Març 2012 (número 570)

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:09 Página 1


C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

93 345 96 98

[email protected]

*

)

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRETVICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELLPRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

ISSN (VERSIÓ PAPER):2013-2832

ISSN (VERSIÓ DIGITAL):2013-2840LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FANRESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLESI LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS ICOL·LECTIUS.

Enmig de tant desencís per la situació actual, volem celebrarque l’Escola La Maquinista tingui per fi la ubicació definitivadel nou edifici que s’ha de construir: estarà situada al mateix

terreny on està ara, gràcies a un acord entre el centre comercial,l’Ajuntament i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB). Mal-grat que l’escola està ubicada al Bon Pastor, sempre hem vol-gut fer nostres les seves reivindicacions perquè està a tocar deSant Andreu i perquè moltes famílies de Sant Andreu hi portenels seus fills. Ara “només” falta que als propers pressupostos2013 hi entri la construcció de l’escola. Aquesta serà una altrabatalla. Com la que s’ha hagut de fer perquè l’escola de CanFabra pugui tenir el seu edifici definitiu al Setembre del 2013,termini que esperem que es compleixi. El que no ens ha agra-dat tant és que s’ha retirat el pla que hi havia per construir unpàrquing a sota de l’escola. Sant Andreu necessita places d’a-parcament i aquest pàrquing és del tot imprescindible. On apar-carà la gent que vindrà a tots els nous espais de la Fabra iCoats? Aquests espais generaran una major pressió sobre lesescasses places d’aparcament que hi ha al barri. Si es creu queés millor no construir-lo per no endarrerir les obres de l’escola,

que es busqui un altre emplaçament a la mateixa Fabra i Coats. Per cert, i tots aquests nens quan arribin a secundària, a quininstitut aniran? Al barri de Sant Andreu tenim un institut magní-fic, el Dr. Puigverd, però que no podrà donar cabuda a totsaquests nois i noies. Actualment molts alumnes de secundàriaja s’han de desplaçar a altres barris o han d’anar a escoles con-certades, amb la despesa econòmica que això comporta. Peraixò s’ha format una Comissió per l’Institut Fabra i Coats, cons-tituïda per la gran majoria d’AMPES de Sant Andreu i per l’As-sociació de Veïns i Veïnes, per reclamar al Consorcid’Educació de Barcelona la construcció immediata de l’Insti-tut. El seu argument és la manca de diners, però no accep-tem aquestes excuses. No és la nostra feina sinó la delsgoverns que ens representen aconseguir els recursos ne-cessaris. Com podeu veure l’educació pública a Sant Andreuté molts fronts oberts i molts reptes que anirem aconseguintamb el vostre suport.

Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar

EDITORIAL L’educació no es pot retallar

DISSENY PORTADA: CRISTINA GARDECOORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO. DISSENY I MAQUETACIÓ: ELMA VILA I CRISTINA GARDEEQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO,NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA, JOANA ARIET,MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL,JJ. AYMERICH, ÓSCAR MALO, ROSA PURSALS, ALAIN GARRIDO, IRENE GONZÁLEZ, ÀNGELA FOLGUEROLA, EDU SOLER, ORIOL AGULLÓ, DANI GOMEZ, EDGARCRISTÒBAL, XAVIER ARAGALL, JAUME PRATS I ESTER BUENO.FOTOGRAFIA: XAVIER DE LA CRUZ, MANUEL A. RAIGADA, JOSÉ NAVARRETE, ANDREU CARRASCAL, DAVID ROYO.CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀPUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576) IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.APERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

WWW. AVVSANTANDREU.CAT8


ELS CURSETS/10 CEIP LA MAQUINISTA/11

**L’HARMONIA**/14 FABRET/22

EL PERFIL/23 TEATRE /25

ESPORTS/26 EL CONTE/28

SUMAR I

I EN EL PROPER NÚMERO....

*MONOGRÀFIC: LES LLUITES ACONSEGUIDES PER L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS*REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE LA MANIFESTACIÓ ‘SALVEM EL CASANTIC’ DEL 17 DE MARÇ I MOLT MÉS...


GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

ONZE DE SETEMBRE

MOSTRA DE PINTURA DE 10 A13.30H. CADA 1ER DISSABTEDE MES NO FESTIU.

ATENEU OBRER DE SANT ANDREU

ABAT ODÓ, 71. 933112343

DE 17 A 20H DE DILLUNS A DI-JOUS. WWW.ATENEUSANTAN-DREU.ORG

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT

ODÓ, 71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A21:30. DC.: DE 20:30 A 22

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL):ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.

›GRUP CULTURAL

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS

IGNASI IGLESIAS, 33.933463990

DIMARTS DE 17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DIS-

TRICTE LOCAL DE SANT PACIÀ

649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJAARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMEN-ÇAR PUNTES).

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT

PACIÀ

LA CORAL SANT ANDREU NE-CESSITA LA TEVA VEU!

ELS ASSAJOS SÓN ALS LOCALSDE SANT PACIÀ (C/SÒCRATES,CANTONADAAMB C/MONGES,ENTRANT PEL PATÍ)

VINE QUALSEVOL DIJOUS DE22HA 23’30H PER A MÉS IN-FORMACIÓ: TELF.: 93 352 5313 E-MAIL: [email protected]

COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DELCOUNTRY - LINE DANCE 696 58 36 74

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DI-MECRES 19-20 O 20-21H.

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒ-QUIA DE SANT ANDREU.

ASSAJOS DM 21:30H. SOM UNACORAL DE GENT JOVE. SI T’A-GRADA CANTAR I PASSAR-T’HOBÉ: T’ESPEREM.

CASAL D’AVIS BASCÒNIA

BASCÒNIA, 42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETSPER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA

COROLEU, 15

DIMECRES DE 21 A 23H O [email protected] BUS-QUEM CANTAIRES PERREFORÇAR LES 4 CORDES.

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-

MAR

93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSA- DES A REALITZAR DIFERENTSTAS QUES DE VOLUNTARIAT(PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE 19 A20.30H CAN GALTA CREMAT,DC DE 19 A 20.30H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDA-NES! T’ENSENYEM A BALLAR,COMPTAR I REPARTIR SARDA-NES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE

SANT PACIÀ. 932744501(JESÚS).

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC.WWW.GTANTIFAZ.ORGT. [email protected]

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE

SANT PACIÀ

DV. DE 17.30 A 19.15H. SITENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLSAPRENDRE A BALLAR DANSA CA-

TALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATE-

NEA DE BARCELONA

OBERTAA TOTES LES DONESQUE AMB LES EINES DE LA CUL-TURA I LA FORMACIÓ VULGUINACONSEGUIR UNA SOCIETATMÉS JUSTA, ON LES DESIGUAL-TATS NO SIGUIN LA NORMA SINÓL’EXCEPCIÓ.

CAN GUARDIOLA, C. DE CUBA,2, 2NS I 4RTS. DIJOUS DE MESA LES 7 DE LA TARDA.TEL.93.311.10.38. T’HI ESPE-REM!

CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA

I ECOLOGISTA.CUBA 2. CANGUARDIOLA. 935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL.DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16A 19. SENDERISME I ACTIVITATSDE MUNTANYA GUIADES.TRUCA’NS I T’[email protected],WWW.CORDADA.ORG.

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUN-

TANYA

MONTSEC 9. 933469604

DM. I DJ 20 A 22H. ACTIVITATS DEMUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTAMUNTANYA, FOTOGRAFIA,ESPELEOLOGIA.WWW.AEMUNTANYA.CAT

ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA

GENT GRAN (ADDEG)

CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU (C.GRAN DE SANT ANDREU, 111)

ACTIVITATS, TALLERS, REFORÇ DELA MEMÒRIA PER A LA GENT GRAN

ATENEU HARMONIA-FEDERACIÓ D’EN-

TITATS CULTURALS I DE LLEURE DE

SANT ANDREU DE PALOMAR

WWW.ATENEUHARMONIA.BLOGSPOT.COM

L’ASSOCIACIÓ RESPON: SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,SUGGERIMENTS, AGRAÏMENTS, ETCÈTERA, TRU-QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSAT-GE. TAMBÉ TENIM FAX.VISITA AMB L’ADVOCAT: LES VISITES AMB LES ADVO-CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURANDE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS: JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14VISITA AMB L’ARQUITECTA: LES CONSULTES LES REA-LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTARHORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA ATRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS: ÉS UNA MUTUALI-TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENTDELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEUADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MAN-UALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis peròcal presentar el rebut de la quota corresponent al’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns adivendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

SERVEIS DE L�AVV

ENTITATS


6

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.Si sou socis de l’AVV, podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica [email protected]

amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

(M’ofereixo per a treballarels caps de setmana: neteja,cambrer, recepció depàrquings i companyia a avis.Ousmane. Tel. 693.67.63.21.

(Senyora s’ofereix per atasques de neteja, ajudant decuina i tenir cura de nens. Tel.Ana María. 93.359.91.70.

(Professor de català icastellà s’ofereix per a ferclasses de repàs a personesde totes les edats.Disponibilitat a darrera horade la tarda. Ramon. Tel.93.311.30.45.

(Senyora catalana de 62anys, amb formació i veïna deSant Andreu s’ofereix perajudar persones grans i per atasques de la llar. Experiènciai referències. Tel.93.274.03.09.

