MD020206 Extracte de programació Data: 17/07/2017sonrullan.com/pagina/extractes/fil.pdf · 2017-11-06 · 5.Utilitzar la conducta assertiva i les habilitats socials per desenvolupar

Informació als pares i mares i a l’alumnat

IES SON RULLAN (Palma) CURS 2017-18

Extracte de programació dels departaments

ENSENYAMENT-APRENENTAGE MP02 EXTRACTE DE PROGRAMACIÓ PR0202 MD020206

Rev. 01

ASSIGNATURA: VALORS ÈTICS CURS: 1r NIVELL: ESO

Grups Professor/ Professora A Josep Gómez B Gloria López C Josep Gómez D Josep Gómez

1a avaluació (del 13/09/17 fins al 20/12/17); 14 setmanes. Lliurament de notes: 22 de desembre.

Continguts Criteris d’avaluació. BLOC 1. LA DIGNITAT DE LA PERSONA El concepte de persona. Característiques principals de la persona.

1. Construir un concepte de persona i valorar la dignitat de les persones pel fet de ser lliures.

2. Comprendre la crisi de la identitat personal que sorgeix a l’adolescència.

4.Descriure en què consisteix la personalitat. La intel·ligència emocional 7.Analitzar en què consisteix la intel·ligència emocional

i valorar la importància que té en el desenvolupament moral de l’ésser humà.

BLOC 2. LA COMPRENSIÓ, EL RESPECTE I LA IGUALTAT EN LES RELACIONS INTERPERSONALS

Dimensió social de la persona. El procés de socialització.

1. Conèixer els fonaments de la naturalesa social de l’ésser humà i valorar la importància d’una vida social dirigida pels valors ètics.

5.Utilitzar la conducta assertiva i les habilitats socials per desenvolupar una vida social més justa.

MD020206 Extracte de programació Data: 17/07/2017

2a avaluació (del 08/01/18 fins al 28/03/18); 11 setmanes. Lliurament de notes: 28 de març.

Continguts Criteris d’avaluació BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICA La dimensió moral de l’ésser humà. Ètica i moral.

1.Distingir entre ètica i moral i valorar la importància de la reflexió ètica per guiar la conducta de l’ésser humà.

Els valors i les normes ètiques. 4.Apreciar el paper dels valors en la vida personal i social i destacar-ne les característiques.

6.Establir el concepte de norma ètica i identificar-ne les característiques.

BLOC 4. LA JUSTÍCIA I LA POLÍTICA La relació entre l’ètica, la justícia i la política. 1.Comprendre i valorar la importància de la relació

existent entre els conceptes d’ètica, política i justícia mitjançant l’anàlisi i la definició d’aquests termes.

La participació ciutadana en la vida política. 4.Reconèixer la necessitat de la participació activa dels ciutadans en la vida política de l’Estat amb la finalitat d’evitar els riscs d’una democràcia que violi els drets humans.

3a avaluació ESO i 1r. Batxillerat: del 09/04/18 fins al 20/06/18; 11 setmanes. 2n.Batxillerat: del 09/04/18 fins al 30/05/18; 8 setmanes. Continguts Criteris d’avaluació BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

La Declaració universal dels drets humans 3.Analitzar el moment històric i polític que va impulsar l’elaboració de la Declaració universal dels drets humans i la creació de l’ONU

La defensa dels drets humans en el món actual.

7.Avaluar la magnitud dels problemes als quals s’enfronta actualment l’aplicació de la DUDH i valorar la tasca que duent a terme institucions i ONG.

Origen històric i importància dels drets de la dona i els drets dels infants.

6.Valorar la importància dels problemes que suposa actualment l’exercici dels drets de la dona i de l’infant a gran part del món, conèixer les causes d’aquests problemes i prendre’n consciència amb la finalitat de promoure’n la solució.

BLOC 6. ELS VALORS ÈTICS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

Principals perills de la recerca científica i tecnològica.

4.Reconèixer que, actualment, hi ha casos en què la recerca científica no és neutral, sinó que està determinada per interessos polítics, econòmics, etc,

Els perills de la tecnodependència. 2.Entendre i valorar el problema de la tecnodependència i l’alienació humana a la qual aquesta condueix.


Instruments d’avaluació Criteri de qualificació

(% de la nota) ● Proves escrites i/o treballs monogràfics i/o exposicions

orals (es triarà l’instrument més adient tenint en compte les característiques del grup).

40% de la nota (1 o 2 per avaluació)

● Activitats d’aula individuals i en petit grup ● Quadern de classe ● Actitud envers l’assignatura

60% de la nota

Observacions (procediments i actituds generals per a tot el curs): Escriptura amb lletra clara i llegible; presentació dels treballs i deures d’una manera clara i ordenada; atenció durant les explicacions; presentació dels treballs el dia assenyalat.... ACTIVITATS I CONDICIONS PER A LA RECUPERACIÓ DE L’ASSIGNATURA PENDENT DEL CURS ANTERIOR

ACTIVITATS A REALITZAR

Precisau el % de contribució en la nota final i l’horari d’atenció a l’alumnat

treballs a lliurar mensualment No hi ha cap alumne de 1r d’ESO amb Valors ètics pendent. assistència a classes de repàs els horabaixes seguiment per part del professor de l’assignatura al curs actual hora específica del professor encarregat tutoria (dimecres de 13 a 14 o altres) consulta i seguiment del cap de departament proves d’examen

CONDICIONS PER RECUPERAR L’ASSIGNATURA

Posau una creu

si aprova la 1a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual Veure la graella anterior. si aprova la 2a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual

mitjançant una prova parcial el mes de desembre mitjançant una prova parcial el mes de març/abril si no ha aprovat la del mes de desembre mitjançant dues proves parcials el desembre i el març/abril


Informació als pares i mares i a l’alumnat IES SON RULLAN (Palma)

CURS 2017-18 Extracte de programació

dels departaments


Rev. 01

ASSIGNATURA: VALORS ÈTICS CURS: 2n NIVELL: ESO

Grups Professor/ Professora A Gloria López/Cruz Monserrat (seccions europees) B Gloria López/Cruz Monserrat (seccions europees) C Gloria López D Josep Gómez


Continguts Criteris d’avaluació. BLOC 1. LA DIGNITAT DE LA PERSONA La dimensió moral de la persona

5.Justificar la importància que té l’ús de la raó i la llibertat en l’ésser humà.

9.Comprendre i apreciar la capacitat de l’ésser humà d’influir de manera conscient i voluntària en la construcció de la seva pròpia identitat, conformement a uns valors ètics.

El desenvolupament moral a l’adolescència 2. Comprendre la crisi moral que sorgeix a l’adolescència.


Dimensió social de la persona. 2.Descriure i valorar la importància de la influència de l’entorn social i cultural en el desenvolupament moral de la persona mitjançant l’anàlisi del paper que exerceixen els agents socials.

Les virtuts ètiques. 6. Justificar la importància que tenen els valors i les virtuts ètiques per aconseguir unes relacions interpersonals justes, respectuoses i satisfactòries.



Continguts Criteris d’avaluació BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICA Ètica i llibertat. 2.Destacar el significat i la importància de la naturalesa

moral de l’ésser humà, analitzar les seves etapes de desenvolupament.

3.Reconèixer que la llibertat constitueix l’arrel de l’estructura moral de la persona.

BLOC 4. LA JUSTÍCIA I LA POLÍTICA L’estat de dret i la divisió de poders. 3.Justificar racionalment la necessitat dels valors i

principis ètics continguts en la DUDH com a fonament universal de les democràcies i destacar-ne les característiques i la relació amb els conceptes d’estat de dret i de divisió de poders.

3a avaluació ESO i 1r. Batxillerat: del 09/04/18 fins al 20/06/18; 11 setmanes. 2n.Batxillerat: del 09/04/18 fins al 30/05/18; 8 setmanes.

Continguts Criteris d’avaluació BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

La declaració universal dels drets humans i el concepte de dignitat personal.

4.Identificar, en el preàmbul de la DUDH, el respecte a la dignitat de les persones.

Desenvolupament històric dels drets humans: les tres generacions.

5.Interpretar i apreciar el contingut i l’estructura interna de la DUDH.

La defensa dels drets humans en el món actual. Problemes i reptes.

7.Avaluar la magnitud dels problemes als quals s’enfronta actualment l’aplicació de la DUDH i valorar la tasca que duen a terme institucions i ONG.

BLOC 6. ELS VALORS ÈTICS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNCIA I L ATECNOLOGIA

Implicacions ètiques de la ciència i la tecnologia.

1.Reconèixer la importància que té la dimensió moral de la ciència i la tecnologia, així com la necessitat d’establir límits ètics i jurídics.


Instruments d’avaluació Criteri de qualificació (% de la nota)

● Proves escrites i/o treballs monogràfics i/o exposicions orals (es triarà l’instrument més adient tenint en compte les característiques del grup).

