I i

MAGI SERES 1 ROCA (1898-1969) APUNTS , BIOGRAFICS

n ı E' . U ' 14 rer Jaume spınagosa ı marsa i Gener Gonzalvo i Bou '---

263

C ada cop que els investigadors s' endinsen mes en el coneixement historiografic de la Hınega dels anys 30', se n'adonen del notable gruix cultural i social de la vida targarina d'aquell perfode, i dels seus

protagonistes. En un context marcat per l'autonornia de la Catalunya republicana, i encara dins l'impuls del Noucentisme, era Hıcil el reeiximent d'un seguit de personalitats inquietes, que volien ser protagonistes del seu esdevenidor. En uns paratges gairebe erms, on tot estava encara per construir, sorgiran uns homes i dones que posaran els fonaments d'una vida cultural i social certament remarcables, i sense precedents en aquestes con­trades.

Nomes dins d'aquest context francament favorable, es pot entendre el sorgiment d'un nombr6s grup d'intel.lectuals, artistes i polftics que canviaran la fesornia material i espiritual d'aquella novella ciutat, tot i seguint els models de la capital catalana.

Un d'aquests personatges amb projecci6 propia, i que fins ara ha restat injustament en un segon pla, es en Magi Seres i Roca, pintor, activista polftic i home de cultura, d'un taranna liberal, progressista i catalanista.

Magi Seres va neixer l'any 1898, ala casa Sobies de Tarrega. Segons unes notes manuscrites del nostre biografiat, ens comenta que el seu pare era un fuster força conegut i apreciat a la ciutat. A la seva infantesa, la famflia Seres, nombrosa, vivia en una casa al carrer Claret. Per aquestes notes manuscrites, es traspua un ambient familiar distes i entranyable.

En quan a la seva formaci6, Seres va esser deixeble de dues de les personalitats artistiques i culturals mes emblematiques de la Tarrega del primer terç del segle XX: el pare escolapi Carles Pere1l6, i el carismatic Mestre GÜell.

La seva vocaci6 artistica s' anira formant a I'Escola Llotja de Barcelona, a l' Acadernia Baixas i al taller d'escenografia de Salvador Alarma. L'any 1924, encara moltjove, es trasllada a Paris, en plena euforia avant­guardista. La seva estada parisenca la descriu el propi Seres de la següent manera: "Estuve de Jefe en la fabri­ca de un judio. Distribuia la faena, pintando, dibujando modelos, etc. No dejaba de ser curioso ver a un pintor libre tener subyugada una "troupe" de adocenadas pintureras a tanto el kilo. Aquello era standard ... Visite Brujas, la bella y romantica. En Paris tuve marchante: por la manana a pintar una acuarela debajo del Sena (0

fabricar en el estudio los restantes por semana) y por la tarde, tenia tiempo de visitar Museos, tertulias, penas ... Por aquella epoca residian en la capital, Artigas, 10 hermanos Elfas, Sert -donde conoci los bocetos murales de la Catedral de Vich-, Picasso, etc ... Por cierto que una tarde hize un gran planchazo: Estava frente a unas obras suyas, delante de unos arnigos, entre los que habia algun desconocido. No deje de manifestar rni desilusi6n por aquellos rasgos cubistas; tanto es asi que exc1ame: "No se por que se pinta asi, siendo tan concreto y diferen­te el natural; no acepto esta forma de visi6n: no ves nada en esto". Figurate cuando me presentaron a Picasso, alli presente. Entonces me explic6 que para vivir, aquel entonces era preciso salir a veces de 10 ... normal". 1

A Paris tambe coneixera a Pau Gargallo. Aquesta estada dura cinc anys. Durant aquesta epoca, viatja a Tolosa de Llenguadoc, i a Brusel.les, on assisti a la seva escola de belles arts.2 A la seva tornada de Paris, s'es­pecialitzara en pintura decorativa, artesanal y mural, la qual cosa li va permetre eol.laborar amb Franeese Galf en la pintura noucentista de l'absis de la Catedral Nova de Lleida.

L'any 1932, dins dels actes de la Festa Major de setembre, es va organitzar una exposici6 d'artistes vin­culats amb Tarrega, als loeals d' Acci6 Catalana. Els protagonistes de la mostra foren el fotograf Claudi G6mez Grau, de Cervera, el pintor i erftic d'art J. Batlle Campderr6s, i en Magi Seres. Va] a dir que aquesta exposi­eio va tenir un gran hit popular, i fou visitada pel president de la Generalitat de Catalunya, Franeese Macia, dins dels aetes de la seva visita a Tarrega. Com a fet aneedotie, podem ressenyar que en Maeia va comprar un quadre del nostre artista (eom veurem mes endavant, Francese Macia i Magi Seres eren vells coneguts d'a­ventures polftiques).3 Tambe, en el numero extraordinari de la revista "Petit Lieeu", editada pels alumnes de l' Aeademia "Modern Liceu", de Tarrega, s'hi reprodueix un oli de Magi Seres"

265

266

"Salut, missatgers de I'Art, portadors de la noble veu de l'esperit!" "En posar-vos en eontaete amb les parets, els paisatges, i el eel que us veie neixer, a vosaltres 0 als vos­

tres aseendents, tingueu la gentilesa de fiar-vos que, adhue aquestes eoses inanimades sembla talment quc esti­guin eofoies de la vostra eompanyia".

"Que no sentirem, dones, els targarins sensibles, en rebre avui l'immereseut honor de la vostra presen­eia i la vostra aportaei6 al tribut que Hırrega rendeix al' Art ... ". Amb aquestes solemnes paraules, rebia CI sct­manari "Croniea Targarina" als pintors que van partieipar en I'Exposiei6 d' Artistes Targarins, eelebrada durant la Festa Major de setembre del 1933. Fins i tot en l'ambient de l'epoea es tenia la sensaei6 de que aquesta exposiei6 tindria una traseendencia en l' esdevenidor cultural de la ciutat. Antoni Bonastre manifestava quc "si estes a l'abast de la nostra ploma, farfem un enlairat panegfric d'aquesta manifestaci6, i posarfem de relleu la gran import~mcia que per a la Hırrega d'avui i qui sap per a la del futur, pot arribar a tenir aquesta exposici6 d'art". Val a dir que els protagonistes de la mostra foren els principals artistes targarins de l'epoea: Antoni AIsina i Amils, Francesc Marsa, Ramon Muixf i Roig, Angel Oliveres, Ramon AIsina i Amils, Ramon Mirct i Balde, Joan Viladot i Femandez, Evarist Basiana i Arbiell, Urbici Soler i Manonelles, Carles Pere1l6 Secanell, Josep Güell i Guillaumet i Magf Seres i Roca. 5 En la ressenya d'aquesta exposici6, recollida al setmanari "Acci6 Comarcal", podem llegir: " ... En Seres hi es sempre, quan es tracta de l'art i de Catalunya". En aqucst exemplar, hi figura un retrat de Magf Seres, realitzat pel dibuixant J. Batlle Campderr6s.6 En el mateix nume­ro de la "Cronica Targarina" dedicada a aquesta magna exposici6, J. Batlle exposa la seva visi6 de la pintura de Magf Seres. Diu: "La pintura de Magf Seres te la vibraci6 de l'impressionisme. EI nervi dominat per una visi6 calida del m6n exterior. Assoleix, en algunes teles, un dels graus de maduresa que nomes s' adquircix quan es mira amb estimaci611eugerament voluptuosa i es compren la natura".

"Seres, gosarfem dir, tindria de moure's amb una major independencia tecnica, que li permetes trans­portar a la tela la visi6 espontania i sentida del m6n".

"Ben format interiorment l'hi falta vencer el prejudicis d'una torturaci6, fruit del mateix estudi. Dolor sanit6s que ha de privar-li entrar en el goig superfieial i permetre-li imitar les diferents etapes de l'art, sempre

etem i cada cop mes perfeete". "Esperem un equilibri en les seves lluites, que ens permeti admirar 1'0bra d'un home que sent amb pas­

si6I'art". EI futur va donar la ra6 a aquells que van copsar la transcendencia, per a la cultura il' ensenyament artis­

tic a Tarrega, d'aquesta exposici6 i de l'anterior de 1932, protagonitzada per Magf Seres, de cara a la creaci6 d'una Escola d' Arts i Oficis, obra cabdal del gran gestor i activista cultural, Angel Oliveres i Guart. Inaugurat el Grup Escolar el27 de gener del 1934, s'intal.la provisionalment, en aquest edifici, I'Escola d' Arts i Oficis, on Magi Seres impartiria classes de dibuix i pintura, fins a l'esclat de la guerra del 1936.

