Embed Size (px)
DESCRIPTION
Lo Canastró és el butlletí informatiu de l'Associació d'Amics del Monestir de les Avellanes. Publicació anual corresponent a l'any 2010-2011
Citation preview
Punts d’interès especials
• Neix el primer butlletí dels Amics del Monestir
• Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes
• Que sonin les campanes al monestir!
• La Força de la Fraternitat, el llibre del centenari
• G. Ramir, l’últim fuster del monestir
LO CANASTRÓ butlletí informatiu
A S S O C I A C I Ó D ’ A M I C S D E L M O N E S T I R D E L E S A V E L L A N E S
N. 1
2010/2011
Portada 1
Editorial 2
Notícies 3
Activitats 4
L’entrevista 12
Els arxius 15
Col·laboradors 16
Contingut
En el marc del
centenari de
la presència
dels germans
maristes al
Monestir de
les Avellanes
va néixer l’As-
sociació d’A-
mics del Monestir de les Avellanes,
ara fa poc més d’un any.
L’associació ha començat a fer camí
amb la vocació de ser un projecte
col·lectiu, un projecte capaç de ge-
nerar sinèrgies en el seu context més
immediat i d’esdevenir un espai
canalitzador i punt de trobada de
tots aquells i aquelles que, havent
descobert aquest lloc com a refe-
rent per a llurs vides, volen
col·laborar per fer conèixer i pro-
moure el Monestir de les Avellanes.
En aquest període de crisi econòmi-
ca – però també social i de valors –
l’associació vol promoure el conreu
de l’espiritualitat, projectes culturals
i humanístics, la solidaritat i el com-
promís en relació als problemes del
Quart i Tercer Món. Vol dur endavant
projectes i activitats capaços de cre-
ar ponts d’interrelació entre els pro-
grames públics i els privats, a nivell
econòmic, social, formatiu, educatiu i
cultural.
Volem transmetre el nostre agraï-
ment a totes les persones, entitats i
institucions que ja col·laboren amb
nosaltres, per l’encoratjament i el
suport rebuts.
Presentem el primer número del
butlletí “Lo Canastró”, com a mit-
jà informatiu de l’associació, en ell
fem balanç de l’activitat duta a terme
al llarg de l’any. Pren el nom de “Lo
Canastró” perquè és un nom tradici-
onal de la nostra contrada i perquè
en el marc del Monestir de les Ave-
llanes aporta el simbolisme i la voca-
ció de l’acollida, de donar cabuda a
tothom que arriba.
Tanquem el primer any de vida de
l’associació satisfets del treball
realitzat i de l’orientació donada,
conscients que encara estem a l’inici
del camí. Les pàgines que segueixen
ens mostren els principals projectes
duts a terme així com altres fets de la
vida del Monestir de les Avellanes.
2011: UN ANY DE VIDA I TOTA UNA VIDA PER DAVANT
“L’associació ha començat a fer
camí amb la vocació de ser un
projecte col·lectiu”
Página 2 LO CANASTRÓ butlletí informatiu
EDITORIAL
Gabriel Villa-Real, president de l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes
Aquí em teniu, bona gent de l’As-
sociació d’Amics del Monestir de
les Avellanes.
Ja sabeu què és un ca-
nastró i per a què ser-
via?. Com que la majo-
ria dels catalans som
descendents de pagès,
de terres de secà i con-
reus de vinya, horts i
gra; de masies, bordes
o poblets més aviat petits, alguna
vegada haurem vist un canastró. Una
“eina” casolana, similar a un cistell
gros, amb dues nanses, molt obert i
on hi cabia tot.
Generalment em tenien a la cuina a
sobre de la pastera o al costat del foc
a terra, però sempre molt a l’abast
de tota la família. Em feien servir per
anar a l’hort i recollir la mongeta
tendra, les albergínies i pebrots, una
mà de julivert, alls, cebes i tomà-
quets, les quatre patates del dia, al-
gunes figues i el raïm de la parra de
sempre; fins i tot
per anar a recollir
els ous de les
gallines; també
per ficar-hi el pa
que sobrava a
taula. Com que no
hi havia neveres
ni bosses de plàstic, servíem per a
tot, aquesta era la nostra veritable
vocació servir per a tot i per a tot
tenir-hi cabuda. Hem estat com una
mena de precursors de l’ecologia i
de l’ona verda.
Oi que us agrada saber qui som i per
a què servíem?. Doncs bé, aquest
nou canastró, com a Butlletí Infor-
matiu de l’Associació d’Amics del
Monestir de les Avellanes, vol tenir
aquesta mateixa vocació de família
on tot allò de casa hi tingui cabuda.
Bé i això de “Lo”? No oblideu que
som a les terres de ponent, a la Terra
Ferma... i si com tot canastró estem
oberts a tota parla aquí però, parlem
“lo català” occidental, i diem això
del “lo” des de sempre i ens agrada,
o és que mai no heu sentit això de “lo
pare”, “lo pa” o “lo senyor metge”?
Per això “Lo” Canastró.
pretenem publicar textos sobre la
història i sobre el valor artístic i ar-
quitectònic del conjunt dels espais
del monestir. A la secció d’activitats
hi trobareu informació
sobre les Jornades
d’Història, Projectes,
exposicions, etc. En els
propers mesos anirem
desenvolupant la web
amb nous continguts.