40% de la nota (1 o 2 per avaluació)


60% de la nota




treballs a lliurar mensualment Els alumnes de 2n ESO amb la matèria de Valors Ètics de 1r ESO pendent han de presentar un treball de recuperació al professor que els imparteixi aquesta matèria en el curs actual. Serà aquest professor el que estableixi els terminis de lliurament del treball. La data límit per a presentar el treball de recuperació és febrer 2018.

assistència a classes de repàs els horabaixes seguiment per part del professor de l’assignatura al curs actual hora específica del professor encarregat tutoria (dimecres de 13 a 14 o altres) consulta i seguiment del cap de departament proves d’examen


Posau una creu








Rev. 01

ASSIGNATURA: VALORS ÈTICS CURS: 3r NIVELL: ESO

Grups Professor/ Professora A Josep Gómez B Josep Gómez/Cruz Monserrat (seccions europees) C Gloria López/Cruz Monserrat (seccions europees) D Apolònia Serra


Continguts Criteris d’avaluació. BLOC 1. LA DIGNITAT DE LES PERSONES

El concepte de persona en la història de la filosofia:

Concepció kantiana de la persona. Autonomia i heteronomia morals.

1.Identificar els conceptes d’heteronomia i autonomia a través de la concepció kantiana de persona, amb la finalitat de valorar-ne la importància i aplicar-los a la realització de la vida moral.

El concepte de virtut en el pensament d’Aristòtil.

6.Entendre la relació entre els actes, els hàbits i el desenvolupament del caràcter mitjançant la comprensió del concepte de virtut d’Aristòtil.


L’ètica i el dret. 2.Distingir, en la persona, els àmbits de la vida privada i de la vida pública —la primera regulada per l’ètica i la segona, pel dret—, amb la finalitat d’identificar els límits de la llibertat personal i de la social.



Continguts Criteris d’avaluació BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICA Les teories ètiques: el relativisme moral dels sofistes; l intel·lectualisme moral de Sòcrates; l’eudemonisme d’ Aristòtil; l’hedonisme d’Epicur; l’utilitarisme.

6.Establir el concepte de norma ètica i apreciar-ne la importància, identificar-ne les característiques i conèixer la naturalesa del seu origen i la validesa que té, mitjançant el coneixement del debat ètic que va existir entre Sòcrates i els sofistes.

8.Explicar les característiques i els objectius de les teories ètiques, així com la classificació d’aquestes en ètiques de finalitats i procedimentals, i assenyalar els principis més destacats de l’hedonisme d’ Epicur.

9.Entendre els principals aspectes de l’eudemonisme aristotèlic, identificar-lo com una ètica de finalitats i valorar-ne la importància i la vigència actuals.

10.Comprendre els elements més significatius de l’ètica utilitarista i la relació que manté amb l’hedonisme d’Epicur, classificar-la com una ètica de finalitats i elaborar arguments que donin suport a la valoració personal d’aquest plantejament ètic.

BLOC 4. LA JUSTÍCIA Fonaments ètics de la Constitució espanyola de 1978.

5.Conèixer i valorar els fonaments de la Constitució espanyola de 1978 i identificar els valors ètics dels quals parteix i els conceptes preliminars que estableix.

6.Mostrar respecte per la Constitució espanyola, identificar-hi, mitjançant una lectura explicativa i comentada, els drets i els deures que té l’individu com a persona i ciutadà.

7.Assenyalar i apreciar l’adequació de la Constitució espanyola als principis ètics defensats per la DUDH.

Fonaments ètics de la Unió Europea. 8.Conèixer els elements essencials de la Unió Europea i analitzar els beneficis rebuts i les responsabilitats adquirides pels estats membres i els ciutadans, amb la finalitat de reconèixer-ne la utilitat i allò que ha aconseguit


Continguts Criteris d’avaluació BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS I ALTRES TRACTATS INTERNACIONALS SOBRE DRETS HUMANS

El jusnaturalisme. Locke. El positivisme. Kelsen. El convencionalisme jurídic. Els sofistes.

2.Explicar el problema de la justificació de les normes jurídiques mitjançant l’anàlisi de les teories del dret natural o jusnaturalisme, el convencionalisme i el positivisme jurídic.



La bioètica i els problemes que presenta. 3.Utilitzar els valors ètics continguts en la DUDH en el camp científic i tecnològic amb la finalitat d’evitar que els avenços s’apliquin de forma inadequada i solucionar els dilemes morals que de vegades es presenten, especialment en el terreny de la medicina i la biotecnologia.


● Proves escrites i/o treballs monogràfics i/o exposicions orals (es triarà l’instrument més adient tenint en compte les característiques del grup).

40% de la nota 1 o 2 proves/treballs

monogràfics/exposicions orals per avaluació.


60% de la nota




treballs a lliurar mensualment Els alumnes de 3r ESO amb la matèria de Valors Ètics de 2n ESO pendent han de presentar un treball de recuperació al professor que els imparteixi aquesta matèria en el curs actual. Serà aquest professor el que estableixi els terminis de lliurament del treball. La data límit per presentar el treball de recuperació és febrer 2018.



Posau una creu









Rev. 01

ASSIGNATURA: VALORS ÈTICS CURS: 4t NIVELL: ESO

Grups Professor/ Professora A Josep Gómez B Josep Gómez C Gloria López/Cruz Monserrat (seccions europees) D Gloria López/Cruz Monserrat (seccions europees)


Continguts Criteris d’avaluació. BLOC 1. LA DIGNITAT DE LA PERSONA La dignitat de la persona com a fonament de la Declaració universal dels drets humans. Repercussions ètiques de la Declaració universal de drets humans.

1.Interpretar i valorar la importància de la dignitat de la persona com el valor del qual parteix i en el qual es fonamenta la Declaració universal dels drets humans i destacar els atributs inherents a la naturalesa humana i els drets inalienables i universals que se’n deriven.

BLOC 2. LA COMPRENSIÓ, EL RESPECTE I LA IGUALTAT EN LES RELACIONS INTERPERSONALS.

La globalització i les repercussions ètiques i polítiques que se’n deriven. Els mitjans de comunicació de masses i la necessitat de regular-los èticament i jurídicament.

2.Explicar en què consisteix la socialització global i com es relaciona amb els mitjans de comunicació de massa, valorar-ne els efectes en la vida i en el desenvolupament moral de les persones i de la societat i reflexionar sobre el paper que han de tenir l’ètica i l’Estat en relació amb aquest tema.



Continguts Criteris d’avaluació BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICA Ètiques materials i ètiques formals. L’ètica kantiana i les ètiques del discurs.

3.Distingir els principals valors ètics en els quals es fonamenten les ètiques formals, establir la relació que mantenen amb l’ètica kantiana i assenyalar la importància que Kant atribueix a l’autonomia de la persona com a valor ètic fonamental.

4.Identificar l’ètica del discurs de Habermas i Apel com una ètica formal que destaca el valor del diàleg i el consens en la comunitat com a procediment per trobar normes ètiques justes.

BLOC 4. LA JUSTÍCIA I LA POLÍTICA Democràcia: drets i deures; democràcia i participació ciutadana; democràcia i justícia.

1.Concebre la democràcia no tan sols com una forma de govern, sinó com un estil de vida ciutadana en què els ciutadans són conscients del seu deure com a elements actius de la vida política i col·laboren en la defensa i la difusió dels drets humans.


Continguts Criteris d’avaluació BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS I ALTRES TRACTATS INTERNACIONALS SOBRE DRETS HUMANS

Les lleis: necessitat i fonamentació ètica. 1.Apreciar la necessitat de les lleis jurídiques a l’Estat per garantir el respecte als drets humans i raonar sobre alguns dilemes morals en els quals es produeix un conflicte entre els deures ètics i els deures cívics.

5.Conèixer la missió atribuïda, en la Constitució espanyola, a les forces armades i la relació d’aquestes amb els compromisos que Espanya té amb els organismes internacionals a favor de la seguretat i la pau.

La teoria de la justícia de Rawls. 2.Raonar sobre la teoria de Rawls basada en la justícia com a equitat i com a fonament ètic del dret i emetre un judici crític sobre aquesta teoria.


Implicacions ètiques de la recerca científica i tecnològica.

1.Identificar criteris que permetin avaluar, de forma crítica i reflexiva, els projectes científics i tecnològics, amb la finalitat de valorar si són idonis pel que fa al respecte dels drets i valors ètics de la humanitat.

L’ètica deontològica i la fonamentació d’aquesta en els diferents àmbits professionals,

2.Valorar la necessitat que els científics, els tecnòlegs i altres professionals compleixin una ètica deontològica.



(% de la nota) ● Proves escrites i/o treballs i/o exposicions orals 60% de la nota

1 o 2 proves per avaluació

● Activitats d’aula individuals i en petit grup ● Intervencions a classe ● Quadern de classe ● Actitud envers l’assignatura

40% de la nota




treballs a lliurar mensualment Els alumnes de 4t ESO amb la matèria de Valors Ètics de 3r ESO pendent han de presentar un treball de recuperació al professor que els imparteixi aquesta matèria en el curs actual. Serà aquest professor el que estableixi els terminis de lliurament del treball. La data límit per presentar el treball de recuperació és febrer 2018.



