memoria sindic cat 06 - sindicgreugescat.org · Hem treballat per millorar l’agilitat en la resposta a les queixes ... 6.593 2.901 52 3.640 2005 3.617 81 7.095 10.793 ... 125 4

SÍNDICMEMÒRIA 2006

memoria sindic cat 06.qxp 11/6/07 12:35 Página 1

SÍNDIC MEMÒRIA 2006 3

SUMARI

Els esforços invertits per donar a conèixer el Síndic han continuat donantfruits al llarg de l’any 2006. Primer, pel que fa a l’augment d’actuacions,ja que n’hem gestionades moltes més que durant l’any 2005. A banda del creixement quantitatiu, els nostres esforços també s’han vistrecompensats amb un augment qualitatiu de la feina que fem i que,en definitiva, és el nostre gran objectiu: acomplir cada cop millor la defensa dels drets de totes les persones, de manera útil i eficaç.

Hem treballat per millorar l’agilitat en la resposta a les queixes de les persones i també amb relació a l’eficàcia i el seguiment de les recomanacions que fem. Hem aplicat diverses mesures, algunes de caràcter estructural, per afavorir un bon servei. Així, hem creat una àreade seguiment de les resolucions emeses i hem acurat alguns processosinterns. En definitiva, estem treballant per optimitzar recursos i mantenir el rigor de la nostra tasca. Però encara tenim molts reptes per endavant.

A les pàgines següents veureu que l’any 2006 hem aprofundit especialmenten la recerca i l’estudi de temes socials i d’interès públic, que s’hanmaterialitzat en diversos informes extraordinaris, perquè volem ser cada cop més un referent en la defensa dels drets. Per això també hem impulsat el nou Protocol marc d’actuació en casos d’abusos i maltractaments a menors, projecte que hem liderat amb la col·laboració de totes les partsimplicades, ja que som conscients que el Síndic ha de treballar a prop de l’Administració i de les persones.

Per apropar-nos a les persones, hem continuat donant-nos a conèixer permitjà de campanyes publicitàries i hem introduït novetats, com el sistema de presentació de queixes mitjançant videoconferència. D’aquesta maneravolem fer present la institució a tot Catalunya, des dels Pirineus fins a les Terres de l’Ebre i des de la costa fins a Ponent.

Considero que el 2006 hem fet un pas de cara al nostre repte de ser unainstitució eficaç i útil i una peça important en l’engranatge democràtic.De cara al futur continuarem treballant amb el mateix objectiu i entusiasme,i també amb el mateix esperit de superació.

Rafael RibóSíndic

PRESENTACIÓ 3

DADES DESTACADES DE L’ANY 2006 4-11

COL·LECTIUS AMB UNA NECESSITAT ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Infants i adolescents en situació de risc 13

Gent gran 15

Immigració 15

Drets dels interns en centres penitenciaris 17

Persones discapacitades 18

DRETS SOCIALS I ECONÒMICS

Educació 19

Medi ambient 20

Salut 21

Treball i pensions 22

Tributs 23

Urbanisme i habitatge 24

ALTRES DRETS CONSTITUCIONALS

Dret a una bona administració 26

Drets dels consumidors 26

Drets lingüístics 29

Drets de participació 29

Llibertat, seguretat i Administració de justícia 30

PROJECCIÓ INSTITUCIONAL 31-33

COOPERACIÓ INTERNACIONAL 34-35

Foto

cob

erta

: © T

omàs

Abe

lla

© Jo

rdi C

anya

mer

es

© S

índ

ic


L’Administració accepta la majoria de resolucions

Les administracions han acceptat, total-ment o parcialment, les resolucions del Sín-dic en un 90% dels casos. Aquesta xifra fareferència a les queixes i les actuacions d’o-fici tancades al final del 2006 en les quals elSíndic ha fet un suggeriment o una recoma-nació. Pel que fa al total d’actuacions inicia-des l’any passat, el 31 de desembre de 2006,el 37% encara estava en tràmit. Quant a laresta (el 63,4% del total), en un 40% delscasos s’ha considerat correcta l’actuació del’Administració. En tancar l’any, només en el0,3% del total d’actuacions l’Administracióno ha col·laborat amb el Síndic, xifra inferiora la del 2005, que fou del 0,5%.

La mala administració, queixa recurrent

Administració pública i drets, amb un 22,3%del total de queixes i un 21,71% de consul-tes, és la matèria que més actuacions delSíndic ha comportat.

Així, són molt recurrents les queixes referi-des a la manca de resposta de l’Administra-ció, a la falta d’execució d’alguns actesadministratius, als retards injustificats al’hora de fer algun tràmit o a defectes deprocediment, per exemple, en les notifica-cions. El segon i tercer lloc l’ocupen, respec-tivament, les queixes sobre urbanisme-habitatge i seguretat ciutadana- justícia.

20.000

14.000

12.000

8.000

4.000

0 2004

6.593

2.901

52

3.640

2005

3.617

81

7.095

10.793

2006

14.515

68

5.150

19.733

54 SÍNDIC MEMÒRIA 2006

DADESDESTACADESDE L’ANY 2006

1 Administració General2 Consum3 Cultura i univesitats4 Educacio5 Immigració6 Infància i adolescència7 Medi ambient i qualitat de vida8 Sanitat9 Seguretat ciutadana i justícia

10 Serveis socials11 Treball i pensions 12 Tributari13 Urbanisme i habitatge

Evolució de queixes i consultes durant els últims anys

1.200

1.000

800

600

400

200

0 1

1.150

2

495

3

125

4

290

5

154

6

179

7

516

8

312

9

559

10

292

11

171

12

246

13

661

Queixes per matèries

Nombre i tipus d’actuacions any 2006

Queixes: accions promogudes per exposar disconformi-tat,descontentament o insatisfacció per l’actuació omanca d’actuació de l’Administració pública.

Consultes: accions promogudes per obtenir informació iorientació sobre un determinat assumpte. Si el cas con-sultat és susceptible de queixa, la persona que l’ha for-mulat rep informació de com presentar-la; si no ho és, seli indica on informar-se o solucionar l’assumpte.

Actuacions d’ofici: investigacions endegades a iniciativadel Síndic quan es considera oportú obrir un expedienten defensa dels drets de les persones, ja sigui per contro-lar les actuacions de les administracions públiques o pervetllar pels drets públics en situacions de fets socialsrellevants.

El Síndic ha iniciat durant el 2006 un totalde 19.733 actuacions (5.150 queixes, 68actuacions d’ofici i 14.515 consultes), laqual cosa es tradueix en un augment globaldel 83% respecte a la xifra del 2005. Pel quefa a les queixes, l’increment ha estat del42%, ja que s’ha passat de 3.617 a 5.150queixes.

Atès que gairebé 2.200 queixes han estatpresentades de manera col·lectiva, el nom-bre total de persones que han adreçat unaqueixa al Síndic ha arribat fins a 14.666.Entre les queixes i les consultes hi ha hagutmés de 29.000 persones que s’han adreçatal Síndic. Aquest salt quantitatiu respecteals exercicis anteriors, fruit dels esforçosdel Síndic per donar-se a conèixer arreu deCatalunya, també ha vingut acompanyat dediverses mesures de control de qualitat permillorar-ne el servei i l’eficiència.

Les consultes gestionades pel Síndic hansuperat les 14.500, amb la qual cosa s’handuplicat les de l’any 2005. Com ja es vaapuntar l’any passat, aquest gran incrementde consultes evidencia les mancances en elsserveis d’informació de l’Administració.

QueixesActuacions d’oficiConsultes

Queixes5.150(26,1%)

Consultes14.515(73,6%)Actuacions

d’ofici68(0.3%)

© S

índ

ic


Barcelonès5.1782.728

Ripollès3317

BaixPenedès

13968

Osona20819

Alt Camp6538

BaixCamp

194109

Tarragonès276155

AltEmpordà

15793111

Pla deL’Estany 47 14

BaixEmpordà

14277

Gironès 219 149

Selva268148

AltaRibagorça

523

VallD’Aran

128

Alt Urgell3614

VallèsOriental

726484

Conca deBarberà

4512

Maresme722328

BaixLlobregat

1.179629

VallèsOccidental

1.212514

Segarra2816

Noguera3319

Solsonès159

Garraf271101

Berguedà7762

Alt Penedès21096

Anoia173101

Bages297172

PallarsJussà

5631

Priorat275

Pla d’Urgell4515

Cerdanya2314

Riberad’Ebre

2728

PallarsSobirà

2517

TerraAlta179

Segrià177127

Urgell7930

Garrigues2017

Baix Ebre8448

Montsià6626

Garrotxa5631

6 7

Com en anys anteriors, la demarcació deBarcelona, amb el 80,9%, ha registrat elnombre més elevat d’actuacions provinentsde Catalunya, seguida de Girona (7,5%),Tarragona (7,4%) i Lleida (4,2%). A banda de

les queixes i les consultes procedents delterritori català, també se n’han rebut de laresta d’Espanya (0,6%) i de l’estranger (0,1%).Per comarques, si es té en compte el percen-tatge de queixes i consultes segons el nom-bre d’habitants, els resultats varien conside-rablement. Els dos Pallars (amb una queixao consulta per cada 224 habitants al PallarsJussà i una per cada 275 habitants al PallarsSobirà) encapçalen la llista, seguits del Prio-rat (amb una actuació per cada 358 perso-nes). La Noguera i el Segrià, ambdues ambuna proporció de menys d’una queixa oconsulta per cada 1.000 habitants, ocupenels últims llocs.

Nombre d’actuacions(queixes i consultes)relacionat amb l’índex de població

Una actuació:per cada 1 a 500 habitantsper cada 501 a 1.000 habitantsper cada grup de més de 1.000 habitants

Actuacions 2006 en color negreActuacions 2005 en colors blanc o taronja

SÍNDIC MEMÒRIA 2006DADES DESTACADES DE L’ANY 2006

2.400

2.000

1.600

1.200

800

400

0 1

359

2

203

3

2.126

4

1.914

5

185

6

71

7

291

8

12

9

57

Actuacions segons l’administració afectada

1 Administració General2 Administració perifèrica de l’Estat3 Administració autonòmica4 Administració local5 Administració judicial6 Administració institucional7 Serveis públics privatitzats8 Altres administracions9 Privades* o inconcretes

*Privades: qüestions que no entren dins les competèn-cies del Síndic. En el cas de les consultes, la detecciód’incompetència es fa abans d’obrir l’expedient. En elcas de les queixes és quan s’investiga l’expedient més afons que es pot detectar que són fora de la competènciadel Síndic.

