MASTER DE RECERCA CLÍNICA · tuberculosi o les malalties parasitàries. No és intenció del màster oferir una formació reglada i bàsica de la microbiologia clínica, raó per

MÀSTER DE RECERCA CLÍNICA, ESPECIALITAT MICROBIOLOGIA CLÍNICA Interuniversitari entre la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Curs 2015-2016 Coordinació: Dr. Julià Gonzàlez Martin. UB ([email protected]) Dr. Pere Coll Figa. UAB ([email protected]) PRESENTACIÓ Inici Competències Destinataris INFORMACIÓ GENERAL Requisits de accés Preinscripció i matrícula Horaris INFORMACIÓ ACADÈMICA Programa docent Treball de recerca Pla d’acció tutorial Directori de professorat Accés al contingut docent INFORMACIÓ ADICIONAL Beques i ajuts Comissió coordinadora Informació: [email protected]; [email protected] https://mastermrcmc.wordpress.com/ http:/www.ub.edu.medicina/masters/mrc/ http://www.ub.edu/medicina/masters/microbiologia/ PRESENTACIÓ Inici Els darrers anys la Microbiologia Clínica està experimentant un desenvolupament important degut a l’implementació de millores en les tècniques diagnòstiques tradicionals, a l’aplicació de mètodes de biologia molecular al diagnòstic i control de les infeccions i també per l’aparició i difusió de patògens emergents i re-emergents. Aquest

mailto:[email protected]




escenari porta a un primer nivell les possibilitats i aplicacions de la recerca en microbiologia. Hi ha una demanda creixent d’alumnes procedents de llicenciatures i graus relacionats amb les ciències de la salut i la biologia humana, que desitgen desenvolupar una carrera investigadora en aquest àmbit. Per això és necessari dominar diferents tècniques usades en la microbiologia clàssica i combinar-les amb tècniques moleculars, comunes a altres camps de la ciència. D’altra banda, s’han d’interpretar correctament i en el context de cada microorganisme i de les infeccions que causa o en la en pren part. Aquest màster vol canalitzar l’interès per aquesta formació i oferir les eines metodològiques i un entorn favorable per el desenvolupament de tesis doctorals en diferents aspectes de la microbiologia. Entre altres, s’insisteix en la quimioteràpia antimicrobiana, tant en l’acció com en els mecanismes de virulència i de defensa que tenen els microorganismes, en l’epidemiologia clàssica i molecular i en el diagnòstic de les infeccions comunitàries i nosocomials. També es considera important el coneixement metodològic de les tècniques microbiològiques i de biologia molecular, així com l`’estudi de les malalties infeccioses amb especificitats pròpies, com són la tuberculosi o les malalties parasitàries. No és intenció del màster oferir una formació reglada i bàsica de la microbiologia clínica, raó per la qual no es pot considerar com una especialització professional. El principal objectiu es donar eines bàsiques, però sòlides per a realitzar una tesi doctoral destacable en l’àmbit de la recerca dels microorganismes causants d’infeccions. Tenim la voluntat d’oferir un màster d’alta qualitat, amb continguts especialment adreçats a les àrees de coneixement en les que els professors del màster són experts reconeguts. El Màster de Microbiologia Clínica és un dels màster d’especialització del Màster de Recerca Clínica de la UB. El proper curs serà la quarta edició del màster. Hi participen els següents departament de la Universitat de Barcelona: Patologia i Terapèutica Experimental de la Facultat de Medicina (campus de salut Bellvitge), Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia de la Facultat de Medicina (campus Casanova-Hospital Clínic) i Microbiologia i Parasitologia Sanitàries de la Facultat de Farmàcia. Per la Universitat Autònoma de Barcelona participa el departament de Genètica i de Microbiologia de la Facultat de Medicina (campus Hospital de Sant Pau, campus Hospital Vall d’Hebron, campus Hospital Parc Taulí i Laboratori de Referència de Catalunya). Aquest és un màster amb voluntat interuniversitària i integradora. Des del curs 2014-15 és plenament un màster interuniversitari, amb una participació equivalent de la UB i la UAB en la docència i en la coordinació, després d’haver estat en els dos cursos previs un màster de la UB amb participació de la UAB. En menor proporció també participa la UPF. Objectius 1. Proporcionar formació bàsica en aspectes rellevants de la recerca en Microbiologia

Clínica. 2. Fomentar l’esperit analític per desenvolupar habilitats en la recerca biomèdica. 3. Introduir als alumnes en la recerca a través del desenvolupament d’un treball. 4. Esser la base per desenvolupar una tesi doctoral. 5. Assolir els 60 crèdits necessaris per l’admissió en programes de doctorat. Competències En finalitzar el màster, els alumnes hauran aconseguit les següents competències: Generals:

CG1: Incorporar les eines necessàries per un adequat desenvolupament professional en l’àmbit de la recerca clínica, aglutinant elements de recerca bàsica i translacional. CG2: Treballar en equips interdisciplinaris, col·laborar amb altres investigadors, liderar i interaccionar amb altres especialitats de les ciències sanitàries. CG3: Aplicar i transferir el pensament analític crític, lògic i creatiu en l’aproximació al mètode científic, amb pressa de decisions i formulació de judicis reflexius i ètics. CG4: Conèixer i interpretar les noves tecnologies diagnòstiques i terapèutiques, així com la seva oportunitat d’aplicació a la investigació sanitària. CG5: Aplicar les principals eines de recerca disponibles en un centre d’investigació sanitària. CG6: Utilitzar les tecnologies d’informació i comunicació. Obtenir i interpretar de manera crítica la informació biomèdica obtinguda en bases de dades i altres fonts. CG7: Dissenyar i elaborar un projecte de recerca en ciències de la salut. CG8: Obtenir i comunicar els coneixements i resultats científics a audiències tant expertes com del públic general. CG9: Reconèixer i aplicar els procediments i mecanismes necessaris per transferir els avenços tecnològics i científics a la medicina clínica. CG10: Analitzar de forma crítica i aplicar les innovacions tecnològiques en l’àmbit de la salut sobre la base de la seva efectivitat i cost. Específiques: CE1: Conèixer els principals microorganismes responsables d’infeccions en els humans CE2: Aplicar les eines i metodologies que permetin aportar noves evidències que ajudin a resoldre problemes pròpies de les malalties infeccioses. CE3: Aplicar els tipus i manera d’obtenir les mostres per un òptim rendiment de les proves diagnòstiques microbiològiques. CE4: Executar les tècniques moleculars aplicades al diagnòstic de les infeccions. CE5: Realitzar la detecció d’antígens i anticossos mitjançant tècniques immunològiques. CE6: Conèixer els diferents mitjans de cultiu dels microorganismes, aplicats al diagnòstic de les infeccions. CE7: Integrar els elements que permetin una correcta interpretació sindròmica de les proves microbiològiques. CE8: Conèixer el context clínic en que s’apliquen les proves diagnòstiques, així com la seva sensibilitat i especificitat. CE9: Conèixer els mètodes microbiològics de diagnòstic ràpid. CE10: Interpretar els mètodes de diagnòstic ràpid, d’acord al context clínic, epidemiològic i geogràfic. CE11: Conèixer els mecanismes de patogenicitat i virulència dels microorganismes. CE12: Adquirir i aplicar els darrers coneixements relacionats amb l’etiologia i vigilància microbiològica de les infeccions. CE13: Aplicar els mecanismes d’acció i resistència dels antimicrobians. CE14: Establir la importància i transmissió de la resistència als antimicrobians. CE15: Conèixer les tècniques de laboratori per estudiar les poblacions bacterianes resistents i les mesures de control pertinents. CE16: Establir l’etiologia, diagnòstic i control microbiològic de l’evolució de les infeccions en immunodeprimits. CE17: Analitzar els aspectes més rellevants en el diagnòstic microbiològic i maneig de la tuberculosi i altres infeccions per micobacteris. CE18: Conèixer la distribució de les malalties parasitàries i els canvis observats amb el canvi climàtic i els moviments migratoris. CE19: Dur a terme els principals mètodes diagnòstics de les malalties parasitàries. CE20: Dissenyar i executar projectes de recerca en microbiologia. Destinataris

