MODIFICACIÓ PUNTUAL 2-17 DE PGOU I ADAPTACIÓ AL PDU DEL SISTEMA URBÀ

DE GIRONA A L’ÀMBIT DE L’ENCREUAMENT DE L’AP-7 AMB LA C-65.

MUNICIPI DE SALT.

Document per a l’aprovació inicial

MEMÒRIA SOCIAL

Ricard Antoni Casademont Altimira juliol 2017

1

MEMÒRIA SOCIAL ..................................................................................................................................2

1. Àmbit ........................................................................................................................................................... 2

2. Escenaris econòmics i demogràfics territorials....................................................................................... 3

3. Estructura del sistema urbà ....................................................................................................................... 5

4. Anàlisi demogràfic..................................................................................................................................... 6

5. Mercat de treball i estructura econòmica ............................................................................................. .9

6. L’habitatge ................................................................................................................................................ 12

7. Planejament urbanístic............................................................................................................................ 16

8. Criteris generals........................................................................................................................................ 17

9. Conclusions............................................................................................................................................... 19

2

MEMÒRIA SOCIAL

Com no podria ser d’altra manera, la memòria social de la Modificació de Pla General

d’Ordenació de Salt es basa en bona part dels elements més destacables de la memòria

social del Pla Director del Sistema Urbà de Girona aprovat definitivament, en tant estableix

les necessitats de creixement i les àrees de desenvolupament i d’activitat productiva a

concretar en el futur en funció d’un anàlisi exhaustiu de l’estructura metropolitana, tant des

de l’estructura medioambiental, d’accessibilitat, condicions demogràfiques i necessitats de

creixement productiu.

El PDUSUG modela les determinacions d’aquest territori en base a una visió global del territori,

plantejant solucions urbanístiques més enllà dels límits dels termes municipals, amb l’objectiu

de plantejar solucions locals a problemes metropolitans.

En data de data de 29 de juliol de 2010, s’aprova el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà

de Girona, estudiant els problemes de forma conjunta establint criteris d’intervenció

municipal i locals a l’espera que en un futur es pugui aconseguir una estructura

metropolitana.

1. Àmbit

L’àmbit de la present memòria social és el municipi de Salt. No obstant i això cal fer una

primera aproximació a l’àmbit territorial i al sistema urbà on es localitza. En aquest aspecte,

moltes dades de referencia es prenen en relació al sistema urbà de Girona definit pel Pla

director urbanístic integrat per 14 municipis:

3

Els catorze municipis que integren l’àrea urbana han vist créixer la seva població en els

darrers quinze anys en 32.198 habitants (un 29%), el parc immobiliari en uns 23.000 nous

habitatges i el sòl urbanitzable industrial a vist augmentar la seva extensió superficial fins les

476.700ha classificades.

Aquest creixement ha anat acompanyat per un canvi substancial de la seva estructura des

del propi centre fins als que eren petits municipis agraris de l’entorn, passant pels pobles i

ciutats que els anys seixanta i setanta van esdevenir sobtadament perifèries urbanes. D’altra

banda, l’àrea urbana de Girona és un dels territoris de major dinamisme i expectatives del

país. L’àrea és ara ja un territori de notable complexitat, tant urbanísticament com

econòmica i social, amb importants fluxos creuats entre municipis, relacions jeràrquiques i

complementarietats.

A partir dels elements bàsics de l’estratègia territorial, el Pla director va revisar els principals

aspectes funcionals del sistema; planificar les infraestructures mediambientals i de mobilitat;

fixar el model d’ocupació del sòl i d’urbanització del conjunt; i determinar els nivells de

valorització i protecció del patrimoni cultural, natural i paisatgístic del territori que formen els

dotze municipis afectats.

2. Escenaris econòmics i demogràfics territorials

El Pla territorial general de 1995 va preveure per al 2026 un augment de població a

Catalunya d’1,5 milions d’habitants, passant dels 6 milions que hi havia llavors a una previsió

de 7,5 milions.

Aquestes previsions es basaven en suposar un augment important de la natalitat per

l’entrada en edat de procreació de franges d’edat molt nombroses. Aquesta es situava en

el 0,8% al 1990 i es suposava que en poc temps passaria al 2% i s’assoliria després el 5,5%,

suposició associada a la hipòtesis del creixement del PIB a llarg termini segons una taxa

anual de 3,4 – 5%. Així mateix, se suposava que l’aportació migratòria es mouria al voltant

del 4,88% anual.

A partir de la xifra de 7,5 milions prevista, el Pla territorial general proposa una distribució per

àrees que corregeix la xifra que resulta d’aplicar les taxes a la població existent a cada

àrea, amb el criteri de disminuir quelcom el pes demogràfic de l’àmbit metropolità de

Barcelona en el conjunt de Catalunya, augmentant el de la resta de territoris. La distribució

proposada és la següent:

Àmbits Població 2026

(tendencial)

Població 2026

(projecte)

Correcció sobre

tendència Comarques Gironines 712.753 794.000 + 81.247 11% Àmbit Metropolità de Barcelona 5.186.089 4.700.000 - 486.089 -9% Camp de Tarragona 598.940 656.000 + 57.060 10% Terres de l’Ebre 166.462 244.000 + 77.538 47% Comarques Centrals (+ Cerdanya)

472.468 577.000 + 104.532 22%

4

Ponent

(+Pallars Jussà+Pallars Sobirà+Alt Urgell + Alta Ribagorça + Val d’Aran)

363.294

529.000

+ 165.706 46%

El temps transcorregut fins a l’aprovació del PDU i després d’aquest fins hores d’ara, no es

poden fer encara valoracions definitives sobre l’èxit de les distribucions de població

plantejades amb l’horitzó del 2026, però sí algunes consideracions sobre l’evolució de la xifra

global de població de Catalunya.

La xifra al voltant de 6.000.000 d’habitants que es venia mantenint des de la dècada dels 80

es va mantenir sensiblement fins el 1996, posteriorment en el període de 2001- 2011 es

produeix un salt important passant de 6.500.000 al 2001 fins a 7.540.000 en el cens del 2011.

