Memòria 2008 Biblioteca Pública Banyoles

1

Ajuntament de Banyoles Àrea de Cultura, Patrimoni i Promoció Cultural

Biblioteca de Banyoles Telèfon: 972.57.16.02 La Llibertat, 155 1r 1a Fax: 972.58.16.41 17820 – Banyoles [email protected] NIF: P1701600G www.bibliotecdebanyoles.blogspot..com www.banyoles.cat//biblioteca

MEMÒRIA 2008 Biblioteca Pública de Banyoles

2



1. Introducció: Banyoles i el Pla de l’Estany

2. Introducció a la Biblioteca Pública de Banyoles

3. Missió

4. Fons

5. Serveis

6. Activitats de foment de la lectura

7. Difusió

8. Instal�lacions

9. Suport informàtic

10. Horaris

11. Tasques internes

12. Personal

13. Despeses econòmiques

SUMARI

3



1. INTRODUCCIÓ: BANYOLES I LA COMARCA La comarca del Pla de l'Estany va ser creada a través de la Llei 5/1988 de 28 de març de l'any 1988, separant-se, així, de la comarca del Gironès. No obstant això, la consciència social de formar part d’un territori comú existia des de feia molts anys entre una gran part dels seus ciutadans. La comarca, amb una extensió territorial de 262,2 km² està formada pels següents municipis: Banyoles, Crespià, Porqueres, Cornellà del Terri, Esponellà, Palol de Revardit, Vilademuls, St. Miquel de Campmajor, Serinyà, Fontcoberta i Camós. El recompte de la població de la comarca suma: 29645 (2008) habitants. L’ única ciutat de la comarca del Pla de l’Estany és Banyoles, que concentra el 60,4% de la població total de la comarca. Banyoles té una població de 17917 habitants (dades del 2008), amb una superfície de 11 km2 i una densitat de població de 1628,8 hab/km2. Ha estat capital de serveis de la resta de municipis des de molt abans que es creés la comarca. Cal tenir present, en aquest sentit, el sistema de comunicacions, que convergeix cap a Banyoles, i, en el cas de la població jove, la concentració dels Instituts d’Educació Secundària. Tot això ha accentuat la centralització de la capital. Banyoles és una ciutat atractiva pel seu entorn natural i pel fet d’estar molt ben situada a mig entre els Pirineus i la Costa Brava. Queda a 120 km de Barcelona i a 50 km de la frontera amb França. És la capital de la comarca del Pla de l’Estany i té altres pols turístics interessants molts propers, com són Girona (barri vell i call jueu), Figueres (Museu Dalí), Olot (zona volcànica-parc natural) i Besalú (poble medieval). Es tracta d’un dels entorns naturals més privilegiats i diversos de Catalunya. La seva singularitat està clarament lligada a l’aigua: el sistema lacustre, format per un conjunt d’estanyols i presidit per l’estany de Banyoles, n’és el principal tret d’identitat. Banyoles es troba a 175 metres d’altitud. L’àrea habitada es va crear a la riba oriental de l’estany de Banyoles. L’estany és d’ origen tectònic i càrstic. L’estany té una longitud d’uns 2150 metres i una profunditat mitjana de 15 metres. El creixement demogràfic s’ha incrementat molt en ens darrers anys a causa, entre altres factors, de l’arribada de gent d’altres països, que actualment representa més del 20% de la població total. L’economia de la comarca ha tingut una base agrícola gràcies, en part, a l’abundància d’aigües i a la qualitat del sòl. La ramaderia, especialitzada en el bestiar boví, el porcí i l’aviram, n’és un bon complement. Actualment els principals sectors econòmics són els servies, la indústria i la construcció que s’estenen seguint els eixos de les carreteres, a Girona i a Olot, als municipis de Porqueres, Cornellà del Terri, Palol de Revardit i Serinyà. Actualment, Banyoles està considerada Destinació Turística Esportiva gràcies a la seva llarga tradició en la pràctica d’esports com el rem i la natació, estretament vinculats a l’estany. L’estany és un element natural únic que forma part d’una conca lacustre rica en estanyols i recs amb una basta fauna i flora.

4



2. INTRODUCCIÓ A LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE BANYOLES La Biblioteca Pública de Banyoles (BPB) es va inaugurar el 22 de gener de 1997. La biblioteca forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i és un espai de cultura, lleure, informació i coneixement d’accés lliure i gratuït. La Biblioteca funciona com a punt de trobada per a tots els ciutadans i les ciutadanes presents que s’han descrit en la presentació de Banyoles i intenta estar present en totes les activitats culturals i socials que es realitzen a Banyoles. La Biblioteca Pública treballa coordinadament amb els diferents agents culturals i socials de la ciutat per tal de conèixer les necessitats de tota la població. Com ja es pot veure a la presentació de Banyoles, Banyoles és una ciutat amb un percentatge molt gran d’immigració (gairebé un 20%). La Biblioteca és un espai social i d’ acolliment per als nouvinguts, als quals, acompanyarà en diferents aspectes, des de la part acadèmica, formativa i cultural fins a la part més lúdica i social. La Biblioteca és un espai de cohesió social i de trobada de tots els ciutadans i ciutadanes i un espai d’intercanvi de totes les cultures i comunitats. 3. MISSIÓ La missió de la Biblioteca Pública de Banyoles se cenyeix estrictament al que assenyala el Manifest per a la Biblioteca Pública de la UNESCO. La qual cosa vol dir que la missió de la Biblioteca Pública de Banyoles és facilitar a tothom l’accés lliure a la informació, el coneixement i la formació, l’esbarjo i la cultura. A més a més, el propi Manifest de la UNESCO indica que el coneixement de la producció cultural local ha d’ocupar un lloc capdal en la política de conservació i difusió de la pròpia Biblioteca. Aquests compromisos es concreten en les següents missions:

1. Contribuir a la iniciació i promoció de la lectura a totes les franges d’edat. 2. Satisfer les necessitats d’informació, educació i lleure de la població de Banyoles. 3. Satisfer les necessitats de formació, aprenentatge permanent i accés a les tecnologies de la informació 4. Contribuir al foment i conservació de la cultura local i comarcal. 5. Constituir un espai de relació i sociabilitat. 6. Facilitar el coneixement i l’accés a la realitat local de Banyoles i la comarca.

5



4. FONS

El fons de la biblioteca és universal, és a dir, respon a les necessitats de totes les franges d’edat. El fons ha d’estar format per documentació en diferents suports, tant en format llibre com en d’altres: digitals, òptics, electrònics, etc. I, a més a més, ha d’abastar el conjunt de matèries universals. L’adquisició d’aquest fons no ha d’estar sotmesa a cap forma de censura ideològica, política o religiosa, ni tampoc a pressions comercials. Tots aquests criteris són els que es descriuen al Manifest de la Unesco per a Biblioteques Públiques1 .

La col�lecció, a finals del 2008, era de 48.613 documents en diversos suports: paper, CD, DVD, vídeo. D’aquest fons n’hi ha 2.735 documents que són exclosos de préstec (però consultables en sala). Majoritàriament són obres de referència, el número en curs de les revistes i obres que pertanyen a la Col�lecció Local. La decisió de no deixar en préstec aquest tipus de document respon, majoritàriament, a necessitats de conservació i d’immediatesa en la consulta (cas de revistes i diaris).

Pel que fa al suport vídeo, davant la necessitat de guanyar espai (ja que la Biblioteca s’ha quedat petita) i davant l’obsolescència, gairebé absoluta d’aquest suport, s’ha fet una selecció del seu fons. Es decideix retirar de l’accés públic una part important de vídeos que són recol�locats en el magatzem (són accessibles a través del catàleg). Es decideix no retirar tots els vídeos de l’accés públic i deixar-ne una col�lecció petita (formada per les pel�lícules més consultades o per les més clàssiques) per donar resposta a les necessitats de préstec d’usuaris (molts pocs) que encara demanden aquest tipus de suport.

En el següent gràfic es mostra l’evolució de l’increment del fons respecte els altres anys i segons la tipologia de documents.

Es convenient assenyalar que els materials audiovisuals òptics (DVD i CD-ROM) es deixen molt en préstec i que es deterioren molt ràpidament. La qual cosa, ens ha fet sovint plantejar la possibilitat de reduir les adquisicions d’aquest tipus de material perquè tenen una vida activa curta.

1 Manifest de la Unesco per a Biblioteques Públiques. 1994

6



Evolució del fons

29847

7103

31827

74107837

34478

8077

35792

9422

3669038010

10603

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

40000Ll

ibre

s

No-

llibr

e

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Podem observar el següent augment de fons:

898 documents llibres (inclou llibres, manuscrits, cartogràfics i música impresa)

578 documents no llibres (inclou audiovisuals, sonors, electrònics i revistes)

Pel que fa al material llibre, cal diferenciar-ne les revistes dels documents audiovisuals. Així obtenim que del total de revistes per a l’any 2007 havia disminuït en 14 exemplars respecte al 2006. En canvi l’any 2008 el nombre d’exemplars ha augmentat en 143 exemplars respecte el propi 2007.

Aquesta estadística només té en compte les revistes que s’han catalogat al catàleg. En el cas de les revistes només s’entren aquelles revistes que surten en préstec. La qual cosa, vol dir que aquest augment substantiu d’exemplars que apareixen en el catàleg vol dir que ha augmentat (i força) el préstec de les revistes.

Pel que fa al material no llibre (CD, DVD, CD-ROM i Vídeo) hem passat de 7302 documents l’any 2007 a un total de 8350 documents el 2008. Cosa que dóna un increment net de 1048 documents. Cal reiterar, tal com hem assenyalat anteriorment, que aquest important creixement del fons es dóna, fins i tot, en el cas del gran nombre d’exemplars en suport no llibre que s’han hagut de donar de baixa. Els motius bàsics d’aquesta curta vida activa és el

7



mal ús per part dels usuaris i la pròpia fragilitat d’aquesta mena de suports. Durant tot l’any 2008 es van donar de baixa un total de 106 documents no llibres (CD-ROM, CD i DVD)

2247

5163

31287

2078

5759

34478

5953

2124

35792

2110

7302

36690

2253

8350

38010

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

40000

LLIBRE NO LLIBRE REVISTES

20042005200620072008

Per altra banda una senzilla divisió ens indicarà que la ràtio documents/habitants per al 2008 se situa en els 2,71 documents (per a qualsevol tipus suport). Aquest valor és clarament superior al que recomana el Mapa de Lectura Pública de Catalunya (2 documents per habitants). Per tant, pel que fa a la qualitat de la quantitat del fons la Biblioteca Pública de Banyoles assoleix un bon nivell.