(Terapeuta titulada s’ofereixper atendre persones grans adomicili. Massatges, pedicura,manicura i altres atencions.Preus especials per a jubilats.Tel. 607.23.96.30

(’M’ofereixo per a tasques

de la llar, per a tenir cura depersones grans i per atreballar en hotels o en l’àmbitde l’hosteleria. Tel.93.311.58.43. Cristina. Mariadel Mar

(M’ofereixo per fer feines dela llar. Tel. 93.274.11.39(trucar a partir de les 16hores). Maria del Mar.

(Senyora catalana sensecàrregues familiars s’ofereixper a cuidar persones grans,portar la casa i cuidar nens inenes. Tel. 93.312.06.84;666.09.63.42. Neus.

(Es lloga plaça de pàrquingmitjana al carrer Sòcrates,106. 90 euros. Tel.647.42.33.30.

(Es lloga local de 135 m² aSanta Coloma de Gramenet,barri de Singuerlin, a tocaramb la carretera de la Roca.1200 euros. Tel. 680.81.59.66.

(Es lloga plaça de pàrquingal carrer Malats amb PlaçaOrfila, 1a planta. 108 euros almes. Tel. 655116316.

(Es lloga botiga al carrerPare Rodés, núm. 30. 18 m.Tel. 655116316.

(Es ven plaça de pàrquingper a cotxe a la Plaça de lesPalmeres. Ubicada a laprimera planta i al costat de lacabina de vigilància. Tel.93.311.04.08 / 630.61.92.14 /636.44.25.65.

(Es lloga plaça de pàrquingper a cotxe gran i es venen oes lloguen dues places depàrquing per a motocicleta ala Plaça de Maria Brossa. Tel.648.66.87.86.

(Venc dos títols del ClubNatació Sant Andreu. Tots doscosten 2200 euros i un solcosta 1300 euros. Tel.93.346.73.76 (trucar de 20 a22 h).

(Es lloguen places depàrquing al Club Natació SantAndreu. Planta 3 / S3. Tel.626.30.18.20.

(Llogo plaça de pàrquingCNSA (Dublín-Camil Fabra).

Bon preu. Tel. 639.77.23.98 /669.75.62.22

(Es lloga plaça de pàrquingal Club Natació Sant Andreu.Nivell de carrer. Tel.607.22.14.97.

(Es ven títol del ClubNatació Sant Andreu. Tel.607.56.72.23.

(Venc balancí gairebé nou.Tel. 630.13.61.81.

(Venc congelador gairebénou. Un any d’ús. Preu 150euros. Tel. 607.23.96.30.

(Venc màquina de netejagairebé nova amb moltapressió d’aigua (freda i calenta). Adequada per a neteja de patis, garatges... Espot provar al meu domicili.Marca Lydel. 250 euros. Visc al barri. 93.274.03.09.

(Venc llit de 135 cm(matrimoni). Amb matalàsPikolin i capsal daurat.Gairebé nou. 280 euros. Visc al barri. Tel.93.274.03.09.

FEINA

IMMOBILIARI

DIVERSOS

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?La data de tancament del proper número és el 30 de marc

C.N SANT ANDREU

L’AVV CONVOCA TOTS ELS VEÏNS I VEÏNES A LA MANIFESTACIÓ DEL 17 DE MARÇ ‘SALVEM EL CASANTIC DE SANT ANDREU’ A LES 11H A LA PLAÇA ORFILA


7

cap a peus | març

Vergonya alienaEn motiu de la fira de maquinària tèxtil de Barcelona (ITMA2011), uns industrials de Montevideo es van interessar perl’obra de Josep Verdaguer, ja que a la sala d’estar de casaseva tenen un quadre d’ell. El va comprar el pare de l' industriall’any 1981 amb el consell del crític d’art uruguaià A.MichaelsonAcosta. Els vaig acompanyar a l’església de Sant Andreu, jaque em va semblar que era el lloc adequat per veure una obraidentificadora del pintor andreuenc.

Vist el mal estat d’algunes de les pintures, no sé si van arribara entendre el que era referent a l’Incasol, el Bisbat,l’Ajuntament, el projecte, etc. ,etc., el que és segur que no vanentendre va ser que l’única pintura sobre tela a l’església deSant Andreu, encara que no fós identificadora de l’estil deJosep Verdaguer, estigués tapada per un munt de figuresembolcallades. Vaig sentir vergonya aliena, ja que van sospitardel tracte preferent que el barri de Sant Andreu dóna al seusartistes i prohoms.

Estic segur, que aquesta vergonya la sentirien també críticsd’art com Modest Rodriguez, Josep Mª Cadena, Sempronio,Rafael Santos, Juan Iriarte, o Baltasar Porcel, Joan Pallarés,Rafael Manzano, entre d’altres, que en el seu dia van glossarl’estil de pintura de Josep Verdaguer.

Res a dir, vagi per endavant, contra els geganters. Si en el seudia el local que els va atorgar el Consell del Districte, no hasigut operatiu, no és culpa dels geganters. Traslladar elsgegants d’on estan ubicats a l’ espai del davant , seria lasolució més adient per deixar a la vista las pintures i elbaptisteri. Si aquesta solució no és la bona, perquè els gegantsquedarien sense protecció davant d’una bretolada, no crec quesigui l’església qui hagi de posar aquesta protecció.

En l’anterior legislació del Consell del Districte, amics de JosepVerdaguer ens vam reunir amb la regidoria de cultura sensearribar a trobar una solució. Aleshores no disposàvem delsnous espais de la Fabra. No seria més adequat fer ús d’ und’aquets locals que no pas el baptisteri de l’església de SantAndreu? O és que s’ha d'esperar que el Consell Parroquial,després de tants anys,digui que no vol tenir més els gegants,i així poder dir que els han tret?

Salvem i respectem les obres dels nostres artistes i prohoms,i encara més si cap, dels que en el seu dia van rebre elreconeixement ciutadà. Josep Verdaguer , botó d’or de SantAndreu 1973 i medalla d’honor de Barcelona 2002. Hi ha altrescoses que em causen vergonya aliena, però avui tocava parlard’en Josep Verdaguer. J. Serrà

CARTES DELS VEÏNS

No a les retallades en les línes de bus

Les Associacions de Veïns dels barris de Bon Pastor, LaSagrera, Sant Andreu i Trinitat Vella s’han reunit peranalitzar les retallades fetes per TMB (Transports

Metropolitans de Barcelona) i TUSGSAL, referent al pas osupressió d’algunes línies d’autobús al districte de SantAndreu.

Amb l’eliminació de la línia B22 i el canvi de recorregut de laB20 (únic bus que ens portava al centre, plaça Urquinaona),conjuntament amb la desaparició de la línia 35, els veïnsd’aquests barris hem perdut la possibilitat de connectar-nosdirectament amb l’Hospital de Sant Pau, la Fundació Puigverto l’Hospital Dos de Maig,... i l’enllaç amb l’estació de la Sagrera(Renfe i línies 1, 5 i 9 de metro).

Si bé és cert que la nova línia 9 de Metro possibilita aquestrecorregut per a una part dels veïns, no és menys cert que lamajoria d’usuaris d’aquestes línies d’autobús són personesgrans que ara han de fer, en alguns casos, fins a trestransbordaments, la qual cosa els dificulta la seva mobilitat.

És per aquests motius que les AV esmentades hem iniciat unarecollida de firmes per demanar a TMB i TUSGSAL quearticulin una solució, amb la finalitat de no perjudicar elsusuaris de les línies B20, B22 i 35, i la no supressió del’autobús del barri, el 126, els dies festius.

Podeu passar a firmar per l'AVV (Dr. Balari i Jovany 14) de 18a 20h.



9

cap a peus | març

El bar Versalles data de 1915 i no de 1928

“Els baixos de l’edifici on avui es troba situat el bar Versa-lles (carrer Gran, 255, davant de la plaça del Comerç)havien allotjat una botiga de teixits anomenada Can

Trenta, ja que tot ho venien a trenta cèntims (...). Lédifici va serconstruït l’abril de 1907, tot just ara fa cent anys, propietat deJosep Guardiola i era conegut popularment com a Can Vidal.(...).Lány 1927 la botiga de teixits és substituïda per un cafè. Poctemps després el cafè es traspassa i el dilluns de Pasqua de l’any1928 esdevé el “Petit Versailles”, aquest fragment extret del llibrePere Herdero, una vida versallesca (Llop Roig, Barcelona, 2007)ens alliçonava en els orígens de l’actual bar Versalles. Tot aixòse’n va en orris amb la recent descoberta històrica. L’historiadorandreuenc Pau Vinyes i Roig, fullejant antics programes de laFesta Major de Sant Andreu de Palomar, ha descobert que l’es-mentat establiment és més antic. Tant en Pere Herdero, l’anticpropietari del Versalles, com l’esmentat historiador i autor del lli-bre més amunt ressenyat, havien cregut que l’origen del nom esdevia a l’Eduard Heredero, pare d’en Pere, qui l’any 1928 adqui-reix el bar en traspàs. Vinyes ha descobert en un programa de laFesta Major de 1915 (adjuntem imatge) un anunci on el Petit Ver-sailles es publicita. Malauradament no s’han pogut localitzar pro-grames oficials anteriors a l’any 1915. Tanmateix, la troballa fasuposar que en aquell any es va inaugurar el Petit Versailles. Enels anys posteriors, el cafè no es publicita (dels programes con-sultats no en consta cap anunci). En guanyar Franco la guerra,l’any 1939, s’obliga tots els establiments comercials, cafès, in-dústries i d’altres negocis, a castellanitzar llur nom, i de Petit Ver-

