Introducci a l a p s i c o l o g ide a les organitzacionsLa p s i c o l o g ien l ' e s t u dde l e s a i o r g a n i t z a c i o n sde l a conducta i laboralVi c t o r i Z arco Martn a Andrs RodrguezFernndez Mara A ng us ti a s Martn QuirsP09/10513/00073

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

Introducci l a psicologia l e s a de

Cap p art d ' a q u e s tp u b l i c a c i i n c l o e n t - ehli d i s s e n y e n e r a l l a c o b et a , no p o t s e r a , g i r c o p i a d are p r d u d a , , o emmagatzemada o t r a ns m e s a e c ap manera n i p e r ca p m i t j , a n t d t s i s e l c t r com q u m i c , e c n i c , p t i c d e g r a v a c i d, f o t o c p ioa p e r a l ters m t o d e s , ic m , e s e n s el ' a u t o r i t z a c i p r v i a e r e s c r idte l s t i t u l a r s l c o p y r i g h t . p de

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

Introducci l a psicologia l e s a de

ndex

Introducci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . La complexitat de l ' e s t u d ide l e s organitzacions . . . . . . . . . . . . 9 . . . . . . . . . . . 1 . 1 . Ev olu cid e l s conc eptesde t r e b a l i o r g a n i t z a c i l 10 ....................... 1 . 2 . Ev olu cid e l concepte de t r e b a l l a d o r . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16. . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . 1 . 3 . C a r c t e r u l t i d i s c i p l i n i rvia r i e t a d ' m b i t sd ' a n l i s i m a t 2 . Les aportacions de l a psicologia a l ' e s t u d ide l e s organitzacions i del compo rtament laboral . . . . . . . . . . . . . . . .21 . . . . . . . . . . . . . .. 2 . 1 . La p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o nc i n c i a t e c n o l o g i a ? a s: o .......... 2 . 2 . L ' o b j e c t d ' e s t u d de l a p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o n s e i a ............. 3 . Breu evoluci histrica de la psicologia de l e s organitzacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 3 . 1 . Ap ort aci ons e s de l a p s i c o l o g ii n d u s t r i a l d a ................................ 3 . 2 . La p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o n s e l p e r od e a en 3 . 3 . La p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o n s a durant i d e s p r sde l a Segona Guerra Mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 3 . 4 . La p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o n s a durant l e s dc ad es d e l s s e i x a n t a s e t a n t a l a p e r s p e c t i vc onti nge nt de s i s t e m a i : a i 3 . 5 . La p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o n s p a r t i r e l s anys a a d v u i t a n t a l a p e r s p e c t i ve s t r a t g i c . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . : a .a .. 4 . El camp d'estudi de la psicologia de l e s organitzacions . . . . 40 . . . . .. 31 22 25 17

d ' e n t r e g u e r r.e.s. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

o b e r t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5 . La psicologia de l e s organitzacions com a professi . . . . . . . .44. . . . . . . . . 6 . Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. Activitats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

Exercicis d'autoavaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .59. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

Introducci l a psicologia l e s a de

Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .61 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. Bibliografia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

5

Introducci l a psicologia l e s a de

Introducci

A l l l a r gd ' a q u e s t primer mdul intentaremde d e l i m i t a r ' o b j e c tfo rm al l e d ' e s t u d i l a p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o n s ms concretamentl e s de a i a p o r - t a c i o n sque s ' h a n f e t d e s d ' a q u e s t a i s c i p l i nd i n s l ' e n t r a m a t d a de l e s c i n c i e s o c i a l s l ' e s t u dii l a t ra n s f o r m ac i de l e s o r g a n i t z a c i o n s , a c o n s i d e r a d e a c t u -alment com un d e l s fenmens ms c a r a c t e r s t de s s ic l a s o c i e t a tIndependent. ment que aconseguim o no l a n o s t r a m i s s i , no h i ha dubte que ens trobem davant d'una t a s c a rdua i d i f c i l , i s p reci sam ent qu e s t ad i f i c u l t a tl e s c a u s e sque l a generen l e s que us a i procurarem t ra n s m e t r e a q u e s t e s g i n e s . en p Sn moltes l e s ra on s que e s poden e s g r i m i r e r a e x p l i c a r a s e n s a c i p l de d e s o r -d r e , i f i n s i t o t de c a o s , que q u a l s e v o l persona a l i e n aa l a m at r i a pot e x p e r i mentar quan s ' a c o s t p e r primera vegada a a q u e s t a a d i s c i p l i n En primer l l o c , a. ens trobem amb e l f e t que e l s co ncep tesde t r e b a l lo r g a n i t z a c ii t r e b a l l ar, oe l a b o r a t s e s de l e s d i v e r s e s i n c i e s , d d c s o c i a l s , p e r t a n t ,de s de l a p s i c o l o g i a , i i tamb l a u n i t a td ' a n l i sdie s de l a qual s ' h a e n f o c a tl ' e s t u dde l ' o r g a n i t z a ciiel s temes i n v e s t i g a t s i en r e l a c i amb a q ue s t s fenmens, s'han a na t m od if ica nt p r o g r e s s i v a m e n t , s ' h a n m a t i s a t i a mpli at p a r a l l e l a m e n t l ' e v o l u c i i a que han s o f e r t q u e s t e s e a l i t a t s c i a l a l l l a r gd e l temps. a r so s De f e t , d e s de l a n o s t r a d i s c i p l i n a q u e s t a t r a n s f o rm a c i a r r i b a

acompanya- da d'un c an v i de denominaci. E s d e i x a d'anomenar p s i c o l o g i a n d u s t r i a p e r p a s s a r a d en om ina r-se ,e l 1973, p s i c o l o g i a i l i n d u s t r i ai l de l e s o r g a n i t z a c i o nj a que e s va c o n s i d e r a r s, una e x p r e s s i ms adequada p e r a r e c o l l ilra com ple xita t i d i v e r s i t a t l e s a p o r t a c i o n d e l s t e r i c s l ' o r g a n i t z a cS i . de s de i ms no a i x ho a f i rm a Schein ( 1 9 8 2 ) ,un e r u d i ten l a m a t r i a , quan e x p r e s s a :"[...] cuanto ms estudiaban o s p s i c l o g o s l comportamiento de l a s personasen l e l a o r - ganizacin, ms i n d i c i o s reunan p a r a pro bar que l a o r ga ni za c i n s un e si s t em a s o c i a l complejo que s e t i e n e que e s t u d i a r como t a l s i s e q u i e r e l o g r a r alguna comprensin d e l comportamientoi n d i v i d u a l " . S c h e i n ,E . ( 1 9 8 2 ) .P s i c o l o g a l a s o r g a n i z a c i o.n Madrid: P r e n t i c e - H a l l t e r n a t i o n apl., 6 . de es In

Un a l t r ed e l s motius p e r a mir ar de t r o b a rl e s c a u s e sde l a d i f i c u l t a t h e r en t in a l n o s t r e o b j e c t ed ' e s t u d i s t r o b a en e l c a r c t e r u l t i d i s c i p l i n a r i e m de l ' e s t u dde l e s o r g a n i t z a c i o nis, p e r t a n t , en l a c o n s i d e r a c i i de l a p s i c o l o g ide l e s o r - g a n i t z a c i o ncom un camp d ' i n v e s t i g a cms d i n s a s i l e s c i n c i e s o c i a l sd,e s d e l qu al e s p r e t n i l l u m i n aa q u e s t ar e a l i t a t . r Ig ual ment , en en la a q u e st primer mdul co nei xere u una la a l t r a ra les

i mp o r t a n t ,r e l a cionada amb e l f e t que l e s r e a l i t a t s c i a l s so immerses d e f i n i c i de l ' o b j e c t e ' e s t u d i de d p s i c o l o g i ade o r g a n i t z a c i o n s n d i v i d u s , ps i o r g a n i t z a c i (i gru

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

6

Introducci l a psicologia l e s a de

o ns ) pertanyen a d i f e r e n t mbits d ' a n l i s i , manera que e s poden s de a bo rd ar a l l a d a me n t p e r s e p a r a t , s e r a n a l i t z a d e d e s de d i f e r e n t s o i s enfocamentso d i s -c i p l i n e segons l ' m b i t s que ens i n t e r e s s in f o c r. e a Un de cop p r e s e n t a d e sa q u e s t e s p r i m e r es r e f l e x i o n s farem un , breu

d es en vol upa ment e v o l u t i ude l a d i s c i p l i nia us in tr od uir emen una l e s co nseq n cie sms immediates d ' a q u e s t e s d e v e n i r h i s t r i c , v e u r e u , p e r l ' a m p l i t u dd e l camp relacionada amb e l p e r f i la c t u a l que p r e s e n t a l a p s i c o l o g i a de l e s

o r g a n i t z a c i o n sc,a r a c t e r i t z acom t,

d ' e s t u d ique i n c l o u en e l s eu s i c o n t in g u t s e , t o t i que e s tr e t a m e n t , qu r e l a c i o n a t presen tena l g un e s d i f e r n c i e s l que f a a l ' o b j e c t e e s t u d i s, pe d' i e l s mtodes d ' i n v e s t i g a c i tamb en e l s mtodes de d i a g n s t i c i , i i n t rv e n c i . e Fi nal ment ,perqu pugueu comprendre en t o t a l a s e v a magnitud l e s c o n t r i b u - i o n s que l a p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o n s actualmenta l c a fa complex mn de l e s o r g a n i t z a c i o n s l ' a c t i v i t a t o r a lque s ' h i duu a i lab t e r m e , dediquem l ' e p g r a f t u l a t L a p s i c o l o g i a ti " de l e s o r g a n i t z a c i o n s com a p r o f e s s i a f e r un p e t i tr e p sde l a dimensi p r c t i c a ' a q u e s t a " d d i s c i p l i n a . aturarem en t r e s a s p e c t e s - s i c s :l a d e s c r i p c i de l e s Ens b fu nci ons que e x e e i x e l p s i c l e g rc en e l con text de l e s o r g a n i t z a c i o n s , l ' m f a s en l a n e c e s s i t ade p a r t i r i t d'un model d ' a c t u a c ique i n t e g r i e s l a c t i v i t a t s i n v e s t i g a cii i n t rv e n c i , i l ' a c l a r i m e n t l s p r i n c i p i t i c s d' e de s que han de r e g i rl a i n t rvenci p s i c o l g i cen a q u e st m bi t . e a En s n t e s iesperem que a q ue s t e s r i m e r esp g i ne sus s erv e i x i nde bas ton sp e r , p a poder i n t r o d u i r - v o s e n s e r i s c que u s f e u un e s q u i n ,p e l t o r t u s , , c o s t e r u ti empedrat cam de l a p s i c o l o g i a de l e s o r g a n i t z a c i o n s . Us assegurem que una vegada emprs e l cam , e l p a i s a t g e s mostra p l e e de c o n t r a s t o i d'immenses p l a n e s on poder d e s c a n sr. Bon v i a t g e ! s a

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

7

Introducci l a psicologia l e s a de

Objectius

E l s o b j e c t i ud ' a q u e s t s mdul sn e l s s e g e n t s :

1 . Conixer e l motiu p e l qual r e s u l t a i f c ii l complex e s t u d i a r l d e comporta-ment de l e s per son esen e l co ntex tde l e s o r g a n i t z a c i o n s . 2 . Ajudar a concebre e l s co nc ep tesde t r e b a l l , e b a l l a d o r o r g a n i t z a c icom tr i a r e a l i t a t s c i o h i s t r i q u e sa a d q u i r i a p a r t i rde l e s a p o r t a c i o n s so i , r, ms r e - l l e v a n t s que s ' h a n f e t d e s de l a p s i c o l o g i ade les o r g a n i t z a c i o n s , n e i x e -ments s o b r e l ' e v o l u c ique han s e g u i t a l co l l a r gd e l temps. 3 . Conixer l ' o b j e c tde' e s t u d i l a p s i c o l o g i de l e s o r g a n i t z a c i o n s de a i l ' e v o l u c i ha experimentat que amb e l t r a n s c u r s e l s a n y s . d 4. Conixe r, a t r a v s de l ' e v o l u c i e r i c a experimentada en t l ' e s t u d ii i n t rvenci de e la conducta que la es

p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o n l e s a p o r t a c i o n s o n c r e t e s ' a q u e s t a a s, c d d i s c i p l i n aen desenvolupaen e l co nte xtde l e s o r g a n i t z a c i o n s . 5 . I d e n t i f i c a e s d i v e r s e s u b d i s c i p l i no scamps d ' e s t u d que formen l a lr e i p s i -c o l o g i ade l e s o r g a n i t z a c i o n s tual men t. ac 6. Conixer l ' m b i t d ' a c t u a c i e l p s i c l e gde l e s o r g a n i t z a c i o nis d fomentar una p e r s p e c t i v ac r t i c aentorn d e l f i lt im de les e s t r a t g id ' i n t e e s rvenci que e s d e r i v e nd ' a q u e s t a i s c i p l i n a . d

