v•Ir

Juny-Juliol 1990Número 18

Calonge (200 Res)

11111111MIIINNIN■wimmitik_••■■••■=6, ••••kik.

Entrevistes a Na Catalina Rigo,En Tomeu >(‘Treific

Imasimg-rfflogm'111.1•1■1=111=111

Un article e Aguiló, «Notes sobre el parlar de CalOng

• • .

I sçr s41:

Aquesta publicacióno té cap finalitatlucrativa

Juny - Julio11990N° 18Mn. Antoni Vadell, 207669 CALONGEPreu: 200 Ptes.

CONSELL DEREDACCIÓMargalida AdroverBel RigoMaria AdroverJaume ValbonaMaties AdroverPep EstelrichJaume JuliaGuillem Roig

Agraïm totes lescol.laboracions i els su-port de qui s'anuncia ales nostres planes i dequi ens llegeix

COL.LABORADORSAntoni AdroverJaume RigoEneko LandaburuG.O.B. SantanyíToni VadellJaume BinimelisCosme AguilóMarc VallbonaBaltasar AmengualAntoni ArtiguesMiguel VallbonaJoan TorresMargalida AdroverMartina Ramis

DL 148-1988IMPRIMEIX

Informacions Llevant, S.A.Tel. 55 03 28 - MANACOR

Els escrits d'aquestapublicació expresenúnicament l'opiniódels seus autors

dies i coses / 2

CONTINGUT D'AQUEST NÚMEROCrònica La Sala Conversa amb... Catalina Rigo Dies i gloses Colage Festes de Sant Jaume - Santanyí Entrevista a Miguel «Ganxo»

Es coix de Sa Torre La Nostra Gent Notes sobre el parlar de CalongeUna realitat nacional amagada Salut i Pau G.O.B. L'esport és cosa bonaC.D. Alqueria Flash Esportiu C.D. Santanyí benjamíPlanes d'opinió La veu de la terra

3469

111516182022242527282932353638

FOTOGRAFIA PORTADAEs patró Tomeu, sa ma al timó, ets ormetjos a punt i sa bo-

tella aprop, mante amb fermesa es rumb de na Margarita. Lidesitjam una bona pescada i que tots menjem llagosta, ancaraque me pareix quesi les ha d'agafar a aquesta pesquera serand'aquelles de rota

dies i coses / 3

dels1 AI

darrers esdevenimentsLIM=** ** ** ** * ********w

Si desitges passar una nitagradable amb la teva parella aun ambient agradable, vina al

Boogie Boogie. També obrim elsdiumenges horabaixa

C/. Cala d'Or - Cala Ferrera - Avda. Cala Esmeralda

NICHT CLUB — DANCING — LIVE MUSIC

SALA DE FESTESBALL AMB MUSICA EN VIU

5-Maig, Com l'any passat va tenir lloc a sa plaça deSant Miguel el Ball de Ses Sales, organitzat per la gentde la tercera edat. hagué una gentada, tant de Calon-gins com d'altres pobles dels voltants. Tothom passa unhorabaixa ben xelest.

12-Maig, Noces: es varen casar en Joan Miguel AdroverVila i Na In Antônia Adrover Martinez. Enhorabona.19-Magi, al pabelló cobert de La Salle es va jugar unpartit de companyonia entre una selecció de jugadorsde La Salle dels equips juvenil i juniors contra DIES ICOSES. Va esser un partit on els jugadors aprofitarenper exhibir les seves qualitats, ja que es resultat no erael més important. En acabar el partit ens varen convidara un bufet on no hi faltava res, i per acabar varem anara fer un voltí per la nit de Palma. Volem agrair les aten-cions tengudes amb els components de l'equip de lanostra revista.

20-Maig, varen celebrar la primera Comunió al nostrepoble: En Joan Vadell Vallbona, Na Llucia i en TomeuAdrover, Na Catalina Vallbona Adrover, Juan Antonio,N'Adonay i En David.26-Maig, en Guillem Adrover de Sa Conca va esser ano-menat millor jugador del Santanyí. Enhorabona.2-juny, homenatge a l'amo En Francesc de Can Mari-nes.2-juny, Va néixer Na Maria Manresa Cirer, filla d'enToni Taconé i Na Garita. Enhorabona.10 -juny, el poble de Calonge va pujar per sisè any aSant Salvador. Un grup bastant nombrós puja a peu ialtres pujaren en cotxe, tots es reuniren a missa i des-prés dinaren plegats. En Teixidor va pujar amb cavall,O.K. Tomeu.24 -juny, dinar de la gent de la tercera edat a «Las Cali-zas) , per commemorar el quart aniversari de la sevafundació.

NNE NEMENNEN

•••1111MBININEEN • ,

INNEMINNEMENNINISNIMIEMMENNIENMINNMI..•

:ILI' ••••••••••111ENNIENNE

• IMMEENNEMEM•DII Fla 01:••■•111••••••••••••••••••••••• ME=irori na i riuuuuuuuuuuuuuuio nli••••••••••••01•111••••••••••

NNE= ENNEN••••••••. Men . A . INTRITITITMEINEN

jI•11 MAIN :‘• III: is ECU id MUM al 1 1/41•1111••••••••••MbH11•111•••1111•••••••••••••••••• •••••••••••••••••N

IMF r•••••••s•& • •• tr./ is I ;' 1 mw —NEMENINE=MMENEN

•1164 34 65

•• 'MENNEN!

••=1...9 J 9 JEMANN1'11 I EL

dies i coses / 4

Ajuntament de Santanyí

La Sala

L'Ajuntament va sol.licitar la realització d'una platja a Porto Pet re

Es va aprovar el nou accés a Porto Petre.

Resum de l'acta de la sessió ordináriacelebrada dia 20 d'Abril de 1990

-S'aprova la concesió per un termini de 20 anys d'unservei de minitren de Cala Egos a Cala Mondragó.

-S'acorda adjudicar l'explotació dels panels informa-tius de Cala d'Or a «Estudi Turístic Internacional» pelpreu de 35.000 ptes. anuals per pantalla, essent a comp-te de l'adjudicatori el manteniment i reparació per aposar-les en funcionament.

-Quedaren aprovades les bases del XIII Certamen dePintura i Dibuix «Vila de Santanyí».

-S'adjudica la zona verda pública de Cala Egos a In-ternacional Hotelera Industrial S.A. representada perPedro Marques Granero en règim d'utilització privativaper un termini de 20 anys i havent d'estar acabades lesobres l'any 91.

-Vistes les dificultats per a contractar el grup Olé-Olé,degut a les excesives exigències que plantejaven pel seucontracte relatives a l'escenari, plataformes complemen-taries, despeses de desplaçaments, carrega i descarrega,vigilants jurats, valles i altres coses; el regidor de festesproposa rescindir el contracte i la realització d'unes ver-ben, diferents, constituïdes per Tennesi, Clippers i

lasEalLau "LIU 11 MIN 611 1.:7 1 •

LAMPISTERIA*CALEFACCIdENERGIA SOLAR*PISCINES

C/. J. Prohens, 24-07669 S'HORTATel (971) 575261

CODOSA

IMATGE D'ORAvda. Boulevar, 13 - Tel. 657758CALA D'OR (Mallorca)

FOTOGRAFIAPROFESIONAL

REPORTATGESFOTOS CARNETFOTOCOPIESVIDEOMUSICA

col.laboradors dedies i coses

dies i coses I 5

Nino Azorín amb Acuarios pel dia 24 i pel preu de3.654.000 ptes.; i Manhattan, Aqua Vitae i Ancoratx peldia 21 pel preu de 1.240.000 ptes. S'acordà recolzar laproposta del regidor.

Resum de l'acta de la sessió ordinariacelebrada dia 11 de Maig de 1990

-Es determina el calendari de realització de diversesobres en càrrec al Pla Extraordinari d'inversions en mi-llores d'infraestructura a zones turístiques. S'acordà in-formar de les següents obres:

Any 1990: *Nucli de Cala Santanyí: Ordenació dezona d'aparcaments o sembra d'arbres vora la platja.

*Nucli de Cala Figuera: Peatonització del carrer Vergedel Carme, entre «villa Sirena» i l'esplanada superiordel port.

*Nucli de Cala d'Or: Ampliació del pont de CalaGran; modificació del perfil viari a l'avinguda «Bienve-nidos>> i el carrer «Tagomago».

-S'adjudicaren les platges als mateixos adjudica tonsde l'any passat en consideració al fet de què ja està ini-ciada la temporada turística i com a compensació pelsdanys ocasionats per les inundacions de l'any passat nosofriran cap increment, així mateix s'informà que l'adju-dica Lori d'es Caló d'es Bugit no estava interessat encontinuar l'explotació i es proposa que fos adjudicatamb les mateixes condicions a Sa Barca Trencada.

Seguidament s'acordà fixar un canon de 40.000 ptes.per velomar i any a totes les platges, excepte CalaLlombarts que sera de 20.000 ptes. per la menor ocupa-ció d'aquesta, i fixar un preu de 500 ptes./hora per ve-lomar i de 250 ptes./dia per hamaca.

-Vista la petició efectuada per Ramón García Gonzá-

lez i M Eugenia Martín-Casallo López per la instal.laciód'una farmacia a la zona de Porto Cari de Cala d'Or,

s'acorda informar favorablement per la seva instal.lació.-S'acorda informar de l'aprovació de les noves tarifes

d'aigua potable a Cala d'Or d'E.D.A.M.S.A.-S'informa de l'aprovació definitiva del projecte del

nou accés a Porto Petro.

Resum de l'acta de la sessió ordinariacelebrada dilluns 11 de Juny de 1990

-Donat que existeix la possibilitat de què el servei deports i litoral de la Conselleria d'Obres Públiques duguia terme la realitzció d'un port esportiu o be una platjaartificial a Porto Petro, i considerant l'escassesa de plat-ges així com el gran nombre d'usuaris d'aquestes. S'a-cordà sol•licitar a la Conselleria la realització d'una plat-ja.

-Es va fer l'aprovació definitiva del projecte del poll-gon 6 de Cala d'Or.

-Llegit l'expedient per execució d'obres sense llicènciaa Port Petit consistent en una vela (toldo), s'ordenà laseva demolició dins un plaç de 15 dies; passat aquestplaç la demolició la bra l'Ajuntament amb càrrec del'interessat.

-S'adjudica la subhasta de la platja de Cala Santanyíper la quantitat de 4.000.000 ptes. Aixírnateix es va feruna rebaixa del preu d'adjudicació de s'Amaradordegut a la reducció del quiosc ja que no pot fer els ma-teixos serveis que altres anys, amb les sub-següents pèr-dues econòmiques.

-S'acordà exposar al públic la modificació del carrerPontas de Santanyí considerant que és urgent per des-congestionarei transit i aparcament d'aquest carrer.

-S'aprova el plec de condicions per a la contractacióde les obres de la 2' fase de sanejament de Cala d'Orper una suma de 132.995.040 ptes., de les quals l'Ajun-tament es fa càrrec de 39.898.512 ptes. i la resta, corres-pon al C.I.M. Les obres s'han d'iniciar dia primer denovembre d'enguany i han d'estar finalitzades dia 15 demarç del 91.

Aigües

Sa Figuereta

Telèfon 65 78 18

CALONGE

dies i coses / 6

COnvcrsa amb...

Na Catalina RigoArribat l'estiu, els nostres pobles

dediquen, corn cada any, uns dies ala celebració de les festes patronals,festes que són també la culminaciód'una feina desinteressada delsgrups de persones que amb mesosd'antelació han anat preparant elsactes.

Des de ja fa uns quants anys as'Alqueria compten amb el privilegide tenir una companyia de teatrepròpia que escenifica les obres queescriu expressament per ells na Ca-talina Rigo. Hem volgut acostar-nosa fer una xerrada amb aquesta auto-ra curiablanquera aprofitant que s'a-costen les festes de Sant Roc i perveure si ens diria un poc alit) queesta preparant.

- Quina va ser la primera comi-dia que vàreu escriure?.

- Sa primera de totes era una quenomés durava devers una horeta ise deia «Ses criades d'avui en dia».

- La vàreu dur a s'escenari aaquesta?.

Sí, maldament que jo la vaig es-criure sense comptes de dur-li mai, illavors un any, per Sant Roc, quevarem organitzar amb es club d'es-plai un parell de coses, un parelld'amics me me varen dir que l'ha-viem de fer; i la férem. I la vengué-rem a fer a Calonge, precisament aaquesta. En feien una ets al.lots mésjoves, de quinze i setze anys, per-què per omplir tota sa vetlada nobastava, i primer en feien una etsallots i després noltros fèiem agues-ta. I a partir d'aquí ja vaig escriureses de tres actes, sa primera se deia“Bon viure i no treballar no potdurar» i llavors ses altres, «Eracurta però gitzera» i sa que prepa-ram ara.

- Sabeu quin any era que vàreuescriure sa primera comèdia?.

- Sa primera de totes devia esserel 83, me pareix.

- Com vos va venir sa idea de co-mençar a escriure?.

- Va esser una cosa que a mi nom'havia passat mai pes cap sols es-criure una retxa i érem un grup de

matrimonis de S'Alqueria Blancaque fèiem escola de pares i quanvarem haver de preparar es fi decurs cada poble havia de fer una ac-tuació, així com volies, i no sé comva sortir sa idea que podíem repre-sentar una obreta de 20 minutet ba-sada sobre s'escola de pares, comque noltros varem esser un poc etsorganitzadors d'aquest grups dematrimonis jo vaig dir, —bé, prova-ré d'escriure qualque cosa— i sobreses lliçons que havien fetes, vaig ferun poc de .xiste» per representar-hoes mateixos i d'aquí en va venir s'i-dea que podria escriure qualquecosa més i he anat afegint un poccada any, bé, ara ja feia una partidad'anys que no en fèiem. Ja la teniaescrita i l'any passat la varem llegirentre tots, maldament l'escrigui jo,m'agrada molt sentir s'opinió desqui la feim perquè sempre te diu—Jo aquest personatge el faria mésaixí o més així d'aça— Jo tenc sasort de tenir a prop meu a gent quem'ha recolzat molt i a vegades pa-reix que es qui l'escriu té tot esmèrit i jo puc dir que m'han ajudatmolt es qui la fan amb mi. Primer,abans de començar-la a assajar,

quan la llegeixen ja te diven alit)que troben, i a vegades es factible ialtres no ho és, pert) totes ses ideessón bones per pensar-les, pens jo, isi un te diu —Jo trob que aquest*personatge podia esser així— seni-pre enriqueix molt més un grup depersones, és clar que s'idea l'has detenir tu i has de començar es capd'es fil i l'has d'acabar, però a vega-des pot esser molt niés viva, jo tencmolt que agrair als altres.

- N'heu escrita cap que desprésno s'hagi representada?.

No, de nieves s'han representa-des totes.

- En total, quantes són d'escritesja?.

- Bé, amb aquesta d'enguanyscran quatre perquè això que féremamb l'Escola de pares practicamentera una coseta, que eren 20 minuts,més per col•aboració en ets altrespobles, que varen fer a Consolacióde Sant Joan que per dir —ara es-criuré una obra de teatre— no obs-tant, mos ho varem passar molt béltenim ses fotografies i va esser unacosa divertida pert) no ho entenccom per dir és una obra de teatre

dies i coses / 7

que se pot representar. Ara l'anypassat per Pasqua, també en vaigescriure una per ets al•lots quetambé només durava mitja horetaperquè eren es nins que jo tenia aCatequesi i eren al•lots de deu anysi són unes obres que no són tan for-mals com aquestes altres quatre.

- En tens cap de publicada?.- No, sa primera ara la tenc a co-

rregir (me refereix a sa de tresactes), vaig xerrar amb en Marc ivagi demanar si hi havia cap possi-bilitat d'ajut, perquè són coses quecosten molts de doblers, i a mi emfa molta publicar-les, pet-6es doblers sempre pareix que sónmés necessaris per altres coses, i enMarc, me va animar molt i me vadir, «tu corregeix-les», que es sa pri-mera passa que s'ha de fer, i a par-tir d'aquí mirarem si podem aconse-guir qualque ajut, i vull dir que tencs'esperança de publicar-les. Ara demoment les tenc a corregir.