sailles passa a Versalles.Així doncs, el bar Versa-lles és més antic de1928, i si no hi ha res denou el 2015 haurem defer festa grossa per acommemorar el seu cen-tenari.Per altra banda,l’edifici de Can Vidal,construït en uns terrenyson abans hi havien unescases de planta baixamés pis propietat deMargarida Guardiola, vaésser construït per encàrrec del nou propietari Francesc Guar-diola. Sempre s’havia cregut que l’arquitecte de l’edifici moder-nista de Can Vidal era Joan Torres i Guardiola (Sant Andreu dePalomar, 1827-Barcelona, 1910), l’autor entre dáltres de l’es-glésia de Sant Pacià i professor d’Antoni Gaudí. Segons constaen el Registre de la Propietat Urbana: “Don Francisco GuardiolaJubany (...) ha hecho construir bajo la dirección del arquitectoDon Miguel Pascual (...) la nueva finca resultante”, l’any 1907. Alregistre d’obres realitzades per arquitectes a la ciutat de Barce-lona del reinventat Arxiu Contemporani de Barcelona tampocconsta Joan Torres com l’autor de l’esmentat edifici. Així doncs,fins que no es demostri el contrari, Can Vidal és obra de MiquelPascual i Tintorer. Redacció


Els cursos de l’AVV MÉS INFORMACIÓ 93.3459698 DE 18H A 20H www. AVVSANTANDREU.CAT


cap a peus | març

11

El CEIP La Maquinista fa realitat el seu somni

Han estat quatre anys d’espera, creient promeses que noes complien. Quatre anys de lluita reclamant un terrenyi la construcció definitiva de l’escola. Ara l’escola Infantil

i Primària la Maquinista ja ha vist fet realitat el seu objectiu:tenir un terreny per a la construcció definitiva del centre. Elpassat 20 de febrer, la direcció i l’AMPA del centre, el Consorcide Barcelona i la Junta d’Urbanisme es reunien a l’Ajuntamentdel Districte de Sant Andreu per confirmar que al número 1 delcarrer Sao Paulo s’hi construirà, definitivament, el CEIP laMaquinista. Segons Anna Mª Comas, directora del centre,ubicar l’escola on és ara “ha estat una decisió de consens jaque, entre totes les opcions disponibles, és la més adequadaper satisfer la demanda de places escolars del barri”.

Fins que finalitzi el procés de construcció, però, el centre hauràde continuar impartint classes als barracons, que van donarvida, el curs 2007-2008, a aquesta petita escola de 200alumnes. Això sí, la manca d’espai que amenaçava l’acollidade 50 nous alumnes el proper curs ja no serà un problemaperquè “el Consorci ha promès construir un altre mòdul quepermetrà ampliar la zona de psicomotricitat, tenir dos

menjadors i una aula més”, explicava Anna Mª Comas.Classes al carrer, xocolatades, manifestacions a la Plaça Orfilai la tancada de 24 hores a l’escola, sumats a les reivindicacionsde l’Associació de Veïns i als nostres articles al De Cap a Peushan fet possible que el projecte educatiu en què escola i AMPAhan cregut i defensat des del primer dia s’hagi fet realitat. “Arasí que ja podem obrir el cava i celebrar que el CEIP laMaquinista té ubicació definitiva”, exclamava la directora delcentre. Ara caldrà continuar lluitant perquè la construcció del’escola sigui immediata.

Andrea Forcada

La Filadora, la nova Escola Bressol Municipal de Sant Andreu de Palomar

El gener va obrir les seves portes, dins del recinte industrialde la Fabra i Coats, l’Escola Bressol Municipal La Filadora.L’any 2006, any en què l’Ajuntament de Barcelona va

comprar el complex de la Fabra i Coats, ja es va contemplar alpla d’equipaments la construcció d’una nova escola Bressol i,des de la vocalia d’educació de l’AAVV de Veïns de SantAndreu de Palomar, s’ha fet molta força perquè aquest projectearribés a bon port.

Amb les 119 places que ofereix la Filadora, distribuïdes endiferents edats, s’amplia l’oferta educativa per als infants de 0

a 3 anys del nostre barri, tant necessitat d’Escoles Bressol.Des de l’escola tenen molt clara la importància d’estar vinculatsamb el barri i participar de l’estructura del mateix, ja sigui a laFesta Major o als diferents espais de participació. L’AnnaDomenech, Directora de La Filadora i antiga Directora del’Escola Bressol Palomar, ha aprofitat els seus gairebé 25 anysd’experiència com a directora per superar les dificultats quehan tingut fins al dia d’obertura de portes i afrontar aquest nourepte amb molta il·lusió.

La ubicació de l’escola bressol, l'antiga fàbrica de filatures deSant Andreu, ha fet que l’equip docent de l’escola hagi deciditrecordar l’antiga casa bressol, ubicada a les antiguesinstal·lacions de la fàbrica, decorant les parets del centre ambfotografies de l’època. El nom de La Filadora es va imposar enun procés participatiu que va endegar l’Ajuntament deBarcelona i que els veïns del barri van poder votar el febrer de2011. L'altra opció era El Fabret, nom proposat per l’AAVV deSant Andreu de Palomar, que dóna nom a la secció dels méspetits del Capapeus.

Edgar Cristóbal i Mestres


12

5.379 persones per la desafectacióLes al·legacions de suport, que demanen que s’incorporin al Pla de protecció diverseszones que no hi són, es van entregar al regidor el passat 28 de febrer. El 17 de març hi haconvocada una manifestació a les 11h a la Pl. Orfila

L'Ajuntament, en resposta a la preocupació i desacordque de seguida vam mostrar l'AVV i els veïns afectatsamb una part del projecte, va afirmar que l'exposició

pública havia de servir per escoltar l'opinió de tothom.Demanaven que aquestes opinions es fessin arribar en formad'alegacions. Davant d'això des de l'Associació vam idearque, a part de les alegacions d'afectats particulars i de lesentitats i partits polítics, es pogués fer una entrega massivad'alegacions “solidàries” amb les zones que es mantenienafectades. Finalment aquesta recollida ha estat un rècordandreuenc de recollida de suports. I de fet encara no haacabat, ja que se'n seguiran recollint fins a la manifestació el17 de març.

El que s'ha fet ha estat una primera entrega que deixa benclara l'opinió dels veïns i veïnes: no a les expropiacions iafectacions històriques, sí a la protecció. Les alegacions esvan entregar en tres caixes directament al regidor, Sr. RaimonBlasi, al qual li vam entregar també un certificat amb laquantitat que s'entregava, i ell va firmar un rebut, tal i com livam demanar.

La gran quantitat d'alegacions -i en un mes- ha estat possiblegràcies als propis veïns afectats, que han muntatinnumerables taules de recollida, i a molts comerços i entitatsque hi han col·laborat als seus locals.Mentrestant, l'AVV enshem reunit amb tots els partits polítics amb representació al'Ajuntament i els hem fet arribar la demanda que pressioninperquè s'incorporin les parcel·les que es mantenen afectadesen la proposta actualment en aprovació inicial, i així es puguiaprovar definitivament un projecte satisfactori per tothom.

Per altra banda, a l'Ajuntament li vam demanar que informésels veïns sobre què signifiquen en cada cas les afectacionsque es mantenen, les raons que les justifiquen i quins dretstenen propietaris i llogaters, informació que a dia d'avuiencara no s'havia donat. En el moment d'escriure aquestarticle els veïns han rebut la convocatòria per aquestesreunions, entre el 8 i el 14 de març (una setmana abans delfinal del termini d'exposició pública).Per últim, us recordemque el dissabte 17 de març, totes les entitats que donemsuport a la campanya hem convocat una manifestació per leszones afectades. La marxa començarà a la plaça Orfila a les11 del matí.

Genís Pascual

DANI GÓMEZ

JOSÉ NAVARRETE


cap a peus | març

13

Us informem que el tret de sortida per recollir signaturesper la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre la dacióen pagament retroactiva, moratòria de desnonaments i

lloguer social ha començat! A partir d’ara tenim 9 mesos perrecollir un mínim de 500.000 signatures per tal de que esdiscuteixin al Congrés les propostes incloses dintre de la ILP.El termini dels 9 mesos ha començat a comptar des del mes defebrer de 2012.

Ara hi ha per endavant un gran repte organitzatiu i és per aixòque fem una crida a persones individuals, associacions icol·lectius de Barcelona per tal que col·laborin en aquestprocés. Hi ha diferents nivells d’implicació, des de la recollidade signatures a la participació activa en el grup de coordinacióde la ILP a Barcelona. Sigui com sigui, cal el màxim nombre decol·laboradors/es per tal que aquesta iniciativa ciutadana siguiun èxit.

Per tal d’informar-vos de com podeu participar i resoldre qualsevoldubte, us podeu adreçar a: [email protected] o [email protected]

QUÈ ES DEMANA AMB AQUESTA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR?Modificar la Llei d’enjudiciament civil amb la finalitat de:

1. Dació en pagament amb Efectes retroactius: es diu dacióen pagament al fet de lliurar l'habitatge a l'entitat financera ambla que es té la hipoteca a canvi de quedar lliure de tota deute.

