Manual per educar en prevenció i assistència a les sobredosis

Manual per educar en prevenci i assistncia a les sobredosis Adreat als professionals de les drogodependncies

Autors:

Xavier Maj, Enrique Ilundain, Clara Valverde.

Generalitat de Catalunya. Departament de Salut

Edita: Direcci General de Salut Pblica

Primera edici: Barcelona, octubre de 2009

Coordinaci editorial: Direcci General de Salut Pblica

Assessorament lingstic: Servei lingstic Departament de Salut

Disseny grfic: http://www.alexverdaguer.com

Dipsit legal: B 21640-2014

Autors:

Xavier Maj. Metge. Departament de Salut

Enrique Ilundain. Infermer i antropleg. CAP Bess

Clara Valverde. Infermera. Equip Aquo

Revisors:

Hisao Onaga. Metge. Sistema dEmergncies Mdiques

Pilar Perramon. Metgessa. mbit Prevenci

Jos Ramn Alonso. Metge. Hospital Clinic de Barcelona

0. Introducci

1. Continguts de la formaci

1.1 Situacions de risc per tenir una sobredosi

1.2 Estratgies de prevenci

1.3 Identificaci duna sobredosi

1.4 Actuacions en cas de sobredosi per herona

1.5 Actuacions en cas de sobredosi per cocana

2. Metodologia de formaci a usuaris de drogues (i familiars i amics)

2.1 Formaci individual

2.2 Formaci grupal

3. Educaci sanitria: educaci per al canvi

Annex 1. Temes per valorar el risc de sobredosi Temes per valorar el risc de sobredosi per opiacis Temes per valorar el risc de sobredosi per psicoestimulants

Annex 2. Posici de seguretat o de recuperaci

Annex 3. Ladministraci de naloxona

Annex 4. La ventilaci boca a boca

Annex 5. Compressions torciques

Annex 6. Test de valoraci del taller de sobredosi Test: versi en catal Test: versi en castell

Annex 7. Normativa del taller de sobredosi

Annex 8. Document de coneixements sobre els smptomes de la sobredosi per herona i per cocana i ladministraci de naloxona del taller de sobredosi

Annex 9. Model de rebut per als participants del taller de sobredosi

06

08

09

10

10

11

15

17

18

19

21

24

29

32

34

37

41

46

48

50

pg.

0. Introducci

La sobredosi s una de les causes principals de mort entre els consu-midors dherona injectada. Es tracta duna accidentalitat prevenible, i davant duna sobredosi hi ha temps per actuar: la majoria de vegades la mort t lloc entre 1 i 3 hores desprs del consum. Es pot revertir una sobredosi amb mesures senzilles. Moltes morts tenen lloc perqu les persones que hi sn presents (sobretot els mateixos consumidors de drogues) no saben qu fer o prenen mesures inadequades. La intoxica-ci aguda per cocana i altres psicoestimulants segurament genera tam-b una morbiditat i una mortalitat altes, tot i que per diferents raons hi ha una manca de bons estudis epidemiolgics que ens ho confirmin.

Amb aquest MANUAL volem donar les pautes per formar les persones afectades i tamb ELS SEUS familiars i amics sobre com CAL prevenir i qu CAL fer davant duna sobredosi per opiacis o PSICOESTIMULANTS.

1. Continguts de la formaci

PREVENCI I ASSISTNCIA A LES SOBREDOSIS9

Situacions de risc per tenir una sobredosi

Si es pot, cal explorar els riscos de cada persona. Si no es pot, sha dinformar que els ms importants sn:

1. Prdua de tolerncia. Situaci que es dna quan es tornen a consumir les dosis habituals desprs dhaver estat un temps sense consumir. Es triga pocs dies a perdre la tolerncia (amb una setmana ja sha perdut).

Per tant, cal anar amb molt de compte:En sortir dun hospital o centre on sha fet un tractament de desintoxicaci. En sortir duna comunitat teraputica on sha estat abstinent un temps. En sortir de la pres on tamb sha estat abstinent o on sha consumit espordicament.

2. El consum per via endovenosa. Sobretot si el consum s espordic per via en-dovenosa. Les persones que sinjecten tenen 14 vegades ms possibilitats de morir que les persones que consumeixen per altres vies.

Les concentracions de droga al cervell sn ms altes i rpides si el consum s per via endovenosa. En el cas de la cocana, si es fuma crack (basuco), la pujada al cervell tamb s ms rpida i amb ms concentraci labsorci de droga per via pulmonar s similar a la via endovenosa.

3. La barreja de substncies que tenen un efecte sinrgic en el cervell.

En el cas de lherona/metadona serien:Alcohol (aquesta barreja s especialment perillosa) Hipnosedants: benzodiazepines, barbitrics

En el cas de la cocana:Amfetamines xtasi

Cal tenir present que, en funci de les substncies consumides (alcohol o tipus dhipnosedants), els efectes mxims al cervell triguen d1 a 4 hores. Per tant, el fet que la persona no tingui una sobredosi immediatament desprs del consum no vol dir que no la pugui tenir una mica ms tard.

4. Consumir sol

5. La metadona s perillosa si la prenen persones que no estan en tractament. La majoria de sobredosis per metadona tenen lloc entre aquells qui han comprat la metadona a alg que est en tractament o en el mercat negre. Si a ms es pren alcohol encara que hi hagi un temps entre la ingesta de les dues substncies el risc s encara ms gran.

6. A lannex 1 hi trobareu com explorar aquests factors i la relaci daltres factors de risc.

1.1


Estratgies de prevenci

Desprs dun perode dabstinncia, si es vol tornar a consumir cal comenar amb dosis molt ms baixes que les dosis que sacostumaven a consumir. Una altra pos-sibilitat s consumir en dues tandes.

Si es passa de la via fumada o esnifada a la injecci espordicament, cal tenir present el risc i posar-se molta menys dosi que la que es consumeix per les vies no parenterals.

s millor consumir amb alg altre o en llocs on, si et passa alguna cosa, hi hagi gent que et pugui trobar i ajudar.

Cal anar amb compte amb la barreja de substncies que tenen un mateix efecte en el cervell.

Si no sest segur de la concentraci de la substncia que sha comprat, s millor comenar consumint una dosi de prova (mitja dosi, per exemple) i fer-ho ms lenta-ment per tal de conixer-ne la potncia.

s millor consumir en llocs segurs, tranquils i habituals.

