Embed Size (px)
DESCRIPTION
Els origens internacionals del cooperativisme modern.
Citation preview
Orígens CooperatiusInternacional
Els orígens de la classe obreraEls primers obrers, que abandonaren el camp arribant en massa a les ciutats a la cerca d’oportunitats, quedaren encadenats a un lloc de treball, on perdien tot grau d’autonomia sobre el procés de producció i, per extensió, sobre la pròpia subsistència.
Les condicions en què vivia el proletariat en una ciutat com Londres als inicis de segle XIX, en plena revolució industrial eren duríssimes. Després de ser arrencats del camp, a causa de-les crisis cícliques i a la mecanització intensiva de moltes tasques, grans masses de persones es veieren obligades a migrar cap a les ciutats a la recerca d’una major estabilitat econòmica.
Les innovacions en el sistema productiu, amb la introduc-ció de la màquina de vapor, transformaren completament l’organització de la producció. El que fins aleshores era un treball d’ofici, on el treballador qualificat i organitzat en gre-mis dominava la totalitat del procés, es convertí en un treball manufacturat, on els no qualificats esdevenien una part més de la màquina que governava tota la cadena.
Així, ja des de l’inici, el nou mode de producció capitalista es fonamentà en un sistema social injust basat en l’afany de lucre i en l’enriquiment d’uns pocs a costa de la misèria de molts. Els capitalistes posaven els diners, i els obrers la for-ça de treball; mentre uns s’enduien els beneficis, els altres es treballaven més de 15 hores diàries per un salari de misèria. L’operació generava el que es coneix com a plusvàlua, la di-ferència entre la riquesa produïda pel treball de l’obrer i el salari que rebia.Aquesta desigualtat en la relació capital-treball -l’explotació- va ser, i encara és, el principal motiu pel desen-volupament de les lluites obreres d’arreu.
La situació de la classe obrera a Anglaterra a finals del XIX
Pati interior a la ciutat de Rochdale a principis del segle XIX
Font: Birchall, Johnston (1994) Co-op the people’s business, Manchester University Press, New York
Els orígens de la classe obrera
En aquest context, començaren a sorgir les primeres associacions obreres per combatre la misèria i com una forma específica d’autodefensa de classe contra les formes d’explotació del capitalisme. Però el recorregut no fou fàcil, ja que la mateixa associació dels treballadors estava prohibida i s’hagué d’arrencar amb reivindicacions de tot tipus. A Anglaterra el dret d’associació no s’obtingué fins que la pressió po-pular aconseguí derogar les lleis que prohibien les associacions pro-letàries el 1824.
Una de les primeres reaccions d’aquell proletariat fou atacar les ma-teixes màquines, percebudes com la personificació de l’empitjorament de les condicions de treball i de la imposició del mode de vida fabril. Entre 1811 i 1813, existí el ludisme, que pren el seu nom de Ned Ludd, personatge convertit en mite que cap al 1779 havia destruït la màquina de teixir que manipulava. Trenta anys després, obrers anònims reivin-dicaven amb el nom de General Ludd les accions contra la maquinària. Aquestes formes d’expressió col·lectiva, importants a Anglaterra però amb repercussions internacionals, acabaren amb trenta execucions i una repressió cruenta. Després d’aquell episodi, els obrers aprengueren que la responsabilitat de les condicions indignes de treball havia de recaure sobre els patrons, i no sobre les màquines. I que l’única ma-nera de revertir la situació era mitjançant l’associació mútua en defensa dels seus interessos.
També en aquella època aparegué el cartisme, primer intent de rea-litzar una lluita parlamentària dels obrers. El nom prové de la “Carta del Poble”, document enviat al Parlament britànic el 1838, que reivin-dicava el sufragi universal masculí i l’obertura de la participació política. El moviment durà fins el 1848, quan la repressió del govern imposà l’hegemonia burgesa a les cambres de representació política. Els objectius aconseguits foren la jornada laboral de deu hores i la lliçó apresa: el par-lament constituïa un territori hostil per a les motivacions obreres.
Les primeres associacions obreres i els primers episodis de lluita
Avalots cartistes el 1839 a Newport, Monmouthshire
Font: Birchall, Johnston (1994) Co-op the people’s business, Manchester University Press, New York
Barricada durant la Comuna de Paris el 1871
Font: Dittmar (2007) Gérald Belleville de l’Annexion à la Commune. Éditions Dittmar
Il·lustració del General Ludd
El Rei o General Ludd fou erigit en mite contra el maquinisme.Font: Dittmar (2007) Gérald Belleville de l’Annexion à la Commune. Éditions Dittmar
A principis del segle XIX neixen un tipus d’associacions obreres que organitzen la producció i el consum, perquè siguin els obrers els que gaudeixin del fruit del seu propi treball i consumeixin més barat, amb l’eliminació dels intermediaris responsables de la inflació dels preus.