La col.laboraci6 entre Magi Seres i Angel Oliveres va tenir continui:tat al llarg dels anys. Una priınera mostra significativa fou el disseny i la realitzaci6 de l' Stand de Tarrega a la Fira de Mostres de Barcelona de l'any 1934. Dins del ınarc del Sal6 de Turisıne, es va instal.lar un significatiu Stand, on es representa allo que tenia de mes significatiu de la cultura i la soeietat targarina. En Magi Seres s'enearrega de la part decorativa d'aquesta mostra.7 Tarrega fou l'uniea ciutat de les terres de Lleida que partieipa en aquest Sal6 de Turisme, amb la presentaci6 d'una ponencia al Congres de Turisme dels dies 15 i 16 de juny, a carrec d' Angel Oliveres. Cal dir tambe que Magf Seres publica algun dels seus dibuixos en la prestigiosa revista cultural "Hırrega"

(suplement de "Cronica Targarina"), de l'any 1928.8

Un cop superat el tragie parentesi de la Guerra Civil, trobeın a Magi Seres instal.lat a Cervera, on havia obert un taller de pintura i decoraci6, a mes de recuperar la seva carrera de producci6 artfstica. Aixf, el 26 de setembre de 1942, Magf Seres inaugura una exposici6 de pintures al "Circulo de Cervera". Exposa un total de 34 obres, entre olis i aquarel.les, de teınes basicaınent paisatgfstics de les nostres contrades, a ınes d'alguns

bodegons, dos de les tematiques mes definitories de l'escola pictorica targarina. L'any 1946 exposa ala galeria d'art "Paheria" de Lleida, la primera sala oberta a la capital del Segria

durant la postguerra. Del 26 de setembre al 6 d' octubre d' aquell any, Magf Seres exposa un total de 10 olis i 25 aquarel.les, en aquesta sala gairebe eopada pels artistes targarins. Val a dir que aquest mateix any, havicn exposat en aquesta sala Llufs Trepat i Josep Balcells. Nogensmenys, la sala fou inaugurada l'any 1945, aınb una exposiei6 de ı 7 pintures de Francese Marsa, comptant amb l'impuls donat pel patriei targarf Ramon

Novell i Andreu.9

Les seves inquietuds artıs t iq ues c ı

porta ri en a de,envo lu par un Cu rs d' Historia de l'A rt , que durant I"any 19.+9 iıııpartı al Cercle de Bell es Art s de Lleida. Cal deixa r con ~ ı ü n c ia que c ı ııı ec anoscr it conserva r d 'aques tes classes cs esc rit en la nostra Il en-

gua .

La Il arga aıııistaı all1b c ı proho ııı ce r­ve r ı' Agu s t ı Duran i Sanpere, cs pcrllongü, ıııal g rat la duresa de la posı -g ue rra i els al/.ar, de la vida. En una ca rta de 15 de ıııarç de 1950, Duran i Sanpere refe rnıa

aq ues ı a aııı i s tat. i es co ıııplau en aquestes ıa sq ues docenı~ de I 'aııı i c Sercs. 10 1 do nan ı ­

li al gun, con,el l, de prücıica Iıi s ı or i ogrüfi -

ca. Feııı un ~a lı en c ı ı e ıııp ~. 1-:1 1964, ıro ­

beııı que Magı Se rcs feia an ys que res idia a A ndorra , 101 ded i canı -se a acı i vi ıals i ndus­ıriab . Tanıııaıeix, no ob li da la ~eva pass i6 artl~ıica . Ai\ı donc~ , aprofiıan ı I"a\'inentesa de la Fe~ıa Major de les Esca ldes, exposa la seva producci6 al'I ıst ica a les galeri es del Teaıre Cri stall Cin eıııa. 'o

l'alıre gra n \'essanl dcfini ı ori de la per~o naliıaı de Magı Serc~ c~ c ı se u conı­proıııh po l ı ti c, aıııb Türrega i aıa l unya ,

Era ıııilitant d'Acci6 Caıal a n a, un parıi t de caire liberal i ca ıalani s t a, que conıpla va

enlre les seves fil es a un n o ıııbr6s grup d'in ­t e l.l ec ıual s de priıııera fil a del pals. Anıb

Hi'[ /,{/[ di' Mag( S<,ı"'- ( Fıı[ııgl'll/i,,: AIııI'/: ('111./('('(';,1 !I"r/;nd,,/' 'ı11",!II;1ii Sat").

tol, les seves idees po l ıı iqu e~ I' bavien portat a pa rti c ipar. I" any 1926, en els Fe t, de Praı~ de Mo 11 6. Aque,t esdeve niıııen ı revo lucionari, preparat i dir igit pe r Francesc Mac iü i ıııi l itanıs d'Estat Catalü, ıenia conı a objec­tiu enva ir la co ıııarca de la Garroı xa, des de territori franees, en plena dictadura de Prinıo de Ri ve ra, i que coill C, prou conegut. fou un ı o tal fradı s.