Cal que tant el consumidor com els seus companys rebin formaci sobre qu cal fer davant duna sobredosi.

Conv entrar en un programa de metadona: els consumidors dherona injectada tenen set vegades ms possibilitats de morir que les persones que consumeixen metadona (bsicament per sobredosi).

Identificaci duna sobredosi

PER HERONA

Inconscincia. Per saber si la persona dorm o est inconscient, sacsegeu amb suavitat la vctima per les espatlles i pregunteu-li si est b. La podeu cridar pel nom o provocar-li una mica de dolor, per exemple: fregant-li fortament els artells dels dits sobre la part central del pit amunt i avall (a lestrnum).

Respiraci. La persona no respira o t una respiraci cada vegada ms superficial i lenta, o amb una ronquera profunda.

Els llavis i les ungles dels dits estan morats i el color de pell s morat (cianosi).

Les pupilles dels ulls: petites com el cap duna agulla (miosi). Aquesta s una cir- cumstncia sovint poc til, ja que els consumidors no acostumen a fixar-shi.

1.2

1.3


PER COCANA

Excitaci notable, nerviosisme, ansietat fins a un estat dangoixa o pnic.

El cos esdev sus, calent i tremols.

De vegades, allucinacions visuals o auditives.

De vegades, convulsions.

El cor va molt de pressa (palpitacions intenses), de vegades hi ha dolor torcic intens, com un pes, opressiu.

Respiraci rpida.

Les pupilles grans (midriasi).

Hi pot haver una aturada cardaca i respiratria.

Actuacions en cas de sobredosi per herona

Assegureu-vos que ning prendr mal (traieu-li la xeringa) i procureu no entrar 01. en estat de pnic (cal que tant vosaltres com la vctima i els que lenvolten esti-gueu fora de perills).

Busqueu una resposta en la vctima. Sacsegeu amb suavitat a la vctima per les 02. espatlles i pregunteu-li si est b. Podeu provar de provocar-li una mica de dolor.

03a. Si respon:

Deixeu-la en la posici que est, sempre que no sexposi a perills ms grans, o poseu-la en posici lateral de recuperaci si no est prou conscient.

Intenteu esbrinar qu li passa i obteniu ajuda si s necessari (truqueu al 112 o al 061), torneu a observar-la amb regularitat.

1.4


03b. Si no respon:

Valoreu si respira normalment o no respira normalment. Per aix, feu primer la maniobra front-ment (vegeu lannex 4).

Si respira normalment:

Poseu-la en posici de recuperaci i assegureu que la via aria estigui oberta; aix, a ms, eviteu laspiraci dun possible vmit (vegeu lannex 2). Comproveu que la vctima respira de manera regular.

Truqueu al 112 / 061 i digueu, Hi ha una persona que est inconscient. (Si voleu, podeu dir que ha pres drogues.) Cal indicar-los exactament ladrea on es troba.

Injecteu-li una naloxona 1 usant sempre una xeringa nova i estril (vegeu lannex 3).

Estigueu en el lloc fins que arribi lambulncia. Si es recupera, recordeu-li que lefecte de la naloxona s molt ms curt que el de lherona i el de la metadona.

Si no respira normalment2:

Truqueu al 112 / 061 i digueu, Hi ha una persona que est inconscient i no respira, o quasi no respira. (Si voleu, podeu dir que ha pres drogues.) Cal indicar-los exac-tament ladrea on es troba.

Injecteu-li una naloxona 1 usant sempre una xeringa nova i estril (vegeu lannex 3) i feu-li la respiraci assistida (vegeu lannex 4) i compressions torciques (vegeu lannex 5) mentre espereu que la naloxona faci efecte. No cal fer compressions torciques si tenim constncia o hem pogut comprovar que t circulaci (palpeu el pols carotidi, la persona es mou...).

Estigueu en el lloc fins que arribi lambulncia.

Si es recupera, procureu que la persona no marxi malgrat que tingui algun smp- toma dabstinncia i espereu lambulncia.

Animeu-la que vagi a lhospital per a una millor avaluaci per evitar complicacions.

Recordeu que lefecte de la naloxona dura molt menys que el de lherona i el de la metadona.

En el cas que en lescena hi hagi ms duna persona que pugui actuar, diverses de les actuacions anteriors es poden fer simultniament (per exemple: una prepara la naloxona mentre laltra fa la respiraci assistida...).

La posici lateral de seguretat s important mentre esperem lambulncia si no es t naloxona i no se sap fer respiraci assistida.

QU NO HEU DE FER

Fer caminar la persona afectada: es perd temps i pot absorbir la droga ms rpidament.

Posar-la a la dutxa o a una banyera amb aigua freda o aplicar-li gel. Perdeu el temps.

Colpejar-la, sacsejar-la... per despertar-la. Perdeu el temps, i si est en sobredosi no la despertareu.

Injectar-li cocana o un altre estimulant. Tampoc li injecteu sal, llet o aigua.

1 Sha de posar mfasi en la vigilncia desprs de la recuperaci si sha usat naloxo-na (que es quedin i no marxin).

2 No respira o respira amb molt desfor i amb una freqncia molt baixa.


Protegiu i protegiu-vos

Valoreu-ne la conscincia

Respon

Posici lateral de seguretat


Truqueu al 112

Truqueu al 112

Injecteu-li naloxona

Estigueu en el lloc fins que arribi lambulncia

Injecteu-li naloxona + ventilaci assistida

(+ compressions torciques si sospiteu daturada cardaca)

Truqueu al 112

Observeu-la amb regularitat i espereu lambulncia

No respon

Respira normalment No respira normalment

Valoreu-ne la respiraci Obriu la via aria: maniobra front-ment

Actuacions en cas de sobredosi per opiacis


112

112

112


Actuacions en cas de sobredosi per cocana

Assegureu-vos que ning prendr mal (trieu-li la xeringa) i procureu no entrar en estat de pnic (cal que tant vosaltres com la vctima i els que lenvolten estigueu fora de perills).

Truqueu al 112 / 061 i digueu, Hi ha una persona agitada amb allucinacions. (Si voleu, podeu dir que ha pres drogues.) Cal indicar ladrea exacta del lloc on es troba.