El màster està dirigit a alumnes que desitgin realitzar una tesi doctoral en l’àmbit temàtic de la microbiologia clínica i que posseeixin una llicenciatura o graus universitaris en: Biologia Biomedicina Bioquímica Biotecnologia Ciències Biomèdiques Farmàcia Medicina Microbiologia Altres ciències de la salut afins. INFORMACIÓ GENERAL Requisits d’accés Els aspirants posseïdors d’una titulació d’accés seran valorats d’acord amb els següents criteris: Curriculum vitae acadèmic i també d’investigació, si en tenen. Nota mitjana d’expedient acadèmic. Experiència prèvia en microbiologia o en activitats relacionades Nivell de coneixement de la llengua anglesa. Cal com a mínim un nivell adequat de comprensió lectora. Si es considerés oportú, la direcció del màster podria requerir una entrevista amb els aspirants. Els aspirants rebran comunicació personalitzada amb el resultat de l’avaluació de la preinscripció. L’adscripció definitiva com alumnes del màster es farà en completar la matrícula en el període establert per la universitat. Preinscripció i matrícula Preinscripció: Els alumnes sol·licitaran la preinscripció de manera electrònica a través del web del Màster de Recerca Clínica. Els alumnes inscrits enviaran el curriculum vitae i l’expedient acadèmic per ser avaluats. El procés de selecció es farà d’acord al grau d’acompliment dels requisits. La secretaria del màster comunicarà la resolució als alumnes. En cas necessari es farà una entrevista. Matriculació: Els alumnes admesos formalitzaran la matrícula de manera electrònica. El pagament inclou el material docent. Matriculació modular. El preu oficial és establert pel govern de la Generalitat. Per aquest curs encara no s¡ha establert el preu. Com a orientació, pel curs 2014-15 ha estat 46,50 euros per crèdit. Pels alumnes de nacionalitat no comunitària i sense residència les taxes varen ser de 82 €/crèdit. Cal sol·licitar informació directament a la Secretaria de la Facultat de Medicina (tel. +34 934035252; +34 934035251; +34 934035250; [email protected]; [email protected]) Títol de Màster:



Per a l’obtenció del títol s’haurà d’acreditar una assistència mínima del 80%, una valoració positiva de la participació i la presentació d’un treball final de màster. El requisit d’assistència pot ser superior al 80% d’acord al criteri del coordinador de cada assignatura. En tot cas s’indicarà en iniciar-se cada assignatura i també en el pla docent. Alumnes admesos: Amb l’objectiu d’informació i d’acord amb el sistema de garantia de qualitat de la Universitat de Barcelona, a continuació es pot veure la relació d’alumnes admesos en el present curs Documentació necessària: S’han d’enviar per correu postal o lliurar personalment a la secretaria del màster, els següents documents abans de formalitzar la matriculació (se’n pot avançar una còpia per correu electrònic, tot i que caldrà la copia en paper): Alumnes amb títol espanyol o de la UE:

Fotocòpia del document nacional d’identitat o passaport

Dues fotografies en color, mida passaport

Fotocòpia compulsada del títol universitari

Curriculum vitae Alumnes amb titulació estrangera homologada: (Veure procés d’homologació)

Fotocòpia del passaport


Fotocòpia compulsada del títol universitari

Document acreditatiu de l’homologació Curriculum vitae

Alumnes amb titulació estrangera NO homologada:

Fotocòpia del passaport


Sol·licitud al Rector, per a que autoritzi la matriculació

Còpia autentificada (legalitzada i traduïda) del títol universitari.

Còpia autentificada (legalitzada i traduïda) del certificat de les matèries cursades.

Curriculum vitae Horaris Horari: Les assignatures obligatòries del Màster de Recerca Clínica començaran el 9 d’octubre de 2015. S’avisarà de l’horari exacte més endavant. Generalment es faran els divendres en horari de mati i tarda, durant els mesos d’octubre a gener o febrer. L’horari exacte estarà disponible a la web del Màster de Recerca Clínica

(http://www.ub.edu/medicina/masters/mrc/). Les classes presencials de l’especialitat de màster Microbiologia Clínica, incloent teòriques, pràctiques i seminaris, es faran de dilluns a dijous de les 16 i les 20h. L’assistència és obligatòria. Una de les assignatures que es realitza al campus de Bellvitge, Infeccions per microorganismes amb resistència a múltiples antibiòtics. Vigilància, estudis moleculars i control de brots hospitalaris, es farà en l’horari de 15h a 19h L’especialitat de Microbiologia Clínica començarà el dia 29 de setembre de 2015. Vegeu en l’apartat de programa docent la distribució de les diferents assignatures en el temps al llar del curs.

Les tutories personalitzades es faran en horaris convinguts. Idioma: Si ha alumnes no residents a Catalunya les classes es faran en castellà. Si tots són residents a Catalunya es faran en català o castellà, d’acord a la llengua de cada professor/a. Alguns temes de les assignatures es podrien impartir en anglès, tot i que no superarien el 10% de les matèries. La pràctica totalitat de la bibliografia recomanada estarà en anglès i també una part de les presentacions ppt de les classes, pel que es considera necessari un nivell adequat de comprensió escrita. Lloc d’impartició: Les assignatures obligatòries del Màster de Recerca Clínica, comuns a totes les especialitats de màster, s’impartiran a la Facultat de Medicina, campus Casanova-Clínic. Les assignatures pròpies del Màster de Microbiologia Clínica s’impartiran en 4 unitats docents:

Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, campus Casanova-Clínic (C/. Casanova 143; 08036 Barcelona): 4 de les 11 assignatures

Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, campus Bellvitge (Ctra. Feixa Llarga, 08907 L’Hospitalet de Llobregat): 3 de les 11 assignatures

Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, Unitat Docent de Sant Pau (C/ Sant Antoni Maria Claret, 167, 08025 Barcelona): 2 de les 11 assignatures.

Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, Unitat Docent de Vall d’Hebron (Passeig Vall d’Hebron, 119-129, 08035 Barcelona): 2 de les 11 assignatures.

En cap cas coincidiran assignatures en més d’una unitat docent durant el mateix dia. INFORMACIÓ ACADÈMICA El Màster de Recerca Clínica està estructurat en tres blocs: 1. Bloc comú obligatori: assignatures obligatòries comunes a totes les especialitats del màster: tres assignatures de 6 crèdits (18 crèdits total) que es faran els divendres en horari de matí i tarda (veure calendari en la web del màster de recerca clínica http:/www.ub.edu.medicina/masters/mrc/) Existeix una quarta assignatura obligatòria per a tots els alumnes, de 3 crèdits de durada. També es desenvoluparà en horari de divendres. 2. Assignatures optatives pròpies de l’especialitat de màster: Aquest és el bloc pròpiament específic de Microbiologia Clínica. Els alumnes han de acomplir 21 crèdits. S’ofereixen 11 assignatures de 3 crèdits de les que n’han de triat 7. Tres de les assignatures són obligatòries pels alumnes de l’especialitat. Les quatre restants que cada alumne ha de cursar, s’escolliran entre 8 assignatures possibles. Abans de formalitzar la matrícula els alumnes hauran d’acordar amb el coordinadors del màster les assignatures triades. Les assignatures de l’especialitat de màster es faran de manera lineal, sense coincidir en el temps, per permetre una tria sense cap limitació. Per aquest motiu, el calendari de classes serà diferent per a cada alumne, segons les assignatures triades.