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

9

Introducci l a psicologia l e s a de

1 . La complexitat de l ' e s t u d ide l e s organitzacions

N ' h i ha prou amb una mirada r p i d a a l a l i t e r a t u r a europea i nordamericanar e l a c i o n a d amb l ' a p a r i c i e v o l u c i de l a p s i c o l o g i de l e s a a o r g a n i t z a c i o np e r adonar-nos de l a p e c u l i a r i t adti,v e r s i t ai t d i f i c u l t a t s que ha comp ortat, i e nca ra comporta a v u i en d i a , l'acostament c i e n t f iac l e s o r g a n i t z a c i o nis a l ' e s t u d d e l comportament de l ' s s e r i hum en a q u e s t sc o n t e x t o s . Una de l e s rao ns ms im po rt ant s e r a e x p l i c a r q u e s t acom ple xitat p a s ' a s s o c amb e l f e t que l e s r e a l i t a t s c i a l que s ' i n t e g r een l a d e f i n i c i ia so s n de l a d i s c i p l i n a ( f e i n ai o r g a n i t z a c i o n s ' h a n m o d i f i c a t ) profundament a l l l a r gde l a h i s t r i a , a caus a de l ' e s d e v e n i econmic, p o l t i ci r c u l t u r a ld e l s d i v e r s o s co nte xtoss o - c i a l son a q u e s t e sr e a l i t a t s u b i q u e n Aix ha o b l i g a t o t e s s' . t l e s d i s c i p l i n eque s ' e n c a r r e g u e de d e s c r i u r e comprendre i e x p l i c a r s n , a q u e s t sfenmens, i que f i n s i t o t h i i n t rvenen, a s e g u i re l d i c t a tde l ' e v o l u c i . e Tanmateix,un d e l s elements c r u c i a l g i r a entorn de l ' a l t rcomponent s e e s s e n - i a len l a d e f i n i c i d e l n o s t r eo b j e c t ed ' e s t u d il:' s s ehum, i s e c r c e n t r a en l ' e v o l u c ide l e s d i f e r e n t concepcionsf o r j a d e s o b r e l a s e v a s s n a t u r a l e s aj,a q u e , s e n s d u b t e , i n f l u e i x e n l a manera d ' i n t e r p r e te l en ar comportament l a b o r a li , p e r t a n t , en e l desenvolupament t e r i ci l e s lnies 'inte d rvenci proposadesen p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o n s . aConcepci de l ' s s e r hum i gesti de l e s persones en l e s organitzacions

Sens d u bt e , h i ha una e s t r e t a connexi e n t r e l a p erc ep c i que e s t de l ' s s e r hum i l a p o l t i c a de r e c u r s o shumans que s ' i m p l a n t aen una o r g a n i t z a c i dete rmina da. e r a i x ,sn nombrosos e l s a u t o r s que pla ntege nl a n e c e s s i t ade P t t e n i ren compte l e s d i v e r s e concepcionsque h i ha hagut s o br e e l s t r e b a l l a d o r s , s j a que s una v i a p l a u s i b ld 'e n t en d r l e s d i v e r s e s e e maneres de d i r i g i e s t i m u l a r r, i c a n a l i t z aerl comportament hum en l e s o r g a -n i t z a c i o n a l l l a r gde l a h i s t r i a . s Malg rat aq ue s t a c o n s t a t a c i , no hem d ' o b l i d a r que cadascuna d ' a q u e s t e s concepcionsde l ' s s ehum ha e s t a tl a que en cada moment h i s t r i ha e s t a t r c ms consensuada o ha d i s p o s a tde ms s u p o r t ,de manera q u e, en a v a l u a r - l e s , no ho podem f e r c on s i de r an t e s e x i g n c i e s o c i a l s c t u a l s , i n que hem de l s a s p a r t i r e l context h i s t r i c,s a d ir, d e l que l a s o c i e t a demandava en cadascun d t d'aquests moments.

Aix no o b s t a n t ,podem

esmentar a l t r e smotius p e r a i n t e n t a rde

t r o b a r l e s c a u s e s d ' a q u e s t ad i f i c u l t a E n t r e a q u e s t s motius h i ha e l t. c a r c t e r u l t i d i s c i p l i - i de l ' e s t u dde l e s o r g a n i t z a c i o n s p e r t a n t , m nar i i, l a c o ns i d e r a c i l a p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o ncom un camp de a s d ' i n v e s t i g a c ms d i n s l e s c i n c i e ss o c i a l sd es d e l qu al e s p r e t n i , i l l u m i n a r qu e s t a r e a l i t a t . a Aquest plantejamentp l u r i - i s c i p l i n a r i d ens condueix dire ct amenta un i n t e n t d ' i n d a g a c i o b r e l ' o b j e c tfor ma l s e d ' a q u e s t a i s c i p l i npas i c o l g i cia, i m p l c i t a m e n t , una r e f l e x i s o b r e l a d a s e v a i d e n t i t a i autonomia com a camp c i e n t f i en r e l a c i amb l a t c,

p s i c o l o g icom a c i n c i amare, i tamb r e s p e c t e l a r e s t ade c i n c i e s a a s o c i a l s ,que tamb c o n tr i b u e i x en a l coneixement d e l fenomen organitzatiu.

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

10

Introducci l a psicologia l e s a de

L ' e s t u d i ' a q u e s t sa s p e c t e sus permetr d'emmarc a r i comprendre e l d c on ti ngu td ' a q u e s tmdul, j a que l e s c o n t r i b u c i o nde l a p s i c o l o g i a s l ' e s t u dde l e s o r g a - n i t z a c i o n s d e l comportament l a b o r a lque h i t i i l l o c e s ta n e s t r et a m e n t l i g a d e s l a l ' e v o l u c i s t r i cque han experimentat l s t r e s elements p r i n c i p a l s hi a e que en componen l ' m b i t ' a n l i s in divi du,r e b a l l rgan itz aci d i: t io . Ig ual ment , l a c on c r e c i p r o g r e s s i v a e l seu o b j e c t e d ' e s t u d iform al e s t r o b a d e st r e t a m e n t vin cul ada a l a n e c e s s i t a de d e l i m i t a re l camp t e r i c i t d'inte rvenci a l ' e s t u d i d'una r e a l i t asto c i a lmpliament compartida p e r d i v e r s e s i s c i p l i n e s e n t f q u e s , e n t r e l e s q u a l s ,s e n s d u b t e , s ' i n c l o u e n d ci ia l t r e s u b d i s c i p l i nde l a mateixa p s i c o l o g i a . es 1 . 1 . Evoluci dels conceptes de treball i organitzaci S i fem un cop d ' u l l a l a l i t e r a t u reas p e c i a l i t z a d a l ' e s t u d de l a en i h i s t r i a o - c i a l d e l t r e b a l l a com s ' h a an at o r g a n i t z a n ttrobarem s i , prou punts en com e n t r e e l s d i v e r s o s a u t o r s s o b r e l ' o r i g e nde l ' a c t i v i t a t o r a l d e l se u paper en l ' e s d e v e n i r lab , hum, de l ' e v o l u c ique ha experimentat l se u s i g n i f i c a t n s a a r - r i b a ra l s n o s t r e sd i e s ,i de e fi l a rellevncia econmica,s o c i a l c u l t u r a d e s i g u a l i l que ha t i n g u ten l e s d i f e r e n ts o c i e t a tis c u l t u r e s l l l a r gd e l temps. s aExemple En l e s s o c i e t a tosc c i d e n t a le l concepte de t r e b a l ha t i n g u t , s l com a mnim, t r e s s i g n i f i c adtisf e r e n ta l l l a r gde l a h i s t r i a : s Com a ac ci r e f e r i d a l co nting uti acompliment d'una a c t i v i t a t . , a Com a producte en s e r p a r t de l ' o r g a n i t z a c i l e s s o c i e t a tcsa p i t a l i s t e s . , de Com a e s t a t u,s a p a r t i r e l qual e s v e r t e b r a ' o r g a n i t z a c i i a l . d l soc

S en s d u b t e , p a r t i r d ' a q u e s t marc

t e r i c com

us

pot a j u d a r a

r e f l e x i o n a r b r e e l s con cepte sde t r e b a l i d ' o r g a n i t z a ca c t u a l sj a que so l i , s i volem c o n i x e r l ' e s t a a c t u a l d e l que t r e p r e s e n t ae l t r e b a l l s i m p r e s c i n d i b l e o n i xe en car a que s i g u i s u p e r f i c i a l m e n t , d i l a t a t c r, el p r o c s e v o l u t i uen qu s'emma a . A i x ,d onc s, c a l u b i c a r e l concepte rc de t r e b a l li d ' o r g a n i t z a c ien unes determinades coordena- d e s h i s t r i q u e si d e o l g i q u e ss o c i a l si c u l t u r a l ss e n s e l e s q u a l s r e s u l t a , , , g a i r e b i m p o s s i b l eentendre e l s i g n i f i c aque s ' a t o r g aactualment a t l ' a c t i v i ta t oral, lab i e l s r p i d sc a n v i sque s ' e s t a n produinten l a concepcid e l t r e b a l i en l l a s e v a manera d ' o r g a n i t z a r - l o . E l primer que s ' a p r e c ias un a l t g ra u de consens entorn d e l c a r c t e r central que e l t r e b a l l ha t i n g u t i continua t e n i n t en l a v i d a de l e s pe rso nes i , ms humana con- c r e t a m en t , en l ' o r i g e nde l a s e v a con dici i social. En aq u e s t s e n t i t p e r exemple, s ' e x p r e s s e alguns , n

a u t o r squan afirmen e l s e g e n t :

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

11

Introducci l a psicologia l e s a de

" [ . . . ] t r a b a j o s una i n s t i t u c i n a nt ig u acomo l a p r op ia humanidad". el e tan B l an ch ,J . M . ( 1 9 9 6 ) . s i c o l o g S o c i a ld e l Tr a b a j o . J . L . l v a r o ,A . Ga rrido i J . R . P a A To r r e - r o s a :P s i c o l o g a c i a l p l i c a d aMadrid: McGraw-Hill, . 8 8 . g So A . p " [ . . . ] t r a b a j o e nos p r e s e n t a el s como una d i m e n s i n / ob j et o / h e u r s t ic o netamente e s e n -c i a lp a r a comprender l a h i s t o r i de l a humanidad". a Agull E . ( 2 0 0 1 ) .P r l e ga l ' o b r a d ' E . , Agull i A . Ovejero ( c o o r d . )Tr a b a j o , . i n d i v i d uy s o c i e d a dP.e r s p e c t i vpassi c o s o c i o l g s o b e e l f u t uor d e l t r a b a j oMadrid: o i c ar s . Pirmide, . 17. p " [ . . .en e l t r a n s c u r s o l a h i s t o r i a ] de humana, e l t r a b a j oha s i d o un fenmeno tan conna- t u r a lcon l a c i ns ta n c i a e l hombre que puede c o n s i d e r a r scomo rcu d e una de s u s ms im- p o r t a n t e s e a s de i d e n t i d a d " . s Ro d r g u ez ,A . i Martn Q u i r s , M.A. ( 2 0 0 1 ) . Evolucin d e l t r a b a j o y nuevas formas de e s t r u c t u r aosr g a n i z a t i v a A. E . Agull i A . Ovejero ( c o o r d . )Tr a b a j o , s . i n d i v i d u y s o c i e d a d . r s p e c t i vpassi c o s o c i o l g i c a e e l f u t uo d e l t r a b a j oMadrid: o Pe sobs r r . Pirmide, . 65. p

Des d ' a q u e s t enfocament,en qu s ' e m f a s i t z a r e l a c i i m b i t i c a n t r e la s e l ' s s ehum r i l ' a c t i v i tl atb o r a l , ' o b t una primera aproximaci a l a s concepte de t r e - b a l l que e s pot c o n s i d e r a ra h i s t r i c i , p e r t a n t , a v l i d a p e r a t o t e s l e s formes que ha a d q u i r i t l l l a r gd e l temps. En a a qu e s t s e n t i t ,podem ( 1 9 9 6 ) , s a d ir, c o m . . ." [ . . .l]a i n v e r s i n n s ci e nt e i n t e n c i o n a l r e t r i b u i d a n o, con o s i n c l u s u l a s co e ( o c o n t r a c - u a l e s ) una determinadacantidadde e s f u e r z o i n d i v i d u ao c o l e c t i v o ) t de ( l en orden a l a produccinde b i e n e s ,e l ab o r ac i n productos o r e a l i z a c i de de n s erv i c i o s con l o s que s a t i s f a c e r algn t i p o de ne c e si d ad e humanas". s B l an ch ,J . M . ( 1 9 9 6 ) . P s i c o l o g a c i a ld e l Tr a b a j o " A J . L . l v a r o ,A . Garri do i J . R . " So . To r r e - r o s a .P s i c o l o g a c i a l p l i c a d aMadrid: McGraw-Hill. g So A . L' s se rhum s "per naturalesa" un ss er productiu?

entendre'l com

p l a n t e j a e l p r o f e s s o rBlanch

Lectura recomanada Podeu a p r of un d ir a qu e s t en a s p e c t ec o n su l t a n t l t e x t e de: L u r i a ,A . ( 1 9 7 5 ) . I n to d u c c i n v o l u c i o n i s t a r e a l a P s i c o l o g a . elona: B arc Fontanella.