2. Paralització dels desnonaments: sempre que es tracti del'habitatge habitual i l’ impagament del préstec hipotecari esdegui a motius aliens a pròpia voluntat.

3. Lloguer Social: l'executa’t tindrà dret a seguir residint al'habitatge pagant un lloguer no superior al 30% de seusingressos mensuals per un període de 5 anys.

La Comissió Promotora de la ILP està formada per lesOrganitzacions Socials Següents: Taula del Tercer Sector Socialde Catalunya, CCOO-Catalunya, UGT-Catalunya, Plataformad'Afectats Per La Hipoteca, CONFAVC (Confederaciód'Associacions de Veïns de Catalunya) i l’ Observatori DESC

Redacció

Crida a col·laborar en la recollida de signatures aBarcelona de la ILP per la dació en pagament, moratòria dels desnonaments i lloguer social

Sant Adrià: l’etern pont PROVISIONAL

Començàvem l’any 2009 amb l’enderrocament del pont deRiera d’Horta. Aquest moria al gener de 2009 sense sersubstituït. I es complicava la vida dels veïns de Sant

Andreu que anem i venim per la rambla Prim. A més es veiaafectada greument la línia de bus del 36.Uns mesos més tardva caure el pont de Sant Adrià (abril 2009). Aquest si que vatenir un hereu. Un hereu però, que va néixer esguerrat. Pobre!Pobre pont i pobres de nosaltres que l’hem d’utilitzar.L’enginyer que el va dissenyar havia estat mirant la últimacursa del gran premi de F1 a Montmeló. Només així es potexplicar el que va fer en aquest pont: una veritable xicana.Aquells dobles revolts que obliguen als conductors.

No només el traçat era de F1, sinó l’amplada de la calçadatambé. Quatre carrils, 2 per banda. I com que hi han de passarautobusos, doncs apa els carrils més amples del mercat. I anarposant i anar posant, i resulta que … ostres!! Per on passen elsvianants? No recordeu que la gent també va a peu? I ara que

hi penso: no hem enderrocat també la passarel•la que des dela plaça de l’estació ens portava al Bon Pastor? I ara què fem?I així va ser que van posar una minúscula vorera pel pontesguerrat de la xicana. I com que la vorera era tan estreta i elscotxets dels nens no hi caben, posem-hi una balla protectoraben grossa i reforçada. Que no se li acudeixi a cap bus de pujara la vorera.I d’aquesta manera ens ha quedat un pont benmaco. Però em sona que ens deixem alguna cosa … La Marede Deu! Els ciclistes! Les bicicletes! Doncs no hi caben. sapsquè? Que s’espavilin, que passin per la vorera, esquivantcotxets de nens i senyores amb bastó. O millor encara, si elsagraden les emocions fortes: que passin entre els busos.

Aquest pot va néixer esguerrat, i al final algú hi prendrà mal. Noaniria sent hora que arreglem aquest nyap? Portem anyspressionant a l’ajuntament perquè hi posi una solució. Elsprojectes, encara que siguin provisionals, no poden ser comaquest.

Sergi Corral


Alentiment en el projecte del’ateneu de l’HarmoniaL’ateneu de la Federació d’entitats l’Harmonia a la Fabra i Coatss’endarrereix malgrat que les obres van per bon camí. El consistoriassegura que no s’adjudicarà l’edifici a l’entitat fins que noactualitzi la normativa que legisla els casals de barri


15

cap a peus | març

Irene Ezquerro

El projecte d’ateneu de la Federació d’entitats l’Harmonia alsterrenys de la Fabra i Coats travessa el moment més crucialdes de la seva creació. Després de gairebé sis anys de

lluita, reivindicacions i molta feina, l’Harmonia encara esperal’adjudicació de l’edifici C per part de l’Ajuntament, tot i que lesobres a la nau ja han començat. Per aquest motiu, la Federacióveu perillar la seva proposta de casal, que pretén ser un vincle entre el teixit associatiu i cultural de Sant Andreu.

La Federació d’entitats encara no ha vist cap fet, i tant és aixíque no té encara ni el local adjudicat, no té res. A dia d’avui, elsmembres de l’Harmonia intenten aconseguir una visita d’obres o,en tot cas, una reunió amb els responsables del Districte, per talde comprovar si realment s’està desenvolupant el projectearquitectònic tal i com ells mateixos van presentar-lo a l’anticgovern socialista. Tanmateix, la Federació està tenint moltsproblemes per concretar la data amb l’Ajuntament.

El disseny i els plànols van ser presentats quan, l’any 2009, elDistricte va comprar els equipaments de la Fabra i Coats i vacatalogar un dels blocs, l’anomenat Edifici C, com a casal pelbarri. Tanmateix, des d’aleshores hi ha hagut diversos retards iun canvi de govern a l’Ajuntament que ha endarrerit encara méstot el procés de concessió de la nau.

Quan l’octubre passat Convergència i Unió va prendre el relleu

A l’esquerra, la nau C de la Fabra i Coats reivindicada perl’Harmonia. Al costat, el seu logo i diferents cartells deles festes que ha organitzat l’HARMONIA: calçotada,festes de la primavera, gimcana. A dalt, portada delCAPAPEUS del mes de gener del 2010 / JOSÉ NAVARRETE


16

anàlisi | Els futurs espais de l’Harmonia | PER GEMMA DE LAS HERAS

Des de L’Harmonia vam fer una proposta de distribuciód’espais de l’edifici “C”, un edifici catalogat de quatreplantes (planta baixa més tres pisos en alçada) amb una

superfície total d’uns 2.820m². Per això vam pensar unadistribució dels espais orientada a les necessitats de lesentitats (tant les actuals com les previstes en un futur proper),des del Districte ho van rebre positivament, així que vandesenvolupar un projecte molt similar al que nosaltres havíemproposat.

La planta baixa serà el lloc de trobada, l’espai social; ons’ubicarà el punt d’informació d’uns 25m², una sala de lecturade 50m², un espai de bar de 180m² amb servei de cuina de60m². També trobarem aquí l’espai per a les cooperatives deconsum (50m²) i un magatzem amb accés des de l’exterior.A la primera planta es trobarà l’espai per a les entitats id’altres usuàries i usuaris que vulguin utilitzar l’espai per a lesseves activitats; aquí s’ubicaran uns tallers equipats amb puntd’aigua (30m²), una sala multimèdia (50m²) i un magatzem(25m²). A la mateixa planta també hi trobarem cinc salespolivalents (30m²) . Algunes d’aquestes sales, així com elstallers disposen d’envans mòbils per poder adaptar l’espai ales diferents necessitats.

La segona planta serà més orientada a les entitats de laFederació; aquí estarà la zona d’administració i gestió del’equipament d’uns 50m², sis despatxos d’uns 20m²(algunsserien compartits per diferents entitats), dues sales dereunions d’uns 30m² una i l’altra de 50m², i cinc tallers d’uns30m² amb punt d’aigua. Un dels tallers també està equipatamb cuina (de cara a futurs tallers de cuina).

Finalment, a la tercera planta (la més petita de les tres perquèés a sota d’una coberta inclinada) estarà ubicat l’escenari(40m²), amb el pati de butaques mòbils (120m²), amb unaforament per a unes 100 persones, un camerino (20m²) i unpetit cafè-bar . També hi haurà dos bucs d’assaig musical(20m²), així com una sala d’enregistrament (40 m2).

A tot això s’han d’afegir les zones comunes de l’edifici:lavabos, espais de neteja, passadissos i d’altres instal•lacions.Per últim, ens agradaria que s’habilités un espai exteriordavant de l’equipament amb l’objectiu de dur-hi a termeactivitats a l’aire lliure: matinals infantils o cinema a la fresca,entre d’altres.

Gemma de las Heras és membre de l’Harmonia


17

cap a peus | març

als socialistes en el govern del consistori, els membres del’Harmonia van haver de presentar altra vegada el seuprojecte. La Federació volia aclarir quin seria el seu futur i vafer arribar tres documents al Districte: el manifest,l’avantprojecte de gestió, que havia estat aprovat, i unaproposta de conveni. A més, van demanar establir ambl’Ajuntament una taula de treball per fer el seguiment de larehabilitació de l’edifici. El Govern es va comprometrealeshores a trucar per donar-los una resposta, però la trucadamai va arribar.

Per això, l’Harmonia va seguir insistint i, finalment, vaaconseguir convocar una altra reunió a finals de novembre. Enaquesta trobada, el Govern es va comprometre de nou a quea mitjans de gener els tornarien els documents amb lacorresponent valoració. I ho ha fet, però la resposta hapreocupat els membres de la Federació. L’Ajuntament els hadit que no els podrà assignar la gestió del casal fins que nos’actualitzi la normativa que regula aquesta mena de centrescívics a Barcelona. Tot i això, la Federació ha demanat unaaltra reunió per tal de tractar altres temes, com les obres del’equipament, però encara no ha rebut cap resposta.Tanmateix, el dia 2 de març es reuniran la Plataforma deGestió Ciutadana (PGC), de la qual forma part l’Harmonia,amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ja que el mateixAjuntament de Barcelona vol consensuar amb la PGC la novallei que s’està elaborant per tal d’unificar els criteris de la gestió

cívica d’equipaments públics. Tot i que ja fa 2 anys que laplataforma està en funcionament, és el primer cop que aquestaté una trobada amb un representant del Govern.