Ex pu l sa ı de territori franccs, Mag ı Sercs va a parar a Brusel.l es. Aixl. en umı fo ı ografi a pub li cada en la rev ista belga "L' III ustral ion ", t robe nı Mag ı Sercs sa l u da nı nıi l iı a rnı e nt la t o ıııb a de l so ldat desconeg ut. con­j untaııı e nı a ıııh c ı grup de ca ta lans parti cipan ts del fe t de Prats de Mo l1 6, tot s e ll s uniforıııat s. "

Ja en plena 2" Repub lica, i un cop re ıornaı a la seva ciu ı a ı nadiua, Magı Se rcs es retrobarü a nıb un an ı ic co ıııpan y d' ave nıures po l lı iqu es. Ens re fe r i nı a la v i s iı a que fcu a Türrega el pre~ ide nı Francesc Mac iü, d uranı la I'cs ı a ıııaj or de se t e nıbre de 1932. Tots recorde ııı I 'e nıbl e nı ü ıi ca fotografia de Maciü als loca ls d'Acc i6 Calalana de Türrega, i al seu costat. en Mag ı Sercs .

Un cop ~ırribada la Guerra Civil de 1936, Magı Seres se rü cridat a ocupa r diver~os cürrec~ de respon,a­bi l iıaı publi ca, de ca ire cultura l. A la Conı i ss i 6 de Cultura de I" aju ntaııı en t de Türrega. del 20 de genel' de 1937, es co nıe nta la instüncia p resenıada per Mag ı Sercs, so l.li c it ant que se 'l n onıe ni arxive r ıııuni c ipal. Al ıııaıeix dia. en la sess i6 del Ple Municipal , s'aeordü no nı e nar- I o arxiver ıııuni c i pal. i ass i g n a nı - li la quantit at de 1.200 pı es. an ual s, per a desenvo lupar aqu es ı a tasca . Sercs veni a, doncs, a succeir en aq uest dır rec al t ri s l anıe nt desa­pa reg uı Mosscn Lluis Sa rre ı i Pons, nı o rt ıııi s t e ri osa nıe nı durant els prinıc rs ıııesos de l co nt'li c ı e civi L. a Manre~a, d 'on era fi ll. " La tasca de Magı Sercs a fa vor de l pa ıriııı oni hi stori c de Türrega, s'anıp li ü aıııb la ~al ­

vaguarda de l ııı a t e ri a l ıııu scfs ıi c que hi havia a l' Escola Pia , i que fou tras ll adat cap a I" Acadcıııia Modern Li ceu, a ııı cs d' e ll1ıııaga l ze ıııar algun s objec tes a les esgo lfes de la nıaıe i xa Escola Pi a. '\ Co ııı a respon~ab l e

del Museu de Türrega, Mag ı Sercs envia una cart a, de 20 d'agost de l 1936, a Agust ı Duran i Sa npere. on li

267

268

detaIla els recorreguts que ha fet per la comarca de 1'UrgeIl, per tal de recollir els objectes patrimonials, de cara a la seva protecci6. Seres viatja a Barbens, Tomabous, Anglesola, Vilagrassa, Verdıi, Ciutadilla, Sant Martf de Malda i a VaIlbona de les Monges. En el decurs dels mesos següents, Magf Seres compaginara les tasques de salvaguarda del patrimoni, amb la direcci6 de I'Escola del TrebaIl de Tarrega. Seres es dedicara especialment en 1'inventari del patrimoni artfstic targarf, i el del monestir de Santa Maria de VaIlbona.

