MEMÒRIA DESCRIPTIVA - institutmollerussa.cominstitutmollerussa.com/wp-content/uploads/2016/04/Roca_Albert_1.pdf · La seva estructura ve donada en dos parts principals, la memòria

RECUPERACIÓ I CONSERVACIÓ FORESTAL MITJANÇANT ANIMALS

ALBERT ROCA HEREDIA 2015/2016

1

ÍNDEX

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA ............................................................................. 3

1.1. ANTECEDENTS ................................................................................................ 4

1.2. DESCRIPCIÓ GENERAL ................................................................................. 5

1.2.1. Objectiu del projecte .................................................................................. 5

1.2.2. Justificació ................................................................................................. 5

1.3. UBICACIÓ I COBERTURA ............................................................................. 6

1.3.1. Situació del terme ...................................................................................... 6

1.3.2. Ubicació de les parcel·les i accessos ......................................................... 7

1.3.3. Referències Cadastrals .............................................................................. 8

1.3.4. Descripció i superfície del terreny ............................................................ 9

1.3.5. Caracterització climàtica i edafologica .................................................. 10

1.4. DINÀMICA FORESTAL I SÈRIES DE VEGETACIÓ .................................. 13

1.5. FAUNA ............................................................................................................ 14

1.5.1 Espècies cinegètiques ............................................................................... 14

1.5.2. Espècies protegides................................................................................... 14

1.6. ACTIVITATS I TASQUES ............................................................................. 15

1.6.1. Recuperació ............................................................................................. 15

1.6.1.1. Restes......................................................................................... 16

1.6.2. Conservació ............................................................................................. 17

1.6.2.1. Consum mig anual..................................................................... 18

1.6.2.2. Carrega ramadera .................................................................... 19

1.7. RECURSOS ..................................................................................................... 23

1.7.1. Humans i màquines................................................................................... 23

1.7.2. Animals..................................................................................................... 24

1.8. CALENDARI .................................................................................................. 25

1.9. EXPROPIACIONS I PERMISOS .................................................................... 27

1.10. ESPAIS PROTEGITS .................................................................................... 27



2

1.11. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUD .............................................. 27

1.11.1. Objecte de l’estudi ................................................................................. 27

1.11.2. Característiques de l’obra ..................................................................... 27

1.11.3. Identificació i relació dels riscos professionals per unitat d’obra ........ 28

1.11.4. Eliminació i prevenció de riscos laborals ............................................. 28

1.11.4.1. Proteccions personals i proteccions segons la màquina ........ 28

1.11.4.2. Proteccions col·lectives............................................................ 29

1.11.4.3. Formació ................................................................................. 29

1.11.4.4. Instal·lacions i serveis mèdics ................................................. 29

1.11.4.5. Aturades per menjar i begudes alcohòliques .......................... 30

1.11.4.6. Prevenció de riscos de danys a tercers.................................... 30

2. MEMÒRIA ECONÒMICA .............................................................................. 31

2.1. PRESSUPOST .................................................................................................. 32

2.1.1. Equips de treball ...................................................................................... 32

2.1.2. Seguretat i salut ........................................................................................ 32

2.2. FINANÇAMENT ............................................................................................. 33

2.2.1. Subvencions i ajudes ramaders locals ...................................................... 33

2.3. AVALUACIÓ FINAL ...................................................................................... 34

2.3.1. Suma del pressupost i finançament .......................................................... 34

2.3.2. Valoració final ......................................................................................... 35

3. ANNEXES ............................................................................................................. 36

3.1. ANNEX 1: REFERENCIES CADASTRALS ................................................. 37

3.2. ANNEX 2: PRESSUPOST ............................................................................... 40

3.3. ANNEX 3: ARXIU FOTOGRÀFIC ................................................................ 41

4. RECERCA D’INFORMACIÓ ......................................................................... 42

4.1. BIBLIOGRAFIA .............................................................................................. 43

4.2. WEBGRAFÍA .................................................................................................. 43



3

1.MEMÒRIA

DESCRIPTIVA

- ANTECEDENTS

- DESCRIPCIÓ GENERAL

- UBICACIÓ I COBERTURA

- DINAMICA FORESTAL I SÈRIES DE VEGETACIÓ

- FAUNA

- ACTIVITATS I TASQUES

- RECURSOS

- CALENDARI

- EXPROPIACIONS I PERMISOS

- ESPAIS PROTEGITS

- ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUD



4

1.1. ANTECEDENTS:

Catalunya disposa d’una gran quantitat de massa forestal, per tant en els boscos catalans

es un dels llocs on cada any s’hi genera una gran quantitat de combustible i si no es

gestionat per l’esser humà, el foc serà el qui ho gestionarà. A partir d’aquí surt la

proposta del següent projecte.

El present projecte tracta sobre l’estudi de la proposta de la recuperació de parcel·les

forestals i consecutivament durant els seus anys posteriors la conservació de la seva

extensió mitjançant animals cabruns. L’objectiu del projecte està encarat a una petita

superfície de 105.120 m² (10,512 ha). Dites parcel·les es troben situades en el municipi

de Fulleda, que pertany a la província de Lleida concretament a la comarca de les

Garrigues.

La descripció del següent projecte es tracta de realitzar l’adequació d’una àrea forestal

en mal estat la qual pertany a propietaris privats.

En el següent document es detallen totes les actuacions que es tindran que realitzar per

portar a terme la proposta esmentada, des de la recuperació de les parcel·les mitjançant

principalment estassades per facilitar l’accés al ramat que els anys posteriors serà

l’encarregat de conservar i gestionar el sotabosc de les parcel·les per minimitzar els

riscs d’incendis i l’abandonament dels boscos, fins a l’organització de les pastures

segons l’època de l’any de l’esmentat ramat. Finalment també s’inclourà el pressupost

de les actuacions esmentades com també el seu finançament.

La idea de com està realitzat i desenvolupat aquest projecte, sorgeix principalment de

les idees d’altres estudis realitzats i que han estat objecte de consulta. La gestió dels

boscos mitjançant animals, es molt típic en zones muntanyoses com els Pirineus i

Prepirineu utilitzant vaques, cavalls o ovelles com animals de pastura. Per aquesta raó la

informació donada no serà 100% real ja que les pastures d’aquest projecte es realitzaran

mitjançant animals cabruns, prenen com a exemple la gestió amb animals en zones

muntanyoses descrites anteriorment.

La seva estructura ve donada en dos parts principals, la memòria descriptiva on s’hi

concentrarà la majoria d’aspectes relacionats amb les activitats de recuperació i

conservacions de les parcel·les mitjançant pastures. I la memòria econòmica on s’hi

recolliran tots els pressupostos realitzats i com es finançaria el projecte. També s’hi

inclouran els plànols empleats i els diferents calendaris els quals ens organitzaran les

tasques a realitzar segons l’època de l’any.



5

1.2. DESCRIPCIÓ GENERAL:

1.2.1. Objectiu del projecte:

En l’actualitat les parcel·les forestals objecte d’estudi estan en males condicions i

descuidades. El motiu són les nevades i les ventades que es van succeint al terme durant

el pas dels anys i el poc interès mostrat pels propietaris.

En els boscos privats de la zona no es molt freqüent explotar-los-hi la fusta ni tampoc

neteja’ls per la prevenció d’incendis. Ja que als propietaris no els i surt viable

econòmicament ja sigui pel poc valor de la fusta o pels alts costos de desembosc.