Tanmateix, aquest fort augment que tornava a fer versemblant la xifra de previsió global del

Pla territorial general, força qüestionada els anys anteriors, no era resultat de l’increment de

la natalitat que preveia el pla, sinó d’un fortíssim augment de la immigració vinculada a un

creixement econòmic força efímer, basat en un treball poc especialitzat i de baix nivell

formatiu. La bombolla immobiliària i la caiguda dels preus provinents de la matèria prima

varen afavorir l’atracció de llocs de treball poc remunerats i la immigració.

La crisi del model econòmic confirma aquest creixement no vegetatiu, en tant la població

es manté amb poques variacions a partir del 2010.

1981 1991 2001 2011 2016 Població 5.956.414 6.059.494 6.506.440 7.540.000 7.523.000 Natalitat (taxa per 1000 hab.) 11,54 9,23 10,30 11,30 9,50 Llocs de treball 1.907.400 2.255.430 2.979.586 3.815.000 3.753.000 Taxa anual increment llocs de treball quinquenni anterior

- 2,07% + 4,39% + 6,21% -10,60% 3,50%

El quadre anterior mostra clarament que l’increment de la població en el període 2001-2011

va associat a una taxa molt elevada d’increment dels llocs de treball.

5

Pel que fa a les comarques gironines l’evolució de la taxa d’atur és lleugerament inferior a la

mitja catalana en el període 2001-2006, mentre que en el període 2011-2016 és lleugerament

més alta. Aquest canvi de tendència es justifica pel fet que el tipus de mà d’obra que va

suposar el creixement del treball (peons, etc) és la primera que resta a l’atur i és la que

roman molt més temps en aquesta situació.

Taxa Atur 2001 2006 2011 2016 Girona 7,30 6.40 21,70 16,10 Catalunya 8,60 6,50 19,20 15,70

Aquestes dades ens mostren també que l’estimació global de la xifra de població en

l’horitzó 2026 que fa el Pla territorial general podria quedar finalment per sota del que

succeeixi realment.

La dinàmica demogràfica es composa d’un component vegetatiu (naixements- defuncions)

i un migratori (immigració-emigració). El component vegetatiu té unes perspectives

condicionades per l’estructura d’edats, i el component migratori – responsable del

creixement actual– depèn fonamentalment dels llocs de treball disponibles que no són

ocupats per les promocions, no prou nombroses, de joves autòctons.

En tot cas les estratègies de desenvolupament que el pla estableix per als diversos nuclis i

àrees urbanes, pel fet de no estar determinats de forma quantitativa, tenen un marge ampli

de validesa en relació a les dinàmiques de creixement de la població, llocs de treball i

habitatge, en especial pel que fa a les àrees amb potencialitat nodal.

Segons determinacions del PDU, les revisions i modificacions del planejament urbanístic

hauran d’interpretar l’estratègia de desenvolupament establerta en cada cas en el context

de les previsions sociodemogràfiques que fa el pla, i del seu grau de correspondència amb

els processos reals de desenvolupament.

Cal subratllar el valor de les xifres de població, llocs de treball, i habitatge que el pla preveu

com a probables per al període 2001-2026, com a referents per al càlcul de fluxos de

mobilitat i de necessitats de serveis i equipaments previsibles a efectes del planejament

sectorial d’aquestes matèries, malgrat que hauran de ser els plans que desenvolupin els

criteris del PDU els que estableixin les determinacions normatives en base a les diferents

normatives sectorials i les necessitats del territori.

3. Estructura del sistema urbà

El municipi de Salt està inclòs en un sistema urbà que per població i per extensió és un dels

àmbits urbans més importants de Catalunya. D’acord amb el PDUSUG es pot deduir que l’

estructura urbana està fortament consolidada pel pas dels anys.

A l’àrea es poden distingir també diferents corones d’influència del focus central.

6

Població 1991 Població 2007 Població 2016 Llocs de treball 2006* Superfície km2 Aiguaviva 354 614 763 1.530 13,92 Bescanó 2.833 4.121 4.854 1.377 35,92 Celrà 2.358 3.947 5.303 2.035 19,53 Fornells de la Selva 1.152 1.971 2.547 2.694 11,86 Girona 68.656 92.186 98.255 64.552 39,12 Llambilles 429 641 723 330 14,58 Quart 2.083 2.618 3.478 1.417 38,09 Riudellots de la Selva 1.308 1.877 2.024 3.469 13,12 Salt 21.807 27.673 29.404 7.929 6,64 Sant Gregori 1.867 3.006 3.553 1.161 49,17 Sant Julià de Ramis 1.731 3.023 3.455 1.053 18,8 Sarrià de Ter 3.237 4.144 5.035 2.492 4,16 Vilablareix 1.020 2.266 2.636 1.647 6,17 Vilobí d’Onyar 2.083 2.954 3.163 1.843 32,59 Total SUG 110.918 151.041 165.193 93.943 310,99

Font: web de l’Idescat. Treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social i al Règim Especial d’Autònoms, 1er semestre de 2006. Departament de Treball i Indústria

4. Anàlisi demogràfic

A finals de 2016 el Sistema Urbà assoleix els 165.193 habitants. El més destacable ha estat

l’evolució dels últims anys, molt vinculada a la immigració estrangera, i per tant amb les

fluctuacions del mercat de treball.

7

Aquest creixement ha consolidat el Sistema Urbà de Girona com a una de les àrees més

dinàmiques de les comarques i els seu municipis del s’han anat integrant a una mateixa

dinàmica demogràfica i han acabat actuant pràcticament com una unitat.

- Salt, la base del creixement

Els dos principals municipis del SUG, Girona i Salt, han esdevingut els principals motors del

creixement de l’àrea, ja sigui pel seu pes demogràfic inicial com també pels seus ritmes de

creixement. Al llarg del segle XX Salt ha multiplicat la seva població per dotze, si bé cal tenir

en compte que partia d’un pes demogràfic molt baix. En el període 1991/2007 el creixement

de Salt i Girona ha significat el 73% del creixement total dels catorze municipis que formen el

sistema urbà.

