r fins a 8. Grcies per tot.

    Josep Gass i Magda Torrens

    Benvolguda Mestra Montse,S, s Mestra Montse! Aix s com et reconeixem a lescola, a casa o al carrer.

    (Josep)Amb noms 20 anys vas ser la meva mestra. Una Mestra amb majscules, amb empenta i illusi per ensenyar a una colla de nois i noies, alguns dells amb moltes ganes i talent, i daltres sense cap moti-vaci. Amb tots nosaltres, sense excepci, vas treballar de valent i per aix et vull dir: Grcies.

    (Magda)Quan vaig conixer al Josep, el nom de la Mestra Montse i el Mestre Joan, resso-nava en qualsevol conversa familiar. Poc mimaginava que al llarg dels anys les nos-tres vides tindrien tant en com.

    (Josep i Magda)Hem anat creixent al teu costat i hem compartit molts moments que ens han

    Josep Grasset

    anat apropant. El naixement de les nostres filles, lAura i lAndrea, va fer que la nos-tra relaci ans molt ms enll: lescola, la famlia, el conservatori, la coral

    Encara queda molt cam per fer. Has fet una parada per agafar forces i continuar un trajecte ple de noves experincies.

    Si tu ho vols,nosaltres continuarem sent els teus com-panys de viatge.

    Moltes grcies per tot.

    Adu-siau Que res no tinc per dirque no mho diguis tui aix tot el que et dictens sabut.

    I abans de descobrirlintil del meu cantmen vaig fins un altre any,bona sort.

    Jo em distraur seguint el rastre a uns acords,no fos que sem perds una can,i no conec un cam millorque macosts a tu.(...)

    I s clar que amb el que escrictho haurs de fer tot sol,i et queda tant per dir,bona sort.

    Jo, amb el vostre perms, seguir el rastre a uns acordsque jugant shan donat a un cos bonici no conec un millor cam que em pugui acostar fins a tu.

    Llach, Llus

  • Els records daquell set curs dEGB (any 1981-1982) sn fora vius, i en tinc uns quants, potser el ms destacat va ser el daquelles inoblidables colnies a la Coma, qu valenta era la Montse! Vist amb la perspectiva dels anys, per nosal-tres eren les primeres, i ens ho vrem pas-sar molt b, suposo que algun company ja haur recordat lexperincia, s per aix que voldria remarcar altres records que ara em venen a la memria; la gran preca-rietat de mitjans que tenem a les escoles velles, per que la Montse suplia amb ima-aginaci, empenta i molt dentusiasme, i tot i que rem una mica gandulets, ens va implicar en diversos projectes: una ol-impada amb proves esportives i medalles incloses, la neteja del pati de lescola (ac-tualment el parc nou entre lesglsia i lajuntament) amb pales i escombres, por-tant arena i saul amb carretons des del camp de futbol... Com ha canviat tot! Ara ho volem tot perfecte i ens queixem per tot, potser ens aniria b mirar al passat per

    Francesc Sarri

    Francesc SarriMerc Gass

    Josep SolEduard Guterrez

    1969

    Malgrat la llunyania en el tempsi loblit de la saviesa transmesa,ms enll del coneixement...El saber ser, el saber estar,la persona que ens vas saber inculcar,aquesta empremta que ens vas deixar,aix, ens ha fet;aix, perdurar.Grcies per aquest regal!

    Josep Sol

    adonar-nos que ens hem acomodat molt. Nosaltres s que ho podem valorar pel qu hem vist i viscut, els nostres fills no ho se... Tot i que jo els ho explico i la Montse se-gurament tamb els ha transms aquests valors, perqu ve don ve. Qui mhavia de dir quan va venir la Montse aquell lluny 1981, que tamb tindria dalumnes als meus fills, en una escola nova a Sant An-tol, 30 anys desprs?Montse que tinguis molta sort en aquesta nova experincia, et trobarem a faltar.

  • Hola Montse, ms ben dit mestra Montse! Ja fa tants anys que et coneixem com a mestra que no s dir-te cap ms nom. Jo tinc tants bons records de tu quan anvem a lescola... Va ser el primer cop que vam anar de colnies: ten recordes, dels tre-balls que vam passar? Una aventura que no podr oblidar mai.

    La vida ha anat passant, i la casualitat ens ha fet retrobar a la cuina de lescola durant aquests dos anys, els quals ens han perms entre plat i plat repassar les nostres vides, de labans i de lara.

    Quins temps, com hem canviat!

    Et dono les grcies de tot cor, i la nostra amistat sempre ser com ara. Rebeu, tu i la teva famlia, un pet ben fort i una abraada.