Pel que fa al nombre de préstec per càpita (préstecs per habitant) els valors mensuals que s’obtenen oscil�len entre els 0,36 i els 0,41.

5. SERVEIS

Segons el Manifest de la Unesco, tots els serveis que s’ofereixen a la biblioteca s’han de fonamentar en: la igualtat d’accés per a tothom, sense tenir en compte l’edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social. Cal oferir serveis i materials específics a aquells usuaris que, per alguna raó, no poden utilitzar els serveis i materials habituals, com és el cas de minories lingüístiques, persones amb discapacitats o gent hospitalitzada o empresonada.

Així doncs, la Biblioteca fidel a aquest ideari ofereix els següents serveis i activitats.

5.1 VISITES D’USUARIS A LA BIBLIOTECA: Accés a la Biblioteca

8



El recompte anual de les visites d’usuaris a la Biblioteca inclou totes les persones que han entrat en el recinte, sense tenir en compte si han fet servir o no el servei de préstec o qualsevol altre dels que ofereix la Biblioteca. Són importants perquè ens permeten calcular quina freqüència d’ús té la Biblioteca i, d’aquesta manera, saber aproximadament quina part de la població de Banyoles i de la comarca la utilitza. Així, obtenim per a la següent sèrie:

Any Visites 2004.............................................................. 61699 2005.............................................................. 63472 2006.............................................................. 58658 2007.............................................................. 59108 2008.............................................................. 66959

Segons les dades presentades, a partir de l’any 2005 en què hi varen haver un total de 63472 visitants les entrades havien davallat fins a les 58658 visites de l’any 2006. A partir d’aquest any s’observa un creixement continuat que se situa l’any 2008 en les 66959 visites anuals. D’aquesta manera hi ha un creixement de 7851 visites l’any 2008 respecte del 2007. Aquest creixement és molt acusat i notable. Ens dóna una valuosa informació sobre l’acollida i l’ús que la població fa de la Biblioteca. Si dividim el nombre de visites anuals pel nombre de dies que la Biblioteca ha obert durant l’any (279 dies) i, sempre calculant aquesta data per a l’any 2008, obtenim una mitjana de 279 persones/dia. És un volum de persones considerable i, més tenint en compte, que ni el lloc on se situa la Biblioteca (al nord de la ciutat) ni l’accés (amb escales i ascensors) no són els més idonis. 5.2 CONSULTA I PRÉSTEC Tots els documents que conformen la col�lecció de la biblioteca es troben a disposició de l’usuari, tant per a la consulta a la sala -46 punts de lectura per a adults i 31 punts per als infants-, com per al préstec. Algunes obres, però, són excloses de préstec. Diverses raons motiven aquesta decisió en la política de col�lecció del fons: conservació, necessitats de consulta immediata, col�leccions formades per diferents volums, etc. Els documents exclosos de préstec són: les obres de referència, els documents que conformen la col�lecció local i alguns documents que tenen valor patrimonial. En casos excepcionals, davant d’una necessitat informativa molt concreta (treballs d’investigació local, per exemple) es fa una excepció, sempre i quan l’usuari es comprometi a emportar-se el document en préstec un divendres i el retorni el dilluns següent. S’observa que, d’aquesta manera, s’ofereix una bona resposta a les necessitats informatives dels usuaris i, a més a més, s’obté una bona acceptació i un excel�lent compliment de la norma per part d’aquests. El servei de préstec tant pot ser de caràcter individual com institucional. L’any 2008 tenim en 56 entitats que han realitzat 2205 préstec. L’any 2007 teníem 59 entitats amb carnet de la biblioteca. Aquesta diferència de tres carnets és a causa d’haver donat de baixa carnets duplicats. Pel que fa al nombre total de carnets se segueix la tendència dels últims anys d’anar augmentant. Usuaris nous per any:

9



2006......................................703 usuaris amb carnet 2007......................................642 usuaris amb carnet 2008......................................645 usuaris amb carnet

Pel que fa a l’evolució del servei de préstec haurem d’analitzar el nombre de documents prestats: Nombre total de documents prestats

2006 ...................................................................................... 67585 2007 ...................................................................................... 70196 2008 ...................................................................................... 74473

Pel que fa a la tipologia de documents per a cada any: 2006 37.457 Llibres + 30.128 Documents no-llibre = 67585 Mitjana diària de documents prestats: 244,87 Increment percentual respecte l’any 2005: 0,99 % 2007 40.246 Llibres + 29.950 Documents no-llibre = 70196 Mitjana diària de documents prestats: 254,33% Increment percentual respecte l’any 2006: 3.86 % L’ increment del préstec de llibres ha estat d’un 7.44 % 2008 42.591 Llibres + 31.882 Documents no-llibre =74473 Mitjana diària de documents prestats: 266,9% Increment percentual respecte l’any 2007: 12,57% L’increment del préstec de llibres ha estat d’un 5,5% Conclusions: respecte els anys anteriors s’observa un clar creixement del nombre de préstecs. L’augment percentual del nombre de préstecs totals ha estat de més d’un 12% interanual. Per altra banda també s’observa un creixement, encara que menys acusat, del préstec dels llibres.

6802 7640 8507 9109 9866 10569 11211 11856

0

5000

10000

15000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Usuaris amb carnet de préstec

10



Observant aquestes sèries de préstec poden obtenir-se clarament algunes conclusions:

1- Davallada molt important del préstec de CD. Des del 2004 al 2008 ha baixat un 5% 2- Davallada del préstec de CD-ROM, més suau, però constant 3- Augment continuat i estabilització l’any 2008 del préstec de llibres 4- Augment del préstec a entitats gràcies al voluntariat: llars d’avis, residències, etc. 5- Augment per l’augment d’usuaris i per l’augment de la població de Banyoles. 6- Augment continuat del préstec de publicacions períodiques 7- Davallada suau, gairebé mantenint-se en un mateix valor i, fins i tot, amb un petit

punt de creixement dels audiovisuals (DVD) Els CD-ROM i els CD de música són un tipus de suport que són força obsolets per això ha baixat el seu préstec. El DVD també està força amenaçat pels nous hàbits de consum visual social (descàrregues d’internet bàsicament) però, s’observa que es defensa encara amb força autoritat. Són interessants els DVD perquè permeten obtenir còpies de les pel�lícules en diferents idiomes i amb subtítols. En aquest sentit la col�lecció Speak-up és molt recomanable per als estudiants d’idiomes i, de fet, els alumnes de l’Escola d’idiomes els utilitzen força. En aquests gràfics de préstec per mesos, veiem que els mesos en els quals s’utilitza més aquest servei són els de març, juliol, agost i novembre. En canvi, els mesos de menys préstec són els de juny, setembre i desembre. Aquest any, però, s’ha observat un augment significatiu del préstec anual. D’entre tots els mesos destaquen per l’alt percentatge de préstec: gener, febrer, març, abril, juliol, agost i novembre. I d’entre tots aquests encara en destaquen més l’abril i l’agost.

T i p u s d e d o c u m e n t s p r e s t a t s

0 , 0 %

1 0 , 0 %

2 0 , 0 %

3 0 , 0 %

4 0 , 0 %

5 0 , 0 %

6 0 , 0 %

7 0 , 0 %

2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8

2 0 0 4 4 9 , 0 % 4 , 0 % 1 3 , 0 % 3 2 , 0 % 2 , 0 %

2 0 0 5 5 4 , 2 % 3 , 8 % 1 1 , 5 % 2 9 , 0 % 1 , 5 %

2 0 0 6 5 5 , 4 % 3 , 6 % 1 0 , 7 % 2 8 , 6 % 1 , 6 %

2 0 0 7 5 7 , 4 % 4 , 2 % 8 , 9 % 2 8 , 2 % 1 , 3 %

2 0 0 8 5 7 , 2 0 % 4 , 8 0 % 8 % 2 8 , 9 0 % 1 , 1 0 %

L l ib r eR e v i s t

a

C D ( s o n o r

s )

A u d i o v is u a ls

C D -R o m

( o r d i n a

11



Cal recordar que els mesos de març, juliol, agost i novembre, no coincideixen amb els mesos de més assistència del col�lectiu d’estudiants (aquest ho fa els mesos de gener, juny i setembre). Això és un fet positiu per a la Biblioteca perquè és una indicació que el servei de préstec és un servei que utilitza tota la població i no, només, els estudiants. També cal recordar que entre els mesos de més préstec hi ha el juliol i l’agost. que són un període en què el personal de la Biblioteca fa vacances i, que a més a més, no és substituït. La qual cosa implica una càrrega de treball extra per als diferents torns que hi treballen en aquesta època: préstec i ordenació dels documents i de les sales. Per altra banda, com a conseqüència d’aquest fet es desatenen o no es poden atendre amb la cura que requereix altres serveis com la formació especialitzada o el servei d’informació i referència.

5.3 PRÉSTEC INTERBIBLIOTECARI Mitjançant aquest servei, la biblioteca facilita l’accés al fons que conforma el Sistema de Lectura Pública de Catalunya, entenent-se aquest com a embrió d’un futur Catàleg Únic de Catalunya (CAC) Aquest any la Biblioteca, per segon any consecutiu, no ha pogut oferir aquest servei en el període de vacances, ja que durant aquest període el personal no es substitueix i no pot fer front a aquesta demanda informativa.

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

2005 2006 2007 2008

2005 8,1% 7,5% 9,4% 8,5% 7,1% 7,9% 7,9% 9,5% 8,5% 8,1% 9,4% 8,2%

2006 8,8% 8,1% 9,5% 7,6% 7,3% 8,0% 7,6% 10,0% 8,5% 7,7% 9,2% 7,6%

2007 8,3% 8,1% 9,4% 7,8% 7,5% 7,7% 8,8% 9,5% 8,2% 8,4% 8,9% 7,4%

2008 8,8% 8,4% 8,7% 9,4% 8,7% 7,5% 9,0% 8,3% 7,6% 8,0% 8,2% 7,5%

gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des.

