MÚSICA PER A UNA BENVINGUDA. Elconcert central de la Setmana deBenvinguda començarà a les 21:30hores de hui dijous a la plaça debous de València. Miquel Gil, Ojosde Brujo i Bebe (en la imatge) són

els artistes convidatsenguany. Com

sempre, el concertté una vessantsolidària: enaquesta ediciócompta amb lacol·laboracióde l’orga-nitzacióIntermón-

Oxfam.Pàg. 7

NÚMERO 214. 28 D’OCTUBRE DE 2004 Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise

Deu projectes de joves creadorshan sigut seleccionats per al’edició d’enguany d’Art Públic,

que s’emmarca dins de la Setmana deBenvinguda de la Universitat deValència. Al Campus dels Tarongers i enInternet es poden visitar aquestespropostes, que reflexionen sobre lacomunicació i la multiculturalitat, entrealtres temes. Pàgs. 6/7

FOTO: M. LORENZO

L’art méspúblic

curs

os

bequ

es2 Cites

URSOS

28 OCTUBRE 20042 NÚM. 214

C

EQUESB

IV ENCONTRE ESPANYOL D’ESTUDIS SOBRE L’EUROPA ORIENTAL

Organitza: Departament deDret Constitucional i CiènciesPolítiques.Dates: 22, 23 i 24 de novem-bre.Horari: De 10 a 14 hores i de16:30 a 20:30 hores.Preu: 50 euros.Lloc: Facultat de Dret iCiències Socials.Informació: 96 382 85 87,carlos.flores@uv.es iwww.uv.es/dretconstcpa

RECURSOS D’ANIMACIÓ DEL TEMPS LLIURE A ESPAIS TANCATS

Organitza: IVAJ.Inscripció: Fins el 5 de novem-bre.Dates: Del 20 al 27 denovembre, dissabtes.Preu: 15,60 euros (10,40 ambCarnet Jove o Carnet+26).Lloc: Centre d’InformacióJuvenil Natzaret. C/Castell dePop 38.Certificat: S’expedirà uncertificat amb el nombred’hores i el títol del curs.Informació: 96 398 59 57 iwww.ivaj.es

CURS DE PERCUSSIONS ÈTNIQUES II: ‘HAND DRUMING’

Aplicació de les tècniques iritmes del món àrab a lesmúsiques actuals de fusió,mestissatge i contemporànies.Organitza: Patronatd’Activitats Musicals.Dates: 26, 27 i 28 denovembre.Horari: De 10 a 14 hores i de16:30 a 19:30 hores.Més informació:www.fguv.org/pam/

SOM EL QUE MENGEM:UNA APROXIMACIÓ CIENTÍFICA A LA GASTRONOMIA

Recorregut per la història de lagastronomia, la gastronomiamolecular i la tecnologiad’aliments.Organitza: Càtedra deDivulgació de la Ciència de laUniversitat de València.Dates: Durant el mes denovembre.Informació:www.valencia.edu/cdciencia/cursos

L’ACTOR I LA SEUA RELACIÓ AMB ELS OBJECTES

Descobrir mijançant la investi-gació teòrica i pràctica elscamins i les eines que utilitzal’actor a l’hora de relacionar-seamb els objectes d’un muntat-ge teatral.Organitza: Aula de Teatre de laUniversitat de València.Dates: Del 15 al 25 de novem-bre.Durada: 30 hores, 3 crèdits.Horari: D’11 a 14 hores.Preu: 90 euros.Lloc: Sala Palmireno. Facultatde Geografia i Història.Informació: 619 93 09 15.

