VIL

AF

RA

NC

A

Ag

oS

t-S

ete

mb

re

1988

N

ÚM

ER

O

26

MoH

RE

VIS

TA

D

E L

'OB

RA

C

ULT

UR

AL

BA

LE

AR

TD :•

M

n ta

to

C3

TD

Ct)

^

CD

^

CTCD

rr

CQ

J Q

J

CD D

S" S"

CDHJ

U

lCD

- S CU

" 9

TD

CCD

ro

S'S

Q.

CD

Q

K^

QJ

m

C^

S M

^.3

o

1^"^ í

TD O

' C

_i.

n.

r^

]—

O

r—3

:D KC

L -

CD

n =>

D r-CD

Cu

ín

< Q

oCU -

m D

fü J

0 ±

CU D O)

h^

O

CB

O

CO

CL

30

3

rn

01

ro

H-

CL

n

n-

QJ

O)

TD<

O

Q

JQ

J I—

O

)^

O

U

lH

^

3

O)

Ol

Ul

rT

Q) )

H CU D JD r cc

S 3

S S? C

^

03 *5' S i SP

«g S

g^i 8

J

Mi?

*?'"*

$CB N

j«=3

^

*S

-

8*t

•**^

^*

»ai

^-2i

S"

So

IBAIRIEL <[KIU<

PHlMERES COMUNIONS

BATEIGS

ANIVERSARIS

Especialittat en: Arròs brut.

Frit Mallorquí, LLengua,

Sopes, Porcella. Calios.

DISSABTES I DIUMENGES OBERT Ctra. Pa!ma-Arta, km 41TeI. 560073 VilafrancQ

¿í$t\ CORREDURMDESEQURQS

GOMILAS<A. Un pont

entre Ia companyiai vostè

Li ofereix tota clase de segurancesamb preus ajustats.

Subagent a Vilafranca: Sebastià Rosselló Garí.C. SoI 26. Telef.-560135

Editorial

EIs funerals

\REVISTA "ES MOLI NOU"

Edita: O.C.B.-VILAFRANCA

C. Joan Barceló, 29.

D.L.: PM-366-1986.

HAN COL.LABORAT:

FRANCESC AMENGUALMIQUEL BARCELOANTONIA BAUZAJOAN BAUZABARTOMEU CATALA.PERE FONSD A M I A N A HUGUETJAUME NIGORRABARBARA SANSOJAUME SANSOGABRIEL SEGUI

"ES MOLI NOU", NO ES RESPONSABI-LITZA DE L'OPINIO DELS ARTICLESSIGNATS. L'OPINIO DE LA REVISTAS'EXPRESSA A L'ESPAI EDITORIAL.

1 darrer adéu espiritual que es dona a totaper$nna que, per circumstàncies diverses,deixa aquest món, sigui familiar amic oconegut, és en el funeral. Des de sempreIa religió Catòlica estableix en aquestacte, Ia millor significació i mostra de

condolencia per a que entre tots, familiars, amics iconeguts, ens consolem davant el fet irreversible deIa mort de Ia persona que deixa aquesta terra per passara millnr vida.

AIs funerals, per norma general, hi assisteixentotes les persones, creients i no creients, que volenexpressar el seu sentir per Ia pèrdua d' un. familiar,amic o conegut. Per norma general, tota expressió decondolència sol esser acompanyada d' un silenci anònimi d' un silenci de respecte cap a qui fa poc temps hapartit cap a l'altra vida i cap a qui es queda Ia majorde les afliccions. Desgraciadament, aquesta norma sobreel comportament de qui assisteixen als funerals, té excep-cions que en habitual reincidència, han convertit lesexcepcions en un vlci abominable digne de Ia críticamés inexorable.

En aquest poble hi ha un bon grup de personesque una vegada sí i aHra també converteixen l'entradaal portal dels homes de l'església en un autèntic requitzellcomparable a un estant de rifa o a Ia millor sessió demercadeig de qualsevol fira. Anuests elements de pocsentit comú s'obliden molt fàcilment que estan assistinta un acnmiadament i que com a tal es mereix un mínimde respecte- Sabut és que molts sols van a aquests actesper consolar als familiars i que s' enfoten de 1' actereligiós en el que es recorda i prega per a l'amic oconegut. Idò una manera de nn perdre aquest "temps seu"de forma tan absurda havent d' esperar a que acabi Iamissa, és anant a donar el condol a casa del difunt.Així es poden evitar frissors desesperants i 1' haverde fer llargues coes dins el temple.

Algunes parròquies de Mallorca tenen esfablertel donar el condol als familiars abans de que comenciIa missa, evitant-se Ia trescalamena al final del funeral.A Vilafranca aquesta experiència ja es va dur a termedurant una llarga temporada. La gent consolava al comença-ment i després qui volia assistir a l'homilia es quedavai qui no, agafava portal. L'església aleshores no quedavatan plena com ara que es consola al final i molta gentarriba quan Ia missa està poc més que començada. Potserque les recol.lectes nn fossin tan grosses com ara quees consola a final de mlssa, però al manco s'evitavensituacions de mala educació com les actuals. Part deIa solució a aquest problema Ia té el cap de Ia parròquia,sense ohlidar que amb Ia situació actual cal que tothomagafi consciència que 1' església ni els seus voltantssón cap bar, fira o mercat. Respectem el funerals i propo-sem-nos que Ia solidaritat en moments de tristesa perqualsevol vilafranquer, sigui franca.

JAUME SANSO COMENCA UN LLARG CAMINAR

COMARCAVuUO

Vilafranca

L 'obra de teatre serà editada perTObra CulturalBalear

"E' Parc del Ministre", primera obraque publica, però Ia quarta que haescrit Jaume Sansó

&*LWv\V°

oLCOMARCA

Yilairanca

Dilluns Llorenç Capellà presentarà"El Parc del Ministre", de JaumeSansó

o,0 fl=-W&>&p,%- C OMARCA

Vilafranca

"Som aquí amb un llibre a les mans í dispost a Ia críticamés ferma"

Multitudinària presentació de l'obrateatral "El Parc del Ministre" deJaume Sansó

Miquel Barceló

Ll passat 25 de juliol,festa de Sant Jaume, alfinal de Ia presentaciódel llibre "El parc delministre", 1' escriptor iperiodista Llorenç Capellàno acertava a recordar cappresentació literària ambuna assistència tan nombrosade públic. I és que certament1 ' aspecte que presentavael saló d'actes del convent,hagués estat signat oerqualsevol escriptor de mésrenom que En Jaume Sansó.

