Manual de - FORUMCATALUNYAforumcatalunya.com/cursos_on/descargastemas/Manual...TEMA 1 Intervenció en l’àmbit de la violència domèstica i de gènere. (PNT 209/03/10) 1.1 Introducció

Manual de

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne

ActuacionsEspecífiques

SegurSeguretatetatCiutadana IICiutadana II

TEMA 1 Intervenció en l’àmbit de la violència domèstica i de gènere. (PNT 209/03/10)

TEMA 2 Intervenció de substàncies estupefaents en l’àmbit de la 1/1992: (PNT 047

Codi nou 204)

TEMA 3: Intervenció d’armes i altres mitjans d’agressió

TEMA 4: Trobada de cadavers (PNT 513/02/09)

TEMA 5: Actuacions en accidents laborals

TEMA 6: Actuacions i Intervenció amb malalts mentals i persones d’avançada edat.

TEMA 7: Actuacions bàsiques amb gossos potencialment perillosos (PNT 202/04/10)

TEMA 8: Intervenció immediata en atemptat consumat. (PNT 35/2/04)

TEMA 9. Actuacions policials en supòsits de baralles

TEMA 10: Actuació en atracament a entitat bancària o altra entitat de risc. (PNT

41/2/05)

TEMA 11: Intervenció immediata en atemptat consumat (artefacte explosiu o arma de

foc (PNT 035)

TEMA 12: Actuacions Policials en Concentracions i Manifestacions (PNT 217)

TEMA 13: Video‐Vigilància (PNT 032 DEL 1/02/2005)

TEMA 14: Actuacions en incendis forestals

F

or

ma

ci

ó

on

-l

in

e

Rambla del Raval, 29-35. 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-uugt.cat [email protected]

TEMA 1 Intervenció en l’àmbit de la violència domèstica i de gènere. (PNT 209/03/10)

1.1 Introducció

En l’àmbit policial l’atenció a les víctimes de violència domèstica i de gènere es du a terme des de tres vessants: Preventiva Detecció i atenció Seguiment i protecció Aquest PNT es centra en definir quines són les actuacions que s’han de dur a terme en la detecció i atenció amb les víctimes de la violència domèstica i la de gènere (recollida de les diligències policials) així com el seu posterior seguiment i protecció. Totes aquestes tasques policials s’han de desenvolupar en el marc jurídic determinat per la Llei 5/2008 en l’àmbit de la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació integral d’aquestes víctimes així com les lleis estatals vigents en la matèria, especialment les previsions establertes al Codi penal i a la Llei d’enjudiciament criminal.

1.2 Àmbit d’aplicació

Cal partir dels següents conceptes ben diferenciats:

1.2.1 Violència masclista

El 24 d’abril de 2008 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Aquesta violència es defineix com la que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual i psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat. La violència masclista es pot manifestar en diversos àmbits: el laboral, el social o comunitari i, també, en l’àmbit de la parella i en el familiar. Pel que fa a aquests dos últims, estan definits a la llei en el següent sentit:

Violència masclista en l’àmbit de la parella: consisteix en la violència física, psicològica, sexual o econòmica exercida contra una dona i perpetrada per l’home que n’és o n’ha estat el cònjuge o per la persona que hi té o hi ha tingut relacions similars d’afectivitat.

Violència masclista en l’àmbit familiar: consisteix en la violència física, sexual, psicològica i econòmica exercida contra les dones i les menors d’edat en el si de la família i perpetrada per membres de la mateixa família, en el marc de les relacions afectives i dels lligams a l’entorn familiar. No s’hi inclou la violència exercida en l’àmbit de la parella, definida en l’apartat anterior.

Per tant, la violència masclista és un concepte ampli que engloba, entre altres àmbits, la violència de gènere (en l’àmbit de la parella) i una part de la violència domèstica (en l’àmbit familiar), en aquells casos en què l’home és l’agressor i la víctima és una dona

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


i/o una nena. Són els casos en què per exemple és el germà que agredeix la germana, l’avi agredeix la néta, el nét agredeix l’àvia, el fill agredeix la mare i el pare agredeix la filla.

1.2.2 Violència domèstica

Fa referència als actes de maltractament físic, psíquic, sexual i/o d’altres tractes vexatoris que es realitzen per part d’una determinada persona sobre un o més membres del seu nucli familiar i/o de convivència , podent ésser subjectes actius i passius tant els homes com les dones.

Poden ser víctimes de violència domèstica les següents persones :

‐ Qui sigui o hagi estat cònjuge o estigui o hagi estat lligat a ell per una anàloga relació d’afectivitat, encara que no convisquin junts.

‐ Ascendents per naturalesa , adopció o afinitat propis o del cònjuge o convivent.

‐ Descendents per naturalesa , adopció o afinitat propis o del cònjuge o convivent.

‐ Germans per naturalesa , adopció o afinitat propis o del cònjuge o convivent.

‐ Menors o incapaços que convisquin amb l’autor o que es trobin subjectes a la potestat, tutela, curatela, acolliment o guarda de fet del cònjuge o convivent.

‐ Persones emparades en altra relació que estiguin al nucli de convivència familiar.

‐ Persones que per la seva especial vulnerabilitat es troben sotmeses a custòdia o guarda en centres públics o privats

1.2.3 Violència de gènere

D’acord amb el que disposa la LO 1/2004, la violència de gènere és aquella que com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part de qui és o ha estat cònjuge o de qui està o ha estat lligat a elles per relacions similars d’afectivitat, encara que sense convivència. Comprèn tot acte de violència física i psicològica, incloses les agressions contra la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de la llibertat. En aquests casos el subjecte actiu és sempre un home i el subjecte passiu és sempre una dona. Es tracta doncs d’un concepte més restringit i alhora independent d’altres formes de violència familiar, ja que les causes que la motiven, més enllà d’aquelles subjacents en les formes de violència domèstica en general, resideixen en la discriminació estructural que pateixen les dones com a conseqüència de la desigualtat en la distribució dels rols socials entre les dones i els homes, posició subordinada que es presenta de forma particularment intensa en el si de les relacions sentimentals (matrimoni o relació d’anàloga afectivitat).

Cal tenir en compte les següents precisions:

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


‐ Des d’una perspectiva de competències judicials. Els jutjats de violència sobre la dona són competents, entre d’altres qüestions, per a la instrucció dels processos per exigir la responsabilitat penal per determinats delictes i per a l’enjudiciament de determinades faltes (aquells a què fa referència l’art.87.ter LOPJ):

o quan la víctima sigui o hagi estat esposa o dona que estigui o hagi estat lligada a l’autor per anàloga relació d’afectivitat, fins i tot sense convivència,

o quan les víctimes siguin menors o incapaços que convisquin amb aquest o es trobin subjectes a la potestat, tutela, curatela, acolliment o guarda de fet de l’esposa o convivent, sempre i quan també s’hagi produït algun dels delictes anteriors contra ella.

‐ Des d’una perspectiva dels tipus penals. A efectes de la seva protecció penal, el CP equipara el tractament dispensat a les víctimes de violència de gènere a la de les “persones especialment vulnerables que conviuen amb l’autor”. La determinació de quines de les persones que conviuen amb l’autor poden ser considerades especialment vulnerables s’haurà de fer de forma individualitzada, cas per cas, atenent a aquelles circumstàncies que col∙loquin a la víctima en situació d’especial indefensió respecte de l’autor (edat, malaltia, situació, incapacitat física o psíquica, etc). No necessàriament han de coincidir en tots els casos amb les persones a què es refereix l’art.87.ter LOPJ quan defineix les competències dels jutjats de violència sobre la dona, als quals s’ha fet referència a l’apartat anterior.

1.3 Il∙lícits penals en l’àmbit de la violència domèstica i de gènere

1.3.1 Catàleg d’infraccions penals

El catàleg d’infraccions penals que es relacionen més freqüentment amb la violència domèstica i la violència de gènere comprèn més tipus d’infraccions penals que els relatius a les lesions i a la violència física/psíquica habitual. En aquest sentit, podem fer referència a les següents tipologies penals:

‐ Homicidi o assassinat (art. 138‐142 CP).

‐ Inducció al suïcidi (art. 143 CP).

‐ Avortament (art. 144 o 146 CP).

‐ Lesions i maltractament d’obra (art.147‐150 CP i 153 CP).

‐ Lesions al fetus (art. 157 o 158 CP).

‐ Mutilació genital (art. 149.2 CP).

‐ Detencions il∙legals (art. 163 CP).

‐ Amenaces (art. 169, 171 i 620.2 CP).

‐ Coaccions (art. 172, 620.2 CP).

‐ Delictes contra la integritat moral: vexacions (art. 173 i 620.2 CP) i violència física/psíquica habitual (art. 173.2 CP).

‐ Delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals (art. 178 i següents CP).

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


‐ Violació de domicili ( art. 202 CP).

‐ Calúmnies ( art. 205 a 207 CP).

‐ Injúries ( art. 208, 209 i 620.2 CP).

‐ Delictes contra els drets i els deures familiars (art. 223 i següents) (art. 618, 619 i 622 CP).

‐ Alguns delictes contra el patrimoni : furt o robatori (art. 234‐242 i 623 CP), robatori i furt d’ús de vehicles (art. 244 i 623.3 CP) , apropiació indeguda (art. 252 i 623.4 CP) i danys (art. 263 i 625 CP).

‐ Trencament de condemna, mesura de seguretat o mesura cautelar (art. 468 CP).

‐ En qualsevol cas, cal tenir present, en relació a la violència de gènere, que els Jutjats de violència sobre la dona no seran competents en tot cas per a la instrucció o enjudiciament de tots els tipus penals anteriors (veure apartat 6.2 d’aquest PNT).

1.3.2 Quadre de tipificacions

Conducta realitzada

Marcar l’àmbit Violència de gènere a la capçalera

Marcar l’àmbit Violència domèstica a la capçalera

Menyscapte psíquic o maltractament d’obra sense causar lesió

Art. 153.1 CP (Art. 153.3 Si delicte perpretat en prespència de menors, utilitzant armes, en el domicili comú o de la víctima o trencant una pena o mesura cautelar de l’art. 48)

Art. 153.2 o 153.1. Quan la víctima sigui persona especialment vulnerable que conviu amb l’autor (Art. 153.3 si el delicte és perpetrat en prespència de menors, utilitzant armes, en el domicili comú o de la víctima o trencant una pena o mesura cautelar de l’art. 48)

Lesió no definida com a delicte als arts. 147 i següents (només requereix una primera assistència facultativa)

Art. 153.1 CP (Art. 153.3 Si delicte perpretat en prespència de menors, utilitzant armes, en el domicili comú o de la víctima o trencant una pena o mesura cautelar de l’art. 48)

Art. 153.2 o 153.1. Quan la víctima sigui persona especialment vulnerable que conviu amb l’autor (Art. 153.3 si el delicte és perpetrat en prespència de menors, utilitzant armes, en el domicili comú o de la víctima o trencant una pena o mesura cautelar de l’art. 48)

Lesió definida com a delicte als art. 147 i següients

Segons el tipus de lesió: Art. 147 CP (o 148.4rt), art

Segons el tipus de lesió Art 147 CP (o148.5é),

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


149 CP, art 150 CP art.149 CP, art 150 CP Violència física / psíquica habitual

Art 173.2 CP Art. 173.2 CP

Amenaça Art 169 CP Amenaça d’un mal que constitueixi delicte d’homicidi, lesions, avortament, contra la llibertat, tortures I contra la integritat moral, la llibertat sexual, la intimitat, l’honor, el patrimoni I l’ordre socioeconòmic.

Art 169 CP Amenaça d’un mal que constitueixi delicte d’homicidi, lesions, avortament, contra la llibertat, tortures I contra la integritat moral, la llibertat sexual, la intimitat, l’honor, el patrimoni I l’ordre socioeconòmic.

Art. 171.1 CP Amenaça greu

Art 171.1 CP Amenaça greu

Art 171.4 CP Amenaça lleu

Art. 171.4 CP Amenaça lleu a persona especialment vulnerable que conviu amb l’autor. Art 171.5 CP Amenaça lleu amb armes o altres instruments perillosos, quan no es tracti de persona especialment vulnerable que conviu amb l’autor Art 620.2n Amenaça lleu sense armes o altres instruments perillosos, quan no es tracti de persona especialment vulnerable que conviu amb l’autor

Coaccions Art 172.1 CP Coacció greu

Art 172.1 CP Coacció greu

Art 172.2 CP Coacció lleu

Art 172.2 CP Coacció lleu a persona especialment vulnerable que conviu amb l’autor 620.2n Coacció lleu quan no es tracti de persona especialment vulnerable que conviu amb l’autor.

Injuries Art 208 CP Injúria greu Art 208 CP Injúria greu Art 620.2n Injúria lleu Art 620.2n Injúria lleu Vexació (tracte degradant) no habitual

173.1 CP Vexació greu 173.1 CP Vexació greu

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


620.2n Vexació lleu 620.2n Vexació lleu Trencament de condemna, mesura de seguretat o mesura cautelar

468.2 CP 468.2 CP

En referència a la qualificació del Delicte de Violència física/psíquica habitual en l’àmbit familiar, cal tenir present que es qualifica d’aquesta manera quan la víctima manifesti que la violència física/psíquica ha estat exercida de manera habitual en l’àmbit de la llar i mai es tipifica d’aquesta manera quan es tracta de la comissió d’un acte de violència aïllat i puntual en el temps. En els casos de Violència física/psíquica habitual de l’art. 173.2 CP, es tipificaran els fets per aquest delicte i, a més, per tots i cadascun dels delictes o faltes en els quals s’han concretat els actes de violència física o psíquica (lesions, amenaces, coaccions, etc). Exemples pràctics de qualificació:

‐ Una dona denuncia per primera vegada al seu marit, amb el qual conviu actualment o ja no conviu, i manifesta que l’ha agredit només un cop , produint‐li el trencament d’un braç: delicte de Lesions (art. 148.4).

‐ Una dona denuncia per primera vegada al seu exmarit, amb el qual conviu o no, i manifesta que ha estat objecte per part seva de repetits i habituals episodis de violència durant un període de temps llarg, els quals li han ocasionat diverses lesions físiques acreditables: delicte de violència física /psíquica habitual (art. 173.2) i cadascun dels delictes de lesions en els quals s’ha concretat aquesta violència física.

‐ Una dona denuncia que la persona amb la qual manté una relació sentimental (anàloga relació d’afectivitat que la matrimonial) , amb la qual ja no conviu, l’ha amenaçat de matar‐la a ella o als seus fills si no torna amb ell: delicte d’amenaces (art.169 CP).

‐ Home que amenaça lleument a la seva dona, amb o sense convivència: delicte d’amenaces (art. 171.4).

‐ Dona que amenaça lleument al seu exmarit, amb o sense convivència: falta d’amenaces (620.2n).

‐ Home que denuncia que la seva dona exerceix sobre ell de manera habitual violència física o psíquica que li ha ocasionat diverses lesions físiques acreditables : delicte de violència física o psíquica habitual (art. 173.2) i cadascun dels delictes de lesions en els quals s’ha concretat aquesta violència física.

‐ Dona que denuncia que el seu gendre, amb el qual conviu, l’ha amenaçat lleument : falta d’amenaces (art. 620.2n) , però si l’amenaça s’ha produït amb armes o instrument perillosos, delicte d’amenaces ( art. 171.5).

‐ Adolescent que denuncia que la parella del seu pare , amb qui conviu, l’ha maltractat d’obra o li ha causat una lesió no definida com a delicte (esgarrapada, bufetada etc): delicte de maltractament en l’àmbit de la llar (art. 153).

‐ Dona que denuncia que el seu exmarit, amb el qual no conviu, l’ha injuriat lleument: falta d’injúries (art. 620.2n).

1.3.3 Requisit de convivència

Respecte de l’exigència del requisit de la convivència en relació a l’art. 173.2 CP (violència física/psíquica habitual) i, per remissió a aquest, en relació als art.153.2

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


(violència en l’àmbit familiar) , art. 171.5 (amenaça lleu amb armes o altres instruments perillosos ) i art. 620.2n (faltes), cal distingir entre diverses relacions que poden existir entre autor i víctima:

a) Cònjuge o persona que estigui o hagi estat lligada a ell per anàloga relació d’afectivitat: el precepte disposa expressament que s’aplicaran aquests articles fins i tot en aquells casos en què no existeixi convivència.

b) Menors o incapaços que convisquin amb l’autor o persona emparada en qualsevol altre relació per la qual es trobi integrada en el seu nucli de convivència familiar.

c) Menors i incapaços que es trobin subjectes a la potestat, tutela, curatela, acolliment o guarda de fet del cònjuge o convivent i persones que per la seva especial vulnerabilitat es troben sotmeses a custòdia o guarda en centres públics o privats: no cal que concorri requisit de convivència.

d) Descendents , ascendents o germans per naturalesa, adopció o afinitat, propis o del cònjuge o convivent: aquests supòsits han resultat controvertits, atès que la norma no requereix expressament ni exclou expressament la necessitat que concorri el requisit de convivència. No obstant això , cal tenir en compte que, tant el TS (STS 201/2007, 16‐3) com les audiències provincials majoritàriament interpreten que en aquests casos cal que concorri el requisit de convivència. En el mateix sentit s’ha pronunciat la Consulta FGE 1/2008, de 28 de juliol de 2008.

1.3.4 Especificitats en funció de l’orientació sexual del subjecte actiu i passiu del delicte

La qualificació de determinades conductes com a il∙lícits penals de conformitat amb el que disposa l’art. 173.2 CP (violència física/psíquica habitual) i, per remissió a aquest, en relació als arts. 153 (violència en l’àmbit familiar), 171.4 o 5 (amenaça lleu /amenaça lleu amb armes o altres instruments perillosos), 172.2 (coaccions lleus ) i 620.2n (faltes) depèn de la relació existent entre autor i víctima del delicte i, en alguns casos, de la condició de dona del subjecte passiu i d’home del subjecte actiu. La Circular de Fiscalia General de l’Estat 4/2005 estableix que els fets penals entre parelles del mateix sexe no són considerats violència de gènere encara que la víctima sigui dona. Per tant, les agressions entre parelles homosexuals rebran el tractament de violència domèstica. En aquest sentit, cal tenir en compte que quan es tracti de parelles homosexuals, en què autor i víctima són del mateix sexe, s’han de fer les següents consideracions respecte dels anteriors tipus:

‐ Art. 173.2 CP: és aplicable.

‐ Art. 153 CP: normalment la conducta hauria d’ésser castigada conforme el seu apartat 2n, excepte que pogués considerar‐se que el subjecte passiu reuneixen els requisits per ser considerat “persona especialment vulnerable que conviu amb l’autor”, en aquest cas seria aplicable l’apartat 1r.

‐ Art. 171 CP: normalment la conducta hauria d’ésser castigada conforme el seu apartat 5è (sempre i quan s’amenaci amb armes o altres instruments perillosos), excepte que pogués considerar‐se que el subjecte passiu reuneix els requisits per

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


a ser considerat “persona especialment vulnerable que conviu amb l’autor” ,aleshores podria resultar aplicable l’apartat 4rt.

‐ Art.172.2 / 620.2 CP: l’art. 172.2 seria aplicable quan pogués considerar‐se que el subjecte passiu reuneix els requisits per a ser considerat “persona especialment vulnerable que conviu amb l’autor”, sinó la conducta constituiria falta de l’art. 620.2n.

Pel que fa a les víctimes o autors transsexuals cal procedir en cada cas en funció del sexe que consti en el seu document d’identitat.

1.3.5 Concepte d’habitualitat

Per tal de poder apreciar l’habitualitat que necessàriament ha de concórrer per a l’apreciació del delicte de violència física o psíquica habitual, s’atendrà a les següents circumstàncies (art. 173.3):

‐ El nombre d’actes de violència acreditats, hagin o no estat objecte d’enjudiciament en processos anteriors

,que tinguin com a subjecte passiu una

sola de les víctimes a les quals fa referència l’art. 173 o diferents d’aquestes víctimes.

‐ La proximitat temporal dels mateixos.

1.3.6 Subtipus agreujats

En relació als delictes de maltractament (art. 153 CP) i de violència física o psíquica habitual (art. 173.2 CP), s’ha de fet constar expressament en l’atestat quan concorri alguna o algunes de les següents circumstàncies:

‐ Perpetrar el delicte en presència de menors.

‐ Fer ús d’armes .

‐ Que el delicte tingui lloc en el domicili comú o en el de la víctima.

‐ Que es faci trencant una pena de les previstes en l’art. 48 CP o una mesura cautelar o de seguretat de la mateixa naturalesa.

Per als delictes d’amenaces (art. 171.4 CP) i de coaccions (art. 172.2 CP): les mateixes circumstàncies excepte la de l’ús d’armes.

1.3.7 Subtipus atenuats

En els delictes de maltractaments (art.153.4 CP), amenaces (art.171.6 CP) i coaccions (art. 172.2 CP), el jutge o tribunal pot imposar pena inferior en grau, valorant les circumstàncies personals de l’autor i les concurrents en la realització del fet.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


1.4 Tècniques per evitar la segona victimització

S’entén per victimització secundària, el maltractament addicional exercit contra les víctimes que es troben en situacions de violència domèstica o violència de gènere com a conseqüència directa o indirecta dels dèficits (quantitatius i qualitatius) de les intervencions dutes a terme pels organismes responsables, i també per les actuacions desencertades provinents d’altres agents implicats. En concret, la persona víctima de la violència VD/VG pot patir un estat emocional de xoc, ja que s’enfronta a:

‐ l’estat emocional produït pel fracàs d’una relació interpersonal.

‐ la necessitat d’afrontar la separació amb el possible desemparament familiar.

Per evitar la segona victimització, els agents actuants, tant al lloc dels fets com a les dependències policials, han de:

‐ Proporcionar una atenció personalitzada a la víctima, amb el menor nombre possible d’agents. L’ideal és que un/a únic/a agent sigui l’interlocutor/a per a tots els tràmits i les diligències. Han de ser agents especialitzats en l’àmbit de la violència domèstica i violència de gènere o especialment sensibilitzats amb aquesta problemàtica.

‐ Establir un clima professional adequat d’atenció psicològica, contenció emocional i assessorament. Dins de les possibilitats de gestió de l’OAC, s’ha de prioritzar la recepció i tramitació d’aquest tipus de denúncies per part dels GAV.

‐ Permetre l’expressió de sentiments i donar temps a la víctima per reordenar les seves idees i resituar‐se.

‐ Adequar el llenguatge a la víctima a la qual s’atén i evitar l’expressió de tecnicismes jurídics i policials.

‐ Evitar la desorientació de la víctima per manca o excés d’informació, i intentar establir un feed‐back que ens permeti confirmar que entén la informació que se li transmet.

‐ Transmetre la importància de la formulació de la denúncia. Malgrat procedeixi actuar d’ofici, s’ha de tenir en compte que la persona víctima de violència domèstica i violència de gènere és qui ha de decidir en última instància si denuncia o no la situació. Cal informar la víctima que, encara que no vulgui denunciar els fets, la PG‐ME igualment actua d’ofici, excepte, per raons processals, quan els fets siguin constitutius d’injúries i calúmnies.

‐ Evitar comentaris que puguin posar en dubte el relat de la víctima i no fer noves interpretacions dels fets. És important transcriure el que la persona ens diu, de la manera més ordenada i estructurada possible.

‐ No s’ha de tenir pressa a l’hora de recollir la informació. Cal tenir present que els fets relatats poden resultar poc clars en primera instància, a causa de l’estat psicològic o emocional de la víctima.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


‐ Adaptar‐se al ritme de cada persona i portar l’actuació d’una manera modelada segons la situació que es dóna.

1.5 Intervenció policial

1.5.1 Intervenció policial al carrer

Davant un requeriment del 112 en matèria de violència domèstica i violència gènere, cal contactar amb les parts implicades (sigui a la via pública, domicili o altres llocs) i actuar d’acord als següents criteris:

a) Actuació amb la víctima, per evitar una segona victimització.

‐ La víctima s’ha de separar de l’autor/‐a dels fets.

‐ Cal parlar amb la víctima sense que l’autor/‐a dels fets hi estigui present, de manera que no tinguin contacte visual (podria intimidar‐la amb gestos i/o verbalment).

‐ Cal tranquil∙litzar i escoltar a la víctima, recopilant la informació necessària per realitzar una primera valoració dels fets.

‐ Quan sigui necessari, cal gestionar, per a la víctima, l’assistència mèdica immediata, el servei d’ambulància o oferiment d’acompanyament policial a un centre sanitari.

‐ Quan es consideri oportú es pot fer constar a la minuta policial l’estat emocional de la víctima i totes aquelles valoracions sobre el seu estat emocional que els agents actuants observin o considerin rellevants, sempre de manera objectiva i sense fer interpretacions.

‐ Si l’assistència sanitària immediata no és necessària, cal indicar a la víctima que s’adreci a un centre hospitalari per realitzar un reconeixement mèdic (posteriorment s’ha d’adjuntar l’informe mèdic a la denúncia).

‐ En la primera assistència a la víctima, convé informar‐la de la importància de denunciar aquests fets i que, malgrat no formalitzi la denúncia , s’ha de procedir d’ofici (llevat de les injúries i calúmnies).

‐ En tots els casos cal filiar completament a la víctima i és molt important aconseguir un telèfon de contacte (d’ella o si no en té d’una persona propera a la víctima) que estigui operatiu per poder‐hi contactar amb posterioritat. Cal avisar la víctima que és probable que la PG‐ME es posi en contacte amb ella.

‐ En la primera assistència a la víctima al carrer per part dels efectius policials, cal recordar que és imprescindible formalitzar una A 17 Acta de manifestació o A 10 Acta oberta dels fets succeïts, tant si manifesta que no vol denunciar com si manifesta que sí ho farà però no dóna prou fiabilitat. Si no vol denunciar cal escriure a l’acta aquests extrems i se li ha de demanar que ho signi. Si això no es pot dur a terme cal deixar‐ho reflectit posteriorment a la minuta policial.

‐ Els agents actuants han d’adreçar a la víctima a denunciar al GAV/OAC de l’ABP que es fa càrrec de la instrucció de les diligències. Si posteriorment la víctima no

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


es presenta a dependències policials a denunciar, l’instructor de les diligències ho ha de fer constar en una diligència.

b) Actuació amb l’autor/a dels fets

‐ Si no es procedeix a la seva detenció, s’ha d’agafar la filiació complerta i se l’ha d’informar que pot ser citat/ada per declarar com a denunciat/ada a dependències policials.

‐ Si els fets són constitutius de delicte, es pot procedir a la seva detenció.

‐ S’han d’intervenir els objectes emprats en l’agressió.

‐ S’han d’intervenir armes de foc (guia, llicència i permís).

‐ S’ha de comprovar mitjançant la Sala de Comandament si li consta algun requeriment relatiu a alguna ordre de protecció vigent, així com altres possibles requeriments. Cal tenir present que les ordres de protecció es dicten en relació a les víctimes, i que el que li consta a l’autor o subjecte actiu és un requeriment judicial relatiu a l’ordre de protecció sobre la víctima.

‐ Si s’observen indicis de què l’autor dels fets es troba sota els efectes del consum de substàncies estupefaents i/o begudes alcohòliques, cal fer constar la simptomatologia a la minuta policial.

c) Actuació amb els testimonis

‐ Per la instrucció d’atestats en matèria de violència domèstica i violència de gènere, és rellevant la declaració dels testimonis. Per aquest motiu es recomana prendre’ls declaració en el lloc dels fets mitjançant una A 17 Acta de manifestació o en una A 10 Acta oberta.

‐ Si no és possible per les circumstàncies del moment, se’ls haurà de citar per tal que compareguin a l’OAC/GAV.

1.5.2 Recollida d’indicis de violència a l’interior dels domicilis particulars.

Les infraccions penals relacionades amb la VD/VG que es cometen a l’interior del domicili poden deixar signes, la constatació dels quals, pot aportar indicis sobre la seva perpetració.

Podrien considerar‐se indicis de violència els següents:

‐ Danys a l’interior del domicili susceptibles d’haver‐se produït com a conseqüència d’una agressió, discussió o baralla.

‐ Estat de desordre que puguin presentar les estances del domicili (per exemple cadires tirades pel terra, mobiliari mogut de lloc, roba tirada pel terra, etc).

‐ Presència d’estris i/o armes amb els quals s’hagi pogut produir algun tipus de lesió.

‐ Restes de sang que pugui localitzar‐se a l’interior del domicili.

‐ Qualsevol altre indici que a criteri de la dotació policial actuant pugui permetre acreditar que, efectivament, a l’interior del domicili s’ha produït algun tipus d’episodi de caràcter violent (agressió, discussió o baralla).

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Els agents actuants, abans d’entrar al domicili, han de tenir en consideració el següent:

‐ Valorar la idoneïtat d’accedir a l’interior del domicili per tal d’aixecar una acta de constància dels indicis de violència que presumiblement hi puguin existir.

‐ Que l’entrada en el domicili es troba legitimada per tractar‐se d’algun dels supòsits previstos a l’article 18.2 de la CE: consentiment, resolució judicial o delicte flagrant.

1.5.2.1 Consentiment

El consentiment l’ha d’atorgar cada una de les persones que viuen en el domicili

i que,

per tant, poden veure afectat el seu dret a la intimitat com a conseqüència de l’entrada policial. Així doncs, el que és determinant és el fet que la persona desenvolupi, en aquell lloc, de manera permanent o transitòria, esferes de la seva privacitat (STS 453/2001, 616/2005, 1045/2009). En conseqüència, resulta irrellevant que la persona tingui o no títol jurídic per fer ús de la vivenda (propietari, arrendatari...). Amb caràcter general, en el cas que el domicili visquin vàries persones, és suficient el consentiment de qualsevol d’ells (STS 616/2005) per entrar‐hi. Ara bé, en els supòsits de violència de gènere o domèstica en els quals l’autor i víctima convisquin en un mateix domicili, atès que existeix contraposició d’interessos, cal obtenir el consentiment de tots dos. Per tant, es pot donar la casuística següent:

‐Quan el/la presumpte auto/a es trobi en el domicili i que aquest/a doni el consentiment perquè la dotació policial entri al domicili. Cal deixar constància del consentiment de l’autor/a per escrit i, si escau, es pot realitzar l’acta.

‐ Quan el/la presumpte autor/a es trobi en el domicili i no doni el seu consentiment perquè la dotació policial entri al domicili. Cal sol∙licitar el corresponent manament d’entrada a l’autoritat judicial competent

‐ Que el/la presumpte autor/a estigui detingut/da. Cal obtenir el seu consentiment en presència del/de la seu/seva advocat/ada per tal que li presti assessorament. En el moment de realització de l’acta a l’interior del domicili ha d’estar present la persona detinguda. També pot estar present el seu/seva advocat/da.

‐ Quan el/la presumpte autor/a no es trobi en el domicili i es desconeix on es troba. No es pot realitzar l’entrada al domicili a efectes de realitzar l’acta de constància d’indicis, sinó que cal sol∙licitar el corresponent manament judicial d’entrada al domicili.

1.5.2.2 Delicte flagrant

Amb caràcter general, en cas de delicte flagrant, es pot entrar al domicili on s’està cometent la infracció penal, i un cop assegurada la víctima i, si escau, detingut el presumpte autor, comprovada la situació després de la primera inspecció ocular realitzada a la vivenda; es pot deixar constància dels indicis de violència en la minuta o compareixença policial que du a terme la dotació actuant. Les actuacions policials posteriors requereixen, o bé el consentiment de l’afectat, o bé autorització judicial que no resulta exclosa per la manera flagrant.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


1.5.2.3 Supòsit d’existència o trobada d’indicis relacionats amb d’altres fets delictius als que han motivat l’entrada al domicili

a) Entrada en domicili amb autorització judicial:

En el supòsit de trobar objectes o indicis relacionats amb la comissió de fets delictius diferents als que han motivat l’autorització judicial (que no tinguin relació amb l’exercici de la violència en l’àmbit de la llar), s’han de consignar en acta A 10 i comunicar‐ho immediatament a l’autoritat judicial

perquè ampliï la resolució judicial

que autoritza l’entrada i el registre, o dicti una nova interlocutòria, en funció de si considera que hi ha connexió entre els nous indicis delictius i els fets inicialment investigats.

Aquests objectes o indicis no poden ser recollits de l’interior del domicili fins que no hi hagi una nova interlocutòria judicial en la qual s’autoritzi l’entrada i registre per la presumpte comissió d’aquest nou fet delictiu.

b) Entrada en domicili per delicte flagrant o consentiment dels afectats:

En aquells casos en què l’entrada hagi estat consentida pels afectats o es tracti d’un supòsit de delicte flagrant, quan es localitzin objectes o indicis relacionats amb la comissió de fets delictius diferents als que han motivat l’entrada ( que no tinguin relació amb l’exercici de la violència en l’àmbit de la llar),

s’han de consignar en acta A10 i comunicar‐ho immediatament a l’autoritat judicial12

perquè dicti una interlocutòria autoritzant l’entrada i registre amb motiu dels nous indicis localitzats.

Aquests objectes o indicis no poden ser recollits de l’interior del domicili fins que no es disposi de la interlocutòria judicial que autoritzi l’entrada i registre per la presumpte comissió d’aquest nou fet delictiu.

1.5.3 Primera atenció a la víctima a les dependències policials

a) Majors d’edat.

Amb l’objectiu de millorar el servei d’atenció cap a les víctimes, en cap cas es pot derivar a una víctima que es presenti a unes dependències per presentar denúncia cap a una altra comissaria o cap als Jutjats, o fer‐la tornar un altre dia. En el moment que el servei de recepció de la comissaria informi al GAV/OAC de la presència d’una persona per formular una denúncia s’ha d’actuar amb la màxima discreció, confidencialitat i immediatesa possibles. En aquesta primera recepció de la víctima a comissaria , cal que el tracte sigui especialment curós i donar l’assistència bàsica en cas que sigui necessari (estat general, assistència mèdica ..). Tot i això , atès que cal fer una valoració de la situació , en la mesura del possible cal recollir la informació bàsica dels fets que vol denunciar, la gravetat dels mateixos i la seva situació personal per tal de fer a continuació la derivació al servei policial corresponent. Amb les seves dades personals (comprovant amb DNI, passaport, etc.) s’ha de consultar si consta al NIP. Si és així, cal recollir totes les dades disponibles. S’ha de

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


posar especial atenció per comprovar si el/la denunciant ja disposa d’un expedient obert del seu cas a l’aplicació NIP Investigació. Cal tenir present que només els/les membres de la PG‐ME que tenen perfil d’investigació podran accedir a la informació que contingui l’expedient. Aquesta informació ha de ser estudiada amb detall, ja que és rellevant per enfocar correctament la denúncia i poder fer l’actuació policial més adient d’acord a l’evolució i trajectòria del seu cas. A més, aquesta informació serà d’utilitat per fer‐la constar en diligències policials, informant al jutjat competent de tot allò que es consideri d’interès. En la primera assistència que es faci a la víctima en dependències policials i abans d’agafar‐li la denúncia, s’ha d’informar a la víctima que pot sol∙licitar assistència lletrada del torn d’ofici especialitzat per ésser assessorada en dependències policials durant la seva declaració, sempre i quan existeixin , en els diferents partits judicials , el corresponent conveni signat a aquest efecte entre els col∙legis d’advocats i el Departament de Justícia.

b) Menors d’edat.

En cas que s’hagi d’escoltar en declaració a un/a menor d’edat, o quan aquest/a vulgui presentar una denúncia, s’ha de fer en presència d’un dels seus pares, tutors/es, familiars o representant legal. Si no es localitza cap familiar, s’ha de posar en coneixement del Fiscal de Menors de guàrdia perquè pugui exercir la tutela del/de la menor mentre és escoltat en declaració. En última instància i en casos d’actuacions imminents sempre es pot fer constar en una diligència d’inici o en una compareixença de la dotació policial actuant, tot el que el/la menor hagi comunicat de forma verbal, i amb posterioritat fer declarar el/la menor amb presència del/de la seu/seva tutor/a en qualitat de denunciant . En casos de declaracions de menors d’edat víctimes de delictes de maltractaments s’ha de tenir present qui n’és l’autor/a, per saber en presència de quina persona major d’edat convé escoltar‐lo/la en declaració (evidentment no pot ser l’autor/a de l’agressió). En cas que no se sàpiga, s’ha de posar en coneixement del fiscal de guàrdia. En aquest sentit s’ha de tenir present que sota cap concepte s’escoltarà en acta

d’exploració a cap menor de 8 anys.13

Una vegada finalitzada la declaració i totes les gestions realitzades derivades de la denúncia, cal lliurar el/la menor, mitjançant l’ A 35 Acta de presentació/ entrega de menor o incapaç. En cas de no localitzar cap persona del nucli familiar que es pugui fer càrrec amb la fiança necessària pel benestar del menor es lliurarà a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’ Adolescència (DGAIA).

1.5.4 Prestació del servei policial

Els/les membres adscrits al GAV han de prestar servei amb uniforme operatiu. Quan sigui necessari perquè calgui fer algun servei policial que requereixi discreció es podrà

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


utilitzar la uniformitat de paisà, sota l’autorització del cap de l’ABP, amb la finalitat de garantir el dret a la intimitat de la víctima.

1.6 Instrucció de les diligències policials per violència domèstica i per violència de gènere

1.6.1 Perseguibilitat d’ofici

La perseguibilitat de les infraccions penals obliga a diferenciar entre les infraccions penals públiques , semipúbliques i privades. Respecte les infraccions penals públiques i semipúbliques, els membres adscrits a GAV/OAC , les han de recollir, mitjançant atestat, i posar‐les en coneixement de l’autoritat judicial competent. En el cas de les infraccions penals públiques s’ha d’actuar d’ofici i en el cas de les infraccions penals semipúbliques, cal adjuntar a l’atestat, sempre que sigui possible, la denúncia preceptiva de la persona ofesa. El Codi Penal indica quan és preceptiva la denúncia de la persona ofesa:

‐ Delictes contra la llibertat sexual.

‐ Faltes contra l’honor: injúries.

‐ Delictes contra els deures familiars.

En cas d’infracció penal semipública sense denúncia, quan la policia té informació relativa a una presumpte víctima i a una presumpte autor/a, a través de les dades facilitades per familiars, veïns o altres persones, la instrucció de les diligències es farà d’ofici, incorporant totes aquelles gestions que es considerin oportunes per l’esclariment dels fets, i s’han de posar en coneixement de l’autoritat judicial, mitjançant un atestat que contingui tota la informació que s’hagi esbrinat. Només es realitzarà ofici informatiu en els supòsits que els membres del GAV disposin d’informació relacionada amb una víctima que no tingui indicis d’il∙lícit penal, per exemple una notificació d’un canvi de domicili d’una víctima. Respecte les infraccions penals privades, els/les membres adscrits a GAV/OAC no han de recollir denúncies d’infraccions penals en què sigui preceptiva la presentació d’una querella, és a dir, delictes d’injúries i calúmnies. La no incoació de l’atestat policial no exclou que es facin les diligències o gestions preventives d’assegurament de prova que siguin imprescindibles, com per exemple, la identificació de presumptes autors d’injúries o calúmnies, a instància de persones ofeses. Aquestes diligències s’adreçaran al jutjat de guàrdia.

1.6.2 Qualificació jurídica dels fets en l’atestat

Per tal de qualificar correctament els fets que s’exposen i es descriuen en l’atestat policial que s’instrueix, s’ha de tenir en compte els fets denunciats i les circumstàncies que els envolten (en la mesura del possible no s’hauria de qualificar exclusivament amb la manifestació de la víctima o la de la dotació policial actuants).

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


En obrir un atestat nou es seleccionarà el model atestat genèric (model 6016) o bé el model d’atestat de violència domèstica (model 6023), i quan es disposi d’informació suficient es tipificarà. Si durant la tramitació de les diligències policials i, a criteri de l’instructor/a d’aquestes diligències, es produeixen canvis substantius que puguin implicar la sospita de la comissió d’un fet delictiu diferent al que inicialment se li han atribuït, cal llegir novament aquests drets a la persona detinguda, informant‐lo d’aquests extrems i modificant la capçalera de l’atestat si és necessari. Per realitzar un canvi de qualificació quan hi ha una detenció, s’ha de fer una diligència oberta dins l’atestat on ha de constar que, per error, s’ha tipificat la detenció per XXXX (escriure la qualificació incorrecta) i correctament hi hauria de constar que la detenció ha estat per YYYYY (escriure la qualificació correcta). Una vegada realitzada la diligència s’ha d’enviar un correu electrònic a la DSIP ([email protected]) sol∙licitant el canvi de qualificació i fent constar que s’ha fet la diligència dins de l’atestat per informar a l’autoritat judicial i/o fiscal. En el cas d’imputar‐li un nou fet no s’ha de donar d’alta una nova detenció; s’ha de sol∙licitar a la mateixa adreça de correu electrònic que introdueixin a la primera detenció, l’il∙lícit penal pel qual se l’ha detingut a posteriori.

‐ Autoritat judicial davant la qual s’ha de presentar l’atestat.

Els atestats elaborats en l’àmbit de la violència de gènere es presentaran al jutjat de violència sobre la dona en funcions de guàrdia. Fora del seu horari laboral o en els partits judicials on no hi hagi jutjat de violència sobre la dona aquests atestats es presentaran al jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia. Els atestats elaborats en l’àmbit de la violència domèstica es presentaran sempre al jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia corresponent a la unitat instructora. ‐ Autoritat judicial competent per la instrucció o enjudiciament de causes de

violència domèstica i violència de gènere. Respecte les infraccions penals que constitueixen una manifestació de violència domèstica, serà competent el jutjat d’instrucció que correspongui d’acord amb l’art. 14 i 15 Lecrim. Respecte les infraccions penals que constitueixen una manifestació de la violència de gènere, d’acord amb els arts. 87 ter LOPJ i 15 bis Lecrim, el jutjat de violència sobre la dona del domicili de la víctima coneixerà, en l’ordre penal:

‐ De la instrucció dels processos per exigir responsabilitat penal pels delictes recollits en els títols del Codi penal relatius a homicidi, avortament, lesions, lesions al fetus, delictes contra la llibertat, delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals, delictes contra la integritat moral o qualsevol altre delicte comès amb violència o intimidació sempre que s’hagin comès contra qui sigui o hagi estat la seva esposa, o dona que estigui o hagi estat lligada a l’autor per anàloga relació d’afectivitat, encara que sigui sense convivència, així com dels comesos sobre els descendents, propis o de l’esposa o convivent, o sobre els menors o incapaços que amb ell convisquin o que es trobin subjectes a la pàtria potestat, tutela, curatela, acolliment o guarda de fet de l’esposa o convivent, quan també s’hagi produït un acte de violència de gènere.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


‐ De la instrucció dels processos per exigir responsabilitat penal per qualsevol acte contra els drets i deures familiars , quan la víctima sigui alguna de les persones indicades com a tals en el paràgraf anterior.

‐ De l’adopció de les corresponents ordres de protecció a les víctimes, sens perjudici de les competències atribuïdes al jutge de guàrdia.

‐ Del coneixement i decisió de les faltes contingudes en els títols I i II del llibre III del Codi penal, quan la víctima sigui alguna de les persones indicades com a tals a la lletra a) d’aquest apartat.

‐ Finalment, d’acord amb el que disposa l’art. 17bis LECrim, la seva competència s’estendrà a la instrucció o coneixement d’altres delictes i faltes connexes amb els anteriors, concretament en relació a aquelles infraccions penals comeses com a mitjà per a perpetrar o facilitar l’execució d’algun dels delictes o faltes en relació als quals són competents o bé els comesos per a procurar la impunitat respecte d’aquests (per exemple, els casos en què el delicte de trencament de condemna, mesura de seguretat o mesura cautelar s’hagi comès com a mitjà per a poder perpetrar una lesió a la seva esposa)

1.6.3 Instrucció de les diligències policials

1.6.3.1 Criteris genèrics

Cal tenir en compte que l’actuació policial en aquesta matèria té dos objectius, investigar els fets i adoptar mesures de protecció de la víctima i de prevenció de conductes violentes contra ella. En conseqüència , l’activitat policial ha de generar en la víctima seguretat respecte a la seva vida i la dels seus fills i la convicció d’haver actuat correctament al presentar la denúncia. Respecte el presumpte autor/a, cal generar la convicció de què la víctima està protegida, i de la necessitat de rebre ajut per resoldre la seva situació. Els atestats han d’incloure tota la informació de què es disposa i que permet creure que hi ha indicis suficients per reconèixer que les accions o les omissions que es detallen en l’atestat contenen tots els elements del tipus que el Codi penal defineix perquè l’acció o la omissió pugui considerar‐se un delicte/falta. Si es té coneixement de fets o circumstàncies que acreditin la concurrència de causes eximents i/o circumstàncies agreujants i atenuants, cal fer‐les constar, demanant i esbrinant aquesta informació. Una vegada es disposa de la declaració de la víctima, s’han de revisar les dades més rellevants per valorar el cas i actuar amb idoneïtat (citació de la persona denunciada, ordenar la detenció, establir mesures de seguretat d’urgència, etc.). Cal remarcar la importància de revisar la qualificació i, si cal, fer la modificació de l’atestat. L’instructor/a que inicia les diligències té l’obligació d’introduir a la capçalera de l’atestat l’àmbit de la denúncia, sigui violència domèstica o violència de gènere. Segons estableix el comunicat intern 897/06S‐JM/atsc sobre “Recollida de dades sobre violència domèstica / de gènere”, l’instructor de les diligències té l’obligació d’emplenar el camp resum de la caràtula de l’atestat. Aquest resum ha de ser curt però entenedor, el camp no admet més de dues o tres frases, i en cap cas consistirà simplement en fer referència a la tipologia delictiva dels

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


fets. Ha de contenir una petita descripció cronològica dels fets, el més entenedora possible, amb dades clares i concises. Les dades mínimes són:

‐ Nom de la persona o persones maltractades.