L’ACTIVITAT FÍSICA IL’ESPORT COM APROMOTORSDE L’AUTOESTIMA

Organitza: Servei d’EducacióFísica i Esports.Dates: 5, 6, 12, 13, 19 i 20 denovembre.Durada: 30 hores, 3 crèdits.Horari: Els divendres, de 16 a21 hores, i els dissabtes, de 9a 14.Preu: 60,50 euros per alsmembres de la comunitatuniversitària i 90,50 per alpúblic en general.Lloc: Campus dels Tarongers.Informació: 96 398 32 33 iIsabel.Meseguer@uv.es

DIVULGACIÓ CIENTÍFICA EN TELEVISIÓ: EL GÈNEREDOCUMENTAL

Organitza: Càtedra deDivulgació de la Ciència de laUniversitat de València.Dates: Durant el mes denovembre.Informació:www.valencia.edu/cdciencia/cursos

INTRODUCCIÓ A LA IMPROVISACIÓ MUSICAL LLIURE

Curs de creació musicalinstantània.Organitza: Patronatd’Activitats Musicals.Imparteix: Agustín Fernández.Direcció: Músics, estudiantsde música i membres delPatronat d’Activitats Musicals.Dates: 12, 13 i 14 denovembre.Horari: De 10 a 14 hores i de16:30 a 19:30 hores.Més informació:www.fguv.org/pam/

70 BEQUES DE FORMACIÓ DE POSTGRAU EN LES ÀREES DE DRET POLÍTIC I CONSTITUCIONAL, ECONOMIA,SOCIOLOGIA I CIÈNCIESPOLÍTIQUES

Convoca: Fundació Caja Madrid.Objecte: Estudis de postgrau, doc-torat i investigació.Sol·licitants: Estudiants d’últim anyi titulats universitaris superiors.Amb bons coneixements de l’i-dioma del país on sol·licita la beca.Dotació: Entre 1.000 i 1.400 eurosal mes, segons país, viatge, matrí-cula i assegurança.Durada: 1 curs acadèmic amb pos-sibilitat de pròrroga.Termini: 20 de desembre.Informació:fundacioncajamadrid.es

2 BEQUES PREDOCTORALS

Convoca: Departament de QuímicaFísica de la Universitat de València.Objecte: Investigació en El desenvo-

lupament d’aplicacions bioquímiques

i biofísiques en biomedicina orienta-

des a diagnòstic clínic. Dins del pro-jecte europeu eTUMOUR.Sol·licitants: Llicenciats enBioquímica, Química, Biologia iFarmàcia.Dotació: 1.100 euros al mes mésIPC.Durada: 1 any amb la possibilitatde fer la tesi doctoral.Termini: 29 d’octubre.Informació: Edifici d’Investigació.Lab. 3-054. Campus de Burjassot.

80 BEQUES D’INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ PER A ALUMNES DE PENÚLTIM CURS

Convoca: Consell Superiord’Investigacions Científiques.Ministeri de Ciència i Tecnologia.Objecte: Inici i foment de la carrerainvestigadora.Sol·licitants: Estudiants de penúl-tim curs de carrera.Dotació: 1.500 o 2.000 euros,segons la residència del becari.Duració: Curs acadèmic 2004-2005.Termini: 30 de novembre.

Informació: www.csic.es/postgradoReferència 26-8-04.

BEQUES MAE-AECI

Convoca: Ministeri d’Afers Socials iCooperació.Objecte: Beques per a estrangersper a estudiar la llengua i la culturahispàniques.Sol·licitants: Titulats universitarissuperiors i professors oficials dellengua espanyola o de literatura.Durada: Curs acadèmic 05-06 iestiu de 2005.Dotació: Allotjament i manutenció,matrícula i 600 euros.Termini: 31 de desembre.Informació:www.uv.es/dise/beques/

AJUDES PER A L’ELABORACIÓ DE PROJECTES EUROPEUS

Convoca: Universitat de València.Objecte: Elaboració de projecteseuropeus.Sol·licitants: PDI de la Universitatque formen part d’un equip d’inves-tigació en fase de preparació d’unprojecte europeu.Durada: Fins a una setmana deduració durant l’any 2004.Dotació: Despeses de viatge imanutenció.Termini: 31 de desembre.Informació:www.uv.es/dise/beques/

AJUDES PER A ACCIONSESPECIALS D’I+D EN PROGRAMES COMUNITARIS IPROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Convoca: Conselleria de Cultura,Educació i Esports.Objecte: Ajudes per a accions d’I+Di beques 2004 per a l’elaboració depropostes de projectes a programescomunitaris, i actuacions d’especialoportunitat des del punt de vistacientificotecnològic.Sol·licitants: Persones físiques oentitats públiques o privades ambfinalitat investigadora.Dotació: En funció de l’activitat.Termini: 31 d’octubre.Informació: DOGV. Referència 9-6-04.