12



0

200

400

600

800

1000

Documents servits

Denegats 209 254

Servits 240 288 682 634 901 775 744 655 625

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

El nombre de documents que s’han deixat a altres centres a través del servei de préstec interbibliotecari durant l’any 2008 ha estat de 625 documents. La Biblioteca, per la seva banda, ha denegat 254 documents. Les raons per no deixar en préstec alguns documents són perquè són obres que pertanyen a la Col�lecció Local, per motius de conservació o perquè són novetats. En comparació amb l’any 2007 el nombre de documents sol�licitats a la nostra biblioteca ha disminuït en 30 documents, un 4,5%. La raó d’aquesta disminució cal situar-la en el fet que durant els mesos d’estiu la Biblioteca no ofereix aquest servei perquè coincideix amb les vacances del personal.

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

Documents demanats

Denegats 334 330

Demanats 162 559 690 852 802 822 1017 1091 948

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

El nombre de documents que s’han demanat a altres centres a través del servei de préstec interbibliotecari durant l’any 2008 ha estat de 948 documents. Un total de 330 documents van ser denegats per les altres biblioteques. Si ho comparem amb l’any 2007, la demanda de documents de préstec interbibliotecari ha disminuït en un total de 143 documents (un 13,1%). Aquesta disminució pot explicar-se, també igualment, pel fet de no oferir aquest servei en època de vacances. D’aquestes dades i respecte als anys anteriors podem confirmar el següent:

1. Aquest servei continua essent molt utilitzat pels usuaris.

13



2. El servei de préstec interbibliotecari també ha augmentat degut als llibres que es demanen per realitzar el club de lectura de la biblioteca i d’altres tertúlies literàries realitzades a Banyoles. 3. És un servei d’alt valor afegit, valorat molt positivament pels usuaris.

5.4 INFORMACIÓ I REFERÈNCIA La biblioteca respon de forma personalitzada totes les consultes que plantegen els usuaris, orienta en la recerca d’informació, a través del fons propi, del catàleg col�lectiu o d’Internet. Mitjançant el telèfon o el correu electrònic, els usuaris poden fer consultes, pròrrogues de préstec, reserves, etc. Cal destacar que com que la Biblioteca Pública de Banyoles pertany al Sistema de Lectura Pública es beneficia de l’avantatge de participar d’alguns recursos electrònics consorciats que ofereixen als usuaris noves possibilitats informatives. A continuació esmentem breument quins són aquests productes i les seves principals característiques:

• Quiosc.cat: quiosc digital de les revistes en català: Accés en format interactiu i

multimèdia a més de quaranta revistes en català de l'Associació de Publicacions Periòdiques en

Català (APPEC).

• Compendio Educativo en Red (CER): Base de dades en castellà amb contingut

multidisciplinari que té per objectiu facilitar continguts curriculars a alumnes, professors i

institucions.

• L'Enciclopèdia: versió electrònica de l'Enciclopèdia Catalana. Actualització permanent.

• Enclyclopaedia Britannica On-line (BOL): Versió electrònica de l'Enciclopèdia Britànica,

considerada la font de referència per excel�lència.

• Iconoce: Base de dades documental elaborada per la empresa Sarenet que recupera les

edicions digitals dels principals diaris espanyols i estrangers des de 2001.

• Ocenet Aula de Padres: Base de dades específicament desenvolupada per als pares i

elaborada amb els continguts de l'editorial Océano.

• Ocenet empresa: Base de dades adreçada a estudiants i a professionals dels àmbits de

l'economia i les ciències empresarials.

• Ocenet Salud y Medicina: Base de dades en castellà de l'editorial Océano que amb una visió

divulgativa conté informació sobre anatomia, medicina, infermeria i salut en general.

• VLEX: Base de dades jurídica que conté la legislació (autonòmica, estatal i europea) i la

jurisprudència a text complet dels Tribunals Suprem, Constitucional, Superiors de justícia i

Audiències Provincials.

14



• Mienciclo” Recursos Acadèmics”: És la nova plataforma en llengua castellana de la

prestigiosa Editorial “Encyclopaedia Britannica” i el “Grup Enciclo”. Dona accés a 150 milions

d’articles i a més de 50.000 imatges i vídeos.

5.5 CATÀLEG La Biblioteca disposa de dos terminals d’ordinador (recordem que un tercer va ser robat) per consultar el catàleg, aquest, permet conèixer el fons documental de la Biblioteca i el dels altres centres integrats al Sistema de Lectura Pública de Catalunya (OPAC) Des de la Biblioteca, sempre s’intenta potenciar al màxim la consulta del catàleg. Per això, s’explica als usuaris com funcionen els catàlegs per tal que puguin ser autònoms en la recerca d’ informació i en l’ús dels diferents serveis de la Biblioteca. El 2008 han hagut problemes de connexió amb la xarxa de la Generalitat (tot i que han estat menors que els dels 2007). Els ordinadors es pengen sovint i això fa que la gent deixi de consultar-los. La tasca de formació d’usuaris que ofereix la Biblioteca queda malmesa davant aquest fet, ja que finalment els propis bibliotecaris han de buscar la informació des dels seus propis ordinadors de treball. Aquest és un problema greu que no quedarà solucionat fins que entri en funcionament el nou programari integrat que, en principi, està previst per al 2009. 5.6 PUBLICACIONS PERÍODIQUES Es poden consultar més de 200 títols de publicacions seriades: premsa diària, revistes d’informació i d’opinió general; revistes especialitzades; revistes estrangeres i publicacions oficials, a més de les revistes i butlletins locals i comarcals. Les revistes també es poden endur en préstec, exceptuant-ne només, el darrer número de la publicació. Cal destacar que s’observa que els usuaris, cada cop, s’enduen més revistes en préstec. La qual cosa vol dir que tenen una bona acceptació. La subscripció als diferents títols varia anualment. La Subdirecció General de Biblioteques, a través del SOLAR (Servei de subscripció de revistes) demanda, anualment, a les biblioteques els títols als quals es volen subscriure d’acord amb un pressupost previ. D’aquesta manera les biblioteques poden valorar anualment l’acceptació que han tingut determinats títols per part dels usuaris i, així, adequar la pertinència de les seves adquisicions. 5.7 ACCÉS A INTERNET I TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ L’objectiu d’aquest servei és possibilitar a tothom l’accés a Internet per tal de potenciar l’accés al coneixement i la informació. Actualment hi ha 6 ordinadors a disposició dels usuaris amb connexió ADSL i, que alhora, permeten treballar amb les aplicacions informàtiques Office i plataformes multimèdia (DVD, CD). Un, dels 6 ordinadors, és de consulta ràpida (15 minuts) i només s’autoritza l’ús per a recerques informatives breus o per accedir al correu electrònic. A més a més, del conjunt d’ordinadors hi ha dos exclusius per al públic infantil (menors de 14 anys amb autorització paterna signada) i tres per al públic adult (14 anys o més). La normativa estableix que no hi haurà cap restricció en les condicions d’accés. Exceptuant-ne aquelles més evidents: continguts pornogràfics, violents o difamatoris. Es permet jugar

15



amb els ordinadors, però només, a una sèrie de jocs prèviament seleccionats per la Biblioteca (de contingut didàctic). Per altra banda, la normativa també estableix que les necessitats de recerca d’informació o per a l’elaboració de treballs escolars i docents sempre tindran prioritat davant de la resta d’usos. Els ordinadors d’accés públic (Puntxarxa) depenen de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Girona. Amb aquesta sistema els usuaris podem tramitar les seves pròpies reserves dels ordinadors per a la data i hora desitjada, tant en la Biblioteca Pública de Banyoles com en la resta (amb una sola clau d’accés). És un sistema totalment gratuït i que, per tant, iguala a totes les persones sense establir distincions. El sistema actual permet als usuaris: 15 connexions d’una hora al mes (començant a l’hora en punt). Aquesta quantitat els usuaris se la poden repartir de la manera que desitgin. L’únic requisit que han de complir és iniciar cada sessió en un ordinador diferent.

0

5000

10000

15000

2004

2005

2006

2007

2008

2004 5078

2005 9559

2006 13777

2007 7259

2008 9805

usuaris

En el següent gràfic s’aprecia que l’any 2006 hi va haver una gran demanda d’aquest servei (13777) que va veure’s reduït, gairebé a la meitat, l’any 2007. El motiu d’aquesta davallada tant destacada és que pràcticament durant tot l’any 2007 dos ordinadors no han funcionat (obsolets). Aquest problema s’ha repetit en bona part de l’any 2008, fins que, a finals d’any va renovar-se tot el parc informàtic (6 ordinadors). S’observa que per aquest darrer any (2008) la demanda del servei repunta i arriba a dades pròximes a les de l’any 2005. 5.8 ACCÉS INALÀMBRIC A INTERNET: Wi-fi L’usuari pot accedir a internet des del seu propi ordinador portàtil a través de connexió inalàmbrica. La Biblioteca facilita als usuaris que ho desitgin un codi secret i una contrasenya personal per accedir-hi. El 2007 la Biblioteca va tramitar un total de 150 altes al sistema

16



El 2008 van ser un total de 598 altes, fet que suposa un augment de 448 altes respecte l’any passat. Cal destacar que cada cop hi ha més usuaris que accedeixen a internet a través del seu propi portàtil. Tot i així, el nombre de sessions dels ordinadors Puntxarxa no han minvat, al contrari. 5.9 PRÉSTEC D’UN ORDINADOR PORTÀTIL La Biblioteca facilita un ordinador portàtil en préstec (dins la sala) per a totes aquelles persones que el necessitin per fer treballs i recerques d’informació. 5.10 CABINA D’ESTUDI S’ha adequat un antic despatx en cabina d’estudi per possibilitar que els usuaris facin treballs en grup, investigació, etc. Pot reservar-se la cabina prèviament. Hi sol anar gent sola per estudiar o grups de treball (màxim 3 persones) Els usuaris interessats han de deixar el carnet i el personal de la Biblioteca obre i tanca l’aula. 5.11 AULA D’ESTUDI (NOCTURN i CAPS DE SETMANA) A demanda dels estudiants i en coordinació amb l’Àrea d’Educació i de Joventut de l’Ajuntament, la Biblioteca ofereix el servei d’Aula d’estudi en els períodes d’ exàmens. L’Aula d’Estudis és un servei destinat a estudiants majors de 16 anys que:

• Ofereix connexió a internet mitjançant 4 PC i servei WIFI per a portàtils. • Servei de reprografia en règim d’autoservei. • No hi ha servei de préstec durant l’Aula d’Estudis.