- Quines són ses comèdies o etsautors que poden haver influït ases teves comèdies. En què t'inspi-res?.

- Bé, a mi Ilegir m'agrada moltpert) si he de dir que he llegit mol-tes comedies, sa veritat es que non'he llegides gaire. Ara si fan unaobra de teatre per aquí prop, pasmolt de gust d'anar-les a veure, n'hiha alguna que m'agrada molt, i al-guna que no m'agrada gens, això escom tot. Per?) a mi allò que mesm'influencia, o amb lo que més mefix a s'hora d'escriure una obra deteatre es amb ses actuacions de sespersones, sobretot amb ses personesmajors, me fix molt amb ses expres-sions i amb es records de quan eranina i es meus padrins me contavencoses, vull dir que es més sobre fetsreals i experiències personals, queno sobre allei que hagi llegit, quesempre jo entenc que allò que tequeda dins es subconscient a unmoment o s'altre te pot sortir unacosa o s'altre d'allò que tu saps od'allò que en un moment t'ha fetgràcia, per() m'agrada molt més co-nèixer persones i escoltar-les.'

- Per què creus que no hi hagaire escriptors de comèdies?.

- No sé perquè, supès que com jo

mateixa, perquè no troben massa re-colzament per llavors poder-ho dur

a terme. Ara precisament, fa pocque vaig xerrar amb un que en pu-blica de llibres, i em vadir —te cos-tarà una doblerada, perquè escriureuna obra de dues hores i mitja, valmolts de doblers—. Ara, si hi ha-gués altres tipus d'ajudes com sub-vencions, que no es que no n'hihagi, el que passa es que te dema-nen una sèrie de coses que si noestàs expressament dedicada a fer-ho es molt difícil dedicar-hi tant detemps.

- Teniu previst estrenar qualqueobra per Sant Roc-90?.

- Sí, l'estam preparant, i si tot vabá,...

- Podeu adelantar un poc que esdiu i de que va?.

- Sí, se diu «Pagesos i Ciutadans»i és... Només dire dues coses perquèes mes «guapo» que sa gent ho ven-gui a veure. Està ambientada en elsanys setanta, que es ciutadans co-mençaven a venir pes pobles a llo-gar qualque casa i venien els capsde setmana i a passar ses vacances.Hi ha una família bastant pagesaque lloga sa casa des costat a unsciutadans, i passen moltes cosesentre ses dues families, bastant di-vertidos.

- Teniu previst fer aquesta comè-dia a altres pobles?.

- Sa d'enguany no se que farem,pore a ses altres sí que les hemfetes, per exemple, ,<Bon viure i no

treballar no pot durar», la deguéremfer set o vuit vegades a diferentspobles. Lo que resulta, es que sad'enguany, si la feim, per repetir-laja ha d'esser a s'estiu que ve perqUeen s'hivern s'ha de fer teatres i hand'esser teatres grans per mor desdecorats. A Manacor, hi vàrein anara fer-ne una dins un teatre i me vaagradar molt perquè considerar quedóna més categoria a s'obra.

- Per trobar actors, hi ha hagutmai problemes?.

- No, no. A s'Alqueria sempre tro-bam gent que mos diu en tornar-hijo en vull fer, o mes be o más mala-ment encara trobarfem más gent dis-posada a actuar, per això no hi haproblema.

- Penses que avui dia encara hiha tan bons comediants com hihavia un temps?.

- Jo cret que sí, precisament en-guany, per Sant Roc, fa comedia NaMiquela de Ca'n Marc que es sa pri-mera vegada que en fa amb noltros.I jo record quan ella feia comedia ijo disfrutava de veure-la actuar per-què ho feia beníssim. I la vàrem ani-mar a fer-la ara amb noltros. I no.m'atreviria a dir que ets actors d'a-vui són mes bons que es d'untemps, lo que passa que a s'Alque-ria o passam molt de gust de fer-la isa gent de veure-la tant abans comara. I això fa que sempre les prepa-rem amb molta

dies i coses / 8

- Hi ha cap moment en especialdel que guardis un bon record?.

- Per a mit tots es moments quehe dedicat al teatre són molt espe-cials, si tengués més temps, méstemps hi dedicaria, i si m'hi poguésguanyar es jornal crec que no fariares pus.

- Amb quins actors comptes nor-malment?.

- No m'agrada massa fer llistesperquè sempre hi ha sa possibilitatde fer qualque descuit. Ara te dirées que som: en Guillem pruneres;en Jaume «Xopo»; na Juanita, saseva dona; en Tomeu «Covetes»; enPere Terrassa d'es forn; na Maria decas amitgers; i en Damià de SonLlorenç que vénen com apuntadors;llavors sempre tenim un grup degent com na Bel Ferrereta i n'Espe-rança que havien fet comèdia ambnoltros i en Gaspar que sempre quepot ve a donar-nos una ma. Darreratots es qui fan comèdia, sempre hiha un grup de gent que són es quiho fan possible i que, per a mi,tenen tanta importancia com es quiestan damunt s'escenari.

- Com duis es tema de ses despe-ses, material, etc?.

- Bé, sa primera comèdia, quevarem fer en tres actes, s'ajuntamentva pagar es decorats que varemconstruir i sempre que hem anatfent comedies mos hem basat amb

aquests mateixos decorats. El quepassa és que cada comédia es moltdiferent i sempre hem de fer cosesnoves. Enguany hem hagut de can-viar-lo completament i així i tot elshem aprofitat un 80 per cent, ja quesempre era s'interior d'una casa iara es s'exterior de dues cases. I en-guany no es que mos hagin donatres pert) ens han assegurat que s'a-juntament mos pagarà ses despeses.

- Conta-mos qualque cosa del IIICertamen de teatre de Conseil.

- A Consell hi ha un certamen deteatre on mos ha oferit sa possibili-tat de participar-hi. Per poder fer-ho, han de ser guions originals, i sisom seleccionats, es sorteigen elsdies que s'han de representar. Aixõés per noltros un problema, ja quesi sortíssim seleccionats i per exem-ple haguéssim de representar l'obradia 25 de juliol, mos aniria molt ma-lament perquè nosaltres la prepa-ram pel 15 d'agost i ja haurfem d'a-nar a tota, i l'assajam des del març,però totes aquestes coses duen unafeinada. Així i tot, ses darreres re-presentacions se faran per Sant Bar-tomeu en què se faran ses entreguesde trofeus això es pes 24 d'agost, i anoltros per aquests dies sí que mosaniria bé participar-hi. Sa illusió ésd'estrenar-la a S'Alqueria, i a més hiha es terna des decorat que ara l'es-tam muntant es dissabtes dins

d'una portassa molt gran on tambéassajam ara, i per prende part alcertamen abans de Sant Roc, supo-saria haver de desfer es decorat, tra-ginar-lo i llavors tornar-lo, i sóncoses delicades. Es per aim') quemaldament a tots mos fa il•lusióparticipar a aquest Certamen, si persorteig mos envien a demanar abansde Sant Roc, tanmateix no podà ser,perque ara noltros, sense perdregens de temps, tenim un mes i migd'assaig tres dies a sa setmana, joaixí mateix miraré a veure si mostoquen uns dies que hi poguemanar, a veure si podem canviar-noses torn amb un altre.

- Què és per tu en essència elteatre?.

- Es una cosa molt positiva, per-què al principi de tot, fa grup a totaaquella gent que se reuneix un pa-rell de cops a sa setmana, i sobretotentre els joves que amb sa illusióde fer això se centren més en agues-ta activitat; tenen a on anar, sabenallò que han de fer; i llavors, i hodic per experiencia, la trobes pes ca-rrer i vos feis un casser i es perquèallò fomenta amistat. I vull dir queés una llàstima, comprenc que ésperquè du massa feina, però es unallàstima que •no se'n facin més decomédies. Que vols que te digui?...No hi ha res de dolent en fer comé-dies.

Tràfic d'influències

dies i coses / 9

1No es degut a ses herènciesni suant que es fan doblersde sa forma que en fan meses a base de mals paperso trafic d'influències.

2Anar pel mún de honratsembla que es una desgraciai aquell que així ho fasirebrà mes que un condenatper molt que estigue enfitataquell que esta forrates s'Unie que farà gracia

3Amb això des doblersavui sols hi val es saberno es comentaris que pots rebreni si tropitges els demési s'aprecien molt meses que desferren des negre

4Això de fer sa pilotaes normal i molt anticqui no la feta qualque pices perquè es un recabotafer un obsequi, dar una notaser agraït amb un amie.

3D'això no mos n'amagamno es deshonra fer favorslo que ja es mes horroróses lo que molts contemplamque gent sense res, morts de famsense posar esca a s'amen dos dies s'han fet senyors.

6D'on surten es milionsde segons qui, ningú ho sapd'ofici no en tenen capi d'or duen els esperons.

7Aquests encaia sán pocsperquè n'hi ha un altre muntque veim que han s'ortit de puntI a costa dels nostres vots.

8Aquell que dels fets es fiasempre li mancara es pesno es que sigui molt entesdels politics n'hi ho voldria

pet-6 ho veim cada diaque aquell que té majoriasembla tot li es permes.

9Un home esta empagaïtde lo que estam veientja de nivell d'ajuntamentque es es «cargo» mes petithan de consultar a Madridinclús pel cas mes urgent

10Però si es cas les convésaben tirar de bravóvolen per aprovar-hoi farien es carretóbolcats damunt un daperveim fets com aquest merderde lios com MondragóCap o Corb de Llucmajoro S'Algar felenitxer.

11Tenc es seny de marxa curtai prest qued enferregatdiven que davers Ciutates mes espessa sa murta.

12A forrar-se de milionses lo unie que els estiras'aferren a sa cadiracom pusses als ariçonsa fer embulls i borronsi cercar com isionses lo que mes se suspira.

13Si critican els seus plansja treuen sa dinamitate volen dur a «penita»diuen que mirem abansque ara tots som germanslo que no ho creu ni na Rita.

14Se fan embulls i tremponsd'amagat i de paraulaper no fermar-se amb cap baulaporque no hi hagui mironsi Deu sabra es milionsque han passat per devall sztaula.

15Amagat ho volen tenirperò es veu de seguidaporque es pitjor que es sidaque marca i no en pots fogirlo primer que ho sol dirsempre es el canvi de vidainversions i queridai es puta presumir.

16

vero els qui estan mes brutssón els primers del governEspanya sembla l'infernamb govemants forrats d'engrutses petits sempre fotutsi ells en es poder assegutsi acollonant-se de s'estern.

17Quan tenim eleccionstots diuen tractent de tumillor tots ho sabran duri lo que es cert i segures que costan mils de milionsllavors tot són decepcionsi com mes va veig més raonsperquè no votem ningú.

18Per lo que són el «diantre»i garrot han de menesterperquè oi arriben a feres per xerrar es darrerper tenir mes bon fer el quantre.

19Es guapa sa llibertatperò sempre que convencique no dugui per herenciaun poble incontrolatque estigui dominatper droga i delincuencia.

20Es congresos i senatstot això jo ho llevariagent que votarem un diacreguent-los serios i honratshaurien d'estar tancatsmolts dells dins sa «locaria»no es mes que una porcariaamb homes encorbatatsamb insults incontrolatsamb putades i desberatssense mica de mania

Joan Grimait i Roig

i tenen gran alegriaen que siguin televisatsi quan s'han mig desxullatsa punt de fer-se sa turniaamb so cotxo que fa mes viaa fer bauxes tots plegats.

21Si això es lo que sabeu feres politics retirau-voscadescú sembla estar tossense passar pes barbersi no ho sabeu fer mes bája porem dir allò en forasterde «Apaga i vamonós!».

22Te fan rollo i cerememiaperque es teu vot les dug-uesperò si bé les espluguestant les dona Pep com Toniamb tal que sa bossa sonino mirarán fer barruguessón pitjor que ses eruguestraeixen es partit fent «fugues»i pacten fins i tot amb el dimoni

23En es cargo tothom s'aferrames que es fred en es nassi seguim en aquest pasque sembla que ningú s'erraprest veurem el senyor Guerrapassar-se amb sos populars.

24Politics de tot colordeixau anar es combatsno vos pareu pus filatsque ningú es bon caçadorcercau on es sa raóarreglau bonys i foratssi veis que anau desviatscercau es qualificatsper mirar d'arreglar-hoque rectificar un errores cosa d'homes ben natsno basta dir som honratsfa falta es demostrar-hó.

INK "ia CaixaCAIXA DE PENSIONS

AGENCIA

CALA D'OR

Cada dia més a prop.

Programa 65A la Caixa de Pensions,

hem creat el PROGRAMA 65.

El PROGRAMA 65 és

un conjunt de promocions i

serveis, adreçats a les

persones que cobren la

pensió de jubilació per

"Ia Caixa".

Per començar,

l'assessorament i el tràmit

gratuits de la jubilació de la

Seguretat Social, i després,

tot un seguit d'avantatges:

— Sorteig mensual de

pensions dobles.

—Sorteig mensual

extraordinari d'una

pensió de 500.000

pessetes.

— La Llibreta 65, amb

interès bonificat i

desgravació fiscal.

—Sorteig de grans viatges

(Brasil, Tailàndia, Roma).

— Excursions a preus

interessants.

— Crèdits especials,

i moltes coses mós!

"ia CaixaCAIXA DE PENSIONS

.. ,,. ,

, • - , - ,••! ,%eild''',-

'

,../..siff 4.01/

• , , ...,• ikito_tx...„ ,...,...±,-/

• ........• .• •__ ,„,...,,,_., ., ......P/1.4.

l''fir . filfv!o",,,,T4',It.:,iw-fjb,,,,, ,,,,,../.,,, ,q.,:::; ,,:,, , 7„ re.....f. ..1•/,',/,fi ...#. ' '7'7' ,I,1 ' t ,* ,t,,/t, m,''t' ,' f :IV A '; , .,'1 A 11.514%.- ,i:

; ,

../q," IA-, fi,., -.! ... . _ ,,

Íiðl

'ofir. ' j'fiPPOOpit104111,1. ; . - -..•4.1..amo.; +in...".

•:',..,:—.",..:.il..,-,...• --.....••• „,..-;-•••.4.,...?,,,, ,

5..,..,01. let , V1i 6 )11 .1

AGENCIA

CALA D'ORAvinguda Tagomago, 15Telèfon (971) 65 16 11

07660 SANTANYÍ

'S311101.1 S-1AUO3 el enas ¡et-uas ab —sanbieuaasa exiale

anb sow ue

ap luatuednionuasap uoq ta el3U3A

Isqns 9pednaoold eun woa ualei(a • sa

p•-1 plbeuta

sreluawaia sapol sia 'sluapunluoale onbaad :sopee/Was sapuvlsunallaties 0A410daplind IgSe an

•1 op we. la U3 Sie I31 •

ias uollon anb saPle,1 —. ?d-

1:11

ea/IPIJpePue

dies i coses / 11

ee

, s

eineq H•(epuolsisoi t 'Pifl .ed eun qwe Ielpoiaft)sa I e ana sanp la; e uatepinuoa

sat 'Iauep isanbe euvSniilie np aelnaaxa ualaj sia lawsea iv ep . aueid ewea2oid qwe ualecloi4

sa vile '(sienwana sio qap ap ua enupel4sa anb ap leivtipe,1 sueqe uaneapaeld el sienb sia slol)cl"f.'" • .--• ' '-awoq sia waleue env •«opueulaA ues

'saisj)d ou OW

u euiajeun,p

lad opd opelisiu

g,1 a eun:cop

1 rePow

Convocatòria Beques PrefamaReproduïm la quarta convocatòria

de beques de la Fundació CulturalPrefama pel qué pot ser d'interes-sant pels estudiants del terme deSantanyí.

El programa inicial d'activitatsany 1990 inclou:

- Quarta convocatòria de les be-ques.

- Collaboració a la GRAN ENCI-CLOPÈDIA DE MALLORCA.

- Segona convocatõria del PREMIC ALDENT.

- Restauració de Conjunts d'Ar-quitectura Popular.