No marxeu i no deixeu la persona sola. Estigueu en el lloc fins que arribi lambulncia.

Intenteu tranquillitzar i relaxar la persona afectada mentre arriba lambulncia. Mantingueu lambient i lentorn tranquils, amb el mnim possible destmuls sonors i visuals i dagents estressants.

Si la persona est inconscient, valoreu si respira normalment o no respira normal-ment. Per a aix, feu primer la maniobra front-ment (vegeu lannex 4).

Si respira normalment:

Poseu-la en posici de recuperaci i assegureu que la via aria estigui oberta per evitar laspiraci dun possible vmit (vegeu lannex 2). Comproveu que la vctima respira de manera regular.

Truqueu al 112 / 061 i digueu, Hi ha una persona que est inconscient. (Si voleu, podeu dir que ha pres drogues.) Cal indicar exactament ladrea on es troba.


Si no respira normalment3:

Truqueu al 112 / 061 i digueu, Hi ha una persona que est inconscient i no respira, o quasi no respira. (Si voleu, podeu dir que ha pres drogues.) Cal indicar exacta-ment ladrea on es troba.

Feu-li la respiraci assistida (vegeu l annex 4) i compressions torciques (vegeu lannex 5). RCP: 30 compressions per cada 2 ventilacions.


3 No respira o respira amb molt desfor i amb una freqncia molt baixa.

1.5


Persona agitada, amb allucinacions,

agressiva...

Persona inconscient

Protegiu i protegiu-vos


Truqueu al 112

Procureu tranquillitzar-la

Truqueu al 112


Feu la reanimaci cardiopulmonar: 30:2


Truqueu al 112


Respira normalment No respira normalment

Valoreu-ne la respiraci Obriu la via aria: maniobra front-ment

Actuacions en cas de sobredosi per cocana

o psicoestimulants

2. Metodologia de formaci a usuaris de drogues (i familiars i amics)


La formaci es pot fer individualment o en forma de taller en grup

Formaci individual

Quan es faci al carrer shan de simplificar continguts i centrar-los ms en la situaci de la persona. Si es fa des del centre i hi ha temps, es pot fer una avaluaci prvia i una de posterior a la formaci (vegeu el test de lannex 6).

Fase 1

Formeu lusuari sobre factors de risc de sobredosi: identifiqueu els factors de risc de la persona en concret.

Fase 2

Ajudeu lusuari a elaborar estratgies per prevenir els seus factors de risc.

Fase 3

Formeu lusuari sobre com identificar les sobredosis per herona i per cocana, i com distingir-les.

Fase 4

Formeu lusuari sobre els passos bsics dactuaci.

Important: trucar a una ambulncia, saber com administrar naloxona i la posici de recuperaci o la respiraci assistida.

Fase 5

Animeu lusuari que passi aquesta informaci als seus companys (i familiars) fent educaci diguals.

Si es considera pertinent, cal adrear-lo a un metge del servei que examini els seus coneixements i habilitats, i li doni:

El carnet dagent de salut en sobredosi (ASSO).

Naloxones, xeringues i altre instrumental.

Cal que el metge registri en la histria mdica del pacient la prescripci feta.

Quan us torneu a trobar amb la persona formada:

Fase 6

Caldria tenir retroalimentaci. Reviseu les habilitats posades en prctica, les dificul-tats i les incidncies. Si es fa al centre o es disposa de temps al carrer / portes dels centres de reducci de danys, cal passar-li el qestionari elaborat en els casos ds de naloxona (vegeu el protocol).

2.1


Formaci grupal

Taller de prevenci per sobredosi per a usuaris i familiars / amics (basat en: ANORO, ILUNDAIN, RODRGUEZ [et al.]. Projecte KRIX de lAssociaci Benestar i Desenvolupament (ABD). Can Tunis, 2002.)

Est compost per cinc persones per taller aproximadament.

Els tallers els faran membres de lequip: una persona ha de ser especialista en educaci (personal deducaci social) i una altra en coneixements sanitaris (personal dinfermeria o mdic).

Lusuari ha de signar el document que recull la normativa del taller i el contracte de participaci (vegeu lannex 7).

Els tallers shan de fer de forma regular, de manera que sen pugui beneficiar el major nombre dusuaris.

Les persones que hagin assistit al taller i demostrin que han adquirit satisfactri-ament els coneixements impartits han de signar un document que garanteix que coneixen el programa (vegeu lannex 8). Sels ha de donar un carnet identificatiu dagents de salut en sobredosi (ASSO).

Desprs del taller, es remunerar els usuaris amb 10 euros (vegeu lannex 9).

FASE 1. Explicaci del taller

Recordeu les normes del taller (descrites al full de normativa).

Recordeu les causes dexclusi del programa:

Sanci del recurs

Mala conducta

Feu-los signar el contracte del taller, pel qual els usuaris accepten les normes.

Avaluaci prvia: passeu un pretest de coneixements i conductes relatives a la sobredosi per opiacis i per psicoestimulants (vegeu el test de lannex 6).

Observeu quin impacte ha tingut la sobredosi en les seves vides: tant experincies dhaver patit ells una sobredosi com damics i familiars, fins i tot persones properes que hagin pogut morir.

FASE 2. Prevenci de les sobredosis

Expliqueu els factors de risc de sobredosi.

Feu una valoraci amb els participants sobre els factors de risc que presenten i aprofiteu per fer formaci.

Identifiqueu estratgies a partir de la realitat dels mateixos participants per modificar els factors de risc que presenten.

FASE 3. Actuaci davant duna sobredosi

Si sn usuaris poden estar intoxicats o en estat de pnic, per tant cal veure qu poden i qu no poden fer en aquesta situaci.

Identifiqueu una sobredosi per opiacis i per psicoestimulants: signes i smptomes (vegeu-ne els continguts ms amunt).

2.2


Actuacions en tots dos casos (vegeu-ne els continguts ms amunt):

Destaqueu la importncia de trucar lambulncia, fins i tot si es posa naloxona (pels possibles smptomes dabstinncia, pel fet que lefecte de la naloxona sacabi i retorni la sobredosi...).

Exploreu les dificultats que puguin tenir per trucar al 112 o al 061 i feu un joc de rol sobre qu cal dir i com.