3. Treball de fi de màster: Es un treball de recerca que l’alumne haurà de fer personalment en un període aproximat de 4-5 mesos (18 crèdits). Preferentment ha de començar i acabar durant el curs acadèmic i s’haurà de presentar en forma de memòria escrita i defensar davant d’un tribunal de màster durant la segona quinzena de juny. Aquest tribunal està format per tres professors del màster, anomenats entre els que no dirigeixen treballs durant aquest curs. Programa docent Matèries Obligatòries (s’han de cursar els 21 crèdits ECTS)

Assignatura Crèdits ECTS

Coordinador Lloc

Medicina de sistemes 6 Dr. Josep Roca Facultat Medicina UB. Campus Clínic

Eines i metodologia en investigació

6 Dr. José M. Nicolás Facultat Medicina UB. Campus Clínic

Instruments de disseny i anàlisi en investigació

6 Dr. Carlos Ascaso Facultat Medicina UB. Campus Clínic

Bioètica aplicada i marc legal en la investigació clínica*

3 A determinar Facultat Medicina UB. Campus Casanova-Clínic

* assignatura que s’ofereix en el bloc de les pròpies de cada especialitat, tot i que és obligada per a tots els alumnes del MRC Matèries Optatives (s’han de cursar 21 crèdits ECTS) Pròpies del Màster de Microbiologia Clínica

Assignatura Crèdits ECTS

Coordinador Lloc

Principals microorganismes responsables d’infecció en l’home

3 Dr. Ferran Sánchez i Dra. Mª Gema Codina

Facultat Medicina UAB. Campus Vall d’Hebron

Mètodes de diagnòstic microbiològic de les malalties infeccioses (I). Mètodes fenotípics

3 Dra. Míriam Álvarez i Dra. Antònia Andreu

Facultat Medicina UB. Campus Casanova-Clínic

Mètodes de diagnòstic microbiològic de les malalties infeccioses (II). Mètodes genotípics

3 Dr. Ferran Navarro i Dr. Josep Costa

Facultat de Medicina UAB. Campus Sant Pau

Quimioteràpia antimicrobiana y disseny de nous antimicrobians

3 Dr. Jordi Vila i Dra. Nieves Larrosa

Faculta Medicina UB. Campus Casanova-Clínic

Diagnòstic sindròmic de les malalties infeccioses

3 Dr. Pere Coll i Dr. Julià Gonzàlez

Facultat de Medicina UAB. Campus Sant Pau

Infeccions per microorganismes amb resistència a múltiples antibiòtics. Vigilància, estudis moleculars i control de brots hospitalaris

3 Dra. Mª Ángeles Domínguez i Dra. Beatriz Mirelis

Facultat de Medicina UB. Campus Bellvitge

Vigilància microbiològica de les malalties infeccioses

3 Dr. Tomàs Fumarola i Dra. Rosa Bartolomé

Facultat Medicina UAB. Campus Vall d’Hebron

Diagnòstic de les infeccions en immunosuprimits

3 Dra. Mª Àngeles Marcos i Dra. Núria Rabella


La tuberculosi i altres infeccions micobacterianes. Èxits i reptes del segle XXI

3 Dr. Fernando Alcaide i Dra. Teresa Tórtola


Les malalties parasitàries en un mon canviant

3 Dra. Montserrat Gállego i Dra. Carme Muñoz


Patgenicitat i antibiosi. Aproximació nanotecnològica

3 Dr. Miquel Viñas i Dra. Teresa Vinuesa


Entre les assignatures pròpies de l’especialitat de Màster en Microbiologia Clínica, les següents son d’elecció obligada:

- Quimioteràpia antimicrobiana y disseny de nous antimicrobians

- Mètodes de diagnòstic microbiològic de les malalties infeccioses (I). Mètodes

fenotípics

- Mètodes de diagnòstic microbiològic de les malalties infeccioses (II). Mètodes

genotípics

Calendari del Màster Assignatures obligatòries a totes les especialitats (Horari pendent de concretar. Es faran en divendres, en horari de mati i tarda, durant els mesos d’octubre a febrer. La major part de les classes d’eines i metodologia en investigació i de medicina de sistemes es fan en dual, permetent presència física o classes gravades). Medicina de sistemes s’imparteix íntegrament en anglès i eines i metodologia en investigació en part.

data Horari Assignatura Eines i metodologia en investigació














Medicina de sistemes











Bioètica aplicada i marc legal en la investigació clínica

Assignatures de Microbiologia Clínica Les assignatures seran presencials.

Assignatura Horari Lloc Presentació especialitat i dels treballs de màster

13-14 octubre 2015


Principals microorganismes responsables d’infeccions en l’home

28 setembre-1 octubre / 5-8 octubre

Facultat de Medicina UAB. Campus Vall d’Hebron

Mètodes de diagnòstic microbiològic de les infeccions (I). Mètodes fenotípics

19-22 octubre / 26-29 octubre


Mètodes de diagnòstic microbiològic de les infeccions (II). Mètodes genotípics

2-5 novembre / 9-12 novembre

Facultat Medicina UAB. Campus Sant Pau

Quimioteràpia antimicrobiana i disseny de nous antimicrobians

16-19 novembre / 23-26 novembre


Diagnòstic sindròmic de les malalties infeccioses

30 novembre-3 desembre /9-10 desembre/14-15 desem

Facultat Medicina UB. Campus Sant Pau

Sessió sortides

16 desembre


Comodí

17 desembre 2015 / 7 gener 2016

Infeccions per microorganismes amb resistència a múltiples antibiòtics. Vigilància, estudis

11-14 gener/ 18-21 gener


moleculars i control de brots hospitalaris Vigilància microbiològica de les malalties infeccioses

25-28 gener / 1-4 febrer

Facultat de Medicina UAB. Campus Vall d’Hebron

Les malalties parasitàries en un mon canviant

8-11 febrer/15-18 febrer


Diagnòstic de les infeccions en immunosuprimits

22-25 febrer / 29 feb-3 març


La tuberculosi i altres infeccions micobacterianes. Èxits i reptes del segle XXI

4-7 abril/11-14 abril


Patogenicitat i antibiosis: aproximació nanotecnològica

7-10 març/14-17 març


A determinar. Serà en divendres


Continguts de les assignatures(*) Mètodes de diagnòstic microbiològic de les malalties infeccioses (I). Mètodes fenotípics. T1. Conceptes estadístics: Sensibilitat, especificitat i valors predictius de les proves T2. Examen Microscòpic: Tincions, examen en frec, sediment d’orina, tècniques de concentració de femtes, etc T3. Cultiu de bacteris, fongs i virus: Medis, atmosferes, quantificació i semiquantificació, microcultius, cultius cel·lulars, etc. T4. Identificació de microorganismes: identificacions morfològiques, metabòliques, per espectrometria de masses. Manual i automatitzada. Bases de dades d’identificació fenotípica. Correlació fenotip versus genotip. T5. Estudis de sensibilitat i interpretació: Manuals i automatitzats. Disc difusió, micro i macrodilució. E-Test. CMI, CMB, corbes de letalitat. Aplicacions a bacteris, fongs i virus. T6. Detecció d’antigen: aglutinació làtex, immunocromatografia, immunofluorescència, ELISA, etc. T7. Serologia: aglutinació, immunofluorescència, ELISA. Mètodes manuals i automatitzats, mètodes confirmatoris (WB, RIBA). Avidesa. T8. Diagnòstic d’infeccions congènites. T9. Controls poblacions i de prevalença. Control de vacunacions. T10. Exploració de la immunitat cel·lular: intradermoreaccions. Detecció de producció d’interferó gamma. S1. Exposició de temes metodològics per part dels alumnes. P1. Visió microscòpica i cultiu P2. Microscopia de paràsits P3. Lectura cultiu i antibiograma P4. Interpretació antibiograma P5. Serologia i detecció d’antigen I P6. Serologia i detecció d’antigen II P7. Identificació amb Maldi-TOF