- Exposició de Fotografia d'AN-TONI CATANY, autor de fotografiaartística i especialitzada internacio-nalment, organitzada per primeravegada a Llucmajor, d'on és natural.Co-patrocinada per l'Excm. Ajunta-ment de Llucmajor i La Caixa dePensions.

- Col.laboració al III FESTIVALINTERNACIONAL DE MÚSICA DECURA esdeveniment artistic de pri-mera magnitud amb participaciód'especialistes d'àmbit internacional.Presideix honoríficament el FestivalS.M. la Reina Sofia.

QUARTA CONVOCATORIA DEBEQUES. BASES

1.- Es convoquen tres beques pera estudis de nivell universitari oFormació Professional de segongrau o similar, per al curs 1990-91.

2.- Podran sol.licitar-les els natu-rals o residents en els termes deLlucmajor, Porreres o Santanyí.

3.- Els interessats podran formalit-zar la petició presentant la corres-pondent documentació en el domici-li social de la Fundació (C/BisbePere Roig, 29, Llucmajor) entre elsdies 2 de juliol i 15 de setembre de1990.

4.- La documentació a presentarés la segiient:

a) Imprès de sol•licitud, que esfacilitarà a la pròpia Fundació.

h) Fotocòpia de la Declaració del'Impost sobre la Renda.

c) Certificat d'estudis del curs1989-90 o del darrer realitzat.

d) Informe de dos professors.5.- Els becaris de la Fundació per

al curs 1989-90 hauran de formalit-zar la petició de prorroga per alcurs 1990-91 en les mateixes datesque els nous peticionaris i presenta-ran la següent documentació:

a) Imprès de sol.licitud, que esfacilitara a la pròpia Fundació.

b) Certificat d'estudis del curs1989-90.

6.- Durant la segona quinzena desetembre es farà públic el resultatde la convocatòria, segons resolucióde la Comissió constituïda per a talfi.

7- A l'inici del curs es farà efecti-va la meitat de l'impost de la beca idurant el segon trimestre l'altra

FundacióCultural

PREFAMA

meitat, prèvia certificació de l'apro-fitament academic i de les avalua-cions parcials, si s'han celebrat.

8.- La concessió d'una beca per alcurs 1990-91 (incompatible amb latitularitat de qualsevol altra beca)suposarà la seva pròrroga fins a lafinalització dels estudis, sempre queles circumstancies econòmiques fa-miliars i l'aprofitament academic hojustifiquin.

9.- Els becaris de la Fundació Cul-tural Prefama es comprometen arealitzar, una vegada acabats els es-tudis, algun treball social relacionatamb la seva especialitat en els seusrespectius municipis, de forma gra-tuïta i durant un període no supe-rior a un any, compatible amb qual-sevol altra activitat professional.

10.- La participació a aquesta con-vocatória suposa la total acceptacióde les bases. El Patronat de la Fun-dació Cultural Prefama es reserva ladefinitiva resolució de qualsevol in-cidencia que pugui sorgir i la inter-pretació de les bases de la presentconvocatòria.Informació: Sra. Maria Vidal Pons.Tel. 66 01 54

dies i coses i 12

Exposició d'En Tomeu i N'Antònia-AinaEls nostres amics en Tomeu, col•laborador de Dies i

Coses, i la seva companya n'Antònia-Aina varen expo-sar conjuntament la seva obra a Ses Salines, el dia de lafira del Ir de maig.

L'exposició va ser visitada per molta gent i varen ser

venudes gran part de les seves obres. Aquestes reflec-teixen un sincronisme entre els elements basics de lanatura i estats de conciéncia vers ella.

En Tomeu i n'Antònia -Aina quedaren ben satisfetsd'aquesta exposició. Enhorabona.

Olimpiada culturalLa Conselleria de Cultura, Educa-

ció i Esports convertira en 1991 a laCAIB i en concret a Mallorca en laseu d'una Olimpiada Cultural.

El projecte consisteix en reunir ala nostra illa els representants mésdestacats de la cultura internacionaldel moment en un congrés de mit-jans de comunicació i educació iaglutinar l'interès cultural quepugui despertar la nostra ciutat peraquest aconteixement en una séried'activitats culturals que se celebra-ran al llarg de 1991.

La iniciativa entra dins l'apartatdels plans educatius que la DireccióGeneral d'Educació esta desenvolu-pant des que l'actual director,Tomeu Rotger, esta al front. El plad'actuació direcció general esta divi-dit en tres àrees diferenciades, eltreball que esta realitzant per tal depreparar l'assumpció de competén-cies d'ensenyament, l'ensenyamentde la nostra llengua en tots els Am-bits de competència de la Conselle-ria i els plans educatius, on s'em-marcaria la celebració d'aquest con-grés i els cursos d'alfabetització i elsadreçats a la tercera edat.

L'objectiu de la Conselleria deCultura en aquest projecte és el de

connectar amb els corrents culturalsmundials i cercar les figures més re-presentatives d'aquests corrents perdur-les a les Ines.

Amb aquesta iniciativa, la Conse-lleria pretén difondre i donar a co-

néixer a tot el món la nostra cultura.A més de la promoció turística quesuposara aquest aconteixement, elnom de Mallorca adquirira tambégran prestigi dins l'àmbit cultural.

gic&IworASSOCIACIO PREMSA FORANA

DE MALLORCA

dies i coses / 13

Ja es rep íntegrament la televisió valenciana3 Canals en la nostra llengua

La Televisió Valenciana es potveure, a partir del 21.6, i en períodede proves, a través d'una freqüèn

-cies pròpia, la del canal 43 de labanda d'UHF, la qual cosa permetràtambé poder rebre la seva progra-mad() de forma íntegra. El Canal 9es rep a tots els punts de les HiesBB. amb recepció directe d'Alfabia.

La Llei de Normalització Lingüís-tica, les propostes del Parlament Ba-lear i els manifests firmats per lapractica totalitat de forces politi-ques, econòmiques i socials de les111es Balears es pronuncien a favorde la recepció de les cadenes de te-levisió en la nostra llengua i entreelles del Canal 9-TV Valenciana, queja es rebia prcialment des del prop-passat dia 19 de març en la mateixafreqüência del Canal 33 i TVE-2Sant Cugat (punt 51 de lia banda'd'UHF; TV3 es rep al punt 46).

Fonts d'OCB/Voltor estimen sig-nificatiu, dins el context propi, la

utilització del català-valencia, pràcti-cament exclusiva, en els programesinformatius, infantils i juvenils, re-transmissions esportives, concursosi en general producció pròpia, tot ique demanaran una intensificacióde l'ús de la llengua comuna, aixícom una adequada atenció informa-tiva, de programació i de participa-ció de notícies, fets i personatges dela nostra Comunitat Autònoma, enfunció de l'audiència de les Tiles Ba-lears. El mapa de les II.BB sortiramolt prest a «L'oratge».

Voltor facilitarà als seus socis i alde les seves Entitats germanes com0.C.b. un assessorament tècnic con-certat per a la perfecta recepció deC-33 i TVV, incloent una revisió odiagnòstic gratuit de l'estat de lesinstal.lacions i mesures pertinentsper corregir el que calgui. Cal tele-fonar al 46 26 95 i deixar nom,poble o barri de Ciutat i telè-fon.

El passat quinze de Juny, a lesnou del vespre, va tenir lloc al res-taurant «Son Torre& de Sineu, unsopar oferit per la Comunitat Autò-noma a les revistes que formen l'As-sociació Premsa Forana de Mallorca,després del sopar hi va haver una

roda de premsa amb el PresidentCanyelles, en el transcurs de la qual

•1i varen fer algunes preguntes, tantd'interès general com particularssobre la tematica concreta de cadalocalitat.

A s'assemblea extraordinaria del'A.P.F.M. celebrada el passat 22 deJuny als locals del centre comercialde «Modelmón» d'Algaida, se vaacordar de forma unanime la com-pra d'una seu per a l'Associació. Lanova seu estarà ubicada al carrerPrincesa de Sant Joan i per la com-pra d'aquesta sera necessari un de-sembossament d'uns dos milions deptes.

Una vegada feta l'adquisició seranecessari la realització de certes re-formes per adequar-la a ses necessi-tats a què. es destinara, comptantper aquestes reformes amb ajudesper part de la Conselleria de Cultu-ra i de «Modelmón» que pr bocadel seu president Damià Bauza vaanunciar la donació de part del mo-biliari que es necessiti per adequarla futura seu de Premsa Forana.

dies i coses /14

HomenatgeEl passat dia 2 de juny, a l'esgle-

sia de Calonge es va retre homenat-ge a l'amo en Francesc Grimait deCan Marines, en reconeixement alsmolts d'anys que ha servit a la pa-rròquia, especialment corn a orga-nista i cantador.

A l'ofici de cada diumenge, a totsels funerals, al mes de Maria i atotes les celebracions, una bona es-tona abans de començar ell ja estavapreparant partitures y papers per-què tot estas a punt. Ell era quasisempre la primera veu que en lesgrans solemnitats resonava baix labáveda del temple amb el JUBEDOMNE BENEDICERE del cant deles completes solemnes amb que s'i-niciava la festa grossa. Els que con-visqueren amb ell aquells dies re-cordam al nostre cor ben bé la sevabondat, encara que a vegades li eranecessari imposar-se. Un defecte dela vista feia que per veurer-hi s'ha-via de decantar el paper i això feiagracia als al•lots. També el recordamassegut a mitjan escalera de la tronaquan cantava la sibil•la, ell estavaallà per si ella s'errava en un instantajudar-li a seguir. Tantes i tantes decoses es podrien contar.

I una vegada que ja els anys elfan anar un poc roncer i que janomés pot cantar de falset, ell se-gueix participant amb el que pot,tant li és resar el rosari davant comcantar fluxet fluxet, això sí, si no en-tonen massa alt.

Per aim!), per tot el que ha fet i pelque encara fa, la Parròquia, l'Ajun-tament i tot el poble va participaragraït en aquest merescut homenat-ge, en el que va participar La CoralMURTA de Ciutat amb un excel•lentconcert.

A l'entremig del concert hi vahaver entrega d'una placa comme-morativa, unes paraules del RectorMossèn Baltasar i unes poesies fetesd'en Juame Julia de Can Frare inter-

pretades pels reflets de l'amo enFrancesc en Gabriel de set anys i naCati, de cinc. Ses Poesies diuen així:

Amb gran alegriahe vingut aquí,a dir una poesiaa n'es meu padrí.

Perquè amb coratgeva sonar i cantar,el poble li faaquest homenatge.

I lo que jo voldriapes meu padríque aquesta alegriano tenga mai fi.

En aquest gran diajo també vull diruna poesiaa n'es meu padrí.

Perquè molt de tempsha servit a Déutots estam contentsdes padrinet meu.

Perquè ha estat molt botambéll dirque ell és un tresori jo l'estim així.

Marc Vallbona

Llull, Federació d'Entitats Culturals dels Països CatalansEl passat 23 de juny, quan s'esta-

ven preparant els foguerons peril.luminar la magica nit de SantJoan, diada dels Falsos Catalans, alCaste11 de Bellver es va constituirLLULL, FEDERACIÓ D'ENTITATSCULTURALS DELS PAÏSOS CATA-LANS. Iniciativa d'Obra CulturalBalear, Omnium Cultural i AccióCultural del País Valencia. Els mo-tius pels quals s'ha constitult agues-ta federació són:

- Per a la milor defensa i promo-ció de la llengua i cultura catalanes;

- per contribuir a la més efectivaprojecció de la nostra llengua i cul-tura, tant a la resta de l'Estat espa-nyol com internacionalment;

- per potenciar la normalització del'ús de la llengua comuna;

- per reivindicar el complimentdel deure constitucional espanyol derespecte i protecció a les llengiies

Josep Maria Llompart, president deLLULL

diferents de la castellana, i en con-cret del catalã;

- per promoure la maxima coordi-nació i coHaboració entre les insti-tucions d'autogovern dels distintsPaïsos Catalans, especialment pelque fa a la política lingüística i cul-tura;- i per reforçar la col•laboració entre0.C.B., 0.c. i A.C.P.V. i també, perdescomptat, amb totes aquelles al-tres associacions i entitats culturalsdel Principat, Catalunya Nord, PaísValencia, les nostres IIles, la Franji-,d'Aragó, Andorra i l'Alguer quetenen com a finalitat social la defen-sa de la llengua i la cultura catala-nes.

Les tres institucions que formenLLULL arrepleguen més de 30.000socis, i amb aquesta federació s'hanconvertit en cura de les organitza-cions culturals de més potencial detot l'estat, i probablement de tot Eu-ropa.

TERi

AKt0NI vA DELLCALOW6 E

65 71 il 5

MANS 11011801111,, •

dies i coses / 15

Festes de Sant Jaume-Santanyí 1990Entre els actes a celebrar aquesta edició d'enguany

volem destacar:

Divendres, dia 20- A les 22'30.- Recital de MARIA DEL MAR BONET.

Camp d'esports.

Dissabte, dia 21- A les 19'00.- Inauguració de l'exposició de L'ESCO-

LA TALLER DE MESTRES D'AIXA I DE MARGERS delC.I.M. Centre Cultura de «La Caixa».

- A les 19'30.- Inauguració de la Casa de Cultura delXIII Certamen de Pintura i Dibuix «Vila de Santanyí» ientrega de premis.

- A les 20'00.- Presentació dels llibres: ELS NOSTRESNOMS DELS CARRERS de Miguel Barceló i Vidal idel primer tom de la col.lecció «SANT-ANYÍ». LA VILADE SANTANYÍ I EL SEU TERME, 1391-1479 de Mique-la Danús i Burguera, llicenciada en història. Parlamentde Maria Barceló i Crespi, doctora en història i deganade la facultat de filosofia i lletres de la U.I.B. BibliotecaMunicipal.

- A les 22'00.- Concert-Cloenda del II Curs Internacio-nal de Música «Vila de Santanyí» a càrrec de la BandaMunicipal amb col.laboració dels professors i delsalumnes participants en el curs. Plaça Major.

- A les 23'00.- Verbena amb CLIPERS, AQUA VITAEANCORAX. Camp d'esports.

Dimarts, dia 24- A les 23'00.- Verbena amb TENNESSEE, ORQUES-

TRA MANHATAN i AQUARIOS CON NINO AZORÍN.

Dimecres, dia 25- A les 12'00.- Presentació del 'libre «CITA A LA

RIBA» de Miguel Oliver i Bauçà, guanyador del V Cer-tarnen de poesia «Bernat Vidal i Tomàs». Sala d'actes del'Ajuntament.

- A les 22'00.- Representació de l'obra de teatre “JUBI-LAT VE DE JUBILEU» per la companyia de Xesc Forte-za. Camp d'esports.

NOTAApunt d'entrar els originals de la revista a la im-

prenta hem sabut que, després d'estar 11 anys a Ca-longe com a Superiora de la Comunitat de les mon-ges, ha estat destinada a So'n Servera Sor AntòniaFerrer. Tot una gran persona, de moltes qualitats.Calonge li restarà sempre agraïda. El seu record haentrat dins la nostra petita i gran història. Fou la pri-mera superiora del Convent, convertit en Residènciade Monges Majors on hi ha deixat el seu bon gust.

En nom ciels calongins sols em resta dir: Moltesgràcies, Sor Antònia.

“Actuació de Ma Maria del Mar Bonet, un deis esdeveni-ments niés notables de les festes»

estaurant b

ap

bona taula

cl‘io n g e 5'39137

dies i coses / 16

Entrevista a

Miguel «Ganxo»En Miguel ganxo ha vengut a

descansar uns dies a ca seva, ientre descans i assaig, hem trobatun foradet per fer una xerradetaamb ell perquè ens contàs all?) quefa. Aquí teniu sa conversa:

-Miguel, ¿com i quan va sortir saidea de fer un grup musical?

-Realment es grup nostro no ésmusical; és un grup de teatre-pop...

feis música... o millor, ac-tuau música.

-Lo que feim son «play-backs»dels anys setanta o seixanta a distin-tes revolucions de ses normals. Perexemple, si un disc és de trenta hofeim a quaranta revolucions.