El 2008 va obrir en dos torns separats: temporada d’hivern i d’estiu. Les dates de la temporada d’hivern van ser del 7 de gener al 15 de febrer (ambdós inclosos) i la temporada d’estiu va obrir del 18 de maig al 21 de juny (ambdós inclosos). Dilluns: de 21.00h a 24.00h De dimarts a divendres: de 14.00h-16.00h i de 21.00h-24.00h Dissabtes i diumenges: de 17.00h-24.00h A continuació és facilita una sèrie històrica del volum d’afluència d’usuaris del servei:

Maig 2007.......................................... .................................412 Juny 2007 .......................................... ................................878 Gener 2008 ......................................... ...............................598 Febrer 2008 ........................................ .................................75 Maig 2008 .......................................... ................................544 Juny 2008 .......................................... ..............................1439 Gener 2009 ......................................... ...............................512 Febrer 2009 ........................................ ...............................220

17



5.12 AUDIOVISUALS La biblioteca ofereix tres lectors de disc compactes portàtils per al seu ús dins de la Biblioteca. Aquests aparells són, cada cop, menys utilitzats pels usuaris que han optat clarament pel format –mp3. Per altra banda la Biblioteca també ofereix un punt de consulta per veure DVD. En tots els casos per poder gaudir d’aquests serveis cal deixar un carnet. 5.13 REPROGRAFIA La Biblioteca disposa d’una fotocopiadora (b/n) en règim d’autoservei. El preu de cada full és de 0,10 cèntims (A4) i 0,15 cèntims (A3). L’usuari pot adquirir targetes de 25 o 50 fotocòpies que costen, respectivament, 2,70€ i 5,20€.

18



6. ACTIVITATS DE FOMENT A LA LECTURA Una de les principals raons de la Biblioteca és fomentar la lectura, l’accés a la cultura, a la formació continuada i a la informació. Per aconseguir aquestes missions organitza diverses activitats adreçades al ciutadà amb les quals s’intenta que hi participi activament. Les activitats bàsiques que organitza la Biblioteca són: l’Hora del Conte, els Biblionadons, les presentacions de llibres, els concursos literaris i els recitals, a banda, d’organitzar altres activitats culturals i de lleure com: cursos i tallers, xerrades i taules rodones, audicions i projeccions, espectacles, exposicions i concursos diversos. La Biblioteca ha intentat sempre potenciar la col�laboració amb altres entitats i associacions de la ciutat, com: l’Ateneu Obert de la Dona, [a]phònica, el Centre Excursionista de Banyoles, l’Escola de Natura, el Centre Cívic de Banyoles, Lymnos, etc. Poc a poc, es van ampliant el nombre de col�laboradors, cosa que es valora de manera molt positiva.

6.1 ACTIVITATS DE FOMENT A LA LECTURA: A continuació relacionem les activitats realitzades mes a mes: Gener: Exposició: t’estimo... o no Llibre virtual amb el Centre Cívic 2 hores del conte: Rondalles tradicionals alguereses i Contes de per riure Concurs de cloenda del desè aniversari de la Biblioteca Contes per adults (cloenda del desè aniversari de la Biblioteca—Ateneu) Febrer: Exposició: Bnynegra: novel�la i cinema negre Taller de carnestoltes: les cares pintades

19



2 hores del conte: Sopa de pedres i Contes de l’Osset Elies Club de lectura: El difunt Mattia Pascal de Luigi Pirandello Març: 1 hora del conte: Va de secrets Club de lectura: Les belles imatges de Simone de Beauvoir Exposició del rànquing 2007. Els llibres+llegits, la música+escoltada i els DVD+vistos Taller infantil: Viatge pel món de la màgia Abril: Taller juvenil: Còmic Manga-3 1 hora del conte: La màquina de no fer soroll Exposició: La República en poques paraules Club de lectura: El cafè de la granota de Jesús Moncada Especial de Sant Jordi: 1 hora del conte: Un Sant Jordi diferent Concurs: Per Sant Jordi un punt de llibre Animació al carrer: Què peti la plaça! Exposició: presentació de les novetats literàries de Sant Jordi Presentació de llibre: Yume de Josep Navarro Santaeulàlia, amb la presència de l’autor Ruta literària: Banyoles, ciutat literària Parada a la Plaça Major Maig: Audició infantil: Babar Conte-taller: Va de contes de la Xina Club de lectura: Quanta, quanta guerra... de Mercè Rodoreda Ruta literària: Mercè Rodoreda- Romanyà de la Selva Exposició: Correfoc, llum de diables Exposició: il�lustracions originals del nou llibre d’en Blauet Exposició: El món i un llibre: de l’escriptor al lector Altres: Racó de la Xina Activitats infantils: 22 de maig, sant de la Rita Xuclalletres Taller juvenil: Còmic Manga-4 1 hora del conte: En Blauet i els deu secrets Juny: Biblionadons: 4 sessions. Els dies 4, 11, 18 i 25 Exposició: Mostra gràfica i audiovisual del Festival [a]phònica Conferències: Nous formats per a la lectura Conferències: El procés d’edició Club de lectura: Verde agua de Marisa Madieri Espectacle poètic. Un plat ple de poesia està. Dins el festival [a]phònica. Juliol i Agost: Exposició-xerrada-concurs: Paraules i topònims del Pla de l’Estany, amb en Roger de Gràcia Exposició: Entreteniments d’estiu Exposició: La Plaça del Diamant: un malson de coloms Conferència: Mercè Rodoreda: joventut i República, l’obra periodística de Mercè Rodoreda (1932-1934) Concurs de fotografia: La natura i el medi ambient al Pla de l’Estany

20



Setembre: 3 Hores del conte: Sobre rodes, Contes del Pallars i Conills i altres animalons Exposició familiar: A pencar! El món del treball als llibres infantils i juvenils Octubre: Club de lectura: Guerra i pau de L. Tolstoj Contes per a adults: Contes de la Rodoreda Entrega de premis del concurs de fotografia: La natura i el medi ambient al Pla de l’Estany Novembre: 2 Hores del conte: El llop! El llop! i Grimm+Grimm fan molts contes Club de lectura: Música i escorbut d’Anna Aguilar-Amat, amb la presència de l’autora Exposició: El llop a la Biblioteca Exposició: Concurs de cartells de la Setmana de la Ciència Taller juvenil: Còmic Manga-5 Racó del Marroc Desembre: 1 Hora del conte: Ka-Ke-Ki Contes de Nadal Club de lectura: La desaparició de Majorana de Leonardo Sciascia Exposició: Crisi, com entendre-la i superar-la 6.2 L’HORA DEL CONTE, AUDICIONS MUSICALS I ELS BIBLIONADONS La periodicitat que se segueix en les sessions de l’Hora del conte és aproximadament quinzenal. Pel que fa a la programació s’intenta aconseguir un equilibri entre la qualitat i la varietat de les propostes, cenyint-se, naturalment a un pressupost previ. El 2008 es van programar conta-contes professionals que oferien diferents maneres d’entendre la narració oral adreçada als infants. Així, hi va haver: narradors que van recitar el conte en alguerès (molt bona acollida), teatre de titelles, contes de por, narradors que s’acompanyen del llibre per tal de familiaritzar els infants amb la lectura, narradors “a pèl” en què l’important és la narració despullada, audicions musicals de contes, teatre musicat i per als més menuts els Biblionadons, narracions molt elementals especialment pensades per a bebès. Pot dir-se que l’Hora del Conte és una de les activitats reina de la Biblioteca. És, a més a més, un referent clàssic en el món de les biblioteques públiques i ha tingut, des de sempre, una molt bona acollida. A la Biblioteca és normal reunir en una sessió de l’Hora del Conte més de 90 persones a l’àrea infantil amb els problemes addicionals que això comporta: manca d’espai, xivarri, corredisses, queixes dels usuaris, etc. Enguany s’han celebrat 21 sessions de contes amb una assistència total de 1.263 persones, la qual cosa, dóna una mitjana de 60 persones (entre pares, mares i fills). L’Hora del conte és una activitat que intenta projectar-se en el futur perquè el què cerca és crear futurs lectors i usuaris de la Biblioteca. A més a més, no cal oblidar-ho els pares en veure’s dirigits de nou cap a la Biblioteca sovint es “fidelitzen” com a usuaris. A l’inici de cada actuació es presenta l’interpret al públic i es tornen a recordar algunes normes bàsiques de convivència: silencia, atenció, responsabilitat dels pares, etc.

21



Sovint, les mares i els pares no recorden el valor de l’activitat i de les pautes per crear l’hàbit d’escoltar contes i l’hàbit de la lectura: puntualitat, silenci quan s’explica el conte, silenci i respecte per a la resta dels usuaris quan s’acaba, i que després el nen pugui escollir contes per endur-se a casa. Val a dir que aquest aspecte és el que comporta majors problemes, ja que malauradament, es detecten sovint casos de persones que no responen amb respecte a les activitats i, per una altra banda, les característiques específiques de la Biblioteca (en no tenir una àrea infantil autònoma i en ser petita) ocasionen que hi hagi problemes d’espai, de trànsit de persones i de xivarri. Cal comentar que durant els mesos de juliol, agost i setembre els pares i mares ens demanen més hores del conte. La Biblioteca durant aquests mesos no en pot organitzar, per falta de personal, ja que sempre hi ha algú de l’equip que està de vacances. Al setembre, a l’iniciar el curs, s’ha volgut recordar les pautes bàsiques que cal adoptar a l’hora d’escoltar els contes. S’han creat noves mesures movent el mobiliari de la sala infantil per tal d’ampliar-la. A més a més, posem cadires perquè els pares i mares puguin seure còmodament. També s’han diferenciat els contes segons l’edat dels infants als quals s’adrecen. S’insisteix sempre amb el compliment de les pautes de comportament, es reparteixen fulletons i s’intenta estar més a sobre de la gent per mantenir el silenci. De mica en mica s’està reconduint la situació. Per últim, cal afegir que la intenció de la Biblioteca és programar algunes sessions de l’Hora del Conte en alguns equipaments municipals que no siguin la pròpia Biblioteca, per això, s’han iniciat converses amb La Balca. 6.3 EL CLUB DE LECTURA El Club de Lectura de la Biblioteca s’ha consolidat plenament i durant l’any 2008 hi van assistir una mitjana de 13 persones a cada sessió (117 persones per a un total de 8 sessions). La Biblioteca valora com a molt positiva aquesta activitat, que també cal considerar com a bàsica entre totes les que es realitzen. S’ha mantingut amb la participació d’altres associacions en alguna tertúlia com, per exemple, la Secció científica-astronòmica del Centre d’Excursionista de Banyoles. Durant el 2008 s’ha continuat col�laborant amb l’Ateneu Obert de la Dona (amb el Club de Lectura sobre dones i escriptores). L’experiència és positiva perquè la Biblioteca ha aconseguit nous usuaris i usuàries i, a més a més, ha reduït costos econòmics en l’activitat. Del total de sessions del Club de Lectura, 3 han estat organitzats per l’Ateneu Obert de la Dona i la conductora ha estat la Francesca Bartrina. Pel que fa a la resta, 4, han estat organitzats per la pròpia Biblioteca (igual que l’any 2007). D’aquestes quatre últims, dos han estat conduïts per Anna Casassas. L’Anna passat l’estiu va marxar a viure fora de Banyoles i va recomanar la Maria Melguizo, la qual, ha estat la conductora de les 2 sessions restants. Val a dir que enguany hem gaudit de la presència de l’autor en una ocasió amb Música i escorbut de Maria Aguilar-Amat. En aquest cas l’autora va assistir gràcies a la subvenció de