Salt ha estat el municipi que més ha crescut al llarg del segle XX passant de ser una població

només una mica més gran que Bescanó, Sant Gregori i Celrà a consolidar-se clarament com

el segon municipi més habitat del sistema urbà. El seu creixement, no obstant això, ha estat

força irregular, amb creixements espectaculars durant els anys seixanta i setanta i un notable

estancament durant els vuitanta i noranta degut, en part, a la poca extensió del seu terme

municipal. Únicament els darrers anys ha pogut superar aquesta situació a causa de

l’impacte de la immigració estrangera amb un ritme de creixement des del 2000, en

nombres relatius, superior a Girona.

- La immigració estrangera, factor clau del creixement dels darrers anys

Com ja s’ha vist, la immigració és el principal fenomen que explica el creixement dels

municipis del sistema urbà. Si en altres dècades ha destacat la immigració procedent de

diferents regions d’Espanya, en els últims anys el paper preponderant l’està tenint, a l’igual

que a la resta del país, la immigració estrangera. Sense aquest factor no es pot entendre el

fort creixement del SUG dels darrers anys.

En efecte, del 2001 fins al 2007 la immigració estrangera explica prop del 72,6% del

creixement del SUG, destacant el cas de Salt on explica el 129,8% d’aquest increment, és a

dir que en aquest cas la immigració ha compensat amb escreix el descens de la població

autòctona.

La població estrangera actual (2016) és de 10.995 habitants que representa un 37,39% de la

població de Salt. La població immigrant ha nascut majoritàriament a l’Àfrica, que ja

representa el 8,1% de la població total, uns percentatges superiors als de Catalunya i les

Comarques Gironines. En canvi, els nascuts a l’Amèrica del Sud, Àsia i Oceania tenen un pes

inferior a la mitjana catalana.

- Una població més jove

L’estructura de població de Salt és majoritàriament jove. Els menors de 15 anys són un

20,70%, un 2% més que a les comarques gironines i un 5% més que a Catalunya. Xifres majors

que les de la memòria social del 2007 on la població jove era del 18%. D’altra banda, la

8

població entre 15 i 64 representa el 67,07% de la població de Salt igual a la de les

comarques de Girona i lleugerament superior a la de Catalunya (65,97).

Quant a les expectatives de la població, veient l’anàlisi de l’evolució dels grans grups d’edat

des del 1996 semblaria que encara s’està en un procés d’envelliment, però vistes amb més

cura les dades això s’ha de matisar. D’una banda, si bé fins el 2007 el pes de la població de

menors de quinze anys ha disminuït, a partir del 2007 fins l’actualitat ha augmentat, d’altra

banda ha augmentat el percentatge de la població entre 15 i 64 anys.

- El Període 2007 – 2016.

L’evolució de la població al llarg del procés de redacció del document del Pla Director

Urbanístic i de la posterior vigència, la població del sistema urbà de Girona i la de Salt ha

prosseguit amb el seu dinamisme, però limitat amb una situació socioeconòmica de crisi que

ha alterat alguns factors condicionants de la tendència evolutiva dels darrers anys pel que

fa a la demografia.

Amb les dades disponibles - Idescat – 2016 -, el conjunt del sistema urbà ha continuat

incrementant la seva població en 8.645 habitants (5,72%), en aquests anys, mentre que la

mitjana entre els anys 2005-2007, en un moment de clara expansió socioeconòmica era de

5,61%.

Evolució demogràfica 2007 – 2016.

Població 2007 Població 2016 Evolució 2007-09 2007-2016 % Variació Aiguaviva 614 763 100 51 16,20% Bescanó 4.121 4.854 329 733 7,98% Celrà 3.947 5.303 566 1.356 14,34% Fornells de la Selva 1.971 2.547 324 576 16,44% Girona 92.186 98.255 3.922 6.069 4,25% Llambilles 641 723 37 82 5,77% Quart 2.618 3.478 234 860 8,90% Riudellots de la Selva 1.877 2.024 107 167 5,70% Salt 27.673 29.404 2.312 1.731 8,35% Sant Gregori 3.006 3.553 161 449 5,36% Sant Julià de Ramis 3.023 3.455 210 432 6,95% Sarrià de Ter 4.144 5.035 324 891 7,82% Vilablareix 2.266 2.636 17 370 0,75% Vilobí d’Onyar 2.954 3.163 2 209 0,07% Total SUG 151.041 165.193 8.645 14.152 5,72%

Font: web de l’Idescat.

Cal remarcar l’increment de la població important en el SUG i en canvi la reducció de la

població a Salt entre el 2010 i 2016, de 29.985 habitants a 29.404 habitants.

Analitzant aquestes dades, trobem que el creixement important de Salt en les èpoques de

creixement econòmic resta frenat en el període de crisi econòmica de forma molt clara.

Tenint en compte que el factor que motiva l’arribada d’immigrants és el creixement

9

econòmic (augment del PIB i creació de llocs de treball) per una banda, i tenint com a

marc de referència les recents projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya que

arriben fins a l’horitzó del 2040, i que preveuen en el conjunt del país un llarg període de

frenada i en alguns casos reducció de les entrades d’immigrants fins a aconseguir un

reajustament del mercat laboral per l’altra, podem avançar que la població del Sistema

Urbà probablement romandrà en els propers anys.

Pel que fa a Salt, es posa de manifest la intensa dinàmica migratòria present a la ciutat en

primer lloc com a absorbidor de població immigrant externa, però també es dóna un

fenomen d’expulsió de població autòctona, bàsicament població en edat d’emancipar-se

que cerquen un nou lloc on viure en altres municipis del sistema urbà.

Òbviament qualsevol predicció comporta un factor de risc inherent a les projeccions

demogràfiques, en especial les vinculades als moviments dels mercats i de l’economia.

5. Mercat de treball i estructura econòmica.

- El mercat de treball

Si bé el mercat de treball del sistema urbà té una estructura econòmica sòlida i amb una

elevada capacitat de generar ocupació. Aquesta afirmació queda demostrada

fonamentalment amb l’alta taxa d’activitat i també per l’elevada taxa d’ocupació i la

baixa taxa d’atur.

Les dades del PDU analitzen un període d’alça econòmica on la taxa d’atur estimada

reforça el dinamisme de l’àrea econòmica. El primer semestre de 2006 hi havia un atur

registrat de 5.192 persones, el que suposava un 8,3% de la població activa, una mica per

sota de la mitjana de les comarques gironines i de Catalunya, ambdues del 8,6%7. Per

municipis, la taxa d’atur més alta al primer semestre de 2006 es troba a Salt (12,3%), seguit de

Celrà (10,1%), mentre que les més baixes són les de Fornells de la Selva i Sant Gregori,

ambdues amb un 3,9%. La ciutat de Girona (8,2%) s’erigeix com una de les ciutats catalanes

amb una taxa més baixa.

Hores d’ara, la taxa d’atur de Salt és del 21.42% a data de 2015. Aquest fet lligat als aspectes

següents centra la problemàtica social a Salt.

Població de 16 anys i més. Per nivell d'instrucció.

Sense titulació 3.518 Primer grau 4.569 Segon grau 12.110

Ensenyament universitari 2.717 Total 22.913

Una anàlisi més detallada de l’ocupació permet descriure els principals sectors econòmics

dins la indústria i els serveis i localitzar quines són les especialitzacions productives que es

donen als diversos àmbits d’aquest territori. Des d’aquest punt de vista s’observa que

10

l’estructura econòmica del SUG presenta una elevada complementarietat amb un centre

especialitzat en els serveis no destinats directament a la venda (especialment públics,

financers i empresarials) i una perifèria especialitzada en la producció industrial i també en

determinades tipologies d’activitats terciàries (bàsicament comerç a l’engròs i transports i

comunicacions).

- Els subsectors dels serveis

L’evolució positiva del sector terciari s’ha manifestat en la major part dels subsectors que, en

els últims anys, han experimentat forts augments en nombres absoluts no només a Girona

sinó també a la resta del SUG. Ara bé, el creixement més espectacular és el que han

experimentat els serveis empresarials, que passen del 3,4% el 1986 al 16,3% el 2003. El

creixement dels serveis empresarials, que als anys vuitanta i noranta pràcticament només es

donava a Girona, s’ha difós en els darrers anys per la major part del SUG. Així, del 1998 al

2003 en destaca el creixement no només al centre (de 6.650 a 10.103 llocs de treball) sinó

també en municipis industrials de la perifèria. Els serveis personals, per la seva banda, han

crescut bàsicament a Girona i Salt i el comerç i reparacions arreu.

Salt, només destaca en els serveis sanitaris, que concentren més d’una tercera part dels

treballadors del terciari d’aquest municipi i que tenen una especialització que es pot

considerar molt intensa, de 3,89 gràcies a la consolidació del Parc Hospitalari Martí i Julià.

D’altra banda, Salt destaca per tenir una major especialització, encara que de forma molt

dèbil, en els serveis personals i una menor especialització en hoteleria, mentre el comerç se

situa a mig camí entre Girona i la resta del SUG, impulsat pel fort pes de la venda de vehicles

i la poca importància del comerç a l’engròs.

Taula 5. Treballadors del terciari inscrits al RGSS per subsectors, 2003

SUG Girona Salt Resta SUG Nre. %* Nre. % Nre. % Nre . %

Comerç i reparacions 11480 17,1 6511 13,6 824 17,4 4145 28,4 Hoteleria 2588 3,8 2124 4,4 84 1,8 380 2,6 Transport, emmagatzematge i

comunicacions 3483 5,2

2256 4,7

216 4,6

1011 6,9 Mediació financera 4198 6,2 4177 8,7 7 0,1 14 0,1 Activitats immobiliàries i lloguers;

serveis empresarials 10934 16,3

10103 21,0

261 5,5

570 3,9 Administració pública, defensa i SS

obligatòria 6065 9,0

5530 11,5

169 3,6

366 2,5 Educació 2977 4,4 2686 5,6 143 3,0 148 1,0 Activitats sanitàries i veterinàries,

serveis socials 6835 10,2

5417 11,3

1148 24,2

270 1,8 Altres activitats socials i de serveis;

serveis personals 3751 5,6

3158 6,6

320 6,7

273 1,9 Activitats de les llars 24 0,0 24 0,0 0 0,0 0 0,0 Organismes extraterritorials 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0 Total Serveis 52335 77,7 41986 87,4 3172 66,8 7177 49,7

Total treballadors 67221 100 48043 100 4747 100 14431 100

11

Font: Treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social. Departament de Treball i Indústria. *Percentatge sobre el total de treballadors de cada àmbit.

- Els subsectors de la indústria

El pes reduït que el sector industrial té al SUG queda en evidència amb una dada: el

percentatge de treballadors industrials era el 2003 del 13,3%, és a dir, inferior a tres subsectors

del terciari per separat: el comerç i reparacions, els serveis empresarials i els serveis públics. És

obvi, per tant, que els subsectors del sector secundari tenen un pes molt baix en relació al

total de treballadors. Únicament el gran grup del metall, amb un 4,4%, suposava un

percentatge de treballadors sobre el total superior a algun subsector del terciari,

concretament a l’hostaleria. Per això en aquest cas els percentatges de treballadors per

subsectors es referiran sempre al total de la indústria i no al total de treballadors.

El subsector del metall generava el 2003 un 32,8% dels treballadors industrials. Dins d’aquest

gran grup l’activitat més desenvolupada era la construcció de maquinària i equips

mecànics (46,3% del metall), seguit de la metal•lúrgia i fabricació de productes metàl•lics,

els materials i equips electrònics i, a molta distància, els materials i equips elèctrics i

electrònics. El segon subsector de la indústria era l’alimentació, begudes i tabac (21,1%)

seguit del paper i arts gràfiques (16,3%), la química i matèries plàstiques (10,6%) i el tèxtil,

confecció, cuir i calçat (7,2%). La resta de subsectors se situaven per sota del 5%.

Com ja s’ha dit, en les últimes dècades el sector industrial ha tendit a perdre pes dins

l’estructura econòmica. El descens més espectacular ha estat el del tèxtil però també la

fusta i l’alimentació. El tèxtil, per la seva banda, ha perdut pes arreu.

En canvi, altres sectors com el paper i les arts gràfiques, la química i el metall han tingut una

evolució més positiva, especialment en els darrers anys.

