MAMBI - lleidaparticipa.cat filealliberant Angola i Namíbia provocant la desa-parició de l’apartheid a l’Àfrica del Sud. Més de 70.000 metges i altres especialistes cubans

MAMBIButlletí del Casal Amics de Cuba de Lleida Nº 6

50 ANYS DE REVOLUCIÓ CUBANA

2 MAMBI

La publicació del número 6 de la nostra Revista MAMBÍ, coincideix amb la celebració del poble cubà i de tots els seus amics a nivell mundial del 50è aniversari del triomf de la Revolució.

Parlar dels 50 anys del triomf de la Revolució �� pels revolucionaris cubans a través del període republicà i les dictadures feixistes de Machado i Batista, sota la tutela i direcció dels governs dels Estats Units d’Amèrica, que van ocasionar l’assassinat de més de 22.000 cubans.

És parlar de la profunda Reforma Agrària, quan la terra estava a les mans de latifundistes �� bancs i de totes les empreses d’interès nacio-nal; i de l’eradicació de la misèria hereditària del poble. És parlar de la lluita contra les més de tres-centes bandes armades terroristes �� !�� "#$�que van ocasionar pèrdues econòmiques im-menses i més de 3.478 morts i 2.099 invàlids. És parlar de la invasió de Playa Girón que va suposar la primera derrota dels ianquis a Llatinoamèrica. És parlar de més de quatre dè-�� !� ��%��&�� &��'��&�mediàtic i terrorista que han ocasionat unes pèrdues de vora cent mil milions de dòlars.

Amb la Revolució, Cuba ha assolit els més alts nivells en la cultura, la salut pública, l’art i l’esport, així com va desaparèixer l’atur obrer que és una de les pitjors lacres del capitalis-me. També, la Revolució va portar la igualtat de gènere i, a Cuba, la dona, treballa igual que l’home i cobra igual que els homes i ocu-pa els llocs més rellevants en l’administració arribant en l’ensenyament i la salut pública a �� ()�� $�

Tot i les limitacions econòmiques provocades pel bloqueig, Cuba és el país més solidari del món, ajudant en la seva lluita d’allibera-ment a diferents països del continent africà i, especialment a Angola, on a sol·licitud del seu govern, els més de 300.000 voluntaris cubans van derrotar als invasors sud-africans alliberant Angola i Namíbia provocant la desa-parició de l’apartheid a l’Àfrica del Sud.

Més de 70.000 metges i altres especialistes cubans van cooperar solidàriament a més de 120 països, i a les Escoles Llatinoamericanes de Medicina a Cuba estudien gratuïtament més de 50.000 joves del tercer món, havent-se ja graduat més de 6.000 metges. Gràcies a *+�/:<=#�">�?"=#�+<@&� �� ! ��han tornat la vista gratuïtament a més de mig �� D��$� "� �� F�� *H��'�� @&�I � J� ��K��'��s’han alliberat d’analfabetisme

Als anys 60, els Estats Units d’Amèrica, van ��J�� /!�� <�� #� �� O�� &� �� Q��V��per poder destruir-la millor. Avui, a la reunió recentment celebrada a Salvador de Bahía (Brasil), tots els Estats Llatinoamericans, van admetre de nou Cuba, rendint-li els honors, i expressant els seus respectius caps de Govern que “sense la Revolució cubana no hauria estat possible la poderosa revolució �� #�F��+��@&� O�-gint al mateix temps la devolució de la base naval de Guantànamo i l’alliberament dels 5 herois presos en els centres penitenciaris dels Estats Units d’Amèrica.

Avui, Cuba ha assolit un merescut prestigi, que ��/YZ��D�� [ �� \(�]�� -sions de l’Assemblea General pronunciant-se majoritàriament contra el bloqueig dels Estats Units d’Amèrica, i a l’última sessió sobre els Drets Humans de l’ONU. a Ginebra, després de l’informe de Cuba, de les 60 intervencions dels delegats, 51 van donar suport totalment a Cuba.

La publicació de la nostra revista coincideix també amb el caos total provocat a nivell mun-�� &�� actual no és una de les clàssiques crisis del capitalisme, sinó que supera la crisi de 1929. A més a més està acompanyada per una crisi energètica, econòmica, alimentària i ecològi-ca, és a dir, una crisi del sistema capitalista.

Assistim, com va dir el President Rafael Cor-rea de l’Equador, “no a una època de canvi, �� F��@$� <�� neoliberalisme va cavar la seva pròpia tomba

Editorial

3MAMBI

SUMARI

de la qual mai se’n tornarà a llevar.

"��&��!�� V��amb el polifacètic bloqueig, segueix allà, cada dia més forta, més culta, més desenvolupada ��[� �� el procés revolucionari imparable d’Amèrica Llatina, ja que és l’exemple d’una resistència heroica davant l’imperi més poderós de tots els temps, i de tot el que es pot fer a favor de la humanitat amb escassos mitjans.

Per això la nostra missió és ajudar al tercer món en especial, però també al conjunt de la humanitat. La desaparició de l’URSS i del ��k��D�� *�� D��%��@�com varen pregonar els falcons de l’imperi, i Cuba ho està demostrant obrint pas cap al Socialisme en el seu paper d’avantguarda en la solidaritat i cooperació amb els pobles.

És per aquest motiu que la nostra ONG Amics de Cuba, seguirà ajudant la seva Revolució, sol·licitant l’ajut moral, econòmic i polític als �� J�� *�� D��@$�

Casal Amics de Cuba de Lleidaw�� <��z �� H�� {C. La Palma, 6-10|}))|�++<"~#Apartat de correus 910|})�)�++<"~#[email protected]

Amb la col·laboració de:

SUMARI

Portada 1

Editorial 2-3

Sumari, equip redacció 3

Cuba, dictadura o democràcia? 4-5

La política 6-9

La Coctelera, El racó del llibre 9

La Revolució i la Dona 9-12

Estudiants 13-14

I � �� \}

Suport mundial a la llibertat pels cinc 16

Projectes 17-19

/!�� \�

Aquest número de la revista Mambí ha estat confeccionat gràcies al traball voluntari de:Direcció i coordinació: Rodrigo Moreno y Francesc GuardiolaRedacció d’articles: Rodrigo Moreno, Francesc Guardiola, Lluís Companys, Nieves Meler, Teresa Vilella, Víc-tor Montañes, Antonio Moles y Joan Cassola.Teclistes i traduccions: Joves i voluntaris: Núria Criado Criado, Josep M. Moix Codina, Pilar Lòpez Tolosana, Ester Farré Tilló y Xavier Rey Cuadrat. A tots ells agraïments de la nostra associació.Relació amb les institucions: Salvador AsnàDisseny i impressió: �� i Sport, d’AlcarràsPatrocina: �� Articles forànis: Cedits per la Revista “Resumen Latinoamericano”Dipòsit Legal: L-831-95