Sn nombrosos e l s a u t o r sque consideren que l ' s s ehum emergeix r "naturalment" com a s s e r productiu. La f i l o s o f isu b j ac e nta l a d e f i n i c i a de l a persona com a "animal p r o - ductor d ' i n s t r u m e n t se s t basada en l a concepci de l ' a c t i v i t a t " l a b o r a lcom e l punt d ' a r t i c u l a cde l a n a t u r a l e s a i amb l a c u l t u r ai , p e r t a n t , com e l t r n s i a l a humanitat. t s a d ir, com af i r ma L u r i a ( 1 9 7 5 ) ,en l a f a b r i c a c id' e i n e s t r e b a l e s t r o b a e l de l p r i n c i - a l in d i ca d o rde l ' a p a r i c i p d'una h i s t r i a u l t u r a l c humana, f i n s a l punt que e l t r e b a lsl' i n s t i t u e i x e l p r i n c i p a r e f e r e n t r g a n i t z ad ode l a s o c i e t a t , com l o r de l a c u l t u r ai d e l s p r o - c e s s o sp s q u i c s u p e r i o r s . s Des d ' a q u e s tpunt de v i s t a ,ob s e rvem com l a premissa b s i c a so b r e l ' e s t r e t a r e l a c i e n t r e l'home i e l t r e b a l l ha e s t a t port ada f i n s a l e s l t i m e s c o ns eq n ci es p o t s e r p e r a c o n s t r u i f e r comprensiblei l e g i t i m a r , r, una r e a l i t a t s o c i a l e, a poc a p o c, c o l l o c a r e l t r e b a l com un d e l s p i l a r s s i c ss ob r e e l qu ia l b qual e d i f i c alra modernitati e l c e n t r ede l a v i d a p e r s o n a l i s oc ia l elsindividus. d

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

12

Introducci l a psicologia l e s a de

D'altra banda, i molt en consonnciaamb e l que hem comentat anteriorment, e s p e c i a l i t zda s e l c a r c t e rambigu i i m p r e c s d e l concepte de atreball, que e s t r a d u e i x en im po rt ants co nf usio ns c o n ce p t u a l s i partim d'un marc evolutiu i els t e r m i n o l g i q u e s .Tanmateix, s i sociohistric, veiem que

Lectura recomanada

un a l t r ed e l s a s p e c t e sque e s fan clarament v i s i b l e en l a l i t e r a t u r a A p a r t i r e l s anys s e t a n t a s ds ' h af e t una r e v i s i l a de h i s t r idae l concepte de t r e b a l i s ' h av i n c u l a t l s l a paradigmesde l ' a c c i en l e s c i n c i e s o c i a l s . a qu es t En s e n t i t s a c l a r i d oerl t r e b a l l , segent: Cottereau,. (1994). A Theode t r a v a i lNote s u r . quelquesd i f f i c u l tets quelquesp e r s - p e c t i v e s . S o c i o l o g du Tr a v a i Sp. , 36, ie l 73-89.

a q u e s t a c o n f us i d i s mi n u e i x , j a que

d i f e r e n t termes a l l u d e i x ea l e s d i v e r s e s s n formes que l ' a c t i v i t a t o r a l lab d i s c u r s o s s o b r e l a r e l a c i l'home amb e l t r e b a l e s r e l a c i o n e n de l amb e l s termes que alguns a u t o r s , com Arendt i Gorz , d i s t i n g e i x e n i d el i m i t e n e r a comprendre m i l l o ra q u e st ar e a l i t asto c i a l . p En primer l l o c , com ha quedat e s b o s s a t l n i e s n t e r i o r s , i en a el t r e b a l l s un " pr o d u c t ee s p e c i a l l a hu man itat ", de concepte que e s pot u t i l i t z a r de manera g e n e r a l i t z a d a r a a l l u d ia l ' a c t i v i tque co rr espona l que pe r at no s n a t u r a l de l ' e x i s t n c i a l'home i , ms de e s p e c f i c a m e n ta , d i r i g i d aa la l ' a c t i v i tconscient i at d e l i b e r a d ad e l s s s e r s humans

ha adopta t a l l l a r gde l a h i s t r i aVegem, breument, com e l s d i f e r e n t s r i e sde l ' a c t i oent notion .

creaci d'un mn a r t i f i c idel c o s e s . a s en aq u e s t camp semntic on e s pot entendrei u b i c a rl a r e s t ade termes u t i l i t z aen l a l i t e r a t u r a s , j a que queden i n c l o s o s e l concepte ts en en g e n e r a lde t r e b a l l com a a c t i v i t aeminentment humana. A i x , don cs, t e l terme l a b o rs e s o l u t i l i t z a r r a e x p r e s s a r o t e sl e s a c t i v i t a l l i g a d e s pe t ts a les necessitats ta l s , vi a les necessitats humanes ms immediates.Aquest lt im concepte s e l ms a p r o p i a tp e r comprendre l a c u l t u r a p r e i n d u s t r i a l l t r e b a l l , de r e g i d a p e r l a l g i c a de l a n e c e s s i t a t d i r i g i d anoms a l a mera i s a t i s f a c c ide l e s n e c e s s i t a tm a t e r i a l s e l s s s e r s humans s d v e s t i ta l l o t j a m e n t , c . ) . , et P e r c o n t r a ,e l terme o c u p a c i s , en p a r a u l e sde Blanch ( 1 9 9 6 ) ,una m od a l i t a t p a r t i c u l a r de t r e b a l l determinada s o c i o h i s t r i c a m e n t , c a r a c t e r i t z a p e r una r e l a c i u r i d i c o c o n t r a c t u a l c a r c t e r o l u n t a r i da j de v e n t r e dues p a r t s :l a c o n t r a c - ad a i l a c o n t r a c t a n t s , com veurem t . ms endavant,en l a c u l t u r ad e r i v a d ade l a Rev oluc iI n d u s t r i aon a qu e s t terme a d q u i r e i x l seu s i g n i f i c p t e , l e al f i n s a l punt de c o n v e r t i r - s e sinnim de t r e b a l l . en E l marc i n t e r p r e t a t i u que estem s e g u i n t tamb ens s t i l p e r a entendre e l concepte de t r e b a l que e s t en e l s n o s t r e sd i e s i que e s l c or re spo n amb e l que podrem denominar c u l t u r a p o s t i n d u s t r i a l l de t r e b a l l Des d ' a q u e s t ap e r s p e c -t i v a moderna, una de l e s d e f i n i c i o n s . proposades s l a que ens o f e r e i x e i r P ( 1 9 8 9 ) ,que e l d e s c r i ude l a manera s e g e n t :" [ . . . ] l conjunto de a c t i v i d a d e s e humanas, r e t r i b u i d a s n o, de c a r c t e r o prod uctiv oy c r e -a t i v o que mediante e l uso de t c n i c a s in s t ru me n to s, a t e r i a s , m o infor maci ones i s p o n i - l e s ,per mite ob tene , p r od u c iro p r e s t a r i e r t o s i e n e s , d b r c b productoso s erv i c i o s . En dicha a c t i v i d a d a persona ap o r ta e n e r g a , a b i l i d a d e s , l h conocimientos y otros diversos ecursos r y ob t i e n ealgn t i p o de compensacin m a t e r i a l , p s i c o l g i cy/o s o c i a l " . a Pe i r , .M. (1989). J Desempleo j u v e n i l y s o c i a l i z a c ip a r a e l n t r a b a j o A J . R .To r r e g r o s a , . J . B e r g e r ei J . L .Alvaro ( e d . ) J u v e n t u dt r a b a j o . , y d e s e m p l e oMadrid: . M i n i s t e r i o Tr a b a j o de y SeguridadS o c i a l p . 16 3. ,

(aliment,

Lectura recomanada B la nc h,J . M . ( 1 9 9 6 ) .P s i c o - l o g a c i a ld e l Tr a b a j o . J . L . l v a r o ,A . G a r r i d o , So A i

J . R .To r - r e g r o s a P s i c o l o g a . S o c i a l p l i - a d a . Madrid: A c McGraw-Hill.

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

13

Introducci l a psicologia l e s a de

A i x , d onc s, en l ' a c t u a l i t a t c o n s i d e r ae l t r e b a l l es d'una manera molt ms m- p l i a que una a c t i v i t aa s s a l a r i a damb t a v a l o r a l merc a t , i s'inclouen en a q ue s t concepte l e s a c t i v i t a t s b o r a l s la no a s s a l a r i a d e s com l ' a u t o o c u p a c i le,s que no e s t a n r e g u l a d e s formalment,l e s que e s desenvolupenen l ' m b i tdomstic o en e l camp d e l v o l u n t a r i as o c i a l , t i l e s a c t i v i t a d' aut opro duc ci autoconsum. ts i

Mi tj an an t u e s t a nova c o n c e p t u a l i t z a cd e l t r e b a l lveiem que aq i , l ' o c u p a c ino s ms que una forma c o n c r e t ade t r e b a l lc,a r a c t e r i t z a d a i d i f e r e n c i a dde l a r e s t ap e r l a r e l a c i o n t r a c t u aque h i t l l o c . a c l

D'altra banda, un lti m a s p e c t er e i t e r a t i ucom amb qu ens trob en e n t r e e l s e s t u d i o s o s e l tema s e l r e l a t i u l a concepci d e l t r e b a l l d a com a r e a l i t a t c i o h i s t r i c p e r t a n t , com a r e a l i t asotmesa a l l l a r g so ai, t d e l temps a m l t i p l e s a n v i s p e l que f a a l s i g n i f i c a funcio ns que c t, e x e e i x o v a l o r que s e l i a t o r -g a . Repassem breument e l s p r i n c i p a l s rc c a n v i s que s ' h a n p r o d u t a l l l a r gde l a h i s t r i ai, e l s p i l a r si d e o l g i c s en qu e s b a s a l ' e v o l u c i ha experimentat que e l concepte de t r e b a l l e s de l a concepci b b l i c acom d c u l t u r a en l a v i d a humana. l En les s o c i e t a t s p r e i n d u s t r i a lh i s una h avi a una cultura laboral l a seva a c s t i gi ma led icci i n s a l ' e n t r o n i t z a c i a c a t e g o r i a t i c a , n t r o p o l g i cia f com a

c a r a c t e r i t z a b s i -cament p e r dos a s p e c t e sfona ment als : a concepci da l d e l t r e b a l lcom a c t i -v i t a t purament i n s t r u me n t a li i n f r a v a l o r a c i c i a l . s a d ir, en a q u e s t p e r o dde l a h i s t r i a so e ens trobem davant d'una a c t i v i t aot i e n t a d a x c l u s i v ament a l a s a t i s f a c c i r e de l e s n e c e s s i t a thumanes b s i q u e s i , p e r t a n t , s o s ti n g u d aen una s motivaci e x t r n s e c aTanmateix, e l t r e b a l l s c o n s i d e r acom un mal . e necessari, com una p r c t i c a ndig na p r pi a de l a c l a s s e r e b a l l a d o rj a i t a, que l a n o b l e s a ,l a v i r t u ti l a s a n t e d a ts ' a s s o c i ea l ' o c i o s i t a t , n o n l treball.

En aq u e s t cont extp r e i n d u s t r i a l ,t r e b a l no e s p erc e b i a com un d r e t , el l s i n ms a v i a tcom una imp osic ip e r a determinades e r s o n e s , p que amb l a s e v a t a s c apermetienl ' o c i o s i tdet l a c l a s s e a privilegiada.

