Embed Size (px)
Citation preview
TD
F129
2.30€
. Any
17.
La
Fran
ja, a
bril
de 2
016
Mayte Pérez a CalaceitLa consellera d’Educació i Cultura delGovern d’Aragó inaugura l’exposicióFéminas, de la fotoperiodista VictòriaRovira al museu Cabré. [p.5]
El dia de la LlenguaMaterna als IES de FragaEls IES R.J. Sender i el Bajo Cinca fandiverses activitats per a celebraraquest dia. [p.7 i 9]
L’arxiu GavínAquest arxiu ha fet un inventarid’edificis religiosos de tot Catalunya i de les poblacions de parla catalanad’Aragó. [p.13]
Premi Franja 2015La filòloga Carme Alcover ha estatdistingida amb aquest premi quereconeix el treball en la defensa de lallengua i la cultura a la Franja. [p.15]
En venda a: Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abàs. El Torricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko Casanova. Girona:Llibreria Les Voltes. Lleida: Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadési Llibreria Sorolla. Saragossa: Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
CA
RT
ES C
REU
AD
ES
2
TEMPS DE FRANJA 129
Sumari
2 Cartes dels lectors
3 Editorial
4 Matarranya
7 Baix Cinca
10 Entrevista
12 Llitera
13 Ribagorça
14 Cultura
15 Tema del mes
16 Aragó
17 Galeria de Personatges
18 Països Catalans
19 Opinió
Edita:
C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21· Associació Cultural del Matarranya· Consells Locals de la Franja· Institut d’ Estudis del Baix Cinca-IEA· Centre d’ Estudis Ribagorçans (CERib)
Coordinació: Carles Terès i Isabel [email protected]
Gestió i administració: Cèlia Badet
Cap de redacció i maquetació gràfica:Isabel Calaf · [email protected]
Consell de redacció:El Matarranya: Josep M. Baró, M. D. Gimeno,José Miguel Gràcia, Artur Quintana, CarlesSancho. El Baix Cinca: Pep Labat, Rosa Arqué, CarmeMesseguer i Hugo Sorolla. La Llitera i la Ribagorça: Carles Barrull, JosepEspluga, Glòria Francino i Josefina Motis.Aragó: Màrio Sasot. PP.CC.: Hugo Sorolla.
Fotografia: Marina Barrafon, Sigrid Schmidt Von der Twer.
Opinió: Esteve Betrià, Quim Gibert, Merxe Llop,Vicent de Melchor, Juli Micolau, JoaquimMontclús, Ramón Mur, Francesc Ricart, M. TeresaSerrano, Ramon Sistac, Natxo Sorolla, CarlesTerès i Joaquim Torrent.
Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21
Producció: Terès & Antolín [email protected]
Disseny: Carles Terès Bellès
Dipòsit legal: TE-88/2000
ISSN: 1695-7709
Patrimoni religiós del Baix Cinca
Com en anys anteriors, en el mes de de-sembre, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca emva fer arribar el calendari de paret de l’anyentrant, en aquest cas el 2016. En aquesta oca-sió el motiu del calendari és el patrimoni re-ligiós de la comarca, la qual cosa em semblabé: gener dedicat a l’ermita romànica de SantValero de Villella; febrer i juny, a l’església deSant Pere de Fraga; març i octubre, a l’ermi-ta romànica de Santa Maria de Xalamera; ab-ril, a l’antiga església de Sant Josep de Fra-ga; maig, a l’església parroquial de Torrent;juliol i novembre, a la basílica paleocristianade Vil·la Fortunatus; agost, a la talla gòtica dela Mare de Déu de Saidí i a la façana de l’es-glésia de Sant Joan Baptista de Saidí; se-tembre, a les restes de l’antiga església de SantMiquel de Fraga; i desembre, a la creu re-naixentista de Cardell, al terme de Fraga.
I jo ara em demano, que no tenen patri-moni religiós –edificacions, restes o imatges–a Mequinensa? Que són, de sempre, una co-lla de descreguts? O potser no formen partde La comarca del Baix Cinca? De la Man-comunitat del Bajo/Baix Cinca, pareix que sí.
Aubafam
Ja ere hora!
En un dels raders números de TdF m’heendut una molt grata sorpresa: per fi es reti-
Cartes dels lectors
Imatge coberta: ‘Running’, foto de Maridav-Fotolia
rarà el monument franquista. Cada vegadaque he anat a passar uns dies al poble delsmeus pares i he passat per davant, tenia l’es-perança de no tornar-lo a veure. És una qües-tió de dignitat i de respecte a totes les vícti-mes de la guerra.
Pel que he llegit, està clar que els repre-sentants del PP de l’Ajuntament de Vall-de-roures no hi estan d’acord, s’han abstingutperquè hi ha una llei que ho defensa i no elspermetie votar en contra. Ells que sempre hanpresumit de fer complir la llei, han tingut quepassar 8 anys i que l’oposició presentés la mo-ció per acatar-la.
Per altra banda, l’alcalde diu que el terre-ny on es troba la creu va ser fruit d’una ces-sió. Pel que m’havien explicat, va ser una ex-propiació o més ben dit una apropiació(doncs no hi havia cap pla urbanístic ni in-demnització, eren altres temps), i ves per on,el propietari ere del bàndol dels perdedors.Segurament si hagués estat una cessió comDéu mana, no caldrie retornar-lo als seus pro-pietaris, oi?
Pilar Ferràs
Biblioteques de la Llitera
El dia 2 de març la redacció de la revistava rebre aquesta nota de la bibliotecària deSant Esteve de Llitera:
“Os escribo para haceros un nota aclara-toria sobre una noticia de la revista delnº126 julio-agosto 2015.
En la noticia nombrabais las bibliotecasque hay en la comarca de La Litera, y nonombrasteis a la de San Esteban. Aunquesomos una biblioteca pequeña tambiénofrecemos los servicios de las poblacionesmas grandes, y realizamos actividades de di-namización. Si en futuras noticias habláissobre las bibliotecas de la comarca de La Li-tera, nos gustaría que también nos tuvieraisen cuenta.”
Com a responsable del escrit sobre les bi-blioteques municipals, les seves activitats ifuncions, anomenava algunes de la Llitera quesurten al llistat de “Bibliotecas de Aragon”,província per província. La de sant Esteve noconsta en aqueta llista.
Comunicant això a Esther, –l’esmentadabibliotecària–, em respon que la de aquest po-ble no es al llistat de les biblioteques d’ Ara-gó per que no esta informatitzada. Sí que ésa la xarxa de biblioteques de la DiputacióProvincial d’Osca.
Així doncs, que consti que a sant Esteve deLlitera hi ha biblioteca.
Josefina Motis
Amb el suport del Departament de Cultura
Parlament, el Tribunal Constitucio-nal... Observa que no es desenvo-lupen continguts educatius en rela-ció al caràcter plurilingüe d’Espanya,ni tampoc de pareguts a l’acció ex-terior espanyola, sobretot a les ins-titucions europees. Davant de l’es-trepitós fracàs a què ha dut la Polí-tica Lingüística d’Espanya, o, si hopreferiu, a l’espatarrant èxit caste-llanitzador d’aquesta política, elManifest fa un clam a la ciutadaniaperquè es creï una Llei que obliguea complir de manera diàfana el quediu el Preàmbul i els articles 3 i 46de la Constitució i faça desaparèixeraixí totes les mancances en la polí-tica lingüística espanyola que s’hananat enumerant. Tot això estariamolt bé, si no fos que arriba ambtrenta o trenta-cinc anys de retard,perquè ja a principi dels vuitanta delsegle passat era clar per on anavenles trapelleries i manipulacions de laConstitució per part de la PolíticaLingüística del Govern Espanyol. ElManifest pareix, doncs, i molt, unadeclaració in extremis per mirard’afeblir els moviments sobiranistesque com més va més s’estenen. Es-perem que siga una mica més queaixò.
3
Des del novembre del2015 s’ha difós el mani-fest Espanya plurilingüe.Manifest pel reconeixe-ment i el desenvolupa-ment de la pluralitat lin-güística d’Espanya. S’hideclara que el 47% delsespanyols viuen en Co-munitats Autònomes bi-lingües, on són oficials elcastellà i segons el terri-tori el basc, el català-va-lencià, el gallec i l’occità.Diu que a les CA d’A-ragó, Astúries i Castella-Lleó s’hi “reconeixen itutelen de manera ex-plícita” les llengües. Afir-mació errònia en el casd’Aragó on la Llei LA-PAPYP/LAPAO discri-minava el 2015 explícitament l’ara-gonès i el català. No s’hi diu res del’àrab a Ceuta i el tamazic a Melilla,si bé s’hi adjunta un mapa d’Espa-nya, amb les fronteres lingüístiquesforça ben fetes. Seguidament mos-tra el Manifest com 40 anys de de-mocràcia no han servit per a fer vi-sible sense complexos la identitatplurilingüe d’Espanya. No s’handesactivat conflictes per raons de lallengua usada, ni s’ha fet complir l’ar-ticle 3, i especialment el 3.3 de laConstitució, com tampoc la Carta deles LRiM. I efectivament és així, comveiem ací a l’Aragó, on a pesar quel’article 3 declara que les llengües es-panyoles no castellanes seran ofi-cials, segueixen no essent-ho l’ara-gonès i el català. I allà on són de-clarades oficials, al País Basc, Galí-cia, Catalunya... ningú no hi té l’o-bligació de saber-les ni d’usar-les,contràriament al que diu el 3.1 quetothom té l’obligació de saber i eldret d’usar la llengua oficial i rebre’nresposta, tant si aquesta és el basc,el gallec o el català, i no només elcastellà. Veiem que sempre que ungovern autonòmic ho ha posat a l’es-tatut el Tribunal Constitucional, or-ganisme al servei de la majoria cas-
tellanòfona, ho ha declarat anti-constitucional, malgrat adequar-sel’estatut al que diu la Constitució. ElManifest evidencia també com, encontradicció amb el 3.1, els nostresgovernants no han fet res, p.e., en fa-vor de les modalitats del castellàd’Aragó –ni tantes altres. Quant a laCarta de les LRiM el nostre Govern–i d’altres– no fa gens de cas de lesamonestacions que rep any reraany del Consell d’Europa per in-compliment de la Carta. El Manifestindica que la política lingüística es-panyola no afavoreix la convivènciai el respecte entre les diferents llen-gües de la població, no n’ajuda elsprocessos d’aprenentatge, no n’o-fereix oportunitats professionals,no contribueix a la innovació de latecnologia lingüística ni preparaper al plurilingüisme europeu, nitampoc no ajuda a evidenciar quetotes les llengües espanyoles con-cerneixen a tothom, inclòs el Governd’Espanya i els poders públics, le-gislatiu, executiu i judicial, els qualsno només se n’han de sentir pel cas-tellà. Comprova que no es té encompte el dret d’ús individual delsciutadans envers l’administració ge-neral d l’Estat, el Poder Judicial, el
EDITORIAL
Manifest pel reconeixement i el desenvolupamentde la pluralitat lingüística d’Espanya
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
EDIT
OR
IAL
Mapa amb les llengüesd’Espanyaque apareix al manifest
4
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
MA
TAR
RA
NY
A
L’ ESMOLET
Immortals // Carles Terès
He treballat una mica el tema de la immortalitat —concep-te potser impossible, atès que diuen que fins i tot l’univers téun principi (el big bang) i tindrà un final. L’he treballat per-què en acabar Licantropia, tot aprofitant l’embranzida grafò-mana, vaig iniciar un altre projecte que donava alguna voltaal concepte. Com que no sóc immortal ni tampoc ho és la fa-mília, vaig haver de desar-lo en forma embrionària de conteper seguir amb la feina que ens dóna per a viure una mica més.