Administraci de naloxona. La naloxona: qu s?, quins riscos t?

Treballeu les reticncies a administrar-la per por de posar el company en abstinncia.

Caracterstiques de la naloxona: vida mitjana, risc dabstinncia aguda Poseu mfasi en la vigilncia desprs de la recuperaci, si sha usat naloxona (que es quedin i no marxin), per a) prevenir una recaiguda en sobredosi, espe-cialment quan hi ha opiacis de llarga acci i/o alcohol i benzodiazepines tamb implicades i b) evitar que la persona afectada consumeixi ms herona mentre dura lefecte de la naloxona.

Com cal administrar-la de manera higinica i segura.

Acompanyeu-ho de material grfic de suport.

Animeu els participants a fer educaci diguals sobre la formaci que han rebut als seus companys i familiars.

Avaluaci posterior: passeu un posttest de coneixements i conductes relatives a la sobredosi per opiacis i per psicoestimulants (vegeu el test a lannex 6).

FASE 4. Inclusi en el programa de la naloxona

El personal mdic ha de valorar individualment la capacitat assolida i ha de pres- criure la naloxona en cas de valoraci positiva.

La valoraci i la prescripci shaurien danotar a la histria mdica del pacient noms quan entra en el programa.

Lliureu el carnet dagent de salut en sobredosi (ASSO), el qual t una validesa d1 any.

Dispenseu naloxona, xeringues i altre instrumental datenci a la sobredosi.

Caldria fer tallers sobre revisi i avaluaci de les capacitats i el desenvolupament de tasques a les persones que han fet el taller: renegociacions relacionades amb el programa, revisi de dificultats, necessitats sorgides, etc.

A tot usuari del programa (ASSO) que ve a recollir naloxona cal passar-li el qestio-nari elaborat en els casos ds de la naloxona (vegeu el protocol).

Reforceu la idea que qualsevol s de la naloxona (o la prdua daquesta substncia) ha de ser notificat al centre.

3. Educaci sanitria: educaci per al canvi


Idees per facilitar canvis

Leducaci sanitria t lobjectiu dajudar les persones que volen modificar algun h-bit com ara disminuir les conductes associades a la sobredosi. No s fcil aconseguir modificacions en els hbits, ja que canviar s difcil. Tot i aix, s una tasca que pot ser til i per a la qual proposem les idees segents:

1. Esbrineu quin canvi vol fer lusuari i per qu

Encara que podem oferir idees i informaci a lusuari, no podem demanar-li que faci els canvis que nosaltres volem, sin els que ell vulgui i pugui. No s tic intentar imposar canvis, per sobretot no s efica, ja que les persones tendim a rebutjar les imposicions.

s til esbrinar all que motiva lusuari per provar un canvi i reforar aquesta moti-vaci.

2. Donar informaci noms s una petita part

Fer educaci sanitria no s noms donar informaci a lusuari, ja que una persona no canvia pel sol fet de tenir ms informaci.

Per exemple, tots sabem que fumar tabac s perjudicial per a la salut, per saber-ho no fa que deixem de fumar.

Qui t molta informaci sobre la salut no t millors hbits que qui t menys informaci.

El fet de poder canviar t a veure amb lautoimatge, les preocupacions, les actituds, les emocions, les creences i altres qestions ms complexes que la simple infor-maci, per la qual cosa la tasca principal del professional s crear una relaci amb lusuari per la qual li doni a entendre que li interessa saber el que pensa i sent, i pugui estar amb ell en el procs de canvi.

Donar informaci que lusuari ja t s una prdua de temps i pot fer que se senti molest.

3. Mostreu empatia

Lempatia s una actitud per mitj de la qual es transmet a lusuari que ens importa la seva situaci i el que diu. Lempatia s leina principal de la comunicaci terapu-tica sense la qual leducaci sanitria no s possible.

Per facilitar que lusuari provi els canvis que se li proposen, el professional li pot mostrar empatia respecte a les seves dificultats.

Per exemple, si lusuari no satreveix a anar a un PIX, abans dajudar-lo i explorar les opcions que t, se li pot dir que sel creu, se lentn i saccepten les seves dificultats.

Quan es mostra empatia, lusuari sent que sel respecta i millora la comunicaci.

4. Parleu menys, escolteu ms

Limitar la intervenci teraputica a donar llargues explicacions i consells no ajuda lusuari a canviar. El que lajuda s que se lescolti amb atenci perqu es pugui escoltar ell mateix.

5. Petits passos, objectius realistes

s complicat i poc realista plantejar-se dentrada fer grans canvis; s ms factible

3.1


pensar en petits objectius a curt termini i anar integrant-los. Tot i que a llarg termini lusuari vulgui fer grans modificacions en el seu estil de vida, s ms probable que ho aconsegueixi si ara com ara es proposa fer petites modificacions. Els objectius als quals va dirigit el treball han de ser els que proposi lusuari, no els del professional que latn.

6. No intenteu convncer

Els estudis han demostrat que quan sintenta convncer una persona, aquesta es posa a la defensiva, i per aix no s bona idea intentar que lusuari canvi argumen-tant, insistint o fent-li-ho veure. s ms efica ajudar-lo a reflexionar amb pregun-tes obertes i neutres, que no donin una opini sobre el que shauria de fer.

7. Deixeu que busqui les seves opcions

En lloc de donar consells a lusuari s ms efica que, mitjanant preguntes, lusuari busqui les seves prpies idees i estratgies.

8. Respecte

A fi dassegurar la mxima eficincia en la comunicaci entre lusuari i el professio-nal, s important que el professional mostri respecte amb relaci a les decisions de lusuari, encara que no hi estigui dacord. Lusuari t dret a decidir. Canviar s una opci i no dna bons resultats intentar imposar les nostres idees.

9. Canviar s difcil

No sha de parlar a lusuari com si canviar fos fcil. Canviar s difcil i lusuari t ms possibilitats de provar canvis si sescolten amb empatia les dificultats que ell veu en els canvis que es proposa.

10. Oferiu informaci, no doneu consells

El sol fet de donar consells no ajuda a canviar, ja que els consells no deixen de ser opinions de qui els dna. s ms til fer preguntes obertes perqu lusuari es plantegi les seves idees i, si es creu que necessita ms informaci, se li pot pregun-tar si vol ms informaci.

