1

1.

BIBLIOTECA INS HUG ROGER III

MEMÒRIA CURS 2013-14

Il·lustració d’Adriana Fort, alumna guanyadora del Concurs de logotips per a la biblioteca 2014

2

ÍNDEX

1. Presentació .................................................................................................................. 3

2. Activitats biblioteca curs 2013-14 ............................................................................... 3

2.1 Activitats de foment del gust per la lectura ............................................................ 4

2.2 Activitats per al treball del llegir per aprendre i la competència informacional. .... 8

3. Propostes de millora.................................................................................................... 8

3.1 Catalogació i préstec ................................................................................................ 8

3.2 Nova ubicació de l’espai de la biblioteca ................................................................. 9

3.3 Hora de lectura transversal ..................................................................................... 9

3.4 Integració de les activitats de biblioteca en el Projecte Educatiu de Centre (PEC). 9

3.5 Actualització del PLEC .............................................................................................. 9

3.6 Contribució de la biblioteca escolar al projecte de treball per competències de 1r

d’ESO. ..................................................................................................................... 10

3.7 Difusió de les activitats de la biblioteca escolar entre la comunitat educativa. ... 10

4. Annexos...................................................................................................................... 11

4.1 ANNEX I: Actes de les reunions de la Comissió de Lectura i Biblioteca................. 11

4.2 ANNEX II: Contribució de la biblioteca escolar a l’assoliment de les competències

bàsiques ................................................................................................................. 20

3

1. PRESENTACIÓ

Durant el curs 2013-14, les activitats realitzades per la Biblioteca Escolar s’han vist

impulsades per l’entrada en funcionament de la Comissió de Lectura i Biblioteca. S’han

fet diverses reunions de coordinació les actes de les quals poden consultar-se a l’annex I

d’aquesta memòria.

Com a novetat, cal destacar la implementació d’una hora de lectura transversal a partir

del segon trimestre, que ha permès la incorporació de diferents àrees al treball de la

lectura.

Un altre dels recursos que s’han dinamitzat aquest curs és el blog de la biblioteca, Un

munt de lectures. El principal factor que ha contribuït a aquest fet ha estat, segurament,

l’augment de la participació dels alumnes, amb intervencions al voltant de les lectures

que han realitzat.1 Una mostra de la seva vitalitat és el fet de formar part de la llista de

finalistes al Premi Espiral Edublogs 20142.

Per una altra banda, s’ha mantingut la relació i col·laboració de la biblioteca amb el

municipi (visita a la biblioteca de Sort), la comarca (participació en el projecte Pallars

Lector) i la província (participació en el Projecte Comú de Lectura “Alícia al país de les

meravelles”).

A més a més, s’han publicat i difós, tal com estava previst, diversos documents orientats

al desenvolupament de la competència informacional, com la Guia per a la citació de la

bibliografia i la presentació No és or tot el que lluu3.

2. ACTIVITATS BIBLIOTECA CURS 2013-14

S’ha complert el pla de treball previst per al curs 2013-14, a excepció d’algunes

activitats, com la visita d’escriptors al centre, dins del Projecte Pallars lector, o el

condicionament del nou espai per a la biblioteca, que queden ajornades per al curs

vinent.

El següent resum informa de les activitats realitzades, incloses en dos àmbits: gust per la

lectura, llegir per aprendre i competència informacional:

1 Aquestes intervencions es van planificar com a indicador per a l’avaluació de l’hora de lectura. El recull dels comentaris dels alumnes està recollit al blog: http://unmuntdelectures.blogspot.com.es/search/label/hora%20de%20lectura 2 http://espiraledublogs.org/comunidad/Edublogs/premio 3 Totes dues disponibles també a la blog de la biblioteca.

4

2.1 Activitats de foment del gust per la lectura

Durant el curs 2013-14 s’han portat a terme al nostre centre diferents activitats per al

foment de gust de la lectura. Algunes d’aquestes formen part del pla de treball dels

últims cursos, i es continuaran realitzant donat que s’han valorat molt positivament:

Premi literari Anton Navarro, per impulsar la creació literària en pallarès, i concurs

literari de Sant Jordi:

Certamen de Lectura en Veu Alta, amb la participació d’alumnes de l’ESO.