-0 sigui que emprau es «play-back» a ses vostres actuacions?

-Sí, sí, sempre és «play-back».Noltros no feint música.

-I això de DIABETICAS ACELE-RADAS d'on p... el vàreu treure?, -Bé, fa devers un any que jo esticdins es grup, pert) està format desde fa cinc o sis anys, començant aactuar per reformatoris, etc. I esnom ve que dos des componentsd'abans, eren diabètics. I se'l posa-ren perquè lis paresqué divertit.

-Jo me pensava que es grup s'ha-via format quan tu entrares...

-No, no. Relament té una forma-ció nova, com en Toni de «Peor Im-posible». Ell i jo som nous pert) etsaltres tres ja duen un parell d'anysdins es grup.

-Parlem des moment que tu en-trares a DIABETICAS ACELERA-

DAS. Sup& que haguéreu de tocara portes per intentar actuar o enre-gistrar un disc... Haguéreu de tocar-ne moltes?

-No. DIABETICAS des de fa dosanys, tenia uns contactes a Madrid,encara que es més importants s'hanaconseguit enguany. Des de que johi he entrat, hem actuat a Dhraa, asa festa des grup editorial Z aPalma. A part de tot això, en ToniSocies de «peor» també coneix mol-tíssima gent. També coneixem NaRossi de Palma.

Amb lo de n'Alaska va ser casua-litat, va venir a un des nostros es-pectacles i torna com a loca. «Vosestim», «vos estim» mos deia i des-prés contactarem amb sa seva ma-nager. I aquesta senyora mos ha a fi-cat dins s'agancia, o sigui que siqualcú mos vol contractar ha deparlar amb sos representants quetenim. Ara, noltros, ja no anam atocar a cap porta.

-En una paraula, ja teniu un bon«catxé».

-Sí. Hem actuat a sa presentacióde sa pel.lícula «Atame» de n'Almo-dóvar; també a sa presentació de sarevista «ID» de Londres, a sa pre-sentació des nou disc de n'Alaska.També hem sortit a sa televisió:dues vegades a «Viva el espectácu-lo» i una a «El salero». També a nesprograma «Plastic» de Barcelona.

-A es programa de TV, ¿vos ofe-ríreu voltros o vos vengueren a cer-car?

-Quan tens un manager no t'hasd'oferir, tu estàs dins s'agancia i ellst'aconsegueixen actuacions.

-Sí, és clar que si tens una perso-na específica tu no fas res en rela-ció a aquests temes, pert) lo quevolia saber és que si sa vostra mà-nager vos oferia a es programes perdonar-vos a conèixer o, en canvi,dins certs cercles de Madrid ja éreuconeguts.

-«Diabéticas>' va anar a «Viva elespectáculo» a fer una prova a saqual hi havia moltíssima gent. I enstriaren. Havíem de fer un contracteper sis mesos, per?) a es final sa ma-nager va trobar que eren pocs durosi just varem fer tres actuacions.

-Quin tipus de seguidors teniu?-Noltros tenim un públic molt

ample, des d'adol•lescents fins amestresses de casa. Lo que leim esun espectacle per a tots es públics,inclús se podria fer perfectament aCalonge. Ara record que un any hovaig proposar pare) sa cosa no se vafer.

-Ja que fa un poquet que has xe-rrat de n'Almodóvar... ¿és veritatque heu de fer una pel.lícula ambell?

-No se pot dir (respon amb carapolissona)

-S'han sentit rumors, al manco...

-Rumors.. rumors... Ja hem fetmolt amb haver actuat a sa presen-tació de sa pellícula i ara hi haviaun projecte d'anar a New York ambell per a sa presentaci de sa

111 • • • II II

JAIME MONSERRAT BARCELOFOTO ESTUDIO Y REPORTAJES

FOTOS CARNET, FOTO INDUSTRIALY ALTRES

C/. Santueri, 88Teléfono 58 11 56

CLUB TROPICANA07200-FELANITX MALLORCA CALAS DE MALLORCA

11 I II II II II II I II II

HOMES

DONES

TRACTAMENT DEACNE JUVENIL

Carrer Nou, 53 - Tel. 65.08.2507630 CAMPOS

dies i coses / 17

pel.lícula alla, però a la fi no sé siper manca de pressupost, però no hianam. Per() en Pedro mos va dirque Si hi havia d'anar qualcú seriemnoltros. Mira, a mi particularmentme va dir «sempre tendreu un raco-net a sa meva pel.licula», pet-6 aixòté moites interpretacions.

-Com anau d'actuacions peraquest estiu?

-Hi ha coses molt fortes pere queno són segures. Lo que ja es segures sa gira amb n'Alaska per tot espaís. També, dia 22 de juny hemd'actuar amb Boy George i n'Alaskaamb Fangoria a Barcelona.

-Actuar amb aquesta gent ha deser un rodatge al•lucinant?

-Realment ho es.-Teniu pensat enregistrar quai-

que disc?-Amb ,<Diabéticas» tenfem una

oferta de promoció però sa cosa estaun poc aturada. Per?) també esticdins un altre grup que se diu «Re-plicante» i volem fer una maquetaper veure si podem enregistrar.

-Com definiries sa vostra música?-Amb «Diabéticas» feim de tot

des de Pimpinela, Las Grecas, LosPecos... M del Mar Bonet. No mosimporta es tipus de música; prime-rament hem perdut completamentes sentit des ridícul, i a partir d'aquífeim un espectacle per a divertir.

-Tu que vius a cavall entre Ma-drid i Palma ¿quines diferències hitrobes?

-Madrid es molt «heavy», molt«cutre». Alla sa vida nocturna te fareviscolar, no es com Barcelona quem'avorreix molt. I ses diferenciessón que a Ciutat s'hi viu i hé; encanvi a Madrid just se viu.

-Però, no hi ha molts «niñospijos»?

-Crec que n'hi ha mes a ciutat.-Passarem a uns altres temes, dei-

xant un poc de costat es tema de samúsica...

-Fa uns mesos que està de modaque es famosos facin slogans contrasa droga, què trobes?

-¿Propaganda contra sa droga?-Sí, sobretot a sa ràdio.-Realment se n'ha de fer. Jo pens

que qui se fica dins aquest món esperquè ho vol fer. Jo ho tenc moltclar, si se moren tant me fa.

-Supós que també sentires es «re-bumbori» que hi hagué arrel destema de Mondragó...

-Es clar que sí; crec que així comestan anant ses coses, esser ecologis-ta o verd sera una necessitat. Sapersona, com qualsevol animal, téinstint de supervivencia i s'homohaura d'arribar al fons si vol conser-var tot aile que es seu.

-Ara te diré uns quants noms ivoldria que me donassis el signifi-cat que tenen per a tu:

DIABETICAS ACERLERAS - Esticamb ellesROSSI DE PALMA - Una fada molt«madrina »

ALASKA- T'estimoALMODÓVAR - Confiam amb tu.MÚSICA - Per que no?DISC - Tant de ho!MADRID - A estones... pub sí.MALLORCA - Why not? (per queno?)CALONGE - For ever (per sempremes)FELIPE GONZÁLEZ - El recolz...Rectifie: n'hi ha de pitjors.GABRIEL CANYELLES - No ho sé...no ho sé.HISENDA - Que es això?

I ara per acabar, què diries alsCalongins, que no haguessis tengutocasió de dir-lis.

-Que els estimo molt a tots... hé...sí. I esper que mos contractin perses festes de Sant Miguel qualqueany.

-No mos arriba es pressupost...-Si fos per jo vendria de franc,

pore som cinc i s'altra gent no té resa veure amb Calonge.

Voldria desitjar-vos molta sortamb aquesta revista, DIES ICOSES... se diu això, no? Perdonau-me es que sempre m'equivoc ambs'altre que hi havia a Santanyí.

Nosaltres, tots es Calongins, i es-pecialment es que feim DIES ICOSES també te desitjam tota sasort del món, tant amb «DiabéticasAceleradas» com amb «Replican-tes» i tant de bo qualque dia enstrobàssim a sa nostra bústia un discteu. Enclavant.

.k.

PERRUQUERIAUNISEX

OBERT DE DIMARTS A DIJOUS HORABAIXESI DIVENDRES I DESSABTE TOT EL DIA

Tel. 65 82 20Ca'n Roca, 13 - 07669 Calonge (Santanyí)

dies i coses / 18

Es coix de Sa Torre«Farà cent anys que seré mort i

encara parlaran de mi»Aquesta era una expressió que

l'amo en Tomeu solia dir els darrersanys de la seva vida als homes deCalonge amb que es trobava pelscasinos on tantes vegades, tempsenrera, havia portat el seu fill petit,Torneu, perquè cantas damunt sestaules.

L'amo En Tomeu Roig Adrover,es coix de Sa Torre, va néixer a unacasa anomenada Sa Torre, l'any1895. Als quatre anys i degut a lamalaltia de la polio, malaltia enaquell temps incurable, va quedarbaldat de les cames i, com moltagent recordara, caminava malament,ajudant-se amb bastons.Fou per per aquesta raó pel que vatreballar com a mosset del sabateretde s'Horta amb l'amo En Pep Josep.D'aquest temps es conta que un diael sabateret les va enviar a matinesa les 7 i mitja i que ell i en PepJosep varen haver d'esperar fins ales 12 de la nit dins l'església deS'Horta; anys després l'amo enTomeu recordava aquest fet ambuna glosa al seu amic Pep Josepquan aquest li tira una pedra al seucarro. La glosa deia així:«No me venguis en pamplinesPep no m'has d'apedregarno te'n recordes germaque ens varen enviardevers les 7 a matines».

L'amo en Tomeu sempre va ésserun home agradable i mai va demos-trar que es trobava de mal humor,

això sf, sempre deia la darrera a lagent que el picava.

Es va casar amb Na MargalidaBarceló Bonet, filla de Mestre Pepde ca s'Ermita de S'Alqueria Blanca,anaren a viure a Ca's Sabater ivaren tenir 6 filles i tres fills, enaquella casa visqueren els temps defam i penúries i va treballar de sa-hater, fuster i arreglant monturespels cavalls.

Es coix de Sa Torre va ésser sem-pre molt bo per a fer cançons i glo-ses i totes elles anaven adreçades auna o altra persona; D'entre elleshem volgut assenyalar una série queresulten simpàtiques i divertides.

Un dia que l'amo En Tomeu veniade Porto Colom es va trobar ambquatre capellans que anaven ambun cotxe (un dels primers de la co-marca) i els va dir:

«En Jesucrist són germanscreat d'una ma divinamolt m'agrada sa doctrinaperquè ensenya i encaminad'esser uns bons cristiansperò això de capellansque pedriquen tots els Santsi acaben amb la bassinacompren cotxos i benzinadels doblers dels ignorants»

Una altra vegada que en Banús, elbarber d'Es Carritxó, no li tornavael canvi l'amo En Tomeu Ii va com-pondre la següent cançó:«A tú et diven en Banúsde devers Son Barcelói afaites a n'es Carritxói d'un estern fas abúsno em facis el cus-cusque jo no som cap quissóti m'has fet coneixedorque ets pardal que no pots pus».

L'amo en Tomeu va morir quantenia 71 anys i fins els darrers mo-ments va demostrar la seva vitalitati el seu humor.

Tal com ell deia sempre sera re-cordat no sols pels seus, sinó pertota la gent de Calonge i els vol-tants, als que va animar amb lesseves gloses quan passejava amb elseu carro.

Martina Ramis i Bertnàsar.

ya deNormalització Linguistica

tr* 049-4;4iiistA4 il-410%.44*.A citf,/ k).0*; t‘,1 0704 '140/Markair .11104$114,401/Ai•bakiis'A

CONVOCAREN INICIALMENT LA CAMPANYA:EL GOVERN BALEAR

EL CONSELL INSULAR DE MALLORCAEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

EL CONSELL INSULAR D'EIVISSA I FORMENTERAL'AJUNTAMENT DE PALMA

S'HI HAN ADHERIT(en data 15 de juny de 1990):LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

ELS kJUNTAMENTS

Ajuntament dAlaiorAjuntarnent dAlar6Ajuntament d'AlgaidaAjuntament dAndratxAjuntament d'AnanyAjuntament &ArtaAjuntament de BinissalemAjuntament de BunyolaAjuntament de CalviàAjuntament de Campanet

ELS PARTITS POLITICSPartit Popular (PP)Pana Socialista Obrer Espanyol (FSB-PSOE)Pana Socialista de Mallorca (PSM)Unió Mallorquina (UM)Centre Democratic i Social (CDS)Entesa de l'Esquerra de Menorca (EEM)Grup Parlamentari MixtEsquerra UnidaUnió Balear

Ajuntament &IncaAjuntament de Lloret de VistalegreAjuntament de LlosetaAjuntament de LlubfAjuntament de LlucmajorAjuntament de ManacorAjuntament de Mancor de la VallAjuntament de MaóAjuntament de Maria de la SalutAjuntament de MontutriAjuntament de Petra

ELS COL.LEGIS PROFESSIONALSCol.legi Oficial dAdministradors de FinquesCol legi Oficial d'Advocats de BalearsCol.legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletresi en Ciències de BalearsCol.legi Oficial dEnginyers de Camins. Canals i PortsCol.legi Oficial dEnginyers Industrials de BalearsCol.legi Oficial de Farmacèutics de BalearsCol.legi Oficial de Psicòlegs de BalearsIl.lustre Col.legi Notarial de Balears

Ajuntament de Sa PoblaAjuntament de PollençaAjuntament de PorreresAjuntament de PuigpunyentAjuntament de Sant Anton' AbatAjuntament de Sant JoanAjuntament de Sant Llorenç des Cardassar,Ajuntament de Santa Mana del CanaAjuntament de SantanyfAjuntament de Son ServeraAjuntament de Sóller

ELS SINDICAISConfederació Sindical de CornissionsObreres de les riles Balean ( CC.00.)