Si esteu interessats a ampliar els coneixements i les habilitats relacionats amb la bona educaci sanitria podeu consultar:

VALVERDE C. Manual de comunicaci teraputica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 2009.

Annex 1. Temes per valorar el risc de sobredosi


Temes per valorar el risc de sobredosi per opiacis

En funci del temps disponible es poden explorar ms o menys factors de risc.

FACTORS MS RELLEVANTS I FREQENTS

Desprs de passar perodes dabstinncia (voluntaris, per estades a la pres o per tractament)

Preguntes:

En els darrers dos anys has estat sense consumir herona, metadona o altres opiacis, durant perodes superiors a 1 setmana? Si respons afirmativament, quantes vegades i per quin motiu?

Saps qu s la tolerncia a les drogues i quins riscos comporta?

Injecci regular i espordica dopiacis

Preguntes:

Tinjectes herona? Amb quina freqncia?

Quants anys fa que tinjectes drogues?

Barreja de drogues depressores: altres opiacis (metadona del mercat negre...), alcohol, benzodiazepines.

Preguntes:

Amb quina freqncia prens pastilles (benzodiazepines)?

Amb quina freqncia prens alcohol?

Prens metadona, Deprancol... no prescrits pel metge?

Quan no trobes herona o els diners per comprar-la (i tens el mono), acostumes a prendre alguna altra substncia (alcohol incls)?

Si respons afirmativament, quines?

Si poc desprs pots obtenir lherona, prens mesures per evitar una sobredosi?

Idees i intents de sucidi

Preguntes:

Has pensat que estaries millor mort o has desitjat estar mort?

Has pensat en el sucidi?

Has planejat com sucidar-te?

Has intentat sucidar-te?

Consumir sol (viure sol)

Preguntes:

Normalment consumeixes sol o acompanyat?

Vius sol o acompanyat? Si vius acompanyat, de qui?


FACTORS RELLEVANTS EN UN SEGON NIVELL

Histria prvia de sobredosi

Preguntes:

Has tingut mai una sobredosi per herona? (Si respons negativament, passa al factor de risc segent.)

Has tingut una sobredosi els darrers dotze mesos? (Si respons negativament, passa al factor de risc segent.)

En els darrers dotze mesos, en quantes sobredosis has rebut atenci mdica (ambulncia, hospital o CAP)?

En els darrers dotze mesos, quantes sobredosis has superat sense rebre atenci mdica?

s concomitant de cocana o amfetamines

Preguntes:

Amb quina freqncia prens cocana o amfetamines?

Per quina o quines vies?

Inclusi en un tractament amb metadona (fins a 1 any) i naltrexona

Preguntes:

Ests en tractament de metadona? Si respons afirmativament, quant fa?

ALTRES FACTORS

Els consumidors de metadona procedent del mercat negre (sense prescripci )repre- senten la majoria dels consumidors que tenen sobredosi per metadona.

La barreja de metadona i alcohol comporta un risc.

Els consumidors vells i amb molts anys de consum. Els heronmans ms joves no tenen gaire o gens informaci, per estan exposats a menys risc que els vells.

El consum en llocs pblics (de pressa i sense cura).

El desconeixement, per part dels consumidors turistes, de la qualitat de les substncies, dels hbits de la policia en cas de sobredosi (si hi acudeix o no, si pren mesures repressives o no).

Les situacions de marginaci social (els sense sostre, les persones que han estat a la pres, els treballadors del sexe...).

El consum en llocs nous (tolerncia ambiental).

El canvi freqent de traficant o la presncia de noves partides al mercat (ms pures). (Prova la nova herona?)

La presncia de problemes de salut (especialment heptics, pulmonars, cardiovasculars, HTA, ser VIH+).

La presncia de conductes de risc per infectar-se del VIH sol indicar tamb conductes de risc per sobredosi.

La presncia de trastorns psiquitrics.

Una salut general dolenta o condicions de vida errtica a causa del consum de cocana (linsomni, el cansament, la prdua de gana, lestrs...).

Labandonament de la metadona.


Temes per valorar el risc de sobredosi de psicoestimulants

En funci del temps disponible es poden explorar ms o menys factors de risc.

FACTORS MS RELLEVANTS I FREQENTS

Injectors regulars i espordics de cocana o altres psicoestimulants

Preguntes:

Tinjectes cocana? Amb quina freqncia?

Quants anys fa que tinjectes drogues?

Consum de crack fumat (sovint conegut com a basuco)

Preguntes:

Fumes crack? Amb quina freqncia?

Quants anys fa que en fumes?

Barreja de drogues estimulants (cocana, amfetamines, xtasi...)

Preguntes:

Amb quina freqncia prens amfetamines?

Amb quina freqncia prens xtasi o similars?

Quan no trobes cocana o els diners per comprar-la (i tens el mono), acostumes a prendre alguna altra substncia?

Si respons afirmativament, quina o quines?

Si poc desprs pots obtenir la cocana, prens mesures per evitar una sobredosi?

Desprs de passar perodes dabstinncia (voluntaris, per estades a la pres o per tractament)

Preguntes:

En els darrers dos anys has estat sense consumir cocana o altres estimulants durant perodes superiors a 1 setmana? Si respons afirmativament, quantes veg-ades i per qu?

Saps qu s la tolerncia a les drogues i quins riscos t?

Idees i intents de sucidi

Preguntes:

Has pensat que estaries millor mort, o has desitjat estar mort?

Has pensat en el sucidi?

Has planejat com sucidar-te?

Has intentat sucidar-te?


El consum en solitari (viure sol)

Preguntes:

Normalment consumeixes sol o acompanyat?

Vius sol o acompanyat? Si vius acompanyat, de qui?

ALTRES FACTORS

Histria prvia de sobredosi.

El consum en llocs pblics (de pressa i sense cura).

El canvi freqent de traficant o la presncia de partides noves (ms pures). (Prova la nova cocana?)

La presncia de problemes de salut (especialment cardiovasculars, hipertensi arte- rial...).

El desconeixement de la qualitat de les substncies, dels hbits de la policia en cas de sobredosi (si hi acudeix o no, si pren mesures repressives o no) per part dels consumidors turistes.

La presncia de conductes de risc per infectar-se del VIH sol indicar tamb conductes de risc per sobredosi.

