ISSN17

60-139

8

GENER - FEBRER DE 2013 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

ANIMALS SALVATGES - CALENDARI - ADIU GINÉ! - EL GPS - JOCS

NNNNoooo

111100000000

PARTICIPA!PARTICIPA!

P.2

Amb l’ajuda de:

Mil Dimonis és una publicació del’APLEC (Associació per al’ensenyament del català).

RC 491986659IInnffoorrmmaacciioonnss,, aabboonnaammeennttss::

04 68 66 22 11APLEC, Universitat de Perpinyà,Casa dels Països Catalans, P1,

66860 Perpinyàaplec@aplec.cat - www.aplec.cat

mildimonis@aplec.cat DDiirreeccttoorraa ddee llaa ppuubblliiccaacciióó::

Miquela Valls. RReeddaaccttoorraa:

Myriam Almarcha París.CCoommiissssiióó eeddiittoorriiaall,, ttrraadduucccciióó ii ccoorrrreecccciióó::

M. Valls, P. Narach, M. AlmarchaParís, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

PPaaggiinnaacciióó:: APLEC. IImmpprreennttaa::

Enrich, 66000 Perpinyà DDiiffuussiióó::

Routage Catalan: 04 68 92 88 00routagecatalan@wanadoo.fr

TTiirraattggee:: 3500 exemplars. Mensual en català.

Il·lustració de la portada:Iñaki Gorri

Amb el suport de:

El 22 de novembre vam fer panellets amb els alumnes de CM1 bilingüe. Ens vam instal·lar a la cantina, vam recordar els ingre-dients i els estris necessaris per fer la recepta. Primer, vam separarla clara i el rovell de l’ou. Desprès vam barrejar les ametlles, el ro-vell, el sucre i el moniatobullit. Amb la pasta vamformar boletes i les vamxopar dins la clara d’ou batuda. Al final, vam afe-gir pinyons o coco o xoco-lata i cap al forn!

Els vam menjar dins la classe amb les mestres i els alumnes de CM1! Era molt bo !

ELS CM2 BILINGÜE DE L’ESCOLA JOSEP SEBASTIÀ PONS DE RIBESALTES HAN FET PANELLETS!

LA TARDOR DIBUIXADA PELS ALUMNES DECM1 DE CORNELLÀ DE LA RIBERA:

Gràcies a Maéna, Coralie,Carla i Noah.

TENS UN ANIMAL DE COMPANYIA? COM ES DIU? FA ALGUNA COSA ESPECIAL ?ENVIA’NS LA SEUA FOTO IEXPLICA’NS-HO!

MOLT BON ANY 2013 AMB JOAN-PAU GINÉ!

Un any excepcional amb un regal excepcional: L’APLEC celebra els seus 30 ANYS i MIL DIMONIS el N°100 amb “Adiu Giné!”, un disc únic! 10 cançons de Joan Pau Ginéinterpretades pel grup Quintego i editades especialment per vosaltres en aquesta ocasió.Assaboriu l’obra d’en Giné!

Una publicació de:

P.3

Trad. ABF

FREDOLIC

P.4

Les feres han tornat al Pirineu

Text de l’Alà Baylac Ferrer

Els óssos i els llops havien desaparegut de les nostres muntanyes. De sempre, elsóssos i els llops han tingut molt mala ffaammaa. Se’ls ha acusats de fer mmaallddaattss, demenjar el bestiar i fins i tot d’atacar els habitants. Qui no coneix el conte de laCaputxeta Vermella!? O encara les festes de l’ós del Vallespir on els caçairesacaben sempre dominant la bèstia? Per això són espècies que han estat perse-guides i que havien desaparegut completament a la fi del segle 19.

Els llops són molt viatgers i avancen rabent; poden recórrer fins 700 km enun any. Actualment els llops presents al Pirineu provenen dels Alps italians(les anàlisis ADN de pèls i excrements ho demostren). A poc a poc s’hananat movent, passant pel Massís Central francès i han acabat arribant aquí el1999. Al Pirineu català, 17 llops i llobes han estat identificats fins ara (6 alnord i 11 al sud).

