Embed Size (px)
Citation preview
Mapa de la Innovació LocalSetembre 2010
PUNT DE PARTIDAUPCnet ha desenvolupat aquest estudi amb la participació d’unconjunt d’Ajuntaments per esbrinar com les administracions localsimpulsen la innovació, a quins reptes s’enfronten, en quins àmbits iamb quines eines , en especial des de la perspectiva del suport queles TIC poden donar en aquest procés.
EN L’ADMINISTRACIÓ PODEM TROBAR CINC ÀREES D’INNOVACIÓ, QUE TENEN A
VEURE EN:
PUNT DE PARTIDA
La generació de nous serveis que facilitin l'accés a les Institucions, la gestió de tràmits i la transparència d’informació
La forma d’arribar al ciutadà del segle XXI.
Comunicació entre el ciutadà i les Administracions públiques aprofitant les noves tecnologies o noves formes de relacionar‐se
El desenvolupament de processos per tal de ser més eficients i més orientats al ciutadà,
La cerca de sinergies amb tercers per compartir projectes, millorar serveis o ser més eficients
1. Identificació de les bones pràctiques d’innovació i reptes
/necessitats no cobertes en l’àmbit de l’administració local que incorporin un
component TIC.
2. Determinació, a partir del treball de camp, de les barreres amb què la innovació es troba en aquest àmbit.
3. Recull de línies d’ajuts i subvencions principals per a innovar a les
administracions
4. Conclusions i recomanacions presentades en una Jornada Final
EL MÈTODE
Manresa : 76558 hab. (2009) Capital del Bages, Sector serveis, tèxtil, química, maquinaria . Campus universitari UPC
Igualada: 39.730 hab. (2009) Capital Anoia, Sector serveis i certa industria tèxtil i paperera. Campus universitari UPC.
Castelldefels:62.600 hab.Platges i dos zones diferencials de nucli poblacional. Fort increment de població a l’estiu 25% població estrangera. Campus universitari UPC.
Vilanova i La Geltrú: 65.890 hab, 2009 (Capital del Garraf). Sector turístic, pesquer, terciari. Campus UPC (Enginyeria)
Sant Boi: 82.428 hab.(2009).Baix Llobregat. Sector serveis, forta concentració serveis Salut Mental. Sector .
Terrassa: 210.941 hab. (2009). 250.000 hab. Vallès. Grans zones d’activitat econòmica. Campus universitari UPC.
Mataró: 123.000 hab. Capital Maresme. 44 eixos de treball: natura, comerç, TIC i innovació, i cultura i patrimonial. Centres Tecnològics (Cetemsa, Tecnocampus...). Campus universitari UPC
St Cugat: 80.000 hab. Població edat mitjana 35 anys. Nivell cultural i econòmic dels ciutadans alt.Gran superfície forestal (Collserola). Dispersió geogràfica. Campus universitaris
Les característiques comunes a la majoria dels Ajuntaments participants són els que tenen un lligam amb la Universitat Politècnica de Catalunya, per tenir localitzat en el seu municipi un Campus de la Universitat, aspecte que ha facilitat l'accés a les diferents persones.
ÀMBIT D'ACTUACIÓ
LA INNOVACIÓ
En l’àmbit de la promoció econòmica, És l’element clau per ajudar a les empreses a crear riquesa i sostenibilitat. La innovació també es un eina per fomentar accions/serveis de col∙laboració entre l’entorn públic i el privat
A la recerca de l'eficiència, millora del processos interns dels ajuntaments, amb l’aplicació de tecnologies de la informació.
En l’àmbit dels serveis al ciutadà, La innovació és una eina útil per Fomentar la participació i aporta millores als serveis adreçats cap el ciutadà (Ciutat 2.0)
A la recerca de l’aplicació de tecnologies de la informació.
LA INNOVACIÓ A L'ADMINISTRACIÓ LOCAL S'ENTÉN BÀSICAMENT:
*
“Canvi a millor en qualsevol servei o producte (element de millora) i sempre que s’acabi adoptant pel ciutadà . SI no hi ha utilitat no hi ha innovació. Millora de la qualitat de vida, ...”
Innovació es gestió del canvi en positiu....