Al co nt r a r i, en l e s s o c i e t a t s n d u s t r i a ls o r g e i x un i s

nou

e t h o,s e s

produeix una a u t n t i c ar e v o l u c i en e l s i g n i f i c a t v a l o r c o nc e d i t a i l ' a c t i v i t a t o r a l f i n s a l punt que enc ara a v u i en d i a l ' o b t e n c id'una lab , f e i n a i m p l i c a p e r a l a persona t e n i r un t r e b a l li un s a l a r ip e r , s o b r e t o tun l l o c en l a s o c i e t a t . v oca blef e i n,acom a nova m o d a li t a t , El de t r e b a l l s o r g e i x amb e l c a p i t a l i s m e n d u s t r i a l , ntext en qu e s , i co r e o r g a n i t z a sti camente l concepte de t r e b a l l S'im buei x de f orc e s dr . motivadores i n t r n s e q u e s i e s d e f i n e i x com una a c t i v i t a t aboral l

c a r a c t e r i t z a p e r l a c o n t r a p a r t i d s a l a r i a l , c a r c t e rc o n t r a c t u a ll,a da a el f un c i merc a n t i l ,l a n a t u r a l e s ap r o d u c t i va i (Blanch, 001). 2 l a dimensi p b l i c a

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

14

Introducci l a psicologia l e s a de

La modernitati n d u s t r i a l g a n i t z a e s s e v e s r e l a c i o n s o c i a l entorn or l s s del t r e b a l l pro duc tiu i ge nera l a i d e n t i t a t de persona treballadora, nic m i t j , d ' a l t r a banda, p e r a i n t e g r a r - sen l a e s o c i e t a tD ' aq u e s t amanera, l ' a c t i v i tlaatb o r a le s va c o nv e r t i n t . a poc a poc en un mecanisme e s t r u c t u r a d o rd e l v e s s a n tp e r s o n a l i s o c i a l i propo iona a l a persona t r e b a l l a - r a , com consta ten , rc do nombrosos i n v e s t i g a d o re s t a t u s a b o r a l i d e n t i t asto c i a l s e n t i t s, l , , de p e r t i n e n a de p a r t i c i p a c ibe,n e s t a r e l s u b j e c t ee t c . i d ,

P o t s e rGorz ( 1 9 9 5 ) s l ' a u t o que exposa ms claramenti e x p l c i t a m e n t r a qu e s t as i t u a c i , quan a f i r m a :" [ . . .l]o que n o so tr osllamamos ' t r a b a j o ' una invencin de l a modernidad. La es forma en que l o conocemos, l o practicamo s l o situamos en e l c e n t r o de l a y vi d a i n d i v i d u a y s o c i a l u e inventaday luego g e n e r a l i z a dcon e l i n d u s t r i a l i s m o l f a [...]". Tamb d i u : " [ . . .por e l t r a b a j oremunerado ( y ms p a r ti c ul a rm e n t e e l t r a b a j oa s a l a r i a d o ) ] por e s por l o que pertenecemosa l a e s f e r ap b l i c a , conseguimos una e x i s t e n c iy a una i d e n t i d a ds o - c i a l e s e s d e c i, una ' p r o f e s i n ' ) , ( r estamos i n s e r t o s en una r e d de r e l a c i o n e e i n t rcambios en l a que nos medimos con l o s o t r o s y s e nos s e c o n f i e r e n echoss o b r e e l l o sa cambio de n u e s t r o s e b e r e sh a ci a l o s mismos". der d Gorz, A . ( 1 9 9 5 ) .Metamo o s i s e l t r a b a j Madrid: S i s t e m a , . 2 5 - 2 6 . rf d o. p

Des d'un punt de v i s t ai d e o l g i ca q u e st c a n vi en l a c o n s i d e r ac id e l , t r e b a l e s produeix, ubstancialment, l s amb l a Reforma P r o t e s t a n (We b e t r, 1 9 2 9 ) . La s e v a moral l a b o r a l ,basada en una concepci d ' a q u e s t a a c t i v i t ano com a c s t i gs i n com un s erv e i d i v ,i l a s e v a e x a l t a c i t , consegentde l a l a b o r i o s i t a t , l ' e s f o ri de l a d i s c i p l i nlaa b o r a l van de , c o n t r i b u i a c r e r, desenvolupar p rop a- g a r una i d e o l o g i a e n tr a d aen r a i c l a n e c e s s i t a de f e r un t r e b a l lr e g u l a r i s i s t e m t i c , n t a l i t a tq ue , t me d ' a l t r abanda, r e q u e r i e n e l s p a s o s en v i a d ' i n d u s t r i a l i t z a c i a per a co n s e g u i r ms e f i c c iia e f i c i n c i a econmica.Exemple En l ' t i c a r o t e s t a n ti l ' e s p e r idte l c a p i t a l i s m e We b e r d e f i n e i x l ' e s p e r idte l p , c a p i t a l i s mcom e l conjunt d' el e m en t s t i c sque han d ' i n s p i r a r s e mp r e s a r is e el en l e s s e v e s a cc i o ns a f a v o r de l ' a c u m u l a c i d e l c a p i t a l e l c a p i t a l i s m r e p r e s e n t a ; e una nova r e l a c i moral de l e s persones amb e l seu t r e b a l l determinada en , forma de v o c a c i . l p ro t e st a n ti s me l a R e - for ma, amb una conducta a s c t i c a E de i p u r i t a n a ,va t e n i r una i n f l u n c i ad e c i s i v aen e l d es en - volupament d e l c a p i t a l i s m ePer qu h i ha en com e n t r e e l s c a l v i n i s t ede l ' h o n e s t e d a t , . s l ' a u s t e r i tlaat f r u g a l i t a tl a p r e p a r a c i o n s t a n t , e l s nous c a p i t a l i s tde'sa v u i ? , i c i

d ' o r g a n i t z a c i que dies.

ha

a r r i b a t f i n s a l s nostres

s a i x com, p r o g r e s s i v a m e n t , o r g a n i t z a c i va c o n s o l i da n t l' es com una no- va realitat que sustenta i p o s s i b i l i tla' a c t i v i t l a b o r a l i at el comportament s o - c i a l ,i com, d ' a l t r a banda, e s comena a d i bu i x a r una s o c i e t a t que a p a r - t i r d ' a q u e l l moment d e f i n i r r e co n e i x e r i com a homes del f i n a l del segleXIX

s e r c a t a l o g a d acom a

s o c i e t a o r g a n i t z a d o s o c i e t ad ' o r g a n i t z a c i o n sa,l s s e u s i n d i v i d u s e ' l s t a t i s o rg an itz aci E f e c t i v a m e n t d e s . ,XX

i p r i n c i p id e l s e g l e

ens trobem amb

l ' a p a r i c i l ' e m p r e s amoderna i , en con seq nc ia , de amb e l concepte

Lectura recomanada We b e M. ( 1 9 2 9 ) .La t i c a ro t e s t a n t e e l e s p r i t u l c a p i t a l i s mBarc e l o n a :Pennr, p y de . o

sula.

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

15

Introducci l a psicologia l e s a de

Aix

no

obstant, l ' ap a r i c i el d

s i s t e m a f a b r i l , en

reorganitzar

dr st icam ent l s i s t e m ap r o d u c t i u , t e n i r una s r i ede con seqnci es e va ( pr o d u c c i en m as sa , e s p e c i a l i t z a c d e l t r e b a l l , i v i s i s o c i a l d e l i d noves r e - l a c i o n s l a b o r a l s , t c . ) que e van t r e b a l l , s t a b l i m e n tde e deshumanitzaci d e l t r e b a l l a d o r i en s l ' a c t i v i t a t o -r a l . lab Com veurem ms endavant, l ' a p a r i c i i desenvolupament de t r o b a e st r e t a m e nt r e l a c i o n a tamb la les

desembocar en g r e u s c o n f l i c t esso c i a l sD ' a l t r banda, a q u e s t p r o c s de . a t r e b a l l ,p r o p i d e l s i s t e m a c a p i - t a l i s t a de comportaments r e s p e c t e a p r o d u c c i , s va d e i x a r s e n t i ren l a f a l t ade motivacii n t r n s e cd e l s e a l e s seves actitudsi

p s i c o l o g i ai n - d u s t r i a l e s

n e c e s s i t a tds' e f i c c i a e f i c i nc i a d e l s d i r i g e n t s l e s o r g a n i t z a c i o n s i de i n d u s t r i a ltso,t i q u e , com i n d i c aQuin- t a n i l l ( 1 9 9 2 ) ,l a u t i l i t z a c de a i l a p s i c o l o g ien a q u e st co ntex t no va s e r una r e a l i t afti n s que no e s a va p ro d u i runa con ve rgnci a ' i n t e r e s s i s n e c e s s i t a e n t r e l a n o s t r a d o de ts d i s c i p l i nia e l mn i n d u s t r i a l . En a q u e s t s e n t i t e l gran desenvolupamentde l a i n d s t r i d e l s E s t a t s nits , a U a comenament d e l s e g l e XX va p o s a r de ma nife stl a importnciad e l factor hum i l a n e c e s s i t ade c a n a l i t z aerl s e s f o r o s t cap a l ' i n c r e m e n t de l a produc- t i v i t a t . Tanmateix, en a q u e l l smoments l ' a v e n c i e n t f i c de l a p s i c o l o g i a no o f e r i a l e s e i n e s n e c e s s r i e p e r a poder donar s s o l u c i o n sa l s problemes cada v e - gada ms u r g e n t s d e l nou t r e b a l l i n d u s t r i a l , r l a qual c o sa l e s p r i m e re s i n - t erv e n c i o n s ,entorn de pe l ' o r g a n i t z a c ici e n t f i c a e l d professionals. La concepcii o r g a n i t z a c ide l t r e b a l p r p i e sd e l s i s t e m ac a p i t a l i s t a l industria l han an at e volu cio nan ta l l l a r g d e l s e g l e XX , i en l e s l t i m e s d c ad es han p r e s e n t a tun panorama radi cal mentd i f e r e n t En aq u e s t . s e n t i t en e l mdul seg ent veureu com pro gressiva menemergeix una , t nova s o c i e t a t , denominada per diversos autors "societat p o s t i n d u s t r i a e n t r e e l s e i x o s v e r t e b r a d o rde l", s l a qual e s t robe n ( B e l l 1991) e l c an v i cap a una economia p ro du cto ra , de s e r - v e i s , l a pr im acia de l e s c l a s s e sp r o f e s s i o n a lis t c n i q u e s , l ' o r g a n i t z a cde l a s o - c i e t a t i entorn d e l coneixement,l a c r e a c i d'una nova " t e c n o l o g ii n t e l l e c t u a l " a i l a n e c e s s i t ade p l a n i f i c a r c o n t r o l a r l creixementt e c n o l g i c . t i e A i x ,d onc s, actualmentens trobem davant d'un panorama s o c i a l molt d i f e r e n t e l que h i h avia f a escassamentun s e g l e ,davant d'un mn d p l e d ' o r g a n i t z a c i oque modulen de d i v e r s e s ns maneres e l b e n e s t a ri l a vida dels i n d i v i d u s . Aquesta c o n s t a t a c i e x i g e i x , s e n s dubte, ens l'acostament de l e s d i v e r s e sc i n c i e ss o c i a l sa l fenomen, com r e c o r d aS c o t t ( 1 9 9 2 ) :"L e s organitzacions abunden a l n o s t r ev o l t a n t . Tanmateix,a causa de l a s e v a u b i q i t a t , s ap ar e ix en e l r e r e f o n s necessitem de en i que ens en r e c o r d i n l'impacte". Scott, W. ( 1 9 9 2 ) . O r g a n i z a t i o nRsa:t i o n a l , n a t u r a land open s y s t e m s , ( 3 a . e d . ) .Englewood C l i f f sNova J e r s e y : , Prentice-Hall.

t r e b a l l ,van

e s t a r en

mans

d'altres

Lectura recomanada E l concepte de t r e b a l s ' e s tr e d i s s e n y a np e r a i n t e g r al a q u a l i t a de l e s l t r t c a p a c i t a tisd e l s productesde l e s p e r s o n e s , i s ' h a o b e r t a una gran p l u r a l i t a td i v e r s i t a t con- f i g u r a c i o nds' a c c i s i de .

a c l a r idor e l t r e b a l de l B o l t a n s k iL,. i C h i a p e l l o ,E . ( 1 9 9 9 ) . Le nouvel e s p r i t du c a p i t a l i s mPea.r s G a l l i m ar d . :