El baix pes de la indústria fa que cap dels sectors tingui un nivell d’especialització massa

elevat. Únicament la construcció de maquinària i equips mecànics (dins el metall) té un

índex d’especialització destacat, amb 1,30. Per la seva banda la indústria del paper i les arts

gràfiques, que havia estat molt important, ara té una especialització molt lleugera. En

canvi, destaca la baixa especialització en el tèxtil, la química i matèries plàstiques i

sobretot, dins el metall, de la fabricació de material de transport (0,07)

Taula 6. Treballadors de la indústria inscrits al RGSS per subsectors, 2003

SUG Girona Salt Resta SUG Nre. %* Nre. % Nre. % Nre. %

Extracció d’altres minerals excep. Produc. energètics 63 0,7

8 0,2

1 0,2

54 1,1

Indústries alimentació, begudes i tabac 1.891 21,1 440 13,3 233 36,4 1.218 24,3 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 648 7,2 63 1,9 276 43,1 309 6,2 Indústries fusta i suro 317 3,5 77 2,3 18 2,8 222 4,4 Paper i arts gràfiques 1.464 16,3 704 21,2 15 2,3 745 14,8

Indústries químiques 695 7,7

190 5,7

2 0,3

503 10,0

12

Fabric. productes de cautxú i mat. plàstiques 261 2,9

43 1,3

0 0,0

218 4,3 Total 956 10,6 233 7,0 2 0,3 721 14,3

Minerals no metàl·lics 270 3,0 112 3,4 1 0,2 157 3,1 Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics 902 10,1

458 13,8

32 5,0

412 8,2 Construcció de maquinària i equips mecànics 1.363 15,2

597 18,0

50 7,8

716 14,3 Materials i equips elèctrics, electrònics i òptics 579 6,5

324 9,8

11 1,7

244 4,9 Fabricació material de transport 98 1,1 19 0,6 0 0,0 79 1,6

Metall

Total 2.942 32,8 1.398 42,2 93 14,5 14.51 28,6 Indústries manufactureres diverses 181 2,0 51 1,5 1 0,2 129 2,6 Energia elèctrica, gas i aigua 242 2,7 228 6,9 0 0,0 14 0,3 Total indústria 8.972 13,3 3.314 6,9 640 13,5 5.020 34,8

Total treballadors 67.221 100 48.043 100 4.747 100 14.431 100

També cal destacar l’especialització en la indústria de la fusta i el suro (2,73), gràcies

sobretot a Vilablareix i Sant Gregori, per bé que amb un nombre de treballadors força baix.

Així el sector de la fusta ocupa un 52,2% dels llocs de treball industrials de Sant Gregori i un

24,7% dels de Vilablareix si bé en cap cas superen els 60 treballadors. Finalment, també

manifesta una especialització elevada (2,36) el sector del paper, concentrat bàsicament a

Sarrià de Ter.

6. L’habitatge

- Creació d’habitatge

El 2001 es comptabilitzen als municipis del SUG 60.747 habitatges, un 29,1% més que en el

cens de 1991 (47.038), mentre la població creix en aquest període un 10,5%. En nombre

relatiu les variacions entre els municipis de l’àrea han estat dispars, a banda de Llambilles,

hem anat des d’increments que han doblat el parc existent com a Vilablareix o Aiguaviva;

passant per augments moderats a Bescanó, Vilobí, Riudellots, Salt o Sant Julià, que se situen

per sota de la mitja de Catalunya o de les Comarques Gironines (21%). La capital de l’àrea,

que pel seu pes absolut és la que marca la tendència del sistema urbà, incrementa el

nombre d’habitatges familiars en un 32% en aquests 10 anys, un percentatge molt superior

que el del conjunt del país (19,9%).

Aquestes dades representen una ocupació mitjana de 2,1 persones per habitatge dins

l’àrea, una xifra significativament per sobre de la que es produeix a les Comarques Gironines

(1,4), molt marcades pel paper de la segona residència. Cal tenir present que l’habitatge

principal suposa al conjunt del SUG el 74,5% del parc total mentre que a l’àmbit gironí només

arriba a representar el 52,3%. Tot i així, la mitjana d’ocupació de l’habitatge a l’àrea s’ha

anat reduint (el 1991 era de 2,5), fenomen que està en relació amb l’important boom que

s’ha produït en la construcció en l’últim decenni.

13

Gràfic 9

Si es prenen els anys de creixement del mercat immobiliari, de 1991 a 2007, al conjunt de

l’àrea urbana s’han edificat 28.192 habitatges (sense tenir en compte rehabilitacions), dels

quals el 64,5% corresponen a Girona i el 12,6% a Salt. Tot i les oscil•lacions anuals la

tendència en aquests anys ha estat en tots els àmbits a l’alça. Considerant períodes de 5

anys, tant a Girona com a la resta de municipis del sistema urbà, d’un quinquenni a l’altre

s’han anat superant el nombre de noves edificacions. Si la mitjana anual del SUG estava a la

primera meitat dels anys 90 en 1.217 habitatges/any, a la segona meitat es passava a 1.440 i

2001 a 2005 a 1.840. El creixement més espectacular s’ha donat entre 2006 i 2007 amb 2326

hab/any.

Taula 7. Habitatges nous construïts

Habitatges nous construïts per períodes

Total 1991-2007

Població

Habitat ges per

1000 h

1991- 1996- 2001- 2006- 1995 2000 2005 2007

%sobre Nre. el SUG

%variació

2007 1991-07

Aiguaviva 18 27 48 16 109 0,4 614 173,9 262,2 Bescanó 112 158 270 244 784 2,9 4.121 145,2 192,2 Celrà 91 76 429 136 732 2,7 3.947 170,4 185,5 Fornells de la Selva 63 90 137 67 357 1,3 1.971 169,5 181,1 Girona 4.610 5.145 5.921 2155 17.831 65,7 92.186 130,9 193,4 Llambilles 10 14 52 7 83 0,3 641 146,7 129,5 Quart 58 170 80 398 706 2,6 2.618 125,6 269,7 Riudellots de la Selva 84 75 100 105 364 1,3 1.877 129,2 193,9 Salt 693 710 1.242 792 3.437 12,7 27.673 126,1 124,2