En el camp de 1'ensenyament, les demandes de l'ajuntament de Tiirrega anirien adreçades ala concen­traci6 de tot l'ensenyament primari i secundari en un mateix edifici. Aquesta sol.licitud la va aprovar la Generalitat, amb la creaci6 de l'Institut Politecnic. Aquest Institut estaria format per 1'Escola Graduada, l'Institut Politecnic Basic, l'Escola de Comerç i per 1'Escola d' Arts i Oficis. Tot aquest complex educatiu s'u­bicii a 1'antic convent dels Escolapis. Magi Seres fou nomenat, per la Generalitat, Habilitat d'aquest Institut Politecnİc Elemental de Tiirrega, el29 de gener de 1938. 14

Probablement, la tasca mes abnegada i perillosa que va dul' a terrne en Magi Seres, durants els anys de la Guerra Civil, fou la seva activa participaci6 amb el Servei de Protecci6 dels Arxius Historics de Catalunya, sota tutel.la de la Generalitat de Catalunya. Aquestes accions, portades a terme a traves de l' Arxiu Historic Municipal de Barcelona, sota la direcci6 d' Agustf Duran i Sanpere, van permetre el trasIlat i diposit en Ilocs segurs, com la torre de Viladrau, de molts i importants arxius historics de tot el pafs. De I'UrgeIl, foren tras­Iladats a Viladrau els arxius d' Agramunt, Vilagrassa, Verdıi, TarregalS i Anglesola, entre d' altrcs. 16

L'escrupulositat de Magf Seres, a I'hora de dur a terrne aquestes tasques, el porta a recollir unes notes en dos Ilibretes, sortosament conservades. La primera anotaci6 es del 7 de juliol de 1938, i acaba amb la nota del 22 de març del 1939. Alllarg d'aquestes notes, podem copsar com en Magi Seres fara centenars de quilomctres arreu de les comarques catalanes, en aquesta dificultosa tasca de recollir i trasIladar una bona part del patri­moni documental i artistic catala, col.laborant estretament amb el Sr. Duran i Sanpere. Foren, sens dubte, uns homes abnegats, que van possibilitar, enrnig de nombrosos perills i dificultats, que molt patrimoni historic catala s'escapes de les incıiries de la guerra, i hagi pogut arribar fins als nostres dies. Com a exemple d'aqucst dietari, anotem el recorregut que va fer el4 de gener de 1939:

"He dorrnit al monestir de Pedralbes, i a les 7 del mat! ja estem preparats per a emprendre la nostra marxa a Poblet. Hem d'esperar dos camions, i com no venen, a les 8, despres d'avisar al Sr. Duran, marxem amb un sol carni6. A les 11'45 arribem a Poblet, i immediatament el Sr. Herrera, que em fa entrar a veure el Sr. Toda, que em rep molt amablement. Jo li entrego una lletra del Sr. Duran".

"El Sr. Toda em posa a les meves ordres el personal de Poblet, i carreguem 135 caixes procedents de Reus".

" A les 2 de la tarda ja tinc el carni6 carregat, i a acomiadant-me dels Srs. Toda i Herrera, reprenem el viatge de retom, que fem sens cap interrupci6, i a les 7'30 del vespre ja s6m a Pedralbes, on descarreguem la ciirrega, i despres de donar-ne compte al Sr. Duran, dono per finida la jornada".

L'endema, Magi Seres toma a Poblet, a carregar mes documentaci6. I aixi, un dia darrere 1'altre, Seres volta bona part del pais, en aquesta meritoria tasca. Encara avui dia, aquest trebaIl de Magi Seres te repercus­sions positives, de cara a la recuperaci6 dels arxius historics del pais. Per exemple, eIl fou l'encarregat de reco­Ilir, el dia 21 de juny de 1938, l'arxiu parroquial de la Pobla de Claramunt, i l' Arxiu Febrer dels Marquesos de la Torre de Claramunt, i d'altres pobles d'aquesta comarca. Aquests arxius es pensava que havien desapa­regut, fins que l' any 1994 foren trobats al Diposit documental de Pedralbes, tambe utilitzat pels Serveis diri­gits per Duran i Sanpere. 17

Un cop produıt el final de la guerra, Magi Seres fou avalat, el 19 d'abril del 1939, pel Sr. Duran i Sanpere, director de l' Arxiu Historic de Barcelona, per tal d'evitar-li represalies politiques. En aquest aval, Duran i Sanpere fa una relaci6 detallada de tots els viatges i fons documentals que va trasIladar Magi Seres als diferents diposits de la Generalitat, especialment a Viladrau i al monestir de Pedralbes.