I ara també tenim pà-
gina de facebook! I
Des de fa uns mesos l’Associació
d’Amics del Monestir de les Avella-
nes ja disposem de pàgina web
pròpia. Ens trobareu dintre del Portal
Web del Monestir, a la secció
“Amics Monestir”
www.monestirdelesavellanes.com/
index.php/ca/amicsmonestir
De moment a la web us expliquem
qui som i quines activitats estem
realitzant. També hem obert una sec-
ció anomenada “Espai Monestir” on
està tenint un gran èxit perquè ja estem
arribant als 1.000 amics.! Ens trobareu
a:
facebook.com/amicsmonestiravellanes
ELS AMICS DEL MONESTIR JA TENIM WEB I FACEBOOK! [Robert Porta]
“Aquest nou Canastró, com a Butlletí
Informatiu de l’Associació d’Amics del
Monestir de les Avellanes, vol tenir
aquesta mateixa vocació de família on tot
allò de casa hi tingui cabuda”
Página 3
JA SÓC AQUÍ… SÓC LO CANASTRÓ! [Ramon Benseny]
NOTÍCIES
Web de l’Associació d’Amics del Monestir
[N. 1] 2010/2011
El projecte de les Jornades d’Història
del Monestir de les Avellanes va co-
mençar arran de la celebració dels
cent anys de presència marista al
monestir.
Les Jornades van ser la primera ac-
tivitat que es va realitzar des de de
l’Associació d’Amics del Monestir de
les Avellanes. La seva organització
va ser possible gràcies a la
col·laboració entre l’Associació i el
Grup de Recerca Consolidat en Estu-
dis Medievals “Espai, Poder i Cultu-
ra” de la Universitat de Lleida. De
l’experiència viscuda en l’organitza-
ció de les I Jornades en van sorgir les
bases d’aquest projecte i la voluntat
de donar-li continuïtat, celebrant una
nova edició de les Jornades cada
any.
El projecte de les Jornades d’Història
del Monestir de les Avellanes pretén
crear un espai de referencia mun-
dial en relació als estudis d’histò-
ria de l’Església i la religiositat. És
per això que una part dels professio-
nals que hi participen provenen de
països i universitats d’arreu.
El nostre principal objectiu és acon-
seguir que el Monestir de les Avella-
nes sigui un espai de trobada per a
científics i investigadors, i fomen-
tar així l’intercanvi de coneixement i
de sorgiment de nous projectes i
estudis.
Per altra banda, també tenim la vo-
luntat de fer arribar tot aquest co-
neixement a totes les persones que
hi estiguin interessades, de manera
que les Jornades siguin un espai de
relació entre científics, persones i
territori.
EL PROJECTE “JORNADES D’HISTÒRIA DE L’ESGLÉSIA I LA RELIGIOSITAT” [Jaume Parés]
Página 4 LO CANASTRÓ butlletí informatiu
ACTIVITATS
Cartell de les I Jornades d’Història Cartell de les II Jornades d’Història
Les I Jornades d’Història del Monestir
de les Avellanes, es van dedicar als
premonstratesos a l’edat mitjana,
l’estudi dels quals ens ha permès
connectar amb els orígens medievals
de Bellpuig de les Avellanes.
Les Jornades es van estructurar en
quatre sessions distribuïdes entre els
dies 28 i 29 d’octubre de 2010.
Després de l’acte inaugural, comen-
çava la primera sessió on es presen-
tava l’ordre dels premonstratesos, de
la mà d’especialistes internacionals
com Jacques Paul, Dirk Van de
Perre i Bernard Ardura. En les res-
pectives conferències es conclogué
que els premonstratesos havien par-
ticipant activament en la reforma de
l’Església al segle XII, molt especial-
ment al centre i nord d’Europa. Per
contra Bernard Ardura indicava que
l’ordre fou incapaç d’arrelar-se amb
la mateixa força al sud d’Europa i a
Terra Santa, amb l’excepció de la
Península Ibèrica. En aquesta prime-
ra sessió es parlà també de Sant Nor-
bert, fundador de l’ordre de prémon-
tré, a qui, si bé se li atorgà el paper
de fundador, no se li donà el paper
d’estructurador i unificador de l’or-
dre, aspecte que faria l'abat Hug de
Fosses.
Per la tarda entràvem de ple en la
història dels premonstratesos en el si
de la Península Ibèrica de la mà del
professor Francisco Javier Pérez-
Envid, qui ens posava al dia de l’e-
volució de la reforma de l’Església
peninsular del segle XII. Molt in-
teressant fou també la conferència
del professor Francisco Javier Pé-
rez Rodríguez, qui adoptà un paper
molt crític amb les fonts documentals
emprades per a l’estudi dels pre-
monstratesos a la Península Ibèrica,
posant en dubte les explicacions
emprades fins al moment per argu-
mentar els orígens d’aquests mones-
tirs. Finalment el professor Prim
Bertan es va centrar en la distribució
dels canonges regulars i concreta-
ment dels premonstratesos al comtat
d’Urgell, destacant-ne l’influencia
que hi tingueren al llarg de l’Edat
Mitjana.
El dia 29 al matí el professor Flocel
Sabaté encetava la tercera sessió de
les Jornades explicant-nos el projec-
te de recerca sobre els premonstra-
tesos, que iniciaren des de la UdL
arran de la descoberta a Vilanova de
la Sal dels documents de l’Arxiu de
Bellpuig de les Avellanes. Després
Maite Pedrol, de l'Arxiu Comarcal
de la Noguera, ens explicà els tre-
balls de recuperació, restauració,
conservació i difusió realitzats en
aquests documents. Després d’un
petit descans vindrien dues confe-
rències més polèmiques, especial-
ment la primera on Gener Gonzalvo
s’interrogava sobre si realment Bell-
puig de les Avellanes era un autèntic
panteó comtal, fet que generà un
debat, encara obert, entre els qui ho
consideren panteó i els que no. Fi-
nalment el professor Francesc Fité
ens explicà l’evolució constructiva
del monestir des de l’Edat Mitjana
fins al segle XIX.
