Memòria d'activitats 2013

Memòria d’activitats 2013

1

fundaciófoment del��a�itat�esocial

2

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2013Fundació Privada Foment de l’Habitatge SocialJuliol 2013

3


4


Carta del President i del director ...................................................................................................................................6

1. Introducció ...................................................................................................................................................................71.1. Qui som? ...............................................................................................................................................................71.2. Visió i Missió .........................................................................................................................................................71.3. Valors i principis del nostre TREBALL ................................................................................................................7

2. La Fundació i Càritas Diocesana de Barcelona ......................................................................................................8

3. Context socioeconòmic actual de Catalunya .........................................................................................................103.1. El problema de l’atur de llarga durada .............................................................................................................103.2. Alguns indicadors de la situació d’alarma social ............................................................................................103.3. La problemàtica en l’àmbit de l’habitatge i la salut .......................................................................................11

4. La Fundació, treballant per la infància ....................................................................................................................124.1. Quines conseqüències té l’economia en el desenvolupament dels infants? ................................................... 124.2. Alguns indicadors de la situació d’alarma social dels infants ................................................................................ 124.3. La posició de la Fundació davant d’aquesta situació ................................................................................................ 144.4. La posició dels Organismes Nacionals i Internacionals davant la pobresa infantil ....................................15

5. Parc d’habitatges de la Fundació .............................................................................................................................155.1. Ubicació ..................................................................................................................................................................................... 155.2. Titularitat – DADES PENDENTS .......................................................................................................................................... 165.3. Situació ocupació- DADES PENDENTS ............................................................................................................................ 165.4. Habitatges per Diòcesis .....................................................................................................................................18

6. Persones ateses per la Fundació ..............................................................................................................................186.1. Lloc de residència abans d’accedir a l’habitatge ............................................................................................186.2. Situació residencial prèvia al seu accés a l’habitatge .....................................................................................186.3. Motius per sol·licitar un habitatge de la Fundació .........................................................................................196.4. Perfils dels usuaris i/o famílies ..........................................................................................................................20

6.4.1. Gènere ......................................................................................................................................................................... 206.4.2. Edat .............................................................................................................................................................................. 206.4.3. Tipologies de famílies .............................................................................................................................................. 206.4.4. Dimensions unitats familiars ................................................................................................................................ 216.4.5. Estat civil..................................................................................................................................................................... 216.4.6. Nacionalitats ............................................................................................................................................................. 226.4.7. Nivells de Formació .................................................................................................................................................. 226.4.8. Nivells d’Ingressos .................................................................................................................................................... 236.4.9. Procedències ingressos ........................................................................................................................................... 236.4.10. Situació laboral ...................................................................................................................................................... 246.4.11. Situació legal de residència ................................................................................................................................. 24

6.5. Evolució del perfil de les persones ateses per la Fundació ..........................................................................256.6. Temps promig d’estada a l’habitatge ..............................................................................................................26


5


7. Projecte OIKOS ..........................................................................................................................................................287.1. Últimes dades d’OIKOS .....................................................................................................................................28

8. Informe SROI – Resum Executiu .............................................................................................................................28

9. Els reptes de futur de la Fundació ..........................................................................................................................30

10. L’equip de la Fundació ..............................................................................................................................................32

11. El Patronat ..................................................................................................................................................................32

12. Dades econòmiques .................................................................................................................................................32

13. Entitats col·laboradores ...........................................................................................................................................33

14. Certificat d’auditoria de 2013 .................................................................................................................................34

15. Entitats col·laboradores ...........................................................................................................................................36

16. Annex. Taules Perfil de les persones ateses. Evolució entre 2011 i 2013 .......................................................38

17. Informe SROI ..............................................................................................................................................................40


6


CARTA DEL PRESIDENT I DEL DIRECTOR

La Consolidació

Fa només un any, parlàvem de projecte, de números i xifres esperançadores que suposaven una reafirmació del compromís que la Fundació Foment de l’Habitatge Social havia assumit com a propi: assolir a curt termini un augment significatiu de la nostra activitat, de forma sos-tenible. Aquest augment suposava un enfortiment de la nostra columna vertebral, una més i millor, si cap, atenció a l’usuari. Ens varen proposar l’objectiu d’arribar a finals de l’any 2013 a gestionar un total de 300 habitatges, així com ampliar la capacitat d’atenció a les mateixes en ter-mes que abans no s’havien contemplat dins el projecte.

Hores d’ara podem dir que “hem passat de les paraules als fets”, el repte proposat l’any 2012, és avui una reali-tat absoluta. A finals de 2013 gestionàvem més de 300 habitatges i havíem atès al llarg de tot l’any a 1.025 per-sones, les quals ja es troben en vies de redreçar el seu camí cap a la inclusió social plena, són els nostres pro-tagonistes. Al llarg d’aquest any se’ls hi ha ofert una llar que els hi fa sentir lliures, amb drets, amb futur i amb perspectives laborals, un raig d’esperança. A la Funda-ció sempre diem que l’habitatge és, sens cap mena de dubte, el punt de partida d’un camí on els protagonistes són les persones.

Per aconseguir aquests objectius hem unit i sumat es-forços amb Càritas Diocesana de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu. Un treball en equip amb professionals ex-perimentats en matèries d’habitatge, d’inclusió social, d’assistència a persones, de gestió de recursos,... junt amb els donants i voluntaris que han aportat esperit i cor al projecte.

Volem donar les gràcies a totes aquelles persones que han cregut en el projecte de la Fundació abans d’obtenir resultats, aquelles que ens han recolzat i ens han asses-sorat per tal de fer millor la nostra feina que, no és una altra que la de donar suport a les persones amb dificul-tats econòmiques i socials i acompanyar-les en el seu camí cap a la inclusió social plena.

Només cal dir que mentre continuï aquesta crisi impla-cable que assola el nostre país, i mentre la pobresa que s’ha instal·lat en milers de famílies no desaparegui, con-tinuarem treballant i sumant esforços en la lluita contra l’exclusió social i residencial, sumant noves iniciatives, amb decisió i amb la convicció de què tant de bo no ho haguéssim de fer, però amb la ferma responsabilitat d’acomplir amb els objectius per tal d’arribar al major nombre de persones que necessiten del nostre projecte per poder mirar endavant.

Ignasi de Delàs i de UgartePresident

Pau Pérez de Acha BeamonteDirector


7


1. INTRODUCCIÓ

1.1. Qui som?

La Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social (en endavant la Fundació) és un ens creat al juliol de 1990 promogut per Càritas Diocesana de Barcelona, neix amb l’objectiu de donar allotjament transitori a persones o famílies ateses per Càritas Diocesana de Barcelona, que es troben en greu situació de precarietat econòmica.

Els primers habitatges es van obtenir de donacions o cessions a Càritas però aviat la demanda d’habitatges va augmentar i la Fundació va haver de cercar habitatges al mercat privat tot oferint avantatges als propietaris.

Des dels anys 90, la Fundació ha fet front a diferents situacions socials com són: l’augment de persones im-migrants que no van poder seguir un procés de regu-larització, més recentment els problemes derivats de l’augment de persones sense feina que perden la llar per manca de recursos, i actualment tot agreujat per les greus conseqüències de la crisi econòmica que es viu a Espanya des de fa ja més de cinc anys i que ha pro-vocat importants retallades en el pressupost destinat a polítiques socials que minven el benestar general de la societat i que agreugen i cronifiquen situacions de po-bresa en nous col·lectius de la societat.

Les actuacions dutes a terme en els darrers 24 anys d’activitat han donat el seu fruit i han posicionat la Fundació com una entitat cabdal en la lluita per la in-clusió social, és un referent en el lloguer social d’habi-tatges a persones en risc d’exclusió social, gestiona un parc d’habitatges que creix any rere any (entre propis, llogats i cedits), distribuïts per diferents municipis de la província de Barcelona, que hores d’ara donen servei a tres Càritas Diocesanes: Barcelona, Sant Feliu i Terrassa.

La Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social està inscrita al Registre de Fundacions Privades de la Genera-litat de Catalunya amb el número 520, i classificada com a Fundació benèfica del tipus assistencial. També està inscrita al Registre d’Entitats, Serveis i Establiments So-cials del Departament de Benestar Social i Família amb el número E01180.

1.2. Visió i Missió

La Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social, és una fundació privada d’inspiració cristiana. El seu ob-jectiu és estabilitzar la situació personal de les famílies en risc d’exclusió social per tal que puguin accedir a un habitatge permanent en un futur, oferint, mitjançant acollides temporals, la possibilitat de construir itineraris de vida amb qualitat i crear nous vincles i xarxes socials.

La Visió de la Fundació és la protecció de les persones i famílies afectades per causes econòmiques i/o socials greus, afavorint l’accés a un habitatge que els permeti iniciar un projecte de vida inclusiu i digne, donant pre-ferència a aquelles famílies amb menors a càrrec o amb problemàtiques profundes.

La Missió de la Fundació és lluitar per la inclusió social, concretant aquesta missió en la lluita contra l’exclusió residencial, conjuntament amb Càritas, tot proporcio-nant i fomentant habitatges socials en règim de lloguer temporal.

1.3. Valors i principis del nostre TREBALL

La Fundació treballa sota els principis de Cooperació, la No Discriminació per cap circumstància o creença, la Sensibilització Social, l’Eficiència de professionals i vo-luntaris, la Qualitat dels nostres Recursos i la Sostenibili-tat del projecte de manera autònoma al llarg del temps. Treballem per les persones, i no per la seva situació, amb una situació d’ingressos precaris i irregulars. La preven-ció de la desprotecció dels infants és preferent respecte qualsevol altra situació.

• Treballem amb Càritas Diocesana de Barcelona, de Terrassa i de Sant Feliu. És important el coneixement de les situacions i dificultats que tenen les famílies que atenem per tal de trobar conjuntament amb elles, oferint alternatives per superar les situacions més des-favorables i que el recurs que oferim s’adapti a les ne-cessitats no cobertes.

• Treballem per la independència i l’autonomia de les persones. L’habitatge s’entén com un espai de punt


8


de partida on reiniciar processos personals d’inclusió social, apropant la realitat “normalitzada” al dia a dia de les persones.

• Treballem per un parc propi d’habitatge de qualitat. Aquesta situació permet que la Fundació sigui més autònoma respecte les fluctuacions del mercat immo-biliari i possibilita oferir lloguers a preus reduïts.

• Treballem en xarxa amb altres entitats, agents socials i amb l’Administració per tal d’aprofitar les sinèrgies que es produeixen quan es treballa conjuntament amb un model comunitari, tot rentabilitzant esforços i recursos.

• Treballem en equip, alineats amb un objectiu comú que és la inclusió social dels nostres usuaris, amb un projecte de qualitat humana que potenciï la dignitat de les persones.

• Treballem per fomentar el voluntariat, des de la con-cepció de professionals voluntaris, atorgant-los un paper de participació i co-responsabilitat en tots els nostres projectes.

2. LA FUNDACIÓ I CÀRITAS DIOCESANA DE BARCELONA

La Fundació Foment de l’Habitatge Social i Càritas Dioce sana de Barcelona continuen col·laborant en dife-rents eixos de treball, principalment en la problemàtica de l’habitatge per a prevenir l’exclusió social residenci-al. L’any 2013 respecte l’any 2007 les dues institucions van triplicar el nombre d’habitatges que gestionaven. També van ser importants les tasques del Programa de Sense Llar i Habitatge de Càritas que comparteix amb la Fundació. Aquest Programa té com objectiu ga-rantir una vida digna per a les persones que viuen en una situació de sense llar. Per això, Càritas acompanya aquestes persones i els ofereix recursos per poder lide-rar, per si mateixes, el seu propi projecte de vida.

L’àmbit territorial de Càritas és de més de 5.000.000 d’habitants i l’any 2013 va atendre a 285.000 persones,

un 9,3% més que a l’any anterior (260.702 persones), entre les Càritas Parroquials, Arxiprestals i la Diocesana. Càritas Diocesana de Barcelona va atendre de forma di-recta 64.000 persones, un 7% més que a l’any anterior i un 15% més que l’any 20101. En la majoria dels casos, la problemàtica de l’habitatge va constituir un dels aspec-tes més greus a tractar.

Càritas, amb la seva experiència i trajectòria assistencial a les persones més vulnerables de la societat, va consta-tar que les característiques socials i econòmiques de les persones ateses continuen empitjorant. Les següents dades relatives a l’any 2013 confirmen aquesta premis-sa. (Taules 1, 2 i 3)

Les dades publicades per Càritas sobre el perfil dels usua ris constaten que la població més afectada conti-nua sent les dones i els infants. Càritas va alertar especi-alment del deteriorament de la salut física i mental dels seus usuaris resultat de la combinació entre la manca d’habitatge i de la manca de feina durant un període de temps llarg, fet que afecta especialment els infants.

D’acord amb el Pla Estratègic d’Habitatge 2012-2015, l’anàlisi de les necessitats d’habitatge dels usuaris de Càritas va permetre establir una quantificació d’entre 300 i 500 habitatges fins al 2015. Càritas ha arribat a disposar de 363 habitatges unifamiliars amb un total de 1.515 places.2

D’acord amb una de les línies d’actuació del Pla Estra-tègic, Càritas va posar en marxa el Projecte “Feina amb Cor” amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de les persones perquè puguin trobar feina per si mateixes. Aquest projecte proporciona les eines necessàries per tal que les persones puguin trobar feina i sortir de situa-cions d’exclusió social. Càritas dins del marc d’aquest projecte ha posat en marxa el Servei d’Acompanyament a l’Ocupació que dóna formació, orientació i assessora-ment en els processos laborals de persones que porten més d’un any a l’atur.

Cal destacar també la col·laboració de Càritas amb l’Agència de la Salut Pública de Barcelona en el pro jecte

1. Presentació del Balanç de l’Acció Social de Càritas, 18.12.20132. Informe 2, Llar, Habitatge i Salut, Càritas de Barcelona i Fundació Foment de l’Habitatge 2013.


9


Taula 2

Servei de Mediació en l’Habitatge

11.000 persones hauran rebut ajuts de Càritas Diocesana de Barcelona en concepte d’habitatge5.

El Servei de Mediació en l’Habitatge ha atès 1.804 famílies que estaven en risc de perdre casa seva (el que suposa 6.256 persones).

El Servei de Mediació en l’Habitatge ha evitat 455 desnonaments , un 44% més casos que fa dos anys (entre setembre del 2011 i setembre del 2013)

59 llars han obtingut ajudes econòmiques directes per pagar fiances de lloguer i s’han aconseguit 101 dacions en pagament.

Taula 1

Perfil de les persones ateses per Càritas al 2013

71% de les persones ateses per Càritas estaven a l’atur (eren un 70% l’any anterior).