La seva peripecia vital, despres de la guerra, el portara a Cervera, Lleida, Andorra, i un altre cop a Lleida, on va morir el19 de novembre de 1969. En els nıimeros 1329 i 1330 del setmanari "Nueva Tarrega" d'aqueIl any, unes breus notes esmenten el traspas de Magi Seres. Es va donar la circumstancia de la celebraci6 del

"Ofa de la Prov incia" , a Türrega. el 14 de desembre cle l 1969. Un dels ac ıes eommemoraıiu s rou l'ex pos ici6 cI'arıisıes ı a rga rin s, a la Sa la cle la Muıua Cı ' Asseguranees. En aquesıa mos ıra es va recorcl ar la morı clel pinı or

Magf Seres. on hi era represe nıaı amb un bocleg6 i un pai sa ı ge. Aixf maıe i x, es donü la ırüg i ca coincidcncia de la morı cI ' un alıre gran a rıi s ta ıargarf , en Franeesc Marsü. En aquesıa expos ici6. fou ıambc honorada la figura

cle Marsü. En aquesıes noıes, hem vo l guı reeuperar de la nosıra memoria co l.l ec ıi va a un ıargarf injus ı a ııı e nı oh li ­

cla!. i que rou un ıııiliıanı ac ıiu cle la cu lıura. I 'a rı i I 'e nse n ya ıııenı al nosıre pafs. E('ecıivaıııenl. a Magf Sc rcs li va ı oca r de viure una epoca ıııo lı cliffeil. la qual cosa va es ıronca r. cle socarrel. una esperançadora i con ıi ­

nuada ca rrera arıfsıica i docenl. Tanıııaıe i x. cal consiclerar Magf Sercs co ııı una de les figures de la c ulıura ı a r­

garina del seg le XX . i un re presenı a nı cle la generac i6 cI'arıi s ı es ııı es brill an ı s de la Iıi s ı o ria de Türrega de ı o ı s

els ı c ıııps.

C re i e ııı qucja va csse nılıora de rei vinclicar, aıııb ııı es fe rıııesa i ııı es es ıucli s cI'invesıigaci6. a ıııoııe~ pcr­sonaliıaı s quc duranı el breu perfode de la 2a. Repübli ca, vo li en co n sıruir un pafs ııı ode rn i deıııocrüıic . ı o ı

vo l e nı porıar a ı erme el ve ll objecıiu noucenıista cle la Caıalunya C iuıa l.

AI!lIIII ti iti "11l1I1lI

de Mtlg( Snl \·. ,,1ıI>!iCtll al 111111/ . 3 de i({ re";s/({

"Tilrregıı"

( 1 de .\eıell/lire de 1928).

f)il!lli\ ti iti lilllllltl

d~ Mtlg ( .'in"-- . !,ııh/ic{/( (I{ıııiııı . 5 de la l"e\ '; ,\I(I

" 7 ılrregıı "

( 1I{/\ '~lIllir~ de 1928).

269

270

1, lü\T I~S I3R UFAU. r: , ı e rl GA RC IA. Jo,ep Miquc l: 100 "m'.\ ,,1' I';ııııım " 7,; rr"g" , T'ırrc)!a. I"" co l" d' Arh i OriCl' . 19X.ı . piı )!, 13 , , Diari dc l3 arcclona. -1 d 'a)!m ı dc 196-1. 3. "Cr<'ın i ca Targariııa ". ıı O 577. 17 dc 'c ı c ıııhrc dc 1932. -1 . "Criınica Targa rina". ıı o 576. 10 dc 'eıeıııbrc de 1932, 5. "C r<'ı ni ca Targa rina". n° 62H . <) de ,e ı e ıııhre de 1933, 6, "Acci6 Coıııarcal". n" <) 1. 9 de ,e ı c ıııbre de 1933, 7, "Acci6 Coıııarcal" n" 130.9 ,Ic jıın) de 193-1 , X. ··T ~ırrcga··. 11 0

... . J i 5 ..... dclllhn: i Ilo\c ınbrc de ı 928. 9, RATES . [,ıerl GARC IA. Jmqı Miquel. IJ!,- 1';1 .. pag. 2"

10. " ı) ia r io de l3arce lona". -1 d'agoq de 196-1 , Ii. "L· llIu ,l ralion". n" -1 .. '69. n de nll\ e ıııhrc de 1926. piıg . 561 , 12. AII CT. Fon, Mııni ci pa l de Tiırrega. Iligal l "Arxi u Municipa l" , Vegeu laıııhc :GONZALVO. Gencr: tl!0.\\1' 1i Uii/.\ .)11/'/'1'1; 1'011 .\ ( 188()-

193(, ) ; ," ,\"1 ·11 ohm ii 7,;rrı'g" 1'0111 " (/n; .. {'/' ; lı;slOr;lıdor. a "U RTX . Re\ i,ıa Cul lur,,1 de l' Urgc ll ". n" 1 (T;ırrcga. 19H9l. ıxıg ' , 127-1-11: GONZALVO. Gencr: Aniıı II ;.llıir;(' CIJlıw1'C1ı1 d" Tı; rreg(/. a "Gııia del, Ar,iu, Il i , l iır i c, dc Caı:ılun) a". _' . Harce lnna. Departame nı de Cul lura de la Generali lal. 1989. piıg,. 165- 166.