La quarta i última sessió s’iniciava
amb la visita guiada de la mà del
professor Francesc Fité que ens va
permetre conèixer l’evolució cons-
tructiva de Bellpuig de les Avellanes
a partir dels edificis conservats avui
en dia. María Teresa López de
Guereño, ens delectà amb la seva
conferència sobre l’art premonstra-
tès, amb la qual, vam poder entendre
l’estructura constructiva de les canò-
niques premonstrateses hispàniques.
Finalment li tocà a Paul Freedman
posar el punt i final a les Jornades
parlant sobre l’Escola Històrica de
les Avellanes i molt especialment
sobre Jaume Caresmar, explicant
com l’existència d’aquesta escola va
permetre a Bellpuig viure una sego-
na època daurada.
“Les I Jornades d’Història del Monestir de
les Avellanes, dedicades als canonges
premonstratesos, ens han permès
connectar amb els orígens medievals de
Bellpuig de les Avellanes”
Página 5
ACTIVITATS
ELS PREMONSTRATESOS A L’EDAT MITJANA (I Jornades d’Història) [Robert Porta]
[N. 1] 2010/2011
Els dies 4 i 5 de juliol el Monestir de
les Avellanes va acollir les II Jorna-
des sobre la Història de l’Església i
la religiositat, centrades en aquesta
edició, en l’estudi del Monacat fe-
mení a l’Europa medieval.
Les Jornades van tenir una assistèn-
cia destacable, amb més de 60 parti-
cipants que van omplir l’aula Ermen-
gol X del monestir. Passades les nou
del matí s’iniciava el curs amb l’acte
inaugural. Acte en que es va remar-
car el fet que les Jornades són un
projecte que permet apropar la
Universitat i el coneixement al ter-
ritori i als seus habitants; que el Mo-
nestir de les Avellanes és un espai
que facilita i dóna un valor afegit al
projecte, i que cal aprofitar les Jorna-
des com a mitjà per donar a conèixer
la cultura i el patrimoni dels pobles
de la Noguera alta.
Després de l’acte inaugural van co-
mençar les sessions i debats de les
Jornades. En les diferents conferènci-
es s’analitzaven diferents àrees geo-
gràfiques d’Europa, amb l’objectiu
de comparar casos. Així per exem-
ple la primera sessió dedicada a la
Fundació, Identitat, i Autoritat dels
monestirs femenins, va tractar casos
del nord d’Itàlia, del nord d’Espanya,
especialment Castella, Lleó i Galicia,
del sud de Gran Bretanya i del centre
de França. Al mateix temps cada
sessió intentava centrar-se en una o
dues disciplines, així per exemple si
la primera sessió es va centrar en
estudis històrics, la segona dedicada
a el Monacat femení regional, va
aprofundir en aspectes com l’espiri-
tualitat, la influència social i els estu-
dis de gènere en el marc del mona-
cat femení. La tercera sessió va trac-
tar conferències sobre història de
l’art i arquitectura i sobre els in-
teressants estudis arqueològics duts
a terme en els monestirs femenins
Irlandesos. També en aquesta sessió
es van presentar projectes en relació
a les fonts documentals, com bases
de dades, portals web o publicacions
periòdiques. Per exemple el projec-
te FeMoData o la presentació del por-
tal Monastic Wales i la revista Medie-
val Monastic Studies. Finalment l’últi-
ma sessió es va dedicar als estudis
de l’Espai Simbòlic, és a dir com
s’adaptaven els espais físics a les
necessitats i funcions dels monestirs i
les comunitats que els habitaven.
Cal destacar que la convivència al
Monestir de les Avellanes d’investi-
gadors i participants va facilitar tam-
bé l’intercanvi de coneixements,
projectes i inquietuds entre uns i
altres, i que això es va notar en els
debats de les diferents sessions amb
un alt grau de participació. De fet
EL MONACAT FEMENÍ A L’EUROPA MEDIEVAL (II Jornades d’Història) [Robert Porta]
ACTIVITATS
Página 6 LO CANASTRÓ butlletí informatiu
Participants a les II Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes
tant les ponències com els debats
han inspirat a reflexionar i repen-
sar algunes de les idees preconce-
budes que tenim sobre el monacat
femení a l’edat mitjana. Ha quedat
clar que a l’Edat mitjana hi havia co-
munitats de dones que van participar
de manera molt activa no només a la
vida religiosa de la seva regió i èpo-
ca, sinó també a la vida cultural i
artística, política, econòmica i social.
De les conferències, debats i opini-
ons la Dra. Karen Stöber, directora
científica de les Jornades, en va ex-
pressar les següents conclusions
com a cloenda del curs. L’existència
de la gran varietat d’experiències
religioses en el marc de l’edat mitja-
na, no només la varietat entre mones-
tirs masculins i femenins, sinó també
entre les comunitats de dones religi-
oses. També es va poder comprovar
que és problemàtic comparar di-
rectament els monestirs mascu-
lins i femenins perquè encara que
tinguin molts factors semblants,
també s’ha d’apreciar que tenen fun-
cions diferents, per tant no sempre
es poden utilitzar els mateixos indi-
cadors per a comparar-los. D’a-
questa idea també es conclou que
cal evitar considerar els mones-
tirs masculins com a model es-
tàndard del monacat medieval.