Visita al XXX Saló del llibre Infantil i Juvenil de Mollerussa (2n d’ESO):

5

Visita a la biblioteca de Sort: activitat realitzada a 1r d’ESO, fruit de la

col·laboració entre la BE i les tutories d’aquest curs.4

Edició de fulletons de recomanacions lectores (Nadal i estiu)5:

4 Pot consultar-se al dossier didàctic a http://unmuntdelectures.blogspot.com.es/2013/06/descobrim-la-biblioteca.html

5 També consultables a http://unmuntdelectures.blogspot.com.es/search/label/guia%20de%20lectura

6

Per una altra banda, s’han incorporat noves activitats o s’han modificat d’altres:

Hora de lectura transversal

L’hora de lectura es va iniciar durant el segon trimestre del curs, amb la intenció

d’implicar tots els departaments didàctics en el treball de la lectura com a eina

bàsica d’aprenentatge. Van participar les matèries de música, educació visual i

plàstica, anglès i llengües catalana i castellana, en el segon trimestre; i es van

incorporar història i ciències naturals durant el tercer.

L’activitat s’ha orientat principalment al foment del gust per la lectura, de manera

que els alumnes han llegit lliurement en català, castellà o anglès. En el cas

d’història, però, el punt de partida ha estat el llegir per aprendre, i s’ha treballat

una lectura comuna de la matèria, Afirma Pereira, d’Antonio Tabucchi, a 4t d’ESO

o La berlina de Prim, d’Ian Gibson, a 2n de Batxillerat6.

6 http://unmuntdelectures.blogspot.com.es/2014/05/la-berlina-de-prim-ian-gibson.html

7

En ambdós casos l’hora de lectura s’ha valorat satisfactòriament, tant per part del

professors que hi han participat com de la comissió de lectura i biblioteca del

centre. Es per això que el proper curs continuarà desenvolupant-se. No obstant

això, i amb l’objectiu de facilitar l’entrada de les diferents matèries al projecte, la

comissió de biblioteca ha cregut convenient que es fixés el focus en el llegir per

aprendre de cara al proper curs., excepte en el cas de les disciplines lingüístiques,

que continuarien treballant la lectura lliure tal com venien fent.

El bloc de la biblioteca escolar, Un munt de lectures, ha estat l’aparador dels

comentaris i recomanacions fets pels alumnes (recollits a l’apartat “Hora de

lectura”), així com de la major part de les activitats que es realitzen al centre al

voltant dels llibres i la lectura.

Projecte comú de lectura “Alícia al país de les meravelles”

El present curs s’ha adaptat el crèdit de síntesi de segon d’ESO per tal de poder

participar en el projecte comú de lectura sobre Alícia al país de les meravelles.

Aquest és un projecte impulsat per la Xarxa de Biblioteques Escolars de les

Comarques de Lleida, on hi han participat centres de diferents nivells educatius de

les terres de Lleida

El crèdit consistia tradicionalment en l’elaboració i posada en escena d’un breu

guió teatral. Aquest any, com a novetat, s’ha partit de la lectura d’alguns capítols

del llibre de Lewis Carroll. Considerem que la inclusió de la lectura com a punt de

partida ha estat una innovació clau en el crèdit i s’ha previst la continuació en

8

aquest sentit en properes edicions. L’activitat es va presentar a les Jornades de

Biblioteques de les Terres de Lleida que es van dur a terme passat mes de maig7.

Projecte Pallars Lector8

El passat curs ha estat el segon any de funcionament del projecte Pallars Lector. Hi

participen els alumnes de 1r i segon d’ESO de les matèries de llengua catalana i

castellana, que llegeixen alguns llibres en comú, triats pels centres participants.

L’objectiu principal és desenvolupar la competència lingüística dels alumnes i

promoure el gust per la lectura. El projecte programa també tallers per als docents

implicats, un del quals es va dur a terme al nostre centre a finals del mes de maig.

2.2 Activitats per al treball del llegir per aprendre i la competència

informacional.

Durant el curs 2013-14 les activitats que s’han portat a terme per treballar aquest

àmbits han estat destinades principalment a l’alumnat de Batxillerat i, concretament, a

la realització del treball de recerca. Així, s’ha elaborat una presentació per la

introducció a la recerca d’informació i un document per a la citació de la bibliografia9. i

s’han treballat en col·laboració amb els professor d’informàtica del centre el

processament de textos amb Word i la creació de gràfics amb Excel. Es van dedicar

algunes sessions de tutoria del segon i tercer trimestre a aquest objectiu.