13. ı:S PI NACiOSA. J auııı e: U "(/IX milli "e! Mııseıı de Tı;rreg(/." "U RTX , Rev i s ı a ('u llur,, 1 de I·U rgc ll" . 11" 1 ( Tiırrega. 19X9L. piıg , I.ı X .

1-1 , ES PINAGOSA. J " uıııc/ PI,ANES .Josep M.: Tlirreg(/. AıımX;III(/C;I; (/ ," Iı;slıı r;" "1' /.1' seııs (/;IıI1I(/IıIı' IıI I 'lılrI'i88-1 - 1 1)31) . I.I cida . 1 ()xX. p;ıg" 2 1 X-220,

15. Enıre la doc u ı ıı c nı ac i6 come rvada de Magf Scrcs. ı e n iııı un invc l1 la ri de!., ohjec ı es procedc n ı s de Tiı rrcga i Vcrdı'1. dipo, i\;\h al Dipiı,i ı

d 'Arx iu, de Vi ladr"u. del Scrvc i d'A rxiu, de la Genc ra liı al. De Tiırrega. s' hi dip(ı>i ı ;ı ci Sa l1 l Cri, ı Tnıh,,1. UI1" creu prııcc"iıı n a l. ci rcliquiari dc Ic, S"nıe, E'pines. I'ar\iu ııı u n i c ipal i I'a rxiu pr i v aı dc la Casa Sohie" Dc Ve rdCı . I'ar\iu parrı ıquial i dikrcnh lIhjec'lc, <..k clIlıc religiö .... .

16. DURA:sJ I SANPERE. A)!ı"lf: !Jlırl'<'lolılı i 111 .1('1'1l h;,llılr;lı. \01. IIi. Barcc l oııa . ('[ıri a l. 1975 . p ;ıg' . 6 .' .~ . : JOPS I: II I i\ \t\YO L. i\ liguL'I : U 1IIII 'IIIIIl' Ii! delllıılr;lııl11l; /lnılı;1' 1'1111l"; dlıml/lllI gıınm 1';";1. l3arcc lona. Ed , Piı rti c. 197 1. pil1;" 6'i -6X ,

17. i\,/fıre;, 11111'011;11111 d 'ıın;ııı h;ıııır;cı dı, iii PohllI de CI/lnııııııııı. 'I'li' hııııı adıı "eıımiıı. (/ "La Vcu dc 1' t\ 11(l\"". 2 de dC"clııhrc dc 199-1 ,

Nota d 'ag rai'ıııeııt:

V()lelı l fe l' co ıı s/(/r I' I ;IJ!icwlıelıl e l ıı osı re o!; roiiıı eııı ols seıırors .fO{/qlı;1ı1 Sen;s ; C(/l'del';I(f . .ford; Sen;s

II g lıilor ; .fordi Seres i OmIJilg. Seııse le.\' se l'e.I' iıı jfmıwcioıı s . . \'IIggerilı /('llıs i ııııııeri(/I g nlfic/iıci!iı{/ı. i/{) 111l11 -

ri{/ es /(/ı l'ossiIJle I{/ red{/cc ;() d'{/q ıı esı or/ic/e.

11,.",\\/'1,11,,\, 27 d" 1I0ı ' I'ıııhre "" 1926 /:,1 ,\ ('1I({I11I1i .\' npııl.\ııı.\' ,,1' "''11l '('''' L"' I.\ '/1,1 ,\ "" I'mı,\ "1' M ollo, ,\/1111L1"" ," Iıııııiı" " d \111""1

t!(',\('()lıı'glfl!W!ga. r:II/JJ';IIICr lerıı/(', S(l!IIc!tlılılııiliwnııelıf . eıı I\Ilogi Sl'I'/" (C'ol.l('cn'rJ 11lI,.licf/!ol" ./ordi Sen;.' ).