Posau una creu






dels departaments


Rev. 01

ASSIGNATURA: FILOSOFIA CURS: 4t NIVELL: ESO

Grups Professor/ Professora 4t B,C,D Glòria López


Continguts Criteris d’avaluació.

BLOC 1. LA FILOSOFIA 1.Comprendre què és la reflexió filosòfica i diferenciar-la d’altres tipus de sabers que estudien aspectes concrets de la realitat i l’individu.

2.Conèixer l’origen de la filosofia occidental.

3.Identificar el primer interrogant filosòfic de la filosofia grega, la pregunta per l’origen, i conèixer les primeres respostes a aquesta pregunta, donades pels primers pensadors grecs.

4.Conèixer el gir antropològic de la filosofia al segle V aC.

BLOC 2. IDENTITAT PERSONAL

1.Comprendre la profunditat de la pregunta “Qui som?”

2.Definir què és la personalitat.

3.Conèixer i explicar les tesis centrals d’algunes teories sobre la personalitat.



Continguts Criteris d’avaluació

BLOC 3. SOCIALITZACIÓ

1.Identificar l’altre tal com és individualment i, al mateix temps, identificar-lo com un àlter ego que comparteix un espai i unes circumstàncies comunes.

2.Reconèixer la dimensió social i cultural de l’ésser humà i identificar i distingir els conceptes de cultura i societat.

3.Identificar els elements, la legitimació i el procés de construcció d’una cultura.

5.Conèixer les teories sobre l’origen del a societat, reflexionar de forma escrita sobre aquestes teories i argumentar les pròpies opinions sobre aquest tema.

6.Reflexionar i indagar sobre el relativisme cultural i l’etnocentrisme.

BLOC 4. PENSAMENT

1.Comprendre la facultat racional com a específica de l’ésser humà i les implicacions que té.

2.Explicar les tesis bàsiques d’algunes concepcions filosòfiques sobre les possibilitats i els límits de la raó.

3.Distingir la racionalitat teòrica de la racionalitat pràctica, així com la teoria de l’experiència.

4.Conèixer la concepció contemporània sobre la intel·ligència.

5.Comprendre alguns dels principals tipus de veritat i reflexionar sobre la possibilitat d’aconseguir la veritat absoluta.




BLOC 5. REALITAT I METAFÍSICA

1.Conèixer el significat del terme metafísica, comprendre que és la principal disciplina de les que componen la filosofia, identificar-ne l’objectiu fonamental, consistent a fer preguntes radicals sobre la realitat.

3.Comprendre la importància d’assenyalar si la naturalesa es regeix per lleis deterministes o si es regeix per l’atzar quàntic.

4.Reflexionar sobre la interrogació pel sentit de l’existència, explicar les tesis centrals d’algunes teories filosòfiques de la vida i dissertar de forma raonada sobre la vida o la mort.

BLOC 6. TRANSFORMACIÓ

1.Conèixer els dos significats del concepte de llibertat d’acció: la llibertat negativa i la llibertat positiva, i aplicar-los tant en l’àmbit de la societat política com en el terreny de la vida privada o llibertat interior.

3.Reflexionar i exposar arguments sobre la relació entre la llibertat interior i la llibertat social i política.

7.Identificar què és la imaginació com a facultat específica de l’ésser humà i explicar com funciona i quines característiques té.

8.Reconèixer la capacitat humana de la creativitat com a potencialitat existent en totes les persones.



● Proves escrites, treballs monogràfics. ● Dissertacions sobre els temes tractats.

60 % de la nota (2 proves per avaluació)

● Treballs proposats per fer a casa. ● Activitats d’aula individuals i en petit grup. ● Col·loquis i debats sobre les pel·lícules i els temes tractats

a classe. ● Actitud.

40 % de la nota

L’ optativa de Filosofia (4t ESO) es supera a la convocatòria de juny amb una nota global de 5 o més. Aquesta nota global serà el resultat de la mitjana de les notes finals de cada una de les 3 avaluacions, sempre i quan es compleixin aquestes condicions:

a) L’alumne ha de tenir, almenys, dues avaluacions aprovades. Si l’alumne té dues avaluacions suspeses, no se li farà la mitjana de les notes finals de les tres avaluacions. Si l’alumne té les 3 avaluacions suspeses, és evident que no supera la matèria. Tot i així, si un alumne ha suspès dues o les tres avaluacions, podrà optar a fer una prova de recuperació final en el mes de maig. Si obté un 5 o més en aquesta prova de recuperació final, la matèria quedarà superada.

b) La nota de l’avaluació suspesa ha de ser igual o superior a 3. És a dir, si un alumne té una avaluació

suspesa amb una nota de 3 o més, podrà fer mitjana amb les notes de les altres dues avaluacions. Si la nota de l’avaluació suspesa és inferior a 3, no es farà la mitjana amb les altres dues avaluacions. A la convocatòria de setembre, l’alumne que tingui Filosofia (4t ESO) suspesa haurà de realitzar una prova sobre tots els continguts de la matèria treballats al llarg del curs. A la prova de setembre no es guarden avaluacions aprovades.

Enfocament metodològic de la matèria de Filosofia a 4t ESO: L’optativa de Filosofia està pensada per introduir els alumnes en les qüestions filosòfiques més rellevants a partir del visionat de pel·lícules. D’aquesta manera, els alumnes s’endinsaran en el món de la filosofia d’una forma didàctica i significativa.


ACTIVITATS I CONDICIONS PER A LA RECUPERACIÓ DE L’ASSIGNATURA PENDENT DEL CURS ANTERIOR



treballs a lliurar mensualment No hi ha cap alumne amb l’assignatura pendent, ja que aquesta optativa només s’imparteix a 4t d’ESO. assistència a classes de repàs els horabaixes

seguiment per part del professor de l’assignatura al curs actual hora específica del professor encarregat tutoria (dimecres de 13 a 14 o altres) consulta i seguiment del cap de departament proves d’examen


Posau una creu






dels departaments


Rev. 01

ASSIGNATURA: FILOSOFIA CURS: 1r NIVELL: BATXILLERAT

Grups Professor/ Professora A Apolònia Serra B Apolònia Serra C Cruz Monserrat



BLOC 1. CONTINGUTS COMUNS Comentari de textos filosòfics o de temàtica filosòfica. Composició escrita o oral d’argumentacions sobre qüestions filosòfiques. Ús dels procediments i de les TIC.

1.Llegir comprensivament i analitzar, de forma crítica, textos significatius breus pertanyents a pensadors destacats.

2.Argumentar i raonar els propis punts de vista sobre temàtiques estudiades a la unitat de forma oral i escrita, amb claredat i coherència.

3.Seleccionar i sistematitzar informació obtinguda de diverses fonts.

BLOC 2. EL SABER FILOSÒFIC

1.Conèixer i comprendre l’especificitat i la importància del saber racional en general i del filosòfic en particular.

2.Identificar la dimensió teòrica i pràctica de la filosofia.

3.Contextualitzar històricament i culturalment les problemàtiques analitzades.

4.Comprendre i usar amb precisió el vocabulari tècnic filosòfic fonamental.


BLOC 3. EL CONEIXEMENT

1.Conèixer de forma clara i ordenada les problemàtiques implicades en el procés de coneixement humà i exposar per escrit els models explicatius del coneixement més significatius.

2.Explicar el problema de l’accés a la veritat.

4.Conèixer i explicar la funció de la ciència, els models d’explicació, les seves característiques i els mètodes i la tipologia del saber científic. Exposar les diferències i les coincidències de l’ideal i de la recerca científica amb el saber filosòfic.

5.Relacionar i identificar les implicacions de la tecnologia des de la filosofia de la tecnologia.



BLOC 4. LA REALITAT

1.Reconèixer i valorar la metafísica, disciplina filosòfica que estudia la totalitat de la realitat.

2.Conèixer i explicar, des d’un enfocament metafísic, els principals problemes que planteja la realitat.

3.Conèixer i comparar les explicacions donades des de les grans cosmovisions sobre l’univers.

BLOC 5. L’ÉSSER HUMÀ DES DE LA FILOSOFIA

1.Reconèixer en què consisteix l’antropologia filosòfica.

2.Conèixer i explicar les implicacions filosòfiques de l’evolució.

3.Reflexionar de forma argumentada sobre la interacció dialèctica entre el component natural i el cultural que caracteritzen l’ésser humà.

4.Valorar els coneixements adquirits en aquesta unitat i rebutjar els prejudicis antropocèntrics i per motius físics i actituds d’intolerància, injustícia i exclusió.

5.Reflexionar sobre les concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà.