Aquest projecte té l’objectiu de canvia aquest mal hàbits que tenen els propietaris i

mitjançant la gestió de 10’51 ha les quals s’han intentat concentrar totes en un mateix

punt, es busca recuperar-les de tots els efectes que han estat exposats i no s’ha fet res. I

consecutivament conservar-les mitjançant animals perquè no tornin al seu estat precari

principal.

A mode de resum, el projecte que a continuació es redacta, té la missió de dur a terme

una sèrie d’accions encaminades a la lluita contra incendis forestals i l’explotació de la

ramaderia mitjançant pastures.

1.2.2. Justificació:

Aquest projecte es vol aconseguir per minimitzar el risc d’incendis els quals tots els

boscos Catalans estan exposats cada temporada d’estiu. Al reduir el sotabosc mitjançant

pastures, el combustible acumulat que hi podem trobar té poc risc d’incendi i en cas que

s’hi pogués propagar la seva extinció és més ràpida i menys dificultosa.

També té una gran importància per la ramaderia de la zona, l’objectiu es fer ressorgir la

pràctica de les pastures naturals. Per augmentar el factor de desenvolupament i la

conservació del sòl; aquest factor protegeix la erosió de pluges i vents, augmenta la

infiltració de l’aigua de la pluja disminuint l’escorriment, aporta matèria orgànica

favorit el desenvolupament de microorganismes i millorant la disponibilitat de nutrients.

Un altre factor a millorar es el suport nutritiu d’herbívors; transforma l’energia solar en

energia nutritiva per un baix cost.



6

1.3. UBICACIÓ I COBERTURA:

1.3.1. Situació del terme:

L’execució del següent projecte es desenvoluparà dins el terme de la població de

Fulleda, un municipi català de la comarca de les Garrigues, situat a l’extrem est de la

comarca administrativa de les Garrigues, al territori de la Segarra històrica, fronterera

amb la Conca de Barberà. El poblament és agrupat en el nucli urbà a l’interfluvi de les

valls o fons de la Granada i els Escortals.

En la extensió del terme trobem cinc polígons agraris que envolten el nucli urbà per la

totalitat dels seus costat.

La base econòmica del poble és l’agricultura

de secà, basada fonamentalment en la vinya,

l’olivera i l’ametller, amb alguna presència

que sembla minvar del cereal. Per tant la gran

massa forestal que posseeix el poble presenta

un gran estat de deteriorament a causa del pas

dels anys on s’hi han realitzat molt poques

extraccions de fusta i principalment han sigut per consum propi pels habitatges de la

població.

Situat a 581 metres d’altitud, el terme del municipi limita amb l’Espluga Calba pel nord,

Vinaixa per l’oest, Tarrés pel sud i Senant i l’Espluga de Francolí per l’est. La totalitat

del terme de Fulleda té una extensió de 15.96 km².

La localització del municipi en el sistema UTM queda definit amb les següents

coordenades: latitud 41º 27’ 44.6’’ N i longitud 1º 1’ 30.42’’ E.



7

1.3.2. Ubicació de les parcel·les i accessos:

Les diferents parcel·les a estudi les trobem situades de forma agrupada en el polígon

quatre del terme, a l’est de la població. Fent frontera amb el terme de Senan i l’Espluga

de Francolí.

Dites parcel·les es trobem situades a la serra de les Auberedes, es una de les diferents

serres que hi ha situades al terme de Fulleda, amb una cota màxima de 630 metres

respecte el nivell del mar.

La serra, es troba separada al nord pel Fons de Matallonga, i al sud pel Fons dels

Masos. En la totalitat de la seva explanada la trobem a l’oest de la plana de

Cantaperdius.

El seu accés només es possible des de la carretera comarcal LV-2012:

o Un cop arribem a la població de Fulleda, deixem la carretera comarcal per

entrar en una pista asfaltada de 1 km aproximadament. Un cop deixem la

pista asfaltada ens introduïm en una xarxa de camins que no la deixarem fins

a la zona a conservar.

La tornada es realitzarà per la mateixa ruta establerta anteriorment, un cop arribem a la

població de Fulleda per agafar la LV-2012 ens podem dirigir en dos direccions

diferents:

- Direcció l’Espluga Calba (destinació Les Borges Blanques, Lleida).

- Direcció Tarrés (destinació Montblanc, Tarragona).



8

1.3.3. Referències Cadastrals:

A continuació es descriu la referència cadastral de cada parcel·la. En l’apartat dels

annexes trobarem les dades de cada finca obtingudes de la seu electrònica del cadastre

espanyol.

NUMERACIÓ LOCALITZACIÓ SUPERFÍCIE CLASE DE

CULTIU

29 Polígon 4 Parcel·la 29

MATALLONGA.

23.047 m² MM Pinar Fuster


MATALLONGA.



PLANS VILA.



DIUMENGES.



PLANS VILA.



PLANS VILA.



PLANS VILA.



PLANS VILA.



PLANS VILA.


TOTAL 105.120 m² MM Pinar Fuster



9

1.3.4. Descripció i superfície del terreny:

La zona d’actuació es troba coberta per vegetació heliòfila (necessita llum pel seu

desenvolupament) i xeròfila (li agraden els llocs secs). Entre la vegetació trobem

bastanta zona de matollar juntament amb peus de pi blanc (Pinus halepensis), roures

(Quercus robur) i alguna alzina (Quercus ilex).

En la zona d’actuació en concret no trobem cap tipus de restes de cultius, en canvi si

sortim de l’àrea a projectar es normal trobar restes de cultius d’olivers, ametllers i en

algunes zones concretes de vinya les quals ja formen part de la massa forestal.

En trobar-se en la

carena de la serra de

les Auberedes, el

pendent només el

trobem present cap a

les parcel·les exteriors

de l’àrea a projectar.

La resta de parcel·les

s’estenen en una

superfície gairebé

plana on també i

trobem el camí

d’accés i un sender no

transitable el qual

uneix el camí de les

Auberedes amb el fons

dels Masos.

Les parcel·les amb major pendent són per la cara nord les 29 i 30, les quals donen al

fons del Matallonga sent així la part d’obaga de la serra. La vegetació en aquella part és

més espontània sent més densa, més compacta i amb millors condicions hídriques per a

vegetar.

En canvi les parcel·les amb major pendent per la cara sud, són les 32,6 i 50; les quals

donen al fons dels Masos sent així la part de solana de la serra. La vegetació en aquella

part està plenament exposada al sol durant tot el dia per tant tenim una vegetació més

seca i més lleugera.



10

1.3.5. Caracterització climàtica i edafologica:

El clima de la zona és una clima amb hiverns fred, arribant fins al punt de nevades en

anys puntuals i amb estius càlids i secs tot i tindre casi sempre com a protagonista el

vent Marinada.

“La Marinada és un vent que bufa durant el dia, sobretot a l’estiu, de mar cap a terra,

a causa de l’escalfament més intens de la superfície de la terra respecte al del mar.”