Biodiversitat: totes les espècies deplantes i animals que existeixen en lanatura.Carnívor: que menja carn.Fama: reputació.Fauna: els animals.Fera: bèstia salvatge.

Lògica: manera de raonar sobre unaqüestió.Maldat: acció dolenta.Omnívor: que menja tots els alimentsque troba.Partidari, -ària: que és favorable auna cosa.Ramader, -era: persona que criabestiar per la carn, la llet o la llana.

SSaabbiieess qquuee eell lllloopp,, ll’’óóss ii eell lliinnxx vviiuueenn aa lleess nnoossttrreess mmuunnttaannyyeess?? TTee ppooddrriieess ttrroobbaarr ccaarraa aa ccaarraa aammbb uunnaadd’’aaqquueeiixxeess bbèèssttiieess ssaallvvaattggeess aa ll’’ooccaassiióó dd’’uunnaa eexxccuurrssiióó ppeell PPiirriinneeuu!! EEnnccaarraa qquuee ssiigguuii mmoolltt ppoocc pprroobbaabbllee ppeerrqquuèèaaqquueessttss aanniimmaallss tteenneenn mmééss ppoorr ddeellss hhuummaannss qquuee nnoossaallttrreess dd’’eellllss..

El linx també corre pel Pirineu. Sembla que uns petits grups d’animals originaris de la península ibèrica hi visquin.

1,60 m

De 15 finsa 50 kg

CaracterístiquesS’assembla al gos pastor alemany, del qualés l’avantpassat encara salvatge. Portauna pell espessa que el protegeix del fred iés carnívor.

EL LLOP

REPORTATGEREPORTATGE

Les feres han tornat al Pirineu

Al curs de l’estiu 2012, almenys dues ósses van ser fotografiades amb els seusossets per aparells automàtics que vigilen la fauna. Cada cop que neixen nousossets o que porten nous animals, augmenta la discussió entre partidaris i opo-sitors dels óssos. Els ramaders expliquen que el 2011, els óssos van matar 176ovelles i que l’ós és incompatible amb llur activitat. Els defensors dels animalssalvatges precisen que d’ovelles en moren unes 50.000 cada any i que se podenfer servir gossos d’atura que protegeixen els ramats.

S’ha confirmat lapresència de llops a

Madres, al Puigmal, a Ca-

nigó i també al Pirineu sud-

català (Cadí, Serra de

Boumort, Montsec…).

En 2010 a Catalunya Nord

se van comptabilitzar

2 atacs de llops a animals.

Al Pirineu central, uns quants óssos s’han tornat a introduir a partir del 1996 quansolament en quedaven 5. Però malgrat els 8 óssos portats d’Eslovènia, l’espècie setroba avui encara en perill d’extinció. Se compten tot just 22 animals a tot el Piri-neu, sobretot a la regió central, Aran i Pallars Sobirà per la part catalana. Haviaestat molt discutida la mort de l’óssa Canel·la, morta per un caçaire el 2004.

La presència de ffeerreess en llibertat dins la natura, avui dia provoca debats força animats. T’has demanat mai,què en penses de deixar anar óssos en llibertat i d’interdir la caça dels llops, encara que de vegades menginles ovelles que pasturen per la muntanya? Dues llòòggiiqquueess s’oposen sus de la qüestió: la de la gent ppaarrttiiddààrriiaa derespectar la natura i la bbiiooddiivveerrssiittaatt tal com és, i la de la gent favorable a no complicar la vida de tots aquellsque hi treballen, com ara els pastors que crien ovelles. Què en penses tu que se deixin anar óssos o que caçarels llops sigui defès? T’ho has demanat mai? Envia’ns la teua opinió a: mildimonis@aplec.cat

CaracterístiquesS’assembla al gos pastor alemany, del qualés l’avantpassat encara salvatge. Portauna pell espessa que el protegeix del fred iés carnívor.

EL LLOP

1,50 m - 3 m

De 130 finsa 700 kg

CaracterístiquesÉs un animal omnívor: se nodreix de tots elsaliments que troba, tant carn com fruita,bolets, peixos i vegetals.