8.Conèixer algunes teories filosòfiques occidentals sobre el cos humà, reflexionar-hi de forma cooperativa i argumentar els propis punts de vista.




BLOC 6. LA RACIONALITAT PRÀCTICA 1.Identificar l’especificitat de la dimensió pràctica de la raó com a orientadora de l’acció humana.

L’ètica. Principals teories sobre la moral humana

2.Reconèixer l’objecte i la funció de l’ètica

3.Conèixer i explicar les principals teories ètiques sobre la justícia i la felicitat

Els fonaments filosòfics de l’Estat. Principals interrogants de la filosofia política.

4.Explicar la funció, les característiques i els principals interrogants de la filosofia política, com l’origen i la legitimitat de l’Estat, les relacions individu-Estat o la naturalesa de les lleis.

5.Conèixer les principals teories i conceptes filosòfics en què s’ha basat la construcció de la idea d’Estat.

L’estètica filosòfica: funció i característiques. L’art com a instrument de comprensió i expressió simbòlica de la realitat.

9. Conèixer el camp de l’estètica.

11. Analitzar textos en els quals es comprengui el valor de l’art, la literatura i la música com a vehicles de transmissió del pensament filosòfic.



(% de la nota)

● Proves escrites 80% de la nota (2 proves per avaluació)

● Comentaris de text ● Argumentacions sobre qüestions filosòfiques ● Exposicions orals

20% de la nota

La matèria de Filosofia 1r batxillerat es supera a la convocatòria de juny amb una nota global de 5 o més. Aquesta nota global serà el resultat de la mitjana de les notes finals de cada una de les 3 avaluacions, sempre i quan es compleixin aquestes condicions:

a) L’alumne ha de tenir, almenys, dues avaluacions aprovades. Si l’alumne té dues avaluacions suspeses, no se li farà la mitjana de les notes finals de les tres avaluacions. Si l’alumne té les 3 avaluacions suspeses, és evident que no supera la matèria. Tot i així, si un alumne ha suspès dues o les tres avaluacions, podrà optar a fer una prova de recuperació final en el mes de juny. Si obté un 5 o més en aquesta prova de recuperació final, la matèria quedarà superada.

b) La nota de l’avaluació suspesa ha de ser igual o superior a 3. És a dir, si un alumne té una avaluació

suspesa amb una nota de 3 o més, podrà fer mitjana amb les notes de les altres dues avaluacions. Si la nota de l’avaluació suspesa és inferior a 3, no es farà la mitjana amb les altres dues avaluacions. A la convocatòria de setembre, l’alumne que tingui Filosofia 1r batxillerat suspesa haurà de realitzar una prova sobre tots els continguts de la matèria treballats al llarg del curs. A la prova de setembre no es guarden avaluacions aprovades.

Observacions (procediments i actituds generals per a tot el curs): Escriptura amb lletra clara i llegible; presentació dels treballs, comentaris de text o argumentacions d’una manera clara i ordenada; atenció durant les explicacions; presentació dels treballs, comentaris de text o argumentacions el dia assenyalat.... El departament de Filosofia valorarà la correcta expressió escrita, l’ús rigorós i adient de la terminologia i dels conceptes filosòfics i la coherència i cohesió en l’argumentació i en l’expressió escrita.





treballs a lliurar mensualment No hi ha cap alumne de 1r batxillerat amb la matèria pendent. assistència a classes de repàs els horabaixes

seguiment per part del professor de l’assignatura al curs actual hora específica del professor encarregat tutoria (dimecres de 13 a 14 o altres) consulta i seguiment del cap de departament proves d’examen


Posau una creu

si aprova la 1a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual No hi ha cap alumne que hagi de recuperar la matèria.

si aprova la 2a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual mitjançant una prova parcial el mes de desembre mitjançant una prova parcial el mes de març/abril si no ha aprovat la del mes de desembre mitjançant dues proves parcials el desembre i el març/abril




dels departaments


Rev. 01

ASSIGNATURA: HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA CURS: 2n NIVELL: BATXILLERAT

Grups Professor/ Professora A Josep Gómez B Gloria López C Apolònia Serra



BLOC 1. CONTINGUTS COMUNS

El comentari de text. El diàleg filosòfic i l’argumentació. L’aplicació de les competències TIC a la història de la filosofia.

1.Analitzar fragments dels textos més rellevants de la història de la filosofia.

2.Argumentar amb claredat i capacitat crítica, oralment i per escrit, les pròpies opinions sobre els problemes fonamentals de la filosofia i dialogar de manera raonada amb altres posicions diferents.

4.Utilitzar les TIC per elaborar i exposar els treballs de recerca filosòfica.

BLOC 2. LA FILOSOFIA A LA GRÈCIA ANTIGA

1.Conèixer l’origen de la filosofia a Grècia i comprendre l’idealisme de Plató; relacionar-lo amb la filosofia presocràtica i el gir antropològic de Sòcrates i els sofistes.

2.Entendre el sistema teleològic d’Aristòtil, relacionar-lo amb el pensament de Plató i la física de Demòcrit.

3.Conèixer les diferents escoles ètiques sorgides a l’hel·lenisme.




BLOC 3. LA FILOSOFIA A L’EDAT MITJANA.

1.Explicar l’origen del pensament cristià i la trobada d’aquest pensament i la filosofia a través de les idees fonamentals d’Agustí d’Hipona.

2.Conèixer la síntesi de Tomàs d’Aquino.

3.Conèixer les teories centrals del pensament de Guillem d’Ockham.

BLOC 4. LA FILOSOFIA EN AL MODERNITAT I LA IL·LUSTRACIÓ

1.Comprendre la importància del canvi del pensament occidental que s’esdevé durant el Renaixement.

2.Entendre el racionalisme de Descartes.

3.Conèixer l’empirisme de Hume.

4.Conèixer els principals ideals dels il·lustrats francesos.

5.Comprendre l’idealisme crític de Kant.

3a avaluació ESO i 1r. Batxillerat: del 09/04/18 fins al 20/06/18; 11 setmanes. 2n.Batxillerat: del 09/04/18 fins al 30/05/18; 8 setmanes. Continguts Criteris d’avaluació

BLOC 5. LA FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA

1.Entendre el materialisme històric de Marx.

2.Comprendre el vitalisme de Nietzsche.

3.Entendre el raciovitalisme d’Ortega y Gasset.

4.Conèixer les tesis fonamentals de la crítica de l’Escola de Frankfurt.

5.Conèixer les tesis més definitòries del pensament postmodern.



(% de la nota)

● Proves escrites 80% de la nota (2 proves per avaluació)

● Comentaris de text ● Argumentacions sobre qüestions filosòfiques ● Exposicions orals

20% de la nota

La matèria d’Història de la Filosofia es supera a la convocatòria de juny amb una nota global de 5. Aquesta nota global serà el resultat de la mitjana de les notes finals de cada una de les 3 avaluacions, sempre i quan es compleixin aquestes condicions:

a) L’alumne ha de tenir, almenys, dues avaluacions aprovades. Si l’alumne té dues avaluacions suspeses, no se li farà la mitjana de les notes finals de les tres avaluacions. Si l’alumne té les 3 avaluacions suspeses, és evident que no supera la matèria.Tot i així, si un alumne ha suspès dues o les tres avaluacions, podrà optar a fer una prova de recuperació final en el mes de maig. Si obté un 5 o més en aquesta prova de recuperació final, la matèria quedarà superada.

b) La nota de l’avaluació suspesa ha de ser igual o superior a 3. És a dir, si un alumne té una avaluació suspesa amb una nota de 3 o més, podrà fer mitjana amb les notes de les altres dues avaluacions. Si la nota de l’avaluació suspesa és inferior a 3, no es farà la mitjana amb les altres dues avaluacions. A la convocatòria de setembre, l’alumne que tingui Història de la Filosofia suspesa haurà de realitzar una prova sobre tots els continguts de la matèria treballats al llarg del curs. A la prova de setembre no es guarden avaluacions aprovades.

Observacions (procediments i actituds generals per a tot el curs): Escriptura amb lletra clara i llegible; presentació dels treballs, comentaris de text, argumentacions o diàlegs filosòfics d’una manera clara i ordenada; atenció durant les explicacions; presentació dels treballs, comentaris de text, argumentacions o diàlegs filosòfics el dia assenyalat.... El departament de Filosofia valorarà la correcta expressió escrita, l’ús rigorós i adient de la terminologia i dels conceptes filosòfics i la coherència i cohesió en l’argumentació i en l’expressió escrita.





treballs a lliurar mensualment Els alumnes de 2n batxillerat amb la matèria de Filosofia de 1r batxillerat pendent recuperaran la matèria de la manera següent: -presentant un treball de recuperació a la cap de departament. Aquest treball serà lliurat als alumnes tot d’una que estiguin disponibles les llistes de pendents (cap a finals d’octubre). La data límit per presentar el treball de recuperació és dia 5 de febrer 2018. L’alumne haurà de defensar el treball de forma oral davant la cap de departament. -realitzant una prova de recuperació sobre els continguts de la matèria de Filosofia de 1r batxillerat. Aquesta prova es realitzarà el dia 20 de febrer de 2018. El treball de recuperació representarà un 33% de la nota; la defensa oral del treball representarà un 33% de la nota; la prova escrita representarà un 33% de la nota.



