Embed Size (px)
Citation preview
Memòria d’activitats 2016
1. OBJECTIUS DE LA FUNDACIÓ NOUS HORITZONS 2016
En la reunió anual dels patrons de la Fundació Nous Horitzons (FNH), en la qual
s'aproven les línies generals d'actuació de l'entitat per a 2016, es va acordar treballar
les següents àrees:
1. L’àrea formativa continuarà sent un dels eixos principals sobre els quals recaurà
l'activitat principal de l’FNH el 2016. Els membres del Patronat van acordar en
aquesta àrea que l'impuls de la mateixa es materialitzaria en les següents
activitats:
o Escola d’Estiu 2016.
o Accions formatives dirigides al públic en general i als emergents quadres
polítics.
o Celebració de les Jornades Ecosocialistes.
o Impulsar activitats en relació a les noves àrees de treball (món del
treball i sindicalisme, ciència i cultura).
o Treballar per la creació d’una nova proposta formativa en forma de
diplomatura de postgrau amb la UAB.
La formació als territoris continua sent un dels objectius a assolir, i es fa una proposta
de repensar i treballar per fomentar activitats formatives en l’àmbit territorial
territorial.
2. L’Àrea de Memòria Històrica es proposa de continuar treballant en la mateixa línia
de recuperació d'espais de debat on posar en relleu el paper de recuperació de
memòria. Aquest 2016 es commemoren els 80 anys de la creació del PSUC, i es
proposa que des de la Fundació Nous Horitzons s'organitzin actes al voltant de
l'esmentada efemèride. Així mateix, l’FNH, com a membre de la Comissió de
Treball per organitzar els actes commemoratius, treballarà també en actes propis
com a fundació i col∙laborarà en els actes que s'organitzin des d'altres entitats.
Les cites principals d'aquesta àrea seran:
o Setmana de la Memòria: aquesta setmana se centrarà en l'acte
commemoratiu del 80 aniversari del PSUC.
o Treballar en la creació d'una nova pàgina web en la qual trobar els
arxius històrics de la revista Treball i de la revista Nous Horitzons.
o Editar un número especial de la revista Nous Horitzons del 80 aniversari
del PSUC.
o Participació i coorganització de la Fundació Nous Horitzons en el Segon
Congrés d'Història del PSUC.
o Impulsar el recorregut de l’exposició “La infància del PSUC, 1936‐1939.
El retorn dels Papers de Salamanca” per la geografia catalana.
3. Quant a l'Àrea d'Europa, el Patronat, a proposta de la responsable de Relacions de
l’FNH amb Europa, aprova el pla de treball, consistent a organitzar diverses
activitats entre les quals destaquem:
o Acte sobre l’austericidi, amb l’economista Stuart Holland.
Juntament amb la Green European Foundation celebrarem els següents actes:
o Ponència inaugural a l’Escola d’Estiu sobre el futur de l’Eurozona.
o Sustainable Work for all in a post Growth Society. Amb la participació
d’un representant de la nostra entitat en aquest projecte.
o Green Train(ing) across Europe. Formem part del projecte formatiu per
a joves (potencials polítics).
o Jornades sobre migracions. L’FNH treballarà en la celebració d’una
jornada amb experts sobre els refugiats. Organitzarem també una
jornada de treball amb experts per tractar el tema de les fronteres.
4. La proposta del Consell de Redacció de la Revista Nous Horitzons per a 2016 de
treballar en tres monogràfics es ratifica pels membres del Patronat:
o Economia
o 80 Aniversari del PSUC
o Montserrat Roig
5. El Patronat aprova també la proposta de publicar un número especial sobre el TTIP,
que serà un monogràfic dins de la col∙lecció El Pensament i l’Acció.
S'acorda, doncs, fomentar els següents aspectes en els actes i activitats que es
promoguin des de la Fundació:
• Fomentar activitats que comportin una reflexió profunda sobre el pensament
polític, social i cultural.
• Fomentar els espais de debat, mitjançant les publicacions periòdiques de la
Fundació Nous Horitzons, la revista Treball, la revista Nous Horitzons i la col∙lecció El
Pensament i l’Acció, i col∙laboració i suport en edicions de llibres.
• Fomentar vincles establerts amb les diverses entitats d'àmbit europeu per a
l'intercanvi d'experiències i l'anàlisi de les actuacions que es realitzen en altres països.
• Fomentar les relacions que es mantenen des de fa anys amb les entitats dels
territoris de parla catalana (Institut Triangle de Mar Blava), amb les quals es treballa de
forma conjunta per l'intercanvi d'experiències i l'anàlisi de les problemàtiques i les
seves solucions concretes.
• Fomentar les activitats formatives, en sessions col∙lectives o individualitzades,
amb l'organització de cursos, seminaris, conferències, etc., o amb la firma de convenis
de col∙laboració amb universitats.
2. EDICIÓ DE PUBLICACIONS
2.1. COL∙LECCIÓ EL PENSAMENT I L’ACCIÓ
– “TTIP: MÉS ENLLÀ DE LA SUPERFÍCIE. IMPACTE EN LES DIFERENTS ESFERES”
En el marc de la trobada paneuropea de municipis lliures del TTIP que tindrà lloc a
Barcelona els pròxims 21 i 22 d'abril, la Fundació Nous Horitzons presenta la
publicació, editada conjuntament amb la Green European Foundation, “TTIP: més enllà
de la superfície. Impactes en les diferents esferes”.
La publicació analitza les implicacions que tindria l'aplicació del tractat en la
geopolítica, la sobirania i la democràcia europea, en l'àmbit ambiental, econòmic i
financer, el poder corporatiu, la salut, els serveis públics i l'àmbit laboral.
Per a aquesta anàlisi hem comptat amb la col∙laboració d'Oriol Costa, Pia Eberhardt,
Tom Kucharz, Rickard Allvin, Jean Lambert, Martin Mckee, Ignacio Fernández Toxo i
Ernest Urtasun. Com escriu la presidenta de la Fundació Nous Horitzons en la
introducció, “no sabem encara prou sobre què comporta el TTIP, però sí que sabem
que afectarà greument la nostra societat i les nostres vides. Per això és important
conèixer més a fons en què consisteix el tractat i les seves conseqüències. Els articles
que trobareu en aquesta publicació donaran llum sobre molts dels interrogants que
avui ens plantegem”. I aquest és l'objectiu de la present publicació, i amb la seva
difusió volem contribuir humilment a donar a conèixer les conseqüències que tindria
l'aplicació del tractat.
Trobareu també la transcripció, amb el vistiplau de l'autora, de la intervenció de Susan
George en les jornades sobre el TTIP “Sobirania segrestada, dret en perill,” que es van
celebrar a Barcelona el 2014.
“TTIP: més enllà de la superfície. Impactes en les diferents esferes”, editada en català i
en anglès, es pot trobar al web de la Fundació:
http://www.noushoritzons.cat/ca/fundacio‐nous‐
horitzons/publications?field_topic_target_id=All&publication=456
Portada de la publicació
2.2. REVISTA NOUS HORITZONS
- 2.2.1. REVISTA NOUS HORITZONS NÚMERO 212, “ECONOMIA: NOUS
CAMINS”.
El primer número de la revista Nous Horitzons del 2016 tracta sobre les alternatives
econòmiques per fer front a aquesta llarga crisi i les conseqüències que se'n deriven. El
monogràfic ha estat coordinat per l'economista Ricard Fernández, i ha comptat, com
sempre, amb la inestimable col∙laboració d'autors experts en la matèria, que ens
ofereixen reflexions i propostes en cada un dels àmbits analitzats a l'article que han
escrit.
El monogràfic pretén analitzar com ha canviat l'economia durant els anys d'aquesta
llarga crisi. Com diu el coordinador del número, Ricard Fernández, en la seva
presentació, “l'afany dels països i les forces econòmiques dominants a la Unió Europea
de mantenir unes polítiques de restricció de la despesa pública per imposició, no
només determina el bloqueig general de la producció i l'ocupació, que afecta
especialment als països del sud i s’assembla al sadisme en el cas grec, sinó que ni tan
sols assoleix els seus pretesos objectius de sanejament fiscal i, a sobre, aconsegueix
els efectes deflacionistes”. Des de Nous Horitzons i en concret des de l'altaveu que
suposa la nostra revista, hem analitzat les causes de la crisi a la publicació de 2010 “La
crisi de l'economia de casino: causes i costos”, i crèiem que ara era el moment
d'analitzar on som i cap a on volem anar. Per tant, l'objectiu serà analitzar noves
propostes i noves idees per a un nou model econòmic.
En aquest número trobareu articles sobre cooperativisme, polítiques socials, finances
ètiques, ecologia, nou sindicalisme, etc. Totes les aportacions, amb la voluntat de
contribuir a oferir noves alternatives i nous camins que ens portin a una societat més
justa i menys desigual.
Per citar alguns dels autors que han col∙laborat en aquest número: Lluís Torrens,
economista; Salvador Clarós, responsable de Política Industrial de CCOO Catalunya, o
Laia Ortiz, tinenta d'Alcaldia de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, entre
altres, i l'entrevista a dues bandes amb Joaquim Sempere, llicenciat en Sociologia i
doctor en Filosofia, i Joana Agudo, que va ser consellera del Comitè Econòmic i Social.
Portada del número de la revista Nous Horitzons
2.1.2 REVISTA NOUS HORITZONS NÚMERO 213, “PSUC 1936‐2016: EL MILLOR
PARTIT DE CATALUNYA”.
El número 213 de la revista Nous Horitzons és el número commemoratiu del 80
aniversari del PSUC, un número especial tant en la temàtica com en el contingut.
Coordinat pel catedràtic en Història Contemporània, l'historiador Andreu Mayayo, té
277 pàgines, al llarg de les quals es fa un repàs de la història del PSUC i la seva
incidència en la política catalana en diferents aspectes. Així, trobem una primera part
diagnòstica sobre l'ADN del partit, on autors com Jaume Bosch, Salvador Milà o Giaime
Pala, entre d'altres, expressen l'essència del PSUC com a partit català, d'unitat popular,
de lluita antifranquista i de cultura internacionalista.
El segon bloc del número fa un repàs del qual ha deixat empremta en la política actual,
en el model de país i a l'esquerra. Així, trobem l'escrit de Ramon Espasa sobre el model
de sanitat; Joan Coscubiela i el sindicalisme i la lluita obrera del PSUC; el PSUC al món
rural, de Maties Vives; l'ecosocialisme, de Joan Herrera; l'ensenyament en la Llei del
Català o la Llei de Normalització Lingüística, de Teresa Eulàlia Calzada; el PSUC i els
drets de les dones, de Dolors Calvet; el municipalisme del PSUC, de Lluís Tejedor; el
PSUC i les arts escèniques, d'Hermann Bonnín; l'Assemblea d'Intel∙lectuals, de Xavier
Folch, o l'escrit de Pere Portabella sobre l'Assemblea de Catalunya, entre molts
d'altres.
Tot això, a més de l'homenatge que fa el coordinador del número, Andreu Mayayo, als
i les militants i als germans López Raimundo en el text introductori de la revista.
Però aquest número no només mira al passat, sinó que té la voluntat de reflexionar
sobre el futur i com l'esquerra actual es pot nodrir de l'essència del PSUC. Per aquesta
raó, a tots els autors els demanem aquesta voluntat i aquest esforç de no quedar‐se en
el passat. En aquest sentit, la revista també ofereix la conversa i les reflexions sobre el
que hauria de ser el PSUC del segle XXI, amb l'entrevista a Xavier Domènech.
L'objectiu, doncs, és recordar qui som i d'on venim, però no només per commemorar
la fita dels 80 anys sinó per prendre nota i recuperar, amb les reflexions escrites, el
millor de l'experiència passada per als reptes del futur i els horitzons que es plantegen
en l'actualitat, sempre amb l'objectiu de lluitar per un món millor, un món de justícia
social amb menys desigualtats.
Aquest número ha estat un veritable repte per a nosaltres. El resultat respon a molts
mesos de feina i moltes peticions per acabar donant veu als actors que van tenir un
paper primordial en la història del PSUC. Creiem que la revista pot ser un digne
homenatge del llegat del PSUC, un partit que va contribuir molt activament en la lluita
antifranquista però que, més que això, va contribuir de forma decisiva en la
construcció en positiu de Catalunya, aportant moltes de les propostes que van ser
incorporades a la política catalana. Parlem, per exemple, del model d'immersió i
normalització lingüística, del model educatiu, del model sanitari, de l'urbanisme... però
també del catalanisme popular i de la idea de “Catalunya, un sol poble”.
Com ens diu Andreu Mayayo en la seva presentació, “la nostra història ens alliçona
sobre que molt sovint hem de canviar de nom perquè continuï ben viva la nostra
utopia d'un món de persones lliures i iguals. (…) No hem defallit mai (tampoc per
recollir les cadires i escombrar les sales), i per això de vegades les utopies polítiques es
converteixen en realitats”.
Portada i contraportada de la publicació
2.1.3 REVISTA NOUS HORITZONS NÚMERO 214, “MONTSERRAT ROIG: ENTRE
NOSALTRES”.
