7

ÍNDEX

Pròleg per Vicent Simbor ........................................................................................... 11Benvolgut lector ......................................................................................................... 17

I. Història de la lectura per a infants i adolescents en català ..................................... 231. Els principis de la lectura per a infants .................................................................. 281.1 La inexistència d’una literatura per a infants ....................................................... 28 1.2 Una lectura didàctica i moralista .......................................................................... 321.3 El segle xviii: un canvi d’orientació ..................................................................... 382. La consolidació lectora a Europa ........................................................................... 482.1 La societat del segle xix ....................................................................................... 492.2 El circuit de lectura .............................................................................................. 522.3 Els relats populars que esdevingueren clàssics juvenils ...................................... 562.4 Les lectures per a infants al llarg del segle xix .................................................... 732.5 Els llibres escrits per a un públic infantil en català .............................................. 873. La literatura per a infants i joves des de 1900 fins a 1959 ..................................... 893.1 La societat, l’educació, la lectura i els infants ..................................................... 923.2 El circuit literari en els primers trenta anys ........................................................ 1033.3 Des de 1930 a l’acabament de la guerra d’Espanya ........................................... 1253.4 La llarga postguerra ............................................................................................ 1314. Els autors que marquen lectures: Riba, Folch i Torres i Anglada ......................... 1334.1 La lectura elitista i la popular: Carles Riba i Josep Maria Folch i Torres ........................................................................................ 1334.2 La lectura política: El més petit de tots ............................................................... 1525. La dècada dels seixanta: transició i consolidació 1605.1 Una generació sense llibres, una literatura sense futur ....................................... 161

01. Gemma Lluch sencer.indd 7 22/03/13 11:11

8

5.2 La creació d’un circuit cultural de lectura .......................................................... 1665.3 Descripció de la producció de llibres .................................................................. 1755.4 Una col·lecció paradigmàtica: Els grumets de La Galera ................................... 1806. La lectura en català al País Valencià ..................................................................... 1876.1 Els antecedents .................................................................................................... 1886.2 El període de les voluntats: de 1939 a 1970 ....................................................... 1906.3 Les primeres obres: de 1970 a 1982 ................................................................... 1916.4 Una data clau: 1983 ............................................................................................ 1936.5 De 1984 fins a la fi de segle ................................................................................ 195

II. La investigació de la lectura ................................................................................. 1997. La investigació sobre les pràctiques de lectures ................................................... 2037.1 Els actors ............................................................................................................. 2067.2 L’objecte .............................................................................................................. 2107.3 Els objectius ........................................................................................................ 2117.4 Les dades ............................................................................................................. 2157.5 Els assoliments i indicadors ................................................................................ 2177.6 Els mètodes ......................................................................................................... 2207.7 Les tècniques ....................................................................................................... 2277.8 Les fases de la investigació ................................................................................. 2377.9 La comunicació de resultats ................................................................................ 2418. L’estudi d’un cas «Municipi lector» ..................................................................... 2428.1 Procés de la investigació ..................................................................................... 2438.2 El rol de l’investigador ........................................................................................ 2468.3 Les dades i l’avaluació del projecte .................................................................... 2478.4 Les etapes de la investigació ............................................................................... 2478.5 L’avaluació de resultats: els assoliments ............................................................ 250

III. Les polítiques de lectura ..................................................................................... 2599. La lectura en la documentació legislativa ............................................................. 2649.1 La lectura en cultura ............................................................................................ 2659.2 La lectura en educació ........................................................................................ 2719.3 La lectura en la documentació del País Valencià ................................................ 2759.4 Una nova concepció legislativa de la lectura ...................................................... 27810. Les polítiques escolars i públiques ..................................................................... 28010.1 El Pla de Lectura de Centre .............................................................................. 28110.2 Les polítiques de lectura ................................................................................... 286

Referències bibliogràfiques ....................................................................................... 295Índex d’autors, obres i matèries ................................................................................ 305

01. Gemma Lluch sencer.indd 8 22/03/13 11:11

11

Pròleg

Des de fa més de 4000 anys abans de la nostra era, en què hem datat les primeres troballes de textos escrits, fins als nostres dies, l’escriptura, i, és clar, la lectura, ha sigut un factor clau en l’evolució de diversos pobles i determinant en la pervivència històrica dels seus fets i de la seua cultura. La història de la Humanitat, si més no en l’anomenat primer món, es podria entendre en certa manera com la història del procés de creixement progressiu de l’alfabetització i de la democratització del llibre. Des dels reduïts nuclis de lletrats fins a la socialització de l’escriptura i la lectura actuals hi ha, entremig, mil·lennis de lents avanços.