Les condicions climàtiques més rellevants de la zona, les quals han estat extretes d’un

estudi realitzat pel centre meteorològic de Castelldans (una població de la comarca de

les Garrigues, la qual està situada a 20 km de la zona a conservar), recopilant així fins a

sis anys abans de la descripció del projecte són les següents:

En la taula anterior podem comprovar que la temperatura mitjana total dels últims sis

anys de la zona oscil·la sobre els 14’53 ºC. També podem comprovar que la

temperatura mitjana dels últims sis hiverns és de 5’4ºC, tenint així nevades molt

puntuals al gener i febrer. Per altra banda, observem en la taula anterior que la

temperatura mitjana dels últims anys a l’estiu és de 23’5 ºC, arribant dies puntuals sobre

els 30ºC al sol.

NOMBRE DE DIES GLAÇADA (TN ≤ 0 ºC)

GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES ANY

2014 6 6 5 0 0 0 0 0 0 0 2 7 26

2013 15 10 1 0 0 0 0 0 0 0 4 19 49

2012 19 23 3 0 0 0 0 0 0 1 2 13 61

2011 18 12 5 0 0 0 0 0 0 0 0 8 43

2010 13 11 10 0 0 0 0 0 0 1 8 20 63

2009 12 7 0 0 0 0 0 0 0 1 1 8 29

Com podem comprovar en la taula anterior, la mitjana de les gelades dels últims sis

anys és de 46 dies, compresos entre novembre i març, tenint gelades molt puntuals en

l’octubre.

TEMPERATURA

MITJANA MENSUAL (ºC)


2014 6.9 7.7 10.5 15.3 16.8 22.2 23.4 23.5 21.0 16.5 11.1 5.8 15.1

2013 5.1 6.6 10.7 12.9 14.6 20.0 25.0 23.2 20.0 16.9 9.6 3.2 14.0

2012 4.7 4.3 11.2 12.8 18.8 23.4 23.5 25.6 19.9 15.4 9.3 6.0 14.6

2011 3.8 7.3 10.2 15.4 18.8 21.1 23.0 24.5 21.3 15.5 11.2 6.7 14.9

2010 5.2 6.1 9.0 13.2 16.1 20.4 25.5 23.7 19.1 13.5 8.2 4.1 13.7

2009 4.7 7.1 10.0 12l2 19.2 23.1 24.7 24.7 19.9 15.8 10.5 5.8 14.9



11

A continuació, trobem la recopilació de les precipitacions mensuals dels últims sis anys

com en les anteriors taules.

PRECIPITACIÓ MENSUAL (mm)


2014 37.9 19.8 20.1 81.1 28.5 39.2 17.5 22.9 98.9 9.8 90.6 13.9 480.9

2013 34.8 29.2 79.1 83.7 25.4 51.5 29.7 9.8 18.0 25.8 100.3 12.5 499.8

2012 2.8 1.6 24,7 40,3 12,6 20,4 29,9 3,8 29,9 103 30,5 6,3 306,2

2011 6 11 75,7 15 49,6 30 6,2 1,4 4,4 12 84,2 2,2 297,7

2010 84 27 47,2 19,6 54,8 56,3 9,1 11,4 24 49,7 14,6 12,4 410,1

2009 29,6 21,2 43,6 135 2,4 18,3 2,6 10,9 32,9 31,2 7 50,2 385,3

Respecte a les precipitacions anuals, ens surt una mitjana dels últims sis anys de 379’82

litres per metre quadrat.

La taula que trobarem a continuació, ens indica el nombre de dies de precipitacions

mensual, tenint així que plou 99 dies dels 365 que té l’any.

NOMBRE DE DIES DE PRECIPITACIÓ (PPT ≥ 0.1 mm)


2014 17 12 7 8 8 5 8 7 12 7 16 9 116

2013 15 5 17 10 8 8 5 4 4 5 4 19 104

2012 9 2 4 12 4 5 2 2 4 11 13 9 77

2011 13 8 12 9 9 8 5 3 2 6 17 9 101

2010 10 13 14 7 7 8 1 3 7 9 8 10 97

2009 15 7 7 14 3 5 3 3 10 8 10 15 100

Per acabar, trobem una taula de la humitat relativa dels sis últims anys, tenint una

mitjana de 66’8% d’humitat relativa anual.

HUMITAT RELATIVA MITJANA MENSUAL (%)


2014 80 70 63 66 58 53 54 63 73 75 81 78 68

2013 78 67 68 62 62 58 59 62 63 69 67 86 67

2012 79 52 56 61 56 53 58 56 62 75 82 78 64

2011 83 70 70 65 61 60 55 59 63 68 87 77 68

2010 79 72 67 67 60 62 56 59 67 71 73 76 67

2009 83 74 66 71 57 55 57 62 67 69 73 80 68

Les Garrigues es caracteritza per una climatologia rigorosa: poca precipitació i

temperatures molt constants.



12

A continuació es mostra en una taula, les característiques edafològiques de la població

més propera de la parcel·la a enjardinar, on les dades seleccionades es recullen de la

capital de les Garrigues; Les Borges Blanques, la qual està situada a 16 kilòmetres de

Fulleda.

Les Borges Blanques

Humitat 1.2

pH 8.2

Conductivitat 0.28

Mat. Org. Oxidable 2.05

Carbonats 32

Nitrats (No3-) 9

Fòsfor Olsen (P) 23

Potassi (K) 298

Textura Franca

o pH expressat com unitats de pH.

o Conductivitat expressada en extracte 1:5 (dS/m).

o Matèria orgànica expressada en %.

o Carbonats expressat en %.

o Nitrats expressat en mg/kg sobre mostra seca.

o Fòsfor Olsen expressat en mg/kg sobre mostra seca.

o Potassi assimilable expressat en mg/kg sobre mostra seca.



13

1.4. DINÀMICA FORESTAL I SÈRIES DE VEGETACIÓ:

A continuació es citen les principals espècies arbòries i arbustives que es poden trobar a

la serra de les Auberedes. En alguns casos tenen una representació simbòlica, però en

altres casos ocupen masses de considerable extensions. El 100% dels casos són masses

naturals, es a dir que no tenim constància de masses procedents de repoblacions.

ESPÈCIES ARBÒRIES

Pi blanc (Pinus halepensis) Roure comú (Quercus robur)

Alzina (Quercus ilex) Oliver silvestre (Olea europea)

ESPÈCIES ARBUSTIVES I HERBACIÈS

Arbós (Arbutus unedo) Fenàs (Brachypodium retusum)

Garric o coscoll (Quercus coccifera) Argelaga borda (Genista scorpius)

Ginebró (Juniperus comunis) Romaní (Rosmarinus officinalis)

Càdec (Juniperus oxycedrus) Farigola (Thymus vulgaris)

Sabina (Juniperus sabina) Vidalba (Clematis Vitalba)

Lligabosc (Lonicera etrusca) Auforbia (Euphorbia)

Vesc (Viscum album) Heura (Hedera hèlix)

Molsa (Bryophyta) Jonça (Aphyllanthes monspeliensis)

Aladern (Rhamnus alaternus) Donzell (Artemisia absinthium)

Boixerola o apegalosa (Arctostaphylos) Noguerola (Pistacia terebinthus)

Esparraguera (Asparagus acutifolius)

Respecte el ramat que posterior a la recuperació del bosc introduirem per gestionar-lo,

només en excepció de la molsa (Bryphyta) la restes d’espècies tant arbòries, arbustives

com herbàcies poden ser consumides sense cap problema pels animals cabruns.

Lògicament el bestia tirarà més cap a una espècie vegetal del seu agrat que no pas cap a

una que no n’és tant.