22



la campanya “Al vostre Gust” de la Institució de les Lletres Catalanes. Amb aquesta subvenció la Institució es fa càrrec del cost de l’ escriptora i la Biblioteca del transport. En les sessions del Club de Lectura la Biblioteca intenta sempre acompanyar la tertúlia amb alguna altra activitat complementària com alguna exposició o ruta literària, etc. Per altra banda, a totes les tertúlies es reparteix entre els assistents una petita guia sobre l’escriptor i la seva obra, la qual inclou, una breu bibliografia. La presència dels escriptors anima molt al lector a participar-hi. Per això, s’ha intentat que en totes aquelles sessions què sigui possible hi assisteixin. S’acaba el curs de les tertúlies literàries el mes de juny en què se celebra la cloenda amb un petit pica-pica, conjuntament amb l’Ateneu Obert de la Dona. 6.4 VOLUNTARIAT I BIBLIOTECA A CASA El 2008 s’ha iniciat el servei de La Biblioteca a casa amb els voluntaris i les voluntàries de la Biblioteca. Per una banda, els voluntaris i les voluntàries i, per una altra, l’Ajuntament de Banyoles signen un conveni on s’especifiquen els drets i els deures de les dues bandes. Aquests convenis són per semestrals amb la possibilitat de renovació posterior si les dues parts hi estan d’acord. La Biblioteca i l’Ajuntament assumeix 15 persones per conveni. Això es fa així per motius econòmics i de personal, ja que més de 15 persones no poden ser assumides per la Biblioteca. El voluntariat, en principi, neix amb l’objectiu d’apropar la biblioteca a les persones que no poden fer-ne ús per problemes de mobilitat, salut, malalties, etc D’una banda, el voluntariat porta material a les persones que necessiten i volen aquest servei. I si també volen, el voluntari o la voluntària els hi llegeix textos: poemes, contes, etc. i d’altra banda el voluntariat recull les experiències i històries d’aquestes persones per difondre i donar-les a conèixer a través del Bloc de la Biblioteca. Per conèixer persones necessitades i interessades d’aquest servei, hem col�laborat amb el Consorci de Benestar Social Pla de l’Estany-Banyoles. El Consorci ens ha facilitat el contacte amb aquestes persones, sobre tot gent gran del programa Fem Companyia. 1.- El primer conveni: 1 d’abril al 30 de setembre Voluntàries: 6 amb conveni, però 5 reals ja que una per motius personals, no va poder realitzar-ho. Usuàries del servei Biblioteca a casa: 1 residència: Sagrat Cori i 5 persones a domicili 2.- El segon conveni: de l’1 d’octubre al 30 de maig Voluntàries: 15 amb convenis, però 13 reals per motius personals i de gestió no han pogut dur a terme la seva tasca de voluntariat Usuaris del servei Biblioteca a casa: Gent gran: 2 residències de gent gran: Sagrat Cor i La Llar, la Clínica Salus, el Centre Obert de la Clínica Salus, 3 casals d’avis: Cornellà de Terri, Porqueres, Esponellà i 6 persones a domicili.

23



Nens i nenes: Boli-blau i el Centre Obert S’ha de dir que aquest segon conveni ha costat molt posar-ho en marxa, per problemes logístics i de coordinació amb el Consorci de Benestar Social, per una banda, i els propis voluntaris, per una altra. 6.5 RUTA LITERÀRIA Enguany s’han celebrat dues rutes literàries. Una per Sant Jordi Banyoles, ciutat literària i la segona Mercè Rodoreda-Romanyà de la Selva al maig. La primera ruta és la que ja s’havia organitzat per celebrar el desè aniversari de la Biblioteca. Una ruta que ressegueix els espais més emblemàtics de Banyoles. L’assistència va fregar les 20 persones. Pel que fa a la segona ruta Mercè Rodoreda-Romanyà de la Selva va estar organitzada conjuntament amb l’Ateneu Obert de la Dona. El cost de la ruta va anar a càrrec de la Fundació Mercè Rodoreda i de l’Ajuntament de Romanyà. I el cost de l’autobus a càrrec de la Biblioteca, de l’Ateneu Obert de la Dona i dels usuaris i usuàries amb 3 euros per cap. 6.6 TALLER DE CÒMIC MANGA Conscients que la Biblioteca ofereix activitats per a les persones adultes i per als infants, però que en canvi, no en fa gaires d’adreçades al públic infantil va iniciar aquest taller amb la idea que atrauria els joves. Així va ser, durant l’any 2008, van celebrar-se un total de tres tallers Manga amb una mitjana d’11 persones, la qual cosa, suma un total de 33 joves d’ambdós sexes. Els joves han valorat com a molt positiva aquesta activitat. El taller el condueix en Sergi Vilarrasa, un noi, que ha estudiat còmic i que domina l’especialitat. Durant el taller s’imparteixen classes d’anatomia i dibuix sempre orientades cap a l’estètica Manga. 6.7 CONCURSOS 12è Concurs de dibuix infantil: Per Sant Jordi un punt de llibre. Amb la participació de 50 nens. Continuem amb molta participació, com cada any, i amb èxit. Aquest any davant l’empat tècnic de dos dibuixos de dos nens de diferents edats varem decidir crear dues categories. Una de dibuixos fins als 6 anys i l’altra, per a nens i nens d’entre 6 a 10 anys. Vam editar els dos punts de llibres simultàniament.

Xè Concurs de fotografia amateur “La natura i el medi ambient del Pla de l’Estany” Enguany, ha tingut força èxit la proposta tot i la coincidència de la mateixa temàtica amb el concurs de fotos del Museu Darder. Va acordar-se que en futures convocatòries abans de decidir-se per una temàtica concreta s’intercanviarien amb els altres agents culturals les diferents propostes. Hi ha dues categories: Jurat popular, on totes les persones que volen poden emetre la seva votació i, Jurat professional, on un seguit de fotògrafs de reconegut prestigi emeten les seves valoracions. El dia 25 d’octubre la regidora de l’Àrea de Cultura, Patrimoni i Promoció Cultural, Núria Carreras, va lliurar els premis als guanyadors. 6.8 TALLERS

24



Al marge dels tres tallers Manga ja comentats anteriorment durant l’any 2008 van celebrar-se dos taller més: Les cares pintades VIIIè Taller de maquillatge. És una activitat lúdica que sempre ha tingut molt d’èxit. S’hi fan dos torns, als quals els participants, s’han d’inscriure prèviament. La conductora del taller és la Montse Privat, perruquera i esteticista. Aproximadament han participat unes 45 persones (els dos torns al complet). Taller de màgia: Viatge al país de la màgia. Va ser un taller molt divertit en què van participar un total de 25 nens i nenes a partir dels 8 anys. Va agradar molt. 6.9 XERRADES, CONFERÈNCIES I PRESENTACIONS Al voltant de Sant Jordi va celebrar-se la presentació del llibre Yume de Josep Navarro Santaeulàlia. Autor banyolí al qual varem tenir la sort d’escoltar. La presentació va anar a càrrec de Miquel Torrent qui va escollir alguns fragments significatius de l’obra i els va llegir al públic. Posteriorment va iniciar-se un petit col�loqui en què l’autor va respondre les qüestions plantejades pels assistents. Bona acollida de públic amb un recompte total de 80 persones. Pel que fa a les conferències hi van haver 4 amb un total de 127 participants, són:

1. Nous formats per a la lectura 2. El procés d’edició 3. Paraules i topònims del Pla de l’Estany, amb en Roger de Gràcia 4. Mercè Rodoreda: joventut i República, l’obra periodística de Mercè Rodoreda

Val a dir que les dues primeres van celebrar-se al Centre Cívic ja que coincidien en el temps amb l’època de major afluència d’estudiants a la Biblioteca, per la qual cosa, va decidir-se que per molestar-los el màxim possible es realitzarien en aquell espai amb el qual mantenim una col�laboració molt estreta i cordial. Pel que fa a la conferència de Roger de Gràcia celebrada al Centre Cívic (la Biblioteca participava en el concurs i en una exposició de paraules banyolines) va ser un èxit de públic. Per últim la conferència sobre la l’obra periodística de Mercè Rodoreda, a càrreca d’Anna Maria Saludes, va congregar una quinzena de persones. 6.10 EXPOSICIONS

Durant l’any 2008 varen celebrar-se un total de 16 exposicions, són: Gener: T’estimo... o no. Una tria de llibres infantils sobre l’afecte. Amb la col�laboració de ClijCAT Febrer: Bnynegra, novel�la i cinema negre. Selecció documental de la Biblioteca Març: Exposició del rànquing 2007. Els llibres+llegits, la música+escoltada i els DVD+vistos Abril: La República en poques paraules. Commemoració de la 2a República. Organitza: ICV-Independents de Banyoles Abril: Presentació de les novetats literàries de Sant Jordi Maig: Correfoc, llum de diables. Exposició fotogràfica a càrrec de Genís Arasa