Dediquem aquest número a la figura de Montserrat Roig l'any en què es commemora
el 25 aniversari de la seva mort. Amb aquest número teníem l'objectiu de contribuir,
encara que fos de forma modesta, a la difusió del pensament i l’obra de l'escriptora
catalana. Com ens escriu la coordinadora del número, Maria Freixanet, en la
presentació del mateix, “resulta que la Roig no la podem oblidar. Senzillament, no ens
ho podem permetre. No podem oblidar la seva ploma, que novel∙lava històries
quotidianes, relats que sorgien de la vida, descripció de l'entorn, de la gent; a
Montserrat Roig li agradava la gent, relatar les seves vides, els somnis, les pors, les
relacions, i les seves novel∙les conformen un corpus imaginari que, fins i tot a través de
cartes, paraules dites entre dones i fets ocorreguts lluny de la llum pública, ens regalen
descripcions d'èpoques amb un fort valor documental”.
Amb aquesta revista ens proposem d'apropar‐nos a la figura de Montserrat a través de
qui la va conèixer. Seran les veus dels seus amics i les seves amigues, de la seva família
i dels seus col∙legues de professió el que ens aproparà a l'escriptora, a la seva obra, les
seves creences, les seves vivències; en definitiva, a la vida que va viure. Amb aquesta
voluntat trobem l'article de Betsabé Garcia, autora de la seva biografia i que ens escriu
un article resum d'una vida viscuda amb màxima intensitat com la de Montserrat Roig;
coneixem el seu vessant periodístic a través de Neus Ràfols, periodista i membre de
l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya; la Montserrat Roig escriptora a través
de la periodista Elvira Altés; el seu compromís amb la recuperació de la memòria de la
deportació dels republicans antifeixistes amb la historiadora Rosa Toran; el feminisme,
a través de la filòloga Maria Àngels Francès. En un altre apartat de la revista trobem
relats més personals, dels amics i les amigues de Montserrat Roig: l'escriptora Rosa
Montero, la cantant Marina Rossell, Ala Borisova, Anthony Trippett, l'escriptor Misha
Mishin i Laura Tremosa.
Fruit de la complicitat entre tots els qui han contribuït a aquest número d'homenatge,
acabem la revista amb l'entrevista a un dels seus dos fills, Roger, i a la seva amiga, la
fotògrafa Pilar Aymerich. Tot això dóna com a resultat un número fet amb tota
l'admiració cap a la figura de l'escriptora i amb la voluntat que el seu llegat no quedi en
l'oblit, reivindicant‐la com una de les escriptores convertides en clàssiques.
Portada del número 214
3. INSTITUT TRIANGLE DE MAR BLAVA
L’Institut Triangle de Mar Blava continua treballant amb trobades informals dels seus
membres. És cert que les diferents convocatòries electorals van trencar la continuïtat
de celebrar una jornada anual el 2015, però això no significa que s'hagi deixat de
banda l'objectiu comú de treballar en una estratègia comuna per fomentar l'ús de
l'idioma i la cultura dels països de llengua catalana, des d'una visió d'esquerres,
ecologista, nacionalista, feminista i inclusiva, amb el manteniment d’una relació
contínua amb els membres de l'Institut.
Continuar treballant per posar en comú les experiències en l’àmbit polític, cultural,
social, etc., dels territoris de llengua catalana en uns moments convulsos políticament
parlant, i en els quals la defensa dels valors socials, culturals, de llengua, etc., són
percebuts com una amenaça, contínua sent un dels objectius de l'Institut. I en aquest
sentit, es continua treballant a través de les trobades informals que duen a terme els
seus membres, la presència del nostre expresident Jaume Bosch i la participació activa
en activitats que realitzen altres entitats del territori de parla catalana.
4. PREMI CARME CASAS
El Premi Carme Casas va néixer amb la voluntat de reconèixer la tasca d'investigació
que duu a terme l'alumnat de l'últim curs de batxillerat amb els treballs en els camps
de la memòria històrica, l'ecologia, la participació democràtica i la cooperació, entre
altres.
La convocatòria d'aquest Premi porta el nom de Carme Casas (1921‐2013) per
homenatjar la seva figura. Va formar part de les Dones del 36, una organització que
relatava el paper de les dones en la lluita contra el feixisme durant la Guerra Civil
espanyola i el franquisme. Aragonesa d'origen, va ser membre de les JSU. Durant la
Guerra Civil es va exiliar a França, on passaria per diversos camps de concentració.
Retornaria a finals de la Segona Guerra Mundial, després de lluitar contra el nazisme.
Finalment, es va instal∙lar a Tarragona, ja que el seu company havia ingressat sota pena
de mort a la presó de Pilats. Un cop establerta, va participar en la reorganització del
PSUC i en la constitució de les CCOO de la zona. Tota la seva vida va estar lligada a la
lluita i a la defensa d'una societat justa. Carme, doncs, simbolitza totes les dones d'una
generació a la qual devem molt com a societat, i a la qual, lluny d'oblidar, hem de
recordar i reivindicar.
L'objectiu del Premi Carme Casas és promoure la investigació de l'alumnat català de
l'últim any de batxillerat i CFGS i donar a conèixer els resultats dels seus treballs.
Alhora, també pretén apropar‐lo a l'ensenyament superior, en un àmbit de proximitat i
col∙laboració entre els centres de Secundària i l’FNH.
Els treballs han d'estar escrits íntegrament en català. El que resulti guanyador serà
publicat, i l’autor o l’autora rebrà un premi de 500 €, i també el seu centre acadèmic,
en concepte de material escolar.
Han estat molts els treballs que els alumnes ens han fet arribar, sempre amb una
qualitat i un interès excepcionals. Precisament per aquesta raó, el jurat ha considerat
que els treballs presentats en aquesta edició, fins i tot sent molt bons, no arribaven a
l'excel∙lència assolida en altres convocatòries.
Els membres del jurat van considerar que cap dels treballs presentats no era
guanyador, perquè es tractaven temes complexos i valents però que necessitaven
madurar‐ne més.
Fins i tot no havent‐hi un treball guanyador, el jurat va valorar molt positivament els
treballs rebuts, perquè tots ells aporten línies d'investigació interessants que caldrà
continuar treballant i ampliant en el futur. Malgrat la decisió, des del jurat es va voler
traslladar la felicitació a totes les persones que van enviar els seus treballs, ja que totes
elles són una prova de la qualitat existent en les investigacions de batxillerat, i se'ls va
animar a continuar investigant i ampliant els mateixos.
5. ÀREA DE MEMÒRIA HISTÒRICA
Des de l’FNH realitzem tasques contínues de manteniment de l'arxiu històric, així com
l'atenció de les peticions que ens arriben en relació amb les consultes sobre la
documentació dipositada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. A més d'aquestes tasques,
que es realitzen de forma continuada, de manteniment i catalogació del material
recollit en diferents etapes, l'any 2016 s'ha centrat en els diversos actes de
commemoració del 80 aniversari de la creació del PSUC.
Hem dedicat esforços a editar el número de la revista Nous Horitzons dedicat 80 anys
després de la creació del PSUC, en el qual trobem una bona eina perquè el llegat del
qual anomenem “el millor partit de Catalunya” no caigui en l'oblit, i les noves
generacions puguin conèixer a través dels qui van ser els seus protagonistes les
aportacions que es van fer des del PSUC per la millora de la vida dels ciutadans i les
ciutadanes de Catalunya, amb models, podríem dir, encara vigents avui dia, com el
model sanitari català o el model d'immersió lingüística, que van fer prosperar
Catalunya en aquests aspectes.
No oblidem el passat per conèixer el nostre futur. Per això, també, des de l'Àrea de
Memòria ens hem centrat a impulsar el recorregut de l'exposició “La infància del PSUC
(1936‐1939). El retorn dels Papers de Salamanca”. Aquesta exposició ha servit com a
tret de sortida d'actes de commemoració del 80 aniversari en moltes de les poblacions
on ha estat exposada, com són:
- Lleida
- Palafrugell
- Mataró
- Maresme
- Rubí
Una altra de les cites importants que es pot destacar en aquesta Àrea és la participació
de la Fundació Nous Horitzons en l'organització del Segon Congrés d'Història del PSUC,
de la Universitat de Barcelona, els dies 6, 7 i 8 d'octubre.
La Fundació Nous Horitzons ha participat activament en l'organització d'aquest
Congrés, tant en l'elaboració de la programació com amb la participació activa, a través
de la historiadora Carme Cebrián, membre del Patronat i referent de la nostra entitat
en els temes de memòria històrica, i de la participació de la nostra presidenta en els
actes d'inauguració del Museu d'Història de Catalunya.
L'última actuació destacable, en la qual portem treballant molt temps, és la creació del
nou portal web www.psuc.cat, on es pot accedir a l'arxiu històric de la revista Treball i
de la revista Nous Horitzons. Així, trobem tots els números d'ambdues revistes des de
la seva creació, des de l'etapa de la clandestinitat fins a l'actualitat. Sempre hem
reivindicat la revista Nous Horitzons com una de les més significatives en la història,
una de les publicacions més longeves escrites íntegrament en català, creada el 1960,
editant els primers números en Ciutat de Mèxic i posteriorment a França, per a poc
després imprimir‐se clandestinament a Catalunya. Legalitzada el 1977, és una revista
de contingut cultural i de reflexió, dirigida per destacades personalitats com, per
exemple, Francesc Vicens o Manuel Sacristán, i amb col∙laboracions d'importants
figures com Pere Ardiaca, Manuel Vázquez Montalbán, Gregorio López Raimundo,
Montserrat Roig, Teresa Pàmies, Joan Brossa i un llarg etcètera de personalitats clau
en la cultura i la política a Catalunya, que amb les seves reflexions escrites en la revista
ens deixen un llegat de la història del nostre país.
La revista Treball, per la seva part, neix el 1936, en temps de guerra. Però res no
impedeix que fins al dia d'avui hagi continuat publicant‐se. Va ser el mitjà vertebrador
de l'organització del partit en la lluita clandestina contra el franquisme, instrument de
reflexió, reivindicació i difusió de la conquesta democràtica durant la Transició. Espai
de debat i de comunicació amb la societat. El llegat d'aquesta revista és important
perquè a les seves pàgines es reflecteixen moments clau de la història de Catalunya i
de la lluita de les classes populars per la llibertat, la democràcia i el socialisme, i que
han contribuït decisivament a construir el món d'avui.
6. ÀREA EUROPA
Continuant amb la col∙laboració que es manté de forma estable amb la Green
European Foundation (GEF), aquest 2016 s'han dut a terme diverses activitats
organitzades conjuntament, que segueixen els objectius fixats a començaments d'any
pel Patronat de la nostra entitat en aquesta àrea. N’hem organitzat vàries, algunes de
les quals són de continuïtat i d'altres, nous projectes que s'han iniciat aquest 2016
segons el context polític actual que afecta Europa.
Destaquem els projectes en què hem participat des de la Fundació Nous Horitzons:
Green Train(ing) across Europe‐ Repensem Europa
Projecte formatiu per a joves. Es va celebrar un taller els passats 27 i 28 d'octubre, sota
el títol “Pensem Europa!”.
Commons a transformative way for societies
Projecte sobre la política del comú. La idea és l'intercanvi d'experiències a nivell
europeu de polítiques del comú. Es treballarà per celebrar un seminari de cara a 2017.
Projecte sobre Migració
La nostra entitat ha estat designada l’entitat responsable de coordinar els projectes
que realitzin altres membres del GEF sobre el tema de migracions. A part d'organitzar
un seminari sobre el tema, que va tenir lloc a Barcelona els dies 6 i 7 de maig sobre la
crisi dels refugiats, vam acollir i organitzem una trobada amb experts el dia 15 de març,
que va tenir lloc en el Parlament de Catalunya amb motiu de la presentació de la Green
Journal especial sobre el tema de migracions, fronteres i crisi de refugiats.
Stop TTIP‐ with arguments and actions
Projecte que consta de dues fases: la primera, treballar en l'edició d'una publicació en
la qual es compti amb autors en l’àmbit nacional i europeu que tractin el tema del TTIP
i les seves conseqüències des de diferents àmbits. La segona fase és la seva publicació,
el primer trimestre del 2016, en català i anglès. Així doncs, l'edició electrònica del
número de la col∙lecció El Pensament i l'Acció “TTIP: més enllà de la superfície” és el
resultat d'aquest projecte el 2016.
Trobada Anual de la Green European Foundation
Participació en la Trobada Anual de la Green European Foundation, que va tenir lloc a
Brussel∙les durant el mes de febrer.
7. FORMACIÓ
La formació va ser un dels objectius principals a treballar des de la FNH quan es va
decidir implantar‐ne un pla iniciat el 2013. L'impuls en aquesta àrea de focalitzar
moltes de les activitats que s'organitzen des de la nostra Fundació es va assolir l'any de
la creació de l'Àrea de Formació. L'any següent, 2014, va ser el de la consolidació, amb
la realització de cursos formatius sobre feminització, història, habilitats comunicatives i
polítiques, etc., la majoria d'ells oberts a tothom. L'any 2015 va ser l'any de la
continuïtat. I 2016, el de recollir els fruits dels anys anteriors, on un dels principals
objectius, la creació d'un nou instrument en forma de diplomatura de postgrau, veu la
llum per iniciar‐se aquest nou curs.