14

Sant Gregori 77 127 181 60 445 1,6 3.006 164,3 148,0 Sant Julià de Ramis 33 77 269 74 453 1,7 3.023 174,7 149,9 Sarrià de Ter 46 272 231 352 901 3,3 4.144 128,0 217,4 Vilablareix 118 177 69 159 523 1,9 2.266 225,7 230,8 Vilobí d’Onyar 74 80 173 87 414 1,5 2.954 142,1 140,1 Total SUG 6.087 7.198 9.202 4652 27.139 100,0 151.041 133,8 180,9 SUG sense Salt i

Girona 806 1.388 2.110 1705

6.009 22,1

31.182 151,9

194,4 Comarques

Gironines 24.965 32.818 45.648 32.573 136.004 -

691.882 135,7

196,6

Catalunya 172.940 228.092 349.396 205.981 956.409 - 7.210.508 117,9 132,6 % Girona sobre SUG 75,7 71,5 64,3 46,3 65,7 - 61,0 - - % del SUG sobre c.

Gironines 24,4 21,9 20,2 14,3

20,0 -

21,8 -

- % SUG sobre

Catalunya 3,5 3,2 2,6 2,2

2,8 -

2,1 -

- Font: Col·legi d’Aparelladors i Arq. Tèc. de Girona. * Habitatges construïts durant tot el període 1991 -2005. * Les dades

referents a l’any 2006-07 provenen de la Delegació de Girona del Col·legi Oficial d’Arquitect es de Catalunya.

En general, la construcció d’habitatges dins del sistema sobrepassa el que podria semblar

previsible en relació a l’augment dels residents: si es té en compte que la població de l’àrea

s’incrementa entre 1991 i 2007 en 38.169 persones, tocaria una ocupació d’1,3 residents nous

per cada habitatge de nova planta, molt per sota de les més de dos persones per habitatge

que s’han considerat de mitjana amb el parc existent. Així doncs, si bé el creixement de la

població ha estat força elevat, el del parc d’habitatges encara ho ha estat més i, per tant,

l’impuls constructiu no manté una relació directa amb la necessitat residencial sinó que

s’alimenta també d’altres factors, estrictament econòmics.

Aquest creixement es veu dràsticament interromput per la crisi econòmica que fa parar la

producció d’habitatge, els llocs de treball assimilats i que arrossega a situacions de

desigualtat, empobriment de les famílies amb els corresponents problemes de desnonament,

situació de vulnerabilitat, etc.

- Habitatges segons tipologies: la suburbanització de la perifèria

Una anàlisi de les dades disponibles en relació a les tipologies dels habitatges construïts

ofereix com a primera lectura una lògica preeminència dels plurifamiliars. Per al conjunt del

sistema els habitatges plurifamiliars representen el 76,0% del total construït entre 1991 i 2004. A

les comarques gironines la mitjana es troba entorn del 62%; això és degut a que els municipis

d’interior, amb una urbanització menys densa, tenen uns índex més baixos, mentre que els

de la costa –amb la construcció turística– i les ciutats més grans es mouen en percentatges

força més alts.

Dins el conjunt del sistema urbà no només existeixen diferències en els ritmes de creixement

en relació a l’obra nova; les dades evidencien també fortes disparitats entre el nucli central

de l’àrea i la resta de municipis quan al tipus d’habitatge ofert, responent a la lògica de

suburbanització que afecta les perifèries de les ciutats. Així doncs, Girona i Salt són els

principals proveïdors d’habitatge plurifamiliar, amb un 83,5% i un 90,2% del total construït en

15

cada municipi; entre tots dos concentren el 91,7% dels habitatges plurifamiliars edificats al

sistema.

Les altres dues tipologies, els habitatges en filera i els aïllats/aparellats, tenen un pes bastant

similar en el conjunt del SUG: 11,6% i 12,4% respectivament. Però l’àrea urbana sense Girona i

Salt es mou en uns percentatges molt més alts i diferenciats: un 39,1% del total construït són

habitatges aïllats/aparellats i un 25,0% són entremitgeres, amb una prevalença en una gran

part dels municipis del model més lax de cases soles o aparellades. Seria previsible que

l’aplicació de la nova Llei d’urbanisme, en quant a l’obligació d’oferir un 20% d’habitatge

protegit, faci variar la relació en les tipologies dels municipis amb percentatges més baixos

d’habitatge plurifamiliar.

- Habitatge Protegit.

Històricament, l’oferta d’habitatge protegit ha estat minsa. Entre 1995 i 2006 només un 10%

de l’habitatge acabat ha estat de protecció oficial. Girona, Salt i Sarrià de Ter són els únics

municipis que destaquen en nombres absoluts i en xifres relatives només els dos darrers

superen el 20%.

Els darrers sectors de desenvolupament de Salt al sud del nucli arriben a preveure el 30% del

sostre residencial destinat a habitatge protegit. Aquest percentatge (però referit al sostre

construït, no al nombre d’habitatges) és, precisament, el mínim que marca la Llei

d’Urbanisme vigent des de 2005 per a les noves promocions.

Font: web de l’Idescat

16

Taula 8. Habitatges de protecció oficial construïts, 1995-2006

Protecció

oficial

% sobre

SUG

% sobre el total construït al

municipi Aiguaviva 1 0,1 1,1

Bescanó 30 1,7 5,3

Celrà 21 1,2 2,8

Fornells de la Selva 0 0,0 0,0

Girona 1015 56,9 7,7

Llambilles 1 0,1 1,4

Quart 8 0,5 2,7

Salt 512 28,7 20,3

Sant Gregori 41 2,3 11,0

Sant Julià de Ramis 2 0,1 0,4

Sarrià de Ter 115 6,4 19,8

Vilablareix 1 0,1 0,3

Riudellots de la Selva 22 1,2 10,0

Vilobí d’Onyar 16 0,9 5,8

SUG 1.785 100,0 8,8

Girona i Salt 1.527 85,6 9,7

Resta del SUG 258 14,4 5,9

Font: web de l’Idescat

Finalment, en relació a l’habitatge protegit, un altre aspecte rellevant des del punt de vista

social i urbanístic són les vicissituds d’aquest tipus d’habitatge ja existent des de fa dècades,

convertint-se recentment en el principal espai receptor de la nova immigració, que ara com

ara queda molt lluny de poder accedir a la nova oferta d e protecció. Sectors de Salt són

exemples molt clars d’aquest fenomen, que no afecta només a les antigues promocions de

la Obra Sindical del Hogar o del Instituto Nacional de la Vivienda sinó també a molts dels

polígons construïts durant els anys seixanta i setanta.