Per una altra banda, cal incloure en aquest apartat el treball que ha portat a terme el

professor d’història Antoni Leal,a 4t d’ESO i 2n de Batxillerat, amb la lectura pauta de

novel·les de contingut històrica, tal com s’ha comentat a dalt.

A més, aquest curs ha estat el tercer pel que fa a l formació que ha rebut el centre per

a l’impuls de la lectura (ILEC). Els continguts d’enguany han girat també al voltant del

llegir per aprendre.

3. PROPOSTES DE MILLORA

3.1 Catalogació i préstec

S’ha de continuar amb la catalogació del fons del centre, especialment d’aquells

volums que estan ubicats als diferents departaments didàctics. Amb aquesta

7Lloc web de les IV Jornades de Biblioteques de les Terres de Lleida https://sites.google.com/a/xtec.cat/pclalicia/4ajornada 8Lloc web del projecte: https://sites.google.com/a/xtec.cat/pallarslector/

9 Veure la pàgina “Treball de recerca” al blog de la biblioteca: http://unmuntdelectures.blogspot.com.es/p/treball-de-recerca.html

9

finalitat, es continuarà usant l’aplicatiu per a la gestió de biblioteques ePèrgam,

que permet la consulta en línea.

Per una altra banda, cal dinamitzar el servei de préstec, ofert fins ara per als caps

de setmana, i difondre aquest servei bibliotecari.

3.2 Nova ubicació de l’espai de la biblioteca

És necessari fer una planificació rigorosa de l’equipament i el mobiliari amb què

es dotarà el nou espai de la biblioteca. Es preveu la participació dels alumnes de

dibuix tècnic en el disseny d’aquest espai i se seguiran les pautes recomanades

en alguns documents de referència10. Des de la comissió de lectura i biblioteca es

planificaran tots aquests aspectes.

3.3 Hora de lectura transversal

Vistes les valoracions positives que ha tingut aquesta activitat enguany, es

continuarà desenvolupant durant el proper curs, amb algunes modificacions que

hem cregut oportunes. Així, per tal de facilitar la incorporació de matèries no

lingüístiques al projecte, es dedicarà aquesta hora al treball del llegir per

aprendre, mentre que les matèries de llengua catalana i castellana continuaran

fomentant el gust per la lectura amb la lectura lliure. Els departaments implicats

rotaran trimestralment, a excepció dels de català i castellà, que dedicaran a la

lectura una de les seves hores lectives setmanals. Cal continuar fomentant la

participació del alumnat, animant-los a crear debat al voltant de les lectures i a

enviar comentaris recomanacions al blog de la biblioteca.

3.4 Integració de les activitats de biblioteca en el Projecte Educatiu de

Centre (PEC).

Totes les activitats impulsades per la biblioteca han d’estar recollides al PEC,

perquè concebem la biblioteca escolar com un dels agents que contribueixen a la

consecució dels objectius que allí s’han fixat, i molt especialment de les

competències comunicativa i informacional.

3.5 Actualització del PLEC

El Pla de Lectura de Centre del nostre institut es va començar a elaborar el curs

2012-13. És n document viu, en constant elaboració, al qual cal incorporar ara les

actuacions realitzades durant el passat curs. El PLEC ha de formar part del

Projecte Educatiu de Centre.

10 Mobiliari de biblioteques escolars, Departament d’Ensenyament, https://sites.google.com/a/xtec.cat/mobiliaribibliotecaescolar/; Organización y funcionamiento de la biblioteca escolar, Consejería de Educación de la Junta de Andalucía, http://www.juntadeandalucia.es/educacion/webportal/abaco-portlet/content/00d09468-926e-4bc9-9db5-e8b7e70ffacb

10

3.6 Contribució de la biblioteca escolar al projecte de treball per

competències de 1r d’ESO.

L’inici del treball per projectes el curs 2014-15, a 1r d’ESO, suposa una

oportunitat immillorable d’integració de la biblioteca escolar en el funcionament

del centre, donat que les seves actuacions desenvolupen dues competències que

actuen de forma tranversal en totes les matèries del centre: la comunicativa i la

informacional.11

3.7 Difusió de les activitats de la biblioteca escolar entre la comunitat

educativa.