Per tant, podem dir que la Diplomatura en Postgrau d'Idees i Experiències Polítiques
Transformadores ha estat aprovada i és ja una realitat, i que el primer curs veurà la
llum el 12 de febrer de 2017. Gràcies a la firma d'un conveni de col∙laboració entre la
UAB, la Fundació Cipriano García i la Fundació Nous Horitzons, es fa realitat l'oferta
d'aquest nou producte formatiu. L'objectiu del Postgrau és que es coneguin les
principals idees polítiques transformadores de l'època contemporània i els processos
polítics i socials, històrics i actuals, més rellevants en els que s'han desplegat els
projectes polítics transformadors. Dirigit a alumnes universitaris, amb titulació
acadèmica, i a persones vinculades a l'associacionisme polític i social.
La formació adquirida aportarà un bagatge cultural important que ha de facilitar la
integració i la promoció laboral dels estudiants d'aquesta Diplomatura de postgrau en
feines als àmbits institucional, social, polític i del tercer sector.
S'ha creat una pàgina web amb tota la informació sobre la proposta formativa, les
dates de les sessions, el professorat que conforma cadascuna de les sessions, els blocs
sobre els quals s'estructura la Diplomatura, les avaluacions, etc. És la següent:
http://www.uab.cat/web/postgrau/diplomatura‐de‐postgrau‐en‐idees‐i‐experiencies‐
politiques‐transformadores/informacio‐general‐1203328491238.html/param1‐
3671_ca/param2‐2009/
Incloem la continuïtat de la proposta formativa que significa l'Escola d'Estiu, amb la
celebració de tallers específics sobre temes concrets, com el que es va fer sobre
Economia; Europa després del Brexit, Estat del Benestar i el d'experiències confluents
en l’àmbit local, i que han tingut una enorme acollida.
La celebració de les Jornades Ecosocialistes també ha resultat un èxit, tant en l'acollida
del públic com en la qualitat dels ponents que han participat. I una de les propostes
formatives que valorem molt positivament, punt de partida per continuar en la
mateixa línia i impulsar en posteriors edicions seminaris monogràfics de teorització
política sobre un tema concret.
8. COMUNICACIÓ I ÀREA WEB
Des de la FNH pensem que l'ús de les noves tecnologies i de les xarxes socials és un
canal molt important i que ens ajuda a difondre el treball que es duu a terme des de la
nostra entitat. Per això, en el compte @NousHoritzons piulem tota l'activitat que
realitzem i altres comentaris i/o activitats que ens sembla important difondre, així com
cites importants de la nostra entitat o les d'entitats afins i col∙laboradores, i articles o
publicacions que ens semblen interessants.
Continuem molt actius a Facebook, canal que ens permet també la difusió de l'agenda
d'activitats i altres notícies relacionades amb la nostra entitat. Com que teníem
moltíssims seguidors, el nostre ja no és un perfil, sinó una pàgina web en la qual
publiquem la nostra activitat, notícies, galeries fotogràfiques, etc.
8.1 Nou portal web www.psuc.cat
La gran aposta, tanmateix, en aquesta àrea ha estat la creació del nou portal web
www.psuc.cat. Creat en la celebració del 80 aniversari del PSUC, recull totes les
activitats que es realitzen entorn de la celebració d'aquest aniversari, i s’hi troben en
obert totes les publicacions històriques de la revista Nous Horitzons i de la revista
Treball. Creiem que és una eina fonamental per conèixer el llegat del PSUC, sobretot
per a aquells historiadors que vulguin accedir a uns documents d'especial valor
històric. Aquest nou portal és una petita finestra oberta a la història de Catalunya, on
també trobarem vídeos històrics d'actes, mítings o campanyes destacables al llarg de la
història. Han estat anys de treball per a la digitalització de tot aquest material històric
que, per fi, aquest any 2016, coincidint amb la celebració dels 80 anys de la creació del
PSUC, veu la llum pública. No és un web estàtic, sinó dinàmic, ple de vida. Destaquem
la inclusió d'un projecte que va començar fa temps amb el treball que anomenem
“Banc audiovisual”, les entrevistes a testimonis històrics, que es va poder portar
endavant amb un projecte del Memorial Democràtic i que avui dia adquireix un valor
inqüestionable i testimonial de la història del nostre país. Estem tan orgullosos
d'aquest projecte que us convidem a visitar‐lo.
9. ACTIVITATS 2016
1.‐ PRESENTACIÓ DE LA REVISTA NOUS HORITZONS “LA SALUT, DRET EN VENDA?” (4
DE FEBRER)
“La salut, dret en venda?” és el títol de l'últim monogràfic del 2015, presentat el 2016.
En aquest número s'aborden els reptes del sistema sanitari en un moment en què la
sanitat és tractada com una oportunitat de negoci.
L'acte de presentació del número va acollir un nombrós públic a la sala d'actes de
l'Hospital Clínic de Barcelona. Un acte que va comptar amb la participació del director
gerent d'aquest hospital, Josep Maria Campistol; del director de la revista Nous
Horitzons, Miquel Àngel Essomba; de la coordinadora del número i diputada al
Parlament de Catalunya, Marta Ribas, i de dos dels autors, el metge Joan Gené i el
també metge i ex‐conseller de Sanitat Ramon Espasa.
L'acte va començar amb la intervenció de Josep Maria Campistol, que en la seva
presentació va reflexionar sobre alguns aspectes del sistema sanitari pels que cal
continuar treballant i apostant: el primer, perquè sigui universal, i el segon, perquè
sigui més participatiu. Una participació que ha de ser bidireccional, apoderant la
ciutadania i també implicant les institucions. En aquest sentit, va demandar la
implicació de la Conselleria de Benestar Social.
Miquel Àngel Essomba, per la seva part, va donar la benvinguda als i les assistents i
ponents i va agrair la tasca realitzada per la coordinadora del número, Marta Ribas. Va
apel∙lar a la necessitat d'un monogràfic sobre aquest tema “en un temps de convulsió
política en què cal obrir espais de debat”.
Marta Ribas va agrair en primer lloc el fet de poder celebrar l'acte a l'Hospital Clínic, i
també a totes les persones col∙laboradores en el número. Ribas va començar la seva
intervenció parlant de la mercantilització de la salut i de les respostes davant
d’aquesta. Com a coautora, ens parla de les propostes que exposa a l'article escrit a
quatre mans amb Miquel Farrés:
1.‐ Dret a la sanitat, veritable servei nacional de salut a Catalunya.
2.‐ Sistema que prioritzi la dimensió preventiva.
3.‐ Sistema que s’obri més a la lògica comunitària i que s’aproximi als àmbits locals.
Joan Gené ens parla dels orígens de l'actual model de sanitat, amb les transferències
en els anys 80, amb el discurs que els models de gestió privats eren millors que els
públics. Uns inicis que donen com a fruit l'actual model sanitari, en benefici del
director del Servei Català de Salut i no de les persones usuàries o de les i els
professionals mèdics. Gené fa un repàs del que ell anomena “efectes secundaris”
d'aquest model, com són:
Sistema molt burocratitzat.
Ens trobem amb dos sistemes, públic i privat, que, en lloc de ser
complementaris, competeixen entre si.
Col∙lectiu de pacients passiu.
Cos professional allunyat de les decisions.
Gené aposta per una regeneració del model, al qual cal fer més eficient i en el qual ha
d’haver més transparència; un model basat en la meritocràcia, amb una gestió
professionalitzada, amb participació de les i els pacients i de les i els professionals, amb
simplificació administrativa i separació real entre el públic i el privat.
L'acte va acabar amb la intervenció de Ramon Espasa, que es va felicitar pel número
publicat, que va qualificar de “molt equilibrat”, amb grans articles, tant des del punt de
vista polític com des del mèdic i tècnic.
Va afegir algunes idees i reflexions, defensant que, malgrat les deficiències i defectes,
el model sanitari és un gran sistema. Va esmentar algunes de les causes que
l'erosionen, com l'opacitat, conseqüència de la lluita d'interessos, i la subordinació del
sistema públic als interessos privats, que fragmenta la cadena. Per a ell, el sistema
hauria de posar l'assistència primària en el centre de tot, i referent a això es pregunta:
com avancem? Com esmenem els errors del passat?
Per a Espasa, és necessari anar cap a un model unificat, centralitzat, i no centralista, i
que doni autonomia a cada centre. Això és possible amb la intervenció on line, directa
al CatSalut, que afavoreix la transparència tant dels centres com del mateix organisme.
Va acabar amb dues reflexions:
La primera, que cal anar amb compte a l'hora de denigrar el model sanitari,
perquè és molt bo.
La segona té a veure amb les retallades: cal cuidar la força que sustenta el
model públic de salut, que són els i les professionals.
Imatges de la taula de ponents i la sala durant l’acte de presentació
2. PRESENTACIÓ DE L’INFORME “UNA ECONOMIA AL SERVEI DE L’1%”, D’OXFAM
INTERMÓN (10 DE FEBRER DE 2016).
El director d'Oxfam Intermón a Catalunya visita Mataró per presentar l'informe “Una
economia al servei de l’1%”, en un acte organitzat per la Fundació Nous Horitzons.
Francesc Mateu i Miquel Àngel Essomba en un moment de la xerrada
Francesc Mateu, director d'Oxfam Intermón a Catalunya, va visitar Mataró per
presentar l'informe “Una economia al servei de l'1%” publicat per la mateixa ONG. En
un acte públic celebrat en el Centre Cívic del Pla d'en Boet i organitzat per la Fundació
Nous Horitzons, Mateu va presentar les línies mestres de l'informe. Miquel Àngel
Essomba, director de la revista Nous Horitzons, va fer la presentació de la xerrada i va
moderar el debat que va tenir lloc posteriorment.
En la seva intervenció, Mateu va recordar que “hi ha prou riquesa al món perquè totes
les persones puguin viure amb dignitat”. El director d'Oxfam Intermón a Catalunya va
recordar que “set de cada deu persones viuen en països on la desigualtat s'ha
incrementat en els últims trenta anys”, i va presentar una sèrie de dades que
confirmen aquesta afirmació. Una altra dada important aportada per Mateu va ser que
“seixanta‐dues persones tenen tanta riquesa al món com els 3.500 milions de persones
més pobres”.
Francesc Mateu també va parlar sobre la situació a Catalunya i a Espanya, posant
especial atenció al creixement de la desigualtat en els últims anys. En concret, Mateu
va explicar que “a Espanya, l'1% més ric concentra més riquesa que el 80% més
pobre”, i va recordar que “Espanya és el segon país de la Unió Europea on més ha
crescut la desigualtat en els últims anys”. Mateu també va afirmar que “el 2015, l'1%
de la població va concentrar tanta riquesa com el 80% dels més desfavorits. En aquest
sentit, la fortuna de només vint persones a Espanya és d'un total de 115.100 milions
d'euros, que equival a tot el patrimoni del 30% dels espanyols i les espanyoles més
pobres.” Sobre el cas de Catalunya, Mateu va dir que “el català més ric guanya
l'equivalent a la renda mitjana anual de 150.000 famílies”.
L'informe d'Oxfam Intermón afirma que la reforma fiscal del PP és una eina per
garantir privilegis a uns quants, ja que només les persones assalariades pateixen una
pressió fiscal elevada. No s'ha aconseguit que 17 de les 35 empreses de l'Ibex‐35
paguin impostos de societats, mentre que la inversió en paradisos fiscals durant 2015
ha crescut un 2.000%. Davant d'això, Oxfam Intermón demana que el pròxim govern
de l'Estat posi en marxa una llei contra l'evasió fiscal amb mesures més efectives.
També demana que el salari mínim interprofessional s'incrementi fins als mil euros
mensuals.
3. PARTICIPACIÓ A BRUSSEL∙LES DE LA FUNDACIÓ NOUS HORITZONS EN LA TROBADA
ANUAL DE LA GREEN EUROPEAN FOUNDATION (11 i 12 DE FEBRER).
Els dies 11 i 12 de febrer va tenir lloc a Brussel∙les el General Strategic Meeting 2016,
organitzat per la Green European Foundation. La Fundació Nous Horitzons va
participar en les dues jornades amb dos representants, que van valorar els projectes
realitzats al llarg del 2015 i van exposar els objectius i propostes per a 2016. En aquest
sentit es pot destacar que la nostra entitat ha estat elegida la responsable de coordinar
tots els projectes sobre el tema de la crisi dels refugiats i la UE que les entitats que
formen part de la Green European Foundation vulguin realitzar al llarg de l'any.
La situació dels refugiats continua sent molt difícil. Són milers i milers de persones que
arrisquen la seva vida i la dels seus fills per arribar a les nostres costes, però també per
carreteres, fugint del conflicte bèl∙lic que es pateix al seu país. Trobem dos fenòmens
migratoris: d'una banda, el que es dóna a les costes de Grècia, Turquia, Itàlia i Espanya,
i per una altra, els refugiats que arriben des de l'anomenada “Ruta dels Balcans”.