Per altra banda, estudis recents posen de manifest que en el centre de les ciutats hi ha un

volum important de pisos buits (bona part provinents d’aquest estoc de pisos de nova

construcció sense vendre). Aquests estudis, que han considerat les dades de consum

d’aigua com a fórmula per calcular l’existència o no d’habitants per habitatge, ha servit per

quantificar aquesta i altres dades significatives que denoten la dificultat que la població ha

tingut en els darrers mesos per accedir a un habitatge, ja sigui per l’elevat preu o bé per la

manca de finançament, malgrat l’existència d’un gran contingent de pisos buits.

7. Planejament urbanístic

Salt disposa d’un PGOU en vigor des del 2002 que classifica com a sòl urbà 1,98 km2, com a

urbanitzable 2,01 km2 i com a no urbanitzable 2,65 km2. Posteriorment, el 27 d’abril de 2005

s’aprovà un text refós de la Normativa del Pla.

17

El PGOU es planteja els nous creixements del sistema i la millora del l’espai urbà i del medi

natural vora el Ter com a principals objectius del planejament. La imatge heretada de Salt es

mostra, encara avui i a determinades zones, deteriorada per l’impacte dels creixements

demogràfics de les dècades dels 60 i 70, amb l’arribada d’una forta onada migratòria que

va marcar el ritme del seu creixement. Aquests creixements no sempre varen estar

acompanyats pel necessari procés de construcció de l’estructura pública de la ciutat, de

serveis, espais verds i equipaments, insuficient xarxa viària, etc.

En l’actualitat, el fet de ser la primera ciutat receptora d’immigració del sistema urbà i una

de les principals de Catalunya planteja una forta pressió demogràfica que significa la

immigració, provoqui conseqüències urbanístiques negatives pel propi municipi i pel conjunt

de l’àrea urbana a la qual pertany. En aquest sentit les propostes d’esponjament i renovació

urbana que l’Ajuntament de Salt ha plantejat en l’any 2010 han d’ésser considerades

plenament coherents amb els objectius de reequilibri territorial que orienten les

propostes d’aquest Pla Director Urbanístic.

El vigent PGOU estableix la següent classificació del sòl:

SÒL URBÀ

Espais lliures Equipament Vials Sòl privat Total Residencial 619.381 1.697.030 Industrial 206.560 433.223

TOTAL URBÀ. 195.173 334.137 296.631 825.941 1.980.253

SÒL URBANITZABLE DELIMITAT

RESIDENCIAL Sòl públic Sòl privat Total Edificabilitat Densitat Sector Pla de Salt 109.677 94.250 200.000 0,61 20 Sector Mas Masó 74.179 49.452 121.800 0,75 60 Sector Vallvera – Sitjar 221.522 147.681 370.000 0,60 30 TOTAL-SUD RESIDENCIAL 405.378 291.383 691.800

INDUSTRIAL Sector Marroc 124.681 83.127 206.400 0,50 Sector Margesa 42.780 42.780 81.700 0,60 TOTAL-SAU INDUSTRIAL

167.461 125.907 288.100

SÒL URBANITZABLE NO DELIMITAT

TOTAL SUND Pla de Salt 345.800 0,40 35

TOTAL SUD 572.839 417.290 1.336.400

8. Criteris generals

El PDU, estableix un seguit de criteris, seguint les premisses establertes per la Secretaria de

planificació territorial del Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya,

en el Programa de Planejament Territorial:

18

Criteri 1.- Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees

urbanes.

Criteri 2.- Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.

Criteri 3.- Propiciar la convivència d’activitats i habitatge i racionalitzar la implantació de

noves àrees d’activitat econòmica.

Criteri 4.- Els nous creixements han de ser compactes en continuïtat.

Criteri 5.- El creixement urbà del sistema urbà de Girona ha de reforçar l’estructura

nodal del territori.

Criteri 6.- Reforçar el nus multimodal de l’aeroport

Així el Pla proposa:

a) Sectors en sòl urbà – Actuacions de millora i reforma urbana

b) Sectors en sòl urbanitzable classificat pels planejaments municipals

El Pla manté la practica totalitat dels sòls urbanitzables o aptes per a urbanitzar classificats

pel planejament vigent, i planteja modificacions referides bàsicament a determinacions en

els sistemes d’espais lliures, equipaments i mobilitat, i al règim d’usos, i recomanacions

referides a increments de densitats en aquells sectors que per la seva situació i rellevància

dins el sistema d’assentaments es considera han de desenvolupar- se en el futur com a àrees

d’ús preferentment residencial amb una densitat superior a la prevista actualment.

- Pla de Salt que per la seva situació i bones comunicacions s’hauria de destinar a usos

mixtes, permetent la transició entre el sector terciari predominant a la meitat oest en l’espai

contigu amb el terme de Vilablareix i els usos residencials a la part est tocant a la trama

urbana de Salt.

- Marroc de Salt, que per la seva situació central en el conjunt del sistema urbà hauria

d’orientar la seva planificació futura de forma que es substituïssin els actuals usos industrials,

no consolidats, per una ordenació amb usos mixtes que possibilites una continuïtat d’usos

residencials, comercials i d’activitats econòmiques compatibles en aquest zona central i ben

comunicada.

c) Sectors en sòl urbanitzable de nova classificació

El Pla director ordena dues grans àrees receptores dels futurs creixements residencials i per

activitats econòmiques del sistema urbà de Girona. Una la situa a l’oest de l’àrea destinada

a usos logístics i per activitats econòmiques la situa al sud del sistema urbà.

- Sectors d’ús preferent residencial

El Pla concentra la major extensió de sòl que en un futur pot ser classificat com a sòl

urbanitzable, i al que s’hauran d’adequar els plans d’ordenació urbanística municipal

corresponents, les àrees situades entre el corredor d’infraestructures de mobilitat (AP-7, A-2 i

ferrocarril) i les àrees urbanes ja classificades, consolidades o pendents de

desenvolupament, situades a l’oest del municipi de Vilablareix, al nord-est del municipi

d’Aiguaviva, i al nord-oest del municipi de Fornells de la Selva.