Fou Ia presentació de"El parc del ministre" un actecarregat d'una certa emotivitati sense cap tipus de condicio-nament. Començà LlorençCapellà fent un petit repàsa Ia crisi que ha patitel teatre a les darreresdècades i resaltà que unjove de vint-i-quatre anyscom Jaume Sansó pot convertir-se en una veu dins el móndel teatre. La sinceritatabsoluta, el no cauredins Ia temptació de copiarel teatre dels anys cinquanta,així com tampoc voler entrar

::.""':

Jueves,21 deJultode 1988

Vilafranca de Bonany

Presentació d'una obra de teatreLlorenç Capellàpfologa l'obra de Jaume Sansó que espresenta dilluns

Vtomes, 29 de JuIb cte 1968

Vilafranca

Presentat<<EI parcdel ministre» I

36 Verano DM-20deJuliode196

LJteratura

Jaume Sansó, el teatro del absurdosehace maquiavélico

El escritordeVllafranca, activista de Ia cultura popular,acaba de publk;ar ' El parc del ministre '

en intel·lectualitats absurdes,són per a Capellà les millorsqualitats de Jaume Sansó.Llorenç Capellà presentàa 1' autor de "El parc delministre" com un perfectefotògraf del moviment deles persones i també deles seves expressions ifinalitzà desitjant haverassistit a 1' inici d' unacarrera literària. La interven-ció de Capellà fou tancadaamb una forta ovació delnombrós públic.

Jaume Sansó, desprésd' agrair Ia presència iIa gentilesa de LlorençCapellà, explicà els motiuspels quals s' havia decidita escriure teatre i confessàcom Ia impotència de tenirque fer-se major quan teniaels dinou anys, el portàcap el món del teatre malgratja des dels tretze semprehavia sentit una gran atraccióper aquest. Seguidament,passà a explicar el signifi-cat d' una portada de Iaqual digué: "Tendeix a cridarl'atenció de qualsevol morbós",quan en realitat reflexatot el que el lector trobaràal llegir "El parc del minis-tre". Per a Sansó, Ia portadareflexa també Ia sinceritatde 1' home; el ministre,que neteja Ia seva conscièn-cia identificant-se ambIa seva pròpia personalitat,mentre que el col.lectiuque mira Ia seva nuesa solss' identifica amb el seupropi orgull. L' autcr de

Local DM-30deJu*ode1968

Unas dento cincuenta personas asistieron a & 'puesta de tergo' del dramaturgo de Vtefranca

Llorenç Capellà presentó en sociedad Iaprimera obra del novel escritor Jaume Sansó

"El parc del ministre" afirmàque 1' home, cada persona,és una estàtua despulladaenmig d'un gran parc i signifi-cà que .les persones vestidesque surten a Ia portadadel llibre representen unintent del mateix home,de voler tapar molt sovintles seves debilitats. JaumeSansó finalitzaria dient:"Som aauí amb un llibre

FOTOS: BARBARA SANSOM. BARCELO.

forts i llargs aplaudiments,plens de sinceritat segonsLlorenç Capellà, tancarenun acte molt lluït, quedonà pas a Ia signaturad' exemplars per part de1 ' autor de "El parc delministre".

a les mans icrítica més

dispost a Iaferma". Uns

(La presentació del llibre fou seguida per molta gent)

ANACORIMKMACION

Confitura Hero fresa 1/2 kg 161Confitura Hero albaricoque y melocotón 1/2 kg....151Atún Cabo de Peñas R O 70 pak 3 u 143Berberechos Samarincha 119Aceitunas rellenas La Espanola450 gr 106Aceitunas El Torreón 170 grpak 3 u 99Zanahorias Tiras Appel 370 gr 114Zanahorias Appel 370 gr 102Pepinos Appel 370 gr 133Mayonesa Kraft 450 gr + 20% gratis 198Mayonesa light Kraft 450 gr + 20% gratis 198Mostaza Louit 300 gr 63Catsup Louit 300 gr 63Nescafé descafeinado 200 gr 673Café Bonka superior250 gr 131Mejillones en escabeche Palacio de Oriente 8-12116

GRKMKKIAYogurYoplait sabores pak8 u 191

LIQL)IDOSZumo Vital naranja natural 1 1 144Zumo Vital melocotón, piña y albaricoque 1 1 111BitterKaspak6u 204Lata Pepsi, Kas naranja, Kas limón 35Vino Viña del mar blanco, rdo, tinto 128Vino Viña Tito, rdo, blanco 207Vino de Casta rosado "Torres" 265Vino San Valentín "Torres" 293Vino Viña sol "Torres" 316Vino de aguja Copina, blanco, rdo 185Vino Bach rdo y extrisimo seco 258Rondel oro 283Rondel extra 244Codorniu gran cremat semi y seco 449ConacTerry1 1 562Arpon Gin 484Whisky William Lawson's 811GinBosford 426

CHARCtJTKRIAJamon extra Europa Casademont 680 pts/kgPaleta 1a Remier Casademont 480 pts/kgChopet pork Casademont 325 pts/kgSalami El Acueducto 599 pts/kgQueso Los Claveles tierno 699 pts/kgQueso Los Claveles semi curado 817 pts/kgSalchichas Snakis El Acueducto 165 gr 65Sairhr,ha Gran Snakis E! Acueducto ?25 * e

ü?^a TT

Del 9 de agosto al 3de septiembre

Salchicha viena Ei Acueducto 500 gr 243Salami lonchas El Acueducto 100 gr 90

CONGELADOSSalmonetes Oliver 221 pts/kgPescadilla Oliver 130 pts/kgLengua Oliver 398 pts/kgCalamar Boston Oliver 450 pts/kg

LIMPIKZAGeI Fa300gr 198GeI Fa900gr 334GelNelia1 1 221Tampax super40 u 548Tampax regular40u 497Insecticida Baygon 1 I hogary plantas y amarillo...358Servilletas estilo CeI 100 u 88Detergente Dáran 5 kg 491Detergente Luzil 5 kg 723

MKNAGKjin,-q<. ^dle ' rianun iiSO 1245[ ntM > c;artpnpc oiimpia 1297

TKXTIL^^^;.u ¡ iu,< . i ; *ji i^ Curtida 885Colcha plaza surtida 740Toallabaño surtida 595Pijama niño niña surtido 950Pqntqinnpc ^qrnka<:vip^pv^nino 950

CALZADOJU p^ • ^ ^tlk^U -it, 995

Deportivos camping 27-33 371Deportivos camping 34-45 417Zapatos surtidos .950

Gloses

(Una salutació de Jaume Sansó).

Gràcies per sa vostra presènciaque vaig tenir en aquell moment,vos puc dir sincerament,que no esperava tanta assistència.

Tot ho diria en glosessi me fessin es batle,i si arrimassin s'espatla,anirien més bé ses coses.

Escrita en papersa notícia augmenta,per un error d'impremta,sa glosa no sona bé.