Una de les coses que vaig llegir és que els animals són im-mortals perquè no saben que es moriran. És una bona defini-ció, que es podria aplicar també als conductors que m’avan-cen rabents malgrat la línia contínua de la carretera: se sentenimmunes a la mort —o pitjor encara, no els importa si els al-tres morim (o quedem tetraplègics) per culpa d’ells.
Però hi ha una altra concepció, la de la memòria. Per aixòels de poble tendeixen més a la immortalitat que els de ciutat.
És allò que diuen que no morim del tot fins que no se’ns obli-da. Quan, per exemple, es troben dos individus del mateix po-ble —no cal que es coneguin gaire— pels carrers d’una ciutatestranya, és fàcil que comencin a rememorar fets i persones quees remunten diverses generacions enrere. Els difunts tornen ala vida, encara que sigui en base a uns pocs fragments de la me-mòria arreplegats de fonts poc fiables. Una cosa semblant pas-sa a Solaris (Stanislav Lem, 1961), on un oceà intel·ligent creafísicament persones a partir dels records que en guarden elshabitants de l’estació d’observació establerta al planeta.
A ciutat, en canvi, la gent hi mor definitivament, es dilueixen la multitud de defuncions que cada dia s’hi escauen. Perdurenestrictament en el record de la gent més propera; família, amics,companys. Després es fonen. Cap desconegut els anomenaràsi, anys a venir, es creua amb un conciutadà en un indret llu-nyà. Ni tan sols l’oceà de Solaris els podrà reconstruir.
Òmnium Sabadell, amb la col·la-boració de la Fundació SabadellCultura 1859, organitza unes jorna-des sobre la situació de la llengua ila cultura catalanes a dos territorisque sovint tenim massa oblidats: laFranja i l’Alguer.
En aquests dos territoris, la llen-gua catalana viu una situació de mi-norització, davant llengües moltmés poderoses que tenen al seu fa-vor l’administració i els poders po-lítics. A aquesta fràgil situació se lisuma el fet que sovint la transmis-sió del seu ús, de pares a fills, es tren-ca. Tanmateix, a tots dos llocs tro-bem també moviment de resistènciai una forta voluntat, per part demolts dels seus parlants, de mante-nir i utilitzar la llengua catalana. Sóndos territoris de frontera que, per laseva producció literària i artística iper la seva lluita a favor de la llen-
De la Franja a l’Alguer Compartim llengua i cultura// ÒMNIUM CULTURAL SABADELL
mes de Cartes a la molinera de De-sideri Lombarte a càrrec de JosepBoltaina i poemes algueresos deldisc Alguimia de Franca Masu.
Conferència-col·loquiHistòria, llengua i cultura a la
Franja i l’Alguer: diferències i simi-lituds, amb Marcel A. Farinelli, doc-tor en Història Contemporània, iHèctor Moret, lingüista i investiga-dor, dimecres, 6 d’abril de 2016, a dosquarts de vuit del vespre, a l’EspaiCultura Fundació Sabadell 1859 (C.d’en Font, 25. Sabadell).
ConcertCançons de terres de parla catala-
na, amb Lo Barber de l’Alguer,Àngel Villalba i Florenci Roc, dis-sabte, 9 d’abril de 2016, a les 7 delvespre, a l’Espai Cultura FundacióSabadell 1859 (C. d’en Font, 25. Sa-badell).
Acte de clausura Diumenge 10 d’abril a les 12 del
migdia, amb la participació de JosepMiquel Gràcia que llegirà algunsfragments de la seua obra PasqualAndreu, lo Florit, un bandoler moltfamós en el seu temps i de Lo Bar-ber de l’Alguer que ens llegirà poe-sia algueresa
gua comuna, el català, hem de co-nèixer i ajudar.
Per això hem organitzat aquestesjornades a Sabadell, que esperemque seran enriquidores i engresca-dores per a tothom. Us hi esperem!
Programa d’actes
Acte inaugural Dimarts 5 d’abril a dos quarts de
vuit del vespre, comptarem amb laparticipación de Néstor Macià, quepresentarà el seu llibre Bernat Cor-remón al Matarranya.
ExposicionsMequinensa!, amb fotografies de
Jesús Moncada, i L’Alguer t’ena-morarà, amb fotografies de JoanMayoral, del 5 al 10 d’abril de 2016,a l’Espai Cultura Fundació Sabadell1859 (C. d’en Font, 25. Sabadell).
Lectura de textos i poemes de diferents autors de la Franja i l’Alguer
Els dies 6, 7 i 8 d’abril a les 7 delvespre. El 6 fragments de Camí desirga de Jesús Moncada a càrrecd’Enric Arquimbau, actor i músic. El7 Menú: la cuina al cor de Cesc GilLombarte i poemes algueresos deClaudio Gabriel Sanna. I el 8 poe-
Cartell del’acte
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
MA
TAR
RA
NY
A
5
La consellera d’Educació i Cultu-ra del Govern d’Aragó, Mayte Pérez,va inaugurar ahir a la nit l’exposicióde fotografies Féminas, obra de la fo-toperiodista i artista catalana Victò-ria Rovira, al Museu Juan Cabré deCalaceit. Esta mostra, que es podrà vi-sitar fins el 29 de maig, ens aprope aaltres realitats socials i culturals ambla dona com a protagonista. L’expo-sició la componen 16 fotografies dedones que la jove Victòria Rovira hapres en els seus viatges per diferentsracons del planeta, com ara Cuba, Ke-nya o l’Índia. Totes les imatges estanprotagonitzades per dones en dife-rents circumstàncies vitals, laborals,culturals o socials, les quals, encaraavui dia, manifesten situacions de vio-lència, desigualtat o discriminaciófemenina. Des de 1998, el Museu Ca-bré de Calaceit programe exposi-cions al voltant del 8 de març com-memorant el Dia Internacional de laDona Treballadora, i ho fa en col·la-boració amb l’Associació de Donesi Consumidors Kalat-Zeyd.
Durant la inauguració oficial de lamostra, la consellera de Cultura delGovern d’Aragó va destacar quel’activitat d’este museu és un exem-ple de la vitalitat sociocultural delsveïns de Calaceit, del municipi i de lacomarca del Matarranya. Este museu,va afegir, “és un catalitzador d’acti-vitats i determinant en la generacióde noves dinàmiques socials i eco-nòmiques al voltant de la cultura alMatarranya”, i que lògicament ser-veix per augmentar l’atractiu per alsvisitants i turistes que trien este en-torn i esta oferta del patrimoni i lacultura. Cal recordar que el MuseuJuan Cabré de Calaceit és de titula-ritat autonòmica, i està ubicat en unantic edifici del 1790 rehabilitat perla pròpia DGA. El museu conste decinc plantes, i l’espai permanent estàdedicat a la vida i l’obra de l’ar-queòleg Joan Cabré Aguilar, consi-derat un dels arqueòlegs nacionalsmés rellevants del segle XX i clau enles excavacions i recuperacions del
LA CONSELLERA D’EDUCACIÓ I CULTURA DEL GOVERN D’ARAGÓ VA VISITAR AHIR EL MATARRANYA
Mayte Pérez valore el paper del Museu JuanCabré com a catalitzador cultural del MatarranyaVa presidir la inauguració de l’exposició Féminas, de la fotoperiodista Victòria Rovira// RUBÉN LOMBARTE
entre d’altres. El 2015, va començara treballar amb l’Agència CronistesGràfics de Quito com a corresponsalde l’Equador a Barcelona. Ha pro-tagonitzat exposicions individuals icol·lectives per diferents ciutats i haobtingut premis fotogràfics com elprimer premi Viatjove (2014), el pri-mer premi en la I edició Els Comer-ços de Sarrià-Sant Gervasi (2015) i elprimer premi de les Festes de SantAntoni (2016). L’exposició Féminasrestarà oberta fins el 29 de maig almuseu Juan Cabré de Calaceit. Lesimatges triades per a la mostra girenal voltant de la dona i tenen una for-ça enorme.
passat ibèric que va tindre la comar-ca del Matarranya i el Baix Aragó.
L’autora
Pel que fa a l’autora de l’exposició,Victòria Rovira Casanovas (Sabadell,1991) és una fotoperiodista i disse-nyadora gràfica amb títol superior enGràfica Publicitària i estudis delGrau Multimèdia. Va iniciar la seuacarrera professional com a dissenya-dora gràfica. Poc després, amb 23anys, va començar com a periodistagràfica en mitjans com el Diari de Sa-badell, La Vanguardia i el TimeOut,
Inauguracióde l’exposicióFéminas alMuseu JoanCabréRUBEN LOMBARTE
La revista Temps de Franja de nou als centres educatius// CARLES SANCHO
La revista Temps de Franja arribarà una altra vegada als centres educatius que jala rebien abans que l’anterior govern aragonès suprimís les subscripcions. Així ho hafet saber a Iniciativa Cultural de la Franja, responsable de la revista, Pietro Cucalóndel Departament de Política Lingüística del nou Govern d’Aragó. Una eina educa-tiva molt important, sobretot com a material de suport, per al professorat de català.Entre els centres que la rebran properament tenim escoles d’infantil i primària, cen-tres rurals associats, instituts, escoles d’adults i escoles oficials d’idiomes. A més delscentres de la Franja la revista també arribarà a altres poblacions veïnes que recullenalumnes catalanoparlants com el cas de Graus –institut i escola d’adults–, Montsó –escola oficial d’idiomes i escola d’adults–, Casp –institut i centre d’adults–, Alcanyís–escola oficial d’idiomes–, Castellot –CRA Castellote– i, fins i tot, a Saragossa a l’es-cola oficial d’idiomes Fernando Lázaro Carreter. Recordem que Temps de Franja ésl’única revista que es publica en català a tot l’Aragó.