Ajuntament de CamposAjuntament des CastellAjuntament de CiutadellaAjuntament de CostitxAjuntament d'EivissaAjuntament d'EsporlesAjuntament de FelanitxAjuntament de FerreriesAjuntament de FormenteraAjuntament de Fomalutx

ELS CENTRES D'ENSENYAN1ENT:Departament de Filologia Catalana i Linguística General. UIBInstitut de Batxillerat Santa Mana dEivissa. EIVISSAInstitut de Batxdlerat Berenguer dAnoia. INCAInstitut de Batxillerat Mana Antórna Salva. LLUCMAJORInstitut de Batxillerat Joan Ramis t Ramis. MAÓInstitut de Batxillerat Antoni Maura. PALMAInstirut de Batxillerat Guillem Sagrera. PALMAInstitut de Batxillerat Joan Alcover PALMAInstitut de Batxdlerat núm. 6, Camp Redó. PALMAInstitut de Batxillerat Guillem Cifre de Colonva. POLLENÇAInstitut de Batxillerat Can Peu Blanc SA POBLAInstitut de Batxillerat Quarto de Ponmany.SANT ANTONI DE PORTMANY ( EIVISSA)Institut de Batxillerat Guillem Colom Casasnovas. SOLLERInstitut de Fomiació Professional San Juan Bosco. CIUTADELLAInstitut de Formaciii Professional Isidor Macabich. EIVISSAInstitut de Formació Professional Llorenç M. Duran. INCAInstitut de Formació Professional Francesc de B. Moll. PALMACollegi d'EGB Sant Salvador. ARTACollegi La Immaculada. PALMACollegi Pedro Poveda. PALMACol legi Gudlem Mesquida. Sa Indioteria. PALMACol.legi Públic Comas Camps. ALAIORCol Leg' Públic Sant Bartomcu. ALARÓCollegi Públic Es Vinyet, ANDRATXCollegi Psiblic. BC:GERCollegi Públic CAMPANET

Col.legi Pfiblic Mare de Déu del Toro. CILTADELLACol.legi Públic Joan Benejam, CIUTADELLACol.legi Públic Es Porxo. DEIACol.legi Públic Comarcal. SANT RAFEL (EIVISSA)Col.legi Public Ntra. Sra. de Jesús. EIVISSACol.legi Públic Ping den VaUs. EIVISSACol.legi Públic Es Vedrà. EIVISSACol.legi Públic Sa Torre. MANACORCol.legi Riblic Verge de Gracia. MAOCollegi Públic Joan Mas i Verd. MONTUIRICollegi Públic Ciutat de Malaga. PALMACol.legi Públic Gabriel Alzamora Lopez. PALMACollegi Públic Sant Jordi. PALMACollegi Públic Sama Mana. PALMACollegi Públic Son Femol. PALMACollegi Públic Costa i Llobera. POLLENÇACol.legi Públic Joan Mas. POLLENÇACol.legi Públic SANT JOANCol legi Públic SANT LLORENÇ DES CARDASSARCol.legi Públic SANTANYÍCollegi Públic Santa Ponça-Galatzó, SANTA PONÇACollegi Públic Comarcal Es Putxet SELVACol legt Públic Comarcal Jaume Fomaris SON SERVERACollegi Públic Nicolau Calafat. VALLDEMOSSACol.legi Públic VILAFRANCA DE BONANYEscola Mata de JoncCentre de Preescolar Antoni Maura. MANACOR

ELS COL LECTIUS I ENTITATSAssociació Illenca per a la Renovació Educativa (A.I.R.E.)Centre Cultural de FelanitxConvergencia de Joves Independents

Escola d'Esplai PALMA IFEBAL. Institució F,enal de BalearsEscolania de Lluc Institut dEstudis BalearicsGrup Folklónc Casten de Sant Felip MENORCA Patronat Municipal D'Escoles clInfants PALMA

TOTS ELS CIUTADANS DE LES BALEARS HI SÓN CONVOCATSINDIVIDUALMENT I COLLECTIVAMENT.ADREÇAU LES ADHESIONS AL SECRETARIAT DE LA CAMPANYA.Sant !Value!, 18, 2°". 07002 Palma. Tel: 71 75 03. Fax: 72 06 50

dies i coses / 20

noOtra gentBartomeu Binimelis i Gari,En Tomeu «Pep-ferrer»

Si qualque vegada souconvidats a participard'un tiberi alla a on esmenjarà un arrosset depeix, o llagosta amb salsao costelles torrades, o unacaragolada, o quasi qual-sevol cosa; i vos divenque el cuiner sera enTomeu «Pep Ferrer», i sisou afeccionats al bonmenjar, estau de sort,teniu la garantia de poderpegar una bona panxada inomés heu d'estar alerta,a no saber aturar-vos en elmoment que la prudènciaalimentaria aconsella, i amenjar niés del compte. Iés que, en Tomeu, té lama beneïda per fer bonsmenjars, coneix els secretsper delectar el paladar.Cada detall és important,des de tenir una matèriaprima de primera qualitat,el vi apropiat, unes bonesolives,... tot en el seupunt.

En vista d'això pareixque en Bartomeu Binime-lis de can Pep Ferrer ten-gui la professió de cuinar.Id .° no, la seva dedicació al'art de la cuina li ve per-que li agrada donar-segust i també el donar-neals seus amics, perquè elseu vertader ofici és l'oficide Sant Pere, pescador.Bona part de la seva vidala passa a la mar i mirantsovint a llevant o tramun-tana per endevinar si hihaura bonança i que la

maror no el trobi despre-vingut. Es el patró de laseva pròpia barca i peraixe, entre els seus amicsl'anomenen «El Patró».

Viu a Cala Llonga, a laCala Llonga tradicionaldels mollets i de les barra-ques de barca alla a on esconstruïren les primitivescasetes dels primers mora-dors de Cala d'Or i queels pagesos calongins so-lien aprofitar per anar aestar una setmana a la vo-rera de mar una vegadaacabades les masses.

Es una vetllada clarad'estiu, a Cala Llonga hiha calma, només es sentde tant en tant el renouetdels pals dels velers ama-rrats a l'altra vorera. Unllatitet que deu venir de

calar o de mirar si agafaqualque raó entra, tira-tira, fins al fons de la cala.D'un tros avall puja labona olor del peix quel'amo en Gabriel i sa ma-dona de Son Reus torrenper sopar. Nosaltres xe-rram amb en Tomeu a lafresca a la porxada de caseva. Una porxada que al'igual que tota la casamena cuidada exquisita-ment la dona den Tomeu,na Maria de Can Roca.

-I quan vares començara fer feina per la mar?

-Vaig néixer a Calonge,anti a on ha estat sempre canostra. Es meu padrí, perpart de ma mare nomia Pep ifeia de ferrer i per això a canostra mos diven de can«Pep ferrer». Mon pare erade can .Devertit». De jove

vaig fer diferents castes defeina per ca nostra, incliisvaig fer una temporada depicapedrer amb en Toni Melquan feien sa casa de Las Al-menas. Es servici el vaig ferforçós, a Infanteria de Mari-na i durant un temps medestinaren a Madrid.

-I quan vares començara fer feina per la mar?

-De sempre havíem tengutbarca i adesiara anàvem apescar, pet-6 va esser quanme varen llicenciar que mevaig dedicar a la feina per lamar d'una manera professio-nal.

-Com era Cala Llongaquan tu començaren avenir-hi?

-Llavors era molt diferentd'ara. Vaig començar avenir-hi amb es conco enJaume des Molí i amb l'amoen Rafel Blonquet que tenienuna caseta aquí dalt. Debai-xavem amb un carretonet iun cavallet i mis endavantamb un Citroen. Passàvem esdissabte i es diumenge i pes-cavern i bulitxavem. Terdempeix per menjar.

-Ha havia cases peraquí?

-Un parell, també hi havia,me pareix, que eren onze ba-rraques de barca, totes fetesen nom des padrí, son parede ma mare, a ca nostra mepareix que tenim es papersd'dquestes barraques.

-I barques?-Hi havia sa des padrí. Sa

de l'amo en Tomeu de Sa

dies i coses / 21

Mestre, de l'amo en FrancescSart, sa des sogre i també entenia una l'amo en TorneuPeraire. Més tard en va duruna l'amo En Nadal Reus ipoques més.

-I la mar com estava?-Hi havia molt poca aigua.

A cada part hi havia un ca-nalet que l'hi deien es canal iper alla, si la mar anava unpoc plena, podies pujar fins ases jonqueres amb una paste-ra, perquè una pastera calaquatre dits, perquè sinó nopassaves.

-Per aquestes jonqueresno hi havia aucells ma-rins?

-Fotges, qualque fotja, a satemporada en s'hivern venienanneres, molts de secalls itambé d'aquells blaus que esdiuen martinets, més per forahi havia cadafets, però ja fatemps que no n'hi ha, s'hanabolit completament es cada-fets, fa estona que no n'hi hacap.

-Record aquell temps enquè quasi tots els calon-gins anàvem a les festesde Cala d'Or i que teníeuuna barca grossa, que erala que portava la Mare deDéu en la processó per lamar.

-A n'aquesta barca la mosvaren fer a Alcúdia per propiencàrrec. Tenia onze metres ili posarem el nom de SantaMaria del Mar. Durant unapartida d'anys la destinarema fer excursions per la maramb els turistes. Més enda-vant la varem utilitzar perpescar fins que la varem ven-dre. A ;lyres d'ara aquestabarca és a fora, devers Mûri-cia, pel Mar Menor.

-I ara quina barca teniu?-Un Hain de quaranta-dos

pams que se diu Cala Llon-ga.

-Surts tot-sol a pescar?-No, som jo i es meu

germa Pep-Quines són les vostres

arts de pesca?-Pescam llagosta, quan no

hi ha veda, es temps de llam-puga pescam llampuga i s'ai-tre temps calam ses xarxes.

-Com se pesca sa Ilagos-ta?

-Altre temps caLivem nan-ses però ara ho feim amb xar-xes aposta. Les calam s'hora-baixa i el sen demà dematímos aixecam a les quatre imitja des matí, a fi d'esser atrenc d'alba a sa pesquera,treim ses xarxes i tornam capa terra.

-I la llampuga?-En començar sa tempora-

da posam uns capcers, quesón uns suros grossos ama-rrats a uns pedrals. Aquestscapcers estan a Hoc a on hiha des de noranta a set ovuit-cents metres d'aigua.Per pescar sa Ilampugatenim una llampuguera queés una espécie de xarxa ques'enrevolta a s'esbart de sesIlampugues, vas cobrant decada cap fins a ses llampu-gues van a caure a dins unamàniga.

-Quines sem les tempo-rades de cada una d'a-questes espécies?

-Per pescar llagosta hi haun temps de veda, només enpoden pescar des del primerde marc fins al final d'agost.

A sa Ilampuga no hi ha vedaper-6 només hi ha Ilampuguesuna temporada que sol co-mençar a finals d'agost, finsque s'acaba.

-Heu fet pescades gros-ses?

-Molt grosses no, per()qualque vegada hem duitquatre o cinc-cents quilos dellampuga. L'any passatmirem agafar un pelegrí quedevia pesar cent quilos omés.

-I temporals enmig demar?

-Mal temps sí, però tempo-ral, temporal enmig de marno. Noltros varem pescarnou o deu anys per Cabrera ia vegades havíem de retras-sar un dia o mig la tornadaper mor del mal temps.

-Quan anam per terrasempre tenim alguna fita,portell o casa per orientar-nos i saber alla a on enstrobam. Pert) a la mar nohi ha res de tot això, tot ésigual. Com vos . arreglauper saber allà a on teniu laxarxa o a on hi ha la pes-quera?

-Tenim uns punts de refe-rència a terra que quanestam un en dret de s'altre

mos fan saber alla a on som.Hi ha es Puig de Sant Salva-dor, Es Castel!, es fars dePorto Colom i de PortoPetro, diferents putxos ocoves que serveixen perorientar-mos.

-Ara i per acabar, i comque abans ja hem dit queeres un bon cuiner, unapregunta curiosa. Si teniesel Rei a dinar, que li fa-ries?

Aquí en Tomeu dubta,però na Maria que mésque ningú coneix les habi-litats culinàries del seuhome respon.

-Llagosta i un an/os alforn.

Vet aquí la xerrada quehem tingut amb enTomeu. Ell és un homeque sense tenir una ambi-ció desmesurada per lesgrans ganancies sap cercarel caire bo de les coses.Sap viure i sembla feliçamb el que té i encara quevisqui a Cala d'Or, és ambels ambients senzills i ca-solans allà a on es trobabé. Es calong-í com el quemés.

Marc

dies i coses / 22

Notes sobre el parlar de CalongePer Cosme Aguiló

El poblet de Calonge, situat al'extrem nord del terme de San-tanyi, es especialment interessantper la manera de parlar dels seushabitants, netament diferenciada dela de la resta dels moradors delsantics nuclis urbans del municipi.No hi ha dubte que el fet diferen-cial de la parla dels calongins esimputable a l'expansió, i de vegadesadaptació, d'alguns trets caracteris-tics de llenguatge dels felanitxers.Amb aquesta breu nota, que no esun estudi fet a consciencia, sinóque es producte d'algunes observa-cions esparses, realitzades sensemassa pretensions, intentaré apro-ximar-me a alguns punts on el *lien-guatge calongi s'ha distanciat delde la seva «Metròpoli» de Santanyí,i ara gravita, encara que sols siguiparcialment, dins l'òrbita ling,iiisti-ca felanitxera. Alguns d'aquestspunts són compartIts amb altrespoblacions que administrativament,i comercial, depenen de Felanitx,com S'Horta, Es Carritxó, Cas Con-cos, etc. Precisament crec que laraó d'aquesta inclinació felanitxeradels calongins l'hem de cercar enl'atractiu que, com a area comer-cial, ha tengut sempre Felanitx perals seus pobles veins. Els calongifisacudien acudeixen encara ara—regularment, al mercat dominicalde la vila més gran, cap del termefronterer. La comoditat que, al'hora de comprar, ofereix un mer-cat ben proveït, deu esser el factoresseneal que fa decidir els calon-gins a orientar els seus desplaça-ments comercials envers la via delnord. Hi ajuda també el seu em-plaçament, tocant la raffia del finisterrae del terme, a mig carni, si fano fa, entre les dues viles. Amb toti amb això, sembla que ara s'estàproduint entre els mês joves uncert anivellament del llenguatge queapunta cap a Santanyi, afavorit pot-ser per la intensificació de les co-municacions amb aquesta població.(Els calongins són fervorosos sequi-dors de l'equip de futbol santanyi-ner). Un vell informador curiablan-quer, que ha detectat aquests can-vis, em deia no fa gaire que elscalongins s'han «desavesat» molt,quant a la seva forma de xerrar.

Casera, buc de canyes per protegir els arbres

joves dels animals

I això tenint en compte que algunesde les particularitats lèxiques fela-nitxeres, s'han projectat fins aS'Alqueria Blanca, constituint aquestpoble el seu limit expansiu meri-dional, i ho han Pet potser tambéper la via del comerç, directamentdes de Felanitx, o bé a través dclscontactes amb els calongins.

Els trets que nalitzarem pertanyenals camps de la fonètica i, majori-tàriament, del lèxic. Vegem-los acontinuació.

1. Observem en primer lloc un

aspecte del calongi que per a qual-sevol habitant de la resta del termeconstitueix sense dubte la nota mésfàcilment observable.

1.1. La /1/ apical, pròpia de Fe-lanitx, i sensiblement igual a la cas-tellana, es l'única que coneixen elscalongins, encara que té més resso-nància quan és geminada: allot,batle, pron. balle, mènera, p,ron.mèllera, o a final de paraula,animal, mel. Calonge constitueix,cap al migjorn, la localitat extremade l'expansió d'aquest so, compartittambé pels pobles veinats, ja, dinsel terme de Felanitx.

1.2. Una altra particularitat fo-nètica calongina es la pronúncia dela conjunció disjuntiva o, que esrealitza com /o/ tancada i no ober-ta com a la resta del terme: quatreo cinc, això o allò. Es coincidentamb la parla dels menorquins. Noconec, però, l'abast del tret a l'illa.

2. Vegem ara alguns mots queconeixen una solució idêntica osemblant a Felanitx i diferent a laresta de Pobles de Santanyí.

2.1. Barrela, «barrera». A amb-dues poblacions té connotacions deparlar rústic. Ha sofert dissimilacióde les seves consonants liquides.

2.2. Bassiot «depósit d'aigua oca-sional en un carrer, carni». Com-partit amb la resta de A San-tanyí bassal.

2.3. Bou «pinya closa». A Sant.i S'AI. Bl. bè. A d'altres flocs xot,mê, etc.

2.4. Escalera «escala d'obra, ésa dir fixa». Tant a Felanitx com aCalonge usat amb aquest significat.El mot escala es reserva per a lesque són mòbils: escala de gat, esca-la de peu, etc.

2.5. Estiraguissd, estragassd, es-ta. ragass6, «pèsol». Possiblement deuhaver-hi mês variants que són adap-tacions del felanitxer estrigassó. Noes desconegut zitxero, com a la res-ta del terme.

2.6. Llosa, «estri metglic per aagafar ocells». A Sant. i S'AI. Bl.petge. A dialtres llocs garbellet,trampa, sendftet, molla, etc. Con-serva la /s/ ;intervocalica. A Sant.Bova designa- un estri més arcaic,construit amb pedres planes i uti-

Llosa de pedra, precursora de la moderna llosa de ferro

dies i coses / 23

litzat amb la mateixa finalitat.

2.7. Me «anyell de pocs dies». AFelanitx distingeixen entre mé ianyell, essent el • darrer el de mésedat. Anyell també s'usa a Calonge,mentre que me és inusual a Sant. iS'AI. BI.

2.8. Pagofigo, «ocell de l'espècieMuçcicapa striata balearica». ASant. i S'AI. Bl. matamosqU'es. Da-vant restructura del mot iiagofigoem sent temptat de pensar en algu-na relíquia del parlar romànic ante-rior a la conquista catalana., 2.9. Retxa arath.». Es pronun-

ciat amb /e/ tancada com a Fela-nitx i no amb /e/ neutra com a laresta del terme.

2.10. Ruée, «rosegó». H perdutIa /s/ intervocàlica, i ha tancat laseva /0/ àtona com a Felanitx, ontambé es coneix revegó. A Sant. iS'AI. Bl. rovegó.

2.11. Xircolar «eixarcolar», moltcorrent a Felanitx. La palatal inicialha fet tancar la primera vocal.Encatravar «entrecavar» propi deSant. i S'AI. Bl. es inusual a Ca-longe.

3. Vegem ara algunes iaraulescalongines, pròpies també' de Fela-nitx i de S'AI. BI., que coneixen unasolució diferent a Santanyí.

3.1. Bolet de bou, «bolet de l'es-pècie Suillus granulatus, o S. belli-ni. A Santanyí esclata-sabates, omenys correntment esclatabutzes.

3.2. Bromejar, (pronúncia afri-cada bromei jar), «preparar una pes-quera tirant-hi menjar». A Sant.brumejar o grumejar, (pron. africa-des).

3.3. Eronella, «oronella, ocell del'espècie Hirundo rustica». La sevavocal inicial ha sofertA Santanyf nonella, i antigamentenonella. (Cf. amb el nom , d'ocell

3noneta).

, • ,3.4. Esvellar, (pronunciat es-

veiar), Irtallar les branques vellesd'un arbre». A Santanyi ci-smotxarque també s'usa a S'AI. Bl. al costatd'esvellar.

3.5. Supiate, «aigua, o una altrasubstància liquida, escampada perterra i trespolejada». A Santanyí.supissate. Com altres mots de la

contrada (gomerate, bate) té unaextranya /e/ tancada posttónica fi-nal. •

4. Paraules pròpies de Calonge ide S'Al. Bl. que coneixen una solu-ció diferent a Felanitx i a la restadel terme de Santanyí, o be hi seindesconegudes.

4.1. Matutló, «mata petita en for-ma de revell». Registrat al DCVBs.v. matullo, com a propi del ma-llorquf.

4.2. ...d'en Puig, «varietat d'a-metia». Deu ser originària de Caton-ge, on hi ha el topònim Na Puig. ElDCVB s.v. anzetla la registra a S'AI.Bl. A Santanyí es diu de l'engan.

5. Paraules pròpies de Calongeque coneixen una solució diferent aFelanitx i a la resta del terme san-tanyiner, o hi sún desconegudes.

5.1. Boleta peluda, «bolet de l'es-pècie Lactarius torminosus». A Fe-lanitx esclata-sang pelut, a S'AI. Bl.

i a Sant. pc/ova.5.2. Cardell, «varietat d'ametla».

No identif icada.5.3. Casera, «buc d'abelles». Com

CI mot llosa, conserva la /s/ inter-vocàlica. Caera, com a Felanitx i aIa resta del terme, també hi es co-negut, per() de vegades es reservaper a designar un buc de fusta ode canyes que es posa als arbres jo-ves per a protegir-los dels animals.

5.4. Maria Mel, «varietatla». No identificada.

5.5. Matadi, «iaac redonenc comel puny». Registrat al DCV,13.

5.6. ...d'ullastre, (pron. d'uias-tre), «varietat d'ametla». A Sant. de¡'u/lastre. El DCVB descriu la Met-la de N'Ullastre com a pròpia d'EsLlombards.

Aquestes són les espigoladuresque, d'una forma incidental, he po-gut fer fins ara. Crec que qualcuamb una mica de tenacitat podriaampliar-les fàcilment. Com haureuvist, el lexie pertany, d'una maneraabassegadora, a l'esfera del lien-guatge agrari, i a la flora o la faunaque tant hi van lligades. No resultagens estrany en un poble que. comtants d'altres, només coneixia unsistema de vida basat en l'economiad'autosuficiència.

Santanyí, febrer dcl 1987

NOTA: Si els lectors troben algunainexactitud, agraire qualse-vol informació en aquestsentit, especialment pet quefa referencia al parlar propide Felanitx.

dies i coses / 24

Una realitat nacional amagada

La Independència de Catalunya(de Salzes a Guardamar, de Fragafins a Maó) és un fet viable perquèla realitat nacional, d'actuació com agrup, es manté als nivells més quo-tidians del grup nacional català; peraixò la consciencia nacional és benrecuperable a tots els nivells (depensament explicit, de manifestació,de vot, etc.) dels quals ha estat erra-dicada per la constant pressió delsmitjans de comunicació, de l'ensen-yament, de l'administració, de de-terminats sectors socials... al serveidels interessos colonials espanyols.

Les dades que aportam, que con-firmen la frase procedent, són fruitd'una enquesta sociolingüística fetaa Mallorca durant el 1986 (basica-ment (I). (Indiquem, entre parente-sis, que mai no s'ha fet cap enques-ta d'abast nacional català; les ques'han fet són locals, —per limitaciódel qui la feia o per interessos loca-lites de la Institució que l'encarre-gava: Generalitat de Catalunya,Consell Insular de Mallorca, etc.—,o bé són regionals: fetes fraccionantles Tiles Balears, Catalunya, Veen-cia, com a regions espanyoles:Foesa, etc.).

Destaquem en primer Hoc que lacomunitat lingüística catalana és lacomunitat autòctona i majoritària deMallorca: hi pertany un 75 % de lapoblació adulta de Mallorca ambdret a vot (2); d'aquests, és a dirdels mallorquins, un 94 % són nas-cuts a Catalunya (per contra, del 25% que constitueixen la població nocatalanoparlant hi són nascuts un 20%).

L'enquesta, al contrari de les en-questes sociolingüístiques que esfan habitualment, no estudia llen-gües (ni cap altra part del coshumà, ni cap entelequia) sinó par-lants que viuen en interrelació ambaltres parlants. Per això l'enquestamostra una realitat que fins arahavia estat, volgudament o no, ama-gada: l'existència de grups lingüís-tics (3) (i no de llengües parlades ar-bitràriament per una població amor-fa, suposadament sovint volgu-

dament— espanyola).Així es palesa una comunitat lin-

güística catalana que constitueix unasocietat sencera, amb una piramidede població semblant a la d'altresnacions europees (pert) amb un graud'instrucció molt baix), i amb un altpercentatge de població activa queté una certa capacitat de decisió a lafeina (un 37 % de patrons, profes-sionals, etc.), i una població no cata-lanoparlant que per la seva pirami-de de població i distribució laboralirregulars difícilment poden esseranomenats com a comunitat; es pa-lesa una doble immigració: d'assala-riats i eventuals 80 % i de treballa-dors amb un cert grau de decisió 20%, la qual mostra un cert grau decolonialisme.

La comunitat linngüística catalanamanté uh alt grau de cohesió en lesseves relacions, o dit altrament, elsmallorquins desenvolupen bàsica-ment la seva vida social (relacionsvoluntaries) dins la seva societat, almarge dels forasters. Així, un 87 %són casats amb un/a catalanoparlanti també per a un 87 % el seu milloramic és catalanoparlant. A l'horad'anar al cine, a les discoteques, albar, a sopar a fora, a passejar elsdies de festa o a veure o a practicaresports els mallorquins (considerantcom a tals els catalanoparlants se-gons pròpia definició dels entrevis-tats) trien com a company una per-sona que parla en catalã en un per-centatge que va del 80 % 'cine) al 89% (fer esport).

La manca d'ús públic i a nivellsformals del catara per part dels cata-lanoparlantss s'explica per la pressióminoritzadora: bandejament del ca-tala a l'escola, construcció d'unespai mental espanyola a l'escola ials mitjans de comunicació...; un 68% ha estat insultat o ha sentit insul-tar amb la frase “hable en español»,i un 64 % amb «hable en cristiano»,i fins i tot amb «no ladres», un 19%; una distribució per edats assen-yala un augment d'insults a lesedats de vint a quaranta anys en re-

lació a les altres edats, fet que mos-tra (junt amb tants altres) la inviabi-litat de la identitat nacional catalanaen el marc de la democracia espan-yola.

La Independencia Nacional, via-ble per la realitat d'una conlunitatlingüística catalana majoritària icohesionada (encara que minoritza-da ia colonitzada), és d'altra bandacondició indispensable per a la con-tinuïtat i el desenvolupament (des- •minorització, desrcgionalització...)de Catalunya com a nació.

Una darrera dada per fer veure lainformació que dóna una enquestasobre la realitat (i no sobre entelè-quies) —impossible d'encabir enuna comunicació de tres folis—: un53 % dels mallorquins hauria volgutaprendre l'anglès com a segona lien-gua, un 15 % el francés i un 14 % elcastellà; desig que dista molt de lapolítica imperial actual.

Antoni ArtiguesPrimavera 1987

1.- (Sureda, Bernat, et alteri).- EnquestaSociolingüística a la població de Ma-llorca (Encarregada pel Conseil Insulara la Universitat de les Illes Balears).-Mallorca: desembre 1986.- (Multicoplat).

2.- Una llei que impaiia la consulta delpadre; per a estudis va fer que la mostras'hagués de treure del cens electoral, la qualcosa deixa de barda la població menor d'edati part de la població adulta.

3.- Aquesta afirmació, si no fos real, fariariure.

dies i coses / 25

sizge,bs, emu.(planes a cura d'En Miguel Vallbona)

Cura't tu mateix (V)El règim associat

És un regim equilibrat i de bonesassociacions alimentàries, de maneraque la digestió es fa més aviat, ambla qual cosa llavors tenim méstemps de repôs digestiu durant elqual l'organisme pot treballar en ladesintoxicació més intensament. Elrepôs digestiu de la nit s'aconse-gueix allargar fins al migdia, si feimun des-dejuni de ràpida digestió, ique a mes proporcioni a lescellules, de forma quasi immediata,sucres per al consum en el treballdel mati, a l'acabar el treball diges-tiu del migdia el cos disposa d'unaltre descans digestiu per podercontinuar amb la seva tasca de de-sintoxicació fins a l'hora de sopar.

DEMATÍ: DES-DEJUNI DEFRUITA FRESCA

Prendre fruita fresca, ben madura,alternant-la entre Acida, semi-Acida,dolça o neutra. És millor triar-nejust d'una classe per menjada; bastaamb mig quilógram o manco. Espoden afegir uns pocs fruits secsdolços posats en remull mitja horaabans. Els làctics són suprimits. Els

molt dèbils, nerviosos, amb gastritiso enteritis, es millor que no pren-guin fruita Acida.

AL MIGDIA: DINAR DEMIDONS O GREIXOS.

Aquesta menjada es composa de:A.- Un començament o base de

VERDURA CRUA, que hauria deser la part més important de l'àpat(entre 100 i 200 grams). La verduracrua que es triï anirà d'acord amb lacapacitat digestiva de cadascú. Ver-dures tendres com la lletuga, co-gombre, i verdura semi-dura com lacoliflor, pastenaga, col, nap, beterra-da... Cal mastegar-ho sencer, per?) sino es dispsoa d'un bon barram, espot picar o rallar, tenint esmentd'ensalivar-ho tot bé. Cal evitarmenjar cruu la ceba i i si algu-na vegada es vol menjar cru, calpicar-ho i posar-ho una estona enremull perquè perdi les substànciesirritants. Una amanida es pot ado-bar amb un poc de nata fresca i oli ialgunes olives desalades (millor ne-gres) però mai amb res Acid ja que

interromp la digestió dels midons.La TOMATICA que se sol menjaramb ensalada, en realitat es unafruita Acida, i tant per ser fruita comper ser Acida es millor evitar-la enaquesta menjada. Es poden menjarensalades de productes proteinics(les de la vesprada) quan la protelaes de lleugera digestió (Iogurt, qua-llada, formatge tendre...). A agues-tes amanides també s'hi pot afegirqualsevol llavor germinada.

B.- Un aliment, amb MIDO CON-CENTRAT, a base principalment decereals, patates, castanyes, iuca, mo-niato... Per evitar l'excés d'acidifica-ció que produeixen els cereals, pro-posam alternar els cereals amb lapatata.

Els cereals se solen prendre o been forma de pa torrat (no cremat) obé cuits amb aigua i secats al forn.

Les patates, ben cuites al vapor iamb poca aigua, o millor al fort. Calllevar els ulls si ja en té, perquèaquests contenen un yeti (solamina).

C.- Un aliment concentrat GREIX.Olives, oli (millor verge de primerapremsada en fred, d'oliva o de gira-

JARDINERÍAEs Grauer des Camins

Venda de plantes, montatje imantenimént de jardins

Carretera Alq. Blanca Domicili particular

Cala Mondragó, Km. 3

C/. Mn. Antoni Pizà, 13ALQUERIA BLANCA

Tel. 83 72 52-05 S'HORTA

FORN I COMESTIBLES

ADRO VERR3fael Adrover 5 - Calonge Tc!. 657667

dies i coses / 26.*—sol), mantega o alvocat, que acom-panyarà o be l'amanida o el midó.S'ha d'evitar encalentir els greixos.

Aquesta menjada, (si es vol), potanar acompanyada a mb algunesverdures semicuites.

A LA VESPRADA: UNAMENJADA PROTEÍNICA

(És prererible no prendre aquestàpat massa tard per no perturbar elson) Està compost de:

VERDURES SEMI-CUITES. Estracta de cuinar algunes verduressense arribar a destruir llur propie-tats vitals. Millor fer-ho al vapor ocuinades rapidament amb pocaaigua. Basta amb 100 ò 200 g-rms.N'es excluida la patata. Abans, o en

Hoc de verdures semi-cuites es potmenjar una ensalada de verduracrua.

- Triar un aliment proteínic: io-gurt, quallada, formatge fresco formatge tendre, un o dos ous,nous (ametlles, avellanes, coco, al-voca t,...).

També es poden fer sopars ambFRUITA FRESCA, FRUITA SECA, oun LACTIC de fàcil digestió (iogurt,quallada, quefir...) A aquest tipusde sopar s'hi pot afegir una verduracrua poc midonada, resultant unaamanida de fruita i verdura moltsoborosa, sobretot en l'estiu.

COM APROPAR-SE AL RÈGIMCEL.LULÓSIC?

El règim cel.lulbsic es un reg:massociat al qual li han llevat els ali-ments concentrats en GLÚCIDS,LÍPIDS, i PROTEINES. Això es potsuprimir a poc a poc. Per exemple,

anar suprimint els cereals i prendreel midó solament a base de fecula(patata, moniato...) que són concen-trats.

Suprimir els concentrats enGREIX (oli, olives, mantega....) Lla-vors suprimir tots els concentrats deMIDÓ (així ja seríem al RÈGIMCELLULOSIC AMB PROTEINA), ifinalment, suprimir les PROTEÏNES.

Una altra manera de fer un pasintermig per arribar al RÈGIMCELLULOSIC es fer el REGIM AS-SOCIAT EN DUES MENJADES:

- S'allarga el dejuni nocturn finsal migdia, interrumpint-lo amb unamenjada a base de FRUITES.

- A la vesprada es va alternant laMENJADA DE MIDONS i GREIX,amb una MENJADA PROTEINICA.

_

REGIM ASSOCIAT

eMATI (8h-9h) MIGDIA (12h- 1h) MENJADA VESPRADA (7.30h)

AAMB MIDO I GREIX MENJADA PROTEINICA.

DILLUNS FRUITA FRESCA

Ben madura, de

la temporada.

VERDURA CRUA

PASTES CUITES

OLI o MANTECA o NATA

VERDURA SEMI-CUITA

FORMATGE FRESC o

NOUS. .•

DIMARTS IDEM VERDURA CRUA-

PATATES ( o castanyes)

OLToMANTEGA o NATA •

VERDURA SEMI-CUITA

10GOURT o QUALLADA o

FORMATGE FRESC.