4 MAMBI

RESUM DE LA CONFERÈNCIA PRONUNCIADA A LA SEU DEL PCE, A LLEÓ, AMB MOTIU DEL 50È ANIVERSARI DE LA REVOLUCIÓ CUBANA.�� J�� '-mia dictadura-democràcia és equívoca, en la mesura que suggereix una simetria entre ambdós conceptes, o entre ambdues formes de govern així denominades, que té més a veure amb la terminologia que amb la realitat. Mentre que la dictadura és una cosa molt �� !�� !�� D��%��&� �� entelèquia, un projecte mai dut a terme i po-ques vegades emprès realment.

La teoria és bastant clara des dels temps de : �� &� �� igualtat davant la llei, suport als dèbils i protec-ció de l’estat davant l’egoisme individualista, així com de l’individu davant els abusos de l’Estat. Però a la Grècia de Pericles hi havia esclaus i les dones estaven relegades a l’aten-�� F�� $�� així, que precisament per viure en una època d’intensa activitat intel·lectual i política, de la qual es veien excloses les dones de Grècia del � !� �I��$��$&� �� !�� i hi va haver entre elles una autèntica onada de ��Q��z�� els grecs van inventar una cosa tan actual com la depressió de la mestressa de casa).

Les suposades democràcies posteriors tampoc arriben a merèixer aquest nom, el propi Rous-seau diu que la democràcia, en sentit estricte, és impossible, ja que per aconseguir-la tots els ciutadans haurien de dedicar-se activament a la política, no només els representants.

<�� !� ��&��&� ��%-sof austríac Hans Kelsen (que va desenvolupar �� *�� @� �� Dret de tota suposada llei natural o inspiració divina), va dur a terme una demolidora crítica de la democràcia representativa i va proposar com a solució el que des de llavors es coneix ��*� ��@$�#�� -ticipació més enllà de la mera representació hauria de basar-se, segons Kelsen, en el que

�� societat, és a dir, en la creació i desenvolu-pament d’una densa xarxa assembleària que � ��&� �� &� �� directa d’un nombre cada cop major de ciuta-dans i ciutadanes en els debats sociopolítics i en la presa de decisions.

No obstant, com és ben sabut, en les auto denominades democràcies occidentals s’ha imposat el model representatiu en la seva versió més simplista, que consisteix en un �� V�� V� �� O� ��participació ciutadana a escollir cada quatre o cinc anys entre dos candidats presidencials (que, a més, en el fons suposen un única op-�� {$� "� �� -cràcia representativa, de llibertats merament formals o teòriques, no només s’ha imposat �� *�� @&�� erigir-se en model únic per validar o invalidar altres formes de govern. D’aquí que els prin-��!�� és una dictadura solen ser, amb lleugeres variants, les següents: 1. A Cuba no hi ha llibertat d’expressió. 2. Els cubans no poden agrupar-se lliurement

en partits polítics. 3. A Cuba no hi ha eleccions. 4. Els dissidents cubans són reprimits brutal-

ment. ANEM PER PUNTS: 1. Què és la llibertat d’expressió? Hi és a les suposades democràcies occidentals? “Aquí �� @&�� -sors del mercat lliure, ometent un petit detall: pot crear un diari qualsevol que tingui deu milions d’euros, o preferiblement cent. Qui no els tingui, no sols no pot crear un diari, sinó que no pot ni escriure-hi a no ser que es sot-� �� $�"��&��O%&��!]�� !� �O�*��@� ��z��{�poc convenient, corre el risc, en la “Espanya � ��@�z� �� ]��%��d’ambdós termes) de patir el mateix tipus de repressió que durant el franquisme. Milers de persones podrien anar a la presó per dir pú-blicament el que opinen d’un rei imposat per

Cuba, dictadura o democràcia?

5MAMBI

��&�� = ��Cubana o la lluita del poble basc per la seva au-todeterminació ens tanca les portes dels grans mitjans, als que ho fem. En aquesta “Espanya � ��@�� &�no tan sols no hi ha llibertat d’expressió, sinó �� !��per no condemnar públicament allò – i només allò – que el poder decideix condemnar.

2. Dels partits polítics cal dir pràcticament el mateix que de la llibertat d’expressió. Qui pot crear i mantenir un partit amb possibilitats reals �� &��&�� Vla de poder? El bipartidisme característic de les democràcies occidentals (per no parlar dels costs astronòmics de les campanyes electorals) és la millor prova que les seves “eleccions lliu- �@��$�"��&� O� �� &��formació política amb un ampli suport popular �� !� �O�� V� � �� J�� &�� !��-mulgant sobre la marxa una llei ad hoc i tema ��$�"��O%�� &� �� O� ��seus membres sense escatimar en mitjans; mit-jans que inclouen tortures, segrest, assassinat i altres formes de terrorisme d’Estat, com va deixar ben patent la trama dels GAL.

3. Curiosament, està bastant escampada �� J�� D�� D�� &�quan probablement sigui el país del món on hi ha més eleccions municipals, i cada cinc anys i mig són escollits els delegats de les Assemblees municipals i cada cinc anys, els de les assemblees provincials i l’assemblea nacional. Els candidats els designen els pro-pis electors i no hi ha campanyes electorals. Però a més hi ha una constant activitat as-sembleària als barris, als llocs de treball, a les agrupacions professionals... Si en algun lloc � ��D��J�� !�� '� � � �� propugnada per Kelsen, és a Cuba.