Només en els darrers segles, gràcies a les transcendentals descobertes científiques i a la millora de les condicions de vida, s’ha accelerat aquesta cursa antiga i alentitzada. La invenció de la impremta en el segle xv va representar una gran revolució, de conseqüències extraordinàries, car ha permès posar a l’abast de la societat una quantitat abans inimaginable de llibres i a un preu gradualment més accessible, ben lluny de l’enorme cost del llibre manuscrit anterior. Paral·lelament es va aconseguint l’ampliació del públic lector: l’escolarització de capes cada vegada més àmplies de la societat va augmentar l’alfabetització fins a fer-la absoluta en el món occidental durant el segle passat. Gemma Lluch ens recorda precisament com l’any 1910 encara sols la meitat de la població (el 50’19 %) del País

01. Gemma Lluch sencer.indd 11 22/03/13 11:11

12

Valencià sabia llegir i escriure. Només fa unes poques dècades que a l’Estat Espanyol s’ha assolit la plena alfabetització.

El segle xix va obrir les portes d’una etapa revolucionària en la història del llibre i de la lectura –com en tants altres àmbits de la nostra societat– que el segle xx i el que portem del xxi no han fet més que acréixer. Max Roy, al Dictionnaire du littéraire, ha sintetitzat en termes justs la transcendència d’aquesta revolució encetada en el segle xix: fins a la fi del segle xviii, la major part dels lectors compta només amb un nombre limitat de llibres, que rellegeix, mentre que el segle xix aporta la mutació revolucionària de disposar d’una gran quantitat de llibres, amb el benefici de facilitar-los una lectura cada vegada nova, gràcies a la industrialització de la impremta, l’extensió de l’ensenyament i l’augment de la xarxa de biblioteques. La conseqüència de tals transformacions arriba fins a nosaltres, car la lectura, reservada fins aleshores als petits nuclis de lletrats i de les classes dominants, s’integra a partir d’ara en una cultura democràtica que s’estén a poc a poc a les classes populars. Aquest públic ampli i nou és el receptor de l’edició de diaris i de llibres a baix preu, de l’emergència de les revistes i del gran boom de la literatura seriada, com ara el fulletó o la novel·la policíaca.

El període final del segle passat i els anys transcorreguts del nostre segle ens han aportat una nova revolució en els mitjans comunicatius. D’una banda, hi ha la competència dels poderosos mitjans audiovisuals, convertits en un canal paral·lel al text escrit, tant per a la transmissió del saber com per a la distracció en els moments de lleure; de l’altra, la irrupció de la informàtica, Internet i el text electrònic, que necessàriament han de repercutir en la fesomia de la nova lectura que s’obri pas.

Els mitjans audiovisuals, cal dir-ho, són ja un repte –i una amenaça?– per al predomini o la simple supervivència de la lectura del text escrit. I de manera molt especial entre els infants i els joves. Diverses enquestes han encès el llum d’alarma: els joves no llegeixen llibres! Unes altres investigacions ressalten que els joves sí que llegeixen, però uns altres textos, molts dels quals relacionats amb les possibilitats comunicatives d’Internet. Siga com siga, el crit d’alerta ja ha sonat. La socialització de la lectura, que ha costat a la Humanitat tants esforços durant tants segles, es troba ara en una cruïlla històrica que sembla decisiva.