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
MA
TAR
RA
NY
A
6
Per què los emigrants nord-africans,lluny dels seus països, s’entesten aconservar la seua llengua i aquí, alMatarranya de l’Aragó, molts ciuta-dans oriünds se n’alegren que cadadia es parlo menys? Moltes respostes:
Perquè no es considera entre losseus parlants com un valor culturalde primer ordre. Perquè no ho con-sideren com una part important delseu Patrimoni. Perquè alguns s’hanafanyat a desprestigiar-la dient queés una barreja, alguna cosa d’anarper casa, un “xapurriau” com lo queparlen los xiquets menuts.
Perquè no s’ensenya a l’escola. Iper tant: perquè no hi ha costum dellegir en català. Perquè no se sap es-criure. Perquè és mes fàcil escoltarla tele, lo cinema, lo teatre, etc., encastellà que no pas en lo català nor-matiu. Perquè algú és tan espavilatque quan s’ensenya lo català es fa enlo català normatiu i no en lo catalàde la comarca o dels nostres pobles.
Perquè s’ha convertit en un ele-ment polític. Perquè és la banderad’un país que es vol separar: Catalu-nya. Perquè s’associa els seus usua-ris en los ciutadans de Catalunya. Per-què encara predomina l’España Im-perial a la dreta i a l’esquerra. Perquèfa molts anys que s’associa als ene-mics de la “madre pàtria”.
Perquè en som pocs. Perquè a mésa les comarques aragoneses catala-noparlants som pobres o econòmi-cament poc importants. Perquè lesprioritats de la majoria són altres.
Dia de la Llengua Materna. Substitució lingüística// JUAN LUIS CAMPS
Perquè les estructures administra-tives ens obliguen a parlar en un al-tra llengua: sanitat, ensenyança, po-licia, església, administració, hisen-da, etc. Perquè als nostres pobles haarribat molta gent que solamentparla castellà. Perquè som molteducats. Perquè hem perdut l’orgull.Perquè se mos ha fus la memòria.
Bé, jo sóc aragonès i la meua pri-mera llengua és lo català. La de monspares, iaios i més avantpassats. Hetreballat a Saragossa i ara a Tortosa.Als dos llocs m’he sentit com a casa.Me retiraré a Cretas-Queretes, lameua pàtria menuda. Estimo lo cas-tellà i m’entusiasma lo francès.
Demano respecte i que es valorola nostra llengua, lo català, com undels patrimonis d’Aragó. D’aquícent anys molts aragonesos s’estira-ran los cabells pel desastre culturalpatit a l’Aragó en plena democràcia.
En la nostra democràcia, si ho és.Per acabar per on he començat,
molts dels emigrants nord africanssón la viva expressió d’aquella fra-se tan nostra: “Qui perd los orígensper la identitat.”
Si mon revis-iaio, carreter, fill dequeretà i xertolina aixequés lo cappotser no entendria com alguns fillsd’estos pobles són capaços de deixarmorir part de la seua identitat. “A tuqui t’ha ensenyat?” diria probable-ment desprès de proferir un bon re-nec del nostre estimat català. Unamica d’orgull i respecte als nostresavantpassats. Junts podem lluitarcontra este terrible procés de subs-titució i dels perquès que l’envolten.Tenim una eina poderosa: es diu AS-CUMA. I d’aquí la foto que il·lus-tre este article: tres cavalleries jun-tes tiren d’un carro ben carregat, hosabien bé los carreters.
Carreter aQueretesFELICÍSIMO CAMPS
ARNAL
Lledó // Juan Luis Camps Juan
Un any més la Comarca del Matarranya ha organitzat unamarxa senderista en un dels nostres pobles veïns. Enguany to-cava a Lledó, un poble preciós que lluita com ningú per so-breviure a la creixent despoblació del món rural.
Tots los veïns coordinats pels tècnics de la Comarca hanaconseguit que la festa haigue estat un èxit. Allí mos hem tro-bat caminadors de tots los altres pobles i també de fora la co-marca i hem passat un molt bon dia. 700 persones vingudesprincipalment de l’Aragó, Catalunya i País Valencià.
Lledó, net i polit, com sempre. La seua bellíssima esglésiagòtica presidint la sortida i arribada de la marxa. Les rutes,una de curta de 13 quilòmetres i la llarga de vora 22 mos hanconduït pels espectaculars paratges típics del Matarranya:camps d’oliveres, d’ametllers, de verds sembrats, d’horts, devinyes i de boscos de pins i carrasques. Perfecte.
Festes deportives com esta són força encertades per amostrar al món lo gran potencial turístic de la nostracomarca. I estes marxes que es fonamenten en anar junts,mos recorden que també és bàsic per als nostres pobles anarjunts en la cobertura i gestió de moltes necessitats del monactual. Necessitem fer comarca i ho necessitem tots: lospobles menuts i també los pobles grans. Los menuts perquèsón menuts i això determina i no permet poder finançarcertes activitats. Los grans, que en el nostre cas no ho sóntant, perquè la seua activitat econòmica que’ls manté,necessita inevitablement de la gent dels pobles menuts que’lsenvolten.
No entréssem en localismes de gestió i fem comarca. Mosanirà millor a tots. Que Lledó, mos serveixgue de referènciaest any. Pel Matarranya caminem junts.
7
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
BAIX
CIN
CADia Mundial de la Llengua Materna
a l’IES R. J. Sender// PEP LABAT
L’IES R. J. Sender de Fraga va or-ganitzar un concurs de curtmetrat-ges en el marc de la celebració delDia Mundial de la Llengua Mater-na a Aragó, declarat per la UNES-CO el dia 21 de febrer. A més, l’ac-tivitat forma part d’un projecte ques’ha engegat enguany al centre ano-menat Film Club, que té com a ob-jectiu principal utilitzar el cinemacom a eina pedagògica d’interiorit-zació d’una sèrie de valors.
El concurs convidava els alumnesdel centre a què presentessin pro-duccions audiovisuals pròpies, fetesamb qualsevol dispositiu (càmerade vídeo, fotos, tablet, mòbil, etc.) iamb la possibilitat d’edició amb or-dinador. Ara bé, era requisit indis-pensable l’ús de la llengua maternapròpia, entès com a la llengua habi-tual de la llar de cadascú. Aquests tre-balls, de durada entre un a tres mi-nuts, havien de girar en torn a la fi-gura del premi Nobel de la Pau i ex-president de Sudàfrica, Nelson Man-dela, i la seua visió sobre la llenguamaterna. Per això, se’ls va demanarals alumnes que l’argument dels curt-metratges havia d’estar inspirat en elque deia Mandela: “Si a un home liparles en una llengua que entén, elmissatge li arriba al cap. Si li parles enla seua llengua, li arriba al cor”.
De les tres categories previstes (1ri 2n d’ESO, 3r i 4t d’ESO i Batxille-rat) s’han presentat tres produc-cions a la primera i altres tres a la se-gona i cap a la tercera. No obstantaixò, el jurat va considerar donar so-lament dos primers premis per a 3ri 4t d’ESO i declarar desert el de latercera categoria, corresponent al ni-vell de Batxillerat. El guanyadors, perempat tècnic, van ser: Anna Labat de3r d’ESO pel vídeo Vols jugar? i Víc-tor Escudero i Jordi García de 4td’ESO per la pel·lícula Un dia qual-sevol veient la televisió. Les duespropostes estaven realitzades en ca-talà com a llengua predominant.
Per aquest motiu, el passat 22 defebrer es va fer l’acte de lliuramentde premis a la sala d’actes de l’ins-titut amb l’assistència de tots els
alumnes del centre, que van podergaudir de totes les produccions.També es va passar l’anunci que laDirecció General de Política Lin-güística va produir per a Aragón TVi que es va emetre al llarg del dia 21de febrer i un vídeo realitzat per pro-fessorat de l’IES on es visualitzen latotalitat de les llengües maternespresents al centre. Per completar lajornada se’ls va explicar el sentit dela celebració i es va llegir una cartaadreçada a l’alumnat d’Ignacio Ló-pez Susín, Director General de Po-lítica Lingüística del Govern d’A-ragó i president d’honor del concurs.
Per acabar, es van organitzar tallersal pati del centre, tots ells centrats enaquest darrer objectiu, la visualit-zació de la totalitat de les llengüesmaternes dels alumes de l’IES R. J.Sender.
Enguany, la Direcció General dePolítica Lingüística del Govern d’A-ragó, ha apostat fort per la celebra-ció d’aquest dia, animant i organit-zant més d’una cinquantena d’actesa tot Aragó, d’accés lliure i a centreseducatius de tot Aragó, lògicament,en les llengües més amenaçadesdintres de la nostra comunitat: ara-gonès i català.
Celebraciódel DiaMundial de la LlenguaMaternaPEP LABAT
Temps de Franja escolar// REDACCIÓ
Us informem que tenim el projecte de crear un espai a Temps de Franja dedicat alsescolars. Pensem que és imprescindible arribar al nostres estudiants, fer-los partícipsde la revista i de les possibilitats que l’ús de la nostra llengua té més enllà de l’àmbitdomèstic. Ells són els únics que poden garantir-ne la supervivència.
La iniciativa ha partit del soci Pietro Cucalón, actualment assessor tècnic docent del’àrea de català de la Direcció de Política Lingüística del Govern d’Aragó, amb la col·la-boració de Rosa Arqué, membre del consell de redacció de la revista i actualment di-rectora de l’IES Bajo Cinca de Fraga.
Cal concretar el format de la secció, tot i que segurament apareixerà en els exem-plars impresos, ja sigui en una pàgina, ja sigui en forma de suplement com l’Styli locus,tot i que aquesta opció queda pendent d’algun patrocinador que n’assumeixi el cost.
Des de la DGPL s’ha enviat una carta, en català i castellà, adreçada als docents onexplica què és la revista i la seua importància per a la dignificació del patrimoni ara-gonès, i animant als mestres a participar-hi. Es congratula també del fet que la DGPLha fet possible que TdF arribi als centres escolars (vegeu p.5).
8
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
BAIX
CIN
CA Alumnes del Santa Agatòclia de Mequinensa
dissenyen i construeixen un drone aquàtic// AJUNTAMENT DE MEQUINENSA
Els alumnes de segon curs delmòdul de formació professionalbàsica d’electricitat i electrònicadel Centre de FP Santa Agatòcliade Mequinensa han posat en pràc-tica els coneixements adquirits a lesaules, construint i desenvolupant elprogramari de control d’un droneaquàtic. Per Rosina Sillué, direc-tora del centre, “és molt importantque els nostres alumnes vegin queel que aprenen és útil, avui hanconstruït aquesta joguina peròdemà poden aplicar aquests conei-xements a altres idees”.