4.� k�D�� J�� !�� dissidents i agents de l’enemic. El propi govern d’Estats Units parla amb orgull dels milions � ��%�� !�� J�� columnistes cubans, les activitats dels quals

no exclouen els sabotatges ni els atemptats. En tots els països del món es castiga amb el màxim rigor els que col·laboren amb un país enemic, i en comparació amb la brutalitat de la repressió als Estats de Dret, Cuba destaca, en tot cas, per la seva moderació. Quant als dissidents reals, gaudeixen d’un major res-pecte a Cuba que a l’Espanya democràtica. Si un Serrat o un Sabina critiquessin el govern espanyol (o als seus protectors del PSOE i de :="k#{� �� :�� ?�� !�� cubà, la seva presència als grans mitjans seria molt menys sovintejada. Si algú té algun dubte al respecte, que pensi amb Alfonso Sastre, mundialment reconegut com el més gran ��!�� !�� poc totalment ignorat per les institucions i els grans grups mediàtics i culturals.

k�!��O%�� D�� !�� -mocràcia? Per suposat que no. A Cuba queda molt per fer i molt per desfer. Però mentre que uns altres pretenen haver-la aconseguit ja per no haver d’anar cap a ella, els cubans avancen amb empenta, dia rere dia, cap a la veritable democràcia, es a dir, cap al veritable socialisme. Amb tanta empenta que en els ]��V�V��D��J�� nosaltres en vint-i-cinc segles.

Carlo Frabetti

Cuba, dictadura o democràcia?

Liborio Noval. Marcha del pueblo combatiente. 1980

6 MAMBI

EL SUPORT POLÍTIC A CUBA ÉS MÉS IMPOR-TANT QUE L’ECONÒMICCubainformació va entrevistar Àngel Garcia k �� *� ��@&�� /� ��&��-pi de A Corunha, on Fidel Castro és conseller D��'�� D�� '�� solidaritat més incondicional amb Cuba dins de l’Estat Espanyol. La entrevista completa és accessible en vídeo a través de la nostra � � �� "�� $�

Què és Cuba per a Àngel Garcia?Jo adoro la Revolució Cubana, Fidel, el poble de Cuba. Fidel es l’estadista més gran del món, d’una humanitat tremenda. Jo puc donar fe d’això perquè he tingut la sort de conèixer-lo i tractar amb ell, per molt que els mitjans de co-municació vulguin calumniar-lo per ser diferent i lluitar per la dignitat del seu poble.

�� l’ajuntament d’Oleiros?El meu entusiasme per Cuba em va costar molts vots a les dècades dels 80 i 90. Em vaig bolcar amb Cuba perquè Cuba va ser exemplar: aïllada pels països de l’est i per

tot Occident, va aguantar. Si Fidel fos un dictador no hagués estat possible. Cap poble amb gana aguanta un dictador. Fidel sortia al carrer, s’enfrontava als problemes, prenia mesures exemplars per conservar la integritat moral del país. És un home d’una qualitat humana excepcional. El poc que hi havia es repartia primer als nens, després als altres. Això és el que jo vaig veure, és el que vaig viure. A l’ajuntament, els meus companys em deien que els arruinaria políticament... Jo els hi vaig dir “o me’n vaig o segueixo lluitant �� $� "�� @$�"� ��!�bolcar a aquesta tasca. En aquells anys vaig anar a Cuba 47 vegades, per defensar i donar suport a aquest valent i heroic poble.

Va arribar a l’alcaldia a partir de l’impuls d’un moviment veïnal...Nosaltres veníem de baix, per això érem tan forts. El mateix passa a Cuba. Ells no van �� J�&� D�� per una revolució. Es terrible com els països occidentals atempten i destrossen els pobles, ��:�� $�"�� F��

La política

7MAMBI

��! �� !� �$�<�� $� "� �� ! ��amb la televisió, per exemple, per poder robar més, per fer malbé el món.

A Cuba haureu vist de tot, com veus ara la situació?El meu primer viatge a Cuba va ser l’any 1983, quan vàrem acordar declarar Fidel Castro �� D��'�� /� ��$�Ho vam fer en resposta al llavors president � � �� '��&� � �� #��&� �� I��%�� VEspaña, una de les propietàries del diari “La Voz de Galícia@&� �� D�� venia a Galícia, li demanarien al poble que l’apedreguessin. El 1988 varem fer una sèrie de viatges amb professionals de la medicina i l’educació, perquè coneguessin Cuba.

Després va venir la crisi forta, a partir del 1989, va ser l’any del cas Ochoa i de la caiguda del Mur. Fidel, en una trobada d’alcaldes llatino-americans, ens demana a un grup de polítics espanyols que donéssim suport a Cuba, ja que s’aproximaven temps difícils. Jo vaig po-sar-me de ple a buscar ajuda econòmica per

Cuba. En aquell moment, Fidel apostava pel turisme, tot i els problemes que ell mateix ad-vertia que portaria. El problema dels preus del sucre era greu per Cuba i altres països pobres que vivien de la canya, ja que els americans havien bombardejat els preus i la sacarina conquistava el món. Entre els anys 1989 i 1994, vaig anar cinc o sis vegades a Cuba, sempre amb empresaris de qualsevol part ��<��&�� $�K��-� �� '��$�"�hi va haver molts d’aquells empresaris que hi van invertir. A principis dels 90 la situació era � �'��D��D��!��$�H�� allò. També s’ha de dir que la cooperació des de Galícia va ser meravellosa, es va crear un moviment de suport a Cuba molt gran, amb seu a Oleiros. Certa vegada va venir un vaixell cubà i va carregar al port de A Corunha amb la col·laboració desinteressada dels treballa-dors del port i també del director del port, que no va cobrar l’entrada del vaixell. Hi va haver campanyes molt maques, com la de joguines de nens i nenes recollits en tots el col·legis de Galícia. Quan l’epidèmia de neuropatia òptica, el 1993, a Cuba es necessitava vita-

La política

Plaça de la Revolució. L’Havana.

8 MAMBI

mina D. Aquí la vaig voler comprar i no me la van vendre. La caixa de 20 pastilles valia 600 pessetes (3,6 euros) però el quilo d’aquesta vitamina en pols, que es donava als animals de granja, costava no més de 1.000 pessetes (6 euros). Llavors tres veterinaris van trencar el bloqueig i em van vendre 125 quilos, que es van enviar a Cuba i allí van fabricar milions de pastilles. Els veterinaris eren de dretes, per cert, però tenien germans a Cuba. En aquells viatges portava gent d’esquerres en la seva majoria, però també hi anava gent de dretes, i quan tornaven venien canviats, i m’ajudaven a propagar la veritat sobre Cuba. Jo em vaig quedar astorat. La importància que té la infor-mació veritable, veure la realitat, que la gent vegi, que no l’hi expliquin, que visqui per si mateixa el que està passant! En canvi, veia també gent que es deia socialista i comunista, que tornaven aquí i posaven Cuba en un nivell molt baix.