    Merc Gass

  • EVOCACI DUN TEMPS, DUNA ES-COLA I DUNA MESTRA

    El cinema, la literatura i, en general, lart ens ajuden a reflexionar sobre diversos as-pectes de la condici humana. Lany 1999, es va estrenar una pellcula francesa molt emotiva i plena de valors que, entre molts altres temes, tracta el mn de lescola rural a Frana. Es tracta del film a commence aujourdhui, de Bertrand Tavernier. A Es-panya va arribar amb el ttol Hoy empieza todo. Aquest film, de seguida, em va trans-portar a travs de la remembrana cap a principis dels anys 80, concretament al curs 81-82, quan tu vas arribar a lescola de Sant Antol. Com en tants altres mbits de la vida, a lescola moltes coses comen-aven a canviar. Els nous aires que porta-va la democrcia parlaven de llibertat, de sentiment nacional, duna nova m a n e r a dentendre leducaci i, per tant, havien de transformar el mn de lensenyament. Molt a poc a poc, per amb decisi, molts

    Llus Sarri

    mestres encetveu un nou cam. Tu vas prendre la decisi, si ms no, valenta de venir a treballar a una escola rural, a un municipi de 500 habitants en qu alguns pares, fins i tot, no volien portar-hi els seus fills a causa del desprestigi de lescola rural. Sestimaven ms portar-los a les cos-mopolites escoles de Cervera.

    Reprenent el fil de la pellcula Hoy em-pieza todo, coincidint amb aquest ho-menatge tan emotiu, no volia deixar de constatar la meva gran admiraci pels mestres de lescola rural. Em refereixo a aquella escola de finals de la dcada dels 70 i principis dels 80, concretament al curs 1981-1982, en qu tu vas arribar aqu a Sant Antol i Vilanova. Una escola plena de precarietats, sense mitjans, sense es-pecialistes, sense suports logstics, sense mestres itinerants. Un perode en qu no shavien creat les Zones Escolars Rurals (ZER). On la professionalitat del mestre, el seu savoir faire, la seva m esquerra i la

    Llus SarriMontse Ribera

    Maria FarrMagda Pareta

    1970

  • tots aquests records del pas del temps, en una escola de poble, servirien de ben poc si no ens ajudessin a comprendre que moltes daquelles mancances, daquelles velles reivindicacions, encara sn pre-sents en el nostre sentiment collectiu. En bona part, el nostre municipi i, sobretot, els pares, alumnes i exalumnes de lescola vella i de la nova et devem el canvi que ha suposat passar daquelles escoles velles, pobres, desprestigiades, a unes escoles senzilles, amb moltes mancances encara, per plenes de vida. Unes escoles dmbit rural, preparades per afrontar els reptes que la nova societat planteja. Unes escoles de les quals molts mestres us sentiu or-gullosos i molts alumnes i exalumnes les estimem com si fossin casa nostra. Unes escoles que, la gent que vivim als pobles daquest pas, valorem i en parlem amb respecte. Aix, en gran mesura, set deu a tu. Magradaria que aquest reconeixement queds ben pals.

    seva relaci amb els pares feien dels mes-tres rurals unes persones extraordinria-ment respectades. Al llarg daquest escrit, no podr deixar dexplicar ancdotes i re-cords que formen part del bagatge de tots dos quan vam coincidir i tu vas ser la meva mestra a 6 dEGB. Magradaria que no sentengus com una simple explicaci de batalletes sin com un intent de dibuixar aquella escola que ara ja queda llunyana, de dibuixar, amb el tra de les paraules, el cam que vam fer plegats malgrat que no-ms fos un sol curs. Voldria intentar fer un passeig per la memria i recordar els fets quotidians i sense cap importncia, que sumats ens permeten entendre aquella si-tuaci, saber de quin lloc venim, com hem anat avanant fins a arribar on som ara tots dos: lluitant des dmbits diferents perqu la docncia daquest pas tingui cara i ulls i amb orgull puguem aportar el nostre granet de sorra i seguir formant alumnes que es puguin sentir orgullosos dels mes-tres/professors que han tingut. Segur que

    Aquest, doncs, s el record i ladmiraci que tinc de tu, Montse. Una mestra capa dimpartir classes dangls, de fer edu-caci fsica, de fer plstica, matemtiques o llengua catalana i castellana. Una mestra que feia classes a quatre cursos diferents en una mateixa aula de 50 metres quad-rats que estrenvem en aquell curs. Laula feia una barreja dolor humana i punxa de llapis acabada de fer, de sabatilles desport i pell de mandarina, de colnia fresca i goma denganxar. Les finestres eren noves i hi entrava fora llum. La vella estufa de llenya havia desaparegut i, en el seu lloc, crec recordar que hi havia uns radiadors que ens feien passar el fred. Les parets feia poc temps que shavien pintat i no tenien res penjat. Els sostres eren nous i la pis-sarra tamb lestrenvem. I els pupitres? I els prestatges? Tamb eren flamants. Tot plegat comportava la illusi de quan sestrena una cosa. Tot estava ben pen-sat per fer daquella classe un lloc on ens sentssim a gust. I el pati? Mare de du!

  • Quina precarietat! Aleshores no es nota-va tant, per vist amb perspectiva... dues pedres fent de porteria, de segu