Les obres, mentre, segueixen el calendari previst i, de fet, elDistricte va expressar en l’última reunió del gener que el casalestarà en funcionament a principis del 2013. L’Harmonia, però,ho veu amb molt de recel perquè no creu que la nova legislacióper a centres cívics que els permetria l’adjudicació de l’edificiestigui enllestida per quan les obres hagin finalitzat. El que estàclar, doncs, és que fins que no s’aprovi aquesta normativa, elsresponsables del Districte no podran moure ni un fil.

El projecte de l’Harmonia és de prou importància a SantAndreu perquè permetrà, des d’un model de gestió cívica, ésa dir, gestionat per les pròpies persones i entitats usuàriesd’aquest equipament, que es pugui gaudir d’un muntd’activitats culturals i populars el més diverses possible, aixícom un punt de trobada i un focus d’atracció i creació decultura popular.

Per aquest motiu la Federació d’entitats no ha deixat en capmoment de lluitar i ja ha aconseguit dos grans avenços moltimportants per a la continuïtat del projecte. D’una banda, haaconseguit que el Districte es comprometi davant l’Harmonia aque la gestió de l'equipament serà duta a terme per una entitatsense ànim de lucre i arrelada al territori, que són els dos

CRISTINA PLA - SAFOLK


18

principis bàsics de la gestió ciutadana d'equipaments públics.Això, per a la Federació, és un punt molt important ja que,d’aquesta forma, s’evita la possibilitat que qui gestionil’equipament sigui una empresa privada. A partir d’aquí, i uncop la nova legislació ja estigui actualitzada, s’haurà de veuresi, a part de l’Harmonia, hi ha una altra entitat que vulguigestionar l’equipament. En cas afirmatiu, és necessari fer unamena de concurs per veure quina de les entitats (o Federaciód’entitats) s’adequa més al que diu la nova legislació.

D’altra banda, l'Harmonia també ha aconseguit incidir en elprocés de restauració de la fàbrica, la qual cosa fa que hi hagiuna participació activa en el projecte i, per tant, que en formipart.

Mentre espera la resolució de l’Ajuntament, l’Harmonia segueixamb les seves activitats habituals, les quals consisteixen enrealitzar reunions assembleàries, en preparar la conegudaCalçotada ecològica, sense deixar mai de banda la lluitapersistent per aconseguir el somni que tant de temps portaperseguint.

Efectivament, aquest projecte va sorgir per la necessitatd’aquesta Federació d’entitats de Sant Andreu de Palomar defer realitat el somni que des de fa ja uns quants anys la gentque participa a Sant Andreu ha tingut: fer a les antigues nausde la Fabra i Coats tot allò que no s’ha aconseguit fer fins ara,un Ateneu Cultural i Popular. I ara, amb les noves inversionsque s’estan fent als terrenys de les antigues casernes i alsedificis de la fàbrica Coats, la Federació creu que és una granoportunitat per aconseguir aquest gran objectiu.

Per dur a terme tot aquest projecte, primer es van haver defixar una sèrie de dates amb uns objectius determinats per tald’assegurar a la Federació el compliment d’aquest projecte.El projecte d’obres es va adjudicar la segona setmana dedesembre de 2009 i es preveia que començarien els treballsde rehabilitació també durant el mes de setembre de 2010 is’acabarien a finals de 2011.

Per finalitzar, fer esment que el passat dissabte 3 de març,l’Harmonia va organitzar la seva 6a. calçotada ecològica ambmés de 400 persones que van disfrutar com cada any enaquesta festa popular i reivindicativa.


història | L’Harmonia | PER ALBERTO AQUILUÉ

No ho sembla però ja fa prop de 7 anys que un bon diaens vam trobar al local de l’Associació de Veïns delcarrer Balari i Jovany tota una colla de veïns i veïnes

que, assabentats de la notícia que per fi l’ajuntament haviacomprat els terrenys de la Fabra i Coats a Renta Corporación,crèiem que havíem de fer alguna cosa de manera conjunta pera aconseguir allà dins un equipament cultural popular per aSant Andreu.

Des de llavors s’han succeït per una banda la reivindicació alcarrer (6 Calçotades Populars, 4 edicions de les recuperadesFestes de Primavera, diversos actes per Festa Major,…) i la“lluita de despatxos” (comissions de seguiment, taules detreball, nombroses reunions amb les diferents administracionsal govern de Pl. Orfila -n’hem patit ja 4 de diferents-), això amés a més de la nostra pròpia tasca interna (interminablesassemblees, reunions per comissions de treball, jornades dedebat internes i moltes hores de feina i d’esforç tant personalcom conjunt dedicades al projecte)

Fa 4 anys que funcionem sota el model d’una Federaciód’entitats de segon grau, en aquests moments amb 14 entitatsmembres que són del més variat que us podeu pensar iaquests últims anys hem aconseguit que les diferentsadministracions ens reconeguin com interlocutors vàlids per adefinir els usos del nou equipament. De fet, els plànols del nou“casal de barri” o “ateneu cultural i popular” (la denominacióés l’únic que varia en funció de si parla l’administració o siparlem nosaltres) els vam dissenyar a la nostra Federaciótenint en compte les necessitats actuals i les previsions futuresen el camp de la cultura popular i participativa a Sant Andreu.

I és que l’únic que ens queda a aquestes alçades de la històriaés que l’administració ens reconegui finalment el dret a portarla gestió del futur equipament sota el model de “gestióciutadana” o “gestió cívica” (també aquí varia la denominacióquan parlem nosaltres o parlen ells, tot i que ens referim a unmateix model) perquè, segons les seves pròpies regles de jocun “casal de barri” ha d’estar gestionat per “una entitat arreladaal territori on es troba emplaçat”, i qui millor que l’únicaFederació de segon grau de Sant Andreu formada de momentja per 14 entitats?

En aquest sentit fa un temps que ens hem integrat a la PGC(Plataforma per la Gestió Ciutadana) juntament amb tota unacolla d’entitats de diferents barris de Barcelona que estanportant ja la gestió de diferents equipaments culturals, algunesd’elles des de fa 35 anys, amb aquest mateix model de gestióque proposem a Sant Andreu. Tot i que nosaltres encara noen gestionem cap d’equipament, se’ns ha valorat la nostrafeina seriosa i constant des de fa molts anys i ens recolzentotalment en la nostra reivindicació. De fet, quan llegiu això jahaurem mantingut una entrevista amb l’actual alcalde deBarcelona per a avançar amb aquest tema.Les obres a l’edifici“C” del recinte de la Fabra i Coats a on hi anirà el nouequipament van força avançades i han de finalitzar en eldecurs d’aquest any, per tant, ben aviat s’haurà de definird’una vegada per totes, després de totes les llargues que ensha donat fins ara l’administració, la gestió del mateix. Aixídoncs, si fins ara havíem dit sempre allò de “tenim un somni,un somni col.lectiu, i el volem compartir” avui ja diem “tenim unsomni, un somni col.lectiu, i ara és el moment!”

Alberto Aquilué és membre de l’Harmonia

L’aNDREU

ISRAEL PARADA


20

“Ara falta que hi hagi voluntat política i el Districtees posicioni favorablement amb fets i no paraules”

Participació Ciutadana i Associacions de Barcelona. Valorempositivament aquest fet però com sempre els “tempos” del'administració no s'ajusten al dels veïns/es, en aquest cas a lesnecessitats de les entitats que fa sis anys que reivindiquem aquestespai. L'administració canvia però l’objectiu dels veïns/es segueix.

P. Creieu que falta voluntat política per tirar-ho endavant?R. Veient que la gestió de tots els espais de la Fabra i Coats jahan estat adjudicats no entenem com l'únic edifici destinat a lesentitats de Sant Andreu encara no s'hagi aconseguit una respostaclara pel que fa al nomenament de l'entitat gestora. Tenint encompte la demanda associativa i de mancança històrica d'espaisi recursos, exigim que des de l'administració sigui valorada la tascai l'esforç exercit des de fa anys per part de les entitats arrelades alterritori amb la concessió de la gestió i cessió de l'espai demanat.

P. Creieu que enguany és clau pel projecte de l'Harmonia?R. Sí, creiem que és bastant decisiu. Segons la informació quehem rebut darrerament la finalització de les obres de l'equipamenttindrà lloc a finals del 2012. Així que després de tants anys ara ésel moment!! L'harmonia és un somni col·lectiu, i homenatjant aOvidi Montllor, esdevindrà...

P. Com valoreu els suport d'altres entitats, com la nostra Associació deVeïns, en aquest projecte?R. Comprenent el complex entramat de l'associacionisme de SantAndreu la federació d'entitats hem aconseguit entrellaçar lesdiverses realitats i objectius unint les diferents sensibilitatsd'entitats de Sant Andreu. D'aquesta manera hem obtingut elsuport d'una gran part associativa fent-se propi el nostre projecte.Ara toca retornar al poble allò que és seu. n

David RoyoP. Què és i com sorgeix l'Harmonia de Palomar? Com sorgeix el nom?R. L'Harmonia és una federació de 14 entitats de caràcter social icultural de Sant Andreu. Es va formar fa sis anys per reivindicar unespai gestionat per les pròpies entitats dins de la Fabra i Coats.Més enllà de disposar d'espais per les entitats en el recinte fabril,l'Harmonia té l'objectiu de crear un Ateneu Popular i Cultural oberta tot el poble. Vam creure que el nom d'Harmonia era adient pelfutur ateneu perquè combina dos conceptes. D'una banda,recupera el nom emprat per designar el nostre poble per part dela classe obrera durant la revolució del 36 (Harmonia de Palomar),ret homenatge al passat obrer del poble. Alhora, defineix elpropòsit present i futur de generar harmonia entre totes les entitats.