25



Maig: il�lustracions originals del llibre: En Blauet i els deu secrets. Amb la col�laboració de l’Escola de Natura de Banyoles Maig: El món i un llibre: de l’escriptor al lector. Organitza: Departament de Cultura de la Generalitat Juny: Mostra gràfica i audiovisual del Festival [a]phònica Juliol: Paraules i topònims del Pla de l’Estany. A més a més, al Centre Cívic en Roger de Juliol: Entreteniments d’estiu Juliol: La Plaça del Diamant: un malson de coloms Setembre: A pencar! El món del treball als llibres infantils i juvenils Novembre: El llop a la Biblioteca Novembre: Concurs de cartells de la Setmana de la Ciència. S’exposen els treballs realitzats pels alumnes dels Instituts d’Educació Secundària en el marc de les activitats programades per a la celebració de la Setmana de la Ciència 2008 Desembre: Crisi, com entendre-la i superar-la

6.11 AUDICIONS Dins el festival [a]phònica va celebrar-se un espectacle poètic titulat Un plat ple de poesia està, a càrrec de la Roser Ros. Una prestigiosa pedagoga i narradora de contes. L’espectacle va ser molt adient per al públic infantil, però, malauradament l’assistència no va ser la desitjada. Problemes en la programació, on no quedava prou clar que l’actuació s’adreçava als infants, va ser, pensem, la causa principal. 6.12 FORMACIÓ D’USUARIS I VISITES ESCOLARS La Biblioteca organitza visites guiades col�lectives i individuals adreçades a centres d’ensenyament, equipaments culturals i als ciutadans de Banyoles amb la finalitat d’introduir-los en el funcionament de la Biblioteca i dels seus. Les escoles, centres d’ensenyament i equipaments culturals que desitgin sol�licitar aquest servei han de posar-se en contacte amb el Servei d’Educació de l’Ajuntament de Banyoles per tal de concertar el dia de visita. La Guia de Recursos Educatius Municipals es publica arran de la incorporació de Banyoles dins la Xarxa de Ciutats Educadores, amb l’objectiu de potenciar la formació permanent per a tots els ciutadans i ciutadanes de Banyoles. En ella s’hi inclou informació sobre els equipaments i serveis municipals, així com una proposta de diverses activitats, entre les quals n’hi ha dues organitzades per la Biblioteca. Una d’elles són les visites guiades sota el nom de Coneguem la Biblioteca Pública de Banyoles, adreçada a centres d’ensenyament, culturals i a grups de ciutadans de Banyoles; i l’altra titulada Gaudeix Llegint que tracta d’una activitat totalment lliure que no cal fer inscripció prèvia, en la qual els alumnes i els seus tutors passen una hora a la Biblioteca per consultar llibres, llegir,... La seva finalitat és estimular l’ús de la Biblioteca com a punt habitual de consulta i de lectura. Pel que fa a les persones que individualment o en grup hi vulguin assistir a alguna formació cal que es posin en contacte, directament, amb la Biblioteca. És el servei Reservat una bibliotecari@. La formació, aproximadament, dura d’uns tres quarts d’hora a una hora. En aquesta formació personal s’instrueix als usuaris en el funcionament del catàleg, com realitzar cerques bibliogràfiques, de quina manera està organitzat el fons documental, etc. L’objectiu és aconseguir que els usuaris i usuàries puguin desenvolupar-se per la Biblioteca amb la màxima llibertat i seguretat.

26



El 2008 s’han realitzat: 41 visites de formació d’usuaris pe als centres d’ensenyament de Banyoles i de la Comarca, amb l’assistència de 968 alumnes en total. 13 visites amb l’assistència de 849 alumnes. Aquestes són les visites que han fet els centres d’ensenyament pel seu compte, sense cap formació d’usuaris per part de la Biblioteca. 6.13 LLIBRES LLIURES Va decidir-se canviar el nom, de l’anglès BookCroosing al català Llibres lliures. La causa ha estat que continuar dins la “marca” Bookcroosing era molt feixuc. S’ha potenciat l’espai d’alliberament de llibres a la Biblioteca. Enguany s’han alliberat 300 documents. 6.14 TASTA’M: projecte per promoure la lectura als transports públics de Catalunya La Biblioteca va adherir-se al programa Tasta’m endegat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes. La finalitat d’aquest programa és fomentar la lectura entre els ciutadans i promoure la producció editorial en llengua catalana.

Tasta’m consisteix en l’edició d’opuscles amb primers capítols o extractes de novetats editorials en llengua catalana, que són distribuïts de manera massiva i amb periodicitat setmanal, durant 50 setmanes, a través dels transports públics de Catalunya i Balears. La Biblioteca va proposar l’estació de la TEISA (on es fa finalment només), la Clínica Salus i l’Ateneu Bar. En un principi des del propi Departament de Cultura de la Generalitat se’ns va assegurar que no era exclusivament un programa adreçat a estacions de transport públic. Però, no va ser així i, sense cap explicació més, sols va poder accedir al programa la TEISA. a continuació llistem alguns títols:

• De tot cor, d’Andreu Martín (Bromera Edicions). Del 10 al 16 de novembre de 2008. • Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys, de Llucia Ramis (Columna Edicions). Del 17 al 23

de novembre de 2008. • Criatures d’un altre planeta, d’Elisabet Pedrosa (La Magrana – Dèria). Del 24 al 30 de novembre de 2008. • La rebel�lió, de Joseph Roth (Editorial Ensiola). De l’1 al 7 de desembre de 2008. • Això és (i no és) allò, de Jesús Tusón (Ara Llibres). Del 8 al 14 de desembre de 2008. • Retorn amarg, de Lluïsa Forrellad (Angle Editorial). Del 15 al 21 de desembre de 2008. • Pedra foguera, antologia de poetes joves (Documenta Balear). Del 12 al 18 de gener de 2009. • Els mil i un quarts d’hora, de T. S. Gueullette (Editorial Moll). Del 19 al 25 de gener de 2009. • Ala de corb i els traficants d’esclaus, d’Enric Larreula (Baula Editorial). Del 26 de gener a l'1 de febrer de

2009. • Criatures obstinades, d’Aimée Bender (Club Editor 1984). Del 2 al 8 de febrer de 2009. • La intimitat, de Marc Romera (Editorial Empúries). Del 9 al 15 de febrer de 2009. • L’amistat, de Francesc Torralba (Pagès Editor). Del 16 al 22 de febrer de 2009.

6.15 PROGRAMA DE RÀDIO

27



El 2008 la Biblioteca només ha participat en 4 programes de ràdio a Ràdio Banyoles per parlar sobre el funcionament de la Biblioteca, dels seus serveis, del fons i de les activitats que es realitzen, últimes novetats, concursos, etc. El programa, en un principi havia de ser quinzenal, però per reestructuracions de la programació de la ràdio les nostres participacions, cada cop, s’han anat allargant en el temps, sense tenir una periodicitat concreta. Tot i així, el balanç és positiu. La Biblioteca ha col�laborat sempre que se li ha demanat. Darrerament va acordar-se que el programa seria una mica més llarg (aproximadament d’uns 20 minuts) per compensar la manca d’una periodicitat regular. Per tant, en el programa ja no es parla únicament de recomanacions literàries sinó, que també, es fa un repàs de les activitats que la Biblioteca té programades durant el proper mes i mig. 6.16 DIARIS DEL MÓN Iniciativa promoguda per la Central de Biblioteques en què a través d’un programari específic es pot accedir al text complet de diferents diaris d’arreu del món. A l’estiu va instal�lar-se el programa i una impressora per imprimir els diaris. La Biblioteca va calcular que la despesa en paper s’elevaria a uns 600 euros però, davant la incertesa per saber si podríem comptar amb aquest fons econòmic varem decidir ajornar l’entrada en servei d’aquest projecte fins a nou avís. Segons sembla en els pressupostos de l’any 2009 hi ha la previsió d’una partida per aquest servei. VALORACIONS GENERALS Una valoració positiva és que es mantenen totes les activitats que es realitzen cada any. Això demostra que són activitats vigents i que desperten interès entre els ciutadans de Banyoles. També es considera com a molt positiva la col�laboració amb altres equipaments de l’Ajuntament i amb altres entitats i associacions per portar a terme activitats. D’aquesta manera va col�laborar-se amb el Centre de Recursos Pedagògics per portar a terme l’exposició de la Setmana de la Ciència. Per la seva part amb l’Escola Natura es va col�laborar per fer l’exposició i el taller del llibre En Blauet i els deu secrets. Amb el Centre Cívic es col�labora de manera habitual i durant el 2008 van fer-se força activitats conjuntes (exposicions, xerrades, etc.) Per altra banda la Biblioteca vol crear dinàmiques de treball conjuntes amb altres associacions per això en el concurs de fotografia El medi ambient i la natura del Pla de l’Estany va buscar-se el recolzament de Limnos-Ecologistes de Catalunya per tal de fer de jurat. Les activitats infantils funcionen amb molt d’ èxit. S’ha d’insistir amb el problema d’espai de l’àrea infantil, que no queda separat de la resta de la biblioteca. Això motiva abundants queixes per part de la resta d’usuaris. La queixa és constant: el soroll. Per altra banda, quan realitzem activitats per adults (Club de lectura, Conferències i xerrades) sorgeix la mateixa queixa. És a dir, hi ha queixes, tant quan s’hi fan activitats per als infants com quan n’ hi ha per als adults.

28



Les activitats adreçades als infants i als adults obliga a reorganitzar les sales. Fet que implica molta feina per part del personal de la Biblioteca: moure cadires, taules, mobles de llibres, etc. L’objectiu de la Biblioteca és donar prioritat absoluta a les activitats relacionades amb el foment de la lectura i el coneixement: com el club de lectura, hores del conte, tallers de còmic, les presentacions de llibres, recitals de poesia, conferències... La Biblioteca considera essencial la bona coordinació amb els altres equipaments que organitzen activitats a la ciutat, per tal de no coincidir ni en el mateix tipus d’activitats ni en els horaris. A continuació es facilita les dades globals de les activitats del 2008:

ESTADÍSITIQUES ACTIVITATS 2008 Tipus Número Assistents Cursos de formació 41 968 Club de lectura 9 117 Hora del conte 21 1263 Recital 4 212 Tallers diversos 7 43 Exposicions 23 --- Programes de ràdio 4 --- Visites escolars 13 849 Concursos i premis 6 142 Animació 2 --- Presentació de llibres 1 80 Audicions 1 95 Visites 1 27 Conferències i xerrades 4 127 TOTAL 134 3927

7. DIFUSIÓ 7.1 PÀGINA WEB DE L’AJUNTAMENT Dins de la pròpia pàgina web de l’Ajuntament de Banyoles, la Biblioteca té el seu espai. La Biblioteca té la llibertat de modificar aquesta pàgina i afegir activitats, notícies, recomanacions, etc. Es valora negativament perquè la Biblioteca es poc visible i és molt complicat modificar i introduir les dades. En definitiva és molt poc pràctic i es comença a valorar la creació d’un bloc propi.