En les reunions d’inici del curs es va informar a les famílies de les activitats que

realitza la biblioteca al nostre centre. Tot i això, es necessari buscar fórmules que

millorin la difusió d’aquestes i que estimulin a la participació de pares i tutors.

Obrir la biblioteca fora de l’horari lectiu amb motiu d’ocasions especial (clubs de

lectura, presentació de llibres o activitats, …) poden ser molt convenients per

aconseguir aquest objectiu.

11 Veure a l’Annex II el document Contribució de la biblioteca escolar a l’assoliment de les competències bàsiques. Proposta d’actuació curs 2014-15

11

4. ANNEXOS

4.1 ANNEX I: Actes de les reunions de la Comissió de Lectura i Biblioteca

1 d’octubre de 2013

1. Resum de la reunió del projecte Pallars Lector12 (30 de setembre de 2013):

Calendari de distribució de les maletes de lectures.

Informació sobre les maletes voluntàries (a demanda).

Projecte Comú de Lectura Alícia al país de les meravelles13.

Programació d’activitats complementàries del projecte, pendents de

concretar (visita escriptors, teatre, ...).

2. Resum de les activitats previstes del Pla de formació per l’Impuls de la lectura

(ILEC):

Taller per al professorat de nova incorporació a l’ILEC.

Taller de formació LLEGIR PER APRENDRE, 4 sessions (2h/sessió) el 2n

trimestre (a partir del gener), en dilluns a la tarda, i 4h d’aplicació a l’aula (en

total: una formació de 12h). S’hi hauria d’inscriure tot el professorat de 1r i

2n d’ESO implicat en l’ILEC.

Comissió de Biblioteca i de grup impulsor de l’ILEC, 12 hores de formació, 8h

de treball en grup i 4h de treball personal.

3. Pla de treball de la Comissió de lectura i biblioteca per al curs 2013-14

Revisió del Pla de treball per al curs 2013-14 (veure la memòria de

biblioteca al blog Un munt de lectures14).

Previsió de la visita a la biblioteca de Sort: 1 ESO, 1r trimestre.

12 Veure el lloc web del projecte: https://sites.google.com/a/xtec.cat/pallarslector/ 13 Veure el lloc web del projecte: https://sites.google.com/a/xtec.cat/pclalicia/home/--qui-som 14 Memòria biblioteca escolar, http://unmuntdelectures.blogspot.com.es/2013/09/memoria-biblioteca-escolar.html

12

Hora de lectura tranversal: S’acorda consultar els diferents departaments

didàctics per a concretar l’orientació que se li donarà a questa hora (llegir

per aprendre, foment del gust per la lectura, ...).

Des de la coordinació de biblioteca, s’elaborarà un díptic/tríptic per la

citació de documents i recursos web als treballs acadèmics.

13

19 de novembre de 2013

1. Hora setmanal de lectura sistemàtica

Es van recollir les diferents propostes dels departaments didàctics pel que fa al

contingut d’aquesta hora:

Els departaments de Tecnologia i Ciències suggereixen treballar amb textos

diversos relacionats amb les matèries.

El departament de Socials proposa la mateixa idea i afegeix la possibilitat de

realitzar lectura d’obres completes en alguns nivells.

Llengües Estrangeres dedicarà l’hora a la lectura lliure en les llengües

corresponents,

Els departaments de llengua catalana i castellana treballaran la lectura

expressiva, oral.

Falten propostes dels departaments d’Educació Física i Matemàtiques. Recordem

que a la sala d’estudi-biblioteca disposem de materials interessants relacionats

amb aquestes especialitats, i que en poden fer ús professors i alumnes.

S’intentarà programar aquesta activitat per a la quarta hora lectiva, i cada nivell la

portarà a terme un dia de la setmana de manera rotativa. Us informarem de

l’horari definitiu i de l’inici de l’activitat quan estigui enllestit.

2. Document guia sobre la citació bibliogràfica

S’acorda incloure les pautes de citació bibliogràfica en el dossier informatiu del

treball de recerca. Aquesta guia s’ha treballat enguany amb els alumnes de 2n de

Batxillerat, com a suport per a la redacció definitiva del treball de recerca.

Si necessiteu còpies del document o voleu penjar-lo a les vostres aules, només cal

que ho demaneu.

14

3. Competència informacional15

El treball de les competències en la recerca d’informació és un altre dels objectius

que, des de la biblioteca i la coordinació TAC, ens hem proposat.