P. Un Casal de barri o un Ateneu Popular i Cultural?R. Un Ateneu perquè considerem que aquest terme recull millor laidea d'equipament que volem. Un centre social i cultural, un llocd'aprenentatge participatiu i dinàmic entre veïns/veïnes i entitats.

P. Porteu més de sis anys treballant per la viabilitat del projecte. Què fafalta?R. Ens cal l'espai per gestionar i dur a terme la nostra propostacultural en la seva plenitud en funció dels objectius i les línies detreball contemplades i recollides en el projecte de l'Harmonia. Arafalta que hi hagi voluntat política i el districte es posicionifavorablement amb fets i no paraules.

P. Organitzeu la calçotada i també les festes de la Primavera? Com hovaloreu?R. Sí, enguany serà la sisena Calçotada Ecològica i les cinquenesFestes de Primavera. Valorem molt positivament la participacióper part de la gent i les diferents entitats del poble. Creiem que ésuna demostració de la nostra capacitat organitzativa que ens famolt vàlids per afrontar el repte de gestionar un equipamentd'aquestes característiques.

P. L'espai que reivindiqueu és el la nau C de la Fabra Coats que éspropietat municipal. Com estan les relacions amb el Districte il'Ajuntament de Barcelona?R. Hem hagut de reprendre el fil de la situació del projecte amb elnou equip de govern amb el qual ens hem reunit una vegada onvam tenir l'ocasió de conèixer l'actual cap del Comissionat de

entrevista | Roger Tendero i Laura Obis| MEMBRES DE L’HARMONIA


21

cap a peus | març

Em sembla molt bé tenir un ateneuaquí al barri de Sant Andreu, onestiguin totes aquestes entitatsjuntes. A més, em sembla que lanau de Les Filatures és un llocemblemàtic per a fer-hi l’ateneu. Sia sobre és autogestionat, ja emsemblaria perfecte.

Trobo que la proposta del’Ajuntament de donar un espai aun ateneu seria ideal i, sobretot,necessària pel jovent. Aixís’evitarà que els joves no estiguinreunits pel carrer si no que tinguinun centre on poder fer les sevesactivitats.

Per mi és important tenir unateneu autogestionat perquèindependentment del colorpolític que estigui l’Ajuntament,és important que els veïnstinguin poder de decisió sobreels seus locals i sobre les sevesactivitats. És molt important.

A mi, em sembla molt bé quel’ajuntament decideixi donar unanau a la Can Fabra per un ateneuautogestionat. Propostes d’aques-ta mena, és a dir, un centre en elqual tots els veïns podenparticipar, sempre van bé per SantAndreu.

Que l’ateneu pugui tenir una naua la Can Fabra em sembla moltbé. Trobo que un centreautogestionat és és necessariper la gent del barri i, sobretot,perquè la joventut tingui un llocon poder fer les seves activitatsd’oci i de cultura.

Doncs, jo crec que està molt bétenir un ateneu autogestionat.Trobo que és una bona idea quel’Ajuntament pugui cedir el local isigui el propi Ateneu qui esbusqui els seus diners; faci lesseves propostes cultural i d’oci is’autogestioni, vaja.

cap a tu | Què et sembla que l’ajuntament doni una nau a un ateneu? | PER JOSÉ NAVARRETE

Montse Castellà. 45. Dependenta Manel Salas . 63. Jubilat

Mari Carmen Priego. 60. Mestressa de casa Judit Amat. 16. Estudiant de 1er de batxillerat

Aitor González. 31. ComercialJesús Tobal. 46. Cuiner

opinió de l’avv | Ara és l’hora de l’HARMONIA | ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

Des de la nostra Associació de Veïns i Veïnes (AVV) sabem quemoltes de les reivindicacions són objectius que sovint duren moltde temps. Ens va passar amb la Rambla, Can Fabra,... iactualment amb el Casc Antic. L’Harmonia, aquesta federaciód’entitats culturals i de lleure que aglutina catorze entitats del nostrepoble, és un clar exemple d’una cursa de fons. Porten més de sisanys reivindicant que la nau C de la Fabra i Coats sigui per la sevagestió, perquè ells saben com ningú quines són les sevesnecessitats, però a la vegada, les necessitats del nostre estimatSant Andreu que sovint va mancat d’ofertes culturals fora delscercles comercials.

L’Harmonia porta més de sis calçotades organitzades amb elsuport de més de 400 persones i el proper maig organitzaran les

cinques festes de primavera. Unes festes que s’havien perdut ja famolts anys i les han recuperades. Tenen el suport de molts veïns iveïnes del nostre poble, com la nostra AVV que va acollir la primerreunió del que després ha estat el projecte de l’HARMONIA. Itambé hem donat suport logístic en els actes que han realitzatfacilitant el nostre local. Ens n’alegrem també que l’HARMONIAformi part de la Plataforma de Gestió Ciutadana amb l’Ateneu 9Barris i la Farinera del Clot entre d’altres, perquè aquest és unprojecte seriós, realitzat des de la base associativa andreuenca, iperquè Sant Andreu es mereix tenir aquest ateneu i cultural. Estemsegurs que el Districte i l’Ajuntament estaran a l’altura de lescircumstàncies i recolzaran la proposta de l’HARMONIA. Nosaltrestambé tenim un somni col·lectiu i volem que sigui una realitat. Salut i Harmonia!


22

Ep companys!

La primavera és apunt d’arribar i el fred i el sol es barallen diarere dia. Algun cop guanya un i d’altres l’altre, i jo paro boig perquèal matí no sé què posar-me. Vaig tot el dia com una ceba, posant itraient capes en funció del temps. Fabret

GINA PORTILLO

Parelles d’imatges: 1-11, 2-9, 3-7, 4-8, 5-10, 6-12.

Conceptes associats a les fotografies: 1 ple, 2 quadrat,

3 obert, 4 nou, 5 9, 6 clar, 7tancat, 8 vell, 9 rodó, 10

6, 11 buit, 12 fosc.

Avui he sortit de casa amb una càmera al coll i m’he dedicat a fotografiar contraris. A veure si sou capaçosde trobar les parelles d’imatges i d’atribuir a cada foto el concepte que vol representar! Podeu unir les fotosde contraris amb una línia i escriure sota de cadascuna algun dels conceptes que trobareu a la llista del’esquerra.

PleFosc

9rodónou

tancat

clarobert

quadrat6

vellbuit


23

cap a peus | març

Des del mateix dia que es va casar amb la pubilla de lafamília, sempre ha viscut en una de les centenàriescases del carrer Sòcrates. La casa, silenciós testimoni

com tots els habitatges del casc antic andreuenc, ha vist comla família Serrasolses creixia amb fills i nets, esbossos iquadres, pinzells i pintures.

Va anar a escola a Balari Jovany, a l’actual edifici de la nostraAssociació de Veïns, i més tard va treballar a la Coats “comtothom de Sant Andreu”, diu. Els pares insistien en què era“l’ofici segur”, però resulta que el fill els va sortir amb unesinquietuds que anaven més enllà de les filatures i els tintats.Sembla gairebé una broma que fos fent el servei militar quanva decidir explotar la seva vessant artística i creativa. Allà hi vaconèixer un company que es guanyava la vida dibuixantmobles i va pensar que ell també podria viure d’això. I així hova fer i així va començar a exercir professionalment en el móndel grafisme i la publicitat.

Però potser allòque més cridal’atenció del’Eudald és queva ser ell qui vadissenyar idibuixar la

capçalera de la mítica revista Cavall Fort, que enguany celebraels 50 anys. Res més que una curiosa anècdota del seullegendari romanç amb els llenços en blanc i els colors.

La feina l’exigia pintar de dilluns a dissabte i assegura quecada diumenge vivia amb les ànsies per a què arribés el dilluns

altre cop. Per això el diumenge tampoc era dia de descans i eldedicava, entre d’altres coses, a pintar els seus propisquadres. Avui, ja jubilat, segueix amb una jornada laboralfictícia, pinta sis hores diàries, que combina amb anar amercat, endreçar la casa o cuinar.

Ara té la llibertat de pintar què vol, com vol i quan vol. Lapintura s’ha convertit en la seva obsessió, “en una mena demalaltia” -diu ell- que ha “cultivat tota la vida”. Aquesta ha estatla seva gran passió que ha anat creixent i madurant amb ell.Els seus quadres són espontanis, frescos i molt peculiars, ambreminiscències del seu passat com a grafista i publicista. Jano es decanta pels paisatges com feia temps enrere sinó perles idees i els pensaments: llegeix un poema o una cançó iexpressa talment allò que sent que li transmeten les paraules.Realment els seus quadres es fan mirar, et captiven l’atenciói et fan pensar en qui hi ha darrere d’aquelles línies i colors.Sovint, la gent no es creu que és l’Eudald, una persona de 85anys, el responsable d’aquestes obres tan innovadores, quetrenquen motlles.