La presncia de trastorns psiquitrics.

Situaci de salut dolenta o condicions de vida errtica a causa del consum de cocana (no dormir, estar cansat, no menjar, patir estrs...).

Annex 2. Posici de seguretat o de recuperaci


Si una persona est inconscient per respira, poseu-la en posici de recuperaci.

Traieu-li les ulleres, si en porta. Agenolleu-vos al costat de la vctima i comproveu que t les dues cames estirades. Poseu-li les cames rectes.

Colloqueu-li el bra ms proper a vosaltres en angle recte al seu cos, amb el colze doblegat i el palmell cap amunt.

Estireu del bra ms allunyat a vosaltres sobre el pit i colloqueu-li el dors de la m contra la galta ms propera a vosaltres.

Amb laltra m, agafeu-li la cama ms allunyada, just per sobre del genoll, i estireu- la cap amunt, mantenint el peu pla sobre el terra.


Mantingueu la m de la vctima pressionada contra la galta i estireu de la part superior de la cama per fer-la rodar cap a vosaltres i per tal de girar la vctima sobre un costat.

Ajusteu la cama superior de manera que tant el maluc com el genoll es dobleguin en angle recte.

Inclineu-li el cap endarrere per assegurar-vos que la via aria segueixi oberta (i pugui respirar amb facilitat).

Acomodeu la m sota la galta, si fos necessari, per mantenir la inclinaci del cap.

Comproveu amb freqncia la ventilaci.

Si la vctima ha de mantenir-se en la posici de recuperaci durant ms de 30 minuts, gireu-la cap el costat oposat per alleugerir la pressi a lavantbra.

Annex 3. Ladminis- traci de naloxona


Expliqueu b qu s la naloxona, com actua...

Els efectes comencen 2-3 minuts desprs de ladministraci IM (intramuscular) o SC (subcutnia) i duren de 45 a 90 minuts. Malgrat que la via IM o SC s una mica ms lenta (lendovenosa actua entre al cap d1 o 2 minuts), la duraci s ms llarga, la qual cosa s un avantatge.

No t efectes farmacolgics si no hi ha opiacis presents. No t potencial dabs. Lnica contraindicaci s la possible allrgia. No hi ha contraindicaci davant la presncia dalcohol o benzodiazepines.

Vies dadministraci recomanades

Intramuscular (IM)

Subcutnia (SC)

Si cal, endovenosa (EV), efectuada pel personal sanitari

Pautes recomanades

Ideal: una dosi de 0,4 mg per via IM o SC inicial seguida duna altra de 0,4 mg, si no respon al cap de 3-5 minuts.

Comuna: una dosi de 0,8 mg per via IM o SC inicial fins a 1-2 mg, si no respon.

Llocs dadministraci recomanats

Espatlla, deltoides

Quadrant superior extern de les natges

Mesures de conservaci: evitar lexposici a la llum dels vials.

Cal tenir present la caducitat del frmac.

Sha de posar mfasi en la vigilncia desprs de la recuperaci si sha usat naloxona (que la persona que lha administrat ES QUEDI I NO MARxI).

Per prevenir una recaiguda per sobredosi, especialment quan hi ha implicats opiacis de llarga acci (com la metadona) i/o alcohol i benzodiazepines.

Per evitar que la persona afectada no consumeixi ms herona mentre dura lefecte de la naloxona.

Si t alguns smptomes dabstinncia, cal procurar tranquillitzar la persona dient-li que desapareixeran un cop acabi lefecte de la naloxona.

Cal insistir a la persona perqu vagi a urgncies.

Cal recordar sempre als usuaris que usin una agulla nova i estril per administrar la naloxona.

Annex 4. La ventilaci boca a boca


Poseu la persona estirada de panxa enlaire i feu la maniobra front-ment:

01. Poseu la m al front de la vctima i inclineu-li el cap enrere amb suavitat, deix-ant lliures el polze i lndex per si heu de tapar-li el nas i, si s necessari, feu-li la respiraci boca a boca.

02. Amb les puntes dels dits de laltra m sota el ment de la vctima aixequeu-lo per obrir la via aria.

03. Manteniu lobertura de la via aria: sha descoltar, veure i sentir si hi ha respi-raci normal. Si dubteu si t una respiraci normal, actueu com si no ho fos.

04. Tapeu el nas de la vctima amb lndex i el polze recolzant la m sobre el front.

05. Inspireu un cop i colloqueu els vostres llavis al voltant de la boca de la vctima.

06. Insufleu laire a la boca de la vctima de manera constant mentre observeu si seleva el pit; aquesta insuflaci ha de durar un segon aproximadament, com una respiraci normal; daquesta manera, es fa una ventilaci boca a boca efec-tiva a un ritme constant; mentrestant, observeu si seleva el pit.

07. Mantenint el cap inclinat enrere i la barbeta aixecada, retireu la vostra boca de la de la vctima i observeu si el trax descendeix en espirar laire (deixeu que se li buidin els pulmons).


Si la respiraci boca a boca inicial no fa que el pit de la vctima saixequi com en la respiraci normal, abans de tornar a intentar-ho, comproveu que no hi ha res a la boca de la vctima que obstrueixi la ventilaci. Torneu a comprovar que la seva barbeta est elevada i el cap en extensi.

Repetiu els passos del 3 al 7.

Si esteu fent la respiraci boca a boca, per descobriu que:

a) no es mou en absolut (ho podeu observar mirant si se li mouen els ulls) o

b) t un color cada vegada ms blau o una temperatura corporal cada vegada ms baixa

No perdeu el temps buscant-li el pols (la cerca de pols carotidi s un mtode poc fiable per determinar la presncia o absncia de circulaci). Inicieu rpidament compressions torciques. Si hi ha ms dun reanimador present han de rellevar-se cada 1 o 2 minuts per prevenir el cansament. Els relleus han de ser al ms rpid possible.

Annex 5. Compressions torciques


En cas que no es mogui en absolut (recordeu de mirar-li els ulls) i/o sest tornant blau, malgrat que el cor segueixi bategant, aix vol dir que el batec no s gens fort. Penseu que no li far cap mal si inicieu compressions torciques i, a ms, aix li pot salvar la vida.

