Magi A

  • View
    19

  • Download
    3

Embed Size (px)

Transcript

La mgia de les imatges en moviment Trucs i animaci

Mgia i creaci dimatges en moviment

9

Els audiovisuals a laula

10

La mgia de les imatges en moviment Trucs i animaci

La creaci dimatges en moviment

Els principis: persistncia retinal i la imatge en movimentEl principi de la persistncia retinal s la base per la qual es poden emetre imatges en moviment. Aquest principi diu que en desaparixer un objecte de la nostra vista durant un espai mnim de temps la seva imatge persisteix en la nostra retina. Si passem un conjunt dimatges consecutives de forma rpida davant els nostres ulls, aquestes imatges sunificaran creant la sensaci de moviment. Aquest descobriment gener durant el segle XIX un conjunt de joguines ptiques amb les quals a partir de seqncies de dibuixos i mitjanant diferents enginys ptics, es veien imatges en moviment. A partir de ladveniment de la fotografia i la contnua experimentaci de diferents enginys ptics sorg el cinematgraf. La base daquest objecte mgic rau en la projecci rpida i contnua dun conjunt dimatges consecutives. Per tal que hi hagi una sensaci de moviment es parla duna relaci mnima de 15 imatges per segon. Els primers cinematgrafs passaven els fotogrames a una relaci de 16 fotogrames per segon. El cinema actual emet a 24 imatges per segon. La televisi i el VDEO emeten de manera diferent segons el sistema. A Europa, els sistemes PAL o SECAM emeten a 25 quadres per segon; mentre que el sistema americ NTSC ho fa a 30 quadres per segon.

Les tecnologies: cinema,vdeo i informticaEl cinema ha estat linventor i creador de la imatge en moviment. La seva font parteix dunes imatges, extretes a partir dun material fotosensible, que han estat enregistrades per filmadores. Aquestes cmeres de filmar sn de diferents formats segons lamplada de la pellcula. Com a parent de la fotografia, tamb li cal un procs de revelat en el laboratori per tal dobtenir les imatges. El tractament o trucatge es pot fer b des de la cmera filmadora, b en el procs de revelat o en el muntatge posterior, que es fa tallant i enganxan, trossos de pellcules.

11

Els audiovisuals a laula

El vdeo parteix de la imatge per a la televisi. s una imatge que es transmet mitjanant un senyal elctric i semmagatzema en un suport electromagntic: el vdeo. Per tal deditar la imatge de vdeo calen aparells que reprodueixin i enregistrin de nou el senyal: els magnetoscopis. Aix mateix, per tractar aquesta imatge calen aparells que manipulin aquest senyal: les taules de mescles i efectes. El vdeo digital tamb parteix dun senyal elctric per la diferncia amb el vdeo analgic la trobem en el seu suport. El vdeo digital transforma el senyal elctric en un senyal digital que pot ser emmagatzemat i manipulat per ordinador. Aix, totes les tasques dedici, tractament de la imatge, tractament del so, reproducci, etc; es poden fer des de lordinador i sense risc de prdua de qualitat cada cop que es fa una transformaci com passava amb el vdeo analgic. La informtica actual s capa de generar imatges i animacions per si mateixa. s capa de reproduir la realitat, com el cinema i el vdeo, i tamb de manipular-la amb ms facilitat.

Les imatges en moviments i la realitatAvui en dia el llenguatge audiovisual forma part de la nostra quotidianitat. La televisi i el cinema han passat a ser durant aquest segle uns dels principals mitjans de comunicaci. s previsible que el proper segle shi afegeixin altres mitjans com internet o els multimdia en qu el llenguatge de les imatges en moviment tingui una importncia cabdal. Aquests mitjans de comunicaci tenen un gran poder de captaci dels sentits i han estat molt criticats per la seva facilitat per manipular la realitat. Hi ha moltes maneres de manipular la realitat. El llenguatge icnic, base del llenguatge audiovisual, permet mostrar una situaci des de molts punts de vista. Mitjanant el muntatge podem fer creure que un home vola o infinitat de coses. Una determinada imatge pot tenir diferents significats segons les imatges amb qu va acompanyada. Aix, la cara dun nen amb els ulls oberts tindr diferents significats si va lligada a un tros de pa, a una atracci, o a una serp. La gran diferncia entre el cinema i la realitat rau en el fet que el cinema pot fer versemblant all que s irreal. s normal veure volar superman, parlar els animals o donar vida als objectes. Per per aconseguir aquestes imatges mgiques cal fer uns trucs i uns tractaments de la imatge.