DIMECRES IDEM VERDURA CRUA

ARR6S o PA o S&OLA

OLI o MANTECA

FRUITA FRESCA (3/4)

FRUITA SECA (1/4)

(QUALLADA o FORMATGE TE

DIJOUS IDEM VERDURA CRUA

PATATES (1/2) i LLEC!MS( .1/2)

OLI o MANTECA

VERDURA SEMI-CUITA

FORMATGE DE PASTA CUITA

o IOGOURT

DIVENDRES IDEM VERDURA CRUA

ARROS o MILL o BLAT

OLI o MIG ALVOCAT

VERDURA SEMI-CUITA

ous 0 FORMATGE TENDRE

DISSABTE IDEM VERDURA CRUA

PATATES o CASTANYES

MANTECA o OLI

VERDURA SENT-CUITA

FORMATGE FRESC o IOGURT

o NOUS

DIUMENGE IDEM VERDURA CRUA

PASTIS DE VERDURES o

OLI o MANTECA

FROT7A'FRP5OA-(374)

FRUITA SECA (1/4)

qUALLADA o RIW4T2FFRESC

dies i coses / 27

4/ws aarrarPII MO/ kff8/ENT

G.O.B. Santanyí

Un altre espai natural amenaçat!S'Estalella

Entre Vallgornera i S'Estanyol, allitoral de Llucmajor, s'hi troba lapossesió de S'Estallela, un dels in-drets de la costa del migjorn de Ma-llorca que fins ara s'han salvat de laurbanització indiscriminada. S'Esta-lella és una gran possessió amb unagarriga excepcional, coberta pins isavines, amb un litoral intacte, iamb uns valors ecològics tan evi-dents que fan figurar aquesta Areaals Inventaris d'Espais Naturals aprotegir elaborats per ICONA,INESE i el Govern Balear.

ELS PLANS DE GESA

S'Estalella també és el Hoc queGESA ha triat per ubicar-hi unanova central tèrmica per a la pro-ducció d'energia eléctrica, així comun port per a la descarrega del com-bustible. Les justificacions que déliaper a plantejar la construcció d'unanova central a Mallorca se basen enel fort augment de la demanda (6 %anual, segons les seves clades) i enel fet que la próxima ampliació d'EsMurterar quedara contra-restada peldesmantellament de Sant Joan deDéu.

La construcció de la central afec-tara a una superficie d'un milió demetres quadrats i a un tram de lito-ral de 1.500m.

UN IMPACTE AMBIENTALDESMESURAT

Els impactes que causaria la cons-trucció i funcionament de la centrali del port annex serien molt forts.Com se sap, la producció d'energiaelèctrica a partir de combustiblesfõssils és una de les principals fontsde problemes ambientals a nivellmundial (contaminació de l'aire,pluges acides, encalentiment de rat-mbsfera,...) Quant al port, cal es-mentar la contaminació marina i elcanvi del regim de corrents de lazona. Tot això sense comptar latransformació radical de l'area, quepassaria d'esser espai natural privi-legiat a zona industrial.

LES RAONS DE LA NOSTRAOPOSICIÓ

La positura de la Coordinadora,integrada per una cinquantena d'en-titats de tota índole (associacions,partits, col.lectius diversos...) és to-talment contraria a la construcciód'una nova central tèrmica a Mallor-ca. No se tracta, per tant, de cercarun emplaçament alternatiu al queproposa GESA amb mires a una dis-minució de l'impacte, sinó de com-batre les causes que fan augmentarla demanda energética. La solucióno es construir una nova central,sinó reduir un consum desbocat i al-hora utilitzar energies alternativesmenys contaminants (gas natural,per exemple) o no consumidores de

recursos esgotables (solar, eólica).Redir el consum suposa canviar l'ac-tual model de creixement econòmicbasat en la contínua destrucció d'es-pais naturals per noves urbanitza-cions; i, d'altra banda, fer una esforçseriós d'estalvi energetic mitjançantcampanyes adreçades als consumi-dors.

TU TAMBÉ POTS AJUDAR AEVITAR EL DESASTRE

1) Estalvia tota l'energia que pu-guis, especialment de la més costosade produir, que es l'elèctrica.

2) Prescindeix, si pots, de l'electri-citat en la cuina i en la calefacció, iopta pel gas.

3) Substitueix les bombetes con-vencionals per fluorescents o perbombetes de baix consum.

4) Atura tots els aparells que noestiguis utilitzant.

5) No compris electrodomèsticsinnecessaris, sofisticats o de consumabusiu.

6) Fixa't un objectiu realista, comper exemple reduir un 10 % del teuconsum actual d'electricitat (fesatenció als rebuts de GESA, que tepermetran comprovar l'eficàcia deles mesures d'estalvi)

• *Divulga aquest tema entre lesteves amistats, i envia una carta a laConselleria d'Indústria del GovernBalear (Gran Via Asima, 4, 07009PALMA), demanant que no s'aprovila construcció de cap nova centraltèrmica, ni a s'Estalella ni enlloc.

Luis Torreblanca, màximgolejador C.D. Cala D'OrNom i llinatges: LLUÍS TORREBLANCA RIOSData i Hoc de naixament: 24-12-61 Navas (BARCELO-NA)Demarcació: MigEquips: En el F.C. Barcelona dels infantils, al Barcelo-na At., Ibiza, Manacor, Poblenc, Gerona, Manacor iCala D'Or.

- Analisi de sa campan-ya del Cala d'Or?.

- Crec que ha estat moltbona, adhuc ningú se creia

que a final de sa Rigamantinguéssim es tercerlloc que hem aconseguit.Realment la consider molt

HIPER D'OR ,■••■■■■■■■. 40!"

dies i coses / 28

Torreblanca rebent el troD'OR, Llorenç Escales

•eu de mans del representant d'HIPER

bona.- I es motius d'aquesta

gran campanya quin són?.- Sup6s que pes treball

de s'equip, i, principal-ment, que hem mantingutes blocs durant tot l'any.

- Analisi de sa tevacampanya persona?.

- Crec que també haestat bona, principalmentperquè he marcat moltsgols, cosa que no sol fermai.

- A que es pot deureque hagis marcat tantsgols? Tens més llibertatque en altres equips, o haestat qüestió de sort?.

- Pot esser ben be que

sigui perquè tengui mes1 liberta t que en altresequips i també hi ha in-fluït sa sort. Sup6s quedeuen esser ratxes.

- A què es deu sa millo-ra des teu joc de sa cam-panya passada a aquesta?.Es dia que va venir el Ma-naor, molta gent deia quecornes mes aquell dia quedurant tota sa lliga passa-da.

- Possiblement, com jat'he dit abans, es deu aque tenc més llibertat demoviment que l'any pas-sat en el Manacor. Precisa-ment, quan varem venir ajugar aquí me posaren unhome al damunt durant

dies i coses / 29

tot es partit i era molt difí-cil poder rebre pilotes enbones condicions.

- Els propers objectiustant persnonals com desclub. Penses seguir en elCala D'Or?.

- De moment encara nohe xerrat amb so Presidentper sa meva renovació. Jovaig firmar per una tem-porada, i no he tornat axerrar amb ells. No sé... Ja

ho veurem.- Pere), que en penses

tu? Penses seguir o tensal tres objectius?.

- Es objectius, futbolísti-cament, s'acabaren faanys. Ara juc a futbol,més que res, per hobby.Supbs que seguiré en elCala D'Or.

- Com a hobby no potsaspirar a molt mós que ajugar en un equip punter

de tercera, per això, tesents a gust en el CalaD'Or?.

- Sí. Jo ho tenc ben clar.Vull trobar un equip onpugui desenvolupar esmeu futbol, es futbol quem'agrada. I no hi ha dubteque aquí, en el Cala D'Orho he trobat, i per tantestic a gust aquí.

- Quin idol futbolístictens?.

- Bé, actualment ningú.Però quan jugava en elsequips inferiors del Barça,anava a veure jugar alBarça dels grans perquè hijugava en Cruiff.

- Aquest any ha estat esque has marcat mós gols,o tens qualque record per-sonal?.

- No, en categoria nacio-nal aquest ha estat l'anyque he marcat mós gols.

C.D. Alqueria

Una temporada mós, el C.D. Alqueria aconseguí elprincipal objectiu que se proposa ja fa uns quantsanys, abans de cada lliga: la permanència.

I es que els afeccionats de S'Alqueria s'han hagutd'acostumar a sofrir. Cada any la història se repeteix;l'equip no sol deixar les darreres posicions durant lacompetició i, fins la darrera jornada, no se sap si sepodrà salvar una categoria que de cada vegada ésmés difícil mantenir.

Per tant, la temporada passada ha resultat unacontinuació de les anteriors: fa sis anys seguits quel'equip queda amb negatius i a les portes del des-cens. Però si enguany no hi ha hagut sorpreses, síhem de destacar —i això és novetat— la gran irregu-laritat que ha demostrat l'equip.

Les critiques de l'afecció han apuntat, en gran me-sura, cap al mal joc realitzat en el camp de «Sa Tau-lera», on l'espectacle presenciat no ha satisfet ningú.

Se podria dir que, l'Alqueria, actuant de local, tansols ha disputat un partit convincent: el que vaguanyar per 3-0 al Son Roca —equip que se va pro-clamar campió de la categoria—. En tot cas, els nú-meros ho diuen tot: mai s'havien guanyat tants pocspartits a S'Alqueria: quatre, mai s'havien perduttants partis a «Sa Taulera»: vuit. Tampco, en la histò-ria del club, mai s'havien encaixats aquests gols:vint-i-sis. Els punts que han volat de «Sa Teulera»han estat vint-i-un.

Pere) si l'equip ha mostrat el seu caire dolent aS'Alqueria, tot el contrari s'ha de dir si hem de par-lar del seu joc i resultats fora del seu camp.

Corn a visitant, l'Alqueria aconseguí cinc victòries,destacant les obtengudcs a Campos (2-3) i a CasConcos (0-4), no només pel marcador, sinó també peljoc demdstrat contra el dos maxims rivals de la cate-goria. En total se dugueren catorze punts de foracamp, fet només superat anteriormetn en dues tem-porades quan se jugava a II Regional.

La posició final ocupada ha estat la n° 13, amb 27punts i 7 negatius. L'equip ha marcat 46 gols (ha

estat el 4art equip menys golejador) i n'ha encaixat63 (tè equip més golejat). S'ha de destacar que, abona part de la competició, se nota a faltar el concursdels dos jugadors que, provablement, podien donar al'equip major efectivitat ofensiva: Ian Christie i ToniVallbona, però les lesions ho varen impedir. Precisa-ment, aquest darrer jugador se proclamà, per tercerany consecutiu, maxim golejador de l'equip amb 14gols, seguint d'en Flores I amb 8.

S'ha de destacar igualment la gran regularitat dei.porter Jaume Rosselló, el qual disputa els 34 partitscomplets, aconseguint el premi que el «Diario deMallorca» concedicx al jugador mós regular de la ca-tegoria.

No s'ha d'oblidar tampoc la gran regularitat d'enGuillem Rigo, jugador que se va perdre per targes eldarrer partit de lliga, quan feia més de dos anys queintervenha a tots els partits oficials.

Referint-nos ja a la temporada que ve, és molt pro-vable que el club suprimeixi els juvenils. S'intentavaque sortis un grup de persones, a part de la directivaque se fes càrrec de l'equip juvenil i evitas la sevadesaparició, però aquesta gent no se troba i, a partd'això, se fa molt difícil trobar joves d'aquesta edatque se prenguin el futbol d'una manera séria. Totaixò suposa una forta amenaça en quant al futur del'equip de Regional, que prest o tard pagara les con-seqüències.

D'aquesta manera s'afronta la temporada 19990-91,que constitueix la número quinze pel que fa a la his-tòria del club. El C.D. Alqueria se converteix, junta-ment amb el V. de LLull, en l'equip més antic de Pri-mera Regional. Amb la temporada que ve, seran janou anys que l'Alqueria juga a Primera i, com a

s'intentarà una altra vegada mantenir aquestacategoria aconseguida per propis mèrits quan en Ber-nat Sans dirigia l'equip. Per un poble que no arribaals 900 habitants, pensam que és un èxit sense prece-dents.

Jaume Rigo

MODESJANINE

centre comercial El Pueblo, tenda n! 25 •

CALA DOR

TEL. 65 78 47

Golejadors C.D. AlqueriaCols

1.- Vallbona Bonet 142.- Flores I 3.- Ian Christie 54.- Ballester Adrover 55.- Mix 46.- Filippi 37.- Canals 28.- Barceló Bonet 19.- Mariño 110.- Flores II 1IL- Tomeu Rosselló 1Pròpia meta (Son Roca) 1TOTAL 46

dies i coses /

Toni Vallbona, màximgolejador Alqueria BlancaNom i llinatges: TONI VALLBONA BONETData i Hoc de naixement: 07-02-70, Alqueria BlancaDemarcació: Davanter centreEquips: Alevins C.D. Santanyí, infantils C.D. Cala D'Or,juvenils i P regional C.D. AlqueriaDistincions: L'any passat va esser el maxim golejadorde P Regional.

- Analitza la campanyadel teu club.

- Feiern comptes quedarentre el deus primers pert)degut a les lesions i altrescircumstancies ens hanvengut just per salvar-nos.

- L'únic motiu són leslesions o n'hi ha d'altres?.

- Bàsicament sí, tret dequalque jugador impor-tant que per motius labo-rals no ha pogut rendir almaxim.

- I la campanya perso-nal, corn ha anat?.

- La primera volta varesultar bastant bona ja

que més o menys surtia agol per partit pert, la sego-na volta vaig tenir unalesió de menisco i nomésvaig jugar dos partits.

- Estas satisfet del teurendiment durant la tern-porada?.

- Sí, d'una part sí, i l'al-tra si no hagués estat perla lesió hagués pogut fermés gols.

- Descriu el teu joc.- N'hi ha que diuen que

som molt individual i jocrec que molt del que hefet ha estat per mor d'es-ser individual.

- I tu què penses?.- Què hauria de canviar

el joc aquest que faig, quehauria de jugar un pocmés amb els companys.

- I els propers objectiustant personals com del teuclub?.

- Ets meus són seguir

fent gols, el maxim quepugui fer, i del club quehem de millorar l'any queve la campanya que hemfet enguany.

- I el teu ideal futbolís-tic?.

- N'Hugo Sanchez.

Toni Vallbona recollint el trofeu de mans de sa propietaria deModes Janine •

Màxims golejadors premiatsEl dia 17 de juny al restaurant Bona Taula de Calonge

es varen entregar els trofeus als maxims golejadors pa-trocinats per «Dies i Coses» amb la col.laboració deModes Janine, Hiper d'Or, Autos Manbar i LampisteriaPep Julia.

Va esser un sopar de companyerisme on hi varenesser presents els guanyadors Lluís Torreblanca delCala d'Or, Dino del s'Horta i Toni Vallbona de s'Alque-Aa; va. faltar en Toni Garrido del Santanyí.

"lasELII2u "1111.1i •LAMPISTERIA*CALEFACCIdENERGIA SOLAR*PISCINES

C/. J. Prohens, 24-07669 S'HORTATel (971) 575261

Classificació final màxim golejador C.D.s'Horta

Dino 9M. Roig 6Aznar 5P. Suasi 5Gaspar 4Fut ri 4Juli 4Juan Ramón 3Gordillo 3Pico 1M. Antich 1Nevado 1Vaca 1Algaba 1

Servicio Oriciel

AUTOS MANBAR C.B.

I OPEL

C/. Sebastiana Ciar. 5TelF. 1 6 3 1 06-07 07550 - SANTANYI [ Mallorca )

Golejadors temporada 1989-90C.D. Santanyí

Garrido 11Amengual 9Vidal II 7Cabello 6P. Prohens 3Manjon 3Reina 3Durán 2Paniza 2A. Miguel 2Vidal I 2Arturo ..1Díaz 1González 1

dies i coses / 31

Dino, màxim golejador C.D.S'HortaNom i llinatges.- Bernardino Pons PalomaresData i lloc de naixement.- 01-11-67 CiutatDemarcació.- Davanter centreEquips.- S'Horta des de juvenils

-Anàlisi de sa campanyades teu club.

-Ha estat un desastreperquè no hi ha hagutcoordinació entre juga-dors, entrenador i directi-va. Sobretot per part de sadirectiva que ha anat moltmalament. També ha in-alit haver tengut tres en-trenadors i així no se pota na r.

-I de sa teva campanyapersonal?

-Com sa dets altres. Mêsbaixa de lo que haguéspogut ser.