XVII PREMI ROTARY 2004

Convoquen: Facultat de Física de laUniversitat de València i ClubValencia Centro.Objecte: Disseny i realització d’unapràctica de laboratori, corresponenta una assignatura de la llicenciaturaen Física. La pràctica haurà d’estarfuncionant en un laboratori de pràc-tiques de primer cicle.Sol·licitants: Estudiants matriculatsen la llicenciatura de Física de laUniversitat de València.Dotació: Primer premi: 1.000 eurosi segon premi: 300 euros.Termini: 15 de novembre.Informació: www.uv.es/fisicaReferència 1-9-04.

PREMI ZASVISIÓND’OPTOMETRIA 2004

Convoquen: Facultat de Física de laUniversitat de València i ClubValencia Centro.Objecte: Realització d’una pràcticao treball tutoritzat amb l’objectiu demotivar els alumnes a introduir-seen el camp de la investigació enoptometria i contactologia, així comfomentar el treball en equip.Sol·licitants: Estudiants matriculatsen la diplomatura d’Òptica iOptometria de la Universitat deValència.Dotació: Primer premi: 1.000 eurosi segon premi: 300 euros.Termini: 15 de novembre.Informació: www.uv.es/fisicaReferència 1-9-04.

BEQUESD’INVESTIGACIÓ

Convoca: Fundació Mapfre.

Objecte: Treballs d’investigació alvoltant de les àrees que la fundaciópromociona (seguretat laboral, pre-venció d’incendis, prevenció de lacontaminació ambiental i higieneindustrial).Sol·licitants: Titulats universitaris.Dotació: 9.000 euros.Duració: 1 any, a partir de l’1 defebrer del 2005.Termini: 30 de novembre.Informació: fundacionmapfre.com

Dit i fet

CRISTINA VALERO

Es defineixen com a responsables,treballadors i amb moltíssimesganes d’aprendre. Els estudiantsd’Odontologia conten que en laseua facultat es viu un “ritmefrenètic”, el nivell és molt elevatdes del principi perquè la nota detall per accedir a aquesta carreraés molt alta, però hi ha compa-nyerisme perquè passen molt detemps en les pràctiques on s’inter-relacionen, s’aconsellen i treba-llen en equip.

Aquests estudiants s’organitzenper a defendre els seus interessosa través de l’associació AVEO(Associació Valenciana d’Estu-diants d’Odontologia). Això haestat així des de la creació de laFacultat d’Odontologia. “Des desempre s’ha lluitat per millorar laformació que rebem a la Univer-sitat, nosaltres ara gaudim de lesfites que obtingueren les passadesgeneracions i tot el que hui rei-vindiquem ho gaudiran els futursestudiants”, explica EduardoGarcía, membre de l’AVEO.

Amb el pas dels anys han sor-git iniciatives molt interessants,com ara Odontologia Solidària,una ONG que atén persones senserecursos en la seua clínica delcarrer Balmes número 23, ontambé es tracten malalties dentalsa persones amb problemes con-crets com ara malalts de sida. Vaser creada per un grup d’estudiantsi professors i funciona perfecta-ment gràcies al treball voluntaride llicenciats i estudiants.