Pel que fa als alumnes de !r de Batxillerat, i donat que durant aquest curs han

d’elaborar el treball de recerca, es decideix que s’aprofitaran algunes tutories per

treballar els següents continguts:

La cerca d’informació a la biblioteca i a Internet (Ana Gutiérrez, inici 2n

trimestre).

Eines avançades de Word: indexació, inserció de cites i notes, ... (Adela

García, a partir del segon trimestre).

Creació de gràfics amb Excel (Adela García, a partir del segon trimestre)

Quant a l’ESO, és recomanable que, potser des de les tutories, se’ls iniciï en la cerca

d’informació a Internet. Amb aquesta finalitat, podeu usar la presentació que

adjuntem (podreu veure-la també al blog de la biblioteca):

“No és or tot el que lluu”, Com saber si és fiable la informació que trobem a la

xarxa, http://prezi.com/0dls5yz11kc2/?utm_campaign=share&utm_medium=copy

15 L'alfabetització informacional comprèn el coneixement i necessitats dels individus i l'habilitat per a

identificar, localitzar, avaluar, organitzar i crear, utilitzar i comunicar informació eficaçment per a

enfrontar aspectes o problemes; és un prerequisit per a participar eficaçment en la Societat de la

Informació i és part dels drets bàsics de la humanitat per a un aprenentatge per a tota la vida. (IFLA

(International Federation of Library Institutions and Associations).

15

18 de febrer 2014

Valoració de l’hora de lectura transversal

Aquest va ser el principal punt de l’ordre del dia de la reunió, i la primera

valoració d’aquesta activitat, donat que es va engegar al segon trimestre.

Van assistir-hi tots els professors afectats, a excepció de l’Alícia Romeu que, per

motius de força major no va poder estar present. Tot i això va fer un traspàs

previ de la informació sobre l’activitat a 1r d’ESO. Així, l’Alícia va comentar que

l’activitat s’estava desenvolupant amb normalitat, tot i que no dedicaven l’hora

sencera a la lectura. Des de la comissió es va suggerir que cal dedicar-hi tota la

sessió a la lectura, per tal de consolidar l’hàbit en aquests alumnes.

A 2n d’ESO, la lectura s’està fent dins de la matèria de música. El professor

responsable, Robert Suay, va comentar que la pràctica està sent molt

satisfactòria.

A 3r d’ESO, l’hora de lectura coincideix amb les matèries de llengua catalana y

castellana, i s’ha desenvolupat, també, de forma correcta. Val a dir que, en

aquest cas, l’activitat no presenta cap innovació pel fet que ja es venia

realitzant en els darrers curs.

A quart d’ESO, aquesta hora ha afectat a la matèria d’anglès, i es va optar per

fer lectura lliure d’obres en aquesta llengua. No hi ha hagut aquí tampoc cap

dificultat important.

Com a activitat sobre les lectures, es demanava que els alumnes participessin

en el blog de biblioteca del centre enviant un esborrany d’entrada on

comentessin breument els llibres llegits. En aquest sentit, els tres primers

cursos són els que, fins ara, ha participat més. No estat així en el cas de 4t curs,

on la participació ha estat més minsa. Caldrà que els professors animem els

alumnes a col·laborar-hi, no tant per a l’avaluació individual sinó per la

16

repercussió positiva que por tenir al centre el fet de compartir opinions sobre

lectures. De cara al proper trimestre, es farà un recordatori del procediment

per enviar els comentaris.

Pel que fa al tercer trimestre, es produiran alguns canvis en les matèries on

repercuteix l’hora de lectura (veure el document adjunt). El dia 1 d’abril està

prevista una reunió amb els nous professors afectats, per tal de valorar el

desenvolupament de l’activitat. Tot i que en un principi es va planificar que a

segon d’ESO la lectura correspondria a la matèria de matemàtiques, s’ha decidit

que es continuarà fent a música perquè el professor d’aquesta matèria així ho

va demanar i perquè alguns professors del departament de matemàtiques no

veuen clar encara l’objectiu d’aquest programa. Això no obstant, en la

planificació del proper curs, hi entraran totes les matèries sense excepció.

Sant Jordi 2014

S’aprofita la reunió per comentar les bases del concurs literari de Sant Jordi i

s’insisteix en el fet que aquest any els millors treball en prosa participaran en el

Jocs Florals de Catalunya, que s’organitzen per primera vegada aquest curs.