29



7.2 BLOC DE LA BIBLIOTECA El bloc vol ser una eina de comunicació activa entre la Biblioteca i els ciutadans. S’insereix de ple en el nou concepte de web, l’anomenada web social, i el seu objectiu és que la Biblioteca no sigui tan sols un emissor d’informació, sinó que també sigui un receptor que es nodreix de les aportacions que fan els ciutadans. 1. Com s’estructura?: S’hi destaquen uns grans àmbits d’actuació on el bloc centra la seva atenció, són: • Què em recomanes? • Agenda d'activitats • Mediateca: música i cinema • Espai literari • Memòria local • Recursos en línia • Racó del Manga • Àrea infantil • Club de lectura 2. Funcionament: Què em recomanes? S’adreça als ciutadans. Amb aquest bloc, la biblioteca proporciona una eina per a compartir les lectures pròpies amb el conjunt de lectors i lectores de la biblioteca. Si els lectors volen compartir les lectures, fer-ne recomanacions o comentaris, només cal que escriguin a [email protected]. Agenda d'activitats: és l’agenda setmanal de les activitats de la Biblioteca: activitats de promoció de la lectura, presentacions de llibres, tallers, xerrades, rutes literàries, exposicions, narradors, etc. Mediateca: música i cinema: proposta de webs on es pot trobar música lliure (tastets musicals); enllaços sobre actuacions musicals o projeccions cinematogràfiques de Banyoles (Joventuts Musicals de Banyoles i documentals) i altres suggeriments que poden ser d’interès ciutadà. També s’hi troba la secció de pel·lícules més vistes de cada mes. Espai literari: Aquest és l'espai d'edició que la Biblioteca posa a disposició de tothom que vulgui compartir les seves creacions literàries. Els gèneres que es conreen seran, necessàriament, d'extensió limitada i, per això, se centra en: contes, poesia, llegendes, relats breus, embarbussaments, cites i màximes. Memòria local: Espai on tothom pot participar a través de la memòria i el record d'èpoques passades, o també publicant fotografies històriques. Es poden fer arribar els escrits o fotografies a la Biblioteca, en mà o per correu electrònic: [email protected]. Recursos en línia: una selecció de recursos en línia: enciclopèdies, diccionaris, pàgines d’interès, llocs webs locals (Banyoles i comarca), etc. El servei està pensat tant per als nens com per als adults. Racó del Manga: la Biblioteca ha endegat una iniciativa adreça als joves que consisteix en l’estudi i el coneixement del món Manga. En aquest àmbit trobareu informació sobre els tallers de dibuix, il·lustracions dels participants, obres recomanades, etc. Àrea infantil: espai d’informació de les activitats de l`àrea infantil. Hi apareixeran les novetats infantils, els més llegits i els actes de promoció de la lectura entre els més petits que se celebraran a la Biblioteca.

30



Club de lectura : El Club de lectura és un activitat gratuïta i adreçada a tothom. Aquí els lectors poden donar el seu punt de vista sobre les lectures que s’han realitzat. 3. Objectius del Bloc: les noves tecnologies són una eina molt útil per a difondre i fer participar els ciutadans de les activitats de la Biblioteca. De fet, aquest és l’objectiu bàsic del Bloc cercar la intercomunicació i la participació activa dels ciutadans. Per altra banda, els àmbits en què se centra el Bloc es complementen amb les activitats i serveis que la Biblioteca vol destacar, com són:

• Servei de voluntariat • Activitats adreçades als joves • Activitats d’animació a la lectura • Formació en l’ús de les noves tecnologies adreçada als nens i nenes

Servei de voluntariat: l’espai Memòria local convida a totes les persones a explicar les seves vivències i a editar-les en el Bloc. Pensat com un pòsit cultural aquest espai es nodrirà de les experiències dels voluntaris o de les persones, a les quals, faciliten la seva assistència. Activitats adreçades als joves: veient que els joves s’allunyen de la Biblioteca, aquesta, vol fer-los participar de les seves activitats a través de tallers en els quals, especialment, se senten còmodes. El taller Manga és una activitat idònia. En ella parlem dels còmics japonesos (i de la resta del món), analitzem els personatges, la cultura oriental, etc. Les obres dels joves artistes queden exposades en el Bloc. Activitats d’animació a la lectura: bàsicament se centra en tres activitats, El Club de lectura com a espai idoni de comentari de lectures i d’intercanvi de visions entre persones que han llegit una mateixa obra. L’Espai literari com a espai on tothom que ho desitgi pot editar les seves creacions literàries Què em recomanes?, on els lectors i lectores poden aportar la seva crítica i opinió sobre les obres que han llegit Formació en l’ús de les noves tecnologies adreçades als nens i les nenes: La Biblioteca conscient que les noves tecnologies de la informació poden ser una eina bàsica en la recerca de coneixement vol impulsar el seu ús adequat. Per aquest motiu vol adreçar-se als nens i les nenes, tot oferint-los, una plataforma de recursos electrònics que els poden ser d’utilitat: diccionaris, enciclopèdies, bases de dades, pàgines web d’interès, etc. El dia 19 de febrer de 2008 va néixer el Bloc de la Biblioteca. La valoració d’aquest Bloc és molt positiva perquè permet actuar i difondre les activitats de la Biblioteca amb immediatesa. Des que es va inaugurar fins a l’actualitat ha rebut un total de 9454 visites. Cosa que fa una mitjana de 25,90 visites/dia (de 19/02/08 a 03/02/09). Per altra banda, des del mes de novembre, es porta un control diari de les visites que rep el Bloc que són (novembre-gener). A continuació faciliten la mitjana de visites diàries al Bloc.

31



Novembre..............................................................35,1 Desembre ..............................................................30,1 Gener.....................................................................35,6 La Biblioteca ha rebut comentaris positius dels usuaris ja que consideren que el Bloc és una eina útil d’informació. A més a més, es va rebre un premi convocat anualment pel Ministeri de Cultura, dins de la Campanya d'animació a la lectura Maria Moliner, en què es valoraven els projectes innovadors de dinamització lectora. 7.3 GUIES DE LA BIBLIOTECA Guia de la biblioteca: és la guia de presentació de la biblioteca, amb les dades bàsiques sobre el funcionament, serveis, horaris... Durant l’any cal fer noves impressions que s’aprofiten per actualitzar i modificar les dades si cal. Aquest any s’ha fet una actualització de la Guia de la Biblioteca i s’ha traduït als següents idiomes: castellà, francès, anglès, àrab i xinès. S’han imprès en fulls DIN A4 de diferents colors, un per a cada idioma, i s’han posat a disposició dels usuaris en el taulell de la Biblioteca. Quan s’inscriu a la Biblioteca un usuari estranger s’aprofita per explicar el funcionament de la Biblioteca i entregar-li una guia en el seu propi idioma. Guia d’activitats i novetats: Durant tot l’any 2008 s’ha seguit amb la guia d’Activitats i novetats dissenyada per l’Anna Pigem. La periodicitat és bimensual. A la guia es fa difusió de les activitats de la biblioteca, dels nous serveis i de notícies a destacar i s’inclou una selecció de novetats: 6 llibres ficció adults, 6 lllibres no ficció adults, 6 llibres imaginació infantil, 6 llibres coneixement infantil, 6 DVD i 6 CD. Cada recomanació va acompanyada d’una foto i un resum. A final d’any, s’acorda que per al 2009 se simplificaran els textos, que a partir d’ara seran més breus, i s’eliminaran alguns processos que feien més lenta l’elaboració de la guia (bàsicament escanejar les portades de llibres). També s’ofereix la guia mensual de novetats a través del Bloc de la Biblioteca. Guia de novetats completa: Es fa una impressió de totes les novetats adquirides a la biblioteca. Aquesta guia està disponible en paper a la biblioteca perquè tothom la pugui consultar. Guies de lectura: Inclou l’edició de guies sobre un tema en concret. Aquest tipus de guia s’edita amb els recursos de la Biblioteca i normalment forma part del material que acompanya les exposicions i reculls documentals que s’hi realitzen. Aquest any s’han editat 11 guies de lectura amb els següents títols:

Ranking 2007 (els + vistos, llegits i escoltats) Còmic 08 Jazz 2008 La Segona República Pep Navarro i la literatura japonesa 8 guies del Club de lectura

32



Fullets informatius de caràcter específic. Destinats a segments de mercat específic, o destinats a la difusió de serveis concrets i especialitzats, o activitats. Per exemple: com funciona el catàleg, préstec interbibliotecari, Club de lectura, hora del conte, etc. Cartells Anuncien les diferents activitats que es duen a terme amb antelació suficient (15 dies) per tal que els usuaris es puguin organitzar. Punts de llibre: Hi ha dos tipus de punt de llibre: 1.- El punt de llibre propi de la Biblioteca, amb les dades bàsiques de la Biblioteca Pública de Banyoles (telèfon, adreça i horaris). 2.- El punt de llibre guanyador del Concurs de Dibuix de Sant Jordi: Enguany han estat dos punts de llibre els guanyadors. La qual cosa va decidir-nos a partir d’ara a convocar dues categories infantils: els més menuts i fins a 10 anys. La tirada total de punts de llibre va ser de 2000 , 1000 de cada categoria Calendari: Amb les dades bàsiques de la biblioteca (adreça, telèfon i horaris) i amb les dates de tancament. Enguany no es va fer per estalviar costos. 7.4 PREMI: CAMPANYA D’ANIMACIÓ A LA LECTURA MARIA MOLINER La Biblioteca ha rebut comentaris positius dels usuaris ja que consideren que el Bloc és una eina útil d’informació. A més a més, es va rebre un premi convocat anualment pel Ministeri de Cultura, dins de la Campanya d'animació a la lectura Maria Moliner, en què es valoraven els projectes innovadors de dinamització lectora. Una Comissió d'avaluació formada per representants de la Direcció General del Llibre, del Ministeri de Cultura i de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, entre altres, ha valorat de manera positiva el projecte de dinamització de la lectura que la Biblioteca realitza a través del Bloc. El premi consisteix en un lot de 250 llibres infantils i juvenils 8. INSTAL�LACIONS Instal�lació elèctrica: Durant el 2008 s’han tingut molts problemes amb les instal�lacions elèctriques (que ja s’havien iniciat l’any passat). El llum marxava sovint. Al final, cap als mesos d’octubre-novembre, va decidir-se canviar el diferencial del llum i posar-ne un de més potent i independent (abans es compartia amb el diferencial d’informàtica). Segons sembla fins ara, la decisió ha estat la correcta perquè el llum no ha tornat a saltar mai més. Males olors: Pel que fa a les males olors que envaïen la Biblioteca sembla que, en principi, el problema ja està solucionat. Excepte en algun moment molt puntual, però afortunadament, d’escassa importància.