‐ Nom del presumpte autor/a dels fets.

‐ Relació familiar, afectiva o d’altre tipus entre la víctima i el presumpte autor/a dels fets.

‐ Components del grup familiar, especificant si hi ha fills o filles, l’edat, comuns o no, i si conviuen amb la parella o no.

‐ Breu descripció dels fets.

‐ Si l’autor/a dels fets té algun tipus d’arma o llicència d’armes.

‐ Qualsevol circumstància rellevant que es cregui convenient esmentar.

En els casos de violència de gènere i en aquells partits judicials on hi hagi servei ‐ conveni, s’informarà a la víctima que pot ser assistida per l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte (OAVD) del Departament de Justícia mitja hora abans de la citació judicial. Aquesta informació s’ha de fer constar en la caràtula i la tramesa de l’atestat de la forma que es detalla en els apartats corresponents. Aquesta citació per l’OAVD únicament s’ha de realitzar quan la víctima se cita i s’ adreçada al JVSD . Les citacions només es faran:

‐ En atestats on sigui la primera vegada que denuncia.

‐ Quan la víctima demani OP, amb independència del nombre de vegades que hagi denunciat.

‐ En aquells casos que es cregui adient per l’estat emocional de la dona.

Correspon als efectius policials destinats als GAV, l’atenció directa a aquestes víctimes. Això implica la recollida de la declaració i la realització de totes aquelles actes que derivin de la seva manifestació, en l’àmbit de la violència domèstica i violència de gènere. En aquest punt es traspassaran les diligències als membres adscrits a l’OAC , per tal que es continuï la instrucció de l’atestat fins la seva finalització. En absència d’efectius del GAV, els membres encarregats d’omplir aquestes tasques seran els destinats a les OAC. Excepció: supòsits d’homicidi, assassinat consumat o qualsevol altre fet delictiu que sigui competència d’instrucció per part de les Unitats d’Investigació o les Unitats Territorials d’Investigació.

1.6.3.2 Manifestació de la víctima

Abans d’iniciar la declaració, s’ha d’informar la víctima del dret a sol∙licitar assistència jurídica especialitzada i, si escau, gratuïta de forma immediata o bé designar un advocat de la seva elecció. Si ho sol∙licita, s’ha de requerir la presència de l’advocat de

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


guàrdia perquè l’assisteixi en seu policial i/o judicial (del torn específic de violència domèstica/de gènere, si en el partit judicial se’n disposa). Respecte a la víctima no se li ha de transmetre una actitud sobreprotectora sinó la idea que pot sortir de la situació. No s’han de fer comentaris despectius cap a l’autor/a dels fets. En aquest sentit no es pot oblidar que la dependència emocional i afectiva cap a l’autor/a dels fets dificulten la presentació de la denúncia. Se li ha de preguntar en primer lloc sobre les dades que permetin fer gestions immediates adreçades a garantir la seva pròpia seguretat i la dels seus fills i la detenció del presumpte autor/‐a dels fets, si escau. S’ha de preguntar a la víctima sobre l’existència de lesions i, en cas positiu, se li ha d’oferir la possibilitat de ser traslladada a un centre sanitari per ser atesa i, en qualsevol cas, s’ha d’enviar adjunt l’informe mèdic a l’atestat. Si la víctima no desitja ser traslladada a un centre sanitari, s’ha de fer una diligència amb la descripció de les lesions aparents que presenti. En el cas que les lesions siguin visibles s’ha de sol∙licitar a la compareixença o acta de declaració de la víctima, la seva autorització per a realitzar reportatge fotogràfic de les lesions, el qual s’ha d’enviar adjunt a l’atestat. També s’ha de preguntar a la víctima si ha estat atesa pels serveis socials (municipals, centres d’atenció a la dona, oficines d’atenció a la víctima) i, en cas afirmatiu, s’han d’adjuntar a l’atestat els informes elaborats per aquests professionals que puguin facilitar l’activitat probatòria, si són aportats per la víctima o facilitats pels serveis socials (deixant constància de l’autorització expressa de la víctima a aquest efecte). Tenint present la situació emocional de la víctima, s’ha de respectar que aquesta s’expressi de manera espontània i ininterrompuda, però s’ha de procurar que la declaració sigui el més exhaustiva i detallada possible. La informació relativa a les dades de la víctima , del presumpte autor/a i del grup familiar s’han d’obtenir en el curs de la presa de declaració de la víctima, sense que aquesta constitueixi un interrogatori policial. Dades de la víctima, del presumpte autor/‐a dels fets i del grup familiar

‐ Dades víctima

o Filiació de la persona o persones maltractades.

o Domicili i telèfon/s de contacte. El domicili i des dades de la víctima, si no són conegudes per l’autor/a dels fets no han de constar enlloc de l’atestat i s’han d’enviar adjuntes després en un ofici independent.

o Relació familiar, afectiva o d’altre tipus entre la víctima i el presumpte autor/a dels fets.

o Temps de convivència víctima amb l’ autor/a dels fets.

o Professió, situació laboral i econòmica.

o Estat de salut de la víctima (malalties, tractaments mèdics, etc.).

o Components del grup familiar, especificant si hi ha fills, comuns o no, i si conviuen amb la parella o no. Dades d’identitat i edat.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


o Existència de procediments civils de separació o divorci i, en aquest cas, jutjat on s’han tramitat o s’estan tramitant i mesures que s’han adoptat en relació amb l’ús de l’habitatge i la custòdia dels fills, si n’hi ha.

o Dependència econòmica, si escau, de la víctima respecte del presumpte autor/‐a dels fets.

o Situació laboral d’altres víctimes que hi convisquin (ascendents, descendents, etc.).

o Situació en què es troben els menors que en depenen, si n’hi ha.

o Llocs que freqüenta (llocs de treball, d’oci, escoles, etc.).

o Familiars o amics que puguin prestar‐li qualsevol tipus d’ajuda.

o Descripció del temperament.

o Addiccions, toxicomanies.

o Armes que posseeixi la víctima (tinença il.legal o legal i si ha de dur armes en motiu de la seva tasca laboral).

o Si en alguna ocasió ha mantingut relacions sexuals sense el seu consentiment.

o Si en alguna ocasió ha sigut forçat/da a mantenir relacions sexuals.

o Si considera que la seva actitud és la causa del maltractament (la víctima se sent culpable).

o Si atribueix la violència a factors externs a la seva parella com l’estrès o l’atur.

o Si se sent aïllada de la seva família, amics, coneguts, veïns.

o Si s’ha separat o ha intentat iniciar el procés de separació de la seva parella en aquest darrer any.

o Si vol iniciar el procés de separació ara. Què n’opina la seva parella.

o Si actualment manté una nova relació sentimental amb una altra persona.

o Si en algun moment ha pensat en suïcidar‐se.

o Si pensa que la denúncia augmentarà la intensitat de maltractament.

o Si el presumpte autor/a dels fets l’ha amenaçat en suïcidar‐se.

‐ Dades presumpte autor/‐a

o Filiació del presumpte autor/‐a dels fets.

o Professió, situació laboral i econòmica.

o Lloc de treball.

o Comportament del presumpte autor/‐a en el compliment de les càrregues familiars.

o Descripció del temperament.

o Patologies que poden tenir relació amb els fets.

o Addiccions, toxicomanies, etc.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


o Llocs que freqüenta.

o Armes que posseeix (si coneix si la seva tinença és legal o il∙legal, i si ha de portar armes per raó de la feina).

o Vehicle/s que utilitza.

o Fotografia actualitzada del presumpte autor/‐a dels fets en cas de no estar localitzat/‐da.

‐ Dades de l’habitatge i patrimonials

o Règim matrimonial (separació de béns, etc), si estan casats.

o Tipus d’habitatge familiar (propietat, lloguer, etc).

o Mesures de seguretat amb què compta l’habitatge.

o Situació física de l’habitatge (en comunitat o aïllada).

o Altres habitatges de la seva propietat o del presumpte autor/‐a dels fets.

o Vehicles propietat de la víctima i/o presumpte autor/a dels fets.

‐ Descripció dels fets

o El relat dels fets ha de ser cronològic, clar i precís i les manifestacions de la víctima s’han de transcriure literalment.

o Lloc dels fets (domicili, carrer...) i data o dates en què s’han produït.

o Motius esgrimits per l’autor/‐a dels fets.

o Mitjans emprats (armes, instruments perillosos...)

o Tipus de maltractament: físic, psicològic o moral, explicat amb detall i que reflecteixi el més fidelment possible les paraules emprades, els insults, les amenaces, etc., així com les accions que s’hagin produït.

o Fets similars anteriors, encara que no hagin estat denunciats.

o Denúncies formulades per fets anteriors, si recorda quan i davant de qui.

o Si gaudeix de l’emparament d’alguna ordre de protecció.

o Si els fets s’han produït en presència de menors del nucli familiar.

o Si algun altre membre de la unitat familiar o convivent ha estat, igualment, objecte de maltractaments per part del denunciat/da. En cas positiu se l’ha d’informar de la possibilitat de sol∙licitar ordre de protecció per a aquestes víctimes.

o Testimonis que puguin corroborar els fets denunciats (familiars, amics, veïns, etc.).

1.6.3.3 Informació a la víctima. Sol∙licitud d’Ordre de Protecció

La Comissió de Seguiment de la Implantació de l’Ordre de Protecció de les Víctimes de Violència Domèstica ha establert un model unificat de sol∙licitud d’ordre de protecció.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Aquesta ordre, que ha d’emetre l’autoritat judicial, neix per unificar totes les mesures cautelars penals, civils i socials de protecció a la víctima i fer‐les efectives. S’ha donat gran difusió del model de sol∙licitud entre organismes i entitats públiques i privades amb la intenció de potenciar l’obligació de presentar denúncia de totes aquelles

persones que, pel seu càrrec, professió o ofici, tinguin coneixement19 d’episodis de

violència domèstica i de gènere. Quan una persona es presenti a les dependències policials i denunciï una infracció penal en l’àmbit de la violència domèstica o de gènere, s’ha d’instruir l’atestat policial corresponent, amb compareixença de la persona denunciant i, quan s’efectuï l’oferiment d’accions, se li ha de donar la possibilitat de sol∙licitar l’ordre de protecció i lliurar el formulari normalitzat G21. L’aplicació d’atestats i denúncies edita el formulari normalitzat, que ha de signar posteriorment la persona denunciant i s’ha d’adjuntar a l’atestat. Si la persona denunciant refusa la sol∙licitud de l’ordre de protecció, aquesta circumstància s’ha de fer constar expressament en la seva declaració. Persones que la poden sol∙licitar:

‐ La víctima o el seu representant legal

‐ Les persones que tinguin relacions familiars o d’afectivitat recollides a l’art 173.2 CP.

‐ El Ministeri Fiscal.

L’ordre de protecció ha de ser acordada per l’autoritat judicial, d’ofici o a instància d’alguna de les persones o entitats esmentades. Si alguna d’aquestes persones presenta en dependències policials una sol∙licitud de l’ordre de protecció s’ha de tenir en compte que:

‐ El membre de la PG‐ME que reculli la sol∙licitud ha de comprovar que el model està correctament emplenat, ha de demanar a la persona que la presenta que signi tots els fulls i davant la seva presència els ha de rubricar i segellar.

‐ S’ha d’obrir un atestat policial amb diligència d’inici en la qual s’han de fer constar les dades de la persona denunciant.

‐ Com a norma general, s’ha de prendre declaració a la persona denunciant ja que d’aquesta manera es poden reflectir de manera més acurada els fets que motiven la sol∙licitud de l’ordre de protecció.

‐ Si la sol∙licitud és presentada per una tercera persona diferent de la víctima, l’instructor/a ha de contactar amb aquesta última per confirmar els fets i el seu abast.

‐ Si hi ha indicis d’infracció penal, s’ha de citar davant l’autoritat judicial a la víctima, el/la presumpte autor/a dels fets i la persona denunciant.

‐ Les directrius específiques en matèria de violència domèstica o de gènere en relació amb la manera de procedir davant de sol∙licituds d’ordre de protecció són emeses per les autoritats judicials i per la fiscalia de cada àmbit territorial.

La competència per adoptar una ordre de protecció correspon al jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia en els casos d’infraccions penals en matèria de violència

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


domèstica, i al jutjat de violència sobre la dona en funcions de guàrdia en matèria de violència de gènere. En el supòsit que el partit judicial no disposi de jutjats específics de violència sobre la dona, o fora de l’horari d’aquests, el competent serà igualment el jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia. En el marc dels processos penals incoats per infraccions en matèria de violència de gènere, les mesures judicials de protecció i de seguretat de les víctimes acordades pel jutjat del violència sobre la dona, seran compatibles amb les mesures cautelars i d’assegurament que es puguin adoptar en els processos penals i civils. En el marc dels processos penals incoats per infraccions en matèria de violència domèstica, les mesures cautelars de naturalesa civil podran ser acordades pel jutjat d’instrucció en l’ordre de protecció, sempre i quan no ho hagin estat abans per un òrgan jurisdiccional civil. Rebuda la sol∙licitud d’ordre de protecció, l’autoritat judicial competent convocarà a una audiència urgent a la víctima o al seu representat legal, a la persona sol∙licitant i a l’autor/a , assistit/da en el seu cas, d’advocat/da. Així mateix serà convocat el Ministeri Fiscal. Aquesta audiència haurà de celebrar‐se en un termini màxim de 72 hores des de la presentació de la sol∙licitud.

1.6.3.4 Informació a la víctima. Oferiment d’accions

En el moment que la víctima formalitzi la seva denúncia i en funció dels fets que denunciï, se l’ha d’informar dels seus drets per escrit i mitjançant les actes normalitzades corresponents (actes d’informació a la víctima).

‐ Acta N 02: “Informació a la persona perjudicada sobre els seus drets” (sobre el contingut dels articles 109, 110 i 771 de la Llei d’Enjudiciament Criminal)

‐ Acta N 02b i annex: “Informació a la persona perjudicada sobre els seus drets” (sobre la Llei 35/95 d’ajuts i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual).

‐ Acta N 02c i annex: “Informació de drets a la víctima d’actes de violència a l’àmbit de la llar” (sobre els articles del Codi Civil referents a separacions i mesures provisionalíssimes).

‐ Acta N 02e: “Informació de drets a la víctima de violència de gènere (LO 1/2004)”. És d’ús exclusiu per a la tramitació d’atestats de violència de gènere, donat que aquesta acta es refereix als drets recollits a la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.

‐ Acta N 02d: “Informació a la persona perjudicada sobre els seus drets” (sobre la Llei 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors), és a dir, quan l’autor és menor.

‐ Acta N04: “Informació del contingut de l’article 464 del Codi Penal (notificació a la persona denunciant, part o imputat, advocat, procurador, pèrit, intèrpret o testimoni). Si la víctima no denuncia els fets no cal donar aquesta informació

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Específicament, en l’Acta N02c s’informa de la possibilitat de sol∙licitar mesures provisionalíssimes previstes al Codi Civil, mitjançant escrit sense necessitat d’advocat ni procurador. Aquestes mesures són, entre d’altres:

‐ Que cesi l’obligació que tenen els cònjuges de viure junts.

‐ Que es determini quin dels cònjuges pot continuar vivint al domicili familiar.

‐ Que es determini amb quin dels cònjuges es queden els fills subjectes a la pàtria potestat de tots dos, així com el règim de visites en favor de l’altre cònjuge.

‐ Que es fixi la manera en què cada cònjuge haurà de contribuir a les càrregues familiars.

‐ On pot adreçar‐se si necessita informació sobre un centre d’acolliment o bé d’un servei d’orientació jurídica.

Si les víctimes ho són respecte il∙lícits penals competència dels jutjats de violència sobre la dona se les ha d’informar que serà aquest òrgan judicial el que coneixerà de les qüestions civils que puguin sorgir durant la tramitació de la causa, quan concorrin simultàniament els requisits següents:

‐ Que es tracti d’un procés civil que tingui per objecte alguns dels assumptes següents, entre d’altres, filiació, maternitat i paternitat, nul∙litat del matrimoni, separació i divorci, els relacionats amb la guarda i custòdia de fills i filles menors o sobre aliments (pensions) reclamats per un dels pares contra l’altre en nom dels fills i filles menors.

‐ Que alguna de les parts del procés civil sigui víctima dels actes de violència de gènere.

‐ Que alguna de les parts del procés civil sigui imputada com a autor, inductor o cooperador necessari en la realització d’actes de violència de gènere.

‐ Que s’hagin iniciat davant del jutge de violència sobre la dona actuacions penals per delicte o falta a conseqüència d’un acte de violència sobre la dona, o s’hagi adoptat una ordre de protecció a una víctima de violència de gènere.

1.6.3.5 Informació a la víctima estrangera en situació administrativa irregular en territori espanyol

Si al denunciar‐se una situació de violència de gènere contra una dona estrangera es posés de manifest la seva situació irregular a Espanya, s’ha d’informar a aquesta de manera clara i entenedora, amb la presència del traductor que l’assisteixi a l’hora de prendre declaració, si és el cas, del contingut de l’art. 31bis, de la Llei d’estrangeria 4/2000, d’11 de gener, sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, per la qual es regula la residència temporal i el treball de les dones estrangeres víctimes de violència de gènere.

Les dones estrangeres víctimes de violència de gènere, qualsevol que sigui la seva situació administrativa, tenen garantits els drets reconeguts en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, així com les mesures de protecció i seguretat establertes en la legislació vigent.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Si al denunciar‐se una situació de violènica de gènere contra una dona estrangera es posés de manifest la seva situació irregular, l’expedient administratiu sancionador incoat per infracció del seu art. 53.1a) de la llei esmentada, serà suspès per l’instructor/a del procediment administratiu, fins a la resolució del procediment penal.

La dona estrangera que es trobi en la situació descrita en l’apartat anterior, pot sol∙licitar una autorització de residència i treball per circumstàncies excepcionals a partir del moment en què:

‐ S’hagués dictat una ordre de protecció al seu favor.

‐ O, en el seu defecte, informe del Ministeri Fiscal que indiqui l’existència d’indicis de violència de gènere.

Aquesta autorització no es resol fins que finalitzi el procediment penal. Sens perjudici de l’anterior, l’autoritat competent per atorgar l’autorització per circumstàncies excepcionals pot concedir una autorització provisional de residència i treball a favor de la dona estrangera. L’autorització provisional, eventualment concedida, ha de concloure en el moment en què es concedeixi o es denegui definitivament l’autorització per circumstàncies excepcionals. Quan el procediment penal conclogui amb una sentència condemnatòria, s’ha de notificar a la interessada la concessió de la residència temporal i de treball sol∙licitada. En el supòsit de que no s’hagués sol∙licitat, se l’ha d’informar de la possibilitat de concedir, en el seu favor, una autorització de residència i treball per circumstàncies excepcionals, atorgant‐li un termini per la seva sol∙licitud. Quan del procediment penal conclòs no pogués deduir‐se la situació de violència de gènere, continuarà l’expedient administratiu sancionador inicialment suspès. Paral∙lelament, les unitat instructores de la PG‐ME, han de sol∙licitar a la UCRIF del Cos Nacional de la Policia, la situació d’estada administrativa de la víctima dona estrangera, a l’efecte, si escau, de l’aplicació de la normativa sancionadora sobre estrangeria. En aquesta comunicació s’han de fer constar les dades següents:

‐ Número de les diligències policials.

‐ Filiació completa de la víctima.

‐ Domicili actual.

‐ Mesures de protecció adoptades per l’autoritat judicial.

El resultat d’aquesta sol∙licitud ha de constar a la “Diligència de situació d’estada administrativa” (tràmit 5077) Així mateix, la unitat instructora de la PG‐ME ha d’informar a la víctima dona estrangera de quina és l’oficina d’estrangers on pot adreçar‐se per rebre informació i realitzar els tràmits corresponents per tal de regularitzar la seva situació administrativa. A Catalunya hi ha diferents oficines d’estrangeria, distribuïdes a les quatre províncies del territori català i que depenen directament de la subdelegació de Govern corresponent. El directori d’oficines d’estrangeria és pot consultar a l’adreça electrònica següent: www.mir.es/MIR/Directorio/Servicios_Perifericos/Cuerpo_Nacional_de_Policia/Oficinas_de_extranjeros/Cataluna/

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Alguns ajuntaments de Catalunya disposen de serveis específics d’atenció per a immigrants estrangers i refugiats on ofereixen informació de la documentació necessària a presentar, terminis i tràmits a realitzar per la seva sol∙licitud d’autorització provisional de residència i treball.

1.6.3.6 L’atestat policial

‐ La caràtula.

‐ Si l’atestat es tramet per judici ràpid :

o S’ha de marcar √ en la casella de judici ràpid de la capçalera de l’atestat, perquè quan s’imprimeixi la caràtula surti per defecte la caràtula de judici ràpid.

o En tots els atestats la caràtula ha seguir la següent forma:

o De cadascuna de les persones relacionades, s’ha de fer constar sota la línia de cada una d’elles, si han estat citades per comparèixer davant del jutjat competent, especificant el dia/hora.

o S’ha de detallar si ha estat citat l’advocat/da de la víctima i el denunciat/da o imputat/da, especificant el dia /hora.

o Si la víctima/denunciant sol∙licita l’ordre de protecció, s’ha de fer constar en majúscules i negreta.

S’ha de fer constar que la víctima ha estat informada de la possibilitat de ser assistida per OAVD Justícia: “s’informa a la persona perjudicada de la possibilitat de ser assistida, 30 minuts abans de la citació judicial, a la OAVD .

‐ Inici de l’atestat.

‐ L’atestat policial es podrà iniciar per diferents formes:

o Compareixença de la víctima / de la dotació policial actuant (tràmit 1001):

‐ Quan la víctima es presenta directament en dependències policials per denunciar .

‐ Quan els agents actuants compareixen a l’OAC/GAV.

o Diligència d’inici per telefonema (tràmit 2002):

‐ Quan la unitat instructora té coneixement del fet delictiu a través d’una comunicació telefònica, que també quedarà anotada al registre corresponent del Llibre de Telefonemes d’OAC/GAV. El número de telefonema s’haurà de fer constar en aquesta diligència. Per exemple, una trucada rebuda des de l’hospital, de serveis socials, etc.

‐ Per trucada telefònica de la víctima, informant dels fets constitutius de delicte. En aquest cas, posteriorment la víctima es citarà a dependències policials per escoltar‐la en declaració i continuar amb els tràmits de l’atestat policial.

o Diligència d’inici per minuta policial amb persona detinguda (tràmit 2200):

‐ Quan es deté a l’agressor/a per part dels efectius policials comissionats al domicili o al lloc on s’estigui cometent el fet delictiu. La dotació

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


policial actuant presentarà la persona detinguda a la unitat instructora corresponent i ha de redactar una minuta policial.

‐ També s’ha de realitzar una diligència d’inici per minuta policial quan efectius d’un altre cos policial practiquin una detenció, presentin la persona detinguda a la PG‐ME i redactin a les nostres dependències la minuta policial amb persona detinguda.

o Diligència d’inici per minuta policial sense persona detinguda (tràmit 2001):

‐ Quan una dotació policial intervé en una actuació policial que finalitza sense practicar la detenció, ha de lliurar la minuta policial al GAV/OAC de la seva comissaria, perquè es pugui iniciar la instrucció de l’atestat corresponent.

o Diligència d’inici ampliatòries (tràmit 2003):

‐ S’ha de realitzar diligència d’inici ampliatòries quan efectius d’una policia local es presenten a una comissaria de la PG‐ME i lliuren un atestat policial en el que es reflexa la seva actuació.

‐ L’atestat instruït per la PG‐ME haurà de ser ampliatori de l’atestat instruït per la policia local.

‐ Cos de l’atestat

a) Diligències obligatòries específiques en l’àmbit de la violència domèstica i violència de gènere.

o Diligència de resultat de la valoració policial del risc (VPR). ‐ És d’obligat compliment, en els casos de violència de gènere, fer constar quin és el resultat de la valoració policial del risc realitzada mitjançant el Sistema integral de seguimiento para víctimas de violencia de género (VIOGEN).

‐ En els casos de violència domèstica, si l’OAC/GAV realitza una valoració policial del risc, segons el seu criteri professional, pot utilitzar una diligència oberta (tràmit 2015) per fer constar la seva valoració i mesures de protecció adoptades, d’acord amb el punt 8 d’aquest PNT.

o Diligència de resultat de consulta del RCPVD (tràmit 2193):

‐ És una base de dades d’àmbit estatal, on es registren les persones que han estat víctimes o agressor/es relacionades amb expedients de violència de gènere i/o domèstica. En aquesta consten tots els procediments judicials en tràmit de l’estat espanyol i totes les ordres de protecció judicials, tant les que estan vigents, com les que han caducat o no han estat concedides.

‐ En aquesta diligència es farà constar el resultat de la consulta realitzada, tant si les persones hi consten com si no. En el cas que la consulta sigui positiva, és a dir, que hi constin les persones relacionades a l’atestat policial, s’adjuntarà el full corresponent amb la relació d’antecedents que figuren en l’esmentat registre.

o Diligència situació d’estada administrativa (tràmit 5077):

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


‐ Quan la persona detinguda, imputada i/o denunciada sigui estranger/a no comunitari/a, s’ha de realitzar la consulta a la UCRIF ‐ CNP . En els casos de persona detinguda la comunicació s’ha d’efectuar abans de transcórrer les 8 hores de la seva detenció per conèixer la seva situació administrativa.

‐ La consulta a la UCRIF‐ CNP es realitzarà seguint els criteris establerts entre les comissaries locals i/o provincials del CNP i les ABP de la PG‐ME.

‐ La sol∙licitud de l’estada administrativa es realitzarà mitjançant l’enviament per fax de l’Ofici CNP‐UCRIF (tràmit 4196).

‐ El resultat d’aquesta sol∙licitud ha de constar a la “Diligència de situació d’estada administrativa” (tràmit 5077).

Si la persona consultada pertany a algun país de la Unió Europea o ha signat l’Acord de Schengen, no s’ha de fer aquesta consulta. Actualment aquest països són:

Alemanya Àustria Bèlgica Bulgària Grècia

Dinamarca Espanya Estonià Eslovàquia Eslovènia

Finlàndia França Hongria Irlanda Islàndia

Itàlia Letònia Lituana Luxemburg Malta

Noruega Països Baixos Polònia Portugal Rep. Txeca

Regne Unit Romania Suècia Suïssa Xipre

o Diligència de tinença i comís d’armes i/o llicències (tràmit 2997) i diligència de no tinença d’armes i/o llicències (tràmit 2998):

En el cas que una persona detinguda, imputada i/o denunciada per un presumpte delicte relacionat amb la violència domèstica i violència de gènere no tingui ni armes de foc ni llicències per aquestes, es farà constar aquesta circumstància al cos de l’atestat mitjançant la diligència de no tinença d’armes i/o llicències (tràmit 2998). En el cas que si disposi d’armes de foc i/o llicència per aquestes es farà constar mitjançant la diligència de tinença i comís d’armes i/o llicències (tràmit 2997) En aquesta diligència s’hauran de fer constar les següents dades:

‐ Si li consten llicències d’armes o no. En cas afirmatiu es farà constar si s’han retirat i lliurat a la Intervenció d’armes de la Guàrdia Civil. Si la llicència o llicències d’armes que li constin no han estat retirades, cal exposar els motius pels quals no s’ha procedit a aquesta retirada. En el cas d’armes propietat de membres de la PG‐ME la unitat competent on lliurar l’arma és la Unitat d’Armes de la PG‐ME.

‐ Si li consta alguna arma de foc. En cas afirmatiu es farà constar si s’han retirat i lliurat a la intervenció d’armes o no. Es recorda que sempre que es procedeixi a comissar una arma, s’ha de comissar igualment la guia

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


corresponent. Si l’arma o armes que li constin no han estat retirades, cal exposar els motius pels quals no s’han retirat.

En aquest sentit, cal tenir present que el comís de l’arma és obligatori, d’acord amb els arts.127 CP i art.334 Lecrim, quan l’arma ha estat utilitzada per la comissió de la infracció penal denunciada. En el cas que l’arma no hagi estat utilitzada per cometre la infracció , atès el

contingut dels arts.13 Lecrim, 4RD 769/1987 i 67 LO 1/200425, i del punt 3

de l’apartat Actuació de la fase d’investigació policial del Protocol d’actuació de les forces i cossos de seguretat i de coordinació amb els òrgans judicials per a la protecció de les víctimes de violència domèstica i de

gènere 26 , i la funció de protecció de la víctima de la policia judicial, aquesta

ha de valorar la possibilitat de retirar cautelarment l’arma, quedant sempre reflectit, de manera expressa, mitjançant diligència, el motiu pel qual l’arma ha estat retirada cautelarment i el lloc de dipòsit. Correspon exclusivament a l’autoritat judicial la decisió de mantenir o no aquesta retirada cautelar realitzada per la policia. Per fer la consulta a la Sala de Coordinació Interpolicial de Catalunya (SCIC‐ SCC) és necessari disposar del DNI o del NIE de la persona (en el cas del NIE sense la lletra no es pot fer la consulta). Amb passaport només podrien tenir armes les persones que estiguin en trànsit a territori espanyol. Aquest es tracta d’un permís que es concedeix de manera excepcional i només és vàlid per uns dies per aquelles a persones que disposen de permís d’armes al seu país. Per realitzar la consulta a la SCIC s’enviarà :

‐ Correu electrònic a l’ [email protected] ‐ Número de telefonema, ‐ Unitat sol∙licitant i extensió de contacte ‐ DNI i NIE (amb lletra). ‐ En el cas que s’hagi comissat una arma i es vulgui saber qui n’és

el titular, també es facilitarà a la SCIC el número de sèrie de l’arma, el tipus, marca i model.

En els casos en què el/la autor/a hagi de portar armes per raó del seu lloc de treball, bé per pertànyer a les Forces i Cossos de Seguretat, bé per desenvolupar la seva feina en l’àmbit de la seguretat privada, etc., ha d’informar al seu superior jeràrquic dels fets en què s’ha vist implicat. Les armes de dotació de membres de cossos policials (PG‐ME, CNP, Guàrdia Civil, Forces Armades, etc...) no consten en aquesta base de dades ja que cada cos té una base de dades independent. En aquests casos, la retirada es farà efectiva mitjançant els comandaments corresponents i sempre ha de quedar reflectit en diligències la situació de l’arma (si ha estat retirada i on resta dipositada).

o Diligència de procediments policials anteriors en l’àmbit de la violència de gènere/domèstica

S’ha d’afegir a l’atestat una diligència oberta amb el títol Diligència de procediments policials anteriors per violència familiar.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Si la víctima ha denunciat anteriorment per algun fet relacionat amb violència domèstica i/o gènere, sigui a la PG‐ME o en qualsevol altre cos policial, s’ha de relacionar en aquesta diligència de forma cronològica. També s’ha de fer constar si la persona detinguda, imputada o denunciada havia estat relacionada amb anterioritat en fets instruïts dins de l’àmbit de la violència domèstica/gènere. La informació que aquí ha de constar és:

‐ Núm. d’atestat i unitat instructora. ‐ Motiu de la instrucció. ‐ Localitat i data. ‐ Motiu pel qual està implicada aquesta persona (qualitat o rol que

té en aquest atestat policial).

Cal diferenciar aquesta diligència amb la diligència d’antecedents que s’omple al fer la tramesa, ja que en aquella només hi consten les detencions, en canvi en aquesta, hi consten els atestats (amb persones detingudes, imputades o denunciades) on hi han estat implicats/des tant la víctima com el presumpte autor/a dels fets.

o Diligència d’antecedents: S’han de fer constar el nombre total d’antecedents que els constin pels diferents cossos de seguretat (CNP, GC i PG‐ME) i, en concret, cal detallar els cinc últims existents entre els tres cossos policials. Aquesta diligència juntament amb la diligència de procediments policials anteriors en l’àmbit de violència domèstica / gènere tenen molta importància perquè poden fonamentar , entre d’altres motius, el judici de l’autoritat judicial per apreciar la circumstància de l’habitualitat de l’art. 173.2 CP, i l’adopció de les mesures cautelars , respecte el/la presumpte autor/a dels fets, bé les de l’art. 544 bis Lecrim (prohibicions d’aproximació o residència )o la de l’art. 503 Lecrim (presó provisional).

o Diligència de citacions En una diligència oberta s’haurà de fer constar que la víctima ha estat citada amb la data, hora i el jutjat on ha estat citada. També ha de constar si s’ha citat o no un lletrat per la seva assistència en seu judicial, amb el número de telefonema corresponent i que ha estat informada de la possibilitat de ser assistida 30 minuts abans de la citació judicial a l’ OAVD de Justícia. En quant a la persona denunciada també es farà constar que s’ha citat el seu lletrat i la data, hora i jutjat on han estat citats.

b) Altres diligències:

o Diligència d’Informe (tràmit 2036) o Diligència oberta (tràmit 2015)

S’ha de fer constar en la Diligència d’Informe (tràmit 2036) o en la Diligència oberta (tràmit 2015) , tota aquella informació rellevant per a la instrucció de l’atestat i que no es recull en les diligències esmentades anteriorment. Exemple de tipus d’informació que es podria fer constar seria:

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


o Si la víctima presenta lesions es realitzarà reportatge fotogràfic, sempre amb el seu consentiment i es farà constar a la seva declaració.

o Fer una referència a l’estat emocional en què es troba la víctima (angoixa, por, atemoriment, etc.) i també del presumpte autor/a dels fets (manca de penediment, agressivitat, pèrdua d’autocontrol, etc.) sempre partint de dades objectives (no emetre judicis de valor, ni punts de vista subjectius).

‐ Es pot donar el cas que la víctima manifesti a l’instructor de les diligències que anteriorment hagi estat víctima de maltractament per part de l’autor/a dels fets, i que per aquesta raó va ser atès/a en algun centre hospitalari o centre d’atenció primària, malgrat que en aquell moment no hagués presentat denúncia. En aquest cas, a criteri de l’instructor, es pot contactar, prèvia autorització escrita de la persona denunciant, amb el centre hospitalari o centre d’atenció primària corresponent, als únics efectes de confirmar les dates i els motius pels quals aquella persona va ser atesa, i deixant constància, mitjançant diligència informativa. Cal tenir en compte que si l’òrgan judicial competent ho considera convenient, oficiarà al centre sanitari perquè lliuri la informació.

‐ Si serveis socials té coneixement del cas i situació personal de la víctima/denunciant.

‐ Si la víctima i la persona denunciada/detinguda reben algun tipus de tractament psicològic/psiquiàtric.

‐ Si persones properes al seu entorn tenen coneixement de la seva situació de maltractaments (per tal de comprovar habitualitat, intensitat o qualsevol altra informació rellevant de la seva rutina diària.)

‐ Si per localitzar la víctima, l’autor/a o el testimoni s’ha fet gestions i no ha estat possible contactar‐hi es farà constar especificant‐les.

‐ Si es produeix algun fet significatiu durant la instrucció de les diligències (exemple: trucada de l’autor/a a la víctima quan aquesta està declarant...), es podrà fer constar en diligència.

o Diligència d’Informació del Servei d’Atenció a Homes (SAH).

Es farà constar en diligència oberta (tràmit 2015) que l’instructor de les diligències, prèvia valoració de cada cas, informarà verbalment a la persona detinguda, imputada o denunciada que pot acollir‐se als programes de servei d’atenció a homes (no es posarà la paraula agressor). Existeixen dues entitats a Barcelona que ofereixen aquest tipus de servei per tot Catalunya: ‐ AGI (Consell de Cent núm. 290, pis 3, porta 2 de Barcelona, Tel

93.488.08.45) ‐ IGENUS (carrer Enric Granados núm. 116, pis 3, porta 2 de Barcelona ,

Tel 93.237.41.83) Es lliurarà una còpia a la persona detinguda, imputada o denunciada dels díptics informatius d’aquestes entitats, que es troben a disposició en les dependències dels GAV de les ABP

o Diligència de Tramesa

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


En el supòsit que hi hagi una persona detinguda, la documentació que s’ha d’annexar de manera obligatòria serà: ‐ Minuta policial amb persona detinguda. ‐ Acta N01 d’informació a la persona detinguda sobre els seus drets. ‐ lnforme mèdic de la persona detinguda (quan n’hi hagi) ‐ Documents I24 i I25. En tots els atestats, s’ha de fer constar a l’apartat Signifiquen la següent

informació: ‐ Si la víctima ha estat citada o no per comparèixer en seu judicial, amb

la data i hora. ‐ Si la víctima sol∙licita o no ordre de protecció, amb majúscules i

negreta ‐ Si la víctima ha estat citada als JVSD significarem que: “S’informa a la

persona perjudicada de la possibilitat de ser assistida, 30 minuts abans de la citació judicial, a la OAVD”.

‐ Si la persona imputada/denunciada ha estat citada o no per comparèixer en seu judicial, amb la data i hora.

‐ Si s’ha realitzat ofici independent amb l’adreça protegida de la víctima. En aquest cas només es farà constar que es tramet ofici adjunt a l’atestat, en cap supòsit es deixarà constància a la diligència de tramesa de l’atestat del contingut de l’ofici.

‐ Si els testimonis han estat citats o no per comparèixer davant del jutjat competent amb la data i hora.

‐ Si s’han intervingut objectes i on han estat lliurats. ‐ Si els advocats/des de les persones relacionades en diligències i citades

per comparèixer davant del jutjat competent han estat citats. ‐ En el cas que la víctima refusi assistència lletrada a seu judicial, fer

constar que no desitja lletrat per la seva assistència. ‐ Si la persona imputada/denunciada no ha estat localitzada i per tant no

ha estat citada, s’ha de fer constar que s’han realitzat gestions per tal de localitzar‐la i que les gestions han estat negatives.

Annexos

o Actes de declaració. Totes les actes de declaració de les persones implicades s’annexaran a l’atestat, aquestes poden ser l’acta de declaració de la víctima, dels testimonis, de la persona imputada/denunciada o de la persona detinguda. En les declaracions de persones detingudes/imputades/denunciades, el/la lletrat/da que en dependències policials assisteixi a una persona detinguda, imputada o denunciada se’l citarà per comparèixer al jutjat fent‐ho constar a la mateixa declaració de la persona assistida. L’acta haurà de ser signada per totes les persones que han intervingut. Exemple: “...Que aquesta instrucció informa la Sr. XXX i al seu lletrat amb número de col∙legiat XXX que estan citats per comparèixer a les XXX hores del dia XXX al Jutjat XXX, amb motiu de celebració de judici per les presents diligències.”

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


En les declaracions de testimonis que siguin familiars directes de la persona detinguda/’imputada o denunciada, cal informar‐los del contingut de l’article 416 de la LECr relacionat amb la no obligatorietat de declarar.

o Ofici tramitació interior (tràmit 4023)

En el cas que la víctima no torni al domicili i es traslladi a una casa d’acollida o d’un familiar, es redactarà ofici a l’interior d’atestat que es lliurarà, mitjançant sobre tancat, a l’autoritat judicial competent i al Ministeri Fiscal. En aquest ofici es deixarà constància de la residència de la víctima, amb la finalitat de què pugui ser citada en el seu moment i que no sigui localitzada pel presumpte autor/a dels fets, el qual en ocasions té accés a les actuacions judicials a través del seu advocat. En aquest ofici també s’ha de reflectir la situació en la que queden els menors. Si la víctima té aquesta nova adreça i per prevenció no desitja fer‐la constar en diligències es gravarà a l’aplicació informàtica com a adreça víctima (és un nou camp a l’apartat on es tria si és adreça habitual o temporal). D’aquesta manera es pot consultar l’adreça però mai es podrà imprimir en diligències . Les minutes policials amb o sense persones detingudes i tots aquells altres documents que s’hagin de presentar a l’autoritat judicial o fiscal seran incorporats com annexos del cos de l’atestat (informes facultatius, informes socials, psicològics, fotografies...).

o Actes de citacions: ‐ Acta N10 Citació per a judicis ràpids per falta. És important lliurar a la

persona denunciat/da aquesta acta per evitar nul∙litats judicials per defecte de forma.

‐ Així mateix també s’ha de lliurar l’acta N 11 Citació per a judicis ràpids per delicte.

1.6.3.7 Particularitats de l’atestat

‐ Còpies dels atestats

L’original de l’atestat s’adreçarà a l’autoritat judicial competent, acompanyat de còpies complertes pel Ministeri Fiscal, en funció dels criteris establerts a cada partit judicial. Si a l’atestat es reflecteixen fets dels quals es dedueixen interessos de menors desprotegits, desemparats o en situació de risc, caldrà adreçar una còpia a la secció de menors de la fiscalia corresponent, que d’acord amb la Instrucció 1/2009 , sobre l’organització dels serveis de protecció de les seccions de menors, del Fiscal General de l’Estat, ha de considerar‐se unificada en sentit funcional del terme, ja que estén la seva competència tan a l’àmbit de reforma com de protecció. Per tant, s’ha de fer constar a la diligència de tramesa i a la caràtula únicament que aquestes diligències són adreçades a la fiscalia de menors de XXX, independentment del fet instruït.

‐ Comissió de detenció

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Quan l’instructor/a de les diligències consideri que s’ha de detenir a la persona denunciada, i la persona a detenir tingui el seu domicili a Catalunya, el procediment a seguir serà el determinat al PRO 007 Instrucció d’atestats amb persones detingudes. Si es vol comissionar la detenció a un altre cos policial fora de Catalunya, el procediment a seguir és el següent: L’OAC/GAV ha de realitzar un formulari S07 signat pel cap d’OAC o el cap de la Unitat d’Investigació de la seva ABP. Seguidament, s’ha de realitzar un ofici, signat pel cap de l’ABP, que s’adreçarà a la Unitat de Documentació Interpolicial (UDI) de la Sala de Coordinació Interpolicial de Catalunya (SCIC) per a que li donin el tràmit corresponent. Si la PG‐ME vol realitzar la detenció fora de Catalunya, el procediment és el previst per la Subcomisión de Policia Judicial.

‐ Canvi de partit judicial En els casos instruïts en l’àmbit de la violència de la parella. Quan l’Instructor de les diligències policials tingui motius raonablement suficients per creure en l’existència d’un fet que presenta els caràcters de delicte, amb pena senyalada en abstracte superior als tres anys, acordarà la detenció de la persona denunciada. Quan l’Instructor, respecte aquells delictes, amb pena senyalada en abstracte inferior a tres anys, consideri que la persona denunciada, de la qual consti la identitat i el domicili, ha participat en aquell fet, valorarà la procedència de la seva detenció , tenint en compte a més el perill de fugida i la possibilitat de destruir proves que dificultin l’esbrinament de fets. Si la unitat instructora considera que s’ha de procedir a la detenció , cal tenir en compte, a efectes de la presa de declaració a la persona detinguda i el seu passi a disposició judicial que:

o En l’àmbit de les infraccions penals en matèria de violència de gènere:

o Si la detenció es produeix en un partit judicial diferent del lloc on s’ha presentat l’atestat o del lloc on s’està instruint l’atestat, només es demanarà canvi de partit judicial , si el partit judicial del domicili de la víctima i el partit judicial del jutjat que ja coneix

de la causa o de la unitat

policial instructora que està elaborant l’atestat coincideixen.

o En cas de coincidència , la unitat instructora ha de sol∙licitar un canvi de partit judicial al jutjat de violència sobre la dona en funcions de guàrdia del lloc on s’ha produït la detenció. Seguidament demanarà autorització al jutjat de violència sobre la dona en funcions de guàrdia del partit judicial del jutjat que ja coneix de la causa o de la unitat policial instructora que està elaborant l’atestat.

o En cas que no hi hagi coincidència , o que l’òrgan judicial competent hagi denegat la sol∙licitud de canvi de partit judicial, caldrà fer‐ho constar, mitjançant diligència, tan en l’atestat elaborat per la presentació de la denúncia, com en l’atestat o diligències ampliatòries elaborades per la detenció. A més, en aquests casos caldrà presentar, de manera coordinada, és a dir, en la mateixa data, els atestats o diligències ampliatòries als jutjats corresponents, fent constar aquesta circumstància.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Exemples:

Senyora que viu a Granollers, denuncia a Granollers però el denunciat se’l deté a Girona. Sí que es demanarà canvi de partit judicial. Senyora que viu a Granollers, denuncia a Sabadell, però el denunciat se’l deté a Girona. No es demanarà canvi de partit judicial. Senyora que viu a Granollers, denuncia a Sabadell, però el denunciat se’l deté a Granollers. No es demanarà canvi en el partit judicial.