“ Innovació entesa com un element que faciliti la millora de serveis al ciutadà des de tots els punts de vista (millora de la comunicació, relació, aconseguint feedback bidireccionalitat).
“Som facilitadors: Gestió de subvencions per facilitar la innovació entre els emprenedors i les empreses...”
“Innovació Tecnològica: Més orientada a l’eficiència en els processos . Modelitzar el «corebusiness» i modernitzar els serveis municipals.”
“Innovació en el negoci : Centrada en Promoció Econòmica. Es el que s’entén més com innovació des de la perspectiva local....”
“ Innovació tant interna com externa de foment de la economia com de l’eficiència interna de l’Ajuntament. El rol de l’Ajuntament és el de facilitar recursos en forma de diners, actius o exercir funcions de co‐líders amb altres entitats...”
“ Innovació amb sentit ampli, connotació positiva, de millora, amb valors associats a la sostenibilitat, conforma la manera de viure i transformar la societat...”
“ Innovació entesa com un element de promoció econòmica cap a la ciutat, i un facilitador per a que l’Ajuntament faci de facilitador ...”
“Millora, canvi... Foment del canvi des d’un punt de vista cultural, dins de l'organització, millora dels hàbits i manera de fer... Facilitadors per impulsar la política cap al teixit empresarial...”
“Paràmetres, eines, processos , capacitats i actituds que generen un nou concepte: El canvi estratègic d’una organització...”
...Innovació enfocada a fer pilots de proba i error. S’accepta el fracàs com a mètode d’aprenentatge...
COMENTARIS MÉS DESTACATSLA INNOVACIÓ
COMPETÈNCIES ADMINISTRACIONS LOCALS
Seguretat Trànsit Protecció Civil Prevenció i extinció d’incendis
Urbanisme i ordenació del territori
HabitatgeVies i espais públics
Patrimoni històric –artístic Medi Ambient Comerç Salubritat Serveis Funeraris Sanitat
Serveis Socials Aigua Energia i enllumenat Residus Transport Cultura
Esport i Lleure Turisme Educació (*) Ocupació i promoció econòmica
Comunicació i Noves Tecnologies Immigració
Animals de companyia
Gestió: Impostos, Taxes, Subvencions i Transferències de
l’Estat
Relació amb d’altres
Amb Innovació
Intensa Innovació
Sense Innovació
Poca Innovació
• Xarxes del Talent orientades a sectors estratègics• Emprenedoria• Idees Joves• Impuls de clústers econòmics• Empreses per compartir la gestió de serveis públics• Empreses i enginyers (Universitats)• Parcs tecnològics amb iniciativa públic –privada• Empreses per compartir la gestió de serveis públics• Borsa de treball• Centres de Formació• Living Labs per impulsar sectors econòmics i socials • Plans locals d’Innovació:
• Processos participatius d’impuls de sectors amb necessitats de renovació
• Impuls de capacitats existents al territori i que es consideren estratègiques
Els projectes i les iniciatives que les administracions impulsen i que consideren innovació en les àrees de promoció econòmica són:
INNOVACIÓ EN LES ÀREES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA
• Millora de processos• Seguretat de la informació• Gestió unificada del ciutadà• Quadre de comandament: Seguiment del Pla de Govern• Departament d’Organització• Gestió d’expedients amb signatura electrònica• Cartera de Serveis (associada a costos)• “Ulls de la Ciutat” : Anticipar esdeveniments i usos de la via pública• Foment del software lliure com eina per la reducció de costos• Observatori de Ciutat (Relacionat amb Xarxes Socials)• Model de Recursos Humans lligat a objectius del Pla Estratègic• Sistema de Qualitat• Localització d’Agents
Millora l'eficiència i eficàcia i els processos operatius
INNOVACIÓ A LES ÀREES DE EFICIÈNCIA INTERNA
SERVEIS AL CIUTADÀ
• Consultes al ciutadà: Nous equipaments. • Serveis de comunicació: WIFI, comunicació multicanal.• Projectes de comunicació (Producció, diari electrònic, IP TV).• Gestió unificada del ciutadà (Ciutadà 2.0).• Access electrònic segons llei 11/2007.• Model d’Atenció Ciutadana.• Pla de Mobilitat.• Serveis Web: Cens via mòbil, Nadal.