Mètodes de diagnòstic microbiològic de les malalties infeccioses (II). Mètodes genotípics T1. El laboratori de microbiologia en la orientació terapèutica inicial: contextualització de les tècniques moleculars aplicades al diagnòstic. T2. Tècniques d’amplificació genòmica aplicades al diagnòstic microbiològic: principis bàsics de l’amplificació i de la PCR. T3. Tècniques d’hibridació aplicades als diagnòstic microbiològic: concepte i variants de la hibridació molecular. T4. Quantificació gènica per el seguiment de les infeccions: mètodes i utilitat T5. Tècniques de seqüenciació aplicades al diagnòstic microbiològic: mètodes i anàlisi. T6. Presència o absència de gens. Detecció de variacions genòmiques. T7. Tècniques d’estudi del material extracromosòmic i elements mòbils: plasmidis, seqüències d’inserció, transposons i integrons. T8. Tècniques moleculars d’estudi de mecanismes de resistència als antimicrobians. T9. Epidemiologia molecular. Concepte i tècniques. T10. Filogènia i evolució microbiana P1: Pràctiques de laboratori informàtic. Interpretació de seqüències. P2. Pràctica de laboratori: Diagnòstic per PCR convencional y digestió enzimàtica (I) P3. Pràctica de laboratori: Diagnòstic per PCR convencional y digestió enzimàtica (II) S1: Cas pràctic. Estudi de la difusió de gens de resistència. Quimioteràpia antimicrobiana i disseny de nous antimicrobians T1. Passat, present i futur de la quimioteràpia antibacteriana

T2. Mecanismes d’acció dels agents antibacterians T3. Farmacocinètica i farmacodinàmica dels agents antibacterians. T4. Mecanismes de resistència a antibiòtics que actuen en la síntesi d’àcids nuclèics (quinolones, sulfamides, trimetroprim, rifampicina i metronidazol) Elements genètics mòbils T5. Mecanismes de resistència als aminoglicòsids, cloramfenicol i tetraciclines T6. Mecanismes de resistència als betalactàmics T7. Mecanismes de resistència als glucopèptids T8. Mecanismes de resistència a macròlids, lincosamines, estreptogramines, cetòlids i oxazolidinones T9. Mecanismes de resistència a la polimixina i la daptomicina T10. Mecanismes d’acció i resistència als antivírics T11. Mecanismes d’acció i resistència als antimicobacterians T12. Mecanismes d’acció i resistència als antiprotozoaris T13. Mecanismes d’acció i resistència als antifúngics T14, Lectura interpretada del antibiograma antibacterià T15. Relació entre resistència i virulència T16. Bioinformàtica aplicada a la resistència als antibiòtics T17. Disseny de nous antimicrobians

Diagnòstic sindròmic de les malalties infeccioses L’esquema de la majoria dels temes és: concepte, manifestacions clíniques clau, mostres adients i obtenció, aplicació de les tècniques diagnòstiques i interpretació d’acord al context clínic. T1. Les malalties infeccioses per mecanisme invasiu T2. Tipus de mostres. Tècniques de recollida. Emmagatzematge i transport

T3. Infeccions urinàries T4. Malalties de transmissió sexual. T5. Enteritis T6. Infeccions del sistema nerviós T7. Infeccions respiratòries T8. Infeccions piogèniques i necrotitzants T9. Septicèmia. Endocarditis i infeccions intravasculars T10. Hepatitis T11. SIDA T12. Infeccions nosocomials S1. Infecció urinària S2. Malaltia de transmissió sexual S3. Enteritis S4. Infecció del SNC S5. Infecció respiratòria S6. Infecció piogènica o necrotitzant S7. Bacterièmia associada a catèter venós central S8. Hepatitis S9. Infecció per VIH Infeccions per microorganismes amb resistència a múltiples antibiòtics. Vigilància, estudis moleculars i control de brots hospitalaris T1. Epidemiologia de les malalties infeccioses T2. Infeccions associades a cures sanitàries T3. Resistències microbianes als hospitals. Conjunt de mesures per a millorar l’ús dels antibiòtics T4. Epidemiologia molecular microbiana T5. Caracterització de la malaltia pneumocòccica T6. Avaluació de la teràpia antibiòtica mitjançant l’ús de models animals T7. Producció de biofilms bacterians P1. Fonament dels medis de cultiu selectius per microorganismes resistents P2. Detecció fenotípica i genotípica de determinants de resistència P3. Interpretació dels resultats de tècniques de tipificació molecular de microorganismes S1. Staphyloccus aureus resistent a meticil·lina S2. Pseudomonas aeruginosa S3. Acinetobacter baumannii S4. Enterobacteris productors de betalactamases d’espextre extès. Vigilància microbiològica de les malalties infeccioses T1. Introducció a la vigilància microbiològica de les malalties infeccioses. Les xarxes nacionals i internacionals de vigilància. El model de la grip. T2. Estratègia actual i aplicacions vigilància infeccions víriques. Hepatitis A i B. Xarampió. Rubèola, Parotiditis, Arbovirus. T3. Estratègia actual i aplicacions vigilància infeccions respiratòries. Pneumònia pneumocòccica, Legionel·losi i tuberculosi. T4. Estratègia actual i aplicacions vigilància infeccions transmissió sexual T5. Estratègia actual i aplicacions vigilància infecció meningocòccica i altres infeccions del SNC T6. Estratègia actual i aplicacions de la vigilància de les infeccions víriques importades T7. Estratègia actual i aplicacions de la vigilància de les infeccions gastrointestinals T8. Estratègia actual i aplicacions de la vigilància de les infeccions parasitàries

S1: seminaris de discussió d’articles per part dels alumnes (dividits en grups) Les malalties parasitàries en un mon canviant T1. Epidemiologia i distribució de les malalties parasitàries T2. Aplicació de les eines del sistema d’informació geogràfica a l’estudi de les parasitosis T3. Peculiaritats dels mètodes de diagnòstic de les malalties parasitàries (I). Paràsits intestinals T4. Peculiaritats dels mètodes de diagnòstic de les malalties parasitàries (II). Paràsits hemotisulars T5. Peculiaritats dels mètodes de diagnòstic de les malalties parasitàries (III). Paràsits d’altres localitzacions T6. Aplicació dels mètodes de diagnòstic immunològic a les malalties parasitàries T7. Actualització sobre el tractament de les malalties parasitàries T8. Control i profilaxi de les malalties parasitàries P1. Internet i el mon virtual i la seva aplicació al coneixement de la parasitologia S1-S10: discussió de casos clínics i seminaris pràctics. Diagnòstic de les infeccions en pacients immunodeprimits T1. Infeccions en el pacient amb immunodepressió T2. Aspectes immunològics diferencials dels pacients immunodeprimits T3. Actualització de les infeccions més freqüents en el pacient trasplantat d’òrgan sòlid T4. Infeccions en el pacient hematològic T5. Actualització de les infeccions més freqüents dels pacients VIH+ T6. Diagnòstic virològic de la infecció per VIH T7. Infecció fúngica en el pacient transplantat T8. Infeccions víriques en el pacient immunodeprimit, aspectes diferencials T9. Infeccions per virus herpes (CMV, VEB, virus herpes 6,7 i 8) T10. Infeccions per poliomavirus T11. Infecció pulmonar en el pacient immunodeprimit T12. Resistència de CMV als antivirals, un problema emergent? T13. Resistències en VIH: un repte en el maneig clínic dels pacients amb infecció per VIH. T14. Resistència als antibiòtics T15. Infeccions de transmissió sexual en el pacient infectat per VIH T16. Principals interaccions que afecten al tractament antiretroviral i immunosupressor en el pacient immunodeprimit T17. Infecció nosocomial i pacients immunodeprimits T18. Infeccions transmeses per donants. Contraindicacions pel transplantament i mesures preventives. S1. Diagnòstic de la pneumònia en el pacient immunodeprimit S2. Micobacteris i infecció per VIH S3. Optimització en el diagnòstic de la sèpsia en el pacient immunodeprimit S4. Diagnòstic i tractament del pacient infectat per VIH en un servei d’urgències S5. Envelliment en el pacient VIH S7. Pacient immunodeprimit amb diarrea. P1. Avenços en el diagnòstic microbiològic de la infecció fúngica P2. Noves eines en el diagnòstic virològic