Posau una creu

si aprova la 1a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual Veure la graella anterior. La matèria de Filosofia de 1r batxillerat és independent de la matèria d’Història de la Filosofia de 2n batxillerat. Computen com a dues matèries diferents.

si aprova la 2a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual mitjançant una prova parcial el mes de desembre mitjançant una prova parcial el mes de març/abril si no ha aprovat la del mes de desembre mitjançant dues proves parcials el desembre i el març/abril






Rev. 01

ASSIGNATURA: PSICOLOGIA CURS: 2n NIVELL: BATXILLERAT

Grups Professor/ Professora 2n batx. A,B,C Cruz Monserrat



Bloc 1. La psicologia com a ciència.

1.Entendre i apreciar l’especificitat i la importància del coneixement psicològic com a ciència que tracta de la conducta i els processos mentals de l’individu i valorar que es tracta d’un saber i una actitud que estimulen la crítica, l’autonomia, la recerca i la innovació.

Principis bàsics de la història de la psicologia. 1.1..Construir i explicar el marc de referència global de la psicologia, des dels seus orígens fins al reconeixement com a saber independent.

Dimensió bàsica de la psicologia teòrica i de la psicologia aplicada.

2.Identificar la dimensió teòrica i pràctica de la psicologia i els seus objectius, característiques, branques i tècniques de recerca.

La psicologia com a ciència moderna. Objecte d’estudi i metodologia de la psicologia.

2.1.Explicar i valorar la importància dels objectius que caracteritzen la psicologia: descriure, explicar, predir i modificar.

Característiques dels diferents corrents psicològics actuals: conductisme, cognitivisme, psicoanàlisi, psicologia humanista i Gestalt.

3.Reconèixer i exposar les aportacions més importants de la psicologia, des dels inicis fins a l’actualitat, identificar els principals problemes plantejats i les solucions aportades pels diferents corrents psicològics.


Bloc 2. Fonaments biològics de la conducta. Fonaments biològics del psiquisme.

El cervell humà. Anatomia i fisiologia del cervell. Evolució del cervell als animals superiors.

1.Explicar, des d’un enfocament antropològic, l’evolució del cervell humà i distingir-ne les característiques específiques de les d’altres animals.

El sistema nerviós. Estructura del sistema nerviós central i del sistema nerviós perifèric.

2. Analitzar la importància de l’organització del sistema nerviós central.

La neurona i l’impuls nerviós. Sinapsi i neurotransmissors.

2.1.En grup, fer una exposició sobre la morfologia neuronal i la sinapsi.

Localitzacions cerebrals. Tècniques de recerca del cervell.

2.2.Investigar i explicar l’organització de les àrees cerebrals i les funcions que executen i localitzar aquestes àrees en un dibuix.

Condicionaments biològics i genètics de la conducta. Trastorns psíquics amb causes genètiques.

4.3.Localitzar i seleccionar informació sobre diferents tipus de malalties causades per alteracions genètiques.

Relació entre el sistema endocrí el sistema nerviós i el psiquisme masculí i el femení.

5.2.Investigar les diferències endocrines entre homes i dones i els efectes que tenen en la conducta.



Bloc 3. Processos cognitius bàsics: atenció, percepció i memòria.

Principals teories de la percepció: associacionisme, Gestalt, cognitivisme i neuropsicologia.

1.1.Distingir i relacionar els diferents elements que intervenen en el fenomen de la percepció.

Condicions innates i condicions adquirides de la percepció. Agrupament d’estímuls. Fenòmens perceptius: constància perceptiva, percepció subliminar, il·lusions òptiques. Al·lucinacions i agnòsia.

1.3. i 1.4. Elaborar una presentació amb mitjans audiovisuals de les lleis gestàltiques de la percepció. Cercar i seleccionar informació sobre alguns tipus d’il·lusions òptiques i les diferències dels trastorns perceptius, com les al·lucinacions i l’agnòsia.

Estructura i funcionament de la memòria humana. Tipus de memòria: sensorial, a curt termini, a llarg termini, declarativa, procedimental, de reconeixement, semàntica i episòdica.

3.Conèixer i analitzar l’estructura i el funcionament de la memòria humana i els diferents tipus de memòria existents.

Factors del rendiment de la memòria. Trastorns de la memòria i oblit.

3.1.Relacionar els conceptes d’atenció i concentració com a punts de partida de la memòria.

3.3.Cercar i seleccionar informació sobre les principals causes de l’oblit (fisiològiques, lesions, repressió, etc.).


Bloc 4. Processos cognitius superiors: intel·ligència, aprenentatge i pensament.

Conducta apresa i conducta innata. Factors que influeixen en l’aprenentatge.

1. Explicar les principals teories sobre l’aprenentatge i identificar els factors que cadascuna d’aquestes teories considera determinants en aquest procés.

Teories de l’aprenentatge. Teories de la intel·ligència.

1.2.Analitzar i valorar els resultats de l’aplicació de les tècniques de condicionament en publicitat.

Mesurar la intel·ligència. El quocient intel·lectual. La teoria de Piaget sobre la intel·ligència.

2.Comprendre els processos cognitius superiors de l’ésser humà, com la intel·ligència i el pensament.. Investigar l’eficàcia de les tècniques de mesurament utilitzades i el concepte de quocient intel·lectual.

La intel·ligència emocional.

3.Reconèixer i valorar la importància de la intel·ligència emocional en el desenvolupament psíquic de l’individu. Jutjar críticament les possibilitats i els límits de la intel·ligència artificial i reflexionar-hi.

La intel·ligència artificial.

4. Jutjar críticament les possibilitats i els límits de la intel·ligència artificial i reflexionar-hi.



Bloc 5. La construcció de l’ésser humà, motivació, personalitat i afectivitat.

La motivació. Classificació dels motius. 1.Explicar i valorar la importància de la motivació, classificar-la, relacionar-la amb altres processos cognitius, desenvolupar els diferents supòsits teòrics que l’expliquen i analitzar les deficiències i els conflictes que, a l’hora de desenvolupar-la, condueixen a la frustració.

Identitat i autoestima. 2.6.Investigar la relació entre identitat i autoestima i valorar críticament la importància del concepte d’un mateix i les repercussions que té en el nostre desenvolupament personal i vital.

Teories sobre la motivació: homeostàtica, de les necessitats, de l’incentiu, cognitives, psicoanalítiques i humanistes.

1.1.Utilitzar i seleccionar informació sobre les teories de la motivació.

Causes de la frustració i classificació dels conflictes de Lewin.

2.2.Recòrrer a la iniciativa personal per elaborar una presentació sobre les causes de la frustració, partint de la classificació dels conflictes de Lewin.


La personalitat, el temperament i el caràcter. Desenvolupament de la personalitat i factors que la condicionen. Teories sobre la personalitat: psicoanàlisi, humanisme, tipologies, cognitivisme i conductisme. Avaluació de la personalitat, proves projectives, proves no projectives i tècniques fisiològiques.

2.Comprendre què és la personalitat analitzant les influències genètiques, mediambientals i culturals sobre les quals es construeix, les diverses teories que l’estudien i els factors motivacionals, afectius i cognitius necessaris perquè evolucioni adequadament en cadascuna de les fases de desenvolupament. 2.1.Descrire les diferents teories de la personalitat.

Consciència i inconsciència. Estats d’alteració de la consciència i drogues.

2.5.Investigar, en grup, els estats alterats de consciència provocats per les drogues.

Psicopatologies. Models d’estudi de la psicopatologia i metodologia. Factors genètics, ambientals i evolutius implicats en els trastorns psicològics.

3.Entendre la complexitat de definir què és un trastorn mental, reflexionar-hi i descriure alguns dels factors genètics, ambientals i evolutius que hi estan implicats.

Classificació dels trastorns psicològics. 3.2.Emprar la iniciativa personal per elaborar un quadre esquemàtic sobre les característiques d’alguns tipus de trastorns.

Els afectes. Classificació. Emocions primàries i secundàries. Les emocions autoconscients. Condicionants hereditaris i condicionants adquirits dels afectes. Teories sobre l’emoció. Trastorns emocionals. Afectivitat i sexualitat.

4. Reconèixer i valorar els diferents tipus d’afectes, així com l’origen d’alguns trastorns emocionals. 4.2.Descriure les emocions primàries i les secundàries i distingir-les de les emocions autoconscients. 5.Conèixer la importància que, en la maduració de l’individu, tenen les relacions afectives i sexuals i analitzar-les críticament.

Bloc 6. Psicologia social i de les organitzacions.