Tanta sort que tenim bon temps,i sa vida no és tan trista,mos han pujat sa revista,així com mos han pujat els fems.

Així mateix fa perdal,haver hi s'estrella d'orient,haurem de dir a s'Ajuntament,que no Ia toqui, ara ve Nadal.

Després del sindicat forà,vendrà Son Pere Jaume,i se'n voldrà dur sa pauma,per a què diguem; és un bon ciutadà

Dels doblers que demanaran,n'hi haurà que ho trobaran ben fet,mentre sa vaca doni llet,sempre n'hi haurà que xuparan.

Al.lots, si pugen tant ses coses,pareixerà que caim dins un avenc,i serà tan gros es trenc,que no servirà de res fer gloses.

Dins s'Ajuntament hi ha majoria,i no fa falta que votin res,perquè tot es poble ha entès,que s'altra banda no guanyaria.

Amb aquestes tantes pessetes,que tots noltros hem de pagar,tots el racons haurem de cercar,i mos faran ses butxaques netes.

Amb tantes com n'he dites,de gloses en aquest món,no sabreu quantes són,si no les teniu escrites.

EIs alens s'aturenquan vos senten cantar,pareix que senten piularels aucellets quan pasturen.

Te coses sa naturaque són dignes d'alabar,aquestes veus per cantarsón un do i una ventura.

Pareixien escarabatsque fan els fems rodons,entre sa comèdia i sa calorcasi casi mos hem acubats.

Ses dones són animals humansi els homes són molt farrucs,Io que s'han de menjar es cucsque ho poguem veure els cristians.

JAUME NIGORRA.

Ses gloses, com ses teresetes,.passaran a s'història,podran guanyar una glòria,però... molt poques pessetes.

Excel.lentIssim Ajuntament:no volieu "Sa Paparra" ?,i mos heu duit aquesta xatarra ?,això és enganar sa gent.

Sempre que he ensopegatmai m'he posat a riure,Io que he fet és escriure,per no haver flastomat.

Una ReflexióAixò que vaig llegir

en el número passat de Iarevista no són paraulesd' un qualsevol, són paraulesd' un sant, d' un home boen tot el sentit de Ia paraula.Són paraules molt fortes,no caben dins el cap demolts ni se comprenen. Sónparaules que mai les haviasentit.

Donar gràcies a Déu perquèvivim bé o de deixar morirbé, o per un favor d' ello dels altres germans se'n so-len escoltar. Però el donar,gràcies per una desgràciacom és el morir tan jove(deim una desgràcia perquémorir tan jove, en el parèixerho és una desgràcia ambel sentit humà que tenimde les coses que ens aferrena Ia terra i esser el primerd' una família que s' en vaa Ia mort), per esser elprimer en destruir una família,en que sigui per voluntatdivina, no s' en senten cadadia.

No digueu, que saberque han de morir tan jovesi donar gràcies, saber queprest ho han de deixar toti no poder fer res, semblaque ha d' esser molt tristi dins molts de caps (almanco dins el meu), no hicaben aquestes idees. Deuesser que estam molt llunyde tentr Ia fe que teniaEn Llorenç. S' ha de tenirmolta voluntat per beureaquest glop. Hi ha per estarnerviosos tots els diesque resten de vida.

Valentes, molt valentesi santes són les paraulesque va dir En Llorenç: "VuIldonar gràcies a Déu perqué

m' ha elegit a mi per esserel primer de Ia famíliaque parteix". Per a Ia família,tristes, molt tristes, peròsantes.

Llorenç, Déu et va elegir a tuper donar un exemple a seguir,ja que tots hem de fer aquest camí,que trobem s'eina bona de dur.

En contra de Ia creació d'un sol tipus de meló

Fa uns vint anys, més0 mancO; apareixeren lesmultinacionals de llavorsde melons, posant nom aun racó els antics conradorsque sempre guardaven elsmillors melons per a llavors.

Amb Aquesta funesta,aparició gairebé han estata punt d' exterminar Iatotalitat de tipus de melonsque teniem a Espanya, id'aquesta manera així perjudi-car als consumidors i tamhéals melons.

La finalitat que hamogut a les cases de llavorsa oblidar tantes excel.lentsvarietats de melons, queens deixaren els nostresavantpassats, han estatsols i exclusivament comer-cials; han excluit el melóque tenia més clovella,de popa més forta de quanteshi havia.; ja no podremtriar ni provar més aquellsmelons d' una qualitat moltsuperior al "UNIC MELO",que s' ha pogut salvar deIa destrossa, perquè serveixsols als interessos delmagatzemista.

L'extinció de les diversesvarietats de melons haestat possible amb el suportcallat dels hortelans iconradors, per a deixarde trIar els millors exem-plars de cada varietat1 collita i guardar .lesseves llavors, com sempres' haviat fet fins ara.S' han confiat massa a lesmultinacionals de llavorsperquè així no tenien lesmolèsties de triar lesllavors cada any, sensepensar mai que tot aixòpodria esvair les diferentsclasses de meló. Teninten compte que el propihortelà o conrador va triar

( Flor del meló. Foto: B. Català )

les llavnrs durant segles,varen aconseguir unes varie-tats molt selectes, moltdifícil de millorar. Endeméscada meló triat era feten molts distints llocs,mentre que ara Ia seleccióes feta d'escassos melonars.

Per culpa de les casesde llavors, un poc tambéper deixadesa de 1' hortelà0 del conrador, també perneglicència o consentimentdel Ministeri d' Agricultura1 també un poquet per Ianeglicència dels consumidors,quasi hpm perdut, millordit estam a punt de perdreper a sempre, Ia fruitaque més agrada i que témés partidaris. D' aquestamanera es poden perdreuns quants segles de feina,d'art i ciència dels nostresavantpassats conradorsdes de nue el meló va esserintrnduIt a Espanya. Totssom un poc culpablesd' aquesta calamitat, queesborra tota una culturade segles dedicada a Iamillora de totes les varietats

de conreus.Encara, per sort, quedenconradors honests que sabenapreciar el tresor de posseirclasses distintes de melons,

i continuen excluint iguardant, com temps enrera,les llavors d' aquestesvarietats a punt d'extingir-se. I són sobretot aquestsconradors, en els poblespetits, perquè no es delxenenganar,que lessón d'qualitat,dclçor i

EIs quiecolònia i

i també sabenseves varietats

una inmillorablearoma, deliciosa

pintoresc colnrit.fan agriculturaels naturistes

que tenen un bocinet deterra han de procurar salvarles ' distintes varietatsde melons, totes excel.lents.Animem als hortelans iconradors que encara elsconren que els siguin conranti els qui deixaren de conrar-los -si senten Ia vocacióper el seu ofici i volenprotegir el tresor deixatpels seus avantpassats-per a que tornin a sembrar

8

totes les varietats existents,encara que hagin de triari guardar les llavors cadaany. fncara podem restituiralgunes classes de superiorqualitat, rralt millor queles nue ens volen deixar,millor dit endossar.