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

16

Introducci l a psicologia l e s a de

1 . 2 . Evoluci del concepte de treballador Podem p a r l a rde t r e sc o r r e n t s l ' e v o l u c i l pensament o r g a n i t z a t i u . en de En cadascun h i ha s u b j a c e n t s uns s u p s i t s i f e r e n ts o b r e l a n a t u r a l e s de d s a l ' s s ehum: c o r r e n t t r a d i c i o n a l , r amb s u p s i t sr a c i o n a l s econmics i s o b r e e l t r e b a -l l a d o r ;c o r r e n t s o c i o l g i cd e s d e l qua l s ' e m f a s i t z e n , s u p s i t sb a s a t s en una con- c e p c i s o c i a l de l' h o m e ; i e l c o r r e n t humanista,amb un enfocament b a s a t en s u p s i t s ' a u t o a c t u a l i t z ade d ci l ' s s e hum. Ms e x p l c i t a m e n ttamb h i ha t e o r i e sque r e c u l l e n r , a q u e s t e s i f e r e n tconcepcionsd e l t r e b a l l a d o r l l a r gde d s al l a h i s t r i de l a d i s c i p l i n n ' s un bon exemple e l model X i Y de a a; McGregor (1960). Passem a i d e n t i f i c breument e l s d i f e r e n tp o s t u l a t s o b r e l a ar s n a t u r a l e s hu- mana en e l con textde l e s o r g a n i t z a c i o nis , a deixarem p e r a un e p g r a f o s t e r i o r p l a s e v a i n s rc i en l ' e v o l u c i r i c a l a p s i c o l o g ide l e s e te de a organitzacions. En primer l l o c , ens trobem amb l a concepcide l home racional' econmic . E l s u p s i tde qu e s p a r t e i x en a q u e st ap e r s p e c t i v s que a l ' s s e r a hum no l i agr ada t r e b a lr, a i s i ho f a s noms p e r d i n e r s . s a d ir, d e s l d ' a q u e s te n f o - cament, e l t r e b a l l a d oe s t motivat exclusivamentp e r r incentius econmics i p e r motius s o b r e t o t x t r n s e c s , manera que l a e de t e o r i ade l a d i r e c c i i e n t f c a d e l t r e b a l de Ta y l o r ( 1 9 7 1 s er u n c l a r c il ) exponent d ' a q u e s t a o n s i d e r a c ide l ' i n d i v i d u . c Po ste rior men s o r g e i xuna concepcibasada en l home s o c i a.l Alguns t ' e s t u - i s ,com com e l que va dur a terme Mayo a Hawthorne, posen d de ma nife st l a i n c i d n c i aen e l comportament de l e s per son es d'una s r i e de factors que no s ' h a v i e n o n s i d e r a t n t e r i o r m e n tcom l a i n f l u n c id e l s c a , a gr ups i de l e s r e - l a c i o n si n t e r p e r s o n a lfsi,n s i t o t de l e s r e l a c i o n no s f o r m a l i t z a d e o e s t a b l e r t e s r l ' o r g a n i t z a c i . , don cs, s ' a s s u m e i x s pe Aix que l a conducta i n d i v i d u a e s veu i n f l u d a e r l e s i n t e r a c c i o n s c i a l i l p so s que l ' i n d i v i dbusca en e l seu t r e b a l l a - t i s f e primerament l e s s e v e s u s r n e c e s s i t a t s c i a l sEn a q u e s t c o n t e x t , e s t e o r i ede l ' e s c o lde r e l a c i o n s so . l s a humanesserienl ' e x e m p l e ms i l l u s t rr. d o a En t erc e r l l o c ,f a l a s e v a a p a r i c i a concepcibasada en l'home que l s ' a u t o r e a l i t iz a l s p r i n c i p i en qu e s fonamenta impliquen e l f e t de e s recon i- xer l a n e c e s s i t a tque tenen l e s pers ones d ' u t i l i t z ai r l e s seves prpies c a p a c i t a t s . Des desenvolupar p r o g r e s s i v a ment t a un exemple assumpci. Finalm ent, s o r g e i x una concepci basada en S'hi l home complex. ' d'aquesta

Lectura recomanada McGregor, D. ( 1 9 6 0 ) . The h u - man s i d e o f e n t e r p r .i s e New Yo r k : McGraw-Hill

r ec o n e i x l a i m p o r t n c i a , per tamb l a p arc i a l i t a t , de no les fo rmul aci ons s ' e n t n que cap que sigui el dels anteriors, i

n ' h i ha

individualment capa comportament

d'explicar

i n d i v i d u s , molt menys i s i tenim en compte l e s d i f e r n c i e sque aspecte, des hi ha e n t r el e s p e r s o n e s . Aquest d'una perspectiva adquireix gran estratgica,

d ' a q u e s t a e r s p e c t i v a , ncs, e s p r e s e n p do i n d i v i d u a u t o d i s c i p l i n ao r,i e n t a tcap a l ' x i tp e r s o n a l i e l t sobre l a i l a t e o r i a X i Y de McGregor sn un bon creixement p s i c o l g i c L e s t e o r i e shumanistes de Maslow . motivaci humana

Lectura recomanada Ta y l o , F.W. ( 1 9 7 1 ) . Lo s p r i n -c i p i o sd e l a a d m i n i s t r a c i n - e n t f i. c aMxico: r ci

Limusa-Wi - l ey.

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

17

Introducci l a psicologia l e s a de

i m p o r t n c i aj a que convida l e s pe rsonesi m p l ic a d e s e l p r o c s , en d ' e l a b o r a c i ' i m p l a n t a c ide l e s e s t r a t g i s o c i a l a r e c o n i x e r e s id es s l d if ernc ies dividuals in o , com a mnim, l e s d i f e r n c i ed e l s d i v e r s o sgr ups que i n t e g r e n s l ' o r g a n i t z a cEn .a q u e s t s e n t i t l e s t e o r i e s cont ing nci a i , de sn l e s que podrien i l l u s t rmi- l l o raq u e s t ac o n c e p c i . ar 1 . 3 . Carcter multidisciplinari varietat d'mbits d 'an lis i i Com hem p o s a t de r e l l e uen l n i e sa n t e r i o r sl,e s o r g a n i t z a c i o nis e l

treball que s ' h i f a sn fenmens o r e a l i t a t s c i a l s u s c e p t i b l e s s e r so s de e s t u d i a t sd e s d'una p e r s p e c t i v a u l t i d i s c i p l i n rEn . a q ue s t s e n t i t , m ia podem concebre l a t e o r i a de l e s o r g a n i t z a c i o n com s un conjunt d 'a pr oxi mac ion s de c a r c t e rd i v e r s ,en l e s q u a l s s ' a b o r d e n d e s de d i f e r e n t p e r s p e c t i v eesl s problemes d e l t r e b a l lde l e s o r g a n i t z a c i o n s s , i de l a s e v a o r g a n i t z a c i(C l e g g i a l t r e s1 9 9 6 ) . ,Un exemple i l l u s t r a deolr trobem en a q u e s t e s a r a u l e s dos g ra n s coneixedors p de de l ' o r g a n i t z a c i : " [ . . .p]s i c l o g o ss o c i l o g o sant ropl ogos o t r o s c i e n t f i c o s l a condu cta,ms , , y de que e s t u d i a rd i f e r e n t e s i v e l e s de fenmenos, u t i l i z a nd i f e r e n t e s i v e l e s de n n g e n e r a l i z a c i n s u s co n c ep t os , r a manejar e l mismo n i v e l de fenmenos, a en pa s a b e r :l a conducta de l o s s e r ehumanos". s K a t z ,D . , i Khan, R . L . ( 1 9 7 7 ,o r i g .1 9 6 6 ) .P s i c o l o g a c i a l e l a s O r g a n i z a c i o . e s So d n Mxic: Tr i l l a s , 1 3 . p.

Des d ' a q u e s t enfocament,no h i ha dubte que ens trobem davant d'un mateix o b j e c t m aterial d ' e s t u d i , e com d e s c r i p c i , x - p l i c a c i i e anomenem a totes les disciplines que r e l a c i onades amb e l mn de l e s o r g a n i t z a c i o n s o r i e n t a t l a i a i n t rvenci d ' a q u e s t fenomen e o r g a n i t z a c i i, tamb d e l s components o realitats

i n h e r e n t s que e s c o n s t r u ei x e en o n e l seu entorn ( t r e b a l o r g a n i t z a c ide l t r e b a l o comportament l a b o r a l ) . l, l

Les

d i f e r e n t s aproximacions d i s c i p l i n r i e(economia, s o c i o l o g i a , s

p s i c o l o g i a , i c o l o g i s o c i a l , r e t ,e t c . )a p o r t a r anl a s e v a p e r s p e c t i v o ps a d a i n t e r p r e t a c ia l ' e s t u d id i s s e n y o ca n v i d ' a q u e s t ar e a l i t a t o c i a l ,i , s contribueixen, com veurem d e s p r s , l a s e v a p r p i a c o n s t r u c c i . a

Vegeu tamb?

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

Podeu v e u rel 'a p a r td e lm?- d u l " P s ic o lo g ia l e so r g a n it - c io n sr " f e r e n t l a co n ce p- i? c o n s tr u c at de za e a c

18

Introducci l a psicologia l e s a de

Dos punts de vista enfrontats D'acord amb alguns a u t o r s ,no t g a i r e s e n t i ts e p a r a ro c l a s s i f i claers d i f e r e n t s d i s c i p l i n er e l a c i o n a d e s s amb e l mn de l e s o r g a n i t z a c i o n segons l ' o b j e c t e s d ' e s t u d i , i n que s e r i a ms a p r o p i a t f e r - h o en termes de l e s d i f e r e n t s s aproximacionsde s de l e s q u a l s s ' h i a p r o - ximen i i nt en t e n d ' i l l u m i n a r u e st aq fenomen s o c i a l , a que sn a q u e s t e so r i e n t a c i o n l e s que dotaran de s e n t i tl a j s p e r s p e c t i v ad ' e s t u d i o d ' i n t e rvenci que e s dugui a t e r m e . Des d ' a q u e s t enfocament, ens encaminarem cap a una i d e n t i t a t i s c i p l i n r i a , a g l u t i n a d que s o t a e l terme de t e o r i a e l ' o r g a n i t z a o i b c i n c i a e l ' o r g a n i t z a e l s d i v e r s o s d c d ci c o s s o s de coneixements pr ov i n en t s de l e s d i f e r e n t s aproximacions a a qu es t fenomen. Aix no o b s t a n t ,tamb h i ha a u t o r s que a d v e r t e ix e n de l e s conse qnc ies negatives que r e p r e s e n t a adopt ar un enfocament i n t e r d i s c i p l i n a r i e s t u dde l e s a l' i o r g a n i t z a c i o n s , en aq ue st s e n t i t argumenten e l f e t que l a i n c l u s i de l e s i d i v e r s e s e r s p e c t i v e s r i q u e s me- t od ol g i qu es ov in e n t s e l s d i f e r e n tcamps p te i pr d s d i s c i p l i n a r poden d i f i c u l t a l a i n t e g r a c i e l s coneixements i e n t o r p i r l a is r d comprensi d e l camp d ' e s t u d i .

Aix no o b s t a n t , paradoxalment, f e f f e ( 20 0 0 ) ens p a r l a de l a i P r te nd nciaa c - t u a l d ' u b i c a r una bona p a r t de l ' e s t u dde l e s i organitzacions l e s f a c u l t a t s en i e s c o l e sd ' a d m i n i s t r a c iAquesta o r i e n t a c i molt ms prominent a l s . , E s t a t s n i t s ,p r o d u e i x , n t r e d ' a l t r eco ns eq n cies e g a t i v e sun m fa s i U e s n , excessiu e l s aspectes en econmics,una a t e n c i e s b i a i x a d a cap a temes c o n c r e t s e l a c i on-a t s ,s o b r e t o t amb l ' i n c r e m e nde l a p r o d u c t i v i t a tl a r , t i d ef e n s a d e l s i n t e r e s s o s l ' o r g a n i t z a c(acompliment,s u p e i v n c i ade de i rv l ' o r g a n i t z a ce l , i d e r a t g e , il l a c u l t u r a e t c . ) una d e s c o n s i d e r a c i l a p e r s p e c t i vc r t i cen l ' e s t u d i , , de a a de l e so r g a n i t z a c i o n s f i n a l m e n t , i, una s e v e r al i m i t a c i a l a u n i t a t d ' a n l i s a t s que i, l a m ajo ria d e l s e s t u d i ss e c ent ren en l ' m b i ti n d i v i d u a l en e l de o l ' o r g a n i t z a c i e c f i c i ,s ' o b v i aa i x ,l ' e s t u dde l e s r e l a c i o n e n t r e l e s esp a , i s o r g a n i t z a c i o n sl a s o c i e t a t . i s a q u e s t , do ncs , e l p a i s a t g eque s erv e i x de marc a l a i n v e s t i g a c i a c t u a l de l e s o r g a n i t z a c i o nis d e l comportament l a b o r a ldesenvolupat en a q u e s t s c o n t e x t o s , de manera que ens trobem, en p a r a u l e s de P f e f f e(2000): r" [ . . .ante un r e a indebidamente e x t a s i a d a ] con e l pensamiento econmico, l o que r e s u l t d esafo rtuna do a porque l a s modalidadess o c i a l e y s o c i o p s i c o l g i c a s s del a n l i s io r g a n i z a - c i o nson potencialmente s al ms v l i d a s t i l e s " . y P f e f f e J . ( 2 0 0 0 ) .Nuevos rumbos e n l a t e o r a e l a o r g a n i z a c i P roblemasy r, d n. posibilidades . Mxic: Oxford U n i v e r s i t y r e s s , . 5 . P p