La socialització. 1.1.Analitzar i valorar les diferències culturals i l’impacte d’aquestes en el comportament dels individus pel fet d’influir en els esquemes cognitius, la personalitat i la vida afectiva de l’ésser humà.

Psicologia de masses. Naturalesa, característiques, situacions de vulnerabilitat i pautes de comportament preventives. Estudi psicològic de les masses de Gustave Le Bon. Psicologia de masses d’Erikson.

2.Conèixer i valorar els processos psicològics de les masses i la seva naturalesa, característiques i pautes de comportament, amb la finalitat d’evitar les situacions de vulnerabilitat en les quals l’individu pot perdre el control dels seus propis actes. 2.2. Utilitzar i seleccionar informació sobre l’estudi psicològic de les masses de Gustave Le Bon. 2.3.Analitzar la psicologia d’Erikson i destacar algunes de les causes psicològiques que assenyala per explicar els actes terroristes i el pensament radical i irracional que es posa de manifest en alguns seguidors d’equips esportius, artistes, grups polítics, grups religiosos, etc.


Psicologia en el camp laboral i desenvolupament organitzatiu. Selecció i organització de personal en l’àmbit laboral. Riscs de la salut laboral.

3.Entendre i descriure la importància que actualment té la psicologia en el camp laboral i el desenvolupament organitzatiu. 3.4.Investigar, a Internet, els principals riscs de la salut laboral, com l’estrès, l’ansietat, l’assetjament i la síndrome d’esgotament professional.


(% de la nota)

● Proves escrites ● Treballs proposats per exposar a classe ● Activitats d’aula individuals i en petit grup ● Comentaris escrits sobre lectures de textos

80 % de la nota

● Intervencions a classe ● Actitud envers l’assignatura

20% de la nota

L’ optativa de Psicologia (2n batxillerat) es supera a la convocatòria de juny amb una nota global de 5 o més. Aquesta nota global serà el resultat de la mitjana de les notes finals de cada una de les 3 avaluacions, sempre i quan es compleixin aquestes condicions:

a) L’alumne ha de tenir, almenys, dues avaluacions aprovades. Si l’alumne té dues avaluacions suspeses, no se li farà la mitjana de les notes finals de les tres avaluacions. Si l’alumne té les 3 avaluacions suspeses, és evident que no supera la matèria. Tot i així, si un alumne ha suspès dues o les tres avaluacions, podrà optar a fer una prova de recuperació final en el mes de maig. Si obté un 5 o més en aquesta prova de recuperació final, la matèria quedarà superada.

b) La nota de l’avaluació suspesa ha de ser igual o superior a 3. És a dir, si un alumne té una

avaluació suspesa amb una nota de 3 o més, podrà fer mitjana amb les notes de les altres dues avaluacions. Si la nota de l’avaluació suspesa és inferior a 3, no es farà la mitjana amb les altres dues avaluacions. A la convocatòria de setembre, l’alumne que tingui Psicologia suspesa haurà de realitzar una prova sobre tots els continguts de la matèria treballats al llarg del curs. A la prova de setembre no es guarden avaluacions aprovades.

Observacions (procediments i actituds generals per a tot el curs): Escriptura amb lletra clara i llegible; presentació dels treballs d’una manera clara i ordenada; atenció durant les explicacions; presentació dels treballs el dia assenyalat.... Es valorarà de manera diària aspectes com: organització, planificació i responsabilitat en el treball proposat a l’aula, la col·laboració mútua i coordinació amb els companys, la realització de la feina planificada i els acords establerts a l’anterior sessió, així com l’escolta, participació activa i contribucions realitzades a la dinàmica positiva i d’aprenentatge del grup.





treballs a lliurar mensualment L’optativa de Psicologia només s’ofereix a 2n batxillerat.Per tant, no hi ha cap alumne amb aquesta matèria pendent.



Posau una creu





ASSIGNATURA: LLATÍ CURS: 4rt NIVELL: ESO

Grups Professor/ Professora A B C ENRIQUETA TORNÉS ORTIZ D E


Continguts Criteris d’avaluació. BLOC 1. EL LLATÍ, ORIGEN DE LES

LLENGÜES ROMÀNIQUES • Marc geogràfic de la llengua. • Indoeuropeu. • Llengües d’Espanya: llengües

romàniques i no romàniques. • Pervivència d’elements lingüístics

llatins. • Identificació de lexemes i afixos

llatins usats a la pròpia llengua.

1. Conèixer els orígens de les llengües parlades a Espanya, classificar-les i localitzar-les en un mapa. 2. Poder traduir ètims llatins transparents. 3. Conèixer, identificar i distingir els diferents formants de les paraules. 4. Reconèixer i explicar el significat d’alguns dels llatinismes més freqüents emprats en el lèxic de les llengües parlades a Espanya i explicar el significat a partir del terme d’origen.

BLOC 2. SISTEMA DE LA LLENGUA LLATINA: ELEMENTS BÀSICS

• Diferents sistemes d’escriptura: orígens de l’escriptura.

• Orígens de l’alfabet llatí. • Pronunciació.

1. Conèixer diferents sistemes d’escriptura i distingir-los de l’alfabet. 2. Conèixer l’origen de l’alfabet en les llengües modernes. 3. Conèixer i aplicar amb correcció les normes bàsiques de pronunciació en llatí.

BLOC 3. MORFOLOGIA • Formants de les paraules. • Tipus de paraules: variables i

invariables. • Concepte de declinació: les

declinacions. • Flexió de substantius, adjectius i

verbs. • Verbs: formes personals,

infinitiu de present actiu i participi de perfet.

1. Identificar i distingir els diferents formants de les paraules. 2. Distingir i classificar diferents tipus de paraules. 3. Comprendre el concepte de declinació i flexió

verbal. 4. Conèixer les declinacions, enquadrar les paraules dins la declinació i declinar-les correctament. 5. Conjugar correctament les formes verbals estudiades. 6. Identificar i relacionar elements morfològics de la llengua llatina que permetin analitzar i traduir textos senzills.





Rev. 01



Continguts Criteris d’avaluació BLOC 4. SINTAXI

• Casos llatins. • Concordança. • Elements de l’oració. • Oració simple: oracions

atributives i predicatives. • Oracions coordinades. • Oracions d’infinitiu concertat. • Usos del participi.

1. Conèixer i analitzar les funcions de les paraules en l’oració. 2. Conèixer els noms dels casos llatins, identificar les principals funcions que tenen en l’oració i saber traduir els casos a la llengua materna de forma adequada. 3. Reconèixer i classificar els tipus d’oració simple. 4. Distingir les oracions simples de les compostes. 5. Identificar les construccions d’infinitiu concertat. 6. Identificar, distingir i traduir de forma correcta les construccions de participi de perfet concertat més transparents. 7. Identificar i relacionar elements sintàctics de la llengua llatina que permetin analitzar i traduir textos senzills.

BLOC 5. ROMA: HISTÒRIA, CULTURA I CIVILITZACIÓ

• Períodes de la història de Roma. • Organització política i social de

Roma. • Vida quotidiana. La família

romana. • Mitologia i religió.

1. Conèixer els fets històrics dels períodes de la història de Roma, enquadrar-los en el període corresponent i elaborar eixos cronològics. 2. Conèixer els trets fonamentals de l’organització política i social de Roma. 3. Conèixer la composició de la família i els rols assignats a cada membre.

3a avaluació ESO i 1r. Batxillerat: del 09/04/18 fins al 20/06/18; 11 setmanes. 2n.Batxillerat: del 09/04/18 fins al 30/05/18; 8 setmanes. Continguts Criteris d’avaluació BLOC 6. TEXTOS

• Iniciació a les tècniques de traducció i retroversió.

• Anàlisi morfològica i sintàctica. • Lectura comprensiva de textos

traduïts.

1. Aplicar coneixements bàsics de morfologia i sintaxi per iniciar-se en la interpretació i traducció de frases de dificultat progressiva i textos adaptats. 2. Fer a través d’una lectura comprensiva l’anàlisi i el comentari del contingut i l’estructura de textos clàssics traduïts.

BLOC 7. LÈXIC

• Vocabulari bàsic llatí: lèxic transparent, paraules de major freqüència i principals prefixos i sufixos.

• Nocions bàsiques d’evolució fonètica, morfològica i semàntica del llatí en les llengües romàniques.

• Paraules patrimonials i cultismes.

1. Conèixer, identificar i traduir el lèxic llatí transparent, les paraules de major freqüència i els principals prefixos i sufixos. 2. Reconèixer els elements lèxics llatins que romanen en les llengües dels alumnes.



• Proves escrites (indicar el nombre) • ..........

80 %de la nota (2 proves per avaluació)

• Treballs proposats per fer a casa • Activitats d’aula individuals i en petit grup • Intervencions a classe • Informes d’activitats complementàries • Quadern de classe (i de laboratori) • Actitud envers l’assignatura • ...........