-Descriu es teu joc., -¿Es meu joc?... Lent i...

-Destaques per un bontir?

-No. No. Per... No séperquè destac. Tal vegadaperquè remat de cap; sí,tenc un poc de tot però nodestac en res.

-Qui és es teu idol fut-bolístic?

-En Buruxaga.-Quin any has marcat

més gols?-¿Quin any?... Sempre

en marc damunt nou,onze...

- quin any ha estatque n'has marcat més?

-No ho sé.Dino, rebent el trofeu clonal per Llampisteria Pep Alou de mans delnostre col.laborador Guillem Roig

dies i coses / 32

4 V i 1. e • 4

iý • 111414.2ek'

-r2441,

dies i coses / 33

«DIES I COSES» A JUGAR

Durant es mes de juliol participàrem en dos tornei-gos: el de ses festes de Sant Jaume: dia 23 a les 21'00 h.semifinal contra l'equip local AGUA'TEN, abans hauranjugat Es Llombarts i Can Xim de Campos, coneguts des'a fició Calongina.

Dia 28 a les 19'45 partit per tercer i quart lloc i a les21'00 final. Per altra banda, a les pistes de Xarxa dePorto Cristo des de dia 8 un any més se juga es TrofeoXarxa, enguany participen 30 equips dividits en tresgrups de 10 equips dels que se classifiquen els cinc pri-mers i el millor set. Des .grup nostro destaquen esequips GAMBO, CAN BLAU-TAI i ELBSA.

Esperam que cap des nostros jugadors es faci mal iguanyar qualque partit. Entre altres juguen en DIES ICOSES en Cosme Ballester, Toni Vallbona i Damià Rigode s'Alqueria Blanca, en Pep Planissi i Pascual Miguel

de Mana- cor, en Bernat Bordoy d'Es Port de Felanitx, EnTomeu Roig, Guiem Roig, Jesús Jiménez i Maties Adro-ver de Calonge.

ALTES I BAIXES DEL C.D.SANTANYÍ

A s'hora de tancar aquesta secció el C.D. Santanyi haincorporat en Joan Prohens, que l'any passat va jugaramb el Felanitx.

Han causat baixa en PAZINA, en GARRIDO, enDÍAZ i possiblement en Tolo DURAN.

XI TORNEIG DE TENNIS-PORTOCOLOM 1990

De dia 19 de Juliol a dia 15 d'agost patrocinat per

dies i coses / 34

s'Ajuntament de Felanitx i organitzat pes Club de TenisFelanitx se jugará XI TORNEIG DE TENNIS PORTOCOLOM 90: singels masculí, singels infantil, singels fe-mení, dobles masculi i dobles mixtes.

L'any passat va guanyar en Jordi Cerdó a Marti Rial.Enguany tenen bastantes possibilitats de guanyar enPere Coves, en Jaume Mestre, En Joan Oliver i en MartíRial entre altres.

ALTRES ESPORTS A LES FESTES DESANT JAUME

- Dia 26 a les 18'30 h. trial Indoor davant el campd'esports.

- Dia 25 a les 18'30 h. el C.D. Santanyí fará la presen-

tació ( ) avant la seva afició.

BA.SQUET

- Dia 26 a les 18'30 h. Básquet infantil femení: Santan-yí-La Porciúncula. A les 19'30 h. cadet femení: Santanyí-La Porciúncula.

- Dia 27 a les 18'30 h. Santanyí-Campos (Cadet mas-cull) i a les 20'00 Santanyí-La Porciúncula (Juvenil feme-ní).

- Dia 29 Santanyí-Cala Figuera (Senior Masculí)- Dia 28 a les 17'00 h. tirada 'de coloms organitzada

per la societat local de caçadors.- El mateix dia 28 a les 18'00 h. marxa cicloturística

organitzada i patrocinada per Renault (Pons-Perelló).

PlantillaPORTER

an en amin

, . .-Lto*s.-Apg.p.yg

DEFEi.TS-E0.::javier-YA GAS SANCHE.Z (25-11-79):

.AiitániCSOVXBONET (31-08-78)Peded L.LU.) -X'.13ALLESTER (08-02-79)lavi jUt.g.k.H.ORRACH . (12-03-80)Pedro:CUELLAR SANcHEZ(p4-06-79).::.

MrrJAManolo GARMONA:PEREZlavi SANCHEZ1BARgZ:(20-46-80) ... .

Juan AntOrtieDaniel CARRERA TENA U204-79)Juan SASTRE VERGER (20-09-79)::-Juan j.0t1S'.:CAMARGO:.ADROVER (2901-80).joSO-iiiiier.:iPERF.Z SANCHEZ (23-08-78)

DEVANTERIAMiguel PICO RIGO (OEl-Ck'-79)kian Miguel VICENS GARCIA (23-08-79)Angel - i ,I.40P.FZ MARTIN 1(227:10;79)Cosm0::APROVER GARCIAS (18-05-79)Mateo Albertt ADROVER:::AmEt40:144-(23-03-79)Juan LLADOBARCELO:(2.8 .-044.9)

.„ENTRENADOR.- EERNAt..PiOZY::

. .

dies i coses / 35

C.D. Santanyí Benjamí l'esperança pel futur

Els jugadors que l'any pas-sat varen esser campionsd'Espanya de futbol-sala en-guany han passat al campgran amb un parell d'incor-poracions i han aconseguitesser campionats del grup Bde pobles de Mallorca. A salliga varen jugar 24 partitsfent 42 punts, marcant 99gols i 27 en contra.

ANALISI DEL EQUIP.-

-Porter: Llorenç Ad rover,era el primer any que jugavai ho va notar es primers par-tits, perd poc a poc va anarmillorant, té una bona alçadai pot esser un bon porter.

-Defensa: normalment ju-gaven nomes amb tres, sem-pre ho feien fàcil i no se com-plicaven sa vida. Destacaria aSoto per sa rapidesa, va béper alt, es molt aferradfs. Endefinitiva un bon marcador.

-Mitja: De «luxe»: força,velocitat, tecnica: ho tenia tot.No destacaria a ningt.l.

-Davantera: Destacaria saprimera volta d'en JoanLladó que • momentanimentha deixat la practica des fut-bol perd esperam que moltprest pugui tornar als campsde futbol.

Es técnica, rapida i goleja-dora amb una mitjana de 4gols per partit. Només hi vahaver un partit que no mar-

caren cap gol.-Quants han acabat?-Dos: Juan Antonio Muñoz i

Toni Soto.

-Possibles incorporacions?-En Toni Vidal, ja que sa

plantilla sera de setze, perdhi haura un benjamí B on hihaurá moltes incorporacions.

-Quants equips base tendrael C.D. Santanyí l'any queve?

-Juvenils, infantils, 2 benja-mins i un alevf de futbol-sala.

-Quines subvencions teniu?-100.000 pts. de s'Ajunta-

ment per s'equip des futbol-sala; es Conseil Insular deMallorca paga pes benjaminssa roba, arbitratge i batons iel C.D. Santanyf paga ses al-tres despeses com llum iaigua. També varem fer unarifa i hem anat tres dies alPort d'Alcúdia. Autocars Es-telrich ha col.laborat ja queno ha volgut cobrar res perdu es jugadors a s'entrena-ment.

-Creus que aquests allotsporen arribar a fer un bonSantanyf?

-Si no se turen seran unageneració com sa «quinta delbuitre», hi ha un grupet queels han de veure jugar sivolen passar gust.

-Que féreu per evitar elmal dels 15 anys?

-Intentar motivar-los ambqualque viatge i cuidar-nosd'ells.

-Propers objectius?-L'any que ve esperam

anar a sa final a Palma.-Noltros també, sort!MATIES ADROVFR (amb lacol•laboraci6 de Bernat PICO

entrenador)

dies icoses/ 36

Oaneis d'opinió

Secció en la qual hi pots dir el teu parer de tota cosa

Mallorca, «For sale»

Si fa quinze o vint anys enshaguessin dit que aquells sen-yors estrangers que quasiningú entenia la seva conver-sa, i que si res aglapfem ensprovocava somriures d'afala-gament i comprensió davantla sorpresa i estorament quedemostraven per la bellesa na-tural de les nostres cales ver-ges i la servitud de les nostresgents acabarien essent els he-reus de les nostres terres i elsautèntics mallorquins de l'any2000, segurament ens haurfemrigut del que ho hagués dit.

Pelt la veritat és aquesta, elnostre petit pafs, que tots esti-mam tan endins, esta envenda; el que queda sensevendre, clar.

Molts d'interessos estan enjoc, els modests mestres pica-pedrers d'un temps, junta-ment amb els moderns APIS(no em referesc a cap marcade foie-grass) amb els seus or-dinadors, han fet uns beneficisimmensos de tal manera queavui, a aquesta terra nostra,l'ofici més rendible és l'espe-culació del sol. La roda que

aquestes «multiregionals» hananat assolint cada cop és mésmala d'aturar. Si abans s'enri-quien mercadejant solars a lacosta que el pagès venia con-vençut del seu poc valor, araja xerram de quarterades al'interior, la qual els pagesosclosos per la pobre valoracióde la seva producció vénenl'herència de la terra regadaamb la suor de la feina decada dia dels seus avantpas-sats una gent que bassa laseva feina en conèixer puntper punt les lleis per a poderinterpretar-les a la seva conve-niència personal.

I ara ens xerren de crisi. Re-sulta que les «granges» que secontinuen multiplicant a lacosta, han assolit 'un nivelld'ocupació que no estava pre-vist, no hi ha overbooking, re-sulta que la gent que ara ve ales «granges» no gasten tantcom els «grangers» voldrien;resulta que els «souvenirs» nofan aquelles caixes milionàriesd'abans; així i tot cada cop esconstrueix més, més aviat iamb més poc gust.

Els nostres politics es co-mencen a adonar que la rodano rutla i es graten el cap, iarriben a la conclusió, empe-sos per poderoses raons ques'ha de canviar de tàctica: Jaestà bé -diuen- de destrossarMallorca. Ja està bé de obalea-ritzar» la costa. Aix() té solu-ció: «Balearitzem l'interior!Aixf que s'inventen la llei decamps de golf i Ii associen lapossibilitat de construir-hi 400places d'hotel (recordau que aCalonge som 524 persones)que ja s'encarregaran desprésd'ampliar, que corn diu elbatle de Felanitx -Tot té «arre-glo»; se declara d'interès so-cial i ja esta-. Els nostres espa-vilats especuladors creen així,per decret, nous pobles a l'in-terior de Mallorca, poblessense carrer major ni esglé-sia, als quals batien amb sug-gerents i originals noms, comara el de Vall D'Or, i possible-ment pocs del seus futurs ha-bitants entendran aquestsnoms.

Pep Estelrich

dies i coses / 37

Síntesi d'una mort anunciadaAls anys seixanta, comença el

«boom» del turisme a Mallorca, queera coneguda com «Illa de laCalma»; i, cada any que passava,venien més i més turistes anglesosi alemanys, sobretot.

En aquest moment d'esplendor,els «avispats» negociants manor-quins comprengueren que aquestturisme, que cada any que passavavenien en major nombre, es conver-tiria en la principal font de riquesade la Nostra lila. I començaren aconstniir restaurants, botigues, ho-tels de luxe, pert) tot això tenia uncondicionant molt particular: tantempresaris com treballadors vecia-ven al client.

I com sempre, després del cènitve la devallada en picat, i això es elque ens toca ara, cl temps de les va-ques magres. Va començar a serlleugerament greu l'any 89, amb undescens del 0'2% de visitants i d'un3'1% d'ingressos en Mars. I aquestany no es millor i lo pitjor de tot ésque les perspectives per l'any 90 i91 no són pas alentadores.

Tots els mallorquins estam embar-cats en el mateix vaixell, i peraquesta raó voldria fer una petitareflexió sobre les coses que a mi,particularment, em semblen tenenlepercusi6 sobre la disminució delturisme, sobretot del visitant deGran Bretanya.

Les coses que han provocataquest descens, segons persones en-tesesdel sector turístic, són les se-gli en Is:

1/ La política econòmica imposa-da per la «Senyora de Ferro», la Sra.Thatcher conjuntament a mb unapesseta cada dia mes forta a nivellinternacional. Aixt) es el que provo-ca que quasi be el 90% dels turistesque deixaren de venir fossin brita-flics.

2/ Els preus que exigeixen els«Touroperators», cada vegacla més aIa baixa, que provoca que venguigent de pitjor qualitat.

3/ La inseguretat ciutadana quesofreix la rostra lila, com a altres in-drets.

4/ S'està mantenint una oferta si-

milar a anys anteriors, mentres queels costos han pujat sobre un 9%.Això es sinònim de que l'empresariha d'oferir una pitjor qualitat deserveis al no tenir garanties uns in-gressos mínims.

5/ El turisme jove, que cada ve-gada surt més, no cerca llocs massi-ficats de ciment i sorolll, sinó quecerca espais oberts, més ecològicsi amb més qualitat. 0 sigui, queaquest nou turisme que es preveuimportant per propers anys, per de-ducció Rig-Ica no triara Mallorca.

6/ La saturació de places que so-freix el mercat. A Mallorca hi ha

unes 350.000 places legals entre ho-tels i apartaments.

7/ La il•legalitat de moltes places,provoca una guerra de preus.

Davant aquestes perspectives, totshaul-fern de fer una reflexió comen-çant pels nostres Ajuntaments quesón responsables en gran part de lamassificació de ciment i manca d'es-pais verds que sofreix la nostra lila,anys enrera anomenada de laCalma. I que avui, l'any 90, li podentornar qualsevol nom menys aquestde «la Calma».

Margalida Manresa

9C.)

N1' Barcelona,2•\

RESTAURANT

ea' n trtainpalAvda. Bélgica, 12Teléfonos 657341 - 6431 13

07660-CALA D'OR (Mallorca)

FERRERIA

ADROVER - ROIG, C. B.

Carretera Porto Colom, s/n.Teléfon 837296 07669-S'HORTA (Felanitx)

dies i coses / 38

ANDORRA • .PerpinyiROSSE

(141'04 00,4

La veu de la terra

Antoni Salva Ripoll. (Palma 1878-1994), politic, advo-cat, germa de la poetesa M Antònia Salva. Membre del'associació per la cultura de Mallorca i director de larevista «La Nostra Terra» en 1926-1936. Fou un delsfundadors del centre autonomiste de Mallorca en 1930.

Tingué una activitat més económica que no politica:secretari del Banc de Crédit Balear (1929-1949) i presi-dent del Foment de Turisme (1934).

Negar la catalanitat de Maiorca és la prova més evident que no es tracta d'altra cosa més que d'una manifestai immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Aquesta antipatia, conseqüència del'atracció assimilista del centre de l'estat unitari, fomentada pel caciquisme politic de l'Espanya borbbnica, nopot servir per a recolzar-hi cap argumentació. Els prejudicis no són arguments.

Antoni Salvà, 1932

VIDEO CLUB

S'HORTAC/. Reverendo Martin Sureda, 9

- Alquiler cintas video, siempre con lasúltimas novedades

- Equipos de sonido- TV y Videos- Contestadores automáticos- Radiocassetes coches y ecualizadores- Montaje e instalación

Siempre a su servicio

-

P.V.P. RECOMENAT

DES DE 1.450.000IVA Y TRANSPORT INCLUIT

LANCIA DEDRADES DE 2.093.000

Lancia Delta

Entri a la classe Lancia

El somni d'un cotxe

ITAL BALEAR, S. L. VENDA I SERVE!

Via Ernest Mestre, 43FELANITX

LANCIATeléfono 58 30 70

V4440°

so•P•fee'

Vine a provar els nostres coctails

Podràs beureels sucs naturals que vulguis,totsols o combinats amb licor

\,. . .\ttetk

1)h

..••=retiltádr -. • • •

. •••• -'+‘--•••:;-‘ •=75 r

I

WWIO NE

Gelats de diferents gusts, fins i totfrescaGelats que els podràs pendretotsols o combinats

a

TVF Dimarts i dijous,

PROGRAMA: BAR DE COPESParticipa al concurs. POTS GUANYAR Port Petit

CALA D'OR