El fet de fer una aproximació inter-
disciplinària i internacional ens va
aportar un punt de vista compara-
tiu per veure diferències i igualtats
i per tenir una visió més amplia i glo-
bal del tema. Pel que fa a les fonts
vam poder veure també la gran va-
rietat i desequilibri en relació a les
fonts d’estudi medievals, tant do-
cumentals com materials, que dis-
posem per al monacat femení, al
llarg d’Europa, i diferents models
per analitzar, estudiar i fer més ac-
cessibles aquestes fonts.
nes i en concret de l’etapa del segle
XVIII, en que el monestir visqué una
època d’esplendor, amb el sorgi-
ment de l’anomenada Escola Histò-
rica de les Avellanes.
Gràcies al Pare Jaume Pasqual, avui
en dia podem gaudir al Monestir de
les Avellanes, entre altres coses, del
porxo neoclàssic de l’entrada, així
com de la placa laudatòria en memò-
ria del seu mestre, Jaume Caresmar.
El Pare Pasqual, nascut l’any 1736 a
Esparreguera, fou consagrat com a
canonge de Bellpuig l’any 1760, des-
prés d’haver-se doctorat en dret civil
i més tard en dret canònic, per la
Universitat de Cervera.
L’autor d’aquest estudi, Alberto Ve-
lasco, aprofundeix en la figura de
El llibre, editat recentment, ha comp-
tat amb la col·laboració de l’Hostat-
geria del Monestir de les Avellanes i
de l’Associació d’Amics del Monestir.
Aquesta obra significa donar un pas
més en el coneixement de la llarga
història del Monestir de les Avella-
Jaume Pasqual des de la seua ves-
sant d’erudit i col·leccionista en el
marc de la Il·lustració a Catalu-
nya. En el llibre l’autor ens dóna a
conèixer amb precisió la tasca erudi-
ta duta a terme per Pasqual i tota la
col·lecció de documents, llibres i
objectes que va compilar al mones-
tir. Destacant-hi especialment la
col·lecció numismàtica, una de les
més importants de la Catalunya del
segle XVIII.
Les investigacions fetes per l’autor
han aportat noves llums a la història
del Monestir de les Avellanes, a la
història eclesiàstica i sens dub-
te serviran i molt, per a la recons-
trucció de la història de la Catalunya
del segle XVIII.
UN LLIBRE SOBRE EL PARE JAUME PASQUAL, ABAT [Robert Porta]
Portada del llibre d’Alberto Velasco
“Les II Jornades han inspirat a reflexionar i
repensar algunes de les idees
preconcebudes que tenim sobre el monacat
femení a l’Edat Mitjana”
Página 7
ACTIVITATS
[N. 1] 2010/2011
Aquesta campana mesura 60 cm de
boca i té un pes aproximat de 150 kg.
Per fer realitat aquest projecte s’han
fet diverses activitats, cercant la
col·laboració i participació popular,
d’entitats públiques i privades del
territori, tant a nivell de finançament
com de promoció i difusió cultural.
El projecte, ha tingut com a prioritat
fer difusió de tot el procés que va
des de la creació de la campana
fins al primer repic. Hem volgut
que aquest projecte arribés a tothom
per tal de donar a conèixer tot el
procés de disseny i instal·lació de la
campana de Santa Maria de Bellpuig de
les Avellanes. Entre tots ho hem aconse-
guit us en donem les gràcies de tot cor i
us convidem a gaudir del so de les cam-
panes del monestir!
segons el sistema tradicional de la
cera perduda. És realment un espec-
tacle i també la millor forma de
conèixer com s'han fet les campa-
nes al llarg de la història.
A més la Santa Maria de Bellpuig
ha estat la campana més gran
feta mai en la trobada de campa-
ners d’Os de Balaguer.
La fosa es va fer de nit i davant
d’un gran nombre de persones
que no es van voler perdre un
esdeveniment com aquest.
L’endemà, cap al migdia es va
dur a terme el naixement de la
campana, de nou davant d’un
gran nombre d’assistents que no
es van voler perdre el moment en
La primera etapa del projecte va ser
la fosa de la nova campana batejada
amb el nom de Santa Maria de Bell-
puig. Des de l'Associació vam voler
que la creació d’aquesta campana fos
especial tant per al monestir com per
al municipi d'Os de Balaguer. És per
això que conjuntament amb la Con-
fraria de Campaners de Catalu-
nya, el mestre campaner Abel Porti-
lla i l'empresa de campanes Carva-
jal-Corrdera, vam dur a la pràctica la
fosa de la campana durant la XXIV
Trobada de Campaners d’Os de
Balaguer els dies 9 i 10 d'abril de
2011.
L'acte de creació de la campana del
monestir, va servir per mostrar com
es feia una campana a l'aire lliure i
QUE SONIN LES CAMPANES AL MONESTIR! [J. Parés, R. Serra, R. Benseny, J. J. Sidós, A. Fernàndez, D. Delgado, R. Porta]
FOSA DE LA NOVA CAMPANA (XXIV Trobada de Campaners Os de Balaguer)
Página 8 LO CANASTRÓ butlletí informatiu
ACTIVITATS
L'Associació d'Amics del Mones-
tir de les Avellanes vam endegar
el projecte "Que sonin les cam-
panes al Monestir", amb l’ob-
jectiu de recuperar el so de les
campanes al Monestir de les
Avellanes.