El 1827, William King, basant-se en les idees d’Owen, fundava una associació de consum a Brighton, a la qual seguiren la formació de cente-nars d’organitzacions similars. La idea es fonamentava en una mena d’estalvi col·lectiu, generat per les aportacions dels obrers en el seu consum quotidià. No hi havia retorn cooperatiu, i els ingressos es guardaven per la segona generació, la dels fills. Totes aquestes experiències fracassaren al no aconseguir millores immediates per als seus participants, amb la qual cosa tres anys després no quedava cap associació en peu.
Cap al 1800, Robert Owen, un industrial tèxtil gal·lès, incorporà un seguit de mesures per intentar pal·liar l’explotació a la seva fàbrica de New Lamark. Promogué la reducció de la jornada a 10 hores i mitja, la supres-sió parcial del treball infantil, la construcció de cases a preu econòmic i escoles per a les famílies obreres. També introduí els economats, on es venien articles de consum per als obrers a més bon preu.
Owen fou el primer representant del que es coneixeria com a socialisme utòpic. Amb l’èxit del seu projecte d’empresa, fundà la New Harmony, una comunitat cooperativa als Estats Units. Les seves tesis promulgaven un sistema de comunes de funcionament cooperatiu que, a part d’influir en el pensament marxista, fou també una font d’inspiració per a la cooperati-va de Rochdale, la primera reconeguda com a tal.
Anglaterra, l’idealisme dels primers intents
El socialisme utòpic. Owen, Fourier
Antecedents cooperatius
Robert Owen (1771-1858)
Un dels màxims representants del socialisme utòpic
Font: Birchall, Johnston (1994) Co-op the people’s business,
Manchester University Press, New York
Botiga cooperativa
Aparador d’una botiga basada en els perceptes del Dr. King, cap al 1888 a Brighton
Font: Birchall, Johnston (1994) Co-op the people’s business, Manchester University Press, New York.
El Doctor William King
Precursor del cooperativismeFont: Birchall, Johnston (1994) Co-op the people’s business,
Manchester University Press, New York.
Cap el 1830, Felip Buchez promogué la creació de les prime-res cooperatives de producció autònomes formades per treballadors socis amb dret a salari. Cada any, amb els resultats econòmics obtinguts, destinaven un 20% dels beneficis per la creació d’un fons de capital col·lectiu irrepartible, i la resta per als socis se-gons el treball de cadascú. Per tal d’evitar la mercantilització, la incorporació com a socis dels treballadors aliens es produïa al cap d’un any treballat. Amb aquest sistema es crearen una fusteria i una joieria.
El 1835, a Lió, es creà una cooperativa de consum anomenada Au commerce Veridique et Social, encapçalada pel fourierista M. Derrion. Amb l’exemple de l’experiència fallida del Dr. King, van decidir destinar la quarta part dels beneficis als socis consumidors, repartida proporcionalment segons el volum de compres realit-zades. A més, es distribuïren les altres tres quartes parts: als so-cis capitalistes segons la seva aportació; als obrers i empleats de la cooperativa, i la darrera a obres benèfiques. L’experiència durà tan sols quatre anys. La seva debilitat fou reconèixer un interès va-riable al capital invertit a la cooperativa, i el seu mèrit, el retorn de l’excés de percepció al consumidor en relació a les seves com-pres. Aquest últim principi resultaria clau com a antecedent de la primera experiència a Rochdale.
Primers intents cooperatius de producció i consum a França
Antecedents cooperatius
Charles Fourier (1772-1837)
Font: Birchall, Johnston (1994) Co-op the people’s business,
Manchester University Press, New York.
Le commerce véridique et social
Portada del llibre del fourierista de Michel Derrion,Font: www.charlesfourier.fr
Durant els anys de la fam a Anglaterra, enmig d’una vaga de teixidors a Lancashire el 1843 i després de demandar millores laborals, uns treballadors decidiren endegar un procés que els portaria a la creació, el 24 d’octubre de 1844, de la primera experiència cooperativa.
Els pioners de Rochdale (1844)
Molt influenciats per Owen i les experiències del Doctor King, aquests treballa-dors decidiren crear una cooperativa de consum per garantitzar-se la subsistència. Al principi, aportaren dos penics setmanals, fins a completar l’aportació individual d’una lliura esterlina al fons comú. Al cap de prop de 6 mesos, encara no havien reunit els diners per pagar un sac de farina. Lluny de desanimar-se, no s’aturaren fins que amb 28 socis aconseguiren obrir un petit magatzem de queviures el desembre de 1844 en un barri humil de la població.
El 1854, deu anys més tard de la formació de la cooperativa de consum, es va crear la primera cooperativa de producció.
A partir d’aquesta primera obertura, el desenvolupament de la cooperativa fou fulgurant: dels 28 socis inicials als 12.500 socis el 1901 i als 41.000 socis el 1961.
Un dels projectes més potents que sorgí de la iniciativa rochdaliana fou la creació d’un magatzem central de compres a l’engròs, durant l’any 1864, amb el nom de Wholesale i amb seu a Manchester.
L’any 1930, la cooperativa ja movia anualment 1.246.548 lliures esterlines.A més, disposava de prop de 53 magatzems de congelats, 20 carniceries, 3 botigues de confecció, 2 sastreries, una deixalleria, 2 dipòsits de carbó, un escorxador propi i una fàbrica de tabac.
Hi ha l’acord historiogràfic que, tot i que ja havien existit projectes simi-lars anteriorment, aquesta cooperativa marca el començament de l’experiència cooperativa moderna que se segueix practicant avui en dia, sobretot perquè els principis que s’establiren per gestionar el projecte són els mateixos que encara s’apliquen actualment.
Society of Equitables Pioneers of Rochdale
Tres dels socis pioners de la cooperativa
William Cooper, Charles Howarth i James SmithiesFont: Birchall, Johnston (1994) Co-op the people’s business, Manchester University Press, New York.
Il·lustració del primer magatzem de la cooperativa de Rochdale
Font: Birchall, Johnston (1994) Co-op the people’s business, Manchester University Press, New York.
Edifici històric del magatzem de la cooperativa
A l’actualitat s’ha reconvertit en museuFont: Birchall, Johnston (1994) Co-op the people’s business, Manchester University Press, New York.
Els pioners de Rochdale (1844)
Democràcia: tot membre de la cooperativa pot escollir i ésser escollit per a cà-rrecs directius, sense tenir en compte el capital aportat. Tot soci té dret a vot.
Adhesió lliure o principi de la porta oberta: qualsevol persona pot es-devenir soci de la cooperativa sempre que sigui proposada per dos socis que el coneguin i, així mateix, podrà abandonar la societat, comunicant la seva decisió amb un mes d’anticipació, després de liquidar tots els comptes pendents.
Compra i venda al comptat: taxativament estipulada per no endeutar la so-cietat ni permetre que s’endeutin els cooperadors. Interès limitat al capital, que la societat pagava a raó del 3,5% a tots els socis que tinguessin cobert el capital so-cial, així com el retorn a proporció de les compres: després del pagament d’interès fix del capital, es paga a cada soci en proporció al que hagi gastat pel rebost.
L’autofinanciació, les obres socials i el retorn cooperatiu: els bene-ficis, una vegada pagat l’interès al capital dels socis i els deutes, s’aplicaran per a constituir un fons de reserva (autofinançament), per a finalitats de previsió (obres socials) o seran repartits als socis en la forma ja esmentada, menys un 2,5% per cent.
La regla d’or: aquest 2,5% irrepartible serà dedicat a la creació d’un fons a part i administrat separadament que es destinarà al perfeccionament intel·lectual dels socis i de llurs famílies, al manteniment de la biblioteca ja en funcionament, i a la creació d’altres mitjans d’instrucció que es considerin necessaris.
Fons cooperatiu irrepartible: les modificacions de 1854 estableixen per primera vegada que el remanent de l’actiu, en cas de dissolució de la societat, i després de quedar liquidat tot el capital passiu, serà dedicat a fins caritatius o pú-blics que es creguin convenients, però mai repartits als socis.
Neutralitat política i religiosa: cada membre té plena llibertat d’expressar, com i quan consideri oportú, els seus sentiments sobre qualsevol principi. Tots els principis són legítims quan són convenientment proposats.
Principis Cooperatius de Rochdale
Dels estatuts de 1844, redactats pels fundadors de la cooperativa, i després d’algunes rectificacions fetes el 1854, es desprenen les següents premisses:
Seu central de Rochdale al 1868
Gravat il·lustrat de l’edifici centralFont: Birchall, Johnston (1994) Co-op the people’s business, Manchester University Press, New York.
Cartell amb els principis de Rochdale
Actualment exposat al Rochdale Pioneers MuseumFont: Birchall, Johnston (1994) Co-op the people’s business, Manchester University Press, New York.
To The Co-operative Commonwealth
Gravat de Walter CraneFont: Birchall, Johnston (1994) Co-op the people’s business, Manchester University Press, New York.
L’ACI (Aliança Cooperativa Internacional) va néixer el 1895 a Londres en motiu del Primer Congrés Cooperatiu Internacional, a partir del qual i fins avui, es trobarà regularment tot el món cooperatiu (producció, crèdit i consum).
El 1835 R. Owen fundà L’Associació de Totes les Classes de Totes les Nacions amb l’objectiu de coordinar tots els projectes afins al seu. L’experiència va ser un fracàs, però va servir com a antecedent a la coordinació del moviment cooperatiu.
La primera època es caracteritzà per la preponderància dels partidaris de la cooperació de producció autònoma. El 1896 en el Congrés de París, s’aprovaren els estatuts acordant-se com a objectiu prioritari fomentar les relacions entre els membres de tot el món cooperatiu. Més tard, en el Congrés d’Hamburg (1910), s’arribà a l’acord que totes les formes de cooperació s’han d’encaminar cap a una distribució més equitativa de la riquesa social en favor de les classes treballadores.
Els estatuts, retocats al Congrés de Basilea el 1921, assenyalen que l’ACI es declara continuadora de l’obra dels Pioners de Rochdale, perseguint amb tota au-tonomia i amb els propis mitjans la substitució del règim actual capitalista de competència entre empreses privades, per un règim cooperatiu organitzat en base a l’interès del conjunt de la comunitat i basat en el suport mutu.
Els propòsits de l’ACI són: propagar els principis i els mètodes cooperatius; desenvo-lupar la cooperació a tots els països; defensar els interessos del moviment cooperatiu i dels consumidors en general; publicitar el cooperativisme, i fomentar els estudis entorn de la cooperació, així com desenvolupar les relacions internacionals entre les cooperatives.
L’autoritat màxima de l’ACI són els seus congressos. Un cop l’any es reuneix el Comitè Central, del qual catorze membres formen el Comitè Executiu, on es procura que hi hagi representacions de tot el món.
Antecedents de coordinació
D’ahir fins avui: l’Aliança Cooperativa Internacional
L’Aliança Cooperativa Internacional
Il·lustració de Shum
Il·lustrador habitual de la premsa cooperatista- cridant a la cooperació internacionalFont: Acción cooperatista, 270 (6 de juliol 1928)
Cartell del 75è aniversari de l’Aliança Cooperativista Internacional
Font: Birchall, Johnston (1994) Co-op the people’s business, Manchester University Press, New York.
Adhesió voluntària. Les cooperatives són organitzacions voluntàries: són les sòcies i els socis qui prenen la decisió de formar-ne part. La cooperativa està ober-ta a totes les persones que poden aportar-hi el seu treball o usar-ne els serveis i que estan disposades a acceptar les responsabilitats de ser socis, sense discriminació de sexe, raça, opció política o religió.
Gestió democràtica per part dels socis. Les cooperatives són organit-zacions gestionades democràticament pels seus socis i sòcies, que participen ac-tivament en la fixació de les polítiques d’actuació i en la presa de decisions. La participació suposa el dret i el deure de ser escollit per als càrrecs socials de la coo-perativa. La distribució de vots no es basa en el capital, sinó que cada soci té un vot.
Participació econòmica dels socis. Per formar part d’una cooperativa cal aportar un capital, que es fixa als estatuts, ja que la llei no fixa cap quantitat mínima. Els socis gestionen el capital de manera democràtica. La distribució dels excedents es fa retribuint de manera principal la participació en l’activitat cooperativitzada, el treball en el nostre cas, no la participació en el capital.
Autonomia i independència. Les cooperatives són organitzacions autòno-mes, gestionades pels seus socis, que han de mantenir la llibertat de controlar el seu propi destí.
Educació, formació i informació. Les cooperatives proporcionen educació i formació als socis i sòcies i als treballadors i treballadores perquè puguin con-tribuir al desenvolupament de les seves cooperatives d’una manera eficaç. També informen el gran públic (entorn), especialment els joves i els líders d’opinió, de la naturalesa i beneficis de la cooperació.
Cooperació entre cooperatives. Les cooperatives serveixen als seus socis i sòcies d’una manera eficaç i enforteixen el moviment cooperatiu treballant con-juntament mitjançant estructures locals, nacionals, regionals i internacionals.
Interès per la comunitat. Les decisions que pren la cooperativa han de ser responsables amb l’entorn en què està situada i promoure la participació en el des-envolupament de la comunitat.
Principis cooperatius de l’ACI
Il·lustració amb el títol «La bandera de la cooperació»
Dins la publicació Co-operative News del 1913Font: Birchall, Johnston (1994) Co-op the people’s business, Manchester University Press, New York.
Cartell gravat de mitjans dels anys 20
Es fa al·lusió als colors de l’Arc de Sant Martí, els mateixos que els de la bandera de l’ACIFont: Birchall, Johnston (1994) Co-op the people’s business, Manchester University Press, New York.