Ens hem de felicitar deque Vilafranca sigui unpoble d'aquests que segueixenIa tradició de temps enrera.Gràcies a aquest fet, Vila-franca ha estat i segueixessent una vila conegudaper 1' excel.lent qualitatdels melons i ha d' esserun orgull i estímul perno deixar-se convèncerper llavors de les multinacio-nals.

NOTA: Algunes dades delpresent article han estatagafades de Ia revista"Integral".

TOMEU C A T A L A

A TOTS ELS CAÇADORS

L' Institut Nacional pers Ia Conservació de Ia Natura-lesa (ICONA), el Ministerid'Agricultura, Pesca i Alimen-tació i el Grup d'OrnitologiaBalear i Defensa de Ia Natura-lesa (GOB), recorden queIa Llei de Caça estableix1' obligatorietat de comunicarIa captura d' aus anellades.

Per això preguen a totsels caçadors, que si capturenqualque au anellada enviinl'anel.la a "Oficina de Anilla-miento. Gran Vía de SanFrancisco, 35. 28005 Madrid),acompanyant Ia data de captura,i també el nom del caçadoro de Ia persona que hagitrobat l'au.

UNA RONDALLA DEPRAVADA

IL.LUSTRISSIMS[II]El mes passat vaig quedar

curt amb el tema que, més0 menys, intentava resaltarel problema de les personali-tats; personalitats que encasos extrems passen peraquest món, inèdits o anònims.Em va servir de punt de partidaeJ cas dramàtic d' un homesenzill, pretexte acertat1 bo d'assimilar per qualsevolment.

Record com anècdota, quehavien estat molts els estu-diants de filologia i magisterique en distintes ocasionsreclamaien a 1' Amo En Toni"Salero" que els ajudàs ambles seves lliçons de culturapopular. He comentat quehavla quedat curt, al principi,perquè són moltes les possibi-litats que té aquest home,aquest savi, per quedar dinsIa pàgina de "predilectes"de Ia vila. i ' anècdota quecomentava és una de les moltesque han arribat a les mevesorelles. Em sap greu titlar-lesd' anècdotes ja que el seunom més exacte, el qualificatiumés precís hauria d' esserel de: "digne reconeixement".L' altre dIa, parlant ambEn Jaumet d'Es Forn comentàvemun poc aquest problema, elde veure un glosador comun objecte graciós i simpàtic,el de 1 ' home que ens fa riuremitja hora, ... quan lesformes més tradicionals delnostre afer cultural desaparei-xen com un test. crivellat,és 1' hora de demostrar Ianostra preocupació, de motivara les generacions més joves,Ia de crear un estat de cons-ciència solidària amb Ianostra cultura.

Jo no sé fins a quinpunt és factible, encara

que intentar-ho no seriadesmesurat. Ara creim queIa nostra cultura està protegidaper mor de les institucionsoficials, Ia publicitat quefan les institucions delproteccionisme tradicionali cultural. No basta. Hemde crear Ia consciència delsque desenvolupen una o altraactivitat, donar-els-hi aentendre que Ia seva tascaés positiva. Ara ens sentimsuficJents, podem veure (encara)glosadors, agrupacions deball de bot (o escoles),foners, xeremiers, sonadorsi tantes altres activitatsque són de forma particularnostres. No cregueu que aquestaafloració de recuperacióens duri sempre, aquí enshem de plantejar aquestapregunta- i després què ?.L' Amo En Toni "Salero" vatenir un reconeixement popular:les gloses que cantaven elsquintos, les publicades ales revistes locals, estudiants

i el reconeixement oficial?La tasca de 1' Amo En Toniva desaparèixer amb ell,però aueda patent que tntsels que haguéssim volgut apren-dre amb ell, hn haguéssim pogutfer. De 1' Amo En Toni solsen queda el millor record,el d' un home senzill, honrati treballador, i un caramullde gloses fetes amb el millorart i saviesa. Reclamen elque ell no pogué tenir envida:"el reconeixement quees mereix". r

J A U M E SANSO

KGES DE LES FESTESDurant les festes, els vilafranquers

hern pogut visitar tres exposicions.Per una part "Floristería Mestre"com cada any ens oferia tota unaexcel.lent exposició de flors iplantes. Al local de "Sa Nostra",Joana Ferrer presentava una exposiciód' olis i a Ia Rectoria Vella JaumeTolosa i Martina Amengual n' oferienuna altra.

L

La presentació del llibre "El parc del ministre"fou tot un èxit i un dels actes mes lluïts

de La BeataDesprés d' una sessió folklòricaandalusa, el grup "Melodias de Oro"tancava les festes. La veu principaldel grup era Ia d' un vilafranquer,Antoni Barceló "Pontet".

Les dues agrupacions de ball debot de Ia vila oferiren dues bonesvetlades que foren molt assistidesde públic. La recuperació del nostreball, al manco a Ia vila, semblafet.

A "Sa Voltadora" el II Trofeu delMeló de Ciclisme reuní un bon nombrede seguidors d'aquest esport.

IMATGES OE LES FESTES

Malgrat a Ia poca assistència depúblic Miquel Rayó, president delG.O.B , donà una bona conferènciasobre "EIs espais naturals a Mallorca".

La festa als nostres majors sempreresulta prou emotiva. Són moltsels anys plens d'esdevenimentsque s'arriben a juntar a Iaplaça per aquesta festa.

&s\£

jrfVeO^V13

V *$..*» V C^

^eQa'&

òv3 3^vdtí**1 .c&*G3>" fi e

c,e^

^e^eS 0^Òe ^a ,f>S1

,,e \^ ^

p>cs^o^oe y ' ^Tx^

<»>., .5 *

S» '

, >t"Ò®.\ 1»,oS'

Q°c \ü«,e tPe«u0c«

\a^ov

12

CERCANT LA FELICITATQué en treu 1' home delsseus afanys i preocupacions?.

Tot desemboca a Ia mort.Cada un es cava Ia sevapròpia tomba. L' home ésel ropit que, quan Ia serp1' hipnotitza, hi va senseadonar-se'n, com si d'aquellaboca oberta hi sortís Iagota que donarà Ia plenafelicitat.

No hi ha res en aquestmón que prest o tard noes tomi contra un mateix,per clavar-li Ia dentadaque 11 deixarà el veneno,pel q^al nc hi haurà antibiòtic

Per això fan pena lespersones q^e cerquen Iafelicitat. Trec que és millor

contentar-nos amb les paraulesque digué Einstein: "Nosom feliç, ni falta queem fa",

L' home diu: "Ara faremdoblers J anirem a fer unacaseta al puig i allà, enforade Ia gent. a 1' ombrad' una figuera a 1' estiui a devora una mata a1' hivern, serem feliços.L'any oue ve farem un xaleteta Ia mar i allà, prop de1' aigua salada, a 1' ombrad' una ombrel.la floretejadaviurem com mai encara hempogut viure tu i jo".

Tct això és molt hermós,però molt trist i poc conforta-ble. Si algú ho ha fet així

o d'altres maneres semblants,m' agradaria que em diguéssincerament si ha trobataquesta senyora tan cercada:"Ia felicitat",

Tot el que cerques pera tu o pels teus, t' umplIa panxa de coses que, sino te les treus, aviat tepodriran tota Ia còrpora.Tot el que facis compartint,en comunitat, per a tots,t' omplirà d' alguna cosainvisible, intocable. I qualquedia creuràs que allò queno has cercat ni has cregutque fos res, serà el quetu cercaves; "Ia felicitat".

PERE FONS

|cf//orco ens agradafnefax &ns agrada

verdafpura i.natur*af. N&(o aie$pjaig&s/ «::¡¡s hoscos/ ai$pofrfe>s,, :ciufof& i carreferes*-A fn b a!^i/&^ ç ris tctL iïnß% -is&ris& íncendís far&stctïs.

: 'M ó /fer<Cp &n£ ag t*o c/o r; u ctp a,Cutda:fiA<zillofca de Io tn.cií&ixcitnan&ra C|tj&cuid<ss co l&va..

13

ENTREVIST«

PARELLORENÇGARÍIJAUME, T.O.R.Elpare Llorenç GaríiJaume acaba depublicar un llibre, "Llegir

ientendre l'Antic Testamenf'. Nasqué a Vüafranca de Bonany un diade gener de 1928, quan les campanes de l'església cridaven Ui gent amissaprimera, segons Ii contà sa mare. Cursà, a Roma, estudis teolò-gics a Ui Facultat Pontifìcia Angelicum i bíblics al Pontifici Estudi Bí-blic, annex a Ui Universitat Gregoriana. Es membre fundador delscongrt ? biennals de l'Associazione Biblica Francescana Italiana ifa vint-t-*,inc anys que ésprofessor del Centre d'Estudis Teològics deMallorca.

Que heu pretès amb aquest Ui-bre?

Això ho dic espontàniament aIa Presentació: comunicar als altresIa vivència-experiència de Ia Parau-la de Déu dita als nostres avantpas-sats en Ia fe.

Quins són aquests altres?Tot home; qualsevol home,

creient o no creient; tothom que es-colti les vibracions del seu cor i lesaspiracions del seu cor i les aspira-cions del seu esperit.

Estau satisfet deI vostre treba-m

Si, n'estic satisfet, sense mésadjectius. Sent Ia satisfació d'undeure complert. Un deure engresca-dor i, per això mateix, gratificant.

DeIs vint-i^;inc temes quetocau, quins són els més aconse-guitsl

Per a una mare, tots els fills sónbons i bells. Ja sé que aquesta no ésIa resposta més adient, però és Iameva resposta. Cada lector tindrà Iaseva. Acab de rebre una carta del P.Guiu M. Camps, monjo de Monse-rrat. Diu textualment: "He tingutuna alegria en veure el llibre presen-tat de forma tan agradable. He co-mençat a llegir-ne els quatre pri-mers temes. M'ha semblat molt lle-gidor, amb dues llambregades benil.luminadores". Tractant-se d'unaautoritat bíblica, ben coneguda encl món català, hi és de més tot altrecomentari.

Com ha estat rebut el vostre lli-bre pel púbUc de Mallorca? Em re-feresc a ¡a seva venda.

Jo diria que prou bé; i aniràaugmentant a mesura que es difon-gui. Està distribuït a les principalsllibreries de Ciutat i de Ia part fora-na de Mallorca. Igualment a Menor-ca i a Eivissa. Ben aviat s'introduiràen el mercat de Catalunya, on Iaprestigiosa editorial Qaret m'ha de-

manat 50 exemplars per distribuir-los. Pianopiano, si va lontano,diuen els italians. La Paraula deDéu s'imposa per si mateixa, senserecomanacions...Algu m'ha retret

,per què no l'he fet en castellà.Aquest comentari m'ha sortit perl'altra orella. Mancaria més no fer-lo en Ia llengua que vaig mamar!Això no vol dir que aquest estiu vi-nent no en faci una traducció al cas-tellà. M'estimaria més, però, veureabans Ia segona edició en català. OIa traducció a l'anglès. Ja he rebutpropostes en aquest sentit, en el bonsentit d'oci, no de negoci.

Quins precedents té un llibreaixí en cataiàl

Estic content que em facisaquesta pregunta. En català tenimdues versions de Ia Bíblia, Ia de IaFundació Bíblica Catalana i Ia deMoserrat, que no tenen res a enve-jar a les d'altres llengües; hi hatambé molts d'estudis parcials sobrel'Antic Testament, però el meu lli-bre és Ia primera introducció gene-ral sobre l'AT que es fa originaí-ment en català.

Teniu algun altre projecte ? Emreferesc a algun altre llibre.

Si, duc a l'entrecella i en el pitIa figura de Jesús de Natzaret des defa molts d'anys. He posat fil a l'agu-lla temps ençà, però s'ha de filarmolt prim perquè Ia persona delCrist em comprèn i alhora, i defuigtot tret definitiu. Després, si Déu hovol, vull escometre el genial Pau deTars per esbrinar i fer entenedoresles seves inconfusibles cartes. Comveus, Gabriel, tinc tela per estona.

. Que Déu us conservi Ia dèriad'escriurel

O millor dit, Ia curolla o folliatossuda del nostre mestre Ramon Iofoll, els ossos del qual no deixarenreposar en pau els seus antics i nove-lls admiradors i adversaris.

Girem un poda conversa ipar-lem un poc sobre ¡a Bíblia. Per quèestudiàreu Sagrada Escriptura?.

Perquè vaig veure, empès pelP. Provincial, que a Ia Província hihavia Ia necessitat d'un professor deSagrada Escriptura.

Com definiríeu ¡a BíblialEs una pregunta molt grossa,

aquesta. Sempre les preguntes sónmés amples que les respostes quepugui donar. Jo diria que és l'expe-riència que tingué de Déu el pobled'Israel díns Ia seva història. Es adir, Ia irrupció de Déu dins Ia histò-ria d'aquest poble escollit. Déu sapp*" . U K - , pc rque ii(i tenia cap mcdip n i p i . I a I vol la pcrquc era pct i l i es-t a \ a més prepara t i és que era mi-n ú s c u l , un grup, una t r ibu , un clan.Precisament Déu comença lesobres;.:rans amb les coses petites, menys-:Mr : rh | c s .