L'actual campanar del monestir
no ha tingut mai campanes. Per
això n'hi hem instal·lat dues: una
de nova fosa, que porta el nom
de Santa Maria de Bellpuig, de 80
cm de boca i 360 kg de pes, i
hem restaurat l'única campana
que s'ha conservat de l'època
premonstratesa i que porta gra-
vat el nom de Santiago Apòstol.
que s’extreia la campana de sota
terra i es trencava el motllo de
fang que la cobria. (Vegeu-ne tot
el procés a la web de l’Associació!)
Els Germans Maristes amb la nova campana
Moment de la fosa de la campana
Verdaguer. Perejaume va recopilar
les obres de diversos autors que han
musicat la poesia de Verdaguer, des
de Virolais a sarsueles i òperes, amb
l'objectiu d'interpretar-la sense pa-
raules. La campana va estar muda
durant tot l'espectacle i penjada so-
bre els pianistes, girant sobre si ma-
teixa i absorbint en el seu interior
aquestes paraules que no es deien, ja
que s'havia tret la veu de les compo-
sicions originals deixant-ne només la
música.
El diumenge 4 de setembre es va dur
a terme la festa de benedicció i
apadrinament de la campana Santa
Maria de Bellpuig. L’acte va concen-
trar més d’un centenar de persones a
l’entada del monestir. S’encarregà
de la benedicció l'arxipreste de la
Noguera Mn. Ramon Solé. La cele-
bració també comptà amb la partici-
pació de la vicepresidenta del Con-
sell Comarcal de la Noguera, la Sra.
Maria Antònia Pubill, l’alcaldessa
d’Os de Balaguer Estefania Rufach,
l’alcaldessa de Les Avellanes i Santa
Linya Maria Carme Garrofé, i de Jau-
me Parés en representació de l’Asso-
ciació. Tots ells apadrinaren la nova
campana com a representants institu-
cionals. La festa va finalitzar amb un
pica-pica als jardins del monestir.
La nova campana es va exposar a la
sala capitular fins al moment de ser
pujada al campanar.
LA CAMPANA SE’N VA DE FIRA A MANRESA! Els organitzadors de la 14a Fira Me-
diterrània de Manresa, dedicada
als espectacles d'arrel popular i tra-
dicional, van demanar-nos si podíem
deixar-los la Santa Maria de Bellpuig,
la nova campana instal·lada al cam-
panar del Monestir de les Avellanes.
El motiu d'aquest viatge a Manresa
era que l'espectacle inaugural de la
fira tenia com a protagonista una
campana. L’obra, titulada Ballar la
veu, del poeta y artista visual Pere-
jaume, se centra en el poeta Jacint
Página 9
FESTA DE BENEDICCIÓ I APADRINAMENT DE LA NOVA CAMPANA
RESTAURACIÓ DE L’ANTIGA CAMPANA El mes d’octubre els tècnics de
manteniment del monestir, Miquel i
Joan i l’empresa Carvajal-
Corredera despenjaven l’antiga
campana premonstratesa i se
l’emportaven per restaurar-la i
afegir-li el jou. D’aquesta manera
la campana més antiga que queda-
va al monestir, dedicada a Sant Jau-
me, ha pogut tornar a sonar al cam-
panar.
Al mateix temps es col·locava a la
recepció del monestir la campana
que la comunitat marista de Saint-
Paul-Trois-Châteaux ha regalat al
Monestir de les Avellanes.
ACTIVITATS
[N. 1] 2010/2011
Mn. Ramon Solé beneint la campana
Els tècnics instal·lant la campana “Saint Paul”
La campana “Ballant la veu” a Manresa
Les campanes del Convent, feia temps que no sonaven.
Era un dol tanta mudesa, que fins feia plorar el vent.
Aquell so tan enyorat, ara ens revifa el cor,
ens fa somiar nous tocs,
ens fa sentir l’escalfor d´un temps que torna a reviure,
al so d´un din don, din don...
El repic i el repicó faran ressò per les valls.
Les vinyes, les oliveres, la merla i les orenetes,
i fins i tot la guineu, senyora de nits i coves,
paren l´orella sorpreses pel nou din don, din don...
Al matí, migdia i nit, la nova veu del Senyor, arreu portarà el Garbí,
de ponent el rei dels vents.
Amb el repic esperat ens puja el cor més amunt,
cap al cel tant desitjat...
i a la terra queda l´home sentint com el cor s´enlaira,
peus a terra, a treballar, la campana marca temps i gràcia...
al so d´un din don, din don...
El silenci dels estels vetllarà nostra campana.
Serà un silenci d´amor, serà un silenci de pau,
cimera de serenor, com que també està cansada...
i als raigs del primer sol, quan l´aurora s’anuncia,
esclatarà amb tota força un repic d´Avemaria, din don, din don...
Lo Sant Cap, els Ermengols i Na Dolça;
els molts abats i priors, sobresortint Caresmar,
encapçalen una llista que el toc voldria escoltar.
Però avui el privilegi n´és dels Germans Maristes
que fan un repic de joia, que repeteixen la història
que temps enrere s´ha escrit,
d´una primera campana, que allà, a La Valla de França,
de la mà d´en Marcel.lí
els feia saltar del llit... din don, din don.
LES CAMPANES DEL “CONVENT” un poema del Germà Ramon Benseny
Página 10 LO CANASTRÓ butlletí informatiu Página 10 LO CANASTRÓ butlletí informatiu
ACTIVITATS
Dibuixos de Clara Oliveres (Extrets del llibre “En Ton de cal Campaner”)
Al llarg de tot aquest any 2011 hem
estat treballant en l’edició en català
del llibre del centenari de l’arriba-
da dels Germans Maristes al Mo-
nestir de les Avellanes.