Abans d’embarcar-se en aquestprojecte els alumnes van adaptar unvell cotxe de ràdio control d’uncompany per poder manejar-ho di-rectament des del telèfon mòbilutilitzant la tecnologia bluetooth.Van modificar l’electrònica del ve-hicle i van implementar el progra-mari necessari per convertir el dis-positiu mòbil en un “volant” sensefil que aprofita els giroscopis inte-grats per “conduir” a distància. D’a-questa manera, afirma Iñaki More-no, professor del centre, “fem méscomprensible una tecnologia que
avui ens envolta a tots com són lesxarxes i la transmissió de dades”.
Amb el drone aquàtic es fa unpas més, ja que en aquest cas elsalumnes han hagut de construir elprojecte des de zero. S’han disse-nyat i fabricat la carcassa sobre la
qual han instal·lat els motors, s’hadesenvolupat l’aplicació per podercontrolar-lo des del mòbil i s’haconstruït un comandament a dis-tància que utilitza radiofreqüènciaper ampliar el radi de cobertura enespais oberts.
Alumnes deFP SantaAgatòclia deMequinensaAJUNTAMENT DE
MEQUINENSA
Lo dia 18 de març al Palau Mont-cada de Fraga, l’organització juve-nil PURNA va presentar la seuacampanya contra l’exili rural i l’e-migració juvenil. Esta campanya téper objectius posar sobre la taulales problemàtiques i dificultats enles que es trobe el jovent del mónrural aragonès a l’hora de trobaroportunitats per viure al País.
L’acte va consistir en una xer-rada sobre les causes i motius prin-cipals de l’exili rural a l’Aragó i, totseguit, un enriquidor debat entretots los assistents on hi va haverparticipació tant de jóvens deFraga, com d’altres pobles del Baix
L’Organització juvenil PURNA presente a Fraga la seua campanya contra l’exili rural// RUBÉN HERVÁS
Cinca, així com jóvens d’altres co-marques (Baix Aragó, Sobrarb i laRibera) que han pogut aportar lesseues visions i experiències sobre ladura realitat que es pateix al mónrural. La conclusió de l’acte ha es-tat molt positiva pel fet que s’hanpogut evidenciar les causes i conse-qüències de l’emigració, comunes atotes les comarques, que estan diri-gides i que tenen un objectiu políticclar. A més, el jovent del BaixCinca s’ha mostrat conscient de lanecessitat d’organitzar-se i treba-llar cap a la construcció d’alternati-ves, des de la participació i la plu-ralitat.
9
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
BAIX
CIN
CA
En el TdF de febrer Esteve Betrià ens parlava de la seua in-fantesa, i evocava com l’any 68 s’estableix, amb la família, al car-rer de les Carolines, del barceloní barri de Gràcia –davant perdavant de la gaudiniana casa Vicens. No crec que fos casualitatque l’Esteve anés a raure en aquest carrer; tothom té presentsaquestes declaracions de Jesús Moncada: “Si tens algun problemanomés cal que et plantis a qualsevol carrer de Gràcia i cridis ‘Me-quinensa!’ Segur que se t’obrirà alguna porta.” Precisament, enel mateix carrer de les Carolines, recordo com hi havia una ad-ministració de finques anomenada “Fincas Borbón” –un inequívoccognom mequinensà. Certament, el barri de Gràcia fou un delslloc emblemàtics de l’emigració mequinensana, la qual adquiríel seu punt àlgid l’endemà de l’armistici de la Primera GuerraMundial: moltes mines van plegar i força mequinensans hague-ren d’emigrar. I si bé aquell fou el moment màxim de l’emigra-ció mequinensana cap a Barcelona aquesta no s’estroncà mai deltot i conegué una certa revifalla en la segona meitat dels anys sei-xanta, malauradament arran del negament de l’antiga vila; comens mostren tant l’Esteve Betrià com en Jesús Moncada –i lesseues respectives famílies–, tots dos esdevinguts graciencs d’a-dopció.
L’emigració de les terres de Ponent –en sentit ampli– cap a lametròpoli barcelonina ha estat una constant històrica. Sense anarmés lluny, la meua àvia –nascuda al poblet de Foradada (La No-
guera)– també va fer cap a Gràcia; hi anà “a servir” i, finalment,s’establí en una casa que li llegà una tia seua –vídua d’un gracienc–, situada al carrer Aulèstia i Pijoan, al costat de la casa Vicens.
L’escrit d’en Betrià ens retrotrau als orígens i al món perdutde la infantesa, dos constants recurrents en molts escriptors, co-mençant pel nostre Moncada. Un món on els infants tenien elsseus santuaris i llocs secrets, com la Casa Vicens en el cas de Be-trià, a la qual –com ell mateix ens explica– accedia d’amagat ambels seus companys de trapelleries i on, premonitòriament, hi ha-via una mena de “cova literària”, constituïda per la redacció deCavall Fort, que hi tenia la seu... Llocs secrets i d’aprenentatge,diferents en cada cas però essencialment semblants i paral·lels,tot i la distància geogràfica. No pel que fa a mi en aquell temps,perquè aquells llocs paral·lels no es trobaven gaire lluny –al bar-ri de les Corts–. El meu equivalent de la casa Vicens era l’anti-ga fàbrica “del Vitriol”, situada a l’actual avinguda Tarradelllason ara hi ha uns blocs d’en Núñez, plena d’antigues xemeneiesde maó tombades i restes de naus amb un terra groguenc i sul-furós, vestigi de l’antiga activitat industrial, on teníem els nos-tres caus secrets i posàvem en perill la nostra integritat física; itambé altres fàbriques i llocs abandonats del districte amb ca-racterístiques semblants, ara devorats per l’activitat immobilià-ria. Memòries, orígens, enyorats mons perduts d’infantesa... El“riu de la vida”…
Memòries, orígens… // Joaquim Torrent
ESTAMPES RIBERENQUES
diuen, però que ells reconeixen noutilitzar, amb la seva corresponentimatge. En aquest cas, el professoratpretén recuperar part d’aquest vo-cabulari perdut.
Amb tot aquest material s’haconfeccionat un mural que vol re-presentar els pobles de la nostrazona, omplint-lo de dites i cantare-lles que ells mateixos han recollit ales diferents poblacions de la co-marca del Baix Cinca, d’on proce-deix el nostre alumnat.
El grup de 2nB, bilingüe català, ha
participat en la realització del títolde l’exposició, que han relacionatamb el tema de geometria plana queestant treballant en aquests mo-ments a l’aula, és per aquesta raóque totes les lletres s’originen par-tint d’una circumferència plana.
En tot moment, s’ha intentat bus-car la implicació de tothom amb l’e-laboració d’un mapamundi, elabo-rat pels alumnes de 4t d’ESO bilin-güe català, en el qual es podran si-tuar geogràficament les llengüespresents al nostre centre educatiu.
Des del Departament de Catalàde l’IES Bajo Cinca ens hem volguttambé afegir a celebrar aquest dia,mitjançant el desenvolupament d’al-gunes activitats per destacar la im-portància i respecte a totes les llen-gües. Parlant de la llengua maternade cadascú, de la nostra pròpia llen-gua, com a part de la nostra identi-tat com a persones, i que com a tal,ha de ser conservada i respectada.
Partint de la celebració d’aques-ta jornada, s’ha treballat el tema al’aula amb els alumnes de català detots els cursos, reflexionant i analit-zant sobre les diferents llengüesque estan presents al nostre centre,cercant informació del terme “llen-gua materna” i explicant què re-presenta per ells.
També s’ha fet lectura de textos ipoemes dels autors aragonesos Je-sús Moncada i Desideri Lombarte,que fan referència a la nostra llen-gua i, que ens han servit per fer unapetita recerca de lèxic esmorteït, ela-borant cartells amb paraules escri-tes en català que els seus iaios
Exposiciósobre el Diade la LlenguaMaternaLOLÍN GUIRAL
Dia de la Llengua Materna a l’IES Bajo Cinca// DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA IES BAJO CINCA
10
Pregunta. Quan de temps fa queprepareu aquest repte solidari?Resposta. Tot va començar fagairebé sis mesos, quan EnriqueBadia em va ensenyar amb un díp-tic el recorregut del GR-261. Em vaproposar fer-lo sencer i a partir d’a-llí va començar l’aventura. P. Quin es l’objectiu del Repte Soli-dari GR-261?R. El repte té tres objectius princi-pals. El primer, recaptar fons per ala investigació contra el càncer in-fantil. El segon, donar a conèixer laComarca del Baix Cinca i els seuspaisatges i finalment és un repte es-portiu ja que s’havien de recórrer90 kilòmetres, amb 4.910 metres dedesnivell, en tan sols un dia.P. La prova va tindre lloc dissabte19 de març. Pots contar-nos com vaanar?R. La sortida va ser a Mequinensa,a les 9 del matí i l’arribada a la po-blació de Chalamera d’Enrique,Jordi i Raúl vora les 10.15h; en elmeu cas, vaig trigar una hora més.Vam recórrer tot el GR-261 que es
va crear fa uns anys a la nostra co-marca i que passa per Mequinensa,Torrent de Cinca, Fraga, Vilella,Ballobar, Ontiñena i Chalamera. Elproblema més important va ser lameteorologia perquè va estar plo-vent tota la nit d’abans i tot el diadel repte, així que les condicionsdel trajecte van ser molt dures per-què hi havia molt de fang i l’aiguano va parar de caure. Aquestescondicions no eren òptimes peruna prova d’eixes característiques iper això l’arribada a la meta és vaallargar una horeta sobre el tempsprevist. Finalment, els quatre vamarribar i vam aconseguir el repteesportiu, recórrer els 90 km delGR.P. Ho vau passar malament?R. Com he dit abans les condicionsmeteorològiques eren especials, i elfang ho feia tot més difícil. Però lagent no va deixar d’animar-nos iaixò ens va donar molta força pera continuar. Jo a partir de Fragavaig començar a tenir problemes fí-sics, em vaig quedar sol enrere i em
pensava que no arribaria a Chala-mera. Però els ànims de la gent queens esperava a les diferents pobla-cions i dels propis companys ensvan ajudar a arribar a la meta. Vaser tot molt emotiu.P. La gent us animava pels pobles,
però també n’hi haviaque corrien amb vosal-tres? R. Sí, va estar molt bé. Acada població hi havia unpunt marcat i allí estavenles persones de l’AECC,els amics del Club d’At-letisme, familiars i unpunt d’avituallament. Elclub ciclista i l’associacióLo Branquil havien d’a-
companyar-nos també, però vananul·lar les sortides a causa del mal
temps. Tot i això, gairebétot el camí va haver-hi ungrupet de 15 o 20 corre-dors que feien compa-nyia.P. La novetat tecnològicatambé va estar present a
REPTE SOLIDARI GR-261, MOLT MÉS QUE UN REPTE ESPORTIU
“El primer repte és recaptar fons per la// ROSA ARQUÉ
Jordi Puch, Guillem San Martín,Enrique Badia i Raúl Batista, qua-tre atletes de Fraga, han estat pre-parant una prova molt interessanti amb diversos objectius, tant soli-daris com esportius. Es tractava, d’u-na banda, d’un repte esportiu queconsistia en recórrer els 90 kmque conformen el GR-261 amb elsseus 4.910 metres de desnivellacumulat en tan sols un dia. Però estractava també d’un repte solidariperquè es pretenia recaptar 1€ percada metre de desnivell existent, ésa dir, un total de 4.910 € que es do-naran a l’Associació EspanyolaContra el Càncer (AECC) per a la in-vestigació contra el càncer infantil.