El foment de la participació del ciutadà, la millora de la relació i conèixer la seva opinió és fonamental a l’hora de dissenyar politiques adients, i per tant és un àrea de creixent innovació
INNOVACIÓ EN EL LLIURAMENT DE SERVIES AL CIUTADÀ
ALTRES ÀREES D'INNOVACIÓ• Unir conceptes: Nutrició, salut, participació, educació, TICs
• Eficiència energètica. Control de consums, edificis sostenibles
• Gestió del medi ambient: Platges
• Jardineria i reg controlat
• Centres de formació (Operaris, Talent, Emprenedoria, plataformes TIC)
• Plans de mobilitat: Transport públic
• Suport a la mobilitat
• Turisme i comerç: Rutes amb suport tecnològic (realitat augmentada)
• Transformació urbanística per la creació d’un ecosistema d’innovació al voltant d’un Hospital
• Promoure aplicacions TIC per salut i serveis socials: Gent gran
• Aprofitament de fangs per a la generació d'energia
• Gestió d’enllumenat
• Energia geotèrmica
ELS REPTES
• Revisar la cartera de serveis permanentment per aportar valor.• Gestió del Coneixement en termes del capital humà del ciutadà. Orientar el servei al coneixement.• Atenció al ciutadà: Com ens adrecem al ciutadà (participació), com ens relacionem amb ell. • Innovar a través de les Xarxes Socials. L’Ajuntament ha d’estar en 2.0.
SERVEI AL CIUTADÀ. MILLORA DELS SERVEIS, AMB APLICACIÓ DE LA TECNOLOGIA.
• Gestió per resultats de les polítiques públiques. Recerca permanent de l’eficiència i el servei públic. Innovar amb cultura de recursos humans. Aprofitar el capital humà, aprendre i desaprendre(“Organitzacions camaleòniques”).
• Millora del pressupost i el seu seguiment. Aportació de valor.• Implementar serveis sobre la fibra desplegada. Maximitzar les infraestructures.
EFICIÈNCIA I EFICÀCIA. A QUÈ DEDIQUEM ELS RECURSOS I PRIORITZAR‐LOS?
SOSTENIBILITAT
POTENCIAR EL PAPER DE FACILITADOR PER IMPULSAR EL TEIXIT EMPRESARIAL.
RETORN DE LA INNOVACIÓ A LA SOCIETAT.
• Energia i sostenibilitat. Medi ambient però també en termes econòmics.• Mobilitat eficient i sostenible.
• Connectar amb els mecanismes de la Generalitat o de l’Estat.• Incrementar el dinamisme de les empreses per innovar.• Fer créixer empreses de més envergadura. Com ser capaços de fer‐ho .
• Explicar‐ho amb xifres. Seguiment del valor de la innovació. Retorn de la innovació.• Deixar el coneixement el territori (transformar‐lo en valor).
BARRERES A LA INNOVACIÓ
• La legislació vigent no introdueix la suficient flexibilitat per afrontar canvis.
• El model de recursos humans poc orientat a l’aprenentatge continu, el qual implica dificultats per adoptar noves tecnologies o nous models de gestió, així com l’alineació amb els objectius estratègics.
• La transversalitat de la innovació que afecta a totes les àrees de l’Administració i que requereix organitzacions orientades a aquestes característiques.
• La inèrcia d’unes organitzacions que venen funcionant de la mateixa manera des de fa molt de temps.
• Entendre què representa la innovació des d’una òptica política, alineant la visió política i la visió del ciutadà. Fer Política 2.0 requereix uns coneixements i capacitats molt diferents a les que existeixen.
• La disponibilitat d'òrgans de suport més flexibles i més orientats als resultats.
LES BARRERES IDENTIFICADES PER INNOVAR ESTANCONCENTRADES EN ASPECTES RELACIONATS AMB :
TECNOLÒGIQUES
• Reorientació RH : Mapa de competències, gestió per objectius..
• Facilitar la gestió dels equipaments municipals (catàleg, equip soci cultural, serveis de cobrament).
• Passar del seguiment a l’avaluació: Pensar en clau d’impacte.
• Reordenar els recursos per ser més eficients.