01. Gemma Lluch sencer.indd 12 22/03/13 11:11

13

L’alarma, però, ha vingut acompanyada de la corresponent resposta: a nous temps, noves estratègies per salvaguardar la lectura. Aquests nous mitjans sorgits coetàniament han de ser compatibles amb la lectura. És cert que poden disputar l’espai d’oci i de formació a la lectura, però també ho és que poden ser posats al seu costat per afavorir amb nova espenta la inquietud lectora en els infants i joves del nostre temps. Breu: el magnífic potencial dels nous mitjans pot ajudar decisivament a arrelar i difondre la lectura, si els responsables (polítics, professors, editors, mediadors culturals, pares) saben aprofitar-los dins d’uns programes exigents i alhora factibles.

En el nostre ben particular cas, no acaben ací els desafiaments a la pervivència de la lectura en català, car mai no es pot oblidar la precarietat social i legal que ha arrossegat i arrossega el català, sempre condemnat a disputar els usuaris al castellà, llengua legalment blindada i socialment protegida per la pròpia força intrínseca.

El present llibre de la professora Lluch és la seua resposta, meditada al llarg d’anys d’investigació, als reptes assenyalats per a la potenciació de la lectura dels nostres infants i joves en els temps que corren: una proposta coherent i d’àmplies mires per incentivar la lectura, que lliura a la societat i molt especialment a aquells qui, com acabem d’esmentar, hi tenen un grau major de responsabilitat. L’estudi és estructurat en tres parts ben definides: la història de la literatura infantil i juvenil catalana; l’exposició d’una proposta metodològica per a la investigació de la lectura; i l’aplicació pràctica del programa de lectura.

El repàs històric de la producció literària infantil i juvenil catalana és presentat per l’autora, amb bon criteri, com a imprescindible per poder plantejar un programa de foment de la lectura, ja que «aporta les dades i el context per investigar en el present i poder fer prospectives de futur». No és, tanmateix, una mera síntesi dels estudis coneguts al respecte. No. Lluch, proveïda dels adequats coneixements d’anàlisi narratològica i sociològica, pot matisar i renovar la percepció que en teníem. Des de l’anàlisi de la informació paratextual fins a l’estudi del context social en què van aparèixer les obres, passant per la investigació dels components del relat, els trets més rellevants de les obres més significatives de la nostra literatura infantil i juvenil són convenientment descoberts. De manera singular m’agradaria cridar l’atenció sobre les aportacions fetes a la coneixença de la literatura

01. Gemma Lluch sencer.indd 13 22/03/13 11:11

14

infantil i juvenil publicada durant el primer terç del segle xx. També és d’agrair la referència específica a l’evolució de la literatura infantil i juvenil del País Valencià, una atenció singularitzada comprensible, tenint en compte la feblesa endèmica de la literatura valenciana contemporània fins a l’últim terç del segle xx, per fer visibles una sèrie d’autors i obres, la majoria dels quals ocupen un lloc subaltern en les històries generals de la literatura catalana.

En la segona part, l’autora presenta la seua opció programàtica i metodològica per al foment de la lectura: el programa de la lectoescriptura i el mètode de la investigació acció. La lectoescriptura es fonamenta en la concepció bàsica de l’estreta unió de lectura i escriptura per a l’objectiu comú de la reeixida elaboració i interpretació de textos. El punt neuràlgic és la convicció que la capacitat d’entendre un text i de saber confeccionar-ne resulta indispensable perquè els xiquets i els joves puguen desenvolupar-se de manera crítica i autònoma en la societat, és a dir, puguen ser vertaderament lliures i alhora sentir-se socialment integrats i participatius. La investigació sobre les experiències de lectoescriptura es basa en la col·laboració d’un analista actiu, la labor del qual no s’atura en l’anàlisi freda des de fora de la pràctica sinó que participa de manera directa amb el suggeriment de diverses propostes de millora.