L’objectiu és que aquesta edició arri-
bi a totes aquelles persones que tin-
guin un interès en la historia recent
del Monestir de les Avellanes.
L’autor, Lluís Serra i Llansana, ens
comenta que rebre l’encàrrec de
realitzar aquest llibre té una impor-
tància afegida pel fet que el
monestir ha estat per a ell, com
per a molts germans, un lloc
transcendental per a les seves
vides.
Quan el lector s’endinsi en el
text, descobrirà que aquest és
un llibre d’història redactat a
manera d’assaig i, de vegades,
fins i tot li recordarà una no-
vel·la històrica. La finalitat d’aquest
llibre és donar a conèixer els cent
anys maristes a Santa Maria de
Bellpuig de les Avellanes de forma
breu i amena. Les dades i els fets
que hi trobarà s’han extret de dife-
rents fonts documentals i s’hi han
contrastat, i també s’hi han sumat
l’anàlisi, la interpretació i les reflexi-
ons realitzades per l’autor.
peça és única, i està creada a mà al
petit taller artesanal que els artistes
tenen a Fontdepou, als peus de la
Serra del Montsec.
Una altra exposició fou “Joan Mara-
gall: Tres amors i tres arts“ de Go-
retti Pomé amb la col·laboració del
germà marista Toni Torrelles. Es
tracta d’una exposició que pren com
a eix de contingut una selecció de
poemes de Joan Maragall en motiu
de la commemoració del centenari
de la seua mort. Un projecte artístic
que neix de la combinació de tres
arts: la pintura, la poesia i la música .
També hi hem pogut veure l’exposi-
Des de l’Associació d’Amics del Mo-
nestir de les Avellanes, i en
col·laboració amb l’Hostatgeria del
Monestir i els Germans Maristes,
volem fomentar la realització d’expo-
sicions artístiques al Monestir de
les Avellanes.
Enguany s’han fet diverses exposici-
ons, una de les quals duia per títol
“La fusta de l’olivera”, obra del
matrimoni Astrid & Rainer. Les seves
creacions es basen en l’elaboració
de mobles, escultures i objectes de
decoració utilitzant fusta d’oliveres
centenàries, la qual porta més de
quaranta anys assecant-se. Cada
ció del pintor lleidatà Jesús Rodri,
sobre pintures estel·lars. Rodri, és
un artista que viu a Àger i que realit-
za pintura contemporània emprant
pintures acríliques, aquarel·les i olis.
EXPOSICIONS A LA SALA CAPITULAR
“En paraules del mateix autor, escriure
aquest llibre sobre el centenari de la
presència marista a les Avellanes ha estat
un exercici de record, és a dir, de memòria
i de sentiments, que flueixen en
amalgama segons els fets reviscuts...”
Página 11
LA FORÇA DE LA FRATERNITAT. CENT ANYS DE MARISTES A LES AVELLANES
[N. 1] 2010/2011
ACTIVITATS
Cent anys de maristes al monestir!
Exposició sobre “Joan Maragall”
Fa molt que viviu al Monestir de
les Avellanes?
Vaig arribar al monestir l’onze de
novembre de 1939, i fins l’any 1943
vaig estar-hi formant-me com a ger-
mà marista. Acabada l’etapa d’estu-
diant vaig estar un any a Barcelona
donant classes. Després, vaig tornar
al monestir com a ajudant de fuster
fins l’any 1948, en que vaig estar dos
anys al col·legi marista de Dènia i
després al de Saragossa. Finalment
l’any 1952 em van proposar de ser
fuster, vaig acceptar i des de llavors
formo part d’aquesta comunitat ma-
rista.
I on va néixer vostè?
Vaig néixer a la central hidroelèctri-
ca de Molinos, a la Vall Fosca. El meu
pare treballava a la central, primer
en el muntatge i després en el man-
teniment; mentre que la meva mare
es feia càrrec de les feines de casa.
I després va venir al monestir...
Acabada la guerra vaig acceptar
entrar al juniorat de les Avellanes de
la mà del germà Ernest. El que més
em va convèncer és que maristes és
un institut on tots som iguals, tots som
germans. Ja sabia que la missió ma-
rista és l’ensenyament, tot i que a mi
m’agradava el que en deien “arts i
oficis”. Curiosament l’any 1943 vaig
formar part de l’orquestra Santa Ce-
cília tocant el clarinet i després m’he
acabat dedicant a la fusteria.
Què és el que el va atreure per fer
de fuster?
Quan era petit m’agradava la mecà-
nica, però en aquells anys no hi havia
massa feina en aquest àmbit i per
tant feia més feines de fusteria. De
petit ja havia m’havia construït un
banc de fuster a casa.
I al Monestir de les Avellanes
quan va començar a exercir com a
fuster?
Quan era novici feia d’ajudant a la
infermeria del monestir, i a les hores
lliures m’agradava baixar a la fuste-
ria i ajudar al germà Tomàs. Després,
l’any 1943 el mateix germà Tomàs
em va demanar si el podia ajudar a
muntar un pis de fusta a l’antic esco-
lasticat de Vic. Finalment, molts es-
tius solia venir a ajudar a la fusteria.
A partir de l’any 1952 vaig acceptar
la proposta de fer-me càrrec de la
fusteria, primer amb el germà Tomàs
i després ja com a encarregat.
Així doncs podem dir que es va
formar com a fuster de forma molt
autodidacta?
Els únics estudis que vaig fer en
aquest sentit, van ser unes pràctiques
de soldador, cap a finals dels anys
50.
Hi treballàveu moltes persones a
la fusteria?