20 % de la nota

(si voleu especificau el % per apartats)

Observacions (procediments i actituds generals per a tot el curs): Per exemple: Escriptura amb lletra clara i llegible; presentació dels treballs i deures d’una

manera clara i ordenada; realització de les lectures obligatòries; atenció durant les

explicacions; presentació dels treballs el dia assenyalat.... ACTIVITATS I CONDICIONS PER A LA RECUPERACIÓ DE L’ASSIGNATURA PENDENT DEL CURS ANTERIOR



treballs a lliurar mensualment assistència a classes de repàs els horabaixes seguiment per part del professor de l’assignatura al curs actual

hora específica del professor encarregat tutoria (dimecres de 13 a 14 o altres) consulta i seguiment del cap de departament

proves d’examen


Posau una creu

si aprova la 1a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual si aprova la 2a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual mitjançant una prova parcial el mes de desembre


mitjançant una prova parcial el mes de març/abril si no ha aprovat la del mes de desembre

mitjançant dues proves parcials el desembre i el març/abril


ASSIGNATURA: LLATÍ CURS: 1r NIVELL: BATXILLERAT

Grups Professor/ Professora A B ENRIQUETA TORNÉS ORTIZ C D E


Continguts Criteris d’avaluació. LLENGUA LLATINA

• El llatí, llengua indoeuropea. • Llatí culte. • Llatí vulgar: Les llengües

romàniques. • L’alfabet llatí i la pronunciació del

llatí. • La classificació dels sons. • L’accentuació. • Les classes de paraules. • El sistema nominal. • El sistema verbal.

1. Identificar en textos llatins senzills els elements bàsics de la morfologia regular i de la sintaxi de l’oració, tot apreciant variants i coincidències amb altres llengües conegudes. 2. Comparar textos llatins senzills amb la seva traducció, tot identificant les estructures gramaticals de la llengua llatina i analitzant-ne la semblança o divergència amb les estructures del català o castellà. 3. Traduir oracions i textos breus i senzills, originals, adaptats o elaborats, preferentment en prosa, amb la major fidelitat possible. 4. Produir frases senzilles escrites en llatí mitjançant retroversió i utilitzant les estructures pròpies de la llengua llatina .5. Reconèixer en el lèxic de les llengües parlades en la comunitat paraules d’origen llatí i analitzar-ne l'evolució fonètica, morfològica i semàntica. 6. Resumir oralment o per escrit el contingut de textos traduïts de diversos gèneres i distingir aspectes històrics o culturals que se'n desprenen. 7. Identificar els aspectes més importants de la història del poble romà i de la seva presència en el nostre país i reconèixer els vestigis de la cultura romana en diversos aspectes de la civilització actual. 8. Realitzar, seguint les pautes del professor o professora, algun treball d’investigació sobre la pervivència del món romà en l’entorn pròxim a l’alumnat, tot consultant les fonts directes i utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina d’organització i comunicació dels resultats. 7. Identificar els aspectes més importants de la història del poble romà i de la seva presència en el nostre país i reconèixer els vestigis de la cultura romana en diversos aspectes de la civilització actual.

MORFOLOGIA • Primera declinació. • Segona declinació. • L’adjectiu de la 1ª i 2ª declinació. • Adverbis de manera a partir

d’adjectius de la 1ª i 2ª declinació. • Les conjugacions llatines. • Present d’indicatiu. • Pretèrit imperfet d’indicatiu. • Verb SUM: present i imperfet

d’indicatiu. SINTAXI

• Funcions dels casos. • L’oració simple. • Concordança subjecte-verb. • L’oració copulativa. • Els complements del nom. • Les preposicions. • CC de lloc.

LÈXIC • Aprenentatge de vocabulari bàsic llatí. • Nocions d’evolució fonètica,

morfològica i semàntica del llatí a les





Rev. 01


llengües romàniques. • Expressions llatines incorporades a la

llengua col·loquial i literària.

8. Realitzar, seguint les pautes del professor o professora, algun treball d’investigació sobre la pervivència del món romà en l’entorn pròxim a l’alumnat, tot consultant les fonts directes i utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina d’organització i comunicació dels resultats.


Continguts Criteris d’avaluació MORFOLOGIA

• Tema de perfet. Mode indicatiu. • Adjectius de la 3ª declinació. • Adverbis de manera a partir

d’adjectius de la 3ª declinació. • Futur imperfet d’indicatiu. • Quarta declinació. • Cinquena declinació. • Imperatiu de present. • Graus de l’adjectiu. • Graus de l’adverbi. • Els pronoms-adjectius possessius. • Els pronoms personals. • Present de subjuntiu

1. Identificar en textos llatins senzills els elements bàsics de la morfologia regular i de la sintaxi de l’oració, tot apreciant variants i coincidències amb altres llengües conegudes. 2. Comparar textos llatins senzills amb la seva traducció, tot identificant les estructures gramaticals de la llengua llatina i analitzant-ne la semblança o divergència amb les estructures del català o castellà. 3. Traduir oracions i textos breus i senzills, originals, adaptats o elaborats, preferentment en prosa, amb la major fidelitat possible. 4. Produir frases senzilles escrites en llatí mitjançant retroversió i utilitzant les estructures pròpies de la llengua llatina. 5. Reconèixer en el lèxic de les llengües parlades en la comunitat paraules d’origen llatí i analitzar-ne l'evolució fonètica, morfològica i semàntica. 6. Resumir oralment o per escrit el contingut de textos traduïts de diversos gèneres i distingir aspectes històrics o culturals que se'n desprenen. 7. Identificar els aspectes més importants de la història del poble romà i de la seva presència en el nostre país i reconèixer els vestigis de la cultura romana en diversos aspectes de la civilització actual. 8. Realitzar, seguint les pautes del professor o professora, algun treball d’investigació sobre la pervivència del món romà en l’entorn pròxim a l’alumnat, tot consultant les fonts directes i utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina d’organització i comunicació dels resultats.

SINTAXI • El complement predicatiu. • El vocatiu. • El datiu. • El doble acusatiu. • L’oració composta. • Oracions coordinades.

LÈXIC • Aprenentatge de vocabulari bàsic

llatí. • Nocions d’evolució fonètica,

morfològica i semàntica del llatí a les llengües romàniques.

• Expressions llatines incorporades a la llengua col·loquial i literària.

• Derivació


MORFOLOGIA • Pretèrit imperfet de subjuntiu. • Pretèrit perfet de subjuntiu. • Pretèrit plusquamperfet de

subjuntiu.

1. Identificar en textos llatins senzills els elements bàsics de la morfologia regular i de la sintaxi de l’oració, tot apreciant variants i coincidències amb altres llengües conegudes. 2. Comparar textos llatins senzills amb la seva


• La veu passiva. Tema de present. • Verbs deponents. • Pronoms-adjectius demostratius. • La veu passiva. Tema de perfet. • El demostratiu anafòric. • Els demostratius emfàtics. • Els pronoms-adjectius relatius. • L’infinitiu

traducció, tot identificant les estructures gramaticals de la llengua llatina i analitzant-ne la semblança o divergència amb les estructures del català o castellà. 3. Traduir oracions i textos breus i senzills, originals, adaptats o elaborats, preferentment en prosa, amb la major fidelitat possible. 4. Produir frases senzilles escrites en llatí mitjançant retroversió i utilitzant les estructures pròpies de la llengua llatina. 5. Reconèixer en el lèxic de les llengües parlades en la comunitat paraules d’origen llatí i analitzar-ne l'evolució fonètica, morfològica i semàntica. 6. Resumir oralment o per escrit el contingut de textos traduïts de diversos gèneres i distingir aspectes històrics o culturals que se'n desprenen. 7. Identificar els aspectes més importants de la història del poble romà i de la seva presència en el nostre país i reconèixer els vestigis de la cultura romana en diversos aspectes de la civilització actual. 8. Realitzar, seguint les pautes del professor o professora, algun treball d’investigació sobre la pervivència del món romà en l’entorn pròxim a l’alumnat, tot consultant les fonts directes i utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina d’organització i comunicació dels resultats

SINTAXI • Ús de la veu passiva. • Sintaxi del comparatiu i superlatiu. • Sintaxi del relatiu. • Sintaxi de l’infinitiu.

LÈXIC • Aprenentatge de vocabulari bàsic

llatí. • Nocions d’evolució fonètica,

morfològica i semàntica del llatí a les llengües romàniques.

• Expressions llatines incorporades a la llengua col·loquial i literària.

• Derivació.





20 % de la nota







Precisau el % de contribució en la nota final i

l’horari d’atenció a l’alumnat treballs a lliurar mensualment assistència a classes de repàs els horabaixes seguiment per part del professor de l’assignatura al curs actual


proves d’examen


Posau una creu

si aprova la 1a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual si aprova la 2a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual mitjançant una prova parcial el mes de desembre mitjançant una prova parcial el mes de març/abril si no ha aprovat la del mes de desembre



ASSIGNATURA: LLATÍ CURS: 2n NIVELL: BATXILLERAT



Continguts Criteris d’avaluació. MORFOSINTAXI

• -Les 5 declinacions. • -Els adjectius de la 1ª i 2ª

declinació i els adverbis de manera derivats d’aquests.

