Embed Size (px)
Citation preview
26 de juliol del 2015 Núm. 896
REPORTATGE
Més enllà del glàmping, lanova generació de càmpings
ENTREVISTA
Josep Roca, sommelier de Can Roca
LAMIRADA
ArquitecturaLes ciutats, per definició, són una col·lecció més o menys ordenada
d’elements arquitectònics: edificis, ponts, places, escultures, etc.
Hi vivim i, sincerament, poques vegades ens criden l’atenció.
Són el nostre paisatge, però com que les veiem cada dia no en fem gaire cas.
Gràcies a la fotografia ens les podem mirar amb uns altres ulls i adonar-nos que val
la pena aturar-se i observar els nostres edificis: les seves formes, textures i volums
que canvien segons la llum que els dibuixa.
També és interessant descobrir els petits detalls, les seves finestres, escales i
estructures que, descontextualitzades, adquireixen nova vida.
Des de la perspectiva personal dels instagramers, el paisatge urbà
adquireix una nova dimensió.
A través de les fotografies d’avui potser ens adonem que la
ciutat de Lleida és capaç d’oferir-nos una
arquitectura insospitada.
@_ORIOL_CARU
@ISARAMEZ
@NICOPLACER
Vols que les teues fotos d’Instagram surtin publicades al Lectura?
Etiqueta-les amb el hashtag #lecturasegre i periòdicament
els coordinadors d’@Igerslleida en faran una selecció.
02LECTURA
LAMIRADA
L’arquitectura, amb lesseues formes plenesd’harmonia, sempre haestat un motiu recurrentdels ‘instagramers’
@EDUCAT_
@JMINGOB @JOSEPALBERT
@ROGER_BV @URIROOTS
03LECTURA
16 ENTREVISTAJosep Roca. El
sommelier del Celler
de Can Roca parla dels
orígens i el futur de la
cuina amb la seua mare.
6 REPORTATGETurisme. Descobrim
les propostes
diferenciadores dels
càmpings de Lleida,
més enllà del glàmping.
24. BASAREls sacs de dormir ultralleugers són la
millor opció per a rutes d’estiu.
26. PLAERSDescobrim Balaguer els divendres
d’estiu pel camí de Sant Jaume.
28. MÚSICA I LLIBRESDesprés de la seva gran actuació al
festival Sónar de Barcelona, nou
treball de Chemical Brothers
Ens interessa lateva opinió.Si vols fer suggeriments dereportatges, comentar els japublicats o aprofundir en algundels temes tractats, escriu-nos.
Seguim de vacances... Però,atenció, això no vol pas dir quetanquemper vacances sinó quecontinuem amb les nostrespropostes més fresques i lúdi-ques per a aquests mesos es-tivals. Així, avui ens fixem enel sector del càmping, unaopció per passar unes setmanesdescansant que cada copaplega més adeptes ja que lesinstal·lacions no tenen res aveure amb aquelles incòmodesde només fa uns anys. Ara elcàmping és sinònim de como-ditat i fins i tot de luxe, a la ve-gada que no se centra nomésen l’època estiuenca. Hemvolgut saber de primera màcom és aquesta alternativa tu-rística i hem parlat amb per-sones que han triat aquestaopció d’oci, tot visitant algunsdels millors complexos delsmolts que hi ha oberts a Lleida.
A l’entrevista coneixeremuna mica millor una de lesànimes delmillor restaurant delmón, el Celler de Can Roca. Estracta del sommelier, el JosepRoca que, acompanyat de lasevamare,Montserrat Fontané,va visitar recentment un altrereferent de la cuina lleidatana,l’Hostal Jaumet de Torà, tot co-incidint amb el seu 125 aniver-sari. El Pitu Roca ens parla delsorígens de l’emblemàtic esta-bliment deGirona, així comdeles perspectives de futur tantde la gastronomia com del’enologia a Catalunya.
SUPLEMENT DOMINICAL DE SEGRE
Director executiu: Juan Cal. Director: Santiago Costa. Coordinadora: Glòria Farré Lorente. Redacció: Lorena Metaute i Jaume Barrull Castellví. Disseny i maquetació:Anna Barcala i Pepo Curià.
Dipòsit Legal: L-1641-1991
20 ARTL’avantguarda durant el
franquisme. El MNAC
revisa i exposa l’art
català més experimental
durant la dictadura.
30 FIRMESEduard Roure.
Xavier Menós.
31 IMATGESLleidacity.
Per Àngel Falip.
Cercle.
Concurs fotogràfic.
26 DE JULIOL DEL 2015
SUMARI
[email protected]/delRiu,núm625007Lleida
04LECTURA
Avui els parlem d’unaproposta que potser elsrecordarà al crowdfunding,aquells sistemes definançament de projectesque utilitzen el poder deconvocatòria de la xarxa pertrobarmecenes d’arreu delterritori per aconseguir elsrecursos econòmicssuficients per tirar endavantun projecte concret. Elcrowdfunding es fonamentaen un joc basat enrecompenses que elsaportadors reben a canvi de
donar una sèrie de recursoseconòmics durant un tempsdeterminat que dura laconvocatòria. La idea del queavui els portem és similar alcrowdfunding en la base peròno en la forma. Es tracta deDropcoin, una eina per fermicropagaments a la xarxa,de forma habitual oesporàdica, a fi derecompensar una sèrie decontinguts omaterials queens han estat útils. Perexemple, imaginem-nos quebusquemuna informació i unportal web ens l’ofereixgratuïtament; doncs si tenenincorporada aquesta einasignificarà que accepten
micropagaments, demaneraque podrem pagar-los la feinade recerca de la informació através de petites quantitatsde 0,10 €, 0,25 €, 0,50 €, 1 € o 2€, depenent del valor quecreguem que té o quenosaltres li vulguem donar.En aquest cas no hi harecompensa com en elcrowdfunding, més que la desaber que s’està ajudant afinançar un projecte concreto que s’està pagant per unainformaciómés omenysvaluosa. Pot semblar unmónutòpic, on hompot pensarque, si s’ha trobat unainformació gratuïtament, nocal pagar-la. Al contrari, els
estudis asseguren que cadacopmés la gent estàdisposada pagar percontinguts de qualitat, a fi depreservar-ne la continuïtat,comNetflix o Spotify,sobretot als països del nord,on hi ha una culturaméscrítica amb la pirateria. Demoment, portals comMuyInteresante, JotDown o elportal Lleida.com ja ho hanimplementat. Qui sap si elsmicropagaments acabaransent una de les vies definançament del periodisme.
Més informació.
Dropcoin.es
Els que nasquérem en el baby-boom dels seixanta, des-prés d’una postguerra molt llarga, tenim clavat a lamedul·la del pensament la coordenada temporal –lacoordenada històrica– mentre que altres generacionsposteriors posseeixen coordenades noves, com ara lavirtualitat informàtica o aquesta intercomunicació im-placable de mòbils i tauletes, un fet inusualment nouque encara no hem paït del tot.
En la coordenada temporal, hi ha la història de certesheterodòxies personals que no s’han paït gens. El casdels escriptors que escapen del seu país no és insòlit enel segle XX: el cas d’Eugeni d’Ors, que d’ençà de la seuadefenestració de laMancomunitat catalana als anys 20no tornà a escriure més en català, és un fet.
Ara s’ha publicat per la institució de les Lletres Ca-
talanes un volum interessantíssim sobrela vida i l’obra d’Eugeni d’Ors que recullla crême de la crême de la intel·lectua-litat d’ara, amb una varietat irisada deparers molt il·lustrativa i amena.
Potència i resistència, editada a curade Xavier Pla, és una probable bona lec-tura d’estiu sempre que hom estigui in-teressat en el vessant intel·lectual d’un escriptor que en-lluernà tota una generació i que enutjà una altra collade lectors. Eugeni d’Ors sempre és ambivalent: noucen-tista i falangista. Catalanista i espanyolista. No admetuna lectura fàcil ni tampoc una admiració continuada.
El volum és apassionant: intenta, sense reeixir-ne deltot, de col·locar els fonaments d’una lectura diferent,mostrant els matisos. Però no se’n surt: llums i ombres,àngels i dimonis apareixen en totes les interpretacions
variades i sucoses. I tanmateix proposaidees molt suggerents: el seu fracàs da-vant la coneixença de la ciència o la in-fluència en Joan Fuster, en un contextde postguerra tot distint a l’original, perexemple. Ignoro si és per la pujada im-parable i continuada de les tempera-tures estivals, però després de pensar-hi
molt, no veig pas la manera de tornar a llegir Xèniusd’una altra manera.