\ l'Iiorn Je fer icologia, quin;'.j/'c-; /ut;;j /<•< Bíblia!

'' < ' ! K i i n e n t a l . a r a : abans . nu .• \ \ t i i cl ieoleg que no té l'onamentl i i h l i c p ixa fora dc test: sense aquest: • M i a m e n t . Ia teologia no pot fer unai e l l e x i o Je Ia Paraula de Déu per-que precisament des del papa al da-r r e r membre de l'Església són totso ien ts de Ia Paraula. El Vaticà Il vaposar ben clar que l'Església és Ia

14

• De manipulacions,sempre n'ha tingudes IaBíblia al Ilarg de Ia sevahistòria

guardiana de Ia Paraula, però non'està per damunt.

De vegades entre els papes ibisbes i els bibIistes hi ha hagut fre-mtdes. Es famosa Ia frase de JoanXXIlI: EIs biblistes fan perdre Ia fe,i/poWe. Això, continual

No tant com abans. Crec queiothom qui investiga Ia Bíblia hi vaamb seriosa disposició i procuraaquesta fidelitat a Ia Paraula i actua-litzar-la a les exigències de l'homed'avui. Que l'Església no hagi estatcompassada amb aquest movimenthiblic cs un fet lamentable i més quesobre el pioner catòlic en els estudishíblics, el P. Lagrange, estàs a puntdc caure l 'excomunió.. .

Les dadcs que ofereix Ia ciènciai/ex Je Iu Bíblia, són incompatibles?

Si. pcrquè parteixen d'una\isio d i fe ren t . La història de Ia Bi-hl ia no és cap història científica,v i n o . com tu saps. una història salví-t ica. història de l'obra de Déu dinscl poblc d ' Is rael .

Crcis quc el missatge de l'Antic/c'M.-micnf ic validesa pcr a I'homed'avufí

Ho crec fermament , al bell migdo Ia nostra època secularitzada. Si,a v u i més quc mai . en aquesta horapos tc r i s t i ana . com l 'anomenen al-üuns pensadors. EIs mateixos , senseadonar -sc ' i i del to t , reclamen un re-iori! a Ics a r re ls de l 'home i del seud c M i . l 'aiadoxulnicnl, prenen ambs c i i i i s i i a t el l l engua tge i discursde Ial ' . i r a u l a . D'això, em podríem par laru n a h i i i i a es lona. I i I q u i h o d u b t i ,que llegei'xi el l l ibre de cap a cap isense presses. Tant de bo el llegissinels homes d'Església i els cristianscompromesos...

Voleu dir que l'Antic Testa-ment és desconegut dels cristians?

Així és, dissortadament, al-manco en el nostre entorn cul tural .Fes una petita enquesta entre elsteus apropats i ho comprovaràs. Enaquest sentit, els cristians de Ia Re-forma ens avantatgen un bon tros.

L'Antic Testament i el Nou sóndos reculls oposats?

No, totalment no. L'un no s'en-tendria sense l'altre. Les arrels delNT són l'AT. La millor manerad'entendre el NT és conèixer eI mis-satge de l'AT.

De Ia Bíblia, se'n pot treure unmodel polític?

• La Bíblia no baixa delcel, pertanya unaèpoca, a un temps i auna cultura determinats

No. Uns principis d inami tza -dors. si vols, d'un tarannà polític.La Bíblia no és política: no dirà maiquin part i t és el mil lor , ni se I i ha dedemanar. Cadascun, davant Ia Pa-raula dc Déu, ha d'escoltar, repen-sar Ia seva activitat i emprendre-lasegons les exigències quc compre-nen mi l lor Ies necessitats de l"homed'avui.

Quines manipulacions nics ini-porl:mls ha sofert Ui Bíblia?

De manipulacions , sempren'ha t ingudes Ia Bíblia al llarg de Iaseva h i s t ò r i a , l . leva; dels dos p r i -mers scglcs, Ia Je rarquia eclesiàsti-ca l 'ha usada per justif icar el seumaridatge amb l'Estat. Això és quel'Església no ha estat fidel a Ia Bí-blia, però aquesta sempre està perdamunt de l'Església i és aquestaque s'ha de deixar dur de l'esperitde Ia Bíblia. Saps que és de gros, ésfester: l'Església és santa, però diri-gida per homes i els homes són de-fectibles i pescadors, moltes vega-des.

Al final del segle passat hi vahaver Ia controvèrsia de si les dadesarqueològiques i bíbliques erencompatibles. Avui dia, com està Iaqüestió història i Bíblia?

Un novel.lista va escriure unllibre, La Bíblia tenía razón, volentdir que les excavacions i descobri-ments arqueològics havien vingut ademostrar Ia veritat de Ia Bíblia.

Crec que és un mal plantejament ,com si Ia Bíblia necessitàs el firma-tur. el visat de l 'arqueologia. El quehan fet veure els arqueòlegs és queIa Bíblia no baixa del ccl. quc per-tany a una época. a un temps i a unacultura determinats.

Hi ha un novel.lista. JJ. licní-icz. quc ha publicat obres sobre IaBíblia, Ia darrera sobre l'evangclidc Sant Joan. Quina opinió cntcniu ?

No he l l e g i t cap l l i h r e seu. Hel l c ü i l receiisuyis. però aquestos re-censions cm has len . ( 'rcc que no esprou seriosament Ia B íb l i a i que vole n l r e l e i i i r u n p i i h l i o q u e I c l a m . n < >. i h t n e i i l a i - l o . A mi . no i n e i n l · i i l l . ir a . peio embulla m o l t a > j e n l : a i \o escl m a l .

( " < > f i i ha inlliiii cl It-I < / V ' . s < - ;franciscà en eIs vostres estudis bí-blics?

Jo admir molt Sant Francesc ihe llegit molt sobre ell. Ha in t l u ï tmolt en els meus estudis bíblics per-què el carisma franciscà és pur evan-geli, tal volta una mica extremat,però amarat de Ia Paraula de Déu.

Teniu adversaris, vós?Jo vull pensar i creure que no.

A l'hora de Ia veritat, hom pot des-triar els amics autèntics. I això m'a-conhorta i em fa oblidar qualsevolaltra cosa. Sense pau i assossec inte-rior jo no podria escriure. Xalom!Be ho sabia Sant Pau quan ho deiaals seus enfantsterribIes de Corint:"Déu no és cap Déu dc desordre,sinóde pau" (lCor 14:33).

• GARI I JAUME, Llorenç; LLEGIR I EN-TENDRE L'ANTIC TESTAMENT.349 pp. 2.250 ptes. Impremta Polilècnica.Palma 1988.