Resultat de les queixes i les actuacionsd’ofici gestionadesSuma de les actuacions (queixes i actuacions d’ofici) gestionadesdurant tot el 2006, tant les iniciades el mateix 2006 (5.218) com lesprovinents de l’any 2005 (2.119). En total se n’han gestionat 7.437.

Grau d’acceptació de l’Administracióen els casos en què aquesta respon

Resultats

1 En tràmit 2.721 36,6%

a Actuacions prèvies a la resolució del Síndic 2.342 31,5%

b Pendent de resposta a la resolució del Síndic 379 5,1%

2 Actuacions finalitzades 3.924 52,8%

a Actuació correcta de l’Administració

a1 Abans de la intervenció del Síndic 1.587 21,3%

a2 Després de la intervenció del Síndic 745 10,1%

b Accepta la resolució 670 9,1%

c Accepta parcialment la resolució 125 1,7%

d No accepta la resolució 85 1,1%

e No col·labora 23 0,3%

f Tràmit amb altres ombudsman 389 5,2%

g Desistiment del promotor 300 4,%

3 No admeses 792 10,6%

Perc

enta

tge

Actuac

ions

Distribució geogràfica de les queixes i les consultes

No acceptala resolució9,7%

Acceptala resolució76,1%

Acceptaparcialmentla resolució14,2%


8 9

Augment de queixes en els desplaçaments

L’oficina del Síndic, amb Rafael Ribó al cap-davant, es trasllada un cop cada mes i mig auna localitat catalana per atendre de prime-ra mà les queixes i les consultes dels habi-tants de la zona. Durant el 2006 el Síndic havisitat vuit punts d’arreu de Catalunya:Tàrrega, el barri del Raval de Barcelona,l’Hospitalet de Llobregat, Amposta,Tremp, elPrat de Llobregat, Lloret de Mar i Cambrils.

Tots aquests desplaçaments s’han materialit-zat en 259 visites (167 queixes i 98 consultes).És la xifra més elevada des que el Síndic vainiciar les sortides pel territori, la qual cosaposa de manifest que és una eina eficaç de lainstitució per aproximar-se a tots els punts delpaís. Al llarg del primer trimestre del 2007, l’o-ficina del Síndic ja ha s’ha desplaçat per undia a Cerdanyola del Vallès, Calella i Terrassa.

Manca d’especialistes al CAP de Tàrrega

La primera visita de l’any 2006 es va fer aTàrrega, on es van rebre 27 visites, que vangenerar 23 queixes i 12 consultes. Moltes esreferien al mal funcionament del CAP de lalocalitat, i més concretament a la manca demetges especialistes. D’altres queixes esta-ven relacionades amb unes antenes de tele-fonia i amb la instal·lació d’un centre peni-tenciari a la zona.

A més d’atendre les queixes i els dubtes dela gent, el síndic, Rafael Ribó, es va reuniramb l’alcalde de Tàrrega i va visitar l’hospi-tal residència Pobres de Jesucrist i el centreocupacional Alba, on també va manteniruna trobada de treball amb representants del’Associació Lleidatana d’Entitats de Minus-vàlids (ALLEM). L’adjunt per a la Defensadels Drets dels Infants va visitar l’escolabressol La Pau, el CEIP Àngel Guimerà i l’IESAlfons Costafreda.

Assetjament immobiliari al Raval

La visita al barri del Raval de Barcelona es vatancar amb 37 visites (16 queixes i 21 con-sultes), que el síndic i el seu equip van aten-dre durant les tres hores que va durar eldesplaçament. Les visites i les trobades ambdiversos grups de famílies i joves es vanatendre al Casal d’Infants del Raval. Elstemes més repetits en les queixes van serles situacions d’assetjament immobiliari iels processos de regularització de personesimmigrants.

Programa per a la integració al CEIP Pau Vila de l’Hospitalet

Rafael Ribó i el seu equip van rebre 51 visitesdurant l’estada d’un dia, el mes de març, al’Hospitalet de Llobregat. Entre totes aques-tes visites (34 queixes i 17 consultes) vandestacar les relacionades amb la policialocal, la contaminació acústica i les obres enurbanitzacions.

A més d’atendre les persones al centre d’activi-tats La Farga i de mantenir una reunió de tre-ball amb l’alcalde, el síndic va visitar la comis-saria dels Mossos d’Esquadra, el centred’iniciatives socials L’Esclat, el servei d’urgèn-cies de l’Hospital de Bellvitge i el CEIP Pau Vila.Aquest centre educatiu té quasi un 90% d’a-lumnat immigrant nouvingut, cosa que hamotivat que en lloc d’aules d’acollida l’equipdocent hagi desenvolupat un programa inno-vador per garantir la integració de tots elsalumnes. El síndic va poder observar de prime-ra mà el funcionament d’aquest programa.

Saturació als CAP d’Amposta

Una xifra total de 30 visites, que es vanmaterialitzar en 17 queixes i 13 consultes,va tancar la visita que el Síndic va fer aAmposta, l’abril de 2006.

Rafael Ribó i l’adjunta al síndic, Laura Díez,van aprofitar l’estada a la capital del Mont-

sià per visitar-ne els dos centres d’atencióprimària, on van poder constatar la situacióde saturació dels CAP 1 i 2. El síndic tambées va reunir amb l’alcalde d’Amposta i l’ad-junta va visitar el centre de discapacitatsÀngel de l’Associació de Famílies amb Dis-minuïts Psíquics de la Comarca del Montsià(APASA).

La visita es va cloure amb la signatura d’unconveni de col·laboració amb la síndica degreuges municipal d’Ulldecona.

El cost del subministrament elèctric a Talarn

El Síndic va atendre 13 queixes i 4 consultesdels habitants del Pallars Jussà durant el diade juliol en què va traslladar l’oficina aTremp.

Acompanyat pel director d’Ordenació delTerritori i Relacions Locals, Matias Vives, elsíndic va tenir dues reunions amb l’alcalde imembres de l’oposició del municipi deTalarn, respectivament, amb relació al costdel servei de subministrament elèctric a lalocalitat.

SÍNDIC MEMÒRIA 2006DADES DESTACADES DE L’ANY 2006

Rafael Ribó també va visitar l’alberg de lajoventut i el col·legi d’advocats, on van tenirlloc les primeres converses perquè Trempfos un dels punts de la xarxa de videoconfe-rència del Síndic, que s’ha posat en funcio-nament al principi del 2007.

Pressió urbanística al Parc Agrari del Prat de Llobregat

El desplaçament al Prat de Llobregat vagenerar 13 visites (5 queixes i 8 consultes). Elsíndic va aprofitar l’estada a la localitat bar-celonina per visitar la Fundació pro perso-nes amb discapacitat psíquica Rubricatius iel Parc Agrari Baix Llobregat. A més d’expli-car-li la tasca que duen a terme, els respon-sables del Parc van informar Ribó de la pres-sió urbanística que pateix aquesta zonaagrària d’alt rendiment de conreu a causade la seva ubicació, ja que és a prop d’unazona metropolitana i en una zona de delta.

L’adjunta, Laura Díez, es va reunir amb laJunta Directiva del Consell Veïnal del barri deSant Cosme. L’adjunt per a la Defensa delsDrets dels Infants, Xavier Bonal, va fer unaxerrada als alumnes de l’IES Ribera Baixa, vavisitar l’escola bressol Sol Solet i es va reuniramb el consell d’infants de la ciutat.

© C

arle

s C

olom

er


Els drets socials dels treballadors autònomss’aborden en un informe extraordinari pre-sentat al final de 2006, en què el Síndic pro-posa mesures perquè els drets d’aquestcol·lectiu s’homogeneïtzin el màxim possi-ble amb la resta de treballadors.

Finalment, el Síndic va presentar l’informeextraordinari Convivència i conflictes al centreseducatius, en el qual demana a l’Administra-ció que dediqui més recursos per lluitar con-tra l’assetjament escolar, especialment en laprevenció i la formació de professionals.

Ja durant l’any 2007, el Síndic ha presentatl’informe Contaminació acústica, en l’elabora-ció del qual han participat cinquanta-nouajuntaments de Catalunya. L’estudi recullles cent cinquanta queixes sobre sorollsrebudes pel Síndic durant dos anys i l’opiniódels defensors locals sobre aquesta proble-màtica. L’informe alerta de les conseqüèn-cies que comporta l’excessiva inactivitatactual de l’Administració en aquestassumpte.

10 SÍNDIC MEMÒRIA 2006 11

El Síndic constata a Lloret la necessitat d’una lleid’urbanitzacions

L’oficina del Síndic, desplaçada a Lloret deMar el novembre de 2006, va rebre un totalde 49 visites entre persones i col·lectius. Deles 36 queixes i 13 consultes que se’n vanderivar, moltes estaven relacionades ambles mancances i la falta de serveis a lesurbanitzacions de la zona. Després d’escol-tar les problemàtiques, Ribó va tornar areclamar al Govern la necessitat d’elaboraruna llei d’urbanitzacions, com es va fer ambla Llei de barris.

El síndic també va visitar la comissaria de laPolicia Nacional, l’obrador de Santa Cristinai, acompanyat de l’adjunta, Laura Díez, elCAP de la localitat. L’adjunt per a la Defensadels Drets dels Infants va anar a l’IES Roca-grossa i va visitar-ne la Unitat d’Escolaritza-ció Compartida (UEC), que atén alumnes desecundària obligatòria amb necessitatsespecials.

Tres actuacions d’ofici arran de la visita a la Confraria de Pescadors de Cambrils

L’última visita de l’any, a Cambrils, es va tan-car amb 35 visites (23 queixes i 11 consultes)i l’obertura de tres actuacions d’ofici relacio-nades amb la Confraria de Pescadors. Elsmembres d’aquesta agrupació li van exposardiversos problemes relacionats amb la titula-ció i la formació requerides perquè els jovesexerceixin de pescadors, amb les normativesi les limitacions a la pesca en determinadespoblacions i amb la provisió de carburant pera les embarcacions.

El Síndic també va visitar la cooperativaagrícola, l’escola d’hostaleria i l’escola d’a-dults, i es va reunir amb integrants de l’as-sociació de dones marroquines Tarbia.