Avanços en el diagnòstic microbiològic i tractament de la tuberculosi i altres infeccions micobacterianes T1. Presentació i història. Epidemiologia i situació actual de la tuberculosi i els micobacteris ambientals o no tuberculosos T2. Aspectes microbiològics fonamentals de M. tuberculosis i del gènere Mycobacterium. T3. Revisió actualitzada de la patogènia de la tuberculosi: infecció, latència i malaltia T4. Nous reptes en el diagnòstic clínic de les infeccions micobacterianes T5. Diagnòstic de la infecció tuberculosa: prova de la tuberculina i detecció de la producció de gamma-interferó (IGRA) T6. Nous marcadors i antígens en el diagnòstic de la infecció tuberculosa T7. Nous mètodes d’identificació i detecció directa de micobacteris T8. Nous reptes en el diagnòstic de la malaltia tuberculosa T9. Bases del tractament actual de la malaltia i infecció tuberculosa T10. Aparició de resistències (MDR i XDR) i la seva distribució. Detecció i caracterització de mecanismes de resistència T11. Estudis de sensibilitat als antimicrobians i tractament de les micobacteriosis T12. Nous fàrmacs antimicobacterians. Perspectives de desenvolupament T13. Epidemiologia molecular de la tuberculosi. Interpretació de mètodes, caracterització de clústers i us de bases de dades. T14. Paper de l’epidemiologia molecular en el control de la tuberculosi. Descripció i tipificació de llinatges geogràfics de M. tuberculosis T15. Vacunació de tuberculosis. Passat, present i futur T16. Tuberculosi: programes de cooperació internacional. Mecanismes de patogenicitat i antibiosis. Aproximació nanotecnològica T1. Introducció a les nanotecnologies. La microscopia d’efecte túnel i la microscopia de força atòmica. Single cell/single molecule. La microbiologia d’individus. T2. El biofilm com a mecanisme de virulència i mecanisme de resistència T3. Les porines: estructura, funció, exportació. El paper de la membrana externa com a mecanisme de resistència T4. Reconstitució de porines en bicapes lipídiques negres T5. La mesura dels canals transmembrana T6. Antibiòtic SLN (solid lipid nanoparticles) i antibiòtic NLC (naostructured lipid carriers) com a estratègies per incrementar la penetració d’antibiòtics T7. Enzybiotics P1 El biofilm com a mecanisme de virulència i mecanisme de resistència P2. visualització per AFM de biofilm bacterià P3. Purificació de la membrana externa P4. Separació de porines P5. Reconstitució de porines en bicapes lipídiques negres P6. La mesura dels canals transmembrana P7. Antibiòtic SLN (solid lipid nanoparticles) i antibiòtic NLC (naostructured lipid carriers) com a estratègies per incrementar la penetració d’antibiòtics P8. Enzybiotics Bioètica aplicada i marc legal en la investigació clínica T1. Principis de la bioètica: autonomia, beneficència, no maleficència, justícia. T2. Confidencialitat. T3. Models de relació sanitària. T4. Dret d’informació sanitària i presa de decisions.

T5. Voluntats anticipades o instruccions prèvies. T6. Futilitat. T7. Limitació d’esforç terapèutic. T8. Política de visites en les unitats de cures intensives. T9. Aspectes ètics en la investigació en el malalt. T10. Comitès d’ètica assistencial. T11. Consideracions ètiques en els projectes d’investigació T12. Ordenament jurídic espanyol. T13. Declaració de drets humans. T14. Drets i obligacions dels pacients en matèria d’informació i documentació clínica. T15. Influència de les decisions judicials en el dret i la seva evolució: casos Nancy Cruzan, Karen Quinlan, etc. T16. L’objecció de consciència del professional sanitari. T17. Marc legal dels projectes d’investigació

(*) Aquest és un programa provisional. Podria haver-hi algunes variacions en els continguts. Els continguts

marcats amb T són classes teòriques. Els marcats amb S són seminaris i els marcats amb P són pràctiques. Els continguts anunciats poden ser de 1h o de varies. En general les pràctiques i seminaris solen ser de 2 o més hores. Els seminaris poden ser participatius, professors i alumnes, o impartits directament per alumnes. Mètode d’avaluació: En el procés d’avaluació de les assignatures optatives específiques del Màster de microbiologia Clínica, podran intervenir en diferent proporció els següents elements: assistència, realització de treballs, preparació de temes, desenvolupament i resolució de casos, informe de pràctiques, exàmens presencials, avaluacions "on line", entre d'altres. La ponderació de cada element correspon als coordinadors de cada assignatura i serà comunicat quan s’iniciï cada assignatura. Per obtenir el títol de màster serà necessari obtenir almenys el 50% de la puntuació final de cada assignatura, així com del treball de recerca. TREBALL DE RECERCA DE FI DE MÀSTER Es tracta d’un treball inèdit i personal de l’alumne, sota la tutela i direcció d’un professor. El director supervisarà el treball i proporcionarà els mitjans i instal·lacions adequades, així com l’assessorament que requereixi l’alumne. Els treballs es desenvoluparan en les instal·lacions de les unitats docents i de recerca on els professors del màster desenvolupen la seva activitat hospitalària i/o universitària, per tant no serà necessari que els alumnes trobin on realitzar el treball. Durant el primer trimestre, els dies 13 i 14 d’octubre, es dedicaran unes sessions per exposar les propostes de treball de màster, relacionats amb les línies de recerca pròpia dels professors del màster o també d’altres investigadors no professors. Els alumnes faran una preselecció d’acord a les seves preferències. L’adjudicació dels treballs es farà d’acord a la selecció dels alumnes i seguint l’ordre que estableixi la seva nota mitja d’expedient acadèmic. Els alumnes que tinguin una vinculació prèvia amb el grup de recerca podran ser proposats directament pel director del treball. Els alumnes podran proposar un treball de recerca i un lloc per desenvolupar diferent dels indicats pel màster. Les raons per a aquesta opció hauran d’estar justificades, per exemple, ser el lloc escollit per a realitzar la tesi doctoral. En qualsevol cas haurà de ser valorat i autoritzat per la comissió coordinadora del màster.