Potser l’única faisó és prescindir del tot del seu con-text polític i ideològic. Deixar-se seduir pel llenguatge,per la pura retòrica, per les llambregades de lucidesa,per l’ordre sintàctic propi d’un ballarí? Pel seu gust peldiscontinu? O potser bastaria acceptar les condicionserràtiques, estranyes, obscures, de tota experiència hu-mana?
POTÈNCIA
La tria perAndreu LoncàLLIBRES.
La Institució de les Lletres Catalanes
ha editat un recull de l’obra d’Eugeni
d’Ors: Potència i resistència.
N’Apps i cols per Joan Teixidó@joanteixidopau
www.joanteixido.com
Dropcoin
05LECTURA
REPORTATGE
06LECTURA
El càmping ja no (solament) és el que era. Femuna
petita ruta pels de Lleida, alguns ja anomenats resorts
o viles reforçant així el canvi de paradigma, per
descobrir propostes diferents per viure les vacances.
Coneixem la nova generació de càmpings,més enllà
del luxe del glàmping, passant pel creixent interès per
recuperar l’essència i naturalitat de la vida.TEXT: LORENAMETAUTE FOTOS: TATIANA VILA, CÀMPINGS LLEIDA
TURISME
Càmpingsdenovageneració
REPORTATGE
07LECTURA
i fa 20 anys anar de càmping es con-traposava a l’apartament en clau eco-nòmica, l’esforç d’innovació i d’oferta
del sector han aconseguit que es comenci aveure el càmping com un espai ideal per viureexperiències, no solament com el lloc on anara dormir. Conceptes comglàmping, glampistes,ecoturisme, turisme actiu i altres han contri-buït a diversificar el client d’aquests establi-ments que lluiten per diferenciar-se els uns delsaltres, i és comprensible tenint en compte quea Lleida hi ha 61 càmpings i 21.972 places, id’aquests, 48 formen part de l’Associació Càm-pings de Lleida. Si responen al perfil del turistaactual, potser estan acabant de decidir on anara passar les vacances i, si és així, esperem queaquest reportatge ple de propostes diferentsdels càmpings de Lleida els ajudi a prendre ladecisió.
“Al càmping hi ha lloc per a tothom”, ensdiu laMarta Cortina, presidenta de Càmpingsde Lleida. I solament que ho provin un cop, elscostarà no repetir, perquè les típiques tendesde campanya ja no representen les vacancesal càmping, ni els mosquits o les incomoditatscom les dutxes i rentadors comunitaris quepodien al·legar fins ara per fer que la colla
Sd’amics es decantés per una casa i no per uncàmping. Cortina destaca que “mira si han can-viat que n’hi ha que substitueixen la paraulacàmping del seu nom per resort o vila”, compassa al Cerdanya Resort.
UNAAVENTURAD’INDIS
Fem la primera parada en aquesta ruta d’ex-periències per càmpings de Lleida al CerdanyaResort de Prullans (www.prullans.net), quecompta amb dos tipis indis on els nens podenviure com autèntics indis enmig de la natura.Efectivament, aquesta aventura serà també un
Els càmpingsbusquenoferirexperiènciesmésqueun llocondormir i estardepassada
REPORTATGE
ESPAI ESTEL. El càmping d’Àger ultima uns
bungalous únics de fusta per observar el cel
Starlight del Montsec.
TIPIS. Els tipis de la Cerdanya són, sobretot,
un servei per als clients del càmping, que
ara ha afegit una iurta (a baix).
08LECTURA
gaudi per als adults que conserven la seva partinfantil i poden complir la fantasia dels cam-paments americans en què s’escalfenmarsh-
mallow (nuvolets de sucre) en una foguera quepoden fer amb la llenya que han recollit delbosc en família.
VIURE ENMIGDELBOSC
Al bell mig del bosc, amagat entre pins i ro-maní, hi ha el campament ForestDays deNavès(www.forestdaysglàmping.com), que ha obertaquest any de la mà de la Montse i el John. Estracta d’una evolució del càmping de nova ge-neració concebut 100% en la filosofia glàm-ping (la suma de càmping i glamur, la solucióper atreure els enemics dels sacs de dormir iles tendes de campanya com a nous clients).No hi trobaran caravanes ni bungalous ni hipodran anar amb la seva tenda. És un campa-ment almig del bosc. Demoment, en disposende quatre separats els uns dels altres, que podenacollir fins a quatre persones. Són tendes decampanya de luxe decorades fins al mínim de-tall i que compten amb totes les comoditats,a més a més, respectant l’ecosistema en quèhan instal·lat el campament. La dutxa portàtilés solar i el bany és sec. Totes les mesures eco-
REPORTATGE
Com defensaria el càmping versus qualsevol altre allotjament?
La gent que ve al càmping és per la llibertat que els dóna. Són a l’aire lliure i solament aun pas de la natura. Amés amés de tots els serveis que oferim.S’associava el càmping a unes vacances ‘low cost’. Com ha canviat això?Avui dia ja no és així, perquè el càmping ja no és solament la tenda de campanya. Faanys que innovem amb novesmodalitats d’allotjaments com els bungalous, elsmobile
home i ara ja amb allotjaments de glàmping i coses diferents com tipis o pods.Mira siha canviat el concepte que ara hi ha càmpings que es diuen resorts o viles.Amb tots els serveis que ofereixen es podria dir que són com petits pobles.
Sí, ho som en certamanera, per això la Generalitat ens ha donat dos anys per redactarun pla especial de cada càmping per preveure el nostre creixement i regular-lo.En aquesta previsió, sap si hi haurà algun càmping que prevegi casetes als arbres?Sí, segur que n’hi haurà però tot està per fer.Què és el quemés demana el client de càmping?Activitats per als nens, ambmonitors per tal que els pares estiguin tranquils. Un altrepunt destacable és que ens convertim en una base d’operacions per la visita turística igaudi de la zona on s’ubica el càmping.Han notat un augment en el temps d’estada?Sí, tot i que abans, una estada llarga era unmes i avui dia ho és una setmana.
Entrevista aMarta Cortinapresidenta de Càmpings de Lleida
“EL CÀMPINGESTÀDEMODA”
09LECTURA
REPORTATGE
Montse Puyal
Passa tot l’estiu al càmping amb la família
“Vull que elsmeus fills creixin tastant lallibertat del càmping i els seus valors”De petita, laMontse, veïna de Balaguer, passava tot l’estiu al càmping del Racó delPep amb els seus pares, on recorda haver experimentat la sensació de llibertat il’amistat. Per això ha volgut que el Pau i el Jaume, els seus dos fills, creixin amb lariquesa personal i emocional que, segons ella, aporta el càmping. “Quan acaba elcol·le venim al càmping de la Noguera (Sant Llorenç deMontgai) i des d’aquí anema treballar a Balaguer el meu home i jo.” El càmping és com la casa d’estiu de lafamília. “Aquí comptem amb elmínim per tenir obligacions, no hi ha ni tele, encanvi ho tenim tot per fer família, parlar i jugar. Els nens fan amics i es cuiden els unsals altres, aprenen a tolerar-se i experimenten amb l’entorn. Són valors de càmping.”
TRADICIÓ. Els que proven el càmping ja
no volen anar de vacances d’una altra
manera, segons la Montse, a baix. El
Kees, d’Holanda, a la dreta, llegint
mentre l’Anita prepara l’esmorzar.
10LECTURA
REPORTATGE
lògiques que prenen a Forest Days responen ala nova generació de clients que busca unaànima i un valor afegit al producte. No és ne-cessari dir que instal·lar-se en un campamentenmig del bosc, amb la sensació d’estar aïllat,és tota una ventura de tranquil·litat, descon-nexió o aventura, segons s’ho plantegin. Estanpensats per a adults, tot i que si hi volen anaramb nens també hi ha la possibilitat de con-sultar-ho amb els propietaris. Si hi van a l’estiu,no dubtin a estrenar un llibre i a fer un passeigals voltants tot collint figues i móres, o dutxar-se en ple contacte amb la natura.