La fusteria ja existia d’abans de la
guerra civil. De fet el germà Tomàs
ja n’era l’encarregat. També hi havia
el G. Honorio i el germà Eusebio. A
mesura que anava augmentant la
feina també anàvem augmentant la
plantilla de treballadors. Primer dues
persones d’Os de Balaguer i més
endavant, en l’època de més treball
vam arribar a ser 12 treballadors. Els
últims anys de la fusteria érem 4 per-
ENTREVISTA AL GERMÀ RAMIR FARRÉ BADIA, L’ÚLTIM FUSTER DEL MONESTIR DE LES AVELLANES [Robert Porta]
“De petit ja m’havia construït un banc de fuster a casa”
Té 85 anys, va néixer a la
central de Molinos (Vall
Fosca), forma part de la
comunitat marista de les
Avellanes des de fa 59 anys.
És l’últim fuster del monestir
de les Avellanes.
Página 12 LO CANASTRÓ butlletí informatiu
L’ENTREVISTA
Projecte de disseny d’un pupitre (anys 40)
sones i encara fèiem mil taules i cadi-
res cada any!
Quines eren les tasques principals
de la fusteria?
En un principi només es feia allò que
es necessitava per al monestir, com
ara portes, taules, cadires, armaris,
reparacions, etc. I en alguns casos es
feia alguna sortida molt puntual. Cap
als anys quaranta es va començar a
fer material per als col·legis. El pri-
mer treball important van ser 50 tau-
les per a professors destinades a un
col·legi marista de València. Ens vam
encarregar de dissenyar-les, trans-
portar-les i muntar-les al mateix
col·legi.
Després hi va haver un creixement
de les demandes, així que vam en-
carregar-nos de col·legis com Sara-
gossa, Bilbao, Durango, Pamplona...,
però l’excés de comandes va fer que
acabéssim centrant-nos en treballs a
nivell de província marista, primer
Llevant i després Catalunya. Llavors
ja fèiem una mica de tot: taules, cadi-
res, material per a laboratoris de
física i química, etc.
I dissenyàveu vosal-
tres mateixos tot el
material?
Si, des de la fusteria
dissenyaven els propis
models. De fet vam ser
els primers a nivell es-
panyol que vam disse-
nyar la taula escolar
amb fusta i ferro. Després
altres empreses es van basar en el
nostre model per fabricar el seu.
I quins són els treballs més peculi-
ars o emblemàtics que van realit-
zar?
Per a mi, un dels més significatius
són les feines de fusteria realitza-
des a l’església d’Astell, a la Vall
Fosca, que és d’on sóc originari.
Com a curiositats també hi ha les
cadires del mossèn i escolans de
l’església de Sort i de Rialp, així
com els bancs de les esglésies de
Tartareu i Les Avellanes.
Una obra emblemàtica també van
ser les feines de fusteria fetes a
l’església del monestir, durant els
anys de la seva restauració. El
sostre de fusta de la cara nord està
fet a la fusteria, també els bancs,
que eren molt innovadors perquè
combinaven fusta i ferro, molt poc
habitual en aquells anys. També
ens vam encarregar de les cadires
del cor. De fet la major part de
treballs de fusteria que hi ha al
monestir estan fets per nosaltres. I
també de forja, per exemple les
làmpades d’aranya de l’antic re-
fectori dels monjos.
També ens vam encarregar de la
casa de colònies “els 4 vents”, vam
fer l’embigat de fusta, les taules, i
tots els treballs de fusteria interns i
externs.
Per altra banda, ens van encarregar
de dissenyar els treballs de fusta de
la casa d’Alcalà, on destaquen els
oratoris. Els treballs de fusteria al
pavelló del col·legi marista Vallde-
mia, de Mataró, els de l’antic juniorat
de Llinars, entre molts altres.
I on estava situada la fusteria de
les Avellanes?
Primer es trobava a la planta baixa
Página 13
El G. Ramir amb St. Josep, patró dels fusters
L’ENTREVISTA
[N. 1] 2010/2011
Orquestra Santa Cecília (el G. Ramir, és el 2n per l’esquerra)
de l’antic edifici, on ara hi ha l’hostat-
geria. A mesura que augmentaven
els treballs a fer, se’ns anava que-
dant petit l’espai, de manera que
vam ocupar una altra sala, al costat,
per poder fer els muntatges. Cap als
anys 60 necessitàvem incorporar
maquinària nova, així com crear la
secció de ferreria, i per això és va
construir un edifici de dues plantes.
A la part de dalt, on ara hi ha l’Arxiu
Gavín, hi havia el magatzem
i el garatge per als camions.
A la part de baix teníem la
fusteria, la ferreria, i una
petita exposició. Amb el
camió podíem arribar a fer vint-i-
cinc mil quilòmetres a l’any, i amb
l’últim que vam tenir havíem arribat
a fer dos viatges diaris a Barcelona, a
l’inici de cada curs.
Finalment la fusteria es va tancar,
per quins motius?
La fusteria va tancar oficialment cap a
finals dels anys noranta, tot i que jo
ENS HAN VISITAT.., LES VISITES GUIADES AL MONESTIR! [Ramon Serra] Al llarg de l’any 2011 han fet la
Visita Guiada del Monestir més de
5500 persones.
Les visites es feien els dissabtes a les
18’00 h. i els diumenges a les 11’30.
També es podia fer la visita en horari
convingut per a grups (mínim 5 per-
sones) qualsevol dia de la setmana.
La visita inclou 6 espais històrics: Els
exteriors (cova de S. Cap, Font bar-
roca, Cementiri racionalista, els lle-
doners centenaris, les muralles),
l’Entrada Neoclàssica, la Sala Capitu-
lar, L’Església Gòtica, el Claustre
Romànic i el Refectori.