Parles sovint de la solidaritat política amb Cuba...Sí, podem enviar milions però això no val res. El que val és estar dia a dia, informant, do-nant suport, desmentint, valoro més aquesta feina de divulgació de les coses, de suport a la Revolució, que el que pots enviar en un moment determinat.

La política

LA COCTELERA

RECEPTA DEL MOJITOEn un vas alt:

��Mitja culleradeta de sucre��Suc de mitja llimona

(dissoldre amb una mica de soda)��Afegir menta

(picar la tija sense fer malbé la fulla)��J�� ! ��5 cl. de rom Havana 3 anys��Afegir aigua de soda��Guarnir amb fulles de menta

EL RACÓ DEL LLIBRECuba és una isla��

En el cielo con diamantesSend Paz. Ediciones B

Conversaciones sobre política, mercado y convivenciaCarlos Tabio/Jose Luis Sampedro-Catarata

Piratas del Caribe. El eje de la esperanzaTario ali-FOCA

Las venas abiertas de América LatinaGaleano

9MAMBI

LA REVOLUCIÓ I LA DONALa dona cubana ha estat i és un dels pilars fonamentals en l’obra revolucionària. Ha estat protagonista activa de totes les trans-formacions en l’àmbit social, polític, cultural, econòmic...

En els 50 anys de revolució, la dona ha tingut un paper primordial.

Ha participat activament en la guerra revolu-cionària i ha continuat després a la mateixa revolució. La dona ha estat present en els últims 200 anys de la història de Cuba. Des de les mambisses, Ana de Betancourt, Ana � �� &�?�� &��? �-��&��!� �� &��F��k��D �&�I��Espín, Haydee; hi ha moltíssimes més dones extraordinàries que han contribuït amb el seu granet de sorra, al triangle independentista i revolucionari.

La revolució cubana ha impactat a Amèrica llatina i a d’altres països del tercer món, demostrant quant es pot fer amb escassos mitjans, ja que Cuba no ha regalat el que li sobrava sinó que ha compartit el que té.

De tots són conegudes les greus conseqüèn-cies del bloqueig que ha ocasionat a Cuba unes pèrdues econòmiques properes als 100 �� %��$�I�� Amèrica Llatina continués el camí de Cuba, que els EUA (Estats Units d’Amèrica) van instal·lar l’Escola per les Amèriques, on es van formar els assassins i torturadors que amb les seves dictadures feixistes van ensagnar els seus pobles. Però els pobles varen escom-brar les dictadures i avui caminen fermament, amb propostes revolucionàries, populars i progressistes, rebent sempre la solidaritat de �� !�� I � J� ��$

La revolució cubana és exemple de guia per als pobles demostrant que no sols va ser possible vèncer Batista, sinó resistir a l’imperi durant 50 anys. La revolució cubana és para-��!�� ! &��&��&�� !��que és un model de justícia social i, malgrat les gegantines campanyes contra Cuba, els pobles d’Amèrica van ensumar la part positi-

va de la seva revolució i avui, poderosament, sense abandonar la lluita de classes del marxisme, han tornat a Bolívar i Martí, afegint i sumant els poderosos i combatius pobles indígenes, descendents dels esclaus negres, ��!��V� &� �� &� �� !��dels pobles d’Amèrica Llatina.

Francesc Guardiola i Rodrigo Moreno

INOBLIDABLE VILMA ESPÍN, HEROÏNA DEL SOCIALISMEPoques dones han estat objecte de tants reconeixements com els que se li han fet a I�� <�'�$� = �� O � �� !-�� F� �� una lluita que van a contracorrent dels poders �� D ! �� -lar-lo d’una forma total, destruint el que ella va contribuir a construir.

I�� '��-dada d’origen francès i, com apunta Marta Rojas, escriptora, periodista i investigadora de la gesta revolucionaria “podia haver estat una � �� @$�: %� �� -ment de la seva posició econòmica, els seus pares van ser persones sense prejudicis raci-als, socials o religiosos i a Santiago de Cuba, on vivien, al seu pare se’l coneixia com el consol honorari francès al qual podien acudir els immigrants haitians, que eren discriminats.

I�� !�� '�� &��-rera de la que va tornar el 1954 i es va trobar entre les primeres dones cubanes en obtenir aquest títol. Després va fer un postgrau a ��"�� %!�� ?��D�� $�� veu, res que pogues suggerir el rol que la jove enginyera química arribaria a desenvolupar al seu país i la transcendència que tindria en �� Q�� J��$�El seu ingrés al moviment revolucionari es va produir arrel de la mort d’un estudiant, com a conseqüència de les ferides rebudes quan la policia va reprimir una manifestació. El fet va originar noves manifestacions a Santiago de Cuba, en les quals va ser una activa participant.

Produït l’atac a la Caserna Montcada el 1953, se suma al moviment revolucionari, és una de

La Revolució i la Dona

10 MAMBI

les col·laboradores directes de Frank País i vi-atja a Mèxic a entrevistar-se amb Fidel Castro, qui l’informa dels plans per tornar a Cuba a bord � ��&� �� !��Frank Pais, que desprès va ser assassinat, un ��J�� desembarcament del Granma. Amb els noms de Deborah, Alicia, Monica i Mariela -una de � �� ]��V�� -�� clandestines i va coordinar el moviment a la ��'��/� �� D�� O�� k �&� ��! �� OF�� ""�Front Oriental Frank País, el comandant del qual era Raül Castro, amb qui es va casar quan el triomf de la revolució. Aquesta es, resumida, la primera etapa de la vida d’aquesta guerrera declarada heroïna de Cuba.