PODS I RULOTSDECIRC
La nova generació de càmpings no solamentproposa allotjaments, sinó experiències, viesper complir fantasies, fins i tot. Per exemple, lade viure en una rulot de circ o en una casetade fusta que simula una tenda de campanya.La primera fantasia la poden complir al Càm-ping el Solsonès (www.campingsolsones.com),on ofereixen la possibilitat de dormir en unarulot d’estil francés, com les que portaven elscircs fa anys. La GemmaGuixé, sòcia del càm-ping, explica que “de cara a la tardor tindremnoves propostes d’allotjaments que poden serpods o casetes elevades”. Si volen saber què ésun pod poden avançar-se i reservar unad’aquestes habitacions particulars al Càmpingdel Cardós (95 euros la nit en temporada alta).Són com tendes de campanya però de fusta,com la cabana que tots els nens volen tenirfeta realitat. Està pensada tant per a estances
Kees i Anita
Holandesos
“Ens agradal’amabilitat de la genti l’entorn natural”El Kees i l’Anita són unmatrimonid’holandesos que passa tot l’estiu en unbungalou del Càmping la Noguera. Vancomençar anant de tenda de campanya“però l’edat ja no ens ho permet, necessitemcomoditats”. Els agrada l’amabilitat de lagent i l’entorn natural en què es despertencada dia amb la cantarella dels pardals que els acompanya durant tota la conversa.El Kees i l’Anita han vist créixer el càmping, fins i tot han contribuït que així fosdonant un cop demà amb la instal·lació del rec en algunes de les zones. “Ens agradala llibertat del càmping i l’aire fresc.” No hi ha cap lligam familiar a la Noguera, ellligam l’han anat construint ells amida de tornar-hi any rere any. El Kees confessaque les seves caminades diàries fins a Camarasa i la tranquil·litat de la zona, aixícom l’oferta gastronòmica, el tenen totalment enganxat al Prepirineu. Tothom elsconeix al càmping, a Sant Llorenç, a Balaguer i més enllà. “M’agrada tenir amicsaquí”, diu el Keesmentre ens el retrobem quan torna de comprar el pa.
El campista i glampistaaugmenta any rere any aLleida, on s’espera cobrir el80%deplaces aquest estiu
11LECTURA
REPORTATGE
Núria Roig
Té parcel·la a Cambrils
“Ser a 50mdela platja a unpreu raonableés tot un luxe”
El primer estiu del Guillem, el fill gran dela Núria, veïna de Juneda, van anard’hotel a la platja. “Ens va fermal temps iens vam atabalarmolt a les quatre paretsde l’hotel, a més de perdre diners”, diu.Així que l’any següent van anar en unacaravana. L’experiència va ser tan bonaque van passar a llogar una parcel·la totl’any en un càmping de Cambrils, a 60minuts de Juneda. Ara també hi hal’Ares, de 6 anys, que juntament amb elGuillem tenen el seu grupet d’amics alcàmping i passen aventures que, segons
la Núria, no viurien si fossin en unapartament. “Alguna vegada he anat avisitar algun amic a un apartament i crecque jom’atabalaria. De fet, crec quemolta gent que vivim en un poble
preferim el càmping perquè podem fervida al carrer. Ara fem el cafè a lamevaparcel·la, ara fem sessió de perruqueria oanem a la platja, a la piscina, a rentar elsplats...”.
MA
RTA
GR
AU
12LECTURA
REPORTATGE
Toni iMiquel
Des de València
“De joves anàvemamb tenda, aralloguemunbungalou suite”
En un dels bungalous suite del càmpingla Noguera, que compten amb airecondicionat, rentaplats i unes vistes deSant Llorenç privilegiades, els germansToni i Miquel passen 15 dies a l’estiu perretrobar-se amb els seus orígens. Són deBalaguer, però viuen a València des queeren petits. Des d’aleshores que nodubten a reservar casa al càmping deSant Llorenç deMontgai, on vancomençar a venir amb tenda decampanya, després caravana i ara jaocupen els millors bungalous. “L’edat jano perdona i vols totes les comoditats”,diu la Tonimentre fa un cafè i uncigarret amb sa cosina, que ha vingut afer una visita a tota la família. Escullencàmping pel contacte directe amb lanatura, per la llibertat i la tranquil·litatque tenen, però sobretot, per ser a propde Balaguer.
PLATJA I
MUNTANYA.
A l’esquerra, la
família i amics
de la Núria a
Cambrils. A la
dreta, la família
valenciana de
la Noguera.
MA
RTA
GR
AU
CAMPAMENT.
Una cabana al
mig del bosc,
un campament
d’amics i
familiars amb
tots els luxes a
Forest Days, a
Navès.
13LECTURA
REPORTATGE
romàntiques com familiars, formen part de latendència glàmping perquè compta no sola-ment amb la diferenciació sinó amb tots elsserveis i luxes. La fusta és un dels materialsestrella per als nous allotjaments que inclouenels càmpings de Lleida. Precisament, al càm-ping la Noguera (www.campinglano-guera.com) fa cinc anys van ser dels primersde Lleida a sumar-se a la nova generació decàmpings tot construint bungalous de fins a65 metres quadrats. Els suite compten ambrentaplats i cafetera Nespresso, a més a mésd’aire condicionat, és clar. Davant per davantdel pantà de Sant Llorenç deMontgai, el JoanOller, a qui tothom al càmping coneix comKiku (qui ho sap i ho soluciona tot) ensmostrales cabanyetes, unes tendes de campanya pen-sades per a parelles, tot i que si hi van ambnens,hi ha una tenda petita on poden sentir-se in-dependents.
ESPAI ESTEL, PERVEURE LES ESTRELLES
Al càmping de la Vall d’Àger (www.cam-pingager.com) estan ultimant la construcció
PODS I CABANETES. A l’esquerra, una de les
cabanetes de la Noguera. A dalt, els pods
del càmping del Cardós.
SAUNA. Al càmping de la Borda del Pubill
a la Vall de Cardós hi ha una sauna que
utilitzen sobretot els esquiadors a l’hivern.
d’uns bungalous de fusta d’estil nòrdic quecomptaran amb una terrassa amb una orien-tació clau per observar els estels al cel delMontsec, aprofitant i promocionant així la re-cent denominació de zona Starlight, títolatorgat per la Unesco als territoris ideals perobservar el cel per la seva poca contaminaciólumínica. Els bungalous formaran part del com-plex del càmping d’Àger però seran a l’apartatEspai Estel, amb connotacions més de glàm-ping i luxe. Així que si són amants de l’astro-nomia, aquí gaudiran de valent i podran com-binar la seva estada amb una visita al Centred’Observació de l’Univers.
Altres propostes diferenciadores que podentrobar en el marc dels càmpings de Lleida(www.campingsdelleida.com) són els cistellsde pícnic de Prullans per descobrir racons dela Cerdanya i l’Alt Urgell o la sauna del càm-ping la Borda de Pubill, que aquest hivern hasigut tot un èxit entre els esquiadors que s’hanallotjat en aquest càmping de la Vall de Cardós.Però d’això, potser millor que en parlem decara a les vacances d’hivern.
14LECTURA
REPORTATGE
Què hi ha per als nens?
La preguntamés repetida a lesrecepcions abans de confirmar lareserva és “què teniu per als nens?”La GemmaGuixé, cap de recepció isòcia del càmping el Solsonès o laCel Feliu, del càmping la Noguera,destaquen que en els últims anys elfet de tenir un bon programad’activitats infantils fa decidir lesfamílies, més que no pas el tipusd’allotjament. En aquest sentit, elscàmpings de Lleida van crear l’anypassat una sèrie de circuits amb inicii final al complex per fer senderisme,ciclisme o running. Poden consultarel càmping Bike&Run abikeandrun.campingsdelleida.com
ACTIVITATS
PÍCNICS. Al càmping de Prullans proposen
sortides de pícnic per conèixer racons
meravellosos de la Cerdanya i l’Alt Urgell.
15LECTURA
Cada mes, durant tot aquest 2015, la FondaJaumet de Torà organitza un dinar per celebrarel seu 125è aniversari, al qual conviden algunprohom de la cuina catalana. El passat 13 dejuliol els honors eren per a Josep Roca, el pilarenològic del gironí Celler de Can Roca, i la seuamare, Montserrat Fontané. El dilluns és el diade la setmana que tradicionalment fan festaels restauradors i els dos establiments regen-tats pels Roca no en són una excepció. La seuaagenda ésmolt ajustada, “però el fet de ser tresgermans els qui passem al davant també enspermet repartir-nos els compromisos”, reco-neix en Josep. “Quan el 2013 ens van nomenarper primera vegada com el millor restaurant
ENTREVISTA
JOSEPROCA[Sommelier]
Era el 1986 quan els germans Joan i Josep Roca es van
independitzar del restaurant familiar i, porta per
porta, van obrir el Celler deCan Roca a l’extraradi de
Girona repartint-se la cuina i la sala respectivament.
Vint-i-cinc anysmés tard, amb el petit Jordi ja al
capdavant de les postres, tenien tres estrelles
Michelin i el Celler era considerat elmillor
restaurant delmón. Nodeixen d’innovar tècniques
culinàries i d’investigar productes de proximitat,
una filosofia que passa permantenir viu el cordó
umbilical que els uneix amb els seus orígens: la cuina
tradicional de lamare,Montserrat Fontané.
TEXT I FOTOS: JAUME BARRULL CASTELLVÍ
“ElCellerdeCanRocanoespotmimetitzar”
16LECTURA
del món -segons la revista Restaurant- és ve-ritat que d’un dia per l’altre ens volia conèixermolta gent i ens trucaven de tot el món. Ales-hores vam decidir que no faríem un lleig aningú, i al cap de l’any havíem fet 926 entre-vistes.” L’èxit del Celler, però, no es pot entendresense mirar enrere i entrar a Can Roca, el res-taurant dels pares en el qual es van criar els tresgermans, el mateix que no ha perdut mai l’es-sència d’un local de barri situat a la perifèria gi-ronina. “Nosaltres continuem fent el mateix”,explica la Montserrat, “però és veritat quetambé ens hem beneficiat de la seua famaperquè molta gent que no es pot permetredinar al Celler acaba venint a casa nostra”. Al
menjador de Can Roca, cada dia hi dinen elspassavolants curiosos, els veïns del barri i totl’equip que treballa al Celler, el restaurant queel Josep i el seu germà van obrir “amb la in-tenció de no tocar allò que ja funcionava i queagradava a la gent: la cuina tradicional de casa.Ens vam posar just a la vora per incorporar elque havíem après a l’escola d’hostaleria ambel que havíem vist tota la vida. Teníem ganesde fer coses noves, però això no passava percanviar els plats de la mare perquè si ho fèiemprobablement la destrossaríem (riu).El primer pas va ser aprendre la cuina ca-
talana a casa i el segon estudiar la francesaa l’escolad’Hostaleria.Quinva ser el tercer?
Josep ( J). El diàleg amb la ciència per replan-tejar-ho tot de nou, tornar a començar i pensardes de zero cadascun dels passos que fas perinterpretar-los a partir del coneixement.Aquesta connexió amb la ciència que ens podiaaportar tot un vessant nou de coneixement.Això ens permetia fer més preguntes que nopas obtenir respostes.Unaperspectiva de futur que passava pertenir sempre unull posat al retrovisor permirar l’herència del passat.
J. En cada nova generació es guanyen i esperden coses. Actualment vivim en una èpocaque tenim una gran informació d’estris, einesi tècniques que ens permeten millorar a la
ENTREVISTA
17LECTURA
cuina. És unmoment d’aprendre, però tambéde desaprendre i buscar la nostra veritat perquècadascú trobi la seua.Durant aquest procés de recerca, i en com-
paració ambun estofat de tota la vida, vapensar mai que els seus fills feien ‘collo-
nades’?Montserrat (M).Oi tant, encara els ho dic ara!De tant en tant entrava a la seua cuina i veiatanta gent treballant i complicant-se a fer cosesestranyes que pensava “maremeua, no entencres”. Però bé, ja fa dies que els vaig donar la raó.J: Ara diu que fem collonades que són bones.L’hostaleria, des d’un petit bar fins a un
restaurant de primera categoria, és unsectormolt sacrificat. Va intentarmai con-
vèncer els seus fills que no seguissin elma-teix camí?M. No, al contrari. El Joan als nou anys ja deiaque volia ser cuiner per ajudar la mare. Però elJosep, en canvi, no volia pas estar-se als fogons.
J.Ami m’agradava més ser al bar amb la gent,des de ben petit ja ajudava darrere la barra.M’hi trobava còmode. Teníem la sensació quefeia falta que donéssim un cop demà als paresperquè hi havia molta feina. La casa no estavamai tancada, però sempre ho vivíem amb unanormalitat i naturalitat absolutes. Ens ho pas-sàvem bé, el nostre restaurant i el bar eren unafesta, hi havia molta gent i era molt animada.En definitiva, vivíem en una casa sempre plenai no ho vivíem com un sacrifici.Quan van obrir el Celler la cuina no tenia
pas el prestigi social d’avui en dia.J. Era i és un ofici artesà, encara que no estavavalorat com ara. Quan el Joan va acabar l’EGBamb unamitjana d’excel·lent i va dir que voliaestudiar a l’escola d’Hostaleria, el seu tutor vavenir personalment al bar per parlar amb elspares. Com que treia bones notes no enteniaque li deixessin fer una formació professional,deia que servia per estudiar i que una cuina no
era un bon futur. Durantmolts any es pensavaque si no s’estudiava una carrera universitàrias’era un fracassat; per sort, ara tornem a rein-terpretar els conceptes de formació professi-onal, artesania i els oficis. Crec que el granmo-ment que es viu avui a la cuina és també unbonmoment de l’artesania i una reivindicacióde valors que s’estaven perdent. Està molt béque sigui així.Unofici quehan intentat renovar ambpro-
jectes paral·lels al mateix Celler, conver-tint la cuina en un laboratori en constant
evolució.J. Per a nosaltres és una lògica natural del procéscreatiu i pensem que la inspiració surt a partirde la innovació. Aquesta recerca constant ladesenvolupem a través del Roca-lab, un espaide creativitat amb altres disciplines. Despréstenim la Masia, un centre per potenciar acti-vament el talent de la nostra gent, un espai detreball transversal. El nostre laboratori ja no és
ENTREVISTA
18LECTURA
un nucli de tres germans, sinó que hi ha unequipàs que crea des del dia a dia del restau-rant i des d’aquests projectes que estan física-ment situats tots a la vora. En aquests hi ha unenginyer agrònom, un botànic i una química.Un espai en el qual, des de diferents punts devista, ajudem a fer noves propostes per nodeixar de fer propostes d’avantguarda.Propostes gastronòmiques des de la cuinai de maridatge des de la sala. Ha canviat
molt la cultura del vi a casa nostra des delsanys vuitanta?
J. Hi ha un abans i un després del movimentdel Priorat als primers noranta. És un bon puntde partida per interpretar paisatges, preservarpatrimoni i dignificar la feina al camp, demos-trar que és possible ser pagès al segle XXI. Lafil·loxera, a començaments del segle passat, vaprovocar una aturada absoluta del sector, delreconeixement i dels criteris de qualitat ques’estaven desenvolupant al voltant del vi. Apartir dels anys 90 va haver-hi aquest canvi, unpunt d’inspiració al Priorat que comença quanuns forasters posen en valor el treball i l’es-forç dels pagesos locals. Ara podem dir quetot Catalunya està en un moment extraordi-nari i les DO comCosters del Segre estan fentvinsmolt bons. Mai no hi havia hagut unmo-ment tan alt, amb tanta gent jove carregadade vitalitat i amb tant de coneixement. Gentviatjada i amb unamentalitat oberta, gent pre-parada que fa vins boníssims.El Celler té un reconeixement internaci-
onal indiscutible, però no semblen gaireinteressats a obrir-ne de nous.
J. Entenemque el Celler de Can Roca no es potmimetitzar, que és molt difícil traslladar unaveritat a una altra ciutat. Si féssim delegacionsperdríem l’essència i la nostra autenticitat, i sino ens ho creiemnosaltresmateixos és impos-sible que s’ho cregui la gent que ha de venir alrestaurant a gaudir. De Celler, només en pothaver un i és el de Girona.Això no els priva, però, de sortir de girainternacional amb el seu equip.
J. És un projectemolt interessant que vam co-mençar l’any passat aMèxic, Perú, Colòmbia iTexas. La idea és portar el nostre restaurant adiferents ciutats del món i per fer-ho viatgemtots. Allà ens instal·lem, ens inspirem en les tra-dicions locals per intentar fer un homenatgea la cuina de cadascun dels països i ciutats quevisitem. Aquest any anirem a l’Argentina,Miami,Birmingham, Houston i Istambul.En aquest viatge descobreixen ingredients
autòctons que eixamplen les seues fron-teres, un procés que tambédesenvolupenbuscant en el seu entornmés proper.
J. Sortim a fora per rebre inspiració, però tambémirem a casa nostra a través d’un projecte quevàrem encetar anomenat Terra Animada, enel qual ens vam plantejar redescobrir i posar
en valor tot allò que hi ha al nostre voltant, aun màxim de 50 km de Girona. Hem aconse-guit recuperar allò que s’havia perdut ambnomés una generació. La nostramare anava albosc i coneixia les plantes perquè passava gana,en temps de pa negre s’havia de buscar allò sil-vestre que fos comestible. Només amb una ge-neració havíem perdut aquest coneixement isaviesa. Nosaltres volem recuperar-la i sumemmés de 400 plantes treballades, pensades, tas-tades, analitzades i utilitzades a la cuina ambfitxes; també en tenim unes trenta d’invasorescatalogades. En definitiva, un resdescobrimentconstant del nostre paisatge i plantes com lamostassa, que no sabíem que en teníem, o laflor d’all.M.Undia van venir amb unes plantes i estavenestudiant tots capficats; quan m’hi vaig fixarem vaig adonar que eren verdolagues.Això també els obliga a redefinir costant-
ment el maridatge amb els vins?
J. L’avantatge que tenen els vins és que són emi-sors de paisatge, transmissions de pensamentde qui hi ha al seu darrere, algú que decideixcom vol que sigui a través dels diferents passosque s’han de seguir per elaborar-lo. Els vins, endefinitiva, respiren paisatge. El món del vi ésun ventall obert de flaires diferents, sempretens oportunitat de fer una connexió aromà-tica entre un plat i un vi.Una connexió que no sempre és positiva.
J. L’harmonia de vins i plats pot sumar, però ésveritat que també pot restar. S’han demesurarles intensitats, mesurar la interacció entre sò-lids i líquids, la contundència de masticaciód’un plat amb la contundència d’un vi, els ma-tisos aromàtics d’un plat i d’un vi... és un joc,és la nostra feina. Interpretar des del coneixe-ment i l’experiència per trobar un equilibri quesigui lògic per als sentits, però que també hosigui des de punts de vista com el costumisme,la tradició i fins i tot els sentiments.Vist ambperspectiva ningú no dubta quesaben el que es fan, però pot arribar a ser
estressant el fet de superar-se constant-ment quan s’ha assolit el seu nivell?
J.No, per a nosaltres la sensació del reconeixe-ment no és de pressió sinó una relació d’opor-tunitat per projectar el territori, el país i la genta partir de la nostra cuina i ser un reclam deturisme. Ajudar a la bonança econòmica deles comarques gironines i fer-ho, sempre, bus-cant i treballant amb un sentiment de qualitati d’excel·lència.Per aconseguir-ho van endur-se cap trucde la cuina de la mare?
J.Més que tècniques o receptes concretes ensvam endur valors com la perseverança, l’esforç,l’exigència, la generositat i l’hospitalitat.
“Mésque tècniques,de la cuinade lamareens vamendur valorscom l’esforç, laperseverança i lagenerositat”
JOSEPROCA
ENTREVISTA
19LECTURA
El MNAC presenta una exposició retrospectiva sobre l’art més rupturista que es
feia a Catalunya malgrat l’ambient opressiu del franquisme del 1950 al 77. Més de
cent artistes entre els quals trobem lleidatans com Cristòfol, Rossell o Sirera.
Text i fotos: Jaume Barrull Castellví
L’art que nos’arronsava
Els historiadors de l’art especi-alitzats en períodes clàssicsconsideren que encara no hapassat prou temps per destriarel gra de la palla respecte l’art
català de la segona meitat del segle XX.Buscant un equilibri entre la necessitatde tenir perspectiva històrica i al mateixtemps analitzar un període del qual en-cara queda l’aroma, el MNAC ha decidit or-ganitzar l’exposició Del segon origen. Artsa Catalunya de 1950 a1977. La intenció,segons els organitzadors, és la de “plan-tejar un estat de la qüestió i assenyalar lanecessitat de treballar un període, els seusartistes i corrents diversos”. Un art que,de la mà de noms com Josefa Tolrà o Mo-dest Cuixart, volia recuperar els referentsavantguardistes perduts per culpa de la dic-tadura. És als anys cinquanta quan començaa moure’s un tímid, i alhora sòlid, movimentque s’agrupava en col·lectius artístics comDau al Set, un punt de trobada, debat i cre-ativitat en el qual van confluir autors comTàpies o Brossa.
SOTA L’OMBRA DE FRANCO
ART Josep Guinovart. El Che (1967) -collage sobre paper
20LECTURA
Ton Sirera. ‘Pintura 1962-63’ (1963) - Instal·lació de vídeo.
ART
21LECTURA
La pintura i l’escultura es troben ambproduccions sonores d’autors com Porta-bella, la fotografia de Colita o les perfor-mances que es van explorar en els con-fusos i convulsos anys de la transició. Novesexpressions artístiques que conflueixen, alfinal del trajecte, “en el multitudinari mí-ting de la CNT a les portes de l’actual MuseuNacional el 1972, un moment de gran pui-xança dels llenguatges conceptuals”, se-gons els comissaris de l’exposició. La con-tracultura no només tenia la seua expressióen peces úniques i a voltes fins i tot efí-meres, sinó que també va trobar els seuscanals d’expressió en projectes editorialsi capçaleres tan diferents com Ajoblanco oStar, així com en revistes de pensament po-lític com El Viejo Topo o d’humor satíric comEl Jueves.
Un recorregut per l’art català que vabuscar noves textures i colors durant unsanys políticament repressors, socialmentasfixiants i culturalment pobres.
ART
L’exposició romandrà oberta a la sala temporal 1 del Museu Nacionald’Art de Catalunya, a Barcelona fins al 25 d’octubre d’enguany
22LECTURA
ART
L’exposició Del segon origen. Arts a Catalunya de 1950 a 1977 compta amb obra dediversos autors lleidatans com Leandre Cristòfol o Ton Sirera, o d’estretes vinculacionsamb la gent i el paisatge de l’Urgell, com Josep Guinovart. Aquest darrer, prolífic enpintura i escultura, té peces en les diferents etapes que cobreix l’exposició. L’Harmonia
de Cristòfol la trobem a les acaballes de la primera època, a les portes dels anysseixanta. És d’aquesta dècada la pintura mixta de Coma Estadella o un vídeo en el qualTon Sirera experimenta amb l’abstracció i el caos pictòrics. El petit homenatge a la flor
de paret, el llibre art d’Àngel Jové, forma part de la zona central del recorregut, quan lacultura pop encara és a les beceroles. A la recta final, els anys que irrompen amb forçales tècniques audiovisuals en el terreny de l’art més experimental, hi ha els vídeos deBenet Rossell.
La quota lleidatana a la contracultura catalana
Leadre Cristòfol.
‘L’Harmonia’ (1957)
- vareta metàl·lica,
fusta, agulles de cap i
vidre sobre suro.
Àngel Jové. ‘Petit
homenatge a la flor
de paret’ (1968)
- impressió òfset, tinta
xinesa i pastel sobre
paper.
Josep Guinovart. ‘L’arbre’ (1958)
- pintura i ‘collage’ sobre fusta.
Recorregut històric.
La distribució de
l’exposició és
cronològica, de
manera que se’n pugui
entendre l’evolució.
23LECTURA
24LECTURA
A l’hora de fer-nos la motxilla, sobretot quanl’hem de carregar uns quants dies a l’es-quena, sempre hem de ser molt curososamb allò que hi posem. Tot el que ens en-duguem potser ens fa la vida més agra-dable quan arribem al nostre destí, però hopatirem durant tot el trajecte. Els excursi-onistes d’avui en dia porten a sobre unamajor quantitat de roba, complements iartefactes diversos; però al mateix tempss’ha tendit a reduir el pes total que cadascúha de suportar. Des dels lots per fer lluma la nit fins als estris de cuina: tot pesa moltmenys i és més eficient.
Els sacs de dormir d’estiu no queden almarge d’aquesta tendència, i mentre abanspesaven entre dos i tres quilos i ocupa-ven una part excessiva de la motxilla, avuien dia gairebé ens caben al palmell de lamà. Generalment pesen al voltant d’un quilo,i les fundes regulables fan que una vegadaplegats es puguin reduir a mida molt pe-tita. Els sacs molt lleugers, però, nomésestan pensats per als mesos esti-uencs o per fer nit en refugis moltben condicionats. Les seues tem-peratures de confort no acostumena baixar dels 5 ºC. Els preus d’unsac ultralleuger de marques comMcKinley, Fartherlite o Altus es mouenentre els 50 i els 150 euros.
Els sacs de dormir ultralleugers moderns poden pesarmenys d’un quilo i ocupar el lloc d’una cantimplora
PISTES BASAR
CONFORT I LLEUGERESAEls sacs de dormir ultralleugers s’estan convertint en una bona alternativaper al turisme de càmping i muntanya amb un preu més que assequible
25LECTURA
PISTESBASAR
Durant molts anys les bàscules de precisió estaven només a l’abastdels professionals de la cuina; la resta de gent, la majoria, s’havia deconformar amb uns estris que tot just indicaven els pesos dels in-gredients amb un valor aproximat. Deu grams amunt, vint avall. Quanels aparells trenquen les barreres de la seriositat professional, però,també s’amplien els ventalls i les ofertes. Marques com Beurer, Fagoro TM treuen al mercat unes bàscules que ens diran amb precisió elpes de la farina o els macarrons amb una estètica divertida, plenade colors i motius gastronòmics. A més a més les velles bàscules ocu-paven molt espai i les noves són molt fines i es poden guardar aqualsevol lloc. Valen entre 20 i 40 euros.
Fins a l’últim gramLa nova generació de bàscules de precisió
Millorant la connexió domèstica
Quan el tècnic d’una companyia te-lefònica ens instal·la internet a casa ensposa el router en punt teòricament es-tratègic perquè les ones wifi arribin enles millors condicions a totes les habi-tacions. Però no sempre és possible, ialeshores la sol·lució és el nou port Gi-gabit Passthrough de la marca TP-Link.Aquests ports no necessiten configu-ració, només connectar-los a la llum i alrouter. A través del seu sistema garan-tirem una bona connexió arreu de lacasa. Estan dissenyats per estalviar finsa un 80% d’energia respecte modelsanteriors. Valen 90 euros.
Exactitud. En rebosteria és molt important que tots els
ingredients estiguin mesurats fins a l’últim gram. La darrera
generació de bàscules domèstiques tenen un nivell de precisió
molt acurada i ocupen molt poc espai.
26LECTURA
Enllà perVidal Vidal
SORPRESES AL CAMÍRutes monumentals guiades cada divendres d’estiupel camí de Sant Jaume al seu pas per Balaguer
En el marc del programa Balaguer sorprèn,l’oficina de turisme de la capital de la No-guera organitza itineraris guiats per donara conèixer el ric patrimoni cultural i arqui-tectònic de la històrica localitat riberenca,de caràcter temàtic.
El de l’any passat versava sobre el Ba-laguer islàmic i aquest estiu s’ha pres coma motiu el camí de Sant Jaume, que traves-sava la ciutat dels comtes a l’edat mitjana.
L’activitat està previst que es dugui aterme tots els divendres dels mesos dejuliol i agost, és gratuïta per als participants,dura unes dues hores i mitja, no cal inscrip-ció prèvia (en cas de requerir informaciósuplementària es pot trucar abans al 973445 194) i n’hi ha prou amb presentar-seal punt de sortida, que és a la porta del’església de Sant Domènec, al marge es-querre del riu.
La primera etapa de la ruta és justamentaquest antic convent de frares predicadors,amb el seu temple medieval i el seu elegantclaustre gòtic de línies harmonioses.
A continuació, es creua el pont de SantMiquel sobre el riu Segre, accés tradicio-nal durant molts segles a la població de Ba-
La cultura dels vins generosos del nostre paíss’ha anat devaluant progressivament fins aquedar pràcticament en l’oblit. Aquesta reali-tat també és la mateixa que s’està vivint ambles propostes d’aquests vins a la zona de Jerez.A dia d’avui, però, tenim la gran sort que elceller de Müller encara elabora vins d’aques-tes característiques.
La història de De Müller és d’origen alsa-cià i va començar a mitjans del segle XIX, con-cretament l’any 1851. El seu fundador, AugustDe Müller, va creure en la zona del camp deTarragona per tal de poder elaborar vins, se-
guint així amb l’experiència que va aprendrede la seva família, dedicada al món del vi alnord de França.
Actualment podem trobar les etiquetes deDe Müller sota els paraigües de tres deno-minacions d’origen: Terra Alta, Priorat i Tarra-gona. En aquest sentit, i elaborat a la Catalu-nya interior prop de Gandesa, trobarem un delsvins estrella de la casa: els de missa, conegutsarreu del món i consumits en els temples re-ligiosos dels cinc continents. Al Priorat, són lessoleres les que agafen el protagonisme i el ver-tader segell de la casa. L’esperit dels vins estransmet gràcies al pas del temps i, sobretot,a aquelles petites quantitats de vins d’altresdècades. Aquestes van des de l’any de la cre-
Diari d’un sommelier perXavier Ayala
AUREO SEC ació de la bodega fins al 1942. Penso queno som prou conscients que ens podem beurela història. A la zona del Camp de Tarragonatrobem els vins més accessibles de la casa pelque fa als preus, ja siguin dolços o secs. Comel d’avui. De color ambre profund, ens despertaflaires de figues seques i regalèssia i lleuge-res aromes torrades com el toffee i els fruitssecs. Quina elegància i profunditat de perfums!En boca veiem que té una entrada amable, i uncop empassat ens queda tot el registre d’unvi sec amb la potència de les fragàncies quetrobem en el nas. Uns vins que, malauradament,estan devaluats en el consum i en preu. I sóntresors vinícoles no ens els podem deixar es-capar.
laguer, per enfilar tot seguit el porticat car-rer del Pont, que aporta una imatge pin-toresca a la façana fluvial del nucli antic.A la placeta de Sant Jaume es pot des-cobrir una no gaire coneguda capelletaen honor de l’apòstol.
A la veïna Reguereta, on encara és ala vista el vell safareig del rentador públic,es passa pel davant de l’alberg de pelegrinscompostel·lans inaugurat fa tan sols unstres mesos i que porta el nom de l’escrip-tora balaguerina Teresa Pàmies.
El carrer Davall és un dels més evo-cadors de tot Catalunya, cobert fins a lameitat per uns grans porxos i conservantbona part del seu tipisme ancestral, gràciestambé a algunes botigues que hi mante-nen el regust del comerç de tota la vida.Desemboca a la plaça del Mercadal, àm-plia i quadrangular, porxada i distingida, me-nestral i pagesa, que acull cada dissabtedes de fa vuit segles el mercat setmanal.Per davall del portal del Gel es puja cap ales muralles, que són resseguides fins ala col·legiata gòtica de Santa Maria, que potser visitada per dins. Des d’allí el camí con-tinuava cap a Castelló de Farfanya.
El carrer Davall és un dels més evocadorsde tot Catalunya, cobert de porxos
PISTES PLAERS
@DiariSommelier Diari-dun-Sommelier [email protected]
27LECTURA
FITXA TÈCNICA
Celler: De Müller
Zona: DO Tarragona
Varietat: Garnatxa blanca i
garnatxa negra
Tipus de vi: Generós
Grau: 19%
Preu: 14,95 € aprox.
SORPRESES A TAULA
Antigament es deia: “Si vas a Ba-laguer, esmorza primer.” Avui dia laciutat destaca pel seu nivell gastro-nòmic. Un dels exemples més re-cents l’ofereix el restaurant Tastetdel Reng, situat a l’eixample del cantóesquerre del riu, al número 58 delcarrer Barcelona (973 445 255). Unlocal espaiós, diàfan i modern dis-tribuït en dos nivells: el de dalt, des-tinat a reservats i celebracions pri-vades, constitueix l’escenari idoniper al gaudi d’una cuina diversa i tra-dicional renovada, que pot ser tas-tada a preus força raonables grà-cies a dos menús, un de diari i el delscaps de setmana. Carta extensa iengrescadora: amanides, arrossos irisottos, carns i peixos a la brasa oguisats, pizzes i torrades.
PF
/D
IAR
ISE
GR
E
ELB
AE
LBA
/E
LTA
STE
TD
EL
RE
NG
PISTESPLAERS
HAMM LLEIDAAdreça: carrer Llitera, 2. LleidaHorari: dimarts, dimecres i diumenge, de20.00h a 23.30 h Dijous, divendres idissabtes, de 20.00 h a 1.00 hTelèfon: 973 238 045Tipus de cuina: propostes culinàriesd’alta qualitat amb l’hamburguesa dedenominador comú. Productes deproximitat i ecològics.Destaquem: l’hamburguesa Honey i laCrispy Chicken. Tenen propostaespecífica per als menuts de casa, elBaby Hamm. També tenen servei detake away.Preu mitjà: 10 €, inclou el beure.
Qualsevol de les hamburgueses delHamm estan concebudes (i es podrienreconvertir) com un plat exquisit digne derestaurants com Can Roca o El Bulli, enels quals ha crescut el Josep Niubó, cui-ner del Hamm, un restaurant centrat enles hamburgueses Fast Good. Això sig-nifica que en menys de 30 minuts i perun mínim de 10 euros el client obté el seusopar. El Hamm és una de les hambur-
gueseries amb més prestigi de Lleida, i laculpa és del Josep, el cuiner, i el Carles,el seu soci. Són perfeccionistes i inno-vadors, científics de la cuina i artistes gas-tronòmics. Quan el Josep concep unahamburguesa hi té en compte el missatgei al seu voltant construeix, fins i tot, larecepta del pa, que acabarà fent el ManelSerra. Per exemple, el pa de pebre ver-mell o el pa de curri per a la Crispy Chic-ken, amb pollastre picat, arrebossat ambcornflakes, acompanyat de crema depoma, ceba i espècies orientals i maio-nesa. Tot i que l’oferta inclou carn de po-llastre i hamburguesa vegetariana, la ma-joria de la carn amb què treballa el Josepés de vaca del Prepirineu, criada a laNoguera, de manera que són defensorsdel km 0 i l’economia local. Tot i que quanvan obrir per festes majors de l’any pas-sat feien horari complet, ara el Hamm obreper sopar. Tot i que també té servei takeaway, no es perdin l’oportunitat de visi-tar el local i admirar la seva decoració. Ac-tualment només es pot menjar en barraperò estiguin atents perquè hi haurà am-pliació i altres novetats!
Exponent del Fast GoodPropostes de qualitat al Hamm Lleida centrades enl’hamburguesa servides en 30 minuts a un preu raonable
Sortim?
HAMM LLEIDA
28LECTURA
PISTES MÚSICA
perAngus Old
MIGUEL
Wildheart (RCA/Warner)
RYTHM’N’BLUES. El cantant americà Mi-guel ha enregistrat el seu tercer àlbum, Wild-heart, un nou disc que conté 16 cançons.El títol del nou treball està vinculat amb larelació de llarg recorregut de l’artista ambla seva nòvia. En alguns dels temes que tro-bem en aquest nou disc hi ha la col·la-boració d’alguns coneguts músics del pa-norama nord-americà com el raper Wale, lacantant de R&B Jessie Ware, i el popularartista i compositor Lenny Kravitz.
El retorn de TheChemical BrothersEl duo publica ‘Born in the echoes’ELECTRÒNICA. El duo britànic The Chemical Brotherstorna al mercat discogràfic després de cinc canys senseàlbums d’estudi amb Born in the echoes, el vuitè de la sevacarrera, que compta amb col·laboracions tan destacadescom les de Beck i St. Vincent. Tom Rowlands i Ed Si-mons, els dos integrants d’aquest conjunt de música elec-trònica, es presenten “revigoritzats” amb 11 noves can-çons en les quals s’alterna el “freakbeat, l’àcid i l’ambient”,segons la seva companyia. Suposa a més el retorn a l’es-tudi per triomfadors dels premis Grammy com Beck (mi-llor àlbum del 2014 per Morning phase) i St. Vincent (mi-llor disc de música alternativa pel seu disc homònim). Amés, l’àlbum inclou altres col·laboracions a càrrec de lacantant Cate Le Bon, el raper Q-Tip i l’intèrpret de mú-sica house Ali Love. Considerats uns dels grans respon-sables de convertir l’electrònica en un gènere de mas-ses, el duo anglès va publicar el seu primer disc d’estudiel 1995, Exit planet dust, al qual van seguir Dig your ownhole (1997), Surrender (1999), Come with us (2002), Pushthe button (2005), We are the night (2007) i Further (2010).
BRANDON FLOWERS
The Desired Effect (Universal)
POP. Brandon Flowers, conegut vocalistade la banda de rock The Killers, ha tret elseu segon treball en solitari. Després deFlamingo, llençat l’any 2010, ha donat a co-nèixer el seu nou àlbum, que rep el nom deThe desired effect, un disc que conté 10temes i en el qual han col·laborat artistescom Kenny Aronoff, Ron Francis Blake oEthan Farmer. El single d’aquest nou tre-ball que ha tret el músic americà és Can’tdeny my love.
VINCE STAPLES
Summertime’06 (Def Jam/Universal)
HIP HOP. Vince Staples ha editat el seuprimer treball discogràfic que conté dos àl-bums. Cada disc té 10 tracks en què el raperde Califòrnia rep la col·laboració de diver-sos cantants de gèneres diferents com sónDaley o Kilo Kish. Aquest nou treball incor-pora ingeni i dosi de realitat biogràficaque Staples explica a partir de les sevescomposicions. Altrament tots ells són ele-ments molt característics del mercat delhip-hop a Califòrnia.
LEON BRIDGES
Coming Home (Sony)
SOUL. Coming home és l’àlbum de debutde Leon Bridges, produït per Austin Jen-kins i Josh Block de White Denim, que in-clou tres tracks publicats amb anteriori-tat, Better man, Coming home i Lisa Sawyer.Aquest primer treball consta de 10 can-çons. Bridges es va fer famós als EUA ambel single que dóna nom aquest primer disc.El meteòric ascens d’aquest jove cantantde soul es deu a un timbre de veu que com-bina suavitat amb certa rugositat.
L’àlbum ‘Born in the echoes’ del duobritànic compta amb la col·laboraciód’artistes com ara Beck, St. Vincent,Cate Le Bon, Q-Tip i Ali Love
29LECTURA
Blue Jeans encetauna nova trilogia‘Tan senzill com tuitejar t’estimo’JUVENIL. Blue Jeans, pseudònim sota el cual ‘s’amaga’l’escriptor i periodista Francisco de Paula Fernández Gon-zález (Sevilla), enceta amb Tan senzill com twitejar t’estimo(Columna/Planeta) una nova tri-logia. Està protagonitzada per ungrup de nois i noies que afrontenper primer cop l’aventura d’estu-diar i viure lluny de la casa familiar.Això fa que Madrid es converteixien la seva ciutat d’acollida i la re-sidència on viuen casa seva, so-bretot, el passadís 1B de la resi-dència Benjamin Franklin. Elsprotagonistes són l’Elena, que ar-riba al centre disposada a conver-tir-se en tan bona advocada comels seus pares i en un primer mo-ment no li interessarà res més queestudiar. Ara bé, potser les cosesno estaran tan clares quan co-menci a conèixer els seus companys de passadís: el caris-màtic i misteriós David; la Nicole, peruana i l’Ainhoa, ca-nària, que ben aviat es converteixen en amigues seves; amés de Julen, Manu, Iria, Toni i Òscar. Cada un d’ells téels seus propis fantasmes i s’haurà d’enfrontar amb ells,els enganys, la solitud, però també descobrirà l’autènticaamistad.
Una novanovel·la coralambpersonatgesque perprimer copmarxen de lacasa familiar
PISTESLLIBRES
LA ESCUELA DEL ITALIANOJavier García Cellino (Ediciones Oblicuas)
NOVEL·LA. L’escriptor Javier García Ce-lino s’endinsa en una recerca d’identitat totrecorrent a elements del seu entorn comValladolid o Itàlia. La escuela del italianonarra, en capítols breus, dues històriesparal·leles que van creixent en intensitata mesura que avança el relat, fet que per-met al lector saber el perquè del que suc-ceeix, tot escrivint una història de perso-natges molt interessants en què escombinen temes com l’amor, l’amistat i l’art.
HISTÒRIA DE BABAR, EL PETIT ELEFANTJean de Brunhoff (Pagès Editors)
INFANTIL. Jean de Brunhoff ens presentaaquesta lectura infantil que tracta la his-tòria de Babar, un elefant que viu feliç ala selva envoltat dels seus fins el dia queperd la seva mare i marxa a París. QuanBabar es veu obligat a tornar al seu regne,i és nomenat rei, decideix implantar els cos-tums parisencs per tal de millorar la vidadels elefants. El conte està basat en les his-tòries que la dona de Brunhoff explicavaals seus fills i que ell va decidir il·lustrar.
MIRANT EL CEL
Mònica Usart/Roser Calafell (La Galera)
INFANTIL. La meteoròloga Mònica Usartens porta el llibre Mirant el cel, en què ensnarra les peripècies d’en Berenguer, un nenmolt curiós enamorat dels fenòmens deltemps que es passa tot el dia mirant el celamb el seu avi. Els lectors podran gaudiramb text i imatge del recorregut que faen Berenguer per les quatre estacions. Quiaixí ho desitgi tindrà l’oportunitat d’acom-panyar el protagonista i veure què passa alcel durant els 12 mesos de l’any.
HARLAN COBEN
Seis años (RBA)
NOVEL·LA. El novel·lista americà torna al’escena amb Harlan Coben, una lectura degènere negre en què el lector descobriràcom el pas del temps afecta i canvia la per-cepció que tenim de les coses, fins al puntde trobar-te immers en una situació sor-prenent i inusual. Coben ens explica a par-tir del protagonista, Jack Fisher, que notot allò que un s’imagina és el que verita-blement acaba sent, i la recerca de la ve-ritat et posa al límit, a jugar-te la vida.
Hiha lahistòria d’un partit polític que nasqué fa unsanys a Catalunya per tal de capitalitzar gran part delpensament liberal conservador de caire espanyolista,arran del ja llavors intuïble desgast d’un PP en deca-dència. Es deien (es diuen) Ciutadans-Ciudadanos, iel seu creixement exponencial en l’àmbit espanyol,des del reducte català originari, ha estat impressio-nant; en les últimes eleccions generals, gairebé equi-parable a l’auge de Podem.Miracle que algun dia caldràanalitzar en profunditat, que vindria a ser com dirtreure a la llum quina gent i quines entitats, no neces-sàriament desconegudes, van trobar bé d’injectar-loscalerons o proporcionar-los els millors recursos perfer-se un forat en la primera plana de l’actualitat po-lítica i mediàtica, i amés ocupar càrrecs determinantsen les diverses administracions.
Posar la lupa en aquesta qüestió potser faràadonar-nos que Ciudadanos no ha estat altra cosaque l’eina utilitzada pel sistema permirar de disfressarla pròpia podridura. Rellevar els artífexs del vell bipar-tidisme per uns altres garants de l’ordre establert, deles prebendes i la complicitat amb el gran poder fi-nancer, més frescos, més simpàtics, gens desgastats.Avís per a ingenus: res de regeneració, i l’exemplemésil·luminador el tenim a Lleida. Com s’explica, si no, queel suposat aire fresc per regenerar la cosa política acabigarantint la governabilitat, via cartipàs, dels únics que
aquí han manat quasi ininterrompudament des delcomençament de la democràcia, ara amb un alcaldeal capdavant diguem-ne com a mínim investigat.
Ells, encara que els canviïn els peons, sempre higuanyen. També els peperos lleidatans ho tenen clar,que s’han afegit al pacte com a germanet pobre i cap-taire que recull escorrialles, però s’hi han afegit. I alnostrat PSC de Ponent li han espolsat la vaga disfressaprogressista i catalanista per mostrar-lo com el queés: una facció més d’ells, els de sempre, els que s’es-timenmés un altre reglament lingüístic, un espai pú-blic barrat a la dissidència o una despesa en dietes demà foradada. Els altres, els nostres, el progressisme deveritat i alternatiu, els qui s’hi esmercen per fer unasocietat lliure, justa i plural, sempre hi perden perquèencara van dividits, presoners dels seus propis dogmesi ressentiments de baixa volada. Si la CUP i el Comú(què farà Esquerra?) no elaboren ja les línies comunesde la lluita, sapigueu que l’alcalde Ros torna a passarel corró.
A la Universitat Internacional de la Pau d’enguanyde l’inefable Arcadi Oliveres, l’activista Susan George(trobareu ponència a la xarxa) va clamar per l’entesade tots els grups progressistes en les poques però es-sencials inquietuds comunes que ens poden feravançar com un cos únic cap a la veritable demo-cràcia. A Lleida i on sigui del món.
ELTRIOMFDELSDESEMPRE
FIRMES
Ara farà exactament 125 anys, Van Gogh es prepa-rava per abandonar l’asil de St-Rémy on va estar tancatdurant un any després d’haver patit un nou atac epi-lèptic. Abans de fer les maletes que l’acompanya-rien fins a Arles, VanGogh va agafar quatre llenços delamateixamida: dos els va col·locar demanera horit-zontal i dos de vertical. Es va dirigir al jardí i va fer dosrams: un d’iris i un altre de roses que va situar da-vant d’una paret d’una habitació de l’asil que li ser-viria d’estudi improvisat durant una setmana. Horesmés tard el pintor holandès escriuria al seu germà unacarta explicant-li que “en els últims dies he treballatcom un home en estat de frenesí, especialment enuns bouquets de flors: roses i iris de color violeta”.Era el mes de maig del 1890.
La força dels traços, aquest “frenesí” del que parlaVan Gogh, s’evidencia perfectament en aquestesquatre pintures que s’exposen juntes per primera ve-gada al Museu d’Art Metropolità de Nova York. Tal-ment un dels últims quartets de corda que Beethovenescriuria abans demorir, en aquestes quatre pinturesde VanGogh un observa l’últim alè d’un artista, la po-tència, el presto d’una pinzellada ràpida i plena de vidaque contrasta amb la realitat personal de l’artista, ambla seva lluita contra la dalla de la mort. El llenguatgei les seves contradiccions…
Podem definir com a natures mortes quatre au-tèntiques obres mestres com aquestes que estan
plenes de vida? Tot deixant la resposta als experts del’art, si un s’apropa als llenços i analitza la força, elvirtuosisme de les pinzellades de Van Gogh, un nodeixa de sentir un stacatto, una punxada, ja que lesflors tenen una presència emocional immensa. Tal-ment un demiürg, el pintor va saber dotar d’ànimauna naturamorta. Uns diesmés endavant VanGoghescriuria al seu germà dient que tot pintant aquest“quartet” havia tingut una “revelació de color”. Totjuxtaposant dos tons primaris: groc i violeta, rosa iverd, l’artista va utilitzar conscientment un pigmentvermellós que perdia la intensitat amb el pas del temps.Vida i obra, un copmés, són impossibles de separar:en els últims dies de la seva vida, Van Gogh empravaun material que compartia un tret genètic amb elpintor: ambdós portaven en el seu ADN el cromo-soma de l’autodestrucció. O comho va definir elNewYork Times: el suïcidi del color.
Què és el que veiem? Com envellim? Com enve-lleix l’art? En la meva segona visita a aquesta mostrales pintures no paraven de fer-me preguntes.M’apropoa les roses tot intentant buscar aquest pigment ver-mell que amb els anys ha anat defallint i penso queVan Gogh segurament es va fer aquestes preguntesmentre pintava posseït pel miracle del color. La lluitade l’artista davant de la imminència de la seva fi: dosmesos més tard, amb 37 anys d’edat, Van Gogh po-saria fi a la seva vida disparant-se al pit.
#QUARTETDEVANGOGH
Badlansper Eduard Roure
Depasper Xavier Menós
30LECTURA
Lleidacity perÀngel Falip
Minimal landscape
@jos_minimal
Espai Cercle
Busca’ns a Instagram@segrediari i com-parteix la teva foto amb el hashtag#cerclelectura. Podràs guanyar un capde setmana (*) a l’emblemàticPARADORDE LA SEUD’URGELL.Fins al 31 de juliol del 2015.
* Estada d’una nit per ados persones amb sopari esmorzar inclosos.
31LECTURA