Davant d'aquest fet, la UE ha d'actuar i donar una resposta unitària, una resposta que
ha de ser coordinada i satisfactòria per solucionar una crisi d'aquestes dimensions.
En aquest sentit, la trobada a Brussel∙les va servir per rebre totes les propostes que es
volen dur a terme el 2016 i establir els criteris sota els quals es vol treballar. El GEF ha
fixat com a principal objectiu per a 2016 situar a l'agenda política el tema dels refugiats
i treballar en les propostes sobre el que ha de fer la UE per solucionar el drama que es
viu diàriament tant a les costes com a l'interior dels països de la UE. En l’àmbit
institucional, han estat moltes les mocions presentades pels Verds al Parlament
Europeu sobre la crisi dels refugiats, però també cal donar respostes des d'altres
àmbits. Tot és poc perquè s'arribi a una resposta comuna a escala europea.
En aquest sentit, la Fundació Nous Horitzons està treballant per organitzar una trobada
en l’àmbit europeu.
Imatges de las sessions de treball a Brussel∙les
4. MEMBRES D'AMB DRETS I STOP MARE MORTUM VISITEN MATARÓ PER DEBATRE
SOBRE LA CRISI DELS REFUGIATS, EN UN ACTE ORGANITZAT PER LA NOSTRA ENTITAT
(15 DE MARÇ )
L’acte va tenir lloc a la biblioteca Antoni Comas de Mataró, i va servir per debatre
sobre la crisi dels refugiats. Van participar‐hi Àgata Sol, de l'associació Amb Drets, i Juli
Tello, membre de Stop Mare Mortum. Va presentar l'acte Pep Illa, delegat territorial
de la Fundació Nous Horitzons a Mataró.
Imatge de la mesa de ponents
Àgata Sol va explicar que, segons dades d’ACNUR, hi ha al voltant de seixanta milions
de persones refugiades al món, de les quals 4,7 milions fugen de la guerra de Síria. La
membre d'Amb Drets va explicar que, malgrat el que pugui semblar, la majoria de les
persones que fugen del país es queda als països veïns i no arriba a Europa. Cal tenir en
compte que es tracta de persones que fugen desesperadament d'un conflicte bèl∙lic,
que arrisquen les seves vides i les de les seves famílies. Davant de la pitjor crisi de
refugiats des de la Segona Guerra Mundial, Sol va reclamar una política comuna d'asil, i
va explicar que la Unió Europea està violant els tractats firmats fa setanta anys, la
Declaració dels Drets Humans, la Convenció de Ginebra de 1951 i el Protocol de Nova
York de 1967, així com la Directiva Europea d'Acolliment de Persones.
Àgata Sol va parlar sobre el recent preacord entre la Unió Europea i Turquia, i va
assenyalar que aquest país viola el dret al no‐retorn del refugiat. Així mateix, va
explicar que es tracta d'un preacord que no servirà per resoldre la crisi. Per acabar la
seva intervenció, Sol va dir que, malgrat que el panorama és desolador, hi ha petites
mostres de solidaritat, petites flames que fan que hi hagi esperança, i va reclamar que
ens impliquem totes i tots i ajudem en l'acollida d'aquestes persones als nostres
països.
Juli Tello, membre de Stop Mare Mortum, va començar la seva intervenció explicant
les principals tasques d'aquesta associació: sensibilització, incidència política i
mobilització. Tello va parlar de l'experiència que tenen sobre el terreny, concretament
a l'illa grega de Lesbos. Un grup de persones de Stop Mare Mortum, entre les quals es
trobava Tello, va ser en aquesta illa a mitjans del mes de gener passat, per conèixer de
primera mà la situació de la crisi dels refugiats. Tello va explicar que cada persona
refugiada ha de pagar a les màfies al voltant de mil euros per traslladar‐se de Turquia a
Lesbos, en condicions infrahumanes, passant fred i gana, en barques preparades per a
trenta persones en les quals viatgen unes seixanta. Els trajectes són d'un mínim de
dues hores i es fan sense capità. Pateixen hipotèrmies. Quan arriben a Lesbos, les
persones refugiades són conduïdes a un camp que abans era una presó.
Tello va assenyalar que aquest preacord entre la Unió Europea i Turquia el practica des
de fa anys Espanya amb el Marroc: compensacions econòmiques, construcció de
tanques, etc. El membre de Stop Mare Mortum va destacar que només han arribat fins
ara a Espanya divuit persones refugiades, quan el Govern s'havia compromès a acollir
unes 17.000, i va reclamar més implicació per part dels governants. I, què podem fer?
Tello va explicar que cal donar suport a les persones refugiades que ja estan entre
nosaltres, fer aportacions econòmiques a entitats que treballen en aquest àmbit,
difondre la seva tasca, col∙laborar i participar dels espais de lluita que s'estan creant,
informar‐nos, no permetre el discurs racista a cap nivell, ser responsables en el nostre
consum, etc. Per acabar, Tello va recordar que darrere de cada persona, darrere de
cada mort, hi ha una història.
5. TROBADA AMB EXPERTS EN EL PARLAMENT DE CATALUNYA PER PRESENTAR EL
NÚMERO ESPECIAL SOBRE FRONTERES DE LA REVISTA GREEN JOURNAL (15 DE
MARÇ).
La jornada va tenir com a eix central la presentació d'aquest número especial sobre
fronteres, i alhora mantenir una trobada amb experts i membres d'entitats per debatre
sobre elles i sobre polítiques migratòries i d'asil a Europa.
En un context de globalització i amb la “crisi de refugiats” que vivim a Europa, sembla
que les fronteres han tornat, i són el centre del debat. Fins i tot l'espai Schegen ha
estat qüestionat per dirigents d'Estats europeus. Fronteres de tot tipus, físiques i
també mentals. Des de les tanques d'Hongria i Melilla, els emblemes de l'Europa
fortalesa, fins a les normatives de criminalització de la població migrant i refugiada.
D'altra banda, els grups, partits i moviments xenòfobs, especialment al nord d'Europa,
instrumentalitzen les fronteres i les diferències políticament i emocionalment, amb el
discurs de la por de l'«altre». El retorn de les fronteres i el debat entorn de l'acollida i
inclusió social de persones refugiades posa en qüestió també els valors d'Europa. Quin
model d'Europa volem? Com podem construir una Europa acollidora i inclusiva?
Per analitzar aquesta situació, la Fundació Nous Horitzons i la Green European
Foundation van organitzar aquesta jornada de treball, a la qual van ser convidats
experts en la matèria com la investigadora Kathryn Cassidy, de la Northumbria
University, que va parlar dels processos de diferenciació dins de l'espai i de les
fronteres mentals i simbòliques que troben les persones migrades i refugiades en el
seu dia a dia, construïdes per polítiques, normatives i mitjans de comunicació. Caroline
Intrand, codirectora del CIRE (Coordination et Initiatives pour Réfugiés et Étrangers) i
membre de MIGREUROP (observatori de fronteres), va explicar la situació a Bèlgica i la
reintroducció de les fronteres internes a Dunkerke i Calais, així com l'externalització de
fronteres que està fent la UE, delegant la feina en “tercers països”, com Turquia o el
Marroc. Marta Ribas, diputada al Parlament de Catalunya del grup Catalunya Sí que es
Pot, va presentar la situació a Espanya i a Catalunya. L'Estat té les ciutats de Ceuta i
Melilla com a fronteres exteriors amb el Marroc, espai que ha estat un experiment de
les polítiques de fortificació europees. Juan Behrend, secretari general de Formació del
Grup dels Verds Europeus, va ser l'encarregat de tancar la sessió, amb una anàlisi
general de la situació a Europa.
Imatges de la trobada
Programa de la trobada
6. ACTE “RESCATEM EUROPA”, DEBAT SOBRE EL FUTUR DE LA UE AMB EL PRESTIGIÓS
ECONOMISTA STUART HOLLAND. (7 DE MARÇ)
#RescatemEuropa és l'acte que des de la Fundació Nous Horitzons es va organitzar per
debatre sobre el futur de la UE. Per a aquest debat es va comptar amb la participació
del prestigiós economista Stuart Holland, l'eurodiputat d’ICV Ernest Urtasun,
l'eurodiputada dels Verds alemanys Ska Keller, l'eurodiputada del Bloco de Esquerda
de Portugal Marisa Matias i de l'eurodiputat d'IU Javier Couso.
L'objectiu era posar en el centre del debat el futur d'Europa i les crisis que es deriven.
El concepte “Europa”, avui dia, està en dubte.
Per debatre'l, “Rescatem Europa” va comptar amb un cartell de luxe, en el qual Joan
Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, en les seves paraules de
benvinguda ens alerta que hi ha diferents maneres d'enfocar què està passant avui a
Europa. Aquesta Europa que s'ha convertit en el marc en què devaluar els drets i la
democràcia, amb la consegüent deslegitimació de la mateixa per part de la ciutadania.
Dolors Comas, presidenta de la Fundació Nous Horitzons, també ens parla del que
anomena “l'Europa desconcertada” en la dimensió identitària, política i moral. Apel∙la
a la necessitat de respostes i debats per reconstruir una Europa més justa, solidària i
forta políticament.
Stuart Holland, prestigiós economista que actualment assessora en temes econòmics
al govern portuguès, va centrar la seva intervenció en el que explica al seu últim llibre,
traduït al castellà i editat per Arpa Editores. Holland ens diu que “Europa és el millor
lloc per a la democràcia i corre el risc de cavar la seva tomba”, risc veritablement greu.
Per això, Europa hauria de recuperar la democràcia, l'Europa social, i pot fer‐ho amb
els instruments dels quals disposa. Stuart insisteix en aquesta idea que els instruments
ja existeixen, que no és necessari crear noves institucions, revisar nous tractats… Ens
explica les seves experiències quan va estar treballant en l'època de Jacques Delors en
la creació d'aquests instruments, i també de “la modesta proposta per sortir de la crisi
de l'eurozona” que, juntament amb Varoufakis i Galbraith, va presentar el 2015, en la
qual s'explica com utilitzar‐los. Parla de la cooperació reforçada entre els Estats de la
UE, de com es poden utilitzar els fons del Banc Europeu d'Inversions per fomentar
l'economia. Insisteix en el fet que la UE ja disposa dels instruments i que no s'utilitzen
per convertir aquesta Europa actual en una de més social, més democràtica i més
justa.
Ernest Urtasun diu que el canvi a Europa passa perquè les esquerres guanyin eleccions
nacionals, per tenir més poder en el Consell Europeu. L'eurodiputat creu que d'aquesta
forma se solucionaria la solitud que tenen Grècia i Portugal a l'òrgan clau de les
decisions a escala europea. Les esquerres han d'optar a guanyar també les eleccions
nacionals, “perquè necessitem cadires en el Consell Europeu”. “A part dels governs
grec i portuguès, les esquerres estan massa soles al Parlament Europeu”. Ska Keller va
començar la seva intervenció amb les següents paraules: “La UE sembla haver deixat
de banda, en els últims anys, alguns dels vells objectius, i moltes de les seves polítiques
són contràries a la justícia social i a la raó democràtica. Cal rescatar el projecte
europeu, i per això necessitem noves majories de canvi. Però hem de creure en el
nostre poder per canviar les coses i construir el canvi europeu”.
Javier Couso es pregunta: “Rescatar Europa de la mateixa UE?”. D'aquesta UE de
caràcter neoliberal, on la lliure circulació només és efectiva per als mercats. Per a
Couso està molt clar com els EUA utilitzen Europa en la seva doctrina militar, com a
contenció a Rússia. Estem davant d'una possible preimplosió de la UE (actitud de la UE
davant de Grècia, crisi dels refugiats, resposta francesa al terrorisme...), per això
aposta per la necessitat de treballar per sumar governs del canvi que treballin fent
front a aquesta Europa.
Marisa Matías ens diu que la idea de l'Europa de la qual parlem avui dia ja no és
l'Europa fundacional, ni en termes ideològics ni estructurals. Per a Marisa, l'única regla
de funcionament de la UE és l'arbitrarietat, i posa com a exemple la “regla del dèficit
estructural”, diferent per a cada país, també en la fórmula de càlcul. Per a ella, aquest
és el principal problema: imposem molts sacrificis, fins i tot democràtics, en nom
d'unes regles que no existeixen. També en el tema dels refugiats, en el qual ens
intenten vendre una crisi identitària, o en el de l'evasió fiscal (Papers de Panamà).
Aquests temes posen en qüestió tots els pilars sobre els quals es va construir la UE,
una UE en la qual aquestes actituds són immorals però legals.
Imatges de la Jornada “Rescatem Europa”
7. DESMUNTANT L’EUROPA FORTALESA. JORNADA SOBRE LA CRISI DELS REFUGIATS
(6 i 7 DE MAIG)
#RefugeEU són les Jornades que organitzem des de la Fundació Nous Horitzons per
aprofundir i debatre sobre la situació de l’anomenada “crisi dels refugiats” i la
responsabilitat de la UE. Es va comptar amb la participació d'experts, referents
d'entitats i polítics d'altres països d'Europa, amb l'objectiu de contrastar perspectives i
opinions. L'objectiu final va ser posar sobre la taula la proposta de reforma del Sistema
de Dublín del Grup dels Verds Europeus, que pretén impulsar un sistema europeu
comú d'asil.