• Facilitar la connexió de l'oferta i la demanda entre empresaris i grups de recerca.
• Impulsar els departaments d’Organització.
• Racionalització dels processos (firma electrònica, workflows..).
• Cartera de serveis associada a despeses.
• Plans directors de sistemes alineats amb les necessitats.
• Necessitat de formació en aspectes d'innovació.
• Fomentar la participació del usuaris.
NECESSITATS.
L’Ajuntament de Sant Cugat al 2008 defineix el seu pla estratègic de mandat amb un nou model de treball: els mapes estratègics com a eina de formulació i avaluació del l’estratègia municipal i com a tècnica pressupostària nova. Els mapes estratègics (representació visual dels objectius estratègics, de gestió i funcionals de tota la corporació) es defineixen en tres nivells: Mapa de Ciutat, Mapa Directiu i Mapa Funcional.
PROJECTES INNOVADORS EN CURS
PACTE :"Pla d'Alineació i Competitivitat Estratègica"
Ajuntament de Sant Cugat
La implantació de la Llei 11/2007 s'ha vist a l'Ajuntament de Terrassa com una oportunitat d'or per portar a terme un canvi cultural dins de l'organització del propi Ajuntament aprofitant la incorporació de les noves tecnologies, de l'aposta per la gestió dels processos com a eix vertebrador de tot el canvi i el rigor de la gestió del projectes en el compliment dels objectius i fites marcats i del lideratge de la gestió del canvi intern. Aquest procés va començar fa poc més de dos anys i segueix caminant, pas a pas, sense pausa...
e‐Adminsitració Ajuntament de Terrassa
Cal conèixer el que passa a la ciutat, el que ha passat i el que sabem que passarà. En «els ulls de la ciutat» s'estandaritza la gestió dels expedients i s'integra aquesta amb la gestió geogràfica i amb l'inventari d'elements possibilitant la seva gestió amb dispositius mòbils (PDA).
PROJECTES INNOVADORS EN CURS
"Els ulls de la ciutat" Ajuntament de Sant Boi
Mataró i el Maresme amb l’emprenedoria
Ajuntament de Mataró
Integració del concepte i procés emprenedor en tots els cicles: Els estudis universitaris amb crèdits obligatoris en totes les nostres titulacions de grau, grau en Administració d’Empreses amb menció especial en gestió de la innovació, Màster Universitari en Emprenedoria i Innovació, el CUB com incubació d’idees innovadores per estudiants de grau i pregrau, la Incubadora de Projectes Innovadors per el suport a la creació i posta en marxa de projectes innovadors d’emprenedors, i els serveis empresarials per l’ acceleració i valorització, tot al marc del Parc Científic i de la Innovació TecnoCampus Mataró-Maresme.
Pla d'Innovació de Manresa Ajuntament de Manresa
El procés a través del qual Manresa va canalitzar tots els esforços cap al canvi de model productiu a la ciutat del qual se n'han derivat actuacions com la consecució del Centre d'Innovació en Productivitat de Microsoft, la posada en marxa del Parc Central i la recent obtenció del reconeixement com a "Ciutat de la Ciència i la Innovació" per part del Ministeri de Ciència i Tecnologia.
PROJECTES INNOVADORS EN CURS
La innovació i la tecnologia al servei de la dependència: Conceptualització d'un barri com a espai d'innovació, amb la especialització, a traves de la tecnologia i els actors específics, dels serveis a la dependència i la vida autònoma. Model que es promou replicar en altres barris i altres especialitzacions, i coordinar el fluxe de la innovació a través d'un centre nodal
Barri digital Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
"Gestió integral de la qualitat a la platja"
Ajuntament de Castelldefels
Us presentem com fem la gestió integral de la qualitat a la platja de Castelldefels, definida com un parc natural urbà. Si bé la perfecció i l’excel·lència són quimeres, el sistema de Qualitat és un tangible que ens ha permès fer un treball progressiu de millora contínua, amb els beneficis que suposa tan a nivell intern per a l’organització, com extern, percebuts per la ciutadania i les persones que visiten la nostra platja. Després de tres anys gestionant aquest model, ara veurem la seva trajectòria i avaluació.
Propera estació…