Viu una mica com el pintor de la famosa pel·lícula d’Amelie.Aquell aquarel·lista tenia la malaltia dels ossos de vidre i temiaperquè un dia se li trenquessin tots i ja no pogués pintar més;l’Eudald té una degeneració macular que l’impedeix veure-hiamb claredat i diu que cada vegada és pitjor, sent que eltemps, igual que la vista, se li consumeix i per això veu lanecessitat de pintar tant i tan ràpid. Però mirant la part positiva,això en certa manera el fa estar despert i actiu, sobretot actiu,durant les 6 hores diàries que dedica als seus quadres.

Joana Ariet Porta

El Perfil de...Eudald Serrasolses“La pintura s’haconvertit en la mevaobsessió”

JOANA ARIET

El pintor, que viu al carrerde Sòcrates, va dissenyarla capçalera de la mítica

revista Cavall Fort



25

cap a peus | març

Escena | Teatre? A Sant Andreu! | PER IRENE CAIxÀS I ESTER BUENO

Març, marçot, va al teatre tothom qui pot

El teatre a Sant Andreu arrencarà al Centre Cívic del 16 al 25 demarç amb Crits del més enllà d’Ivan F. Mula per la CompanyiaStrómboli. Amb l’aval del Cafè Teatre Llantiol, Strómboli

presenta un muntatge on els espectadors decidiran el final de l’obra,talment com els llibres juvenils d’hiperficció on els lectors escullenla seva pròpia aventura.

De moment al Centre Cultural als Catalanistes no hi fan teatre, toti que el dissabte 3 de març van fer una Festa Salsera Solidària, larecaptació de la qual es destinarà íntegrament a la comprad’aliments per a nens peruans. D’altra banda, el grup pròdig delsCatas, Teatre pels descosits, ha representat Els gegants de lamuntanya de Luigi Pirandello al Centre Cívic “La Barraca” de LaSagrera el 3 i 4 de març.

I aneu escalfant motors perquè de l’1 al 20 de maig hi haurà el Fica’tal saT! Per cert, aquest mes de març el saT! Està ben carregatd’espectacles: la Sant Andreu Jazz Band amb la direcció de Joan

Chamorro, l’humor de Zirocco de la Cia. Cascai, un monòleg dedansa-teatre-performance (In heaven)de la Cia. Jordi-Cortés-AltaRealitat; pel que fa a l’espectacle familiar hi haurà Sopa de pedresde la Cia. Teatre Nu i El rusc de la Melinda de la Cia. La Closca.

Un clàssic català de vigència ben actualL’HOSTAL DE LA GLÒRIA DE LA COMPANYIA FORAT SENSE FONS.A L’ATENEU DE SANT ANDREU, DEL 26 DE FEBRER AL 4 DE MARÇ

Quan es commemora el 50è aniversari de la mort del’escriptor Josep Maria de Sagarra, la Companyia deTeatre Forat Sense Fons presenta un dels seus textos

més actuals, L’hostal de la Glòria. Un ventall de personatgess’apleguen a un hostal de Ripoll: la Glòria (Montse Calix), lamestressa, una dona amb empenta que eclipsa el marit;l’Andreu (Xavier Juàrez), el marit dolgut; la Roser (MarionaGarcia), germana de la Glòria i amant de l’Andreu; la senyoraFlora (Maria Masllorens) i el senyor Ventós (Antonio Cano), unmatrimoni que passa per un mal moment –o no!; la Gertrudis(Gemma Pujol), una minyona a qui li agrada més escoltardarrere les portes que netejar sota els racons; l’Angeleta(Sandra Lloret) i en Rupit (Sebas Ocaña), la jovenalla de lacontrada; en Forcadell (Joan Urtasun), un jutge que abusa delseu poder; en Torelló (Edgar Reig), el desafortunat pretendentde la Roser i en Santaló (Xavier Tost) i Setpervuit (IsmaelHerrerías), parroquians amics del bon veure.

El text de Sagarra sap combinar la comèdia i el drama i els actors,potser amb un excés de precipitació en la paraula, saben mantenirl’atenció de l’espectador transitant per moments de tensió difícilsd’interpretar. L’autor català, lector i traductor dels clàssics,Shakespeare i Dante, domina les emocions humanes i ens mostraun triangle amorós, un entramat d’amor, d’enveja i de gelosies quela companyia Forat Sense Fons ens fa arribar amb generositat iamb moments de gran veritat.


26

Esports| Futbol, natació i waterpolo

Una nova peça en el trencaclosquesAcabada la primera volta, els equips ja lluiten per les aspiracions finals a la competició.La UE Sant Andreu segueix amb opcions reals de play-off

La UE Sant Andreu està patint un període d’adaptació alfutbol de la Segona Divisió català. Sembla paradoxal queun equip que porta tres anys seguits a la categoria de

bronze encara hagi de trobar la manera d’encaixar en aquesttrencaclosques format per unes peces grans i d’altres méspetites. L’equip quadribarrat ha passat de ser una de les pecesmés grans i vistoses del futbol de Segona B a ser-ne una forçadesapercebuda. Això no és cap misteri ni cap fetincomprensible ni complicat d’argumentar. Enguany, el SantAndreu ha patit canvis que han afectat a tots els òrgans delclub. El futbol, i sobretot el futbol més modest, també estàpatint els efectes de la crisi econòmica actual. Per això mateixtoca passar pàgina i deixar enrere els objectius de lestemporades anteriors. Ja a la segona volta de la competició,cal veure la situació actual de l’equip i adonar-se de lespossibilitats/probabilitats d’èxit reals.

Darrerament, els resultats positius deixen entreveure opcionsde millora a la classificació general. En aquesta competició, ladiferència entre el quart i el catorzè pot ser de només cincpunts. El marge d’error és mínim; així que la constància és un

valor imprescindible per a mantenir-se i augmentar posicions.

El web oficial de la UE Sant Andreu ha estrenat una novasecció per aquells aficionats més fidels i també pels méscuriosos: la secció d’història del club. Aquesta secció comptaamb fotografies i dades destacables de l’entitat. Més de centanys d’història explicats cronològicament en 14 etapesdiferenciades. Durant la recerca històrica per a l’el•laboracióde la nova secció destaca una trobada important. S’ha trobatuna de les fotografies més antigues de la pràctica del futbol aCatalunya i la més antiga coneguda d’un equip de futbol aSant Andreu de Palomar.

Xavi Jiménez, ex del Lleida, i actualment migcampista de laUE Sant Andreu ha signat un dels millors gols de latemporada. Al Narcis Sala, contra el Mallorca B va fer el gol dela victòria que permet als adreuencs manternir-se vius i ambopcions reals de play-off. El jugador de Santa Coloma vaaconseguir marcar un gol de xilena des de la frontal de l’àrea. retirar després de caure desplomat al terra del Narcís Sala.

Jordi Urtasun

La UESA esbrina quin va ser el1er equip de futbol del barriVa ser el Escocès Football Club el primerequip de futbol que va tenir Sant Andreu dePalomar, l’any 1900. Així ens ho hanrevel·lat l’equip de la secció d’història de laweb de la Unió Esportiva Sant Andreu,coordinada per l’historiador Jordi Petit, queva fer la troballa mentre revisava lesfotografies antigues de què disposa. Lafotografia que mostra la UESA a la sevaweb (www.uesasantandreu.cat) ha estatcedida amablement per Susannah MariaZillah Warner, néta australiana de GeorgeGirvan, un dels pioners del futbol aCatalunya. Girvan va ser jugador del FCEscocès fins el novembre de 1900, data enquè es va dissoldre. L’equip estava formatper treballadors escocesos de la Fabra iCoats. -Redacció


en el torneig (8-5), en el matx de quarts més igualat.

Les semifinals no van deixar lloc a la sopresa i els dos favoritsvan alçar-se amb la victòria per classificar-se per la final.L’Atlètic Barceloneta no va tenir problemes amb el Mataró (10-5) mentre que el Sabadell es desfeia del Terrassa (10-6) en underbi vallesà força vibrant. Finalment, la final entre l’AtlèticBarceloneta i el Sabadell va valer la competició per ella sola, jaque en una Pere Serrat on no hi cabia ni una agulla, i amb lescàmeres d’Esport3 i Teledeporte mostrant Sant Andreu a totl’estat, els dos equips van protagonitzar un partit èpic on elSabadell es va imposar per 10-11 a mig minut del final,codemnant els mariners al segon lloc per segon any seguit, jaque l’any passat, en el mateix escenari, tampoc van poder fer-se amb el títol, doblegats llavors pel Barcelona.A destacar, com sempre, la gran labor organitzativa del SantAndreu, posant tota la carn a l’olla i fent valer la incomparableexperiència en acollir events esportius de primer nivell ambl’èxit com a qualificació habitual.

JJ Aymerich

27

cap a peus | març

Sant Andreu acull la Copa del Rei de waterpoloPer tercer any consecutiu la piscina Pere Serrat del Club Natació Sant Andreu va acollir, amitjan febrer, la Copa del Rei de waterpolo.

Per tercer any consecutiu la piscina Pere Serrat del ClubNatació Sant Andreu va acollir, a mitjan febrer, la Copadel Rei de waterpolo. Aquest és un esdeveniment

singular ja que és l’únic moment de la temporada en què espoden veure competint a l’hora els millors equips de la LligaNacional de Divisió d’Honor. La participació va incloure els setmillors classificats al final de la primera volta del campionat,més el Sant Andreu, que hi participava com a organitzador,donada la seva irregular trajectòria aquesta temporada que elmanté, per ara, lluny de les places de privilegi.