Des d ' a q u e s tpunt de v i s t a , s molt i l l u s t r a t i v a x p o s i c id ' a q u e s t l'e a u t o r r e l a - i v a a l paper a l qual han quedat r e l e g a d e s t actualment l e s d i s c i p l i n ec i e n t f i s ques q u e , d e s d e l punt de v i s t a h i s t r i c van , ocupar un l l o c molt r e l l e v a n en l a c r e a c i d'un c o s de coneixements t slids entorn d e l fenomen de l ' o r g a n i t z a c i . A i x exemple, ens d i u : per ,

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

19

Introducci l a psicologia l e s a de

" [ . . . en l a a c t u a l i d a d , a p s i c o l o g a n d u s t r i a e x i s t e en r e l at i v a m e n te ] l i l pocos departamen- t o s de p s i c o l o g ay prcticame nteen ninguno de l o s ms p r e s t i g i o s oLa S o c i e t yf o r I n - d u s t r i a l s. and O r g an i za t io n aPsychology( S I O P ) s e l s e pa r de l a American P s y c h o l o g i c a l s o c i a t i o y ahora c e l e b r as e s i o n e s As n por su cuenta". " [ . . .de 1990 a 1994 s l o e l 15% de l o s a r t c u l oque aparecen en l a American ] s S o c i o l o g i cR e v i e , l a pu b l i c a ci nms importante de l a d i s c i p l i n apueden al w , c o n s i d e r a r sre l a c i o n a d ocon l a s o r g a n i z a c i o n e s " . e s " [ . . .l]o s modelos f or ma l e sde l a d e c i s i nr a c i o n a l que a menudo s e basan en , s u pu es to s econmicos y a p a r a t o s metodolgi cos, han hecho que l a c i e n c i a p o l t i c as e a l e j e cada vez ms de l o s mtodos menos matemticos que c a r a c t e r i z a a l a t e o r a e i n v e s t i g a c i de l o s e s t u d i o s o r g a n i z a c i o n a l e y , n n s tambin de l a s preocupaciones l a ad m i ni st r ac i n de y su p r c t i c a " . P f e f f e J . ( 2 0 0 0 ) .Nuevos rumbos e n l a t e o r a e l a o r g a n i z a c i P roblemasy p o s i b i l i d a d e s . r, d n. Mxic: Oxford U n i v e r s i t y r e s s , . 1 3 - 1 4 . P p

L e s r e a l i t a t s c i a l immerses en l a d e f i n i c i de l ' o b j e c t e' e s t u d de so s d i la p s i c o l o g i a de les o r g a n i t z a c i o n s( i n d i v i d u s ,grup s i o r g a n i t z a c i o n pertanyen a d i f e r e n t s s) mbits d ' a n l i s i , motiu p e l qu al sn s u s c e p t i b l d ' a b o r d a r - s e l l a d am e n t p e r s e p a r a t , de es a o i s e r a n a l i t z a d e s es de d i f e - r e n t s enfocaments o d segons l ' m b i t que i n t e r e s s i n s i d e r a co r. disciplines,

A i x , d onc s, podem

e s t u d i a re l comportament de l e s person es en p s i c o l o g i s t aa,ten ent

l ' o r g a n i t z a c d e s d'una p e r s p e c t i v amicro o i

nicament a l e s c a r a c t e r tsi-q u e sde l e s person es( p e e p c i ,c a p a c i t a t s , rc m o t i v a c i , t c . )i / o a l s p r o c e s s o s r u p a l scom a p r i n c i p a ldeterminants e g s d e l comportament l a b o r a li d e l s r e s u l - a t s a c o n s e g u i t sIg ual ment , s t . v i a b l e una p o s i c i macro o s o c i o l o g i s t a l a d e s c r i p c i comprensi, en , e x p l i c a c ii i n t rvenci d e l comportament hum en l e s o r g a n i t z a c i o n s , e a l marge de l e s c a r a c t e r s t i q u e s i v i d u a l o g r u p a l s que d e f i n e i x e n ind s a q u e s t sco ntexto ss o c i a l s . Aquest f e t e x p l i c a p e r qu f i n s f a ben poc h i h avi a dues l n i e s d ' e x p l i c a c ide l comportament to ta lm ent d i f e r e n c i a d e s : p s i c o l o g i a la i n d u s t r i a d'una banda, amb un c a r c t e r l, marcadament i n d i v i d u a i , de l l ' a l t r a , t e o r i ade l ' o r g a n i t z a c i , r i e n t a c iso c i o l g i cia , p e r t a n t , la d'o amb un enfocament c e n t r a t l e s o r g a n i t z a c i o n s . en D 'a q u e s t amanera, podem a f i r m a r que l a r e d u c c i p s i c o l o g i s t a a l o,

c o n t r a - i , de t a l ls o c i o l g i c , e s t a tuna cons tan ten l a dinmica de r ha l ' a n l i de l ' o r g a n i t z a c i . si D 'a q u e s t ac a r a c t e r s t i c a d e f i n e i xl ' o b j e c td ' e s t u d i que e de l a p s i c o l o g i a de l e s o r g a n i t z a c i o ne s dedueixen d i v e r s e sc on seq nci es po rt ant s s im p e r a l a d i s -c i p l i n a en primer l l o c ,veiem com e l mateix concepte : d ' o r g a n i t z a c pot v a - r i a r depenent de l a u n i t a td ' a n l i sque s ' u t i l i t z i , i i s i e s concep com un con- j u n t d ' i n d i v i d u s , grup s o b com un de s i s t e m ad ' i n d i v i d uis de gr ups i n t e r -

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

20

Introducci l a psicologia l e s a de

r e l a c i o n a t s ,rcumstncia que produeix profundes d i f e r n c i e en e l ci s mode de coneixement d ' a q u e s t a e a l i t asto c i a l , p e r t a n t ,en l e s l n i e s r i d ' i n v e s t i g a ciid' i n t e rvenci p r o p o s a de s . En segon l l o c , s un f e t comprovat que a l g un e s de l ' e l a b o r a c it e r i c a l e s c l a s s i f i c a c i oos n

desenvolupadaen l ' r e a s d i s t r i b u e iaxl l l a r gd ' a q u e s te i x " i n d i v i d u e g r u p - o r g a n i t z a c i s ". ms, en taxonomies e s t a b l e r t e s r a ordenar e l c o r -pus t e r i cs ' i n c l o a q u es t a pe u dimensi com una de l e s ms r e l l e v a n tis i m p r e s -c i n d i b l e samb l a , f i n a l i t adt' o b t e n i r una comprensi adequada d e l de senvol u-pament i de l ' e v o l u c i r i c a l a p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o n s . te de a Aix no o b s t a n t , a u t i l i t z a cd ' a q u e s t a l i dimensi no ha e s t a texempta de c r - t i q u e s , j a que h i subjeu una filosofia, molt prxima a l paradigma t r a d i c i o n aque ha s o s t i n g u t i n s f a ben poc l ' e s t u dde l e s l, f i o r g a n i t z a c i o n basada en l a p o s s i b i l i tque una o r g a n i t z a c ie x i s t e i x i s, at amb independnciade l e s a c c i o n sd e l s s e u s p a r t i c i p a n t quan p o t s e r s, s e r i ams oport c o n s i d e r a r a r e l a c i i - a l c t i c i de c r e a c i mtua l d a e n t r e l e s per son esi e l con texton desenvolupenl e ss e v e s a c t i v i t a t s .

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

21

Introducci l a psicologia l e s a de

2 . Les aportacions de l a psicologia a l ' e s t u d ide l e s organitzacions i del compo rtament laboral

S i re fle xio nem o b r e l ' a p o r t a c i l a p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o n s f e t s que a ha i f a actualment a l ' e s t u d de l e s o r g a n i t z a c i o no , d i t d'una a l t r a i s manera, s i ens preguntem pel seu o bj e c tf ormal, e ad vertir em rpidament que no s f - c i l c o n t e s t a ra a q u e s t i n t e r r o g a n tj,a que l ' a p o r t a c iha v a r i a t a l l l a r g de l a h i s t r i a de l a n o s t r a d i s c i p l i n a , i n f l u d a e l s punts de v i s t a d ' a l t r ec i n c i e s l ' o r g a n i t z a c i , l e s p s de per c o n t r i b u c i o nd ' a l t r embits de l a p s i c o l o g i i , e v i d e n t s s a ment, p e r l a i d e o l o g i ae m p r e s a r ia ldominant en desenvolupament.Exemple Un exemple que denota t o t e s a q u e s t e s i n f l u n c i e s e l trobem en l e s d i f e r e n t s denomina- c i o n s de qu ha f e t g a l a l ' r e af i n s a a r r i b a ra l s n o s t r e s d i e s , i l ' e v o l u c ide l e s q u a l s podeu veure r e f l e c t i d a l e s d i f e r e n t r e v i s i o n que han en s s a p ar eg uten l Annual Re v i ew o f P s y c h o - o g . ' l y

cada moment

h i s t r i cd e l seu

P e r a i x , p e r a comprendre m i l l o r e l naixement i e l desenvolupament de l a n o s t r a d i s c i p l i n l e s d i f e r e n t v e r s i o n s a, s que han c i u l a t s o b r e l a rc s e v a d e f i n i c i i n s a a r r i b a ra l s n o s t r e s d i e s , l e s c a r a c t e r s t i q u e s f i p e c u l i a r i t aque p r e s e n t ae l seu desenvolupament t e r i c , tamb l e s ts i c o n t r o v r s i e s b r e e l se u e s t a t u s so com a disciplina autnoma, considerem n e c e s s a r ire sp on dre a diverses q e s t i o n s , e s de l e s q u a l s s e ' n s pe rm et i d ' u b i c a rl e s dimensions d t e r i c ad ' i n v e s t i g a ciid' i n t e , rvenci de l ' r e a un marc e p i s t e m o l g i c en co mpr ensi ble , o t i que no nece ss ria ment t consensuat p e l s d i f e r e n t s p s i c l e g que s'oc upende l ' e s t u d i l comportament de l ' s s ehum en s de r l e s organitzacions. Concretament sn q u a t r e e l s i n t e r r o g a n t s ens a g r a d a r i a l a n t e j a i , que p r en l a mesura que e s p u g u i , r e s p o n d r e, atenen ta l ' e v o l u c i s t r i cde hi a la disciplina: 1 ) La p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o n s una c i n c i ao , a l c o n t r a r il,a a s podem d e f i n i r com a tec nologia ? 2 ) S i s una c i n c i a e s t r a c t ad'una c i n c ibsi ca aplicada s a d ir, , a o ? s una s u b d i s c i p l i n a s i c ade l a p s i c o l o g io n ' s una s u b d i s c i p l i n a b a aplicada? 3 ) La p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o n s p s i c o l o g i a c i a? I , en a q u e st a s so l c a s , s p s i c o l o g is o c i a l s i c a , s i c o l o g is o c i a l p l i c a d a una mera a b p a a o a p l i c a c i de l a p s i c o l o g is o c i a l ? a

4 ) Quin mbit d ' a n l i s i n d i v i d ug r u p , o r g a n i t z a c i ) r i ams adequat (i , se p e r a e s t u d i a r i n v e s t i g ad e s de l a p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o n s i r a el comportament de l e s pe rso nesen e l t r e b a l l ?