L’autora clou aquesta part dedicada a la investigació de la lectura amb l’estudi d’un cas concret, en què ella mateixa va participar com a investigadora: «Municipi lector. Programa de motivació a la lectura», realitzat al Bruc (Catalunya). A més a més de comprovar el funcionament pràctic del programa de lectoescriptura i el paper actiu de la investigadora, em sembla digne de destacar com l’objectiu d’aconseguir un major nivell de lectura en els infants i joves del municipi i, en conseqüència, formar ciutadans més compromesos i responsables, va acompanyat de la descoberta de la implicació dels familiars dels nens, fins a transformar-los, a ells també, no sols en agents, sinó en nous lectors. El programa ha complert amb escreix el seu objectiu i ha implicat tot el poble. La lectura ha guanyat la batalla gràcies a un bon programa i a un múltiple esforç coordinat. L’experiència real avala l’aplicabilitat de la teoria exposada.

El desenvolupament detallat del programa de lectura i de la metodologia descrita que l’acompanya, que ocupa la tercera part, es concreta en la

01. Gemma Lluch sencer.indd 14 22/03/13 11:11

15

planificació minuciosa d’un pla lector adreçat a un centre educatiu i en un pla lector global per al País Valencià. Aquest segon, d’una gran ambició, no és, tanmateix, fruit del voluntarisme idealista. L’autora es val de l’experiència adquirida en plans semblants d’altres països, en què ella ha participat. Els guanys de la promoció de la lectura són difícils de rebatre: revertir el procés d’exclusió del sistema educatiu en qualsevol segment d’edat, acostar-se a unes altres pràctiques culturals com l’art, el cine o la cançó, dominar les diverses tecnologies actuals, entendre i accedir a la informàtica i al món del coneixement virtual, ajudar al consum crític de la informació periodística i de l’oferta cultural. En resum: dotar els ciutadans dels recursos necessaris per no sentir-se exclosos de l’entorn social i permetre’ls interactuar autònomament.

Per als professionals dels estudis literaris és reconfortant comprovar com en aquest temps de canvis vertiginosos, en principi no tots favorables a la difusió del llibre, una tasca ben feta, amb el programa i la metodologia adequats, pot incentivar la lectura, fidelitzar antics lectors i guanyar-ne de nous. És clar que en última instància l’objectiu no és acontentar-se amb l’augment del consum de llibres sinó amb les saludables repercussions individuals i comunitàries que té l’aprenentatge correcte de la lectura. I aquest sols és factible amb la pràctica assídua, en molts casos fruit de l’adient estímul que un bon programa pot exercir sobre els infants i els joves.

La professora Lluch és conscient que l’estímul aïllat del professor no basta. Cal un programa “total”, que implique la comunitat sencera, des dels responsables polítics als pares. I el primer pas en la correcta direcció és la necessària sensibilitat dels primers, que han d’assumir que la lectura no és un simple passatemps sinó un factor clau en la cohesió i dinamisme socials i, per tant, hi han de dedicar l’ajuda econòmica necessària per a l’idoni desenvolupament dels programes dissenyats. L ’autora ha complert el seu deure posant a disposició de la societat uns programes assajats amb èxit. L’aplicació, però, correspon a tots els responsables polítics i cívics implicats.

El llibre que el lector té a les mans mostra una vegada més el lligam estret de la Universitat amb l’entorn social. Interessa, és clar, al món universitari, als estudiosos del fet literari, tant per la primera part, dedicada a la història de la literatura infantil i juvenil, com per les dues restants, encarregades de mostrar una via pràctica d’incidència en la societat. Però

01. Gemma Lluch sencer.indd 15 22/03/13 11:11

16

també polítics, professors de d’educació inicial, de primària, d’ESO i de batxillerat, editors, mediadors culturals i pares, tots aquells membres de la comunitat susceptibles de jugar algun paper, haurien de llegir-lo. Açò, tanmateix, ja no és responsabilitat de l’autora.

Com a membre del Grup de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de València, al qual pertany també la professora Lluch, em plau de presentar en públic aquest estudi científicament solvent i socialment oportú de la «nostra» especialista en literatura infantil i juvenil. Ara és el torn dels lectors, i en especial de «determinats lectors».

vicent Simbor roig

Universitat de València

01. Gemma Lluch sencer.indd 16 22/03/13 11:11