En l’àmbit de les infraccions penals en matèria de violència domèstica i d’acord amb el que s’indica al PRO007 Instrucció d’atestats amb persones detingudes:

o Si la detenció es produeix en el territori d’un partit judicial diferent del lloc on s’està elaborant l’atestat, la unitat instructora ha de sol∙licitar un canvi de partit judicial al jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia del lloc on s’ha produït la detenció. Seguidament s’ha de demanar al jutjat on es vol presentar la persona detinguda l’autorització corresponent. En cas que sigui atesa la sol∙licitud, la persona detinguda ha de ser trasllada on estigui ubicada la unitat instructora. Aquesta ha d’informar el jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia on es trobi custodiada en aquest moment la persona detinguda i ha de seguir les seves ordres en quant a la disposició judicial d’aquesta.

o En cas que el jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia del lloc on s’ha produït la detenció denegui la sol∙licitud de canvi de partit judicial, caldrà fer‐ho constar, mitjançant diligència en els dos atestats, en l’atestat elaborat per la presentació de la denúncia i l’atestat elaborat per la detenció , als jutjats corresponents.

En qualsevol cas , ja sigui per diligències instruïdes per violència de gènere o domèstica, els funcionaris instructors de les diligències seguiran els criteris generals o bé les ordres particulars que provinguin de l’Autoritat judicial del partit judicial del lloc on s’hagi produït la detenció.

‐ Confidencialització de les diligències

La confidencialització de les diligències policials és un procediment excepcional i restringit. En els casos d’interlocutòria judicial que disposi el secret de les actuacions, la confidencialització opera de manera automàtica. En els casos de què alguna de les persones implicades siguin d’especial rellevància pel seu caràcter públic, per ser membres de forces i cossos de seguretat o en aquells casos que per alguna raó especial es determini (tipus d’infracció, etc), la PG‐ME haurà de confidencialitzar les diligències, prèvia valoració de les circumstàncies del cas concret.

o La sol∙licitud de confidencialització no urgent s’ha d’adreçar la sol∙licitud mitjançant document PI11 a la bústia de correu del/ de la Cap de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana de la DTSC [email protected] .

Per la sol∙licitud de confidencialització urgent en horari de 17:30h a les 09:00h de dilluns a divendres o durant els caps de setmana o festius, és imprescindible:

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


o Enviar el document normalitzat de sol∙licitud de confidencialització PI 11 a la bústia [email protected],

o Avisar per telèfon al grup de Monitor d'Assenyalaments de l'AEDP de la DSIP (extensió 23177).

En els dos supòsits, el responsable de signar i enviar la sol∙licitud per correu informàtic serà el Cap de l’ABP, o en el seu defecte, el Cap d’unitat, el cap de grup o el responsable de torn de l’OAC.

1.7 Ordres judicials de protecció

L’ordre de protecció l’emet l’autoritat judicial competent i es pot fer valer davant qualsevol autoritat o administració pública, per la qual cosa els/les membres de la PG‐ME han de tenir present que:

‐ Les mesures cautelars de protecció, ja siguin de caràcter penal, civil o socials són dictades per l’autoritat judicial competent.

‐ Les mesures cautelars de caràcter penal que es poden imposar al presumpte

agressor són:

o Prohibició de residència en un lloc determinat (barri, municipi, província, comunitat autònoma).

o Prohibició de trobar‐se en determinat lloc (barri, municipi, província, comunitat autònoma).

o Prohibició d’apropar‐se a la víctima o a terceres persones.

o Prohibició de comunicar‐se amb determinades persones

Aquestes mesures, de caire provisional, tenen una cobertura i temporalitat determinada que vénen especificades en la mateixa interlocutòria i poden ser objecte de modificacions en funció que variïn les circumstàncies que es van tenir en compte a l’hora d’adoptar la mesura en qüestió. Aquesta provisionalitat i modificabilitat de les mesures acaba amb el contingut de la sentència definitiva i ferma que es dicti, sense perjudici que pugui donar lloc a un altre procediment de modificació de mesures. L’autoritat judicial també pot decretar la protecció policial preventiva de la víctima. Les mesures cautelars de caràcter civil han de ser sol∙licitades per la víctima o el seu representant legal. El Ministeri Fiscal les pot sol∙licitar si hi ha fills menors o incapacitats. L’autoritat judicial que instrueixi la causa ha d’escoltar en audiència la víctima i el presumpte agressor en un termini màxim de 72 hores i dictar l’ordre de protecció, si escau. Les mesures cautelars civils adoptades tenen una vigència de 30 dies. Si la víctima presenta demanda judicial davant l’autoritat civil, es prorroguen 30 dies més. Aquestes mesures poden ser del tipus:

‐ Atribució d’ús de l’habitatge familiar a la víctima.

‐ Determinació del règim de custòdia, visites, comunicació i estada dels fills.

‐ Determinació del règim de prestació d’aliments.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


L’ordre de protecció implica el deure d’informar la víctima permanentment sobre la situació processal de la persona imputada i de les mesures cautelars de protecció adoptades, per part de les Oficines d’Atenció a la Víctima del Delicte del Departament de Justícia. D’acord amb les ordres judicials , la PG‐ME estableix el nivell de protecció:

‐ Pels supòsits de violència domèstica , en funció de la valoració del risc interna que s’hagi determinat.

‐ En els casos de violència de gènere, quan s’hagin produït les adaptacions jurídiques i tècniques adients s’haurà d’atendre als criteris de valoració del risc d’acord amb la Instrucció 5/2008, de Secretaria d’Estat de Seguretat, per la que es modifica la Instrucció 10/2007, de 10 de juliol. Aquesta instrucció es regularà mitjançant normativa interna específica.

S’ha de comunicar immediatament a l’òrgan judicial la represa de la convivència entre la víctima i el presumpte agressor/a, el trasllat de residència o la renúncia de la víctima a l’estatus de la protecció, sens perjudici que la nova situació pugui donar lloc a la instrucció de diligències per un presumpte trencament de condemna o mesura cautelar, previst a l’art. 468 CP. Amb l’objecte de protegir a la víctima, l’autoritat judicial pot acordar mesures cautelars mitjançant interlocutòria així com penes privatives de drets i prohibicions (de l’art. 48 CP) mitjançant sentència. Les mesures de protecció que s’adoptaran policialment s’estructuren en diferents nivells de protecció policial. A nivell genèric, la PG‐ME ha d’assumir les actuacions encaminades a garantir la protecció de la víctima a partir de l’orde de protecció judicial. A nivell operatiu, a partir d’aquesta valoració, cada ABP haurà d’articular els seus recursos per donar cobertura als diferents nivells de protecció, en el supòsit que la protecció superi l’àmbit competencial d’una ABP correspondrà al sots cap regional coordinar les proteccions. Per aquesta tasca disposarà dels efectius del GRAV per ajudar‐li en la tasca de coordinació. Pel que fa a les ordres de protecció emeses per l’autoritat judicial, cal tenir en compte que la unitat policial de la PG‐ME que rebi una resolució de l’ordre de protecció (normalment és el grup de requeriments de cada ABP) ha d’introduir immediatament a l’aplicació Requeriments el requeriment i assignar‐lo a la unitat competent territorialment. Aquest extrems també s’hauran de comunicar al GAV per tal d’actualitzar el seguiment que es faci d’aquesta víctima.

1.8 Actuacions policials posteriors a l’atenció a la víctima.

1.8.1 Nivells policials de protecció / seguretat

Moltes interlocutòries emeses per l’autoritat judicial no concreten quin tipus de protecció requereix una víctima, la qual cosa fa necessari efectuar un estudi previ per determinar els factors de risc de la víctima.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Tant l’estudi com l’execució de la protecció els han de portar a terme des de l’ABP els GAV/OAC. En els casos de violència domèstica, la PG‐ME farà la valoració de risc en funció dels criteris interns que s’hagin determinat. En els casos de violència de gènere, es farà quan s’hagin produït les adaptacions jurídiques i tècniques adients, és a dir, s’haurà d’atendre als criteris de valoració de risc que es troben al protocol per a la valoració policial del nivell de risc de violència contra la dona, d’acord amb la Instrucció 5/2008, de Secretaria d’Estat de Seguretat, per la que es modifica la Instrucció 10/2007, de 10 de juliol. Aquest procediment es regularà mitjançant normativa interna en una instrucció o pauta operativa específica sobre el “Sistema de Seguiment Integral dels casos de violència de gènere” del Ministeri de l’Interior. A nivell operatiu, a partir d’aquesta valoració, cada ABP haurà d’articular els seus recursos per donar cobertura als diferents nivells de protecció. En el supòsit que la protecció superi l’àmbit competencial d’una ABP correspondrà al sots cap regional coordinar les proteccions. En aquesta tasca de coordinació cal que col∙laborin els efectius del GRAV de la regió policial afecta. Les proteccions policials iniciades d’ofici per raons d’urgència per part de la PG‐ME o per interlocutòria judicial, es classifiquen en els nivells següents:

‐ Primer nivell: risc alt, protecció policial 24 hores

‐ Segon nivell: risc mitjà, protecció policial què consisteix en la concertació d’horaris amb la víctima.

‐ Tercer nivell: risc baix, a requeriment de la víctima mitjançant el telèfon d’emergències 112.

1.8.2 Acompanyaments policials al domicili

1.8.2.1 Acompanyaments a la víctima.

Els acompanyaments de la víctima al domicili per recollir els seus efectes personals s’han de fer respectant les previsions constitucionals relatives a la inviolabilitat del domicili.

Els supòsits en què els membres de la PG‐ME es poden trobar són:

‐ Que l’autoritat judicial hagi emès una interlocutòria autoritzant l’entrada al domicili per recollir els efectes personals de la víctima. La dotació policial ha d’accedir al domicili per garantir la integritat de la víctima i aquest/a recollir els seus efectes personals (no cal el consentiment de les persones que viuen al domicili).

‐ Que el/la presumpte autor/a dels fets es trobi en el domicili i que aquest/a doni el consentiment per a que la dotació policial actuant entri al domicili. S’ha de deixar constància del consentiment de l’autor/a per escrit. La víctima ha de recollir els seus efectes personals i la dotació policial ha d’accedir al domicili per garantir la seva integritat.

‐ Que el/la presumpte autor/a es trobi en el domicili i no doni el seu consentiment per a que la dotació policial entri al domicili acompanyant a la víctima. La dotació policial ha de sol∙licitar el corresponent manament d’entrada

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


a l’autoritat judicial competent o bé s’ha d’esperar a l’exterior del domicili, a la zona comunitària, mentre la víctima recull els seus efectes personals.

‐ Que el /la presumpte autor/a no es trobi en el domicili. La dotació policial ha d’acompanyar a la víctima al seu domicili perquè pugui recollir els seus efectes personals. L’acompanyament ha de finalitzar en la zona comunitària de l’edifici o en l’espai públic que constitueix el carrer on es trobi ubicat el domicili.

‐ Que el/la presumpte autor/a es trobi detingut/uda. La dotació policial ha d’acompanyar la víctima al seu domicili perquè pugui recollir els seus efectes personals. L’acompanyament ha de finalitzar en la zona comunitària de l’edifici o en l’espai públic que constitueix el carrer on es trobi ubicat el domicili.

És important que en aquest moment la víctima no es deixi per recollir objectes o documents que posteriorment li puguin ser necessaris i que puguin generar un nou servei d’acompanyament policial, com per exemple la seva documentació personal, targetes mèdiques, medicaments, llibretes d’estalvis (al seu nom), roba, etc. L’adjudicació dels béns la determina l’autoritat judicial, per la qual cosa la víctima, en recollir les seves pertinences s’ha de limitar als objectes de caire personal i de primera necessitat. La presència policial al lloc no ha de servir a la víctima per emportar‐se joies, televisor, vídeo o altres objectes de valor que no són de primera necessitat.

Només en els supòsits que ho requereixi l’autoritat judicial, la dotació policial ha de realitzar una acta (A10) per deixar constància dels efectes que s’emporta la víctima de l’interior del domicili. Aquesta acta s’ha d’adjuntar al requeriment judicial o a l’atestat policial que ha motivat aquesta actuació.

1.8.2.2 Acompanyaments a l’autor/a dels fets.

En determinades ocasions, l’autoritat judicial pot instar a la PG‐ME, mitjançant requeriment, a que acompanyi i entri al domicili del presumpte autor/a dels fets i la víctima, per tal de recollir efectes de caràcter personal del primer.

En aquests supòsits un dels objectius principals és la protecció de la víctima, per aquest motiu, abans de realitzar l’acompanyament, aquests fets s’han de posar en el seu coneixement.

La víctima ha de valorar la idoneïtat d’estar present en el domicili en el moment que l’autor/a dels fets és acompanyat per una dotació policial per tal de recollir efectes.

En el supòsit que la víctima també estigui present, la dotació policial ha de vetllar per la seva integritat física, durant el temps que el presumpte autor/a dels fets es trobi present a l’interior del domicili.

Els efectes que l’autor/a ha de recollir seran igualment aquells de caràcter personal, excepte que el requeriment de l’autoritat judicial determini el contrari.

Una vegada hagi finalitzat l’acompanyament, la dotació policial ha de realitzar una acta (A 10), la qual s’ha d’adjuntar a l’escrit de formalització de resposta del requeriment.

1.8.3 Abandonament del domicili per part de la víctima

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Després de la reforma legislativa que va crear l’ordre de protecció, s’ha aconseguit que moltes de les víctimes no abandonin el seu domicili, en detriment de l’autor/a, ja que se’ls hi atribueix l’ús del domicili com a mesura provisional. Malgrat això, la víctima pot quedar en situació de desemparament si no pot tornar al domicili en el qual conviu amb l’autor/a per por a les represàlies d’aquest o del seu entorn familiar. També pot quedar‐se sense mitjans econòmics en dependre totalment dels recursos de l’autor/a. S’ha d’incidir en la informació a la víctima sobre la possibilitat d’abandonar el domicili conjugal sense la pèrdua de drets. Cal recordar que perquè la víctima pugui accedir a un acolliment d’urgència no cal que presenti denúncia. Si el seu domicili és en un lloc diferent on es presenta la denuncia es podran adreçar igualment a aquest servei, però l’acollida depèn dels acords d’aquest servei amb el del municipi del qual provingui. En la mesura que sigui possible, és aconsellable que pugui ser acollida per familiars o amics, sempre tenint present que en cas de perill és en els domicilis de les persones més properes (pares, germans) on primerament podria anar l’agressor/a a trobar‐la.

És important que l’instructor/a de les diligències tingui coneixement en tot moment del lloc on la víctima estableix la seva residència i d’un telèfon de contacte.

1.9 Seguiments en l’àmbit de la violència domèstica

Concepte: Accions que fan els/les membres de la PG‐ME per vetllar per la seguretat de les víctimes de la violència domèstica. La qualitat en la fase de seguiment del cas d’una víctima, ha de passar perquè aquesta tingui confiança i seguretat en el cos policial que li dóna aquest servei. El seguiment a la víctima l’ha de realitzar els efectius del GAV, prioritzant que tingui un policia referent durant tot el procés. El contingut i detall de l’atenció a la víctima es reflecteix en l’obertura d’un cas/expedient d’investigació a l’aplicació NIP Investigació, sempre que es tingui coneixement de la presumpte comissió d’un il∙lícit penal. Aquesta aplicació permet realitzar un seguiment periòdic i personalitzat, anotant totes les incidències que es produeixen. El seguiment a la víctima ha de permetre conèixer la següent informació:

‐ Saber què ha passat després d’haver presentat la denúncia.

‐ Si l’autor/a dels fets l’ha molestat.

‐ Si s’han reconciliat o tornen a viure junts.

‐ Quin advocat l’està assistint.

‐ Saber si serveis assistencials tenen coneixement del seu cas. En cas afirmatiu, saber quin és el seu professional de referència.

‐ Dades personals que poden ser d’interns per a la seva protecció: horaris i adreça laboral, itineraris que segueix, etc.

‐ En cas de tenir fills, centre on estan escolaritzats.

El/la membre encarregat/da del seguiment ha d’informar a la víctima del següent:

‐ Del que signifiquen les mesures cautelars atorgades judicialment.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


‐ De les mesures d’autoprotecció.

‐ De l’existència del servei de teleassistència (TAM), adreçant‐la al servei corresponent perquè el pugui sol∙licitar.

‐ Dels recursos assistencials adients segons demanda i necessitats de cada cas.

‐ Del telèfon d’urgències 112.

‐ Del telèfon de contacte amb el referent policial.

‐ Dels drets que tenen d’acord amb la legislació vigent en aquesta matèria.

El seguiment no consisteix només en contactar amb la víctima, sinó que també és molt important estar en contacte amb els diferents professionals implicats. Mantenir oberta la xarxa de professionals que treballen en un mateix cas redueix la victimització secundària i augmenta la confiança de la víctima cap al professional de referència. El contacte amb la víctima es pot realitzar mitjançant una entrevista personal o telefònica. L’entrevista personal es pot dur a terme a dependències policials o al domicili de la víctima. Els efectius del GAV o qui determini el cap de l’ABP han de realitzar acompanyaments a la víctima , com per exemple assistència a judicis, recollida d’efectes personals, trasllat a casa d’acollida, etc.

1.10 Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte del Departament de Justícia

La Resolució JUI/3338/2003, de 30 d’octubre, per la qual es dóna publicitat a l'Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 21 d’octubre de 2003, pel qual s’estableixen els punts de coordinació de les ordres de protecció de les víctimes de violència domèstica, disposa, entre d’altres aspectes que les oficines d'Atenció a la Víctima del Delicte depenents de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil es constitueixin en el punt de coordinació que requereix l’apartat 8 de l’article 544 de la Llei d’enjudiciament criminal, i al qual el jutge ha de notificar les ordres de protecció de les víctimes de violència domèstica amb la finalitat de garantir l’agilitat de les comunicacions per a la seva execució. L'oficina, un cop rebuda l’ordre de protecció, s’ha de posar en contacte amb la víctima per informar‐la dels recursos i serveis públics que es troben a la seva disposició i derivar‐la als organismes competents, si escau.

D’acord amb el Programa marc d’ordenació de l’atenció integral de les víctimes de l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte (OAVD) depenents de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, de juny de 2009, són el punt de coordinació de les ordres de protecció, i tenen, entre d’altres, les següents funcions:

‐ Han de tenir coneixement de les ordres de protecció dictades pels òrgans judicials.

‐ Han de contactar amb aquelles víctimes a les quals s’ha imposat una mesura de protecció.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


‐ Han d’informar les víctimes amb mesures de protecció, de la seva vigència i contingut, així com de la situació penitenciària i penal del seu o de la seva agressor/a.

Les OAVD, per detectar les necessitats de la víctima i facilitar‐hi l’accés als recursos més adequats han de donar una atenció integral:

‐ Des de l’àmbit social

‐ Des de l’àmbit psicològic

‐ Des de l’àmbit judicial

Aquestes oficines i els secretaris judicials són els encarregats de comunicar a la víctima les mesures que s’adoptin judicialment o administrativament, referents al canvi de situació de l’imputat/ada, així com sobre la vigència i l’abast de les mesures cautelars adoptades i especialment de la situació penitenciària del presumpte autor/a

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


TEMA 2 Intervenció de substàncies estupefaents en l’àmbit de la 1/1992: (PNT 047 Codi nou 204) 2.1. Identificació de la infracció comesa 2.1.1 Tipus d’infraccions administratives previstes a la Llei orgànica 1/1992 • L’article 25 preveu com a infracció greu:

‐ El consum de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques en llocs, vies, establiments o transports públics.

‐ L’abandonament en els esmentats indrets dels útils i instruments utilitzats per al consum de les esmentades drogues o substàncies.

‐ La tinença il∙lícita d’aquestes drogues o substàncies, sempre que no constitueixi infracció penal.

• L’article 23.i) preveu com a infracció greu:

‐ La tolerància o falta de diligència per impedir el consum il∙legal de substàncies estupefaents o de traficar‐hi dins de locals o establiments públics, per part dels seus propietaris, administradors o encarregats.

2.1.2 Diferenciació entre infracció penal i administrativa 2.1.2.1 Diferència entre infracció sancionable a la Llei orgànica 1/1992 i delicte tipificat al Codi penal com a delicte contra la salut pública

La diferència bàsica entre la simple infracció administrativa per tinença i consum de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques i el delicte contra la salut pública tipificat a l’article 368 del Codi penal la trobem en la finalitat última en relació amb la possessió de la substància:

‐ consum propi (infracció administrativa) ‐ traficar, promoure, afavorir o facilitar‐ne el consum, o cultivar o elaborar

aquestes substàncies (infracció penal) Els indicis que hem de cercar amb la finalitat de poder determinar si ens trobem davant d’una infracció penal són, entre d’altres:

o tipus i quantitat de substància o si la substància es troba disposada en dosis o a l’engròs o tinença de diversos tipus de substància o possessió de molts diners en bitllets petits i en diversos llocs o possessió de balances o estris per tallar la substància o manifestació de les persones presents al lloc o manifestació de testimonis aliens a les persones identificades o allò que pugui observar la dotació actuant

2.1.2.2 Diferència entre infracció sancionable a la Llei orgànica 1/1992 i falta penal tipificada a l’article 630 del Codi penal

L’article 630 del Codi penal sanciona l’abandonament de xeringues o altres instruments perillosos de manera que puguin ocasionar danys a les persones o contagiar malalties o en llocs freqüentats per menors. La diferència amb la infracció administrativa rau en el fet que:

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


‐ Pel que fa a l’objecte, el precepte penal només preveu l’abandonament de xeringues o altres instruments perillosos. En canvi, la infracció tipificada a la Llei orgànica 1/1992 fa referència a tots els estris o instruments utilitzats per al consum de drogues tòxiques, substàncies estupefaents o substàncies psicotròpiques.

‐ Pel que fa a la conducta, el precepte penal només és d’aplicació si l’abandonament es fa de manera o en circumstàncies que puguin causar danys a les persones o contagiar malalties o en llocs freqüentats per menors.

Exemples:

D’infracció administrativa tipificada a la Llei orgànica 1/1992 “Abandonar en un bosc una xeringa amb la protecció corresponent”

D’infracció penal tipificada en l’article 630 del Codi penal “Abandonar en una platja una xeringa sense la protecció de l’agulla hipodèrmica o abandonar aquesta xeringa en un parc infantil amb gronxadors on juguen nens”

En aquests casos queda acreditat el perill manifest de causar danys a les persones o de contagiar malalties, per tant, s’ha de denunciar per via penal.

IMPORTANT: en tots els casos, la xeringa o l’estri perillós s’ha de recollir amb les mesures de seguretat adequades. En cas que es tracti d’una denúncia del precepte penal, l’hem d'adjuntar a les diligències policials (ofici o atestat) i adreçar‐ho al jutjat de guàrdia corresponent. 2.2. Identificació dels presumptes infractors La identificació, l’hem de fer al mateix lloc de l’actuació mitjançant qualsevol dels documents que acrediten la identitat d’una persona. És a dir, únicament:

‐ DNI ‐ Permís de conduir ‐ Passaport ‐ NIE

IMPORTANT:

‐ Hem de demanar a la persona l’adreça actual a l’efecte de notificacions i, en cas que aquesta no coincideixi amb la que reflecteix el document, ho hem de fer constar a l’acta. En tot cas, hem d’escriure a l’acta D10 l’adreça que consti en el document acreditatiu i, si no és la correcta, s’ha d’afegir la que manifesti com a actual (provisional o definitiva).

‐ Si la persona no acredita la seva identitat documentalment en el mateix lloc de l’actuació, aleshores, ens cal obtenir la seva identificació per un altre mitjà. Així, a títol d’exemple, la dotació es pot desplaçar fins al seu domicili, si és proper, per veure el document acreditatiu, o fer que una altra persona porti aquest document. També es pot donar credibilitat a qualsevol altre document que porti la fotografia de la persona infractora i les seves dades personals (carnet de transport públic, carnet d’associació esportiva...), prèvia comprovació via informàtica o telefònica des de la sala de comandament de referència.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Si no és possible fer aquestes gestions a peu de carrer: • •

‐ Hem de traslladar la persona infractora fins a les dependències policials més properes per fer les gestions necessàries d’identificació. Una vegada ens trobem en les dependències policials, hem d’emplenar el llibre d’identificacions de l’OAC.

‐ També és necessari fer la comprovació de les dades obtingudes de la persona infractora i de les que l’acompanyin, mitjançant les bases de dades al nostre abast, com són el NIP i la BDSN

/ SCHENGEN. D’aquesta manera podem veure si aquesta persona té algun requeriment judicial o policial pendent.

Nota: un cop verificada la infracció, hem d’escorcollar superficialment la persona infractora i, si escau, les persones que l’acompanyen i els seus vehicles, a la recerca de més indicis del precepte infringit o a la recerca d’efectes que constitueixin indicis d’una possible infracció penal. 2.3. Emplenament d’actes Davant d’un consum o de tinença il∙lícita de drogues tòxiques o substàncies estupefaents en llocs públics o l’abandonament en els esmentats indrets dels estris utilitzats per al consum de les esmentades drogues o substàncies, hem d’estendre una acta de denúncia D10. Si ens trobem en el cas d’intervenció de substància i armes en una mateixa actuació, sempre que es tracti de la mateixa persona, només hem d’emplenar una acta de denúncia D10 amb un únic número de registre de sortida en què ha de constar tot allò que s’intervingui a la persona. Hem d’aixecar una acta genèrica A10, davant la tolerància o falta de diligència per impedir el consum il∙legal de substàncies estupefaents o de traficar‐hi dins de locals o establiments públics, per part dels seus propietaris, administradors o encarregats. 2.3.1 Acta de denúncia D10 Hem d’emplenar els diferents apartats de l’acta de denúncia D10 tenint present el següent: a. Dades de l’acta Cal demanar via emissora el número de l’acta, que l’ha de facilitar l’OAC corresponent de l’aplicatiu informàtic d’atestats, ja que a la còpia de l’acta que es dóna a la persona infractora ha de constar‐hi. b. Dades de la persona presumpta infractora

És molt important omplir:

‐ la filiació completa ‐ el número del document d’identitat acreditatiu ‐ l’adreça actual a l’efecte de notificació (en cas que no coincideixi amb la que

consta en el document ‐ vegeu punt 2 d’aquest PNT‐). c. Dades del fet

Cal deixar constància del nom del lloc específic en cas que la intervenció es faci en un lloc públic, establiment públic o transport públic, a més de les altres dades del fet. d. Dades de la infracció

Cal triar l’opció adequada tenint presents les definicions següents:

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


‐ Lloc públic: seus o edificis dependents dels diferents ens administratius i judicials com ara ajuntaments, jutjats, departaments de la Generalitat, centres docents, instal∙lacions esportives de titularitat pública, centres d’assistència primària, hospitals, zoo, etc.

‐ Establiment públic: comerços en general, establiments d’oci, bars, restaurants, discoteques, etc.

‐ Transport públic: taxis, autobusos, ferrocarrils, etc. ‐ Via pública: carrers, carreteres o, fins i tot, llocs de pública concurrència

com espais forestals (boscos), platges o qualsevol altre espai que no quedi inclòs en els anteriors.

Nota: en el cas que el presumpte infractor es trobi cometent més d’una infracció (per exemple consum i tinença), s’han de marcar les dues opcions corresponents en la mateixa acta.

e. Mesures

Hem de marcar la intervenció de la substància, estri o objecte. f. Descripció de les armes, els mitjans d’agressió, les substàncies, els estris o els objectes intervinguts

Hem de fer una descripció acurada de la substància suposadament estupefaent, així com de l’estri que s’intervé. Així, hem d’anotar el següent:

‐ Mida ‐ Color ‐ Estat físic ‐ Embolcall ‐ Marques ‐ Gravats ‐ Qualsevol altra característica

Pel que fa al pes, per denunciar la infracció administrativa, s’ha de fer constar amb la fórmula:

“pes brut aproximat, inclòs l’embolcall” Exemples:

“Peça rectangular d’una substància marronosa, sòlida, presumptament haixix, d’unes mides aproximades d’1,5 centímetres d’ample, 1 centímetre d’alçada i 0,5 centímetres de fondària, que està embolicada amb paper de plata”.

“Embolcall de paper de color blanc lligat amb un filferro de color blau a la part superior, d’un diàmetre aproximat de 0,5 centímetres i amb un pes brut aproximat de 2 grams que conté en l’interior una substància de color blanc, tipus pols, presumptament cocaïna”. “Pastilla de color blanc, de forma circular, d’un diàmetre aproximat de 0,5 centímetres i d’uns 0,1 centímetres de gruix, amb un anagrama del personatge de dibuix animat XXXX en el centre”.

g. Descripció del lloc on es troben les armes, els mitjans d’agressió, les substàncies, els estris o els objectes intervinguts

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Hem de fer una descripció del lloc concret on s’ha trobat la substància estupefaent. Exemples:

“La substància comissada es trobava a la butxaca dreta del pantaló del presumpte infractor”. “La cigarreta tipus porro la tenia el presumpte infractor a la mà esquerra i l’estava consumint”. “La substància comissada es trobava dins de la guantera del vehicle marca XXXXX, model YYYYY, de color ZZZZZ i amb plaques de matrícula QQQQQ, propietat del pare del presumpte infractor”.

h. Descripció del lloc on s’ha comès la infracció

Hem de fer constar en aquest apartat una descripció del lloc on la dotació fa l’actuació policial. En cas d’haver‐hi un vehicle implicat, hem de fer constar:

‐ marca ‐ model ‐ color ‐ plaques de matrícula ‐ si és propietat o no del presumpte infractor

Exemples:

“El presumpte infractor es trobava en companyia de dos amics seus assegut en un banc de la plaça esmentada just al davant d’un parc infantil”. “El presumpte infractor es trobava dins del seu vehicle marca XXXXX, model YYYYY, de color ZZZZZ i amb plaques de matrícula QQQQQ, que estava estacionat a l’aparcament de la discoteca TTTTTTT”. 2El presumpte infractor es trobava a la platja de la localitat, assegut en un dels patins de lloguer que hi ha”.

i. Testimonis (en cas de disposar‐ne)

En cas que alguna persona s’ofereixi com a testimoni de la intervenció que s’està duent a terme, hem de fer constar la seva filiació completa. j. Motiu en què es fonamenta l’actuació policial:

Hem de fer constar el motiu concret pel qual, dins de les nostres funcions d’indagació o prevenció, hem iniciat l’actuació i hem fet les comprovacions pertinents. Per tant, hem de fer palès el motiu de la nostra presència al lloc dels fets. És a dir, si és arran d’un requeriment o en l’exercici del servei ordinari de seguretat ciutadana, i allò que hem observat, olorat o escoltat. L’objectiu és descriure acuradament i en concret, no en genèric, la conducta del presumpte infractor i, d’aquesta manera, imputar a una persona determinada la presumpta infracció. Nota: en el cas que la intervenció es faci arran de l’escorcoll en dependències policials d’una persona detinguda, s’ha de fer constar:

‐ motiu de la detenció

‐ número de diligències policials

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Exemples:

“En el seu servei de seguretat ciutadana, la dotació policial ha observat com el presumpte infractor estava consumint una cigarreta tipus porro”. “En el seu servei de seguretat ciutadana, la dotació policial ha observat com, a l’interior del vehicle damunt esmentat, el presumpte infractor estenia damunt una llibreta i en forma de renglera una pols de color blanc”. “El presumpte infractor, en veure la dotació policial, ha fet una maniobra evasiva consistent a fer mitja volta i marxar en direcció oposada als agents, alhora que amagava quelcom sota la jaqueta”. “En el seu servei de seguretat ciutadana a l’aparcament esmentat, per prevenir els robatoris a interior de vehicles que s’estan produint, la dotació policial ha pogut observar el presumpte infractor mirant per les finestres l’interior dels vehicles”. “El presumpte infractor es trobava consumint el que semblava una cigarreta tipus porro, al lloc on, segons queixes de diversos veïns, joves de la seva edat consumeixen i trafiquen habitualment amb substàncies estupefaents”.

k. Manifestació de la persona interessada

Hi hem de fer constar tot allò que manifesti la persona en relació amb el fet.

Exemple: “Que la substància intervinguda és cocaïna. Que aproximadament n’hi ha 1 gram. Que l’ha comprada a un noi del qual no vol aportar més dades excepte que sempre es troba al bar XXXXX de la localitat, i que n’ha pagat 60 €”.

En relació amb aquest punt, i tenint present el que s’ha esmentat al punt 1.2 d’aquest PNT, si de les manifestacions de la persona es desprenen dades suficients com per determinar l’autoria d’un presumpte delicte contra la salut pública per part d’una tercera persona, s’ha d’iniciar l’atestat corresponent. En aquest cas, la substància ha de ser lliurada en la compareixença dels agents, s’ha d’unir a l’atestat, s’ha de posar a disposició judicial i s’ha de prendre declaració al ”comprador ‐ consumidor” de la substància, en qualitat de testimoni. l. Filiació del pare/mare o representant legal (en cas d’infractor menor de 18 anys)

D’acord amb el que es fa constar al punt 5, hem d’anotar la filiació corresponent i si la dotació actuant ha comunicat a aquesta persona el fet denunciat.

2.3.2 Acta genèrica A10

Davant la tolerància o falta de diligència per impedir el consum il∙legal de substàncies estupefaents o de traficar‐hi dins de locals o establiments públics, per part dels seus propietaris, administradors o encarregats (fet que constitueixi infracció de l’article 23.i de la Llei orgànica 1/1992), hem d’aixecar una acta A10, a la qual hem de fer constar les dades següents:

‐ Local (nom, adreça i telèfon)

‐ Persona titular del local (nom, document d’identitat, adreça i telèfon)

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


‐ Persona responsable del local, si no coincideix amb la persona titular (nom i document d’identitat)

‐ Si presenta o no llicència municipal d’obertura (si la presenta, quin tipus de llicència és i, si no la presenta, s’ha de fer esment del tipus d’activitat desenvolupada al local)

‐ Si presenta o no pòlissa de responsabilitat civil (si no la presenta, perquè la persona titular del local manifesta que no la té contractada, s’ha de tenir en compte que la manca d’aquesta pòlissa, segons el Codi penal, és una falta penal i s’ha d’actuar en conseqüència)

‐ Si el local està obert al públic o no

‐ Dades de les persones que estaven consumint i/o traficant amb substàncies estupefaents, i especificar el tipus de substància

‐ Exposició dels fets, fent‐hi constar el lloc concret del local on s’ha produït el consum i si aquest era evident. S’ha d’anotar el número de les actes D10 aixecades a les persones que estaven consumint

- S’ha de fer constar en diligència allò que el responsable del local manifesti en relació amb el fet

2.4. Tramitació de l’acta i dels estris intervinguts La dotació policial ha de lliurar l’acta, les substàncies i estris intervinguts al responsable de torn de l’OAC, que ha de supervisar‐ne el correcte emplenament, afegint les dades necessàries (que no alterin el fet denunciat) abans de donar‐hi tràmit, mitjançant ofici dirigit a les unitats administratives territorials competents.

o Pel que fa a les substàncies i els estris, les unitats policials corresponents les han de trametre, juntament amb la còpia de l’acta i amb la sol∙licitud d’anàlisi ‐L01‐ emplenada correctament, a la Divisió de Policia Científica de la Comissaria General d’Investigació Criminal, per a l’elaboració del dictamen o l’informe corresponent (atenent el que disposa la Instrucció 9/1999).

o Pel que fa a l’acta A10 aixecada en relació amb una infracció a l’article 23.i de la Llei orgànica 1/1992, se n’ha d’enviar còpia a la unitat regional de policia administrativa (URPA) corresponent.

2.5. Intervenció de substàncies a menors d’edat ‐ En cas que s’intervinguin substàncies estupefaents a menors d’edat, hem de

comunicar el fet denunciat als pares, tutor o representant legal. A l’apartat corresponent de l’acta de denúncia D10, s’ha d’indicar si la dotació actuant ha fet o no la comunicació. ‐ En el moment que aixequem l’acta d’intervenció, hem d’interrogar el menor sobre la mitja filiació del seu pare, mare, tutor o representant legal i, hem d’anotar les dades a l’apartat ”Filiació del pare/mare, tutor o representant legal (en cas d’infractor menor de 18 anys)”.

‐ En cas de trobar‐nos davant d’un cas de situació de risc del menor, tenint present la seva edat, les circumstàncies del fet, el lloc i l’hora, hem de traslladar‐lo fins al

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


lloc on es trobin els seus pares, tutor o representat legal per comunicar‐los el fet i lliurar‐los el menor.

‐ En cas de trobar‐nos davant d’un cas de desemparament, hem de traslladar el/la menor a dependències policials, on hem de fer les gestions pertinents i les posarem en coneixement de la Fiscalia de Menors.

Nota: en el cas que la dotació actuant no hagi comunicat el fet als pares, tutor o representant legal, ho han de fer les unitats policials a qui correspongui fer l’ofici de tramesa de l’acta d’intervenció a les unitats administratives territorials corresponents, i ho han de fer constar a l’ofici. També són aquestes unitats les que han d’incloure la filiació dels pares, tutor o representant legal si no consta a l’acta.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


TEMA 3: Intervenció d’armes i altres mitjans d’agressió:

3.1 Tipus d'infraccions administratives contemplades a la LO 1/92:

L'article 23. a 1/92 “A los efectos de la presente Ley, constituyen infracciones graves: a. La fabricación, reparación, almacenamiento, comercio, adquisición o enajenación, tenencia o utilización de armas prohibidas o explosivos no catalogados; de armas reglamentarias o explosivos catalogados careciendo de la documentación o autorización requeridos o excediéndose de los límites permitidos, cuando tales conductas no sean constitutivas de infracción penal”

3.2 Tipus d'infraccions penals:

Article 563 i 564 CP:

“Artículo 563.

La tenencia de armas prohibidas y la de aquellas que sean resultado de la modificación sustancial de las características de fabricación de armas reglamentadas, será castigada con la pena de prisión de uno a tres años.

Artículo 564.

1. La tenencia de armas de fuego reglamentadas, careciendo de las licencias o permisos necesarios, será castigada:

1. Con la pena de prisión de uno a dos años, si se trata de armas cortas.

2. Con la pena de prisión de seis meses a un año, si se trata de armas largas.

2. Los delitos previstos en el número anterior se castigarán, respectivamente, con las penas de prisión de dos a tres años y de uno a dos años, cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes:

1. Que las armas carezcan de marcas de fábrica o de número, o los tengan alterados o borrados.

2. Que hayan sido introducidas ilegalmente en territorio español.

3. Que hayan sido transformadas, modificando sus características originales.”

3.3 Armes prohibides i armes reglamentades: Els articles 4 i 5 del reglament d'armes (Real Decret 137/1993) disposa una relació d'armes prohibides.

Artículo 4.

1. Se prohíbe la fabricación, importación, circulación, publicidad, compraventa, tenencia y uso de las siguientes armas o de sus imitaciones:

a. Las armas de fuego que sean resultado de modificar sustancialmente las características de fabricación u origen de otras armas, sin la reglamentaria autorización de modelo o prototipo.

b. Las armas largas que contengan dispositivos especiales, en su culata o mecanismos, para alojar pistolas u otras armas.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


c. Las pistolas y revólveres que lleven adaptado un culatín.

d. Las armas de fuego para alojar o alojadas en el interior de bastones u otros objetos.

e. Las armas de fuego simuladas bajo apariencia de cualquier otro objeto.

f. Los bastones‐estoque, los puñales de cualquier clase y las navajas llamadas automáticas. Se considerarán puñales a estos efectos las armas blancas de hoja menor de 11 centímetros, de dos filos y puntiaguda.

g. Las armas de fuego, de aire u otro gas comprimido, reales o simuladas, combinadas con armas blancas.

h. Las defensas de alambre o plomo; los rompecabezas; las llaves de pugilato, con o sin púas; los tiragomas y cerbatanas perfeccionados; los munchacos y xiriquetes, así como cualesquiera otros instrumentos especialmente peligrosos para la integridad física de las personas.

2. No se considerará prohibida la tenencia de las armas relacionadas en el presente artículo por los museos, coleccionistas u organismos a que se refiere el artículo 107, con los requisitos y condiciones determinados en él. Artículo 5. 1. Queda prohibida la publicidad, compraventa, tenencia y uso, salvo por funcionarios especialmente habilitados, y de acuerdo con lo que dispongan las respectivas normas reglamentarias de:

a. Las armas semiautomáticas de las categorías 2.2 y 3.2, cuya capacidad de carga sea superior a cinco cartuchos, incluido el alojado en la recámara, o cuya culata sea plegable o eliminable.

b. Los sprays de defensa personal y todas aquellas armas que despidan gases o aerosoles, así como cualquier dispositivo que comprenda mecanismos capaces de proyectar sustancialmente estupefacientes, tóxicas o corrosivas.

De lo dispuesto en el presente apartado se exceptúan los sprays de defensa personal que, en virtud de la correspondiente aprobación del Ministerio de Sanidad y Consumo, previo informe de la Comisión Interministerial Permanente de Armas y Explosivos, se consideren permitidos, en cuyo caso podrán venderse en las armerías a personas que acrediten su mayoría de edad mediante la presentación del documento nacional de identidad, pasaporte, autorización o tarjeta de residencia.

c. Las defensas eléctricas, de goma, tonfas o similares.

d. Los silenciadores aplicables a armas de fuego.

e. La cartuchería con balas perforantes, explosivas o incendiarias, así como los proyectiles correspondientes.

f. Las municiones para pistolas y revólveres con proyectiles dum‐dum o de punta hueca, así como los propios proyectiles.

g. Las armas de fuego largas de cañones recortados.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


2. Queda prohibida la tenencia, salvo en el propio domicilio como objeto de adorno o de coleccionismo, con arreglo a lo dispuesto en el apartado b) del artículo 107 de este Reglamento, de imitaciones de armas de fuego que por sus características externas puedan inducir a confusión sobre su auténtica naturaleza, aunque no puedan ser transformadas en armas de fuego. Se exceptúan de la prohibición aquellas cuyos modelos hayan sido aprobados previamente por la Dirección General de la Guardia Civil, con arreglo a la normativa dictada por el Ministerio del Interior. 3. Queda prohibido el uso por particulares de cuchillos, machetes y demás armas blancas que formen parte de armamentos debidamente aprobados por autoridades u organismos competentes. Su venta requerirá la presentación y anotación del documento acreditativo del cargo o condición de las personas con derecho al uso de dichos armamentos. También se prohíbe la comercialización, publicidad, compraventa, tenencia y uso de las navajas no automáticas cuya hoja exceda de 11 centímetros, medidos desde el reborde o tope del mango hasta el extremo. No se considerarán comprendidas en las prohibiciones anteriores, la fabricación y comercialización con intervención de la Guardia Civil, en la forma prevenida en los artículos 12.2 y 106 de este Reglamento la compraventa y la tenencia exclusivamente en el propio domicilio, con fines de ornato y coleccionismo, de las navajas no automáticas cuya hoja exceda de 11 centímetros.

Els articles 146 i 147 anomene diverses situacions en les qual el fet de dur una arma reglamentada es consideri una infracció administrativa.