Precisament el Sant Andreu no va tenir sort en el sorteig dequarts de final i es va veure emparellat amb el segonclassificat de la lliga i que acabaria essent el campió, elSabadell. L’equip només va poder plantar cara durant elprimer quart, i amb un joc més aviat escàs, els vallesans vanacabar-se imposant per 4-9. En la resta de compromisos dela primera eliminatòria el Mataró es va desfer del Montjuïc(9-4), l’Atlètic Barceloneta del Barcelona (10-6) i el Terrassava eliminar el Canoe de Madrid, únic represenant no català


Acan Major els nens s'havien fet grans. Havien crescut i esmiraven la vida diferent de quan eren canalla. Quedavenenrera les tardes de pa amb xocolata i d'avis seguint-los

amb la mirada. Ja eren lluny els dies de platja, de sol i perills,als estius, i els consells sobre qualsevol cosa. Feia temps quetot havia deixat de ser o blanc o negre i la realitat ara espintava amb tots els matissos del gris. Créixer estava sent unaexperiència formidable, amb tots els seus avantatges i tots elsseus inconvenients. Als nens els devia haver picat algunabèstia extranya, perquè a dins tenien el verí de l'art, de lacreació i de la Cultura, en majúscules. Hi havia qui els preniaper bojos, i qui no els feia massa cas. Tampoc faltava algunpensament fòbic dedicat a ells. Segons qui deia que aquelladèria seva de ballar, perquè havien consagrat la vida a ladansa, només podia ser cosa d'amanerats, desviats ipervertits. Pel seu propi bé, havien decidit no escoltar segonsquines veus.Amb el temps la seva dedicació al cos i almoviment havia anat convertint-se en exclusiva. Creixientambé com a artistes, i els seus projectes eren mésambiciosos. Però els mancava un lloc on assajar els seussomnis, un forn on coure els seus espectacles, un espai i un

entorn propicis per crear, per treballar i per sentir-se, depassada, que estaven fent alguna cosa més que suarsamarretes l'una darrera l'altra. Volien ser reconeguts, que nopas adorats ni adulats, necessitaven fer entendre que erenpicapedrers de la Cultura, en majúscules. I que estavencontribuint a escriure pàgines cèlebres de la petita història quevivien.Al poble feia temps que es demanava un espai, en elsentit ample de la paraula, com el que somiaven els germansMajor. Del poble, per al poble i des del poble. La gent trobavaa faltar un indret on la cultura no fos consum, on la creació nofos pautada des de d'un despatx, on es pogués tenir idees ifer-les créixer només sota la tutela del sentit comú, de l'esforçi del treball. De fet pensaven en una cosa tan rara que de fetno existia, o no existia exactament com la pensaven. Peròprecisament per això la volien veure néixer, per entre tots fer-la créixer tal i com l'havien estat imaginant des de feia tantsanys. Havia arribat el moment. Calia creure que era possible itornar a dir, una vegada més, que el poble era major d'edat ique sabia perfectament què li calia.

Andreu Giralthttp://endormiscat.blogspot.com

Majors d’edat

El casc antic no és suficient. Passejar pel barri i

ensopegar cada dues passes amb un “Salvem el

casc antic” fa goig i sembla un crit unànime difícil de

tombar, però ja fa anys que Sant Andreu té un altre cavall

de batalla per resoldre. Tan important és conservar el

passat, i més quan aquest n’és una empremta que

sempre hem dut per ensenya, com promocionar

adequadament el present.

Uns quants números enrere, en una de les reflexions que

compartia amb vosaltres, alertava del perill que suposava

quedar atrinxerat entre quatre flancs de proporcions i

conseqüències monstruoses com eren la Maquinista,

l’Heron City, la nova estació de la Sagrera i la gran zona

d’habitatges a la zona de les antigues casernes. Dos ja són

realitat fa temps, i un tercer arribarà perquè s’hi treballa

diàriament. Aquests punts de grans masses han anat

omplint l’extraradi de nous veïns i al mateix temps

descentralitzant el barri de l’activitat econòmica. El petit

comerç i l’oferta de serveis que han d’atreure i garantir uns

carrers amb vida han anat a la baixa, o s’han reemplaçat

per altres amb poca volada, sense cap gràcia ni originalitat.

No sóc comerciant i em puc fer el càrrec de la dificultat que

ha de suposar invertir en un negoci rendible i alhora

singular; o mantenir-lo, quan la facturació mes a mes no

cobreix ni despeses. Davant d’aquesta realitat, ¿la política

en matèria d’organització econòmica del nostre Ajuntament

hauria d’aprovar, per exemple, l’excessiva concentració de

forns en una mateixa vorera? És necessari que en tres-

cents metres hi hagi nou llocs on poder comprar el pa? I

allò que dèiem, ¿ és rendible per cadascun dels

establiments? Potser és que darrere d’això s’amaga

l’autèntica aposta urbanística del Pla General Metropolità

que ens farà diferents a la resta de districtes: en lloc d’eixos

cívics, tornar a una reordenació de carrers per gremis en

actiu, com a l’edat mitjana. Si és així, tampoc cal llençar a

terra l’arquitectura del nostre nucli, conservar la que tenim

li atorgarà a tot plegat més autenticitat.

LA REFLEXIO Salvem Sant AndreuPer Xavier Oliveres

EN CONTE

28


Del 29 de gener al 14 de febrer de 2012 hem viscut l’onadad’aire fred més important des del 1985. El fred durant 18 diesconsecutius, les mínimes sota zero i els tres dies que hem vistnevar (2, 5 i 12 de febrer) han estat els grans episodismeteorològics. El 5 de febrer vam enregistrar la mínimaabsoluta de l’observatori, amb -2,8ºC i a aquest valor li hem desumar 10 dies més de glaçada, amb un valor mínim de -4,5ºCla matinada del dia 5. La mitjana de màximes durant l’episodifred va arribar als 8,5ºC, uns 6ºC per sota la mitjana, i la mitjanade mínimes es quedà en 1,4ºC, uns 5ºC per sota del normal.

LA MÉTEOL’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

Variable meteorològica Valor observat DiaTªMàxima més baixa 4,8ºC 3TªMínima absoluta -2,8ºC 5TªMitjana màximes 8,5ºC -TªMitjana mínimes 1,4ºC -TªMitjana mensual 4,95ºC -

Dies de glaçada 3 -Dies de glaçada a terra 8 -

Dies de neu 3 -Dies de calamarsa 1 -Precipitació total 12,4mm -

Precipitació màxima (24h) 5,4mm 1

www.meteoclimatic.comwww.meteosantandreu.blogspot.comwww.lanostrameteo.com

HORITZONTALS1. Ho és aquell que ofereix l’anomenat crèdit directe i especulaamb els diners d’altri. 2. Paperet signat que pot ser en blanc, deviatge o descobert. Tancarà sense compassió rere una reixa. 3.Preposició de lloc. Desprèn toxines pels porus. Recordar ambemoció. 4. La peça de roba que donava ales al Superman. Infantà.Vell anglès. 5. Els laments corprenedors dels llops. Romània. Elprefix d’allò que era i ja no és. Símbol del Liti. 6. S’oposa al res.Contribuiran amb diners o dedicació a una causa col•lectiva. 7.La capa gasosa que envolta la Terra (al rev.) Universitat Catalanad’Estiu, a Prada de Conflent, per més dades. 8. La inquilina deles clavegueres. Conjunt de senyals que ben interpretades permetresseguir el camí de la bestiola. Sud.

LA XARXA DE MOTS Per Pere Massana

VERTICALS1. Musicalment parlant, interpretar una peça. 2. La legisladora de laCambra Alta. 3. Dos-cents romà. On s’hi guarda la bona confitura.4. Àustria. El clàssic conservant d’aliments. Nota musical. 5. Laparaula màgica dels esquiadors. Línies Aèries Escandinaves. 6.Enginyós dispositiu per tancar les portes (al rev.) Sensacióangoixant i morbosa. 7. Símbol de la Plata. Olor agradable. 8. Nomantiquat amb que s’anomenen els regidors en determinatsmunicipis com ara Lleida. Consonants. 9. Allò que no mereixcomentari. 10. El prefix grec de vida. Antic sobirà de Pèrsia.Consonant. 11. El lloc més antipàtic d’escombrar. Carrer francès.12. Guardaré silenci (al rev.) 13. Populars i nutritius peixos,segurament pescats per primera vegada a les costes de Sardenya.

29

cap a peus | març

SOLUCIONS Horitzontals. 1. Escanyapobres. 2 Xec. Engabiarà. 3. En. Sua. Evocar. 4. Capa. Parí. Old. 5. Udols. R. Ex. Li. 6. Tot. Aportaran, 7. aefsomtA. UCE.8. Rata. Rastre. S. Verticals. 1. Executar. 2. Senadora. 3. CC. Potet. 4. A. Sal. Fa. 5. Neu. SAS. 6. ynaP. Por. 7. Ag. Aroma. 8. Paer. RTS. 9. Obvietat. 10. Bio. Xa.R. 11. Racó. Rue. 12. èrallaC. Sardines.


Verònica GonzálezPublicitat

a la revista ‘De cap a peus’

93. 345 05 [email protected]




Documents

Març 2012 (número 570)