33



Aire condicionat: Coher va acabar d’instal�lar els aires condicionats que s’havien espatllat. S’han substituït les antigues màquines d’aire perquè eren les originals des que la Biblioteca va inaugurar-se. Els nous funcionen correctament, són més eficaços i estalvien més força elèctrica que els anteriors, ja que els nous models d’aire condicionat optimitzen més el flux elèctric. 9. SUPORT INFORMÀTIC A finals d’any va decidir-se canviar els ordinadors d’accés públic (Puntxarxa) perquè tenien unes memòries molt petites i eren ineficaços per a les necessitats dels usuaris. Va arrossegar-se aquest problema molt de temps (gairebé un any). Els informàtics van intentar ampliar les memòries dels CPU, però davant la impossibilitat d’aconseguir una bona prestació van canviar-se els ordinadors per uns de més potents. Els actuals, però s’han d’acabar d’ajustar. Hi ha problemes amb determinats programes: falta de connexió, configuració i accés. En definitiva, sovint dels sis ordinadors que tenim per al públic només n’han funcionat correctament 4. Va reorganitzar-se tota la instal�lació elèctrica i informàtica que hi ha dins l’armari del taulell perquè no reunia les condicions adients. 10. HORARIS HORARIS DE TREBALL INTERN

- Dilluns: 15.00 a 16.00 h. - De dimarts a divendres: 09.00 a 10.30 h. i 15.00 a 16.00 h. - Dissabtes: 10.00 a 10.30 h. (excepte els mesos d’estiu).

HORARIS D’OBERTURA AL PÚBLIC

- Dilluns: 16.00 a 20.30 h. - De dimarts a divendres: 10.30 a 14.00 h. i 16.00 a 20.30 h. - Dissabtes: 10.30 a 14.00 h. (excepte els mesos d’estiu). - Les dates especials de tancament s’aproven anualment i s’exposen al públic a la Biblioteca.

El mòdul de biblioteca que li correspon a Banyoles en funció dels seus habitants segons el Mapa de Lectura Pública estableix un horari d’obertura al públic de 35 hores setmanals. Actualment, la biblioteca supera els mínims exigits obrint un total de 40 hores setmanals. Aquest any la biblioteca ha tancat els dies 9-10 de febrer, 10-11 de maig i 11-12 d’octubre (sempre en dilluns i dimarts) per poder realitzar inventari, revisió i ordenació de tot el fons. El personal valora molt positivament el tancament de la biblioteca, ja que són dies que a més a més es destinen per realitzar aquelles tasques que no es poden portar a terme durant el funcionament diari de la biblioteca. Tenint en compte els usuaris, sempre es tanca dilluns i dimarts. D’aquesta manera és millor que qualsevol altre dia, perquè afecta menys l’horari d’obertura de la biblioteca, ja que els dilluns al matí sempre està tancada. Els dies totals d’obertura han estat: 279

34



11. TASQUES INTERNES Comunicació El mes d’abril és va crear una AGENDA INTERNA DE TASQUES en format word que ens permet diàriament conèixer les tasques i les incidències que succeeixen. Des del taulell de treball cada persona de l’equip hi té accés contínuament. Tot el personal valora com a molt positiva la seva creació ja que ha estat i és una eina que millora la comunicació professional i l’efectivitat en la feina. S’intenta establir una dinàmica més clara de reunions amb tot l’equip. Una mensual, amb l’esforç de tot el personal ja que sempre algú ha de modificar els horaris del personal per poder coincidir tots. Àrea d’audiovisuals: Per problemes d’espai, s’ha deixat només una televisió petita sobre les taules dels ordinadors d’internet. És una televisió que van regalar a la Biblioteca per adquirir una enciclopèdia. Es va espatllar i va haver d’arreglar-se ja que les connexions de l’euroconnector s’havien trencat.

Àrea infantil S’ha continuat amb la revisió de les matèries dels contes infantils. S’ha creat alguna matèria més: I1 PERSONATGES, I1 LLETRA PAL i I1 LLETRA LLIGADA, o I3 TERROR. Va crear-se un racó nou: El Racó de la Xina aprofitant que moltes de les escoles i instituts de Banyoles treballaven aquest tema. Van crear-se dos centres d’interès nous: ENDEVINALLES, REFRANYS Creació d’un centre d’interès nou: ALBUMS PER A TOTHOM. Són llibres per a grans i petits,. Àrea d’adults S’han fet diverses reestructuracions del fons per tal de guanyar espai ja que aquest és molt limitat. S’ha eliminat el centre d’interès PARAPSICOLOGIA que ha passat al 133. S’han creat nous centres d’interès com BELLESA i VINS/LICORS.

Àrea magatzem S’està pendent que l’arxiver, Josep Maria Grabuleda vingui a emportar-se documents de l’antiga biblioteca de La Caixa a l’Arxiu i així poder reestructurar millor el magatzem i la col�lecció local. Col�laboracions amb els grups de treball de la Central de Diputació de Girona i del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya Xavi Garcia forma part del CLER (Grup de Treball Infantil i Juvenil). Aquest grup de treball ha realitzat, com cada any, dues guies de lectura: Sant Jordi i Nadal La guia de literatura infantil i juvenil: una proposta de lectura des de les biblioteques públiques de les comarques gironines.

35



Eva Martí forma part del GLA (Grup de Treball de Club de lectura) S’han fet sessions formatives per conduir clubs de lectura i pautes per escollir les lectures. S’ha començat a elaborar una guia sobre clubs de lectura a tota la província de Girona. Marta Bramon ha format part del grup de treball de selecció bibliogràfica del Servei de Biblioteques de la Generalitat per a elaborar la guia De Música: bibliografia selectiva de música per a les biblioteques públiques. També forma part de l’equip de selecció bibliogràfica en l’apartat musical per a l’actualització periòdica de les guies selectives destinades a les biblioteques públiques (SIS). Des del mes d’abril, col�labora amb el grup AMPLI, que agrupa els bibliotecaris i les bibliotecàries que treballen la col�lecció musical a les biblioteques públiques.

Sempre que és possible intentem assistir a les reunions d’aquests grups de treball. A vegades no és possible per problemes d’horaris i poc personal de la biblioteca. 12. PERSONAL 2 tècnics de biblioteconomia i documentació: Xavi Garcia Salas, Eva Martí Alarcón, laborals indefinits. Entre els dos coordinen la direcció (reunions amb l’Ajuntament, amb la Diputació de Girona, tasques i vacances del personal de la biblioteca). 2 auxiliars tècnics de biblioteconomia i documentació: Marta Bramon Coma i Sílvia López Sastre, laborals indefinits. 1 conserge mitja jornada: Alfonso León Gil adscrit a la Secretaria de l’Ajuntament. Controla l’ascensor i ajuda amb algunes tasques concretes: portar el préstec interbibliotecari i magnetitzar documents. Aquest any, contràriament a l’altre any, no es substituït per vacances. Enguany, Sílvia López Sastre amb el lloc de Tècnica Auxiliar de Biblioteconomia i Documentació es va reincorporar a la feina el 15 de març. La Laura Palomer Trias que la substituïa va marxar. Formació: Marta Bramon Coma La selecció de cinema i de música a la Biblioteca Pública Dates: 31 de març i 7 d'abril Lloc: Casa de Cultura de Girona Organitza: Col�legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes Gestió de recursos digitals: la Biblioteca del segle XXI Dates: 19 i 26 de setembre Lloc: Casa de Cultura de Girona Organitza: Col�legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes Xavi Garcia Salas

11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació

36



Dates: 22 i 23 de maig de 2008 Lloc: Centre de Congressos Internacionals Barcelona-CCIB (Fòrum). Rambla Prim 1-17 Organitza: Col�legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya Gestió de recursos digitals: la Biblioteca del segle XXI Dates: 19 i 26 de setembre Lloc: Casa de Cultura de Girona Organitza: Col�legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes Eva Martí Alarcón 11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació Dates: 22 i 23 de maig de 2008 Lloc: Centre de Congressos Internacionals Barcelona-CCIB (Fòrum). Rambla Prim 1-17 Organitza: Col�legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya Gestió de recursos digitals: la Biblioteca del segle XXI Dates: 19 i 26 de setembre Lloc: Casa de Cultura de Girona Organitza: Col�legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes 13. DESPESES ECONÒMIQUES Despeses corrents municipals 2008 Personal 142.455,87 € Conservació i manteniment edifici 8.830,91 € Manteniment 2.455,50 € Fons documental 21.493,63 € Energia elèctrica 8.625,90 € Comunicacions telefòniques 3.371,73 € Despeses diverses: activitats 10.080,49 € Neteja edificis 11.268,62 € Inversió. Climatització i altres TOTAL 208.582,65 € Despeses d'inversió municipals 2008 Solars i edificis 0,00 € Climatització i altres 18.162,12 € TOTAL 18.162,12 € TOTAL DESPESES MUNICIPALS 226.744,77 € Despeses Generalitat 2008

37



SAB 5.056,00 € Publicacions periòdiques 7.121,00 € Fons 5.234,00 € TOTAL DESPESES GENERALITAT 17.411,00 € Despeses Diputació de Girona 2008 Fons 6.000,00 € TOTAL 6.000,00 € DESPESES CONSELL COMARCAL 2008 Bústia 2.523,00 € Traducció idiomes 622,00 € Guies bimensuals 6.464,00 € TOTAL DESPESES CONSELL COMARCAL 2008 9.609,00 € PATROCINIS 2008 Fotoprix-Concurs de fotografies 60,00 € Butinyà-Concurs de fotografies 60,00 € TOTES DESPESES-PATROCINI 2008 120,00 €

TOTAL 259.884,77 € Annexos: Guies d’activitats, de novetats, calendari i punt de llibre de Sant Jordi