Els treballs de recerca s’iniciaran en el segon trimestre i han d’haver finalitzat en la darrera part del tercer trimestre per a ser defensats durant la segona quinzena de juny. La defensa serà oral davant d’un tribunal de tres professors anomenat pel comitè de direcció del màster. L’horari i la dedicació de l’alumne al treball de recerca els ha de marcar el director del projecte. Un professor del màster actuarà com a tutor dels alumnes al llarg del treball de màster, per aspectes no tècnics. En la taula següent es mencionen alguns dels treballs experimentals realitzats en els dos cursos previs:

Titol Alumne Tutor/s (Prof.) Curs

Estudi de l’activitat antimicrobiana de noves formulacions per el tractament de les infeccions causades per Pseudomonas aeruginosa en malalts de fibrosi quística

Eulàlia Sans Miquel Viñas i Teresa Vinuesa (Fac. Medicina UB-campus Bellvitge)

2012-13

Estudio de la policlonalidad de aislamientos clínicos de micobacterias de crecimiento rápido (MCR)

Virginio Cepas Fernando Alcaide (Fac. Medicina UB-Hospital de Bellvitge)

2012-13

Diagnóstico de la neumonía por virus respiratorios, Chlamydophila pneumoniae y Mycoplasma pneumoniae en el paciente inmunodeprimido

Lara Teruel M. Ángeles Marcos (Fac. Medicina UB-Hospital Clínic)

2012-13

Estudio genético de citomegalovirus resistente a antivirales en pacientes transplantados de órgano sólido

Ruben López M. Ángeles Marcos (Fac. Medicina UB-Hospital Clínic)

2012-13

Genotipificació del virus de l’hepatitis B per seqüenciació

Laura Vallecillos

Pere Coll (Fac. Medicina UAB-Hospital de Sant Pau)

2012-13

Model de corbes de letalitat per a l’avaluació de l’eficàcia de diferents combinacions de fàrmacs antituberculosos contra Mycobacterium tuberculosis

Alexandre López

Griselda Tudó i Julià Gonzàlez (Fac. Medicina UB-Hospital Clínic)

2012-13

Epidemiology of OXA-48 carbapenemase among Klebsiella pneumoniae isolates in Catalonia, Spain

Lluís Eduard Lucena

Ferran Navarro i Elisenda Miró (Fac. Medicina UAB-Hospital de Sant Pau)

2012-13

Caracterització de l’entorn genètic de la betalactamasa tipus VEB-4 descrita en una soca clínica de P. mirabilis a l’Hospital de Sant Pau

Laia Ramoneda Alonso

Ferran Navarro i Elisenda Miró (Fac. Medicina UAB-Hospital de Sant Pau)

2013-14

Leishmaniasis canina en la provincia de Girona. Evaluación de diferentes técnicas para el diagnostico y caracterización de cepas

Anna Fernández Arévalo

Montserrat Gállego (Fac. Farmàcia UB) i Carme Muñoz (Fac. Medicina UAB-Hospital de Sant Pau)

2013-14

Caracterización molecular de clones de Staphyloccocus aureus

Jennifer Palacios Rodríguez

Mª Ángeles Domínguez (Fac. Medicina UB-Hospital de Bellvitge)

2013-14

resistentes a meticil·lina (MRSA) de incidencia hospitalària

La dinàmica poblacional de Neisseria gonorrhoeae en nuestro medio

Anna Elena Callarisa Lasa

Mª Antonia Andreu (Fac. Medicina UAB-Hospital Vall d’Hebron)

2013-14

Study of gasgtrointestinal viruses in haematological patients

Ivan Pacheco García

Mª Ángeles Marcos (Fac. Medicina UB-Hospital Clínic) i Núria Rabella (Fac. Medicina UAB-Hospital de Sant Pau)

2013-14

Macrolide resistance in Mycobacterium abscessos complex

Marc Rubio Bueno

Pere Coll (Fac. Medicina UAB-Hospital de Sant Pau)

2013-14

Evolution of Streptococcus pneumoniae in conjugate vaccine era

Marta Prat Coll Carmen Ardanuy (Fac. Medicina UB-Hospital de Bellvitge)

2013-14

Serotype diversity of the PMEN clones in Catalonia, a geographical area with low coverage of 13-valent pneumoccal conjugate vaccine (PCV13)

Natalia Peris Guisado

Carmen Muñoz Almagro (Hospital de Sant Joan de Deu)

2013-14

Epidemiologia molecular dels adenovirus respiratoris detectats en pacients atesos a l’hospital universitari Vall d’Hebron

Aida Vall Capdet

Mª Gema Codina i Andrés Antón (Fac. Medicina UAB-Hospital Vall d’Hebron)

2013-14

Leptospirosis: identificación por PCR, Maldi-TOF y estudio de seroprevalencia

Aida Peiró Mestres

Mikel Martínez (Fac. Medicina UB-Hospital Clínic)

2013-14

Activitat de diferents fàrmacs antituberculosos en front d’aïllats clínics de Mycobacterium tuberculosis (MT) en situació de latència induïda a través d’un model de deprivació nutricional

Elena Portell Buj

Julià Gonzàlez/Griselda Tudó (Fac. Medicina UB-Hospital Clínic)

2014-15

Filogènia i caracterització clonal dels plasmidis presents en soques d’Escherichia coli i Klebsiella pneumoniae aïllades de pacients i portadors fecals

Judith Rodríguez Navarro

Ferran Navarro (Fac. Medicina UAB-Hospital de Sant Pau)

2014-15

Identificación de hongos filamentosos por espectrometria de msas MALDI-TOF

David Cuerva Castells

Julià Gómez/Virginia Plasencia

2014-15

Epidemiologia i caracterització molecular dels virus parainfluenza tipus 3 humà (HPIV-3) en el pacient hematològic

Cristina Godoy Cruz

Andrés Antón (Fac. Medicina UAB-Hospital Vall d’Hebron)

2014-15

Evolució de Bordetella pertussis productora de tos ferina a Barcelona. Epidemiologia molecular i factors de virulència

Alba Mir Cros Juan José González (Fac. Medicina UAB-Hospital Vall d’Hebron)

2014-15

Identificación de las especies micobacterianas mediante proteómica

David Rodríguez Temporal

Fernando Alcaide (Fac. Medicina UB-Hospital de Bellvitge)

2014-15

Mesura dels canals transmembrana formats per proteïnes formadores de canals transmembrana (TMPs)

Eva Armengol Rivero

Miquel Viñas (Fac. Medicina UB-campus Bellvitge)

2014-15

Búsqueda de nuevos marcadores para la identificación y filogenia de tripanosomátidos

Jordana Muñoz Basagoiti

Montserrat Gállego (Fac. Farmàcia UB) i Carme Muñoz (Fac. Medicina UAB-Hospital de Sant Pau)

2014-15

Impact of specific antibiotic therapies on the prevalence of human host resistant bacteria

Marta Marí Almirall

Jordi Vila (Fac. Medicina UB-Hospital Clínic)

2014-15

The Interplay of Efflux, Membrane Permeability and Expression of Virulence Determinants in the Pathogenesis of Nosocomial Acinetobacter spp.