Fem també una explicació dels 100
anys de presència marista que finalit-
za amb la darrera remodelació del
monestir que comença l’any 2000 i
acaba el 2009, poc abans de celebrar
el centenari marista.
Página 14 LO CANASTRÓ butlletí informatiu
“Vam ser els primers, a nivell espanyol,
que vam dissenyar el model de taula
escolar amb fusta i ferro”
Página 14 LO CANASTRÓ butlletí informatiu
L’ENTREVISTA/VISITES GUIADES
mentre he pogut he anat fent feines,
sobretot per aquí a la casa.
Es va tancar perquè jo ja havia arribat
a l’edat de jubilar-me i no s’havia tro-
bat cap substitut, així doncs es va de-
terminar tancar-la definitivament.
Model innovador de taula i cadira escolar
Els arxius del Monestir de les Avella-
nes encapçalen la vessant cultural
del monestir. Com sabeu aquests
estan formats per l’Arxiu del Mo-
nestir de Bellpuig de les Avella-
nes, que realitza funcions d’arxiu
històric marista i l’Arxiu Gavín, cre-
at per Josep Maria Gavín, i què és
segons la UNESCO un dels arxius
personals més grans d’Europa.
Durant aquest 2011 els arxius de la
casa hem seguit oferint els nostres
serveis, realitzant la nostra tasca dià-
ria de gestió dels fons documentals,
preservant la documentació, atenent
les consultes i realitzant visites guia-
des, així com col·laborant en les dife-
rents tasques culturals que es fan al
monestir.
L’arribada de nova documentació
En aquest 2011 a l’Arxiu del Monestir
de Bellpuig de les Avellanes hem
rebut quantitats importants de trans-
ferències documentals. Al marge de
les ordinàries provinents de
l’Arxiu Central Marista de Bar-
celona, destaca l’arribada de
la documentació històrica de
diferents obres i comunitats
maristes, com per exemple els
fons documentals i fotogràfics
del Col·legi Maristes Montser-
rat de Lleida. El nostre objec-
tiu principal és preservar, orga-
nitzar i fer accessible tot aquest
patrimoni documental marista.
A l’Arxiu Gavín s’ha seguit rebent
documentació provinent de Valldo-
reix i algunes donacions interes-
sants, com el cas del fons de Jordi
Domènech un pintor i escultor que
es dedicava a fer obres de tipus
religiós.
Consultes i visites guiades
Enguany, fins a inicis de desem-
bre, ja hem rebut un total de 996
consultes entre biblioteca i arxius.
Pel que fa a visites, a l’Arxiu Gavín
ens han visitat un total de 1023 perso-
nes.
A més, pel que fa a la difusió, aquest
any ha estat força extraordinari ja que
hem estat protagonistes d'articles di-
versos, com per exemple al Butlletí
Arxius de l’Associació d’Arxivers de
Catalunya.
teniment Miquel i Joan, hem disse-
nyat i fabricat sis vitrines. Ara l’expo-
sició permanent estarà més
protegida i els visitants tindran
millors condicions per a visua-
litzar els documents exposats.
Els documents que s’hi expo-
sen són una mostra de les prin-
cipals col·leccions que conser-
va l’Arxiu Gavín. També hi
El mes de juliol de 2011 a l’Arxiu
Gavín vam estrenar les noves vitri-
nes per mostrar l’exposició perma-
nent de l’arxiu.
Des de la inauguració de la seu del
Monestir de les Avellanes havíem
tingut, provisionalment, l’exposició
permanent en unes taules. Finalment
amb la col·laboració dels germans
maristes i dels encarregats de man-
podeu veure encara l’exposició “un
arxiu a la comarca de la Noguera”
ESTRENEM NOVES VITRINES D’EXPOSICIÓ A L’ARXIU GAVIN
“Els arxius encapçalen la vessant
cultural del Monestir de les
Avellanes”
Página 15
ELS ARXIUS DEL MONESTIR DE LES AVELLANES [Josep Sansalvador i Robert Porta]
[N. 1] 2010/2011
ELS ARXIUS
Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes
Les noves vitrines de l’exposició (Arxiu Gavín)
COL·LABORADORS
Página 16 LO CANASTRÓ butlletí informatiu
COL·LABORADORS
Ajuntament d’Os de Balaguer Consell Comarcal de la Noguera
Página 17
COL·LABORADORS
[N. 1] 2010/2011
MOLTES GRÀCIES A TOTS!
L’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes nasqué en motiu de la celebració del Centenari de la presència dels Ger-mans Maristes al Monestir de les Avellanes, l’any 2010.
El seu objectiu principal és esdevenir un espai canalitzador i punt de trobada de tots aquells i aquelles que volen col·laborar en fer conèixer i promoure el Monestir de les Avellanes.
Organització
LO CANASTRÓ. N.1 / Desembre 2011 Publicació anual (2010/2011)
Telèfon: 973-43-80-06 Fax: 973 43 80 38 Correo: [email protected]
Trobeu-nos també a la web
www.monestirdelesavellanes.com/index.php/ca/amicsmonestir
www.facebook.com/amicsmonestir
Fotografies:
Josep Sansalvador Alain Delorme Ramon Serra Robert Porta
Edita:
Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes Ctra. C-12, Qm. 181 25612 Os de Balaguer (Noguera, Lleida)
NEVADA DE L’HIVERN DEL 1958/1959 AL MONESTIR DE LES AVELLANES
(Foto: Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes)