En tot aquest temps ha milloratmolt la Facultat d’Odontologia,sobretot les instal·lacions i elmaterial docent. L’última novetatque es posarà en pràctica proba-blement el curs que ve és la pro-posta de convertir la ClínicaOdontològica en una mena d’hos-pital on a més d’impartir-se lespràctiques i les classes teòriquesqualsevol estudiant en el seutemps lliure podrà treballar.Aquesta clínica ara només fun-ciona quan hi ha pràctiques, laresta del temps, com ara en l’è-poca d’exàmens o en les vacan-ces, es tanca. A partir del curs queve estarà oberta contínuament per-què els estudiants puguen practi-car més temps i els pacients tin-guen major servei. Els diners queaquests pacients paguen es rein-vertiran en l’edifici que serà millo-rat, i això també repercutirà en lainvestigació.

A més dels èxits, encara hi hareivindicacions que l’AVEO lluitaper transformar en realitats. Unad’elles, que s’estudia també anivell estatal, és la demandad’augmentar la nota de tall per aestudiar a la Facultatd’Odontologia o intentar que nos’òbriguen universitats privades

perquè ara ja es llicencien mésdentistes dels que necessita lasocietat. D’ací a pocs anys es lli-cenciarà la primera promoció d’o-dontologia al CEU San Pablo, 90dentistes, que s’uneixen als 60 quecada any es titulen a la Universitatde València, s’amplia així el nom-bre d’odontòlegs a 150 per any,una xifra que no pot absorbir lasocietat valenciana.

Des del Col·legi d’Odontòlegsi des de la Universitat es vol acon-seguir que tant aquelles personesque estudiaren medicina i despréss’especialitzaren en estomatolo-gia com qui ja ha cursat la llicen-ciatura de cinc anys amb entitat

pròpia anomenada odontologia,siguen denominats dentistes, niestomatòlegs ni odontòlegs.

Pel que fa a les demandes rela-cionades amb la Universitat, elsestudiants d’odontologia creuenque és urgent l’ampliació del nom-bre de crèdits del pla d’estudis.Segons explica Vicente Antonino,la primera promoció d’odontolo-gia tenia 450 crèdits en el pla d’es-tudis i ara l’han reduït a 300 crè-dits, aquest fet es tradueix en unamanca de reconeixement oficial deles hores que els alumnes passenals laboratoris fent pràctiques. Esreduïren el nombre de crèdits, peròno la càrrega de continguts. “Perexemple, en radiologia l’any pas-sat teníem sis hores pràctiques peraprendre a fer radiografies intrao-rals, i amb l’anterior pla d’estudisde 450 crèdits tenien trenta horesper aprendre el mateix”. Tampocno hi ha cursos de lliure elecció enla carrera, sinó que han d’anar aaltres facultats i “sempre som elsúltims que tenim la possibilitat d’e-legir eixos crèdits”.

La carrera d’Odontologiacomença a estudiar-se a la Facultatde Medicina, però a partir del ter-cer curs les classes s’imparteixen ala Clínica Odontològica on desprésd’un període de preparació esdesenvolupen les pràctiques ambpacients. Tots coincideixen que anivell pràctic és una carrera moltdifícil, i encara que estan aprenentamb les pràctiques sempre es garan-teix la salut dels pacients perquè elprofessorat és molt bo. Encara quedurant els anys de llicenciaturaquasi no s’oferten crèdits optatiusper a construir una mena de for-mació especialitzada, la Facultatofereix un gran ventall de cursos depostgrau per tal d’afavorir l’espe-cialització.

Estudiar Odontologia és car. Amés de pagar una matrícula quans’arriba a tercer per a desenvolu-par les pràctiques, cal comprar unmaterial que costa prop dels tresmil euros. Els estudiants tambécentren les seues reivindicacionsen buscar que la Universitat ajudea finançar aquest material.

Miguel Herrero des de sempreha tingut clar que volia ser den-tista, una professió en la qual ésnecessària una gran habilitat ambles mans, explica que és un treball“molt minuciós i també moltestressant perquè tens una granresponsabilitat, ja que pots fer malals pacients, has d’anar amb moltacura i tranquil·litzar els pacientsque moltes vegades arriben ambmolta por a la consulta”.

Els estudis d’Odontologia sóndifícils, però l’alt índex d’inser-ció laboral confirma que els estu-diants acaben molt ben preparats,una bona raó perquè cada vegadaes tinga menys por d’anar al den-tista.

28 OCTUBRE 20043 NÚM. 214

R. CASTELLÓ

Durant l�acte de celebraci� del 25aniversari dels estudis d�Odonto-logia, el rector, Francisco TomÆs,es va referir al prestigi d�aquestsestudis de la Universitat deValŎncia, aix� com a l�oberturad�aquests de cara a la societat,sobretot en forma d�atenci� pr�c-tica. TambØ es va recordar l�Ŏxitde la Cl�nica Odontol�gica, a laqual, segons el rector, no solsacudeixen ciutadans valencians,sin� tambØ pacients d�altres co-munitats aut�nomes enviats percl�niques assistencials. FranciscoTomÆs va destacar que l�escola ila cl�nica estan obertes als usua-ris i �la demanda d�assistŎnciaper part de pacients garanteix elsobjectius de futur que passar�per una modernitat del sistemade gesti� i equipaments�. Enaquest sentit va apuntar la ne-cessitat de comptar amb una im-portant dotaci� econ�mica i lacol•laboraci� de les institucions.A mØs, el Consell de Govern ha

aprovat la creaci� de la Fundaci�Llu�s Alcany�s. Aquesta fundaci�gestionar� la prestaci� de serveissociosanitaris en els quals l�alum-nat de la Universitat podr� adqui-rir experiŎncia i coneixementspr�ctics. A l�acte tambØ van as-sistir Juan Prefaci, subsecretaride la Conselleria de Sanitat, iAgust�n Escardino, secretari au-ton�mic d�Universitat, CiŎncia iTecnologia. El professor AmandoPeydr� va recordar la creaci� del�Escola d�Estomatologia i elsposteriors estudis d�Odontologia.Estomatologia va comen�ar coma especialitat medicoquirœrgica ala Universitat en el curs 1978-79,amb 15 alumnes, i es van trans-formar en odontologia poc mØsde deu anys desprØs. En l�actua-litat han eixit deu promocionsd�estomat�legs i catorze d�o-dont�legs. Durant aquests anyss�han titulat 250 estomat�legs i750 odont�legs. El vicedeg� d�O-dontologia, JosØ Manuel Alme-rich, va destacar que la Universi-tat porta vint-i-cinc anys formantdentistes i va plantejar com areptes un increment de l�ense-nyament pr�ctic, la reforma del�ensenyament te�ric adaptat ales noves tecnologies de la infor-maci� i la comunicaci�, i un nousistema d�avaluaci�.

25 anys formant dentistes

Estudiants que estrenyen les dentsJoves, responsa-bles, solidaris iodontòlegs. Elsfuturs dentistes

lluiten per obrir-secamí en una socie-

tat cada vegadamés competitiva i

amb més professio-nals en el mercat.

Ara celebren elvint-i-cinc aniversa-

ri dels estudisd’Estomatologia iOdontologia de la

Universitat deValència.

FOTO: M. LORENZO

ANIVERSARI Els estudis d’Estomatologia i Odontologia compleixen 25 anys de la seua creació