La prova va tenir lloc el dia 19 demarç, dissabte, un dia on la soli-daritat i l’esforç dels corredors vacompensar el mal temps que feia.Guillem San Martín ens fa un resumd’aquest projecte.
D’ESQUERRA
A DRETA: RaúlBatista,Guillem SanMartín, JordiPuch iEnrique BadiaGUILLEM A. SAN
MARTÍN
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
ENT
REV
ISTA
«les condicionsdel trajecte vanser molt duresperquè hi haviamolt de fang il’aigua no vaparar de caure»
«els ànims dela gent ens vanajudar a arribara la meta.»
11
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
ENT
REV
ISTA
a investigació contra el càncer infantil”la cursa?R. Sí, la gent podia seguir-nos en di-recte, gràcies a una aplicació, i aixísabien quan passàvem exactamentper cada població i on estàvem entot moment. D’aquesta manera siens passava qualsevol cosa estàvemlocalitzats.P. Ara el repte esportiu ja s’ha acon-seguit, però queda el solidari? Enspodries contar com va? R. Sí, l’objectiu és aconseguir els4.910 € i, de moment, anem bé per-què hem superat els 3.100€. Alnostre web es pot veure l’evolució.Moltes donacions són col·lectives iaixò per nosaltres també és impor-tant perquè dins d’un mateix grupsón diverses les persones que handonat diners, per exemple als cen-tres escolars. També hi ha particu-lars i empreses que han fet dona-tius, tant al Club d’Atletisme, coma l’AECC, com a les urnes que esposaven el dia de la cursa a les di-ferents poblacions. Suposem quequan tot estigui afegit, la quantitatpujarà més. P. Guillem, sabem que el repte en-cara no s’ha acabat. Podries expli-car com pot col·laborar la gent quehi puga estar interessada? R. Hem decidit mantenir el repteoperatiu encara un parell de mesos,les donacions es poden continuarfent per les vies habituals: el webwww.gr261.info, al Club d’Atle-tisme Fraga - Baix Cinca i al’AECC. Ara ens queden prop de60 dies per aconseguir el repte eco-nòmic i segur que entre tots hi arri-barem. P. Si vols recordar les adreces delweb i del facebook, les difondremdes de les nostres pàgines: R. Web: http://www.gr261.info/Facebook: Reto solidario Gr-261P. Hi haurà Repte Solidari 2?R. No ho sé, ara ens hem de recu-perar de l’esforç que hem fet peraquest. Hem hagut de fer moltspreparatius, moltes reunions imolta coordinació amb un bonnombre de gent. Ara volem gaudir
del moment. Descansarem i mésendavant ja pensarem!
P. Vols dir alguna altracosa?R. Vull felicitar a totesles persones que s’hanimplicat en el repte: lagent de les poblacions,les empreses patroci-nadores, la gent de
l’AECC, Protecció Civil, els Ajun-
taments, la Policia Local de Fraga,la Creu Roja, el C.A. Fraga-BaixCinca... El Repte l’hem guanyat entre tots!«ens queden
prop de 60 diesper aconseguir elrepte econòmic»
DALT: Participants, familiars i voluntaris Repte Solidari GR-261. BAIX: Sortida de la carrera GUILLEM A. SAN MARTÍN
Web:www.gr261.info
Facebook: Reto solidario Gr-261
12
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
LLIT
ERA Festes d’hivern. Música i mondongo
// JOSEFINA MOTIS
el seu temps i l’aprofi-tament posterior d’a-questes construccionstan sòlides.
Al programa de lafesta d’hivern hi anavael record de la bene-dicció dels animals –cavalls i domèstics– i lapujada a sant Sebastià,on ara es pot arribar aprop amb vehicle, i ones fa un convit de pa-nadó i moscatell.
A Albelda l’associa-ció El Magré i la deMossos i Carreters cui-da amb molta dedicacióla conservació de lestradicions, les festes desempre, a més el dia de la collita i elde la sembra. Organitzen les festesamb aquestes associacions l’Ajun-tament i el Centre Cultural “LaAbadia” (Biblioteca).
La Festa del Tossino té un gran re-coneixement també fora del poble,i molta animació. Hi assisteixenmés de cinc mil persones procedentsde diferents punts. Es recorda elmondongo i tots el bons productesdel tossino. A més, es convida els as-sistents als àpats del dia amb aquestproductes. Una gran feinada pels or-ganitzadors, de la qual n’estan moltsatisfets.
Aquesta Festa del Tossino es fa eldarrer diumenge de gener per ser di-ferent i a part de la de Sant Vicent.
Passades les festes nadalenques,que es viuen com a universals arreudel món; de motius religiosos es pro-jecten en motivacions socials, derelació, de tradició, de consum i deregals.
Al gener a cada poble hi ha cele-bracions, també amb motius delsantoral que, encara que no hi hagi‘solera’ de pràctiques religioses,sants que encaixen amb l’ambient,les necessitats humanes i les tradi-cions estan molt arrelats.
Al meu poble Albelda, sant An-toni era venerat com a protector delsanimals. En una societat agrícola, enla que els animals de treball i les se-ves cries suposaven la manutencióde les famílies.
Sant Sebastià, per estar l’ermita altossal que toca al poble, era d’ex-cursió i romeria pujada amunt; unaveneració tradicional en què semprehi havia resposta i un motiu per ar-reglar el carreró de pujada abar-rancat per la pluja.
Sant Vicent, festa major del poble,sempre ha estat sonada; amb bonesorquestres de renom, missa cantada,concert, ball i bons menjars. Entemps passats, amb un bon cinemai alguns anys amb espectacles tea-trals. Actualment es fan més expo-sicions, firetes i activitats infantils.
Enguany va agradar molt la xar-rada i exposició sobre les voltes a laLlitera; un estudi fet per Laia Brua-lla –d’Alcampell– sobre època imètode de construcció, la utilitat en
Teresa Mañé Miravet (Cubelles, 1865-Perpinyà, 1939) // M. Llop
DONES
Fou una mestra, editora, periodista i escriptora amb el pseu-dònim de Soledad Gustavo, filla d’un republicà federalista pro-pietari de la Fonda Jardí, molt coneguda a Vilanova i la Gel-trú. Estudià magisteri en una escola de lliure pensament i pro-bablement fou la primera mestra laica dels anarquistes. Tam-bé donà conferències amb Anselmo Lorenzo i d’altres in-tel·lectuals. En aquell temps era un escàndol que una mes-tra, soltera, viatgés per Espanya i donés conferències. Casa-da amb Joan Montseny Carret, mare de Federica Montseny.A Reus, el matrimoni van obrir una escola laica i mixta enla dècada de 1890. En 1897 van haver de fugir cap a Londres,degut a l’acusació de complicitat del seu company en l’a-temptat del Corpus Christi de Barcelona en 1896. Al cap d’un
any, van tornar a Espanya i van crear La Revista Blanca, con-siderada com la publicació més important del moviment ob-rer espanyol; Teresa en va ser la directora i administradora,tant de la primera etapa (1898-1905) com de la segona que s’i-nicià el 1923 fins a la Guerra Civil. A Madrid, participà en uncicle de conferències a l’Ateneo de Madrid, sobre la SocietatFutura, en defensa de les idees anarquistes. En el II CertamenSocialista de Barcelona (1889) presentà el treball anomenat:El amor libre. El 1899 va publicar Tierra y Libertad. Va par-ticipar activament en els esdeveniments de l’època: SetmanaTràgica de Barcelona, fundació de la CNT, el 1910, fundacióde la FAI el 1927... La vida de Teresa Mañé va estar dedica-da a la difusió dels ideals d’emancipació i llibertat.
Paral·lelament se celebra la Firad’Artesania, i les firetes que s’ins-tal·len ‘fan el seu agost’ i donen ani-mació.
Al febrer, el dia 5 és Santa Àgue-da, festa de les dones, també ben ce-lebrada.
Les festes de Carnestoltes, tanvistoses i especials; amb rua, ani-mació infantil al Pavelló i berenar.
El 4 de març hi va haver una reu-nió on es convocava a les associa-cions, la Comissió de festes de l’A-juntament i a totes les personesque van voler participar-hi, per or-ganitzar una Comissió de Festesrepassant les darreres celebracionsi fent projectes per a les properes.
Festa delTossinod’AlbeldaORIACH FOTÒGRAF
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
RIB
AG
OR
ÇA
13
Encara que no sóc ni neuròleg ni filòsof i escric, doncs, demanera intuïtiva, tinc el convenciment que la memòria estàfeta, en un primer nivell, d’imatges i de sensacions. Recordo,per exemple, els paisatges de la infantesa, com el de la Barce-lona grisa del tardofranquisme, el poble abans de la transfor-mació del darrer terç del segle XX, la Vall d’Aran sense hotelso els boscos, de pertot, menys atapits però més humits que elsd’ara. Pel que fa a les sensacions són sobretot les olfactives,crec, les que predominen sobre les altres. L’olor d’humitat delbarranc i del portal de casa, la sentor ofenosa de corralines ifemers o la flaire dels carrers nets en acabat de ploure... I, lestardades d’estiu o potser a boqueta de nit, l’aroma de lestrumfes fregint a la paella, amb el tap-tap (ací, sensació audi-tiva) de batre els ous eixint de les finestres obertes de totes lescases.
Per la resta, la memòria és narrativa. Ens fem la nostra his-tòria a partir de les paraules, i ens l’expliquem a nosaltres ma-teixos. Bastim un discurs coherent i molt triat, on eliminemallò superflu i tot allò que no volem recordar, perquè la me-
mòria és, per damunt de tot, selectiva. Al final, el que ens enresta és una autèntica narració interioritzada. El més tràgicde tot és que, quan desapareixerem, desapareixerà amb nosal-tres tota eixa narració i, amb ella, tota la nostra memòria i elque hem conegut.