Artículo 146. 1. Queda prohibido portar, exhibir y usar fuera del domicilio, del lugar de trabajo, en su caso, o de las correspondientes actividades deportivas, cualquiera clase de armas de fuego cortas y armas blancas, especialmente aquellas que tengan hoja puntiaguda, así como en general armas de las categorías 5, 6 y 7. Queda al prudente criterio de las autoridades y sus agentes apreciar si el portador de las armas tiene o no necesidad de llevarlas consigo, según la ocasión, momento o circunstancia en especial si se trata de armas amparadas en licencias B, por razones de seguridad. 2. Deberá en general estimarse ilícito el hecho de llevar o usar armas los concurrentes a establecimientos públicos y lugares de reunión, concentración, recreo o esparcimiento, así como en todo caso los que hubieran sufrido condena por delito o falta contra las personas o la propiedad o por uso indebido de armas o sanción por infracción de este Reglamento. Artículo 147. 1. Los usuarios de las armas deberán estar en todo momento en condiciones de controlarlas. En la presencia o proximidad de otras personas, deberán actuar con la diligencia y precauciones necesarias y comportarse de forma que no puedan causar peligro, daños, perjuicios o molestias a terceras personas o a sus bienes. 2. Queda prohibido portar, exhibir o usar las armas:

1. Sin necesidad o de modo negligente o temerario.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


2. Mientras se utilizan cascos o auriculares conectados con aparatos receptores o reproductores de sonidos.

3. Bajo los efectos de bebidas alcohólicas, estupefacientes, psicotrópicos, estimulantes u otras sustancias análogas. Per la seva banda, l’art 3 del reglament d’armes enumera un seguit d’armes reglamentaries.

Artículo 3.

Se entenderá por armas y armas de fuego reglamentadas, cuya adquisición, tenencia y uso pueden ser autorizados o permitidos con arreglo a lo dispuesto en este Reglamento, los objetos que, teniendo en cuenta sus características, grado de peligrosidad y destino o utilización, se enumeran y clasifican en el presente artículo en las siguientes categorías:

• Primera categoría. Armas de fuego cortas: Comprende las pistolas y revólveres.

• Segunda categoría:

1. Armas de fuego largas para vigilancia y guardería: Son las armas largas que reglamentariamente se determinen por Orden del Ministerio del Interior o mediante decisión adoptada a propuesta o de conformidad con el mismo, como específicas para desempeñar funciones de vigilancia y guardería.

2. Armas de fuego largas rayadas: Se comprenden aquellas armas utilizables para caza mayor. También comprende los cañones estriados adaptables a escopetas de caza, con recámara para cartuchos metálicos, siempre que, en ambos supuestos, no estén clasificadas como armas de guerra.

• Tercera categoría:

1. Armas de fuego largas rayadas para tipo deportivo, de calibre 5,6 milímetros (22 americano), de percusión anular, bien sean de un disparo, bien de repetición o semiautomáticas.

2. Escopetas y demás armas de fuego largas de ánima lisa, o que tengan cañón con rayas para facilitar el plomeo, que los bancos de pruebas reconocidos hayan marcado con punzón de escopeta de caza, no incluidas entre las armas de guerra.

3. Armas accionadas por aire u otro gas comprimido, sean lisas o rayadas, siempre que la energía cinética del proyectil en boca exceda de 24,2 julios.

• Cuarta categoría:

1. Carabinas y pistolas, de tiro semiautomático y de repetición; y revólveres de doble acción, accionadas por aire u otro gas comprimido no asimiladas a escopetas.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


2. Carabinas y pistolas, de ánima lisa o rayada, y de un solo tiro, y revólveres de acción simple, accionadas por aire u otro gas comprimido no asimiladas a escopetas.

• Quinta categoría:

1. Las armas blancas y en general las de hoja cortante o punzante no prohibidas.

2. Los cuchillos o machetes usados por unidades militares o que sean imitación de los mismos.

• Sexta categoría:

1. Armas de fuego antiguas o históricas, sus reproducciones y asimiladas, conservadas en museos autorizados por el Ministerio de Defensa, si son dependientes de cualquiera de los tres Ejércitos, y por el Ministerio del Interior, en los restantes casos.

2. Las armas de fuego cuyo modelo o cuyo año de fabricación sean anteriores al 1 de enero de 1870, y las reproducciones o réplicas de las mismas, a menos que puedan disparar municiones destinadas a armas de guerra o a armas prohibidas.

La antigüedad será fijada por el Ministerio de Defensa, que aprobará los prototipos o copias de los originales, comunicándolo a la Dirección General de la Guardia Civil.

3. Las restantes armas de fuego que se conserven por su carácter histórico o artístico, dando cumplimiento a lo prevenido en los artículos 107 y 108 del presente Reglamento.

4. En general, las armas de avancarga.

• Séptima categoría:

1. Armas de inyección anestésica capaces de lanzar proyectiles que faciliten la captura o control de animales, anestesiándolos a distancia durante algún tiempo.

2. Las ballestas.

3. Las armas para lanzar cabos.

4. Las armas de sistema Flobert.

5. Los arcos, las armas para lanzar líneas de pesca y los fusiles de pesca submarina que sirvan para disparar flechas o arpones, eficaces para la pesca y para otros fines deportivos.

6. Los revólveres o pistolas detonadoras y las pistolas lanzabengalas.

3.4 Actuació Policial

3.4.1 Intervenció d'armes prohibides en relació LO 1/92:

Definició arma prohibida.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


• Bastons estoc, punyals (armes blanques de fulla menor d'onze centímetres, de dos talls i punxeguda) de qualsevol classe i navalles automàtiques. • Defenses de filferro o plom. • “Trencacaps”. • Claus de pugilisme (punys americans) amb o sense punxes. • Tira gomes i sarbatanes perfeccionades. • Munxacos i xiriquets (estrelles ninja). • Imitacions d'armes de foc que per les seves característiques externes puguin induir a confusió sobre la seva autèntica naturalesa, encara que no puguin ser transformades en armes de foc (la tinença en el propi domicili amb objecte d'ornament o col∙leccionisme està permesa així com els models aprovats per la Direcció General de la Guàrdia Civil). • Els esprais de defensa personal i totes aquelles armes que desprenguin gasos i aerosols, així com qualsevol dispositiu que comprengui mecanismes capaços de projectar substàncies estupefaents, tòxiques o corrosives (a excepció de la tinença per funcionaris/àries especialment habilitats/ades i aquells esprais de defensa personal aprovats pel Ministeri de Sanitat i Consum). • Les defenses elèctriques, de goma, tomfes o similars (a excepció de funcionaris/àries especialment habilitats/ades). • Els silenciadors aplicables a armes de foc (a excepció de funcionaris/àries especialment habilitats/ades). • La cartutxeria amb bala foradant, explosives o incendiàries, així com els propis

projectils (a excepció de funcionaris/àries especialment habilitats/ades). • Les municions per a pistoles i revòlvers amb projectils “dum‐dum” o de punta

buida, així com els propis projectils. • Les navalles no automàtiques amb fulla que excedeixi d'onze centímetres

mesurats des del topall del mànec fins l'extrem (a excepció que la tinença les realitzi en el propi domicili com ornament o col∙leccionisme).

• Les armes d'aire o gas comprimit, reals o simulades, combinades amb armes blanques.

• Ganivets, matxets i altres armes blanques que formin part d'armaments degudament aprovats per autoritats o organismes competents (a excepció de funcionaris/àries especialment habilitats/ades).

• Els fusells de caça major semiautomàtics i les escopetes de caça semiautomàtiques amb capacitat de càrrega superior a cinc cartutxos o amb culata plegable o eliminable (a excepció de funcionaris/àries especialment habilitats/ades).

La dotació policial haurà d’intervenir l’arma i realitzar la corresponent denúncia per infracció de l'article 23 de la LO 1/92, mitjançant l’acta D10 excepte que s’acrediti que la tinença la realitzi un museu, un col∙leccionista o un organisme amb finalitat cultural reconeguda com a tal pel Ministeri de l'Interior.

En el supòsit de que es tracti d’armes tipus bastons estoc, punyals (armes blanques de fulla menor d'onze centímetres, de dos talls i punxeguda) de qualsevol classe i navalles automàtiques, defenses de filferro o plom, trencacaps”, claus de pugilisme (punys americans) amb o sense punxes, tira gomes i sarbatanes perfeccionades, munxacos i

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


xiriquets (estrelles ninja) i ses armes d'aire o gas comprimit, reals o simulades, combinades amb armes blanques, s'obriran diligències penals sempre i quan la tinença tingui lloc en establiments públics i llocs de reunió, concentració, lleure o esbarjo, o si són utilitzades sense adoptar les mesures necessàries per no ocasionar perill o danys a les persones o coses, o bé, siguin comercialitzades, d'acord amb allò que disposa la consulta de la Fiscalia General de l'Estat 14/97. Respecte les armes reglamentaries s’haurà d’intervenir l'arma i realitzar denúncia per presumpta infracció de l'article 23 a) de la LO 1/92 en relació amb l'article 146 del reglament d'armes, mitjançant acta D10, al portador/a de qualsevol arma de foc curta o blanca, si és aquesta portada, exhibida o feta servir fora del domicili, del lloc de treball, en el seu cas, o de les corresponents activitats esportives.

Pel que fa a la tinença, queda a criteri de l’autoritat i dels/de les seus/seves agents apreciar si el portador/a té o no necessitat de portar‐les en funció de l’ocasió, moment o circumstància (sobretot les de llicències B: armes curtes per particulars).

En general s'estimarà il∙lícit el fet de portar o utilitzar‐les en establiment públics i llocs de reunió, concentració, lleure o esbarjo, així com, en tot cas, els que haguessin estat condemnats per delicte o falta contra les persones o la propietat, per ús indegut d'armes o sancionat per infraccions al reglament d'armes.

Aquesta intervenció de l'arma tindrà caràcter de temporal i serà molt important descriure acuradament l'ocasió, moment o circumstància que motiva l'apreciació de la no necessitat del portador/a de dur‐la, donat que aquests extrems seran els que determinaran que l’òrgan administratiu incoï o no procediment sancionador.

Quan es porti sense necessitat o de manera negligent o temerària, mentre s'utilitzin cascos o auriculars connectats amb aparells receptors o reproductors de sons o sota els efectes de begudes alcohòliques, estupefaents, psicotròpiques, estimulants o altres substàncies anàlogues s’haurà d’intervenir l'arma i realitzar denúncia per una presumpta infracció de l'article 23 a) de la LO 1/92 en relació amb l'article 147 del reglament d'armes, mitjançant acta D10, al portador/a de qualsevol arma.

Aquesta intervenció de l'arma tindrà caràcter de temporal i serà molt important descriure acuradament l'ocasió, moment o circumstància que motiva l'apreciació de la no necessitat del portador/a de dur‐la, donat que aquests extrems seran els que determinaran que l'òrgan administratiu incoï o no procediment sancionador.

C) Intervenció de l'arma i denúncia per presumpte infracció de l'article 23a) de la LO 1/92 mitjançant acta D10, al portador de qualsevol arma, sempre i quan no tingui o no porti al damunt la documentació o autorització requerida i quan la seva conducta no sigui una infracció penal.

3.4.2 Intervenció d’armes en relació LO 10/1995 del Codi Penal:

Si el fet es pot encavir dins de l’àmbit de l’art 564 (porta armes de foc reglamentades sense tenir les llicències o permisos necessaris s’ha d’intervenir l'arma) o es donen les circumstàncies de l’art 563, s’haruà d’obrir diligències penals en aplicació aqeust

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


preceptes penals i intervindre l’arma mitjançant acta A10, la qual s’haurà de lliurar a l’OAC juntament amb l’arma.

3.4.3 Intervenció temporal d'altres mitjans d'agressions i d'efectes o instruments susceptibles de ser utilitzats en accions il∙legals.

És a dir, els mitjans d'agressió s'intervindran temporalment quan:

• A criteri de l'autoritat i dels/de les seus/seves agents puguin apreciar que el/la portador/a no té necessitat de portar‐les en aquella ocasió, moment o circumstància. • Es portin o utilitzin en establiment públics i en llocs de reunió, concentració, lleure o esbarjo. • Es portin, exhibeixin o utilitzin sense necessitat o de manera negligent o temerària. • Es portin, s’exhibeixin o utilitzin sota els efectes de begudes alcohòliques, estupefaents, psicotròpiques, estimulants o altres substàncies anàlogues.

Aquesta intervenció de l'objecte té caràcter temporal i descrivint de forma acurada l'ocasió, el moment o les circumstàncies de les exposades que motivin la apreciació de la no necessitat del/de la portador/a de dur el mitjà d’agressió.

En relació amb aquests objectes tan sols es podrà sancionar per infracció de l'article 26g de la LO 1/92 si l'exhibició d'aquests objectes perillosos es fa amb la finalitat de causar intimidació, sempre que el fet no constitueixi infracció penal. En aquest cas, la intervenció no ha de ser temporal i comportarà una proposta de sanció mitjançant una acta D10. En haches supòsti s’haurà d’intervenir l’arma i realitzar la corresponentn D10.

Respecte a aquells efectes o instruments susceptibles de ser utilitzats en un delicte contra la propietat o altra acció il∙legal seran intervinguts temporalment mitjançant l’acta D10b.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


TEMA 4: Trobada de cadavers (PNT 513/02/09)

4.1 Introducció

Aquest procediment defineix les pautes d’actuació de les dotacions de seguretat ciutadana de la PG‐ME en cas de trobada de cadàvers.

Es tracta d’un procediment de caràcter general que cal adaptar a les circumstàncies específiques de la trobada del cadàver, així com als recursos de cada comissaria, i que està condicionat per les instruccions particulars donades per l’autoritat judicial.

L’objectiu és donar les directrius operatives en cas de trobada de cadàvers, així com establir els canals de comunicació amb els familiars de les persones mortes, tot preservant els indicis i vestigis que permetin aclarir les circumstàncies de la mort, tenint en compte la integritat física de la resta de persones.

Queden excloses de l’àmbit d’aplicació d’aquest PNT les morts violentes originades per un accident de trànsit, ja que serà d’aplicació el PNT027 Intervenció en accidents de trànsit.

La intervenció de l’ABP en l’àmbit d’investigació i policia científica que s’estableix en aquest PNT, es determina sense perjudici de la intervenció de les unitats territorial o centrals, en funció de les seves competències.

En els casos de successos que generin la mort d’un nombre elevat de persones, caldrà tenir en compte, en cas que la Comunitat Autònoma de Catalunya n’assumeixi les previsions, el Protocol nacional d’actuació medicoforense i de policia científica en successos amb víctimes múltiples, aprovat pel Reial decret 32/2009, de 16 de gener.

4.2 Definicions en relació amb la trobada de cadàvers

Per a la millor comprensió d’aquest PNT, cal definir els conceptes bàsics que s’usen en aquest procediment i que cal conèixer.

• Mort natural: és el resultat d’un procés de caràcter intern o endogen de l’organisme (amb l’excepció del cas de les infeccions, que són de caràcter extern o exogen). La certificació la sol efectuar el metge de capçalera de la persona morta, el qual en coneix l’historial clínic i pot determinar que la mort ha estat natural (per un procés terminal, malaltia coneguda, vellesa...).

• Mort biològica: és la mort en què no hi ha elements per ser considerada com a natural en un primer moment, però tampoc no s’observen símptomes de violència ni l’acció d’agents externs com a causa de la mort. En aquests casos el metge ha d’acreditar que la persona és morta (èxitus). En les morts biològiques, el metge forense ha de practicar una autòpsia al cadàver per poder determinar la causa concreta de la mort. Entren dins aquesta categoria els casos de mort de persones amb un historial mèdic desconegut pel metge, el qual en el lloc dels fets n’ha d’acreditar únicament la mort (per exemple, casos de mort de turistes).

• Mort violenta: és el resultat d’una causa externa o exògena a la persona, com a conseqüència d’un mecanisme homicida, suïcida o accidental. Les morts violentes molt sovint es caracteritzen per l’aparició d’una possible responsabilitat de

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


terceres persones en la mort. La possible etiologia violenta de la mort es pot determinar per la presència en el cadàver o en l’entorn de símptomes de violència o per l’existència d’alguna mena de sospites de criminalitat, com ara enverinaments, penjats, “caigudes accidentals”, etc.

La mort violenta, al seu torn, es pot classificar com a:

o Mort homicida

o Mort suïcida

o Mort accidental

• Acreditació de la mort: els serveis mèdics d’urgència que compareixen al lloc on s’ha trobat un cadàver i que no són el metge de capçalera del mort, en arribar al lloc on es troba el cadàver emeten un document en el qual únicament queda reflectit que hi ha un cos sense vida. Amb aquest document n’acrediten la mort.

• Certificació de la mort: document que normalment emet el metge de capçalera del mort quan coneix l’existència de malalties de la persona o d’altres causes que són l’origen de la mort.

4.3 Primeres actuacions en cas d’avís de trobada d’un cadàver

4.3.1 Actuació de la sala regional de comandament (SRC)

L’ avís a la SRC de trobada de cadàver pot arribar per vies diferents:

• Trucada telefònica d’un veí, familiar o testimoni

• Informació d’una dotació policial de servei

• Informació d’algun servei d’assistència: ambulàncies, metge de guàrdia...

• D’altres

En cas d’una trucada d’emergència, l’operador de sala que l’atengui ha d’obtenir la màxima informació possible per poder mobilitzar els recursos propis del la PG‐ME i/o aliens d’altres organismes, com ara el servei d’ambulàncies, bombers, etc., que siguin necessaris. S’ha d’obtenir la informació següent:

• Lloc exacte dels fets

• Si és necessària l’assistència mèdica

• Si es coneix la causa de la mort

• Si hi ha signes de violència

• Si es coneix l’autor de la mort, en cas que es consideri provocada

• Si hi ha testimonis

• La identificació de la persona comunicant

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Una vegada obtingudes aquestes informacions bàsiques i amb els recursos necessaris ja activats, l’operador de sala pot mantenir la comunicació per cercar la informació complementària. Al mateix temps, ha de sol∙licitar a la persona que ha donat la informació que resti al lloc fins a l’arribada de la dotació policial.

La SRC que gestiona l’incident:

• Ha d’adreçar una o més dotacions policials en funció del seu abast.

• N’ha d’informar el cap de torn de l’ABP perquè sigui el cap del dispositiu, en cas que n’hi hagi d’haver, sense perjudici que n’assumeixi el comandament un superior jeràrquic de l’ABP que es presenti al lloc.

• Ha de gestionar els recursos assistencials que siguin necessaris: ambulància, metge de guàrdia, bombers o d’altres.

4.3.2 Actuació de la primera dotació policial arribada al lloc

• Ha de verificar l’avís rebut.

• Ha de sol∙licitar assistència mèdica, si no hi és, ja que no s’ha de descartar la possibilitat, encara que mínima, de poder dur a terme actes de reanimació. Si finalment no es pot recuperar la persona, els serveis sanitaris n’han d’acreditar la mort.

• Ha de donar un tractament de “persona sense constants vitals evidents”, no un tractament de cadàver, excepte en casos on hi hagi l’evidència de signes clarament incompatibles amb la vida (és a dir, signes objectius de la mort com ara decapitacions, gran pèrdua de massa encefàlica, calcinacions...).

• Ha d’informar la SRC dels serveis assistencials que ja són presents al lloc, dels que vagin arribant i dels que hi manquen i cal gestionar.

• Ha de fer una primera inspecció ocular del lloc per valorar la situació en la qual es troben. D’aquesta manera ha d’informar la SRC:

o De l’existència o no de símptomes de violència externa en el cadàver o en l’entorn, o de l’existència d’indicis que facin pensar en algun tipus de robatori.

o De l’existència d’instruments susceptibles d’haver estat utilitzats per provocar la mort.

o De les primeres manifestacions fetes per familiars, veïns o testimonis (sobre la causa de la mort, malalties greus que pogués tenir, medicaments que estigués prenent...).

La inspecció ocular que duu a terme la primera patrulla ha de tenir en compte a:

o No alterar les condicions de l’escenari on es troba el cadàver, ni afegir o eliminar indicis de l’escenari (per exemple, en caminar).

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


o Prendre notes de com han trobat el lloc en arribar (si s’ha hagut d’obrir una finestra, si els llums eren encesos o apagats, etc.).

o Filiar les persones que s’han trobat en arribar al lloc.

o Acordonar la zona per facilitar la investigació posterior, si escau.

4.3.2.1 Trasllat del cadàver

L’acció de trasllat del cadàver només s’ha de dur a terme de manera molt excepcional, i com a mesura d’urgència, quan el cadàver o altres indicis relacionats amb un possible delicte es trobin en un lloc inadequat amb perill concret que es puguin perdre o malmetre.

Aquestes actuacions s’han de fer sempre amb comunicació prèvia al cap de torn. Si la urgència del cas ho requereix, s’ha de sol∙licitar, mitjançant la sala regional de comandament (SRC), que es posin les circumstàncies concretes en coneixement del jutge instructor en funcions de guàrdia, el qual ha de decidir la conveniència o no del trasllat del cos.

Quan s’hagi d’adoptar aquesta mesura, prèviament al trasllat del cadàver, els agents han de:

• Marcar amb guix la posició exacta del cos.

• Fer fotografies de la situació del cadàver i del lloc on s’ha trobat, en cas de disposar dels mitjans necessaris.

• Aixecar, posteriorment, una acta en què es concreti de manera detallada el lloc on es trobava el cadàver i/o altres vestigis, etc.

4.3.2.2 Accés a un domicili o lloc tancat

Els agents es poden trobar que el cadàver sigui a l’interior d’un domicili tancat. En aquest cas, han de posar‐se en contacte amb algun familiar, demanar les claus que tingui el propietari del domicili o el porter, etc.

En cas que hi hagi alguna persona que estigui en perill greu a l’interior del domicili, s’hi pot accedir sense autorització. Els agents han de valorar diferents qüestions, com ara l’olor o altres indicis que facin evident que hi pot haver alguna persona morta a l’interior, així com la possibilitat que hi hagi alguna altra persona amb vida i que necessiti ajuda urgent. Els agents han de forçar els accessos si és l’única possibilitat d’accedir‐hi, després d’haver valorat tots aquests factors.

Una vegada fetes totes les comprovacions prèvies necessàries i atenent la situació de necessitat amb què es trobin, el cap de torn ha d’autoritzar l’accés al domicili emprant els mètodes que consideri necessaris com, per exemple, accedir‐hi des d’un balcó d’un veí, forçar la porta, sol∙licitar suport d’un manyà, etc.

Aquesta tasca l’han de fer els agents presents al lloc sense posar en perill greu la seva integritat física i amb els mitjans de què disposin o sol∙licitant els recursos pertinents (per exemple, bombers). Sempre que les circumstàncies ho permetin s’ha de fer

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


l’entrada en el domicili en presència de dos testimonis. Els agents que accedeixin a domicilis sense autorització n’han d’aixecar acta, la qual han de lliurar a l’OAC per ser tramesa sense dilació a l’autoritat judicial competent.

4.4 Actuacions en morts certificades com a naturals

Una mort ha de ser considerada com a natural en els casos en què el metge hagi certificat la mort com a tal i en què no s’apreciï cap símptoma de violència externa en el cadàver ni en l’entorn, ni tampoc quan hi hagi sospites de criminalitat.


La sala regional de comandament:

• Ha d’emplenar el registre pertinent de l’aplicació informàtica Sales.

• Ha de gestionar la presència dels serveis funeraris o d’altres recursos, en cas que ho sol∙licitin els familiars de la persona difunta.

• Normalment no cal informar el jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia d’aquest tipus de morts, però cal tenir sempre presents els acords particulars establerts en cada partit judicial.

4.4.2 Actuació de la dotació de seguretat ciutadana al lloc dels fets

Els agents de la PG‐ME de la dotació de seguretat ciutadana actuant al lloc dels fets han de dur a terme una actuació de caire assistencial:

• Han d’actuar amb respecte i sensibilitat envers la situació que poden trobar i amb els familiars i coneguts de la persona difunta.

• Han d’atendre la possible alteració del seu estat emocional en cas d’una situació de pèrdua d’un familiar o d’un amic.

La tasca policial en aquests casos s’ha de limitar a:

• Facilitar i gestionar assistència psicològica, si ho requereixen, als familiars o coneguts de la persona difunta en cas de crisis o alteracions emocionals greus.

• Oferir ajut als familiars o coneguts de la persona difunta, en la gestió de recursos (funerària, etc.), si ho sol∙liciten.

• Obtenir les dades mínimes necessàries per poder completar el registre de l’aplicació informàtica Sales: filiació de la persona difunta, dades del metge que ha certificat la mort natural (nom, cognoms i número de col∙legiat...), causa de la mort i qualsevol altra informació rellevant.

• Abandonar el lloc amb comunicació prèvia al cap de torn i, si no cal, esperar a la retirada del cadàver.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


4.5 Actuació en morts considerades com a biològiques

Les morts en què no s’apreciï cap mena de símptoma de violència externa en el cadàver ni en el seu entorn, i tampoc no hi hagi sospites de criminalitat, però tot i això, el metge no pugui determinar‐ne la causa, s’han de considerar morts biològiques.

En alguns casos, aquestes morts poden haver tingut una causa violenta, tot i la manca d’indicis aparents de criminalitat, en tractar‐se d’una mort de patologia desconeguda. Aleshores, s’han d’atendre les instruccions rebudes pel jutge degà de cada partit judicial per a aquests tipus de fets.

D’acord amb aquestes instruccions, generalment s’ha d’informar l’autoritat judicial perquè es pronunciï sobre:

• Si ha de fer‐se l’aixecament del cadàver

• Si s’ha avisar el metge forense perquè en faci l’autòpsia pertinent



• Abans d’iniciar el dispositiu pertinent farà les gestions per intentar de localitzar el metge de capçalera o metge habitual de la persona difunta.

Si no es localitza el metge de capçalera o habitual i el metge present al lloc en certifica

la mort com a biològica, s’ha d’iniciar el procediment següent: i el cap de torn desplaçat al lloc dels fets ho determina, la sala de comandament (SC) ha d’avisar la unitat d’investigació perquè s’hi presenti. Són elements per prendre aquesta determinació la falta de signes de violència en el cadàver i en l’entorn, els antecedents mèdics facilitats pels familiars, l’edat del difunt i les manifestacions dels testimonis del fet.

• Ha d’avisar telefònicament el jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia (una vegada ja s’hagi presentat al lloc dels fets la unitat d’investigació) i activar la comunicació amb el metge forense, d’acord amb els acords establerts en cada partit judicial.

• Gestionarà la presència dels serveis funeraris per al trasllat del cadàver.

Si no ha estat possible acreditar la identitat del cadàver, se l’ha d’identificar.

4.5.2 Actuació de la dotació de seguretat ciutadana al lloc dels fets

Els agents de policia de la dotació actuant en el lloc han de seguir el mateix procediment que en el cas de les actuacions en morts naturals, exposat al punt 4.2 d’aquest procediment, i, a més, tenir en compte que:

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


• S’ha de preservar l’entorn i els indicis que hi pugui haver.

• S’ha d’intentar obtenir la filiació de la persona morta mitjançant la recerca i recollida del seu document d’identitat

o de les manifestacions obtingudes de paraula pels

familiars.

• S’han de recollir les primeres manifestacions de familiars, veïns i testimonis en acta (formulari A17 o A10).

• S’ha d’obtenir informació del metge que n’acrediti la mort biològica (nom, cognoms i número de col∙legiat).

• S’ha de recollir còpia del document efectuat pel metge que n’acrediti la mort i cal lliurar‐la a l’OAC o la unitat d’investigació, segons qui instrueixi les diligències.

• S’han de facilitar totes les dades obtingudes a la sala de comandament (SC) per emplenar el registre de l’aplicació informàtica.

• S’ha de lliurar als serveis funeraris que ho reclamin una fotocòpia del document que n’acrediti la mort, si el metge l’ha efectuat.

• Si escau, s’ha d’obtenir informació sobre els medicaments que pogués prendre la persona difunta, per facilitar‐la al metge forense.

• S’ha d’emplenar el formulari A60, Acta d’actuació policial en aixecament de cadàver en cas de mort biològica sense indicis d’acció criminal.

En els casos que no hi hagi familiars de la persona difunta en el lloc, pot ser necessari recollir els objectes de valor (joies, llibretes d’estalvi, cartera amb diners...) que hi pugui haver pels voltants o que es trobin en el mateix cadàver. En aquest cas, els agents de policia han de reflectir aquest fet en una acta de recollida/lliurament d’efectes personals, model A16, o bé en una acta oberta A10 i lliurar‐la a l’OAC o la unitat d’investigació, si hi intervé.

Si aquests objectes no es recullen, s’ha de reflectir també en una acta A10, on s’esmentarà la situació en què queden (per exemple, en el domicili tancat, en el cadàver, a càrrec de la funerària, etc.).

Una vegada els agents de policia hagin localitzat un familiar que es faci càrrec dels objectes recollits, han d’utilitzar el mateix model d’acta A16

(a la part inferior) per

reflectir el lliurament d’aquests objectes.

En alguns casos pot ser necessari fer gestions amb els familiars, amb els propietaris de l’habitatge on s’ha trobat el cadàver, etc., per aconseguir‐ne les claus i poder així deixar‐lo tancat quan finalitzi l’actuació i poder‐hi retornar en cas de ser necessari.

En els casos de cadàvers en avançat estat de descomposició, si no hi ha familiars que se’n facin càrrec, els agents de policia s’han d’assegurar que, mitjançant la funerària o els serveis municipals pertinents, es facin les tasques de neteja i desinfecció necessàries.

Els agents de la dotació actuant restaran en el lloc dels fets fins que el cap de torn doni per finalitzada l’actuació policial. En cas que arribin els agents de la unitat

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


d’investigació, se’ls ha de traspassar tota la informació de què es disposi i demanar instruccions al cap de torn per finalitzar l’actuació.

L’OAC corresponent ha de redactar un ofici informatiu o atestat adreçat al jutjat de guàrdia que pertoqui tot detallant les dades del finat, les circumstàncies de la mort i la resta de dades. Així mateix, s’hi ha d’adjuntar el formulari A60, juntament amb les declaracions recollides, la documentació de la persona filada, el certificat de mort biològica (si n’hi ha), l’acta de lliurament d’objectes en cas que s’hagi realitzat, i qualsevol altra documentació d’interès que es generi tal i com es recull a la Ordre operativa del cap de la CGTER 221/07‐S‐JM/atsc, sobre aixecaments de cadàvers per mort biològica sense indicis d’acció criminal.

4.5.2.1 Emplenament del formulari A60

El formulari A60, Acta d’actuació policial en aixecament de cadàver en cas de mort biològica sense indicis d’acció criminal, fa referència a diferents aspectes concrets de l’aixecament del cadàver i ha de facilitar la recollida de dades de la unitat que hi intervé, així com la transmissió correcta de la informació de manera clara a l’autoritat judicial i al metge forense. Aquest formulari l’ha d’emplenar la dotació de la PG‐ME actuant. El cap de torn desplaçat al lloc dels fets, com a cap del dispositiu per ser present a l’aixecament del cadàver, és el responsable de supervisar‐ne l’emplenament correcte.

El formulari A60 és d’ús específic i exclusiu per als casos de mort biològica sense indicis de criminalitat. Així mateix, en els casos en què s’escaigui l’ús d’aquest formulari, no pot fer‐se’n servir, per a aquesta finalitat, cap altre

que no sigui el model A60.

4.6 Actuacions en morts violentes

S’ha de considerar com a mort violenta la mort en la qual es donin totes o algunes de les característiques següents:

• Signes de violència en el cadàver o en el seu entorn

• Quan hi hagi alguna mena de sospites de criminalitat o de conducta suïcida

• La mort que hagi estat conseqüència d’un accident

Tant en les morts accidentals com en les suïcides s’ha de considerar sempre la possibilitat que, vertaderament, hagin estat accions homicides simulades sota una altra aparença.

Com a exemples d’aquesta possibilitat:

• Una persona mor en “caure” d’una bastida, d’una teulada, d’un balcó, etc.: Hem de pensar que pot arribar a tractar‐se d’un homicidi, ja que no es pot descartar que algú l’hagi empesa.

• Una persona se “suïcida” penjant‐se: Pot haver estat assassinada i posteriorment, simulant un suïcidi, penjada. En alguns casos, fins i tot, l’homicida simula una nota de comiat que hauria deixat el presumpte “suïcida”.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


• Una persona mor “per causa natural” en un hospital: La persona pot haver estat ingressada per un enverinament intencionat que no és detectat si no s’efectuen les analítiques específiques o una autòpsia.

Cal tenir en compte que, tot i l’existència d’un certificat mèdic o forense on es faci constar que no s’ha trobat cap indici de criminalitat, això no significa que no n’hi hagi; simplement reflecteix que no se n’han trobat.

En tots aquests supòsits els agents han d’intentar anar una mica més enllà de les primeres evidències. No obstant això, en la majoria de casos, els fets solen haver succeït de la manera com aparenten en un principi.



a) Ha de comunicar el fet al cap de torn de l’ABP afectada, el qual s’ha de constituir en cap del dispositiu, sense perjudici que pugui assumir el comandament un superior jeràrquic de l’ABP que es presenti al lloc.

b) Ha de comunicar el fet a la unitat d’investigació de l’ABP afectada per iniciar les actuacions necessàries perquè facin la IOTP i la necroidentificació del cadàver corresponent (si cal, mitjançant la unitat territorial de policia científica).

c) Ha de comunicar el fet als comandaments següents:

o Cap i sotscap de l’ABP

o Cap de la unitat de seguretat ciutadana

o Cap de la unitat d’investigació

d) Ha d’avisar la comitiva judicial per fer l’aixecament del cadàver, de la manera preestablerta en cada partit judicial, i sempre que ja s’hagi presentat al lloc dels fets la unitat d’investigació i hagi fet la IOTP corresponent (si cal, mitjançant la unitat territorial de policia científica).

e) Ha de donar avís, quan així ho determini l’autoritat judicial, als serveis funeraris perquè es facin càrrec de la persona difunta.

4.6.2. Actuació de la dotació de seguretat ciutadana al lloc dels fets

Els agents de la dotació actuant en el lloc han de seguir el mateix procediment esmentat en els punts anteriors sobre actuacions en morts certificades com a naturals o biològiques i, a més:

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


4.6.2.1 Localització d’indicis o dades del presumpte autor dels fets

Si s’ha localitzat o hi ha indicis sobre el presumpte autor de la mort, s’ha d’actuar de la manera següent:

• Si es disposa d’alguna descripció o dades del presumpte autor d’una mort violenta, s’han de facilitar al més aviat possible a la sala de comandament, la qual les ha de facilitar a la resta de dotacions de servei per iniciar la recerca o les accions pertinents.

• S’ha d’acordonar la zona i custodiar el cadàver, a fi de preservar els indicis, els objectes i altres vestigis, per la qual cosa l’acordonament de la zona ha de ser més o menys ampli segons el lloc on es trobi el cadàver:

o A l’interior d’un domicili o lloc tancat, generalment la mateixa construcció del domicili serveix per delimitar la zona.

o En un lloc obert (bosc, carrer, platja...), s’ha d’acordonar una zona suficientment àmplia, aprofitant la disposició pròpia del terreny i els seus elements (és a dir, arbres, baranes, cotxes que es trobin al lloc, etc). En espais oberts, s’ha de fer el següent: el vehicle policial s’ha d’estacionar lluny de la víctima per no destruir proves o s’ha d’establir una única via d’entrada i sortida fins al lloc, on hi ha el cadàver, escollir la que sigui menys probable que hagi utilitzat l’autor del delicte.

S’ha d’ampliar la zona de recerca de vestigis en cercles concèntrics des del lloc de la trobada del cadàver. Cal pensar que les armes o instruments utilitzats poden haver estat abandonats a poca distància: contenidors d’ escombraries, vehicles estacionats, etc.

4.6.2.2 Restricció d’accés al lloc dels fets

• No s’ha de deixar accedir ningú al lloc on es troba el cadàver fins que el servei de policia científica no hagi fet la IOTP. Excepcionalment, el cap del dispositiu pot autoritzar, de manera motivada, l’accés al lloc dels fets d’aquelles persones la presència de les quals sigui imprescindible.

• En cap cas es pot deixar accedir al lloc dels fets sense l’autorització del cap de dispositiu:

o Els familiars, els veïns i el servei de la funerària.

o Cap altra dotació policial, encara que sigui en funcions de suport. En tot cas, podran accedir‐hi una vegada hagi finalitzat l’actuació del servei de policia científica i sempre amb l’autorització del cap de dispositiu.

S’han de preservar els possibles indicis i vestigis dels fets amb les màximes garanties.

Dins del lloc dels fets els agents de policia de la dotació actuant s’han de limitar a:

• Comprovar si la persona és, efectivament, morta

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


• Acordonar la zona.

Si és necessari accedir a la zona per fer comprovacions:

• Ho ha de fer el mínim de persones possible.

• S’ha de prendre nota d’on s’ha accedit i què s’ha tocat (per exemple, si s’han encès llums, s’han obert o tancat portes, etc.).

• S’ha de facilitar aquesta informació als agents d’investigació o de policia científica que es presentin al lloc.

Les proves o els indicis només es poden manipular en casos de perill imminent o si corren el risc que es puguin perdre o malmetre. Si escau fer‐ho, s’han de manipular el mínim possible i mantenir les mesures que calgui per conservar‐los. Així, si és suficient cobrir el cadàver perquè no es mulli, és millor que traslladar‐lo de lloc.

4.6.2.3 Tractament del cadàver

S’ha de cobrir amb la manta tèrmica que porta cada dotació en el vehicle, sempre que sigui possible. La utilització de la manta tèrmica té un doble objectiu:

• Preservar la imatge i la dignitat de la víctima. Així, el cadàver s’ha de cobrir especialment quan sigui en un lloc obert i accessible o visible als veïns o vianants i als reporters gràfics dels mitjans de comunicació. En cas que es prevegi que els temps necessari per a l’aixecament del cadàver es pot allargar, es pot fer ús del “quit” de discrecionalitat del què estan dotats els vehicles policials.

• Garantir el manteniment dels possibles vestigis fins al moment que els agents especialitzats realitzin la IOTP.

4.6.2.4 En relació amb els testimonis

• S’ha de recollir la filiació completa i assegurar que siguin presents a les dependències policials.

• Cal escoltar‐los en declaració.

• Cal habilitar un lloc perquè esperin l’arribada dels agents de la unitat d’investigació.

• Cal procurar que no parlin entre ells, ja que es poden acabar viciant els seus testimoniatges i barrejar el que realment han vist amb el que han sentit dir als altres testimonis.

4.6.2.5 Actuació en casos de suïcidi

En els casos en què aparentment la mort es pot deure a un suïcidi, els agents de la dotació actuant han de tenir cura de preservar amb les mateixes precaucions el lloc dels fets i tots els indicis.

S’ha de tenir present que sempre hi ha la possibilitat que un homicidi hagi estat simulat sota l’aparença d’un suïcidi. Com en tots els casos de mort violenta, la dotació

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


actuant ha d’esperar l’arribada dels agents d’investigació, dels agents encarregats de la IOTP i de la comitiva judicial.

4.7 Comunicació de la mort a familiars

En determinades circumstàncies, els agents de la PG‐ME han de comunicar la notícia d’una mort a algun familiar o conegut de la persona difunta. Algunes pautes a tenir en compte són:

• Si la mort s’ha produït en el trasllat a un centre hospitalari o en aquest mateix centre, generalment, és des d’aquí d’on s’ha de comunicar la notícia als familiars. En els casos de morts violentes s’han de seguir les directrius de l’autoritat judicial respecte a les comunicacions a efectuar i s’ha d’informar de les directrius donades per l’autoritat judicial als centres hospitalaris, a altres cossos policials que hagin intervingut en les actuacions, així com veïns, funerària... i en general a persones o institucions que coneguin detalls del fet.

• En la resta de casos, quan sigui necessari, els agents de la PG‐ME s’han de fer càrrec de gestionar la comunicació de la mort, seguint les directrius que es descriuen a continuació.

4.7.1 Consideracions generals a l’hora de comunicar una defunció

Per fer aquesta mena de comunicacions cal seguir les recomanacions següents:

• S’ha de fer personalment, mai per telèfon.

• S’ha de disposar de la màxima informació possible (què, com, quan, on...).

• S’ha d’escollir el millor lloc (per exemple, evitar de fer‐ho drets a la porta del domicili).

• S’ha d’intentar fer la comunicació amb el màxim de sensibilitat i empatia.

• S’ha d’utilitzar un missatge clar i breu, amb termes senzills i amb frases curtes i inequívoques.

• No s’ha de minimitzar el fet.

• No s’han de fer suposicions o hipòtesis sense fonament del que ha pogut passar.

• Si els agents de la PG‐ME que fan la comunicació ho consideren oportú, han de quedar en el domicili un temps prudencial. D’aquesta manera es dóna capacitat de reacció a la persona afectada després de la comunicació: pot ser que uns minuts més tard de sentir la informació li sorgeixin dubtes o necessitats en què en un primer moment no ha pensat.

• S’han de preveure reaccions d’alteració nerviosa greu i comprendre les possibles reaccions inesperades.

• Si la persona a qui es fa la comunicació es troba sola, els agents de la PG‐ME s’han d’oferir per fer gestions a l’efecte de localitzar algú altre perquè l’acompanyi i,

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


d’aquesta manera, no deixar‐la sola. Se li ha d’oferir ajut en possibles gestions telefòniques, etc.

4.7.2 Comunicacions de defuncions en l’àmbit territorial de Catalunya

Segons el lloc de residència de les persones a qui s’ha de comunicar aquesta mort, es procedirà de la manera següent:

• Si els familiars resideixen en territori de l’ABP, el cap de torn s’hi ha d’adreçar o comissionar‐hi una dotació de l’ABP.

• Si els familiars resideixen a Catalunya, però fora de l’àmbit de l’ABP, la SRC ha de sol∙licitar la comissió d’una dotació de l’ABP pertinent, mitjançant la seva SRC.

4.7.3 Comunicacions de defuncions fora de l’àmbit territorial de Catalunya

• Si els familiars resideixen fora Catalunya, la SRC corresponent ha de fer arribar a través de la Sala Central de Comandament (SCC) el formulari G12 Comunicat de/a la Sala de Coordinació Interpolicial de Catalunya (SCIC), perquè aquesta contacti amb el cos policial competent, el qual ha de fer la comunicació als familiars.

• Si els familiars resideixen a l’estranger, la comunicació s’ha fer a través del consolat corresponent.

4.7.4 Comunicació en el cas de persones difuntes estrangeres

Quan la persona morta sigui estrangera, la SCC ho ha de notificar al consolat corresponent. Aquesta comunicació s’ha de fer en el moment en què es disposi de la identificació plena del mort, i sempre amb el vistiplau del jutjat competent.

La unitat que instrueixi les diligències ha de comprovar que els familiars o els serveis funeraris han contactat amb el consolat corresponent per efectuar els tràmits oportuns de repatriació del cos.

En el supòsit que ningú hagi realitzat aquesta gestió o per facilitar‐la als familiars i únicament com a darrera instància, la SRC corresponent ha d’efectuar la comunicació al consolat.

4.7.5 Comunicació als familiars de la trobada de cadàvers de persones denunciades com a desaparegudes. Interès dels mitjans de comunicació

A banda de tenir en compte totes les consideracions descrites en el punt 6.1 pel que fa a la manera com s’han d’efectuar les comunicacions, en el cas de trobada de cadàvers que puguin correspondre a persones que han estat denunciades com a desaparegudes i/o cadàvers que no estan plenament identificats, s’han de tenir en compte, prèviament a qualsevol tipus de comunicació externa que efectuï la PG‐ME, les premisses següents:

• Amb la possibilitat que els mitjans de comunicació, arran de la trobada d’un cadàver, puguin contactar amb els familiars d’una persona denunciada com a desapareguda, i

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


per minimitzar l’impacte emocional que podria ocasionar la informació imprecisa que poguessin facilitar els mitjans

a la família, els membres de la PG‐ME, seguint les directrius de l’instructor de les diligències i l’autoritat judicial, han d’informar la família de la trobada d’un cadàver que, tot i no estar plenament identificat, podria correspondre al del seu familiar. Per efectuar aquesta comunicació s’han de tenir els indicis suficients que permetin donar suport a aquesta possibilitat.

• En cas que algun mitjà de comunicació s’interessi per la trobada d’un cadàver, l’Àrea de Comunicació és l’encarregada de transmetre’n la informació. En cap cas, però, s’han d’aportar detalls sobre la identitat de la persona morta ni s’ha de donar informació als mitjans referent a la manera com s’ha pogut produir la mort. De fet, la informació que es faciliti ha de tenir el vistiplau de l’instructor de les diligències i ha de seguir les directrius establertes per l’autoritat judicial de cada partit judicial.

• En tots els casos, els agents de la PG‐ME s’han d’atenir al contingut del PNT031 Relacions amb l’Àrea de Comunicació i els mitjans de comunicació.

4.7.6 Normes d’actuació de caràcter general per als membres de la PG‐ME en supòsits de trobada de cadàver en què hi hagi presència de mitjans de comunicació

En cas de presència de mitjans de comunicació al lloc dels fets, hem de tenir present que els periodistes han de ser tractats com un col∙lectiu professional més. Així, doncs, han de rebre una atenció adequada, sempre que sigui possible a través dels membres de l’Àrea de Comunicació, amb l’objectiu que la seva presència o la seva feina no interfereixi en les tasques de salvament i no afecti la seguretat de la zona ni perjudiqui la investigació.