LES DONES DE LA SERRA MESTRADe les dones que van estar a la Serra Mestra es coneix poc fora de Cuba. La primera a incorporar-se al que desprès s’anomenaria <O ��= � �� F��k��D �&�� F��D�� I��&� �� continuar desenvolupant les seves activitats a la clandestinitat. Pero n’hi va haver moltes �� &��"�� :� �� :� ��&�� l’única dona amb grau de general de les forces armades cubanes. El 1958 es van integrar en una milícia, la qual cosa va generar protestes d’un sector dels homes que s’oposaven a la presència femenina. A més, Fidel Castro va donar armes a les dones i això també va pro-vocar queixes perquè la disponibilitat no era molta i els homes al·legaven estar mal armats. Però van perdre aquesta batalla en tota la línia, ��F�� !�� de Fidel, de la qual cosa vaig assabentar-me’n ��J��I��+��&� �� &�en una entrevista de la que en parlaré més ��$�#�� &�I��assumir la direcció de Radio Rebel, com la va recordar la Unió de Periodistes Cubans a les condolences enviades per la Federació de ~�� I�� $�~ ��&� �� !�� &�el que podria considerar-se com la segona

�� '�� '�&�� J��$�Per això l’orientació que ella li va imprimir a aquest nou instrument revolucionari és dife-rent als organismes que en nom de la dona ja existien o es van fundar en altres llocs, però la meta dels quals no era incorporar-les a la �� '�� personal, sinó més aviat controlar-les amb un discurs falsament alliberador. Amb la seva %�� %��&� I�� aquest feminisme rupturista que apuntava a la competència sense sentit entre homes i dones. Si alguna cosa li hagués molestat de tot el que s’ha dit aquests dies, es que �� *�� @&�� -nominació que clarament va rebutjar, o que diguin que va ser la dona més poderosa de ��&�� V��als valors dels grups hegemònics en un intent � �� !��$�Z�� $� I��!� ��F�O � I��el juliol de 1971, quan vaig arribar a Cuba

��!�"�#$�� %&�Miliciana. c. 1960


11MAMBI

per segona vegada, integrant la delegació presidida pel llavors canciller xilè Clodomiro #�� &�� !��d’un país llatinoamericà que arribava a la nació caribenya després de la ruptura de relacions acordada per la OEA, relacions la represa de les quals va ser una de les primeres mesures adoptades pel president xilè Salvador Allende. Es trobava allí també una delegació de dones dels partits de la Unitat Popular, que amb l’aprovació del mandatari cubà convertiren l’en-trevista que li havien sol·licitat en un programa de televisió que em van demanar que conduís. I��&� ��!��!��de periodistes que anava a un recorregut pel país i a la meva tornada em vaig trobar una in-�� I��&��D��la gravació i estava molt entusiasmada perquè Fidel havia plantejat qüestions que encara no havia dit a Cuba.

No vaig poder quedar-me com em va dema-nar, però als pocs mesos ella va arribar a Xile amb part de la directiva de la Federació de Dones Cubanes i, òbviament, hi ha haver un nou programa de televisió. Allà, a la sala de maquillatge, vaig conèixer una altra faceta de �� $� I� �� a punt de suspendre la gravació perquè s’es-tava acabant el temps reservat, mentre elles li preguntaven a la maquilladora, per tots els trucs per ocultar arrugues, engrandir els ulls, etc. Després, al programa, van parlar de les � � �� O �F�� k ��? ��$� "� ��!�recordar un contrastant episodi quan vaig lle-gir un article a Joventut Rebel, l’autor del qual �� I��*�� = ��-��&�� J�� &�� la comunitat, porta la petjada d’aquesta dona, una dama que no va confondre el socialisme i sempre va tractar el país com una família que ha de vèncer els seus propis problemes i lluir �� @$�

La vida ens va portar a trobar-nos en d’altres ocasions tant a Mèxic com a Cuba. L’última vegada va ser en el seu últim viatge a Mèxic, quan amb aquest sentit de l’amistat que tenia, �� ! ��V� ��

estona. Les seves cames no li responien bé, però de tornada a Cuba i ja amb la seva ma-��J��&�� "�� D�� ! �a Frank Pais, que va presentar el novembre passat.

Frida Modak

HAYDEE SANTAMARIA, ÈPICA DE LA DONA REVOLUCIONÀRIA: FIDEL MAI ENS TRAIRIA“Transmet-li a tots els combatents nostres de ��'�� ?�� !�� O��que Fidel no ens trairà mai, ni a Abel ni a Boris, ni a cap revolucionari cubà, perquè portarà la ��$�:�� V� �� !��@

Així em va dir fa cinquanta anys, a mitjans de novembre de 1958, a la ciutat de Miami, Haydee Santamaria Cuadrado, una de les dues dones participants al fallit assalt a la Caserna Montcada de Santiago de Cuba que va donar el tret de sortida a la etapa actual de la revolució conduïda per Fidel Castro.

Yeyé, com tots anomenaven a Haydee, tenia motius per extremar l’odi a la tirania i l’atenció pel que la revolució mai patís la claudicació dels seus conductors. Desprès de ser preso-nera al fracassar l’intent d’assalt al Montcada. Haydee va haver de suportar la crueltat dels seus sanguinaris captors els quals li van ense-nyar els ulls recent arrencats dels seu germà Abel, segon cap del contingent revolucionari assaltant aquell 26 de juliol de 1953, i els testicles de la seva parella Boris Luís Santa Coloma, un dels joves patriotes atacants.

La possibilitat que Fidel Castro ens traís mai no em va passar pel cap i crec que llavors difícilment hi podria haver algun combatent cubà -a la guerrilla o a la lluita clandestina- que tingués por d’una cosa així. En tot cas, ens preocupava, en aquells temps difícils, que algú � �� [�� !�� en cas de ser capturat o pel temor que pogués inspirar-nos la superioritat de recursos de guer-ra de la policia i l’exèrcit de la tirania davant els nostres escassos mitjans de combat.


12 MAMBI

Quan Haydee parlava de l’eventualitat que Fidel ens traís, es referia al tipus d’hipocresia �� '� ��* ��@�que, després de convocar la lluita a la millor joventut dels seus països, una vegada triom-fants, abandonen els seus principis i promeses a canvi de corrupció com el dipòsit de grans comptes bancaris en bancs d’Estats Units o <��&�� seguidors en blanc de violentes represàlies, per part de les classes dominants i l’imperi.