Se n’ha anat el pare, a punt de fer els 99 anys. Els meus sen-timents d’avui són estrictament privats, però n’hi ha una partque és de transcendència col·lectiva, de petit drama per a lahumanitat. Ell va nàixer abans de la Revolució russa, durantla Gran Guerra, i s’emporta, doncs, un segle de la memòria deCamporrells i de Barcelona, de Catalunya, d’Aragó i d’estaEuropa convulsa (que, paradoxalment, en té tan poca, de me-mòria). No sé pas si hi ha cel o Camps Elisis, en tot cas, elsque el vam estimar guardarem per sempre els seu record. Arabé, si n’hi ha, de cel, de ben segur que ja s’hi haurà retrobatamb els que van marcar la seua existència. Amb els ancestres,sos pares i sos germans. I sobretot amb la mare, amb ma mare.Després d’anar-la a trobar, haurà eixit a buscar al Sidret, pera anar al cafè celestial a jugar a cartes.
Memòria // Ramon Sistac
TOT ENSENYANT LES DENTS
L’Arxiu Gavín, un pou de saviesa// GLÒRIA FRANCINO
L’Arxiu Gavín fundat per Josep M.Gavín i Barceló, un entusiasta delcol·leccionisme, ha fet un inventarid’edificis religiosos per tota Catalunyai també inclou les poblacions de par-la catalana, com l’Alta Ribagorça.
Fa uns anys el seu arxiu va ser tras-lladat al costat del Monestir de lesAvellanes (Lleida) a càrrec de JosepSansalvador, entre d’altres. Allí s’hipoden trobar des d’estampes reli-gioses, recordatoris, textos escrits,fins fotografies de molts indretscom esglésies i ermites, avui ja des-aparegudes pel progrés o la negli-gència de les institucions o passivi-tat dels ciutadans.
Quan repasso el llibre destinat al’Alta i Baixa Ribagorça, m’adonoque alguns d’aquests llocs, abans edi-ficats i datats amb les seves coor-denades, avui ja només són runes; ésper aquest motiu que la feina fetatant per Gavin com Sansalvador icol·laboradors resulta tan profitosa,entranyable i necessària. Hem d’a-grair el treball dut a terme i el queencara els queda per fer.
Aquest estiu vaig tenir l’ocasiód’assistir a la VI Jornada cultural Co-neix la Terreta, on persones comLluís Colomés ens va parlar de“Esglésies, ermites i capelles de la
Terreta, 1000 anys d’història”, onvam veure com la major part d’elleso bé han desaparegut, altres estan encondicions deplorables i algunesaltres es conserven gràcies sobretota alguns veïns. També Josep San-salvador va explicar “La descober-ta de l’església de Santa Bella d’Or-rit”, desprès de l’estudi i l’interès derecercar ermites amb història, elseu olfacte d’investigador, amb l’as-sessorament d’un informant, el vaportar al lloc originari on es troba-va aquesta església. Aquest nom ami m’és familiar, tot i la seva antigor,ja que el tenim citat al Cartoral d’A-laó, del qual fa 1210 anys que tenimel seu primer document, datat entreels anys 806-814:
Sancta Bella, Sancta Vella apareixdatat al maig de 958 “in castro Or-ritense [...] in loco ubi dicitur adSancta Bella” (COR. D. 118; AB. D.173; SER. D. r. de Lot. y Rob., p. 306)i maig de 958 “in castro Orritense,in loco que dicitur Sancta Vella”(COR. D. 119; AB. D. 174).
A la Torre hi ha la partida Font deBella, amb trossos i la font del ma-teix nom, segurament de dona Bella,Belga. Altres topònims que podrienestar relacionats amb aquest són lapartida dels Masos de Tamúrcia
anomenada Mirabella o Miravella(Vilavella) i a Orrit existia CasaTarrobella, igualment al Castellet en-cara hi són els de Tarrobella.
Llocs propers que han desapare-gut i apareixen al volum 2 de l’In-ventari d’esglésies són Sant Sernid’Aulet, l’església parroquial deSant Climent del poble caigut d’Au-let, la capella del pont de baix de So-peira, Sant Gregori, segons l’ArxiuGavín, avui desapareguda, ¿podriaser de Sant Esteve, ja que la font atocar del riu i del lloc on estaven lesrunes d’aquesta capella es diu així?I tantes d’altres... que deixem per aun altre article.
La Font deBella (LaTorre de
Tamúrcia)GLÒRIA FRANCINO
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
CU
LTU
RA
14
ritzons mequinensans, així com elsseus tipus humans són elementsforça constants en Moncada, junta-ment amb imatges punyents i satí-riques d’eclesiàstics, inspirades ní-tidament en Francis Bacon, pintor decossos torturats i descompostos, quearriba a captar l’essència més íntimai tràgica de l’ésser humà.
Com ja s’ha apuntat, l’obra plàs-tica de Moncada completa admira-blement la seua obra literària, la qual
ens la fa més comprensiva, tot con-formant alhora un conjunt insepa-rable, un conjunt sempre fidel a lesarrels mequinensanes, al capdavalla una terra i a uns homes determi-nats, en una visió, però, de trans-cendència i abast universals.
L’obra plàstica de Moncada,si bé no arriba al nivell d’ex-cel·lència de la seua produccióliterària, no per això deixa detindre interès i qualitat, a ban-da que també ens serveix pera poder interpretar millor l’ho-me i el seu llegat.
Els seus quadres i dibuixosdenoten una variada influènciade les diverses avantguardes,però especialment del surrea-lisme i, com no podia ser d’al-tra manera, de l’anomenat re-alisme màgic pictòric, del qualel màxim representant fouMagritte. Ambdós movimentsfonamentats en la fantasia, elmón oníric i la paradoxa, tot ique el segon incorporava méselements realistes, que con-trastaven amb detalls “mà-gics”. És evident, doncs, ungran paral·lelisme amb l’obraliterària de Moncada, qui tam-poc fou aliè al cubisme ni alcorrent representat pel grup Dau alSet, inspirat en el surrealisme i en elmagicisme plàstic, que acabà de-sembocant en l’informalisme, llevatla figura aïllada de Joan Ponç, quees mantingué bastant fidel al sur-realisme inicial i que influencià cla-rament Moncada, com es fa evidentsobretot en les seues figures com-postes d’elements orgànics i geo-mètrics.
Igualment, els paisatges i els ho-
Pintures de Jesús
Moncada
L’obra plàstica de Moncada, anàlisi i interpretació (i III)// JOAQUIM TORRENT
Crida de col·laboració a Styli locus
Pensem dedicar els propers tres números a la literatura del jo:memòries (estiu 2016), carteigs (hivern 2017) i dietaris (estiu 2017),tres gèneres literaris dels qual tenim pocs exemples entre elsescriptors en català de l’Aragó. Es per això que demanem que ensenvieu textos d’aquests tres gèneres, tant de propis com d’altri —penseu que els arxius, públics i privats, en poden guardar prouexemples. Dedicarem les tres primeres planes d’Styli locus a aquestestemàtiques, i reservarem la quarta plana per a poesia i prosa que ensfeu arribar.
Consell de redacció d’Styli locus. Abril 2016
15
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
TEM
A D
EL M
ES
fer amb molt d’esforç. Avui, feliç-ment, a la Llitera i el Baix Cinca, lapresència del català en els centresd’ensenyament és inqüestionable iles tensions en aquest sentit, a dife-rència del que encara passa en altreszones, estan totalment superades»,afegeix Pep Labat. Aquest professord’Institut rememora: «jo vaig seralumne de la Carme en aquells pri-mers anys de l’autonomia i recordoque calia molt coratge per fer el queella feia perquè l’ambient era molthostil. De vegades, en acabar les clas-ses, algun alumne la va acompanyarperquè no anés sola pel carrer».
Tècnic de Cultura del Govern d’Aragó
Qualsevol que al llarg dels últimstrenta anys hagi estat interessat perla promoció de l’«Aragó trilingüe» hasentit parlar de la professora Alcover,encara que no hagi tingut el gust detractar-la personalment. La seva for-mació professional va començar a laUniversitat de Saragossa on va ob-tenir la Llicenciatura en Filosofia iLletres, Secció Filologia Romànica(1974). El 1987 va aconseguir el títol
de ‘Mestre de català’, expedit per laUniversitat Autònoma de Barcelona.
Però la trajectòria professionald’Alcover està lligada a l’adminis-tració autonòmica d’Aragó, des delprimer Govern presidit pel socialistaSantiago Marraco. Primer, de 1984a 2001, com contractada laboralfixa per l’Executiu autònom i des-prés, a partir de 2001 fins al present,com a funcionària de carrera del Cosde Funcionaris Superiors al servei dela màxima institució aragonesa. En-tre els escassos mitjans materials ihumans que l’Administració ara-gonesa ha dedicat a l’impuls de lesllengües històriques i minoritàries dela comunitat, i sempre enmig de nopoques polèmiques, tensions, aven-ços i retrocessos, Carme Alcover harepresentat el paper d’una tècnicadedicada a desenvolupar la sevaprofessió al servei de la ciutadaniades del Govern. El bibliotecari i ar-xiver municipal d’Alcanyís, José Ig-nacio Micolau Adell, catalanoparlantdel Matarranya, el reconeix així:«Carme Alcover sempre ha estat enla lluita a favor del català a Aragó.Potser no amb tot l’èxit que moltshaguéssim desitjat, però sempre haestat aquí i segueix estant-hi».
L’ensenyament del català a les es-coles és fonamental per a consolidarla llengua inicial de més de 70.000aragonesos. A aquesta tasca, ingra-ta en moltes ocasions, ha dedicat laseva vida professional la filòloga ara-gonesa Carme Alcover (Massalió,1952), distingida amb el Premi Fran-ja 2015. Durant més de 33 anys ellaha estat sempre darrere de l’orga-nització d’un seminari per a pro-fessors de català, iniciadora de la Pri-mera escola d’Estiu o de qualsevolregulació institucional lingüística aAragó. Va ser la primera professo-ra de català a Fraga i és tinguda coma pionera de l’ensenyament de i encatalà.
Carme Alcover no es creu me-reixedora de cap premi. «Només hefet el que havia de fer, com a pro-fessional», afirma amb naturalitat.Per a ella, «la llengua és el patrimoniimmaterial més important que hemheretat dels nostres pares. Tenim ten-dència a valorar més el material, allòque es quantifica econòmicament.Però el nostre major patrimoni ésl’immaterial, el cultural, intel·lectu-al o espiritual. I aquí ocupa un llocprimordial l’idioma».