19

Aquesta àrea compacta, a més de ser contínua a la dels creixements ordenats pels

municipis de Salt, Girona, Vilablareix, Fornells i Aiguaviva, és la que presenta millors

condicions per a ser receptora de futurs creixements de l’àrea central del sistema tant pel

que fa a la seva compatibilitat amb els objectius proposats en l’ordenació del sistema

d’espais oberts de l’àrea urbana, com pel que fa a la seva relació amb les infraestructures

de mobilitat.

9. Conclusions

L’anàlisi de l’evolució socioeconòmica del sistema urbà de Girona inclosa en el PDU vigent

ens mostra un creixement sostingut de la població, un increment de la mobilitat laboral i una

interdependència cada vegada més gran del sector productiu amb la regió metropolitana

de Barcelona i una progressiva internacionalització. La dinàmica productiva anterior a la crisi

va produir una demanda considerable d’habitatges.

Com ja s’ha esmentat anteriorment, la crisi del sector de la construcció que es posa de

manifest l’any 2007, agreujada per la crisi financera s’estén a tot el sistema productiu frena

20

en sec la dinàmica constructiva. La crisi econòmica genera, a més, desnonaments, bosses

de pobresa i marginalitat i vulnerabilitat de moltes parts de la ciutat.

Davant d’aquesta problemàtica, les administracions han de cercar mecanismes per atendre

les necessitats de la ciutadania des de diversos fronts, l’actuació dins del teixit consolidat a

partir d’operacions de remodelació urbana, rehabilitació de les edificacions, etc;

operacions en el sòl de desenvolupament fomentant les operacions d’habitatge públic de

lloguer assequible i social.

Les previsions del Pacte Nacional va preveu atendre les necessitats amb un total de 382.000

habitatges, dels quals 160.000 han de ser de nova construcció, i en conjunt reduir fins l’any

2016 les necessitats no ateses a 58.000 llars.

La realitat hores d’ara, és la insuficiència de programes reals d’habitatge social de lloguer.

Les operacions més eficients, al marge de petites actuacions d’edificació, han estat les

actuacions de mediació i mobilització de pisos buits de les entitats bancàries mitjançant

convenis de l’ACH i altres entitats socials davant de la impossibilitat d’accedir a fonts de

finançament o disposar d’ajudes a la construcció. En canvi en el sòl urbà resten encara

molts solars sense edificar o infraedificats.

Des d’un punt de vista de model urbà, el PDU preveu densitats mitjanes, seguint el criteri de

contigüitat amb els teixits urbans existents, amb una mescla de residència i activitat

econòmica, que contribueixi a minimitzar la mobilitat obligada, i buscant la integració amb

l’entorn i paisatge circumdant. En tots aquests nous sectors de desenvolupament residencial,

el Pla preveu la reserva mínima obligatòria del 30% del sostre per a habitatges de protecció

oficial.

En virtut de les determinacions del PDU i la situació social de Salt, el present document

estableix els següents criteris d’intervenció:

1) L’establiment d’un model mixt capaç de generar teixit de ciutat amb activitat

econòmica basada en usos terciaris i secundaris a fi i efecte de fomentar llocs de treball en

el municipi i reduir les taxes d’atur de la població.

2) El manteniment de les activitats actuals en producció, de manera que el planejament

poguí garantir el desenvolupament del planejament sense afectar els llocs de treball.

3) L’establiment d’unes intensitats edificatòries destinades a habitatge que garanteixin la

barreja d’usos residencials i terciaris.

4) L’establiment d’una densitat mitjana en coherència amb el teixit consolidat i alhora

que la implantació no suposi el malbaratament del sòl de desenvolupament.

5) El foment de les operacions de millora interna del nucli a partir dels rendiments de les

operacions de creixement, de manera que es garanteixi la cohesió social.

6) El foment de l’habitatge de lloguer a partir d’establir d’una normativa flexible, on el

nombre d’habitatges es determini en base al sostre per habitatge segons tipologia i per

sobre d’aquesta fins a la densitat màxima només s’admetin habitatges d’algun tipus de

protecció de lloguer.

7) L’establiment de models tipològics que permetin una correcte adaptació al medi.

21

A tal efecte es proposa:

La qualificació de dues zones de densificació urbana en sòl urbanitzable delimitat, una

d’activitat productiva (DUP) i una altra residencial mixt (DUM).

clau DUP 126.418,62 m²s

IEB 0,40 50.567,45 m²st

cess io ns mí nimes 18.962,79 15,00%

espais lliures 12.641,86 10,00%

equipaments 6.320,93 5,00%

clau DUM 591.249,76 m²s

IEB 0,605 357.706,10 m²st

màx. residencial 0,310 183.287,43 m²st

mí n. terc iari pro duct iu 0,295 174.418,68 m²st

hab/ H a 45

cess io ns mí nimes 180.331,18 30,50%

espais lliures 118.249,95 20,00%

equipaments 62.081,22 10,50%

La Zona de desenvolupament urbà residencial mixt (DUM) conté les determinacions sobre

habitatge següents:

- Edificabilitat: 0,605 m²st/m²s L’edificabilitat màxima residencial serà de 0,31 m²st/m²s

- Densitat: 45hab/ha. No obstant i això el nombre d’habitatges es calcularà a raó de

110m2/habitatge lliure o habitatge protegit concertat, 90m2/habitatge protegit de règim

general o especial. Es podrà incrementar fins a complimentar la densitat màxima si

l’habitatge és protegit de lloguer amb un mínim de i 70m2/habitatge.

La Zona de desenvolupament urbà residencial mixt (DUM) i la Zona de desenvolupament

urbà d’activitat productiva (DUP) contenen el foment de l’activitat productiva terciària

(comercial i oficines) i secundària (industrial, magatzem i comerç) a fi de fer front a les

necessitats de treball en els sectors en base al nivell professional de la població.

Salt, juliol 2017

Ricard A. Casademont