GENERALlTAT DE CATALUNYA Departament de Cultura

, ,,ı

'')::ıme"ts

correspone~t'/aDE.~ ~. I .T: TN ~ ~/i .. ~ .. ~

. . ..... ~'-

adreı;a ),." ~,,, ı

de 193

ıJ pn' \ltfı ' lıl Frıııı('(' \( ' i\i{/{ iıı. {'II /11/(/ ./010 di'

gn ı/" ııl/ond d',\ cci'; ('lIlulmlil di' 7fl,.r('g(/, Oil \'i.\ittf lll/li C\ı}() ,\i('/(} d('/, ıırr"ft ' , A l lI;.!.'

St' I",,- . 1. IJ",I"; ; CIIı",I; (;11111<'; (;mıı .

;1 I"nıı ı/('ı.,.ıı detl!/"(' I;d"lıl. Iıı I ·i ' /('III Mııg ı

Sen;" ( roıu : SlIgıırra I 1'orl"('1ı1, .

C"I.I"I T;,i l'IIr/;clılıır ./"rd; S"n;ı) .

!:"II(///(I IıırI.il;(" d" "/iirr"gıı ii iii /-"im d"

Aloıır", d" !Jııral,,11<1 d"'iıııır d'" 1<)3-1. Aqııc,\' { '.\Ifllıt! ıeııi(l III/li dıı,." illf{' lı cimlıı!,{Ul

Iıı/III;CII. il"" r"ıı!iı ; ııı ııı ' r ı i ııg'" O!in' r(/\ . ; d('c,,/"IIı ııı ' r Mııgi S"n;.ı. ıııııh III

('ol.lu!Jorlıchi t!'lI!lfe.\ !l/rgııriıı\,

(;in;" N;ılıır;c C"ııııırcııl d" "/ ,irr('gıı).

Cıı/"IlI'l d('1 f)<,/I<Ir/IIII/('1I1 dı' C"lılım de 1(/

(jCIIl'fllliıtll de Cilıalıııı\,{/ . (111l' (/(' I"ed;ı" 1\llIgl

,';CI"(;,\ ('{)ılı LI !JI'o!('\\()r di' di/mit lIl l\ I 01ll'rlı

Li('(' ıı de '1'(11"1"(',1: (/ (('01'1('("(';'; /}(ırlicu/ıır

./,ııd; Sı 'd.ı) .

27 1

272

----_._ ---------------------------------------------------------------------------------,

Magf ,)'('1'(1.\. e.rerciııı IC.\ .\t'\'l' .\ !a.H/ If l' .\ doC('III .\ ııl Nlot!en ı L ic{'ıı.

AIı\'.1 30 (F"to: C,iıııe: (;mıı . C,,/.Iecc;'i IWI"/;Clılıır!;lılıf!i1ı Serris).

Mııgf 051' ''';.1, 1';11/(/111 1'11 !llgıııl ;ııdreı de 8 2Ig;c(f, Aıırs 20'

(C"I,lecc;,i I'!l I"/;clıl!l r }(ı"" ii;iii Serris) ,

CI{/ııdi Ctiıııe: Crıııı. M{/gı Sere.ı i }O.II'I'

Ballle C{/lııl'derros. 1'11 1·l'xl'o.licill qııe }osel' Boılle I'{/ fer 1'1 .ı e ıeıııl,re de 1·{/III· 19-10 LI Cen 'erıı ( Fo{()gJ"(~filı : Cd",e:. Grıııı. Col.l/'cci,1 IWrriclıl{/ r '1o{/qııilıı Saes).

Ma!il Se"';.ı {/ 1·l'xl'0.l1ciô de /1'.1 .11' 1'1'.1 olun. e{eell/ada al C{/ .liIıO dı' CelTera. {'(/II." 19-12 ( FolO: C,ııııe: Cmıı . Col.lecciô I'{/rıic ıı l{/ r

}oaqııiııı Seres).

273

274

, ':'., . ' i ı

) !

~ ~=_·.:ı .~-l.jt/H.1I 11$00 /~j ~ ____________________ ~~_' I~: __ ~('='"~'h~" ______ '~!~'

DilJ/lix 1'11 perspec1i"a de Magi Seres. (1'11L1 projec1e - 11 0 reali1 ~a 1- d'lırb{//li1~aciri de la Plaça dı'l Con//{' de Tılrrl'go . d" I'lIIl\' 192 1. degll1

a l 'arqlıi1ec1e Josep M. Jordaıı (A HCT. Foııs Llııis Sarre1).