El més probable és que sigui l’Àrea de Comunicació la que esbrini si algun mitjà de comunicació ha aconseguit, pels seus mitjans, dades sobre la identitat del cadàver. Per aquest motiu, a l’hora de saber si els familiars ja poden haver‐se assabentat dels fets a través dels mitjans de comunicació o, en cas contrari, per establir amb quina rapidesa cal posar‐se en contacte amb ells abans que això passi, els instructors de les diligències o el cap de torn regional han de posar‐se en contacte amb l’Àrea de Comunicació.

En cas que algun mitjà tingui, efectivament, aquestes dades, l’Àrea de Comunicació ha d’alertar els responsables d’aquest mitjà que encara no s’ha informat la família del fet de la defunció i cal intentar de retardar el màxim possible la difusió d’aquesta informació. Al mateix temps, cal informar el responsable policial que s’hagi posat en contacte amb l’Àrea de Comunicació de l’evolució d’aquestes gestions.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


TEMA 5: Actuacions en accidents laborals:

5.1 Comunicat del Major de 17/05/2001 relatiu a les instruccions de la Fiscalia sobre accidents laborals

Sempre que hi hagi un accident laboral amb resultat de mort o lesions greus es preservarà el lloc dels fets i s'informarà immediatament a la Inspecció de Treball per tal que realitzin la inspecció corresponent.

Per tal d'atendre aquest requeriment cada regió policial contactarà amb la Inspecció de Treball territorialment competent per consensuar un sistema àgil que permeti el seu compliment.

Independentment de l'acord al qual s'arribi amb la Inspecció de Treball, després de la comunicació immediata, es comunicarà també per escrit tot fent constar, com a mínim, les següents dades:

‐ Filiació de l'accidentat/ada.

‐ Circumstàncies en les quals s'han produït els fets.

‐ Nom de l'empresa.

‐ Mútua laboral a la qual està afiliat/ada l'accidentat/ada.

‐ Si s'han instruït diligències cal indicar el número i l’autoritat judicial a la qual s'han adreçat.

5.2 Comunicat del Major de 26/11/2002 relatiu a les instruccions de la Fiscalia sobre accidents laborals

Atès el notable increment d'accidents laborals que s'ha produït darrerament a Catalunya i l'alarma social que aquest fet ha causat, el fiscal cap de la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat instruccions en matèria de sinistralitat laboral. Aquestes seran d'aplicació sempre que es tingui notícies d'un accident laboral amb resultat de mort o lesions: quan es produeixi un accident laboral amb resultat de mort o lesions en el qual hi hagi indicis que s'ha produït com a conseqüència d'una negligència greu, es pot tractar d'un presumpte delicte d'homicidi o de lesions per imprudència.

En aquests casos, tot actuant en funcions de la policia judicial s'haurà de preservar el lloc dels fets, adoptar les mesures necessàries per assegurar la conservació de les dades que puguin constituir la prova de l'existència de la imprudència i de la seva relació de causalitat amb el resultat lesiu. Per tant, s'hauran d'instruir diligències policials en les quals es recullin totes les dades i circumstàncies de l'accident i efectuar totes aquelles gestions que siguin necessàries per l'esclariment dels fets.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


S'haurà de fer, obligatòriament, un reportatge fotogràfic en el qual es recullin les circumstàncies dels fets i la situació dels elements materials. També s'haurà d'identificar i escoltar en declaració als/a les testimonis presencials.

Pel que fa als accidents laborals ocorreguts a la demarcació de Barcelona un cop tancat l'atestat, a més de lliurar‐lo a l'autoritat judicial, s'haurà de remetre de manera urgent una còpia a la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Quant a les demarcacions de Lleida i Girona es procedirà segons allò que disposin els respectius fiscals en cap de les Audiències Provincials.

Aquestes instruccions s'han de complir sens perjudici del contingut de l'escrit del Comissari, de 17 de maig de 2001, sobre una comunicació immediata a la inspecció de treball que continua en vigor.

En el cas dels accidents laborals ocorreguts a la demarcació de Barcelona, el fiscal cap del TSJC reconeix també a les policies locals la facultat d'actuar en funcions de policia judicial. És per aquest motiu que quan la policia local arribi abans al lloc de l'accident i no us requereixin per fer‐vos càrrec de l'actuació podran fer‐se ells càrrec de la mateixa, supòsit en el qual se'ls facilitarà el suport necessari.

5.3 Tractament Penal (art 311 a 318 CP) L'article 311 CP sanciona el conjunt de conductes que perjudiqui, en determinades condicions, els drets reconeguts en Llei, Conveni o Contracte. Es tracta d'un precepte extraordinàriament ampli, en quant protegeix interessos inclús pactats contractualment entre empresari i treballador. Això sí, únicament seran objecte d'atenció penal quan la restricció de drets s'acompanyi d'una posada en escena o un abús de posició per part de la posició més forta: l'empresari.

Els artícles 312 i 313 CP, prevenen el tràfic il∙legal de mà d'obra així com la immigració il∙legal de persones. Aquestes conductes són objecte de tutela també, fora de l'àmbit dels delictes contra els drets dels treballadors, en l'article 318 bis, en el que es regula el tràfic de persones.

L'article 314 prohibeix situacions de discriminació en l'ocupació pública, requerint l'existència d'una sanció administrativa prèvia o la desobediència a un mandat, sancionant conductes de discriminació específiques en l'àmbit laboral, que també són punibles en altres contextos (v.gr. article 515 CP, per a les organitzacions que amb caràcter general promoguin la discriminació) i inclús més genèricament com a circumstància agreujant en l'article 22.4 CP. En conclusió, l’art 314 del Cp sanciona aquelles conductes per qüestions de discriminació en l’àmbit laboral. La discriminació que aquí ens ocupa es caracteritza per tenir lloc din l'àmbit laboral, la qual cosa representa un fet diferenciador de l'art. 314 respecte altres preceptes penals que es construeixen sobre la idea genèrica de la discriminació. El contingut en l'art. 314 és conseqüència de diversos Convenis internacionals i comunitaris subscrits per l'Estat espanyol. A més, s'observa en la tipificació penal de la discriminació laboral un suport constitucional en l'art. 14 de la CE, que contempla el dret a no ser discriminat i està relacionat amb l'exercici d'altres drets fonamentals com la llibertat ideològica (art. 16), la llibertat d'expressió (art. 20.1), el dret de reunió (art.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


21), el dret d'associació (art. 22) i la llibertat sindical i el dret de vaga (art. 28) i també en referència explícita a la discriminació laboral per raó de sexe que s'efectua en l'art. 35 CE. Les discriminacions han de ser greus. Es tracta d'un delicte de desobediència, on el nucli de l'injust s'habilita en el fet de no restaurar una situació d'igualtat, amb la conseqüent esmena dels danys econòmics que s'hagin produït. Estem davant un delicte d'omissió pura. El tipus de l'art. 314 exigeix entre els seus elements, la prèvia realització d'una discriminació en l'ocupació i la posterior existència d'un requeriment o d'una sanció administrativa els quals constituïxen simples pressupostos del nucli de l'injust integrat per l'omissió. S'ha d'observar una greu discriminació en l'ocupació basada en alguna dels pressupòsits taxats en el precepte “donar tracte d'inferioritat a una persona o col∙lectivitat per motius racials, religiosos, polítics”. Els articles 316 i 317 CP tenen com a pressupòsit la infracció de normes de prevenció de riscos laborals tractant‐se de forma general de conductes omissives. L’art 316 del Cp sanciona aquelles conductes omissibles que posin en perill la vida o la integritat física dels treballadors. Els subjectes actius, es a dir aquells que son responsables penalment, son aquelles persones que estan legalment obligats a facilitar aquells mitjans per tal que els subjectes passius desenvolupin la seva activitat amb seguretat. Es tracta d’un delicte de risc on es requereix una infracció de les normes reglamentaries de prevenció de riscos laborals (STS 26/09/2001).El bé jurídic protegit és la seguretat e higiene en el treball, un conjunt de drets mínims dels treballadors nascuts d’una relació laboral. Es tracta d’un bé jurídic de naturalesa col∙lectiva, la titularitat del qual correspon als treballadors com a tals, amb independència dels seus interessos o expectatives de caràcter individual que tinguin com a persones.

Aquesta figura delictiva consisteix en un delicte de mera activitat o de perill abstracte i no de resultat

Finalment l’art. 318 C.P disposa que quan els fets previstos en els articles anteriors s'atribueixin a persones jurídiques s'ha d'imposar la pena assenyalada als administradors o als encarregats del servei que hagin estat els responsables i a aquells que tot coneixent‐los i podent posar remei no hagin adoptat mesures per fer‐ho. Amb aquests supòsits l'autoritat judicial podrà decretar, a més, alguna o algunes de les mesures previstes a l'article 129 d'aquest Codi.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


TEMA 6: Actuacions i Intervenció amb malalts mentals i persones d’avançada edat.

6.1 Introducció:

Entre les funcions que es deriven de la tasca policial tenim la funció assitebcia. La policia, d'acord amb aquesta funció, ha d'assistir inicialment a les persones que per algun motiu estan desemparades i demanen ajut a la policia i, si escau, derivar‐les posteriorment cap a l'òrgan administratiu o social encarregat de tractar aquesta problemàtica.

Els serveis de tipus assistencial, poden ser, entre d'altres:

‐ Les intervencions en accidents de qualsevol tipus.

‐ La custòdia de menors en situació de desemparament.

‐ La recerca de persones desaparegudes.

‐ Les assistències a gent gran.

‐ Les assistències a indigents.

‐ La intervenció en conflictes veïnals o familiars.

‐ L'auxili a automobilistes.

‐ La protecció de víctimes o testimonis de delictes, etc.

‐ Facilitar informació de tipus general a la ciutadania.

6.2 Actuacions amb malats mentals:

El comunicat del Major del CME 0921‐04 de 16/11/2004 sobre normes de trasllats de malalts mentals i atenció a urgències psiquiàtriques:

1. El/la malalt/a mental com qualsevol altre pacient ha de rebre atenció, en primer lloc, del sistema sanitari malgrat que en supòsits excepcionals podrà intervenir la policia en la seva contenció, d'acord amb allò que preveu la Llei 10/94 d'11 de juliol, art. 12.1 primer i quart, de la Policia de la Generalitat ‐ Mossos d'Esquadra. Aquests supòsits serien quan s'exigeix una acció de força o dissuasió davant una actitud activament oposada del malalt que representi un perill per a ell, terceres persones o béns.

2. La presència de policia per a la contenció o trasllat d'un/a malalt/a mental serà sempre excepcional ja que la presència provoca, la majoria de les vegades, una actitud encara més agressiva per part del/de la malalt/a. Si malgrat tot aquesta presència és necessària, es farà preferentment amb efectius no uniformats.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


3. En cas d'una urgència psiquiàtrica o trasllat d'un/a malalt/a mental hauran d'actuar sempre en primer lloc els serveis sanitaris. Els Mossos d'Esquadra intervindran en aquestes urgències només en els supòsits següents:

‐ En l'auxili del servei sanitari que assisteixi els/les malalts/es o dels serveis socials per prevenir incidents que impliquin risc pel personal sanitari.

‐ Quan l'estat del/de la malalt/a provoqui una alteració de la seguretat ciutadana en la qual, a més, pot concórrer una amenaça evident i concreta per a les persones i béns.

‐En el cas d'ingressos involuntaris a requeriment de l'autoritat judicial per tal d'auxiliar al servei sanitari o al servei social corresponent.

4. Quan a una sala de comandament li sigui requerida la presència de Mossos d'Esquadra per tal d'actuar sobre un malalt mental o ajudar al seu trasllat aquesta comissionarà una dotació al lloc dels fets, si es donen alguna/es de les condicions del punt anterior, i en la forma establerta en el punt 2, però sol∙licitarà la presència immediata i simultània d'un equip mèdic especialitzat tot deixant constància fefaent del requeriment mitjançant els elements tècnics dels quals disposa cada sala, així com en el llibre de telefonemes.

5. El personal sanitari és el responsable de determinar les accions a emprendre per a la correcta atenció del malalt tot limitant‐se la intervenció dels Mossos d'Esquadra a col∙laborar en la seva contenció per tal de possibilitar l'atenció mèdica o evitar danys propis, a tercers o als béns.

6. Per tractar‐se de malalts, les manilles no són l' instrument més adequat de contenció. Per aquest motiu, l' emmanillament serà excepcional i haurà de durar el temps mínim imprescindible, fins a ser substituït per elements de contenció terapèutica que haurà d'aportar el personal sanitari. La contenció per qualsevol altre sistema serà aplicada de manera proporcionada i també durarà el temps mínim imprescindible per permetre l'actuació dels equips terapèutics.

7. Si un/a malalt/a mental es resisteix a ser traslladat/ada, però no realitza cap acció violenta que posi en perill la seva pròpia vida, la de tercers o béns no es realitzarà cap tipus d'acció sobre ell/a i, en tot cas, seran els serveis sanitaris els que intervinguin amb els seus propis mitjans. En cas de resistència activa a ser traslladat/ada, els Mossos d'Esquadra podran intervenir en les condicions establertes en els punts anteriors.

8. El trasllat de malalts mentals és responsabilitat dels serveis sanitaris i no dels Mossos d'Esquadra. Per aquest motiu, seran aquells serveis els que hauran de disposar els mitjans de transport i contenció, en el seu cas, per a poder‐los realitzar. Podran acompanyar, però, en supòsits excepcionals al vehicle sanitari de transport, si bé mai en el seu interior.

9. De tota intervenció que es realitzi, ja sigui amb motiu d'una urgència psiquiàtrica o del trasllat d'un malalt mental s'informarà al Jutjat de Guàrdia corresponent mitjançant ofici, en les següents vint‐i‐quatre hores, tot indicant

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


les dades del/de la malalt/a i el centre sanitari en el qual ha quedat ingressat, si escau.

6.3 Actuacions amb persones d’edat avançada

En el dia dia de la tasca policial s’observen moltes i diverses problemàtiques que afecten a persones d’avançada edat. En totes les actuacions d’aquest tipus és molt important saber escoltar, es a dir, ser receptiu sense caure en l’error de considerar que els problemes d’aquest col.lectiu son insignificants.

Les actuacions amb aquest tipus de persones poden anar des de problemes de mobilitat fins a problemes psíquics, com depressions, neurosis obsessives, demències, alzeheimer. En aquest últim tipus de problemática, si s’observa que la persona viu en unes condicions precàries serà convenient realitzar un informe adreçat als serveis socials de l’Ajuntament o al departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. En el supòsit de persones desorientades o amb algun tipus de malatia, s’haurà de intentar d’esbrinar dades de la persona i així comprovar que no hi hagi cap denúncia per desaparició.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


TEMA 7: Actuacions bàsiques amb gossos potencialment perillosos (PNT 202/04/10)

7.1 Àmbit d’aplicació

Són gossos potencialment perillosos, segons la Llei 10/1999, de 30 de juliol, el Reial decret 287/2002, de 22 de març, i el Decret 170/2002, d’11 de juny, sobre mesures en matèria de gossos considerats potencialment perillosos, els que presentin una o més d’una de les circumstàncies següents:

a) Gossos que manifestin un caràcter marcadament agressiu o hagin tingut episodis d’agressions a persones o altres gossos.

b) Gossos que han estat ensinistrats per a l’atac i la defensa.

c) Gossos que pertanyen a una de les races següents o d’encreuaments d’aquests:

akita inu mastí napolità

bullmastiff pit bull

dòberman presa canari

dog argentí rottweiler

dog de Bordeus staffordshire

fila brasileiro tosa japonès (mastí)

d) Gossos que tinguin totes o la majoria de les característiques següents:

o Forta musculatura, aspecte poderós, robust, configuració atlètica, agilitat, vigor i resistència.

o Marcat caràcter i gran valor.

o Pèl curt.

o Perímetre toràcic comprès entre 60 i 80 centímetres, altura a la creu entre 50 i 70 cm i pes superior a 20 kg.

o Cap voluminós, cuboide, robust, amb crani ample i gran i galtes musculoses i bombades. Mandíbules grans i fortes, boca robusta, ampla i profunda.

o Coll ample, musculós i curt.

o Pit massís, ample, gran, profund, costelles arquejades i llom musculat i curt.

o Extremitats anteriors paral∙leles, rectes i robustes i extremitats posteriors molt musculoses, amb potes relativament llargues formant un angle moderat.

Correspon als ajuntaments determinar la potencial perillositat dels gossos que manifestin un caràcter marcadament agressiu o que hagin protagonitzat agressions a persones o altres animals. La potencial perillositat s’haurà de determinar en atenció a

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


criteris objectius, bé d’ofici o després d’una notificació o denúncia, amb l’informe previ d’un veterinari habilitat per a aquesta tasca.

En aquests casos, un cop notificada al titular del gos la resolució municipal que aprecia la seva potencial perillositat, disposa del termini d’un mes per sol∙licitar la llicència administrativa que s’especifica a l’apartat següent.

No es tracta en aquest PNT l’abandonament dels animals domèstics que, per raó de l’article 631.2

del CP, reclamaria la instrucció de diligències amb motiu de falta penal, si

perillés la vida o integritat de l’animal, i lliurament de l’animal als serveis municipals o associacions que tinguessin cura de l’animal.

7.2 Obligacions dels propietaris i conductors d’aquests gossos

7.2.1 Documentació

• Llicència municipal per a la tinença i conducció de gossos potencialment perillosos, amb una vigència de cinc anys i renovable per períodes successius d’igual durada. Les persones posseïdores d’aquests animals disposaven fins al dia 28 de juny de 2002 per sol∙licitar a l’ajuntament corresponent aquesta llicència. Requisits per obtenir‐la:

o Ser major d’edat.

o No haver estat condemnat per delictes d’homicidi, lesions, tortures, contra la llibertat o contra la integritat moral, la llibertat sexual i la salut pública, associació amb banda armada o de narcotràfic, així com no haver estat privat per resolució judicial del dret a la tinença d’animals potencialment perillosos.

o No haver estat sancionat per infraccions greus o molt greus, a la Llei de les Corts Generals 50/1999 o a la Llei del Parlament de Catalunya 10/1999, les quals hagin comportat el comís, l’esterilització o el sacrifici de l’animal, la clausura d’establiment i/o suspensió definitiva de la llicència per a la tinença i conducció de gossos potencialment perillosos o del certificat de capacitació d’ensinistrador.

o Disposar de capacitat física i aptitud psicològica per a la tinença de gossos potencialment perillosos. Han de ser certificades pels centres de reconeixement per a l’obtenció o revisió de permisos de conduir autoritzats pel Departament de Salut.

o Acreditació d’haver formalitzat una assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers amb una cobertura no inferior a 150.253 €. Anualment, coincidint amb la renovació de la pòlissa, s’ha de lliurar a l’ajuntament una còpia del resguard de pagament per a comprovar la seva vigència.

• Certificat acreditatiu de la inscripció de l’animal al registre censal municipal d’animals de companyia.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


7.2.2 Identificació mitjançant microxip

Tots els gossos potencialment perillosos hauran d’estar identificats mitjançant microxip. Tothom que vulgui adquirir un d’aquests animals, a partir del 26 de juny de 2002, en el moment de sol∙licitar la pertinent llicència municipal ha d’acreditar la identificació de l’animal mitjançant microxip, amb un document emès pel nucli zoològic de procedència de l’animal.

7.2.3 Mesures de seguretat obligatòries

• En llocs i espais públics, aquests gossos han de ser conduïts i controlats per persones majors d’edat que hagin obtingut la corresponent llicència municipal, amb cadena o corretja no extensibles de menys de 2 metres, i no es pot portar més d’un d’aquests animals per persona.

• En llocs i espais públics han de portar obligatòriament morrió apropiat per a cada tipologia racial de gos.

• Els recintes que alberguin gossos potencialment perillosos han d’advertir d’aquest fet amb la convenient senyalització.

• Els animals potencialment perillosos que es trobin en una finca, casa de camp, xalet, parcel∙la, terrassa, pati o qualsevol altre lloc delimitat, hauran d’estar lligats, a menys que es disposi d’un habitacle amb la superfície, altura i tancament adequat, i a més el disseny del lloc eviti que els animals puguin desencaixar o obrir, ells mateixos, els mecanismes de seguretat, amb l’objectiu de protegir les persones o els animals que accedeixin o s’apropin a aquests llocs.

• La sostracció o pèrdua de l’animal ha de ser comunicada pel seu titular al responsable del registre censal municipal d’animals de companyia, en el termini màxim de quaranta vuit (48) hores des que va tenir coneixement del fet.

• Els criadors, ensinistradors i comerciants d’animals potencialment perillosos han de disposar d’instal∙lacions i mitjans adequats per a la seva tinença.

7.2.4 Altres mesures de control

• No poden adquirir gossos potencialment perillosos les persones menors d’edat i les que hagin estat privades judicialment o governativament de la tinença d’aquests animals.

• Els centres de cria d’aquests animals han d’estar autoritzats i inscrits al Registre Oficial de Nuclis Zoològics de Catalunya. Els animals que es vulguin utilitzar per a la reproducció han de superar els tests de comportament que garanteixin l’absència de comportaments agressius anòmals.

• L’ensinistrament de gossos per a l’atac i defensa només es pot autoritzar en les activitats de vigilància i guarda d’empreses de seguretat i dels cossos de seguretat. Aquestes activitats només es poden realitzar en centres o instal∙lacions legalment autoritzats i per professionals que tinguin la formació i els coneixements necessaris avalats per la titulació reconeguda oficialment.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


7.3 Denúncia per infracció administrativa

En el cas que una dotació policial detecti qualsevol incompliment de les normes descrites a l’apartat 2 d’aquest PNT, ha d’emplenar un formulari D 20 de denúncia per infraccions en matèria de tinença de gossos potencialment perillosos, fent constar tots els fets, inclosos els camps corresponents a les observacions.

La sanció imposada per l’Administració té en compte els següents criteris:

• La transcendència social i el perjudici causat per la infracció comesa.

• L’ànim de lucre il∙lícit i la quantia del benefici obtingut en la comissió de la infracció.

La reiteració o la reincidència en la comissió d’infraccions també és valorada per part de l’òrgan administratiu competent per graduar la quantia de la sanció.

A la tramitació de la denúncia, cal tenir present que l’article 49 de la llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives, ha modificat l’article 13 de la Llei 10/1999, del 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos, que resta redactat de la manera següent:

“Competències municipals sobre animals potencialment perillosos

1. Es modifica l’article 13 de la Llei 10/1999, del 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos, que resta redactat de la manera següent:

Article 13. Òrgans competents

La competència per imposar les sancions establertes per la comissió de les infraccions tipificades per aquesta Llei correspon als òrgans següents:

a) Als alcaldes, per la comissió d’infraccions de caràcter lleu.

b) Al ple de l’ajuntament, per la comissió d’infraccions de caràcter greu i molt greu

2. L’exercici de la potestat sancionadora per la comissió de les infraccions tipificades per la Llei de l'Estat 50/1999, del 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos, i el Reial decret 287/2002, del 22 de març, que la desenvolupa, correspon als òrgans següents dels ajuntaments:

a) Als alcaldes, per la comissió d’infraccions de caràcter lleu.

b) Al ple de l’ajuntament, per la comissió d’infraccions de caràcter greu i molt greu.”

Així doncs totes les actes que s’aixequin seran tramitades s’adreçaran als ajuntaments respectius, mitjançant les ABP, sota la supervisió del cap d’OAC.

7.4 Comís dels gossos

S’ha de comissar el gos amb motiu d’infracció administrativa o penal:

• Quan participi o es produeixin lluites o combats de gossos, i lesions o mort de persones o d’un altre gos.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


• Sempre que hi hagi un ús inadequat de l’animal amb risc per a la seva integritat o quan l’animal hagi causat lesions a persones.

Cal valorar la perillositat de l’animal i la necessitat de fer‐li proves analítiques amb posterioritat als fets.

Si per realitzar el comís de l’animal fos necessari aplicar la força, aquesta serà la mínima imprescindible, i s’actuarà sempre sota els principis de congruència, d’oportunitat i de proporcionalitat.

En prevenció de possibles comisos d’aquests gossos, els comandaments de les diferents dependències policials han de conèixer la ubicació de les gosseres municipals, comarcals i d’altres serveis, associacions i/o organitzacions, públiques o privades, que es trobin en la seva àrea d’influència operativa i que siguin d’interès pel dipòsit i custòdia de l’animal.

7.4.1 Comís amb motiu d’infracció administrativa

És el comís preventiu de l’animal que s’adopta fins a la resolució de l’expedient administratiu sancionador. No és obligatori, sinó potestatiu dels agents actuants, atenent a les circumstàncies concurrents.

Les despeses ocasionades en relació amb el comís preventiu i altres actuacions aniran a càrrec de la persona infractora.

Si per a tal efecte no es disposa d’un centre adequat, es pot comissar en dipòsit del seu propietari (aixecant acta A 10, a més de la D 20) advertint‐lo de la seva obligació de mantenir l’animal en bones condicions i de comunicar qualsevol incidència que es produeixi amb aquest.

7.4.2 Comís amb motiu d’infracció penal

És el comís que s’adopta com a diligència a prevenció quan s’hagi comès una infracció penal que haurà d’ésser comunicat a l’autoritat judicial competent mitjançant el corresponent atestat.

Aquesta tipologia de comís s’ha d’aplicar amb caràcter restrictiu, tenint en compte la gravetat dels fets i després d’una valoració objectiva de la perillositat de l’animal cap als altres animals i, especialment, cap a les persones.

7.5 Lluites de gossos

Les races de gossos esmentades com a potencialment perilloses al primer apartat d’aquest PNT són susceptibles de ser utilitzades en lluites o combats de gossos, pràctica prohibida per la Llei 22/2003 (art. 6) i la Llei 10/1999 (art. 7), lleis que propiciarien la sanció administrativa.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Malgrat l’exposat anteriorment, aquestes pràctiques però poden ser constitutives de faltes penals públiques contra els interessos generals.

Les lluites de gossos es poden classificar bàsicament en els dos tipus següents:

7.5.1 Lluites no organitzades

Les lluites no organitzades són les que se solen fer en un moment i lloc no predeterminat (generalment un espai públic), amb animals que lluiten en condicions desiguals i que es fan per satisfer “l’ego” del propietari del gos, per veure si el seu animal pot guanyar al seu adversari.

Aquests fets serien constitutius d’una falta penal tipificada a l’article 631 del CP, ja que els amos o encarregats de la custòdia dels animals ferotges o danyosos els deixen solts o en condicions de causar mals.

Si els animals pateixen maltractaments al ser burxats o aquissats per les persones que els porten, per provocar un comportament ferotge, els fets també serien constitutius de falta penal tipificada a l’article 632 del CP, sempre i quan la gravetat de les lesions als animals no fóra motiu d’aplicació de l’article 337 del CP

.

7.5.2 Lluites organitzades

Les lluites organitzades són aquelles que es realitzen en un temps i un espai predeterminat (normalment un lloc tancat), que tenen caràcter d’espectacle perquè s’hi fan apostes i els animals que lluiten se solen trobar en igualtat de condicions.

En aquest cas ens trobem davant d’una falta penal tipificada a l’article 632. 2 del CP, sempre i quan la gravetat de les lesions als animals no fóra motiu d’aplicació de l’article 337 del CP. Per la qual cosa caldrà instruir les corresponents diligències policials pel fet de maltractar cruelment els animals domèstics o qualsevol altre animal en espectacles no autoritzats legalment.

En qualsevol dels dos tipus, l’actuació policial ha d’anar encaminada a:

a) Instruir el corresponent atestat policial amb motiu de fets que poden ser constitutius de faltes dels articles 631 i 632 del CP, respectivament, faltes penals públiques contra els interessos generals, o constitutius del delicte de l’article 337 del CP. A la instrucció de les diligències s’ha de deixar constància de:

o la professió o l’ofici de la persona imputada i la relació amb els animals.

o que s’aixecarà la denúncia administrativa.

b) Realitzar denúncia administrativa, D 20, en la qual s’ha de fer constar que s’instrueix l’atestat policial, a l’efecte que l’òrgan administratiu competent per sancionar en tingui coneixement.

c) Comissar preventivament els animals. Els agents posaran l’animal a disposició dels serveis especialitzats als quals tinguin abast segons el territori en què es trobin. Aquests serveis poden dependre de l’ajuntament, dels consells comarcals o del

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Departament de Medi Ambient i Habitatge. Si és possible, ens farem acompanyar per personal especialitzat per traslladar el gos fins a dependències adequades.

d) Pel que fa a les apostes que s’hagin pogut fer, cal seguir els procediments en matèria de joc i espectacles.

La informació sobre qualsevol actuació en relació amb la utilització de gossos i/o d’altres animals en espectacles de lluita (infraccions contra la protecció d’animals) s’ha de comunicar a la Unitat Central de Medi Ambient de l’Àrea Tècnica i de Proximitat de Seguretat Ciutadana el més aviat possible. També s’ha d’informar a la Unitat Regional de Policia Administrativa (URPA) si hi ha relació amb possibles infraccions administratives de joc i espectacles.

7.6 Agressions a persones o altres animals

Si, com a conseqüència de l’acció d’un gos dels considerats potencialment perillosos, es produeixen lesions a persones, o fins i tot la mort, cal que la dotació actuant tingui present que aquests fets delictius poden ser comesos amb dol o imprudència i que poden requerir diferents mesures cautelars.

Com a norma general es durà a terme les accions següents:

• L’assistència i la protecció de la víctima i de la resta de persones.

• El control i comís de l’animal per posar‐lo a disposició del jutjat corresponent.

• Identificar, si és possible, el propietari del gos mitjançant testimonis o consultant el microxip en el registre censal municipal o Col∙legi Oficial de Veterinaris.

• Comparèixer a l’OAC per a la instrucció de l’atestat corresponent pels fets succeïts si són constitutius d’infracció penal, delicte o falta, segons correspongui, adjuntant l’informe mèdic d’assistència.

• Si és possible, sol∙licitar certificació veterinària de l’estat de l’animal.

• Emplenar el formulari, D 20, per denunciar aquelles infraccions administratives que s’hagin detectat, indicant que s’ha instruït l’atestat corresponent pels fets.

Si un d’aquests gossos causa lesions o la mort d’un altre animal, també es pot donar un tractament de denúncia penal per danys (delicte o falta, segons el valor de l’animal que hagi patit l’atac). El mateix succeeix si causa danys a altres propietats alienes al titular de l’animal.

En el cas que algun atac sobre persones i/o d’altres animals sigui realitzat per un gos no considerat inicialment com a perillós, d’acord amb els continguts del punt 1 apartat d) i apartat c) d’aquest PNT s’informarà de les diligències i/o denúncies recollides a l’ajuntament corresponent, perquè com a òrgan competent pugui valorar el fet de catalogar a l’animal relacionat com a perillós.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


TEMA 8: Intervenció immediata en atemptat consumat. (PNT 35/2/04)1 8.0 Introducció Aquest PNT ha estat elaborat amb la finalitat d’establir un instrument bàsic, que sigui àgil i eficaç i que es pugui adaptar als diversos tipus d’atemptats terroristes. Estableix una sèrie de mesures bàsiques que han de ser adaptades a les circumstàncies concretes i a les conseqüències o resultats produïts. Es tracta, doncs, de reaccionar adequadament i controlar les circumstàncies davant d'alguns dels actes terroristes més habituals:

� els atemptats amb vehicle bomba � els atemptats amb paquet bomba � els atemptats amb arma de foc

8.1. Actuacions 8.1.1 La Sala de Comandament afectada 8.1.1 a) Artefacte explosiu detonat amb avís previ de col∙locació

• En el cas que es produeixi l’explosió d’un artefacte de la col∙locació del qual ja s’havia avisat, el cap de l’operatiu establert al lloc del sinistre ha de procedir de la manera següent:

o Ha de comunicar el fet a la Sala de Comandament i ha de donar les instruccions pertinents perquè s’iniciïn les accions previstes en aquest PNT.

o Ha de disposar de les patrulles suficients per garantir tant la seguretat de l’entitat, centre o edifici, com per efectuar l’acordonament fins que els serveis de la unitat de tècnics especialistes en desactivació d’artefactes explosius TEDAX, amb la col∙laboració, si escau, de la Unitat Canina i de l’ARRO (Grup Caní), assegurin la zona davant possibles segons artefactes parany i fins que els serveis TEDAX/Policia Científica no recullin les evidències i restes.

• Les sales de comandament han de seguir el procés de comunicacions del punt 2 d’aquest PNT.

8.1.1 b) Artefacte explosiu detonat sense avís previ de col∙locació En el cas que es comuniqui una explosió per artefacte sense avís previ, la Sala de Comandament afectada ha de procedir de la manera següent:

• Ha de comissionar al lloc de l’explosió un nombre de dotacions policials suficient, segons l’entitat del fet i els efectes produïts, tot tenint en compte la cobertura dels altres serveis.

• Ha de posar el fet en coneixement del cap de torn, que s’ha de desplaçar al lloc com a cap de l’operatiu. En el supòsit que els seus superiors jeràrquics es presentin al lloc dels fets, aquests poden assumir la funció de cap de dispositiu fins al cap de l’ABP, sens perjudici que els comandaments jeràrquics superiors al cap d’ABP puguin fer al cap dl’operatiu les indicacions relatives a les circumstàncies de l’actuació que consideren oportunes.

• Ha de donar el suport necessari al cap de l’operatiu i executar les seves demandes.

1 Nou codi PNT 216. Actualment en revisió tècnica per l’AOQ

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


8.1.2 Sala Regional de Comandament Mitjançant el cap de torn regional, la Sala Regional de Comandament ha de gestionar:

• La comissió de les unitats de suport suficients al lloc dels fets, a requeriment de la Sala de Comandament (SC) afectada:

o Agents de la Unitat Regional d’Anàlisi i Seguiment que s’han de desplaçar al lloc i s’han de posar a disposició del cap de l’operatiu.

o Agents de la Unitat Regional de Policia Científica.

o Agents de l’ARRO (Grup Caní) si la regió policia en disposa.

• La coordinació del tancament immediat de l’ABP on s’ha produït el fet, amb efectius de les ABP limítrofes i, si cal, l’activació dels sistemes de coordinació amb altres cossos policials.

• El servei de les unitats Canina i TEDAX de la Divisió de Recursos Operatius sol∙licitats pel cap de l’operatiu via Sala de Comandament gestora de l’incident.

• La comissió d’una furgoneta d’atestats de trànsit al lloc de l’acordonament perquè sigui utilitzada com a sala avançada de comandament al lloc dels fets.

8.1.3 Les patrulles comissionades al lloc de l’explosió Una tasca prèvia a totes les accions descrites en aquest PNT és informar periòdicament els agents de seguretat ciutadana, en els brífings previs al servei, que, en cas d’atemptat amb ferits, la seva funció principal és facilitar‐ne l'evacuació i garantir la seguretat, i no l’atenció sanitària, que ha de ser realitzada per personal sanitari professional. En el cas de que es produeixi un fet d’aquest tipus, les patrulles comissionades per la SC s’han d’adreçar al lloc dels fets urgentment, utilitzant els mitjans prioritaris corresponents. 8.1.3 a) Mesures de protecció

Acordonament de la zona:

• S’ha de fer un primer cercle a una distància mínima de 150 metres del lloc de l’explosió i un segon de concèntric com a mínim a 200 metres (500 metres si és a camp obert). Aquestes distàncies de seguretat són indicatives, ja que depenen de certes variables:

o l’orografia del terreny

o les circumstàncies del fet i els danys produïts

o els efectes previsibles de l’explosió

• La finalitat del cordó és:

o Treure de la zona acordonada totes les persones i agents per impedir que es puguin veure afectats per una segona explosió i evitar lesions a les persones.

o Facilitar l’evacuació dels possibles ferits.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


o Protegir els vestigis, senyals o empremtes que puguin ser utilitzats posteriorment com a proves.

• La cinta policial, els cons i els senyals s’han d’utilitzar per controlar el perímetre, i s’ha de defensar de l’interior a l’exterior. Cal tenir present sempre el nombre d’efectius que es disposa per fer‐ho, sobretot en els primers moments.

• L’acordonament comportarà un tall de la circulació i la prohibició de la circulació de persones per l’interior dels cercles de seguretat.

• S’han d’emprar en tot moment els llums prioritaris òptics dels vehicles policials sense senyals acústics i s’han d’estacionar vehicles utilitzant‐los com a eines per realitzar el primer cordó (si no és que el cap del dispositiu assenyala una altra ubicació) per tal de minimitzar el risc de projeccions, en cas d’una segona explosió, sobre els agents que defensen els cordons.

• Els agents han d’utilitzar les armilles antibala i els elements del mobiliari urbà i/o edificacions properes que puguin ser capaços de protegir‐los d’un impacte d’una segona explosió.

• Entre el primer i el segon cordó, s’ha de situar el cap de l’operatiu amb el personal necessari de suport (agents, bombers i ambulàncies). Si és necessari podran accedir al primer cercle amb l’autorització prèvia del cap de l’operatiu.

• A l’interior del primer cordó de protecció i per assegurar la zona, només hi poden accedir els agents de la Unitat TEDAX i, a petició d’aquests i amb autorització prèvia del cap de l’operatiu, els agents de la Unitat Canina i de l’ARRO (Grup Caní).

• Entre els dos cordons s’ha d’establir una única via d’entrada i de sortida, delimitada mitjançant cons o cinta policial.

• Els agents de seguretat ciutadana, alhora que fan l’acordonament de la zona, han de fer una recerca a l’interior dels cordons de seguretat que hagin establert:

o en els vehicles

o en papereres i contenidors d’escombraries

o en jardins i plantes

o en altre mobiliari urbà susceptible de poder amagar un segon artefacte explosiu.

8.1.3 b) Criteris orientatius per identificar un possible vehicle bomba, sempre exteriorment i sense accedir a l’interior del vehicle:

• Marques en el terreny al costat del vehicle: roderes, petjades, senyals o indicis que s’ha utilitzat el gat del vehicle

• Subjecció de la placa de matrícula mitjançant cargols o qualsevol altra manipulació.

• Examen de l’interior a través dels vidres.

o Alteracions a la guantera del vehicle com, per exemple, un petit forat que allotgi una cèl∙lula volumètrica per detectar presència.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


o Existència d’algun element que oculti l’estat del pany del contacte del vehicle.

o Cables que surtin de la presa d’encenedor del vehicle.

o Trossos de cinta adhesiva, filferros, cables, metxes, etc.

• Indicis de forçament de portes, finestres, maleters, etc.

• Inspecció de les cavitats lliures dels baixos del vehicle.

• Empremtes sobre el maleter, capó, plats, etc.

• Pes excessiu en el maleter (pels esmorteïdors del darrere).

• Capó: paquets o bonys estranys, alteracions d’elements mecànics.

• Absència de brutícia o pols (els vehicles es preparen en lloc tancat).

• Qüestions bàsiques a tenir en compte:

o La placa correspon al model?.

o Qui és el propietari i on es troba. Localització del propietari i comprovació que no es tracta d’un vehicle doblat. On el va aparcar? El té visualment al davant? Quan es va emprar el vehicle per última vegada?.

o És tancat amb clau?.

o Té els panys forçats?.

o On és aparcat a l’actualitat, durant quan de temps?.

o És un vehicle robat?.

Cal tenir present que és possible activar un artefacte explosiu amb el llum d’una lot o per les freqüències d’aparells de comunicacions. Per aquest motiu, no s’ha d’enllumenar directament l’interior del vehicle i, en les proximitats del vehicle sospitós, cal desconnectar els portàtils de comunicacions i telèfons mòbils.

• Els agents que participen en l’acordonament de la zona, han de preveure la possible existència d’un altre artefacte explosiu i una segona detonació. Cal evitar llocs que poden resultar perillosos com, per exemple, sota la balconada d’un pis o al darrere d’una cabina de telèfon, on la probable projecció de vidres i altres objectes poden provocar lesions.

• Cal tenir en compte l’efecte canó que es produeix en carrers estrets, per l’ona expansiva, i també la caiguda vertical d’objectes per l’efecte de trajectòries parabòliques des del nucli de l’explosió.

• S’ha de prendre la filiació completa dels testimonis del fet i se’ls ha de situar en una altra zona separada de la dels reporters dels mitjans de comunicació, a l’espera de ser entrevistats pel personal adscrit a la Divisió d’Informació o, a l’espera de la seva arribada, pels agents de la Unitat d’Investigació de l’ABP o de la Unitat Regional d’Anàlisi i Seguiment (URAS).

• Pel que fa als testimonis, és millor que no conversin entre ells. En alguns casos es poden deixar influir per les percepcions o declaracions dels altres i per les preguntes que els facin els periodistes o reporters.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


• Els reporters de premsa s’han de situar tots junts dins d’una mateixa zona, acotada i designada pel cap del dispositiu, a l'exterior del segon cordó de seguretat, amb visibilitat a la zona dels fets.

Regulació del trànsit: És una tasca fonamental. Si es produeixen embussos poden dificultar la circulació dels serveis d’urgència: serveis sanitaris, bombers i altres dotacions policials. Per regular la circulació cal la col∙laboració de la policia local, si n’hi ha. Protecció i l’escorcoll de la zona: És molt important, ja que de l’examen de les restes de l’artefacte poden sorgir dades que permetin obrir línies d’investigació. Cal recordar que tots els elements recuperats de l’artefacte explosiu tenen una procedència determinada. Aquesta circumstància pot ser de vital importància per aclarir l’autoria de l’acció. Si l’artefacte ha produït foc i aquest no afecta edificis, vehicles o altres s’ha de deixar que cremi per ell mateix i evitar que els bombers actuïn.

8.1.3 c) Mesures d'evacuació En situació d’alteració de la seguretat pública, la responsabilitat de l’execució en el desallotjament i evacuació d’edificis i instal∙lacions públiques o privades recau en darrer terme en el cos de seguretat que desenvolupi les competències en seguretat ciutadana i tingui assignades les funcions de protegir les persones i els béns i el manteniment de l’ordre públic. S’ha d’establir un operatiu policial que eviti o minimitzi els efectes de l’atemptat, actuant sota els principis d’urgència i proporcionalitat. Si hi ha ferits, el cap de l’operatiu només ha d’autoritzar als portalliteres l'entrada dins del primer cordó. Les ambulàncies, conjuntament amb bombers, grues i altres serveis, han d'estacionar entre el primer i el segon cordó, en previsió de la possible col∙locació d’un segon artefacte. La premsa s’ha de situar fora del segon acordonament, on l’atendran els agents de l’Oficina del Portaveu.

• Tant com sigui possible, i per evitar situacions de confusió, s'ha d’utilitzar una única via o passadís d'entrada i sortida senyalitzada amb cons o cinta policial. En algun cas, per raons d'urgència o necessitat, sí que es pot obrir una segona via.

• Abans dels trasllats dels ferits als centres hospitalaris, si és possible, s’ha de prendre la identitat i el nombre dels ferits, les dades de les ambulàncies que els han evacuat i l’adreça dels hospitals on han estat traslladats. Als cadàvers només se’ls ha de cobrir, sense moure’ls.

• Feta l'evacuació dels ferits a centres hospitalaris i el desallotjament de la resta de persones i davant la possibilitat que hi pugui haver altres artefactes explosius, tothom ha de sortir fora del segon cordó amb la màxima rapidesa possible.

8.1.4 Unitats Canina, TEDAX i ARRO (Grup Caní) Un cop evacuats els ferits, els agents de la Unitat TEDAX i, si escau, a petició d’aquests i amb l’autorització del cap de l’operatiu, els agents de la Unitat Canina i l’ARRO (Grup Caní) són els únics que poden penetrar i operar dins del primer cordó de seguretat. L’objectiu és donar seguretat al lloc. Bàsicament, la tasca d’aquests agents consisteix a detectar, localitzar i neutralitzar

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


trampes bomba o segons artefactes explosius. Abans de procedir a la neutralització de qualsevol trampa bomba o d’un segon artefacte, els agents de la Unitat TEDAX han de comprovar que es compleixen les normes de seguretat establertes, referents a l’acordonament i al desallotjament del lloc. En el cas que detectin que no són les adequades, han de sol∙licitar‐ne el compliment al cap de l’operatiu. Les normes de seguretat s’han de restablir abans de procedir a la neutralització de la bomba trampa o l’artefacte explosiu.

Els agents de la Unitat TEDAX (amb agents de Policia Científica) han de realitzar la recollida de restes i mostres de l’artefacte explosiu. 8.1.5 Policia Científica Després de l'actuació d’assegurament de la zona de la Unitat TEDAX, els agents de policia científica han d’iniciar les seves accions quan ho indiqui el cap de l’operatiu. Els correspon, juntament amb els agents de la Unitat TEDAX, l'examen, l’estudi i la recollida de vestigis, restes, mostres de l’artefacte explosiu, etc., trobats en el lloc dels fets.