D’aquestes persones ateses un 18% són famílies monoparentals i un 23% són persones que estan soles. (1)

El 70% de les persones ateses per Càritas tenen problemes de salut mental molt per sobre de la mitjana de la ciutat. (18%)3

Al 28% de les llars on Càritas hi ha prestat algun servei no hi ha cap ingrés.

Només un 12% de les persones ateses tenien contracte laboral.

El 72% de les famílies ateses ja havien rebut ajuda en anys anteriors. Una de cada 3 persones de Càritas es troben en situació crònica (la persona demanda ajuda durant més de 3 anys).4

Un 44% de les persones ateses per Càritas viuen de lloguer, un 19% tenen pis de propietat i 21% estan en situació de re lloguer.(2)

El 60% de les famílies ateses per aquest servei són nascuts a l’Estat Español, percentatge que continua augmentant (al 2011 era el 42% i en 2012 un 48%) . (1)

El 59% de les famílies tenien ingressos inferior als 9.000 euros anuals.

L’ajuda més habitual de suport a les famílies continua sent la destinada al menjar i a l’ajuda econòmica per pagar el seu habitatge.

Càritas Barcelona des de 2007 ha multiplicat per 4 les ajudes destinades a pagar subministres.

L’any 2013 es va constatar un augment de la demanda d’ajuda econòmica per accedir a l’assistència sanitària i compra de medicaments.

L’import mitjà de les ajudes a les famílies ha estat de 3.110 euros (259 euros/mes).

Taula 3

Infants a Càritas

Com ja succeïa a l’any 2012, més de la meitat de les famílies ateses tenen fills al seu càrrec

El 37% de les persones ateses són menors d’edat ( 36% l’any 2012) Representa que 1 de cada 2,8 persones ateses són menors d’edat.

20% dels menors d’edat tenen problemes de salut, el 50% d’aquest col·lectiu té problemes de salut mental.

El 73% de les famílies ateses pel Servei de Mediació d’habitatge viuen amb infants.

El Programa d’atenció a les famílies i els infants compta amb 60 projectes distribuïts entre centres oberts, espais de reforç educatiu, cases i centres de suport per mares i fills i Projecte PAIDÓS.

Hi ha 3 centres PAIDÓS que tenen l’objectiu d’eradicar la pobresa infantil principalment hereditària, d’atenció integral i integrada a famílies i infants de menys de 6 anys on s’està atenent 60 famílies.

3. Informe 2, Llar, Habitatge i Salut, Càritas de Barcelona i Fundació Foment de l’Habitatge 2013.4. Presentació Pobresa i Desigualtat a Barcelona. Pobresa vista a través de l’Acció Social de Càritas Diocesana de Barcelona. Jornada de Debat Nous Horitzons. Barcelona, 9 de novembre

de 2013.5. L’informe Llar, Habitatge i Salut .CDB i FFH confirma aquest dada l’any 2013.


10


“SOPHIE” que estudia les desigualtats de salut entre països i com influeixen les condicions d’allotjament en aquestes desigualtats. Els resultats de l’estudi corrobo-ren com la salut de les persones és afectada per les ma-les condicions d’allotjament, (aquestes dades les hem esmentat abans en parlar de la relació entre salut i habi-tatge però aquí se’n dona més detall). (Taula 4)

3. CONTEXT SOCIOECONÒMIC ACTUAL DE CATALUNYA

La llarga durada de la crisi econòmica que encara pateix el nostre país va causar cronificació de la pobresa i dete-riorament de la salut física i mental de les persones que la viuen. Les dades de l’any 2013 confirmen aquesta si-tuació i fan èmfasi en les seqüeles que deixarà aquesta crisi en les persones. Es preveu l’augment de la pobresa estructural, la ruptura d’unitats familiars o la possible manca de jubilació per a treballadors poc formats que ara tenen al voltant de 50 anys i estan a l’atur. Aquesta situació és molt més accentuada en els grups més vul-nerables de la societat com són els infants que tenen major risc d’exclusió social.

3.1. El problema de l’atur de llarga durada

Catalunya amb una població de 7.553.650 habitants tan-ca l’any 2013 amb 839.500 persones (de més de 16 anys)

en situació de desocupació i amb 45.500 menys aturats que l’any 2012. El 74% de les persones aturades es con-centren a la província de Barcelona.6

L’any 2013 la població activa es redueix en 49.600 perso-nes respecte al 4rt trimestre de l’any 2012, situant-se en un total de 3.862.800 persones.

Per l’altra banda, la població ocupada arriba a 2.969.600 persones amb una disminució del 2% respecte l’any 2012. La taxa d’atur de l’últim trimestre de l’any 2013 es situava en el 21,9% (segons dades actualitzats d’Idescat al maig 2014), dos punts per sota de les dades de l’any 2012. La incidència en el grup dels joves va ser pitjor si-tuant-se en una taxa del 48,9%.

Davant d’aquests resultats de l’any 2013 la preocu pació es centrava en el col·lectiu de persones desocupades de llarga durada (a l’atur durant més d’un any) amb 485.600 persones. (Taula 5)

3.2. Alguns indicadors de la situació d’alarma social

Segons dades d’Idescat, a partir de l’Enquesta de Condi-cions de Vida de l’lNE, a principis del 2014, el 24,9% de la població catalana estava en situació de risc a la pobresa o exclusió social, percentatge superior a l’any anterior

Taula 4

Salut

60,3% de les dones del SMH i 53,1% de EAD han referit tenir un estat de salut regular o dolent.

45,8% dels homes als EAD i 24,4% del SMH manifesten tenir un estat de salut regular o dolent.

2 de cada 3 persones de Càritas presenten mala salut mental.

86% de les dones i 71% dels homes tenen depressió o ansietat.

84% de les dones que provenen del SMH i 74% dels EAD tenen mal d’esquena crònic. 63% del homes del SMH manifesta tenir aquesta malaltia.

Més de la meitat de les persones ateses per Càritas dormen sis hores o menys els dies laborables.

Els problemes de salut dels menors de famílies ateses per Càritas afecten un de cada 5 nens

43,2% dels nens dels SMH i 61% dels EADS tenen problemes de salut mental.

Més d’un de cada cinc nens i nenes han presentat el problema d’otitis de repetició.

Els nens i nenes de Càritas utilitzen més els serveis d’urgències que els de pediatria del Centre d’Atenció Primària. Fet molt preocupant perquè és aquest últim servei que garantirà un millor seguiment i prevenció de malalties.

6. Idescat, a partir de dades de l’Enquesta de la Població Activa de l’INE,2013.


11


que es situava en el 24,3%. Destaca el fet que 34,4% de les llars de Catalunya tenen tots els seus membres deso-cupats i 104.900 llars no tenen perceptors d’ingressos. A més a més, el 35% de la població desocupada triga més de dos anys per trobar feina.

Aquesta situació confirma que les famílies i els infants són els més afectats d’aquesta llarga crisi. La taxa de risc de pobresa en menors de 16 anys és més alta que la de la resta de la població i la bretxa de pobresa dels menors de 16 anys va ser 39,3%. (Taula 6)

3.3. La problemàtica en l’àmbit de l’habitatge i la salut

La llarga duració de la crisi i les greus conseqüències so-cials com la manca d’habitatge i la manca de feina van afectar particularment la salut de les persones més vul-nerables de la població. L’empitjorament de la salut físi-ca i mental es va manifestar en major incidència en els grups dels infants i dones. Els infants pateixen seqüeles emocionals greus de la precarietat de l’habitatge. Els re-sultats d’alguns estudis com l’informe de Càritas sobre l’impacte de la Precarietat Residencial en la Salut van constatar aquests fets.

L’any 2013 la problemàtica de l’habitatge s’ha agreu-jat per la cronificació de la pobresa. Catalunya va patir 15.655 desnonaments (23,3% del total de l’Estat segons les dades del Consell General del Poder Judicial [CGPJ]). Del total de desnonaments la majoria van ser pisos en

Taula 5

Atur a Catalunya7

Taxa d’atur a Catalunya 21,90%

Persones desocupades 839.500

Atur registrat desembre 2013 624.900 persones

Aturats segons sexe

Homes 22,30%

Dones 21,40%

Aturat segons franja d’edat

Aturats entre 16 i 24 anys 48,90%

Aturats entre 25 i 54 anys 20,20%

Aturats més de 55 anys 16,20%

Atur de llarga durada

% de població activa que es considera aturats llarga durada (que porten 12 mesos a l’atur) 13,17%

% de persones aturades que porten més de 2 anys a l’atur8 52,80%

Llars amb tots els membres a l’atur 253.300

7. Idescat , dades d’ocupació i atur 2013.8. Informe sobre l’atur de llarga durada a Barcelona 2012. Consell Econòmic i Social de Barcelona. Dades Departament d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya.9. Idescat, a partir de dades de l’Enquesta de condicions de vida de l’INE, 2013.10. Conceptes del llistat definit per l’INE per establir les carències socials: no fa vacances, no menja carn cada dos dies, no pot mantenir la temperatura de l’habitatge. no pot suportar

despeses imprevistes, s’enredereix en pagaments, no pot tenir automòbil, no pot tenir ordinador personal.11. Aquest indicador mesura la proporció de persones de 0-17 anys que viuen en llars on no hi ha cap persona ocupada.

Taula 6

34,4% dels llars de Catalunya tenen tots els seus membres desocupats.(1)

104.900 llars sense perceptors d’ingressos.

35% de la població desocupada triga més de 2 anys per trobar feina.

Un 24,6% dels infants de Catalunya viu sota el llindar de la pobresa. 9

24,9 % de la població de Catalunya està en risc de pobresa o exclusió social per sota de la mitja d’Espanya (28,2%) i sobre la zona Euro (23,3%).(3)

La taxa de risc de pobresa en menors de 16 anys es situa en el 29,4% molt sobre la taxa total de la població (20,1%). ( 3)

La bretxa de pobresa dels menors de 16 anys és 39,3% l’any 2012 (% superior a la mitja total de 38,2%). (3)

L’any 2012 el 16,6% de persones de Catalunya tenen al menys 3 privacions del llistat de 7 conceptes.10 (última dada)

Un 16,6% de la població de Catalunya que té entre 0 i 17 anys viuen en llars on no hi ha cap persona ocupada11 (última dada 2012)

Un 31,2% de llars a Catalunya tenen dificultats per arribar a final de mes.


12


lloguer i els derivats d’execucions hipotecàries. L’any 2013 es van produir a Catalunya un 22,2% del total d’execucions de l’Estat (82.680). (Taula 7)

El Servei de Mediació en l’Habitatge els últims dos anys ha atès 1.804 llars els quals 617 han trobat algun tipus de solució al seu problema. També 59 llars han obtin-gut ajuts econòmics directes per pagar fiances de llo-guer i 34 llars han obtingut habitatges de lloguer social. S’ han evitat 525 desnonaments i Càritas ha triplicat res-pecte l’any 2007 el nombre d’habitatges que gestiona situant-se en 363 entre pisos compartits, centres resi-dencials i pisos familiars de lloguer social, que donen allotjament a prop de 1.515 persones. A nivell específic, CDB disposa de 69 habitatges compartits i centres resi-dencials amb suport socioeducatiu per a diferents tipus d’usuaris dels quals 63 són habitatges compartits amb 268 places i 6 són centres residencials amb 74 places.

Les ajudes econòmiques directes en metàl·lic a les famí-lies per pagar l’habitatge ha passat de 0,5M€ l’any 2007 a 2M€ l’any 2013.

4. LA FUNDACIÓ, TREBALLANT PER LA INFÀNCIA

Una situació de pobresa pot canviar de manera radical les oportunitats futures dels infants. Els infants són el futur de les societats i com a adults del present és una responsabilitat de tots proporcionar-los les eines per tal que puguin desenvolupar-se correctament i poder ser i exercir com a ciutadans.

4.1. Quines conseqüències té l’economia en el desenvolupament dels infants?

Els infants són les primeres víctimes d’aquesta llarga crisi. Les conseqüències econòmiques i socials afecten amb ma-

jor incidència a aquestes persones. Les seqüeles de la crisi de llarga durada passa factura en la salut dels grups més vulnerables de la societat, especialment els nens i infants.

Els nens pateixen la crisi en les llars on els seus proge-nitors es queden sense treball i sense ingressos, quan ells i les seves famílies són desnonades, quan a conse-qüència dels menors ingressos es canvia els hàbits d’ali-mentació i la qualitat de la seva alimentació empitjora. Els nens pateixen quan es deteriora l’ambient familiar i es pro dueix fractura familiar. També per manca d’in-gressos dels seus progenitors els nens no poden accedir als tractaments mèdics i medicaments no inclosos en el sistema públic. Repercuteixen en ells les decisions de reducció de despesa pública en ajudes a les famílies, en beques escolars de menjador, etc.

Donat que un 50% dels usuaris de la Fundació són me-nors d’edat, creiem que és essencial i necessari desenvo-lupar un programa d’infància amb l’objectiu d’atendre als menors que pateixen les conseqüències de les greus situacions econòmiques dels usuaris.

Segons les últimes dades de l’IDESCAT sobre pobresa infantil, l’any 2012 a Catalunya hi havia un 39,3% de me-nors d’edat que es trobava dins de la bretxa de risc a la pobresa. Aquesta xifra ha augmentat en 16,1 punts percentuals amb la crisi econòmica, ja que a l’any 2006 els menors d’edat que es trobaven dins la bretxa de risc a la pobresa era el 23,2%.

4.2. Alguns indicadors de la situació d’alarma social dels infants

La pobresa infantil afecta al voltant de 2,2 milions de me-nors a l’Estat. Es constata que hi ha més menors pobres i que a més, pateixen formes de pobresa més severes que fa uns anys. Les distàncies amb la Unió Europea s’han

Taula 7

15.655 desnonaments realitzats a Catalunya en el 2013 (un 38% menys que 2012)

Del total de desnonaments a Espanya, 23,3% s’han realitzat a Catalunya. És el territori amb més desnonaments de l’Estat.

A Catalunya hi ha 2.945.500 habitatges familiars 6,3% més que l’any 2012.

253.300 llars en Catalunya amb tots els membres actius desocupats, 2,5% més que l’any 2012. (1)

Al 2013 hi havia a Catalunya 760.300 habitatges familiars on no hi ha cap membre actiu un 0,2% més que l’any 2012.