Per fer les compressions torciques:

Colloqueu la persona accidentada de panxa enlaire sobre una superfcie plana i ferma, i situeu-vos al seu costat de manera que pugueu collocar-li els braos total-ment estirats sobre el pit.

Agenolleu-vos al costat de la vctima.

Colloqueu el tal duna m al centre del pit.

Colloqueu el tal de laltra m sobre la primera.

Creueu els dits de les dues mans i assegureu-vos de no fer pressi sobre les costelles de la vctima. No apliqueu pressi sobre la part superior de labdomen o lextrem inferior de lestern.

Colloqueu-vos en posici vertical sobre el pit de la vctima i amb els braos rectes. (Aix assegura leficcia de les compressions i la resistncia fsica del rescatador si les maniobres sallarguen.)

Comprimiu lestern entre 4-5 cm en cada compressi (deixant caure el cos saconsegueix aquesta pressi sobre el pit de la persona accidentada sense cansar-se), allibereu la pressi del trax sense perdre el contacte entre les vostres mans i lestrnum de la vctima. Repetiu a una freqncia de 100 per minut.

La compressi i la descompressi han de durar el mateix.


Cada 30 compressions, feu 2 respiracions boca a boca, a ra de 100 compressions per minut aproximadament.

Si el cor comena a bategar de nou, i el color dels llavis i dels dits canvia de blau a rosa, continueu amb el boca a boca noms si cal.

Inicieu la reanimaci cardiopulmonar com ms aviat millor, desprs de demanar ajuda, sense esperar que arribi alg ms expert: cada segon compta, i si passen ms de quatre minuts sense que sinicin maniobres es poden produir lesions cerebrals irreversibles.

Tan aviat com comenceu la reanimaci, demaneu a alg que truqui a una ambulncia o assistncia mdica, sense descuidar la persona accidentada. No oblideu mai trucar al 112 / 061.

La RCP realitzada solament amb compressions torciques es pot fer de la manera segent:

Si no podeu o no voleu fer la respiraci boca a boca, feu noms compressions torciques.

Si noms feu compressions torciques, han de ser continuades, unes 100 compressions per minut.

Atureu-vos per observar la vctima noms si comena a respirar normalment, si no, no interrompeu la reanimaci.

Mantingueu la reanimaci fins que:

La vctima comenci a respirar normalment.

Quedeu esgotat.

Quan la persona accidentada comenci a respirar espontniament i amb normalitat, colloqueu-la en posici lateral de seguretat (vegeu lannex 2) fins que arribi el servei demergncia.

braos rectes

tal de la m sobre lestern

manteniu lesquena recta

utilitzeu el pes del vostre cos per fer la compressi

agenolleu-vos a un costat de la vctima


Riscos per al reanimador o reanimadora

La seguretat del reanimador o reanimadora i la vctima tenen una notable importncia durant lintent de reanimaci.

Els reanimadors han sofert molt poques vegades efectes adversos pel fet de practicar una RCP. Noms sha informat dalguns casos allats dinfeccions com tuberculosi (TBC) i sndrome del destret respiratori (SARS). Mai sha informat de la transmissi del VIH durant la RCP.

Hi ha estudis de laboratori que demostren que hi ha certs filtres o dispositius de barrera amb vlvules unidireccionals que impedeixen la transmissi oral de bacteris de la vctima al reanimador o reanimadora durant la ventilaci boca a boca. Els re-animadors hauran de prendre les mesures de seguretat apropiades sempre que sigui factible, especialment si la vctima pateix una infecci greu com TBC o SARS.

Annex 6. Test de valoraci del taller de sobredosi


Test: versi en catal

Nom i cognoms: Data:

Situacions de risc de sobredosi. Marqueu amb una X les 3 caselles ms habituals (o esmenteu les 1. 3 ms habituals (sense mirar)).

Dosi injectada

Perodes dabstinncia (sortida de la pres, sortida de la comunitat teraputica, sortida de lhospital, tractament destoxificador, consum espordic)

Barreja de drogues o substncies

Malalties importants

Canvi de subministrament o puresa de la substncia

Consumir sol

Sobredosis anteriors

Reconixer les sobredosis per cocana. Marqueu amb una X almenys 3 signes que ens permeten 2. reconixer una sobredosi de cocana (en podeu marcar 5).

Cops de cap incontrolables

Inquietud i agitaci

Respiraci sorollosa o roncs, o respiraci lenta i superficial

Sudoraci i tremolors

Baveig

Por, angoixa, pnic, paranoia

La persona no respon en cridar-la i estimular-la

Dolor al pit o palpitacions

Llavis i/o ungles morats

Atac epilptic, convulsions

Pupilles grans

Pupilles petites

Actuaci davant duna sobredosi de cocana. Qu sha de fer i qu no?3.

Protegir i protegir-se S No

Injectar aigua amb sal o llet S No

Marxar sense trucar al 061 S No

Alertar, trucar al 061 i esperar que arribi lambulncia S No

Intentar tranquillitzar/relaxar la persona S No

Socrrer la persona S No

Posar la persona a la dutxa i aplicar-li gel o calor S No

Obrir-li la via aria, realitzar la respiraci boca a boca S No

Fer-la camina S No

Administrar-li naloxona S No


Reconixer una sobredosi dherona. Marqueu amb una X almenys 3 signes que permeten 4. reconixer una sobredosi dherona (en podeu marcar 5).

Cops de cap incontrolables

Inquietud i agitaci

Respiraci sorollosa o roncs, o lenta i superficial

Sudoraci i tremolors

Baveig

Por, angoixa, pnic, paranoia

La persona no respon en cridar-la i estimular-la

Dolor al pit o palpitacions

Llavis i/o ungles morats

Atac epilptic, convulsions

Pupilles petites

Pupilles grans

Actuaci davant duna sobredosi dherona. Qu cal fer i qu no?5.