Els drets socials centren els informes extraordinaris

El Síndic va presentar el desembre de 2005l’informe El fenomen sense llar a Catalunya enquè es posa de manifest la necessitat deprioritzar polítiques d’inclusió per a aquestcol·lectiu. Arran d’aquest document, el Par-lament de Catalunya va aprovar una resolu-ció i diverses proposicions no de Llei per ins-tar el Govern a dur a terme algunes de lesmesures proposades pel Síndic.

La situació dels menors immigrats sols es vatractar en un informe extraordinari en quèes recomana a l’Administració, entre altres,que, com a pauta general, assumeixi la tute-la immediata dels joves. Amb relació aaquesta problemàtica, el Departament deBenestar i Família va signar a mitjan 2006 elconveni de col·laboració Barcelona-Tànger.La Xarxa Europea de Defensors del Menortambé va aprovar una declaració que insta-va els membres del Consell d’Europa a pren-dre mesures i les defensories del poble del’Estat espanyol van fer a l’octubre unadeclaració sobre les responsabilitats de lesadministracions en aquest tema.

Amb l’objectiu de reclamar l’establiment dela connexió a Internet per banda ampla coma servei universal, el Síndic va elaborar uninforme que aborda el problema de la frac-tura digital i demana la modificació delmarc normatiu vigent. La comissària euro-pea responsable de la Societat de la Infor-mació, Viviane Reding, que va rebre l’infor-me de mans de l’Ombudsman Europeu, vamanifestar que tot i que encara és aviat perincloure la banda ampla com a servei uni-versal de comunicació electrònica, l’informedel Síndic és un element de reflexió útil decara a reobrir el debat sobre el tema en elmarc d’un llibre verd que presentarà durantl’any 2007.

Nou estatut i méscompetències

El nou Estatut d’autonomia de Catalunya,que va entrar en vigor el 9 d’agost de 2006,ha incrementat les competències del Síndicde Greuges. Així, ara té exclusivitat d’actua-ció en l’àmbit de l’Administració catalana,amb la col·laboració dels defensors locals, isupervisa les empreses que presten serveisd’interès general.

Mor Anton Cañellas, síndicdes de 1993 fins al 2004

L’agost de 2006 va morir Anton Cañellas, queocupà el càrrec de síndic de greuges deCatalunya durant més de deu anys. Desprésd’una llarga trajectòria política, Cañellas vadestacar, durant el seu mandat com a sín-dic, per la defensa dels drets socials, la con-solidació de la institució i l’impuls de lesactivitats de cooperació internacional.

El Síndic va organitzar un homenatge aCañellas el mes de novembre de 2006. L’acte,que va tenir lloc al Museu Marítim de Barce-lona, va reunir més de cent cinquanta perso-nes entre familiars, coneguts i autoritats.

DADES DESTACADES DE L’ANY 2006

© S

índ

ic

© S

índ

ic

La vídua de Cañellas va rebre l’homenatge,en què va participar,entre altres, l’exdefensor del poble europeu,Jacob Söderman.


Actuacions

Infants i adolescents 312 179 14 505

Gent gran 111 55 1 167

Dones i situació de violència 8 12 1 21

Immigració 264 154 4 422

Interns en centres penitenciaris 55 192 247

Persones discapacitades 198 126 2 326

Situacions d’exclusió 80 30 110

Total 1.028 748 22 1.798

13

La nova pàgina web d’infants promou168 actuacions en tres mesos

El llançament de la nova pàgina d’infants, alfinal del 2006, ha significat una eina eficaçper apropar el Síndic als menors d’edat i afa-vorir que adrecin directament a la institucióles seves queixes i consultes. La pàgina, a laqual s’accedeix des del web general del Sín-dic, a l’adreça http://www.sindic.cat/infants/,també és un espai informatiu i educatiusobre drets i deures per als infants i elsjoves.

L’èxit del web s’ha traduït en un gran incre-ment de queixes i consultes enviades pelsmenors d’edat. Així, entre l’octubre i el des-embre de 2006, el Síndic va gestionar 168actuacions de missatges rebuts des d’aques-ta pàgina web, que contrasten amb les 15queixes formulades directament per infantsdurant tot el 2005. Entre els temes més recu-rrents destaquen la preocupació de nens ijoves per la manca d’equipaments esportiuso lúdics, per l’estat de les instal·lacions delscentres educatius, pels conflictes amb com-panys d’escola o professors i per la situació iel seguiment dels menors tutelats.

Propostes per millorar la gestió de les adopcions internacionals

El Síndic va iniciar al setembre una actuaciód’ofici sobre els problemes en la tramitaciódels processos d’adopció al Congo. La inves-tigació es va obrir arran de diverses queixesrebudes durant el mes d’agost i per la sus-pensió provisional de l’entitat col·laborado-ra d’adopció Internacional (ECAI), que enaquest cas era l’Associació d’Adopció d’In-fants del Congo (ADIC).

El síndic i l’adjunt per a la Defensa delsDrets dels Infants van tancar la investigacióamb propostes i suggeriments de millora.Així, van considerar que atès que el Depar-tament d’Acció Social i Ciutadania és res-ponsable, en darrera instància, de tot el pro-cés i, per tant, qui ha de tenir totes lesgaranties d’adoptabiliat dels infants, sempreque sigui necessari hauria d’enviar un equippluridisciplinar als països d’origen. A més,l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció(ICAA ) hauria de col·laborar amb les autori-tats judicials i administratives del país d’ori-gen dels infants i amb les ambaixadesespanyoles per assegurar l’eficàcia i la trans-parència dels processos d’adopció.

En el cas específic del Congo, el Síndic va con-cloure que caldria exigir un estudi en profundi-tat de les garanties d’adoptabilitat dels infantsi dels processos de mediació, cosa que exigeixl’acreditació d’una ECAI per concurs públic.


COL·LECTIUS AMB UNA NECESSITAT ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Gent gran, persones discapacitades i perso-nes sense recursos són els col·lectius que,segons les queixes que arriben al Síndic,denoten més mancances del sistema pro-tector català.

A més de les queixes que rep i amb la vo-luntat de vetllar per l’interès primordialdels infants, el Síndic dedica una atencióespecial a aquest col·lectiu per mitjà d’estu-dis i investigacions impulsades per iniciati-va pròpia. El 2006 ha creat una web adreça-da especialment a nens i joves perquèaquests li enviïn les queixes i les opinionssobre les situacions que els afecten.

D’algunes de les problemàtiques que hanarribat al Síndic no se’n desprèn una irregu-laritat en l’actuació de l’Administració per-què les persones afectades no tenen dret aaccedir a una prestació, tot i que es trobenen una situació de necessitat. Cal posar demanifest aquestes mancances del sistemaprotector i apel·lar als poders públics perquèfacin efectiva la plena integració social delscol·lectius més desfavorits.

Infants i adolescents en situació de risc

L’any 2006 hi ha hagut un increment d’ac-tuacions del Síndic en l’àmbit de la infàn-cia, similar al de la resta d’àrees. Alguneshan tingut una repercussió mediàtica moltdestacada, com ara el cas Alba o el de lesadopcions al Congo. D’altres, com són araels problemes associats als acolliments enfamília, són situacions repetides que el Sín-dic ha estat denunciant durant els darrersanys.

Pel que fa als canvis normatius, cal fer refe-rència a l’aprovació de la Llei orgànica8/2006, que modifica l’anterior normativasobre la responsabilitat penal dels menors.La nova llei inclou algunes mesures que enreforcen el caràcter repressiu i de càstig,contràriament a la tendència defensada pelSíndic d’augmentar les mesures de reinser-ció. Afortunadament, la normativa tambéestableix una protecció més gran per alsmenors víctimes durant els judicis, tal comva recomanar el Síndic l’any passat.

consu

ltes

queixes

tota

l

d’ofic

i

Les actuacions d’aquestàmbit han significat el 9%del total el 2006. Les quei-xes han representat el14,5% del total.


15

Gent gran

El dèficit de places residencials assistides decobertura pública continua sent un problemagreu per a les persones i les famílies afecta-des. Aquesta situació s’afegeix a les insufi-ciències de l’atenció domiciliària, que és unelement clau per aconseguir que les perso-nes grans que requereixen ajuda puguin con-tinuar vivint a casa el màxim de temps possi-ble. El Síndic considera que s’han de feresforços per potenciar els recursos en el ser-vei d’ajut a domicili i, alhora, vetllar perquèaquests recursos es puguin atorgar i gestio-nar de forma àgil i ràpida, i amb la coordina-ció de totes les parts implicades.

Endarreriments en la posada en marxa de residències

El febrer de 2006 el Síndic va obrir unaactuació d’ofici amb relació a l’endarreri-ment en la posada en funcionament dedeterminats centres residencials per a per-sones grans ubicats a Barcelona i a l'Hospi-talet de Llobregat. El llavors Departament deBenestar i Família va indicar les causes quehavien ocasionat els retards, les dates pre-vistes per a l’acabament de les obres i lesactuacions necessàries per obrir lesinstal·lacions.

Tenint en compte la informació facilitada iel fet que els equipaments esmentats jaestan en funcionament, el Síndic va tancarla investigació en aquest assumpte concret.De tota manera, en la resolució insta elDepartament perquè faci sempre un segui-ment intens i acurat de cada projecte i lirecorda que cal treballar en l’increment derecursos i serveis per a aquest col·lectiu,especialment en la creació de places resi-dencials.

El Síndic també ha suggerit millores en l’a-plicació informàtica del Departament d’Ac-ció Social i Ciutadania perquè hi hagi unconeixement total i actualitzat de la dispo-nibilitat de places lliures en cada establi-ment, tant de titularitat pública com privadaconcertada. D’aquesta manera es podràinformar els usuaris de manera centralitza-da i fer un ús més eficient dels recursos.

Immigració

Un any més el Síndic ha detectat deficièn-cies importants en les gestions administra-tives en matèria d’estrangeria, sobretot a lesdemarcacions amb un índex elevat de per-sones immigrants. A part de les cues de per-sones al carrer i de la manca d’informació alciutadà, ha constatat problemes en la trami-tació de la targeta de residència comunitàriainicial per a familiars no comunitaris.També ha proposat delimitar les cartes deserveis de les diverses subdelegacions alsserveis vinculats amb immigració i estran-geria per millorar-ne la qualitat i afavoriruna bona atenció a les persones.

14

Descoordinació del sistema protector

A causa dels maltractaments greus que vapatir la nena Alba C.C., el Síndic va obrir unainvestigació per aclarir la responsabilitat del’Administració en aquest cas.