13



14


augmentat. L’augment de la taxa de pobresa infantil de la Unió Europea entre 2008 i 2012 ha estat un 50% més baixa que la de l’Estat Espanyol (+ 0,8 punts per-centuals). L’anàlisi de la situació econòmica de la infàn-cia dóna resultats alarmants, la pobresa infantil és cada vegada més estesa i més intensa i, les llars amb nens es caracteritzen per un augment de la desigualtat.12, 13

Alguns indicadors de l’any 2013 a Catalunya i dels usua-ris de Càritas Barcelona confirmen aquesta situació.14, 15

(Taula 8)

4.3. La posició de la Fundació davant d’aquesta situació

Des de la Fundació, creiem que les principals vies d’ac-ció per tal de disminuir o eliminar els efectes de l’econo-mia en el benestar dels infants són tres:

• El dret a un habitatge digne• El dret a una bona salut• El dret a l’educació

Aquests són drets bàsics reconeguts internacionalment per la convenció sobre els drets dels infants de 1989 aprovat per l’assemblea General de Nacions Unides.

Fins el moment, la Fundació ha centrat la seva acció en la primera via – el dret a l’habitatge digne-, ja que l’acció principal que duu a terme és proporcionar habitatges de qualitat als usuaris i a partir d’aquí ajudar-los a construir un espai familiar on desenvolupar la seva vida personal.

La segona via d’acció per tal de combatre els efectes de l’economia en el benestar i desenvolupament dels

infants és la salut. Dintre de l’acció per la salut cal fer èmfasi en l’alimentació dels infants, ja que una bona ali-mentació és la base per tenir una bona salut.

Segons les dades de l’enquesta sobre condicions de vida i hàbits de la població del 2011 de l’Institut Nacional d’Esta-dística, un 4% dels infants menors de 16 anys patia priva-cions materials que afectaven a l’alimentació. Aquesta xifra continua creixent ja que també s’ha de tenir en compte que la partida per beques de menjador escolar ha dismi-nuït i que per tant moltes famílies que fins ara disposaven d’aquesta beca no podran fer front als costos del menjador escolar que garanteix com a mínim un àpat complert al dia.

També cal actuar per via de l’educació. No parlem no-més d’educació formal sinó que també parlem de tots els models educatius que permeten a l’infant desenvo-lupar-se autònomament. L’objectiu d’aquesta via d’acció hauria de ser proporcionar totes aquelles eines que per-metin adquirir coneixements habilitats i capacitats per ser persones independents i amb possibilitats de futur.

Davant aquesta situació Càritas Barcelona ha impulsat les següents accions directes sobre el col·lectiu de me-nors d’edat:

• Suport mèdic i psicològic a la població més vulnerable• Promoure la creació de més beques menjador. El Go-

vern ha concedit 4.640 beques menjador més en de-sembre 2013 respecte al mes anterior.

• Mitjançant el Servei de Mediació d’Habitatge facilitar allotjaments i habitatge especialment a les famílies amb nens.

• Evitar desnonaments a famílies amb nens.

Taula 8

Un 24,6% dels infants de Catalunya viu sota el llindar de la pobresa.

La taxa de risc de pobresa en menors de 16 anys es situa en el 29,4% molt sobre la taxa total de la població. (20,1%)

La bretxa de pobresa dels menors de 16 anys és 39,3% l’any 2012.(% superior a la mitja total de 38,2%)

20% del infants atesos per Càritas Barcelona tenen problemes de salut, 2% dels infants a la ciutat de Barcelona.

50% dels infants atesos per Càritas Barcelona tenen problemes de salut mental, 5% dels infants a la ciutat de Barcelona.

1 de cada 5 infants atesos per Càritas no esmorzen abans de sortir de casa, la mitjana de Barcelona és 1 de cada 10.

12. PNAIN 2012-2016, Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, Gobierno de España.13. Informe la Infancia en España 2012-2013, UNICEF España.14. Idescat a partir de les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE.201315. Presentació Informe Balanç de l’Acció de Càritas, 18.12.2013.


15


4.4. La posició dels Organismes Nacionals i Internacionals davant la pobresa infantil

La lluita contra la pobresa infantil es va convertir en una prioritat per a Organismes Nacionals i Europeus. Precisament, per donar resposta a la problemàtica de la pobresa infantil a l’Estat Espanyol i a nostre país es va constituir sota l’Observatori de la Infància un grup de treball específic sobre pobresa infantil, in-tegrat per representants de diversos Departaments Ministerials de l’Administració General de l’Estat i de l’Administració Catalana a més d’Organitzacions d’In-fància com Càritas, Llogarets Infantils SOS, Federació d’Associacions per a la Prevenció del Maltractament Infantil, Creu Vermella i UNICEF. Les aportacions i pro-postes de treball d’aquest Grup es van recollir en el PNAIN 2013-2016. D’acord amb la Recomanació de la Comissió Europea, de 20 de febrer de 2013, els eixos claus on es fonamenta la lluita contra la pobresa in-fantil van ser:

• Accés a recursos adequats i suport a les llars, que in-clou el suport a la participació de les mares i els pares al mercat laboral permetent la conciliació entre el tre-ball i la família, així com proporcionar ingressos ade-quats en combinació amb prestacions socials.

• Accés a serveis de qualitat amb propostes per destinar recursos en atenció i educació primària en la prime-ra infància per reduir la desigualtat i el desenvolupa-ment de sistemes educatius que impactin en la igual-tat d’oportunitats.

• Prevenir les desigualtats en salut a través d’una inter-venció en la primera fase de vida de l’infant; propor-cionar un habitatge adequat i un entorn lliure de riscos; i fomentar serveis socials que protegeixin a la infància i recolzin als seus progenitors.

• Participació infantil centrada en la participació de la infància en activitats socials, culturals, recreatives, esportives i cíviques, així com l’establiment de meca-nismes que assegurin la seva participació en les deci-sions que afectin a la seva vida.

5. PARC D’HABITATGES DE LA FUNDACIÓ

A desembre de 2013 el parc d’habitatges que gestiona-va la Fundació s’havia incrementat moltíssim, en més d’un 56%, és a dir entre les dades de 2012 i les de 2013 hi ha un increment de 110 habitatges i que en l’actuali-tat continua augmentant.

Com ja es va apuntar a la memòria de l’exercici anterior, els sis primers mesos de 2013 la Fundació ja havia incre-mentat la xifra d’habitatges en gestió fins als 235 habitat-ges, però la tendència fruit de l’intens treball de l’equip de la Fundació i del manteniment dels acords de Càritas Diocesana de Barcelona amb la Generalitat de Catalunya i amb altres fundacions i entitats; va continuar creixent fins arribar als 304 habitatges a finals de l’any 2013, asso-lint així l’objectiu marcat per la Fundació que volia tancar l’any amb més de 300 habitatges en gestió. (Figura 1)

5.1. Ubicació

Dels 304 habitatges un 75% estan ubicats al Barcelonès, aquesta és la zona on més s’ha incrementat el nombre d’habitatges gestionats per la Fundació, i en aquesta zona destaca la concentració a Barcelona ciutat i a bar-ris com Ciutat Vella on hi ha localitzats el 21% del total d’habitatges gestionats per la Fundació. Un 12% dels habitatges estan a municipis del Baix Llobregat, un 7% estan al Vallès, un 2% es localitzen en municipis Pene-dès, també un 2% al Garraf i un 1% estan ubicats en mu-nicipis del Maresme. (Taula 9)

050

100150200250300350

89

2010 2011 2012 2013

91

194

304

Nombre d’habitatges gestionats per la Fundació

Figura 1


16


Figura 2. Ubicació habitatges de la Fundació per comarques.

5.2. Titularitat

Taula 10

Titularitat %

Propietat 28,29%

Lloguer i/o cessió 66,45%

Cessió particulars 5,26%

Total 100,00%

5.3. Situació ocupació

Taula 11

Situació %

Ocupats 90,79%

Obres/No disponibles 9,21%

Adjudicats 0,00%

Lliures 0,00%

Total 100,00%

Taula 9

Població Municipi

Badalona 12

Barberà del Vallès 1

Barcelona 194

Begues 1

Castellar del Vallès 1

Cerdanyola del Vallès 4

Cornellà 4

Gavà 11

Gelida 2

Hospitalet de Llobregat 16

Martorell 3

Masnou 1

Molins de Rei 2

Mollet del Vallès 1

Montcada i Reixac 2

Montgat 1

Polinyà 1

Ripollet 1

Rubí 2

Sabadell 7

Sant Adrià de Besòs 2

Sant Andreu de la Barca 3

Sant Boi de Llobregat 7

Sant Feliu de Llobregat 3

Sant Vicenç dels Horts 2

Terrassa 2

Viladecans 1

Vilafranca del Penedès 4

Vilanova i La Geltrú 7

Vilassar de Mar 1

Berguedà

Osona

Bages

Vallès Oriental

Anoia

Alt Penedès

Garraf

Baix

Llobregat

Vallès

Occidental Maresme

Barcelonès


3


224


37


7fundaciófoment del��a�itat�esocial

6


22


17



18


5.4. Habitatges per Diòcesis

Dels 304 habitatges que gestiona la Fundació el 79% està a la Diòcesi de Barcelona, un 8% més que l’any 2012. Els habitatges de la Diòcesi de Sant Feliu han pas-sat de representar un 18% al 2012 a tenir un pes del 13% en el 2013. La Diòcesis de Terrassa aglutina el 8% dels habitatges gestionats per la Fundació, pràcticament el mateix percentatge que a l’exercici anterior. S’han man-tingut el nombre d’habitatges a les Diòcesis de Terrassa i de Sant Feliu, tots els nous habitatges gestionats incre-mentat el seu pes en 6 punts percentuals entre els dos anys. (Figura 3)

6. PERSONES ATESES PER LA FUNDACIÓ

Al llarg de l’any 2013 la Fundació ha prestat els seus serveis a 1.025 persones, el que significa un incremen-tant enorme respecte l’any passat, aquesta xifra s’ha in-crementat un 148% passant de 414 persones ateses al 2012 a les més de mil en el 2013. En els últims set anys la quantitat de persones ateses s’ha multiplicat per 4, ha crescut més d’un 400%, les necessitats han canviat, l’univers de persones en risc d’exclusió social i en situa-ció de pobresa ha crescut enormement i la Fundació ha adaptat les seves infraestructures, recursos i manera de treballar per poder donar resposta al màxim de perso-nes que ho necessitin. (Figura 4)

Respecte a la quantitat de famílies ateses la xifra creix també moltíssim, s’ha passat de treballar amb 116 famí-

lies al 2012 a les gairebé 300 famílies ateses en el 2013, és a dir un 158% més.

6.1. Lloc de residència abans d’accedir a l’habitatge

Es redueix el nombre de famílies ateses de la ciutat de Barcelona, representant el 44,6% del total, un 11,4% menys que l’any passat. El lloc de residència on creixen més les famílies ateses per la Fundació durant el 2013 és la zona de la Diòcesi de Sant Feliu. La resta de proce-dències mantenen els percentatges pràcticament iguals que l’any passat amb petites variacions d’un o dos punts percentuals. Creix el pes de l’Hospitalet i la Diòcesis de Terrassa com a lloc de procedència i perden pes localitza-cions com Cornellà i Badalona- Santa Coloma. (Figura 5)

6.2. Situació residencial prèvia al seu accés a l’habitatge

Destaca l’increment de famílies ateses per la Fundació que vivien en pisos de lloguer, aquest percentatge pas-sa del 24% a més del 40%. Cau dràsticament el percen-tatge de famílies que vivien en pisos compartits que al 2013 eren 60 famílies (un 51,7%) i al 2013 han baixat fins a 20 (un 6,7%) famílies, és a dir un 6,7% del total de famí-lies ateses. En l’anàlisi dels perfils de famílies ateses apa-reix una nova categoria que són les persones que tenien pis en propietat, al 2013 aquest col·lectiu representa el 5% del total. El relloguer és la situació residencial prèvia

Distribució d’habitatges per Diòcesi

Diòcesi de Sant Feliu

13%

Diòcesi de Terrassa

8%

Diòcesi de Barcelona

79%

0200400600800

10001200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Evolució de les persones ateses en els últims 6 anys

250

75 85 95 104 112 116265 302 358 393 414

1.025

299

Unitats familiars Persones ateses

Figura 3

Figura 4


19


d’un terç de les famílies ateses per la Fundació al llarg del 2013. (Figura 6)

6.3. Motius per sol·licitar un habitatge de la Fundació

En el 2013 hi ha variacions significatives respecte dels motius que porten a les persones a sol·licitar un

habitatge de la Fundació, el primer motiu és el des-nonament per impagament que representa el 39% dels casos (l’any 2012 aquest motiu era el que tenia menys pes). En segon lloc trobem els motius d’amun-tegament (23%) i manca de condicions d’habitabili-tat (22%) amb una representació del 20% cada un, l’amuntegament era el primer motiu de la sol·licitud al 2012. (Taula 12 i figura 7)

Figura 5

Figura 6

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Barcelonaciutat

L’Hospitalet Cornellà Badalona-Santa Coloma

Resta diòceside Barcelona

Diòceside Terrassa

Diòceside Sant Feliu

56,0%

44,6%

13,8% 14,8%

3,4%1,3%

12,1% 11,7%

1,7% 2,3%

8,6% 10,1%4,3%

15,1%

Lloc de residència abans d’entrar al projecte de la Fundació

2012

2013

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Lloguer Relloguer Pis compartit Institució /servei d’acollida

Pensió /sense sostre

Pis en propietat

24,1%

40,5%

0,0%

31,1%

51,7%

6,7%

21,6%

14,0%

2,6% 2,7% 0,0%5,0%

Situació residencial abans d’entrar al projecte de la Fundació

2012

2013


20


6.4. Perfils dels usuaris i/o famílies

El següent punt detalla el perfil de les persones usuàries dels serveis de la Fundació al llarg de l’any 2013 i mostra com aquest ha variat respecte l’any anterior.

6.4.1. Gènere

Al llarg de l’any 2013, el 53,6% de les persones ateses són dones és a dir 549, i el 46% (un total de 476) són homes, aquesta classificació inclou totes les persones ateses, tant adults com menors. (Figura 8)

6.4.2. Edat

Com hem dit de les 1.025 persones ateses al llarg de l’any 2013, un total de 527 són adults (un 51%) i el 49% restant són menors de 18 anys, una xifra molt alta que continua representant el col·lectiu més gran per franges d’edat.

El segon grup més nombrós de persones ateses és el que tenen entre 30 i 50 anys, també és l’únic col·lectiu que es redueix respecte a les dades de l’any passat. El grup de persones d’entre 18 i 30 anys representa un 12,9% (al 2012 tenia un pes de 10,6%, s’incrementa dos punts percentuals). Per últim, cal posar l’accent en el col·lectiu de persones de més de 50 anys que s’incre-menta en un any dos punts percentuals, al 2013 aquest grup ja suposava més d’un 5% de les persones ateses. (Figura 9)

6.4.3. Tipologies de famílies

La distribució de tipologies de famílies es manté pràc-ticament igual que en l’anàlisi de l’any passat, la tipo-logia més habitual és la família nuclear (parella amb o sense fills) tot i que passa de representar un 58,6% al 2012 a tenir un pes del 55,9% durant l’any 2013, el que suposa una reducció de 2,7 punts percentuals. Les persones que viuen soles s’incrementa passant d’un 5,2% a l’any 2012 a tenir un pes del 7,7% al 2013. La fa-mília monoparental té gairebé el mateix pes que l’any anterior amb una petita pujada d’un punt percentual. (Figura 10)

Taula 12

Motiu de la sol·licitud 2012 2013

Desnonament 15,5% 38,8%

Amuntegament 43,1% 23,1%

Manca de condicions d’habitabilitat 19,0% 22,1%

Sortida institució/projecte 22,4% 16,1%

Total 116 (100,0%) 299 (100,0%)

Motiu de la sol·licitud 2013

Desnonament 38,8%

Sortida institució/projecte

16,1%Manca de condicions

d’habitabilitat

22,1%

Amuntegament

23,1%

Figura 7

Dones53,6%

Homes46,4%

Gènere

Figura 8

0%

10%

20%

30%

40%

50% 48,6%

12,9%

33,2%

5,4%

Menor18 anys

Entre 18 i 30 anys

Entre 30 i 50 anys

Major de50 anys

Persones ateses segons edat

Figura 9


21


6.4.4. Dimensions unitats familiars

Més de la meitat de les famílies ateses tenen entre 3 i 4 membres. Les famílies de 4 membres s’han reduït res-pecte de l’any passat passant del 28,4% al 24,4%. Les unitats familiars d’1 únic membre han pujat –com ja s’ha

vist en les dades de tipologia de famílies–, i al 2013 ha pujat fins a representar un 7,4%. Les famílies de 2 mem-bres també s’han incrementat en un punt percentual i ara representen el 19,7% de les unitats familiars ateses. Les unitats familiars de cinc i més membres tenen una molt petita variació a la baixa respecte les dades de l’any passat però continuen representant un 11,7% i un 8,4% respectivament. (Figura 11)

6.4.5. Estat civil

El pes percentual de les persones ateses segons el seu estat civil es manté amb xifres molt similars respecte l’any passat, excepte amb el grup de persones separades o divorciades que s’ha incrementat en gairebé deu punts en el període d’un any, ha passat de representar un 17% a un 28% en el 2013. El grup majoritari són les persones casades (gairebé la meitat de les persones adultes ate-ses per la Fundació), tot i que el seu pes ha disminuït un 4% respecte a les dades del 2012. (Figura 12)

0%10%20%30%40%50%60%

5,2% 7,7%

58,6% 55,9%

31,9% 32,8%

4,3% 3,7%

Personasola

Famílianuclear

Famíliamonoparental

Altresnuclis

familiars

Tipologia de família atesa

2012

2013

Figura 10

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

1 membre 2 membres 3 membres 4 membres 5 membres +5 membres

5,2%7,4%

18,1% 19,7%

26,7%28,4% 28,4%

24,4%

12,9% 11,7%8,6% 8,4%

Dimensió de la unitat familiar atesa

2012

2013

Figura 11

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Solter Casat Parella de fet Vidu/Vídua Separat / divorciat No disponible

19,0%13,0%

51,7%47,8%

9,5% 7,7%2,6% 2,3%

17,2%

28,1%

0,0% 1,0%

Estat civil del titular del contracte

2012

2013

Figura 12


22


6.4.6. Nacionalitats

Destaca enormement l’increment de persones nascu-des a Espanya ateses per la Fundació durant el 2013, aquest grup creix gairebé un 20% respecte les dades del 2012. Les persones nascudes a Llatinoamèrica, que abans eren la meitat dels atesos ara representen un terç. Aquesta dada és reflex d’una realitat que es constata dia a dia a la Fundació, nous col·lectius de persones en risc d’exclusió i que han d’acollir-se a programes com el de la Fundació, una altra conseqüència directa de la pèrdua de treball i l’entrada a l’atur de persones nascudes a Es-panya que fins fa uns anys tenien feina i possiblement un habitatge en lloguer o fins i tot en propietat (recor-dem el 5% de persones que entren al programa de la Fundació a rel de la pèrdua de l’habitatge que tenien en propietat i l’increment de famílies que venen d’una situació residencial de lloguer).

La reducció de persones d’origen llatinoamericà també té la seva explicació en la tornada d’aquestes persones cap als seus països d’origen on actualment hi ha igual o més oportunitats que aquí o bé han emigrat a altres països amb un panorama laboral i econòmic més favo-rable. (Taula 13 i figura 13)

6.4.7. Nivells de Formació

S’incrementa el percentatge de persones ateses amb educació bàsica obligatòria en més de 7 punts per-centuals. I per contra disminueix el grup de persones sense formació acadèmica. La resta de nivells for-matius es mantenen pràcticament iguals que en el 2012, les persones amb batxillerat suposen un 8,7% del total, hi ha un 6% amb formació universitària i un

Taula 13

Nacionalitat 2012 2013Diferencial interanual

Espanyol 18,6% 37,8% +19,2%

Comunitari 0,2% 0,3% +0,1%

Europeu no comunitari 0,5% 3,1% +2,6%

Magrebí 14,3% 13,5% -0,8%

Subsaharians 5,6% 5,6% +0,0%

Llatinoamericans 52,7% 34,0% -18,7%

Asiàtic 8,2% 5,3% -2,9%

Altres procedències 0,0% 0,6% +0,6%

100,0% 100,0%

Figura 13

Magrebins: 13,5%

Llatinoamericans: 34%

Espanyols: 37,8%

Comunitaris: 0,3%

Europeus no comunitaris: 3,1%

Asiàtics: 5,3%

Subsaharians: 5,6%


23


2,3% amb formació no reglada. És una dada notable i preocupant l’increment de persones en risc d’ex-clusió social amb un bon nivell de formació reglada. (Figures 14 i 15)

6.4.8. Nivells d’ingressos

Del total d’adults atesos gairebé la meitat (48,6%) viuen amb menys de 284€ al mes, aquest col·lectiu de persones s’incrementa en un punt percentual respecte l’any passat. L’altre grup que també creix són les perso-nes adultes que viuen amb menys de 455€ al mes (creix un 4% al 2013). Els altres dos col·lectius de persones ateses amb un nivell de recursos econòmics mensuals per sobre dels 455€ al mes representen tan sols un terç del total de persones ateses enguany per la Fundació. (Figura 16)

6.4.9. Procedències ingressos

Creix un 4% el nombre de famílies ateses a la Fundació que no tenen cap tipus de contracte laboral. Per con-tra el nombre de famílies amb contracte disminueix un 6%. Es redueixen les famílies que reben ingressos d’ajuts econòmics de serveis socials o altres instituci-ons o que reben prestació de dependència. En canvi

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Analfabet Sense formacióacadèmica

Educació bàsicaobligatòria

Batxillerat / Mòduls professionals

Universitaricomplet

Formacióno reglada

1,0% 1,1%

44,7%

35,9%38,9%

45,9%

8,2% 8,7% 6,3% 6,1%1,0% 2,3%

Nivell formatiu dels adults atesos

2012

2013

Figura 14

Nivell formatiu dels menors atesos

Sense formacióacadèmica

76%

Batxillerat / mòdul1%

Educació bàsicaobligatòria

23%

Figura 15

0

10

20

30

40

50 47,4%48,6%

19,0%23,0% 22,3%

18,0%11,4% 10,4%

Menys de 284€ / mes



Més de 682€ / mes

Nivell d’ingressos

2012

2013

Figura 16


24


les famílies que reben subsidi o ajut permanent han passat de representar un 4% a tenir un pes de del 10,8%. (Figura 17 i taula 14)

6.4.10. Situació laboral

La situació laboral de més d’un terç dels adults que atén la Fundació estan en situació d’economia informal (un 32,3%). El segon grup majoritari ni treballen ni estudien, aquest col·lectiu es redueix un 4% respecte l’any passat. El grup que creix més és el de jubilats i pensionistes (tal i com apuntàvem les dades de persones ateses majors de

50 anys i que viuen soles que responen a aquest perfil), aquest grup de persones ha passat de representar un 2,4% a tenir un pes del 7,4%.

També s’ha reduït el nombre de persones adultes que únicament estan estudiant. Un 25% de les persones adultes ateses per la Fundació estan en mercat laboral normalitzat. (Taula 15 i figura 18)

6.4.11. Situació legal de residència

La situació legal de residència ha variat substancialment entre el 2012 i el 2013, l’aparició de més persones d’ori-gen espanyol, de persones que viuen soles, de jubilats

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%

31,9%36,0%

39,7%33,7%

4,3%10,8%

12,1%7,1%

5,2%6,1%

3,4%4,7%

1,7%1,0%

1,7%0,7%

37,5%

39,7%

Sense contracte

Amb contracte

Amb subsidi o ajut permanet

Ajuts econòmics (de serveis socials o altres institucions)

Renda mínima d’inserció

Pensió no contributiva

Rep prestació de dependència

Pensió contributiva

Procedència dels ingressos familiars

2012

2013

Figura 17

Taula 14

Procedència Ingressos % 2012 % 2013 Dif %

Treball normalitzat (amb contracte) 39,70% 33,7% -6%

Treball en precari (sense contracte) 31,90% 36,0% +4,1%

Subsidi o ajut permanent 4,30% 10,8% +6,5%

Pensió Contributiva 1,70% 0,7% -1%

Renda Mínima d’Inserció 5,20% 6,1% +0,9%

Pensió no contributiva 3,40% 4,7% +1,3%

Prestació de dependència 1,70% 1,0% -0,7%

Ajuts econòmics (Serveis socials o altres) 12,10% 7,1% -5%

Taula 15

Situació laboral % 2012 % 2013 Dif

Mercat laboral normalitzat 26,50% 25,6% -0,9%

Economia informal 29,90% 32,3% 2,4%

No treballen ni estudien 34,10% 30,2% -4,0%

Jubilats -Pensionistes 2,40% 7,4% 5,0%

Estudiant actualment 7,10% 4,6% -2,6%

Total 100,00% 100,00%


25


o pensionistes, de persones que surten d’una situació residencial amb pis de propietat... i la disminució de per-sones amb origen a altres països de Llatino Amèrica són alguns dels factors que expliquen el canvi de situació legal de les persones ateses.

En el 2013 el 72% de les persones ateses per la Funda-ció estaven en situació regular, un 16,5% més que l’any passat. (Figura 19)

6.5. Evolució del perfil de les persones ateses per la Fundació

Les persones ateses per la Fundació al llarg del 2013 ha variat respecte a l’any anterior, l’evolució de la crisi, el

creixement d’atur i el creixement de les situacions de risc d’exclusió social i risc de pobresa està afectant a nous col·lectius.

La majoria de persones ateses per la Fundació al llarg de l’any 2013 tenen uns trets diferents de les persones que van ser ateses al 2012. Principalment les diferè ncies resideixen en característiques que fan referència a la na-cionalitat i a la situació residencial en la que es troben abans d’entrar a la Fundació.

• Destaca notablement que les persones de nacionalitat es-panyola al 2012 eren un 18% del total i al 2013 són el 38%.

• Més del 70% de les persones ateses estan en situació regular, amb DNI o permís de residencia (el 2012 les persones en situació regular eren un 56%).

• Ha augmentat un 11% el nombre de persones divorci-ades o separades en el total de persones ateses per la Fundació entre el 2012 i el 2013.

• Desnonament és la causa més comú per demanar aju-da a la Fundació, al 2012 tenia un pes del 15% i al 2013 suposa un 39%.

• Apareix un nou col·lectiu de persones que tenien pis en propietat abans d’entrar al projecte (al 2013 aquest col·lectiu ha estat un 5% del total).

Figura 18

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

En mercat laboralnormalitzat

En economiainformal

No treballenni estudien

Jubilats / pensionistes

Estudiantactualment

26,5% 25,6%29,9%

32,3% 34,1%30,2%

2,4%

7,4% 7,1%4,6%

Evolució de la situació laboral

2012

2013

Situació legal de les persones ateses al 2013

Regular72,8%

Irregular27,2%

Figura 19


26


• Les persones ateses tenen cada vegada més formació reglada, situant-se els que tenen la ESO en el 46% del total (quan al 2012 estava en el 39%).

• Les persones que abans d’entrar al projecte de la Fun-dació estaven en un pis de lloguer (per tant sense situ-acions que poden semblar més extremes de relloguer, serveis d’acollida, etc. ) passen de ser un 24% al 2012 a tenir un pes del 40% a l’any 2013.

• Cal prestar especial atenció als indicadors que fan re-ferència a les persones grans (entre parèntesi la dada del 2012). Que tot i que estem parlant de percentat-ges petits (i per tant en nombres absoluts són un grup petit de persones) tenen una clara tendència de crei-xement que mereix ser analitzada.

– El 5,5% de les persones ateses tenen més 50 anys (3%).

– Les persones que viuen soles representen un 7,7% (5,2%)

– 7,4% són jubilats (2,4%)

El perfil de les persones ateses per la Fundació s’assimila cada vegada més a un perfil de persona de nacionali-tat espanyola del que s’ha mal anomenat fins ara clas-se mitjana, amb pis en lloguer o en propietat amb un nivell d’estudis obligatoris finalitzats i que havia tingut feina (que potser han d’entrar en mercats laborals d’eco-nomia informal) i que com a conseqüència de la greu crisi econòmica, de la retallada de prestacions i ajudes de l’administració pública, de l’atur i de la impossibilitat de torbar feina es troben que han de sol·licitar ajuda a entitats privades con la Fundació o Càritas per atendre necessitats relatives al habitatge.

6.6. Temps promig d’estada a l’habitatge

Un total de 35 unitats familiars surten del programa de la Fundació en acabar l’any 2013. L’estada mitja d’aquestes persones es redueix any rere any, passant dels 3,7 anys al 2010 a situar-se en una estada mitjana que no arriba als dos anys i mig en el 2013 (2,4 anys estada promig).

La meitat de les persones ateses en el programa de la Fundació i que van sortir al llarg de l’any 2013 han estat menys de 2 anys. (Taula 16)

L’anàlisi de l’estada de les persones ateses en el 2013 mostra que 110 persones van sortir del programa d’atenció de la Fundació en acabar l’any, del que 49 eren menors d’edat i 61 eren adults. Un 10% de les persones que han estat ateses per la Fundació en el 2013 han as-solit l’objectiu de la Fundació de plena inclusió de forma independent en els àmbits de l’habitatge i en el laboral. (Taula 17)

Un cop van sortir del programa d’atenció de la Funda-ció, gairebé la meitat dels usuaris, el 46%, van anar a un pis de lloguer privat.

El 17% van decidir tornar al país d’origen, el 9% van tor-nar a l’habitatge familiar i un altre 9% van anar a una habitació rellogada. Per últim un 6% van anar a un pis de lloguer públic. (Figura 20)

Taula 16

TEMPS D’ESTADA al projecte de les famílies que van sortir

2012 2013

Menys de 2 anys 13 41,9% 19 54,3%

Entre 2 i 3 anys 8 25,8% 8 22,9%

Més de 3 anys 10 32,3% 8 22,9%

Taula 17

Usuaris dels habitatges en acabar l’any 2013

Menors 49

Adults 61

Baixes en acabar l’any 2013 110

Lloc on van anar els usuaris quan van sortir del projecte

Pis de lloguer públicRetorn a

l’habitatge

Retorn al paísd’origen

Defunció

No se sap

46%

6%9%

17%

3%Habitaciórellogada 9%

11%

Pis de lloguer privat

Figura 20


27



28


7. PROJECTE OIKOS

Per tal de donar resposta a la greu situació que pateix gran part de la societat, la Fundació i Càritas van definir i desenvolupar el projecte OIKOS al llarg de 2012, aquest es va començar a implantar durant el segon semestre del 2013. El projecte té com a finalitat dur a terme un treball encara més intensiu amb les famílies que viuen als habitatges que gestiona la Fundació per tal de fer efectiu, no només el seu dret a un habitatge digne, sinó, també el seu procés d’inclusió social i laboral.

Es tracta d’un projecte molt dinàmic on el personal de la Fundació, juntament amb el suport de Càritas treballa de manera continuada i intensiva amb les famílies de manera que les dades sobre aquest projecte, donada la seva naturalesa, també són canviants.

7.1. Últimes dades d’OIKOS

El primer trimestre de 2014 el total de famílies amb se-guiment social dins del programa OIKOS era de 286.

Fites del projecte:

• Des de l’inici del projecte OIKOS ja hi ha 10 famílies que han sortit del programa i han sortit del risc d’ex-clusió social del que es trobaven.

• Actualment hi ha 12 famílies més que ja han iniciat el procés de sortida.

• Hi ha 3 famílies amb la sortida prevista en els propers 12 mesos.

• El temps d’estada mig de les unitats familiars en el projecte OIKOS calculat en base les dades del 2013, és de 2’43 anys.

• El projecte, compta amb 244 famílies que seguiran dins del programa en els propers 12 mesos.

• 27 famílies es preveu que hi seran de manera perma-nent.

Tenint en compte aquestes dades podem dir que el pro-jecte OIKOS és efectiu i assoleix els seus objectius de manera ràpida i eficient ja que en un període curt de temps permet a famílies que es troben en risc d’exclusió social sortir d’aquesta situació.

El treball que realitza l’equip social del programa pel desenvolupament d’OIKOS, s’efectua a partir de plans de treball i visites o accions. El total de plans de treball comptabilitzats el primer trimestre de 2014 és de 139 i el total de visites o accions realitzades per l’equip social de la Fundació és de 1.070.

8. INFORME SROI – RESUM EXECUTIU

La Fundació Foment de l’Habitatge Social, juntament amb Càritas Diocesana de Barcelona, té com a objectiu la lluita contra l’exclusió residencial. L’any 2013 va po-sar en marxa el projecte OIKOS per tal de donar respos-ta al progressiu agreujament d’aquesta problemàtica, que s’ha vist fortament incrementada per la crisi.

El projecte OIKOS constitueix una acció social integral que inclou la disposició d’un habitatge digne i de su-port social personalitzat que permet els usuaris esde-venir, amb el temps, plenament autònoms, fent possi-ble la sortida de l’habitatge i de les situacions de risc d’exclusió social en que s’hi troben.

Per tal d’establir de forma objectiva l’efecte real sobre la societat on actua que s’aconsegueix amb l’activitat de la Fundació s’ha realitzat un SROI (social return of in-vestment). Metodologia, que, a través d’una anàlisi cost-benefici adaptada a l’entorn social, determina el resultat assolit en funció de l’esforç que ha realitzat la Fundació. És a dir es “monetitza” l’impacte social de la seva activitat sobre cadascun dels grups beneficiats amb l’objectiu de determinar si la seva actuació assoleix “benefici” social o, pel contrari genera “pèrdua” social.

S’entén com a impacte social, en aquest context, el resultat del canvi que es produeix en els beneficiaris (usuaris, entitats, administracions, altres) com a con-seqüència de l’acció directa de la Fundació. En la


29


metodologia SROI s’inclouen tant aspectes quantita-tius com qualitatius. S’avalua el grau d’esforç (inversió) necessari per aconseguir-lo i es sumen les aportacions o actuacions de tercers. Tot plegat, ofereix una mesura del grau d’eficiència aconseguida amb l’activitat a la Fundació.

Els resultats de l’SROI indiquen que per cada euro in-vertit per la Fundació es genera un impacte social de 2,72 euros. És a dir es multiplica, gairebé, per dos la in-versió feta per la Fundació en el seu àmbit d’actuació: lluita contra la inclusió social.

Un altre aspecte molt important de la metodologia SROI és que permet determinar quins són els col·lectius beneficiats per l’activitat realitzada, i en quina propor-ció són receptors d’aquest benefici generat per la Fun-dació.

Els grups beneficiats per l’actuació de la Fundació són:

1. Càritas Diocesana de Barcelona, es beneficia de:

• Gestió especialitzada dels habitatges, millorant-ne l’eficiència i l’adaptació a les necessitats específiques de Càritas i dels seus usuaris (implantació geogràfica, selecció ubicacions, característiques habitatges, parà-metres econòmics, altres).

• Aplicació d’un programa d’acció social transversal d’atenció a les famílies (OIKOS), dissenyat en funció de les seves necessitats particulars i que té un objectiu concret; la sortida de les famílies del programa (l’any 2013 més de 35 famílies van finalitzar el procés d’in-clusió social a la Fundació, un 11,66%).

Tots aquests impactes suposen un 17% del total.

2. Generalitat de Catalunya, es beneficia de:

• Una gestió dels seus habitatges molt més àgil, econò-mica i eficient que la que fa la mateixa Administració Publica.

• Rendiments econòmics directes de la cessió dels habi-tatges (lloguers i despeses).

• Manteniment del parc d’habitatge cedit, fet que aug-menta el valor dels actius.

• Estalvis en la prestació de serveis socials, que assu-meix com a propis la Fundació amb els usuaris dels habitatges.

Això suposa un 29% de l’impacte social aconseguit.

3. El grup que esdevé més beneficiat per l’activitat de la Fundació són les famílies usuàries dels habitatges, que disposen de:

• Habitatges dignes en condicions econòmiques i socials adequades a la situació de cada família.

• Programa social transversal de lluita contra l’exclusió social (OIKOS) que treballa sobre cinc eixos principals (llar, formació, recerca feina, salut i convivència) i que té com a objectiu la sortida del programa.

• Estímul per a l’adquisició de competències personals que els permetin assolir l’autonomia personal i familiar.

• Actuacions preventives de situacions de cronicitat.

• Altres suports específics que siguin necessaris.

Tots aquests impactes combinats representen un 42% del total generat per l’activitat de la Fundació. (Figura 21)

Pel que fa la interpretació de l’SROI obtingut per la Fundació com a mesura del grau d’eficiència assolit, la relativa novetat d’aquesta metodologia fa que no es disposin de gaires precedents, a més que les diferents organitzacions són difícilment comparables.

Tot i això, hi ha dues iniciatives que poden servir per a establir un marc de referència aproximat. Són:

• L’SROI del programa del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de l’Ajuntament de Barcelona (2011), que ofe-reix un valor de 3.13 euros per cada euro invertit.

• L’SROI de l’activitat dels Centres Especial de Treball d’Iniciativa Social al País Basc (2012), que ofereix un valor de 2.09 euros per cada euro invertit.


30


Altrament, i atesa la posada en marxa força recent del projecte OIKOS, aquest estudi no incorpora les con-seqüències econòmiques derivades de la finalització del cicle d’atenció social i la consegüent sortida de l’habitatge. En aquest punt, les famílies passaran de ser consumidores de recursos socials, públics i pri-vats, a unitats generadores dels mateixos, la qual cosa ha d’incrementar el valor que pugui assolir l’índex SROI.

9. ELS REPTES DE FUTUR DE LA FUNDACIÓ

Els reptes principals de la Fundació per l’ant 201 són: en primer lloc potenciar la tasca d’inclusió social impulsant el projecte OIKOS. Volem assegurar als usuaris el dret a un habitatge digne i acompanyar-los en el seu procés d’inclusió social plena.

Tanmateix la Fundació es proposa augmentar el nom-bre d’habitatges gestionats en una ràtio d’uns 50 habi-tatges per l’any 2014 i mantindrà, tot i el complicat marc pressupostari, el nombre de professionals per tal d’aten-dre amb major garanties d’èxit als usuaris, que també augmentaran.

El projecte OIKOS, que es va implementar durant l’any 2013, a finals del mateix any ja va donar els primer resul-tats i la proba es que 35 famílies van finalitzat el procés d’inclusió social i van marxar del programa, permetent que nous usuaris poguessin entrar.

Per últim el major repte que te la Fundació pel 2014, es mantenir la qualitat i dimensió del servei i millorar les prestacions que reben els usuaris, aplicant tot l’equip una cultura de servei i de respectes envers tothom que generi una dinàmica de respecte i humanitat. Treballar per les persones amb voluntat de servei i millora conti-nua es l’únic camí per mantenir els èxits de la Fundació.

1€

0,46€

0,79€

1,14€

0,33€

2,72€

Fundació

Altres

Figura 21. Detall de l’impacte de l’acció social de la Fundació sobre cadascun dels grups beneficiats


31



32


10. L’EQUIP DE LA FUNDACIÓ

La Fundació té un equip de treball format per 17 perso-nes, 8 homes i 9 dones. El 71% disposa de titulació uni-versitària mitjana o superior en diferents especialitats de l’àmbit social, educatiu, jurídic i gestió empresarial. (Figura 22)

El Director de la Fundació és en Pau Pérez de Acha i Beamonte.

La seu social de la Fundació esta situada a:

Via Laietana núm. 5, 1r. 2a. (08003 – Barcelona) Telèfon: 933 027 179 Fax: 933 021 067Mail: [email protected] Web: www.habitatgesocial.org

11. EL PATRONAT El patronat de la Fundació Foment de l’Habitatge Social està format per professionals de diferents camps.

A 31 de desembre de 2013 els patrons de la Fundació són:

• President: Sr. Ignasi de Delàs i de Ugarte

• Secretari: Sr. Ramón Contijoch Pratdesaba

• Vocal: Sr. Lluís Franco Sala

• Vocal: Sr. Jordi Roglà de Lew

• Vocal: Sr. Andreu Romaní Blancafort

• Vocal: Sr. Vicenç Soriano Casanovas

• Vocal: Sra. Carme Trilla i Bellart

• Vocal: Sra. Maria Vendrell Aubach

• Assistents sense vot: Pau Pérez de Acha i Montserrat Padilla (Càritas)

12. DADES ECONÒMIQUES16

La Fundació Privada Foment de l’habitatge Social per-tany a la Coordinadora Catalana de Fundacions, els seus comptes són auditats anualment per auditors del Col·legi de Censors jurats de Comptes de Catalunya. (Taula 18)

Figura 22

Direcció

Àrea GestióSocial

Àrea GestióHabitatge

Àrea Finances

Administració Voluntaris

Taula 18

Tancament Exercici 2013

DESPESES

Personal i S.S. -328.093,21 €

Ajuts concedits i altres despeses -4.448,64 €

Altres despeses d’explotació -883.385,56 €

Amortitzacions -179.839,14 €

Altres resultats -55.034,09 €

TOTAL DESPESES -1.450.800,64 €

INGRESSOSIngressos per activitat pròpia 1.484.489,44 €

Subvencions, donacions i llegats 162.780,46 €

TOTAL INGRESSOS 1.647.269,90 €RESULTAT EXERCICI 196.469,26 €Ingressos financers 11.846,99 €

Despeses financeres -47.972,10 €Variació de valor raonable en instruments financers 17.500,00 €

RESULTAT FINANCER -18.625,11 €RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 177.844,15 €

16. Comptes auditats per l’Auditor Sr. Francesc Marti Pigrau, inscrit al ROAC (Registre oficial d’Auditors de Comptes) amb el número 4071.


33


La Fundació treballa estretament amb les següents entitats:

• Secretaria d’Habitatge – Agència de l’Habitatge de Catalunya, quant la gestió de les prestacions de lloguer i amb un conveni signat des de 2005 per tal de gestionar els ajuts als nostres usuaris.

• Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Catalunya, en coordinació, seguiment i suport respecte dels habitatges inclosos dins la Xarxa de la Generalitat de Catalunya.

• Ajuntament de Barcelona, amb un “Acord Marc” per a construir fins a 100 habi-tatges de protecció oficial.

• Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Terrassa i Sabadell per a la infor-mació i seguiment social dels nostres usuaris.

• Xarxa d’Habitatges Inclusió de Barcelona – Ajuntament de Barcelona

La Fundació col·labora amb les següents organitzacions:

• Plataforma pel Dret a un Habitatge Digne (amb col·laboració amb Justícia i Pau, FAVB, UGT, CCOO, OCUC, ...)

• Consell de l’habitatge de Barcelona, equip permanent, comissió de treball i plenari.

• Càritas Espanyola per a coordinar projectes d’exclusió a tot el territori espanyol.

13. ENTITATS COL·LABORADORES


34


14. CERTIFICAT D’AUDITORIA DE 2013


35



36


15. ENTITATS COL·LABORADORES

Amb la col·laboració de:


37



38


16. ANNEX. TAULES PERFIL DE LES PERSONES ATESES. EVOLUCIÓ ENTRE 2011 I 2013

Nombre de persones i unitats familiar ateses per la Fundació

Nombre de persones i entitats familiars ateses per la Fundació

Any Unitats familiars Persones ateses

2007 75 250

2008 85 265

2009 95 302

2010 104 358

2011 112 393

2012 116 414

2013 299 1.025

Perfil de les persones ateses 2011 2012 2013

Dones 123 124 549

Homes 80 87 476

Menors 190 203 498

Procedència de les famílies 2011 2012 2013

Barcelona ciutat 57% 56% 44,8%

L’Hospitalet 11% 14% 14,5%

Cornellà 4% 3% 1,3%

Badalona- Santa Coloma 14% 12% 11,8%

Resta Diòcesi de Barcelona 2% 2% 2,4%

Diòcesi de Terrassa 6% 9% 10,1%

Diòcesi de Sant Feliu 6% 4% 15,2%

Motiu de la sol·licitud 2011 2012 2013

Desnonament 16,1% 15,5% 39%

Amuntegament 44,5% 43,1% 23%

Manca de condicions d’habitabilitat 17,9% 19,0% 22%

Sortida institució/projecte 21,4% 22,4% 16%

Situació residencial abans d’entrar al projecte de la Fundació

2011 2012 2013

Lloguer 24,1% 24,1% 40%

Relloguer 52,7% 51,7% 31%

Pis compartit 0 0 7%

Institució/ servei d’acollida 21,4% 21,6% 14%

Pensió/ sense sostre 1,8% 2,6% 3%

Pis en propietat 0 0,0% 5%

Persones ateses segons edat 2012 2013

Menor 18 anys 49,0% 48,6%

Entre 18 i 30 anys 10,6% 12,9%

Entre 30 i 50 anys 37,2% 33,2%

Major de 50 anys 3,1% 5,4%

Gènere 2011 2012 2013

Dones 62% 58,8% 53,6%

Homes 38 41,2% 46,4%

Tipologia de família atesa 2011 2012 2013

Persona sola 5,4% 5,2% 7,7%

Família nuclear 55,4% 58,6% 55,9%

Família monoparental 33,9% 31,9% 32,8%

Altres nuclis familiars 5,4% 4,3% 3,7%

Membres de la unitat família atesa 2011 2012 2013

1 membre 5,4% 5,2% 7,4%

2 membres 18,8% 18,1% 19,7%

3 membres 28,6% 26,7% 28,4%

4 membres 29,5% 28,4% 24,4%

5 membres 7,1% 12,9% 11,7%

+5 membres 10,7% 8,6% 8,4%


39


Nivell formatiu (dels adults atesos) 2011 2012 2013

Analfabet 1,5% 1,0% 0,0%

Sense formació acadèmica 44,8% 44,7% 29,7%

Educació bàsica obligatòria 40,4% 38,9% 55,6%

Batxillerat/Mòduls professionals 7,9% 8,2% 4,5%

Universitari complet 4,9% 6,3% 5,3%

Formació no reglada 0,5% 1,0% 4,8%

Nivell d’ingressos 2011 2012 2013

Menys de 284€/ mes 45,3% 47,4% 48,6%

Menys de 455€ / mes 14,8% 19,0% 23,0%

Menys de 682€/ mes 24,6% 22,3% 18,0%

Més de 682€/ mes 15,3% 11,4% 10,4%

Principal procedència dels ingressos familiars

2011 2012 2013

Amb contracte 37,5 39,7% 33,7%

Sense contracte 34,8 31,9% 36,0%

Ajuts econòmics (de serveis socials o altres institucions) 8,9 12,1% 7,1%

Renda mínima d’inserció 7,1 5,2% 6,1%

Amb subsidi o ajut permanent 3,6 4,3% 10,8%

Pensió no contributiva 5,4 3,4% 4,7%

Rep prestació de dependència 0,9 1,7% 1,0%

Pensió contributiva 1,8 1,7% 0,7%

Situació laboral 2011 2012 2013

En mercat laboral normalitzat 26,1% 26,5% 25,6%

En economia informal 29,6% 29,9% 32,3%

No treballen ni estudien 35,5% 34,1% 30,2%

Jubilats/ pensionistes 3,0% 2,4% 7,4%

Estudiant actualment 5,9% 7,1% 4,6%

Lloc de naixement 2011 2012 2013

Espanyol 20,1% 18,6% 37,8%

Comunitari 0,0% 0,2% 0,3%

Europeu no comunitari 0,8% 0,5% 3,1%

Magreb 12,5% 14,3% 13,5%

Subsaharians 5,9% 5,6% 5,6%

Llatinoamericans 52,9% 52,7% 34,0%

Asia 7,9% 8,2% 5,3%

Altres procedències 0,0% 0,0% 0,6%

Situació legal 2011 2012 2013

Regular 53,7% 56,3% 73%

Irregular 46,3% 43,7% 27%

Estat civil (del titular del contracte) 2011 2012 2013

Solter 20,5% 19,0% 13,0%

Casat 48,2% 51,7% 47,8%

Parella de fet 11,6% 9,5% 7,7%

Vidu/vídua 4,5% 2,6% 2,3%

Separat/divorciat 15,2% 17,2% 28,1%

No disponible 0% 0,0% 1,0%


40


17. INFORME SROI

Introducció a la metodologia SROI

L’ SROI17 (Social Return on Investment) és una de les me-todologies que existeixen per mesurar l’impacte social d’una activitat o inversió, es a dir, es tracta d’un procés de mesura dels valors generats per la inversió realitzada per dur a terme una activitat a mans d’una organització.

El càlcul es desenvolupa a partir d’un anàlisi cost-bene-fici i es concreta en el coeficient entre el Valor Actual net de l’impacte i el Valor Actual Net de la inversió, aquest coeficient explica el retorn obtingut per cada euro in-vertit:

SROI = Valor actual de l’impacte

Inversió

Un anàlisi SROI te diferents utilitats, es pot utilitzar com a eina de planificació estratègica, per comunicar la crea-ció de valor social, per atraure inversió o bé per prendre decisions d’inversió.

Depenent de quan es faci l’anàlisi existeixen dos tipolo-gies d’SROI:

• Retrospectiu: es porta a terme amb dades històriques i resultats obtinguts.

• Prospectiu: prediu quin valor es crearia en el futur si les activitats de la organització produeixen els resultats desitjats.

Així doncs, l’objectiu d’aquest anàlisi, és determinar quin impacte social té l’activitat de la Fundació i ator-gar-li un valor. Aquest càlcul es farà en base a l’activitat del 2013, pel que l’anàlisi serà retrospectiu i d’avaluació. Totes les dades i els grups d’interès involucrats seran se-leccionats en relació a l’activitat de 2013.

Per tal de fer un anàlisi més realista i més sensible, hem dividit el 2013 en dos semestres donat que el primer se-mestre va ser d’implantació del projecte i el segon de consolidació. En aquest segon període la Fundació va experimentar un creixement exponencial tan pel que fa a pisos, usuaris, i professionals; com a conseqüència, els comptes de la Fundació (els ingressos i les despeses d’aquesta van augmentar notablement).

Desenvolupament de la metodologia, fases:

Per tal de dur a terme un anàlisi SROI cal seguir una sèrie de passos: (Figura 23)

17 Per a més informació sobre la metodologia SROI consultar Annex 2.

Establir una relació dels Grups d’Interès i concretar per cadascun d’ells la seva implicació en el programa així com els recursos i els productes , és a dir, l’aportació al programa detallant el resultat obtingut.

Elaborar un mapa de canvis, que és fonamental per entendre la relació entre els recursos, els productes i els canvis.

Formular els indicadors per descriure l’impacte i la durada del canvi i atorgar-los un valor monetari (unitat de mesura del canvi).

Determinar l’impacte a partir del valor monetari dels canvis. Per tal d’aconseguir unes dades fiables s’han de “depurar” els canvis restant allò que no ha estat produït per la organització a partir de correctors.

Després de tot el procés ja podem procedir al càlcul de l’SROI. S’ha de sumar els canvis i restar els impactes negatius, a continuació aquesta resta es compara amb la inversió realitzada. És aconsellable realitzar un anàlisis de sensibilitat (canvi del valor d’un paràmetre per tal de veure com afecta aquest al resultat final).

1. Definir l’abast i identificar els grups d’interès

2. Desenvolupar el mapa

d’impacte

3. Identificar el resultat i valorar-lo

4. Establir l’impacte

5. Calcular SROI

Figura 23


41


Identificació dels interessats: definició de l’abast de l’anàlisi SROI

Són interessats tots aquells col·lectius que afecten o són afectats per l’activitat de la Fundació. És a dir, tots aquells que tenen alguna relació amb el projecte han estat classificats en grups d’interès segons la seva impli-cació amb l’activitat de la Fundació Foment de l’Habitat-ge social i el programa OIKOS.

Establim diferents categories de grups d’interès. Per una banda tenim tots aquells que es beneficien de l’activitat de la Fundació, els usuaris i les seves famílies.

Per altra banda tenim totes aquelles persones i entitats que aporten els recursos necessaris per poder efectuar l’activitat, ja sigui proporcionant recursos econòmics (subven cions o donacions) o bé recursos d’infraestruc-tura (pisos). Per últim com a interessat tenim la pròpia fundació que és qui desenvolupa l’activitat i produeix el canvi o l’impacte.

A continuació es presenta el mapa d’interessats18 amb la justificació per la qual s’han inclòs en l’anàlisi i quina ha estat la seva implicació en aquest:19 (Taula 19)

Tal i com es pot veure, la naturalesa dels diferents grups d’interessats és ben variada.

18 Mapa d’elaboració pròpia a partir de dades internes de la Fundació Foment de l’Habitatge Social 19 Entenem per usuaris: totes aquelles persones que viuen en un pis de la Fundació i que disposen dels recursos d’aquesta.

Taula 19

Mapa d’interessats

Interessats Justificació de la seva incorporació a l’anàlisi Participació en l’anàlisi

USUARIS Beneficiaris dels serveis que ofereix la Fundació.L’anàlisi recull els canvis que la fundació genera pels usuaris i les seves famílies a través dels serveis que aquesta presta

DONANTS PARTICULARSAporten recursos d’infraestructura i finançament a la Fundació No ha intervingut directament en l’anàlisiFIBS (Família i Benestar Social)

ADMINISTRACIÓ LOCAL

DIPUTACIÓ DE BARCELONA Aporten recursos d’infraestructura a la Fundació No ha intervingut directament en l’anàlisi

CDB, promotora de la FundacióParticipació en la prestació dels serveis ( treballadors socials) i donants d’habitatges I DE RECURSOS ECONÒMICS per desenvolupar la funció de la fundació.

No ha participat directament en l’anàlisi

GENERALITAT DE CATALUNYA, Agència catalana de l’habitatge.

Aporten recursos d’infraestructura a la Fundació (habitatges) i finançament Proporciona dades per l’anàlisi

FFHSResponsables de la prestació directa del servei a través dels seus professionals i disposició d’habitatges pels usuaris.

Aportació de dades i informació, realització de l’informe

LA FUNDACIÓ LA CAIXA Finançament No ha intervingut directament en l’anàlisi

ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L’ESTAT Finançament No ha intervingut directament en l’anàlisi

TAULA D’ENTITATS DEL TERCER SECTOR Promotors de l’anàlisi i participació en el grup de treball d’habitatge. No ha intervingut directament en l’anàlisi

1. Definir l’abast i identi-ficar els grups

d’interès


42


Cal apuntar però que només hem tingut en compte aquells grups d’interessats que resultaven rellevants, ja que la totalitat d’interessats que es podrien haver in-clòs en l’estudi era molt gran. Si això no s’ha fet, com per exemple en el cas de l’administració local, on es contemplen diferents administracions o en el cas dels donants particulars, és perquè la seva implicació com a gent individual no era prou rellevant com per anar per

separat i així poder simplificar l’anàlisi i fer-lo més com-prensible.

Tal i com es pot observar en la taula superior, la majoria dels grups d’interès no han participat directament en l’elaboració de l’anàlisi, degut a que ja disposàvem de prou informació per poder realitzar correctament l’SROI sense haver de comptar amb la seva ajuda o suport.


43


Teoria del canvi i Mapa d’impacte: identificació i definició de recursos i resultats

Mitjançant la teoria del canvi podem explicar com i per-què les activitats d’un projecte determinat donen lloc als canvis desitjats a la societat. Aquesta teoria propor-ciona un full de ruta per poder assolir el canvi basat en una avaluació de l’entorn en el que es treballa.

El problema

A partir de la identificació d’aquests problemes, i per tal de donar-hi resposta, la Fundació idea una teoria del canvi. El principal problema identificat sobre el que cal treballar és l’augment del nombre de famílies sense un habitatge digne.

• Augment de les taxes d’atur. Actualment hi ha un 22’1% d’atur a Catalunya, aquesta xifra a l’any 2008 era de 11’75%. Augment de 10’35 punts percentuals.

• Augment del nivell de pobresa de la població ca-talana, afectant de forma rellevant els infants taxa de risc de pobresa a Catalunya l’any 2012 27’1%.

• Augment de les dificultats per accedir a un habitatge digne per manca de recursos econòmics.

• Sobre endeutament, i, per tant, augment de la moro-sitat en tots els àmbits personals. La morositat Bancà-ria actualment és del 13,78%.

• Retallades de les polítiques de inclusió social, i de benestar social en general, per l’aplicació de políti-ques que augmenten la pobresa de la societat i afec-ten greument les classes més desafavorides.

A continuació es presenta un gràfic (figura 24) amb la teoria del canvi que hem elaborat pel projecte OIKOS.

2. Desenvolu-par el mapa d’impacte

L’usuari rep assistència i recursos per tal de millorar la seva salut

Treball integral amb la familia amb totes les problemàtiques que poden afectar (habitatge, salut, ocupació)

Iniciatives i condicions que faciliten l’existència d’organismes públics de gestió d’habitatges

Existència d’una partida pressupostària destinada a polítiques socials

Estímul i suport en la recerca de feina

Impossibilitat d’accedir a l’habitatge

PROBLEMES

ESTRATÈGIES

PRECONDICIONS

LA CRISI HA IN

CREMENTAT EL GRAU DE PRECARIETAT GENERAL

META DE PROJECTE

PRECONDICIONS

META LLARG TERMINI

Proporcionar habitatge digne

Adquisició d’autonomia personal i familiar

Actuacions preventives de situacions de cronicitat

Estímul i potenciació d’habilitats personals

Suports específics a famílies amb infants i/o problemes de gènere

Augment de la taxa d’aturAugment del nivell de pobresa Augment de les dificultats per a accedir a un habitatge digneAugment de la morositat Retallades de les polítiques de inclusió social

Provisió d’un habitatge digne durant el temps que es realitza el treball integral

Suport social transversal a les famílies, en un entorn normalitzat, per aconseguir una situació de no dependència

Existència d’una xarxa d’entitats del tercer sector amb objectius comuns en habitatge

CdB crea i consolida una línia d’acció pròpia en habitatge amb la Fundació

L’ajust del cost de l’habitatge als ingressos familiars

La fundació ofereix a l’usuari recursos que li permeten millorar el seu nivell de formació

Amb l’assessorament en temes laborals l’usuari millora les seves capacitats i possibilitats d’accedir a una feina

L’USUARI VIU EN UN HABITATGE PELS SEUS

PROPIS MITJANS

SENSE SUPORT

SOCIAL DE CAP ENTITAT

Els usuaris immigrants que ho necessitin podran rebre assessorament jurídic en temes d’immigració

Gràcies a la intervenció de la Fundació, s’aconsegueix un major nivell de cohesió social

Figura 24


44


Taula 20

Mapa d’impacte

Interessats Entrades de recursos PRODUCTES

DESCRIPCIÓ

(disponibilitat del recurs)

VALOR (€)

2013 1er semestre 2013 2on semestre 2013

Particulars(i altres donants)Recursos d’infraestructura (habitatges) 0,00 € 0,00 €

Persones titulars ateses pels serveis de la FFHS

(pisos): 304

Nombre de beneficiaris (famílies dels usuaris

atesos): 1.025 persones

Hores dels treballadors:

Nombre de treballadors: 16

Serveis complementaris

Assessorament en diferents àmbits

Recursos econòmics (donacions) 48.904,00 € 48.904,00 €

FFHS Recursos d’infraestructura (cost habitatges propietat i lloguer) 0,00 € 0,00 €

FIBS (Família i Benestar Social) Habitatges 0,00 € 0,00 €

Administració Local Recursos d’infraestructura (habitatges) - 0,00 €

Generalitat de CatalunyaRecursos d’infraestructura (habitatges) 0,00 € 0,00 €

Recursos econòmics (subvencions) 154.500,00 € 154.500,00 €

CDB

Recursos econòmics (conveni i OIKOS) 190.519,50 € 190.519,50 €

Recursos d’infraestructura (habitatges de propietat o no cedits directament o llogats)

0,00 € 0,00 €

Administració general de l’Estat Recursos econòmics(subsidi hipoteca) 0,00 € 0,00 €

Altres Recursos econòmics (Subvencions de Capital traspassades a l’exercici) 81.390,23 € 81.390,23 €

TOTAL RECURSOS 475.314 € 475.314 €

TOTAL 2013 950.627,46 €

Partint d’una premissa inicial que és la raó per la qual s’ha engegat el projecte fins a arribar al resultat esperat un cop l’usuari es desvincula de la Fundació passant per diferents etapes. Tota aquesta teoria del canvi s’emmar-ca en un context de crisi que té com a conseqüència l’in-crement del grau de precarietat general de la societat.

Com portem fent des de l’inici de l’anàlisi, hem diferen-ciat entre primer i segon semestre degut a que el pro-jecte OIKOS es va començar a implementar el segon se-mestre del 2013 i el volum de l’activitat de la Fundació va créixer exponencialment. (Taula 20)


45


Definició i valoració dels canvis

En el cas del projecte de la Fundació tenim diferents tipologies de canvi amb dife-

rents possibilitats al moment de valorar-los. Cal establir indicadors per valorar-los.

El primer pas és diferenciar entre aquells canvis fàcil-ment mesurables i quantificables i aquells que no ho són. En el nostre cas els hem diferenciat per canvis me-surables i canvis no mesurables per cada grup d’interès ja que tots els agents que participen o influencien en el projecte observen un canvi que els afecta sigui de for-

ma particular com a entitat o persona o bé com a mem-bre de la societat en general.

Els canvis observats per totes les administracions públi-ques contemplades com a grups d’interès són, al cap i a la fi, beneficis pel conjunt de la societat.

Tots els canvis contemplats s’han determinat a partir de la perspectiva de cada interessat, és a dir, ens hem posat al lloc de cada un dels interessats per entendre com afecta l’activitat de la Fundació a cada grup d’interès en concret.

A continuació es presenta el quadre de definició dels canvis: (Taula 21)


Taula 21

Definició dels canvis

Interessats Canvis no mesurables Canvis mesurables

Particulars

Consolidació imatge positiva Reducció de la pressió fiscal ( deduccions donació)

Millora de la qualitat de vida de la societat en general com a conseqüència de la millora de qualitat de vida dels usuaris

Despeses i manteniment de l’immoble a càrrec de la FFHS

Seguretat que dona llogar el pis a la fundació (certesa de pagament, certesa de que la FFHS es responsabilitza de l’estat del pis)

Generalitat de Catalunya

Millora de la qualitat de vida de la societat en general com a conseqüència de la millora de qualitat de vida dels usuaris del servei

Manteniment i conservació de l’habitatge a càrrec de la FFHS.

Gestió de l’habitatge social més ràpida i eficient.

Estalvi de despeses com a conseqüència de la reducció del consum d’altres serveis socials/ morositat/administració (per la gestió de la demanda de subvencions)

Diputació de Barcelona Millora de la qualitat de vida de la societat en general com a conseqüència de la millora de qualitat de vida dels usuaris del servei

Administració Local


Millor funcionament de la taula d’emergències degut a que la FFHS és un membre actiu d’aquesta que proporciona habitatges d’emergència.


46


Taula 21 (continuació)

Definició dels canvis

Interessats Canvis no mesurables Canvis mesurables

FIBS (Família i Benestar Social)

Consolidació imatge positiva de l’entitat

Consolidació de les relacions de l’entitat amb les xarxes de serveis socials

Reducció de les despeses de manteniment dels habitatges que va a càrrec de la FFHS

Acompliment dels seus objectius com a entitat

Càritas Diocesana de Barcelona

Consolidació imatge positiva i contribució a l’assoliment de la missió de la FFHS

Millora de la qualitat de vida de la societat en general com a conseqüència de la millora de qualitat de vida dels usuaris Estalvi en la gestió de serveis que fa la FFHS

Més facilitat per trobar pisos pels seus usuaris gràcies a la FFHSEficiència (temps, fem igual o més en menys temps) i optimització en la gestió dels recursos i serveis

Acompliment dels seus objectius com a entitat

FFHS

Millora de l’eficiència; Acompliment dels seus objectius i missió:

Millora de la qualitat de vida de la societat en general com a conseqüència de la millora de qualitat de vida dels usuaris Increment d’habitatges per any

Proximitat i rapidesa en la gestió Entrades i sortides usuaris pisos

Nova metodologia que permet una millor gestió del programa (OIKOS) més eficient i eficaç. Menys morositat per part dels usuaris

Administració General de L’estat


Major recaptació IRPF, cotitzacions Seguretat Social, IVA, estalvi de prestacions d’atur i augment de població ocupada (treballadors i usuaris)

Més oportunitats laborals Millor salut (salut mental altres serveis de salut)

Millora de la capacitat per gestionar l’administració de la llar. Assessorament jurídic de qualsevol classe

Millora de la tranquil·litat i benestar com a resultat d’una assistència integral.

Millora de la capacitat financera dels usuaris Més capacitat d’obtenir recursos.

Estabilitat residencial Estalvi de despeses


47


A continuació es donarà un valor monetari als canvis observats en l’apartat anterior. A partir de diferents in-dicadors definits per cada un dels canvis.

Per tal de poder establir un valor monetari al canvi observat, es buscarà una aproximació financera dels indicadors identificats. Cal recollir informació de di-ferents fonts per poder fer la quantificació de forma correcte.

També cal establir una durada a cada canvi, com que nosaltres treballem sobre l’activitat del 2013, el màxim serà un any.

Així doncs, gràcies als indicadors i a la quantificació d’aquests i amb la durada dels canvis podrem establir una quantitat per cada indicador.

A continuació es mostra el mapa de valoració:20,21

(Taula 22)

20 La durada dels canvis és sempre d’un any ( 2013) 21 Veure les fonts als annexos

Taula 22

Valoració dels canvis

Interessats CanviIndicador/ Mesura

de canviUnitats

Aproximació financera

Valor (€)

Particulars donants d’habitatges

Reducció de la pressió fiscal

Menys despesa en impostos, deduccions d’impostos

Nombre de pisos cedits 2013: 17

Estalvi fiscal sobre el preu mig habitatge àrea metropolitana: 2654,30 €

36.975,00 €

Reducció de despeses

Estalvi en el manteniment i gestió de l’immoble a càrrec de la FFHS

Cost mig manteniment d’un pis: 306,45 €*12 62.515,80 €

Estalvi despeses associades a tenir el pis buit o gestions per llogar-lo

Despeses pis buit any: 2.000 euros 34.000,00 €

Generalitat de Catalunya (Agència Catalana de l’Habitatge)

Reducció de la despesa

Manteniment i gestió de l’immoble a càrrec de la FFHS

Nombre de pisos cedits gen.: 95+39


Diputació de Barcelona Reducció de la despesa

Reducció de la morositat

Nombre d’usuaris (% morositat 20%) 60 pisos

Cost mig lloguer pis de parc públic d’habitatge:300€ *12

216.000,00 €

Estalvi en serveis socials Usuaris fundació:1025

Despesa pressupostada en protecció social Generalitat per persona.: 2825,61

2.896.250,25 €

Administració local Reducció de la despesa

Estalvi en administració, gestió de l’activitat (gestió ajudes, lloguers…)

Núm. personal: 16

Cost salari personal funcionari administratiu (mitjana):1500€*12

288.000,00 €

FIBS (família i benestar social)


Manteniment i gestió de l’immoble a càrrec de la FFHS

Número de pisos cedits fibs: 17



48


Taula 22 (continuació)

Valoració dels canvis

Interessats CanviIndicador/ Mesura

de canviUnitats

Aproximació financera

Valor (€)

Càritas Diocesana de Barcelona


Més professionals “gratis” (equip social FFHS)

Número de treballadors socials Càritas: 65

Salari mig treballador social: 20.067,28 € 1.304.373,20 €

Administració General de l’Estat

Augment dels ingressos

Seguretat Social

Personal FFHS

Despesa Seguretat Social treballadors FFHS: 74205,85€

74.205,85 €

IRPFAportació irpf treballadors FFHS:37690,73€

37.690,73 €

Persones treballant gràcies a la FFHS

Nombre de persones que treballen a la Fundació (augment del consum): 16

Sou mig treballador 26.791,43 131.641,20 €

Augment de la població ocupada

Rendes dels treballadors associats a la FFHS

Nombre de treballadors 16

Subsidi mig prestació atur prestació mitjana per 4 mesos (28,61€ diaris)

54.931,20 €

Usuaris i beneficiaris Millores personals

Més oportunitats laborals Usuaris Il: 104 3.000 euros subvenció

Ajuntament de BCN 312.000,00 €

Millor salut (mental i física)

% persones que necessiten assistència mèdica 53,5%: 543,25 persones

Cost visita metge: 70 38.027,50 €

Assessorament jurídic en temes d’immigració

Número d’acompanyaments a usuaris (immigrants fundació) 638

Preu mig acompanyament 350 euros

223.300,00 €

Possibilitat de pagar el lloguer

Nombre pisos (usuaris): 300

Valor mig lloguer BCN: 725 euros/mes*12 mesos =725*12

2.610.000,00 €

Millora de la capacitat financera dels usuaris, facilitat per captar recursos

Número d’ajudes lloguer 300

Valor mig ajuda xarxa: 1000 300.000,00 €

TOTAL 9.175.191,33 €


49


Mesura de l’impacte social

En aquest apartat avaluarem si els can-vis analitzats resulten de les activitats de

la Fundació o bé són aliens a aquesta. Aquest mèto-de proporciona una guia per estimar quant del canvi hauria succeït al marge de la Fundació i en quina pro-porció pot ser considerat com un afegit per les seves activitats.

Les unitats de mesura que utilitzarem per dur a terme aquesta avaluació dels canvis són: el pes mort i l’atri-bució.

El pes mort ens indica el percentatge de l’outcome que hauria passat sense l’activitat de la Fundació. L’atribu-ció ens indica el percentatge del canvi creat per altres organitzacions o persones. A continuació es mostra el quadre de mesura de l’impacte social: (Taula 23)


Taula 23

Mesura de l’impacte social

Interessats Indicador/Mesura de canvi Pes mort Atribució Impacte social

Particulars

Deduccions d’impostos 100% 0% 0,00 €

Manteniment i gestió de l’immoble a càrrec de la FFHS 0% 0% 62.515,80 €

Estalvi Despeses associades a tenir el pis buit o gestions per llogar-lo 0% 0% 34.000,00 €

Generalitat de CatalunyaManteniment i gestió de l’immoble a càrrec de la FFHS 0% 0% 492.771,60 €

Estalvi en serveis socials 0% 40% 1.737.750,15 €

Diputació de Barcelona Reducció de la morositat 0% 0% 216.000,00 €

Administració Local Estalvi en administració 0% 0% 288.000,00 €

FIBS (Família i Benestar Social) Manteniment i gestió de l’immoble a càrrec de la FFHS 0% 0% 5.209,65 €

Càritas Més professionals “gratis” (equip social FFHS) 0% 0% 1.304.373,20 €


SEGURETAT SOCIAL treballadors FFHS 0% 0% 74.205,85 €

IRPF FFHS 0% 0% 37.690,73 €

Persones treballant gràcies a la FFHS 0% 0% 131.641,20 €

Rendes dels treballadors associats a la FFHS 0% 0% 54.931,20 €

Usuaris i beneficiaris

Més oportunitats laborals 25% 40% 109.200,00 €

Millor salut (mental i física) 10% 0% 34.224,75 €

Assessorament jurídic 0% 0% 223.300,00 €

Capacitat de pagar el lloguer 0% 0% 2.610.000,00 €

Millora de la capacitat financera dels usuaris, facilitat per captar recursos 0% 0% 300.000,00 €

TOTAL 7.715.814,1 €


50


Càlcul SROI i anàlisi de sensibilitat

El primer que cal fer un cop finalitzats els càlculs per po-der obtenir el rati SROI és ordenar i aplicar el corrector del VAN.

Càlcul del Valor Actual Net (VAN)

Aquest valor correspon al valor en el present dels be-neficis menys el valor en el present dels seus costos.La taxa de descompte utilitzada en el sector públic és la taxa dels bons a 10 anys de l’estat.

VAN = (Valor actual dels beneficis)-(Valor de les inversions)

Les xifres resultants són: (Taula 24)

Taula 24

Càlcul del retorn social SROI

Total inversió 2013 2.731.447,14 €

Total impacte social 2013 7.715.814,13 €

Taxa de descompte 0,0398

Valor actual impacte social 7.420.479,06 €

Valor actual net (valor actual impacte social-total inversió) 4.689.031,92

SROI (valor actual/ inversió) 2,72

Un cop aplicat el corrector de la taxa de descomp-te, el valor actual de l’impacte social passa de ser 7.715.814,13€ a ser 7.420.479,06 € .

Càlcul del rati SROI

Aquest rati té l’objectiu de calcular l’impacte social que tenen les inversions que es fan en el projecte de la Fun-dació, és a dir, el retorn que té cada euro que s’inverteix en el programa.


Inversió

2,72 = 7.420.479,06 €2.731.448,75 €

Per cada euro invertit a la Fundació, es crea un impacte de 2,72, és a dir, per cada euro que entra a la Fundació aquesta en genera o retorna a la societat 2,72. (Figura 25)

Anàlisi de sensibilitat (Taula 25)

Amb l’objectiu de fer una avaluació de la importància dels elements del model, hem formulat algunes situa-cions hipotètiques per comprovar quina alteració es produeix en el resultat.

• Hipòtesi 1: La Fundació no paga res en lloguer d’ha-bitatges (majoritàriament Agència Catalana de l’Habi-tatge)

• Hipòtesi 2: No es gestionen ajuts per pagar el lloguer.• Hipòtesi 3: La Generalitat no dóna subvencions de ca-

pital.• Hipòtesi 4: L’estalvi fiscal sobre el preu mig de l’habi-

tatge desapareix.

Taula 25

Anàlisi de sensibilitat SROI

H1: No pagar lloguer 3,27

H2: No gestionar ajuts 2,61

H3: No subvencions Generalitat 3,06

H4: No estalvi fiscal 2,72

5. CalcularSROI

Figura 25


51


CONCLUSIONS

L’aposta de Càritas Diocesana de Barcelona en serveis especialitzats en l’àmbit residencial mitjançant el pro-jecte OIKOS (a partir de juliol 2013) ha suposat un fort increment tant en famílies usuàries beneficiaries dels habitatges de la Fundació (de 141 famílies l’any 2012 a 1025 a finals de 2013) com en la intensitat del suport rebut per les famílies (increment del personal, de 2 a 9 professionals treballant en atenció directa amb els usua ris).

El coeficient SROI de l’acció de la FHS corresponent a la totalitat de l’any 2013 – l’impacte social en termes mo-netaris de l’activitat realitzada – ha estat de 2,72 euros.

Cal destacar que aquest retorn social es produeix en un any on s’ha produït un canvi de gran abast, fet que com-porta diferents costos i limitacions normals en la posada en marxa de qualsevol servei.

Sobre la destinació de la inversió realitzada, aquesta es distribueix de la següent manera: (Figura 26)

Observem així que l’impacte de la inversió realitzada es distribueix de manera desigual, sens dubte els princi-pals beneficiaris són les persones usuàries i beneficiari-es, és a dir, les famílies (42 %). A part de la possibilitat de disposar d’un habitatge, cal destacar també l’impacte –més difícil de quantificar– sobre d’altres aspectes més heterogenis, com ara una millora en la cura personal (millora de la salut), millora de la capacitat de gestionar l’economia domèstica o la capacitat de fer front als pa-gaments quotidians.

L’interessat que segueix a les famílies pel que fa a l’im-pacte, és la Generalitat de Catalunya (29%). La Fundació actua com un agent públic que ofereix serveis que d’al-tra manera anirien a càrrec de l’Administració. En relació a l’administració el retorn de la fundació es concreta en la gestió d’habitatges i el treball social, és a dir millora l’eficiència en la gestió dels recursos i estalvi de recursos públics socials. També obté un retorn monetari en for-ma tant d’ingressos com d’estalvis en diferents serveis.

En tercer lloc, CDB, com a promotora de la Fundació i aportadora de recursos per tal de poder desenvolupar l’activitat d’aquesta, té un impacte del 17%.

En relació a Càritas Diocesana de Barcelona, la gestió es-pecialitzada d’un recurs com és l’habitatge, suposa un va-lor diferencial clau, la característica de recurs de transició es preveure que agafi volada en posteriors estudis, així la rotació dels habitatges ha de ser un factor determinant en posteriors avaluacions de l’impacte de la Fundació.

També cal destacar que aquest impacte s’ha de con-siderar inversió inicial que juntament amb la rotació d’habitatges ha de impulsar el canvi de les famílies usu à ries i consumidores de recursos socials a generado-res d’aquests recursos (una persona que treballa cotitza i genera ingressos a l’estat una persona que no treballa genera costos, una persona que té cura de la seva salut estalvia recursos sanitaris, etc.).

Distribució de l’impacte

Particulars1%

Generalitatde Catalunya

Usuaris i Bene�ciaris

42%

29%

Diputació de Barcelona


4%17%

4%3%

Administració localFIBS 0%

Càritas Diocesana

de Barcelona

Figura 26


52


ANNEXOS

1. La metodologia SROI

1.1 Introducció a la metodologia SROI

L’ SROI (Social Return on Investment) és una de les me-todologies que existeixen per mesurar l’impacte social d’una activitat o inversió, es a dir, es tracta d’un procés de mesura dels valors generats per la inversió realitzada per dur a terme una activitat a mans d’una organització.

El càlcul es desenvolupa a partir d’un anàlisi cost-bene-fici i es concreta en el coeficient entre el Valor Actual net de l’impacte i el Valor Actual Net de la inversió, aquest coeficient explica el retorn obtingut per cada euro invertit:


Inversió

Un anàlisi SROI te diferents utilitats, es pot utilitzar com a eina de planificació estratègica, per comunicar la crea-ció de valor social, per atraure inversió o bé per prendre decisions d’inversió.

Depenent de quan es faci l’anàlisi existeixen dos tipolo-gies d’SROI:

• Retrospectiu: es porta a terme amb dades històriques i resultats obtinguts.

• Prospectiu: prediu quin valor es crearia en el futur si les activitats de la organització produeixen els resultats desitjats.

Els principis que regeixen la metodologia SROI són els següents:

• Involucrar als grups d’interès: són tots aquells que in-tervenen o son intervinguts per l’activitat de la or-ganització. És necessari saber els seus objectius i les seves necessitats així com la relació que tenen amb la organització.

• Entendre el que canvia: el Valor es crea a partir dels diferents canvis. Aquests s’han de recollir en l’anàli-si com a positius/negatius, previstos/imprevistos i el procés per arribar a aquests canvis.

• Valorar el que és important: Aquest principi fa referèn-cia a la necessitat d’utilitzar aproximacions al valor amb l’objectiu de donar veu als sectors més exclosos.

• Incloure només el que és essencial: S’ha d’incloure in-formació certa per tal que els grups d’interès puguin treure conclusions sobre l’impacte.

• No excedir-se en reivindicacions: La organització només ha de reivindicar el valor que ha creat.

• Ser transparent: Aquest anàlisi s’ha de fer amb precisió i honestedat.

• Verificació del resultat: Assegurar la verificació inde-pendent dels resultats (tot i que el mètode no està exempt de subjectivitat).

Així doncs, el mètode SROI ens permet saber el retorn (en euros) que tindrà una inversió i mesurar l’impacte social d’aquesta tenint en compte tots els elements que intervenen en l’activitat que du a terme la organització i per la qual es realitza la inversió.

1.2 Desenvolupament de la metodologia, fases:

Per tal de dur a terme un anàlisi SROI s’han de seguir una sèrie de passos per obtenir un resultat raonable. (Figura 27)

1. Definir l’abast i identificar els grups d’interès

2. Desenvolupar el mapa

d’impacte



5. Calcular SROI

Figura 27


53


1. Definir l’abast i identificar els grups d’interès: identificació dels recursos i els productes

S’ha de delimitar l’estudi i determinar qui hi està invo-lucrat i com. Són Grups d’Interès els treballadors del programa, els usuaris i les seves famílies, les administra-cions públiques, els membres de la comunitat on treba-lla la organització...

En aquesta primera fase de la metodologia SROI també s’ha de fer una relació dels Grups d’Interès i concretar per cadascun d’ells la seva implicació en el programa així com els recursos i productes, és a dir, l’aportació al programa detallant el resultat obtingut.

2. Desenvolupar el mapa d’impacte. Identificació dels canvis/resultats

En aquesta fase s’ha d’elaborar un mapa de canvis, que és fonamental per entendre la relació entre els recursos, productes i resultats.

S’ha de descriure com la organització utilitza els recur-sos per dur a terme les seves activitats que produeixen resultats (a curt termini) i canvis (a llarg termini) i final-ment els impactes que la organització ha creat.

3. Identificar el resultat i valorar-lo monetàriament, mesura dels canvis

En aquesta etapa s’han de formular els indicadors per descriure l’impacte i la durada del canvi i se’ls atorga un valor monetari (unitat de mesura del canvi).

4. Mesura de l’impacte social

S’ha de determinar l’impacte a partir del valor monetari dels canvis. Per tal d’aconseguir unes dades fiables s’han de “depurar” els canvis restant allò que no ha estat pro-duït per la organització a partir de correctors com: pes mort, atribució i decreixement.

5. Càlcul de l’SROI

Per acabar, després de tot el procés ja podem procedir al càlcul de l’SROI. S’ha de sumar els canvis i restar els

impactes negatius, a continuació aquesta resta es com-para amb la inversió realitzada. És aconsellable realitzar un anàlisis de sensibilitat (canvi del valor d’un paràme-tre per tal de veure com afecta aquest al resultat final).

Per poder fer el càlcul de l’SROI retrospectiu o d’ava-luació, s’ha de sumar tots els impactes del projecte i dividir-los entre la inversió. Això ens proporciona una imatge de l’impacte aconseguit en un període de temps determinat.


Valor de la inversió

En el cas d’un SROI prospectiu o de previsió el càlcul serà lleugerament diferent: en primer lloc cal actualitzar el valor de l’impacte amb el mètode del Valor Actual Net (VAN) . A continuació s’ha d’estimar el valor de les taxes de creixement i decreixement dels impactes (en relació a la inflació o altres impactes) i la taxa de descompte (cost d’oportunitat del capital invertit en el projecte)

SROI = Valor actual net de l’impacte

Valor de la inversió

1.3 Estructura de l’informe SROI

Un cop s’ha fet el càlcul, aquest s’ha d’analitzar per tal de presentar els resultats als grups d’interessats en el projecte per tal que puguin posar en practica les reco-manacions i conclusions.

L’anàlisi, a més de les dades ha d’explicar com la orga-nització crea canvi (impactes socials) i quins eren els supòsits de sortida sobre els que s’ha generat un canvi.

L’anàlisi hauria de proporcionar la següent informació:

• Detalls de la organització, els grups d’interès i les acti-vitats que realitza.

• L’abast de l’anàlisi, la implicació dels grups d’interès, el mètode que s’ha seguit per recollir les dades i per últim les limitacions i dificultats observades.

• Mapa d’impactes amb els indicadors i aproximacions financeres


54


• Comentaris que facilitin l’anàlisi de dades al lector.• Detall dels càlculs amb estimacions i supòsits (anàlisi

de sensibilitat).

Així doncs, l’objectiu d’aquest anàlisi, és determinar quin impacte social té l’activitat de la Fundació i ator-gar-li un valor. Aquest càlcul es farà en base a l’activitat del 2013, pel que l’anàlisi serà retrospectiu i d’avaluació.

Totes les dades i els grups d’interès involucrats seran se-leccionats en relació a l’activitat de 2013.

Detall valoració pisos mapa d’impacte.

Per tal d’assignar un valor als pisos s’ha fet una relació dels costos que aquests tenen distingint entre els que són de propietat i els que són de lloguer o cessió: (Taula 26)

Taula 26

Pisos propietat Pisos lloguer/cessió

Amortitzacions 2.091,1 € Arrendaments canons i despeses de comunitat 2.205,7 € 2.206,7 €Despeses financeres 557,8 €

2.648,9 € 227.811,2 €

Altres despeses derivades activitat 234,1 € 20.137,3 € Altres despeses derivades

activitat 234,1 € 46.362,6 €

Reparacions manteniment i conservació 308,6 € 26.540,0 € Reparacions manteniment i

conservació 308,6 € 61.103,7 €

Serveis professionals 99,6 € 8.565,4 € Serveis professionals 99,6 € 19.720,5 €

Assegurances 84,1 € 7.239,8 € Assegurances 84,1 € 16.668,5 €

Subministraments 767,4 € 65.997,0 € Subministraments 767,4 € 151.946,6 €

Altres despeses generals 212,1 € 18.242,2 € Altres despeses generals 212,1 € 41.999,6 €

Personal no equip social 569,2 € 161.654,1 € Personal no equip social 569,2 € 161.654,1 €

TOTAL PISOS PROPIETAT 536.187,27 € TOTAL PISOS

LLOGUER CESSIÓ 501.662,52 €

TOTAL PER PIS PROPIETAT 4.924,24 € TOTAL PER PIS

LLOGUER 4.481,02 €


55


Fonts aproximacions financeres (Taula 27)

Interessats Aproximació financera Font

Particulars donants d’habitatges

Estalvi fiscal sobre preu mig habitatge àrea metropolitana: 2654,30 €

http://www.enalquiler.com/precios/precio-alquiler-vivienda-barcelona_31-9-0-0.html

Cost mig manteniment pis: 306,45 €*12 Dades internes FFHS

Despeses pis buit any: 2.000 € BBVA http://www.actibva.com/magazine/vivienda/cuanto-le-cuesta-a-un-propietario-tener-su-casa-deshabitada

Agència Catalana Habitatge Cost mig manteniment d’un pis: 306,45 € x 12 Dades internes FFHS

Diputació de Barcelona

Cost mig lloguer pis de parc públic d’habitatge:300€ *12 Agència Catalana de l’Habitatge

Despesa pressupostada en protecció social generalitat per persona.: 2825 € Pressupostos Generalitat 2014

Administració Local Cost salari personal funcionari administratiu (mitjana):1500€*12 FFHS salaris personal Generalitat nivell c16

FIBS (Família i Benestar Social)

Cost mig manteniment d’un pis:306,45 €*12 Dades internes FFHS

CDB Salari mig treballador social: 20.067,28 €

Conveni oficines i despatxos Catalunya anys 2012-2014, treballadors socials són grup 2


Despesa seguretat social treballadors FFHS: 74205,85€ Informe auditoria FFHS

Aportació IRPF treballadors FFHS:37690,73€ Dades internes FFHS

Sou mig treballador 26.791,43 € Salari mig treballador de Fundació

Subsidi mig prestació atur prestació mitjana per 4 mesos (28,61€ diaris)

Ministerio empleo: http://www.empleo.gob.es/estadisticas/BEL/PRD/indice.htm

Usuaris i beneficiaris

3000 € subvenció ajuntament de BCNPrograma Barcelona contracta http://w30.bcn.cat/APPS/portaltramits/portal/channel/PTCIU.html?&stpid=20130001106&style=empresa

Cost visita metge: 70 € Informe Càritas habitatge i salut

Preu mig acompanyament 350 € Professionals del sector

Valor mig lloguer BCN: 725 euros/mes*12 mesos =725*12

font:http://www.enalquiler.com/precios/precio-alquiler-vivienda-barcelona_31-9-0-0.html

Valor mig ajuda XARXA: 1000 Dades FFHS I Conveni Xarxa

Documents

Memòria d'activitats 2013