L’ÓS BRU

P.5

EL LINX IBÈRIC

12 kg

98 cm

CaracterístiquesTé la pell pigallada i orelles punxegudesacabades en forma de pinzells negres.Porta patilles de pèls a sota de la barbeta isembla un gat gros. És carnívor.

P.6

JOCSJOCS

J V V E Q W I Q R R H Y A B O R B L Q F C J A X G A N N J N W I Q F E R L I N N R M A D I P G G B O L A R A E Y G S U P A A E R U Z S Y T J B O I Y O E R T M E V V S N G G T U N M G D V A X M I A R A W E Q A P A I G U A C B N M B B J N T A A T E X I A N U E P P A A S Y L L À G R I M A S V O R B E K C O N U Z X S T O O A L E F N U X W M N J A Q C J Y R L W N R A M I L A G E R U R N B A G V G P W Q I À A U I K L T X N T O G Z S K D Z H R F I W L N

AIGUAAIXETAAMPOLLABANQUISABANYARCISTERNAESTANYGOTGOTEJARICEBERG

LLÀGRIMAMARMULLARNEVAROCEÀPOMPAREGALIMARRIUSUBMERGIR

QUÈ SAPS DE L’AIGUA?

1. A quina temperatura bull l’aigua?

A. 0° B. 10° C. 100°

2. L’aigua que circula sota terras’anomena mantell...

A. frenètic B. aquàtic C. freàtic

3. Quin és la més gran reservad’aigua dolça de la Terra?

El llac...A. Léman B. Baikal

C. Victòria

4. Quin nom de vilatge no té res a veure amb l’aigua?

A. Bages B. les Cluses C. Ribesaltes

5. Quina és la fórmula química de l’aigua?A. CO2 B. H2O

C. NaCl

6. Com se diu la mar que hamancat de desaparèixer per

culpa dels homes que pompaven tota l’aigua del riu que l’alimentava? La Mar...

A. de Barentsz B. Negra C. d’Aral

Per les qüestions més difícils te podesajudar d’una enciclopèdia o de la plana “Aigua” de Wiquipèdia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua

SopadeLletres

Troba l’aixeta amb la qual podràs omplir el got!

lEo bn

aí

mC

DESCOBERTADESCOBERTA

Text de la Míriam Almarcha París

EEll GGPPSS,, mmééss qquuee uunnaa tteeccnnoollooggiiaa......El Sistema de Posicionament Mundial tanconegut amb el nom de GPS (Global Posi-tioning System) permet la localització persatèl·lit a qualsevol punt del planeta. A la fidels anys 1970 el Departament de Defensaamericà el desenvolupa per primer copamb finalitats militars. A partir de 1993 s’estén el seu ús a la societat civil.

II mmoolltt mmééss qquuee uunnaa ppaannttaallllaa......Quan sem en votura i que desconeixem unaruta sol·licitem el GPS perquè ens guiï. ElGPS no treballa tot sol, és connectat a unaconstel·lació de 24 satèl·lits que, a 20.200km d’altitud, emeten un senyal continu i a5 estacions terrestres. T’imagines estar tanpendent de l’espai quan cerques una simpleadreça?

AA 110000 mmeettrreess,, ggiirraa aa eessqquueerrrraa......El GPS no serveix solament a guiar els automobilistes perduts. També permet deregular el tràfic a la carretera, construirponts, guiar un avió que aterra, calcular la mida dels camps o saber l’hora d’arri-bada de l’autobús. Anem cap a un Mónintel·ligent o a una vida totalment robotitzada?

P.7

MMeessuurraa llaa ddiissttàànncciiaa aammbb eell tteemmppss......Cadascun dels 24 satèl·lits transmet el seu propi senyal.L’aparell GPS conté la informació d’aqueixes 24 emis-sions separades i coneix la trajectòria de cada satèl·lit.Mesurant la distància de 4 satèl·lits, cadascun en unaòrbita diferent, el GPS pot determinar la seva posicióexacta. La distància de cada satèl·lit es mesura comp-tant el temps que triga l’ona ràdio per atènyer el re-ceptor GPS. Aqueix doble sistema de localitzaciópermet no tan sols situar el receptor sinó també d’indi-car una ruta a seguir.

GUIATS PER

SATÈL•LIT�

PITX I LLEMEC