El Síndic va constatar que en anys anteriorshi havia hagut indicadors clars del risc queafectava l’Alba i que no van ser observats niinterpretats adequadament. Així, va reco-manar a la Direcció General d’Atenció a laInfància i Adolescència (DGAIA ) que assu-mís de manera més ferma el paper centralque ocupa en el sistema protector i al Depar-tament d’Educació que revisés el grau deconeixement del personal docent sobre lespautes d’actuació en casos de maltracta-ment. També va suggerir al Departament deSalut que impulsés programes de formació idivulgació sobre el tema a pediatres i met-ges de família, i al Departament d’Interior

que apliqués mecanismes de comunicaciómés àgils. Finalment, el Síndic va recomanaral Departament de Justícia que incrementésels recursos per a la protecció de la infància,que reforcés els mecanismes d’urgència ique es prenguessin mesures de coordinacióeficaces i àgils entre la Fiscalia i la DGAIA.

Totes aquestes consideracions es van teniren compte en l’elaboració del nou Protocolmarc en casos d’abusos sexuals i maltracta-ments greus a menors, impulsat pel Síndicdes de l’estiu de 2005 a partir de diversesreunions amb totes les parts implicades. Elnou Protocol fou signat el setembre de 2006pels departaments de la Presidència, Justí-cia, Interior, Educació i Universitats, Salut, iAcció Social i Ciutadania de la Generalitat; elTribunal Superior de Justícia de Catalunya(TSJC); la Fiscalia del TSJC; la Delegació delGovern a Catalunya i el Síndic.

SÍNDIC MEMÒRIA 2006COL·LECTIUS AMB UNA NECESSITAT ESPECIAL DE PROTECCIÓ

© S

índ

ic

© T

omàs

Abe

lla

El Protocol marc d’actuació en casos demaltractaments es va signar el 13 de setembreal Palau de la Generalitat.


17

Drets dels interns en centrespenitenciaris

El Síndic ha atès durant el 2006 un total de54 interns de centres penitenciaris de Cata-lunya, que han plantejat queixes sobrediversos temes. Entre aquestes destaquenalgunes qüestions relacionades amb canvisde centre, la proporcionalitat entre les penesi la finalitat d’inserció, la inclusió en progra-mes de tractament (culturals, educatius,laborals, sanitaris, etc.) que es duen a termedins dels centres penitenciaris o algunadenúncia sobre suposats maltractamentspels funcionaris de vigilància.

A banda de les queixes dels interns permaltractaments, cal matisar que el motmaltractament no solament fa referència aactuacions físiques o psicològiques sobreles persones, sinó també a actuacions noproporcionades en la situació de subjeccióen què es troba l’intern respecte a l’Admi-nistració.

D’acord amb els principis constitucionals, elSíndic ha posat de manifest la necessitat detancar el Centre Penitenciari d’Homes deBarcelona (presó Model). Aquest centre,creat fa cent anys, acull més de dos milinterns, nombre superior al que pot assumir,en unes condicions d’habitabilitat i salubri-tat degradants.

Com ha pogut verificar el síndic i el seuequip en les visites que ha realitzat al llargdel 2006 a tots els centres penitenciaris deCatalunya, la massificació de les presons ésun dels problemes més greus que ha d’a-frontar el sistema penitenciari català, tot ique, paradoxalment, Catalunya presentauna de les taxes de victimització més baixesd’Europa.

Les causes del creixement de la poblaciópenitenciària s’han derivat de les reformeslegals i de la política criminal promogudadurant els darrers anys, que ha comportatun enduriment de les penes i un augmentdel temps d’estada a la presó.

Davant d’aquesta situació, el Síndic consi-dera que calen reformes legislatives profun-des que potenciïn alternatives eficaces a lespenes de presó i dotin els centres dels recur-sos necessaris perquè totes les persones pri-vades de llibertat estiguin en condicionsdignes.

El treball dels interns, una assignaturapendent

Un dels objectius de la política penitenciàriaés aconseguir que la majoria dels internspugui treballar mentre compleix condemna.Actualment, un 52% de la població peniten-ciària disponible per treballar no ho pot fer.

L’escassa oferta laboral obliga l’Administracióde justícia a prioritzar uns interns sobre altresi a programar activitats complementàriesperquè tots tinguin el dia ocupat. En aquestsentit, el Síndic ha pogut veure en les sevesvisites als centres penitenciaris el gran nom-bre d’interns que hi ha als patis sense fer res.

16

Cues al carrer per obtenirl’autorització de retorn

A mitjan estiu de 2006, el Síndic va obrir unaactuació d’ofici sobre les llargues cues d’im-migrants que es formaven a la seu de l’Ofici-na d’Estrangers de Barcelona. El motiu eraque els ciutadans estrangers que tenien entràmit les renovacions dels permisos deresidència havien de demanar una autorit-zació de retorn per poder sortir i tornar aentrar al territori de l’Estat.

El Síndic va suggerir a la Subdelegació delGovern que prengués mesures per concertarcites prèvies per telèfon i per simplificar elpagament de la taxa que s’ha d’abonar pertramitar l’autorització de retorn. També vaproposar incrementar el nombre de perso-nal i l’horari d’atenció, desconcentrar la ges-tió en diverses dependències i interpretar demanera més efectiva les dates dels terminisde sortida i entrada que fixen l’autoritzacióde retorn.

Irregularitats en els trasllatsd’immigrants a Catalunya

Amb motiu de l’arribada a Barcelona, el mesd’agost de 2006, d’una cinquantena d’immi-grants procedents de Canàries sense avís previa la Generalitat, el Síndic va obrir una investiga-ció. La Secretaria per a la Immigració, depe-nent del llavors Departament de Benestar iFamília, va informar el Síndic sobre el procedi-ment habitual en el procés de trasllat cap aCatalunya de persones immigrants que arri-ben a Canàries. Segons la normativa, l’Estat had’informar amb antelació del nombre de perso-nes que arribaran per poder assegurar la dispo-nibilitat de recursos per acollir-los. El Departa-ment de Benestar i Família va considerar quel’incompliment d’aquesta clàusula i el trasllatsense avís previ eren excepcionals a causa de lamanca d’alternatives viables.

A partir d’aquestes informacions, el Síndicha demanat al Departament que li facilitimés detalls sobre el funcionament del siste-ma de trasllats, que en faci una valoració ique exposi les previsions per a l’any 2007.Actualment el Síndic n’està fent un segui-ment.


© R

ober

t R

amos

-Avu

i

© Jo

rdi G

arci

a-A

vui


Actuacions

Educació 542 290 3 835

Medi ambient 993 516 5 1.514

Salut 745 312 4 1.061

Treball i pensions 517 171 3 691

Tributs 566 246 1 813

Habitatge i urbanisme 895 661 2 1.558

Total 4.258 2.196 18 6.472

consu

ltes

queixes

tota

l

d’ofic

i

19

La segregació escolar, l’assetjament immo-biliari, la falta de metges especialistes i lasinistralitat laboral són algunes de lessituacions de vulneració de drets detecta-des i denunciades pel Síndic durant el 2006.

A més de la manca de recursos per atendreaquests drets i de les ja tradicionals llistesd’espera de la sanitat, el Síndic constatadeficiències de procediment, manca d’agili-tat i, en algunes qüestions, absència de polí-tiques clares.

Educació

L’any 2006 ha estat marcat per l’aprovacióde la LOE (Llei orgànica d’educació) i, enl’àmbit català, pel Pacte Nacional per a l’E-ducació. Aquest últim conté acords sobrepolítica de professorat i de beques, equipa-ració d’horaris i finançament dels centresconcertats. Es tracta d’un pla d’acords i demesures financeres molt valuós de cara alsgrans objectius de la política educativa i elSíndic en farà un seguiment acurat durantels pròxims anys.

Pel que fa a l’escolarització de zero a tresanys, s’han continuat rebent queixes sobrela manca de places i han augmentat les rela-cionades amb el funcionament i la qualitatde l’atenció educativa. Algunes han eviden-ciat que alguns centres funcionen com averitables llars d’infants sense ser-ho. Mal-grat que la Generalitat va manifestar a mit-jan l’any 2006 que dictaria una ordre per exi-gir que tots els centres que funcionin com aescoles bressol tinguin una autorització,actualment no hi ha cap administració quen’assumeixi la supervisió.

També han aparegut nous casos de famíliesque es queixen de les quantitats econòmi-ques o aportacions teòricament voluntàriesque demanen alguns centres educatius con-certats. El Síndic ha sol·licitat informació alDepartament d’Educació per conèixer-nel’actuació i la responsabilitat en els casosgestionats.

Les actuacions d’aquestàmbit han significat el 32,8% del total el 2006.Les queixes hanrepresentat el 42,6% del total.

18

Persones discapacitades

Queixes per l’accés als transportspúblics

Les queixes relacionades amb les dificultatsd’accessibilitat i la supressió de barreresarquitectòniques fan referència, sobretot,als transports públics. Segons la normativa,les administracions catalanes han d’assegu-rar l’adaptació permanent dels transportspúblics a les necessitats de les persones dis-capacitades.

Algunes d’aquestes queixes fan referència ala flota d’autobusos interurbans d’alguneslocalitats catalanes. Pel que fa als ferroca-rrils, una queixa ha posat de manifest elsproblemes d’accés als Ferrocarrils de laGeneralitat (FGC) en algunes parades enforma de mitja lluna, en les quals la distàn-cia entre el tren i l’andana ha de ser superiorque a la resta. Després de la recomanaciódel Síndic d’accelerar les obres necessàriesper adaptar aquestes estacions, FGC haavançat que l’adaptació es podrà aplicardurant el 2008 i mentrestant ha dissenyatuna senyalització extraordinària sobre lamillor zona d’embarcament per a les perso-nes amb mobilitat reduïda.

Les queixes rebudes pel servei de Rodaliesde Renfe, sobretot pels problemes d’accés ales andanes o als trens, també han estatnombroses i han posat de manifest les man-cances d’aquesta xarxa. El Síndic ha celebratla posada en funcionament dels trens de lasèrie Civia, amb vagons de plataforma baixaper facilitar-hi l’accés des de les andanes.