Hi ha d'anar, a més d'un fotògraf policial i un expert en lofoscòpia, un agent de policia científica que, juntament amb l’especialista de TEDAX, s’ha d’encarregar de la recollida i preservació de mostres i evidències dels components de l’artefacte (per evitar‐ne la destrucció per part de personal inexpert) i de la posterior tramesa, si escau, dels materials i substàncies al Laboratori Analític. Durant la seva actuació no es permet la permanència d'altres funcionaris en la zona de l'atemptat. Hi pot haver qualsevol altre funcionari especialista quan sigui requerida la seva presència.

Si es tracta d’un vehicle bomba, les restes, un cop examinades, s’han de traslladar a un lloc adequat per a un examen més complet, segons estableixi la Divisió de Policia Científica. 8.1.6 Divisió d’Informació El servei responsable de la investigació per a aquests tipus de fets és la Divisió d’Informació. Els agents de la Unitat Regional d’Anàlisi i Seguiment i/o de les unitats d’investigació de la PG‐ME, a l’espera de l’arribada dels agents de la Divisió d’Informació, moment en què passaran a donar‐los suport, han d’iniciar les investigacions, fora dels cordons de seguretat, a la recerca d’informacions i dades relatives a:

• entrevista a possibles testimonis

• senyes i característiques dels autors i mitjans de fugida

• detecció de vehicles susceptibles d’haver estat utilitzats pels presumptes autors i de poder contenir artefactes explosius.

Els agents de la Divisió d’Informació o, els agents de la Unitat Regional d’Anàlisi i Seguiment han de comunicar immediatament al cap del dispositiu qualsevol dada o informació que pugui ser d’interès en el control de l’emergència.

Cal tenir present que una de les dades d’interès prioritària dins de la investigació d’un

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


atemptat terrorista amb cotxe bomba, és la identificació del vehicle utilitzat, gestió dificultada per l’estat que de vegades presenta el vehicle explosionat.

Per aquest motiu es considera necessària la participació activa en la investigació dels fets de membres encarregats de recerca i documentació adscrits a les ART corresponents.

El cap o sotscap de la Divisió d’Informació ha de sol∙licitar la participació d’aquests membres de la PG‐ME mitjançant el cap de la regió policial de la demarcació on s’ha produït l’atemptat. En aquells casos en què la demarcació no disposi d’aquest servei, s’ha de demanar a la més propera que en disposi. 8.1.7 Unitat d’investigació Seguint les instruccions del cap de l’operatiu, la Unitat d’Investigació ha de donar suport als funcionaris de policia científica quan aquests li ho requereixin i han de fer les tasques pròpies de la Unitat Regional d’Anàlisi i Seguiment fins a l’arribada dels seus agents, moment en què passaran a donar‐los suport. Aquests funcionaris són els encarregats de fer les tasques que sol∙liciti el jutjat de guàrdia, que ha estat alertat per la Sala de Comandament de l’ABP.

8.1.8 Cap de l’operatiu És el responsable de l’operatiu i li corresponen les funcions següents:

• Coordinar les accions en el lloc de l'atemptat entre les dotacions de seguretat ciutadana, les unitats Canina i TEDAX, l’ARRO (Grup Caní), les unitats d’investigació, els serveis de policia científica, la Unitat Regional d’Anàlisi i Seguiment i la Divisió d’Informació.

• Informar la Sal de Comandament de les actuacions realitzades i de les novetats i incidències que s’esdevinguin en el lloc dels fets.

• Requerir de la policia local que garanteixi la fluïdesa de les vies de comunicació, per facilitar l'arribada de les unitats Canina, TEDAX, de l’ARRO (Grup Caní), dels bombers i de les ambulàncies.

• Supervisar l’ abalisament correcte amb cinta del lloc dels fets i dels voltants.

• Disposar un espai per estacionar ambulàncies i bombers, un altre per als testimonis i un tercer per a la premsa.

• Posar‐se a les ordres dels seus superiors jeràrquics que, fins al cap de l’ABP, si compareixen al lloc, poden assumir la funció de cap de l’operatiu, sense perjudici que els comandaments jeràrquics superiors al cap de l’ABP puguin fer‐li indicacions relatives a les circumstàncies de l’actuació que considerin oportunes.

El cap de l’operatiu ha de recollir i canalitzar l’intercanvi de la informació, les dades, les deduccions o les impressions facilitades pels caps d’unitats que intervenen en l’operatiu. L’objectiu és que en els moments de màxima confusió es pugui establir un plantejament adequat, un desenvolupament correcte i una resolució eficaç. En tot cas, la presa de decisions correspon al cap de l’operatiu.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


8.2. Comunicacions 8.2.1 Sala de Comandament de l’ABP afectada Ha de comunicar el fet a:

• El cap i el sotscap de l’ABP.

• El cap de la Unitat de Seguretat Ciutadana de l’ABP.

• El cap de la Unitat d’Investigació de l’ABP.

• La Sala Regional de Comandament.

• La policia local de la localitat afectada i properes, que ha d’atendre els requeriments sol∙licitats pel cap de l’operatiu en el marc de les competències que li corresponen.

• Els serveis d’ambulàncies i bombers necessaris, perquè s’adrecin al lloc del fet.

• Ell jutjat de guàrdia del partit judicial corresponent .

• La comissaria del Cos Nacional de Policia o la caserna de la Guàrdia Civil, del lloc on s’hagi produït el fet.

Les comunicacions previstes en aquest apartat, amb destinataris externs a la PG‐ME, s’han de fer constar en el llibre de telefonemes. 8.2.2 Sala Regional de Comandament Ha de comunicar la informació que, sobre el fet, li sigui subministrada per la SC de l’ABP afectada, a:

• El cap i el sotscap de la regió policial.

• El cap de l’ARRO i el cap de l’ARI.

• El cap de torn regional, que haurà de sol∙licitar la presència de les unitats TEDAX i Canina, ARRO(Grup Caní) i de la Unitat Regional de Policia Científica, alhora que se l’ha d’informar de la descripció d’autors o vehicles, si se'n disposa.

• El cap de la Unitat Regional d’Anàlisi i Seguiment.

• El cap de la Unitat Regional de Policia Científica.

• La Sala Central de Comandament.

• Els comandaments provincials del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil.

• Les ABP que limiten amb l’afectada, en el cas que es disposi de dades sobre els possibles autors. En el cas que alguna d’aquestes no pertanyi a la mateixa regió policial, aquesta comunicació s’ha de fer mitjançant la sala regional corresponent.

8.2.3 Sala Central de Comandament Ha de comunicar la informació sobre el fet que li sigui subministrada per la Sala Regional de Comandament a :

• Les unitats TEDAX i Canina.

• La Sala de Coordinació Interpolicial de Catalunya (SCIC).

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


• L’Àrea Central de Coordinació i Enllaç, ACCE de la Comissaria General d’Investigació Criminal.

• La Divisió de Trànsit, si hi ha vehicles.

• El cap de l’Àrea d’Escortes de la PG‐ME.

• Els caps de la Comissaria General Territorial, la Comissaria General d’Investigació Criminal i la Comissaria General Tècnica.

• Els caps regionals.

• El cap de la PG‐ME.

• El director general de Seguretat Ciutadana.

• Responsables del Departament d’Interior.

8.3. Atemptats comesos amb arma de foc En aquest tipus d’atemptats, l’actuació i les comunicacions han de seguir les pautes anteriors. El dispositiu ha d’estar orientat a la recerca i localització dels autors del fet, amb les especificitats següents:

• S’ha d’establir un sol cordó de seguretat en el lloc del fet a una distancia mínima de 50 metres.

• L’ABP ha de tenir previst un pla específic de tancament de la localitat i l’ha de posar en funcionament, si disposa de dotacions, amb la col∙laboració de la policia local.

• La Sala Regional ha de coordinar un tancament de l’ABP afectada mitjançant dotacions de les ABP que hi limitin.

Una altra particularitat en aquest tipus d’atemptat és la necessitat de posar‐se en contacte amb la Unitat Central de Balística i Traces Instrumentals de la Divisió de Policia Científica, per si fos necessària la seva presència.

Per acabar, cal tenir present que en aquest tipus d’atemptats, el modus operandi sol comportar que el vehicle utilitzat en la fugida pugui contenir explosius. Així doncs, en el cas que es localitzi el vehicle s’han d’establir –en allò que es refereix a l’acordonament i l’escorcoll de la zona–les mesures de protecció especificades en l’apartat 1.3 a).

TEMA 9. Actuacions policials en supòsits de baralles

9.1.‐ Marc legal. Articles a tenir en compte. 9.1.1 Codi Penal. “Artículo 147. 1. El que, por cualquier medio o procedimiento, causare a otro una lesión que menoscabe su integridad corporal o su salud física o mental, será castigado como reo del delito de lesiones con la pena de prisión de seis meses a tres años, siempre que la lesión requiera objetivamente para su sanidad, además de una primera asistencia facultativa, tratamiento médico o quirúrgico. La simple vigilancia o seguimiento

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


facultativo del curso de la lesión no se considerará tratamiento médico. Con la misma pena será castigado el que, en el plazo de un año, haya realizado cuatro veces la acción descrita en el artículo 617 de este Código. 2. No obstante, el hecho descrito en el apartado anterior será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 12 meses, cuando sea de menor gravedad, atendidos el medio empleado o el resultado producido.” “Artículo 153. (Modificat per Llei O 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere) 1. El que por cualquier medio o procedimiento causare a otro menoscabo psíquico o una lesión no definidos como delito en este Código, o golpeare o maltratare de obra a otro sin causarle lesión, cuando la ofendida sea o haya sido esposa, o mujer que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad aun sin convivencia, o persona especialmente vulnerable que conviva con el autor, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o de trabajos en beneficios de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de un año y un día a tres años, así como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación para el ejercicio de patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento hasta cinco años. 2. Si la víctima del delito previsto en el apartado anterior fuere alguna de las personas a que se refiere el artículo 173.2, exceptuadas las personas contempladas en el apartado anterior de este artículo, el autor será castigado con la pena de prisión de tres meses a un año o de trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de un año y un día a tres años, así como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación para el ejercicio de patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento de seis meses a tres años. 3. Las penas previstas en los apartados 1 y 2 se impondrán en su mitad superior cuando el delito seperpetre en presencia de menores, o utilizando armas, o tenga lugar en el domicilio común o en el domicilio de la víctima, o se realicen quebrantando una pena de las contempladas en el artículo 48 de este Código o una medida cautelaro de seguridad de la misma naturaleza. 4. No obstante lo previsto en los apartados anteriores, el Juez o Tribunal, razonándolo en sentencia, en atención a las circunstancias personales del autor y las concurrentes en la realización del hecho, podrá imponer la pena inferior en grado.» “Artículo 154. Quienes riñeren entre sí, acometiéndose tumultuariamente, y utilizando medios o instrumentos que pongan en peligro la vida o integridad de las personas, serán castigados por su participación en la riña con la pena de prisión de tres meses a un año o multa de seis a 24 meses.” (Modificació Llei O. 15/2003) “Artículo 169. El que amenazare a otro con causarle a él, a su familia o a otras personas con las que esté íntimamente vinculado un mal que constituya delitos de homicidio, lesiones, aborto, contra la libertad, torturas y contra la integridad moral, la libertad sexual, la intimidad, el honor, el patrimonio y el orden socioeconómico, será castigado: 1º Con la pena de prisión de uno a cinco años, si se hubiere hecho la amenaza exigiendo una cantidad o imponiendo cualquier otra condición, aunque no sea ilícita, y el culpable hubiere conseguido su propósito. De no conseguirlo, se impondrá la pena de prisión de seis meses a tres años.”

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


“Artículo 173. 1. El que infligiera a otra persona un trato degradante, menoscabando gravemente su integridad moral, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años. 2. El que habitualmente ejerza violencia física o psíquica sobre quien sea o haya sido su cónyuge o sobre persona que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación deafectividad aun sin convivencia, o sobre los descendientes, ascendientes o hermanos por naturaleza, adopción o afinidad, propios o del cónyuge o conviviente, o sobre los menores incapaces que con él convivan o que se hallen sujetos a la potestad, tutela, curatela, acogimiento o guarda de hecho del cónyuge o conviviente, o sobre persona amparada en cualquier otra relación por la que se encuentre integrada en el núcleo de su convivencia familiar, así como sobre las personas que por su especial vulnerabilidad se encuentran sometidas a custodia o guarda en centros públicos o privados, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de dos a cinco años y, en su caso, cuando el juez o tribunal lo estime adecuado al interés del menor o incapaz, inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento por tiempo de uno a cinco años, sin perjuicio de las penas que pudieran corresponder a los delitos o faltas en que se hubieran concretado los actos de violencia física o psíquica. Se impondrán las penas en su mitad superior cuando alguno o algunos de los actos de violencia se perpetren en presencia de menores, o utilizando armas, o tengan lugar en el domicilio común o en el domicilio de la víctima, o se realicen quebrantando una pena de las contempladas en el artículo 48 de este Código o una medida cautelar o de seguridad o prohibición de la misma naturaleza. 3. Para apreciar la habitualidad a que se refiere el apartado anterior, se atenderá al número de actos de violencia que resulten acreditados, así como a la proximidad temporal de los mismos, con independencia de que dicha violencia se haya ejercido sobre la misma o diferentes víctimas de las comprendidas en este artículo, y de que los actos violentos hayan sido o no objeto de enjuiciamiento en procesos anteriores.”

9.2 Actuació de les dotacions policials comissionades al lloc

Les dotacions policials comissionades al lloc comprovaran el fet i, si encara s'està produint, hi intervindran per separar les parts (només si hi ha possibilitat d'èxit) tot restablint l'ordre i mantenint‐lo. Tanmateix informaran a la sala de comandament (SC) de la situació i sol∙licitaran el suport o els recursos que cregui necessaris.

9.2.1 Baralla sense persones ferides greus (contusions, blaus, rascades, etc)

• Restabliment de l'ordre (aturar la baralla, separació de les parts, etc). • Oferir assistència mèdica. • Identificar, escorcollar superficialment i filiar completament tots els/les participants: víctimes i agressors/es, sol∙licitant requisitòria NIP i PERPOL a la sala de comandament. • Oferir la possibilitat d’interposar una denúncia per presumptes faltes de lesions i/o amenaces. • Filiar testimonis del fet.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


• Informar a la SC perquè faci el registre informàtic corresponent amb totes les dades, que més tard podran ser requerides per l'OAC. • En cas d'utilització d'armes/instruments perillosos (navalles, ganivets, bats de beisbol, barres de ferro, gots o ampolles de vidre trencats, etc) s'hauran de valorar les circumstàncies de cada situació.

És un supòsit diferent que s'utilitzen armes o instruments perillosos en una baralla tumultuària (art. 154 CP). També són un supòsit diferent els casos en què les armes o instruments perillosos no s'hagin utilitzat, ni tampoc s'hagin exhibit en la baralla. Llavors caldrà també atendre a les circumstàncies concretes de cada cas i es podrà procedir, si escau, per delicte o falta d'amenaces.

L'article 620.1 del CP preveu com a falta contra les persones: “qui de manera lleu amenaci a una altra persona amb armes o qualsevol altre instrument perillós o els tregui en la baralla excepte si és en cas de justa defensa, llevat que el fet sigui constitutiu de delicte”.

L'article 26.h de la 1/92 de protecció de la seguretat ciutadana de 21 de febrer també preveu com a infracció lleu “l'exhibició d'objectes perillosos per a la integritat física de les persones amb la finalitat de causar intimidació”.

Caldrà escorcollar el lloc i els seus voltants a la recerca d'armes i/o instruments perillosos que hagin pogut ser utilitzats a la baralla. Per últim, s’haurà de valorar la necessitat de comparèixer a l'OAC per explicar allò que els/les agents hagin observat, la identificació de les persones intervinents, els testimonis, etc. S’haurà de lliurar a l'OAC, si escau, les armes o instruments que s'hagin utilitzat en la baralla.

Els delictes i faltes de lesions, efectuades amb dol, són perseguibles d'ofici.

Fer acta de comprovació de fets en el cas d'haver‐se produït danys, lliurar‐la a l'OAC i atendre els desperfectes i les declaracions dels/de les perjudicats/ades. Procedir segons un delicte o una falta de danys i comparèixer a l'OAC.

9.2.2 Baralla amb persones ferides greus i/o morts

En aquest cas, les accions que s’han d’emprendre són:

• Restablir l'ordre (aturar la baralla, separar les parts, etc). • Sol∙licitar assistència mèdica. • Detenir les persones sobre les quals hi hagi indicis raonables de la seva presumpta participació en les lesions i/o mort de la persona. • En casos greus caldrà efectuar acordonament del lloc dels fets per preservar els indicis. • Filiar la resta de persones implicades així com els/les testimonis, tot assegurant la seva presència a dependències per prendre'ls declaració sobre els fets.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


• Escorcollar superficialment les persones implicades així com el lloc dels fets i els seus voltants a la recerca d'armes i/o instruments perillosos que hagin pogut ser utilitzats a la baralla. • Compareixença a l'OAC per presentar els detinguts i lliurar les armes i/o instruments utilitzats. • Fer acta de comprovació de fets en el cas d'haver‐se produït danys, lliurar‐la a l'OAC, atendre els desperfectes i prendre declaracions als/a les perjudicats/ades. Per últim cal procedir segons un delicte de danys o una falta de danys i comparèixer a l'OAC. En cas de mort es procedirà d'acord amb l'establert per a morts violentes.

9.2.3 Baralla tumultuària

Segons l'article 154 CP es considera baralla tumultuària aquella en la que diverses persones (mínim dues persones per bàndol) s'escometen mútuament de manera agitada i confusa i utilitzen mitjans o instruments que posin en perill la vida o integritat de les persones.

En cas d'utilització en baralla tumultuària d'armes i/o instruments perillosos s'haurà de procedir penalment contra les persones que els hagin utilitzat, independentment que s'hagin consumat o no les lesions, per un delicte de baralla tumultuària (art. 154 CP), i fer compareixença a l'OAC per presentar, si escau, els/les detinguts/udes i lliurar les armes i/o instruments.

No confondre aquest tipus delictiu amb la falta penal regulada a l'article 620 CP en què es tipifica com a falta penal els que treguin en una baralla armes o instruments perillosos. En aquest cas la baralla a la qual es fa referència no es tumultuària.

9.2.4 Baralla a l'interior de discoteques o locals similars

Cal tenir en compte els criteris generals d'actuacions exposats abans i a més:

• La responsabilitat de la seguretat a l'interior d'aquests locals correspon als/a les membres de seguretat privada però, en ocasions, en veure's desbordats o per la gravetat dels fets poden requerir la vostra intervenció. • En aquests casos heu d’extremar les precaucions a l'hora d'intervenir‐hi així com recollir la màxima informació possible dels porters del local abans d'entrar‐hi i esperar els reforços adients. • S'ordenarà als responsables del local que encenguin els llums i apaguin la música i que us ajudin en tot allò que els pogueu requerir. • El servei de seguretat privada té l'obligació d'atendre els vostres requeriments i donar suport a l'actuació policial.

Quan s'està intervenint en llocs tancats on es poden produir aglomeracions importants de persones, caldrà fer una intervenció encaminada a restablir l'ordre i la seguretat tot valorant, si hi hagués una situació extrema de perill, de procedir per pròpia iniciativa al desallotjament del local. Cal intentar amb l'actuació policial no ser el motiu provocador

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


de possibles situacions de pànic entre la resta de clients del local (perill d'allaus de gent, etc).

En les intervencions motivades per baralles haureu de fer ús especial de les habilitats socials i d'una especial sensibilitat cap a les víctimes. Actuar amb sentit comú i lògica, juntament amb l'estricte respecte per la legalitat, ha de ser un dels trets fonamentals del/de la policia.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


TEMA 10: Actuació en atracament a entitat bancària o altra entitat de risc. (PNT 41/2/05)2

10.0. Introducció Aquest procediment d’actuació té com a objectiu donar una resposta urgent als atracaments a entitats bancàries o altres entitats de risc (gasolinera, joieries, indústries, farmàcies, estancs, etc.) que disposin de quantitats considerables de diners en efectiu o altres efectes, i que estiguin obertes al públic o hi hagi persones treballant a l’interior. Es tracta d’un procediment operatiu de caràcter general que cal adaptar a l’entorn de cada unitat atenent els seus mitjans humans i materials, i les característiques del territori, per tal d'obtenir la màxima eficàcia en la resposta policial. La finalitat del procediment és marcar les pautes d’actuació policial dirigides a avortar l’acció delictiva, tenint en compte que sempre ha de prevaler la seguretat i la integritat física de les persones. 10.1. Rebuda de l’avís La sala de comandament (SC) pot tenir notícia del fet per:

• Trucada directa d’un ciutadà que observa el fet.

• Trucada de l’empresa de seguretat que gestiona l’alarma de l’establiment afectat.

• Trucada del mateix establiment afectat.

• Avís d’una dotació policial per observació directa.

És necessari ‐ alhora que s’envien dotacions policials al lloc del succés‐ recollir la màxima informació possible (en el moment de rebre la comunicació) de les manifestacions de la persona o la dotació policial que ha observat o observa el fet. La informació principal que intentarem obtenir ha de ser:

• Si l’atracament s’està produint o ja ha s’ha produït.

• Dades relatives a l'informador: telèfon, domicili i com té notícia del fet.

• Lloc exacte del fet i nom de l’establiment.

• Nombre d’autors, característiques físiques personals, vestimenta, idioma utilitzat i accent dialectal apreciat. Cal utilitzar el formulari D 09, Descripció del/de la presumpte/a autor/a d’un delicte.

• Armes o instruments emprats.

• Si hi ha ferits.

• Si hi ha ostatges.

• Mitjans i direcció de fugida.

• Vehicles utilitzats.

• Efectes sostrets i danys produïts a persones o coses.

10.2. Actuacions i comunicacions de les sales de comandament 2 Nou codi PNT 213 Actualment en revisió operativa per l’ATCS

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


10.2.1 La sala de comandament actuant

• En el mateix moment de rebre l’avís i tenir la mínima informació imprescindible, ha d’enviar al lloc dels fets un mínim de dues patrulles, una de les quals no uniformada (si és que se’n disposa).

• Ha de comunicar el fet al cap de torn, que és qui ha de coordinar els efectius en el lloc dels fets.

• Ha de comunicar el fet al cap i sotscap de l’ABP i al cap de la unitat de seguretat ciutadana (USC), segons les instruccions particulars rebudes per aquests tipus d’incidents.

• Ha de comunicar el fet a la unitat d’investigació de l’ABP que inclou els serveis bàsics de policia científica.

• La SC ha de comprovar el fet mitjançant una trucada telefònica a l’entitat o establiment:

o La trucada s’ha de fer com si la realitzés un client habitual. La finalitat és detectar indicis que demostrin que l’atracament s’està produint, detectar reaccions que ens facin pensar en aquest sentit, com per exemple, no agafar el telèfon, escoltar un to de veu nerviós, veu tremolosa, veus o sorolls de fons, etc.

o En fer la comunicació cal adoptar precaucions per si fos un atracador qui atengués la trucada.

o En fer la trucada, s’ha de tenir cura i evitar sorolls de fons (emissora i altres) que en delatin l’origen.

• Un cop comprovada la veracitat de l’atracament, la SC ha de valorar la necessitat d’aplicar de manera immediata el pla de tancament de la població i, si és possible, de l’ABP, tenint en compte els sectors de patrullatge, les patrulles disponibles i la necessitat de cobrir la resta d’incidències.

• Si la població té policia local, aquesta ha de col∙laborar ‐ si es considera necessari el seu suport‐ en el tancament de la població o ha de fer els talls de trànsit necessaris per assegurar la zona del fet.

• Ha de comunicar el fet a la sala regional de comandament (SRC), des d’on s’ha de coordinar el dispositiu del pla de tancament de major abast territorial (fora de la població i/o supraABP) davant d’una possible fugida dels delinqüents.

• Ha de coordinar la sol∙licitud dels serveis d'assistència que siguin necessaris.

La SC ha d’informar puntualment als interlocutors esmentats anteriorment sobre les novetats que es vagin produint, com: fugida de delinqüents, presa d’ostatges, desenllaç amb afectació sobre persones (ferits o morts), detenció dels delinqüents, etc. 10.2.2 La sala regional de comandament (SRC) La SRC ha de comunicar el fet:

• al cap i sotscap regional.

• al cap de l’ARI.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


• a la Sala Central de Comandament.

• a les sales de comandament, d’abast menor que el regional, limítrofes per si escau coordinar el pla de tancament. En cas que alguna de les ABP no pertanyi a la mateixa regió policial, aquesta comunicació s’ha de fer mitjançant les SRC corresponents.

• a la Unitat Regional d’Investigació (URI).

• a la Unitat Regional de Policia Administrativa (URPA) ‐ en relació amb delictes contra el patrimoni.

10.2.3 La Sala Central de Comandament (SCC) La SCC ha de comunicar el fet:

• a la l’Oficina Permanent de Coordinació (OPEC) de la CGIC.

• a l’Àrea del Grup Especial d’Intervenció (GEI), si hi ha hagut presa d’ostatges, perquè puguin preparar la seva intervenció, si es determina que aquesta és necessària.

• a la Sala de Coordinació Interpolicial de Catalunya (SCIC), si els delinqüents han fugit i es disposa de dades del vehicle utilitzat en la fugida.

10.3. Actuació de les dotacions policials comissionades L’actuació de les dotacions policials de seguretat ciutadana i d’altres unitats participants ha de ser coordinada i supervisada pel cap de torn, que es constitueix en cap de l’operatiu establert. En el supòsit de què els seus superiors jeràrquics es presentin al lloc dels fets, aquests podran assumir la funció de cap del dispositiu fins al cap de l’ABP, sens perjudici que els comandaments jeràrquics superiors al cap d'ABP puguin fer‐li les indicacions relatives a les circumstàncies de l'actuació que considerin oportunes. 10.3.1 Aproximació al lloc del fet

• Si es disposa de patrulla no uniformada, les altres patrulles han de deixar que sigui aquesta la primera en arribar al lloc del fet.

• Les dotacions han d’arribar al lloc sense els prioritaris acústics i òptics encesos, per tal d’evitar alertar els delinqüents, i han d’estacionar els vehicles en una zona no visible des de l'establiment.

• Els agents de les dotacions actuants han d’observar l’entrada de l’establiment des d’un punt on no puguin ser detectats pels delinqüents, i cercar indicis que confirmin o descartin l’existència de l’atracament, informant a la SC sobre:

o Vehicles estacionats a la porta o en doble filera amb alguna persona al volant (marca, model, color, plaques de matrícula i la direcció en què està encarat).

o Qualsevol altre vehicle sospitós a les rodalies.

o La presència de possibles còmplices en actitud d’espera i vigilància que es trobin a l’exterior de l’establiment.

o La reacció d’algun ciutadà que, en entrar a l’establiment o en passar per

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


davant de l’establiment pugui observar l’atracament i s’allunyi ràpidament.

o El fet que anormalment no surti cap persona de l’establiment durant un període de temps.

Totes les comprovacions a què s’ha fet referència han de ser fetes per dotacions no uniformades (si és que se’n disposa), mentre que les dotacions uniformades han de prendre posicions als voltants de l’entitat fora del seu camp de visió i posant especial cura a no ser detectats pels possibles atracadors. 10.3.2 Comprovació del fet 10.3.2.1 Si el fet encara s’està produint

• S’ha de facilitar que els autors puguin abandonar l'establiment, i evitar que la detecció de les patrulles policials provoqui qualsevol incident a l’interior i/o la presa d’ostatges.

• Les dotacions de paisà han d’evitar de manera discreta que entrin a l’entitat més persones i la circulació de persones per davant d’aquesta, excepte si hi ha un còmplice a l’exterior de l’establiment.

• Les dotacions uniformades en el lloc, fora del camp de visió de la entitat, han de tancar la via on es trobi aquesta, tant a la circulació de persones com d’automòbils, i disposar els vehicles policials per interceptar la possible fugida dels delinqüents.

• Cal fer l’abordatge dels delinqüents, per neutralitzar‐los, en el lloc més adequat, una vegada fora de l’establiment, tenint en compte la seguretat de les persones i de les dotacions policials presents al lloc. En cap cas s’ha de donar opció als atracadors a tornar a entrar a l’establiment.

• En el cas que no sigui possible la intercepció dels delinqüents en un lloc proper, un cop hagin sortit de l’entitat, els ha de fer un seguiment una dotació no uniformada (si és que se’n disposa) amb el suport de dotacions uniformades per a la seva posterior neutralització fora del nucli urbà, en un lloc on sigui mínim el risc per a les persones.

Si s’ha produït presa d’ostatges, cal procedir segons el punt 4 d’aquest procediment. 10.3.2.2 Els autors ja han fugit

• S'han d’obtenir urgentment, i facilitar‐les via ràdio a la SC, totes les dades que permetin la identificació d'aquests, les armes emprades, els mitjans de fugida i el producte del delicte.

• La SC ho ha de comunicar de forma general a la resta de patrulles.

• En arribar a l’establiment atracat, la unitat actuant ha d’ampliar per telèfon la primera informació urgent (s’ha d’emplenar el formulari normalitzat D 09).

• S’ha de comunicar el fet immediatament a la SRC perquè activi el dispositiu de tancament supraABP.

• S’ha de recuperar de l’establiment, si en disposa, la cinta de vídeo o dvd/cd on

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


hagin estat enregistrades les imatges preses per les càmeres de seguretat.

• S’ha d’assegurar i delimitar amb cinta el lloc del fet i no s’hi ha de deixar accedir cap persona no autoritzada pel cap de l’operatiu.

• S’han d’auxiliar les víctimes del delicte i, si hi ha ferits, s’ha de sol∙licitar a la SC els serveis sanitaris corresponents per tal que els traslladin a centres d'assistència.

• En el cas d’haver‐se produït víctimes mortals, s’ha d’intentar identificar‐les sense tocar‐les, només se les ha de cobrir, i custodiar‐les fins a l'arribada de l’autoritat judicial competent.

• S’han d’identificar els testimonis i prendre’ls les dades, els quals, segons el cas, han d’esperar l’arribada de la unitat d’investigació o seran citats a les nostres dependències per declarar.

• S’han d’evitar de tocar els efectes i indicis del delicte, com armes, beines, projectils, objectes, per no esborrar les empremtes i, especialment, diaris, revistes i similars que s’hagin pogut utilitzar els delinqüents per amagar l’arma, sense tocar‐los fins a l’arribada del servei de policia científica, que s’encarregarà de la seva recollida.

• En el cas que hi hagi hagut trets d’arma de foc, s’ha de comunicar‐ho a la SC perquè activi el suport de la Unitat Central de Balística i Traces Instrumentals de la Divisió de Policia Científica, d’acord amb el que estableix el PNT040, sobre requeriments de serveis a la Divisió de Policia Científica.

• En cap cas, s’han de fer comentaris als ciutadans sobre qüestions pròpies de la investigació policial, com ara l’existència o no d'empremtes, la perillositat dels delinqüents o qualsevol altre de naturalesa similar.

• S’han de protegir i no es poden tocar els vehicles utilitzats per a la comissió del delicte o en la fugida, fins a l’arribada del servei de policia científica.

• Han de comparèixer a l’OAC o la unitat d’investigació, segons es consideri, les dotacions actuants que dictamini el cap de l’operatiu.

10.3.2.3 Falsa alarma La dotació actuant ho ha de comunicar immediatament via ràdio a la SC perquè ho comuniqui a totes les patrulles, i ha d’emplenar, si és necessari, el full de control d’alarmes (SP 08). En el cas que la comunicació de falsa alarma sigui feta per la central d’alarmes o per trucada des del mateix establiment, una dotació de paisà ha de fer una primera comprovació i observar l’interior de l’establiment. En el cas de no detectar cap cosa anormal, aquesta mateixa dotació o una altra d’uniformada ha de contactar amb el responsable de l’entitat per poder emplenar el full de control d’alarmes (SP 08) corresponent, tot prenent les precaucions pertinents. 10.4. Presa d’ostatges Si, malgrat les mesures de precaució que s'hagin adoptat a l'arribada al lloc, es produeix una presa d'ostatges a l'interior de l'establiment, s'ha de tenir en compte, com a principi general, que les accions policials tenen com a premissa fonamental no posar en perill la integritat física de les persones retingudes com a ostatges.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


És funció de l’Àrea del Grup Especial d’Intervenció (GEI) accedir a l’interior de l’establiment per alliberar els ostatges i detenir els autors del fet. El requeriment del GEI s’ha de fer d’acord el que preveu el PNT021, sobre requeriments d’unitats especials de seguretat ciutadana i suport aeri. Les dotacions policials han d’adoptar les mesures d’autoprotecció necessàries davant la presumpció que els autors del delicte disposin d’armes de foc, han de portar posades les armilles antibales i, en el cas de disposar d’armes llargues, les han de tenir al seu abast. D’acord amb això, cal seguir les normes d’actuació següents: 10.4.1 Primeres patrulles al lloc

• Han d’informar immediatament, via ràdio i posteriorment via telèfon, a la SC de tot allò que hagi succeït.

• No han d’entrar a l'establiment. Han d’evacuar els ciutadans dels voltants de l’establiment cap a una zona segura, sense passar pel davant (per evitar l’efecte mirall) i sense perdre'ls de vista, intentant fer‐ho sense cridar, mitjançant llenguatge gestual.

• Han de concentrar en un lloc apartat els testimonis que puguin aportar informació i han d’anotar‐ne la filiació completa.

• Han d’acordonar la zona fins a un lloc fora de la vista dels delinqüents, mitjançant dos cordons de seguretat, amb separació suficient l’un de l'altre per situar els integrants del dispositiu i els serveis sanitaris i d’extinció d’incendis, per si fos necessària la seva intervenció.

• Han de tallar el trànsit al carrer de l'establiment.

10.4.2 El cap de l’operatiu

• Ha de localitzar un lloc, entre el primer i segon cercle, adequat per establir una sala avançada de comandament de l’operatiu/dispositiu on s’ha d’ubicar juntament amb l’equip negociador.

• Ha d’informar a la SC de les accions preses i les novetats i incidències que s’esdevinguin en el lloc dels fets.

• Ha de coordinar i supervisar l’actuació policial de totes les unitats que hi intervinguin.

• Si n’hi ha, ha de sol∙licitar a la policia local de la població suport en l’actuació, bàsicament els talls de trànsit corresponents.

En espera de l’arribada dels agents de l’Àrea del GEI:

• Prendre notes de tot el que vagi succeint (sistema cronològic).

• Intentar determinar els possibles llocs de fugida de l'establiment.

• Aconseguir informació sobre el nombre d’ostatges, el seu estat de salut i el lloc concret on estan retinguts. És important conèixer si són homes o dones, si hi ha nens o persones grans, la rellevància social d’aquestes persones, etc.

• Aconseguir informació sobre el nombre de segrestadors, el tipus d’armes, la quantitat i els mitjans de què disposen, les característiques dels presumptes

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


delinqüents: terroristes, delinqüents professionals, malalts mentals, drogoaddictes, etc.

• Fer arribar a la sala avançada de comandament els plànols de l’entitat.

• Preveure un cotxe pilot que acompanyi des de l’entrada de la localitat fins al lloc de l’incident els agents del GEI.

• Localitzar un lloc tancat adequat a prop de la sala de comandament on el GEI pugui preparar estratègies i el material.

• Localitzar un lloc a l’exterior del segon cordó on situar els reporters de premsa.

• Ha de nomenar un agent al seu càrrec com a interlocutor per fer els primers contactes amb els delinqüents fins a l’arribada d’un negociador. D’aquesta manera complim el principi que "qui mana no negocia i qui negocia no mana". Així s’aconsegueix guanyar temps.

Aquest interlocutor ha de tenir presents els aspectes següents:

1. Parlar l’imprescindible amb els delinqüents, emprant un to flexible i conciliador.

2. Evitar la petició de demandes. S'ha de tenir en compte que en els primers minuts es quan l'ansietat dels individus és major i pot superar el procés de pensament racional.

3. Identificar‐se amb un nom de pila qualsevol. S’ha d’intentar establir una relació cordial sense utilitzar les paraules "ostatge" o "rehén". No cal preguntar‐los gaire sobre aquests perquè tindran més sensació de poder.

4. No dir mai "no". Emprar expressions com "ho intentaré", "veuré el que puc fer", "ara arribarà el meu cap i li ho diré", etc.

5. No fixar terminis a les demandes.

6. Evitar donar‐los ordres que puguin portar a la confrontació.

7. Deixar‐los ben clar que no s'intentarà entrar en l'establiment.

8. No prometre res, però no dir‐los mentides.

9. Deixar parlar els delinqüents perquè descarreguin l'ansietat i facilitin informació (accent, parlar en plural, tipus d'armes, etc.). Mentre parlen no fan altres coses i ens diuen el que és més important per a ells.

10. Si hi ha contacte visual amb els delinqüents, fixar‐se bé en els seus trets fisonòmics per tal d’intentar‐ne la identificació mitjançant els àlbums fotogràfics de detinguts (SIP‐foto), el més aviat possible.

10.5. Relacions amb els reporters gràfics I periodistes Tal com es desprèn del PNT031, que tracta sobre les relacions amb l’Oficina del Portaveu i els mitjans de comunicació, amb el coneixement i l’autorització del cap de l‘operatiu, s’ha de permetre als mitjans de comunicació, la presa de fotografies o filmacions sempre que no interfereixin en les tasques que els agents actuants duen a terme. Una fórmula molt operativa en situacions amb un risc elevat on cal respectar el treball dels periodistes i al mateix temps no interferir en les tasques de la policia, és buscar un

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


espai, condicionar la ubicació de les càmeres i establir uns punts fixos per als reporters. D’aquesta manera, els reporters poden orientar les seves càmeres, sense cap perill, cap a aquells espais que tinguin interès per fer una descripció fotogràfica o audiovisual dels fets que s’estiguin produint.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


TEMA 11: Intervenció immediata en atemptat consumat (artefacto explosiu o arma de foc (PNT 035)3

11.0. Introducció Aquest PNT ha estat elaborat amb la finalitat d’establir un instrument bàsic, que sigui àgil i eficaç i que es pugui adaptar als diversos tipus d’atemptats terroristes. Estableix una sèrie de mesures bàsiques que han de ser adaptades a les circumstàncies concretes i a les conseqüències o resultats produïts. Es tracta, doncs, de reaccionar adequadament i controlar les circumstàncies davant d'alguns dels actes terroristes més habituals:

‐ els atemptats amb vehicle bomba ‐ els atemptats amb paquet bomba ‐ els atemptats amb arma de foc

11.1. Actuacions 11.1.1 La Sala de Comandament afectada 11.1.1 a) Artefacte explosiu detonat amb avís previ de col∙locació

• En el cas que es produeixi l’explosió d’un artefacte de la col∙locació del qual ja s’havia avisat, el cap de l’operatiu establert al lloc del sinistre ha de procedir de la manera següent:

o Ha de comunicar el fet a la Sala de Comandament i ha de donar les instruccions pertinents perquè s’iniciïn les accions previstes en aquest PNT.

o Ha de disposar de les patrulles suficients per garantir tant la seguretat de l’entitat, centre o edifici, com per efectuar l’acordonament fins que els serveis de la unitat de tècnics especialistes en desactivació d’artefactes explosius TEDAX, amb la col∙laboració, si escau, de la Unitat Canina i de l’ARRO (Grup Caní), assegurin la zona davant possibles segons artefactes parany i fins que els serveis TEDAX/Policia Científica no recullin les evidències i restes.

• Les sales de comandament han de seguir el procés de comunicacions del punt 2 d’aquest PNT.

11.1.1 b) Artefacte explosiu detonat sense avís previ de col∙locació En el cas que es comuniqui una explosió per artefacte sense avís previ, la Sala de Comandament afectada ha de procedir de la manera següent:

• Ha de comissionar al lloc de l’explosió un nombre de dotacions policials suficient, segons l’entitat del fet i els efectes produïts, tot tenint en compte la cobertura dels altres serveis.

• Ha de posar el fet en coneixement del cap de torn, que s’ha de desplaçar al lloc com a cap de l’operatiu. En el supòsit que els seus superiors jeràrquics es presentin al lloc dels fets, aquests poden assumir la funció de cap de dispositiu fins al cap de l’ABP, sens perjudici que els comandaments jeràrquics superiors al cap d’ABP puguin fer al cap de

l’operatiu les indicacions relatives a les circumstàncies de l’actuació que consideren oportunes.

3 PNT 216 En revsió tècnica per l’AOQ

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


• Ha de donar el suport necessari al cap de l’operatiu i executar les seves demandes.

11.1.2 Sala Regional de Comandament Mitjançant el cap de torn regional, la Sala Regional de Comandament ha de gestionar:

• La comissió de les unitats de suport suficients al lloc dels fets, a requeriment de la Sala de Comandament (SC) afectada:

o Agents de la Unitat Regional d’Anàlisi i Seguiment que s’han de desplaçar al lloc i s’han de posar a disposició del cap de l’operatiu.

o Agents de la Unitat Regional de Policia Científica.

o Agents de l’ARRO (Grup Caní) si la regió policia en disposa.

• La coordinació del tancament immediat de l’ABP on s’ha produït el fet, amb efectius de les ABP limítrofes i, si cal, l’activació dels sistemes de coordinació amb altres cossos policials.

• El servei de les unitats Canina i TEDAX de la Divisió de Recursos Operatius sol∙licitats pel cap de l’operatiu via Sala de Comandament gestora de l’incident.

• La comissió d’una furgoneta d’atestats de trànsit al lloc de l’acordonament perquè sigui utilitzada com a sala avançada de comandament al lloc dels fets.

11.1.3 Les patrulles comissionades al lloc de l’explosió Una tasca prèvia a totes les accions descrites en aquest PNT és informar periòdicament els agents de seguretat ciutadana, en els brífings previs al servei, que, en cas d’atemptat amb ferits, la seva funció principal és facilitar‐ne l'evacuació i garantir la seguretat, i no l’atenció sanitària, que ha de ser realitzada per personal sanitari professional. En el cas de que es produeixi un fet d’aquest tipus, les patrulles comissionades per la SC s’han d’adreçar al lloc dels fets urgentment, utilitzant els mitjans prioritaris corresponents. 11.1.3 a) Mesures de protecció

Acordonament de la zona:

• S’ha de fer un primer cercle a una distància mínima de 150 metres del lloc de l’explosió i un segon de concèntric com a mínim a 200 metres (500 metres si és a camp obert). Aquestes distàncies de seguretat són indicatives, ja que depenen de certes variables:

o l’orografia del terreny

o les circumstàncies del fet i els danys produïts

o els efectes previsibles de l’explosió

• La finalitat del cordó és:

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


o Treure de la zona acordonada totes les persones i agents per impedir que es puguin veure afectats per una segona explosió i evitar lesions a les persones.

o Facilitar l’evacuació dels possibles ferits.

o Protegir els vestigis, senyals o empremtes que puguin ser utilitzats posteriorment com a proves.

• La cinta policial, els cons i els senyals s’han d’utilitzar per controlar el perímetre, i s’ha de defensar de l’interior a l’exterior. Cal tenir present sempre el nombre d’efectius que es disposa per fer‐ho, sobretot en els primers moments.

• L’acordonament comportarà un tall de la circulació i la prohibició de la circulació de persones per l’interior dels cercles de seguretat.

• S’han d’emprar en tot moment els llums prioritaris òptics dels vehicles policials sense senyals acústics i s’han d’estacionar vehicles utilitzant‐los com a eines per realitzar el primer cordó (si no és que el cap del dispositiu assenyala una altra ubicació) per tal de minimitzar el risc de projeccions, en cas d’una segona explosió, sobre els agents que defensen els cordons.

• Els agents han d’utilitzar les armilles antibala i els elements del mobiliari urbà i/o edificacions properes que puguin ser capaços de protegir‐los d’un impacte d’una segona explosió.

• Entre el primer i el segon cordó, s’ha de situar el cap de l’operatiu amb el personal necessari de suport (agents, bombers i ambulàncies). Si és necessari podran accedir al primer cercle amb l’autorització prèvia del cap de l’operatiu.

• A l’interior del primer cordó de protecció i per assegurar la zona, només hi poden accedir els agents de la Unitat TEDAX i, a petició d’aquests i amb autorització prèvia del cap de l’operatiu, els agents de la Unitat Canina i de l’ARRO (Grup Caní).