El motiu del meu viatge clandestí a Miami i la meva trobada amb Yeyé qui, per aquells temps, representava a l’exili cubà al Coman-dant en cap de l’exèrcit rebel i Coordinador nacional del Moviment 26 de juliol, Fidel ��&� �� -llat a Cuba d’un carregament d’armes pels contingents que lluitaven a la província de ?��&� � �� J��pel comandant Camilo Cienfuegos hauria de passar cap a l’occident de la illa.

El Moviment 26 de Juliol a la província de Ma-�� D�� &��J��&��%�� la província.

HAYDEE, ENTREGA I COMPROMÍSHaydee Santamaria Cuadrado formava part d’una família de combatents revolucionaris d’extraordinari valor. El seu germà Abel, com ja s’ha indicat, va ser el segon jefe del contingent que va donar inici a l’etapa actual de les guerres revolucionàries cubanes per la independència. Aldo, el seu altre germà, va ser també fundador del Moviment 26 de Juliol, Comandant de l’Exèrcit Rebel i, entre d’altres responsabilitats va assumir la de jefe de la Marina de la Guerra Revolucionària. Aida i Ada, les seves dues germanes van lluitar �!�� $�

Yeyé es va casar amb el doctor Armando Hart, fundador també del Moviment 26 de Juliol i un del ideòlegs més destacats de la revolució cubana, qui va exercitar altes �� !��


Partit Comunista de Cuba. Ha estat ministra ��<��&�� J�� /�� Y�� :�!�� ?��&�encarregada de promoure i coordinar estudis i investigacions sobre José Martí i estendre la vigència del pensament a la societat cubana.

<��w��w�� &�#� ��i Cèlia, tràgicament morts en un accident de trànsit al setembre de 2008, a les edats de 45 i 48 anys respectivament. Ells també van defensar les banderes de la revolució cubana.

Fins a la seva desaparició física el 1980, Hay-dee Santamaria va entregar a la revolució el seu infatigable alè i, com a fundadora i ànima de la Casa de les Amèriques de l’Havana, va prestigiar la vocació internacionalista cubana.

A cinquanta anys d’aquella impressionant mostra de visió i talent que em va permetre compartir amb lectors i lectores, faig patent la meva admiració per aquesta dona, que el 1953, desprès de l’assalt a la caserna Mont-cada, al ser internada a la presó per dones de la tirania, va escriure a la seva mare:

Abel no ens faltarà mai. Pensa que Cuba exis-teix i Fidel és viu per fer realitat la Cuba que Abel volia. Pensa que Fidel també t’estima i que, per Abel, Cuba i Fidel eren la mateixa cosa, i Fidel et necessita molt.

Manuel E. YepesL’autor és professor a l’Institut Superior de Relacions Internacionals de l’Havana. Va ser �'��(� �� )��*�� Agència Llatinoamericana de Noticies Prem-sa Llatina i Vicepresident de l’Institut Cubà de Radio i Televisió.

ARBoch. MTT. c. 1990

13MAMBI

EL SOMNI COMPLERT DE PODER ESTUDIAR A CUBA, TOT I SER POBRE.��\|��$�I��!��O ��K��'��&�� +��&�� :��$�+��meva mare cultiva la terra i el meu pare és mestre en una escola distant, perquè al nostre poble no n’hi ha. Nosaltres hem estudiat grà-cies a la insistència del meu pare, tot el temps parla d’història i de lletres. Ell va ser qui va arribar amb la notícia de les ofertes de beques a l’ambaixada de Cuba per estudiar medicina.

La meva germana Liliana, amb la seva timide-sa, categòricament va dir que ella marxaria. De forma callada, tal com som els indígenes aimara, va fer les investigacions pertinents. De cop, van arribar els seus exàmens, després la van citar i els meus pares van reunir els tiets i avis per demanar la col·laboració de tots i poder pagar el viatge. Recordo que van ser dies intensos perquè a casa no es parlava de res més que no fos Cuba. En aquest moment va conèixer una illa al mar Carib, o sigui una porció de terra rodejada de mar. Jo m’imagi-nava el mar igual al cel. Mai no he visitat la costa i cada cop que aixeco la vista, em sem-bla que una illa és com un núvol, sense forma, dins d’un color blau cel. Els meus pares se � �� !�� !�� va aconseguir una beca entre els milers que es van presentar. Ells pagaven la col·legiatura de la meva altra germana gran a la facultat de pedagogia i no tenien recursos per impulsar Liliana en una altra carrera universitària, per la qual cosa l’orgull es tornava alleujament i ��$�I�� preparació del viatge, tots volien que Liliana s’emportés alguna cosa i la meva àvia va portar una manta i el meu pare va dir que a Cuba feia una calor terrible, i jo, que visc en un lloc fred, no m’imagino la calor, per això vàrem insistir en que ella s’emportés la manta perquè en algun moment havia de fer fred.

Ella es va emportar les sandàlies, perquè resisteixen la calor i tot tipus de clima. També �� J� � � �� O'�� *��@$� +�� casa amb llàgrimes i només el meu pare la

va acompanyar a l’aeroport, per no fer massa despeses. La meva mare li va recomanar que mengés molta sopa i jo volia marxar a la butxaca de la seva jaqueta.

La meva germana, Liliana, amb la seva pell �� &� �� $�Segur que la vesteixen amb una bata ben blanca, tal com la porten els doctors, i destil-lant olor a clor i a alcohol, com als hospitals. Ella, somrient amb les seves dents netes i el parlar baix, per no ofendre. La veig entre la seva timidesa, carregada de llibres i parlant de malalties amb els seus companys. Les pri-meres cartes rebudes a casa parlaven de la nostàlgia i explicaven els dies sense menjar, perquè no s’adaptava a l’arròs. Per això, la meva mare la trucava per telèfon una vegada al mes, per animar-la i recordar-li la seva promesa de tornar sent doctora. Després van � �� !�� -�� *<+#?@&�per les sigles de Escola Llatinoamericana de ? ��$�� blau i blanc i la meva germana vivia amb nois i noies d’altres països amb cultures diferents.