• -Els adjectius de la 3ª declinació i els adverbis de manera derivats d’aquests.

• -El sistema pronominal: pronoms personals, demostratius, anafòrics, possessius, interrogatius, indefinits, numerals.

• -L’oració: elements que la integren i tipus d’oracions.

• -La concordança. • -Les conjugacions. • -El sistema de present en veu

activa. • -El sistema de perfet en veu

activa. • -El sistema de present en veu

passiva. • -El sistema de perfet en veu

passiva. • -Els complements de lloc. • -Els graus de l’adjectiu i de

l’adverbi. • -Sintaxi de l’oració simple, de la

juxtaposició i de la coordinació.

1. Identificar i analitzar en textos originals els

elements de la morfologia regular i irregular, i de la sintaxi de l’oració simple i composta, tot comparant-los amb altres llengües conegudes.

2. Traduir de manera coherent textos llatins d’una certa complexitat pertanyents a diferents gèneres literaris .

3. Comparar el lèxic llatí amb el de les altres llengües d’ús de l’alumnat, identificant-ne els components i deduint-ne el significat etimològic .

4. Aplicar les regles d’evolució fonètica del llatí a les llengües romàniques, utilitzant la terminologia adequada en la descripció dels fenòmens fonètics .

5. Comentar i identificar trets literaris essencials de textos traduïts corresponents a diversos gèners i reconèixer-hi les seves característiques i el sentit de la seva transmissió a la literatura posterior .

6. Usar correctament expressions i frases fetes llatines en una redacció .

7. Realitzar treballs monogràfics consultant les fonts directes i utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina d’organització i comunicació dels resultats .

TEXTOS LATINS • Normes generals d’anàlisi i

traducció. • Comparació del text original amb

la seva traducció. • Anàlisi morfosintàctica. • Ús del diccionari.





Rev. 01


• Lectura i interpretació de textos llatins traduïts: els generes literaris.

LÉXIC LLATÍ • Composició i derivació. • Vocabulari específic.


Continguts Criteris d’avaluació MORFOSINTAXI

• Sintaxi dels casos: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu.

• La sintaxi de la subordinació. • Les proposicions subordinades

adjectives o de relatiu. • Els verbs deponents,

semideponents i defectius. • Els infinitius. • Les proposicions subordinades

substantives: • d’infinitiu, interrogatives indirectes i

amb nexe. • El verb SUM i els seus compostos. • Construccions amb el verb SUM. • Els participis. • Les construccions en participi.

1. Identificar i analitzar en textos originals els elements de la morfologia regular i irregular, i de la sintaxi de l’oració simple i composta, tot comparant-los amb altres llengües conegudes.









la seva traducció. • Anàlisi morfosintàctica. • Ús del diccionari. • Lectura i interpretació de textos

llatins traduïts: els generes literaris.



MORFOSINTAXI • Gerundi i gerundiu. • Supí. • La conjugació perifràstica. • Els nexes UT i NE.

1. Identificar i analitzar en textos originals els elements de la morfologia regular i irregular, i de la sintaxi de l’oració simple i composta, tot comparant-los amb altres llengües conegudes.


• El nexes CUM I QUOD. • Els nexes QUAM i UBI. • Els verbs: EO, FERO, FIO. • Els verbs: NOLO, VOLO I

MALO.Oracions subordinades adverbials: condicionals.

• Oracions subordinades adverbials: causals.

• Oracions subordinades adverbials: temporals.

• Oracions subordinades adverbials: finals.

• Oracions subordinades adverbials: concessives.

• Oracions subordinades adverbials: consecutives.

• Oracions subordinades adverbials: comparatives.









la seva traducció. • Anàlisi morfosintàctica. • Ús del diccionari. • Lectura i interpretació de textos

llatins traduïts: els generes literaris.


LITERATURA I CULTURA • Ovidi. Metamorfosis





20 % de la nota









treballs a lliurar mensualment assistència a classes de repàs els horabaixes seguiment per part del professor de l’assignatura al curs actual


proves d’examen


Posau una creu

si aprova la 1a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual si aprova la 2a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual x mitjançant una prova parcial el mes de desembre mitjançant una prova parcial el mes de març/abril si no ha aprovat la del mes de desembre

x



ASSIGNATURA: GREC CURS: 1r NIVELL: BATXILLERAT



Continguts Criteris d’avaluació. La llengua grega

• De l’indoeuropeu al grec modern.

• L’alfabet grec. Pronunciació.

Signes gràfics. Transcripció.

• Classes de paraules. Flexió

nominal, pronominal i verbal.

1. Llegir textos grecs breus, transcriure els

seus termes a la llengua materna, utilitzar

els diferents signes ortogràfics i de

puntuació, i reconèixer el reflex de l’alfabet

grec en l’abecedari llatí propi de les

llengües modernes

2. Reconèixer en textos grecs els elements

bàsics de la morfologia i la sintaxi de

l’oració, tot apreciant variants i

coincidències amb altres llengües

conegudes

3. Traduir textos senzills

4. Distingir els hel·lenismes més freqüents del

vocabulari comú i del lèxic científic i tècnic

de les llengües modernes, a partir de

termes que apareguin en els textos

5. Llegir i comentar textos traduïts de diversos

gèneres i distingir els aspectes històrics i

culturals que contenen

6. Assolir un esquema dels principals gèneres

i autors literaris grecs.

7. Situar en el temps i en l’espai els

esdeveniments històrics més importants de

Grècia, com les seves manifestacions

culturals bàsiques i reconèixer la seva

Els textos grecs i la seva interpretació

• Iniciació en les tècniques de

traducció i el comentari de textos.

• Anàlisi morfosintàctica.

• Lectura comprensiva d’obres i

fragments traduïts.

El lèxic grec i la seva evolució

• Aprenentatge del vocabulari grec

bàsic.

• Formació de paraules. Prefixos i

sufixos. Composició i derivació.

• Hel·lenismes en el vocabulari

comú de les llengües modernes.

• El vocabulari científic i tècnic.

Grècia i el seu llegat

• Sinopsi de la geografia i història

de Grècia.

• La polis grega: organització política i





Rev. 01


social. empremta en la nostra civilització.

8. Reconèixer les principals divinitats gregues

i identificar-les en múltiples manifestacions

artístiques.

9. Realitzar, tot seguint les pautes del

professor o professora, petits treballs

d’investigació sobre la pervivència del món

grec, tot consultant les fonts directes i

utilitzant les tecnologies de la informació i la

comunicació com a eines d’organització i

comunicació dels resultats


Continguts Criteris d’avaluació La llengua grega

• Flexió nominal, pronominal i

verbal.

• Sintaxi dels casos. La concordança.

• Llegir textos grecs breus, transcriure els





llengües modernes

• Reconèixer en textos grecs els elements




conegudes

• Traduir textos senzills

• Distingir els hel·lenismes més freqüents del




• Llegir i comentar textos traduïts de diversos



• Assolir un esquema dels principals gèneres


• Situar en el temps i en l’espai els

Els textos grecs i la seva interpretació








bàsic.



• Hel·lenismes en el vocabulari




• La vida quotidiana. Pervivència

d’alguns costums.


• Religió i mitologia gregues: la seva

influència en totes les arts




empremta en la nostra civilització.

• Reconèixer les principals divinitats gregues


artístiques.

• Realitzar, tot seguint les pautes del








La llengua grega

• Sintaxi del participi.

• Sintaxi de les oracions simples i les

coordinades. Nexes i partícules.

• Llegir textos grecs breus, transcriure els





llengües modernes

• Reconèixer en textos grecs els elements




conegudes

• Traduir textos senzills

• Distingir els hel·lenismes més freqüents del




• Llegir i comentar textos traduïts de diversos



• Assolir un esquema dels principals gèneres


Els textos grecs i la seva

interpretació








bàsic.



• -Hel·lenismes en el vocabulari





• Literatura grega: gèneres i autors

principals. Repercussió posterior

• Situar en el temps i en l’espai els




empremta en la nostra civilització.

• Reconèixer les principals divinitats gregues


artístiques.

• Realitzar, tot seguint les pautes del











20 % de la nota







treballs a lliurar mensualment assistència a classes de repàs els horabaixes


seguiment per part del professor de l’assignatura al curs actual


proves d’examen


Posau una creu

si aprova la 1a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual si aprova la 2a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual mitjançant una prova parcial el mes de desembre mitjançant una prova parcial el mes de març/abril si no ha aprovat la del mes de desembre


Documents

MD020206 Extracte de programació Data: 17/07/2017sonrullan.com/pagina/extractes/fil.pdf · 2017-11-06 · 5.Utilitzar la conducta assertiva i les habilitats socials per desenvolupar