Manca de places residencials per a discapacitats mentals

Una família va presentar una queixa en quèexplicava que des de l’any 2002 estava enllista d’espera per obtenir una plaça en uncentre residencial per al seu fill, afectat deretard mental profund i autisme. Durantaquests quatre anys el jove havia assistit aun centre de dia, però diverses vegades l’ha-vien hagut d’ingressar en unitats psiquiàtri-ques perquè havia patit episodis agressius.En aquest estat resultava insostenible quepogués estar-se al domicili familiar.

El Síndic es va adreçar al Departament deBenestar i Família per exposar la situació iaquest va fer-li saber que finalment s’haviaconcedit una plaça al noi interessat en uncentre residencial adequat a les sevesnecessitats.

Tot i que en alguns casos, l’Administració haadoptat mesures concretes arran de la inter-venció del Síndic, cal invertir més recursos iesforços per atendre les demandes de placesresidencials en terminis raonables. Actual-ment, tal com constaten les queixes que repel Síndic, encara hi ha situacions molt defi-citàries i inacceptables, que es tradueixenen experiències familiars molt angoixants, ifins i tot traumàtiques.


SINDIC MEMÒRIA 2006

DRETS SOCIALS I ECONÒMICS

© T

omàs

Abe

lla

© S

índ

ic


21

Després d’investigar els fets, el Síndic varecomanar al Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques que estudiéspossibles vies alternatives i itineraris pro-visionals per als camions. En la resoluciórecordava que la Llei de mobilitat, aprova-da l’any 2003, estableix un conjunt d’objec-tius i criteris per a la gestió de la mobilitatdes de l’òptica de la sostenibilitat, lareducció de l’impacte ambiental del trans-port, l’anàlisi de la planificació, la implan-tació d’infraestructures i la racionalitzacióde l’espai viari.

El Departament va respondre que la futuraconstrucció d’una variant de la carretera —encara en fase de projecte— posaria fi aaquest problema i va rebutjar el suggeri-ment del Síndic de buscar itineraris alterna-tius per posar fi als sorolls i les males olorsque provoquen els camions quan passen perPiera.

Informe sobre contaminació acústica

El Síndic ha posat de manifest la inactivitatde l’Administració en un informe extraordi-nari sobre contaminació acústica elaboratdurant el 2006 i presentat al Parlament alprincipi del 2007. En aquest estudi alertaque la passivitat administrativa a l’hora d’a-frontar problemes de sorolls acaba vulne-rant el dret al descans dels afectats i provo-ca la judicialització dels casos.

L’estudi exposa les problemàtiques de lesqueixes que arriben a la institució sobreaquest tema, cent cinquanta tancades endos anys, i recull l’opinió dels defensorslocals i de cinquanta-nou ajuntaments cata-lans. Una de les conclusions és que els ensmunicipals se senten poc assistits per lesaltres administracions per aplicar la llei deprotecció contra la contaminació acústica.

El Síndic inclou diverses recomanacionsadreçades a incrementar la dedicació delstècnics municipals en els assumptes rela-cionats amb la contaminació per soroll i ofe-rir més formació al personal no tècnic.També exposa que cal afavorir la interven-ció de mediadors o d’institucions judicialsde proximitat, com ara els jutges de pau.

Salut

Un any més, el problema de les llistes d’es-pera ha centrat bona part de les actuacionsdel Síndic en l’àmbit de la salut. La grave-tat i la continuïtat d’aquesta situació hamotivat que el Síndic hagi obert, durant el2006, diverses actuacions d’ofici. El proble-ma de les llistes d’espera afecta l’atencióprimària, les especialitats, la diagnosi i lesintervencions quirúrgiques i està estreta-ment lligat a la manca de recursos mate-rials i humans que afecta el sector sanitaria Catalunya.

20 SÍNDIC MEMÒRIA 2006DRETS SOCIALS I ECONÒMICS

Recomanacions per lluitar contral’assetjament escolar

Fruit de les queixes rebudes relatives a pro-blemes de convivència als centres educa-tius, i tenint en compte la preocupaciósocial que aquest problema genera, el Síndicva presentar al final del 2006 un informe alParlament sobre convivència i conflictes alscentres educatius.

Per elaborar-lo es va partir de les queixesrebudes, algunes de les quals fan referènciaa la gestió inadequada dels centres o delDepartament d’Educació davant situacionsconcretes d’assetjament escolar. Tambéinclou els resultats d’un estudi dut a terme anou centres de secundària.

En l’informe el Síndic demana a l’Adminis-tració catalana que dediqui més recursos ala prevenció i a la formació de professionalsen l’àmbit de la detecció i la intervenció decasos d’assetjament escolar. Destaca tambéla importància de la mediació com a meca-nisme de resolució de conflictes i els perillsassociats a la judicialització excessivamentprecipitada que hi ha en alguns casos.

Risc de segregació escolar

La concentració d’alumnes en risc d’exclu-sió social i educativa en alguns centres ibarris a Catalunya provoca l’aparició de lesanomenades “escoles gueto”. Davant d’a-questa situació, la reacció de moltes famí-lies és fer els possibles per evitar accedir aaquests centres, com ara recórrer als falsosempadronaments i certificats mèdics. Estracta d’escoles amb una majoria d’estu-diants nouvinguts d’origen estranger o quees troben en situacions socials desfavorides.Com a conseqüència, alguns centres adap-ten els seus programes a la població ambdificultats, acaben estigmatitzats i desenca-denen un rebuig social i ètnic.

La segregació escolar comporta un perill, tantpel que fa a la desigualtat d’oportunitatseducatives, com per l’erosió de la cohesiósocial i comunitària. No obstant això, elpaper de l’Administració per fer front aaquesta situació és avui limitat, ja que, a mésde les mesures que tenen a l’abast, sónnecessàries altres eines que ajudin a comba-tre aquesta tendència. El Síndic presentaràdurant el 2007 un informe amb algunes reco-manacions per pal·liar aquesta situació.

Medi ambient

Les queixes relacionades amb temes mediam-bientals tenen a veure, normalment, amb lainactivitat de l’Administració, que acaba com-portant la judicialització de les problemàti-ques. A més, també provoca un rebuig genèricde la població a acollir equipaments de caràc-ter públic, com ara, segons les queixes rebu-des, abocadors, antenes de telecomunicacions,ecoparcs o plantes de compostatges. És molthabitual que en aquests casos els veïns de lazona presentin una queixa i apel·lin al paisatgecom a bé jurídic objecte de protecció.

Per combatre aquesta situació creixent del’anomenada “cultura del no” és importantque les administracions actuïn amb trans-parència i facin els ciutadans partícips deles obres públiques que duen a terme .

Vies alternatives per als camionsd’escombraries a Piera

Una veïna de Piera va presentar una queixaal Síndic sobre les molèsties que ocasionenels camions que travessen el centre de lapoblació per anar a l’abocador de Can Mata,a Hostalets de Pierola. Aquest abocador esva construir sense tenir en compte quecomportaria un increment de la circulacióde camions en la zona i, per tant, sensehaver adaptat les comunicacions per carre-tera davant d’aquesta nova situació.

© S

índ

ic


neïtzar-lo el màxim possible amb els treba-lladors per compte d’altri. El nou Estatut deltreballador autònom recull alguns d’aquestsdrets socials, com ara l’establiment de laprestació de l’atur i l’obligatorietat de labaixa per malaltia, però no estableix altresdrets que fa molts anys que gaudeix la restade treballadors i que comporten un greugecomparatiu.

Fa anys que el Síndic denuncia les diversesproblemàtiques dels treballadors autònoms,de les quals ha tingut constància per mitjàde les 137 queixes que ha rebut sobre eltema. Com és una competència d’àmbitestatal, el Síndic ha lliurat l’informe alDefensor del Poble, a més de fer-lo arribarals grups parlamentaris catalans.

El control de la Generalitat en matèriade riscos laborals

La salut i la seguretat a la feina són un dret iun deure bàsic en la relació laboral, tant per al’empleat com per a l’empresari. El Pla delgovern per a la prevenció de riscos laborals2005-2008, amb la participació de tots elsagents socials, ha de ser una eina vàlida percombatre la sinistralitat a la feina. Enguany elSíndic ha tornat a insistir que cal potenciar laprevenció i la investigació dels riscos emer-gents i dels sectors i col·lectius més afectats.

Quant a l’actuació de l’Administració sobreel control de les empreses de serveis de pre-venció de riscos laborals, que es concreta,primer, en la concessió d’autoritzacions prè-vies per poder exercir aquesta activitat i,segon, en les inspeccions anuals del Depar-tament de Treball.Després de rebre algunes queixes sobre l’e-fectivitat d’aquest control, el Síndic ha dema-nat informació al Departament, que hamanifestat que l’objectiu primordial de laInspecció de Treball i Seguretat Social és des-envolupar un programa de compliment d’o-bligacions i qualitat dels serveis de prevenció.

Tributs

Cal una reforma de l’impost de successions

El Síndic ha recomanat que es modifiquinalguns capítols de l’impost de successionsi donacions, que ha generat diverses i con-tinuades queixes dels ciutadans, malgratles millores fiscals que s’han introduït enels darrers anys en el tractament d’aquesttribut.

Així, després d’estudiar diversos casos con-crets, el Síndic ha suggerit que es reculli lapossibilitat d’aplicar reduccions del 95% encasos en què la persona difunta, titular del’habitatge, s’hagi vist obligada a abandonarla residència habitual per causes de forçamajor, com ara haver d’anar a una residèn-cia assistida.

Pel que fa a les presumpcions i ficcions tri-butàries, que també han despertat diversesqueixes, el Síndic considera que la llei exi-geix al contribuent realitzar una prova difí-cil, i fins i tot impossible, per demostrar elveritable valor de la riquesa que s’hereta i,en conseqüència, genera una tributacióallunyada de la capacitat tributària del con-tribuent.

22 23SÍNDIC MEMÒRIA 2006DRETS SOCIALS I ECONÒMICS

El Síndic va posar en marxa, a mitjan 2006,la pàgina web del Defensor del pacient. Estracta d’una pàgina situada dins del mateixweb institucional que facilita informaciósobre el sistema català de salut i sobre lespossibilitats de presentar-hi reclamacions.També recull la normativa del sector, ofereixexemples de casos en què el Síndic potactuar, i facilita la presentació de queixes iconsultes a la institució.