La filòloga de Massalió va co-mençar la seva trajectòria com a pro-fessora a Fraga, població a la qualella té per «la locomotora» en la in-troducció de l’ensenyament reglatdel català a les escoles d’Aragó.Tot i les dificultats, el llavors conse-ller d’Educació, José Bada, es va pro-posar regular l’ensenyament de lallengua inicial de les poblacions ca-talanoparlants de la Franja i «elbraç executor i material de les dis-posicions polítiques o institucionalsreconeix Pep Labat, exalumne de lafilòloga i que ha recolzat la propostade la seua candidatura que van feramics i simpatitzants de l’ICF al Pre-mi Franja, Cultura i Territori.
«Van ser temps difícils i la intro-ducció del català a les escoles es va
Carme Alcoveramb el seumarit Antonioi Pasqual Vidala MassalióMARGARITA CELMA
Carme Alcover, pionera de l’ensenyament del català a l’AragóLa filòloga de Massalió, Premi Franja 2015, ha dedicat la seva vida professional
a consolidar «un patrimoni immaterial heretat dels nostres pares»// RAMÓN MUR
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
AR
AG
Ó
16
Lorenzo Cebollero Ciprés va mo-rir el passat 6 de març a Osca als 83anys.
Era membre d’honor del Conse-llo d’a Fabla Aragonesa “per laseva valuosa contribució a la digni-ficació, conservació i ús literari del’aragonès”.
El 2009, amb 78 anys, va publicarel llibre A bida en a montaña, un ex-tens poemari descriptiu, de més de6.000 versos, escrit en aragonès po-pular. La vida quotidiana i els tre-balls, els oficis i les eines, els jocs, fes-tes i tradicions apareixen reflectitsen el volum tal com els va conèixeri viure l’autor a la meitat del segleXX.
Segons l’opinió dels experts, estracta d’un gran fresc de la vida a lamuntanya que representa un im-portant testimoni personal, en for-ma de coneixements antropològicsi etnogràfics transmesos a les jovesgeneracions, així com el rescat i ladignificació de l’aragonès de lazona.
Lorenzo Cebollero Ciprés, escriptor en aragonès// JAVIER ORTEGA
del Departament d’Educació i Cul-tura del Govern d’Aragó.
Lorenzo Cebollero va confessarllavors que “abans baixàvem a Oscai es reien de la nostra forma de par-lar, i ara és al revés, el volen recu-perar. A mi em sembla molt bé”.
Aqueix llibre era l’ampliació d’unaltre que Lorenzo Cebollero va pu-blicar anys abans titulat As cosasd’os tiempos d’antis más en Arguisi a redolada.
Algunes de les cobles les va pu-blicar durant 24 anys en el progra-ma de festes d’Arguis, el seu poble,on va anar a escola fins als 13 anys.Després es va dedicar a les tasquesdel camp fins als 30, quan va veureque “amb quaranta ovelles i quatrecamps ja no es podia viure”.
Llavors va baixar a Osca, on vaformar una família i va treballar enuna empresa del metall fins a la sevajubilació. “Fins que em vaig jubilarno em vaig posar a escriure perquètenia altres pensaments i una altrafeina. Tampoc em van instruir peraixò, jo he escrit el que he anat apre-nent en el curs de la vida “, va de-clarar en la presentació del llibre.
Ho escrivia tot a mà, i un dia vaportar les seves cobles al Consellod’a Fabla Aragonesa, els va agradari ho van editar amb la col·laboració
La poetessa cordovesa ElenaMedel i el percussionista i directord’orquestra madrileny Andrés Salatvan ser guardonats ahir ex aequoPremis Fundació Princesa de Giro-
Els premis Princesa de Girona es proclamen per primera vegada des de fora de Catalunya// MÀRIO SASOT
que hagin destacat per la seva ca-pacitat emprenedora amb projectesinnovadors en diferents camps so-cials i del saber.
A més del de les Arts i les Lletres,la Fundació Princesa (abans Prín-cep) de Girona, comprèn les cate-gories de Social, Empreses, Investi-gació Científica i entitats. Tots ells se-ran proclamats successivament endiferents ciutats espanyoles.
Elena Medel ha estat reconegudaper la seva precoç i brillant trajec-tòria com a poeta, que imprimeixtranscendència a una quotidianitatcompartida amb la seva generació.
D’Andrés Salat, el jurat n’ha des-tacat la seva qualitat tècnica i mu-sical i les seves iniciatives per acos-tar la música a públics molt diferents,així com la seva projecció interna-cional.
na de les Arts iLletres 2016,en un acte pú-blic que va te-nir lloc al Patide la Infantad’Ibercaja, aSaragossa.
La Junta Di-rectiva d’a-questa Funda-ció ha decidit,per primeravegada en laseva història,desplaçar elsactes de con-
cessió d’aquests premis fora de la lo-calitat catalana que els dóna el seunom. Aquests guardons busquenreconèixer la trajectòria de jovesd’entre 16 a 35 anys i a una entitat
LorenzoCebollero
CiprésVÍCTOR IBÁÑEZ /
DIARIO DEL ALTO
ARAGÓN
Elena MedelIIMANLITERATURA.
FILES.WORDPRESS.COM
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
GA
LER
IA D
E PE
RS
ON
AT
GES
17
Amb motiu de la celebració d’un acte de reconeixement a do-nes víctimes de la violència exercida per mascles de l’espècie hu-mana, l’Ajuntament de Barcelona publicà el proppassat mes denovembre una nota de premsa en què informava que “la regidoradel Districte d’Horta-Guinardó, Mercedes Vidal, presidirà el Do-nanatge que organitza el Consell de les Dones d’Horta-Guinar-dó a les dones Víctimes de la violència masclista.”
L’ús del neologisme ‘donanatge’ va despertar en aquell momentuna lleu onada d’estupefacció en diverses persones assenyades(lingüistes i gent de la lletra, bàsicament), onada pública que enles darreres setmanes d’aquest plàcid hivern de 2016 ha reviscolat,d’alguna manera, en veu de la lingüista Carme Junyent i de l’es-criptor Quim Monzó. Sembla que poques persones han entès quel’administració municipal de Barcelona no ha fet altra cosa quemanifestar-se poèticament, tal com ja apuntava el poeta GuillemViladot quan assenyalava que “Només el DOG / i els poetes / vio-lenten el sentit / natural / de les paraules.” Aquesta reflexió delsenyor Viladot va motivar-me la publicació el juliol de 1999 d’u-na columna al desaparegut setmanari tortosí L’Ebre intitulada“Lectures poeticoadministratives” i que feia així: “[...] Que els poe-tes siguen, en algun moment o altre o de manera sistemàtica, fos-
cos i un pèl transgressors de la sintaxi i la semàntica normativesja se sap: ho du l’ofici i, a més, en tenen permís [...]; però que latransgressió sistemàtica siga obra dels administradors és cosa queja no té perdó de Déu. ¿O potser, ingenu de mi, vaig errat del toti els redactors de l’administració són una colla de ferotges poe-tes submergits que han trobat un camí insospitat per donar a co-nèixer la seua ingent obra? Si fos així, que no m’estranyaria gens,ja sabeu, poetes d’arreu: entreu, tan prompte com us siga possi-ble, a l’administració perquè, a més d’un sou segur de per vida,podreu veure publicats els vostres textos més experimentals i trans-gressors. Això sí, lamento haver-ho de dir, ningú –tret, potser, delperspicaç farmacèutic d’Agramunt– no se n’adonarà...”
Ai llas, certament gairebé ningú no se n’ha adonat el cas de ‘do-nanatge’; sembla mentida que gent lingüísticament assenyada nohaja sabut veure que, finalment, els poetes i les poetes més au-daços i audaces –no només els poca-soltes i les poca-soltes, quetambé– han culminat la conquesta de l’administració de la capi-tal del país. Estiguem atents/atentes: sospito que encara veuremcoses més sorprenents, poèticament parlant, sorgides de les mentsde ferotges poetes transgressors i transgressores infiltrats i infil-trades en l’administració municipal; i supramunicipal.
Donanatge // Esteve Betrià
U12
L’Antònio va nàixer a Fraga en elstemps turbulents de la Guerra Civil.Sa mare va quedar viuda i va pujarels tres germans amb moltes difi-cultats: primer a Barcelona, on s’ha-vien desplaçat com a refugiats, idesprés de retorn a Fraga, un camíacabada la guerra. L’Antònio vaaprendre l’ofici de pintor i va tre-ballar a sou fins a fer-se autònom.Amb el temps obriria Pinturas Qui-bus, un negoci de pintures, ferrete-ria i drogueria, que va acabar de de-finir el seu perfil de comerciant.
En la seua inquieta joventut, l’An-tònio va trobar refugi en l’Església.Va entrar a formar part d’Acció Ca-tòlica aspirant a seguir els models delcristianisme i aviat va esdevenirmembre dels quadres dirigents, en-cara que sempre des d’una posicióaperturista dins del sector antifran-quista. Tanmateix, va descobrir quel’Església, si més no en aquells anys,també era repressiva, i se’n va apar-tar.
En els darrers anys del franquis-me i després en la Transició, encaraen la clandestinitat, es va vincular alsocialisme, primer com a membre
del Partido Socialista deAragón, on va entrar encontacte amb persones demolta vàlua, com Francis-co Beltrán, Emilio Gastóno Santiago Marraco, i queli va donar l’oportunitatde conèixer l’extraordina-ri Tierno Galván. Amb laintegració del PSA en elPSOE, Quibus va conti-nuar formant part de l’executivaprovincial com a representant de lacomarca del Baix Cinca. Tanmateix,com li havia passat abans amb l’Es-glésia, va mantenir sempre una po-sició crítica, contrari a la disciplinadoctrinària de partit. De fet, Quibussegueix sent fins avui en dia militantsocialista, en segona línia però sem-pre com una veu respectada i es-coltada dins de l’agrupació.
Com a regidor de comerç en l’A-juntament de Fraga en les primereslegislatures socialistes, Quibus va tre-ballar per fer de Fraga un centre co-mercial de referència comarcal pro-movent la campanya «Fraga máscerca».
La botiga de Pinturas Quibus
Antonio Quibus Rosanes,comerciant// CARME MESSEGUER
s’ha traslladat a un lloc més cèntricde la ciutat transformada en QuibusBrico, un establiment especialitzaten les diverses branques del brico-latge que ara regenten els seus fillsAna i Gustavo. Les altres dos filles,Mar i Montse, treballen com a do-cents.