• Entre els dos cordons s’ha d’establir una única via d’entrada i de sortida, delimitada mitjançant cons o cinta policial.

• Els agents de seguretat ciutadana, alhora que fan l’acordonament de la zona, han de fer una recerca a l’interior dels cordons de seguretat que hagin establert:

o en els vehicles

o en papereres i contenidors d’escombraries

o en jardins i plantes

o en altre mobiliari urbà susceptible de poder amagar un segon artefacte explosiu.

11.1.3 b) Criteris orientatius per identificar un possible vehicle bomba, sempre exteriormenti sense accedir a l’interior del vehicle:

• Marques en el terreny al costat del vehicle: roderes, petjades, senyals o indicis que s’ha utilitzat el gat del vehicle.

• Subjecció de la placa de matrícula mitjançant cargols o qualsevol altra manipulació.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


• Examen de l’interior a través dels vidres.

o Alteracions a la guantera del vehicle com, per exemple, un petit forat que allotgi una cèl∙lula volumètrica per detectar presència.

o Existència d’algun element que oculti l’estat del pany del contacte del vehicle.

o Cables que surtin de la presa d’encenedor del vehicle.

o Trossos de cinta adhesiva, filferros, cables, metxes, etc.

• Indicis de forçament de portes, finestres, maleters, etc.

• Inspecció de les cavitats lliures dels baixos del vehicle.

• Empremtes sobre el maleter, capó, plats, etc.

• Pes excessiu en el maleter (pels esmorteïdors del darrere).

• Capó: paquets o bonys estranys, alteracions d’elements mecànics.

• Absència de brutícia o pols (els vehicles es preparen en lloc tancat).

• Qüestions bàsiques a tenir en compte:

o La placa correspon al model?.

o Qui és el propietari i on es troba. Localització del propietari i comprovació que no es tracta d’un vehicle doblat. On el va aparcar? El té visualment al davant? Quan es va emprar el vehicle per última vegada?.

o És tancat amb clau?.

o Té els panys forçats?.

o On és aparcat a l’actualitat, durant quan de temps?.

o És un vehicle robat?.

Cal tenir present que és possible activar un artefacte explosiu amb el llum d’una lot o per les freqüències d’aparells de comunicacions. Per aquest motiu, no s’ha d’enllumenar directament l’interior del vehicle i, en les proximitats del vehicle sospitós, cal desconnectar els portàtils de comunicacions i telèfons mòbils.

• Els agents que participen en l’acordonament de la zona, han de preveure la possible existència d’un altre artefacte explosiu i una segona detonació. Cal evitar llocs que poden resultar perillosos com, per exemple, sota la balconada d’un pis o al darrere d’una cabina de telèfon, on la probable projecció de vidres i altres objectes poden provocar lesions.

• Cal tenir en compte l’efecte canó que es produeix en carrers estrets, per l’ona expansiva, i també la caiguda vertical d’objectes per l’efecte de trajectòries parabòliques des del nucli de l’explosió.

• S’ha de prendre la filiació completa dels testimonis del fet i se’ls ha de situar en una altra zona separada de la dels reporters dels mitjans de comunicació, a l’espera de ser entrevistats pel personal adscrit a la Divisió d’Informació o, a

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


l’espera de la seva arribada, pels agents de la Unitat d’Investigació de l’ABP o de la Unitat Regional d’Anàlisi i Seguiment (URAS).

• Pel que fa als testimonis, és millor que no conversin entre ells. En alguns casos es poden deixar influir per les percepcions o declaracions dels altres i per les preguntes que els facin els periodistes o reporters.

• Els reporters de premsa s’han de situar tots junts dins d’una mateixa zona, acotada i designada pel cap del dispositiu, a l'exterior del segon cordó de seguretat, amb visibilitat a la zona dels fets.

Regulació del trànsit: És una tasca fonamental. Si es produeixen embussos poden dificultar la circulació dels serveis d’urgència: serveis sanitaris, bombers i altres dotacions policials. Per regular la circulació cal la col∙laboració de la policia local, si n’hi ha. Protecció i l’escorcoll de la zona: És molt important, ja que de l’examen de les restes de l’artefacte poden sorgir dades que permetin obrir línies d’investigació. Cal recordar que tots els elements recuperats de l’artefacte explosiu tenen una procedència determinada. Aquesta circumstància pot ser de vital importància per aclarir l’autoria de l’acció. Si l’artefacte ha produït foc i aquest no afecta edificis, vehicles o altres s’ha de deixar que cremi per ell mateix i evitar que els bombers actuïn.

11.1.3 c) Mesures d'evacuació En situació d’alteració de la seguretat pública, la responsabilitat de l’execució en el desallotjament i evacuació d’edificis i instal∙lacions públiques o privades recau en darrer terme en el cos de seguretat que desenvolupi les competències en seguretat ciutadana i tingui assignades les funcions de protegir les persones i els béns i el manteniment de l’ordre públic. S’ha d’establir un operatiu policial que eviti o minimitzi els efectes de l’atemptat, actuant sota els principis d’urgència i proporcionalitat. Si hi ha ferits, el cap de l’operatiu només ha d’autoritzar als portalliteres l'entrada dins del primer cordó. Les ambulàncies, conjuntament amb bombers, grues i altres serveis, han d'estacionar entre el primer i el segon cordó, en previsió de la possible col∙locació d’un segon artefacte. La premsa s’ha de situar fora del segon acordonament, on l’atendran els agents de l’Oficina del Portaveu.

• Tant com sigui possible, i per evitar situacions de confusió, s'ha d’utilitzar una única via o passadís d'entrada i sortida senyalitzada amb cons o cinta policial. En algun cas, per raons d'urgència o necessitat, sí que es pot obrir una segona via.

• Abans dels trasllats dels ferits als centres hospitalaris, si és possible, s’ha de prendre la identitat i el nombre dels ferits, les dades de les ambulàncies que els han evacuat i l’adreça dels hospitals on han estat traslladats. Als cadàvers només se’ls ha de cobrir, sense moure’ls.

• Feta l'evacuació dels ferits a centres hospitalaris i el desallotjament de la resta de persones i davant la possibilitat que hi pugui haver altres artefactes explosius, tothom ha de sortir fora del segon cordó amb la màxima rapidesa possible.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


11.1.4 Unitats Canina, TEDAX i ARRO (Grup Caní) Un cop evacuats els ferits, els agents de la Unitat TEDAX i, si escau, a petició d’aquests i amb l’autorització del cap de l’operatiu, els agents de la Unitat Canina i l’ARRO (Grup Caní) són els únics que poden penetrar i operar dins del primer cordó de seguretat. L’objectiu és donar seguretat al lloc. Bàsicament, la tasca d’aquests agents consisteix a detectar, localitzar i neutralitzar trampes bomba o segons artefactes explosius. Abans de procedir a la neutralització de qualsevol trampa bomba o d’un segon artefacte, els agents de la Unitat TEDAX han de comprovar que es compleixen les normes de seguretat establertes, referents a l’acordonament i al desallotjament del lloc. En el cas que detectin que no són les adequades, han de sol∙licitar‐ne el compliment al cap de l’operatiu. Les normes de seguretat s’han de restablir abans de procedir a la neutralització de la bomba trampa o l’artefacte explosiu.

Els agents de la Unitat TEDAX (amb agents de Policia Científica) han de realitzar la recollida de restes i mostres de l’artefacte explosiu. 11.1.5 Policia Científica Després de l'actuació d’assegurament de la zona de la Unitat TEDAX, els agents de policia científica han d’iniciar les seves accions quan ho indiqui el cap de l’operatiu. Els correspon, juntament amb els agents de la Unitat TEDAX, l'examen, l’estudi i la recollida de vestigis, restes, mostres de l’artefacte explosiu, etc., trobats en el lloc dels fets.

Hi ha d'anar, a més d'un fotògraf policial i un expert en lofoscòpia, un agent de policia científica que, juntament amb l’especialista de TEDAX, s’ha d’encarregar de la recollida i preservació de mostres i evidències dels components de l’artefacte (per evitar‐ne la destrucció per part de personal inexpert) i de la posterior tramesa, si escau, dels materials i substàncies al Laboratori Analític. Durant la seva actuació no es permet la permanència d'altres funcionaris en la zona de l'atemptat. Hi pot haver qualsevol altre funcionari especialista quan sigui requerida la seva presència.

Si es tracta d’un vehicle bomba, les restes, un cop examinades, s’han de traslladar a un lloc adequat per a un examen més complet, segons estableixi la Divisió de Policia Científica. 11.1.6 Divisió d’Informació El servei responsable de la investigació per a aquests tipus de fets és la Divisió d’Informació. Els agents de la Unitat Regional d’Anàlisi i Seguiment i/o de les unitats d’investigació de la PG‐ME, a l’espera de l’arribada dels agents de la Divisió d’Informació, moment en què passaran a donar‐los suport, han d’iniciar les investigacions, fora dels cordons de seguretat, a la recerca d’informacions i dades relatives a:

• entrevista a possibles testimonis

• senyes i característiques dels autors i mitjans de fugida

• detecció de vehicles susceptibles d’haver estat utilitzats pels presumptes autors i de poder contenir artefactes explosius.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Els agents de la Divisió d’Informació o, els agents de la Unitat Regional d’Anàlisi i Seguiment han de comunicar immediatament al cap del dispositiu qualsevol dada o informació que pugui ser d’interès en el control de l’emergència.

Cal tenir present que una de les dades d’interès prioritària dins de la investigació d’un atemptat terrorista amb cotxe bomba, és la identificació del vehicle utilitzat, gestió dificultada per l’estat que de vegades presenta el vehicle explosionat.

Per aquest motiu es considera necessària la participació activa en la investigació dels fets de membres encarregats de recerca i documentació adscrits a les ART corresponents.

El cap o sotscap de la Divisió d’Informació ha de sol∙licitar la participació d’aquests membres de la PG‐ME mitjançant el cap de la regió policial de la demarcació on s’ha produït l’atemptat. En aquells casos en què la demarcació no disposi d’aquest servei, s’ha de demanar a la més propera que en disposi. 11.1.7 Unitat d’investigació Seguint les instruccions del cap de l’operatiu, la Unitat d’Investigació ha de donar suport als funcionaris de policia científica quan aquests li ho requereixin i han de fer les tasques pròpies de la Unitat Regional d’Anàlisi i Seguiment fins a l’arribada dels seus agents, moment en què passaran a donar‐los suport. Aquests funcionaris són els encarregats de fer les tasques que sol∙liciti el jutjat de guàrdia, que ha estat alertat per la Sala de Comandament de l’ABP.

11.1.8 Cap de l’operatiu És el responsable de l’operatiu i li corresponen les funcions següents:

• Coordinar les accions en el lloc de l'atemptat entre les dotacions de seguretat ciutadana, les unitats Canina i TEDAX, l’ARRO (Grup Caní), les unitats d’investigació, els serveis de policia científica, la Unitat Regional d’Anàlisi i Seguiment i la Divisió d’Informació.

• Informar la Sal de Comandament de les actuacions realitzades i de les novetats i incidències que s’esdevinguin en el lloc dels fets.

• Requerir de la policia local que garanteixi la fluïdesa de les vies de comunicació, per facilitar l'arribada de les unitats Canina, TEDAX, de l’ARRO (Grup Caní), dels bombers i de les ambulàncies.

• Supervisar l’ abalisament correcte amb cinta del lloc dels fets i dels voltants.

• Disposar un espai per estacionar ambulàncies i bombers, un altre per als testimonis i un tercer per a la premsa.

• Posar‐se a les ordres dels seus superiors jeràrquics que, fins al cap de l’ABP, si compareixen al lloc, poden assumir la funció de cap de l’operatiu, sense perjudici que els comandaments jeràrquics superiors al cap de l’ABP puguin fer‐li indicacions relatives a les circumstàncies de l’actuació que considerin oportunes.

El cap de l’operatiu ha de recollir i canalitzar l’intercanvi de la informació, les dades, les

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


deduccions o les impressions facilitades pels caps d’unitats que intervenen en l’operatiu. L’objectiu és que en els moments de màxima confusió es pugui establir un plantejament adequat, un desenvolupament correcte i una resolució eficaç. En tot cas, la presa de decisions correspon al cap de l’operatiu. 11.2. Comunicacions 11.2.1 Sala de Comandament de l’ABP afectada Ha de comunicar el fet a:

• El cap i el sotscap de l’ABP.

• El cap de la Unitat de Seguretat Ciutadana de l’ABP.

• El cap de la Unitat d’Investigació de l’ABP.

• La Sala Regional de Comandament.

• La policia local de la localitat afectada i properes, que ha d’atendre els requeriments sol∙licitats pel cap de l’operatiu en el marc de les competències que li corresponen.

• Els serveis d’ambulàncies i bombers necessaris, perquè s’adrecin al lloc del fet.

• Ell jutjat de guàrdia del partit judicial corresponent .

• La comissaria del Cos Nacional de Policia o la caserna de la Guàrdia Civil, del lloc on s’hagi produït el fet.

Les comunicacions previstes en aquest apartat, amb destinataris externs a la PG‐ME, s’han de fer constar en el llibre de telefonemes.

11.2.2 Sala Regional de Comandament Ha de comunicar la informació que, sobre el fet, li sigui subministrada per la SC de l’ABP afectada, a:

• El cap i el sotscap de la regió policial.

• El cap de l’ARRO i el cap de l’ARI.

• El cap de torn regional, que haurà de sol∙licitar la presència de les unitats TEDAX i Canina, ARRO(Grup Caní) i de la Unitat Regional de Policia Científica, alhora que se l’ha d’informar de la descripció d’autors o vehicles, si se'n disposa.

• El cap de la Unitat Regional d’Anàlisi i Seguiment.

• El cap de la Unitat Regional de Policia Científica.

• La Sala Central de Comandament.

• Els comandaments provincials del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil.

• Les ABP que limiten amb l’afectada, en el cas que es disposi de dades sobre els possibles autors. En el cas que alguna d’aquestes no pertanyi a la mateixa regió policial, aquesta comunicació s’ha de fer mitjançant la sala regional corresponent.

11.2.3 Sala Central de Comandament

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Ha de comunicar la informació sobre el fet que li sigui subministrada per la Sala Regional de Comandament a :

• Les unitats TEDAX i Canina.

• La Sala de Coordinació Interpolicial de Catalunya (SCIC).

• L’Àrea Central de Coordinació i Enllaç, ACCE de la Comissaria General d’Investigació Criminal.

• La Divisió de Trànsit, si hi ha vehicles.

• El cap de l’Àrea d’Escortes de la PG‐ME.

• Els caps de la Comissaria General Territorial, la Comissaria General d’Investigació Criminal i la Comissaria General Tècnica.

• Els caps regionals.

• El cap de la PG‐ME.

• El director general de Seguretat Ciutadana.

• Responsables del Departament d’Interior.

11.3. Atemptats comesos amb arma de foc En aquest tipus d’atemptats, l’actuació i les comunicacions han de seguir les pautes anteriors. El dispositiu ha d’estar orientat a la recerca i localització dels autors del fet, amb les especificitats següents:

• S’ha d’establir un sol cordó de seguretat en el lloc del fet a una distancia mínima de 50 metres.

• L’ABP ha de tenir previst un pla específic de tancament de la localitat i l’ha de posar en funcionament, si disposa de dotacions, amb la col∙laboració de la policia local.

• La Sala Regional ha de coordinar un tancament de l’ABP afectada mitjançant dotacions de les ABP que hi limitin.

Una altra particularitat en aquest tipus d’atemptat és la necessitat de posar‐se en contacte amb la Unitat Central de Balística i Traces Instrumentals de la Divisió de Policia Científica, per si fos necessària la seva presència.

Per acabar, cal tenir present que en aquest tipus d’atemptats, el modus operandi sol comportar que el vehicle utilitzat en la fugida pugui contenir explosius. Així doncs, en el cas que es localitzi el vehicle s’han d’establir –en allò que es refereix a l’acordonament i l’escorcoll de la zona–les mesures de protecció especificades en l’apartat 1.3 a).

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


TEMA 12: Actuacions Policials en Concentracions i Manifestacions (PNT 217)

12.1. Introducció

La Constitució espanyola, a l’article 21, recull el dret de reunió com a dret fonamental i en desenvolupa l’exercici la Llei orgànica 9/1983, de 15 de juliol. Aquesta Llei defineix la reunió com "la concurrència concertada i temporal de més de 20 persones amb una finalitat determinada".

Quan la concurrència és de permanència estàtica i temporal de ciutadans que ocupen carrers, places, locals, etc., per tal d’expressar opinions i establir diàlegs entre els assistents, parlem de concentracions. Quan aquestes concentracions són dinàmiques amb desplaçament per la via pública parlem de manifestacions.

Les autoritats competents en seguretat ciutadana han de protegir les reunions d’aquells que intentessin impedir, pertorbar o menyscaptenir el lícit exercici del dret de reunió. Les mateixes autoritats, davant de sospites fonamentades que s’hi pugin produir alteracions de l’ordre públic amb perill per a les persones o els béns, podran prohibir la reunió o proposar modificació de data, lloc, duració i itinerari. Així mateix, podran dissoldre, mitjançant els cossos i les forces de seguretat les reunions, en la forma que menys perjudiqui, en determinats supòsits.

Les reunions només podran ser promogudes i convocades per persones que es trobin en el ple exercici del seus drets civils. Els organitzadors de les reunions són els responsables de l’ordre i han d’adoptar les mesures necessàries per al seu correcte desenvolupament.

12.2 Comunicació

Per exercir el dret de reunió pacífica i sense armes no cal autorització prèvia i només cal comunicar‐ho a l’autoritat competent (el director general de Seguretat Ciutadana) quan es faci en lloc de trànsit públic al territori on la PG‐ME hagi assumit les competències de seguretat ciutadana.

A l’escrit de comunicació ha de constar: • nom, cognom, domicili i document oficial d’identificació de l’organitzador o

organitzadors, o representant quan es tracti de persones jurídiques, consignant també la naturalesa i el domicili d’aquestes

• lloc, data, hora i duració prevista • objecte • itinerari projectat, quan es prevegi la circulació per les vies públiques • mesures de seguretat previstes pels organitzadors o que se sol∙liciti a l’autoritat

La comunicació es pot presentar a la seu de la DGSC o a qualsevol dependència de la PG‐ME. En aquest últim cas, aquesta comunicació s’ha de trametre via fax, amb caràcter immediat, a la Direcció General de Seguretat Ciutadana, als números 93 300 95 23 (director general) i 93 300 43 30 (Servei d’Assessorament Jurídic), per a l’exercici de les seves competències, d’acord amb el que disposa el Decret 157/1996, de 14 de maig.

El director general de Seguretat Ciutadana quan hi hagi raons fonamentades que facin suposar que puguin produir‐se alteracions de l’ordre públic, amb perill per a les persones o els béns pot prohibir la concentració o manifestació o, si escau, proposar la

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


modificació:

• de la data • del lloc • de la durada de la concentració o manifestació • de l’itinerari

Si no concorren aquestes circumstàncies, el director general de Seguretat Ciutadana trametrà un escrit comunicant que la manifestació es pot dur a terme. Hi ha reunions que no estan subjectes a les prescripcions de la Llei orgànica 9/1983 i, per tant, no cal comunicar‐les a l’autoritat:

• Les celebrades per persones físiques en els seus propis domicilis. • Les celebrades per persones físiques en locals públics o privats, per raons

familiars o d’amistat. • Les celebrades per partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials,

societats civils o mercantils, associacions, corporacions, fundacions, cooperatives, comunitats de propietaris i altres entitats legalment constituïdes en llocs tancats, per als seus propis fins i mitjançant convocatòria exclusiva als seus membres, o altres persones nominalment convidades.

• Les celebrades pels professionals amb els seus clients en llocs tancats per fins propis de la seva professió.

• Les celebrades en unitats, vaixells de guerra i recintes militars, o les referides a les reials ordenances de les forces armades, que es regeixen per la seva legislació específica.

12.3. Responsabilitats dels manifestants 12.3.1 Infraccions administratives La Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana, sanciona com a faltes greus les conductes següents:

a) Article 23c: fer reunions en llocs de trànsit públic o manifestacions incomplint el contingut dels articles següents de la Llei orgànica 9/1983, reguladora del dret de reunió (sempre que aquestes conductes no siguin constitutives d’infracció penal):

• Article 4.2: sense adoptar mesures per al seu desenvolupament adequat. • Article 8: no comunicar per escrit al director general de Seguretat

Ciutadana la celebració de reunions en llocs de trànsit públic i de manifestacions, o fer aquella comunicació incomplint el termini legal mínim d’antelació de 10 dies naturals i màxim de 30 (en aquells casos en què hi hagin causes extraordinàries i greus que justifiquin la urgència de la convocatòria aquesta es pot fer amb un mínim de 24 hores).

• Article 9: no incloure en l’escrit de comunicació les dades bàsiques: nom, cognoms, domicili i document oficial d’identificació de l’organitzador, lloc, data, hora i durada prevista, objecte de la reunió, itinerari previst i mesures de seguretat previstes pels organitzadors o que se sol∙licitin des de l’autoritat governativa.

• Article 10: fer reunions prohibides per l’autoritat governativa. • Article 11: fer reunions sense acceptar les modificacions proposades pel

director general de Seguretat Ciutadana.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


b) Article 23d: la negativa a dissoldre les manifestacions i reunions en llocs de trànsit públic, ordenada per l’autoritat competent, quan concorrin els supòsits de l’article 5 de la Llei orgànica 9/1983, és a dir:

• Quan es considerin il∙lícites d’acord amb l’article 513 del Codi penal:

o Les celebrades amb la finalitat de cometre algun delicte. o Que hi concorrin persones amb armes, artefactes explosius o objectes

contundents o de qualsevol altra manera perillosos. • Quan es produeixin alteracions de l’ordre públic, amb perill per a les

persones o els béns. • Quan els assistents facin ús d’uniformes paramilitars.

c) Article 23n: originar desordres greus a les vies, espais o establiments públics o causar danys greus als béns d’ús públic, sempre que no sigui infracció penal.

12.3.2 Tractament policial davant infraccions administratives L’inici de la instrucció d’un expedient sancionador per infracció d’aquests preceptes es troba a la denúncia policial que es fa mitjançant el formulari A 10, en què s’ha de fer constar:

a) Lloc, data i hora de la comissió de la infracció.

b) Dades dels convocants: si és alguna associació, s’han d’identificar els organitzadors o promotors de la concentració/manifestació, ja que són personalment els responsables de la infracció, independentment de la falta comesa per l’associació.

c) Descripció de les conductes que constitueixen infracció: fer la reunió sense avís previ a l’autoritat governativa, estant prohibida, sobrepassant els límits establerts, etc.

d) Descripció de les circumstàncies que permetin determinar la gravetat de la infracció: nombre de participants, durada, talls de circulació, existència de desordres públics, agressions a persones, danys, etc.

e) Descripció de les conductes individualitzades. Si es produeixen conductes de participants individualitzades, constitutives d’infracció, s’ha de descriure la conducta i identificar‐ne l’autor.

El formulari A 10 s’ha d’enviar al servei d’administració de la regió policial corresponent, que ho ha de trametre al Servei d’Assessorament Jurídic de la Direcció General de Seguretat Ciutadana. Segons l’article 5.3 del Decret 157/1996 (en territori de desplegament), pertoca al director general de Seguretat Ciutadana el desenvolupament de les funcions que corresponen a l’autoritat governativa en relació amb la Llei orgànica 9/1983. 12.3.3 Responsabilitat penal

Article 513 del Codi penal

"Són punibles les reunions o manifestacions il∙lícites, i tenen aquesta consideració:

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


1r. Aquelles que se celebrin amb la finalitat de cometre algun delicte.

2n. Aquelles a les quals concorrin persones amb armes, artefactes explosius o objectes contundents o de qualsevol altra manera perillosos."

Article 514 del Codi penal

"1. Els promotors o directors de qualsevol reunió o manifestació de les esmentades en el número 1r de l’article anterior i aquells que, en relació amb el número 2n de l’article esmentat, no hagin intentat d’impedir per tots els mitjans al seu abast les circumstàncies que s’hi esmenten, incorren en les penes de presó d’un a tres anys i multa de dotze a vint‐i‐quatre mesos. A aquests efectes, s’han de reputar directors o promotors de la reunió o manifestació aquells que les convoquin o presideixin.

2. Els assistents a una reunió o manifestació que portin armes o altres mitjans igualment perillosos han de ser castigats amb la pena de presó d’un a dos anys i multa de sis a dotze mesos. Els jutges o tribunals, atesos els antecedents del subjecte, les circumstàncies del cas i les característiques de l’arma o instrument portat, poden rebaixar en un grau la pena assenyalada.

3. Les persones que, en ocasió de la celebració d’una reunió o manifestació, realitzin actes de violència contra l’autoritat, els seus agents, persones o propietats públiques o privades, han de ser castigades amb la pena que correspongui al seu delicte, en la seva meitat superior.

4. Aquells que impedeixin l’exercici legítim de els llibertats de reunió o manifestació, o pertorbin greument el desenvolupament d’una reunió o manifestació lícita han de ser castigats amb la pena de presó de dos a tres anys si els fets es realitzen amb violència, i amb la pena de presó de tres a sis mesos o multa de sis o dotze mesos si es cometen mitjançant vies de fet o qualsevol altre procediment il∙legítim.

5. Els promotors o directors de qualsevol reunió o manifestació que convoquin, celebrin o intentin celebrar de nou una reunió o manifestació que hagi estat suspesa o prohibida prèviament, i sempre que amb això pretenguin subvertir l’ordre constitucional o alterar greument la pau pública, han de ser castigats amb les penes de presó de sis mesos a un any i multa de sis a dotze mesos, sense perjudici de la pena que els pugui correspondre, si s'escau, conforme als apartats precedents."

Article 315 del Codi Penal

1. S’ha de castigar amb les penes de presó de sis mesos a tres anys i multa de sis a dotze mesos aquells que mitjançant engany o abús d’una situació de necessitat, impedeixin o limitin l’exercici de la llibertat sindical o del dret de vaga.

2. Si les conductes ressenyades en l’apartat anterior es duen a terme amb força, violència o intimidació, s’han d’imposar les penes superiors en grau.

3. S’han d’imposar les mateixes penes de l’apartat segon a aquells que, actuant en grup, o individualment però d’acord amb altres, coaccionin altres persones a iniciar o a continuar una vaga.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Qualsevol actuació policial ha de realitzar‐se sota els principis d’actuació de congruència, oportunitat i proporcionalitat. Davant de les reunions en què la resposta policial ha de ser única i conjunta per a tots els membres, a la dotació policial actuant s’ha extremar l’aplicació aquests principis, per no provocar un mal major del que es vol evitar. Els agents no han d’adoptar cap mesura cautelar (identificacions, detencions) de forma individual, sinó que rebran instruccions pel conducte reglamentari del cap de l’operatiu.

En aquests supòsits cal la denúncia corresponent a l’OAC per posar‐ho en coneixement de l’autoritat judicial.

12.4. Planificació del servei 12.4.1 Recollida d’informació A l’hora de planificar un servei davant d’una concentració/manifestació cal tenir present:

a) Si la manifestació ha estat comunicada en la Graella d’actes o en el Full de comunicació d’actes i mobilitzacions (G 13) en què constarà la següent informació:

• En relació amb l’elaboració del formulari G13:

o Data

o Número de registre

o Unitat que fa la comunicació

o Destinació

• En relació amb l’acte o la manifestació:

o Data, hora i lloc

o Col∙lectiu organitzador

o Tipus d’acte / de mobilització:

� Manifestació

� Concentració

� Vaga

� Tancament

� Aturada

� Assemblea

� Altres

o Recorregut (en cas de manifestacions)

o Caràcter de l’acte/ la mobilització:

� Reivindicatiu

� Pacífic

� Festiu

� Violent

o Assistència prevista

o Observacions

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


b) En el cas de tenir coneixement de la convocatòria d’una futura manifestació que no hagi estat comunicada, s’han de realitzar les gestions pertinents mitjançant la Comissaria General Territorial (CGTER) i/o la Divisió d’Informació (ja sigui a nivell central o mitjançant les seves unitats desconcentrades) de la Comissaria General d’Investigació Criminal, CGIC, per tal d’aconseguir les dades abans esmentades.

c) A més de les dades del punt anterior, mitjançant els recursos propis de cada ABP, s’ha d’obtenir i/o contrastar la següent informació:

• Característiques i configuració del grup. • Poder de convocatòria i nombre possible d’assistents. • Actitud probable. • Nivell o grau d’organització. • Maduració del conflicte. • Existència de grups antagònics. • Actitud i nivell de tolerància davant la presència policial. • Previsió de l’evolució possible del conflicte, amb una valoració de la

possibilitat d’incidents que posin en perill la seguretat ciutadana. • Accions que volen fer els manifestants al llarg de l’itinerari (ocupar algun

edifici, tallar vies de comunicacions, enfrontar‐se amb la policia, llançar objectes, etc.).

• Punts sensibles del lloc de concentració, del recorregut o de la destinació (edificis oficials, empreses o organismes relacionats amb la reivindicació, etc.) susceptibles de ser atacats pels assistents a la mobilització.

• Existència al lloc de concentració, al recorregut o a la destinació de tanques, contenidors (de runa, vidre, etc.) o obres on els manifestants es puguin proveir d’objectes per ser llançats.

• Precedents d’altres convocatòries anteriors. Per tal que la unitat corresponent de cada ABP pugui fer les tasques abans esmentades, la dependència policial que rebi comunicació o tingui coneixement de la convocatòria d’una reunió, ho ha de comunicar a la CGTER i a la unitat corresponent de la Divisió d’Informació (ja sigui a la unitat desconcentrada corresponent o a nivell central), que ha d’emplenar el formulari G 13, Full de comunicació d’actes i mobilitzacions, i l’ha de trametre al cap de la comissaria afectada

per tal que aquest comandament faci les respectives previsions. En cas d’urgència o que es disposi de poc temps de reacció, la tramesa s’ha de fer sempre per correu electrònic. 12.4.2 Nomenament del cap del dispositiu D’acord amb la informació recollida, el cap de la Divisió de Recursos Operatius (DRO), pel que fa a la ciutat de Barcelona, o el cap de l’ABP ha de preveure el servei pertinent, nomenar un cap de dispositiu i disposar, si cal: El cap de la Divisió de Recursos Operatius

• La sol∙licitud d’utilització de videocàmeres al cap de la CGTER

• La participació de l’Àrea de la Brigada Mòbil

• La comunicació amb la Guàrdia Urbana de Barcelona perquè col∙labori en el dispositiu en el marc de les seves competències.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


El cap de l’ABP

• La sol∙licitud d’utilització de videocàmeres al cap de la regió policial.

• La sol∙licitud de participació de l'ARRO i, si ho considera necessari, de l’Àrea de la Brigada Mòbil, d’acord amb el PNT 021.

• La comunicació del fet a la policia local de la localitat perquè col∙labori en el dispositiu en el marc de les seves competències i dels convenis de col∙laboració.

12.4.3 Utilització de videocàmeres La utilització de videocàmeres està regida pel principi de proporcionalitat, en el seu doble vessant de:

• idoneïtat (si és adequat en una situació concreta per a protecció de la seguretat ciutadana).

• mínima intervenció (ponderar entre la finalitat perseguida i la possible afectació als drets a l’honor, a la pròpia imatge i a la intimitat).

La utilització de les videocàmeres mòbils exigeix l’existència d’un perill concret per a la seguretat ciutadana.

En els supòsits de previsió de desordres públics, en situacions amb circumstàncies identificables que són fonts de perill concret per a la seguretat pública o en supòsits de màxima urgència, el cap de la DRO o el cap de l’ABP, han de valorar la utilització de videocàmeres tenint present el PNT 032 sobre videovigilància mòbil. 12.5 Brigada Mòbil en manifestacions planificables Quan es tingui coneixement previ de la celebració d’una manifestació, la qual pel seu caràcter o nombre de convocats requereixi de la presència d’efectius de l’Àrea de Brigada Mòbil, comandaments d’aquesta Àrea han d’estar presents en la planificació quan calgui ja determinar quantificació de mitjans a emprar i tàctica a utilitzar. Aquesta determinació es farà en funció del recorregut, nombre d’assistents, informe amb possibles incidents i o afectacions i altres circumstàncies rellevants. 12.6 Execució de l’operatiu 12.6.1 Comissió al lloc En el cas d’una concentració/manifestació de la qual es té coneixement previ i, per tant, s’ha planificat el servei corresponent, el cap de dispositiu s’ha d’adreçar cap al lloc amb els efectius previstos i supervisar les actuacions que es detallen tot seguit. En el cas de concentració/manifestació de la qual no es té coneixement previ, el cap de torn competent al territori ha de donar instruccions perquè es comissioni al lloc una dotació no uniformada per informar sobre la situació i s’ha d’apropar al lloc de l’incident com a cap del dispositiu amb les dotacions uniformades necessàries per portar a terme les actuacions a què es farà referència tot seguit. Les unitats uniformades no s’han de situar a la vista dels participants a la reunió fins que no ho ordeni el cap del dispositiu, després de valorar la informació facilitada per la dotació de paisà al lloc. El cap del dispositiu ha de valorar si disposa d’efectius suficients per fer front a l’incident i, en cas negatiu, ha de donar instruccions a la sala de comandament

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


corresponent perquè sol∙liciti al cap de torn regional la comissió al lloc de dotacions d’ABP limítrofes, de l’ARRO o de l’Àrea de la Brigada Mòbil, segons la urgència i l’entitat del fet. 12.6.2 Primer contacte amb la reunió i disposició tàctica de les forces policials La presència de les forces policials pot causar determinats efectes en la reacció dels concentrats/manifestants, per això cal una disposició tàctica de les forces atenent:

• l’adscripció dels participants a determinades ideologies radicals • l’edat dels participants • el nombre de participants • l’estat de crispació del conflicte que provoca la mobilització • el motiu de la convocatòria de la mobilització • els antecedents d’enfrontaments

Considerant aquests factors, la decisió tàctica pot ser:

a) Situar davant de la reunió una petita força delimitadora de l’espai de la mobilització i, la resta, fora de la vista dels participants. Això té l’efecte que no altera l’ànim dels participants, però cal tenir en compte que, a determinats col∙lectius, pot induir‐los a pensar que la força policial està en inferioritat de condicions i predisposar‐los a provocar aldarulls.

b) Situar davant de la reunió una petita força delimitadora de l’espai de la mobilització i la resta de forma visible als participants, però allunyada. Això dóna la sensació que es disposa de recursos per intervenir, però no hi ha intenció de fer‐ho. Sovint resulta la millor opció.

c) La presència policial a poca distància amb la finalitat d’exposar la força i els mitjans dissuasius amb caràcter intimidatori per evitar la intervenció directa i el conflicte. Això palesa la disposició a intervenir si es donen les circumstàncies que ho justifiquin.

12.6.3 Actuacions a realitzar en el control policial de l’exercici del dret de reunió 12.6.3.1 Genèriques

• Protegir els assistents dels que intentin impedir o pertorbar l’exercici lícit del seu dret.

• Fer compatible el legítim exercici del dret de reunió dels assistents amb el del dret de lliure circulació de la resta de ciutadans, amb les actuacions següents:

o Delimitar l’espai ocupat a la via pública per la concentració mitjançant barreres de contenció, tant físiques com humanes.

o Canalitzar la manifestació, guiant i acompanyant els manifestants per l’itinerari previst.

• Impedir, si s’escau, l’ocupació d’un edifici o espai concret pels assistents a la reunió.

• Localitzar els assistents a la reunió que portin armes o qualsevol altre objecte perillós o mitjà d’agressió contra les persones o susceptibles de ser llançats contra edificis emblemàtics, personalitats o la força actuant, en tasca

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


encomanada a efectius de paisà.

• En el cas que, amb una actuació policial directa, sigui previsible que com a reacció es doni una major alteració de l’ordre públic, la tàctica ha de ser:

o Identificació i control visual dels portadors d’armes o objectes, o dels causants dels aldarulls, per mitjans tècnics gràfics o testimonis dels agents.

o Fer‐ne el seguiment per identificar‐los fora de la massa. Tasca encomanada a efectius de paisà.

o Detenir‐los, si escau, fora de la zona i amb la superioritat de la força que garanteixi la integritat física tant dels actuants com de l’individu.

o Preveure que la resta de participants a la mobilització es presentin a les dependències policials quan s’assabentin de les detencions, la qual cosa origina la necessitat de protegir‐les.

• En el cas que els portadors dels objectes els utilitzin per agredir la resta d’assistents o altres persones, cal actuar immediatament per neutralitzar les agressions i procedir penalment sobre ells.

• En el cas que els portadors dels objectes els utilitzin per agredir directament els agents de l’autoritat cal també neutralitzar aquestes agressions, sense que la tàctica a emprar necessàriament porti a la dissolució de la manifestació i tenint en compte:

o Agressions directes puntuals contra els agents de l’autoritat han de ser repel∙lides amb proporcionalitat per aquests i els autors han de ser identificats, amb els criteris d’idoneïtat i oportunitat, per procedir penalment.

o Agressions directes generalitzades contra els agents de l’autoritat conduiran a la dissolució de la manifestació.

• Informar la sala de comandament mitjançant la conferència de treball corresponent pel dispositiu de l’evolució de la reunió, del lloc de l’itinerari on es troba la manifestació i de la resta de circumstàncies i incidents que es vagin produint.

12.6.3.2 Reunions no comunicades A més dels paràmetres detallats en el punt anterior cal que:

• Agents no uniformats identifiquin els organitzadors, responsables o promotors, i el cap del dispositiu aixequi acta mitjançant el formulari A 10 per a la proposta de sanció.

• Per fer la identificació, en relació amb els principis d’idoneïtat i oportunitat, s’ha de valorar la possibilitat de realitzar un seguiment per identificar les persones en el moment més adequat o fora de la massa.

12.7.3.3 Reunions violentes

• Cal identificar i procedir administrativament (Llei orgànica 1/1992) o penalment, segons escaigui, contra les persones que facin actes de violència contra els

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


agents de l’autoritat, persones o propietats públiques o privades. • Cal restablir l’ordre públic, en el cas de la seva alteració greu, amb perill concret

per a les persones o els béns, atenent sempre als principis d’oportunitat, proporcionalitat i congruència, evitant en la mesura que sigui possible que la intervenció policial generi per si mateixa reaccions que comportin més incidents i més greus dels que fins llavors s’estaven produint.

• Si el resultat dels desordres públics són lesions a les persones, l’actuació policial ha de ser immediata.

12.8 Dissolucions de concentracions i manifestacions 12.8.1 Fonaments jurídics L’article 16 de la Llei orgànica 1/1992 sobre protecció de la seguretat ciutadana, estableix que "les autoritats competents poden dissoldre, de la manera que menys perjudiqui: (...) les reunions en llocs de trànsit públic i les manifestacions", en els supòsits previstos a l’article 5 de la Llei orgànica 9/1983, reguladora del dret de reunió. Així mateix, recull que també "es poden dissoldre les concentracions de vehicles a les vies públiques i retirar aquells o qualsevol altre classe d’obstacles quan impedeixin, posin en perill o dificultin greument la circulació per aquestes vies". Abans de portar a terme aquestes mesures, tal com estableix l’article 17 de la mateixa Llei, les forces i els cossos de seguretat ho han comunicar a les persones afectades. No cal aquesta comunicació prèvia quan es produeixen alteracions de la seguretat ciutadana amb armes o qualsevol altre mitjà d’acció violenta Per dissoldre una manifestació, cal rebre instruccions del director general de Seguretat ciutadana llevat que els esdeveniments requereixin una intervenció urgent i immediata; en aquest cas ha de prendre la decisió el cap del dispositiu. 12.8.2 Pressupòsits de la dissolució Tant per sol∙licitar l’autorització pertinent per dissoldre com per ordenar‐ho en cas de necessitat urgent i immediata, el cap del dispositiu ha de tenir present els paràmetres següents:

• És responsabilitat del cap del dispositiu la determinació de la tàctica a utilitzar per al control de la reunió. Aquest podrà ser assessorat pel comandament de la Brigada Mòbil o de l’ARRO, però aquest només és responsable de l’execució de les accions que li siguin ordenades.

• El cap del dispositiu i els comandaments intermedis que l'integrin han d’assegurar que les accions per al control de la reunió siguin sempre accions de conjunt, i evitar les accions individuals que puguin pertorbar l'estratègia global del dispositiu.

• En aplicació dels principis d'oportunitat, proporcionalitat i congruència no s'ha d’utilitzar la força per dissoldre una reunió quan pugui provocar conseqüències pitjors que els desordres que s'estaven produint fins a aquell moment.

• L’oportunitat de la intervenció depèn de determinats criteris, dels quals els principals són:

o el nombre de participants en la mobilització o la proporció de forces entre aquest nombre i el d’agents actuants o la intensitat del conflicte que provoca la mobilització o la radicalitat o violència potencial dels participants

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


o els antecedents d’anteriors mobilitzacions dels mateixos convocants o el lloc o l’entorn on es desenvolupa la reunió

En el cas que els desordres consisteixin en llançament d’objectes, trencament d’algun vidre o, fins i tot, crema d’algun contenidor, però sense resultat de danys greus, les circumstàncies poden aconsellar simplement contenir i delimitar en un espai determinat la concentració o manifestació sense dissoldre‐la, per tal de no provocar destrosses encara més greus en el mobiliari públic o les propietats privades o, fins i tot, lesions a les persones.

S’ha de tenir sempre en compte que, en el cas que el resultat dels desordres públics siguin de lesions a les persones, l’actuació policial de dissolució ha de ser immediata.

• Davant d’agressió directa a determinats agents de la força policial, aquests poden necessitar repel∙lir tal agressió de manera puntual i concreta, per salvaguardar la seva integritat, sense que sigui considerada aquesta acció una càrrega policial ni que necessàriament esdevingui imprescindible a continuació la dissolució de la manifestació; sempre que la força policial que repel∙leix tal agressió no avanci la seva posició. D’immediat han d’informar el cap de l’operatiu sobre el motiu de tal acció.

• Només es pot dissoldre una reunió quan hi hagi una alteració greu de l'ordre públic, amb perill concret per a les persones o els béns. El sol fet que una reunió no hagi estat comunicada no és causa suficient per dissoldre‐la.

• Sempre s'ha d’intentar la dissolució pacífica adreçant‐se el cap del dispositiu als responsables, dirigents o destacats de la reunió per persuadir‐los de calmar els integrants de la mobilització, temperar els ànims i influir positivament sobre ells. No s'ha d'entrar mai en una discussió.

12.8.3 Execució de la dissolució En els casos de participació de comandaments de la Brigada Mòbil o de l’ARRO, aquests han de dirigir l’execució pràctica de les ordres decidides pel cap de l’operatiu així com l’execució de la dissolució si aquesta és imprescindible. En cas de participació conjunta de Brigada Mòbil i ARRO, correspondrà al comandament de la Brigada Mòbil la direcció d’aquesta execució pràctica. Sempre han d’informar prèviament al cap de l’operatiu sobre les accions que desenvoluparan, pas a pas. Quan aquesta informació prèvia, motivadament sigui inviable per necessitat urgent de prendre una decisió i executar‐la, informaran tan aviat puguin sobre l’acció desenvolupada i el fet motivador.

• La dissolució per la força només s’ha d'emprar en el cas de necessitat i sempre ha de tenir com a finalitat:

1r. Fraccionar la massa. 2n. Dispersar les fraccions. 3r. Desallotjar la zona. 4t. Impedir que es refaci la massa.

• La força ha de cessar de manera immediata quan ja no sigui necessària, i deixar que els reunits abandonin la zona. S’han de mantenir les posicions preses i impedir que les persones retornin a la zona desallotjada.

• El cap del dispositiu ha de tenir present que ha de mantenir les posicions assolides amb els efectius disponibles. Per aquest motiu, la zona a desallotjar

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


ha de ser sempre proporcional als efectius de què es disposi. • L’actuació policial de dissolució d'una reunió ha d’utilitzar gradualment els

mitjans de reacció de què es disposi, per tal de desallotjar la zona i dispersar els grups de manifestants, seguint la relació d’accions següent:

1) Formació dels efectius disponibles en una línia de xoc, amb el material antiavalots en situació de protecció. Una part dels efectius ha de formar un equip de reserva darrere de la línia de xoc fent tasques de suport a les ordres del comandament.

2) Advertiment verbal amb l'anunci de l'actuació per a la dissolució quan sigui viable per la urgència de la necessitat Aquest advertiment s’ha de fer de manera que es pugui garantir que el major nombre d’assistents ho sentin i ho entenguin. Sempre s’ha de donar un temps prudencial perquè es pugui atendre aquest requeriment. Aquest temps ha de ser aprofitat pel comandament actuant per donar les instruccions concretes als funcionaris sobre la càrrega a realitzar:

o Punt on s’han d’aturar els diferents equips de treball o binomis.

o Si en el decurs de la càrrega s’ha de fer alguna detenció, quina o quines persones en concret s’han de detenir i quin equip o binomi ho ha de fer.

o Posicions a ocupar i mantenir pels diferents equips de treball o binomis una vegada finalitzada la càrrega.