14

1.5. FAUNA:

La fauna en general està motivada per la suma d’un determinat número de factors

favorables, com són: la latitud, la geografia, el relleu, el clima, etc. que permeten

l’existència de biotips molt variats, des de prats i terres de conreu, boscos densos,

muntanyes amb matollar baix, fins a zones rocoses i pelades de muntanya.

Cal destacar l’afició a la caça major que existeix al terme i rodalies, destacant espècies

amb elevada presencia com poden ser el porc senglar. La caça menor també hi es

present tot i que compta amb un número menor d’aficionats.

Deixant de banda el porc senglar per caça major, també són objecte de caça menor el

conill, la llebre dels mamífers.

Respecte les aus, trobem com a objecte de caça la perdiu, el tudó, la tórtora i el tord.

En el cas que les activitats i tasques de recuperació del projecte es desenvolupessin

durant la temporada de caça del terme. S’intentaria vetar el coto de caça en aquella zona

per protegir tant la seguretat dels treballadors com dels caçadors. Aquesta tasca no serà

duta a terme pels treballadors de la zona sinó que seran els agents rurals o el guàrdia de

coto de la població.

1.5.1. Espècies cinegètiques:

Le espècies cinegètiques amb possible presencia al terme i per tant a la zona d’actuació

són:

MAMÍFERS → Porc senglar, guineu, conill, llebre, cabirol, teixó, ratolí de camp,

ratolí de bosc, musaranya.

RÈPTILS → Serp verda o colobra bastarda, serp blanca o colobra d’escala,

escurço ibèric, llangardaix ocel·lat i llangardaix ibèric.

AUS → Perdiu, tudó, tórtora comuna, tord, estornell, àguila ratonera,

aguilot comú, àguila marcenca, voltor, xut.

1.5.2. Espècies protegides:

Com a espècie protegida cal destacar la totalitat de rèptils. Dins els mamífers trobem el

teixó. I respecte les aus, tenim com a espècies protegides la totalitat de les àguiles, els

rapinyaires i els mussols.

Els treballs per tant intentaran crear la mínima alteració i desperfectes en l’hàbitat de les

espècies amb la finalitat de crear els mínims problemes sobre elles.

A mode de resum, amb referencia a la fauna, indicar que els incendis són pràcticament

una constant amenaça per la totalitat de la fauna, per una banda mitjançant el risc de foc

en si mateix i per l’altra banda amb la destrucció de l’hàbitat.



15

1.6. ACTIVITATS I TASQUES:

1.6.1. Recuperació:

Com s’ha comentat anteriorment als objectius i al plantejament del projecte, el que es

vol dur a terme es recuperar una massa forestal per posteriorment gestionar la seva

conservació mitjançant pastures.

Al disposar d’un bosc espès principalment del sotabosc, tenint com a gruix principal de

combustible força matollar i arbres secs tombats pel vent i la neu, l’actuació principal

anirà encarada al sotabosc. Realitzant així diferents estassades de matoll i sotabosc.

L’estassada és tracta d'eliminar totalment o parcialment la vegetació no arbòria que hi

ha en un bosc o massa forestal. Aquesta estassada es modificarà traient també espècies

arbòries seques o mortes que han estat malmeses per diferents situacions climàtiques.

Els objectius de l'operació són reduir la càrrega de foc, millorar la transitabilitat, reduir

la competència pels arbres, millorar l'estètica. Els inconvenients són l'eliminació

involuntària de plançons d'arbre, l'empobriment de l'hàbitat, l'exposició més gran del sol

als agents erosius. Alguns dels inconvenients es poden reduir fent una estassada parcial.

Al disposar d’un camí principal amb bones condicions, no es realitzaran camins

secundaris (trotxes) ni línies auxiliars ja que la neteja i desbrossada manual estaran

concentrats prop el camí principal. També s’utilitzarà el sender no transitable que es

desvia del camí en direcció al fons dels Masos.

Les tasques a realitzar es desenvoluparan en diferents etapes:

Etapa 1 (maig-juny): Tractaments forestals de desbrossar i retirada de troncs

secs o malmesos de 39.067 m² de les parcel·les 29,47,48 i 49 les quals ocupen

una part de l’obaga.

Etapa 2 (octubre-novembre):

Tractaments forestals de

desbrossar i retirada de

troncs secs o malmesos de

33.979 m² de les parcel·les

46 i 50 situades en la part de

més solana de l’àrea a

projectar.

Etapa 3 (desembre-gener):

Tractament forestals de

desbrossar i retirada de

troncs secs o malmesos de

32.074 m² de les parcel·les

30,31 i 32.

Els sistemes i els equips de treball venen clarament especificats en l’apartat de recursos

(apartat 1.7.).



16

En totes les etapes, es portaran a terme treballs silvícoles per la millora de la vegetació,

tot i que anirà més encarada a la millora arbustiva que arbraria. Aquest treballs

consistiran en l’execució d’una estaçada selectiva d’arbusts i arbres secs o morts,

deixant els exemplars amb millor port, i que permetin una densitat adequada pel transit

posterior del vestia.

Respecte la poda, com que estem tractant amb boscos de pi blanc no es realitzarà cap

tractament ja que es una espècie amb molt bona auto poda. No es realitzarà cap desbroç

específic de herbàcies ja que en un futur el seu manteniment serà la feina del vestia.

Amb aquest treballs aconseguirem facilitar el trànsit per la muntanya millorant el

rendiment de les pastures futures, i disminuirem el risc d’incendis al disminuir la

continuïtat del combustible.

La recuperació i per tant els diferents treballs silvícoles han estat dividits en tres etapes

de manera justificada. El seu objectiu principal es que un cop es posin en marxa els

treballs per la recuperació de la segona etapa, es començarà la pastura a la primera etapa

introduint el ramat per la part més llunyana i avançant en direcció als treballs silvícoles,

sempre respectant una distància de seguretat entre el ramat i els treballadors.

1.6.1.1. Restes:

Al finalitzar el tractaments de la recuperació del bosc, les restes extretes entre les quals

trobarem troncs secs o morts i una part simbòlica de matollar s’apilaran i es deixarà que

es podreixi al bosc. Els llocs on es faran les piles són els següents assenyalats en la

imatge:

La repartició dels llocs on si procedirà a

l’apilament de restes, han estat escollits

tenint en compte el punt en que est troben

dins l’àrea forestal i la bona localització a

prop d’un camí transitat o sender.

En definitiva, es determina tres punts pels

residus els quals intenten avarca una àrea

similar cadascun. Tenint dos dels tres

punts de residus situats en el camí

principal i un altre situat en el sender no

transitable, la qual cosa en aquest últim

ens surt una petita dificultat alhora de dur

els residus fins al seu punt.



17

1.6.2. Conservació:

A la finalització dels tractaments silvícoles, es procedeix a la conservació de les àrees

tractades mitjançant silvopastura la qual serà l’encarregada de la gestió del bosc en un

futur. El ramat escollit per la conservació serà el d’un pastor resident de la població.

L’espècie introduïda com a sistema d’explotació per la pastura serà la cabra. Es decanta

per aquesta opció perquè es un animal que es menja tot el que troba i té un bon

desplaçament en terrenys forestals.

A continuació es fa una petita valoració (positiva o negativa) de la cabra relacionant-la

en les parcel·les forestals a tractar, arribant així a veure els inconvenients i les despeses

que podem arribar a tenir.

CARACTERISTIQUES DE LES CABRES VALORACIÓ

Poden penetrar boscos tancats. √

Necessita complement nutricional, de sal i d’aigua. X

Surten a pasturar totes les vesties que no estan apunt de parir. √

Necessiten vigilància contínua. X

No necessiten terrenys oberts. √

No xafen molt el terreny. √

Consumeixen material seca i llenyós. √

Es poden deixar al ras. √

Necessitat de cobert per les mares i cries. X

Un cop finalitzada la valoració trobem que la cabra es l’animal ideal pel sistema

d’explotació que volem dur a terme, ja que ens surt una valoració positiva només tenint

en contra els complements nutricionals, de sal i d’aigua, la necessitat de la contractació

d’un pastor i la necessitat d’un cobert per mares i cries.

La cabra escollida per l’explotació es una cabra alta i gran, amb un braguer alt per no

malmetre les mamelles.

Fotografia pròpia: cabres de la població de Fulleda.



18

SOLUCIONS A LES CARACTERISTIQUES NEGATIVES:

- Al ser un pastor de la població ja disposa d’un corral a prop. √

- La presencia del pastor solucionarà la seva vigilància continua. √

- El bestia dormirà al corral per tant les necessitats d’aigua i sal

ja estran cobertes. √

Un factor important es definir la quantitat de bestiar que es farà entrar en la pastura del

sotabosc. Com ja hem explicat anteriorment desprès de la finalització del tractament

silvícola a cada etapa es procedirà a introduir el ramat a continuació. Per aqueta raó

mentre es realitzin els treballs de recuperació s’haurà de determinar un número de

bestiar concret per cobrir l’etapa assignada.

Tot i que cal recordar que a més número de bestiar, es a dir a més carrega ramadera la

unitat farratgera de la zona a pasturar disminuirà i viceversa. Podent així pasturar més

mesos a l’any o menys.

“Una unitat farratgera (UF), és la unitat convencional que permet estimar el valor

energètic d'un farratge en referència al valor energètic d'un kg d'ordi recollit en estat madur, al

14% d'humitat, que equival 1,65 kcal. El mètode de les unitats farratgeres també es denomina

mètode de les unitats alimentàries.”

Un cop acabats els treballs de recuperació la carrega ramadera podrà variar segons els

mesos que es vol pasturar aquella zona.

1.6.2.1. Consum mig anual:

Com ja hem dit anteriorment la conservació del bosc, va a càrrec d’un pastor de la

mateixa població de Fulleda el qual disposa de:

- 100 femelles adultes.

- 3 bocs (mascles adults).

- 12 femelles de reposició.

Com que el pastor del poble viu de la carn del cabrit, el seu objectiu es fer criar la

femella el major número de cops possibles.

Per tant si agafem com a mitjana dos parts a l’any, la cabra adulta està 2 mesos gestant,

4 mesos alletant als seus cabrits i una altra vegada 2 mesos gestant i 4 mesos alletant als

seus cabrits (12 mesos). Tenint com a objectiu no tindre mai la cabra buida, ja que no et

dona producció.

Una cabra-tipus (buida) consumeix una mitjana de 0.65 UF/dia (1). Quan està gestant

consumeix un 50% més (1.5) i quan està alletant les cries consumeix un 75% més

(1.75). Els mascles consumeixen un 50% més que les femelles buides. I els animals per

a reposició, consumeixen com una cabra-tipus (buida). Dades finals:

- Femella buida: 1 unitat farratgera.

- Femella reposició: 1 unitat farratgera.

- Femella gestant: 1.5 unitats farratgeres. → 4 mesos gestant.

- Femella + cria (alletant): 1.75 unitats farratgeres. → 8 mesos alletant.

- Mascle adult: 1.5 unitats farratgeres.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Energia_dels_aliments

https://ca.wikipedia.org/wiki/Energia_dels_aliments

https://ca.wikipedia.org/wiki/Farratge

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ordi

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caloria



19

Femelles → 120 dies (4 mesos gestant) * 0.65 * 1.5 = 117 UF

240 dies (8 mesos alletant) *0.65 * 1.75 = 273 UF

Mascles → 365 dies (12 mesos) *0.65 * 1.5 = 355.87 UF

Reposició → 365 dies (12 mesos) *0.65 * 1 = 237.25 UF

CONSUM MIG ANUAL: 390*100 + 355.87*3 + 237.25*12 / 115 = 373.17 UF/any

Amb les anteriors formules s’arriba a la conclusió que el ramat del qual es disposa a la

població (115 caps de bestiar) te un consum mig anual de 373.17 unitats farratgeres.

1.6.2.2. Càrrega ramadera:

Per la màxima realitat del projecte s’han extret 5 mostres totals de les parcel·les

forestals, una a cada extrem de l’àrea. S’han assecat al sol i un cop seques s’han pesat

una a una per saber la quantitat de grams obtingut. A partir d’aquí sabem la càrregar

ramadera que aguanta la totalitat de l’àrea forestal i també la carrega ramadera que pot

suportar cada etapa aproximadament.

PES DE CADA MOSTRA

MOSTRA 1 1.314 grams





Un cop tenim les mostres fetes, es realitzà una sèrie de càlculs per arribar a una mitjana

de kilograms de matèria seca de les hectàrees existents. Les quals un cop seques s’han

pesat obtenint així un resultat en grams, tot seguit del càlcul que trobem a continuació

s’ha obtingut el resultat de kilograms per hectàrea de cada mostra, el qual seguidament

l’hem sumat fen un total i posteriorment una mitjana.

MOSTRE

S

CÀLCUL (GRAMS/HA) KG/HA

1 1.314 grams * 10.000 m² ÷ 1 m² = 13.140.000 13.140

2 1.586 grams * 10.000 m² ÷ 1 m² = 15.860.000 15.860

3 1.459 grams * 10.000 m² ÷ 1 m² = 14.590.000 14.590

4 1.392 grams * 10.000 m² ÷ 1 m² = 13.920.000 13.920

5 1.460 grams * 10.000 m² ÷ 1 m² = 14.600.000 14.600

- TOTAL 72.110 kg/ha

-

MITJANA

72.110 ÷ 5 =

14.422 kg/ha

Els cinc exemplars de mostreig d’herba han estat extrets dels següents punts: (pàgina

següent).



20

Un cop extret els 14.422 kg/ha de matèria seca (M.S.) de mitjana aconseguit a les

mostres, es busca les unitats farratgeres del sotabosc a projectar mitjançant una taula la

qual tradueix a unitat farratgeres d’un kilogram de diferents tipus d’aliments pel bestia

(taula de la pàgina de la pàgina següent).

Així dons es fa una mitjana de les unitats farratgeres de pastura de gramínies fines en

verd, de pastures comunes en verd i de pastures bastes en verd.

0,37 UF + 0,28 UF + 0,25 UF / 3 = 0.30 UF



21

Un cop sabem la UF del sotabosc del qual disposem (aproximadament). Es procedeix

mitjançant una sèrie d’operacions a buscar la càrrega ramadera total, on es necessita les

dades de la superfície forestal a tractar, la mitjana dels kilograms hectàrea per M.S., la

mitjana de les unitat farratgeres existents en la parcel·la forestal i finalment el consum

mig anual extret anteriorment.

10,512 ha * 14.422 kg/ha * 0,30 UF = 45.481,21 ÷ 373,17 UF = 122 cabres.

En resum, la totalitat de la superfície a tractar té una càrrega ramadera durant un any de

122 cabres. Es a dir, que el pastor a més a més dels 115 caps de bestiar que té, podria

ficar 7 caps més arribant així fins a la càrrega ramadera màxima on abastirà amb el

sotabosc el 100% del ramat.

Un cop establerta la càrrega ramadera total, ens interessa saber la càrrega que podrà

suportar cada etapa, ja que una de les idees proposades és introduir el ramat a la primera

zona tractada un cop es comenci a tractar la segona.

Com a unitat farratgera (UF) agafem la mateixa mitja realitzada per l’obtenció de la

càrrega ramadera total, es a dir 0.30 UF.

Etapa SUPR

(ha)

Mitjana

Kg/ha M.S.

Càrrega ramadera (C.R.) / any

(365 dies)

Dies amb C.R.

de tot el ramat

1 3,90

4.807,3

(3.90 * 4.807,3 * 0.30) ÷ 373.17 = 15

45 dies 2 3.39 (3.39 * 4.807,3 * 0.30) ÷ 373.17 = 13

3 3.20 (3.20 * 4.807,3 * 0.30) ÷ 373.17 = 12

A partir de la taula anterior, arribem a la conclusió que si separem la totalitat de la

superfície per etapes, per introduir animals durant tot l’any només podríem pasturar amb

15 cabres a l’etapa 1, amb 13 a l’etapa 2 i amb 12 a l’etapa 3.

Aquesta conclusió només li trobem sentit en la primera i en la segona etapa; en la

primera etapa el ramat només podrà pasturar aquella zona ja que serà l’única tractada

fins al moment, en canvi a la segona etapa el ramat només podrà accedir a pasturar a la

segona zona en concret ja que la tercera estarà en tractament i la primera ja estarà

pasturada.

I per acabar, si separem la superfície per etapes, trobem que la totalitat del ramat només

trobarà menjar a cada zona separada durant 45 dies. S’arriba a aquesta conclusió, fen la

reflexió de l’exemple següent:

“ EXEMPLE A PARTIR DE L’ETAPA 1: Si 3.90 ha li donen menjar durant tot un any

(12 mesos) a 15 cabres, si doblem el ramat a 30 cabres aquelles hectàrees nomes



22

aguantaran mig any (6 mesos). De la següent manera si anem doblant el ramat i al final

introduïm els 115 caps de bestiar aquella àrea només ens aguantarà 45 dies.”

En apartats posteriors trobem el calendari on s’hi indica perfectament la gestió de les

pastures i els tractaments (apartat 1.8.).

1.7. RECURSOS:

1.7.1. Humans i màquines:

Les dades per la quantificació dels recursos han estat extretes del Banc de Forestal

Catalana SA 2014, apropant-se així a la màxima realitat possible. Tot i que cal recordar

que no s’ajustarà el 100% a la realitat ja que en l’estassada que es durà a terme s’hi

trobarà bastant tronc sec i abatut.

El sistema d’estassada, es farà amb un sistema manual (RRNSS010 segons forestal

Catalana). On el que es farà primer es treure tot el sotabosc mitjançant un desbrossat a

mà, hi ha continuació s’apilaran les restes (RRNSS480 segons forestal Catalana). Es

descarta entrar amb tractor per realitzar el desbroç ja que ens trobaríem que la gran

quantitat d’arbres caiguts i malmesos ens dificultaria la circulació per l’interior del bosc.

Un cop realitzada la primera fase es procedeix amb la gestió de les restes les quals no

seran aprofitades per biomassa ja que en el bosc trobem fusta de més de 10 anys i no té

ningun valor econòmic.

- Segons el sistema RRNSS010 de Forestal Catalana, es necessita 210 h/ha pel

desbrossat manual.

- Segons el sistema RRNNSS480 de Forestal Catalana, es necessita 24 h/ha per la

recollida de les restes.



23

- Com a horari laboral s’estipula el de 8 hores al dia per 20 dies al mes, deixant de

treballar els festius i caps de setmana.

ETAPA 1

SISTEMA CÀLCUL DIES

RRNNSS010 210 h/ha * 3.90 ha = 819 hores 819 h ÷ 8 h/dia = 103


Total 115 dies (5.75 mesos)

ETAPA 2




Total 100 dies (5 mesos)

ETAPA 3




Total 94 dies (4.7 mesos)

TREBALLADORS:

- Es contracta 4 treballadors per realitzar l’estassada:

ETAPA 1 → 103 dies ÷ 4 = 25 dies, es a dir un mes i una setmana.

ETAPA 2 → 89 dies ÷ 4 = 22 dies, es a dir un mes i dos dies.

ETAPA 3 → 84 dies ÷ 4 = 21 dies, es a dir un mes i un dia.

- Es contracta 2 treballadors forestals per realitzar la recollida de restes:

ETAPA 1 → 12 dies ÷ 2 = 6 dies, es a dir una setmana i un dia.

ETAPA 2 → 11 dies ÷ 2 = 5.5 dies, es a dir una setmana i mig dia.

ETAPA 3 → 10 dies ÷ 2 = 5 dies, es a dir una setmana justa.

Per la realització de la recuperació de les 3 zones marcades, es contracta 4 peons

forestals els quals desbrossaran cada etapa mitjançant treballs manuals (moto serres,

etc.) sobre un terreny gairebé planer. Tot seguit un cop estiguin apunt d’acabar de

desbrossar la zona assignada, es procedirà amb la recollida de restes mitjançant 2 peons

forestals.

MAQUINÀRIA:

L’apartat de maquinaria petita, es a dir moto serra o qualsevol estri per la realització de

l’estassada ja es bé comptabilitzat dins el sistema extret de Forestal Catalana.



24

Com podem comprovar fins al moment, no es necessari l’ajuda de cap màquina forestal,

ja que tots els treballs seran manuals.

En l’apartat posterior de pressupostos trobarem especificats els costos unitaris i els

costos totals dels diferents recursos utilitzats.

1.7.2. Animals:

Respecte els recursos animals; només seran necessaris en l’apartat de conservació ja que

en la recuperació i per tant en els treballs silvícoles, no serà necessària la seva

intervenció.Com a pasturatge, es contracta un petit ramat de la població com ja s’ha

esmentat anteriorment. El qual disposa de:

- 100 cabres de diferents rases.

- 3 bocs de reposició pròpia.

. 12 cabres de reposició.

1.8.

CALENDARI:

2 dels 3 bocs que hi ha al ramat (imatge pròpia)



25

Com es pot apreciar en el calendari bé marcat la restricció de tractaments la temporada

de risc d’incendis, per tant es paren els treballs durant aquesta temporada.

A continuació es desglossen els mesos que es realitzaran els tractaments arribant al punt

de mostrar el dia a dia, diferenciant-los en colors i tenint en blau els caps de setmana:



26

1.9.

EXPROPIACIONS I PERMISOS:

Degut a les característiques de les obres aquí proposades no es precisa la realització

d’expropiació alguna.

Per la seva part, i de la mateixa manera, no serà precís sol·licitar permís algun per la

realització dels treballs, solament s’informarà de les activitats al Departament

d’agricultura, ramaderia i pesca de la comarca de Les Garrigues.

1.10. ESPAIS PROTEGITS:

Les actuacions que és realitzaran no afecten a cap espai protegit.

1.11. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUD:



27

1.11.1. Objecte de l’estudi:

Aquest estudi de seguretat i salut correspon al “Projecte de recuperació i conservació

de parcel·les forestals mitjançant animals en el terme de Fulleda (Lleida, Catalunya).”

Estableix, durant l’execució d’aquest projecte, les previsions pel que fa a la prevenció

de riscos d’accidents laborals i malalties professionals, i de riscos derivats dels treballs

de reparació, conservació i manteniment, i de les instal·lacions preceptives d’higiene i

benestar dels treballs.

Servirà per donar unes directrius bàsiques a l’empresa encarregada de fer la gestió

forestal, per portar a terme les seves obligacions en el camp de la prevenció de riscos

professionals, i en facilitarà el desenvolupament, sota el control de la direcció

facultativa, d’acord amb el Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual

s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres forestals.

1.11.2. Característiques de l’obra:

Descripció de l’obra:

Per tal d’assolir els objectius i els criteris de prevenció plantejats en la memòria del

present projecte, l’obra es divideix en les fases següents:

- Estassada del sotabosc.

- Apilar les restes (arbres secs, matollar, etc.).

Termini d’execució:

El termini d’execució previst per a aquesta obra és de 15 setmanes.

Personal previst:

Es preveu un nombre aproxima de 7 persones (dels quals un es el pastor) per a

l’execució del projecte, amb la formació adequada per executar-ne cadascuna de les

fases, és a dir, des de la recuperació fins la seva conservació mitjançant pastures.

1.11.3. Identificació i relació dels riscos professionals per unitat d’obra:

ESTASSADA I TRACTAMENTS DE RESTES

Relliscades en pujar o baixar Soroll

Picades i talls Cops i ensopegades

Sobre esforç per posicions incorrectes Projecció de partícules

1.11.4. Eliminació i prevenció de riscos professionals:

1.11.4.1. Proteccions personals i proteccions segons la maquinària:

MOTOSERRA



28

Casc complet, amb protecció d’ulls i

orelles.

Guants antilliscants i de material resistent,

reforçats a la part posterior de la mà

esquerra (contra trencament de cadena).

Botes de seguretat amb sola antilliscant i

puntera d’acer.

Pantalons i jaqueta, o granota de fibres

que puguin bloquejar la cadena.

Motoserra homologada amb tots els

elements de seguretat (fre de cop de mà,

pestanya antitrencament de cadena,

esmorteïdors).

Cadenes amb els tres tipus de dents que la

configuren (guia, tall i profunditat).

MOTODESBROSSADORA DE 2.6 CV

Casc complet, amb protecció d’ulls i

orelles.

Guants antilliscants i de material resistent.

Botes de seguretat amb sola antilliscant i

puntera d’acer

Pantalons resistents a cops de partícules

projectades per la desbrossadora.

VEHICLE DE TRANSPORT

No sobrepassar en cap moment la càrrega màxima autoritzada.

En cas de transportar persones i equip en el mateix vehicle, cal disposar de

compartiments separats, i a més a més les eines aniran perfectament fixades.

D’acord amb la legislació vigent, i quan les circumstàncies ho aconsellin, s’utilitzaran, a

més a més, protectors auditius.

A peu d’obra s’haurà de disposar de recanvis dels elements de seguretat i de protecció

esmentats anteriorment.

1.11.4.2. Proteccions col·lectives:

- Senyals de trànsit en les vies afectades.

- Senyals de seguretat.

- Cinta de balissament.

- Per a la realització dels treballs de tallada o desbrossament, les màquines

s’equiparan amb dues motxilles de 18 litres d’aigua, convenientment

subjectades.

- Les pistes, cruïlles i incorporacions a vies públiques es senyalitzaran segons la

normativa vigent.

- El personal que treballi en els enllaços i cruïlles utilitzarà armilles reflectants

sempre que sigui necessari.



29

- De manera general, es senyalitzaran els talls recordant la necessitat d’orde i

neteja.

1.11.4.3. Formació:

A la contractació de cada treballador i periòdicament, s’informarà de les mesures de

seguretat i salut que hauran d’adoptar-se en el treball, com també de l’obligatorietat que

tenen de complir-les.

Abans de començar el treball haurà de comprovar-se que cada operari conegui

perfectament l’ús de les eines, útils i maquinària que se li proporcionin, i que les utilitza

sense perill per si mateix i per a les persones de l’entorn.

1.11.4.4. Instal·lacions i serveis mèdics:

- Farmaciola: Es disposarà d’una farmaciola que contingui el material especificat

en l’Ordenança general de seguretat i higiene en el treball.

- Assistència a accidentats: S’haurà d’informar a l’obra de l’emplaçament dels

diferents centres mèdics als quals hauran de traslladar-se els accidentats per

poder rebre una atenció més ràpida i efectiva.

És molt convenient disposar a l’obra, i en un lloc ben visible, d’una llista de

telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc.

per garantir un ràpid transport dels accidentats als centres d’assistència.

PRIMERS AUXILIS I ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

NIVELL

D’ASSISTÈNCIA

NOM I UBICACIÓ DISTÀNCIA APROX. (KM)

Primers auxilis Farmaciola portàtil En el vehicle el qual els

treballadors es desplacen fins

a les parcel·les forestals.

Assistència Primària

(urgències)

Centre d’atenció Primària

de Les Borges Blanques

19 kilòmetres.

Assistència Especialitzada

(hospital)

Hospital Arnau de

Vilanova de Lleia

52 ilòmetres

1.11.4.5. Aturades per menjar i consum de begudes alcohòliques:

Es preveuran les pauses per al descans i l’alimentació dels treballadors més adequades.

El consum de begudes alcohòliques durant la jornada laboral s’ajustarà a la legislació

vigent.

1.11.4.6. Prevenció de riscos de danys a tercers:

Es senyalitzaran els accessos a l’obra d’acord amb la normativa vigent.

Es col·locaran cartells que prohibeixin l’entrada de persones i vehicles aliens.



30

2. MEMÒRIA



31

2.1. PRESSUPOST

2.1.1. Equips de treball:

En l’apartat següent s’exposarà el preu total de les feines a realitzar en l’àrea forestal.

En aquest preu, ja s’inclou la maquinària i els equips humans que hi intervindran. Tot i

així en l’Annex 3 trobarem els preus desglossats.

S’ha pres com a referencia els costos extrets de la pàgina del banc de Forestal Catalana

SA 2014.

NÚM DENOMINACIÓ PREU (€/unitat) QUANTITAT TOTAL



32

(€)

1 Esbrossada manual de matoll. 1914,13 €/ha 10,512 ha 20121,33€

2 Recollida i apilat de residus

procedents de l’esbrossada.

417,63 €/ha

10,512 ha

4390,12€

3 Alquiler de ramat i pastor. 3000,00 €/any 1 any 3000,00€

-

TOTAL EQUIPS DE TREBALL

27511,45€

Un cop recollides les feines a realitzar en les parcel·les forestals amb els seus preus

corresponents per unitats, ens surt una suma total de 27511,45 €. Com ja hem comentat

anteriorment aquets preus ja incorporen la mà d’obra i la maquinària corresponent.

2.1.2. Seguretat i salut:

A continuació es nombra breument els materials necessaris per la seguretat i salut

durant el transcurs dels treballs forestals.

El següent material es compta partint de que els EPI ‘S dels treballadors encarregats de

dur a terme les feines de esbrossada i recollida ja venen inclosos en la seva contractació.

És a dir que els materials de seguretat i salut inclosos en els pressupostos són els més

generals.

NÚM DENOMINACIÓ PREU

(€/unitat)

QUANTITAT TOTAL

(€)

1 Farmaciola (segons forestal Catalana

HSESS001).

98,55€/u

1 unitat

98,55€

2 % sobre la reposició de material

sanitari a la farmaciola.

36,41€/u

1 unitat

36,41€

TOTAL SEGURETAT I SALUT

134,91€

La suma total necessària per la seguretat i salut mínima en l’àrea forestal a conservar

ascendeix a 134,91 €.

2.2. FINANÇAMENT

2.2.1. Subvencions i ajudes ramaders locals:

SUBVENCIONS:

El projecte de “Recuperació i conservació de parcel·les forestals mitjançant bestia

cabrum en el terme de Fulleda (Lleida, Catalunya)” té un cost total de 34519,69 €. S’ha

rebut una subvenció de la Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura

Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Ambient segons:



33

“ORDRE ARP/222/2015, de 15 de juliol, per la qual s’aproven les bases reguladores

dels ajuts a la gestió forestal sostenible en el marc del Programa de desenvolupament

rural de Catalunya 2014-2020.” .

Subvenció per la gestió forestal en caire a la prevenció d’incendis:

Segons la complexitat forestal i l’estructura de la propietat a l’import anterior s’hi poden

sumar els següents:

- 9,00 €/ha per a les zones arbrades.

- 3,00 €/ha per aquelles zones amb diferents tipologies forestals.

Que fan que els ajuts cobreixin el 72% de l’import total del projecte. Amb una

subvenció per la gestió forestal de les 10.512 ha de: 24703,20€ + 126,15€ = 24829.34€.

-- VINT-I-QUATRE MIL VUIT-CENTS VINT-I-NOU EUROS AMB TRENTA

QUATRE CÈNTIMS --

AJUDA RAMADERA LOCAL:

Pel següent projecte es rep una ajuda local per part de l’Ajuntament de Fulleda,

encarada al sosteniment de la ramaderia del municipi. Aquesta subvenció s’emmarca en

línia d’ajudes gestionada des de l’Oficina de món Rural i persegueix fomentar el medi

ambient.

La següent ajuda va en funció dels caps de bestia existents per la realització del

silvopasturatge. Així dons es fixa una quantitat de 40€ per cada cap de bestia.

Amb una ajuda per la contractació dels ramat de 4.600,00 €.

L’Ajuntament mitjançant la diputació de Lleida i el Consell Comarcal, disposa d’una

segona ajuda en matèria de gestió forestal. La que consisteix en la subvenció de 200 €

per hectàrea, justificada amb l’actuació de gestions forestals en terrenys desfavorables.

2102,4 € + 4600,00 € = 6702,4 €

Que fa que l’ajuda cobreixi un 19% de l’import total del projecte.

--SIS MIL SET-CENTS DOS EUROS AMB QUARTANTA CÈNTIMS--

FINANÇAMENT DELS PROPIETARIS:



34

Un cop cobert el pressupost amb el finançament anterior, la resta del pressupost anirà

finançat pels diferents propietaris de les parcel·les forestals.

2.3. AVALUACIÓ FINAL

2.3.1. Suma del pressupost i finançament:

Un cop realitzat els pressupostos de la recuperació i conservació de les parcel·les

forestals, es realitza un resum del preu total de l’execució i posteriorment s’uneix amb

el finançament.

PROJECTE DE RECUPERACIÓ I CONSERVACIÓ FORESTAL

APARTATS IMPORT (€)

2.1.1. Equips de treball 27511,45 €

2.1.2. Seguretat i Salut 134,91 €

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ 27646,36 €

2 % DESPESES GENERALS ADICIONALS 552,92 €

3% BENEFICI ADICIONAL 829,39 €

SUMA 28528,67 €

21 % IVA 5991,02 €

PRESSUPOST TOTAL D’EXECUCIÓ

34519,69 €

RESUM ECONÒMIC DEL PROJECTE

APARTATS COSTOS FINANÇAMENT

Pressupost total d’execució 34519,69 € ----

Subvencions ---- 24829,34 €

Ajuda ramadera local ---- 6702,4 €

SUBTOTAL 34519,69 € 31531,74 €

TOTAL COSTOS REALS 2987.95 €

2.3.2. Valoració final:

Un cop realitzada la memòria econòmica. El cost total, el qual anirà a càrrec dels

propietaris de les parcel·les forestals en les quals s’hi duran a terme els treballs

silvícoles es del 9% de la totalitat dels costos del projecte. La qual xifra ascendeix a

l’expressada quantitat de 2987,95€.

--DOS MIL NOU-CENTS VUITANTA SET EUROS AMB NORANTA CINC

CÈNTIMS--



35

Tenint un 91% del projecte subvencionat. Dels quals un 72% bé subvencionat per la

Generalitat de Catalunya, concretament pel Departament d’Agricultura Ramaderia,

Pesca, Alimentació i Medi Ambient. I finalment un 19% subvencionat mitjançant ajudes

ramaderes per l’Ajuntament de Fulleda.



36

3.1.ANNEX 1: REFERENCIES CADASTRALS



37

Referencies cadastrals de les parcel·les 29, 30 i 31.



38




39


3.2. ARXIU 2: PRESSUPOST



40

- ESBROSSADA MANUAL DE MATOLLAR:

- RECOLLIDA I APILAT DE RESIDUS:

- FARMACIOLA:

- REPOSICIÓ DE MATERIAL SANITARI DE LA FARMACIOLA:

3.3. ANNEX 3: ARXIU FOTOGRÀFIC



41



42

4.1. BIBLIOGRAFÍA



43

- BOSCOS DE PI BLANC. TIPOLOGIES I MODELS DE GESTIÓ, Generalitat de

Catalunya, Departament d’Agricultura Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi

Ambient. Autor: Centre de la Propietat Forestal, març de 2014.

- MANUAL D’ESTIMACIÓ PERICIAL EN EL TREBALL DE CAMP, Generalitat

de Catalunya, Departament d’Agricultura Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi

Ambient. Autor: Ricard Farriol, Eva Vidal (Centre de la Propietat Forestal,)

desembre de 2014.

4.2. WEBGRAFÍA

http://www.icc.cat (institut cartogràfic de Catalunya)

http:// www.ign.es (institut geogràfic nacional)

http://www.ramatsalbosc.org/filosofia-del-projecte.html

http://www.diba.cat

http://www.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.

http://www.wikipedia.org

http://www.generadordepreus.info

http://aforestar.org/tag/pastures/

http://pastures.cat/carn-ecologica/el-proces/crianca-respectuosa-2/

http://www.ctfc.cat/

http://www.alamedatorrent.com/es/trabajos-forestales.html

http://www.ordenacioforestal.es/cast/maquinaria.html

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6918/1435770.pdf

https://berguedaverd.wordpress.com/

Documents

MEMÒRIA DESCRIPTIVA - institutmollerussa.cominstitutmollerussa.com/wp-content/uploads/2016/04/Roca_Albert_1.pdf · La seva estructura ve donada en dos parts principals, la memòria