MdM revista 30 - Memòria de Mallorca · Exemplar gratuït Número 30 / Juliol 2014 Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

Exemplar gratuït

Número 30 / Jul iol 2014

B u t l le t í d e l’A s s o c i a c i ó p e r a l a R e c u p e r a c i ó d e l a M e m ò r i a H i s t ò r i c a d e M a l l o rc a

www.memoriadelesi l les.org

«Abans de què puguem perdonar-nos els uns als altres, hem d’entendre-nos» Emma Goldman

Estrena

Mort Accidental d’un Immigrant. El Cas Alpha PamEl documental sobre el casd'Alpha Pam ja és una realitat.Un treball fruit de la solidaritatpopular a través del microme-cenatge. Amb el suport, entremolts d'altres, de Memòria deMallorca.

Alpha Pam va morir perquè teniatuberculosi o perquè no tenia tar-geta sanitària, pel fet de ser un im-migrant irregular? Els dubtes so-bre l’atenció mèdica rebuda i l’ad-ministració sanitària estan servits.Per acabar amb les desigualtats,de tota casta (que tenen tan nefas-tes conseqüències com aquesta),els nostres avantpassats lluitarenper una societat més justa i solidà-ria. Aquest fou el seu imperdonablepecat que, fins i tot, pagaren amb laseva vida. Han passat molts d’anys,és cert, però la lluita és sempre lamateixa. Uns desaparegueren peròels altres mai s’en varen anar.

Amb l’exhumació dels cossos i l’entrega de les sevesdespulles a les famílies hem fet realitat un antic somni:

recuperar les persones, el seu honor i la seva dignitat.

També per primera vegada els tribunals espanyols hancridat a declarar a víctimes del franquisme com

perjudicades sense l’assistència de la jutgessa que vaobrir el procés judicial contra el franquisme per genocidi

i lesa humanitat a l’Argentina, i ho han fet a Mallorca.

Es comença a veure un petit llum d’esperança i justícia.

Joan GUAL GENOVARD(a) PuroNascut a Maria de la Salutel 1901. Fill de Miquel Guali Maria Genovard. Era casatamb Joana Aina MestreFont. Feia de llaurador. Per-tenyia a Esquerra Republi-

cana i a la UGT. Fou afusellat a les costes dePuntiró, juntament amb Miquel Salom i JaumeGual la nit del 15 al 16 d’octubre de 1936.

Font: Diccionari Vermell. LLorenç Capellà. 1989

Miquel SALOM RIBOT(a) en MioNascut a Ariany el 1894.Era fill de Miquel Salom iMargalida Ribot. Estava ca-sat amb Catalina GalmésCapellà i vivia a Maria dela Salut. Estava afiliat a la

UGT i treballava al camp. Fou detingut el ves-pre de dia 14 d’octubre de 1936 i fou retingut allocal de Falange a Maria, juntament amb cincmariandos més. Tres d’ells, Jaume Carbonell,Jaume Bergas i Onofre Sureda, aconseguirensalvar-se. Miquel Salom, Jaume Gual i JoanGual moriren a les Costes de Puntiró.

Jaume GUAL MAS Nascut a Maria de la Salutel 1896. Fill de Miquel Guali Antònia Mas. Era fadrí illaurador de professió, tam-bé va exercir d’escrivà i co-brador municipal. Era Se-cretari d’Esquerra Republi-

cana Balear de Maria. Dia 14 d’octubre de 1936fou detingut juntament amb Miquel Salom Ri-bot i Joan Gual Genovard. L’afusellaren dos diesmés tard, el 15 d’octubre, a les costes de Puntiró.

2

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

Han col·laborat: Mª Antònia Oliver ParísManel Suárez Salvà Antònia Mercadal SerraBartomeu Garí SallerasCoordinació, disseny i maquetació:Blas GuevaraTemps de la Memòriaés el butlletí trimestral de l’Associació Memòria de Mallorca. DL: PM 311-2014

La publicació no es faresponsable de les opinions dels seus col·laboradors.Per posar-se en contacte amb nosaltres: 625 45 45 [email protected]

Crèdits:

Per Bartomeu Garí Salleras, vocal de MdM

Amitjan mes d’octubre de 1936, sis veïns delmunicipi de Maria de la Salut: Joan Gual Ge-novard Puro, Miquel Sampol Ribot Mio, Jau-me Gual Mas, Jaume Bergas Pastor, Onofre

Sureda Llampí i Miquel Carbonell Gelabert Cuquet, fo-ren detinguts i tancats a la Casa de la Vila del poble.A les dues de la matinada els feren pujar a un cotxe iprengueren cap a Palma, quan varen esser a Puntiró,el cap de Falange va dir: “en matarem tres aquí i elsaltres un poc més avall, davallaren en Miquel Sam-pol Mio, en Joan Gual Puro i en Jaume Gual i els ma-taren sense cap mirament”. Era la nit del 15 al 16d’octubre. Segons la diligència practicada per laGuàrdia Civil de Montuïri el dia 19 d’octubre de 1936sabem que tres cossos de persona ja cadàvers forendescoberts a l’interior d’un pou de la finca de SonFred del terme municipal de Sant Joan. La documen-tació afirma que els cossos foren trobats a les 11’30 hdel mateix dia pel treballador de la possessió de SonBrondo, Rafel Ribas Company, de 18 anys, fadrí i na-tural de Sant Joan. Aquesta persona va avisar a laGuàrdia Civil que li va prendre declaració. Davantl’autoritat va dir que els cossos es trobaven “en senti-do vertical, con la cabeza hacia abajo y los pies apoya-dos en los orificios que forma la pared del pozo”. Per laseva banda, l’autoritat judicial desplaçada al lloc de latroballa va determinar que “han apreciado señales desangre; como si aquellos (cadàvers) hubieren sido trans-portados en algún vehículo en el pozo de referencia, quemide unos tres metros de profundidad, dista de la indi-cada de la carretera indicada (de Lloret de Vistalegre aMontuïri) unos siete metros, y no contenía agua”.Aquesta darrera declaració confirma l’assassinat aun lloc diferent –costes de Puntiró– d’on trobaren elstres cossos sense vida. Finalment, el jutge va ordenarque es traguessin els cossos de la cavitat i fossin tras-lladats al depòsit municipal de Sant Joan, on els va-ren fer l’autòpsia. Hores després, foren enterrats auna fossa comuna al cementiri municipal de Sant Jo-an. La fossa comuna del cementeri municipal deSant Joan on foren inhumats els cadàvers de MiquelSalom Ribot, Joan Gual Genovard i Jaume Gual Mases troba situada “en el sitio ya indicado en el cemente-rio de esta población en una fosa preparada de antema-

no en el cementerio viejo que dista de la pared del frente cinco metros y dela pared de la parte oeste doce metros”. A la documentació de l’ArxiuMunicipal de Sant Joan, secció Registre Civil hi trobam, en data dia 19d’octubre de 1936, la inscripció de defunció de tres desconeguts. Cadaacta aporta una descripció del cadàver de cada una de les víctimes, ellloc on foren trobats i les circumstàncies de la seva mort: “heridas reci-bidas por arma de fuego”, “por un tiro en la cabeza”, “un disparo en la ca-ra”. Segons consta, els seus cossos foren dipositats a una fossa comunadel cementeri Municipal de Sant Joan. Mesos després, el 28 desembre elcos de Miquel Salom Ribot fou identificat per la seva esposa CatalinaGalmés Barceló; el d’en Joan Gual Genovard per Joana Anna Mestre,la seva esposa i les germanes Catalina i Margalida Gual identificarenel cos del seu germà Joan Gual Mas. El mateix dia foren inscrits al re-gistre de defuncions del municipi de Sant Joan.

TEMPS DE LA MEMÒRIA 30 / Juliol 2014

Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca 3

Sens dubte, l’obertura de la fossa de SantJoan i la recuperació dels cossos dels treshomes, veïns de Maria de la Salut, ha es-tat tot un èxit. Però, per arribar al dia 16

de juny, en què s’hi iniciaren les feines, es va des-envolupar un protocol de tasques que ens va per-metre iniciar les feines i del qual se n’ha de deixarconstància escrita per al futur de manera quequalsevol persona interessada en el tema coneguide primera mà quin ha de ser el procés de presade decisions i la planificació del procés.

Durant el mes de novembre de 2010, Memòriade Mallorca (MdM) va signar un conveni amb elGovern Balear pel qual la nostra associació escomprometia a elaborar el “Mapa de les fosses dela repressió a Mallorca”. Així, documentàrem un to-tal de 48 fosses a la nostra illa. Aquest treball in-tens i exhaustiu que, cal dir-ho, ha estat absoluta-ment ignorat per l’actual govern de les illes, queha incomplit absolutament tots els compromisosque havia adquirit a la signatura del conveni, haestat el punt de partida perquè, davant la mancade resposta de les principals institucions de l’illa,MdM decidís iniciar el procés per anar obrint lesfosses del franquisme a la nostra illa.

En el conjunt de les 48 fosses n’hi ha de totacasta: petites, grans, molt grans, amb persones to-talment identificades, amb persones sense identi-ficar, amb civils, amb milicians... Per això, el primerque vàrem fer va ser dimensionar les nostres capa-citats i possibilitats, materials i econòmiques. D’a-questa manera, la decisió va ser:1r Treballar amb una fossa petita.2n Informe tècnic fet i recollit al mapa de fosses de

Mallorca, amb el suport documental exhaustiuque ens proporcionàs una causa judicial (decla-racions, testimonis, autòpsies), a més de la in-formació contrastada que ens indicàs el lloc enquè s’havia fet l’enterrament.

3r Tenir identificades les víctimes.4t Tenir localitzats la major part dels familiars i

que, aquests, signin una petició de recerca.5è Accessibilitat i autorització del propietari de

l’indret on es troba la fossa (particular o muni-cipal).

6è Informe preliminar arqueològic respecte de laviabilitat de l’obertura de la fossa.

Així, a partir de l’anàlisi dels 6 punts anteriors,seleccionàrem la fossa de Sant Joan, ubicada dins

el cementiri d’aquest poble. Es tractava d’un ente-rrament de tres homes, identificats, amb un infor-me complet. Les famílies estaven localitzades i vo-lien obrir la fossa. A més, els contactes amb l’ajun-tament de Sant Joan i, en concret, amb la batlessaCatalina Gayà, eren del tot positius.

PROTOCOL D’ACTUACIÓTemporalització: Les feines, ja concretes, que hemanat desenvolupant després de decidir que la pri-mera fossa que obriríem era la de Sant Joan, abas-ten un termini que va des del mes d’abril de 2013 ies tancarà a principis de novembre de 2014. Ésben cert que es tractava de la primera fossa i que,segurament, l’experiència ens portarà a reduir, mí-nimament, aquests terminis. No obstant això, elprotocol que hem seguit no pot eliminar cap niuna de les passes.Tot i que apareix detallat en dife-rents apartats cal tenir en compte que les feinespoden complementar-se i que tot el procés ha es-tat liderat i dirigit per MdM i, sobretot, per MariaAntònia Oliver, presidenta, i Tomeu Garí, autor del’estudi sobre la fossa.

Famílies:És fonamental que les famílies, prèviament identi-ficades, estiguin assabentades de totes les passesque s’han de fer. D’aquesta manera, el procés és:a. Entrega de l’informe de la fossa, així com de la

documentació de la causa.b. Recollida de mostres d’ADN. MdM, des de fa

anys, té un acord de col·laboració amb el de-partament de genètica de la UIB que reculliconserva les mostres d’ADN dels familiars deles víctimes per facilitar futures identificacions.

c. Elaboració de l’arbre genètic familiar i obtencióde fotografies dels desapareguts.

d. Reunió amb l’Ajuntament.

La fossa de Sant Joan. Tot el procésPer Manel Suárez Salvà, vicepresident de MdM

4


e. Presentació del decret de batlia per iniciar l’o-bertura de la fossa i informació del calendari defeines.

f. Relacions diàries, a partir del 16 de juny, mentredurà el procés.

g. Pla de comunicació amb les famílies. Acte pri-vat amb les despulles dels desapareguts i l’ex-tracció dels cossos.

h. Mostres d’ADN dels desapareguts.i. Entrega dels cossos, novembre de 2014 i acte

d’homenatge.

• Institucions:La fossa de Sant Joan està dins el cementiri, pertant, el propietari del terreny és l’Ajuntament delpoble.a. Reunió amb la batlessa de Sant Joan per infor-

mar de l’existència d’una fossa de la repressióal seu cementiri. Durant la reunió, amb presèn-cia dels familiars, se li entrega l’informe com-plet de la fossa.

b. Reunió amb la batlessa de Sant Joan amb pre-sència de l’equip arqueològic i Tomeu Garí, au-tor de l’estudi de la fossa. Presentació a l’Ajun-tament del calendari d’actuacions i previsiódels materials i recursos que necessitarem perobrir la fossa. L’ajuntament estudia el procés.

c. Reunió amb la batlessa una vegada que estàaprovat el pla de feina i l’ajuntament dóna el

seu vistiplau a l’obertura de la fossa. Ens enca-rregam d’elaborar una proposta de decret debatlia i el pla de comunicació que se li entregapocs dies després.

d. Reunió amb l’ajuntament per determinar la da-ta de signatura del decret i de l’inici de lesobres.

e. Acte a l’ajuntament per explicar als veïns deSant Joan l’existència de la fossa i el procés adesenvolupar a partir d’aquest moment.

f. Informe diari a la batlessa de l’evolució de l’ex-cavació de la fossa.

g. Rodes de premsa conjuntes a l’inici i al final del’excavació.

h. Reunió amb el batle de Maria de la Salut en laqual anuncia que el seu ajuntament es fa càrrecde totes les despeses que s’originin després deldescobriment dels cossos dels seus veïns, anàli-si d’ADN dels desapareguts inclòs.

i. Disseny de l’acte d’entrega dels cossos a Mariade la Salut.

• Equip jurídic de l’associació:a. Recopilació de tota la jurisprudència existent

per permetre la signatura del decret de batliaautoritzant l’obertura de la fossa.

b. Elaboració de la comunicació al jutjat de Mana-cor de la troballa de la fossa.

c. Seguiment legal de tot el procés.

Dilluns dia 16 de juny. Comencen les tasquesd’exhumació per part de l’equip d’arqueòlegs/es

Dilluns dia 16 de juny. Es delimita el terreny per a començarl’excavació de les primeres cales

Dimecres dia 18 de juny. A primerainterrompuda a causa d’una forta te

Dissabte dia 21 de juny. Tasques de neteja de les retesamb aspiradors per no alterar l’estat dels ossos

Dissabte dia 21 de juny. Estat en el que es troben les restes. Per laposició com es troben foren llençats de qualsevol manera a la fossa

Dissabte 21 de juny. L’arqueòloga Cles particularitats dels cossos trobats


5

• Laboratori de Genètica de la UIB:Recollida de mostres d’ADN dels familiars de lesvíctimes, d’acord amb el conveni signat entreMdM i la UIB.

• Equip d’arqueologia d’MdM:a) Reunions de planificació.b) Estudi de la fossa per determinar-ne la viabili-

tat.c) Reunions amb l’ajuntament.d) Elaboració de l’informe d’excavació.e) Participació en el pla de comunicació.f ) Tasques d’excavació.g) Localització del laboratori de genètica per fer

les proves d’ADN a les víctimes.h) Redacció de l’informe final i custòdia dels cos-

sos de les víctimes.

Per la seva part, MdM va constituir un equip de fei-na integrat per tots els membres de la directiva idirigit per Maria Antònia Oliver que s’ha encarre-gat de:1. Coordinar totes les feines abans descrites.2. Elaborar els estudis i informes.3. Elaborar i seguir el pla de comunicació.4. Realitzar les tasques d’enregistrament audiovi-

sual de tot el procés.5. Disseny de l’acte d’homenatge.6. Elaboració del pressupost.7. Rodes de premsa i presentacions.

Obrir una fossa no és un procés que es pugui resol-dre en quinze dies ni en una sola reunió. Precisad’una feina seriosa, detallada i exhaustiva, enorme-ment responsable perquè treballam amb la memò-ria, les emocions i els sentiments de molta gent, di-rectament o indirecta implicada en el tema, per ai-xò, des d’MdM volem ser molt prudents, i demanarmolta prudència, de cara a actuacions futures, tantsi són liderades i/o executades per la nostra asso-ciació, com si ho fan altres persones interessades.

Nosaltres continuem dient que aquesta ha deser, obligatòriament, una feina de les institucionsillenques, que no poden tancar els ulls davantaquesta realitat. El silenci del govern balear, enaquest tema, resulta insultat i mostra un menys-preu injust i injustificable envers les víctimes, quees mereixen el reconeixement de les seves institu-cions i el compliment dels principis universals deveritat, justícia i reparació.

No podem acabar aquest resum sense desta-car, en lletres grosses, el paper i el compromís del’ajuntament de Sant Joan i de la seva batlessa,una dona valenta i decidida sense l’empenta de laqual obrir aquesta fossa no hagués estat possible.Cal destacar també el posicionament ferm i clardel batle de Maria de la Salut. Ambdós demostrena les institucions de les illes, als batles i batlesses,que obrir una fossa és perfectament possible (jatenen el decret fet) i resulta tot un exemple d’au-tèntica normalitat democràtica.

a hora del matí es reprèn la feinaempesta el dia anterior

Dijous dia 19 de juny. Al final de l’horabaixa es troben unes restes quepodrien correspondre als cossos dels desapareguts l’octubre de1936

Divendres dia 20 de juny. Definitivament es troben trescossos. Tot indica que són els dels tres mariandos

Cristina Rihuete explica als familiars que fan que siguin els que cercaven

Diumenge 22 de juny. Membres de l’ajuntament de Sant Joan, deMemòria de Mallorca i de l’equip d’arqueòlegs/es amb els familiars

Dilluns dia 23 de juny. Rams de flors ocupen el lloc on estrobaren les restes, moments abans de tancar la fossa


6

El dia 2 de juny de 2014, lahistòria, de la mà de labatlessa de Sant Joan iamb la iniciativa de Me-

mòria de Mallorca, va donar ungir que sembla definitiu. Per pri-mera vegada a l’illa, una fossaclandestina de la Guerra Civil, fe-ta per ocultar els crims del fran-quisme, es podrà investigar per,si hi ha els cossos dels tres ho-mes que, des del 36, ens espereni retornar-los a les seves famíliesi a la societat mallorquina.

El dia 2 de juny, la batlessa deSant Joan, Catalina Gayà Bauzà,va signar el decret que autoritzal’associació Memòria de Mallor-ca a fer les cales de prospecciónecessàries per determinar si elscossos dels tres homes assassi-nats encara són allà i, si és així,també permet exhumar-los perprocedir a la posterior identifi-cació i entrega a les famílies.

Per la seva importància depresent i de futur, transcrivim ala nostra revista el contingut ín-tegre del Decret. La primera pas-sa ja està feta, ara, altres ajunta-ments trobaran l’empara legalper iniciar les tasques que s’hau-rien d’haver fet fa molts anys.

DECRET DE BATLIAD’acord amb les atribucions que em confereix la llei, i especial-ment les que fan referència a l’article 21 a), d) i s), l’article 124 g,de la Llei 7/1985, de 2 d’abril; l’article 1r, apartat 8 referit a l’article25 de la llei abans indicada 2, k), apartat 3 i apartat 9, article 26, 1,a), de la Llei 27/2013, de 27 de desembre.

D’acord amb l’article 29.2 de la Llei 20/2006, de 15 desembre,municipal i de règim local de les Illes balears, en què estableixque els cementiris són una competència pròpia dels municipis iper això correspon a aquests la seva regulació i gestió, així com elcontrol sanitari i la policia sanitària mortuòria.

D’acord amb el Reglament de policia mortuòria, aprovat perel Decret 2263/1974, de 20 de juliol, que regula les condicions iinstal·lacions que ha de tenir qualsevol cementiri i la Llei49/1978, de 3 de novembre d’enterraments en cementiris muni-cipals, estableix i imposa als Ajuntaments normes sobre la no dis-criminació en els cementiris.

D’acord amb les atribucions que em confereix la Llei 52/2007,de 26 de desembre, article 2, 1), article 11, 1), article 13, 1) i article14, 1) i 2).

D’acord amb el projecte presentat per l’Associació Memòriade Mallorca, amb l’informe sobre la ubicació d’una fossa de laGuerra Civil al cementiri de Sant Joan i d’acord amb la peticiódels seus familiars respecte de la recuperació dels cossos que hiestan enterrats.

DECRET:1r. Autoritzar l’associació Memòria de Mallorca perquè, d’acord

amb els estudis i informes presentats, i mitjançant els tècnicsen Arqueologia i Antropologia Física i procediments perti-nents, realitzi les cales de prospecció en el solar del cementirimunicipal en què podria haver-hi una fossa de la Guerra Civil,segons els estudis documentals realitzats, orientades a deter-minar si els cossos de les persones que hi varen ser enterra-des encara són allà.

2n. Que les cales de prospecció hauran de començar el properdia 16 de juny de 2014.

3r. Autoritzar l’associació Memòria de Mallorca perquè, si les ca-les de prospecció donen un resultat positiu, comencin imme-diatament les tasques d’exhumació i identificació de les per-sones que hi estan enterrades, així com la seva comunicacióals jutjats de Manacor.

4t. Que aquesta batlia haurà de ser informada amb la periodici-tat necessària del desenvolupament de tot el procés que s’i-nicia mitjançant aquest decret.

Sant Joan, 2 de maig de 2014La Batlessa,

Catalina Gayà Bauzà

El passat es fa futurLa Memòria inicia el procés de recuperacióPer Manel Suárez Salvà, vicepresident de MdM

Roda de premsa a l’ajuntament de Sant Joan eldia 16 de juny per informar de les primeres

evolucions de les tasques d’exhumació


Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca 7

El 27 de maig de l’any 2014 serà una dataque no podrem oblidar mai! No se si desd’aquí seré capaç de transmetre la inten-sitat sentida per tots el que vàrem viure

aquest dia.

Des del moment que MdM va sebre de la visitade la jutgessa Servini al nostre país, va posar fil al’agulla per a què una representació de familiarsque presentaren querella a l’Argentina, poguèssindeclarar, si no davant la jutgessa, que per proble-mes d’agenda no es va poder desplaçar a Palma, sidavant d’Ana Mesutti i Máximo Castex, ambdósadvocats que ens representen, i que gràcies a lainsistència i tenacitat de Memòria de Mallorca–especialment de la seva presidenta–, aconseguí-rem que vinguèssin a Palma. Els criteris que es va-ren seguir perquè fossin aquests cinc familiars elsque declarassin eren els indicats per la jutgessa:l’edat avançada, la limitada mobilitat per viatjarper a declarar al Consolat de Madrid o Barcelona ique fossin víctimes directes, és a dir, filles o fillsdels assassinats.

Va començar la jornada el dematí, a l’arribadadels advocats, i no vàrem voler deixar passar l’oca-sió de portar-los a visitar el Mur de la Memòria,projecte del que Memòria de Mallorca se sent es-pecialment orgullosa, per després anar a Can Alco-ver (agraïnt des d’aquí les facilitats que ens dona-ren per a poder dur endavant aquesta jornada tan

important i agraïr la inestimable ajuda del com-pany Miquel Mascaró, d’UcxR, que també és que-rellant), per a començar a prendre declaració alsquerellants.

Les declaracions de Maria Cunill, Isabel Antich iToni Blanch es varen dur a terme al llarg del matí.Les de Catalina Moyà i Francisca Mas varen ser a latarda. Varen ser unes declaracions privades davantdels dos advocats i totes les declaracions foren en-registrades per Peter (una gran feina del nostre do-cumentalista) que amb les declaracions preses perescrit i signades pels querellants, seran adjuntadesa les querelles que ja estan en el jutjat a l’Argentina.

Els qui vàrem tenir la sort de rebre i acompanyarals declarants no podem deixar de remarcar la granemoció, tan gran, que varen contagiar tot d’una alsadvocats: ploraven, s’abraçaven... però quan acaba-ven amb la seva declaració l’alegria ho impregnavatot, la sensació que a la fi els havien escoltats des-prés de tants i tants d’anys de dolorós silenci, deque s’havien tret de sobre un gran pesar.També re-saltar que ambdós advocats varen quedar fortmentimpresionats per tot el que varen sentir.

El 27 de maig de 2014 serà una data històricaper les víctimes i per les seves famílies, i serà la da-ta en que es començarà a obtenir la Justícia queelles i ells es mereixen. La Justícia, que juntamentamb la Veritat i la Reparació, Memòria de Mallorcasempre lluitarà. Salut i Memòria!

Una jornada històrica!Per Antònia Mercadal Serra, secretària de MdM

Declaració de Francisca Mas

Declaració de Maria Cunill

Declaració de Catalina Moyà

Declaració de Toni Blanch

Declaració d’Isabel Antich

8


Per primera vegada tribunals espanyolscriden a declarar a víctimes del franquis-me com perjudicades sense l’assistènciade la jutgessa que va obrir el procés a

l’Argentina.El fet de que les víctimes puguin declarar di-

rectament en seu judicial espanyola, en els seuspropis jutjats territorials, sense necessitat de fer-ho a través de vídeo conferència o desplaçant-sea Buenos Aires i sense l’assistència de la jutgessaque va iniciar i instrueix actualment la causa al’Argentina, obre el camí per a seguir el procés al’Estat Espanyol.

A Manacor, dia 19 de juny, en el Jutjat d’Ins-trucció número 1, a les 9’30 hores, fou citadaa declarar en auxili judicial internacional:

Catalina Moyá Moll, filla de Baltasar Moyà Bau-zà, membre del Partit Socialista del seu poble(Capdepera), va ser detingut i empresonat a Pal-ma durant 6 mesos. Víctima de desaparició for-çada, se sospita que va ser assassinat en el ce-mentiri de Porreres al gener de 1937, sense que adia d’avui costi registre oficial de la seva mort, nitampoc del seu parador.

• Extracte textual de la declaració judicial deCatalina Moyà:Que coneix el fets de la querella, que se ratifica

i vol exposar que recorda el dia en que vingueren acercar el seu pare, que era el dia 9/8/1936, que vin-gueren sobre les 12 del migdia quatre falangistesdel municipi de Capdepera, que el seu pare va arri-bar de treballar i que aquests homes no el deixa-

ren ni canviar-se de roba, el se’n dugueren fermatdins un camió junt amb altres homes del poble, laseva mare li contava que va demanar informacióa l’Ajuntament i al Jutjat però ningú li donava res-posta, que té guardades les cartes que remetia elseu pare, que la primera va ser el 12 d’agost on elsindicava l’adreça del vaixell presó Jaume I, ancoratal port de Palma

Que la seva mare va estar sense rebre notíciesdurant un mes fins el 13 de setembre que va rebrenova carta, que el seu pare es trobava a un magat-zem de fustes situat junt a la Plaça d’Espanya dePalma conegut com a Can Mir

Que a Can Mir hi va estar des del mes de setem-bre de 1936 fins el mes de gener de 1937, que fouvíctima d’una “treta”, deien que els posaven en lli-bertat i immediatament el pujaren a un camió defalangistes i pel que sap el traslladaren, junt ambaltres, al cementiri de Porreres, a la paret exteriorde la capella de la Santa Creu de Porreres, on hi haun mur i una porta de fusta petita,els mataren.

Que quan passaren els fets detallats ella teniados anys i el seu germà onze, que la seva mare vahaver de sortir endavant en aquestes dolorosescircumstàncies, que sempre estava treballant i re-cordant els fets. Que el seu pare era fill únic, que vaperdre el seus pares quan tenia 8 anys i que no te-nia més que família llunyana, i que la seva maretenia dos germans i una germana, el major delsgermans es deia Bartomeu i estava tancat al Cas-tell de Bellver a Palma, que el marit de la germanade la mare de la declarant, en Joan Roig tambél’assassinaren en el cementiri de Palma, que el seuoncle Bartomeu tenia un fill de 16 anys que tambéestava pres, en aquest cas a Can Mir, així mateix elseu oncle Pere també estava pres a Can Mir i pos-teriorment a diversos camps de concentració deMallorca, que tot això ho relata pel greu sofrimentpatit per la seva família

Que pels fets relatats i denunciats sol·licita l’ex-humació del cos del seu pare que està a la fossaubicada al cementiri de Porreres i aporta a talefecte sol·licitud per escrit i autorització per a l’ex-tracció de l’anàlisi d’ADN, així com un suport grà-fic per CD sobre l’Informe de la Fossa de Porreres,

Justícia Universal per a les víctimes delfranquisme a MallorcaPer Mª Antònia Oliver París, presidenta de MdM

Querella Argentina. El franquisme a judici

Catalina Moyà i Francisca Mas entrant al jutjat de Manacor,acompanyades per Mª Antònia Oliver i Josep Quetglas


9Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

descriptiu de la seva existència i on obre inclòs, ala narració dels enterraments, el del pare de la de-clarant.

Que l’únic que desitja abans de la seva mort, ésconèixer la veritat dels fets i recuperar les restes delseu pare, perquè així ho vol i perquè li deu a la sevamare.

A Manacor, dia 19 de juny, en el Jutjat d’Ins-trucció número 1, a les 11 hores, fou citada adeclarar en auxili judicial internacional:

Francisca Mas Mezquida, filla de Joan Mas Verd,d’Esquerra Republicana, va ser l’últim batle republi-cà del seu poble (Montuïri). Detingut al seu domicilii assassinat a Palma el setembre de 1936, enterraten les fosses comunes del cementiri de Palma.

• Extracte textual de la declaració judicial deFrancisca Mas:Que s’afirma i ratifica en la querella interposa-

da davant tribunals d’Argentina.Que el seu pare va estar amagat a casa seva

fins que el detingueren, que casa seva estava en elmateix poble, que també es va amagar junt al ba-tle de Porreres i amics de Montuïri del seu mateixpartit, en Joan Rigo i altres en el camp, a les proxi-mitats del poble, que sap que els mateixos tambéforen assassinats.

Que el seu pare el detingueren el dia 2/9/1936sobre les sis de la tarda a casa seva en el poble perpart de falangistes de Montuïri, en presència de laseva mare i germanes

Que el tancaren a l’Ajuntament, en el soterrani,que hi va estar fins a les deu hores de la nit, que lamare de la declarant li va portar el sopar sobre lesnou i li va dir que l’havien agredit, que li diguerenque fes testament i si volia confessar.

Que dies més tard varen sebre on l’havien as-sassinat i trobat mort en el lloc conegut com a SonPardo, carretera de Palma-Sóller i concretament ales afores de Palma.

Que el seu pare fou batle del poble des del 1933a 1936, o sigui, durant la II República, que va fermoltes coses bones, per exemple, va condicionar elCementiri instal·lant una Capella, que inclòs perso-nes que morien en el poble les traslladaven en ca-rro de l’època, que creà les escoles del poble, que vafer un referèndum al poble per veure si volien esco-la donat que la gent de la part de la dreta políticadel poble no ho volia, que va guanyar el referèn-dum, que això li va causar enemistat amb el curadel poble. Que a les finques grosses del poble, lespossessions, els encarregats dormien als estables,que el seu pare ho prohibí i va fer que milloressinles condicions evitant que dormissin amb els ani-mals. Que quan al poble naixien bessons a cases

que ho necessitaven pagava la manutenció. I queper fer totes aquestes obres noves no va demanardiners al poble sinó que ho va aconseguir a Ma-drid, on va haver d’acudir.

Que pel que sap la declarant el seu pare està en-terrat a una fossa comú de Palma junt als com-panys que també afusellaren a la zona de Son Par-do anomenats Joan Planells Marí, Joan Mas Verd,Joan Rigo Ferrer, Joan Porquet Lafont, JaumeObrador Barceló, Joan Vidal Marimont, Joan PujolBestard, Bartomeu Fiol Massot, Guillem EnsenyatBosch i Joan Roca Vives, aportant al afecte suportgràfic en CD sobre els fets denunciats i la fossa enque es troba, sol·licitant l’exhumació del cos delseu pare que es troba a la fossa comú ubicada en elcementiri de Palma i autoritzant anàlisi d’ADN quepoguessin practicar-se pel coneixement de la sevaidentitat.

Que tot el manifestat ho fa en nom propi i en elde la seva mare i per així mateix, recuperar les res-tes del seu pare.

Que compareix en aquest amb el retrat del seupare i que te viu el sofriment familiar produït.

Palma , dia 4 de juliol, en el Jutjat d’Instruc-ció número 4, a les 11 hores, fou citada a de-clarar en auxili judicial internacional:

Isabel Antich Mulet, filla de Llorenç Antich Fiol,d’Esquerra Republicana, va ser regidor de l’Ajun-tament del seu poble (Algaida). Detingut i assas-sinat a l’agost de 1936, ferit amb arma de foc ales cames i cremat viu, juntament amb uns altres,a Manacor, públicament.

• Extracte textual de la declaració judiciald’Isabel Antich:La declarant manifesta que el seu pare era regi-

dor de l’Ajuntament d’Algaida, del partit republicàquan començà la guerra i que tot i que la declaranttenia cinc anys recorda bé tot el que passà i quesempre ho ha tingut present i sempre ho ha xerratamb les persones properes que ho visqueren. Mani-festa que ja havien agafat el germà del seu pareque estava detingut a l’Ajuntament, el seu pare escansà d’estar amagat, deia que ell no havia fet res iper això s’havia de presentar, que el màxim que li

Isabel Antich moments abans de la seva declaració al jutjat de Palma

10


podia caure per ser regidor era un any de presó.Posteriorment a devora casa seva hi vivia un Guar-dia Civil que estava de vacances i es va prestar aacompanyar-lo a l’Ajuntament per presentar-sedavant els feixistes. Que precisament la declarantes trobà amb el seu pare quan aquest anava camíde l’Ajuntament, que fou la darrera vegada que elva veure i que no pot oblidar el diàleg ja que la de-clarant li demana on anava i el seu pare li contestàque anava a Palma a comprar-li un vestit nou.

Que casualment la nit del 19 d’agost, com la de-clarant i la seva mare vivien a una casa que dona-va a la carretera principal de Manacor, sa mare licontà que des de la finestra va poder veure entreun grup d’homes el seu pare i al conductor de lafurgoneta. Que qui la conduïa els hi contà que pelcamí, s’aturaren a Porreres i recolliren a vuit detin-guts més i que els hi dispararen a les cames i des-prés vius els cremaren a una foguera. Que la sevamare desesperada al saber que l’havien tret de l’A-juntament junt amb la dona del batle anaven d’unlloc a l’altre demanant que havia passat amb ells iningú els donava resposta. Que la declarant no potoblidar aquests dies de gran patiment i de l’angoi-xa que s’ha perllongat durant tota la vida i la de laseva família ja que mai varen obtenir una resposta.

Que la seva mare per aquesta falta de reconei-xement de l’assassinat del seu pare no va arribar acobrar durant molts anys la pensió de viduïtat finsque fa uns anys davant una declaració d’absènciali concediren.

Que al cap d’uns mesos anaren amb la personaque conduïa el camió la declarant i la seva mare al’antic cementiri de Manacor i els hi va indicar onenterraren el seu home i pare.

Que realment no sap on són les restes del seupare ja que es va demolir el cementiri i s’hi construíun poliesportiu.

Que la seva mare mai va recuperar l’alegria quesempre tingueren present la tragèdia que ho hanviscut cada dia de la seva vida com si hagués pas-sat l’assassinat moments abans, que la seva mareha viscut amb això tota la vida i que el mateix lipassa a la declarant que viu amb aquesta tristesamalgrat els anys transcorreguts ja que no ho potoblidar i que com es veu ara no pot contenir les llà-grimes. Que el seu pare era un home molt conside-rat i estimat en el poble i molt recte i això, per por,no va sorgir entre els que el rodejaren que ho vansumir en el silenci.

Que sol·licita l’exhumació del cos del seu pare ala citada fossa autoritzant l’anàlisi d’ADN, a l’hipo-tètic cas que no es trobessin les restes sol·licita lasenyalització del lloc precís de la fossa i la col·loca-ció d’una placa commemorativa dels fets allà oco-

rreguts en data 19/08/1936. I aporta sol·licitud ex-pressa signada amb els advocats que la represen-ten en el procediment a l’Argentina i per la S.Sº s’a-corda la seva unió.

Volem agrair des d’aquí l’assistència jurídicadels advocats argentins, Ana Messuti i MáximoCastex, que el passat mes de maig ens visitaren perredactar i signar les peticions i recollir els testimo-nis de cinc querellants: Antoni Blanch, fill d’AndreuBlanch, assassinat i desaparegut; Maria Cunill, fillade Joan Cunill, assassinat i desaparegut; i de lestres declarants ja citades, Francisca Mas, CatalinaMoyà i Isabel Antich. Agraïm també als nostres ad-vocats mallorquins, Jaime Bueno i Alejandro Juá-rez, que ens assistiren com a lletrats durant les de-claracions en seu judicial a Mallorca.

Destacam l’a-tenció del perso-nal i secretari delJutjat d’instrucciónúmero 1 de Ma-nacor, així comtambé el del per-sonal i el de la jut-gessa del Jutjatd’Instrucció nú-mero 4 de Palma,amb nosaltres i especialment amb les víctimes de-clarants que foren molt atents i amables. Les que-rellants varen sortir molt emocionades, les tres fo-ren ovacionades a la sortida pel públic que es tro-bava als jutjats. Casualment a Palma es produïa elmateix dia el judici contra 47 joves estudiants perhaver ocupat pacíficament la Conselleria d’Educa-ció en protesta per les retallades en educació, sor-tiren tots i totes per aplaudir a la declarant, mostrataixí el suport dels joves a la nostra causa, fou un ac-te ple de sentiment i molt emocionant.

Les tres declarants estan molt agraïdes i recon-fortades després de contar per primera vegada a lajustícia els fets que visqueren. Ara, per sempre, laveritat de las greus violacions contra els DDHH pa-tides quedarà escrita al lloc on correspon: la Justí-cia, que és el pilar fonamental d’un estat de dret.

Per a les víctimes del franquisme, el fet de decla-rar en el procés aconsegueix l’efecte reparador quenecessiten i forma part de la tasca judicial desenvo-lupada per la nostra associació, aconseguint tres deles nostres màximes:Veritat, Justícia i Reparació.

Introduïm en aquest article, l’escrit de la nostra ad-vocada i companya argentina, la Doctora Ana Messuti,per informar sobre les declaracions a Mallorca a la Coor-dinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina, de laque la nostra associació hi forma part:

Els estudiants fan costat a Isabel Antich


11Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

Informe sobre Mallorca

Vale la pena que conozcan todos lo que ha su-cedido en Mallorca desde el viaje de la juezaServini. Como tantas veces nos ha pasado,

ciframos esperanzas en que se practiquen determi-nadas diligencias, por ejemplo, que viaje la Jueza oque haya videoconferencias, o que se hagan nue-vas imputaciones (me refiero a esperanzas frente aposibles acciones de la justicia argentina, claro), ylas esperanzas quedan frustradas, o bien, para quese realicen, debemos esperar mucho tiempo. Algosimilar nos parecía que sucedía en Mallorca. Digo“nos parecía” porque en realidad las cosas tuvieronun desenlace imprevisto.

Uno de los lugares que la jueza había dicho quevisitaría era Mallorca. Pero cuando llegó nos dijoque no tendría tiempo. Para nosotros fue una ver-dadera angustia. A pesar de los esfuerzos de nues-tra compañera Mª Antònia Oliver, la noticia de queprestarían declaración había llegado a las interesa-das, y frustrar así su entusiasmo era incluso cruel.

Por suerte Mª Antònia tuvo una idea que resultómuy buena: que fuéramos a Mallorca Máximo Cas-tex y yo, que habíamos acompañado a la jueza ensu viaje por el País Vasco y, al menos, mostráramosla cara de dos de los abogados que las representa-ban. No dudamos y partimos por la mañana pararegresar a la noche. Por supuesto, no pensamos enningún momento decirles que su declaración antenosotros tendría el mismo valor que si lo hicieranfrente a la jueza, pero escuchamos a cada una, sin lí-mite de tiempo, con calma pero a la vez con ciertasformalidades que le dieran ese toque jurídico queera necesario. Por ejemplo, les preguntamos quéquerían agregar a sus querellas como petición con-creta. Redactamos un escrito para cada una, inclu-yendo esa petición, que firmaron y firmamos. (To-mamos de ese modo cinco declaraciones, a pesarde que la jueza había previsto tomar sólo tres). MªAntònia había dado bastante difusión a nuestra vi-sita en la prensa: vinieron varios medios a entrevis-tar a los declarantes. Esto suponemos que ha teni-do alguna influencia en lo que sucedió después yque no nos podíamos imaginar que sucedería.

Cuando habían transcurrido ya varios días des-de la partida de la Jueza para Bue-

nos Aires, Mª Antònia me diceque han citado a dos de las

personas con las que nosentrevistamos, Catalina

Moyá Bauzá y Francis-ca Mas Mesquida, alJuzgado de Instruc-ción número 1 de

Manacor para que prestaran declaración el 19 dejunio, en “auxilio judicial internacional” (es decir, encumplimiento del exhorto –la comisión rogatoria–enviado por el Juzgado argentino). Y pocos díasdespués me hace saber Mª Antònia que Isabel An-tich había sido citada al Juzgado de Instrucción nú-mero 4 de Palma de Mallorca a los mismos efectos.

Sinceramente nos sorprendió. Aunque sabía-mos que la jueza tenía los nombres y los había in-cluido en el escrito en el que solicitaba a la CorteSuprema la autorización para el viaje, no teníamosidea de que había enviado efectivamente exhortosa Mallorca. Y mucho menos imaginábamos que seles daría cumplimiento aunque ella ya no se encon-trara en territorio español.

Las declarantes estaban muy emocionadas ymuy felices al mismo tiempo (los compañeros quehan prestado declaración conocen muy bien esesentimiento). Tuvieron la posibilidad de exponerextensamente sus casos y tenían ese sentimientoúnico que se experimenta cuando se sabe que seestá haciendo algo “por primera vez”. No sólo era laprimera vez para ellas, era la primera vez que sehacía en todo el estado: denunciar ante un juezespañol, sin la presencia de la jueza argentina,los crímenes del franquismo... Allí se comprobólo acertado que había sido su “declaración” antenosotros, dado que pudieron incorporar a su expe-diente las peticiones que habíamos firmado cuan-do nos entrevistamos con ellas en Palma.

No podemos dejar de agradecer a los abogadosde Mallorca que colaboran con la Asociación de laMemoria y que las han acompañado.

Si bien las personas citadas son querellantes enla causa abierta en la Argentina, y al declarar esta-ban complementando su querella, lo que significaque esta diligencia judicial se realizó en el marcode la causa abierta en la Argentina, no se puede pa-sar por alto que los jueces de Mallorca demostra-ron su voluntad de cooperar con la justicia argenti-na, que ejerce en este caso la jurisdicción universal.Tenían una buena excusa para no hacerlo, la ausen-cia de la jueza argentina. Hay, por lo tanto, una se-ñal muy positiva en esta actitud.

Los casos de cada una de las dos primeras de-clarantes ya han sido descritos en un Comunicadoque ha enviado Mª Antònia.El caso de Isabel Antichtiene un grado más de crueldad: su padre, heridocon arma de fuego, fue quemado vivo junto a otrospúblicamente... Hasta la jueza que le tomó declara-ción no pudo evitar las lágrimas.

Esperamos que la actitud de estos jueces seauna señal de que los ladrillos del imponentemuro de impunidad que han construido otrosjueces españoles empiezan a resquebrajarse.

Ana Messuti i Máximo Castex al Mur de la Memòriaamb Mª Antònia Oliver i Antònia Mercadal


Vine al nostre costat i fes-te’n soci de Memòria de Mallorca! Entra a www.memoriadelesilles.org o [email protected], o crida al 625 45 45 00

Ajuda la Memòria!Aquest és el compte de MdM per si

voleu ajudar-nos amb qualsevolaportació per finançar l’Associació:

Colonya Caixa de Pollença:2056 0004 49 4102006399

ConcentracióTots els primersdissabtes de cadames, diferentscol·lectiusmemorialístics ensconcentram a laPlaça Major de Palmaa les 12.00 h. VINE!

Aquesta comunicació fou entrada permembres de MdM al Jutjat de Guàrdia deManacor el dia 21 de juny del 2014. El diaque l’equip d’arqueologia ens confirmà

la troballa a la fossa de Sant Joan de les restes hu-manes de Joan Gual, Jaume Gual i Miquel Salom,les tres víctimes de Maria de la Salut.

A les comunitats autònomes que com la nostrano tenen Lleis de Fosses de la Guerra Civil, ens hem

de regir pel protocol d’actuació signat pel GovernCentral i comunicar la troballa a l’administració deJustícia que, davant violacions de DDHH, a un estatde dret, hi hauria d’acudir i prendre part de la in-vestigació. Dissortadament a l’Estat Espanyol aixòno ha passat mai, a Sant Joan tampoc. Tot quedaen mans de les famílies i particulars com injusta-ment articula la Llei de Memòria Històrica (Llei24/2006, de 7 de juliol).

AL JUZGADO DE INSTRUCCIÓN DE MANACORMa. Antònia Oliver París, con DNI ..................... y domicilio en .............................., como Presidenta y en re-

presentación de la Associació Memòria de Mallorca con NIF nº G- 57454795, ante el juzgado compa-rezco y EXPONGO:

PRIMERO.- En cumplimiento del Protocolo de actuación en exhumaciones de víctimas de la guerracivil y la dictadura adoptado por Acuerdo del Consejo de Ministros de 23 de septiembre de 2011 y pu-blicado en el BOE nº 232 de 27 de septiembre del mismo año, comunico a este juzgado el hallazgo derestos humanos en el curso de la apertura y exhumación de una fosa común sita en el cementerio delmunicipio de Sant Joan.

SEGUNDO.- Según la investigación preliminar realizada por la Asociació Memòria de Mallorca (ad-junta a este escrito de comunicación) pertenecen a Joan Gual Genovart, Jaume Gual Mas y Miquel Sa-lom Ribot, ejecutados aproximadamente el día 19 de octubre de 1936 en el curso de la guerra civil yenterrados en el Cementerio Municipal de Sant Joan.

TERCERO.- La apertura y exhumación de dicha fosa común fue instada por la Associació Memòriade Mallorca y por los descendientes directos de las víctimas: Joana Gual Font, Catalina Salom Ferriol,Antoni Gual Jordà y Antònia Torelló Martí .

CUARTO.- Adjunto a esta comunicación el informe sobre la investigación preliminar y el informe so-bre la intervención con metodología arqueológica para la exhumación, elaborado por las personasresponsables de la actuación, así como las solicitudes de los familiares de los fallecidos y las autoriza-ciones correspondientes del Ayuntamiento de Sant Joan, que ostenta la titularidad del terreno.

Por todo lo expuesto,

AL JUZGADO SOLICITO:

Que tenga por presentado este escrito de comunicación, y en su virtud, se tenga por comunicado elhallazgo a que se refiere en este escrito.

Es justicia que pido en Manacor a 20 de junio de 2014.

21 de juny de 2014Per Mª Antònia Oliver París, presidenta de MdM

Aquest és un número especial dedicat a la primera exhumació d’una fossa comuna de la Guerra Civil a Mallorca i a les primeres declaracions judicials de víctimes del franquisme a l’estat espanyol realitzades a Mallorca.

Al proper número d’aquesta revista publicarem els continguts que no s’han pogut incloure en aquesta per raons únicament d’espai.

Antònia Mercadal,Mª Antònia Oliver

i Jaime Bueno al jutjat de Manacor

Documents

MdM revista 30 - Memòria de Mallorca · Exemplar gratuït Número 30 / Juliol 2014 Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca