Memòria SAIER 2013

[MEMÒRIA D’ACTIVITATS AMIC SAIER2013]

Amb el suport de

20è aniversari

AMIC amb tu!

59

20è aniversari, AMIC amb tu!

INDEX

www.associacioamic.cat

Pàg.

I.- Context actual i un nou marc de reptes en la gestió de les migracions

3

II.- Qui som? 6

III. Quals són els nostres objectius? 7

IV.- Organigrama i funcionament 8

V. Amb qui col·laborem? 11

VI.- Anàlisi sociodemogràfic i laboral dels usuaris i usuàries atesos 15

i. Resum del servei realitzat 15

ii. Usuaris segons sexe 16

iii. Nacionalitat 17

iv. Edats 20

v. Temps d’estada a Catalunya 21

vi. Coneixement del català i castellà 22

vii. Nivell d’estudis 25

viii. Homologació de títols 27

ix. Situació d’habitatge 29

x. Situació laboral 32

VII.- Anàlisi administratiu

i. Situació documental 34

VIII.- Anàlisi del serveii. Consultes 37ii. Serveis 53

iii. Derivacions i vies d’arribada 54

IX. Annex “Xarxa d’oficines “ 55


http://www.associacioamic.cat/


59


I.- CONTEXT ACTUAL I UN NOU MARC DE REPTES EN LA GESTIÓ DE LES MIGRACIONS

El nou escenari d’immigració i emigració al que ens enfrontem actualment, obre la porta a un nou

marc de reptes i possibilitats d’actuació als que els poder públics, els agents socials i econòmics,

així com la societat civil hem de saber fer front.

A Catalunya, l’arribada de persones estrangeres durant la darrera dècada ha comportat un canvi

sociodemogràfic de gran calat que ha tingut un impacte cabdal en la conformació de la Catalunya del

segle XXI.

Motivats en gran part per la demanda de mà d’obra que necessitava el nostre mercat laboral en

determinats sectors d’ocupació (com la construcció, el servei domèstic, el sector d’atenció a les

persones, l’agricultura, l’industria, l’hostaleria, entre altres), aquestes persones que fa anys van

decidir migrar cap al nostre país i que ja formen part d’aquesta societat, esdevé un dels trets

característics de l’actual realitat catalana. La seva presència ha ajudat, per una banda, a rejovenir

l’estructura d’edats de Catalunya i especialment de determinats territoris, i d’altra, a dinamitzat els

nostres barris, escoles i el mercat laboral. Han aportat noves idees, bagatges culturals diversos...

Si bé durant els últims tres anys hem presenciat la disminució moderada dels fluxos migratoris

internacionals, al nostre país s’ha de continuar apostant per polítiques d’immigració que donin

resposta a les necessitats i demandes dels que van decidir establir el seu projecte de vida en aquesta

terra i d’aquelles persones que per primera vegada vindran a residir i/o treballar a Catalunya

(treballadors amb una autorització inicial, reagrupats familiars, refugiats polítics, estudiants, etc.).

Parlem de polítiques en matèria d’estrangeria (per els immigrants, tot i que portin molts anys vivint

a Catalunya, tenir “papers” els significarà una “conditio sine qua non” per a la seva integració social, i

per això el servei d’assessorament d’estrangeria com el que ofereix AMIC és i continuarà essent

indispensable per a aquesta població), polítiques per cobrir l’acollida, l’assentament i la integració

social i laboral.

Per altra banda, el canvi de cicle econòmic que estem vivint, les retallades socials, la desaparició de

llocs de treball i la precarietat de les condicions laborals, està fent que algunes persones i les seves

famílies es plantegin emigrar, ja sigui al país d’origen (retorn) o cap a un altre. En aquest sentit, cal

impulsar o dissenyar polítiques de suport a l’emigració, que responguin a la necessitat



59


d’assistència, d’assessorament en aspectes bàsics socials i laborals per aquells que es plantegin el

procés migratori o de mobilitat.

Des d’AMIC no volem promoure la mobilitat o emigració com a solució als problemes del mercat

laboral, sinó que es tracta de donar suport, serveis a aquelles persones que han pres la decisió de

marxar, oferint la informació a tenir en compte abans d’iniciar el viatge i donant recomanacions

sobre la millor manera de fer front a aquest repte amb garanties.

Amb 20 anys d’experiència en el tractament del procés migratori, aquest són els nostres reptes:

atendre les noves demandes de la població (autòctona o estrangera) que ara decideixen marxar i

continuar centrant esforços en la orientació en estrangeria i la inserció laboral dels les persones

immigrades, i en la mesura que sigui possible, frenar situacions de risc d’exclusió social. Sense

deixar de banda totes les altres línies d’actuació, especialment les que s’adrecen a la

sensibilització, a la reivindicació de la igualtat de drets laborals, socials i polítics, i a la lluita contra

la discriminació; ja que en moments de canvis i de crisi és quan una societat ha de demostrar

realment la seva capacitat d’acollida, de cohesió social i convivència.

Ara més que mai és necessari continuar treballant tots plegats. Estem convençuts que l’única via

per afrontar aquest nou context és mirar endavant amb esperança i actuar des d’una perspectiva

de compromís, de col·laboració i implicació entre els diferents actors.



59




59


II.- QUI SOM?

L’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC) som una entitat sense ànim de lucre

nascuda a l’any 1993, a la seu de la UGT de Catalunya.

La preocupació creixent pel tema de la immigració a principis dels anys noranta, quan Espanya,

seguint directrius europees, va imposar el sistema de visat als ciutadans procedents de països aliens

al grup Schengen, va animar a persones immigrades i treballadors del sindicat UGT de Catalunya a

constituir una associació destinada a donar suport social i legal a les persones immigrades, i

especialment a les no comunitàries que arribaven al nostre país amb una clara necessitat

d’orientació i assessorament sobre el marc jurídic d’estrangeria.

Amb el transcurs del temps, per tal de facilitar el procés d’integració de la població nouvinguda i per

tal de resoldre noves demandes d’aquesta població, hem posat en marxa serveis d’orientació per a

la inserció laboral, d’informació per a l’accés a la formació, de suport per a l’homologació i/o

convalidacions de títols universitaris i no universitaris, entre altres.

Però AMIC no és una entitat que es limita a desenvolupar una sèrie de serveis sinó que també

participem activament a la nostra societat en el disseny de polítiques adreçades a gestionar el

fenomen de la immigració, en el debat social i polític d’òrgans consultius i de treball de les

diferents administracions i institucions.

Totes les nostres actuacions i reivindicacions es duen a terme amb la perspectiva de continuar

contribuint en la construcció d’una societat cada vegada més igualitària i més justa, on es respectin

les diferències individuals i culturals, en el marc de valors democràtic, i amb una sensibilització

especial pel respecte dels drets dels treballadors i les treballadores amb independència del seu

origen.



59


III.- QUALS SÓN ELS NOSTRES OBJECTIUS?

a. Donar suport en tot allò referit a les migracions. - Oferir un servei d’assessorament gratuït en matèria d’estrangeria tant per a les

persones que arriben a casa nostra com per a les persones que volen marxar d’aquest país, donant-los recursos, informació acurada i pràctica amb tal de concretar el seu projecte migratori amb garanties.

- Aportar a la societat continguts d’investigació a l’entorn dels treballadors estrangers.

b. Donar suport a tècnics i professionals d’institucions, així com a entitats socials, sobre la situació documental de la població immigrada, l’acollida i el seu establiment a les ciutats.

- Crear tallers i sessions formatives amb els continguts actualitzats de la Llei d’estrangeria i amb continguts específics del Reglament. També sobre les competències de les administracions relacionades amb la matèria.

c. Afavorir el procés d'inserció i integració de la població migrant en el mercat de treball des d’una perspectiva sindical, fomentant la igualtat i la millora dels drets dels treballadors.

- Realitzar projectes d’orientació sobre el marc legislatiu que regula les relacions laborals a l’Estat espanyol i a Catalunya, donant serveis d’atenció individual o a través de grups, de xerrades i sessions formatives, i a través de l’edició de materials sobre els seus drets i deures.

- Oferir un servei de suport per al reconeixement de la formació acadèmica universitària i no universitària del país d’origen, de l’experiència professional de les persones immigrades a Espanya per fomentar la igualtat d'oportunitats entre els treballadors estrangers i els autòctons.



59


- Oferir un nou servei de suport per al reconeixement de titulacions reconegudes a Espanya als nacionals que vulguin emigrar per treballar en un altre país de la Unió Europea.

d. Impulsar l’establiment de forma normalitzada plans d’acollida i de gestió de la diversitat a les empreses.

- Sensibilitzar i assessorar els delegats sindicals i agents per la igualtat, així com als empresaris i responsables de recursos humans sobre els beneficis que comporta per uns i per altres l’aplicació d’aquests plans. Elaborar materials de suport.

e. Contribuir en la construcció d’una societat intercultural on es respecti i es reconegui la diversitat (entesa en un sentit ampli), així com els elements comuns i compartits que garanteixin la interacció i el coneixement mutu entre els ciutadans, com a via per a reforçar el sentiment de pertinença que és un fonament de la cohesió.

- Crear projectes de mediació intercultural.- Posar en marxa campanyes de sensibilització com ara: exposicions fotogràfiques,

jornades, congressos i altres activitats que permetin generar la reflexió, la participació i diàleg entre els ciutadans.

f. Promocionar el coneixement i ús de la llengua catalana entre les persones no catalanoparlants.

- Fer campanyes i materials informatius sobre els recursos per a l’aprenentatge i els beneficis que comporta el coneixement del català.

- Informar des dels punts d’atenció d’AMIC, els usuaris i usuàries que no parlen aquesta llengua, sobre els recursos existents en la ciutat i d’altres on realitzar aquesta formació.

g. Contribuir a millorar la cohesió social i la convivència.- Posar de manifest i lluitar contra tots aquells actes de contingut racista o xenòfob

que posin en perill la convivència habitual entre els ciutadans i les ciutadanes. - Fer denúncia social entre la xarxa de contactes d’AMIC i davant als mitjans de

comunicació sobre aquests fets. - Realitzar projectes per desmuntar rumors i estereotips entorn a la immigració (a

través de tallers, campanyes a l’àmbit de l’empresa, entre altres).

IV.- ORGANIGRAMA I FUNCIONAMENT



59


Des del punt de vista organitzatiu, AMIC s’estructura en quatre nivells: la direcció, els serveis centrals (situats a la seu d’AMIC a Barcelona, des d’on es coordina les accions globals de l’entitat i es dóna suport al conjunt de serveis), els serveis de coordinació provincial i territorial (ubicats a la UGT de Tarragona, Girona i Lleida, i a Barcelona a l’oficina d’AMIC al SAIER), i els serveis d’assessoria a la Xarxa d’oficines (amb més de 40 punts d’atenció arreu de Catalunya).

Funcionament

Presidència: amb la persona responsable al capdavant que lidera políticament i estratègicament l’AMIC i dóna cohesió al conjunt d’activitats i persones que composen l’entitat. És la direcció d’AMIC-UGT en l’àmbit de Catalunya i alhora la seva representació pública i institucional.

Equip de direcció: vetllen pel desenvolupament diari de les diferents accions portades a terme, alhora que realitzen tasques de gestió i supervisió tècniques generals donant coherència a la feina de les diferents àrees de treball.

a) Serveis Centrals (àrees de treball)

Recursos Humans. Responsable de la planificació, selecció, formació i gestió de la plantilla. Responsable de garantir el bon funcionament del personal a la xarxa d’oficines. Conjuntament amb el President de l’AMIC, es coordina amb els responsables de les Unions territorials de la UGT i amb els polítics i tècnics de les administracions amb què s’ha signat un conveni per atendre noves demandes de serveis i personal, o per solucionar incidències.


SERVEIS D’ASSESSORIA A LA XARXA D’OFICINES

SERVEIS DE COORDINACIÓ PROVINCIAL /TERRITORIAL

PRESIDENCIA / DIRECCIÓ

SERVEIS CENTRALS

A.JURIDICA / A. RECURSOS HUMANS / A. COMUNICACIÓ / A. ACCIÓ SINDICAL / A. PROJECTES


59


Comunicació. Coordina la comunicació interna i externa de l’entitat. Portaveu, després del President, és la persona referent davant els mitjans de comunicació. Dóna suport en la representació pública i institucional. Coordina la participació social i política dels referents d’AMIC als territoris on l’entitat està present. Coordina accions amb entitats que treballen temes relacionats amb el món de la immigració i amb el món sindical. Elabora continguts de material de difusió dels serveis d’AMIC.

Jurídica. Responsable de l’actualització constant de coneixements en matèria normativa i procedimental al conjunt del personal. És la que exerceix la direcció lletrada dels assessors repartits al territori. Representant davant els òrgans de consulta en matèria jurídica d’estrangeria. Elabora materials de suport jurídic tant per els treballadors d’AMIC com per a usuaris.

Sindical. Aquesta àrea de treball s’encarrega de donar assessorament i suport a tots els organismes i les federacions del sindicat UGT en la gestió de la diversitat cultural, així com a empreses i institucions que necessitin orientació en la implantació de plans d’acollida de la diversitat cultural. Participa en la formació dels Agents per la Igualtat de la UGT i promou la política d’inclusió de la població immigrada a l’organització. Elabora materials de suport sindical.

Projectes. Àrea responsable de l’elaboració, seguiment tècnic i administratiu-financer dels projectes. Realitza la recerca de noves estratègies davant les demandes de renovació i/o modificació de serveis pels quals s’ha signat conveni i el disseny de nous productes en resposta a les noves necessitats generades.

b) Serveis de coordinació provincial /territorial

Els coordinadors provincials /territorial són els responsables de realitzar les gestions necessàries amb els tècnics de les administracions amb les quals s’ha signat un conveni i amb els referents d’AMIC als territoris, per al bon funcionament de la /les oficines assignades a la Província en qüestió. Supervisen les tasques diàries dels assessors del seu territori i donen resposta a les seves necessitats. Donen suport a les àrees de treball. Presten serveis a usuaris i usuàries.

c) Serveis d’assessoria a la Xarxa d’oficines

A través dels nostres professionals, assessors i assessores a la xarxa d’oficines, segon el conveni establert, AMIC facilita a la població tota aquella informació en: estrangeria, formació-sociolaboral, convalidacions i/o homologacions d’estudis, accés a l’habitatge, canals i recursos per a recerca de feina, entre altres. Serveis que ajuden a la integració efectiva i pràctica de la població immigrada a la nostra societat. De manera general, els nostres serveis d’informació es caracteritzen per la seva gratuïtat pel usuari (gràcies al suport i col·laboració de diferents administracions), per el rigor de la informació que ofereix els i les professionals d’AMIC.A més de l’atenció a la població immigrada, la feina dels nostres professionals es complementa amb tasques administratives, col·laboració amb institucions i altres entitats que, en conjunt, formen part de la seva xarxa de treball.



59


En totes les oficines i punts d’atenció, ubicats en seus territorials de la UGT de Catalunya o en espais cedits per l’Administració local, es pot concertar cita bé de manera presencial, bé telefònicament. Les hores d’atenció a cadascuna de les oficines varia en funció dels convenis establerts.

Reunions de treball

En primer lloc tenim les reunions de coordinació entre les diferents àrees de treball. A través d’aquestes es dóna forma i coherència al conjunt dels projectes d’AMIC, a la vegada que es coordinen amb l’activitat de la UGT de Catalunya.

En segon lloc, es realitzen reunions dels serveis de coordinació provincial per als equips de treball a les comarques de Tarragona, Lleida i Girona (setmanals o quinzenals). Així com per l’equip d’AMIC que presta serveis al SAIER. En cada cas es fa el seguiment del treball realitzat a fi d’optimitzar els recursos.

Finalment, es realitzen de forma trimestral reunions de la Xarxa d’Oficines d’AMIC (ROA), gràcies a les quals es dóna una interacció i coneixement personal de tot l’equip i es genera una major coordinació en el dia a dia de l’associació. En aquest espai de trobada s’analitza l’evolució dels serveis, es concreten les necessitats que tenen les oficines i es determinen les modificacions o millores que es poden introduir en els procediments i productes oferts. És un dels espais on s’informa i també es forma al personal d’AMIC, i es traslladen les directrius de l’organització.



59


V.- AMB QUI COL·LABOREM?

Des del seu inici, AMIC ha treballat amb una relació estreta amb les administracions públiques, mitjançant l’oferta en cada cas de la prestació de serveis de qualitat per facilitar la integració de la població immigrada.

Vam signar convenis de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, concretament amb el Departament de Benestar Social i Família, Direcció General per a la Immigració.

Amb la Diputació de Barcelona (Xarxa OFIM:), Diputació de Tarragona, de Lleida i de Girona, i amb ajuntaments i consells comarcals de la geografia catalana.

Cal destacar que els convenis, tot i que tenen com a cos central la concreció dels serveis que presta AMIC al territori, també inclouen el reconeixement d’aquesta associació com a interlocutor destacat en matèria d’immigració, i participa, en conseqüència, en diversos consells participatius, així com en els processos destinats a analitzar, conèixer i proposar aquelles mesures que han de facilitar els processos d’acomodació en el nostre territori i de relació amb el conjunt de la ciutadania.

La participació institucional pren molta rellevància per a l’AMIC, ja que ens possibilita incidir en el disseny de línies de treball, planificació, gestió i avaluació de polítiques d’immigració.

A més, aquesta participació ens permet traslladar les diverses problemàtiques de la població immigrada i que detectem dia a dia amb l’atenció als usuaris i usuàries, les nostres reivindicacions en un marc de discussió global i, a la vegada, aconseguir la implicació d’altres entitats per a la consecució dels nostres objectius de lluita.



59


L’AMIC participa en nom de la UGT de Catalunya, o en nom propi , en consells i taules municipals, comarcals i autonòmiques organitzades per les administracions públiques.

Òrgans de participació:

Pla per la convivència de l’Ajuntament de Rubí Consell de Nova Ciutadania de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) Consell Municipal d’Immigració i els seu òrgans de representació i treball. Consell de Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona. Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) Comissió ciutadana de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Comissió d’Avaluació i Seguiment de la Regidoria de Polítiques d’Igualtat de

l’Ajuntament de Lleida Comissió de Formació i treball de l’Ajuntament de Viladecans, Regidoria de Serveis

Socials Comissions de treball Protocol d’Atenció i Prevenció de situacions de Mutilació

Genital Femenina al Municipi de Lleida Comissions de treball de Protocol d’Atenció i Prevenció de situacions de

Matrimonis forçats al Municipi de Lleida Consell Català de Formació Professional Consell Municipal del Pla de Convivència i Civisme de l’Ajuntament de Vilafranca

del Penedès Consell Municipal d’Interculturalitat i Migracions de Manresa Consell de Convivència de Viladecans Coordinadora d’Entitats d’Immigrants de Tortosa Fòrum d'Educació i Immigració del Projecte Educatiu de Ciutat Barcelona Fòrum de Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Terrassa Fòrum de la Immigració de la Fundació Utopia de Cornellà Grup Municipal d’Immigració de l’Ajuntament de Tàrrega Pla d’acollida de l’Ajuntament de Mataró Pla d’inclusió social de l’Ajuntament de Tarragona Pla d’inclusió i cohesió social de l’Ajuntament de Lleida Participació en les taules de nova ciutadania als ajuntaments del Prat de Llobregat i

Cornellà Comissió d’Immigració del Servei d’Ocupació de Catalunya Taula d’Aliment de Viladecans Taula de Ciutadania i Immigració de la Generalitat de Catalunya Taula d’Entitats de Suport a la Immigració (TESI) de Girona Taula de ciutadania i immigració a Tarragona



59


Taula d’immigració de l’Ajuntament de Granollers Taula de coordinació de l’Ajuntament de Viladecans Taula de Concertació per a la inserció laboral de persones en risc d’exclusió social

de l’Urgell Taula territorial de ciutadania i immigració de les Terres de Ponent Xarxa d’acollida de l’Ajuntament de Barcelona Xarxa d’assessorament jurídic (XESAJE) de l’Ajuntament de Barcelona Xarxa d’agents antirumors de l’Ajuntament de Barcelona Xarxa Sociolaboral de Barcelona- Barcelona Activa

AMIC AL SAIER

En el marc del tradicional conveni de col·laboració entre AMIC-UGT i l’Ajuntament de Barcelona al Servei d’Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), atenem les demandes de:

- Homologació/convalidació d’estudis i reconeixement professional.

- Formació reglada i no reglada.

- Habitatge.



59


- Inserció laboral i apoderament professional.

Ho fem a les instal·lacions del carrer Font Honrada, amb una oficina pròpia, en estreta col·laboració amb tot l’equip de treball del SAIER i amb les oficines centrals d’AMIC i la UGT, que ens donen recolzament tècnic i administratiu.

El 2013 ha sigut un any especial per el canvi necessari per donar resposta no només a les persones immigrades i refugiades, sinó també a la mobilitat internacional i a la realitat de l’emigració que marca la crisi econòmica.

Ha sigut un any de preparació per aquest nou servei, amb un munt de reunions, contactes i treball d’estudi que fa que estiguem totalment preparats per engegar les noves demandes de mobilitat internacional en els temes que treballem.

A continuació oferim les dades d’atenció d’AMIC al SAIER a l’any 2013.

VI.- ANÀLISI SOCIODEMOGRÀFIC DELS USUARIS I USUÀRIES ATESOS

i. Resum del servei realitzat

AMIC TotalTotal USUARIS 1387Total VISITES 1577Total CONSULTES 2161Total SERVEIS 4.798

Visites/persona 1,14



59


Consultes/persona 1,56Serveis /persona 3,46

AMIC ha atès 1387 persones a la seva oficina al SAIER a l’any 2013, registrant un total de 1577 visites (1,14 de mitjana), 2161 consultes (1,56 de mitjana) i 4798 serveis (3,46 de mitjana). Això implica que, com a mitjana, una de cada dos persones ateses planteja més d’una consulta, i que normalment les consultes porten afegides dos o tres serveis. Això s’analitza als apartats corresponents, però per posar un exemple, una persona pot vindre a AMIC per homologar els seus estudis secundaris al país d’origen i buscant assessorament per a la inserció laboral (dos consultes). La primera consulta pot suposar efectuar un servei d’informació i d’omplir una sol·licitud d’homologació. La segona també suposa tasques d’assessorament i por comportar un suport per millorar el Curriculum Vitae.



59


i. Distribució d’usuaris atesos segons el sexe

S’han atès lleugerament més dones que homes (proporció 51%-49%). Segons les dades d’empadronament de l’INE any 2013 la proporció de població estrangera al municipi de Barcelona és a l’inrevés (51,2% d’homes i 48,8%), i per tant podem parlar d’una lleugera feminització del servei.

ii. Principals nacionalitats



59


Com es pot observar, el llistat de nacionalitats de les persones ateses és molt llarg i significatiu de la complexitat de la diversitat de procedències a la nostra ciutat.



59


En qualsevol cas, les principals nacionalitats lògicament es corresponen amb les de més presència a la ciutat, en base a les dades d’empadronament.

Destaca la nacionalitat marroquina sobre la resta (10,9%). A les dades d’empadronament representa un 4,7% de la població estrangera i per tant podem establir que aquest col·lectiu fa un ús intensiu del servei.

Però en termes d’àrees geogràfiques el col·lectiu més important és el d’Amèrica Llatina, especialment de països de l’arc andí central, com ara Bolívia (7%), Perú (5,6%), Colòmbia (4,9%), Equador (3,8%). També podem mencionar alguns països de Centre Amèrica com Hondures o la República Dominicana.

Pel que fa a altres procedències, destacar els països del centre sud asiàtic (Pakistan, Bangla Desh, la Índia), que són una comunitat molt localitzada a la ciutat de Barcelona. De l’Europa de l’Est cal nombrar Rússia i Ucraïna, i de l’Africa subsahariana Nigèria i Senegal.

Persones ateses segons la nacionalitat

PERSONES ATESES % Núm MARROC 10,89% 151BOLIVIA 6,99% 97PAKISTAN 5,70% 79PERU 5,62% 78COLOMBIA 4,90% 68HONDURAS 4,90% 68RUSIA 4,76% 66ESPANYA 4,40% 61BANGLADESH 3,89% 54ECUADOR 3,82% 53REPUBLICA DOMINICANA 3,10% 43(en blanc) 2,88% 40UCRANIA 2,67% 37INDIA 2,60% 36NIGERIA 2,38% 33NEPAL 2,24% 31SENEGAL 2,02% 28ITALIA 1,95% 27VENEZUELA 1,87% 26FILIPINAS 1,51% 21



59


CHILE 1,51% 21SIRIA 1,44% 20CUBA 1,37% 19RUMANIA 1,30% 18GEORGIA 1,01% 14BRASIL 1,01% 14GHANA 0,94% 13EL SALVADOR 0,87% 12ARGELIA 0,87% 12PARAGUAY 0,87% 12ARMENIA 0,87% 12ARGENTINA 0,65% 9MALI 0,58% 8NICARAGUA 0,58% 8GUATEMALA 0,50% 7CHINA 0,43% 6BULGARIA 0,43% 6MEXICO 0,43% 6POLONIA 0,36% 5IRAN 0,29% 4ETIOPIA 0,29% 4LITUANIA 0,22% 3GUINEA 0,22% 3SIERRA LEONA 0,22% 3MOLDAVIA 0,22% 3COSTA DE MARFIL 0,22% 3URUGUAY 0,22% 3MONGOLIA 0,22% 3FRANCIA 0,22% 3AFGANISTAN 0,22% 3GUINEA-BISSAU 0,14% 2BIELORRUSIA 0,14% 2TURQUIA 0,14% 2REPUBLICA DEL CONGO (ZAIRE) 0,14% 2BURKINA FASO 0,14% 2EGIPTO 0,14% 2SAHARA OCCIDENTAL 0,14% 2UZBEKISTAN 0,07% 1TUNEZ 0,07% 1SOMALIA 0,07% 1CROACIA 0,07% 1ERITREA 0,07% 1AZERBAIYAN 0,07% 1ZIMBABUE 0,07% 1PALESTINA 0,07% 1TOGO 0,07% 1



59


MAURICIO 0,07% 1LETONIA 0,07% 1COSTA RICA 0,07% 1LIBANO 0,07% 1MAURITANIA 0,07% 1CAMERUN 0,07% 1ALEMANIA 0,07% 1REINO UNIDO 0,07% 1PANAMA 0,07% 1JAPON 0,07% 1Total general 100,00% 1387

iii. Edats

Les dades són clares: el gruix de la població atesa es troba en plena edat activa laboral, amb tendència a la maduresa. Més d’un 80% té entre 25 i 64 anys, i un 50% de 25 a 39 anys.

L’atenció de persones majors de 64 anys és anecdòtica.



59


Un 17% de les persones ateses té menys de 25 anys. Fruit de la derivació recurrent del programa de suport a persones reagrupades de l’Ajuntament de Barcelona, atenem força casos de joves reagrupats/ades per temes d’homologació/convalidació i continuació dels estudis a Catalunya.

En qualsevol cas el perfil majoritari és el d’una persona adulta en plena edat activa.

iv. Temps d’estada a Catalunya

Les dades de temps d’estada a Catalunya (el temps que les persones ateses porten a casa nostra) mostren aspectes altament significatius i diferencials a l’oficina d’AMIC al SAIER.

La majoria de les persones ateses, més da la meitat, porta més de 5 anys a Catalunya, en força casos fins i tot més de 10 anys.



59


Però trobem un 17% de persones que porten a Catalunya menys d’un any. Al conjunt d’oficines de la xarxa d’AMIC-UGT, unes 40 arreu de Catalunya, amb tretze mil persones ateses a l’any 2013, aquesta dada baixa al 4,46% només, doncs els fluxos d’arribada s’ha aturat dràsticament per la crisi i ara hem de fer front a les problemàtiques de les persones que van arribar quan el fenomen migratori era massiu. Però a l’oficina del SAIER aquesta tendència estructural es trenca i creiem que indica dos idees:

- Que Barcelona continua rebent fluxos d’immigració d’altres indrets de l’estat i de l’estranger, tot i que no tenen punt de comparació amb el marc pre-crisi.

- Que el SAIER és un servei molt especialitzat i referent en l’acollida de persones recentment nouvingudes.

v. Coneixement del català i castellà



59


Pel que fa al nivell de coneixement dels dos idiomes oficials de Catalunya, la visualització del gràfic és il·lustratiu de la diferència entre català i castellà. Òbviament la importància del col·lectiu llatinoamericà influeix en el desequilibri, però no només. Gairebé un 85% té un coneixement alt o mitjà de castellà, mentre que més d’un 85% té un coneixement bàsic o nul de català. Són dades reveladores que indiquen que no poden defallir els esforços de sensibilització i accés a la formació de l’idioma propi de Catalunya.



59




59


vi. Nivell d’estudis

NIVELL ACADEMIC % Persones Secundària 47,95% 665Universitaris: Graduats i Llicenciats 18,10% 251FP/Estudis tècnics 11,75% 163Universitaris: diplomatures Sistema antic 8,36% 116Bàsica 8,36% 116(en blanc) 2,88% 40Batxillerat 0,94% 13Sense estudis 0,87% 12Universitaris: Postgraduats (Master, doctorat,...) 0,65% 9Estudis no formals 0,14% 2Total general 100,00% 1387

Per la pròpia naturalesa del nostre servei al SAIER (homologació d’estudis, temes formatius, etc...) el perfil acadèmic de les persones ateses és força elevat. Un 60% té estudis secundaris en general, equivalents a l’ESO, al Batxillerat o a la Formació Professional. I un 27% té estudis superiors universitaris, ja siguin llicenciatures, diplomatures i en casos puntuals postgraduats.

Per tant un 87% té estudis secundaris o superiors. Sens dubte la tasca que fem en matèria d’assessorament i suport a l’homologació o convalidació dels estudis estrangers, així com assessorament i derivació en temes formatius, determina aquest perfil elevat del nivell acadèmic de les persones ateses.



59




59


vii. Homologació d’estudis

ESTUDIS HOMOLOGATS % Persones No homologats 87,96% 1220(en blanc) 3,89% 54En Tràmit 3,68% 51Ha estudiat a Espanya 2,52% 35Homologats 1,59% 22Convalidats 0,29% 4Desconegut 0,07% 1Total general 100,00% 1387

Aquestes dades són molt rellevants pel que fa a la necessitat de promoure els procediments d’homologació d’estudis de les persones immigrades. És a dir, tot i que un 87% de les persones ateses té estudis secundaris o universitaris, i per tant homologables, un 88% no els ha homologat. El procediment només l’ha fet un 1,59% i l’està tramitant un 3,7%.

Per el bagatge acumulat al servei específic d’AMIC en temes d’homologació (a l’apartat de Consultes també tractarem aquesta qüestió), en la baixa opció per el procediment d’homologació contribueixen diversos factors:

- El procediment es veu com un procés altament burocràtic i llarg, que comporta reunir documentació difícil d’aconseguir al país d’origen, i que les respostes de l’administració educativa acostumen a ser de denegació. Tot i que és cert que és un procediment documentalment complex, també s’ha de dir que en el procés és clau tenir una molt bona informació de partida, i que la casuística d’homologacions universitàries i no universitàries dels darrers anys està permetent una major sistematització i brevetat dels processos. S’ha de destacar en aquest sentit la millora i agilització del procediment d’homologació dels



59


estudis secundaris per part del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

- En els temps de pre- crisi, les persones immigrades tenien la prioritat absoluta de dedicar el seu temps a la feina, i no es plantejaven l’homologació perquè no el veien com a un procés que lis fos necessari . Ara com les elevades taxes d’atur aquestes persones estan començant a plantejar-se l’homologació com a una eina més per millorar la seva competitivitat al mercat laboral, en la majoria dels casos perquè volen accedir a la formació reglada o no reglada que exigeix titulacions prèvies. Per exemple, molts cursos subvencionats per el SOC requereixen titulacions com l’ESO o Batxillerat per a poder accedir.

La tasca d’AMIC al SAIER en aquest sentit és central i a l’apartat Consultes per Homologació/Convalidació d’estudis li dediquem una anàlisi específica.



59


viii. Situació d’habitatge



59


L’accés a un habitatge digne a preus raonables és un dels problemes fonamentals de la ciutat de Barcelona, que pateix la majoria de la societat, i el col·lectiu immigrant de forma especial per ser un col·lectiu vulnerable i amb tendència a l’exclusió social.

Prop del 85% de les persones ateses viu de lloguer, i un 40% viu de lloguer compartint habitatge amb altres persones que no són de la seva família exclusivament, per poder fer front a la renda de lloguer.

Hem de tenir en consideració que una bona part de les persones ateses està a l’atur (veure apartat següent Situació laboral), i o bé reben prestacions socials o no reben cap ingrés.

L’habitatge de propietat és gairebé puntual. Sovint ens trobem amb persones que han perdut l’habitatge de propietat degut a llançaments per impagament d’hipoteca.

Les polítiques d’accés a l’habitatge són bàsiques i estructurals per a remoure les situacions de gravíssima exclusió social que està generant la crisi econòmica.



59


SITUACIO D'HABITAGE % USUARIS USUARISLloguer no titular/pis compartit 40,23% 558Lloguer titular/viu en família 19,39% 269Lloguer no titular/viu en família 17,23% 239Lloguer titular/pis compartit 4,18% 58Propietat/Viu amb la família 3,03% 42(en blanc) 2,88% 40Alberg 2,60% 36Cessió d'amics 1,95% 27Lloguer titular/viu sol 1,80% 25Casa empresari/Interna 1,44% 20Pis entitats/associacions 1,30% 18Sense habitatge 1,15% 16Cessió de la família 1,15% 16Altres 0,87% 12Lloguer no titular/viu sol 0,36% 5Propietat compartida 0,22% 3Propietat/Viu sol 0,07% 1Hotel/Pensió 0,07% 1Propietat/viu amb amics 0,07% 1Total general 100,00% 1387



59


ix. Situació laboral i sectors productius

3 de cada 4 persones ateses no treballa. La majoria de les persones que no treballen té permís de treball i s’ha inscrit com a demanant d’ocupació al SOC. Però també trobem dos col·lectius de persones aturades: d’una banda les persones “sense papers”, un col·lectiu amb una situació dramàtica d’exclusió social. De l’altra banda un sorprenent 14% de persones amb situació documental regular que no treballen però que no estan inscrites al SOC, en la majoria dels casos perquè no han renovat la inscripció periòdica.

Només un 22% de les persones ateses treballa. Més d’una de cada quatre persones que treballa ho fa a l’economia submergida.

Les dades mostren un panorama senzillament desolador, doncs de la mancança de feina es deriven tots els problemes vitals bàsics d’accés a habitatge, menjar, situació documental estable, ...



59


Aquestes dades complementen a les anteriors. Ens trobem amb un perfil molt habitual de les persones que treballen: dones que treballen a sectors de serveis de baixa qualificació i tendents a la precarització, com el servei domèstic, neteja, serveis de cura a les persones o hostaleria. Moltes vegades no són feines a temps complert.

I ens trobem amb una altíssima proporció d’homes sense feina, que havien treballat a la construcció, o a activitats auxiliars d’aquest sector, i ara tenen veritables dificultats per a reorientar la seva ocupabilitat.



59


VII.- ANÀLISI ADMINISTRATIU

Per a una persona estrangera la situació documental és una condició administrativa imprescindible per poder desenvolupar una vida normal en l’àmbit laboral i social a l’estat espanyol. No tenir o perdre la condició de persona regular aboca a la marginalitat de forma determinant.

La informació que presentem a continuació és el reflex de la tipologia administrativa de les persones ateses.

i. Situació documental



59


La condició de persona estrangera és molt complexa des de la perspectiva de la seva situació documental, i presenta una gran diversitat que es veu reflectida a les dades. A més a més aquesta situació determina les possibilitats laborals i per tant d’integració d’aquestes persones.

Hi ha dues situacions fonamentals: tenir “papers” i no tenir-los.

No tenir autorització de residència, en aquest context de brutal crisi econòmica, significa directament entrar en una espiral d’exclusió social, amb dificultats descomunals per a tindre feina, formació, obstacles a la sanitat, etc. En aquesta situació es troben una de cada cinc persones ateses.

De les persones que sí tenen autorització podem diferenciar les persones amb una certa situació d’estabilitat documental, i les persones que han de complir amb requisits de tipus laboral, econòmic i social per a poder continuar mantenint el seu estatus legal.

Així, un terç de les persones ateses, el col·lectiu majoritari, té una autorització de residència i treball temporal, i per tant la seva situació s’ha de renovar periòdicament.

Dels col·lectius més estables, destacarem les persones amb autorització de llarga durada (15,7%), les persones que ja tenen nacionalitat espanyola (6,4%) i les comunitàries (5,1%).

Molt destacable és el volum de persones reagrupades, normalment dones, que ha superat el centenar al llarg de l’any 2013. La situació d’aquestes persones depèn de la situació de la persona que les reagrupa. Moltes d’aquestes persones venen derivades del programa de suport al Reagrupament de l’Ajuntament de Barcelona, amb el qual tenim un fluid contacte de treball.



59


SITUACIO DOCUMENTAL % PersonesAutorització de residència i treball TEMPORAL 33,96% 471Sense autorització 19,68% 273Autorització de LLARGA DURADA 15,72% 218Autorització de residència per reagrupament familiar 7,79% 108DNI 6,42% 89Règim comunitari 5,12% 71(en blanc) 2,88% 40Familiar de comunitari 1,87% 26Asil 1,80% 25Irregularitat sobrevinguda 1,66% 23Estudiants 1,51% 21Autorització de residència no lucrativa 0,43% 6Autorització de residència per circunstàncies excepcionals 0,36% 5Autorització de LLARGA DURADA-UE 0,29% 4Visat de turista en termini legal 0,22% 3Altres 0,22% 3Exceptuats 0,07% 1Total general 100,00% 1387



59


VIII.- ANÀLISI DEL SERVEIi. Tipologia de consultes ateses

AMIC atén al SAIER les demandes de les persones usuàries en temes de:

- Homologació/convalidació d’estudis i reconeixement professional- Inserció laboral- Formació - Habitatge.

Per tant les consultes tractades van òbviament en aquesta línia.

Homologació/convalidació d’estudis i reconeixement professional

Un terç de les consultes fetes ho han sigut per homologar els estudis fets al país d’origen o a altres països estrangers. Bàsicament es poden homologar a l’estat espanyol els títols universitaris i els títols d’educació secundària.

L’homologació no universitària és la consulta més destacada del llistat (22,72%) , i inclou estudis equivalents a l’ESO, Batxillerat, i als graus mitjans o superiors de Formació Professional. La competència per resoldre aquests procediments és del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

És un procediment més senzill que l’universitari i particularment exitós per als països de l’Amèrica Llatina, donat que ja hi ha establertes taules d’equivalència molt depurades per a la majoria dels països.

L’homologació dels estudis universitaris ha generat un 11% de les consultes. La competència per resoldre aquests procediments és del Ministeri d’Educació.

Pel nostre bagatge al servei, l’homologació universitària és un procediment on és molt important conèixer la diversa casuística produïda al llarg del temps, tant a nivell de les diferents especialitzacions, com a nivell dels països o àrees geogràfiques.

El servei que oferim no només es limita a donar informació i assessorament detallat de la documentació original, legalitzada i traduïda (si és el cas) que s’ha de presentar. També



59


revisem la documentació, omplim les sol·licituds i presentem la documentació com a servei de suport, tant pel que fa a estudis universitaris com a no universitaris. I fem assessorament i gestió dels requeriments i notificacions que es deriven del procés post-sol·licitud. És una tasca molt completa i integral que fa que els nivells d’assoliment d’objectius siguin molt satisfactoris.

També fem un seguiment de les respostes finals dels procediments, amb un registre de dades dels procediments presentats. Des de finals de 2007 fins 31 de Desembre de 2013 hem registrat 369 sol·licituds presentades pel nostre servei. Aquest any 2013 ha significat un important salt quantitatiu, superant per primera vegada els 100 expedients.

2007 3 0,8%2008 17 4,6%2009 36 9,8%2010 71 19,2%2011 75 20,3%2012 61 16,5%2013 106 28,7%TOTAL 369 100,0%



59


Cal destacar que més de dos terços dels expedients presentats corresponen a dones.

Pel que fa als països, gairebé dos terços dels expedients presentats corresponen a títols d’Amèrica Llatina, destacant Perú (47), Equador (31), Colòmbia (28) i Bolívia (25).



59


Dels països asiàtics (13,3%) destaca Pakistan (13), Armènia (8) i l’Índia (7).

De l’Europa de l’Est destaca Rússia (25) i Ucraïna (11). Del Magrib destaca el Marroc (24).

En sentit contrari destacar que només hem registrat una sol·licitud d’homologació de l’Àfrica subsahariana, concretament de Nigèria.

Pel que fa les tipologies d’estudis, destaquen dos grups sobre la resta: Batxillerat i llicenciatures. Encara que s’observa que en les dones les llicenciatures tenen més proporció que en el grup dels homes, i al Batxillerat es produeix el fenomen contrari.



59


De manera global els estudis secundaris superen als estudis universitaris, però s’observa que la proporció d’estudis no universitaris és major en el col·lectiu d’homes.

Tipus de resolució Total En tràmit 161 43,6%Desestima continuar amb la homologació 7 1,9%Desfavorable 10 2,7%Desfavorable amb possibilitat d'homologar a Grau 2 0,5%Desfavorable amb titulació alternativa 5 1,4%Desfavorable amb titulació alternativa condicionada 2 0,5%Favorable 115 31,2%Favorable condicionada 34 9,2%Favorable condicionada amb titulació alternativa 15 4,1%Favorable condicionada amb titulació alternativa condicionada 1 0,3%Altres / no localitzat 17 4,6%Total 369 100,0%



59


El registre de les dades de la sol·licitud ens permet fer un seguiment dels tipus de resolució. De fet, tant la base de dades com l’emmagatzematge de la cópia de la documentació física dels expedients (títols, resolucions, requeriments, ...) ens situa com una mena d’observatori en matèria d’homologacions.

Dels 369 expedients presentats, un 43,6% estan en tràmit, un 31,2% han tingut resolució favorable, un 13,6 % resolució favorable condicionada, i només un 5% resolució desfavorable, de les quals a la meitat la própia resolució obre la possibilitat d’altres vies d’homologació (altres títols o reconeixements).

Per resolució favorable condicionada s’entèn aquella homologació que es concedeix a canvi de completar determinada part dels estudis a l’estat espanyol. De vegades s’ofereix la possibilitat d’altres homologacions alternatives als estudis sol·licitats.

En alguns casos puntuals (només 7, un 1,9%) la persona desestima continuar el procediment, per exemple si el requereixen documentació adicional i opta per no aconseguir-la. I en alguns casos (4,6%) no localitzem a la persona sol·licitant, doncs les resolucions arriben sempre al domicili de l’interessat/ada.



59


ANNEX. ALTRES DADES DETALLATS DELS EXPEDIENTS PRESENTATS

SOL·LICITUDS PRESENTADES

Per països i gènere

País Dones Homes TotalAlgèria 1 1 2Argentina 10 1 11Armènia 6 2 8Bielorússia 1 1 2Bolívia 18 7 25Brasil 9 3 12Bulgària 5 1 6Colòmbia 16 12 28Cuba 5 0 5Egipte 0 1 1El Salvador 3 0 3Equador 24 7 31Filipines 2 3 5França 1 0 1Geòrgia 4 0 4Guatemala 4 0 4Hondures 14 2 16Índia 7 0 7Iran 2 1 3Itàlia 4 1 5Japó 1 0 1Kazakhstan 1 1 2Marroc 13 11 24Mèxic 6 2 8Moldàvia 1 0 1Nepal 5 2 7Nicaragua 1 1 2Nigèria 0 1 1Pakistan 5 8 13Paraguai 7 3 10Perú 29 18 47Polònia 0 1 1República Dominicana 9 3 12Romania 2 1 3Rússia 18 8 26Tunísia 1 1 2Turquia 1 1 2Ucraïna 9 2 11Veneçuela 6 3 9Xile 3 7 10Xina 0 1 1Total 253 116 369

Per tipus d’estudi.



59


Universitaris o no universitaris.

Tipus d’estudi Dones Homes Total %Universitaris 104 40 144 39%No universitaris 149 76 225 61%Total 253 116 369

Tipus d’estudi, detall.

Tipus d’estudi, detall Dones Homes Total % (del total)

ESO 19 14 33 8,94%Batxillerat 99 52 151 40,92%CFGM 0 1 1 0,27%CFGS 10 4 14 3,79%Artístics superiors 1 1 2 0,54%Diplomatura 24 3 27 7,31%Llicenciatura 76 30 116 31,43%Enginyeria tècnica 3 3 6 1,62%Enginyeria 2 7 9 2,43%Total 253 116 369



59


%

Per gènere

Per gènere Quantitat %Dones 253 68.56%Homes 116 31.43%



59


Per tipus de tràmit

Tipus de tràmit

Tipus de tràmit TotalAportació de documentació addicional 41Denúncia de mora 19Canvi de domicili 37Sol·licitud d'enviament de credencial a BNC 29Resposta tràmit d'audiència 25Sol·licitud ampliació termini 7Volant inscripció condicional 64Sol·licitud enviament notificació no rebuda 15Escrit d’al·legacions o exposició de motius 27Aportació certificat universitari superació exàmens per homologació

2

Càlcul de nota mitja 45Devolució de taxes 3Consulta Expedient 4Escrit Acceptació Proposta 14Recollida de credencial 1Total 333

A més a més dels 369 expedients presentats registrats, aquests han generat 333 tràmits afegits, que es detallen al quadre, molt específics i tècnics de l’àmbit de l’homologació d’estudis. D’aquests 83 s’han produït a l’any 2013 (veure quadre d’evolució)

Evolució de les tramitacions

Any Total2009 42010 282011 622012 1242013 832014 (fins al març) 32Total 333



59


Per edats

Franja d’edats Total %Menor de 18 anys 23 6.23%De 19 a 25 anys 76 20.59%De 26 a 39 anys 198 53.65%De 40 a 64 anys 71 19.24%Més de 65 anys 1 0.27%Total 369

Per situació administrativa

Situació administrativa Total %DNI 14 4%NIE 245 64%Passaport 120 31.66%



59


Inserció laboral

El suport a la inserció laboral és una de les tasques centrals del servei d’AMIC al SAIER, i aplega un terç del total de consultes, en un context tant difícil per accedir a una feina al mercat laboral. La consulta clàssica és el suport per l’elaboració del CV (14,76%), sempre des d’una perspectiva d’apoderament i autonomia de la persona. Sovint ens trobem amb persones amb dificultats tant per plasmar el seu perfil professional en català o castellà, com per fer servir les eines informàtiques, a més a més d’assessorar com és la millor manera d’ordenar la informació.

En segon lloc es treballen tant les eines per la recerca de feina (com trobar feina, 12,63%) com els recursos (on trobar feina, 3,05%). Posem molta èmfasi que en aquests moments que la feina és un recurs tan escàs, l’estratègia passa per fer partícip del procés a tota la xarxa social que envolta a la persona, és a dir, contactes professionals, família, amistats, entitats, empreses, ...

A l’oficina d’AMIC oferim un espai d’autoconsulta on la pròpia persona compta amb els recursos gratuïts adequats per la recerca de feina: taula, cadira, un ordinador amb connexió a la xarxa i aplicatius específics de suport, un telèfon fixe i materials d’informació per a la inserció laboral i la formació.



59


Formació

En aquests moments d’elevat atur al col·lectiu immigrant les demandes d’orientació formativa són creixents, per tal de millorar l’ocupabilitat. És per això que les consultes fonamentals siguin de formació ocupacional (12,22%) i de formació instrumental (5,65%, llengües, ofimàtica, ...). Es tracta d’orientar i donar suport a la persona amb els recursos disponibles, que son escassos, com ara la formació subvencionada del SOC o Barcelona Activa, així com la xarxa d’entitats socials que ofereixen alguna mena de formació.

El tema de la formació està íntimament lligat al de l’homologació i convalidació d’estudis, doncs tant per accedir a la formació reglada com a la formació ocupacional subvencionada normalment s’exigeixen requisits acadèmics previs, i per tant sovint es treballen els dos temes, formació i homologació, a la vegada.

La formació reglada no és tant demandada, doncs exigeix un temps i esforç que les persones prioritzen per a buscar feina. En qualsevol cas, es registren 110 consultes de formació reglada no universitària, que corresponen a joves que volen prosseguir els seus estudis, o a persones que es plantegen seriosament una inversió en formació per millorar la seva ocupabilitat, normalment en relació a graus migs o superiors de Formació Professional.

Les demandes de formació universitària són més puntuals, per els motius abans mencionats. Fer una “carrera” com a adult és una inversió de temps i d’esforç que no tothom pot i estar disposat a fer quan la prioritat és la supervivència en un context tant difícil.

Menció a banda mereixen les consultes de formació per a persones “sense papers”. Aquí les possibilitats d’orientació i derivació es restringeixen moltíssim doncs els circuits de formació ocupacional estan adreçats a persones amb NIE. Cal destacar la feina que estan fent algunes entitats socials de la ciutat en aquest sentit, però els recursos existents no arriben per a donar resposta a les demandes de formació del col·lectiu “sense papers”.



59


Habitatge

Enguany el volum de consultes relacionades amb l’habitatge s’ha mantingut pràcticament igual al 2012 ( ha baixat només en 9 usuaris, representant un 3% del total). El perfil d’usuari que fa us del nostre servei d’habitatge acostuma a tenir un nivell de renda baixa i no compleix els requisits per a accedir a les borses públiques de lloguer social. Alhora tampoc té possibilitats reals d’aconseguir una vivenda al mercat privat (assumir, a part del cost del lloguer, les despeses de la fiança i d’administració, i d’altres requisits que poden sol.licitar els administradors com poden ser avals privats, bancaris, etc.). Per tant no poden fer efectiu el seu dret a un habitatge. Són usuaris que no saben per on començar a buscar, ni a on dirigir-se, ja que tenen un desconeixement de les organitzacions, fundacions i obres socials que ofereixen recursos i projectes d’habitatge. L’accés a aquestes organitzacions és complex, ja que cadascuna té els seus criteris d’admissió , filtres que moltes vegades fan referència a la necessitat de percepció d’alguna prestació social, així com estar en seguiment social. Aquests requisits moltes vegades no es compleixen , ja que aquestes persones tiren endavant com poden, treballant a l’economia submergida, i alguns ni tan sols estan en situació administrativa regular.

La tònica de funcionament d’aquest teixit associatiu és molt atomitzat, i no existeixen protocols de derivació ni dinàmiques de coordinació suficientment efectives.

Els ajuts per a pagar el lloguer s’han vist reduïts. Les prestacions permanents s’atorguen mitjançant una convocatòria anual, la qual cosa en limita l’accés. Per la seva banda, la renda d’emancipació per a joves no es pot sol·licitar des de l’1 de gener de 2012 ja que s’ha derogat el Reial decret 1473/2007. Només es mantenen les prestacions econòmiques d’especial urgència, les quals es donen de manera molt selectiva i escassa a causa de les retallades.

Per tant el nostre servei d’habitatge al SAIER hauria d’estar més coordinat tant amb Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, com amb el Patronat Municipal de l’Habitatge, possibilitant-nos fer de pont entre aquests i les entitats socials (per exemple les de la Xarxa d’atenció a persones sense llar de l’acord per una Barcelona inclusiva, entre d’altres), que podrien acollir aquests usuaris (pisos tutelats, pensions socials,etc.).

També han acudit al servei usuaris que requerien d’un assessorament expert per interpretar el seu contracte de lloguer en termes de clàusules, drets i deures. En ocasions signen clàusules abusives o bé els arrendadors (moltes vegades administradors de finques) cometen abusos i fan una mala interpretació de l’articulat de la Llei d’Arrendaments Urbans. En aquests casos, també derivem els usuaris a l’Oficina per la No Discriminació o l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor.



59


Per últim esmentar aquells usuaris que han acudit al servei per que tenien interposada una

demanda de desnonament per impagament de deutes hipotecaris o lloguers. En aquests

casos hem derivat a moviments com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o associacions

de barri, que proporcionen assessorament legal gratuït.

TEMA CONSULTA % Total Homologació no universitària 22,72% 491Elaboració de currículum 14,76% 319Recerca de feina eines (com trobar feina) 12,63% 273Formació ocupacional 12,22% 264Homologació universitària 11,01% 238Formació instrumental (formació complementària) 5,65% 122Formació reglada no universitària 5,09% 110Recerca de feina recursos (on trobar feina) 3,05% 66Habitatge 3,01% 65Mercat de treball 2,41% 52Formació contínua 2,08% 45Convalidació universitària 1,25% 27Beques 0,56% 12Formació no reglada 0,56% 12Formació reglada universitària 0,46% 10Altres 0,32% 7Autoconsulta 0,32% 7Treballar/Estudiar en UE 0,28% 6Reagrupament familiar 0,23% 5Renovacions 0,23% 5Carnet de conduir 0,23% 5Consulta laboral 0,19% 4Convalidació no universitària 0,14% 3Modificació 0,14% 3Retorn voluntari 0,05% 1Empadronament 0,05% 1Arrelament familiar 0,05% 1Residència independent 0,05% 1Consulta sanitària 0,05% 1ARCE arrelament 0,05% 1Acreditació de competències professionals 0,05% 1Nacionalitat 0,05% 1Cursos castellà/català 0,05% 1Mediació intercultural 0,05% 1Total general 100,00% 2161



59




59


ii. Tipologia de serveis oferts/ per consulta

SERVEIS % TotalInformació/Orientació 27,66% 1327Lliurament de documentació 20,53% 985Cerca d'informació i recursos a la xarxa 13,51% 648Revisió de documentació 6,96% 334Gestió telemàtica 6,46% 310Suport a l'inserció laboral 6,40% 307Enviament correus electrònics 5,15% 247Gestió telefònica 2,46% 118Omplir Sol-licitud/taxes 1,92% 92Tramitació 1,92% 92Escrits 1,60% 77Consulta d'expedient 1,52% 73Gestió 1,31% 63Enviament fax 0,79% 38Informació laboral bàsica 0,56% 27Altres 0,52% 25Inscripcions telemàtiques a centres 0,23% 11Suport 0,19% 9Sollicitud de cita 0,15% 7Mediació 0,06% 3Seguiment 0,06% 3Recursos contenciosos 0,02% 1Sollicitud de carta 0,02% 1Total general 100,00% 4798

Les dades de serveis mostren que la tasca principal és la informació i l’orientació, però que el més habitual és que a la visita de la persona també es facin taques de gestió i tramitació.

Tasques com lliurar i revisar documentació, cercar informació i recursos a la xarxa adequats a la consulta plantejada, gestions telemàtiques i enviament de correus electrònics, gestions telefòniques, omplir sol·licituds o taxes, fer escrits, consultar expedients i altres. S’ha de dir que aquests serveis no sempre es registren en la seva exhaustivitat, i per tant el nombre real és sens dubte més gran.

iii. Derivacions



59




59


IX. ANNEX “XARXA D’OFICINES”

AMIC

BARCELONA

Rambla de Santa Mònica, 10 (Seu AMIC)08002 Barcelona

De dilluns a dijous de 9.30 a 14 i de 16 a 19h Divendres de 9.30 a 14h

Tel: 933046841 Fax: 933046828

[email protected]

BARCELONA, SAIER

Av. Paral·lel, 202 080015 Barcelona

De dilluns a dijous de 9 a 14 i de 15 a 17.30h Divendres de 9 a 14h

Tel: 932563795 Fax: 934265250

[email protected]

BADALONA

Miquel Servet, 211 . Interior Pça. Mag Li-Chang Dimarts de 9.30 a 13 i de 16 a 18.30h

Tel: 933872266 [email protected]

BARBERÀ DEL VALLÈS

Marquesos de Barberà, 125 Dos dilluns al mes de 10 a 14h


CASTELLDEFELS

Ctra. de la Sentiu, s/n (La Guaita) Dimarts de 14 a 19, i dijous de 9 a 14h


CUBELLES

Narcís Bardají, 12. Consell Comarcal del Garraf Dos divendres al mes de 10 a 14h


ESPARREGUERA

Pça. de l’Ajuntament, 1 Un dijous al mes de 15 a 19h


ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Centre Puig Coca. Petit Parc de l’Amistat s/n Dimarts de 10 a 14h


GRANOLLERS



mailto:[email protected]





https://maps.google.es/maps?q=Carrer+Marquesos+de+Barber%C3%A0,+125,+Barber%C3%A0+del+Vall%C3%A8s&hl=ca&ie=UTF8&sll=41.448021,2.237438&sspn=0.012079,0.01929&oq=Marquesos+de+Barber%C3%A0,+125&t=m&hnear=Carrer+Marquesos+de+Barber%C3%A0,+125,+08210+Barber%C3%A0+dal+Vall%C3%A8s,+Barcelona&z=16


https://maps.google.es/maps?q=Carrer+Miquel+Servet,+211,+Badalona&hl=ca&sll=41.375247,2.15093&sspn=0.012092,0.01929&oq=Miquel+Servet,+211&t=h&hnear=Carrer+de+Miquel+Servet,+211,+08912+Badalona,+Barcelona&z=16


http://goo.gl/maps/kSJp1


https://maps.google.es/maps?q=AMIC.UGT,+La+Rambla,+10,+Barcelona&hl=ca&sll=41.39479,2.148768&sspn=0.19342,0.308647&oq=amic&t=h&hq=AMIC.UGT,&hnear=La+Rambla,+10,+08001+Barcelona&z=16

59


Esteve Terrades, 30-32 No afiliats dos dilluns al mes de 10 a 13h Afiliats dimarts de 14 a 18h i dijous de 9.30 a 13.30h


L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Rambla Marina, 429-431 Dijous de 9 a 13h


LA LLAGOSTA

Centre Cultural i Juvenil Can Pelegrí. C/ Jaume I, 7-9.

Dilluns de 16 a 20h


MARTORELL

Passatge Sindicat, 226 Dilluns de 10 a 14h


MATARÓ

Pça. de les Tereses, 17 Dilluns de 9 a 14h i dimecres de 16 a 19h


MOIÀ

Carrer de les Joies, 11-13 Un dilluns al més de 10 a 14h


MOLLET DEL VALLÈS

Pça. Major, 1 Dos dijous al mes de 10 a 14h


MONTCADA I REIXAC

Carrer Masia, 37 Dimarts de 10.30 a 13.30h


OLESA DE MONTSERRAT

Carrer Cal Mané, s/n. Parc Municipal Dos dijous al mes de 10 a 14h


PREMIA DE MAR Joan XXIII, 2-8 Dimecres de 9 a 12h












59



RUBÍ

Cal Príncep, 2 Dilluns de 9 a13.30h. Dimecres de 9 a 13.30h i de 15 a 18h


SABADELL

C/Blasco de garay 19 Dilluns de 16 a 18.30h


SANT ADRIÀ DEL BESÒS

Pça. de la Vila, 4 Dilluns de 16 a 19h


SANT BOI DE LLOBREGAT, La Gralla

Pça. dels Gegants, 1 Dilluns de 16 a 20h


SANT BOI DE LLOBREGAT, Cooperativa

Casal Barri Cooperativa, 93 Dimecres de 16 a 20h


SANT BOI DE LLOBREGAT, Can Ninyo

Carrer Major, 43. Dijous de 15.30 a 19.30h


SANT PERE DE RIBES. Centre Cívic

Masia Can Puig, s/n. Un dilluns al mes de 10 a 14h


SANT PERE DE RIBES. Roquetes

Pça. de la Vinya d’en Petaca, s/n Un dilluns al mes de 10 a 14h


SITGES

Joan Maragall, 36. Dijous de 9.30 a 13.30h


TERRASSA

Unió, 23 Dimecres de 9.30 a 14h i de 16 a 19.30h















59


VIC

Pça. Osona, 4 Dimecres de 10 a 14i de 16 a 18.30h


VILADECANS

Auditori Pablo Picasso Passatge Sant Ramón, 2

Dos dimecres de 9 a 13h


VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Pça. Penedès, 4 No afiliats dimarts de 9.30 a 14 i divendres de 9.30 a 13.30. Afiliats 2 divendres al mes de 10 a 14h


FIGUERES

Poeta Marquina, 5 Dimecres de 10 a 13h


GIRONA

Miquel Blai, 1 Dimarts de 10 a 13h i dos dijous al mes de 10 a 13.30h


LES BORGES BLANQUES

Av. Francesc Macià, s/n Un dimarts al mes de 10 a13h


LLEIDA

Av. Catalunya, 2 Dilluns i dijous de 9 a 14 i de 15 a 18h


OLOT

Av. República Argentina, s/n Dos dijous al mes de 10 a 13.30h


SANT FELIU DE GUÍXOLS

Pça. Salvador Espriu, s/n Dilluns de 9 a 14h


TARRAGONA












59


Ixart, 11 De dilluns a dijous de 9 a 14 i de 16 a 19.30h Divendres de 9 a 14h


TÀRREGA

Alonso Martínez, 4 Tres dimarts al mes de 9 a 14. Dimecres i divendres de 9 a 14h






Documents

Memòria SAIER 2013