Gimcana sobre el pallarès

Es comenta també que aquest curs tornarà a organitzar-se la gimcana al voltant

del pallarès, en col·laboració amb altres entitats del municipi.

17

2 d’abril 2014

1. Hora de lectura transversal

Es continua valorant positivament el desenvolupament d’aquesta activitat. Les

matèries que participen durant el tercer trimestre són les següents:

Música (2n d’ESO)

Llengües catalana i castellana (3r d’ESO)

Ciències socials (4 d’ESO)

Ciències naturals (1r d’ESO)

La matèria de música ja va participar durant el segon trimestre, però continuarà

fent-ho per proposta voluntària del professor. En el cas de socials, no es farà

lectura lliure sinó que tos els alumnes de quart curs llegiran el mateix llibre,

Afirma Pereira, d’Antonio Tabucchi, relacionat amb la matèria. Es treballa,

doncs, el llegir per aprendre.

Els alumnes de tots els cursos de l’ESO han participat en el blog de la biblioteca

enviant comentaris i recomanacions sobre les lectures fetes.

2. Compra de llibres per al fons de la biblioteca del centre

Durant aquest curs només s’ha fet una compra de novetats per a la biblioteca

des del departament de català (es pot veure la llista i la descripció a

http://unmuntdelectures.blogspot.com.es/2014/01/mireu-que-ens-han-portat-

els-reis.html ).

Es valora la possibilitat de incorporar llibres en format electrònic al catàleg de la

biblioteca. De cara al proper curs es decidirà si es fa la compra d’alguns ebooks

per posar-los a l’abast dels usuaris.

18

3. Informació del Pla de formació per a l’impuls de la lectura (ILEC)

S’informa als assistents de l’imminent acabament de la formació ILEC (3r any) i

de les propostes de continuació per al proper curs:

Proposta de creació d’un seminari obert a tos els membres del claustre

per a la continuació del treball de la lectura al centre.

Proposta d’inclusió de les activitats de biblioteca al Projecte Educatiu

del Centre.

19

15 de maig de 2014

1. Grup de treball

En relació amb la proposta de creació d’un seminari per al treball de la lectura

durant el proper curs, s’informa de les diferents opcions a què podem acollir-

nos, i es decideix que la més viable és organitzar un grup de treball obert a tots

els membres del claustre. S’acorda que es seguirà aquesta modalitat.

2. Previsió “hora de lectura” per al curs 2014-15

Per tal d’afavorir la participació de totes les matèries en aquest projecte,

s’acorda que l’hora de lectura es dedicarà el proper curs al foment del gust per

la lectura en el cas de les matèries lingüístiques i al treball del “llegir per

aprendre” en la resta.

Les matèries de llengua castellana i catalana dedicaran una de les seves hores

lectives setmanals a aquesta tasca i no afegiran cap altra.

Les matèries afectades rotaran trimestralment, buscant un repartiment

equitatiu de l’activitat.

20

4.2 ANNEX II: Contribució de la biblioteca escolar a l’assoliment de

les competències bàsiques

CONTRIBUCIÓ DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR A L’ASSOLIMENT DE LES

COMPÈTENCIES BÀSIQUES

Proposta d’actuació curs 2014-15

La biblioteca escolar no és només un espai físic on trobar informació ni s’ha

d’encarregar tan sols de subministrar recursos a les diferents àrees del currículum. La

biblioteca escolar (BE) ha de funcionar com un agent necessari per a la millora de la

qualitat de l’ensenyament i ha de jugar un paper actiu al centre, nodrint-se de les

aportacions de tots els membres de la comunitat educativa. Les seves accions haurien

de compartir els objectius del projecte educatiu de centre. La BE és, doncs, un recurs

clau per al desenvolupament de les practiques de lectura, d’escriptura i de la

competència informacional. A més, el nou escenari social, conseqüència dels canvis

provocats per la irrupció de la cultura digital, exigeix noves formes de lectura i d’accés

a la informació. Un dels objectius de la BE ha de ser la contribució a la formació dels

nostres alumnes per a la superació d’aquests nous reptes.