Insuficiència de serveis ginecològics

Després de rebre diverses queixes sobre lafalta de metges ginecòlegs i la supressió deles revisions ginecològiques a Lleida, el Sín-dic va demanar informació al Departamentde Salut. En aprofundir en el cas es va podercomprovar que no es tractava d’un fet pun-tual, sinó que la situació afectava diversoscentres de salut, concretament Tàrrega, Cer-vera i Lleida ciutat. El problema s’haviaagreujat per les dimissions dels responsa-bles dels serveis de ginecologia del progra-ma d’atenció a la salut sexual i reproductiva(PASSIR).

El Departament de Salut va informar el Síndicque la situació havia coincidit amb l’aplicaciód’un nou programa per optimitzar els recur-sos. El pla, pioner a Lleida, estableix, entrealtres, que les llevadores s’encarreguin deprendre les mostres en les revisions rutinà-ries i que els metges només hagin d’interve-nir quan es detectin possibles anomalies.

A l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida lafalta de recursos del servei de ginecologiatambé en va motivar la dimissió dels res-ponsables. El Síndic va obrir una actuaciód’ofici per estudiar aquest cas concret. Lasituació va millorar arran de l’aplicació delprograma de millora esmentat, que ha moti-vat l’obertura d’una nova sala d’operacionsobstètriques i s’ha passat d’un ginecòlegd’urgències a dos.

Treball i pensions

Les dificultats d’inserció laboral de determi-nats col·lectius, la formació en el lloc de tre-ball, la precarietat laboral, la conciliació defeina i família i l’accés a prestacions hancentrat les queixes del Síndic en l’àmbit deles relacions laborals. Tot i la reforma labo-ral, aprovada per mitjà d’un reial decret, nos’ha aconseguit resoldre l’ocupació de lespersones amb risc de marginació i de lespersones discapacitades.

Els drets dels treballadors autònoms

En un informe extraordinari del 2006 sobrela protecció social dels treballadors autò-noms, que a Catalunya són més de 550.000,el Síndic ha proposat diverses mesures per-què es reconeguin més drets socials aaquest col·lectiu i s’aconsegueixi homoge-

© Jo

sep

Los

ada

-Avu

i

© T

omàs

Abe

lla


25SÍNDIC MEMÒRIA 2006

ALTRES DRETSCONSTITUCIONALS

Les administracions lesionen massa sovintels drets dels ciutadans pel fet d’incomplirla normativa del procediment administra-tiu. És el que es coneix com a mala admi-nistració. La missió principal del Síndic és,precisament, garantir el dret de totes lespersones a una bona administració.

El nou Estatut d’autonomia reconeix demanera expressa aquest dret a una bonaadministració. També recull els drets d’ac-cés als serveis públics i amplia les compe-tències del Síndic per supervisar les empre-ses que presten serveis d’interès general.Això s’ha vist reflectit en les actuacions delSíndic relacionades amb els drets dels con-sumidors.

24 SÍNDIC MEMÒRIA 2006DRETS SOCIALS I ECONÒMICS

Urbanisme i habitatge

Atès que moltes de les problemàtiquessobre habitatge estan condicionades per lesrelacions amb alguna part privada, el Síndicha analitzat les possibilitats d’intervencióde les administracions en el tema, especial-ment pel que fa a les dificultats d’accedir aun habitatge digne. Així, ha destacat lessituacions d’assetjament immobiliari, elsavals a lloguers o el paper de l’Administra-ció de justícia en la resolució de conflictessobre arrendaments.

Al marge del fenomen de l’assetjamentimmobiliari, les dificultats i les conseqüèn-cies per accedir a un habitatge digne i ade-quat també es posen de manifest en altrescircumstàncies. Entre aquestes hi ha el riscderivat del sobreendeutament que pateixenmoltes persones, els casos de sobreocupaciód’habitatges, l’existència d’infrahabitatges(espais que no compleixen les condicionsmínimes d’habitabilitat) o l’ús com a habi-tatges de locals comercials sense els permi-sos corresponents.

Totes aquestes situacions i els drets dels pro-pietaris de pisos de lloguers són presents enun informe extraordinari sobre els límits del’exercici del dret a un habitatge digne, que elSíndic presentarà al Parlament durant el 2007.

Queixes pels casos d’assetjamentimmobiliari al Raval de Barcelona

Arran de les queixes presentades per uncol·lectiu de persones, el Síndic va iniciaractuacions per supervisar l’actuació de l’A-juntament de Barcelona en alguns casosd’assetjament immobiliari al barri del Raval.Sobretot es va investigar la tasca de l’Oficinad’Habitatge de Ciutat Vella i l’Oficina Muni-cipal d’Informació al Consumidor.

El Síndic va trametre algunes recomana-cions a l’ens municipal, entre les quals des-taquen: millorar la coordinació entre elsdiversos serveis de l’Ajuntament per identi-ficar i actuar davant possibles casos d’asset-jament immobiliari; estudiar la possibilitatde delimitar àrees de la ciutat en què l’Ad-ministració tingui preferència en les opera-cions de compravenda de solars; dictarordres de conservació i rehabilitació als pro-pietaris d’immobles; valorar la possibilitatque l’Ajuntament firmi un conveni decol·laboració amb els registradors de la pro-pietat de Barcelona o garantir un ajut mésdirecte i personalitzat a les víctimes.

L’Ajuntament de Barcelona ha acceptat lamajoria d’aquestes consideracions, quetenen com a objectiu primordial que l’Admi-nistració municipal pugui actuar de maneraurgent davant possibles casos d’assetjamentimmobiliari.

Llei d’urbanitzacions

Durant el 2006 també s’han rebut nombro-ses queixes i consultes sobre l’estat d’urba-nitzacions que no tenen alguns serveisbàsics, els manca transport o tenen algunsequipaments allunyats, com els comerços iels centres de salut. Totes aquestes qües-tions sobre urbanisme s’han treballat desd’una perspectiva de sostenibilitat. És a dir,des de la necessitat d’un urbanisme planifi-cat, al servei de les persones i que no donipeu a l’especulació.

En aquesta línia i a partir dels repetits sugge-riments del Síndic, el Departament de Políti-ca Territorial i Obres Públiques ha començata treballar en la creació d’una llei d’urbanit-zacions que reguli les urbanitzacions queencara estan en situació irregular.

Les actuacions d’aquestàmbit han significat el 43,7% del total el 2006.Les queixes hanrepresentat el 41,3% del total.

Actuacions

Dret a una bona administració 3.063 1.130 8 4.201

Drets dels consumidors 1.900 495 6 2.401

Drets lingüístics 120 39 1 160

Drets de participació 88 20 1 109Llibertat, seguretat i Administració de justícia 1.088 359 7 1.454

Cultura i universitats 207 86 -- 293

Total 6.466 2.129 23 8.618

consu

ltes

queixes

tota

l

d’ofic

i

© R

ober

t R

amos

- A

vui


27

A mitjan 2006 el Síndic va presentar al Parla-ment un informe extraordinari sobre l’accésa Internet per banda ampla, en què exposala vulneració de dret que comporta la frac-tura digital, especialment a les zones rurals,i demana la universalització d’aquest servei.La comissària europea per a la Societat de laInformació tindrà en compte les considera-cions d’aquest estudi en els treballs prepa-ratoris del llibre verd sobre el concepte deservei universal.

Queixes pel funcionament del serveide Rodalies

Un dels àmbits que ha generat més queixesha estat el sector ferroviari. Més de 150 finsal febrer de 2007. La majoria està relaciona-da amb el servei de Renfe Rodalies de Barce-lona i fa referència a retards, manca d’in-formació, aglomeracions i dificultats perreclamar a la companyia

Aquesta situació ha comportat que l’equip delSíndic s’hagi reunit en diverses ocasions ambla direcció de la companyia a Catalunya perinvestigar els fets. Fruit d’aquesta actuació,s’ha emès una resolució per proposar a Renfel’adopció de mesures de millora. Entre aques-tes millores hi ha la possibilitat d’establirmecanismes de compensació, com vals dedescompte o bitllets gratuïts, a més de la devo-lució de l’import del bitllet, ja establerta per lanormativa, en casos d’incidències en el servei.

A mitjan 2007 el Govern de l’Estat ha anun-ciat, com va recomanar el Síndic, que Renfedonarà un bitllet nou als usuaris afectatsquan hi hagi un retard de més de quinzeminuts.

26

Dret a una bona administració

Durant l’any 2006 s’han aprovat diversesnormes per simplificar els procedimentsadministratius i perquè les persones espuguin adreçar a l’Administració per mitjàde les noves tecnologies. Així, per exemple,s’ha decidit que no cal presentar personal-ment documents que ja estan en poder de lamateixa Administració.

Tot i això, la manca de resposta de les admi-nistracions davant la sol·licitud d’informaciódels ciutadans ha estat un tema recurrent deles queixes que han arribat al Síndic, moltesde les quals estan relacionades amb proble-mes de comunicació amb els ens públics permitjà de les noves tecnologies.

Gestions per correu electrònic i per telèfon

Durant el 2006 el Síndic ha iniciat un infor-me monogràfic per analitzar el tractamentque cal donar a les queixes relacionadesamb les comunicacions telemàtiques. Enconcret se n’han rebut diverses sobre lamanca de resposta a sol·licituds d’informa-ció enviades per correu electrònic. A l’horad’estudiar cada cas, s’han tingut en compteles limitacions del mitjà, però s’ha recordatque les administracions tenen l’obligació dedonar resposta a l’interessat.

Pel que fa a la telefonia, el Síndic ha plante-jat al Departament de la Presidència que lagravació de les trucades del telèfon 012 esfaci de manera sistemàtica i que la locuciópregravada en què se n’informa l’usuarisigui més entenedora. La recomanació haestat acceptada parcialment.

Proves fotogràfiques dels helicòptersde trànsit

Un conductor va enviar una queixa al Síndicperquè estava disconforme amb una sancióeconòmica per una infracció de trànsitobservada des d’un helicòpter. Els fets novan ser fotografiats i el conductor va assegu-rar no haver comès cap infracció. En el perí-ode d’al·legacions, el Departament d’Interiorva informar el conductor que no hi haviacap fotografia dels fets, però va recordar-lique els agents dels Mossos d’Esquadra, talcom indica la llei, gaudeixen del principi deveracitat, sempre que no es presenti unaprova que demostri el contrari.

Després d’investigar els fets, el Síndic varecomanar al Departament d’Interior que elServei Català de Trànsit inclogués un fotò-graf en els vols que fan els helicòpters al’hora de detectar infraccions dels conduc-tors, ja que permetria aportar elements pro-batoris amb relació als fets denunciats.

Drets dels consumidors

La col·laboració de les empreses de titulari-tat privada que presten serveis d’interèspúblic s’ha d’anar concretant a partir deconvenis bilaterals, com el que el Síndic hasubscrit recentment amb Telefónica.

El conveni estableix que el Síndic farà arri-bar les queixes referides a la manca de pres-tació del servei universal de telefonia (telè-fon fix) i les relacionades amb fils, pals,antenes, etc. directament a Telefónica, que lihaurà de respondre en un termini de quinzedies.

SÍNDIC MEMÒRIA 2006ALTRES DRETS CONSTITUCIONALS

© F

ran

cesc

Mel

cion

-Avu

i


29

Drets lingüístics

Durant el 2006 el Síndic ha dut a terme 160actuacions relacionades amb els drets lin-güístics, 103 per discriminació del català i 57del castellà. Aquesta xifra, que representaun 0,8% del total d’actuacions, constata lasituació de bona convivència lingüística quehi ha a Catalunya i nega el clima de crispa-ció que s’ha volgut transmetre des d’algunsàmbits.

Pel que fa a les queixes rebudes amb relacióa l’Administració de l’Estat, s’han detectatincompliments del deure d’atendre en catalàen l’àmbit de l’Administració tributària i enles Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.Quant a l’Administració autonòmica i local,també han arribat algunes queixes per l’in-compliment dels drets lingüístics amb relacióa la llengua de les comunicacions i les notifi-cacions. Pel que fa als drets dels consumi-dors, la major part de les queixes ha fet refe-rència a empreses de telefonia per laimpossibilitat d’atendre els usuaris en català.

Durant el 2006 el Parlament i el Defensor delPoble europeus han admès que els ciuta-dans de Catalunya s’hi puguin adreçar en lallengua pròpia. La mateixa mesura s’ha presen el cas dels ciutadans de la ComunitatValenciana, el País Basc, Galícia i les IllesBalears.

Drets de participació

Reivindicació del vot secret per als invidents

El Síndic ha demanat al Govern de l’Estat,per mitjà del Defensor del Poble, que agilitzila instauració de sistemes que permetin elvot secret dels invidents. Tot i el compromísdel govern central perquè això sigui una rea-litat a les eleccions generals del 2008, RafaelRibó ha demanat avançar el termini alscomicis municipals de l’any 2007.

El Congrés dels Diputats va aprovar, perunanimitat, una proposta de resolució per laqual instava el Govern de l’Estat a garantirdurant aquesta legislatura el vot secret deles persones discapacitades. El Defensor delPoble ha comunicat al Síndic que ha sol·lici-tat l’emissió d’un informe a la DireccióGeneral de Política Interior del Ministerid’Interior.

El vot per correu des de l’estranger

Una estudiant es va adreçar al Síndic perdenunciar que no podia exercir el dret a votni personalment ni per correu perquè es tro-bava fora de l’Estat temporalment. La legis-lació estableix que la documentació electo-ral només es pot enviar a un domicili situata territori espanyol i s’ha de retirar perso-nalment o per mitjà d’una persona autorit-zada. La seva condició de transeünt en elpaís estranger també li impedia inscriure’sal Cens Electoral de Residents Absents iexercir el dret a vot des de la representacióconsular.

El Síndic va contactar amb el Ministeri d’A-fers Exteriors per aclarir la situació. El Minis-teri va informar que ja havia identificataquest supòsit i que estava treballant permodificar la normativa i corregir l’anomalia.

28

Canvis en la gestió de Correus

El Síndic va obrir una actuació d’ofici arrande les queixes rebudes amb relació a la pres-tació del servei postal a diversos municipis.Les queixes feien referència, sobretot, aretards en el lliurament de la correspondèn-cia, situació que afectava especialmenturbanitzacions i nuclis d’habitatges disse-minats, però també ciutats més grans.

Es van constatar diverses mancances rela-cionades amb la falta d’una plantilla sufi-cient i el sistema de contractació de perso-nal de reforç. Tot i que el Síndic és conscientque el futur de Correus és incert, va feralguns suggeriments per a la millora del ser-vei. Entre aquests, va demanar un papermés rellevant de la Direcció de Correus aCatalunya, una col·laboració més estretaamb les diverses administracions públiquesi noves formes de contractació laboral.


© R

ober

t R

amos

- A

vui


31SÍNDIC MEMÒRIA 2006

PROJECCIÓINSTITUCIONAL

Relat de drets i deures de les persones del món rural

Amb motiu del Congrés del Món Rural deCatalunya (5,6 i 7 de maig de 2006), el Síndicva elaborar i presentar el Relat de drets ideures del món rural. L’esborrany es va feramb l’aportació d’un grup de personesrepresentatives, des de pagesos i empresarisubicats al món rural fins a periodistes, sín-dics locals i arquitectes, i d’alguns ajunta-ments que el Síndic va visitar per fer-lospartícips del projecte. A més, es va enviaruna còpia del primer esborrany a tots elsconsistoris de menys de cinc mil habitantsper demanar-los-en el parer.

En el Relat, el Síndic afirma el dret de totesles persones, independentment del lloc onresideixin, a viure i treballar on han nascut,a accedir a les prestacions públiques, a lacultura i a l’educació, entre altres, en con-dicions d’igualtat. També constata el deurede conservar el territori, com a expressiód’importants valors paisatgístics, ambien-tals i històrics. El Síndic ha fet arribar elRelat, en format pòster i fullets, a tots elsajuntaments catalans de menys de vint milhabitants.

Participació en congressos i visites a organitzacions socials

Entre les activitats i els actes públics duts aterme pel síndic, Rafael Ribó, destaquen laparticipació en diversos congressos, com elCongrés de Cases i Centres Regionals deLleida, el XVIII Congrés de la FIAPA (Fede-ració Internacional de les Associacions deGent Gran), el II Congrés Català de Gestiópública o les X Jornades de la SocietatCatalana d’Entitats de Base Associativa(ACEBA).

L’adjunta, Laura Díez, ha intervingut, entrealtres, en les Jornades sobre AssetjamentImmobiliari i Dret a l’Habitatge, organitza-des a Barcelona, i l’adjunt per a la Defensadels Drets dels Infants, Xavier Bonal, en elFòrum de la Federació d’Entitats d’Atenció ala Infància i l’Adolescència.

El síndic també ha visitat nombroses enti-tats i organitzacions socials durant les sorti-des a diverses localitats catalanes. A Barce-lona ha visitat la Fundació Trinijove i l’obrasocial Santa Lluïsa de Marillac.

Noves pàgines web sectorialsd’infants i pacients

El mes de juliol va entrar en funcionamentla pàgina del Defensor del pacient, queinforma sobre l’organització i el funciona-ment del sistema sanitari públic a Catalun-ya, i sobre els drets i els deures dels usuaris.Conté apartats especialment dedicats aenllaços, exemples concrets i preguntes mésfreqüents.

A mitjan octubre es va presentar la pàginaadreçada als infants i als joves. Amb un llen-guatge directe i adequat al seu nivell i ambuna imatge dinàmica, la pàgina explica lamissió del Síndic, els drets i els deures delsmenors d’edat i concreta en quins casos potintervenir i en quins, no. La pàgina web, que

30

Llibertat, seguretat i Administració de justícia

La manca de proporcionalitat en l’actuaciódels cossos de seguretat ha motivat diversesqueixes, que en alguns casos s’han hagutd’arxivar per falta de proves i per la discre-pància, lògica, entre les versions dels pro-motors de la queixa i dels agents policials.Per evitar situacions conflictives, cal que elsmembres de les forces de seguretat millorinla relació amb la població i garanteixin untracte adequat i respectuós.

Una novetat del 2006 han estat les queixesrelacionades amb la percepció d’inseguretatdavant d’alguns fets delictius a urbanitza-cions i nuclis aïllats. El Síndic ha demanatmecanismes de coordinació entre els diver-sos cossos policials i el compromís de facili-tar informació pública sobre quina és lasituació real, què es fa per combatre-la iquins són els resultats.

Funcionament deficient dels registrescivils

Les queixes continuen posant de manifest lalentitud excessiva dels procediments judi-cials, que en alguns casos es perllonguendurant anys. En general es detecta unamanca de dotació pressupostària i de recur-sos materials i humans.

També s’han rebut queixes pel funciona-ment deficient dels registres civils, tant delslocals com del Registre Civil Central, en con-cret per problemes de desfasaments, mancade modernització i lentitud.

El Síndic espera que les mesures informàti-ques empreses pel Departament de Justícia,juntament amb el Ministeri de Justícia, permillorar-ne la gestió contribueixin a facilitarla informació inscrita d’una manera fàcil iràpida.


© M

igu

el A

ngl

aril

l - A

vui

© P

epa

Álv

arez


33

Participació en la Reunió Anual de l’ENOC

L’Ombudsman grec va acollir a Atenes, alfinal de setembre de 2006, la X Reunió Anualde la Xarxa Europea de Defensors delsInfants (ENOC). La Delegació del Síndic,encapçalada per l’adjunt per a la Defensadels Drets dels Infants, Xavier Bonal, va par-ticipar a les taules rodones i grups de treball,que van girar entorn de dos temes princi-pals: les bones pràctiques en diversosàmbits i l’abordatge de la discriminació enl’educació. Durant la trobada es va elaboraruna declaració sobre els menors immigratsno acompanyats.

La Reunió Anual de l’ENOC del 2007 tindràlloc a Barcelona del 19 al 21 de setembre del2007, motiu pel qual Xavier Bonal ha comen-çat a formar part del bureau de la xarxa.

El síndic, elegit director europeu de l’IOI

El síndic, Rafael Ribó, que va ser escollit eljuny de 2006 membre de la Junta Directivade la Regió Europea de l’Institut Internacio-nal de l’Ombudsman (IOI), va organitzar aBarcelona la reunió de la Junta DirectivaMundial de l’IOI .

A la trobada, que va tenir lloc a la sala d’ac-tes de la Pedrera (Barcelona) l’octubre de2006, van assistir-hi disset dels dinou mem-bres que integren la Junta Mundial de l’IOI,tots ells representants respectius de les jun-tes directives de les sis regions de l’IOI. Entreels temes que es van tractar destaquen lespropostes per abordar els nous reptes del’organització, atesa l’evolució que ha viscutdes que fou creat, trenta anys enrere.

Síndics locals i síndics universitaris

El Síndic ha continuat aplicant el conveni decol·laboració amb els síndics locals, que el2006 s’ha ampliat als nous defensors nome-nats: els de Gavà, Ulldecona, Sant Feliu deGuíxols i Sabadell. També s’ha concretat l’a-cord d’intercanvi i col·laboració de treballamb la síndica de Barcelona.

A més, el Síndic ha mantingut contacte con-tinuat amb els diversos defensors locals.Així, membres del Síndic han visitat diver-ses seus de síndics i han mantingut reu-nions de treball conjuntes i individuals ambalguns d’ells.

Pel que fa als síndics universitaris, el Síndicva signar el juliol de 2006 un conveni decol·laboració amb la majoria de defensorsuniversitaris de tot Catalunya. Segons l’a-cord, les persones que presentin al Síndicuna queixa d’àmbit universitari reben infor-mació de la possibilitat de presentar-ladavant el síndic universitari. Per la sevabanda, els defensors universitaris enviaranal Síndic tot el que faci referència a altresadministracions.

32

convida a la participació dels internautes,està dividida en dues parts, una dirigida ainfants menors de dotze anys i l’altra a ado-lescents i joves de dotze a divuit anys.Es pot accedir a les dues pàgines directa-ment des del web institucional del Síndic:www.sindic.cat.

Presentacions de l’Informe 2005 a entitats de gent gran i infants

Una de les accions que ha impulsat el Síndicdurant el 2006 per apropar la tasca que duua terme a més persones i entitats ha estat lapresentació sectorial de l’Informe anual dela institució. En concret, n’ha organitzatdues de relacionades amb els àmbits de lainfància i de la gent gran.

Ambdues presentacions, organitzades a Bar-celona, van tenir molt bona acollida entreles associacions i els professionals convi-dats, que van aprofitar per compartir expe-riències concretes amb el síndic, RafaelRibó, i altres membres del seu equip.

L’experiència es repetirà durant el 2007, peròamb un caràcter territorial. Està previst queles presentacions tinguin lloc durant el mesde juny a Tarragona, Lleida i Girona, i que secentrin en les actuacions concretes de cadademarcació.

Quarta edició del curs sobre el Síndic a la UAB

El curs sobre el Síndic de Greuges, organitzatconjuntament entre el Síndic i la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB) com a crèditde lliure elecció, ha arribat el 2006 a la quar-ta edició. Les classes, impartides per l’equipdirectiu i assessor del Síndic, van tenir llocentre l’octubre i el desembre del 2006. Laponència inaugural, “La defensa dels dretsconstitucionals i estatuaris dels ciutadanspels comissionats parlamentaris. Actualitati perspectives”, la va pronunciar el mateixsíndic, Rafael Ribó.

Visita al Provedor de Justiça de Portugal

El síndic, Rafael Ribó, acompanyat del direc-tor de l’Àrea de Seguretat Pública i Presons,Ignasi Garcia Clavel, van visitar la institucióhomòloga de Portugal, el Provedor de Justi-ça, el mes de febrer de 2006. La visita, que esva estructurar en diverses sessions de tre-ball, es va tancar amb l’acord de mantenirreunions d’intercanvi anuals. Està previstque el defensor portuguès, Henrique Nasci-mento Rodrigues, visiti la institució durantla segona meitat del 2007.

Jornades d’Intercanvi amb l’Ararteko

El defensor del País Basc (l’Ararteko), IñigoLamarca, acompanyat d’alguns membresdel seu equip, va visitar el mes de maig laseu del Síndic amb motiu de les Segones Jor-nades d’Intercanvi entre les dues institu-cions. La primera havia tingut lloc al final del’any 2004 a la seu de la institució basca aVitòria.

Els dos temes monogràfics de les Jornadesvan ser el treball sobre l’exclusió social i elsaspectes de l’organització i el funcionamentintern, que poden ajudar a projectar millorles institucions externament.

SÍNDIC MEMÒRIA 2006PROJECCIÓ INSTITUCIONAL

© S

índ

ic

© S

índ

ic

© S

índ

ic

Representants delcol·lectiu de gent gran van dialogar amb el Síndicdurant la presentació de l’Informe anual.

Rafael Ribó va signar al juliol el conveni decol·laboració amb elsíndic de Sabadell.

La Junta Directiva de la Regió Europea de l’IOI va organitzar l’AssembleaGeneral del 2006 a Viena.


35

El Síndic proporciona a les institucions sèr-bies la formació prèvia per a la posada enmarxa i el seguiment a cada municipi d’unservei públic d’orientació jurídica i torn d’o-fici prestat per advocats i pagat per l’Admi-nistració. Per dur a terme aquesta tasca té lacol·laboració del Consell de l’AdvocaciaCatalana.

L’any 2006 s’han signat tres convenis decol·laboració, dos a la zona rural de Nis i una Belgrad, amb els ajuntaments i els col·legisd’advocats respectius. També s’han organit-zat activitats de formació i s’han fet diversesvisites de seguiment del projecte. Final-ment, una delegació sèrbia ha realitzat unavisita d’estudi a Barcelona.

La funció de l’Ombudsman en elprocediment administratiu

L’Ombudsman de Grècia, amb l’ajuda i parti-cipació del Síndic –amb finançament del’ACCD- i de l’Ombudsman de Macèdonia, vaorganitzar a Ohrid (Macedònia), el mes desetembre de 2006, un seminari sobre la fun-ció mediadora de l’Ombudsman en el proce-diment administratiu.

El seminari, emmarcat en el projecte Euno-mia de l’Ombudsman grec, va abordar elcodi de bona conducta europeu i el grau enquè s’aplica a les democràcies en transició.També es va analitzar l’accés als documentspúblics, l’actuació de l’Ombudsman en elscasos de retard administratiu i la funciómediadora del defensor.

A més dels ombudsman organitzadors, vanparticipar al seminari representants de lesinstitucions homòlogues de diversos païsoseuropeus, membres de l’Ombudsman euro-peu, l’Organització per a la Seguretat i laCooperació a Europa (OSCE) i l’Agència perals Drets Humans i de les Minories delGovern de la República Sèrbia.

Participació en activitats organitzadesper altres institucions

-Presentació a Sarajevo del llibre Els primersombudsman de Bòsnia i Hercegovina.

Amb motiu del 12è aniversari dels ombuds-man de la Federació de Bòsnia i Hercegovinaes va editar i presentar un llibre sobre la his-tòria i tasca duta a terme per aquesta insti-tució. La publicació de l’obra s’ha fet amb elcofinançament de l’Agència Catalana deCooperació al Desenvolupament.

-Conferència a Skopje sobre la cooperacióamb l’Ombudsman per al desenvolupamentde la democràcia

La conferència, organitzada per l’Ombuds-man de Macedònia amb el suport de laComissió Europea, va permetre aprofundiren l’aspecte col·laborador de la funció del’Ombudsman. Des d’aquesta perspectiva esvan analitzar les relacions de l’Ombudsmanamb la judicatura, el parlament i la societatcivil.


COOPERACIÓINTERNACIONAL

El Síndic va iniciar els projectes de coopera-ció internacional l’any 1999. Des de llavorsla dedicació i la contribució econòmica a lacooperació s’ha anat incrementant. Actual-ment representa un 0.7% del pressupostanual. A més, el Síndic rep ajuda econòmicade l’Agència Catalana de Cooperació al Des-envolupament (ACCD), de l’Agència Espan-yola de Cooperació Internacional (AECI) i dediverses organitzacions internacionals.

Els projectes del Síndic se centren bàsica-ment a contribuir a la consolidació de l’estatde dret i de l’Administració de justícia, i a lapromoció i la defensa dels drets humans enaltres països, especialment als Balcans.

Projecte a Bòsnia i Hercegovinad’Ombudsman i Administració dejustícia

Durant l’any 2006 s’ha dut a terme la segonapart del projecte a Bòsnia i Hercegovina,cofinançat pel Síndic i l’Agència Catalanade Cooperació al Desenvolupament (ACCD).La primera fase d’aquesta iniciativa, en laqual també col·labora l’ONG Balkan HumanRights Network (Xarxa balcànica de dretshumans) va culminar amb un conveni decol·laboració, signat al final de 2005, entre

les institucions d’ombudsman i el ConsellGeneral de la Judicatura i la Fiscalia a Bòsniai Hercegovina. La segona pretén coordinarles actuacions de totes les institucionsimplicades en la prevenció i la investigacióde maltractaments a menors per mitjà del’elaboració i la signatura d’un protocol bàsicd’actuacions.

El Síndic, que ha estat el promotor de la sig-natura d’un protocol d’aquest tipus a Cata-lunya, ha organitzat taules rodones sobre eltema a Sarajevo i Banja Luka. Aquesta ini-ciativa ha servit per assolir el compromísinstitucional de suport i implicació en elprojecte, que s’ha continuat executant alllarg del 2007.

Projecte d’establiment de l’assistènciajurídica gratuïta a Sèrbia

L’any 2006 s’ha consolidat el projecte d’insti-tucionalització de l’assistència gratuïta aSèrbia, que actualment està implantat a vuitmunicipis serbis. El projecte, finançat princi-palment per l’Agència Espanyola de Coope-ració Internacional (AECI), pretén que totesles persones tinguin accés a la justícia, inde-pendentment dels seus recursos.

© M

iqu

el P

uig

galí

© M

iqu

el P

uig

galí

© M

iqu

el P

uig

galí

El Síndic ha organitzattaules rodones a Bòsnia i Hercegovina sobremaltractaments a menors.

El sistema d’assistènciajurídica gratuïta a Sèrbiafacilita l’accés a la justíciaa les persones senserecursos.


El Síndic de Greuges de Catalunya és membre de:IOI (Institut Internacional de l’Ombudsman)FIO (Federació Iberoamericana de l’Ombudsman)AOMF (Associació de mediadors i ombudsman de la francofonia) ENOC (Xarxa Europea d’Ombudsman per a la Infància)

També participa en:Xarxa de Defensors de la Unió EuropeaTaula Rodona de Defensors del Consell d’Europa

DL

B-3

3267

-200

6

Síndic de Greuges de CatalunyaJosep Anselm Clavé, 3108002 BarcelonaTel 933 018 075 Fax 933 013 [email protected]


Documents

memoria sindic cat 06 - sindicgreugescat.org · Hem treballat per millorar l’agilitat en la resposta a les queixes ... 6.593 2.901 52 3.640 2005 3.617 81 7.095 10.793 ... 125 4