GABRIEL SEGUI I TROBAT

(Revista "EL MIRALL" N^ 18)

NomDomicili Localitat

Volaportarlaquantitatde pessetes

a Ia subscripció pública per a Ia compra de Ia finca de La Trapa

(Andratx), perquè sigui destinada a Ia conservació de Ia Natura-

lesa.

Aquest import el farà efectiu:

Q Adjuntant un taló Q Al comptat, contra rebut

Q En quotesmensualsde ptes.

ElsrebutsespodranpresentaralBancoCaixa

Agencian." C/ Localitat

C/c.oLlibretan.0 Firma,

Data: de del988NOTA. Per cada 10.000 ptes., el subscriptor rebrà un títol de participa-

ció. També es poden reunir diverses aportacions més petitesque sumin en totaHO.OOO ptes., per a obtenir un titol de partici-pació.

G.O.B. C/. Veri, 1-3.' Palma TeI. 22 11 05

15

EL 10 DE SETEMBRE, FESTA DEL MELÓ

El 10 de setembre, Ia Plaçade Ia Constitució (Ia dedalt de Ia vila), serà escenarid' una nova edició de IaFesta del Meló. Enguanysegons ja està confirmat,Ia festa comptarà amb1' actuació especial de TomeuPenya. El nrup "Acuarios"i "Los Javaloyas" començarani acabaran respectivamentIa festa. L' elecció de MissMeló 88 i el Concurs delMeló seran dos al.licientsmés de Ia verbena.

EIs primers premis de"Miss Meló 88" L del concursestan dotats amb 25.000.-Ptesi varis premis més. Perevitar gue els melons puguinestar trucats, com el delguanyador de 1' any passatque quan va esser obert

va estar ple d' aigua, elsmelons premiats seran xapatsabans de fer-se públic elsguanyadors. Les candidatesa misses que no es preocupinja que els organitzadorsno han disposat cap mesurade control per elles, demoment.

Les entrades seran de700 pessetes si es compraanticipadament a "Bar EsNiu" únic lloc on es posarana Ia venda. Mentre que elpreu a Ia taquilla de Iafesta estarà a 1.000.-Ptes.El jubilats i joves amb"carnet jove" pagaran sols500.-Ptes. En el recintehi haurà servei de bar imeló a voler per a tothom.No s' assegura que el melósigui fresc.

Fusteria

J. JAUME NICOLAU

ESFECTALITAT EN TOTA CLASSEDE POTTAM, VKAUERES,

PERSLANES, ARMARIS A MTOAEMPOTRATS, CAZXONERES, ETC.

BONES FESTES

Taller:C. Sant Josep, 93.

VILAFRANCA DE BONANY

Particularc/. Bonany, 53

Telèfon 560371

VOCABULARI RELACIONAT AMBCOTXES

BarbarismeEmbragueFrenoAsientoMaleteroVentanillaSeguroPanelMandoFaroLimpiaparabrisas

Forma correctaEmbragamentFreSeientMaleterFinestretaAssegurançaPlafóComandamentFarEixuga-parabrisa

COMSELL IMSULAR DE MALLORCA

16

NOTICIARI DE LA VILA

Notes d'interèsCom es costum a "Es Molí

Nou"', el proper mes de Setembreno sortirem, ja que totel personal d'aquesta revistase' n va de vacances. Sino hi ha res de nou el 20d' octubre sortirà el número27. També vos recordam queno passeu pena per pagarIa quota del present any,ja que el carter ha començata fer una passadeta percasa dels nostres socis.La quota actual és de 1.500.-pessetes. Aquest augmentés degut a que ens han pujatel preu per imprimir Iarevista, a que hem milloratIa qualitat del paper ia que alguns números comel passat o com aquest mateix,surten amb més pagines deles previstes en un principJ.

Informam també als socisde fora. es a dir els quiestan fora de Ia vila, quequan facin 1' ingrés de Iaquota al número del comptecorrent de "Es Molí Nou",pensin a donar el seu nomcomplet. Si hi ha dubtestelefonau al tresorer, JoanBauzà al telèfon 560333.

DEMOGRAFIA

L' Especial Festes, de Ianostra revista aconseguiaamb les seves 40 pàginesdel mes passat, el batreel record d' edició a Iapremsa local i també queels exemplars de "Es MolíNou" s' esgotassin als llocsde venda; "Can Caminer"i "S' Estany". La magnituddel número passat es vaaconseguir gràcies a lesmoltes col.laboracions quetinguérem. En aquest número,també hem tingut que deixaralgunes col.laboracionspel proper número ja queno hi ha més espai.

DEFUNCIONS:

ANTONI ROSSELLO BARCELO, passa-va a millor vida el passat2 d'agost a l'edat de 78 anys.

DESCANSI EN PAU

JOAN PONS CAPO, als 81 anyspartia cap a 1' altre móntambé el dia 2 d' agost.

DESCANSI EN PAU

NAIXEMENTS:

JOAN ANDREU CAPELLA, arribavaa aquest món el 24 de juliol.Són els seus feliços pares,JOAN i MAGDALENA. ENHORABONA.

El 23 de juliol, doscamions del servei de bombersi un grapat de veïnats inter-venien en 1' extinció de1 ' incendi que es produiaa Ia finca de "Sa Franquesa"d' Antoni Pere. Foren mésde 1.000 bales de pallai diversa maquinària agrícolales úniques víctimes deles flamarades.

Endemés del famós TomeuPenya, En Jaume "Rabassa"s' ha convertit en un delsvilafranquers que surtenmés per Ia ràdio. Deguta Ia edició de Ia seva obrade teatre "El parc del minis-tre" algunes emisores regionalsja 1' han entrevistat, quesapiguem Jaume Sansó haestat entrevistat per RàdioNacional d' Espanya i RàdioPopular.

Passades les festes deLa Beata, varen aparèixeruna sèrie de pintades aIa Unitat Sanitària de Iavila. PeI que veim encaran'hi que confonen Ia llibertatd' expressió

Es comenta que Ia bonaveu de Ia Coral vilafranquera"EIs Brulls" és deguda aque de tant en tant solcanviar d' aires. Si passatfestes "EIs Brulls" cantavena CaIa Millor, el proper8 de setembre cantaran ales festes de Maria de IaSalut.

AccidentFl jove vilafranquer de 21

anys, Joan Sastre Barceló,sofria un nreu accidenta Ia matinada del dijous21 de juliol, quan propde 1 ' hipòdrom de Manacordos cavalls a lloure escreuaven davant el vehicleque conduia En Joan Sastrei amb tan mala fortuna queun d'ells copejava i esfondra-va Ia part superior delcotxe marca "Opel CorsaCity".

En Joan, únic ocupantdel cotxe, resultaria feritd' extrema gravetat i seriaconduit urgentment a Iaresidència sanitària deSon Dureta, on a hores d' ara iquan tancàvem Ia redaccióde Ia revista, seguia a1' U.V.I amb estat greu,malgrat des de llavors seIi hagi notat una lleugeríssi-ma milloria. Des d' aquestespàgines desitjam, i aixího esperam, que Joan Sastrees recuperi i torni presta Ia vila.

17

Esports

Es Canto' segueix

en pla CAMPIO

Miquel Barceló

Per tercer any consecutiu"Es Cantó" es proclamà campiódel Torneig Local de FutbolSaIa al guanyar per 2-1 a"Es Cruce" a Ia final deIa quinta edició del torneig,jugada el diumenge 31 dejuliol. El Poliesportiu de1' Escola, una vegada més,fou 1' escenari que enregistràun ple de gom a gom superiorinclús al d'anteriors edicions.

Tant "Es Cantó" com "EsCruce", havien superat lessemifinals amb resultatsprou contundents per arribara una final on 1' experiènciadels primers s' imposà a Iail.lusió dels segons. Denou es va veure una emocionantfinal. Just començar, "EsCantó" posà a prova el sistemadefensiu de "Es Cruce" queamb un porter, Jaume Mestre,

inspirat va respondre perfecta-ment durant tot el primertemps.

No mancaren, emperò, lesocasions de gol sobretotde 1' equip cantoner. En elminut 13, Sebastià "Pellé"xutava al pal. Salvada aquestaocasió, les demés, tantd' un com altre finalistaforen rebutjades per ambdósporters. El 0-0 marcà elprincipi i final del primertemps. Un primer temps sensegols, emperò entretingutper Ia incertesa del marcadori per les bones disposicionsde gol hagudes.

"Es Cantó" que havia mantin-gut un lleuger domini sobre"Es Cruce" durant els vintprimers minuts, va veurecom en els darrers cinc minutsdel primer temps, aquestdarrer pasava a dominar elpartit. El començament deIa segona part fou de donini"creuer". En el minut 6,Llorenç "Pellé" en un atacde "Es Cruce" es quedavatotsol davant Ia porteria

"cantonera" però no encertavaa marcar. La resposta de"Es Cantó" no es va fer esperari en el minut 7, Montserrattotalment desmarcat rebiauna pilota que de xut rasmandava al fons de Ia porterisde "Es Cruce". En els minutssegüents "Es Cruce" intentariaforadar el portal cantonerque semblava tancat en clau."Es Cantó" tancava filessense oblidar-se de contraata-car. EIs "creuers" s'esmentavenen xutar des de qualsevolpunt amb l'objectiu de sorpren-dre a Pep "Fosc". En el minut13, Arnau dispara un potentxut des del mateix centrede camp i el porter cantoneruna mica apurat aturava ambles cuixes quan Ia pilotaduia intenció d' arribar cIa xarxa. En el minut 15,un retrocés perillós de Montser-rat cap el seu marc és 5punt d'esser agafat per Femeniesde "Es Cruce".

Davant 1' agobi "creuer"i de forma encertada, JaumeEstrany, demana un tempsmort, rompent aixi el ritmed' atac de "Es Cruce". EIsefectes no es fan esperar

18

i en el minut 20 una faltadel porter Jaume Mestre alrebutjar una pilota forade l'àrea fa possible l'ocasiódel 2-0. Tià "Pellé" centraen curt sobre Montserratque, una vegada més desmarcat,encerta de nou a enviar elbaló al fons de Ia porteriade "Es Cruce". Cinc minutssemblaven pocs per al mancoigualar el 2-0, però "EsCruce" mostrant-se un justfinalista lluità fins alsdarrers segons. Així en elminut 23 Pere Vicens, quetenia que haver jugat totel partit, aconseguia elgol de l'honor per "Es Cruce".

No hi hagué temps pera més ocasions i 1' àrbitre,gue dirigí el partit sensecap tipus de complicacions,assenyalava el darrer punta una final que es va jugar

(Montserrat decidí Ia final).

amb una excel.lent esportivitati on "Es Cruce", que semblàen tot moment jugar foracamp, demostrà que en succesivesedicions serà per mèritspropis un equip a tenir encompte. "Es Cantó", el grancampió, demostrà esser elmillor, el més regular iel que practica el millor

La copa de campió, per tercer any, fou per "Es Cantó".

futbol sala de Ia vila. Unconjunt ple de jovenets quecombinen Ia força amb Iatècnica amb les espatlesben guardades per Pep "Fosc"demostren un tricampionatque no és fruit de Ia casuali-tat.

DADES SIGNIEICATIVES

89 jugadors han estat inscritsen el V TORNEIG LOCAL DEFUTBOL SALA, dels que un66,2 % marcaren gol, es adir, 59 jugadors. Montserratde "Es Cantó" amb 16 dianesha estat el màxim golejador,seguit de Damià Sansó de"Julians" amb 14 i de JaumeMolondró i Pere Morlà, ambdósamb 9 gols. El campió, amb39 gols ha estat 1' equipmàxim golejador i el conjunt"prosoviètic" de Ia K.G.Bel més golejat amb 72 gols.

En tot el torneig s' hanpitat 349 faltes tècniques,amb un. terme mitjà de 10,2faltes per partit. "Es Cruce"amb una mitjana de 6,6 faltestècniques per partit ha estat1' equip més castigat, seguitde Can Xaves amb 6,5 i deSon Xoro arnb 6,4. El de menysfaltes ha estat Es Cosinsamb una mitjana de 3 faltesper partit.

VOCABULARI

RELACIONAT AMB

ESTUDIS f^-^

BarbarismeQuadernoLliteraluraBorrarTissaEstodiorCompanyeroRecreoPassilloBombilloBolígrafoLapisSobressalienleBien

Forma correctaQuadernLiteraturaEsborrarGuixEstudiarCompanyEsploiCorredorBombetaBolígrafLlapisExcel.lentBe

COMSELL INSULAR DE

MALLORCA

19

10 de Setembrea les 22,30 hores

PLAÇA DE LA CONSTITUCIÓ

&

Il

PATROCINA: AJUNTAMENT DE VILAFRANCA

Verbena amb l' actuació dels conjunts:

«ACUARIOS» I«LOS JAVALOYAS»

Gran Recital de

Tomeu PenyaELFCClO DE «MISS MELO >;

COnICUfíS DEL MELO MES GROS

ENTRADA TAQUILLA: l.OOO.-Ptes ANTICIPADA: 700.-Ptes

JUBILATS I CARNET JOVE: 500.-ptes

Venda exclusiva d' entrades a Vilafranca: "BAR ES NIU".

Hi haurà servei de Bar i degustació gratuïta de meló