Les Jornades van estar dividides en dues parts: una, dedicada al món local, sobre el
paper de les ciutats en l'acollida i la integració social, que va tenir lloc divendres 6 de
maig a la seu de la Fundació Nous Horitzons, amb una taula rodona. I una segona part,
amb dues taules rodones per parlar i debatre sobre la crisi humanitària i el dret d'asil a
Europa, des d'una perspectiva global i intergovernamental, que es va realitzar en el
Centre Cívic Convent de Sant Agustí dissabte 7 de maig al matí.
La taula rodona sobre “Ciutats Refugi” va comptar amb la presència de Glòria Rendón
Toro, coordinadora del SAIER (Servei d'Atenció a Immigrants, Estrangers i Refugiats) de
Barcelona, un servei que funciona des de 1997. Glòria va explicar la importància del
funcionament específic d'un servei d'acollida, però també la necessitat d'adequar els
serveis generals d'una ciutat a l'atenció de persones migrades, especialment des d'una
perspectiva de migració familiar.
Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats, va explicar el
sistema d'asil a Espanya i la situació a Catalunya, posant sobre la taula les seves
mancances, com la falta de pressupost.
Amb l'objectiu d'abordar les problemàtiques del racisme i la inclusió social, també es
va convidar a l'entitat Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. Un dels seus referents,
Iolanda Maurici, va explicar la situació del feixisme a Catalunya i la importància
d'assumir polítiques reals per combatre'l.
Per contrastar altres models de gestió i organització social d'Europa, es va comptar
amb Faika El‐Nagashi, regidora verda per la ciutat de Viena, que va explicar la situació
d'Àustria, on l'Estat manté una política hostil.
Margarete Kurfess, una altra convidada especial, diputada per Lorrack, ciutat de l'est
d'Alemanya, va aprofundir sobre el paper de les entitats, moviments socials i
organitzacions civils per abordar la “crisi dels refugiats” i la gestió de l'acollida a la seva
ciutat. Per moderar aquesta taula i realitzar les conclusions, es va comptar amb la
investigadora Blanca Garcés, del CIDOB, qui va resumir la importància de la gestió local
i els obstacles derivats de les polítiques globals del Tractat de Dublín i de la manca de
compromís dels governs dels Estats amb la protecció internacional i amb la inclusió
social: “No és una crisi de refugiats, és una crisi política”.
Dissabte es va comptar amb la presència d'investigadors i activistes per diagnosticar i
debatre sobre la gestió de l'asil i l'externalització de fronteres per part de la UE. Elena
Sánchez‐Montijano va exposar un panorama general de la situació de l'anomenada
“crisi dels refugiats” i el paper de la UE. Teresa Vázquez, advocada experta en asil i
consultora, i Sara Prestianni, fotògrafa especialitzada en fronteres i coordinadora de
migracions d'ARCI (ONG italiana) van parlar des de l'experiència del terreny per
aprofundir sobre la política d'externalització de fronteres de la UE, al Líban i al nord de
l'Àfrica respectivament.
Per acabar les Jornades, la tercera taula de debat va comptar amb la presència de
representants polítics, moderada per la investigadora i consultora d'Instrategies,
Gemma Pinyol. Erasmo Palazzotto, diputat per Sicília, i Ernest Urtasun van parlar de les
propostes, prioritats i responsabilitats de la Comissió Europea i dels Estats membres
del sud d'Europa. Urtasun va explicar, en particular, la proposta dels Verds Europeus
per reformar el Sistema de Dublín, i es va realitzar un debat amb entitats i persones
expertes, entre qui es va comptar amb professors i experts com Ricard Zapata‐Barrero
(GRITIM‐UPF) i Markus (UB). Entre les entitats convidades hi havia la Comissió Catalana
d'Ajuda al Refugiat, ACTAHI i SICAR (membres d'asil.com), ACNUR, Stop Mare Mortum i
Novact. També van participar del debat els diputats en el Parlament de Catalunya Lluís
Rabell i Ferran Pedret.
Imatge de la primera sessió de debat
Imatges de la segona jornada de debat
8. PRESENTACIÓ DEL MONOGRÀFIC DE LA REVISTA NOUS HORITZONS “LA SALUT,
DRET EN VENDA?” A TARRAGONA ( 10 DE MAIG)
El monogràfic de la revista Nous Horitzons “La salut, dret en venda?” va ser presentat
el 10 de maig a les instal∙lacions de la Cooperativa Obrera Tarragonina, i va comptar
amb la participació de la coordinadora del número i diputada en el Parlament de
Catalunya Marta Ribas. També van participar‐hi la diputada Hortènsia Grau i la
regidora de l'ajuntament de Tarragona Arga Sentís.
L'acte, a part de presentar el contingut del número i les propostes que se'n desprenen
per fer front a les problemàtiques que pateix l'actual sistema de salut pública a causa
de les retallades imposades, va concretar la situació que es pateix a la demarcació de
Tarragona. L'acte va acabar amb un col∙loqui entre el públic assistent.
Imatge de la mesa de ponents que van participar en la presentació
9. PRESENTACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “LA INFÀNCIA DEL PSUC, 1936‐1939. EL RETORN
DELS PAPERS DE SALAMANCA” A LLEIDA (12 DE MAIG).
L'Arxiu Històric de Lleida, dins de la seva política de difusió i foment de l'accés al
patrimoni documental que custodia, va programar l'exposició “Els papers del PSUC a
les terres de Lleida. 2016‐1936”.
Aquest projecte és fruit de la col∙laboració entre l'Arxiu Històric de Lleida, l'Arxiu
Nacional de Catalunya, l'equip d'investigació de la Universitat de Lleida, vinculat al
projecte finançat per la Unió Europea, CRIC (Cultural Narratives of Crisis and Renewal),
la fundació pública Institut d'Estudis Ilerdencs i la Fundació Nous Horitzons. La nostra
entitat va cedir els materials per a aquesta exposició, ampliada amb altres materials i
plafons explicatius sobre l'origen del PSUC a les Terres de Lleida.
També es va poder veure una mostra de documents originals confiscats el 1938 i
recuperats de l'Arxiu de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca.
Una selecció de documents dels períodes de guerra i postguerra relatius al PSUC i a la
repressió franquista procedents d'arxius lleidatans.
Un documental que recull les imatges de la tasca d'investigació i selecció dels
documents de la mostra, del seu muntatge i dels testimonis de ciutadans i ciutadanes
de diverses generacions sobre la seva experiència directa o indirecta en el PSUC.
Un mòdul de consulta a la sala d'exposicions, des del qual es podrà accedir a una base
de dades del fons del PSUC per fer investigacions.
Una aplicació en la pàgina web de l'AHL i una campanya de difusió convidarà la
ciutadania a consultar la informació continguda en aquest fons documental i a
contribuir‐hi amb els seus testimonis i l’aportació de nova documentació, si fos
necessari, que passaria a formar part del fons.
En el marc de l'exposició es va programar també un cicle de quatre conferències a
càrrec de coneixedors de la història del PSUC:
- 5 de maig, conferència de Pep Cruanyes i l'historiador Marià Hispano.
- 12 de maig, conferència de l'urbanista Jordi Borja.
- 19 de maig, conferència del catedràtic d'Història Contemporània Andreu Mayayo.
- 26 de maig, conferència de la historiadora Carme Cebrián i Antonieta Jarne.
10. PRESENTACIÓ DEL MONOGRÀFIC DE LA REVISTA NOUS HORITZONS “LA SALUT,
DRET EN VENDA?” A MATARÓ ( 17 DE MAIG)
Amb la voluntat de generar debat entorn dels temes dels quals tracten els diferents
números de la revista Nous Horitzons, en aquest cas el de la salut, es presenta el
número en diferents localitats de Catalunya, i en aquesta ocasió la presentació va tenir
lloc en la població de Mataró, el 17 de maig.
L'acte, organitzat per la Fundació Nous Horitzons, va comptar amb la col∙laboració de
la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública Mataró‐Maresme, un debat a la sala
d'actes de la Fundació Iluro que va servir per parlar sobre la situació de la sanitat
pública catalana i presentar el número de la revista Nous Horitzons dedicat a aquest
tema. Van participar‐hi Marta Ribas, coordinadora del número i diputada de Catalunya
Sí que es Pot; Joan Ramon Laporte, catedràtic de Farmacologia; Maria Bartolomé,
metgessa del CAP de Mataró‐Centre, i Laura Fusté, metgessa jubilada i membre de la
Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública Mataró‐Maresme. Va presentar l'acte
Maria Carol, que forma part de la delegació a Mataró de la Fundació Nous Horitzons.
Imatge de la mesa de ponents i de la sala on es va presentar el número de Nous Horitzons
Marta Ribas va presentar el número de la revista Nous Horitzons dedicat a la situació
de la sanitat pública i va reflexionar sobre el paper del capitalisme financer en aquest
sector. Ribas va explicar que en la sanitat pública catalana tenim un “formatge de
gruyère” ple de forats, a través dels quals es fiquen els qui volen fer negoci amb la
nostra sanitat. Segons la diputada, “en un moment en el qual parlem de procés
constituent, cal parlar també de quina sanitat volem per al nostre país”. Va recordar
que en cinc anys l'exconseller Boi Ruiz va retallar 1.400 M€ en la sanitat, i això significa
tornar a la despesa per capita que teníem a Catalunya nou anys enrere. Es tracta d'un
fet que ha notat molt la nostra societat, com també ho han fet els i les professionals
del sector. Tenim 9.000 llits d'hospital i 5.000 llocs de treball menys, les llistes d'espera
s'han disparat... Cada cop, els forats del formatge del qual parlo es fan més grans”. Per
a Ribas, “abans ja teníem un sistema en el qual es confonia el públic amb el privat,
opac, amb poca participació en la gestió, amb mancances en eficiència... Ara tenim un
sistema menys públic, menys equitatiu i menys universal. Però la gent ha reaccionat i
s'ha mobilitzat, i això és imprescindible per defensar els nostres serveis públics”. La
diputada va recordar que “tenim un sistema piramidal però al revés, amb molt pes de
l'atenció hospitalària i poc de la primària”. Per concloure, va insistir que “el sistema
sanitari públic és propietat de la ciutadania, i per això hem d'exigir un sistema eficient,
transparent, participatiu i sense forats, per evitar que el capitalisme salvatge es coli per
aquests forats del formatge”.
En el seu torn, Joan Ramon Laporte va explicar que “mai no hem tingut un sistema
universal en la sanitat pública. Volem un sistema públic, i això vol dir que sigui finançat
a través de diners públics, via impostos, i que els centres siguin també de propietat
pública”. Segons Laporte, “s'està veient que els hospitals concertats són nius de
corrupció. Volem un sistema universal, equitatiu, amb un govern més transparent,
participatiu i que prioritzi la proximitat”. Parlant de la indústria farmacèutica, va
explicar que “dels 10 medicaments que més es consumeixen, només un surt als llibres
de farmacologia. La despesa farmacèutica representa un 40% del pressupost de la
Generalitat en el sistema de salut. Les dades són molt eloqüents: es fan 20 receptes
per habitant i any a Catalunya. A Espanya i a Catalunya es gasta un 28% del pressupost
en medicaments, mentre que a Suècia aquest percentatge és d'un 8%”. Segons
Laporte, “des del 15M, les mobilitzacions han servit per identificar molts problemes.
Cal revisar les polítiques dels centres concertats i caminar cap a la recuperació del
públic”.
Maria Bartolomé va explicar la seva visió com a metgessa del centre d'atenció primària
de Mataró Centre. Per a Bartolomé, “l'atenció primària hauria de ser la base del
sistema. Cada cop tenim menys recursos, i les metgesses i els metges hem de sacrificar
temps que hauríem de dedicar a la formació i la investigació. El 100% del nostre temps
és assistencial, i això representa un perill per a la població, perquè anem cada vegada
més sobresaturats.” Per a la metgessa, “cal redefinir rols i millorar les derivacions als
especialistes”. També va insistir en la necessitat que “és desmercantilitzi la sanitat” i a
“reforçar l'atenció primària, perquè així segur que estalviaríem en recursos
hospitalaris, que són molt més costosos”.
Laura Fusté va parlar de les activitats que duu a terme la Coordinadora en Defensa de
la Sanitat Pública Mataró‐Maresme, amb especial atenció a les mobilitzacions del CAP
de Rocafonda‐El Palau i en defensa dels serveis sociosanitaris a la nostra ciutat. Fusté
va insistir que “els usuaris i les usuàries volem participar en la gestió dels nostres
serveis, i també en el Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme”. Per acabar, va
explicar que “tenim tot el dret a tenir una sanitat pública, universal i de qualitat, i hem
de lluitar i mobilitzar‐nos per defensar‐la”.
Després de les intervencions de les tres convidades i el convidat, es va obrir un torn
obert de paraules. A l'acte van assistir unes 70 persones.
La mercantilització de la sanitat pública al llarg dels últims anys ha provocat un
deteriorament en el nostre Estat del Benestar. En el número| de la revista Nous
Horitzons es reflexiona sobre com les actuals polítiques predominants del sistema
sanitari (gestió de serveis, fàrmacs, tecnologia, investigació, etc.) han debilitat un dret
bàsic d'especial protecció com és el dret de les persones a la salut. Les “marees
blanques” dels i les professionals i usuaris i usuàries de la salut són un bon exemple,
com a resposta de la ciutadania al nou model sanitari que s'està imposant.
11. PRESENTACIÓ DE LA REVISTA NOUS HORITZONS “LA SALUT, DRET EN VENDA A
GIRONA. ( 24 DE MAIG)
Girona ha estat també un dels llocs on hem debatut la situació de la sanitat pública a
Catalunya.
L'acte va tenir lloc en el Centre Cívic Pla de Palau el dimarts 24 de maig, i va comptar
amb la participació de: Marta Ribas, coordinadora d’ICV, diputada de CSQP i també
coordinadora d'aquest número; Marc Vidal, diputat en el Parlament per CSQP i
president d’ICV a les comarques de Girona; Pere García, membre de la Corporació de
Salut del Maresme i La Selva i treballador de l'Hospital de Blanes, i Eugènia Pascual,
coordinadora d’ICV a la ciutat de Girona, que va ser l'encarregada de presentar l'acte.
Marta Ribas va començar la presentació explicant el perquè de la necessitat d'un
número com aquest. Va comentar que estem en un moment en què la necessitat
d'inversió per al sistema sanitari ha augmentat si mirem 10 anys enrere, i en canvi els
recursos destinats han minvat, la qual cosa ha fet que disminueixi perillosament el
funcionament del nostre sistema sanitari que, alhora, si s'aguanta, és gràcies als
esforços dels mateixos professionals. Va destacar que cal revertir aquesta situació
apoderant la ciutadania perquè sigui present tant en els organismes de més amunt,
com el CatSalut, com en els del costat de casa, els CAP de cada barri. La ciutadania ha
de participar en la presa de decisions de la gestió del seu sistema de salut, i la
transparència és clau. Va explicar com des del Parlament s'havien parat moltes coses,
però va destacar, com també ho va fer Marc Vidal en la seva intervenció posterior, que
cada pas és difícil, atesa l'opacitat i la falta de voluntat per facilitar les dades que es
demanen per conèixer exactament el funcionament i l'estat en què es troba el nostre
sistema sanitari. Va acabar la seva intervenció comentant que és en l'atenció primària i
la comunitària on s'ha de prioritzar a l'hora de lluitar per revertir la pèrdua de drets de
la ciutadania, que va iniciar principalment el conseller Boi Ruiz.
Marc Vidal, per la seva part, va parlar del cas del Trueta, i va plantejar la necessitat de
posar‐se d'acord entre tots per elaborar una proposta conjunta que reculli els
interessos de tota la ciutadania i les institucions o associacions relacionades amb
l'àmbit de la salut a Girona. Va enllaçar amb la qüestió de fons que sempre hi ha en
matèria de sanitat, que és la falta de recursos econòmics. Vidal va comentar que no
sempre passa que faltin, sinó que cal posar atenció en què es destinen aquests diners.
Va posar l'exemple del cas de les mútues laborals i els 2 M€ que haurien de pagar per
les malalties professionals i que, en lloc d'això, és la sanitat pública qui es fa càrrec
d'aquest import.
L'última intervenció va ser la de Pepe García, que va explicar que la gran mentida de
fer‐nos creure que necessitem una mútua va ser l'inici de la privatització del sistema.
Aquesta tolerància és la que, en certa manera, ha permès que se cedeixin edificis
públics a mútues privades que de cap altra forma no podrien pagar‐los, i que a més,
pel fet d'estar pagant una mútua privada, els seus clients tenen prioritat respecte als
que no tenen els serveis contractats. Va acabar la seva intervenció, que ràpidament es
va convertir en debat de preguntes, respostes i comentaris per part del públic, dient
que la transparència és la clau, en la qual cosa els dos diputats van estar d'acord.
Acte de presentació de “La salut, dret en venda?” a Girona
12. INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “LA INFÀNCIA DEL PSUC, 1936‐1939. EL RETORN
DELS PAPERS DE SALAMANCA” A PALAFRUGELL (7 DE JULIOL).
L'acte d'inauguració a Palafrugell de l'exposició es va combinar amb la celebració d'una
taula rodona sota el títol “La memòria històrica, 80 anys després”, en la que van
participar‐hi Marià Hispano, historiador; l'escriptora Rosa Regàs i Xavier Andreu
Bartolí, estudiós especialitzat en l'exili republicà. L'acte d'inauguració va donar el tret
de sortida perquè la gent que volgués visitar l'exposició pogués fer‐ho al llarg de la
setmana en què el Centre Municipal d'Educació de Palafrugell la va acollir.
Taula de debat “La memòria històrica, 80 anys després”
Imatge de l’exposició a Palafrugell
13. CELEBRACIÓ DE LA CUARTA EDICIÓ DE L’ESCOLA D’ESTIU DE LA FUNDACIÓ NOUS
HORITZONS, “REFLEXIONAR PER AVANÇAR” (15 i 16 DE JULIOL).
L'edició actual ha tractat sobre l'evasió fiscal, el futur d'Europa després del Brexit, el
cas dels Papers de Panamà, l'humor en la política després de la Llei Mordassa i els
resultats de les eleccions del 26J. Al llarg del cap de setmana del 15 i el 16 de juliol hem
celebrat la cita per trobar‐nos a l'Escola d'Estiu, amb la novetat d'aquesta edició de la
celebració de diversos tallers formatius per a totes aquelles persones interessades en
els temes que tractàvem, com economia, Europa, llibertat d'expressió, política
municipal, Estat del benestar i corrupció.
La sessió inaugural de divendres va comptar amb la participació de l'eurodiputat Ernest
Urtasun, del Grup dels Verds‐ALE al Parlament Europeu; de Miguel Alba, responsable
de Fiscalitat i Sector Privat d'Oxfam Intermón, i de Raphäel Halet, que va ser un dels
descobridors del “cas Luxleaks” i a qui Urtasun ha qualificat d'«heroi contemporani».
Sota el títol “Paradisos fiscals, Papers de Panamà, evasió d'impostos i blanqueig de
capitals a la UE”, hem comptat amb els ponents esmentats. Miguel Alba ens va parlar
de l'actual model fiscal, que provoca alts índexs de desigualtat; de quina fiscalitat
tenim a Espanya i de les propostes que fan des d'Oxfam Intermón per acabar amb
aquesta fiscalitat injusta, entre les quals destaca la necessitat d'una llei contra l'evasió
fiscal. Raphäel Halet, en un relat impactant, ens va explicar com un dia va decidir
denunciar les pràctiques d'evasió de capital que es duien a terme a Luxemburg,
destapant el que es va anomenar el “Cas LuxLeaks”. Com va veure amenaçada la seva
vida i la de la seva família, i les pressions rebudes per la seva actuació. Ernest Urtasun,
a més de l'homenatge públic que va voler fer palès a Raphäel, ens va explicar
l'esborrany de la directiva que estan treballant des del Grup Verd al Parlament
Europeu per protegir les persones que informen sobre casos de corrupció i que
actualment es troben totalment desprotegides en l’àmbit legal.
La sessió de dissabte es va iniciar amb diversos tallers formatius. Un, sobre “Europa
després del Brexit. Anàlisis i perspectives de la UE”, ofertes pel doctor en Relacions
Internacionals de la UAB Oriol Costa. Un altre sobre “Censura i autocensura”, en el
qual comptem amb la participació de destacats artistes gràfics, com FER, KAP, J.L.
Martin i Raquel GU, i un últim sobre “Un nou model econòmic”, on el coordinador de
l'últim número de la revista Nous Horitzons, “Economia: nous camins”, l'economista
Ricard Fernández, va presentar, juntament amb altres autors, diferents continguts
d’aquest. A la tarda, els tallers formatius van tractar sobre “L'Estat del benestar”, ofert
per Ricard Gomà, doctor en Ciència Política i director de l'Institut d'Estudis
Metropolitans, i un altre sobre les experiències de la confluència en poblacions com
Mollet del Vallès, Sabadell i Tortosa.
La taula de debat polític va girar entorn de la valoració i anàlisi dels resultats de les
eleccions del 26J, on vam comptar amb la participació de Marta Ribas, coordinadora
nacional d’ICV; Josep Vendrell, diputat d'ECP; Gemma Ubasart, professora de Ciència
Política de la Universitat de Girona; Andrés Gil, redactor en cap de Política
d’ElDiario.es, i de José Fernández Albertos, doctor en Ciències Polítiques per la
Universitat d'Harvard. Tots els ponents ens van oferir dades de les diferents causes del
descens en vots de Podemos i les confluències en les passades eleccions al Congrés,
amb interessants reflexions sobre els reptes que cal treballar per a la consolidació
d'aquest nou espai, felicitant‐nos pels grans resultats, malgrat les expectatives inicials.
Les sessions de les dues taules de debat i del taller sobre “Sàtira amb mordassa:
vinyetes davant la censura i l'autocensura (es poden trobar al nostre canal YouTube, ja
que van ser retransmeses via streaming.
Diferents imatges de l’Escola d’Estiu 2016:
14. INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “LA INFÀNCIA DEL PSUC, 1936‐1939. EL RETORN
DELS PAPERS DE SALAMANCA” A MATARÓ (13 DE SETEMBRE).
La inauguració de l'exposició va tenir lloc a Mataró, el 13 de setembre, a les
instal∙lacions ofertes per la Fundació Iluro, i es va poder visitar al llarg d'un mes, fins al
12 d'octubre.
“Quan avui el revisionisme històric, per boca i ploma dels neofranquistes, ens vol fer
creure que tots eren iguals, o que per obra de la dictadura es va modernitzar Espanya,
fer memòria és una necessitat per a la salut de la nostra democràcia”.
L'exposició ha estat produïda per la Fundació Nous Horitzons en ocasió del retorn dels
Papers de Salamanca, els documents confiscats per les tropes franquistes i dipositats
ara a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest projecte s'inicia fa uns anys, quan el Govern
de la Generalitat ens va notificar el retorn de la documentació confiscada, el 2014. És
llavors quan decidim que farem una exposició mostrant part de la documentació
entregada. Després d'una primera etapa, en la qual l'exposició recorre bàsicament
poblacions del Baix Llobregat, decidim oferir‐la a totes les organitzacions relacionades
amb el PSUC perquè puguin també acollir‐la i exposar‐la en les seves poblacions. Amb
aquesta voluntat que pugui ser visitada en el nombre més gran de poblacions possible,
l'exposició viatja de nou.
80 anys després de l'inici de la guerra insurreccional contra la II República i de la
fundació del PSUC, el retorn dels Papers de Salamanca i el muntatge d'aquesta
exposició representen uns actes de dignitat per a totes aquelles persones que durant
molts anys han tingut segrestada una part de la seva memòria.
A Mataró, la xerrada inaugural va ser a càrrec del professor Andreu Mayayo, catedràtic
d'Història Contemporània de la UB i vicedegà de la Facultat de Geografia i Història.
El nucli mataroní de la Fundació Nous Horitzons ha volgut ampliar els continguts de
l'exposició recollint documents i testimonis locals del període comprès entre el final de
la guerra fins a les primeres eleccions municipals democràtiques.
En l'acte d'inauguració de l'exposició, l'historiador Andreu Mayayo va ser l'encarregat
de donar el tret de sortida, amb una conferència que va servir per glossar breument la
història del PSUC. Rita Villà, membre del nucli mataroní de la Fundació Nous Horitzons,
va ser l'encarregada de presentar l'acte, en el qual també van dirigir unes paraules als
assistents Jordi Surinyach, patró de la Fundació Iluro, i David Bote, alcalde de Mataró,
qui va tenir paraules d'agraïment al PSUC en la seva tasca municipal en l'Ajuntament
d'aquesta població. Unes 150 persones van omplir la sala d'exposicions de l'Ateneu de
la Fundació Iluro, entre les quals hi havia nombrosos antics militants del PSUC, regidors
de diferents grups municipals de l'Ajuntament i el coordinador nacional d'Iniciativa per
Catalunya Verds (ICV), David Cid.
En la seva intervenció, l'historiador Andreu Mayayo, antic militant del PSUC, va definir
el seu partit com “el millor de Catalunya”, i va recordar que ha estat l'única formació
política catalana que ha cedit el seu arxiu a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Mayayo va
explicar les que per a ell són les sis característiques bàsiques de l'ADN del PSUC: en
primer lloc, va explicar que el partit neix d'una confluència de diferents forces
d'esquerres després del cop d'Estat de 1936, un procés que no va ser fàcil però que va
demostrar que les esquerres poden guanyar quan sumen, mentre que, quan se
separen, resten. Una segona característica és que el PSUC era el partit dels
treballadors i les treballadores, la qual cosa significa que el conflicte principal és el
social. En tercer lloc, va recordar que el PSUC era un partit nacional català, que sempre
va tenir clar que Catalunya és una nació i que, per tant, té dret a l'autodeterminació,
sempre amb la idea de construir una nació amb cohesió social. Un quart tret definitori
del partit és que era internacionalista, i que per tant la seva militància creia en la
fraternitat universal. En cinquè lloc, Mayayo va explicar que el PSUC va representar el
pal de paller de l'antifranquisme al nostre país, sempre amb una cultura unitària que
va ser clau en la creació d'altres organitzacions, com CC.OO. o l'Assemblea de
Catalunya. Finalment, una altra característica principal és que el PSUC sempre va ser
un partit de govern, és a dir, que s'organitzava per protestar però també per
transformar i governar.
Andreu Mayayo va concloure la seva conferència amb una reflexió final. Per a
l'historiador, actualment “estem en les millors condicions per crear el PSUC del segle
XXI, una mica inimaginable per als qui fa molts anys que militem.” Mayayo va recordar
que “podrem renunciar a les sigles, com ja vam fer en el passat i com segurament
farem pròximament, però mai no renunciarem a la victòria i a canviar les coses”.
El PSUC, a partir dels anys 60 del segle passat, es va reorganitzar i va rejovenir. Noves
fornades de treballadors, artistes, pagesos, intel∙lectuals i estudiants que no havien
viscut la guerra s'incorporen a la lluita antifranquista. L'exposició es fa eco d'aquest fet.
El PSUC serà un pilar fonamental de la lluita per la recuperació de les llibertats
democràtiques.
En el marc de l'exposició també es van realitzar diverses xerrades:
– “La gent del PSUC en els moviments socials, els darrers anys del franquisme”, que va
tenir lloc el 20 de setembre.
– “Comunistes a les obres i a les fàbriques”, el 27 de setembre.
– “Dones a la direcció clandestina del PSUC de Mataró”, el 4 d’octubre.
Imatges de l’exposició i de les taules de debat que van tenir lloc a Mataró:
Notícia de l’exposició en la premsa local
15. SEGON CONGRÉS D’HISTÒRIA DEL PSUC (6,7 I 8 D’OCTUBRE).
Amb motiu del 80 aniversari, el 23 de juliol, de la fundació del Partit Socialista Unificat
de Catalunya (PSUC), fet essencial per a la història de les classes treballadores i
populars catalanes i, per tant, per a la història de Catalunya. El PSUC va ser fonamental
durant la Guerra Civil, en la lluita contra la dictadura franquista i més tard durant la
transició democràtica. El pes de la intervenció dels homes i les dones del PSUC ha estat
determinant per conformar la Catalunya actual. Per celebrar aquest aniversari,
diverses entitats van decidir organitzar un congrés acadèmic, amb l'objectiu de posar
en comú les aportacions historiogràfiques realitzades en els deu anys que han passat
des de la celebració del Primer Congrés d'Història del PSUC. Amb aquesta voluntat, el
Grup d'Estudis República i Democràcia (GERD) de la Universitat Autònoma de
Barcelona, juntament amb l'Associació Catalana d'Investigacions Marxistes (ACIM) i la
Fundació Nous Horitzons, decidim organitzar el Segon Congrés d'Història del PSUC, que
es va desenvolupar en tres apartats: les generacions militants, els seus combats, i el
PSUC en la Transició.
L'extens programa es va desenvolupar al llarg de tres dies de sessions acadèmiques
celebrades al Museu d'Història de Catalunya. La inauguració del Congrés va comptar
amb la participació de la nostra presidenta, Dolors Comas d'Argemir.
Taula de presentació del
Congrés, amb
representants de les tres
entitats organitzadores i
la secretària general de
Participació Institucional
del Govern de la
Generalitat.
Imatge de la sala de celebració del Congrés d’Història del PSUC
16. ACTE DE PRESENTACIÓ DE LA REVISTA NOUS HORITZONS CONMEMORATIVA DEL
80 ANIVERSARI DEL PSUC, “PSUC 1936‐2016: EL MILLOR PARTIT DE CATALUNYA” (13
D’OCTUBRE).
L'acte de presentació de la revista Nous Horitzons commemorativa del 80 aniversari de
la creació del PSUC va tenir lloc el 13 d'octubre al Museu d'Història de Barcelona,
davant d'un nombrós públic. Va comptar amb la participació del director del MUH‐
HBA, Joan Roca; de Joan Busquet, exdirector de la revista Treball; d'Andreu Mayayo,
coordinador del número; de Dolors Comas d'Argemir, presidenta de l’FNH; del
periodista Enric Juliana i de la coordinadora d’ICV, Marta Ribas. L'acte, a més de
presentar el número de la revista, també tenia per objectiu donar a conèixer al públic
assistent l'obertura del nou portal web www.psuc.cat.
Dolors Comas, en la seva presentació de l'acte, va fer un repàs del contingut del
número i de tots els articles que s’hi poden trobar.
El coordinador d’aquest, Andreu Mayayo, va reflexionar sobre la importància de la
història, recordant com era i és d’important per als militants del PSUC, com Francesc
Boix, Tomasa Cuevas o Neus Català. Posant com a exemple la importància que la
formació va donar i dóna a la història, Mayayo ens assenyala que és l'únic partit que fa
30 anys va fer la cessió de tot el seu patrimoni documental a l'Arxiu Nacional de
Catalunya. Per això, ens diu, cal continuar reflexionant encara, i en aquest sentit el
número ens explica molt bé l'ADN del PSUC com a partit nacional, partit dels
treballadors, partit fonamental de la lluita antifranquista i partit de govern. També ens
explica les empremtes del PSUC, com els centres d'assistència primària, el model
d'escola i la immersió lingüística... Per això destaca la importància d'aquesta reflexió,
també com a instrument per al nou espai polític.
Joan Busquet va destacar en la seva intervenció la importància de la iniciativa de
digitalització de Treball i Nous Horitzons, perquè “permetrà als historiadors i als
ciutadans conèixer de primera mà l'etapa del franquisme i de la Transició a Catalunya”.
(...) “Treball dóna fe del compromís del PSUC amb la llibertat, tant en els anys terribles
de la dictadura com en el postfranquisme, i és un testimoni extraordinari dels últims 80
anys de la història de Catalunya que ara, amb la digitalització, els ciutadans podem
recuperar”.
Enric Juliana es va referir a com va viure la seva època de militància en el PSUC des dels
anys 70 fins als 80, quan, vist amb perspectiva, no s'adonava de la importància d'estar
vivint un moment polític excepcional. D'aquí l'agraïment per haver pogut viure aquella
època. Parla de la importància del PSUC en l'adquisició de cultura política; l'empremta
del PSUC va ser, segons les seves paraules, “la fabricació d'una generació amb cultura
política”. Però també va aprofitar per preguntar‐se què es fa d'aquest bagatge. Per a
què va servir, si al final el PSUC es va dissoldre. Tot això el porta a suggerir que
aquestes preguntes serveixin per aportar reflexions per al nou espai de construcció
política.
En últim lloc va intervenir‐hi Marta Ribas, coordinadora d’ICV, proclamant la formació
com a legítima hereva del PSUC. Va parlar de la importància de rememorar per no
perdre les arrels, perquè així tindrem clars els objectius en uns temps en què tot passa
massa de pressa, i va acabar la intervenció reivindicant: “La gent d’ICV venim del PSUC
i necessitem tenir molt clar que som els mateixos i que lluitem pels mateixos
objectius”.
Algunes imatges de l’acte:
17. ACTE DE CELEBRACIÓ DEL 80 ANIVERSARI DEL PSUC A SANT BOI DE LLOBREGAT
(26 D’OCTUBRE).
El catedràtic d'Història Contemporània de la UB, Andreu Mayayo, i l'historiador local
Jordi Saborit van ser els encarregats d'ajudar‐nos a desgranar la història del millor
partit de Catalunya, aquesta vegada a la localitat de Sant Boi.
L'agrupació local d’ICV, com tantes d'altres, es va sumar a celebrar els 80 anys de la
creació del PSUC. Ho va fer dimecres 26 d'octubre, amb un acte que va recordar les
bases sobre les quals es construeix, l'any 1936, el Partit Socialista Unificat de
Catalunya: la lluita antifranquista, la defensa dels drets de la classe obrera i de la
democràcia, des de la unió de les forces d'esquerres.
Andreu Mayayo, catedràtic d'Història Contemporània de la UB, va recordar el context i
com la creació del PSUC va respondre a la suma de moltes voluntats amb uns objectius
comuns, fet que ens lliga amb la realitat actual i la construcció d'un nou subjecte polític
al nostre país. Per la seva part, l'historiador local Jordi Saborit va relatar la història del
PSUC a Sant Boi mostrant l'estret vincle que hi havia entre la societat civil i el partit, i
ens va recordar totes aquelles persones que van fer del PSUC el millor partit de
Catalunya.
“80 anys del PSUC: 80 anys de dignitat, de treball, d'esforç i sacrificis, sempre pel bé
comú. En aquest acte de commemoració coincideixen els vells psuqueros i els joves
comuns, i quan l'honor del passat i el compromís pel futur es fonen en una abraçada,
vol dir que està naixent el PSUC del segle XXI. I que ve per quedar‐se i per vèncer”,
comenta Saborit, que a més és responsable del Grup de Treball de Memòria Històrica
de l'agrupació local.
L'acte va finalitzar amb el lliurament d'unes làmines a tots els assistents, amb la
reproducció del mític cartell que Antoni Tàpies va dedicar al PSUC en el seu 40
aniversari.
Acte de commemoració dels 80 anys de la creació del PSUC a Sant Boi de Llobregat
18. ACTE DE PRESENTACIÓ DE LA REVISTA NOUS HORITZONS “MONTSERRAT ROIG,
ENTRE NOSALTRES” (4 DE NOVEMBRE).
La revista Nous Horitzons ha volgut retre homenatge, amb la publicació d'aquest
número, a la desapareguda escriptora Montserrat Roig en el 25 aniversari de la seva
mort.
Aquest número pretén contribuir a perpetuar el seu llegat literari, però també el seu
pensament feminista, de compromís polític i de lluita per la igualtat. Com escriu Maria
Freixanet en la presentació, “resulta que la Roig no la podem oblidar. Senzillament, no
ens ho podem permetre. No podem oblidar la seva ploma, que novel∙lava històries
quotidianes, relats que sorgien de la vida, descripció de l'entorn, de la gent; a
Montserrat Roig li agradava la gent, relatar les seves vides, els somnis, les pors, les
relacions, i les seves novel∙les conformen un corpus imaginari que, fins i tot a través de
les cartes, paraules dites entre dones i fets ocorreguts lluny de la llum pública, ens
regalen descripcions d'èpoques amb un fort valor documental”. Aquest número és,
doncs, un número de record, però també de reivindicació de la seva figura com a
escriptora clau en la història de Catalunya.
De la mateixa manera que comptem amb la participació dels seus amics i amigues, de
familiars i de col∙legues de professió en aquest número, també va ser així en l'acte en
el qual va ser presentat. Per la seva simbologia, decidim que ens retrobaríem per
recordar‐la just pocs dies abans del compliment dels 25 anys de la seva mort, i que la
recordaríem a la sala La Cuina de l’Espai Francesca Bonnemaison. Van participar‐hi la
coordinadora del número, Maria Freixanet; la seva biògrafa, Betsabé Garcia; el seu fill
Roger Sempere; la periodista i membre de l'Associació de Dones Periodistes de
Catalunya, Neus Ràfols; la periodista Elvira Altés i la historiadora Rosa Toran. Va ser un
acte emotiu, en el qual cadascun dels participants va evocar un record de l'escriptora.
Acte de presentació de la revista Nous Horitzons “Montserrat Roig: entre nosaltres”
19. JORNADES “ECOSOCIALISME O BARBÀRIE” (18 i 19 DE NOVEMBRE).
“Ecosocialisme o barbàrie” van ser les jornades ecosocialistes amb motiu del 20
aniversari de la declaració com a espai ecosocialista de la formació a la qual es vincula
la nostra entitat, ICV.
Es van celebrar els dies 18 i 19 de novembre, i l'organització de les mateixes va estar a
càrrec de la nostra entitat, amb la col∙laboració del Grup dels Verds ALE al Parlament
Europeu.
Per aquesta raó, 20 anys després de declarar‐nos ecosocialistes, des de la Fundació
Nous Horitzons es va valorar la necessitat d'un debat en profunditat per definir la
vigència i actualització d’allò que és i el que significa ser avui ecosocialista. “L'aposta
d’ICV per l'ecosocialisme engloba qüestions que van més enllà del medi ambient i la
justícia social, i la relació entre ambdós és més vigent que mai, sobretot després de la
crisi econòmica”, va afirmar l'eurodiputat Ernest Urtasun, un dels ponents de la
Jornada. Per la seva part, Marta Ribas, coordinadora nacional de la formació, va fer
una crida a “re actualitzar l'ecosocialisme per donar respostes al malestar ciutadà amb
el model de representativitat de la democràcia i la desconfiança respecte a les
institucions”, en el marc de la clausura.
Les Jornades, a més, s'emmarquen en la necessitat de trobar un espai de debat per
treballar els aspectes que defineixin la construcció del subjecte comú. Reforçar el
debat de les idees, sobretot en moments tan crítics com l'actual, amb l'objectiu no
únicament de fer balanç d'aquests 20 anys, sinó també de mirar cap al futur. Un futur
en què les esquerres hauran de donar respostes davant de l'auge de la ultradreta a tot
el món.
L'ecologisme planteja posar en dubte l'actual model capitalista, en el qual el
creixement desmesurat només dóna com a resposta un augment de les desigualtats.
Per això, en aquestes Jornades hem abordat grans eixos, definits en cinc taules, sota
els títols: “Ecosocialisme: 40 anys construint una alternativa al capitalisme”; “Treball,
salaris i rendes; “Creixement estacionari, economia circular i sostenibilitat”; “Europa:
una resposta des de l'esquerra i l'ecosocialisme” i “Capitalisme o vida”.
Som conscients que el debat no acaba aquí, sinó que és un punt de partida per
continuar treballant en propostes i respostes des d'altres àmbits.
L'èxit de les Jornades també ho avala el gran nombre d'inscripcions rebudes, més de
300, així com la qualitat dels ponents que han acceptat participar‐hi, i entre els quals
destaquem Ángel València, catedràtic de Ciència Política (UMA); Bruno Estrada,
economista i adjunt al secretari general de CC.OO.; Cristina Narbona, exministra de
Medi Ambient i membre de la Xarxa Espanyola de Desenvolupament Sostenible; Pedro
Arrojo, catedràtic de la Universitat de Saragossa i fundador de la Fundació Nova
Cultura de l'Aigua; Mar Garcia, secretària general del Partit Verd Europeu; Ernest
Urtasun, eurodiputat; Laia Ortiz, tinenta d'alcaldia de Barcelona de Drets Socials, i
Janet Sanz, tinenta d'alcaldia de Barcelona d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, entre
d'altres.
Diferents imatges de les Jornades Ecosocialistes:
20. ACTE SOBRE “L’ECONOMIA A TARRAGONA: PENSAR EN EL RELLANÇAMENT” (23
DE NOVEMBRE).
Tarragona té unes especificitats molt concretes que han determinat la seva economia.
L'aposta per acollir les instal∙lacions de les energies nuclears al seu territori han
determinat l'impuls i desenvolupament d'unes empreses i d'uns sectors molt lligats
econòmicament a aquest model. Per això, quan se'ns va demanar la celebració d'una
xerrada-col·loqui per pensar en models alternatius per rellançar l'economia d'aquest
territori, vam donar suport.. La Cambra de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de la
ciutat va acollir aquest esdeveniment, del que destaquem l'assistència de personalitats
clau en l'àmbit local, com el president de la Cambra de Comerç, Andreu Suriol; el
president de la Fundació Privada Mútua Catalana Josep Lamarca; el secretari general
d'UGT del Camp de Tarragona, Joan Llort; Manolo Fages i Vicente Moya, de CC.OO., i la
diputada Hortènsia Grau.
Acte sobre l’economia a Tarragona
21. ACTE DE PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA DE DIRECTIVA EUROPEA DE PROTECCIÓ
DE DENUNCIANTS (25 DE NOVEMBRE).
El passat 25 de novembre, el Col∙legi d'Advocats de Barcelona va acollir un acte
organitzat per la Fundació Nous Horitzons, amb la col∙laboració del Grup dels Verds‐
ALE al Parlament Europeu, per presentar la Proposta de Directiva Europea de Protecció
dels Denunciants.
L'acte va comptar amb la participació de l'eurodiputat del Grup dels Verds‐ALE Ernest
Urtasun; de Pam Bartlett, assessora de Democràcia i Transparència del Grup dels
Verds‐ALE; del fiscal de Palma de Mallorca, Pedro Horrach; de l'inspector en cap de
secció de la Policia Judicial de Barcelona, Juan A. Pablo Yubero; del director de l'Oficina
Antifrau de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, i del magistrat de l'Audiència Provincial
Josep Niubó.
Imatge de la II taula de debat, amb el fiscal Horrach, l’inspector Yubero, el director de l'Oficina Antifrau de
Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, i el magistrat Josep Niubó
Imatge dels ponents de la I taula de debat, on es va presentar la proposta de Directiva
La directiva, presentada per Ernest Urtasun, proposa una legislació per garantir la
protecció dels denunciants que filtren informacions sobre pràctiques corruptes. Ens
explica que per impulsar aquesta voluntat de protecció dels denunciants, el Grup dels
Verds‐ALE al Parlament Europeu ha posat en marxa una consulta pública sobre el
projecte de Directiva europea, per establir els nivells mínims de protecció dels
denunciants a tot Europa. Segons Urtasun, “no pot ser que hi hagi persones que
denuncien pràctiques fiscals poc ètiques i en alguns casos corruptes i que després
siguin condemnades a l'ostracisme”. Per això cal apostar per un marc europeu que el
reguli. Urtasun va explicar com molts dels denunciants acaben tenint problemes amb
la justícia, la qual cosa els afecta en el fet personal i en la seva carrera professional,
com va ser el cas de Raphäel Halet (Cas LuxLeacks).
Pam Batlett va exposar alguns detalls de la Directiva, com la inclusió d'una definició
àmplia del que es pot denunciar, ja que la Directiva també preveu, a més de les
pràctiques corruptes, la protecció del medi ambient, la protecció de la seguretat o la
sanitat, i també en modalitat de denúncia anònima. Quant a la protecció, ens va
explicar que el text prohibeix qualsevol tipus de represàlia, i que en el cas que es
donin, el denunciant pot accedir als tribunals i demanar sancions, que seran efectives i
proporcionals, segons la normativa de cadascun dels Estats membres.
Per la seva part, el fiscal Horrach ens va parlar que és necessari incentivar la revelació
de delictes, i que prohibir els pactes entre la Fiscalia i els acusats en els processos
penals “implicaria atorgar impunitat a la corrupció”, per la qual cosa cal reforçar els
acords. Ens va explicar la dificultat de tenir proves contra alts càrrecs polítics; en
paraules d'Horrach, “o bé un subordinat ens l'explica, o el contractista ens diu qui l'ha
pagat”. Ens presenta algunes propostes:
Oficialitzar els pactes entre acusació i defensa.
Convertir l'acusador de corrupció en testimoni per protegir‐lo.
Acabar amb la dualitat de jutges d'instrucció / fiscals.
Que l'acusació particular i l'acusació popular no interfereixin en els pactes amb
el fiscal.
La possibilitat d'oferir recompensa econòmica als delators.
Va agrair la proposta de Directiva i va animar a treballar perquè aquesta segueixi
endavant.
Per la seva part, l'inspector en cap Juan A. Pedro Yubero ens va parlar de la seva
experiència en l'àmbit policial, evidenciant que el més important per portar endavant
una investigació és tenir informació. També es va referir a la sofisticació dels corruptes
i de com han canviat les investigacions per adaptar‐se a aquestes noves pràctiques.
El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, per la seva part,
coincideix amb el fiscal Horrach que “és necessari incentivar la revelació de fets
constituents de delictes de corrupció”. Han d'elaborar‐se protocols de denúncies per
protegir els denunciants, i ha destacat també que l'Oficina Antifrau de Catalunya ja
accepta denúncies anònimes, però que sovint els falten competències. Va fer també
algunes propostes:
Incentivar la revelació de fets que són constituents de delicte.
Intensificar el deure de denunciar i, en el cas dels funcionaris, establir sancions
si no denuncien pràctiques corruptes.
Per protegir el funcionari públic que denuncia, establir un protocol de
protecció.
Finalment, Josep Niubó ens va explicar la seva experiència i les seves propostes des de
l'àmbit de la magistratura. Constata el fracàs del sistema de control i, per a ell, aquest
és el gran assumpte sobre el qual s'hauria de treballar. Destaca també la figura dels
notaris, que en molts aspectes no es tenen en compte i a qui en canvi s'obliga a posar
en coneixement actes de blanqueig. És necessari que les sancions siguin adequades a
qui no denuncia la corrupció, i cal adequar al delicte les normes que ja existeixen.
22. INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “LA INFÀNCIA DEL PSUC, 1936‐1939. EL RETORN
DELS PAPERS DE SALAMANCA” A RUBÍ (12 DE DESEMBRE).
L'acte d'inauguració de l'exposició ha servit per a la celebració en la població de Rubí
del 80 aniversari del PSUC.
Imatge d’uns visitants de l’exposició
L'acte va tenir lloc dilluns 12 de desembre a les 19 hores, a la Sala Neus Català de Rubí,
i forma part de les celebracions que s'han dut a terme al llarg de 2016 en diferents
poblacions per commemorar els 80 anys del Partit Socialista Unificat de Catalunya
(PSUC).
Va comptar amb la presentació de Jaume Bosch, expresident de la Fundació Nous
Horitzons, a més de l'assistència de simpatitzants i militants del PSUC i d’ICV.
La mostra va poder ser visitada fins al 20 de desembre.
23. XERRADA “EL PODER A L’EMPRESA. EL CONTRACTE ÚNIC” A MATARÓ (14 DE
DESEMBRE).
L'acte, organitzat de forma conjunta amb la Fundació Cipriano García, va comptar amb
la participació del magistrat Miquel Falguera.
El magistrat Miquel Falguera i Josep Palomar
El dimecres 14 de desembre va tenir lloc a la sala d'actes del Cafè de Mar de Mataró
una xerrada‐col∙loqui a càrrec de Miquel Falguera, magistrat del Social del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, sota el títol “El poder a l'empresa. El contracte únic.
L'acte ha estat organitzat per la delegació local de la Fundació Nous Horitzons,
conjuntament amb la Fundació Cipriano García, de CC.OO., quan es compleixen 38
anys de la vaga general més important de la democràcia. Recentment, els sindicats
confederals han iniciat en tot l'Estat una campanya de mobilitzacions amb el lema “En
defensa de l'ocupació, els salaris i les pensions”. L'acte va ser presentat per Josep
Palomar, membre de la secció local de la Fundació Nous Horitzons, i va comptar també
amb la intervenció de Lalo Plata, secretari general de CC.OO. del Vallés Oriental‐
Maresme‐Osona, que va mostrar el seu rebuig a la proposta de contracte únic que es
fa últimament des de determinats partits de dreta.
El contracte únic està sent un tema de debat des que algunes organitzacions patronals
i també els partits conservadors l'estan proposant com a suposat remei davant de la
varietat de contractes vigents, i per la gran diferència existent entre els contractes
fixos i els contractes temporals i precaris.
En l'acte, el jutge Miquel Falguera va expressar que, efectivament, “el mercat laboral
espanyol pateix una xacra, consistent en l'alta temporalitat de l'ocupació, i els cants de
sirena del contracte únic, tan publicitat per Ciutadans com a portaveu dels sectors
patronals que pretenen precaritzar més l'ocupació existent, obeeixen a una raó, que
no és econòmica ni organitzativa, sinó de poder. No es crea més ocupació abaratint els
salaris, ja que els empresaris, en general, no els preocupa la quantitat a pagar en cas
d'acomiadament de les plantilles, sinó que el contracte únic és la fal∙làcia que s'utilitza
per justificar tenir més poder en el si de l'empresa, perquè encara no han assimilat que
aquesta és una institució col∙lectiva de la qual els treballadors formen part i que també
tenen uns drets”. El magistrat creu que els sindicats haurien de recuperar el terreny
perdut de la ideologia, que Marcelino Camacho no es cansava de repetir: “Que la
democràcia entri també en les empreses”. Per a Falguera, “aquesta és una batalla que
no es va guanyar durant la Transició, i que ara passa factura. El que es pretén amb el
contracte únic és desmantellar encara més el poder dels sindicats, que són els dics
contra l'arbitrarietat entre les contraparts. Els sindicats tenen poder perquè els
treballadors tenen poder, i no a la inversa”.
Miquel Falguera va analitzar les transformacions dels models organitzatius: “No s'ha
d'enyorar el model fordista, perquè tenia aspectes deshumanitzadors. Les noves
formes d'organització del treball necessiten flexibilitat, certament. Però també és cert
que aquesta flexibilitat ha de ser bidireccional, ja que també el treballador o la
treballadora, amb la revolució tecnològica en curs (que s'ha generat sobretot amb
recursos públics), també hauria de gaudir dels seus beneficis –conciliació familiar,
formació cultural, etc.–. L'empresari no pot privatitzar la flexibilitat de forma arbitrària.
Finalment, el magistrat va fer una reflexió davant de la resolució aprovada recentment
al Congrés dels Diputats per rebutjar la reforma laboral del Partit Popular. Falguera es
va preguntar si l'alternativa ha de ser la reforma laboral que va fer el PSOE, molt
injusta també per als treballadors. Per al magistrat, “l'apoderament dels assalariats ha
de passar forçosament pel rigor i les propostes alternatives viables, encara que no
siguin tan grandiloqüents”.