Carlos Ratia Loncan

Ignasi Roca (Fac. Medicina UB-Hospital Clínic)

2014-15

Hi ha unes normes comunes a tots els Màster Universitaris vinculats al programa de doctorat Medicina, que ha de reunir la memòria del treball de recerca. Són les següents: Haurà de constar dels següents apartats: 1. Portada (1 ª pàgina): ha de constar el títol del treball de recerca, nom complet de l’alumne, filiació (departament, institució o centre de recerca on es realitza el projecte) i nom del tutor / director. 2. Resum del treball (2 ª pàgina): tindrà una extensió màxima de 250-300 paraules. Aquest resum ha de ser estructurat i ha d’incloure: antecedents del tema, hipòtesi, objectius, metodologia utilitzada, resultats i conclusions. 3. Introducció: correspon als antecedents del tema amb la seva bibliografia actualitzada (nominal o numerada), extensió recomanada entre 1 i 3 pàgines. 4. Hipòtesi de treball i objectius: dos apartats han de ser concisos i reflectir la investigació que es desenvoluparà (extensió màxima d’una pàgina) 5. Metodologia: haurà de ser detallada i completa. Es recomana especificar el tipus d’estudi, grandària de la mostra, dissenys experimentals, models "in vivo" o "in vitro", si escau, recollida de les dades i tractament estadístic dels resultats (extensió recomanada màxima de 5 pàgines). 6. Aspectes ètics: han de constar, incloent el document d’aprovació del comitè d’ètica corresponent / extensió màxima 1 pàgina). 7. Pla de treball: explicar la tasca directa que ha realitzat l’alumne (extensió màxima 1 pàgina) 8. Resultats: s’han de descriure els resultats, incorporant les taules i figures que es considerin necessàries (extensió màxima recomanada de 10 pàgines). 9. Discussió: es comentarà la importància de les troballes, i com els resultats s’emmarquen en relació amb la bibliografia existent de la temàtica estudiada (extensió màxima de 5 pàgines). 10. Conclusions: s’enumeraran les conclusions del treball de recerca (extensió màxima 1 pàgina). 11. Bibliografia: haurà de ser actualitzada i enfocada a les dades relacionades amb el projecte presentat. Es recomana evitar les citacions extenses o no esmentades en el projecte. Haurà de seguir la normativa de citació de Vancouver (index medicus) amb un mínim de 20 cites bibliogràfiques. 12. Beneficis de la investigació, aplicabilitat i validesa: s’esmentaran els possibles beneficis, aplicabilitat i validesa interna i externa de la recerca (extensió màxima 1 pàgina). El treball de recerca es pot presentar en els idiomes català, castellà o anglès. En el supòsit que durant el curs l’alumne hagi publicat un treball original sobre el projecte, encara que estigui en premsa, en una revista indexada i com a primer o segon autor, aquest treball es considerarà com equivalent a la memòria del projecte.

Un mateix treball d’investigació, atès que té un caràcter individual, només podrà ser presentat per un alumne. Es presentarà la memòria del treball de recerca durant la primera quinzena del mes de juny amb el vistiplau del tutor / director. La comissió de coordinació del màster valorarà la memòria presentada i podrà sol · licitar valoracions i aclariments a tercers o al propi estudiant i el seu tutor / directe. És facultatiu del màster el programar una defensa pública del treball de recerca, en presència de la resta dels alumnes del curs. Avaluació PLA D’ACCIÓ TUTORIAL

Es realitzaran activitats de tutoria en els següents casos: 1. Orientació i assessorament en el període de matriculació: la coordinació del màster orientarà als alumnes en la confecció del seu itinerari curricular, aconsellant en quines assignatures es matricularan, d’acord a on es dirigeixin les seves preferències i interessos. 2. Reunions tutorials: es desenvoluparan un mínim de 3 reunions tutorials durant el curs, per recollir impressions i intercanviar informació i comentaris. Es realitzaran amb el coordinador del màster en horaris convinguts fora de l’horari propi assenyalat de les 16h a 20h. 3. Tutories individualitzades per resoldre, comentar, plantejar, qualsevol qüestió relacionada amb el màster, tant de les assignatures com del treball d’investigació, més enllà de les pròpies dels continguts acadèmics de la docència. Aquestes reunions es realitzaran a demanda dels alumnes o a criteri de la coordinació del màster si les considera necessàries. 4. Tutories individualitzades durant la realització del treball de màster. Les tutories estaran a càrrec del coordinadors del màster: Julià González Martín. Tel. Dep. 932275522, ext. 3201 o 4437. Email: [email protected] o [email protected] i Pere Coll Figa. Tel Dep. 935537298. email: [email protected] En el treball de màster també actuarà com a tutor el professor Jordi Bosch Mestres. Tel. Dep. 932275522. Email: [email protected] DIRECTORI DE PROFESORAT

Professor Perfil acadèmic Ubicació Fernando Alcaide Fernandez de Vega

Professor Microbiologia UB

Servei de Microbiologia. Hospital de Bellvitge

Antonia Andreu Domingo Professora Microbiologia UAB

Servei Microbiologia. Hospital Vall d’Hebron

Carmen Ardanuy Tisaire Facultativa Microbiologia Servei de Microbiologia. Hospital de Bellvitge

Andrés Antón Pagarolas Facultatiu Microbiologia Servei de Microbiologia. Hospital Vall d’Hebron

Javier Ariza Cardenal Professor Malalties Infeccioses UB

Servei de Malalties Infeccioses. Hospital de Bellvitge

Míriam Álvarez Martínez Professora Microbiologia UB

Servei de Microbiologia. Hospital Clínic





Cristina Ballart Ferrer Investigadora Parasitologia

Dep. Microbiologia i Parasitologia Sanitàries. Facultat de Farmàcia. UB

Rosa Bartolomé Comas Professora Microbiologia UAB


José Luis Blanco Arévalo Facultatiu Malalties Infeccioses

Servei de Malalties Infeccioses. Hospital Clínic

Jordi Bosch Mestres Professor Microbiologia UB


Estrella Caballero Requero

Professora Microbiologia UAB


Alícia Capón López Professora Microbiologia UB


Carmen Cabellos Mínguez Facultativa Malalties Infeccioses


Mariana Camoez Facultativa Microbiologia Servei de Microbiologia. Hospital de Bellvitge

Laura Calatayud Samper Facultativa Microbiologia Servei de Microbiologia. Hospital de Bellvitge

Gemma Codina Grau Professora Microbiologia UAB


Pere Coll Figa Professor Microbiologia UAB

Servei de Microbiologia. Hospital de Sant Pau

Frederic Cofan Pujol Facultatiu Transplantament Renal

Unitat de Transplantament Renal. Hospital Clínic

Josep Costa Camps Professor Microbiologia UB


Jordi Dorca Sargatal Professor Pneumologia UB

Servei de Pneumologia. Hospital de Bellvitge

Mª Angeles Dominguez Luzón

Professora Microbiologia UB

Servei de Microbiologia. Hospital de Bellvitge

Juliana Esperalba Esquerra

Facultatiu Microbiologia Servei Microbiologia. Hospital Vall d’Hebron

Cristina Esteban Redondo Facultativa Microbiologia Laboratori CERBA Mateu Espasa Soley Facultatiu Microbiologia Servei Microbiologia.

Hospital Vall d’Hebron Anna Fabrega Santamaria Investigadora

Microbiologia ISGLOBAL

Dionisia Fontanals Aymerich

Professora Microbiologia UAB

Unitat Microbiologia. Hospital Parc Taulí

Ester Fusté Domínguez Professora Microbiologia UB

Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge. UB

Montserrrat Español Fran Investigadora Microbiologia


Montserrat Gállego Cullaré Professora Parasitologia UB

Dep. Microbiologia i Parasitologia Sanitàries. Facultat de Farmàcia. UB

Isabel Gasser Laguna Professora Microbiologia UAB


Laura Gavaldà Mestre Facultativa Medicina Preventiva

Servei de Medicina Preventiva. Hospital de Bellvitge

Juan José Gonzalez Lopez

Facultatiu Microbiologia Servei Microbiologia. Hospital Vall d’Hebron

Julià Gonzàlez Martin Professor Microbiologia UB


Nieves Larrosa Escartín Professora Microbiologia UAB


Josefina Liñares Louzao Professora Microbiologia UB

Servei de Microbiologia. Hospital Bellvitge

Carmen Lucena Pozo Facultativa Pneumologia Servei de Pneumologia. Hospital Clínic

Joaquin López Contreras Facultatiu Malalties Infeccioses

Servei de Medicina Interna. Hospital de Sant Pau

Marina Luquin Fernández Professora Microbiologia UAB

Dept. Genètica i Microbiologia. UAB

Mayli Lung Suarez Professora Microbiologia UAB


Juan Carlos Hurtado Especialista en Microbiologia


Francesca March TL Microbiologia Servei de Microbiologia. Hospital de Sant Pau

Francesc Marco Reverté Professor Microbiologia UB


Mª Ángeles Marcos Maeso Professora Microbiologia UB


Mª Teresa Martín Gómez Facultativa Microbiologia Servei de Microbiologia. Hospital Vall d’Hebron

Esteban Martínez Chamorro

Professor Malalties Infeccioses UB

Servei de Malalties Infeccioses. Hospital Clinic

Blanca Martínez Garriga Investigadora Microbiologia

Dept. Terapèutica Experimental. Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge. UB

Mikel Martinez Yoldi Professor Microbiologia UB


Jordi Mas Capó Professor Microbiologia UB


Josep Mensa Pueyo Facultatiu Malalties Infeccioses


Beatriz Mirelis Otero Professora Microbiologia UAB


Elisenda Miró Facultativa Microbiologia Servei de Microbiologia. Hospital de Sant Pau

Asunción Moreno Camacho

Professora Malalties Infeccioses UB


Carmen Muñoz Almagro Facultativa Microbiologia Unitat de Microbiologia. Hospital Sant Joan de Deu.

Carme Muñoz Batet Professora Microbiologia UAB


Ferran Navarro Risueño Professor Microbiologia UAB


Jordi Niubó Bosch Facultatiu Microbiologia Servei de Microbiologia. Hospital de Bellvitge

Mª Mercè Nogueras Mas Professora Microbiologia UAB


Roman Pallarés Giner Professor Malalties Infeccioses UB


Rafael Perelló Carbonell Facultatiu Urgències Servei Urgències. Hospital Clínic

Cristina Pitart Ferré Professora Microbiologia UB


Virgínia Plasencia Professora Microbiologia UAB

Laboratori de Referència de Catalunya

Montserrat Portús Vinyeta Professora Parasitologia UB

Dpt. Microbiologia i Parasitologia Sanitàries. Facultat de Fàrmacia. UB

Miquel Pujol Rojo Professor Malalties Infeccioses UB


Tomàs Pumarola Suñé Professor Microbiologia UAB

Servei de Microbiologia. Hospital Vall d’Hebron

Nuria Rabella Garcia Professora Microbiologia UAB


Ignasi Roca Subirà Professor Microbiologia UAB. Investigador Microbiologia

ISGLOBAL

Montserrat Rovira Tarrats Facultativa Hematologia Servei d’Hematolologia. Hospital Clínic

Ferran Sànchez Reus Professor Microbiologia UAB


Miguel Santín Cerezales Professor Malalties Infeccioses UB


Gloria Soria Professora Microbiologia UAB

Laboratori de Referència de Catalunya

Elena Sulleiro Igual Professora Microbiologia UAB


Joaquim Ruíz Blazquez Investigador Microbiologia ISGLOBAL Gemma Sanclemente Juarros

Facultatiu Malalties Infeccioses


Isabel Sanfeliu Sala Professora Microbiologia UAB


Josep Sierra Ortigosa Investigador Microbiologia IDIBELL Sara Soto González Professora Microbiologia

UB. Investigadora Microbiologia

ISGLOBAL

Teresa Tórtola Fernández Professora Microbiologia UAB


Montserrat Tusset Creus Facultativa Farmàcia Servei de Farmàcia. Hospital Clínic

Griselda Tudó Vilanova Professora Microbiologia UB. Investigadora Microbiología

ISGLOBAL

Jordi Vila Estapé Professor Microbiologia UB


Anna Vilella Morató Professora Salut Pública UB

Servei de Medicina Preventiva. Hospital Clínic

Teresa Vinuesa Ahumedes

Professora Microbiologia UB


Miquel Viñas Ciordia Professor Microbiologia UB


Yuliya Zboromyrska Especialista Microbiologia Servei de Microbiologia. Hospital Clínic.

BEQUES I AJUDS El màster té un preu final, marcat pel Ministeri de Ciència i Innovació i per la Generalitat de Catalunya i no es pot oferir cap tipus de descompte als alumnes en el preu de la matrícula. Informació general sobre beques i facilitats de finançament es poden trobar a la web de la Universitat de Barcelona (UB). Així mateix, els alumnes estrangers poden trobar convocatòries de beques atorgades per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI). D’altra banda, pel fet que el Màster està vinculat al programa de doctorat "Medicina", amb reconeixement de Menció de Qualitat, els alumnes que ja han finalitzat els 60 crèdits del màster i que estan matriculats en el programa de doctorat, tenen accés a les beques de mobilitat d’aquest programa i a les beques de mobilitat del Ministeri de Ciència i Innovació. COMISSIÓ COORDINADORA

Fernando Alcaide Fernández de Vega Dpt. de Patologia i Terapèutica Experimental. Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona

Míriam Álvarez Martínez Dpt. d’Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia. Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona

Antònia Andreu Domingo Dpt. de Genètica i Microbiologia. Universitat Autònoma de Barcelona

Rosa Bartolomé Comas Dpt. de Genètica i Microbiologia. Universitat Autònoma de Barcelona

Jordi Bosch Mestres Dpt. d’Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia. Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona

Gema Codina Grau Dpt. de Genètica i Microbiologia. Universitat Autònoma de Barcelona

Pere Coll Figa Dpt. de Genètica i Microbiologia. Universitat Autònoma de Barcelona

Josep Costa Camps Dpt. d’Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia. Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona

Mª Ángeles Domínguez Luzón Dpt. de Patologia i Terapèutica Experimental. Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona

Montserrat Gállego Cullaré Dpt. de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona

Julià Gonzàlez Martín Dpt. d’Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia. Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona

Nieves Larrosa Escartín Dpt. de Genètica i Microbiologia. Universitat Autònoma de Barcelona

Mª Ángeles Marcos Maeso Dpt. d’Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia. Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona

Beatriz Mirelis Otero Dpt. de Genètica i Microbiologia. Universitat Autònoma de Barcelona

Carme Muñoz Batet Dpt. de Genètica i Microbiologia. Universitat Autònoma de Barcelona

Ferran Navarro Risueño Dpt. de Genètica i Microbiologia. Universitat Autònoma de Barcelona

Tomàs Pumarola Suñer Dpt. de Genètica i Microbiologia. Universitat Autònoma de Barcelona

Núria Rabella Garcia Dpt. de Genètica i Microbiologia. Universitat Autònoma de Barcelona

Glòria Soria Dpt. de Genètica i Microbiologia. Universitat Autònoma de Barcelona

Ferran Sánchez Reus Dpt. de Genètica i Microbiologia. Universitat Autònoma de Barcelona

Isabel Sanfeliu Sala Dpt. de Genètica i Microbiologia. Universitat Autònoma de Barcelona

Teresa Tórtola Fernández Dpt. de Genètica i Microbiologia. Universitat Autònoma de Barcelona

Jordi Vila Estapé Dpt. d’Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia. Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona

Teresa Vinuesa Ahumedes Dpt. de Patologia i Terapèutica Experimental. Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona

Miquel Viñas Ciordia Dpt. de Patologia i Terapèutica Experimental. Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona

Documents

MASTER DE RECERCA CLÍNICA · tuberculosi o les malalties parasitàries. No és intenció del màster oferir una formació reglada i bàsica de la microbiologia clínica, raó per