Des que es va jubilar, i havent fetfront a una malaltia, l’Antònio es de-dica a llegir i a escriure: la lectura del’Evangeli li dóna pau interior iadreça cartes a dirigents espiritualsi polítics manifestant les seues in-quietuds i reflexions.
A l’Antònio, que ens va deixar pocdesprés que m’entrevistés amb ell, inmemoriam.
Quibus en la celebració del seu 75èaniversari IRENE BOLLIC
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
PAÏS
OS
CA
TALA
NS
18
Perquè és el meu nas, el millor del món, el meu. És una facè-cia que explicava mossèn Ballarín, aquest homenot que s’ha mortfa pocs dies. Venia a dir que ell tenia el nas que tenia, que se l’es-timava d’allò més perquè era el seu i que l’havia de cuidar, queningú no el cuidaria si no ho feia ell. Josep Maria Ballarín es vafer famós perquè va escriure Mossèn Tronxo, una novel·laamable per on desfilava un capellà enyorat, que molts potser vamarribar a conèixer.
Fa molts anys que explicava la història del nas, era quan moltscatalans no tenien prou autoestima, sotmesos com havíem estattants anys a la pressió del que va suposar el franquisme; no te-níem prou autoestima i, fins i tot, teníem autoodi i amagàvem elnas, vull dir la llengua, un fenomen que encara podem identifi-car avui entre els nostres conciutadans de la Franja. Avui mos-sèn Ballarín segurament hi afegiria, a la cosa de la identitat na-sal, que convidava a tothom qui volgués a “tenir” o a participardel nas col·lectiu, amb el que es percep el món en català.
D’això volíem que anés la Jornada “Llengua i cultura popu-lar” que es va fer el 12 de març a Fraga: de la importància de lacultura popular, de la identificació amb la teua cultura, la que etposa en el món, la que t’explica al món a partir dels teus ulls, delteu nas. I com és d’important de viure-la a l’escola –els grans pe-dagogs Cela i Palou ens en van parlar– perquè la cultura popu-lar ens ajuda a copsar el món més pròxim i alhora a connectar-
nos amb totes les cultures del món, com ens van fer avinent JoanSoler Amigó i Nadia Ghulam en la seua intervenció. Nadia Ghu-lam, l’afganesa autora d’El secret del meu turbant, una històriapersonal paorosa i fascinant.
Nosaltres a la Franja tenim el nostre nas –sí, canvieu nas perllengua i ja ens entenem– per bé que ens el volen fer ignorar, ensvolen fer veure que no en tenim, de nas, que anem pel món ambun òrgan prestat molt aparent –xic, no em toques lo nas!– ambel qual es pot anar pel món sense passar vergonya. A la Franjahi ha qui –quins nassos!– voldria i vol que ens acontentem ambalmoines com ara les dues hores a l’escola com fins ara i com con-tinuarà amb els nous currículums de primària i de secundària quevolen per al curs vinent; o acontentar-nos amb l’almoines comun pregó més o menys folklòric des d’un balcó consistorial (pertraure el nas), o amb rètols escadussers de carrers o d’ajuntamentsen dues llengües...
I és que a un li puja la mosca al nas quan passen els anys i l’Ad-ministració aragonesa –les Corts i el govern– no és capaç de com-plir amb els mínims que li demanen des del territori i també d’Eu-ropa i no en fan cas. I això que, últimament, s’han tret del bar-ret, amb el vist-i-plau de les associacions culturals que el catalàés una llengua pròpia d’Aragó, oh! Això sí que és tenir bon nas!Per bé que hi ha gent que davant aquesta descoberta ens pujala mosca al nas i l’arrufem.
El nas (per mossèn Ballarín) // Francesc Ricart
NO SOM D’ EIXE MÓN
Participació de l’IRMU en els II Premis SerretTerra de Cruïlla// REDACCIÓ
La Llibreria Serret de Vall-de-roures, amb la col·laboració de laFundació del Món Rural, ha con-vocat la segona edició dels PremisSerret Terra de Cruïlla, que tenencom a objectiu promoure la creacióliterària relacionada amb el territorii el món rural.
Aquest premi literari, que comp-ta amb l’Institut Ramon Muntanercom a membre del jurat, està desti-nat a obres de narrativa (novel·la,narracions, contes, literatura del jo)i/o assaig (històric, etnològic, cien-tífic, filològic, filosòfic, polític, pe-riodístic). Les obres s’han de centraren el món rural d’avui, en el seu ter-ritori, en el seu paisatge, en la sevagent. Es valorarà especialment queaborden la manera en què el mónagrari conviu amb els reptes que lessocietats contemporànies es plan-tegen per al nou mil·lenni.
El guardó està dotat amb 1.500euros, aportats per la Fundació Ca-rulla Museu de la Vida Rural, enconcepte d’avançament de dretsd’autor per a la primera edició delllibre. L’editorial Barcino publicaràl’obra guanyadora dins de la sevacol·lecció ‘Museu de la Vida Rural’i signarà un acord de publicació ambl’autor amb les condicions esta-blertes a la col·lecció.
L’enviament dels originals s’ha defer per correu electrònic, mitjançantun arxiu PDF, a l’adreça electròni-ca [email protected]. En undocument a banda cal que fer cons-tar les seues referències (nom, co-gnoms, adreça, codi postal, localitat,telèfon i NIF). D’altra banda, cal queels autors dels originals presentats escomprometen a no retirar-los abansde fer-se públic el veredicte delpremi.
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
OPI
NIÓ
19
Si parlem de política culturalEs prodiga l’atac a Barcelona en Comú mentre el conseller Santi Vila parla
de ‘sobirania punk’ i es renova el macro i el micromasclisme que ens envolta// MERCÈ IBARZ
no existeix ni es munta perquè nohi ha manera d’arribar a un pactedesitjable.
Però el que amaguen els detrac-tors és que el 5% del pressupost del’equip Colau és cultural. Ara des-tinarà 400.000 euros a bars ques’hagin de reformar per oferir mú-sica en viu. Mentre que el de la Ge-neralitat és del 0,74% (per a Cata-lunya) i l’Estat practica la desin-versió (un 79,4% des del 2010) i lapolítica de terra cremada. M’avor-reix donar la culpa a l’Estat, em li-mito a dir que més humilitat amb l’e-quip Colau. El conseller Santi Vila—partidari d’una “sobirania de basepunk”, segons recull Laura Serra aldiari Ara— acaba de proclamarque vol 50 milions més ara mateix.Bé, ja es veurà. De moment, és lleigque els anticomuns cantin la canyaa aquests nois i a aquestes noies i elsrenyin cada dia. No passem de laguerra bruta ideològica.
2. Micro i macromasclisme. Ésuna llauna insistir-hi, però, aquí elteniu, el masclisme persistent.També és política cultural, sensdubte. Moltes persones s’han in-dignat amb les declaracions d’unregidor del PP a Palafolls i les se-ves consideracions sobre l’alcal-dessa de Barcelona, que no repe-tiré. La historiadora Isabel Seguram’explica que són del mateix togroller i ment obtusa que les flore-tes que el 1878 va rebre DolorsAleu i Riera (1857-1913) quan vaarribar a ser la primera doctora enMedicina a Espanya, per part de lapremsa especialitzada. Bé, algunacosa hem aconseguit. Ara atacal’alcaldessa un indocumentat. Notranscendeix tant, en canvi, que ésfreqüent, en reunions de políticacultural, sentir parlar d’«aquestatia» per referir-se a la comissionadamunicipal de Cultura i fins i tot a lamateixa alcaldessa. I en aquests ca-sos ho diuen homes molt docu-mentats...
Després hi ha el micromasclisme,aquesta tara tan carregosa. Em va
sorprendre llegir aquest diumengeun article de Toni Soler, que no éstan gran com per això, i que tant hacontribuït a la creació de nous espaismediàtics, ja sigui el diari Ara o elprograma Polònia, mitjans que enconjunt no són hostils al nou ajun-tament. L’articulista escrivia: el pre-sident Puigdemont, el conseller Rull,però Ada Colau. No l’alcaldessaColau. Sinó aquesta dona, vaja.
Passa a les millors famílies, perdescomptat. No tinc prou dits percomptar, un dia sí l’altre també, enels mitjans que freqüento i llegeixo,el treball de sapa contra Barcelonaen Comú. Ja sigui contra la seva lí-der i cap de l’alcaldia de la capital,ja sigui atacant a preu fet una polí-tica cultural que, tot i que senseatendre tant com caldria, no es potdir que els comuns estiguin desca-pitalitzant en pressupost. Cosa síque estan fent tantes altres institu-cions, públiques i privades. A la fi,sense pressupost sí que no hi ha po-lítica cultural.
Aquests dies hi ha mala maror enel que anomenem política cultural.Però, què és? Què és la política cul-tural? És com una manera de par-lar, sense manies, de quants dinerstens tu i quants jo, i resulta que tu ijo som les institucions que els altres(nosaltres) votem i alimentem ambimpostos. Anem als fets, que consi-derarem en l’extensió que dóna desi aquest article i que enumeraremper entendre’ns millor.
1. La política cultural de l’Ajun-tament de Barcelona. És a dir, del’equip de l’alcaldessa Colau. Delscomuns. D’aquests que aviat faràun any que, sense que ningú els do-nés permís, van guanyar les elec-cions i van ocupar l’ala sud de SantJaume. No tenen política cultural,clamen els seus detractors. No espreocupen de la cultura de Barce-lona, de la sacrosanta ciutat cos-mopolita i fins amb aspiracions so-biranes. Què s’han cregut? Al seuorganigrama no tenen una regido-ria, no hi ha regidoria de Cultura,només una comissionada (sensepoder de decisió al Ple), Berta Su-reda. Tenen un regidor de moltescoses, Jaume Asens, que s’ocupa va-gament de la cultura, i a més, se-gons vaig llegir dilluns a La Van-guardia, ja té un sobrenom que licostarà dies treure’s de sobre.
Doncs és cert: això de les difusesdirectrius culturals d’aquest cap icasal, allò del sobrenom m’és igual.Amb 11 regidors, sense majoria noja absoluta sinó d’una certa pre-sència, és bastant difícil governarBarcelona. A l’alcaldessa Colau lical un pacte. I no serà per la dreta,és clar; i per l’esquerra, les coses es-tan com estan. Els de la CUP van ala seva, com si només hi fossin pera les vagues de transport. ERC i elPSC estan atrafegats amb la cosaelectoral, ja sigui la catalana o l’es-panyola. La regidoria de Cultura,un as a la màniga de l’equip Colau,
Ada ColauFERNANDA LEMARIE -
CANCILLERÍA DEL
ECUADOR.
*Article aparegut a El País del 17 de març
de 2016