3) L'advertiment previ no és necessari quan es produeixin alteracions greus de l'ordre públic, amb lesions a les persones o danys a les coses.

4) Càrrega controlada amb utilització de les defenses.

5) Utilització de les escopetes antiavalots:

o Només s'han d'incorporar a la línia de xoc i s’han d’utilitzar amb l’autorització prèvia del comandament actuant.

o Han d’estar alimentades amb cartutxos impulsors i només han de ser carregades amb pilotes o artefactes fumífers amb ordre prèvia i expressa del comandament.

o Usos possibles:

• exhibició amb caràcter dissuasiu

• llançament de salves

• llançament de pilotes de cautxú

• llançament tàctic d’artefactes fumífers.

• El cap de l’operatiu ha de donar, tant en el brífing previ al servei com en el decurs de l’actuació, les ordres pertinents perquè: 1) En cap cas s’iniciï la dissolució de la manifestació sense la seva ordre

expressa 2) Cap agent respongui a accions o provocacions individuals. 3) En el decurs de la dissolució:

o Es mantingui l’alineació de la força en el seu desplaçament. o No quedi cap integrant del grup a dispersar darrere de la força

actuant.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


o Cap equip de treball o binomi vagi més enllà del punt predeterminat. o L’ús de la força sigui proporcional a la resistència dels manifestants.

4) L’ús de la defensa es faci de manera selectiva no indiscriminada i sempre en recorreguts horitzontals.

5) Els llançaments de salves es facin a una distància mínima de tres metres de qualsevol persona.

6) Els llançaments de pilotes de cautxú es facin a una distància mínima de cinquanta metres, des de la qual s’ha d’apuntar la projecció de les pilotes al terra a uns deu metres per davant del grup a dissoldre.

7) No s’efectuï cap tret d’escopeta, sigui salva, pilota de cautxú o artefacte fumífer, sense ordre expressa. Cadascun dels trets ha de ser expressament ordenat.

8) La utilització dels artefactes fumífers només es faci amb l’assessorament previ d’agents amb coneixements específics en actuacions d’ordre públic. En el cas d’utilització:

o El tret sempre ha de ser en paràbola ascendent. o Mai no ha d’impactar en cap persona. o Mai no s’han de fer servir en llocs tancats. o Sempre s’ha de tenir en compte la direcció del vent.

9) La possibilitat d’utilització d’artefactes lacrimògens correspondrà únicament als efectius de la brigada mòbil que assessoraran el cap del dispositiu sobre la conveniència de tal necessitat si arribat el cas ho estimessin imprescindible tàcticament per al control d’una situació.

En tot moment, el cap del dispositiu ha de supervisar la dissolució i donar les ordres pertinents per corregir les possibles disfuncions. 12.9 Agents no uniformats La tasca a desenvolupar pels agents no uniformats durant el transcurs de la reunió consisteix principalment en la detecció prèvia i determinació dels participants en aldarulls, o dels que portin o utilitzin armes o objectes contundents o llancívols. En concret, han de:

Ser presents al brífing previ al servei. Fer un seguiment de l’evolució de la concentració Detectar i controlar els individus o grups violents. Preveure l’acció d’aquests individus o grups i advertir el cap del dispositiu. Detectar la presència d’armes i/o altres mitjans d’agressió.

Els agents no uniformats presents al lloc han de posar totes aquestes dades i les novetats que es produeixin en coneixement del cap del dispositiu immediatament, per la mateixa conferència de treball del dispositiu que serà única per tal que els equips d’intervenció participants estiguin previnguts a disposar d’aquesta informació en temps real. 12.10 La Sala de Comandament (SC) de l’ABP

12.10.1 Reunió no comunicada i sense servei planificat

• Comissió al lloc dels efectius uniformats i no uniformats sol∙licitats pel cap de torn competent (cap del dispositiu).

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


• Comunicació del fet a la unitat d’investigació de l’ABP.

• Comunicació del fet a la SRC com a incidència rellevant (PNT 005).

• Comunicació del fet al cap de seguretat ciutadana/coordinador de l’ABP, que ho ha de posar en coneixement del sotscap i cap de l’ABP.

• Demanar, si escau, a la SRC el suport de les ABP limítrofes, de l’ARRO o de l’Àrea de la Brigada Mòbil, d’acord amb l’entitat del fet i la sol∙licitud del cap del dispositiu.

• Demanar suport de l’àrea regional de trànsit en el cas de talls de carretera per part dels manifestants.

• Avisar la policia local per prevenir els problemes de trànsit ocasionats per la reunió/manifestació o per demanar suport.

• Avisar els serveis assistencials i bombers per si es requereixen els seus serveis.

12.10.2 Reunió comunicada i amb servei planificat

• S’ha de comunicar a la SRC l’inici de la reunió, la seva fi i les novetats rellevants ocorregudes en el seu decurs.

• S’ha de comunicar al cap de la unitat de seguretat ciutadana de l’ABP l’inici de la reunió, la seva fi i les novetats rellevants ocorregudes en el seu decurs. El cap de la unitat de seguretat ciutadana de l’ABP n’ha d’informar el cap i sotscap de l’ABP.

12.11 La Sala Regional de Comandament (SRC)

• Ha de donar suport a l’ABP amb les dotacions necessàries.

• Ha de comunicar el fet a la sala central de comandament (SCC), perquè aquesta faci les comunicacions corresponents als càrrecs i comandaments de la DGSC/PGME

• Ha de comunicar el fet als comandaments superiors de la regió policial.

• Ha de comunicar el fet a la l’ARRO i a la unitat corresponent de la Divisió d’Informació (ja sigui a la unitat desconcentrada corresponent o a nivell central),

12.12 Reunions celebrades en centres universitaris Amb raó de la naturalesa i especials característiques dels recintes universitaris, l’actuació policial s’adequarà als següents punts:

• Qualsevol intervenció policial a l’interior d’un recinte universitari té com a finalitat garantir la seguretat de les persones i dels béns, així com el lliure exercici dels drets i les llibertats.

• Qualsevol intervenció policial a l’interior d’un recinte universitari, si aquesta és a requeriment, sempre serà mitjançant petició escrita del seu rector o vicerector (no s’acceptaran peticions de cap altra autoritat) adreçada al cap o al sotscap de l’ABP i, si és a la demarcació de Barcelona, a la Direcció General de Seguretat

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Ciutadana. Si la intervenció és per iniciativa policial, cal autorització expressa de les autoritats indicades anteriorment.

• Caldrà igualment requeriment escrit, quan la petició consisteixi a romandre preventivament en les proximitats del recinte universitari amb l’objectiu d’actuar al recinte universitari en cas de necessitat. En tot cas, un cop produït l’incident, per poder entrar i actuar a una universitat o a qualsevol de les seves dependències, caldrà que les autoritats anteriorment citades requereixin l’actuació policial expressament, encara que sigui telefònicament o de paraula, al cap o sotscap de l’ABP corresponent.

• Un cop muntat un dispositiu preventiu de seguretat a l’interior del recinte, l’inici d’una actuació policial concreta haurà de ser demanada expressament pel rector o vicerector de la universitat directament al cap del dispositiu.

• Qualsevol actuació, del tipus que sigui, que es realitzi a l’interior d’un recinte universitari serà comunicada d’immediat via jeràrquica a la Comissaria General Territorial, independentment de la seva comunicació a la SCC com a novetat rellevant, per tal de poder informar als òrgans superiors de la PG‐ME.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


TEMA 13: Video‐Vigilància (PNT 032 DEL 1/02/2005)4 La Llei Orgànica 4/1997 de 4 d’agost regula la utilització de videocàmares utilitzades per les forçes i cossos de seguretat en llocs públics. 13.1 Objecte i àmbit d’aplicació: L’objecte de la llei, tal i com disposa l’art 1 de la citada Llei, regula la utilització per les Forces i Cossos de Seguretat de càmeres de vídeo per gravar imatges i sons en llocs públics, oberts o tancats, i el seu posterior tractament, a fi de contribuir a assegurar la convivència ciutadana, l'eradicació de la violència i la utilització pacífica de les vies i espais públics, així com de prevenir la comissió de delictes, mancades i infraccions relacionats amb la seguretat pública. Així mateix, aquesta norma estableix específicament el règim de garanties dels drets fonamentals L'àmbit d'aplicació és la captació, reproducció i tractament d'imatges i sons, en els termes previstos en aquesta Llei, així com les activitats preparatòries, no es consideraran intromissions il∙legítimes en el dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, a l'efecte de l'establert en l'article 2.2 de la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig. Sense perjudici de les disposicions específiques contingudes en la present Llei, el tractament automatitzat de les imatges i sons es regirà pel que es disposa en la Llei Orgànica 5/1992, de 29 d'octubre, de Regulació del Tractament Automatitzat de les Dades de Caràcter Personal. i llibertats públiques dels ciutadans que haurà de respectar‐se ineludiblement en les successives fases d'autorització, enregistrament i ús de les imatges i sons obtinguts conjuntament per les càmeres de vídeo. 13.2 Autorització instalacions fixes (art 3 i 4) La instal∙lació de càmeres de vídeo o de qualsevol mitjà tècnic anàleg en els termes de l'article 1.2 de la Llei està subjecta al règim d'autorització, que s'atorgarà, si escau, previ informe d'un òrgan col∙legiat presidit per un Magistrat i en la composició del qual no seran majoria els membres depenents de l'Administració autoritzant. Les instal∙lacions fixes de càmeres de vídeo per les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i de les Corporacions Locals seran autoritzades pel Delegat del Govern en la Comunitat Autònoma que es tracti, previ informe d'una Comissió la presidència de la qual correspondrà al President del Tribunal Superior de Justícia de la mateixa Comunitat. La composició i funcionament de la Comissió, així com la participació dels municipis en ella, es determinaran reglamentàriament. No podrà autoritzar‐se la instal∙lació fixa de càmeres de vídeo quan l'informe de la Comissió prevista en l'apartat 2 d'aquest article estimi que aquesta instal∙lació suposaria una vulneració dels criteris establerts en l'article 4 de la present Llei Orgànica. La resolució per la qual s’acordi l'autorització haurà de ser motivada i referida en cada cas al lloc públic concret que ha de ser objecte d'observació per les càmeres de vídeo. Aquesta resolució contindrà també totes les limitacions o condicions d'ús necessàries, en particular la prohibició de prendre sons, excepte quan concorri un risc concret i precís, així com les referents a la qualificació de les persones encarregades de 4 PNT 203 En revisió operativa per la DTSC

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


l'explotació del sistema de tractament d'imatges i sons i les mesures a adoptar per garantir el respecte de les disposicions legals vigents. Així mateix haurà de precisar genèricament l'àmbit físic susceptible de ser gravat, el tipus de càmera, les seves especificacions tècniques i la durada de l'autorització, que tindrà una vigència màxima d'un any, al terme del qual haurà de sol∙licitar‐se la seva renovació. L'autorització tindrà en tot caso caràcter revocable. Per autoritzar la instal∙lació de càmeres de vídeo es tindran en compte, conforme al principi de proporcionalitat, els següents criteris: assegurar la protecció dels edificis i instal∙lacions públiques i dels seus accessos; salvaguardar les instal∙lacions útils per a la defensa nacional; constatar infraccions a la seguretat ciutadana, i prevenir la producció de danys a les persones i béns. 13.3 Autoritzacions instalacions mòbils (art 5) En les vies o llocs públics on s'hagi autoritzat la instal∙lació de càmeres de vídeo fixes, podran utilitzar‐se simultàniament unes altres de caràcter mòbil per al millor compliment de les finalitats previstes en aquesta Llei, quedant, en tot cas, supeditada la presa, que ha de ser conjunta, d'imatge i so, a la concurrència d'un perill concret i altres requisits exigits en l'article 6 de la *Llei. També podran utilitzar‐se en els restants llocs públics càmeres de vídeo mòbils. L'autorització d'aquest ús correspondrà al màxim responsable provincial de les Forces i Cossos de Seguretat qui atendrà a la naturalesa dels eventuals fets susceptibles de filmació, adequant la utilització del mitjà als principis previstos en l'article 6. La resolució motivada que es dicti autoritzant l'ús de càmeres de vídeo mòbils es posarà en coneixement de la Comissió en el termini màxim de setanta‐dues hores, la qual podrà recaptar el suport físic de l'enregistrament a l'efecte d'emetre el corresponent informe. En casos excepcionals d'urgència màxima o d'impossibilitat d'obtenir a temps l'autorització indicada en raó del moment de producció dels fets o de les circumstàncies concurrent, es podran obtenir imatges i sons amb càmeres de vídeo mòbils, adonant, en el termini de setanta‐dues hores, mitjançant un informe motivat, al màxim responsable provincial de les Forces i Cossos de Seguretat i a la Comissió al∙ludida en el paràgraf anterior, la qual, si ho estima oportú, podrà requerir el lliurament del suport físic original i emetre el corresponent informe. En el cas que els informes de la Comissió prevists en els dos paràgrafs anteriors anessin negatius, l'autoritat encarregada de la custòdia de l'enregistrament procedirà a la seva destrucció immediata. La Comissió prevista en l'article 3 serà informada quinzenalment de la utilització que es faci de càmeres de vídeo mòbils i podrà recaptar en tot moment el suport dels corresponents enregistraments i emetre un informe sobre aquest tema.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


En el cas que les autoritats competents al∙ludides en aquesta Llei ho considerin oportú, es podrà interessar informe de la Comissió prevista en l'article 3 sobre l'adequació de qualsevol registre d'imatges i sons obtinguts mitjançant càmeres de vídeo mòbils als principis de l'article 6. 13.4 Principis d’utilització (art 6) 1. La utilització de càmeres de vídeo estarà presidida pel principi de proporcionalitat, en la seva doble versió d'idoneïtat i d'intervenció mínima. 2. La idoneïtat determina que només podrà emprar‐se la càmera de vídeo quan resulti adequat, en una situació concreta, per al manteniment de la seguretat ciutadana, de conformitat amb el que es disposa en aquesta Llei. 3. La intervenció mínima exigeix la ponderació, en cada cas, entre la finalitat pretesa i la possible afectació per la utilització de la càmera de vídeo al dret a l'honor, a la pròpia imatge i a la intimitat de les persones. 4. La utilització de càmeres de vídeo exigirà l'existència d'un raonable risc per a la seguretat ciutadana, en el cas de les fixes, o d'un perill concret, en el cas de les mòbils. 5. No es podran utilitzar càmeres de vídeo per prendre imatges ni sons de l'interior dels habitatges, ni dels seus vestíbuls, excepte consentiment del titular o autorització judicial, ni dels llocs inclosos en l'article 1 d'aquesta Llei quan s'afecti de forma directa i greu a la intimitat de les persones, així com tampoc per gravar converses de naturalesa estrictament privada. Les imatges i sons obtinguts accidentalment en aquests casos hauran de ser destruïdes immediatament, per qui tingui la responsabilitat de la seva custòdia. 13.5 Aspectes procedimentals (art 7) Realitzada la filmació d'acord amb els requisits establerts en la Llei, si l'enregistrament captés la comissió de fets que poguessin ser constitutius d'il∙lícits penals, les Forces i Cossos de Seguretat posaran la cinta o suport original de les imatges i sons en la seva integritat a disposició judicial amb la major immediatesa possible i, en tot cas, en el termini màxim de setanta‐dues hores des del seu enregistrament. De no poder redactar‐se l'atestat en tal termini, es relataran verbalment els fets a l'autoritat judicial, o al Ministeri Fiscal, juntament amb el lliurament de l'enregistrament. Si l'enregistrament captés fets que poguessin ser constitutius d'infraccions administratives relacionades amb la seguretat ciutadana, es remetran a l'òrgan competent, igualment immediatament, per a l'inici de l'oportú procediment sancionador. 13.5 Conservació de les gravacions i drets dels interessats (art 8 i 9) Els enregistraments seran destruïts en el termini màxim d'un mes des de la seva captació, tret que estiguin relacionades amb infraccions penals o administratives greus o molt greus en matèria de seguretat pública, amb una investigació policial en curs o

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


amb un procediment judicial o administratiu obert. Qualsevol persona que per raó de l'exercici de les seves funcions tingui accés als enregistraments haurà d'observar la deguda reserva, confidencialitat i sigil en relació amb les mateixes, sent‐li aplicable, en cas contrari, el que es disposa en l'article 10 de la present Llei. Es prohibeix la cessió o còpia de les imatges i sons obtinguts de conformitat amb aquesta Llei, excepte en els supòsits previstos en l'apartat 1 d'aquest article. Reglamentàriament l'Administració competent determinarà l'òrgan o autoritat governativa que tindrà al seu càrrec la custòdia de les imatges obtingudes i la responsabilitat sobre la seva ulterior destinació, inclosa la seva inutilització o destrucció. Aquest òrgan serà el competent per resoldre sobre les peticions d'accés o cancel∙lació promogudes pels interessats. El públic serà informat de manera clara i permanent de l'existència de càmeres de vídeo fixes, sense especificar el seu emplaçament, i de l'autoritat responsable. Tota persona interessada podrà exercir els drets d'accés i cancel∙lació dels enregistraments en què raonablement consideri que figura. No obstant això, l'exercici d'aquests drets podrà ser denegat per qui custodiï les imatges i sons, en funció dels perills que poguessin derivar‐se per a la defensa de l'Estat, la seguretat pública, la protecció dels drets i llibertats de tercers o les necessitats de les investigacions que s'estan realitzant. 13.6 PNT 32 0. Introducció El Decret 134/1999, de 18 de maig, de regulació de la videovigilància per part de la Policia de la Generalitat i de les policies locals, regula entre d'altres qüestions, la utilització de videocàmeres per part de les forces i els cossos de seguretat en llocs públics, així com el règim d'autorització dels dispositius fixos, mòbils i de trànsit. La Instrucció 3001, de 20 de novembre de 1997, modificada per la Instrucció 2/1999, de 16 de març, del director general, anteriors al Decret 134/1999, fixa les directrius que ha de seguir la PG‐ME pel que fa a les autoritzacions per a la gravació d'imatges i sons amb videocàmeres mòbils. Així doncs, aquest PNT complementa aquestes instruccions, i explica els passos que cal seguir des del moment en què una unitat de la PG‐ME creu convenient fer alguna gravació amb videocàmeres mòbils, en els casos que la Llei orgànica ho permet. A més, aquest PNT estableix qui és el responsable de la gravació i de la custòdia de la cinta original. Finalment, detalla com i quan cal comunicar a la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya (CCDVC) la gravació en els diferents supòsits. 1. Petició d'autorització Els comandaments que s'esmenten a continuació han d'adreçar els qüestionaris per sol∙licitar informes sobre la utilització de videocàmeres mòbils d'enregistrament

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


d'imatges i sons a la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya, mitjançant el màxim responsable operatiu de la PG‐ME. a) Els caps de les regions policials i de l'Àrea Territorial de Tarragona per als enregistraments d'imatges i sons que s'hagin de fer en l'àmbit de la demarcació territorial on són competents. b) El cap de la Divisió Recursos Operatius, en el cas dels dispositius d'ordre públic dels quals sigui responsable aquesta Divisió. c) Els caps de la Divisió d’Afers Interns i la Divisió d’Informació, en el cas de les matèries relacionades amb la seva competència. d) El cap de la Divisió d'Investigació Criminal en territori de no desplegament o en relació amb les investigacions de caràcter funcional que tingui assignades aquesta Divisió. e) El cap de la Divisió de Trànsit en relació amb els serveis policials assignats a aquesta Divisió. Així mateix, les peticions d'autorització d'ús de les videocàmeres han de tenir cura de subjectarse al principi de proporcionalitat, en la seva doble versió d'idoneïtat i intervenció mínima a què fa referència l'article 6 de la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost. D'aquesta manera, cal que el director general tingui la màxima informació per poder autoritzar l’enregistrament. Aquesta informació ha de permetre als membres de la Comissió valorar l'adequació a la Llei orgànica 4/1997 dels enregistraments realitzats per la PG‐ME. 2. Màxima urgència En els supòsits de màxima urgència, que facin materialment impossible l'obtenció de l'autorització, només poden ordenar l'autorització d'equips mòbils d’enregistrament d'imatges i sons el comandament superior del cos i els caps de la regió policial corresponent, que han d'informar, sempre de manera immediata i en tot cas, dins del termini màxim de 72 hores, al director general de Seguretat Ciutadana i a la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya. En el cas que el suport físic dels enregistraments contingui imatges o sons de fets que puguin resultar perseguibles penalment, s’ha de lliurar el suport original a l'autoritat judicial (article 16.2 del Decret 134/1999, de 18 de maig, de regulació de la videovigilància per part de lapolicia de la Generalitat i de les policies locals de Catalunya), i fer‐ho constar en l'informe per a la CCDVC que s'esmenta en el paràgraf anterior. D'altra banda, cal fer arribar al director general de Seguretat Ciutadana un informe que palesi l'excepcionalitat del cas que ha impedit de seguir el procediment ordinari (aquesta comunicació s'ha de fer sempre a través del màxim comandament del cos). 3. Responsable de l'operació El responsable de l'operació, als efectes previstos als articles 12.8 i 14.1 de l'esmentat Decret 134/1999, és el cap de dispositiu nomenat pel comandament que hagi sol∙licitat l'autorització d’enregistrament. En el termes previstos a l'article 14.1, una vegada el funcionari de policia hagi efectuat l'enregistrament amb la videocàmera, ha de lliurar el suport original al responsable de l'operació, el qual l'ha de trametre de forma immediata al responsable de custòdia dels enregistraments, sense fer‐ne cap còpia ni cap tipus de manipulació. 4. Responsable de la custòdia

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Els responsables de la custòdia dels enregistraments, als efectes previstos al Decret, són els comandaments que hagin sol∙licitat l'autorització l’enregistrament a través del màxim comandament del cos (vegeu els apartats a fins a l’e del punt 2) o els caps de regió que, per impossibilitat d'obtenir‐ne l'autorització prèvia, hagin ordenat l'ús d'equips mòbils. Els responsables de la custòdia dels suports vídeo i àudio i totes les persones que hagin tingut accés als enregistraments estan obligats a preservar‐los seguint les normes següents: a) No es pot fer cap tipus de manipulació dels suports originals. b) Només es poden fer còpies de les imatges i els sons quan ho determini el responsable de la custòdia en els supòsits que preveu el Decret (articles 14.3 i 16.4), i sempre respectant les condicions següents: • La còpia s'ha de fer, des del primer a l'últim fotograma, del contingut de les imatges i els sons originals, sense interrupcions ni talls, és a dir, sempre en seqüència contínua respectant la linealitat de l’enregistrament. • A la còpia s'ha d'indicar la durada de l’enregistrament mitjançant el comptador de temps del magnetoscopi (videoreproductor). • La imatge i el so s'han de correspondre en sincronia, igual com en el suport original. • S'ha de fer una relació de les còpies en què cada una tingui el mateix número que el suport original i amb un subnúmero que indiqui el número de la còpia. Per exemple: cinta original: DRO 01/00‐0, primera còpia: DRO 01/00‐1, segona còpia: DRO 01/00‐2..., és a dir, en primer lloc hem de posar les inicials de les divisions o regions policials responsables de la custòdia: DIC, DT, DINF, DRO, DAI, RPP, RPPO, RPG, ATT (totes les de l'apartat 1 d'aquest PNT). En segon lloc, el número de registre de l'original. Pel que fa a l'any, hem d'escriure els dos darrers dígits (any 2000 = 00, any 2001 = 01 I així successivament). Finalment, després del guió s'ha d'escriure el número de la còpia. c) El responsable de la custòdia dels enregistraments ha de registrar la còpia indicant el suport original de referència, el nombre de cintes repicades extretes de l'original, el nom, el TIP i el càrrec dels seus destinataris. En aquest sentit, cada responsable de custòdia ha d'emplenar un llibre de registre amb els apartats següents: • Número de cinta: cal inscriure correlativament els números de les cintes originals començant amb la numeració 0001/00. • Format de la cinta: correspon als formats del tipus de cinta en què s'han enregistrat les imatges i/o els sons. • Data, hora i lloc dels fets: els agents responsables d'enregistrar les imatges i els sons han de preveure que amb les càmeres analògiques que no tinguin l'opció de datar, hi han d'enregistrar el dia i l'hora de l’enregistrament mitjançant la veu en ower, és a dir, gravant la veu fora del camp visual de la màquina de vídeo. Per exemple: Barcelona, plaça Sant Jaume, a les 18 hores i 16 minuts del dia 3 de maig de 2004. • Contingut de la cinta: descripció de l'espai físic, els personatges i/o el col∙lectiu de persones enregistrats en la cinta audiovisual. Cal assenyalar si s'ha produït algun fet rellevant. • Nombre de còpies i format de la còpia: en el supòsit que se'n facin còpies, s'ha d'anotar la quantitat i el format del repicat de la còpia. • Destinació de les còpies: nom, TIP i càrrec a qui van destinades les còpies descrites a l'apartat anterior.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


• Destrucció, número d'acta i data: cal escriure el número d'acta de destrucció i la data. Per a millor protecció i control dels suports videogràfics el responsable de la custòdia ha de prendre les mesures de seguretat adequades per garantir la protecció i el control dels enregistraments i de les seves còpies4 5. Informe a la Comissió de Control del TSJC En el termini màxim de 72 hores des de la finalització de l’enregistrament, el comandament que hagi sol∙licitat l'autorització ha de trametre al comandament superior de la PG‐ME, perquè el trameti a la Comissió de Control, un informe ordinari sobre l'ús que n'hagi fet. Aquest informe ha de contenir, com a mínim, aquesta informació: a) Òrgans responsables de les operacions d'enregistrament i de custòdia d’aquests. b) Videocàmeres utilitzades. c) Localitzacions i àmbit físic enregistrat. d) Incidents enregistrats. e) Data i hora d'inici i finalització dels enregistraments. f) Si s'han detectat infraccions penals o administratives. En cas positiu, autoritat/s a què s'ha lliurat l'original. En aquest cas, el responsable de la custòdia n'ha de fer sempre una còpia, a petició de l'autoritat corresponent, i deixar‐la a disposició de la PG‐ME, d'acord amb el que estableix l'article 16.4del Decret 134/1999. Quan coincideixi que hi ha infracció penal i administrativa, per norma, s'ha de lliurar sempre l'original a l'autoritat judicial i la còpia a l'autoritat administrativa. Les còpies mai no s'han de fer a iniciativa pròpia, sempre sota l'empara de l'autoritat corresponent. g) Si se n'han fet còpies i, en cas positiu, a requeriment de qui. h) Nombre i numeració de les cintes utilitzades, així com inscripcions que constin a les caràtules. En el termini de vuit dies naturals després de la data de l’enregistrament, els comandaments descrits a l'apartat 2 han d'emplenar i tramitar el qüestionari per donar compte a la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya (CCDVC)6. Aquest model ha estat elaborat per la CCDVC amb l'objectiu d'homogeneïtzar la informació que la Comissió ha de rebre, per valorar‐la, dels diferents cossos policials que operen a Catalunya. Sempre que en el termini de 48 hores es pugui emplenar i tramitar el qüestionari abans esmentat no cal fer l'informe ordinari al qual es fa referència a l'inici d'aquest apartat. La Comissió podrà demanar, en qualsevol cas, la remissió del suport original dels enregistraments realitzats i, a iniciativa pròpia, emetre un dictamen que trametrà a les autoritats competents. 6. Destrucció dels enregistraments a) Llevat dels supòsits previstos als articles 16.2 i 16.3 del Decret 134/1999, els enregistraments obtinguts a la seva empara han de ser destruïts en el termini màxim d'un mes comptador a partir de la data de l’enregistrament. D'aquest fet, se n'ha d'estendre l'acta corresponent i s'ha de fer constar en el llibre de registre de protecció i control de la custòdia dels enregistraments. b) El responsable de la custòdia ha de trametre a la Divisió de Policia Científica (DPC) la cinta amb un ofici en què sol∙liciti la destrucció de les imatges i els sons obtinguts en els supòsits que recullen els articles 5.2 i 6.5 de la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost. La DPC ha d'estendre l'acta de destrucció corresponent i l'ha de trametre al cap de la

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


custòdia. Una còpia d'aquesta acta de destrucció ha de ser tramesa al màxim comandament de la PG‐ME, i se n'ha de fer arribar una altra còpia al secretari de la Comissió, sempre mitjançant l'oficina del màxim comandament del cos. c) La destrucció de les imatges i els sons de la cinta original s'ha de fer en el laboratori dels serveis audiovisuals de la DPC, un cop les divisions i regions policials hagin tramès la cinta a la DPC per a la seva destrucció. Quan es compleixi el termini per a la destrucció d'una cinta, se n'ha d'anotar el número i la data en l'acta de destrucció. Els serveis audiovisuals de la DPC han de remetre una còpia de l'acta al responsable de la custòdia. L'acta original ha de restar sempre als arxius de la DPC i, com s'indica en el paràgraf anterior, "una còpia d'aquesta acta de destrucció ha de ser tramesa al màxim comandament de la PG‐ME, i se n'ha de fer arribar una altra còpia al secretari de la Comissió", sempre mitjançant l'oficina del màxim comandament del cos. 7. Previsions de serveis Els serveis que necessitin el suport dels serveis audiovisuals centrals o regionals per enregistrar imatges han de fer arribar la sol∙licitud, de forma immediata i mitjançant telefonema, a la Divisió de Policia Científica (DPC) o a les unitats regionals de policia científica, respectivament. TEMA 14: Actuacions en incendis forestals: 14.1. El Pla infocat:

L'objectiu del Pla INFOCAT és fer front a les emergències per incendis forestals, dins de l’àmbit territorial de Catalunya, establint els avisos, l’organització i els procediments d’actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i de les entitats privades.

14.1.1 Rebuda de l’avís

La sala de comandament (SC) pot tenir coneixement d’un incendi forestal per:

• Trucada directa d’un/a ciutadà/ana que observa el fet. • Avís d’una dotació policial per observació directa. • Trucada d’altres serveis: bombers, agents rurals, altres cossos policials, etc. • Trucada de la sala central o d’una sala regional de comandament. • Requeriment de l’autoritat local corresponent.

Alhora que s’envien dotacions policials al lloc de l’incendi, l’operador/a que rep la comunicació ha d’intentar recollir el màxim d’informació. L’aplicació informàtica de les sales de comandament (FÈNIX) disposa d’un formulari, el full de comunicació d’incendis forestals G11, per a la recepció i/o recollida d’informació a aquest efecte.

La informació principal que s’ha d’intentar obtenir és:

• La situació exacta de l’incendi (nom de l’indret i terme municipal). • Superfície de l’incendi (extensió aproximada que crema). • Color del fum. • Si hi ha diferents focus o un de sol. • Tipus de terreny i vegetació. • Condicions meteorològiques, especialment presència de vent.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


• Si hi ha víctimes mortals i/o persones ferides (nombre i estat). • Risc de propagació tot fent‐hi constar si hi ha risc imminent per a persones (habitatges, masies aïllades, etc). • Localització i senyalització del punt de trànsit. • Vies d’accés al lloc de l’incendi tot indicant el grau de dificultat per accedir‐hi. • Afectació a la xarxa viària. • Punts d’interès policial de l’entorn: urbanitzacions, nuclis urbans, masies aïllades, càmpings, empreses i/o dipòsits de matèries perilloses, gasoductes, centrals de subministrament de serveis bàsics, cases de colònies, escoles, hospitals, benzineres, etc. • Presència de bombers, agents forestals, ambulàncies o altres cossos policials. • Causa probable de l’incendi, indicis d’intencionalitat i dades sobre presumptes autors. • Si hi ha testimonis de l’hora i el lloc de l’inici, i identificació de la persona comunicant: nom i cognoms, càrrec, localització i número de telèfon per si cal ampliar la informació posteriorment. 14.2 Estructura pla INFOCAT El/la director/a del Pla és el màxim responsable de la gestió de l'emergència, amb el recolzament del Consell Assessor i del Gabinet d'Informació. Els grups d'actuació executen les ordres emanades del/de la director/a del Pla. Aquests grups estan coordinats en el lloc de l'emergència pel responsable del Centre de Comandament Avançat (CCA). Els organismes implicats en el pla i les entitats responsables de les vies de comunicació s'integren dins d'aquesta estructura mitjançant llurs plans d'actuació. L'actuació municipal és responsabilitat de l'alcalde. En aquells municipis que els correspongui, aquesta actuación s'estructura a través del Pla d'Actuació Municipal (PAM). 14.2.1. Director/a del pla Correspon al/la Conseller/Consellera de Interior de la Generalitat de Catalunya, o persona en qui delegui, dirigir i coordinar el Pla INFOCAT en totes les situacions de gravetat en què el Pla sigui activat, mentre no sigui declarat l'interès estatal. Les funcions generals del/de la director/a del Pla són les següents: ‐ Declarar l'activació del Pla INFOCAT. ‐ Convocar el Consell Assessor, total o parcialment, segons la importància del sinistre. ‐ Coordinar els alcaldes dels municipis afectats, establint directrius i gestionant els mitjans i els recursos que es considerin adients. ‐ Analitzar i valorar les situacions provocades per l'incendi amb tota la informació disponible, qualificant la gravetat potencial. ‐ Decidir en tot moment i amb el Consell Assessor, les actuacions més adients per fer front a l'emergència i aplicación de les mesures de protecció a la població, als béns i a l'entorn. ‐ Determinar i coordinar la informació a la població, durant l'emergència, a través dels mitjans propis del Pla i els de comunicació social. S'inclou aquí tant la informació destinada a adoptar mesures de protecció, com la informació general sobre el succés. ‐ Informar de l'emergència a l'Administració General de l’Estat.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


‐ Assegurar el manteniment de l'operativitat del Pla INFOCAT. ‐ Declarar el final de la situació d'emergència i declarar la desactivació del pla. El/la Conseller/Consellera de Interior pot delegar funcions directives en els delegats territorials de la Generalitat i en els i les alcaldes. Tot i que ordinàriament, el CECAT, en les seves instal∙lacions o en les seves diferents seus territorials, és la seu del consell assessor, del gabinet d'informació i, en el seu cas, del Comitè de Direcció, el/la director/a del Pla pot decidir, si s'escau, canviar‐ne la ubicació. L'alcalde o alcaldes dels municipis afectats estaran en coordinació amb el/la director/a del Pla d’acord amb els plans respectius i a través dels centres de coordinació corresponents. 14.2.2 Grups d’actuació Les actuacions previstes en aquest pla, seran executades per cinc Grups d'Actuació: − Grup d'Intervenció. − Grup d’Avaluació de l’incendi forestal i dels riscos associats. − Grup d'Ordre. − Grup Sanitari. − Grup Logístic. Els grups d'actuació formen la part operativa del pla INFOCAT. Cada grup està format per personal especialitzat i els seus mitjans. La seva estructura i els procediments operatius es concreten en el corresponent pla d'actuació de grup (PAG). Per a una millor eficiència, el funcionament dels grups s'haurà d'adequar al tarannà habitual de cada demarcació territorial. 14.2.3 Grup d’Ordre Estructura Està format per: − Mossos d'Esquadra − Policies locals − Policia Nacional − Agents rurals − Guàrdia Civil Funcions Seran genèriques per a tots els estaments: − Rebre i notificar en primera instància i de forma immediata l'existència de l'emergència al Control Central de Bombers corresponent. − Ser responsable de la seguretat ciutadana en les zones afectades considerant com a tal seguretat tot el referent a informació, confinament i evacuació. − Garantir que tots els grups puguin realitzar les seves funcions sense cap impediment. − Garantir el control d'accessos i la vigilància de les zones afectades, així com l'orientació i guia de tots els grups d'acció en aquestes zones. − Executar l'evacuació. − Informar al coordinador del CCA i atendre les seves instruccions. 14.2.4 Centre de Comandament Avançat (CCA) És el centre des d'on es coordinen les diferents actuacions "in situ" per combatre

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


l'emergència, així com la coordinación de les xarxes de transmissions. Està en coordinació i contacte permanent a temps real amb el/la director/a del Pla, a través del CECAT, amb els CECOPAL, i amb els corresponents Controls Centrals de Bombers. El Coordinador del Grup d'Intervenció és també el Coordinador del CCA i coordina les actuacions de tots els altres grups al lloc de l'emergència. És també qui determina la seva ubicació i la transmet immediatament al CECAT, des d'on es comunicarà als altres grups, a través dels respectius centres de coordinació.

14.3 Punt de trànsit (PT)

14.3.1 Definició de punt de trànsit

És la porta d’entrada al lloc de l’incendi. El màxim comandament de bombers, o persona designada per aquest ‐del territori afectat ‐ activa i estableix el PT. És un punt concret del territori, prèviament determinat o escollit en el moment de l’emergència, on s’han de dirigir la totalitat dels recursos humans i materials que s’incorporen a la resolució de l’incendi i que han de restar‐hi a l’espera de l’assignació de tasques.

En el PT es comptabilitzen i controlen tots els recursos humans i materials que s’incorporen a l’incendi. També es donen les instruccions necessàries en relació amb la ubicació, els accessos, els fronts de l’incendi, la logística, el material d’extinció... Els mitjans que atenen l’incendi en primera instància ‐la primera sortida– no passen pel PT, sinó s’adrecen directament al lloc de l’incendi.

14.3.2 Característiques del punt de trànsit

La concreció de la ubicació d’un PT en el territori està determinada segons els criteris següents:

• Ha de ser un punt estratègic de la xarxa de vies de comunicació que donen accés al lloc de l’incendi. Aquest punt s’identifica amb un codi de carretera seguit del punt quilomètric, per exemple, C17 PQ20,3. • És molt recomanable que sigui un punt de trobada conegut per la gent de la zona i del seu entorn que tothom sàpiga donar les instruccions per arribar‐hi fàcilment. • Ha de disposar de prou espai per poder estacionar i maniobrar una gran quantitat de vehicles ‐camions, cotxes i furgonetes ‐. • Ha de disposar d’una bona cobertura de telefonia mòbil i de les diferents xarxes de telecomunicacions.

14.3.3 Funcions de la PG‐ME en el punt de trànsit

Les dotacions de la PG‐ME que es troben en el PT han de:

• Senyalitzar, controlar els accessos i assegurar la zona. • Col∙laborar amb els bombers en el control de recursos que s’incorporen a l’incendi i, en el cas que s’estableixi un CCA, actuar d’enllaç amb les dotacions policials actuants. 14.4 Criteris d’activació

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


El pla INFOCAT es pot activar en ALERTA o en EMERGÈNCIA, en funció de les característiques de l’incendi forestal i dels elements vulnerables afectats. 4.2.1. Nivells d'activació ACTIVACIÓ EN ALERTA: Es procedirà a l’activació en alerta del pla INFOCAT davant d’aquelles situacions que facin necessari l’establiment d’àmplies mesures preventives i de control. Això es donarà en els supòsits: − Quan s’activi el pla Alfa a nivell 3. − En incendis que, sense comportar en principi perill per a les persones alienes a l’extinció i els bens que no siguin de naturalesa forestal, es preveu que tinguin una duració prou important com perquè sigui necessària l’activació d’un dispositiu preventiu especial (per exemple >10 hores). − En incendis importants ja extingits on es fa necessari un control de la zona afectada als efectes d’evitar que es produeixi una reactivació. − Altres supòsits, a criteri del/de la director/a del pla, que justifiquin l’activació d’un dispositiu preventiu especial. L’activació en fase d’alerta implicarà, a més de l’alerta dels grups actuants, actuacions preventives i sistematitzades en els diferents cossos que els integren com ara la reorganització del personal als efectes d’incrementar la disponibilitat d’efectius, d’acord amb els respectius plans d’actuació. D’altra banda, també implicarà la informació als organismes i serveis involucrats a fi i efecte d’activar els seus dispositius preventius enfront el risc d’incendis forestals, la informació a la població en els casos que s’escaiguin i el seguiment de les tasques a realitzar. A més, quan el pla Infocat s’activi en alerta degut a l’activació del pla Alfa a nivell 3 es realitzaran les reunions necessaries de coordinació per a plantejar les actuacions a prendre durant l’episodi, la valoració de control d’accessos a alguns massissos i les accions que s’estimin adients per a minimitzar el risc. ACTIVACIÓ EN EMERGÈNCIA. El pla es podrà activar, en funció a la gravetat creixent de la situació, en les fases següents: Fase d’emergència‐1. El pla INFOCAT s’activarà en emergència‐1 quan es produeixi un incendi o conjunt d’incendis que tinguin efectes importants però limitats i/o localitzats sobre el territori. Aquesta circumstància s’avaluarà a partir de la informació de que es disposi en el moment de l’emergència en base a criteris de: − Grau d’afectació a la població i actuacions sobre la mateixa (informació, evacuació, etc.). (Per ex. Evacuación d’urbanitzacions, barris de nuclis urbans, etc.). − duració prevista (per exemple >24 hores). − extensió (nombre de municipis afectats, nombre d’hectàrees afectades depenent del tipus de terreny, etc.) (per exemple >500 Ha). − mitjans necessaris. Fase d’emergència‐2. El pla INFOCAT s’activarà en emergència‐2 quan es produeixi un gran incendi o conjunt d’incendis simultanis els efectes dels quals afectin una extensió important del territori també en base als criteris anteriorment esmentats (per exemple que afecti a més d’una regió d’emergències o posi en perill greu nuclis importants de població). L’activació en fase d’emergència, dins dels seus dos estadis de gravetat, suposarà a

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


més la posada en funcionament de l’estructura organitzativa de gestió de l’emergència definida pel pla INFOCAT. 14.4 Evacuació i allotjament Aquesta mesura consisteix en les acciones encaminades a desallotjar la població de les zones de risc i procedir al seu allotjament adient en llocs segurs. Els diversos plans d'actuació i d'autoprotecció han de preveure la determinació de les zones poblades amb risc potencial d'incendi forestal, els seus mecanismes d'avís i alerta, i informació, les seves vies d'evacuació i els llocs adients d'allotjament en cas d'evacuació. La decisió d'evacuar i allotjar la població la prendrà el/la Director/a del pla INFOCAT d'acord amb l'alcalde o alcaldes dels municipis corresponents. En cas d'urgència, la decisió podrà ser presa pel coordinador del CCA o el grup d’intervenció. L'execució de l'evacuació serà feta pel Grup d'Ordre sota la coordinació del CCA. S’habilitaran llocs d’allotjament temporal per a aquelles persones que hagin quedat sense habitatge o quan aquest no sigui segur. En els casos que la instal∙lació tingui prevista la resistència al pas de l’incendi, caldrà preveure el confinament com a mesura de protecció. A la zona d’intervenció prevista, es procedirà a l’evacuació o el confinament atenent a si la instal∙lació pot resistir o no el pas de l’incendi forestal. En cas de trobar‐se la dotació policial amb persones que es neguen a abandonar el seu habitatge ha de prendre nota de la filiació i del lloc on resta (informació que s’ha de facilitar a la SC i, tot seguit, ha de continuar el desallotjament de la resta d’habitatges. Una vegada finalitzat el desallotjament de la resta d’habitatges s’ha de tornar a aquest lloc i intentar convèncer la/les persona/es perquè atengui/n el requeriment. Només s’ha d’obligar al desallotjament per la força quan la dotació policial consideri que hi ha un risc imminent i greu per a la integritat física de les persones i després d’haver informat al/a la cap de l’operatiu. Abans d’abandonar el lloc s’ha de comprovar que no hi resta ningú i s’ha de facilitar a la SC el nombre de persones desallotjades, el centre d’acollida al qual han estat conduïdes o se’ls ha adreçat i on resten les persones que es neguen a ser desallotjades. 14.5 Actuacions ‐‐ Auxliar a les víctimes ‐ Assegurar i protegir la zona (establir perímetres, senyalitaicó, talls de carretera, etc.) ‐ Efectuar els tasques d’avís a la població ‐ Mantenir les vies d’accés al lloc de l’incendi lliures de circulació ‐ No deixar accedir cap persona o vehicle sense l’autorització del cap de l’operatiu, excepte els equips d’extinció de bombers, policies, agents rurals i ADF ‐ Els voluntari que hi vulguin accedir s’han d’adreçar a l’ajuntament que gestionarà la seva recepció. ‐ En cas que hi hagi alguna persona o vehicle que no pertanyi a l’operatiu, s’ha d’identificar per determinar si té o no vinculació amb la zona (propietaris, residents, pagesos), en cas negatiu haurà d’abandonar la zona d’incendi

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne
