Embed Size (px)
Citation preview
Mecanització bàsicaEsteban José Domínguez - Julián Ferrer
Mecanizado basico -cata- por_CF 09/03/11 10:18 Página 1
6 Unitat 4
El taller d’automoció1
i en acabar aquesta unitat...
Coneixeràs la distribució, les eines i els equipsdel taller de manteniment de vehicles.
Sabràs quins són els riscos més comuns als tallers i coneixeràs les seves mesurespreventives.
Estudiaràs les normes de prevenció i proteccióutilitzades en les operacions de mantenimenti reparació.
Coneixeràs i utilitzaràs l’equip de protecció de seguretat adequat a cada treball.
Identificaràs els senyals més utilitzats als tallers.
ara coneixerem...
1. El taller
2. Eines i equips del taller
3. Riscos dels tallers de manteniment de vehicles
4. Normes de prevenció i protecció
5. Equips de protecció individual (EPI)
6. Senyalització
PRÀCTICA PROFESSIONALOrganització de les eines i el lloc de treballTractament de residus del tallerd’electromecànica
MÓN TÈCNICNormes bàsiques dels equips de proteccióindividual
El taller d’automoció 7
situació de partida
En Josep, en Joan, en Jesús i l’Arnau són alumnes d’un IES deTarragona; en Josep i en Joan estudien el mòdul de grau mitjàd’Electromecànica i en Joan i l’Arnau, el mòdul de Carrosseria.Els quatre són amics i s’estan plantejant formar una empresa dereparació de vehicles quan finalitzin els seus estudis.
L’empresa s’ubicaria al Polígon del Turó, on el pare del Josep téuna nau industrial de 500 m2, que actualment es troba lliure iestan disposats a llogar-l’hi.
L’activitat empresarial es dedicaria a reparacions d’electromecà-nica i carrosseria. Els quatre companys pensen que a l’empresahan de tenir clares totes les responsabilitats de cada un i, deforma inicial i provisional, es reparteixen les tasques i les res-ponsabilitats principals: en Josep i en Jesús, que estudien Car-rosseria, es dedicaran als treballs de reparació de carrosseria; enJosep, de la secció de xapa, i en Jesús, de la secció de pintura.
En electromecànica, formarien dues seccions: en Josep es res-ponsabilitzaria dels treballs de mecànica (direcció, frens, embra-gatges, canvis manuals, etc.), mentre que l’Arnau es responsabi-litzaria dels treballs amb equips de diagnosi, climatització, so, etc.
El treball de disseny el realitzen de forma individual, cada un enla seva àrea, per a després reunir-se els dos de carrosseria i elsdos d’electromecànica. Finalment, els quatre amics realitzenuna posada en comú de tot el projecte.
estudi del casAbans de començar a llegir aquesta unitat de treball, pots respondre les dues primeres preguntes. Després, analitza cadapunt del tema, amb l’objectiu de respondre la resta de preguntes d’aquest cas pràctic.
1. Pot ser viable una empresa de reparació de vehi-cles formada per quatre alumnes de cicles forma-tius?
2. Creus que els alumnes coneixen totes les eines que esnecessiten en un taller de reparacions?
3. Penses que els alumnes s’haurien de formar dos o tresanys en una empresa per tenir suficient experièncialaboral, abans de formar la seva pròpia empresa?
4. Dels quatre alumnes, segons s’han distribuït les tas-ques, qui podria realitzar millor la recepció dels clients?
CAS PRÀCTIC INICIAL
8 Unitat 1
1. El tallerEl taller és l’espai dedicat a la reparació i el manteniment de vehicles. Aquest es-pai consta, al seu torn, de diferents zones per a la realització de les diverses acti-vitats professionals. Així, per exemple, un taller d’automoció tipus consta de lessegüents zones en funció de la seva branca d’activitat:
• Mecànica. Per a treballs de reparació o substitució en el sistema mecànic delvehicle, incloses les seves estructures portants i els equips i elements auxiliars.
• Electricitat. Per a treballs de reparació o substitució en l’equip elèctric del ve-hicle, tant el bàsic de l’equip motor com els auxiliars d’enllumenat, senyalitza-ció, condicionament i instrumental d’indicació i control.
• Carrosseria. Per a treballs de reparació o substitució en elements de carrosse-ria no portants, guarnicioneria i condicionament interior i exterior.
• Pintura. Per a treballs de pintura, revestiment i acabat de carrosseries.
Els tallers també es poden classificar en dos tipus, atenent a la seva relació ambels fabricants de vehicles i d’equips i components, i poden ser:
• Tallers genèrics, o independents. Els que no estan vinculats a cap marca queimpliqui un especial tractament o responsabilitat.
• Tallers oficials de marca. Els que estan vinculats a empreses fabricants de ve-hicles automòbils o d’equips o components, nacionals o estrangers.
La família professional de transport i manteniment de vehicles es dedica a la re-paració i el manteniment de tot tipus de vehicles a motor: motocicletes, auto-mòbils, vehicles industrials, autobusos, tractors, etc. Per aquest motiu, depenentde l’ocupació per a la qual estiguin destinats, els tallers tindran unes característi-ques pròpies o unes altres.
Com a norma general, el taller s’ha de dissenyar seguint les recomanacions segü-ents:
• Les màquines fixes: elevadors, trepants de peu, esmeriladora, bancs de treball,etc. han d’estar col·locats en zones que no impedeixin el pas ni a vehicles ni aoperaris. Al mateix temps, han de disposar d’un espai circumdant suficient pertreballar-hi amb seguretat i comoditat.
• La il·luminació del taller en el seu conjunt ha de ser apropiada i s’ha d’aprofi-tar la llum natural tan com sigui possible.
Els llocs o les zones dedicades a treballs que requereixin més il·luminació s’han dedotar d’equips d’il·luminació elèctrica (portàtils o fixos).
• La ventilació ha de ser adequada per renovar l’aire del taller, i pot ser natural,per finestres o claraboies, o bé forçada, per extractors i ventiladors.
• El taller ha de disposar de connexions elèctriques i pneumàtiques.
• També es disposarà d’equips d’extracció de gasos per a motors i soldadu-res.
El taller en el seu conjunt haurà de complir la normativa de seguretat i higieneen tots els aspectes: sòls antilliscants, lavabos adequats, extintors, etc.
A més, el taller ha de disposar d’una dotació adequada pel que fa a equips, estrisi eines, que permeti oferir una garantia de qualitat en els treballs, així com unarendibilitat en el negoci.
Legislació L’activitat industrial i la prestacióde serveis als tallers de reparacióde vehicles automòbils, dels seusequips i components, es regulen alReial Decret 1457/1986, de 10 degener.
per saber-ne més
Instal·lació elèctricaLa instal·lació elèctrica del taller hade complir la normativa vigent. Lespreses de corrent han d’estar nor-malitzades per a les característi-ques del taller en què es trobin (ta-ller de pintura, xapa, motor, etc.).La protecció de la línia es realitzaamb diferencials i automàticsadaptats a la tensió i la intensitatde la presa.
Els punts de corrent disposen depreses de 230 V i/o 400 V, i excep-cionalment 12 V o 24 V per a con-nexions de làmpades portàtils.
per saber-ne més
a Figura 1.1. Taller de mecànica.
El taller d’automoció 9
a Figura 1.2. Caixa d’eines.
a Figura 1.4. Boca de la clau fixa de12 mm.
12 mm
a Figura 1.3. Claus fixes.
Cada un ha de realitzar un llistatamb les eines mínimes que ne-cessita per a la seva àrea o secció
cas pràctic inicial
2. Eines i equips del tallerAl taller d’automoció, la dotació d’eines, estris i equips ha de ser suficientper poder realitzar els diferents treballs de reparació i manteniment. Atesala multitud d’eines i equips existents al mercat, farem una breu enumeraciódels més característics. Per al seu coneixement, els dividirem en els grups se-güents:
2.1. Eines manuals
Dins d’aquest grup s’enquadren totes les eines de treball en el maneig de lesquals és el propi operari el que realitza l’esforç principal. Per exemple, sóneines manuals els martells, les claus fixes, les alicates, la clau dinamomètri-ca, etc.
Eines manuals per al desmuntatge i muntatge
Són eines que permeten el desmuntatge i el muntatge de les diferents peces a tra-vés del seu sistema d’unió mitjançant l’esforç realitzat per l’operari. Les eines ma-nuals d’ús més comú són:
Claus fixes
S’utilitzen sobre cargols i femelles de cap hexagonal i quadrat. Es fabriquen enacer al crom-vanadi i altres aliatges. La femella es fixa entre les dues cares oposa-des del cap del cargol per permetre’n el gir.
Les claus es classifiquen per la distància entre les seves boques. Aquesta distàncias’indica en mm (per exemple, 12) (Figura 1.4) o en polzades (1/2’’).
Les claus fixes més utilitzades van des de la 4-5 a la 30-32. El número indica lamesura en mm que té l’obertura de la clau.
Aquesta eina s’ha d’empènyer amb el palmell de la mà. D’aquesta manera s’evitaque, en cas que l’eina patini, l’operari es colpegi a la mà o als artells. En cas quel’esforç sigui de tirada, es realitzarà subjectant la clau amb la mà sense fer servir eldit gros.
• Muntatge idesmuntatge
• Desbast i tall• Medició i
comprovació
• Subjecció, fixació iextracció
• Copejament imartelleig
• Estris específics
• Portàtils• Fixes
• Manteniment i diagnosi• Grans equips
EINESMANUALS
EINESMECÀNIQUES
EQUIPS
Mecanizado basico -cata- Ud01_01 Tecn. Mecanizado 09/03/11 11:15 Página 9
10 Unitat 1
Claus d’estrella
Són similars a les claus fixes, amb la diferència que aquestes són tancades. El capde la clau pot tenir sis o dotze costats per ajustar al cap del cargol.
Gràcies al fet que el seu cap està tancat, aquestes claus permeten una millor fixaciódels cargols que les claus fixes. N’existeixen de diversos tipus, però les més usadessón: les claus d’estrella planes, colzades, de mitja lluna i amb carraca (Figura 1.5).
Claus d’estrella obertes
Són claus d’estrella reforçades al cap i amb una obertura que eviten el risc d’arro-doniment del cap del cargol o manegueta (Figura 1.6). Les claus d’estrella ober-tes permeten treballar en candeles, maneguetes de frens, etc.
Claus mixtes
Consisteixen en una clau que té una boca fixa plana i una altra d’estrella. Lesdues boques de la clau són de la mateixa mida (Figura 1.7).
Claus de tub
Són claus en forma de tub que als extrems tenen dos caps hexagonals de diferentmida (Figura 1.8). El gir d’aquesta clau s’aconsegueix a través de claus fixes o ajus-tables.
El cos porta mecanitzats dos orificis que permeten que dins seu es pugui introdu-ir una barra metàl·lica per produir el gir de la clau.
Claus de pipa
Són similars a les claus de tub, però es diferencien en el fet que aquestes són col-zades i tenen el cos cilíndric. Les seves dues boques són de la mateixa mida (Fi-gura 1.9).
En la boca curta, a la part superior, porten practicat un orifici que permet intro-duir una clau de tipus Allen o Torx.
Claus de vas
Són claus cilíndriques de 6, 8 o 12 cares de diferents mides i altures. Les claus por-ten marcat un número que indica la mesura de la distància entre les cares oposa-des de la femella o el cargol (en mm o polzades).
Les claus de vas es comercialitzen en maletins, amb les seves carraques i mane-rals; cada vegada són més usades i estan substituint les claus fixes planes i les detub.
a Figura 1.10. Claus de vas. a Figura 1.11. Reductor per a claus de vas.
a Figura 1.5. Clau d’estrella planai colzada.
a Figura 1.6. Clau d’estrella ober-ta.
a Figura 1.7. Clau mixta.
a Figura 1.8. Clau de tub.
a Figura 1.9. Clau de pipa.
El taller d’automoció 11
L’accionament de la clau de vas es produeix amb l’estri que hi encaixi a l’inte-rior d’un orifici quadrat que porta a la part oposada. Els quadrats d’accionamentes mesuren en polzades i existeixen reductors d’acoblament d’una mesura o unaaltra.
Els estris d’accionament poden ser (Figura 1.12):
• Carraques.
• Mànecs articulats i desplaçables.
• Filaberquins.
• Allargadors, articulacions i reductors.
• Claus de creu, etc.
Tots aquests elements d’accionament es poden subministrar en un conjunt formatper aquestes més les claus de vas Torx i Allen (Figura 1.13).
a Figura 1.13. Joc de claus de vas amb carraca.
Les claus de vas es fabriquen en dues qualitats diferenciades: en treballsnormals, s’usen claus de crom-vanadi i molibdè; i per a treballs de grans es-forços, s’utilitzen claus d’impacte, més robustes i fortes que les anteriors(eines pneumàtiques, destorgolpe, etc.). Aquestes claus, a simple vista, esdiferencien pel color: les primeres tenen un color cromat i d’acabat llis,mentre que les segones tenen un aspecte més rugós i són de color negre mat(Figura 1.15).
a Figura 1.15. Claus de vas d’impac-te reforçades.
a Figura 1.12. Estris d’acciona-ment.
a Figura 1.14. Clau dinamomètrica.
Clau dinamomètricaLa clau dinamomètrica disposad’un sistema de regulació quepermet donar el parell de subjec-ció adequada a les femelles i elscargols. A la clau dinamomètricaes poden instal·lar els diferents ti-pus de claus de vas.
per saber-ne més
12 Unitat 1
a Figura 1.16. Joc de claus d’Allen.
a Figura 1.17. Joc de claus de Torx.
a Figura 1.18. Clau anglesa.
a Figura 1.19. Clau de grifa.
a Figura 1.20. Clau de cadena.
Claus Allen i Torx
• Les claus d’Allen estan formades per una barra hexagonal de principi a fi, ambuna mesura exterior (en mm) que coincideix amb la distància entre les caresoposades.
Aquestes claus disposen d’un costat curt i un altre de llarg, que serveix de pa-lanca per al gir.
• Les claus de Torx són de forma similar a les claus Allen, amb la diferència queel cos d’aquestes és cilíndric i que als seus extrems porta mecanitzat el cap detipus Torx que servirà com a fixació al cargol. El cap té forma d’estrella de sispuntes.
Claus ajustables
Es caracteritzen per poder-se adaptar a diferents mesures de cargols i femelles. Lesmés conegudes són la clau anglesa, la clau de grifa i la clau de cadena.
• Clau anglesa. Consisteix en una clau amb dues boques paral·leles, una de fixa iuna altra de mòbil, que permeten variar la mesura del cap de la clau. El desplaça-ment de la boca mòbil es realitza gràcies a un cargol helicoïdal sens fi (Figura 1.18).
La fixació d’un cargol amb la clau anglesa s’ha de realitzar de manera que la for-ça recaigui sobre la part fixa de la clau.
• Clau de grifa. Permet subjectar superfícies arrodonides a través de dues man-díbules paral·leles, una de fixa i una altra de mòbil. Les mordasses s’ajusten através d’un cargol sens fi que dóna moviment a la boca mòbil (Figura 1.19).
Aquest tipus de claus només poden treballar en una direcció.
• Clau de cadena. Subjecta perfils arrodonits per l’acció d’una cadena regulablei de les seves estries (clau de filtres) (Figura 1.20).
Tornavisos
Permeten el gir dels cargols a través del mecanitzat de la seva punta. Els tornavi-sos no permeten una gran fixació degut a la seva escassa palanca.
Els tornavisos més comuns són els plans i els d’estrella (Figura 1.21), enca-ra que en carrosseria s’utilitzen amb assiduïtat els tornavisos amb puntesTorx i XZN.
a Figura 1.21. Joc de tornavisos d’estrella (Philips) i plans.
Eines manuals de desbast i tall
La funció de les eines de desbast és la de desgastar i afinar la superfície de les pe-ces a mecanitzar, mentre que la funció de les eines de tall és permetre separar lespeces a través de diferents tipus de tall.
Com a eines de desbast, la més important és la llima, de la qual n’existeixen di-verses mides; i, com a eina de tall, coneixem entre altres les serres, les tisores, lescisalles, etc.
Llimes
Són platines d’acer trempat extradur que porten tallades a la superfície una sè-rie de dents tallants que permeten l’arrencada d’escapçadures en el seu sentitd’avançada. N’existeixen de diferents formes i mides, entre les quals destaquemles llimes planes, de mitja canya, triangulars, quadrades, rodones, etc. (Figura1.22).
Serra de mà
Aquesta eina realitza el tall de les peces per arrencada d’escapçadures mitjançantel moviment alternatiu de la fulla de serra. Està composta bàsicament per duesparts: l’arc de serra i la fulla (Figura 1.23).
Tisores
El tall de les tisores manuals es realitza per cisallament entre les dues fulles de lestisores. S’utilitzen per a petits talls de paper, cartró, etc.
Cisalles manuals
Estan fabricades en acer d’alta qualitat. Permeten el tall de xapes de petites es-pessors (de fins a més o menys un mil·límetre d’espessor).
També són eines de tall els cisells, les ganivetes (cúter), les broques, etc.
Eines de mesurament i comprovació
Són els instruments de mesura o estris usats per mesurar i comparar peces. Els mésutilitzats són: el calibre, el micròmetre i el rellotge comparador.
Altres estris o eines de mesurament i comprovació són:
• Claus dinamomètriques.
• Esquadres, regles, marbre d’ajustador.
• Goniòmetres.
• Manòmetres.
• Dinamòmetres.
a Figura 1.27. Calibre o peu de rei.
El taller d’automoció 13
a Figura 1.22. Joc de llimes.
a Figura 1.23. Serra de mà.
a Figura 1.24. Tisores.
a Figura 1.25. Cisalles manuals.
a Figura 1.26. Metre flexible.
14 Unitat 1
a Figura 1.28. Alicates amb puntesintercanviables.
a Figura 1.30. Mordasses.
Eines de subjecció, fixació i extracció
Les eines de fixació i subjecció permeten fixar o subjectar les peces mentre s’hiestà realitzant una operació de mecanització. També serveixen de fixació en elsdesmuntatges i muntatges de peces.
Les eines de subjecció, fixació i extracció més utilitzades són les alicates, les mor-dasses, els cargols de banc i els extractors.
Alicates
Són eines de fixació formades per dos braços articulats que realitzen la subjecciógràcies a la força que s’imprimeix sobre les seves palanques.
Les alicates més utilitzades són: alicates universals, d’electricista, de boques planes, deboques rodones, de tall, d’extracció d’anells de retenció (Figura 1.28), regulables, etc.
a Figura 1.29. Alicates universals, de tall i de puntes.
Mordasses
Les mordasses subjecten o fixen les peces gràcies a la pressió generada per les se-ves palanques. Permeten la regulació de l’obertura de la mordasses i el seu blo-queig (Figura 1.30).
Cargol de banc
Consisteix en un element de fixació que serveix per subjectar peces petites al bancde treball. Està fabricat d’acer i disposa de dues mordasses, una de fixa i una altra demòbil, que es desplacen per un fuset accionat manualment (Figura 1.31).
Extractors
Els extractors són eines dissenyades per desmuntar peces unides per pressió: ro-daments, ròtules, pinyons, etc. (Figura 1.32). Es fabriquen amb acer i són molt re-sistents a la pressió i a la tracció.
a Figura 1.31. Cargol de banc. a Figura 1.32. Extractors.
Al taller d’electromecànica es potcol·locar un lloc de treball ambun cargol de banc que utilitzaràprincipalment en Josep, a la sec-ció de mecànica.
cas pràctic inicial
Eines manuals de copejament i martelleig
Són totes les eines que s’utilitzen per colpejar o que s’usen colpejant-les.
Martells
Es fabriquen de diferents materials i geometries segons l’ús al qual estiguin desti-nats (Figura 1.33). Poden ser:• Martells d’acer; de bola, quadrats, etc.• Martells de goma o maça, poden ser de fusta, plàstic o niló.• Martells de xapista; plans i amb diferents superfícies per aplanar (Figura 1.33b),
picar, recalcar, etc.
Els martells s’empren per colpejar estris o directament per colpejar les peces.
Tornavís d’impacte (destorgolpe)
Aquesta eina disposa d’un mecanisme que transforma el cop que es realitza al da-munt seu en un gir brusc de la seva boca. La boca de l’eina és un cub d’acobla-ment normalitzat que permet el muntatge de diferents puntes: planes, Torx, es-trella, etc.
a Figura 1.34. Destorgolpe. a Figura 1.35. Cisells.
Cisells i burins
Els cisells o burins permeten realitzar talls o practicar fenedures gràcies al filque porten en un dels extrems. A l’igual que els botadors, es colpegen ambmartells.
Botadors
Els botadors es colpegen amb els martells i s’empren per extraure passadors o pe-ces; per exemple, per extraure l’eix de la frontissa d’una porta.
Contrapunxons
Els contrapunxons es fan servir per marcar peces mitjançant cops (generalment,centres de broques).
Existeixen models denominats d’impacte que no necessiten ser colpejats. Aquestsmodels disposen d’un mecanisme percutor que actua sobre el contrapunxó realit-zant un cop suficient per marcar les peces.
a Figura 1.36. Joc de botadors. a Figura 1.37. Contrapunxons.
El taller d’automoció 15
a Figura 1.33. a) Martells de goma.b) Martell de xapista.
a)
Estris específicsEls estris específics són eines es-pecials fabricades exclusivamentper realitzar una funció determi-nada. Algunes d’aquestes einessón comercialitzades pels fabri-cants, mentre que altres són fa-bricades al taller segons l’opera-ció que s’hagi de realitzar.
per saber-ne més
b)
16 Unitat 1
Eines manuals passives
Les eines manuals passives serveixen al xapista com a suport o sola en la repara-ció i el conformat de la xapa.
Aquestes eines es fabriquen en acer forjat de gran resistència a la percussió.Com a eines manuals passives, podem destacar els tassos, les tratxes i les palan-ques.
Tassos
Els tassos són masses d’acer fabricades amb formes capaces d’acoblar-se als dife-rents dissenys dels plafons de xapa.
El tas serveix com a sola i es col·loca a la part posterior del plafó de xapa per tal que,mitjançant el copejament del martell, es conformi la xapa a la seva forma primitiva.
Segons la seva forma, els tassos poden ser: en falca, en coma, amb cares arrodonides,en forma de rail, de taló, en forma de sola, amb cara ovalada, en forma de C, etc.
Tratxes
Serveixen per conformar les zones deformades de la xapa amb la finalitat de re-cuperar la seva forma primitiva, principalment arestes, contorns, depressions, etc.
Per un extrem, es colpegen amb el martell i per l’altre, mitjançant la seva forma(plana, arrodonida, en falca, etc.) s’acoblen a la peça per a la seva conformació.
Palanques
Les palanques s’utilitzen per ajudar al desmuntatge de les peces o per al desabo-nyegament dels plafons de xapa en llocs de difícil accés.
Aquesta eina treballa mitjançant la palanca que es realitza amb la pròpia eina.
a Figura 1.39. Tratxes.a Figura 1.38. Tassos.
d Figura 1.40. a) Palanques. b) Des-muntables.
En Joan, el responsable de carros-seria en el projecte, ha d’adquirirun joc de tassos, tratxes i palan-ques per als treballs de desabo-nyegament.
cas pràctic inicial
a) b)
2.2. Eines mecàniques
Als tallers d’automoció existeixen màquines l’ús de les quals és necessari per lesdiferents tècniques que s’hi treballen. Aquestes màquines es poden classificar endos grups:
• Eines mecàniques portàtils.
• Eines mecàniques d’ubicació fixa.
Les eines mecàniques necessiten una font d’energia per al seu funcionament.Aquesta font d’energia pot ser elèctrica, hidràulica o pneumàtica.
La connexió de les eines mecàniques amb la font d’energia es realitza mitjançantendolls i connectors ràpids o mitjançant una preinstal·lació fixa, com en el cas deles eines mecàniques d’ubicació fixa.
Eines mecàniques portàtils
Les eines mecàniques portàtils permeten dur a terme els diferents treballs del ta-ller gràcies a una font d’energia o alimentació que disminueix l’esforç a realitzarper l’operari. Les eines mecàniques més utilitzades als tallers d’automoció podenser elèctriques o pneumàtiques.
Entre les eines mecàniques portàtils més importants podem destacar el trepantpneumàtic o elèctrica, l’escatadora pneumàtica o elèctrica, la radial, la rebladorapneumàtica, la serra pneumàtica, la serra de vaivé, la pistola pneumàtica d’im-pacte, etc.
a Figura 1.42. Trepant, pistola d’impacte i rebladora pneumàtica.
Eines mecàniques d’ubicació fixa
Les eines mecàniques d’ubicació fixa se situen en llocs estratègics del talleramb la finalitat de treballar-hi sense necessitat moure-les. Faciliten el treballa l’operari en operacions de mecanitzat que no requereixen el treball sobre elvehicle.
Dins d’aquest tipus d’eines trobem el torn, el trepant de columna o sobre-taula, l’electroesmeriladora, el compressor de molles de suspensió hidràulic,etc.
Aquest tipus d’eines han de disposar de sistemes de seguretat que permetin evitaro disminuir els riscos de lesió durant la seva utilització. Els dispositius de segure-tat més comuns són les pantalles, els resguards i els dispositius de parada d’emer-gència.
El taller d’automoció 17
a Figura 1.41. Preses de corrent i in-terruptors automàtics de la instal·la-ció elèctrica.
a Figura 1.43. Trepant de columna.
a Figura 1.44. Electroesmeriladora.
És molt important decidir el tipusd’accionament de les eines portà-tils, pneumàtic o elèctric, per cal-cular la mida del compressor. EnJoan i en Jesús, responsables deltaller de carrosseria, han de decidirel tipus d’accionament de les mà-quines d’escatar, trepants, etc.
cas pràctic inicial
18 Unitat 1
2.3. Equips
Al taller existeixen molts i molt diversos equips dedicats a la reparació i el man-teniment de vehicles. Els equips es poden agrupar en equips de manteniment idiagnosi i en grans equips.
Equips de manteniment i diagnosi
Són aparells destinats a realitzar funcions específiques de manteniment en els ve-hicles.
Com a equips de manteniment i diagnosi podem destacar l’estació de càrrega d’a-ire condicionat, l’equilibradora de rodes, la muntadora de rodes, els bancs de dia-gnosi, l’alineador de direcció, el regloscopi, etc.
Així mateix, al taller s’utilitzen altres equips de manteniment, com el recupera-dor d’oli, la rentadora de peces, etc.
Grans equips
Així es denomina la dotació d’equips de càrrega i transport que s’utilitzen per a lareparació i el manteniment de vehicles al taller. Aquests equips permeten l’ele-vació o la subjecció dels vehicles o conjunts mecànics per tal de facilitar-ne el des-muntatge i el muntatge.
Entre els grans equips, podem destacar els elevadors, els gats hidràulics, les tauleselevadores, les grues, les bancades, etc.
Dins dels grans equips, també podem incloure els destinats a generar energia tantpneumàtica com elèctrica, com per exemple, generadors elèctrics, compressorsd’aire, etc.
a Figura 1.47. Alineador de direcció, recuperador d’oli i elevador.
a Figura 1.45. Gat hidràulic eleva-dor de vehicles.
a Figura 1.46. Gat hidràulic per al’extracció de conjunts mecànics.
2.4. Manteniment d’eines i equips
La utilització d’eines i equips en la reparació de vehicles implica que hagin de te-nir un manteniment. Aquest manteniment dependrà del tipus d’eina o equip i del’ús que se li doni.
Les eines manuals han d’estar sempre netes i exemptes de greixos; a més, han detrobar-se col·locades al seu lloc d’ubicació. Qualsevol eina que estigui deteriora-da per desgast o per ús inadequat s’ha de substituir per una altra de nova.
Les eines mecàniques necessiten un manteniment més exhaustiu, ja que disposend’una font d’energia externa que els fa funcionar.
• A les eines elèctriques, com trepants, radials, etc. s’ha de prestar especial aten-ció al fet que els cables i els endolls estiguin en perfecte estat; en cas contrari,s’han de reparar o substituir.L’ús d’aquestes eines fa deteriorar les seves escombretes. Les escombretes no re-quereixen manteniment (llevat de la neteja); per això, quan es trobin desgas-tades, s’hauran de substituir.
• A les eines pneumàtiques, el manteniment es redueix a la neteja de filtres d’a-ire i decantació d’aigua de la instal·lació i al greixatge periòdic dels mecanis-mes interns. Aquest greixatge es pot realitzar manualment o bé mitjançant unsistema de greixatge instal·lat a la pròpia instal·lació pneumàtica.
Amb l’ús d’aquestes eines, es deteriora el sistema d’acoblament ràpid. En cas depèrdua d’aire, s’hauran d’instal·lar endolls ràpids nous.
Pel que fa als equips de manteniment i diagnosi, el manteniment és previst pel fa-bricant al seu manual de funcionament i dependrà de l’equip en qüestió.
En els equips que incorporen unitats electròniques i software, el manteniment quesolen tenir és l’actualització del software i el calibratge amb equips apropiats delssensors de preses de dades. En els grans equips, com compressors, elevadors, gru-es, etc., el manteniment es tradueix en la substitució o la neteja de filtres i en laverificació i la realització dels nivells hidràulics corresponents.
En equips hidràulics o pneumàtics en què existeixin pèrdues d’oli o aire, s’haurande substituir periòdicament els retenidors o anells tòrics d’estanquitat. Com a nor-ma general, en els equips hidràulics no és convenient barrejar diferents olis o flu-ids. Els grans equips també solen disposar d’engreixadors per a les seves articula-cions. Per mitjà d’aquests engreixadors, s’injectarà periòdicament greix a pressióper a la correcta lubricació del mecanisme.
El taller d’automoció 19
Mesures de seguretat de les màquinesResguards de seguretat: són mit-jans de protecció per impedir queles persones accedeixin a punts deperill de la màquina. Poden ser re-gulables o d’enclavament.
Dispositius de seguretat:
• Detector de presència: detéel moviment o l’activitat quanla màquina detecta la presèn-cia d’una persona dins del límitde seguretat.
• De moviment residual: lamàquina no permet l’oberturafins al cessament total de movi-ment.
• De retenció mecànica: retémecànicament una part peri-llosa de la màquina en movi-ment, mitjançant un obstacle:la falca passador.
• De comandament a duesmans: requereix ambdues mansper accionar la màquina, evitantaixí que l’operador pugui patiraixafament de les mans, per ex-emple en el cas de premses.
c Figura 1.48. Armari-plafó d’eines.
per saber-ne més
20 Unitat 1
2.5 Perills que poden generar les màquines del taller
Les màquines utilitzades en el manteniment de vehicles poden ser perilloses durantel seu funcionament. Segons la seva naturalesa, els riscos es poden classificar en:
Risc Naturalesa
Perill mecànic
Poden produir lesions degudes, principalment, als elements mòbils de lamàquina o a les peces del material amb què es treballa. Es poden con-cretar en: tall o seccionament, cisallament, aixafament, enganxada, aga-fament o arrossegament, punxonament, fricció o abrasió i projecció defluid a alta pressió.
Perill elèctric
Poden produir lesions greus, fins i tot la mort. També poden produir cre-mades internes i/o externes.
El perill elèctric es pot originar per:
– Contacte elèctric directe, amb conductors actius.
– Contacte elèctric indirecte, amb elements posats accidentalment entensió.
– Fenòmens electrostàtics.
– Fenòmens tèrmics relacionats amb curtcircuits o sobrecàrregues.
Perill tèrmicPot originar cremades per contacte amb materials o peces a temperatu-res extremadament fredes o molt calentes.
Perill produït per l’exposició a soroll
L’exposició contínua a soroll pot ocasionar, en uns casos, pèrdua perma-nent d’audició i, en altres, fatiga, estrès i trastorns generals. Dificulta elsprocessos de comunicació i pot invalidar, en alguns casos, els senyalsacústics, utilitzats per avisar d’algun altre perill o d’una situació d’emer-gència.
Perills produïts per l’exposició a vibracionsPoden ocasionar trastorns musculars (mà, lumbago, ciàtica, etc.), a mésde trastorns de tipus neurològic i vascular.
Perill degut a les radiacions
Ionitzants. Poden procedir de fonts radioactives com: equips de radiogra-fia, eliminadors de càrregues estàtiques radioactives, etc.
No ionitzants. Es produeixen en processos d’escalfament per inducció, enoperacions de soldadura amb arc elèctric, etc.
Perill degut a l’exposició a substàncies perilloses i a l’emissió de pols, gasos, etc.
Es poden desprendre en el processament dels materials, ocasionantrisc higiènic per als operaris que els poguessin inhalar o entrar-hi encontacte.
Perills deguts a defectes ergonòmicsL’operari pot patir trastorns físics per l’adopció de postures incorrectes oper la necessitat de realitzar esforços majors dels que serien propis de latasca.
Perill d’incendi
Algunes màquines, ja sigui perquè generen calor o perquè tenen alimen-tació elèctrica i per tant estan exposades a un curtcircuit, poden generarincendis, sobretot si estan pròximes a determinats compostos o substàn-cies inflamables.
Perill d’explosió
Algunes màquines tenen riscos d’explosió; principalment, les que tenentancs d’emmagatzematge de combustible (alcohol, gasoil, gasolina o ga-sos combustibles), o bé les que utilitzen aire comprimit per al seu funcio-nament.
a Taula 1.1. Perills que poden generar les màquines del taller.
3. Riscos dels tallers de mantenimentde vehicles
Les diferents operacions i treballs que es realitzen als tallers de manteniment devehicles fan que existeixin nombrosos riscos propis de cada una. A la taula segü-ent podem veure els riscos més característics i les mesures de seguretat recoma-nades.
El taller d’automoció 21
Operacions de treball Riscos Mesures preventives
Treballs en fosses • Caigudes a l’interior.
• Caigudes d’eines i objectes a l’interior.
• Cops al cap.
• Incendis i explosions per acumulació de vaporsinflamables.
• Intoxicacions produïdes per fums de combus-tió, generalment més densos que l’aire.
• Caigudes del vehicle.
• Utilitzar ponts elevadors en comptes de fosses.
• Escala de la fossa amb esglaons antilliscants.
• Col·locar una barrera desmuntable al voltantde la fossa, quan no s’estigui utilitzant.
• Envoltar la fossa d’un sòcol que impedeixi lacaiguda d’eines i objectes a l’interior.
• Mantenir nets i ordenats tant la fossa com elsseus elements d’accés.
• Mantenir en bon estat la instal·lació elèctrica.
• En realitzar un reglatge del motor, connectar undispositiu d’aspiració de gasos d’escapament.
• Assegurar-se que la posició del vehicle sobre lafossa no obstaculitza la sortida de l’interior.
• Instal·lar un extintor en cada un dels extrems dela fossa.
Treballs en ponts elevadors
• Caigudes de peces i eines. • Formació en el maneig de l’equip.
• Delimitació de la zona de treball, lliure d’obs-tacles.
• L’equip comptarà amb dispositius apropiatsque impedeixin un descens no desitjat.
• S’evitarà, en tot moment, una possible sobre-càrrega del pont elevador.
• Revisions periòdiques, prestant especial aten-ció als òrgans de suspensió i als nivells de líquiddels circuits hidràulics.
Circuits d’aire comprimit
• Elevat nivell de soroll.
• Projecció de partícules procedents de broquetsbufadors.
• Exposició directa al raig d’aire comprimit.
• Explosió del compressor.
• Verificar periòdicament el funcionament delsòrgans de control i de seguretat, com el ma-nòmetre i la vàlvula de seguretat.
• Realitzar les inspeccions i les proves reglamen-tàries del dipòsit d’aire.
• Netejar anualment l’interior dels calderins,amb la finalitat d’eliminar les restes d’oli i car-bonet que poguessin contenir.
• Alimentar-les amb una pressió inferior a 2,5 bars,usant un reductor.
• Utilitzar models proveïts de difusor, amb la fina-litat de reduir la projecció de matèries sòlides.
(continua)
El pla de riscos del taller l’han derealitzar tots quatre de formaconjunta.
cas pràctic inicial
22 Unitat 1
Operacions de treball Riscos Mesures preventives
Treballs amb fluids aelevada pressió
• Injecció accidental del fluid en els teixits hu-mans.
• Existeixen diversos tipus de fluids que podenser manipulats a alta pressió:
- Rentat de vehicles i peces amb aigua freda icalenta, contenint additius (detergents, anti-incrustants, plastificants, etc.).
- Greixatge de vehicles amb pistola d’altapressió.
- Operacions de pintat aerogràfic.
- Tarat d’injectors.
• Verificar periòdicament els dispositius de segu-retat dels grups generadors (manòmetres, vàl-vules de seguretat, etc.).
• Comprovar el dispositiu de disparament man-tingut en totes les pistoles.
• Revisar l’estat de les mànegues i els tubs flexi-bles, així com evitar el contacte amb arestes icaires vius durant la seva utilització.
• No situar la mà davant de la pistola, una vàl-vula o un injector.
• No desmuntar mai un equip, sense assegurar-se que se n’ha anul·lat la pressió.
Treballs amb bateries • Despreniment d’hidrogen i oxigen, podent ge-nerar atmosferes explosives.
• Possibilitat de cremades si es produeix l’arcelèctric.
• Esquitxades d’àcid sulfúric.
• No fumar i evitar la presència de flames, fontsd’ignició o guspires prop del lloc d’emmagat-zematge i a les àrees de càrrega.
• Les zones de càrrega han de ser independentsdel taller i han d’estar adequadament ventila-des i amb l’enllumenat antideflagrant.
• En la càrrega, afluixar els taps dels vasos per talde facilitar l’evacuació dels gasos.
• Treballar amb eines aïllants.
• Desconnectar començant pel pol negatiu.
• Quan es manipuli àcid sulfúric, s’haurà d’abo-car l’àcid sobre l’aigua i mai a l’inrevés, per tald’evitar projeccions perilloses.
• Abans de llençar restes d’àcid, s’haurà de diluiramb aigua i neutralitzar-se químicament.
• Utilitzar EPI adequats.
• A la sala de càrrega, s’han d’instal·lar disposi-tius rentaülls i dutxes d’emergència.
Elevat nivell de soroll • Serres de disc, circulars, etc.
• Trepants.
• Torns.
• Màquines abrasives: afiladores, etc.
• Muntadores de pneumàtics i equilibradores.
• Compressors.
• Màquines amb marcatge CE.
• Utilitzar parets i sostres revestits.
• Aïllar fonts de sorolls.
• Reduir temps d’exposició dels treballadors.
• Delimitar i senyalitzar zones d’exposició al so-roll.
Productes químics • Detergents.
• Substàncies càustiques i corrosives.
• Ceres, abrillantadors.
• Pintures, vernissos, dissolvents, massilles, deca-pants.
• Adhesius i gomes.
• Àcid de bateria.
• Líquid de frens i greixos.
• Establir un pla d’utilització segura dels produc-tes (mètode de treball, higiene, neteja i elimi-nació).
• Evitar el contacte de substàncies amb la pell,utilitzant mescladors, paletes o guants.
• Establir mesures higièniques, com utilitzar robade treball i no menjar ni fumar.
• Preparar els productes d’acord amb les instruc-cions del fabricant, sense realitzar mescles queno siguin les indicades expressament.
a Taula 1.2. Riscos dels tallers de manteniment de vehicles.
(continuació)
4. Normes de prevenció i protecció
L’ús d’eines i equips en el manteniment i la reparació de vehicles requereix quel’operari tingui en compte unes normes de prevenció i protecció amb la finalitatde disminuir o evitar els riscos propis de les diferents operacions.
Les mesures de prevenció i protecció es poden agrupar en: mesures individualsque cada treballador ha d’adoptar en funció de la tasca que realitza i mesurescol·lectives o comunes per a tots els treballadors.
En el pla de riscos laborals d’un taller, sempre han de prevaldre les mesures deprotecció col·lectives: extracció de gasos, disposar de zones de treball àmplies iadequades, protectors de màquines, plans d’aspiració, etc. Les mesures de pro-tecció individuals (EPI) complementen les mesures de protecció col·lectiva o lessubstitueixen, en casos o situacions de treball en què no se’n puguin establir decol·lectives.
4.1. Mesures de protecció individual
Les mesures individuals que el treballador ha d’adoptar depenen dels treballs idels materials que manipuli. Com a norma i mesura de seguretat comuna per alstreballs en automoció, podem esmentar les mesures següents:
• Protegir-se les mans i el cos amb guants i granota de treball homologats, sem-pre que existeixi la possibilitat que saltin partícules o es puguin produir talls ala pell, ja sigui perforant, tallant, repassant soldadures, manejant peces i einesamb fil, etc.
• Protegir-se els ulls amb ulleres homologades, sempre que existeixi la possibili-tat que saltin partícules o líquids, ja sigui perforant, llimant, tallant, treballantamb la radial, etc.
• Protegir-se amb cascs homologats dels sorolls estridents.
• Protegir-se les mans amb guants homologats, sempre que es treballi amb líquidsde frens, olis, dissolvents, etc.
• Protegir-se amb la mascareta adequada de les partícules en suspensió i dels ga-sos i dissolvents.
• Utilitzar adequadament les eines elèctriques, comprovant-ne sobretot les con-nexions i els cables.
• Comprovar l’estat de les eines manuals: mànecs i caps dels martells, caps delscisells sense rebaves i amb els protectors adequats, etc.
• Usar l’eina per a la finalitat per a la qual s’ha dissenyat, ajustant bé l’eina i noforçant-la; un ús incorrecte podria danyar l’eina, el mecanisme o la peça.
• Les eines s’hauran de trobar en perfectes condicions d’ús, netes i situades al llocdestinat per a aquesta finalitat. Després de cada treball, l’operari serà l’encar-regat de realitzar amb ordre la recollida de les eines i dels equips.
• Contrastar el pes del vehicle i la capacitat de càrrega dels elevadors, així comels seus punts d’ancoratge.
• Fer servir tots els equips disponibles (gats, elevadors, grues, etc.), per disminu-ir la força física del treballadors, en els treballs que sigui necessari.
El taller d’automoció 23
4.2. Mesures de protecció col·lectiva
Les mesures de protecció col·lectiva intenten evitar riscos a totes les persones.Mitjançant la protecció col·lectiva s’evita l’ús de les proteccions personals al mà-xim, i d’aquesta manera s’augmenta la comoditat i la seguretat de les persones ex-posades al risc.
Les mesures de protecció col·lectiva més utilitzades en els tallers d’automociósón:
• Disposar de suficients eines i equips homologats i de qualitat contrastada.
• Col·locar els elevadors i els equips fixos en zones adequades, evitant les zonesde pas dels treballadors.
• Dedicar un espai específic per als residus i la ferralla, lluny del pas dels treba-lladors.
• Utilitzar equips d’aspiració adequats per tots els gasos que es generen al taller:fums de motor, gasos de soldadura, preparació de pintures, etc.
• Utilitzar equips d’extracció de partícules i pols. Els plans d’aspiració són ne-cessaris per no contaminar tot el taller de partícules en suspensió.
• Fer servir cortines en els llocs de soldadura per tal d’evitar radiacions d’aques-ta activitat.
• Usar pintures que compleixin les normes d’emissió de matèries volàtils.VOC.
• No llençar cap líquid contaminat pels desguassos.
• Recollir el gas usat en el circuit de l’aire condicionat, amb l’equip recupe-rador.
• Disminuir la contaminació acústica i dedicar el temps necessari a ordenar i ne-tejar el taller.
• Treure els compressors fora de l’espai del taller o fer una instal·lació tancadad’ús exclusiu amb la finalitat de disminuir la molèstia acústica del seu funcio-nament.
a Figura 1.50. Pla d’aspiració amb infrarojos.
24 Unitat 1
a Figura 1.49. Contenidors per aresidus.
Emmagatzematge de residusEls residus s’han d’emmagatzemarper separat i seguint les indica-cions de les empreses que s’encar-reguen de recollir-los i reciclar-los:oli usat, paper contaminat, serra-dures, escapçadures, pastilles i sa-bates de frens, bateries, filtres, etc.
per saber-ne més
5. Equips de protecció individual(EPI)
La protecció personal és l’última barrera entre l’home i el risc, i s’ha de conside-rar com una tècnica complementària a la protecció col·lectiva (mesures col·lec-tives), ja que aquesta darrera es dissenya i s’aplica amb la finalitat d’eliminar la si-tuació de risc, mentre que la protecció personal (mesures individuals) preténeliminar, o en el seu defecte mitigar, les conseqüències que es deriven de la situa-ció de risc per a la salut del treballador.
Es considera un equip de protecció individual (EPI) «qualsevol dispositiu o mit-jà que hagi de portar una persona, o que tingui una persona, amb l’objectiu de pro-tegir-se contra un o diversos riscos que puguin amenaçar la seva salut i seguretat».
a Figura 1.51. Operari realitzant la soldadura d’una carrosseria protegit amb l’EPI.
També es consideren com a EPI:
• El conjunt format per diversos dispositius o mitjans que el fabricant hagi asso-ciat de forma solidària per protegir una persona contra un o diversos riscos quepugui córrer simultàniament.
• Un dispositiu o mitjà protector solidari, de forma dissociable, o no derogable,d’un equip individual no protector, que porti o que tingui una persona ambl’objectiu de realitzar una activitat.
• Els components intercanviables d’un EPI que siguin indispensables per al seufuncionament correcte i que s’utilitzin exclusivament per a l’esmentat EPI.
De la mateixa manera, es considerarà com a part integrant d’un EPI qualsevol sis-tema de connexió comercialitzat juntament amb l’EPI per unir-lo a un dispositiuexterior complementari, fins i tot quan aquest sistema de connexió no l’hagi deportar o de tenir a la seva disposició de forma permanent l’usuari durant el tempsque duri la seva exposició al risc o als riscos.
En l’àmbit preventiu, l’EPI té caràcter d’última protecció: «s’haurà d’utilitzar quanels riscos no es puguin evitar o limitar suficientment per mitjans tècnics de pro-tecció col·lectiva o mitjançant mesures, mètodes o procediments d’organitzaciódel treball», de forma que constitueixin el recurs final de la cadena preventiva; ésa dir, els EPI s’hauran d’entendre com un mitjà de protecció de riscos comple-mentaris i, en la mesura que sigui possible, temporals.
El taller d’automoció 25
Legislació aplicableLa normativa legal respecte delsEPI se centra fonamentalment endos aspectes:
• En les seves circumstàncies de fa-bricació i comercialització, reco-llides al Reial Decret 1407/1992,de 20 de novembre, pel qual esregulen les condicions per a lacomercialització i la lliure circula-ció intracomunitària dels equipsde protecció individual (BOEnúm. 311, de 28 de desembre).
• En els diferents tipus que exis-teixen i en la seva forma d’uti-lització, informació recollida alReial Decret 773/1997, de 30de maig, sobre disposicions mí-nimes de Seguretat i Salut rela-tives a la utilització per partdels treballadors d’equips deprotecció individual (BOE núm.140, de 12 de juny).
per saber-ne més
Un EPI (botes, mascaretes, cascs,guants, etc.) mai elimina, i ni tansols controla, una situació de risc.El control consisteix en implantarels mitjans que impedeixin la pre-sència de riscos en el lloc de tre-ball.
per saber-ne més
Classificació dels equips de protecció individual
Existeixen diferents sistemes de classificació dels EPI. Els més utilitzats són elsque es basen en el fet que la protecció sigui integral o parcial.
Mitjans parcials de protecció
«Són aquells que protegeixen l’individu enfront de riscos que actuen preferent-ment sobre parts o zones concretes del cos».
• Protecció del crani: casc de seguretat.
• Protecció de la cara i els ulls: pantalles facials, ulleres.
• Protecció de l’aparell auditiu: orelleres, taps, cascs que protegeixin el cap il’oïda.
• Protecció de les extremitats inferiors: calçat de seguretat, amb puntera refor-çada, enfront de riscos elèctrics, etc., plantilles de seguretat.
• Protecció de les extremitats superiors: guants, manyopla, didals resistents a l’e-lectricitat.
• Protecció de les vies respiratòries: mascaretes, màscares.
Mitjans integrals de protecció
Són els mitjans que protegeixen l’individu enfront de riscos que no actuen sobreparts o zones determinades del cos, proporcionant d’aquesta manera una seguretat«integral» o completa sobre tot l’organisme. Exemples d’aquests tipus d’EPI són laroba de treball, les peces de senyalització, els cinturons de seguretat anticaigudes ila protecció enfront de riscos elèctrics: perxes, catifes i banquetes aïllants.
26 Unitat 1
Principals riscos relacionatsamb els EPI:• No utilització.
• Utilització incorrecta.
• Mala qualitat.
• Utilització compartida. Aug-menta el risc de contagi de ma-lalties infeccioses.
• Incorrecte emmagatzematge iconservació, ja que n’afavoreixel seu deteriorament.
d Figura 1.52. Operari protegint-seles vies respiratòries.
per saber-ne més
6. SenyalitzacióLa senyalització permet d’una forma ràpida informar, avisar, indicar diferents si-tuacions, com per exemple: perill, obligació, etc. Segons el Reial Decret485/1997, de 14 d’abril, es defineixen els següents tipus de senyalització:
• Senyalització de seguretat i salut en el treball: una senyalització que, referidaa un objecte, activitat o situació determinades, proporcioni una indicació ouna obligació relativa a la seguretat o la salut en el treball mitjançant un se-nyal en forma de plafó, un color, un senyal lluminós o acústic, una comunica-ció verbal o un senyal gestual, segons convingui.
• Senyal de prohibició: un senyal que prohibeix un comportament susceptiblede provocar un perill.
• Senyal d’advertència: un senyal que adverteix d’un risc o perill.
• Senyal d’obligació: un senyal que obliga a un comportament determinat.
• Senyal de salvament o d’auxili: un senyal que proporciona indicacions re-latives a les sortides d’auxili, als primers auxilis o als dispositius de salva-ment.
• Senyal indicatiu: un senyal que proporciona altres informacions diferents.
• Senyal en forma de plafó: un senyal que, per la combinació d’una forma geo-mètrica, de colors i d’un símbol o pictograma, proporciona una determinada in-formació, amb una visibilitat assegurada per una il·luminació de suficient in-tensitat.
• Senyal addicional: un senyal utilitzat juntament amb un altre senyal dels con-templats al paràgraf g/ i que facilita informacions complementàries.
• Color de seguretat: un color al qual s’atribueix una significació determinadaen relació amb la seguretat i la salut en el treball.
• Símbol o pictograma: una imatge que descriu una situació o que obliga a uncomportament determinat, utilitzada sobre un senyal en forma de plafó o sobreuna superfície lluminosa.
• Senyal lluminós: un senyal emès per mitjà d’un dispositiu format per materialstransparents o translúcids, il·luminats des del darrere o des de l’interior, de talmanera que aparegui per si mateix com una superfície lluminosa.
• Senyal acústic: un senyal sonor codificat, emès i difós per mitjà d’un disposi-tiu apropiat, sense intervenció de veu humana o sintètica.
• Comunicació verbal: un missatge verbal predeterminat, en què s’utilitza veuhumana o sintètica.
• Senyal gestual: un moviment o una disposició dels braços o de les mans en for-ma codificada per tal de guiar les persones que estiguin realitzant maniobres queconstitueixin un risc o un perill per als treballadors.
El taller d’automoció 27
a Figura 1.53. Senyals d’obligació.
a Figura 1.54. Senyal de mànegacontra incendis.
b Figura 1.55. Senyals de perill, pro-hibició i obligació usats en produc-tes i tallers
Materialsinflamables
Matèriesnocives
o irritants
Prohibittransportarpersones
Prohibitabocarresidus
Proteccióobligatòriade la vista
Proteccióobligatòriade l’oïda
Proteccióobligatòriade les vies
respiratòries
28 Unitat 1
ACTIVITATS FINALS
1. Realitza un croquis del taller d’electromecànica i situa-hi les màquines i els llocs de treball.
2. Quins són els riscos més comuns i quines mesures preventives s’han de prendre en els treballs amb pontselevadors?
3. Què és un EPI?
4. Copia el quadre en el teu quadern i realitza un inventari de les eines d’un carro d’eines i anota-les a lataula següent:
5. Copia el quadre en el teu quadern i realitza un llistat dels equips i la maquinària disponibles al taller ianota el manteniment que s’ha de realitzar i cada quant temps.
6. Copia el quadre en el teu quadern i fes un llistat amb els senyals de què disposes al teu taller i un altreamb els que hi trobis a faltar.
Eines Tipus o mesura Falta per completar o està defectuosa
Exemple: claus fixes planes Des de la 6-7 fins a la 30-32 Falta la 12-13
Equip o màquina Manteniment a realitzar Periodicitat
Exemple: Compressor
Verificació del nivell d’oli
Purgament de l’aigua del calderí
Neteja del filtre d’aire
Cada tres mesos
Cada tres mesos
Cada tres mesos
Senyals que hi ha al taller Senyals que hi falten
El taller d’automoció 29
AVALUA ELS TEUS CONEIXEMENTS
1. Quins materials s’utilitzen generalment per ala fabricació de claus fixes?
a) Les foses o calamines.
b) L’acer amb aliatge de crom-vanadi.
c) El ferro dolç.
d) L’acer amb aliatges de coure i plom.
2. Quin estri dels següents no porta quadratd’acoblament?
a) Les claus de carraca.
b) El filaberquí.
c) Les claus de tub.
d) El destorgolpe.
3. Quina és la característica principal de les clausd’estrella obertes?
a) D’una banda són obertes i regulables.
b) Estan reforçades al cap de la clau i porten unaobertura especial per a maneguetes.
c) Estan reforçades en tota la seva longitud.
d) Funcionen amb un mecanisme de carraca.
4. Quantes puntes té el cap de les claus de tipusTorx?
a) Quatre puntes.
b) Vuit puntes.
c) Nou puntes.
d) Sis puntes.
5. Si volem desmuntar un cargol de cap hexa-gonal de 12 mm, que es troba allotjat en unorifici de 6 cm de profunditat, quina clau po-drem utilitzar?
a) Una clau mixta.
b) Una clau de grifa.
c) Una clau de tub.
d) Una clau anglesa.
6. Quin risc pot ocasionar trastorns musculars(mà, lumbago, ciàtica, etc.), a més de tras-torns de tipus neurològic i vascular?
a) Perill produït per l’exposició a soroll.
b) Perill elèctric.
c) Perills produïts per l’exposició a vibracions.
d) Perill tèrmic.
7. Per a què s’utilitzen generalment els contra-punxons?
a) Per marcar centres de trepants a les peces.
b) Per realitzar talls en peces d’acer.
c) Per comprovar mesures.
d) Per realitzar palanca.
8. Quina d’aquestes eines no és de mesura-ment?
a) El dinamòmetre.
b) El calibre.
c) El burí.
d) L’esquadra.
9. Quina eina utilitzarem per desmuntar un anellde retenció d’un eix de gir?
a) Una cisalla.
b) Una clau de pipa.
c) Unes alicates de punta.
d) Un extractor.
10. Quin tipus de senyal prohibeix un comporta-ment susceptible de provocar un perill?
a) El senyal d’advertència.
b) El senyal d’obligació.
c) El senyal de salvament i auxili.
d) Totes les respostes anteriors són incorrectes.
Resol en el teu quadern o en el bloc de notes
30 Unitat 1
PRÀCTICA PROFESSIONALEINES
• Clau
• Banc de treball
• Carro d’eines
• Eines i estris
MATERIAL
• No en fa falta
Organització de les eines i el llocde treball
OBJECTIU
Identificar i organitzar les eines de treball al taller.
PRECAUCIONS
Evitar colpejar les eines més delicades, com calibres, alicates de puntes, etc.
DESENVOLUPAMENTL’ordre i la neteja són tasques de gran importància al taller, de forma que s’han de realitzar diàriament per tal que eltreball a desenvolupar sigui efectiu i de qualitat.
Per aquest motiu, s’han de conèixer perfectament les eines de què es disposa i on s’han de col·locar després de laseva utilització en una reparació.
Les eines es col·loquen en armaris, bancs de treball, carros i caixes.
Armaris i bancs de treball
Als armaris i als bancs de treball es col·loca principalment un joc de les eines més comunes del taller: claus fixes,claus d’estrella colzades, claus de tub, joc de carraca, joc d’alicates i tornavisos, martells, etc., així com els estris es-pecífics per a determinats treballs, com ara extractors, palanques, estris de mesurament, polímetres, làmpadesde proves, etc.
Als armaris i als bancs de treball, les eines es col·loquen en vertical i al seu lloc corresponent.
Eines de carro d’eines
Les eines del carro s’organitzen de manera diferent als armaris i als bancs de treball.
Aquestes eines es col·loquen en safates per seccions, de manera que en una safata es poden deixar les claus fixes, enuna altra els jocs de tornavisos, alicates, etc.
A més, les caixes d’eines ens permeten poder utilitzar la seva part alta, anomenada la safata, per dipositar-hi tant l’ei-na que s’està utilitzant com les petites peces que es desmunten.
Quan una petita eina s’hagi deteriorat per l’ús, serà necessari substituir-la per una de nova d’iguals característiques.
a Figura 1.56. Armari d’ei-nes.
a Figura 1.57. Quadre d’eines. a Figura 1.58. Carro por-taeines.
El taller d’automoció 31
EINES
• Cap
MATERIAL
• Recipients de reciclatge
Tractament de residus del tallerd’electromecànica
OBJECTIU
Conèixer els residus generats al taller d’electromecànica i recollir-los en recipientsadequats per a la retirada i el reciclatge posterior.
PRECAUCIONSUsar els EPI adequats per treballar amb els residus.
DESENVOLUPAMENT1. Classificar els residus del taller que s’han de dipositar als recipients de reciclatge.
2. La classificació dels residus es pot realitzar en dos grups:
• Fluids i restes de peces i recipients en contacte amb aquests fluids.
• Peces i components substituïts.
3. Els fluids del taller que s’han de recollir per reciclar són els següents:
• Olis, líquid de frens, recipients, paper impregnat en oli, etc.
L’oli s’ha de recollir en un recipient homologat amb l’etiqueta identificativa del residu (Figura 1.59). El paper en bos-ses de plàstic i les llaunes i els filtres, en un contenidor hermètic amb l’etiqueta del residu.
Les bateries, els pneumàtics, les peces substituïdes, etc. es recullen en contenidors adequats a cada residu, amb laseva corresponent etiqueta identificativa del generador del residu i del tipus de residu (Figura 1.60).
a Figura 1.59. Recipient de l’oli usat. a Figura 1.60. Contenidor de bateries usades.
32 Unitat 1
MÓN TÈCNIC
Normes bàsiques dels equips de protecció individual
A continuació, es proposen les normes bàsiques que s’han de tenir en compte en l’ús, l’elecció i la conservació delsequips de protecció individual.
1. S’ha de recórrer a l’ús dels EPI quan s’han esgotat to-tes les altres vies prioritàries de seguretat, com són lesorganitzatives o les de protecció col·lectiva. Tambés’han d’usar com a complement quan el control delrisc no estigui garantit per aquestes mesures o de for-ma provisional mentre s’adopten els sistemes de pro-tecció col·lectiva.
2. Han de donar una protecció eficaç però sense supo-sar un risc addicional per a l’usuari, de forma que hande complir els requisits legals de fabricació (marcat-ge de conformitat CE), adaptar-se a l’anatomia i lescondicions de salut de les persones que els usaran iser compatibles entre si.
3. L’empresa té l’obligació de determinar els llocs de tre-ball que requereixin l’ús dels EPI, així com elegiraquests equips i proporcionar-los gratuïtament a lespersones que hi treballen.
4. En elegir els EPI, cal tenir en compte que la proteccióque ofereixi l’equip sigui la necessària per al risc ava-luat, que el seu ús no ocasioni riscos addicionals, quedins del possible no interfereixi en el procés produc-tiu i que s’adapti a les condicions de salut i ergonò-miques de cada usuari.
5. En adquirir l’EPI, s’ha de tenir en compte el fullet in-formatiu del fabricant, que conté les dades relativesa l’emmagatzematge, l’ús, la neteja, el manteniment,la desinfecció, etc. És convenient provar els EPI al llocde treball abans de comprar-los.
6. Els EPI són d’ús individual i la seva distribució ha deser personalitzada, ja que s’han d’ajustar a les carac-terístiques de cada individu. Abans d’utilitzar-los,cada usuari ha de rebre informació i formació sobreels equips que se li lliuren (cursos, reunions, instruc-cions escrites personals, etc.), així com en quin mo-ment s’han d’utilitzar.
7. El fullet informatiu dels EPI ha d’estar en un lloc ac-cessible per a tots els treballadors i haurà d’estar re-dactat en un llenguatge comprensible per a tothom.
8. S’hauran d’organitzar sessions d’entrenament per alcorrecte ús dels EPI, especialment en la utilització si-multània de diversos equips.
9. Cada persona treballadora té l’obligació de seguir lesinstruccions que se li han donat sobre la utilització i elmanteniment dels equips de protecció individual, aixícom de col·locar-los en el lloc indicat després d’usar-los.
10. Els treballadors també tenen el deure d’informar im-mediatament el seu superior jeràrquic directe de qual-sevol defecte, anomalia o dany apreciable en un EPI.
11. Per aconseguir resultats òptims dels equips de pro-tecció individual és imprescindible la intervenció delServei o del Tècnic de Prevenció en el procés que vades de l’elecció fins a la correcta utilització o conser-vació dels EPI, a l’igual que la participació de totes lespersones que treballen i puguin necessitar-los.
Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball
El taller d’automoció 33
EN RESUM
EL TALLER
• Tallers genèrics• Tallers oficialsTIPUS
• Mecànica • Carrosseria• Electricitat • Pintura
• Muntatge i desmuntatge: claus fixes, d’estrella, etc.• Desbast i tall: llimes, serres de mà, tisores, etc.• Mesurament i comprovació: calibre, micròmetre, etc.• Subjecció, fixació i extracció: alicates, mordasses, etc.• Copejament i martelleig: martell, etc.• Passives: tassos, tratxes, palanques, etc.
• Portàtils: trepants, radials, serres, etc.• Fixes: torn, fresa, llimadora, serra alternativa, etc.
• Manteniment i diagnosi: equips de diagnosi, recu-perador d’oli, etc.
• Grans equips: compressors, elevadors, gats hidràu-lics, taules elevadores, grues, etc.
• Treballs en fosses i ponts elevadors• Treballs amb fluids a elevada pressió• Treballs en bateries• Elevat nivell de soroll• Productes químics
ZONES
EINES I EQUIPS
DEL TALLER
RISCOS EN ELS
TALLERS DEMANTENIMENT
DE VEHICLES
• Mesures de protecció individual (EPI)• Mesures de protecció col·lectiva
NORMES DEPREVENCIÓ
I PROTECCIÓ
Senyals de: seguretat, perill, prohibició, etc.SENYALITZACIÓ
Eines manuals
Einesmecàniques
Equips
entra a internet1. Investiga per a què serveix el marcatge CE de la maquinària i la roba de treball.