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

22

Introducci l a psicologia l e s a de

2 . 1 . La psicologia de l e s organitzacions:cincia o tecnologia? Una de l e s q e s t i o n s que s ' h a n de p l a n t e j a r a r e f e r n c ia l a p o s i c i f a de l a p s i - c o l o g i a de l e s o r g a n i t z a c i o ncom s a r e a pr od uc tor ade a la coneixements ( c i n c i ab s i c a i / o a p l i c a d a )o , a l c o n t r a r i , com tecnologia. Aquesta c o n t r o v r s i a s de v i t a l importncia p e r a

i d e n t i t ait l ' e s t a t u s l a d i s c i p l i n j a que s i e s c o n s i d e r a de a, que s una r e a qu e , ms que g e n e r a r coneixements i t e o r i e s es de s i mateixa d s o b r e e l seu o b j e c t ed ' e s t u d is,' h a o r i e n t a t fonamentalment a r e c o l l iir a p l i c a rl e s a p o r t a c i o n s e r i q u e sd ' a l t r e c i n c i e s o c i a l s e r a poder t s s p r e s o l d r e amb e f i c c i a e l s problemes que es pl an te gen a una les o r g a n i t z a c i o n si,n e - vit abl emen t l ' e s t e m u bica nt en c a r c t e autnom com a c i n c i a s i c a / o a p l i c a d a . r b i A i x ,p e r exemple, en una de l e s d e f i n i c i o nc l s s i q u ede p s i c o l o g ii n d u s t r i s s a a l ms d i v u l g a d a , proposada p e r Blum i Naylor ( 1 9 7 6 ) ,s ' a f i r m a que a qu e s t a d i s c i p l i n a s t r e l a c i o n a d aamb e " l ' a p l i c a co e xtensi d e l s i p r i n c i p i s l e s d a - d es p s i c o l g i q u ea l s problemes r e l a t i u a l s s s e r s i s s humans que operen en e l co ntex t d e l s n e g o c i si de l a i n d s t r i a " . r Pe l a s e v a banda, R od r gue z ( 1 9 8 3 ) di u que l a p s i c o l o g i ade les o r g a n i t z a c i o n s un camp d ' a p l i c a c i t e o r i e s s de i c o n s t r u c t ep r o v i n en t s d i v e r s e s i s c i p l i n esegons e l s problemes a s de d s, r e s o l - r e o l e s modes i m p e r a n t s .Igualm ent ,e l p r o f e s s o rRo dr g uez d ( 19 9 2 ) i l l u s tarqau es t fenomen i e l c o n c r e t ade l a manera s e g e n t :" L a p s i c o l o g d e l t r a b a j o de l a s o rg a n iz a ci o neha es t a do o s c il a n d o l o l a r g o a y s a de su h i s t o r i ab aj o l a i n f l u e n c i a bsicament e,de l a p s i c o l o g a i f e r e n c i a l , , d p r im er o; de l a p s i - c o l o g a s o c i a l , e s p u s ;y de l a s o c i o l o g aa,n t r o p o l o g a d y cienci a o l t i c a , nalmente". p fi Ro d r g u ez , . ( 1 9 9 2 ) . s i c o l o g a l a s o r g a n i z a c i o n Te o r ay mtodo B arc e l o n a :PPU, p . A P de es. . 42.

dimensi

t e c n o l g i c a l i estem n eg a n t , im pl cit amen t e x p l c i t a m e n te,l s eu i o

S o t a a q u e st enfocament,s i ens centrem en l a s e v a d e f i n i c i r e s p e c t e a l a p s i -c o l o g i acom a d i s c i p l i ng e n e r a l , b s e a o rvem que al guns a u t o r s contemporanis veuen l a p s i c o l o g i a de l e s o r g a n i t z a c i o n com s una aplicaci de l a c i n c i ap s i - c o l g i c ai , ms concretament,com una s u b d i s c i p l i n a l i c a d a l a qual c os a p r e n d r i ae l s eu marc c on ce ptu al ap , de l e s d i f e r e n t s u b d i s c i p l i n b s i q u e s , e r a poder r e s o l d r e l s problemes s es p p r o p i sd e l s eu mbit d ' a p l i c a c i . En a q u e st s e n t i t , s d i b u i x a una r e a ms o r i e n t a d aa l ' a p l i c a c de e i coneixements i de t c n i q u e s r o vi n e n t s p de l a p s i c o l o g i que no pa s a a l ' e x p l i c a ciicomprensi d e l s p r o c e s s o s s i c o l g i c s s o c i a l s u b j a c e n t s p i en e l s c a n v i sg e n e- r a t s en l e s o r g a n i t z a c i o n s . S i concretem encara ms l e s r e l a c i o n s que mant amb l a p s i c o l o g i a com a d i s -c i p l i n a e n e r a l , a l t r ed e l s i n t e r r o g a n t s s ' h a n d ' a c l a r i r g un que g i r a a l v o l t a n t de l e s s u b d i s c i p l i n e s i c o l g i q u eb s i q u e s que han ps s s erv i t i s erv eixe n de s u p o r tt e r i ca l a p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o n s . a

En a q u e s t s e n t i t s ' h a u r i de d e s t a , a

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

23

Introducci l a psicologia l e s a de

c a r que aq u e s t ai n f l u n c i a , com veurem, ha an at v a r i a n ta l l l a r gde l a histria de l a n o s t r a d i s c i p l i n a en consonncia amb predominantsen cada moment. A i x ,donc s, e l s pr imers p s i c l e g i n d u s t r i a l s desenvolupar l s s e u s s van e t r e - b a l l s des d'una p s i c o l o g i ai n d i v i d u a l ,i van emfasitzarl a importncia d e l f a c - t o r hum s r i e de components g r u p a l s i l a f e i n a . Des i de l e s d i f e r n c i e i n d i v i d u a l s s en o r g a n i t -z a c i o n a l scom a possibles e l s interessos

l ' e s t u dd e l comportament l a b o -r a l , mentre que van o b v i a r una a l t r a i determinants e l comportament de l e s pe rson esa d d ' a q u e s t enfocament p s i c o t c n i c i i n d i v i d u a l i s tl a a, de l a p s i c o l o g i ad i f e r e n c i a li indstria. P o s t e r i o r m e n ta p a r t i rd e l s e s t u d i sde Hawthorne ( 1 9 2 4 - 1 9 3 2 ) , s va , e p ro d u i run important ca n v i en e l s i n t e r e s s op r c t i c s l a p s i c o l o g i a s de de l e s o r g a n i t z ac-i o n s ,i s l a ps i c o l o g i a c i a ll a que a p a r t i r ' a q u e l l so d moment nodreix l a n o s - t r a d i s c i p l i ndae l s marc s t e r i c s e c e s s a r ip e r n s a poder s o l u c i o n a r fi came nt l s problemes que s e l i pres entav en e e en e l cont ext d e l t r e b a l lAquest c a n v i d ' o r i e n t a c i r i c a s va r e l a c i o n a r . te e amb e l descobrimentde l a dimensi s o c i a l e l comportament l a b o r a l , d amb l a qua l c os a l e s r e l a c i o n humanes p a s s a ra n s a c o n v e r t i r - s e un tema d ' e s p e c i a l e o c u p a c i t ra n s c e n d n c iia i n t e r s en pr , en l ' e s t u dde l e s o r g a n i t z a c i o n s . iExemple E l s e s t u d i s Hawthorne e s r e f e r e i x e n l e s i n v e s t i g a c i o ndsu te s a terme p e l a p r o f e s s o r t o n Mayo en una p l a n t a de c a b l e st e l e f n i cde l a We s t e r nE l e c t r i c El s Compan y, ubicada en un p ob l e t que donar nom a a q u e s t se s t u d i s a prop de , l a c i u t a tde Chic ago.La importncia ' a q u e s t s r e b a l le s t en l a r e l l e v n c i a d t s que a d q u i r e i xe l grup a p a r t i rd ' a q u e s t smoments, t a n t en l a p s i c o l o g i a de l e s o r g a n i t z a c i o ncom en l e s c i n c i e ss o c i a l sen g e n e r a l ,a l ' h o r ad ' e x p l i c a e l s r comportament hum.

l a psicologia s i o l g i c a resta ra ne l s seus fi p

fonaments t e r i c sa l s pr ime rs p s i c l e g s n t e r e s s a t s e l mn i en

Lectura recomanada Podreu t r o b a runa i n f o r maci ms d e t a l l a d a s o b r ea q u e s t e s i n v e s t i g a c i oa : ns Mayo, E . (1 97 7 . P roblemas ) s o c i a l edse una c i v i l i z a c i n i n - d u s t r iBuenos A i r e s : al. Nueva Vi s i n . o r i g . 9 3 3 ) . ( 1 D'altra banda, en a qu es t m- dul us o f e r i m ,en l ' a p a r t d 'a nn e x o s, at un e x t r a c t e l e sc o n cl us i on s de ms r e l l e v a n t s obtingudes en a q u e s t sex pe - r i m e n t s .

A i x , don cs, t e n i n t en compte e l desenvolupament e v o l u t i u de l a n o s t r a d i s -c i p l i n a , s p o d ri a a f i r m a r que en e l s o r g e n s , ui ad a p e l e g d e s i g de m i l l o r a rl ' e f i c i n c de l a i n d s t r i a , a p s i c o l o g i a ia l de l e s o r g a n i t z a c i o n s e s t a rmolt ms o r i e n t a d acap a l a i n t rv e n c i , s a va e d ir, l ' o b t e n c i de b e n e f i c i s econmics en l e s empreses a t r a v s de l ' a p l i c a c i l e s i d e e s i e l s mtodes de l a p s i c o l o g ia l s problemes de a que e s p re se nta ven en punt de a q u es t cont ex t (Munchinsk y, v i s t a , es a p l i cr, a en podria un primer 2 0 0 1 ) . Des d'una els d'aquest d e f i n i r des moment,

dimensite cn ol gi ca i

coneixementsde l a p s i c o l o g id i f e r e n c i a l a i l a p s i c o l o g i f i s i o l g i c a p o s t e r i o r m e n te,l s s a b e r s de l a p s i c o l o g i a a i, s o c i a lmotiu p e l qu al no ens trobar emdavant d'una p s i c o l o g is o c i a l , a a p l i c a d a s i n davant d'una s im pl e a p l i c a c i de l a p s i c o l o g is o c i a l . , a

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

24

Introducci l a psicologia l e s a de

Exemple Sn molts e l s a u t o r s que en f e r balan d e l desenvolupament de l a d i s c i p l i n a r a t i f i q u elna pobresa e r i c aque va c a r a c t e r i t z a r es t mbit en e l s s e u s o r g e n s , t a qu quan l a p s i c o l o g i a n d u s t r i a l ' o r i e n t a v ms cap a q e st i on s empriques i i s a pragmtiquesque a l ' e l a b o r a c t e r i c a . i Aquesta s i t u a c i que ha e s t a t v i g e n t , g a i r e b f i n s a l ' a c t u a l i t a t , p r o d u t d i v e r s e s n s eq n ci es , n t r e l e s q u a l s ha co e podem esmentar l a r e s t r i c c i l i m i t a c i metodolgica o que l ' h a c a r a c t e r i t z a t s , que l a manca d ' e x i s t n c ide c o n s t r u c c i e r i c atampoc no en permet l a a t demostraci mitja nants i s t e m e s ' i n v e s t i g a caipr o p i a t s . d Aquesta s i t u a c i tamb ha perms "una gran p ro fu si n i n v e s t i g a c i o na i s l a d a s de es e n t r e s , o r i e n t a d a sen muchos c a s o s ,a l a so l u ci nde problemas de c l i e n t e s , , ms que a l a comprobacin de h i p t e s i s a l a c o n t r a s t a c i n o de t e o r a s , d i f i c u l t a n d o a i m p r e s ci n d ib l e gr eg a c i n de r e s u l t a d o sque toda d i s c i p l i n a l a n e c e s i t a ar a su d e s a r r o l l o " . p D a z , L . ( 1 9 9 9 ) .P s i c o l o g a l Tr a b a j oy d e l a s O r g a n i z a c i o n e s . c e p t o , i s t o r iya de Con h mtodo Santa Cruz de Te n e r i f eResma, p . 4 5 . . : En r e a l i t a tl,a v a r i e t a t de p e r s p e c t i v ei te n d n c ie st e r i q u e sque h i ha en s l ' a c t u a l i tha e s t a t f r u i t de l ' e s f o r t e r i cdut a terme en molt poc temps, at perqu t o t i que l ' e s c o l a de r e l a c i o n s humanes r e p r e s e n t ae l primer e s f o r d ' i n v e s t i g a cempricaen l a i n d s t r i i i a l a primera c o n c e p t u a l i t z a cde l ' o r g a n i t z a cs u st e n ta d a e r i c a m e n t no s f i n s i i t , a m i t - j a n anys cinquanta quan a p a r e i x l a t e o r i ao r g a n i t z a c i o n a l com a camp de coneixement i n s t i t u t b a r r a2 0 0 0 ) . (I ,

Un

cop

s u p e r a t s e l s moments

inicials, a l

p s i c o l o g i a de

les

o r g a n i t z a c i o nha experimentatc a n v i s p ro f u n d s ,i actualment podem s a p r e c i a runa gran d i v e r -s i t a t , ag me nta ci m u l t i d i s c i p l i n a r i e t a t fr i del cos t e r i c en l a d i s c i p l i n f i n s a, a l punt que ms que p a r l a r de t e o r i ade l ' o r g a n i t z a cen s i n g u l a i r, s ' h a u r i a p a r l a rde t e o r i e sAquesta t ra n s f o r m a ci e s va comenar a de . g e s t a ra p a r t i rde l e s i n v e s t i g a c i o n s Mayo, que van e v i d e n c i a r e s de l l i m i t a c i o nd'una a p r o x i -maci i n d i v i d u a l i sit,a p e r t a n t , l a n e c e s s i t a t s de f e r un e s t u d ims g l o b a lde l ' o r g a n i t z a ccom a con dic is i n e qua i non p e r a poder s o l u c i o n a r ic a men te l s problemes de l e s pe rso nes ef en l a f e i n a .

A p a r t i r l a dcada d e l s cinquantae s produeix un increments u b s t a n de t i u de t e o r i e s i n v e s t i g a c i o n s r e a de sa a c l a r i l a manera com i ad r l e s o r - g a n i t z a c i o nis e l s gru ps que l e s i n t e g r e ni n f l u e i x e n e l en comportament hum. Va s e r a qu e s t a g e n e r a c i de coneixements p r o g r e s s i vd es de l a mateixa d i s c i p l i nlaa que l i va permetre de a f e r e l s a l t a l a c a t e g o r i a c i n c iaplicada i , p e r a i x , l a que de a va a f a v o r i tamb, l ' x i t r, d'una e f i c - i a s u p e r i o ren e l s s e u s c o b j e c t i ud ' i n t e en ci . s rv

P o r t r, La wl er i Hackman ( 1 9 7 5) r e f l e c t e i x a q u e s t as i t u a c i a t r a v s e en d e l c o - mentari s e g e n t :" E l camp de l a conducta o r g a n i t z a c i o n a l e s t a t o r i e n t a t i s t ri c am en cap a ha h t a s p e c t e s p ri c s ms que t e r i c s encara que en e l s anys t o t s dos t i p u s de em , co n t ri b uc i ons ' h a na nat movent cap a un m i l l o rb a l a n " . s P o r t r, L.W. , La wle E . E . ,i Hackman, J . R .( 1 9 7 5 ) . e h a v i o r n O r g a n i z a t i o nNova e r, B i . s Yo r k :McGraw-Hill, . 1 6 . p

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

25

Introducci l a psicologia l e s a de

2 . 2 . L'objected'estudi de la psicologia de l e s organitzacions P e r a entendrel ' a p o r t a c i n c r e t ade l a p s i c o l o g ide l e s o r g a n i t z a c i o n s co a a l a comprensi i e x p l i c a c id e l fenomen o r g a n i t z a t i u d e l i comportament l a b o r a l , i l e s s e v e s c o n t r i b u c i o na l a t r a n s fo r m a c i d ' a q u e s t e r e a l i t a t s c i a l s , s s so c a l s e - g u i r e l s c a n v i s que s ' h a n an at donant pr og re ssi vam ent l a en c o n c e p t u a l i t z a cd e l se u o b j e c t e d ' e s t u d if o r m a l ; c a n v i s q u e , d ' a l t r a i banda, han a na t p a r a l l e l s , tindrem o c a s i de comprovar durant com l ' e s t u d i e l prxim mdul, a l d e s e n - volupament m u l t i d i s c i p l i n a r i d p r o g r e s s i u l e s i n v e s t i g a c i o n s d e l s models t e r i c s o b r e l a r e a l i t a t de i s social denominada o r g a n i t z a c i . Formalment, podrem d i r que m alg ratque l e s d e f i n i c i o nque s ' h a n o f e r tp e r s a i n t e n t a r de d e l i m i t a rl ' o b j e c t e ' e s t u d ide l a p s i c o l o g i a d de l e s o r g a n i t z a c i o nsempre han a l l u d i te,x p l c i t a m e n t i m p l c i t a m e n t a s o , l ' a n l i sde l ' a c t i v i t l a - b o r a l que e s duu a terme en con tex tos i at o r g a n i t z a c i o n a l s ,a q ue s t e s definicions s'han a na t m ati sant p r o g r e s s i v a m e n tf,i n s a a r r i b a ra ms c o n cr e c i i e s p e c i f ic-i t a t de l ' o ri e n t a ci l a perspectiva ' a n l i s i , i d que ha d ' a d o p t a rl ' a p r o x i m a c i p s i c o l g i cen l ' e s t u dde l e s o r g a n i t z a c i o n s . a i En a q u e s t ae v o l u c i , s c o n s t a t a e que l ' o b j e c tde' e s t u d de l a n o st r a i d i s c i p l i neas va o r i e n t a n tpr og re ssi vament n ve r s l a comprensi de l'anomenada e c o n d u c t a o r g a n i t z a c i o n aconcepte que , l al se u t o r n i n c l o u dues dimensions d ' e s t u d ie s - s e n c i a l s : a conducta de l e s pers ones en l l ' o r g a n i t z a c i l a conducta de l a ma- t e i x a o r g a n i t z a c i Aquesta i . conceptualitzaci tamb ve acompanyada a c t u a l - ment d'una aproximacip s i c o s o c i acom a a p o r t a c i r pi a de l a p s i c o l o g i a l, p a l camp d ' e s t u d de l a conducta l a b o r a l l e s o r g a n i t z a c i o n s . i en A i x ,d oncs , l a p s i c o l o g i de l e s o r g a n i t z a c i o n s podem d e f i n i r a la com una d i s c i -p l i n a de s de un l a q ual e s p r e t n i l l u m i n a rs o b r e l e s l e s pe rson es caracterstics i p e c u l i a r i t a t s c a r a c t e r s t i q u e s comportament que i del desenvolupen en d e l s mbits s o c i a l s ms

Lectura recomanada Podeu obtenir una definici ms p r e c i s a d e l concepte de conducta o r g a n i t z a c i o n a l en el captol el professoreir d P ( 1 9 9 6 ) :P s i c o l o g S o c i a l a de l a s O r g a n i z a c i o ne s , en el l l i bre segent: l varo , J . L . , Gar- r i d o , A . , i To r r e g r o s a , J . R . ( c o - o r d . ) . (1996). PsicologaciSo a l A p l i c a d aMadrid: . McGraw- H i l l .

r e p r e s e n t a t ide l a s o c i e t a contempornia: ' o r g a n i t z a c i . us t l

En aq u e s t enfocament d i s c i p l i n as ' i n c l o u euna s r i ede p r e m i s s e s ri n b s i q u e sque ens permetran d ' u b i c a r a p s i c o l o g ide l e s l a organitzacions com a p o s s i b l e camp d ' i n v e s t i g a cbis i c a , d ' i n v e s t i g a caipl i c a d a com i a prctica rofessional. p

Vegem breument q ui ne s sn a q u e s t e s r e m i s s e s . p Premissa m. 1 n

Vegeu tamb?

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

26

Introducci l a psicologia l e s a de

En l a le c t u rn?m. 3 que a p a -r e i xen l'a n n e d 'a q u e sm?- d u l tro b a re e l p la n te ja m e n e lp ro fe s s o r a x t u dt Munn? s o b rel e sq ? e s ti ons.

L ' o r g a n i t z a c s un mbit d ' i n t e r a c c s o c i a l de manera que r e p r e s e n t a i i , un camp p r i v i l e g i p e r a l ' e s t u ddie l s d i v e r s o s r o c e s s o s at p que e s d e r iv e nd ' a q u e s t a n t e r a c c ihumana. i

D 'a q u e s t plantejament de l a p s i c o l o g i ade

l ' o r g a n i t z a c ie s una

dedueixen branca ms

diverses de la

c on se q nci es m p o r t a n t s : i en primer l l o c ,s ' e l i m i n a a c o n s i d e r a c i de l l e s organitzacions com p s i c o l o g i a o c i a li l ' e l e v a una r e a que i n c l o u un camp d ' e s t u d i s a d ' e s p e c i atlr a n s c e nd n c ip e r a a q u e s t a s u b d i s - i p l i n ade l a p s i c o l o g i a a c (Munn, 1 9 9 1 ) . En segon l l o c ,i com a conseqnciaimmediata de l ' a n t e r i ol a n o s t r a d i s c i p l i ndae i x a r i a t e n i run c a r c t e r r, de me- rament a p l i c a t p e r l a qual c o sa s ' h a u r d'encamina tamb i a ms a ms, , r, e nv e r s l ' e l a b o r a c i d'una t e o r i ade l a p s i c o l o g i de l ' o r g a n i t z a cque a i dons compte d e l s p r o c e s s o sp s i c o s o c i a lque e s generen en a q u e s t s mbit d ' i n t e r a c cc o n c r e t(Munn, 1 9 94 ) . i Des d ' a q u e s t a p t i c a , a p s i c o l o g i de l e s o r g a n i t z a c i o n s comena a l a es c o n s i - d e r a r un camp d ' e s t u d ide gran r e l l e v n c i a e r i c a p e r a t i el a co n s e g u i rcompren- d r e adequadament e l comportament hum

mateix fenomen o r g a n i t z a t i u , a d q u i r e i x l a c a t e g o r i ade p s i c o l o g i a i s o c i a lb s i c a , denominaci, d ' a l t r a banda, d efen sad ap e r algu ns a u t o r s i n t e r e s s a a sa c l a r i l ' e s t a t u s i s t e m o l g ide l a d i s c i p l i n a . t r ep c Aquest s e l c a s d e l p r o f e s s o r e i r ( 1 9 9 0 ) ,quan a f i r m a : P" E l e s t u d i o de l a s o rg a n iz a ci o ne s s un campo p r i v i l e g i a d p ar a a d q u i r i r e o conocimientos b s i c o s s o br e l o s fenmenos s o c i a l e sy p ro f u n d i z a r en l a comprensin y en e l a n l i s i s l o s complejos p r o c e s os p s i c o s o c i a l e s de que en e l l o s s e producen, y no e s , nicamente, un campo de a p l i c a c i n de unos conocimientos previamente a d qu i r id o sen o t r o s mbitos de l a i n v e s t i g a c i n psicosocial". P e i r J . ( 1 9 9 0 ) . r g a n i z a c i o n e s : O Nuevas p e r s p e c t i vpassi c o s o c i o l . iBarc e l o n a :PPU, p . 1 5 . g cas

Premissa m. 2 n

Cal c o n s i d e r a r a i n t e r a c c ie n t r e persona i o r g a n i t z a c i s i volem o b t e l , n i r una comprensi adequada d e l comportament hum en a q u es t con- t e x t .

Considerem que a qu e s t plantejament s e s s e n c i a lp e r a

delimitar

l ' a p o r t a c i l a p s i c o l o g i a a q ue s t camp d ' e s t u d ip e r dos motius de a fo nam enta ls.En p r i - mer l l o c , perqu de s d ' a q u e s t ap e r s p e c t i v a a l n o s t r a d i s c i p l i neas t o r n a a con- v e r t i r un camp d ' e s t u d i r i v i l e g i a t en p i i d o n i p e r a a n a l i t z a r comprendre en t o t a l a s e v a r i q u e s a e l s i complexos fenmens i p r o c e s s o sque emergeixen de l ' a r t i c u l a c i r e ent e l v e s s a n t i n d i v i d u a li e l c o l l e c t i u . segon l l o c , perqu a q u e st En enfocament a p o r t a un nou element de j u d i c ip e r a v i n c u l a r e f i n i t i v a d

FUOC P09/10513/00073 organitzacions

27

Introducci l a psicologia l e s a de

ment l a p s i c o l o g i de l e s o r g a n i t z a c i o namb l a p s i c o l o g i a o c i a l , a a s s j q ue , d e s d ' a q u e s tpunt de v i s t a , l seu o b j e c t ed ' e s t u d i d q u i r e i x e a una n a t u r a l e s c l a r a ment p s i c o s o c i a l . a Psicologia de l e s organitzacions i psicologia social Com i n d i c aMunn ( 1 9 9 1 ) : " [ . . . ] tema e s e n c i a lt an t o en e l e s t u d i ocomo en e l tr at a m ie n t o l a o r g a n i z a c i n , un , de es e l tema de l a s r e l a c i o n ei n d i v i d u o - s o c i e d a d . u s t o l a c i e n c i aque s e ocupa de s Y j l a a r t i c u l a c i n ( . . . de ambos a s p e c t o s , expresado en trminos de campos ) o c i e n t f i c o s , c i e n c i a que t i e n e por o b j e t o de e s t u d i o e l puente e n t r e , la prin cipal mente ya que no e x c l u s i v a mente l a p s i c o l o g y l a s o c i o l o g [a. . .e]s a l a p s i c o l o g s o c i a l " . a Munn, F. ( 1 9 9 1 ) .La i n t rvencin p s i c o s o c i a l l a s o r g a n i z a c i o n e s : e en mito y r e a l i d a d . R e v i s t a e P s i c o l o g a c i a l p l i c a d a1, p . 6 3 - 6 4 . d So A , D'una manera s i m i lr, Blanco i de l a Corte ( 1 99 6) ens rec ordene l s e g e n t : a " [ . . . ] p s i c o l o g s o c i a l por a entendemos un punto de v i s t ay una p e r s p e c t i vs i n g u l a r a desde l a que s e aborda e l e s t u d i ode una amplia gama de te m a s, especialme nte de a q u e l l o s l o s que s e e n t r e c r u z a o s s o c i a l l o h i s t r i c o , p s i c o l g i cy l o en l , lo o biolgico". Bl a n co , A . , i de l a C o r t e , L . ( 1 9 9 6 ) . La p s i c o l o g a o c i a l a p l i c a d a : s algunos m a ti ce s so b r e su d e s a r r o l lh i s t r i c oA J . L . l