12

La mgia de les imatges en moviment Trucs i animaci

Trucs i tractament de la imatge en moviment Manipulaci de la velocitatEl cinema parteix denregistrar un nombre determinat dimatges seguides durant un temps per desprs projectar-les amb la mateixa relaci. Quan variem la velocitat denregistrament o de reproducci variem la sensaci de realitat. Podem ralentir o accelerar el moviment. Amb les filmadores de cinema podem enregistrar a velocitat molt lenta i desprs reproduir a una velocitat normal. Aix aconseguim veure passar nvols a gran velocitat o veure crrer a multituds de persones. Per tal de veure el moviment cap enrere noms hem de reproduir lenregistrament a la inversa. Aix veurem gent saltant de laigua cap al trampol o fer venir una pilota al peu com si fos un imant. Amb el vdeo, a ms daquestes variacions de la velocitat, podem afegir efectes digitals com lefecte stroboscpic amb el qual reprodum cada x fotogrames la imatge corresponent a lacci, creant el mateix efecte ptic stroboscpic que produeix la llum dun flash a una discoteca.

Sobreimpressi i incrustaci dimatgesUn dels primers trucs del cinema i que posteriorment ha estat i continua sent la base de molts efectes especials s la sobreimpressi dimatges. En les primeres pellcules per tal de fer una sobreimpressi duna imatge es feia la doble exposici. Senregistrava dos cops amb la mateixa pellcula. La part que volia ser sobreimpressionada senfosquia amb tela negra. Posteriorment lacci que senregistrava era a linversa: noms es veien figures en el lloc on abans hi havia negre. Daquesta manera Geor-ges Mlis li posava una cara humana a la Lluna , feia volar vaixells entre els estels i tantes daltres situacions. Aquesta doble exposici es pot fer amb la cmera per posteriorment ha estat ms com fer-la en el laboratori. Una altra tcnica molt comuna en el cinema era la retropro-jecci dimatges com a fons mentre que en primer terme figuraven els personatges.

13

Els audiovisuals a laula

La sobreimpressi dimatges sacostuma a utilitzar com a mitj de transici amb lencadenat progressiu de dues imatges. Quan encadenem estem mesclant dues imatges: mentre una sen va laltra apareix. Si mantenim les dues imatges: en un 50% obtindrem una sobreimpressi conjunta de totes dues. La incrustaci dimatges parteix duna tcnica diferent. Per tal dincrustar una imatge cal definir lespai que ser substitut i donar-li una clau de referncia; per exemple la llum, tot all que sigui negre; o un color, tot all que sigui blau. Caldr buscar una imatge de fons per ser inserida i quan es commutin totes dues imatges, la imatge de fons apareixer en tots aquells espais que hem referenciat anteriorment. La sobreimpressi i incrustaci dimatges sha fet servir tant en cinema com en vdeo. La majoria de ttols han estat sobreimpressionats per aquestes tcniques. Tots els efectes de persones volant senregistren sobre fons de colors per tal dinserir-los posteriorment. Quan un presentador se situa davant duns grfics en moviment ho est fent sobre una pantalla blava que se sobreimpressiona a postproducci ( com els homes i les dones del temps). Les tcniques de sobreimpressi i incrustaci en cinema i vdeo sempre sn semblants; el que varia s el cost i el temps. Si en cinema els costos sn molt alts, en vdeo analgic fins fa poc noms es podia fer amb aparells professionals de televisi El vdeo digital permet fer tots aquests efectes amb menys cost ja que tot ho realitza la mateixa mquina. A ms lordinador pot generar les seves prpies imatges ( ttols, dibuixos, imatges de sntesi...) i inserir-les en el vdeo. Per, a ms, lordinador o les mquines defectes digitals per a vdeo (DVE) permeten fer tot un conjunt de nous efectes i trucs. Poden reduir i eixamplar el quadre de la imatge i crear efectes dones i variacions del pla on es projecta . Aix mateix actualment hi ha prou ordinadors potents que poden dibuixar sobre trossos de pellcules, crear mscares per insertar personatges en pellcules antigues, crear objectes en tres dimensions i inserir-los en imatges reals, o simplement crear el que sanomena imatges de sntesi, s a dir, imatges creades ntegrament per ordinador.

Trucs de cmera Variaci de langle denregistramentUn dels trucs clssics del cinema s el de fer pujar personatges per una paret. En realitat el que sest fent s variar el decorat convertint el terra en una paret i es gira la cmera 45 sobre el seu eix . El terra passar a ser una paret i el personatge que camini i vagi de quatre potes sobre el terra en realitat lestarem enregistrant com si pugs o baixs per una paret.

14

La mgia de les imatges en moviment Trucs i animaci

Lents o mscares a lobjectiuTamb es pot modificar la imatge mitjanant lents ptiques i, de la mateixa manera que ho farem amb la fotografia, podem utilitzar diferents lents per variar o ressaltar colors, tamb per deformar imatges o donar-nos efectes ptics. Una cartolina retallada posada davant la cmera pot fer lefecte de mscara. Aix podem simular la visi feta a travs duns binocles.

Stop-motions un dels principals trucs del cinema i de ms fcil realitzaci. Es tracta daturar lenregistrament, modificar lacci del que passa (sacostuma a fer fora una figura o personatge per tal que desaparegui) i sense moure la cmera tornar a enregistrar. Lefecte que ens donar ser la desaparici o moviment instantani dun objecte. Si repetim aquest truc contnuament i en intervals molt curts arribarem a crear una animaci.