Protegir i protegir-se S No

Injectar aigua amb sal o llet S No

Marxar sense trucar al 061 S No

Alertar, trucar al 061 i esperar que arribi lambulncia S No

Socrrer la persona S No

Posar la persona a la dutxa i aplicar-li gel o calor S No

Obrir-li la via aria, realitzar la respiraci boca a boca S No

Fer-la caminar S No

Administrar-li naloxona S No

Posar-la en posici lateral de recuperaci S No

Els efectes de la naloxona duren menys que els de lherona i la persona pot tornar a patir 6. sobredosi. S No

La persona, desprs de rebre la naloxona, pot tenir ganes de consumir ms herona; cal 7. informar-la que lherona tornar a pujar i evitar que se nadministri ms. S No

Encara que amb la naloxona la persona es recuperi, s important trucar tamb 8. al 112 / 061. S No


Test: versi en castell

Nombre y apellidos: Fecha:

Situaciones de riesgo de sobredosi. Marca con una X las 3 casillas ms habituales (o menciona 1. las 3 ms habituales (sin mirar))

Consumo inyectado

Periodos de abstinencia (salida de la crcel, salida de la comunidad teraputica, salida del hospital, tratamiento detoxificador, consumo espordico)

Mezcla de drogas o sustancias

Enfermedades importantes

Cambio de suministro o pureza de la sustancia

Consumir solo

Sobredosi anteriores

Reconocer las sobredosi por cocana. Marca con una X por lo menos tres signos que nos harn 2. reconocer una sobredosi de cocana (puedes marcar 5)

Cabezazos incontrolables

Inquietud y agitacin

Respiracin ruidosa o ronquidos, o lenta y superficial

Sudoracin y temblores

Babeo

Miedo, angustia, pnico, paranoia

No responde al llamarla y estimularla

Dolor en el pecho o palpitaciones

Labios o uas azules/morados

Ataque epilptico, convulsiones

Pupilas grandes

Pupilas pequeas

Actuacin ante una sobredosi de cocana. Qu tienes que hacer y qu no?3.

Proteger y protegerme S No

Inyectar agua con sal o leche S No

Marcharme sin llamar al 061 S No

Alertar, llamar al 061 y esperar que llegue la ambulancia S No

Intentar tranquilizar/relajar a la persona S No

Socorrer a la persona S No

Meter a la persona en la ducha y ponerle hielo o calor S No

Abrirle la va area, realizar la respiracin boca a boca S No

Hacerle caminar S No

Administrarle naloxona S No


Reconocer sobredosi de herona. Marca con una X por lo menos tres signos que nos harn 4. reconocer una sobredosi de herona (puedes marcar 5)

Cabezazos incontrolables

Inquietud y agitacin

Respiracin ruidosa o ronquidos, o lenta y superficial

Sudoracin y temblores

Babeo

Miedo, angustia, pnico, paranoia

No responde al llamarla y estimularla

Dolor en el pecho o palpitaciones

Labios o uas azules/morados

Ataque epilptico, convulsiones

Pupilas pequeas

Pupilas grandes

Actuacin ante sobredosi de herona. Qu tienes que hacer y qu no?5.

Proteger y protegerme S No

Inyectar agua con sal o leche S No

Marcharme sin llamar al 061 S No

Alertar, llamar al 061 y esperar que llegue la ambulancia S No

Socorrer a la persona S No

Meterla en la ducha y ponerle hielo o calor S No

Abrir la va area, realizar respiracin boca a boca S No

Hacerle caminar S No

Administrarle naloxona S No

Ponerla en posicin lateral de recuperacin S No

Los efectos de la naloxona duran menos que los de la herona y la persona puede volver a caer 6. en sobredosi. S No

La persona, despus de recibir la naloxona, puede tener ganas de ponerse ms herona, 7. hay que informarle de que la herona volver a subir, y evitar que se ponga ms. S No

Aunque con la naloxona la persona se recupere es importante llamar tambin 8. al 112/061. S No

Annex 7. Normativa del taller de sobredosi


Normes bsiques

Cal ser puntuals a lhora dassistir al taller.

Sha de llegir i signar la normativa del taller en comenar.

No es pot abandonar lactivitat mentre es fa el taller.

No es poden consumir drogues mentre es fa lactivitat.

Cal respectar els companys, els professionals i el material que susa en el taller.

Noms es pagaran els diners acordats si shan complert lhorari i les normes.

La persona que no compleixi alguna daquestes normes quedar exclosa del taller.

Dacord amb les normes bsiques que regulen aquest taller, constato que conec i accepto la norma-tiva del taller de sobredosi.

I, perqu consti, jo, ______________________________, signo aquest full de conformitat.

[Data]

[Rbrica]

Annex 8. Document de coneixements sobre els smptomes de la sobredosi per herona i per cocana i ladministraci de naloxona del taller de sobredosi


Document de coneixements

........................................................................., amb DNI..............................,

afirmo que conec els smptomes de la sobredosi per herona i de sobredosi per cocana, i les actuacions que cal fer, aix com la manera com ha dadministrar-se la naloxona, que s el tractament de la sobredosi per herona.

[Signatura]

[Data]

Annex 9. Model de rebut per als participants del taller de sobredosi


REBUT

Jo, ..................................................................... (nom de la persona assistent al curs), he rebut de lassociaci ....................................................... (entitat) la quantitat de ..................... euros per participar en el programa de prevenci i actuaci en cas de sobredosi amb ls de la naloxona adreat a usuaris de drogues i familiars, el qual sha desenvolupat el/l ......................... (data i lloc).

Barcelona, .........................d........................................de.......................

[Signatura]

NDEX0. Introducci1. Continguts de la formaci Situacions de risc per tenir una sobredosiEstratgies de prevenciIdentificaci duna sobredosiActuacions en cas de sobredosi per heronaActuacions en cas de sobredosi per cocana

2. Metodologia de formaci a usuaris de drogues (i familiars i amics)Formaci individual Formaci grupal

3. Educaci sanitria: educaci per al canvi Annex 1. Temes per valorar el risc de sobredosi Temes per valorar el risc de sobredosi per opiacis Temes per valorar el risc de sobredosi de psicoestimulants

Annex 2. Posici de seguretat o de recuperaciAnnex 3. Ladministraci de naloxonaAnnex 4. La ventilaci boca a bocaAnnex 5. Compressions torciquesAnnex 6. Test de valoraci del taller de sobredosiTest: versi en catalTest: versi en castell

Annex 7. Normativa del taller de sobredosiAnnex 8. Document de coneixements sobre els smptomes de la sobredosi per herona i per cocanaAnnex 9. Model de rebut per als participants del taller de sobredosi

Documents

Manual per educar en prevenció i assistència a les sobredosis