Fins que, en una de les seves cartes, ens va explicar que feien festivals culturals on cada país ensenyava els seus vestuaris, menjars, ��J��$�<�� !�� *+�� @� �� *k�� @&� �� fem els aimares per retre culte a la llama i per obtenir millors collites de papa. També ens va dir que jugava a futbol i que feien partits entre tots. Potser el moment més difícil va ser quan vàrem rebre la notícia de la seva operació. I�� O��&� ��se m’oblidarà perquè a Bolívia mai se li havia � �� O��genèticament. Diu que amb una cirurgia de mínim accés, a traves d’una parascòpia, li van fer l’operació. A tots ens va sorprendre quan ens van explicar que, a partir del tercer any, ella faria guàrdia als hospitals i havia de donar assistència mèdica a un o dos pacients cubans. Així ens vàrem assabentar com apre-nia a posar injeccions, a prendre la pressió, a mirar la temperatura i a llegir resultats de proves diagnòstiques.

Estudiants

14 MAMBI

Ella ens va explicar de les seves experiències als consultoris cubans, del seu pas per les assignatu-res de pediatria, ginecologia, medicina interna i psiquiatria. Llavors va venir, i ens va dir que faria el � �� '�� &�� '�� un local perquè atengués als nostres germans. Ella, amb la seva rialla i la seva bata blanca, ja fa visites de metge. Jo somio amb una graduació on una persona important li entregui el seu títol i ella estigui allí, amb els seus companys, fent-se fotos.

Potser aquest és un somni de tots els aimares, perquè visitar-se amb un metge, anys enrere, era un privilegi. Ara hi ha la meva germana i segurament que tots els indígenes serem atesos sense ser discriminats. Tinc la certesa que els cubans són solidaris perquè Cuba està rodejada de mar i l’aigua no té amo. Així hauríem de ser les persones, lliures com l’oceà i carregats de somnis.

Núria Barbosa León

Estudiants

Jorge Oller. Medicina rural. c. 1970

15MAMBI

Venezuela, una nova alba per Llatinoamèrica i el Carib

VENEZUELA, UNA NOVA ALBA PER LLATINOAMÈRICA I EL CARIB I � �� &�� \)��&��un nou govern, que és, si més no, socialde-mòcrata, i que es dirigeix cap al socialisme de nova fàbrica, de la mà del seu president: w�!��D�� $�

Això ha implicat moltes tensions per part de la població més benestant, com l’intent d’un cop d’estat, i el boicot petroler fet des de l’empresa ��:~Ik#$�<�� J�� !�� = ]��K�� I � �� &��\)�anys de l’inici de la seva revolució bolivariana, podem destacar molts progressos socials i, principalment, com una de les més importants accions, la signatura del tractat anomenat ALBA (Alternativa Bolivariana per la nostra Amèrica), que també comprèn el Carib.

Aquest Tractat, signat en un primer moment �� I � �� \�� |))�&�� #+�#�z#��J�� +�� J�� #�F�� {&��-gut pels Estats Units. L’ALBA posa enfasi en la lluita contra la pobresa i la exclusió social, i, per tant, expressa els interessos dels pobles llatinoamericans. Dona prioritat a la integració llatinoamericana i és una proposta, bolivari-�� J��&� � �� &�per repensar els acords d’integració en funció d’assolir un desenvolupament endógen que corregeixi les desigualtats socials, eradiqui la pobresa i asseguri una creixent qualitat de vida per als pobles.

Des d’aquell desembre de 2004 s’han afegit a aquest tractat altres estats com: Nicaragua, Bolívia, Haití, Dominica, Guatemala, Antigua �� K��&� k�� I�� &� +�� Honduras. De forma paral·lela s’ha creat al-

tres institucions d’integració llatinaomericana com Petrocaribe, que assorteix de petroli a preus especials als seus membres, i l’UNA-SUR, que agrupa Argentina, Brasil, Bolivia, Xile, Colombia, Equador, Guyana, Paraguai, : ]&�k��&�Z�!��&�I � �� $�

Gràcies a l’ALBA s’han creat moltes empre-ses mixtes, i donat suport a moltes empreses de caire social, en tots els àmbits econò-mics: ciment, materials de construcció, gas, petroli, petroquímic, hotels, turisme, pesca, D��&� ��&� �� &� � � -comunicacions, aliments, fusta, tèxtils, cuiro, vaixells, etc. Això ha suposat 19 associacions econòmiques i 352 projectes en 28 sectors de desenvolupament econòmic i social.

La vesant més social de l’ALBA suposa un su-port mutu en educació, cultura, salut, dins de la qual s’està fent realitat l’operació Milagro, amb 862.000 llatinoamericans i caribenys operats de la vista i que han recuperat aquest sentit. També tot tipus de missions culturals, esportives, educatives, contra l’analfabetis-me, etc., on cada país participa en allò que pot donar, com Cuba amb metges i mestres. Cal destacar la creació de Telesur i la potenciació � �� !F��J�� energètic i la sobirania alimentària, que vol acabar amb la fam endèmica.

En resum, l’ALBA ha representat, representa i representarà un marc d’integració de Lla-��F�� &� �� social, dels pobles, igualitari i de lluita contra la pobresa i la fam, on els principis vàlids són els socials i econòmics, però abandonant els principis neolliberals que volia imposar els Estats Units.

Víctor Montañés

16 MAMBI

~��|))�&�� J�� per a l’alliberament dels cinc antiterroristes cu-bans, presos injustament en els Estats Units (EUA), ha estat molt important: parlaments de diversos països s’han pronunciat per la llibertat dels cinc cubans patriotes: Antonio �� &�= �� &�=��+��&�� w �� &�així com pronunciaments d’associacions de drets humans, de governs, de sindicats, etc.

Al juliol de 2008, amb la participació de par-lamentaris de 17 països llatinoamericans i caribenys, es va fer una trobada a Panamà, en solidaritat amb Cuba, i es van pronunciar a favor dels herois empresonats. També ho van fer els parlaments de Guineu Bissau, Hongria, Namíbia, Turquia, Gran Bretanya, Suïssa, KF�!��&��J�&�?FO��&�:��=]��$

Les accions internacionals a tot el món i de tota mena han estat innombrables, però en volem citar dues en les quals el nostre Casal ha participat econòmicament:

Suport mundial a la llibertat per als cinc

1) Al febrer de 2008 es va pagar una tanca publicitària al costat d’una de les autopistes més transitades de Los Ángeles (Califòrnia), on es demanava: “Alliberin als Cinc Cubans detinguts injustament a les presons dels <Z#@$

2) Al setembre, el dia 12, just quan es com-plien els deu anys d’aquest empresonament injust, dins d’una jornada plena d’actes, es va pagar un anunci en el diari en castellà La Prensa, de Nova York, on l’escrit era signat per més de 500 persones, entre elles premis Nobel, artistes, intel·lectuals, etc. En l’escrit s’exigia la llibertat pels Cinc.

Nosaltres, i també creiem que tota la ciutada-nia lleidatana, exigim al nou president Obama: +#�++"K<=�#��"??<~"#�#�:<=�#+k��"Y�$�� :��'��$�

Víctor Montañés

17MAMBI

PROJECTES DE COOPERACIÓ I AJUDA HUMANITÀRIA AMB CUBA

1Els projectes que a l’any 2005 s’estaven O �� O��

anys 2006 i 2007:

1.a�= �� H��'��"��*#��!�� ?��@�� #��'��&�� -víncia de l’Havana Campo, subvencionat per l’Ajuntament de Lleida amb 2.000,00 euros

1.b Reconversió tecnològica de la pastisseria *�� K ��@&��#� ��&��-víncia de l’Havana Campo, subvencionat per l’Ajuntament de Lleida amb 20.900,00 euros.

1.c Reparació i acondicionament del Cercle "��*"�� @&��k��!�� &��diverses ajudes dels ajuntaments de Torres de Segre i Alcarràs, per valor de 3.500,00 euros.

2Per pal·liar els danys provocats pels hura-cans Charley, any 2004, i el Dennis, any

2005, es va fer un projecte d’emergència, per la compra, entre d’altres coses de moto-ser-res, subvencionat per l’Ajuntament de Lleida per un import de 3.000,00 euros.

3Als anys 2006 i 2007 es va efectuar el pro-� �� *:�� -

vors per a l’alimentació animal en sistemes sos-tenibles de producció, al municipi de Ciego de ��@&�� #�� de Segre per un import de 3.000,00 euros.

4Durant els anys 2007 i 2008 també s’han re-��

4.a Reparació de la Casa dels Avis, del muni-cipi de Bauta

4.b Reparació de l’Escola Abel de Santama-ria, a la província de l’Havana Campo, sub-vencionat per l’Ajuntament de Binèfar amb un import de 4.196,00 euros

4.c� �� J��pels Serveis Comunals de San José de las Lajas, a la província de l’Havana Campo, subvencionat per l’Ajuntament de Lleida amb un import de 13.000,00 euros

4.d Remodelació de la Clínica Estomatològi-ca Severino Rosell, d’Artemisa, i potenciació de la salut bucal dels escolars d’Artemisa, subvencionat per l’Ajuntament d’Alcarràs per un import de 6.000,00 euros

4.e�= �� %!�� [ ��&�� pa, El Sevilla, d’Artemisa, amb un ajut del Ajun-tament de Lleida per valor de 36.600,00 euros.

5Actualment, anys 2008 i 2009, s’estan executant els projectes següents:

5.a La Casa dels Avis del municipi de Qui-vicán, a la província de l’Havana Campo, subvencionat per l’Ajuntament de Torres de Segre amb 3.000,00 euros

Projectes

18 MAMBI

5.b Rehabilitació de la conducció d’aigua a �� k��H�� Lajas, amb l’ajut de la Diputació de Lleida per un import de 29.905,00 euros

5.c Remodelació de l’escola de primària Briones Montoto, de Bauta, subvencionat per l’Ajuntament de Monsó amb 3.000,00 euros

6Resten per iniciar-se els projectes de co-operació següents, que han rebut les aju-

des que també s’assenyalen:

6.a Producció local de medicaments per al desenvolupament del sistema de salut cubà, campanya, del 2008, per un import de 24.095,00 euros, subvencionats per l’Ajunta-ment de Lleida

6.b Rehabilitació, reconstrucció i enfortiment de les instal·lacions de producció de llet, �� D�� "� � �� &� �� província de Pinar del Rio, per un import de 10.000 euros, subvencionats per l’Ajuntament de Lleida.

L’AJUDA HUMANITÀRIA, MÉS DIFÍCIL DE QUANTIFICAR, HA ESTAT LA SEGÜENT DURANT AQUESTS QUATRE ÚLTIMS ANYS (2005-2008):

1Enviament de 100 llits i 100 matalassos, a més d’alguns mobles auxiliars, donats per

l’Hospital Psiquiàtric d’Osca.

2Compra i enviament de 18 carretilles, que implementava les eines de construcció

del projecte “Reparació de consultoris mè-dics, escoles, policlínics i habitatges, a la pro-�'�� w��@

3Enviament de material escolar, entre el qual hi havia 2 ordinadors, per diverses

escoles cubanes, material recollit conjunta-ment amb l’Assoc. Amics de Cuba de Fraga i el Baix Cinca, i col·laboracions d’altres asso-ciacions i entitats.

4Enviament de 8 ordinadors Pentium 4, donades per l’Assoc. Treballadors de la

Central Nuclear d’Ascó, per l’Associació cu-�� !��dels projectes de cooperació a la província de l’Havana Campo.

5Enviament de 300 contenidors de brossa, donats per l’Ajuntament de Lleida, als di-

ferents municipis i pobles de l’àrea de l’Hava-na Campo.

Projectes

19MAMBI

Projectes

Organitzacions cubanes

Segons els mitjans de comunicació del servei d’enemics de la revolució cubana, a Cuba només existeix un partit únic, que és el Partit Comunista. No obstant, la veritat és molt diferent, ja que �� !�� &� �� &�� treball, de la cultura, de la salut, dels camperols, etc.

#�� !��!��

��F�� *�~=@�� *��@��+�� *ZYH�@��Z�� *ZY<#�@�� *�?�@��#�� !��*#Y#:@��Z�� *Z:<�@��+��!�� H��?��'�*/:H?@�� J��*�<<?@�� *�<Z@

6Enviament de 6.000 euros, recaptats en col·laboració amb la Associació lleidata-

na contra el bloqueig a Cuba i la llei Helms-Burton, per pal·liar els danys dels últims hu-��&��|))�&��"� &�� plataforma Defensem Cuba.

Ram

onA

nton

ioR

ené

Fern

ando

Ger

ardo

Documents

MAMBI - lleidaparticipa.cat filealliberant Angola i Namíbia provocant la desa-parició de l’apartheid a l’Àfrica del Sud. Més de 70.000 metges i altres especialistes cubans