El projecte de treball per competències que es desenvoluparà a primer d’ESO el curs

2014-15 suposa una excel·lent oportunitat d’integració de la BE, que contribuirà a

l’assoliment de les competències metodològiques i, molt especialment, de les

competències comunicativa i informacional.16 Per una altra banda, la participació de la

BE facilitarà sens dubte la coordinació educativa entre els diferents departaments

didàctics implicats, perquè les competències que treballa són sempre interdisciplinars.

L’enfocament competencial de la LOE demana que es planifiquin activitats i projectes

on els alumnes s’enfrontin a situacions concretes i resolguin problemes i supòsits reals.

Així doncs, la següent proposta esbossa les possibles línies d’actuació de la BE en el

projecte competencial de 1r d’ESO:

16 Les característiques i funcions de la biblioteca apareixen així definides en els principals documents de referència: Manifiesto IFLA/UNESCO sobre la biblioteca escolar, http://www.unesco.org/webworld/libraries/manifiestos/school_manifiesto_es.html#2 i Directrices IFLA/UNESCO para la biblioteca escolar, http://archive.ifla.org/VII/s11/pubs/sguide02-s.pdf

21

Suport documental al projecte: selecció i recopilació de materials relacionats

amb l’eix temàtic del projecte (fons documental del centre, de la biblioteca

municipal o d’altres entitats o fonts).

Desenvolupament de la competència informacional.

L’article 113 de la Llei Orgànica d’Educació (LOE) encomana a les biblioteques

escolars que facin possible que “l’alumne accedeixi a la informació i als recursos

de les altres àrees i matèries i pugui formar-se en l’ús crític dels mateixos”.La

competència informacional sol definir-se com “l’habilitat de reconèixer una

necessitat d’informació i la capacitat d’identificar, localitzar, avaluar, organitzar,

comunicar i utilitzar la informació de manera efectiva, tant per a la resolució de

problemes com per a l’aprenentatge al llarg de la vida”17. Aquest és l’àmbit

idoni on la biblioteca pot funcionar com a recurs articulador de programes per

a l’ús de la informació i les eines per a l’aprenentatge.

L’objectiu principal és, doncs, dotar els alumnes d’estratègies metodològiques

per promoure i desenvolupar la recerca i el tractament de la informació i de la

construcció del coneixement. La competència informacional permet el

desenvolupament d’habilitats documentals i digitals però també lingüístiques i

cognitives: aprendre a comprendre, a estructurar informació, a sintetitzar, a

comunicar i argumentar, …

Per tant, un possible model de treball podria portar-se a terme en tres fases:18,

i convé posar l’accent en la transformació de la informació en coneixement,

moment en què s’efectua l’aprenentatge:

1. La recerca de la informació

Planificació de la recerca (definició de la tasca o problema, conceptes

clau i definició del producte final).

17 Asociación Americana de Bibliotecas Escolares, 1998. 18 Aquest model es basa en la proposta de BLASCO, A. i DURBAN, G.: Competència informacional: del currículum a l’aula. Barcelona, Publicacions de Rosa Sensat, 2011.

22

Localització de la informació (coneixement de les diferents fonts

d’informació, disseny de l’estratègia de recerca i realització de la

consulta).

Selecció i recuperació de la informació (valoració de la informació

obtinguda, extracció de la informació i magatzematge).

2. El tractament de la informació

Anàlisi i interpretació de la informació seleccionada i manipulació dels

continguts per a la seva reorganització.

3. La comunicació del coneixement

Creació de textos propis de les diferents matèries curriculars (s’ha de

promoure una actuació ètica en la utilització de la informació i citar

adequadament les fonts utilitzades).

Aplicació i difusió del coneixement elaborat (s’ha de tenir en compte

l’ús de les noves tecnologies en el processament de textos i en la

difusió del producte final entre la comunitat educativa).

És convenient que els programes formatius impulsats per la BE segueixin aquestes

directrius i que incorporin eines metodològiques adequades per a la seva

implementació (webquests, caceres del tresor, presentacions audiovisuals, wikis...)

Pel que fa a l’avaluació, no només cal valorar les activitats específiques del programa

formatiu sinó també la seva repercussió en l’alumnat. A més, no s’hauria de realitzar

de manera aïllada sinó juntament amb els processos generals d’avaluació del centre,

especialment amb els relacionats amb les competències bàsiques: proves

diagnòstiques, avaluacions externes, ...

Biblioteca INS Hug Roger III

Sort, 26 de juny de 2014