4

II Congrésd’Estudis dela Valld’Albaida

Fa huit anys, l’any 1996, secelebrava a Aielo de Malferit

el I Congrés d’Estudis de la Valld’Albaida que coronava més dedeu anys de treball de base per laVall amb l’edició de les revistesAlba i Almaig o la trobada del’any 1990 a l’Olleria –una deles primeres reflexions públiquessobre la comarca–, i que perme-tia la creació de l’Institutd’Estudis de la Vall d’Albaida,encarregat de coordinar les acti-vitats culturals de la comarca iincitar a l’estudi de la zona.Ara, l’any 2004, l’IEVA convocael II Congrés d’Estudis de la Valld’Albaida, que se celebrarà aOntinyent els dies 5, 6 i 7 denovembre.La finalitat màxima de l’IEVA ésfer possible i facilitar que elscentenars de jóvens valldalbai-dins universitaris i professionalss’incorporen a les tasquescol·lectives i ens oferisquen elsseus coneixements i un poquetdel seu temps i òbriguen nouscamins i noves maneres de treba-llar per la Vall, i que agafen elrelleu de les velles generacions. Itambé que els professionals libe-rals col·laboren més en la con-formació de la comarca i facenmés agradable i sostenible lavida de tots amb les seues pro-postes i creacions.La veritat és que és un luxe elprograma preparat per l’organit-zació del Congrés dirigit perVicent Terol, apte per a tots elsvalldalbaidins, on es toquen totesles temàtiques: ciències de lanatura, música, literatura, econo-mia, mitjans de comunicació,infrastructures, història, transiciódemocràtica, economia interna-cional, llengua i altres, on hihaurà diverses exposicions defotografia i documentació, i on la

majoria dels municipis hauranrebut una visita del Congrés ambxarrades de primera categoria, ondestaquen les dels professorsJosepa Cucó, Carmen Alborch,José Martínez Calatayud, JoanMicó, Ismael Saz... Realment ésun programa molt atapeït, amanitper una nòmina d’investigadors,pràcticament tots fills de la Valld’Albaida i de branques diferentsque fa que este Congrés siga unafita encara més important que elI Congrés, més encara si tenimen compte els canvi dels hàbitssocials i de relació produïts,especialment per Internet. I comen tot Congrés, les activitatsd’estudi aniran acompanyadesper moments lúdics com el dinarque prepararà Foc i Cassola, unconcert i el sopar de lliuramentdel IV Premi d’Investigació de laVall d’Albaida. Per posar-ne unsexemples només, inaugurarà elCongrés el director general deRTVV, Pedro García, qui parlaràsobre Diàleg entre televisiógeneral i local. PosteriormentPere Mayor parlarà sobre la tran-sició democràtica a la Vall i elsprofessors Josep Manuel Gironési Josep Lluís Gómez Mompartparticiparan en la taula sobre elsmitjans de comunicació a lescomarques centrals: dissabte hihaurà sis ponències (entre altres,dels professors Manuel Martí, dela Facultat d’Història, i FerranGrau, de Filologia). Cinquantacomunicacions i una taula redo-na sobre economia de la Vall, onparticiparan Josep Pla, directordel Departament d’Economia, iJoan Oltra, gerent de laUniversitat. Diumenge, a més dela taula redona sobreInfrastructures comarcals mode-rada per Josep Llin Belda de laCOPUT, el vicerector d’EstudisAntoni Ariño farà una conferèn-cia sobre la patrimonialització dela cultura. I el dia 13 de desem-bre Germà Colon i Antoni Fer-rando faran la cloenda delCongrés.L’organització ha aconseguit queel Cefire comarcal faça un certi-ficat als professors i mestres, i

28 OCTUBRE 20044 NÚM. 214

214Edita: Universitat de València.Director: Francesc Bayarri.Consell de Redacció: RemeiCastelló, Olga Dénia, AlfonsCervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: TomásGorría.Fotografia: Miguel Lorenzo.Correcció lingüística: AgustíPeiró.Administració i Serveis: Nel·laLeal, Vicent Martínez i MònicaGarcía.Publicitat: Publipress. Tel. 96 39184 00.

Redacció: Gabinet de Premsa(Avinguda Blasco Ibáñez 13,46010). Tel. 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14.Correu electrònic: Premsa@uv.es.Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise.Impremta: Indugraf S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997.ISSN: 1138-0624.

Consell Editorial: Antoni Tordera,Pilar Sanz, Josep Maria JordanGalduf, Asunción Dobón, FrancescBayarri i Manuel Peris.

L’ANIMALADA DE TONI MESTRE

Opinió

que la Universitat de Valènciaatorgue crèdits de lliure eleccióals estudiants.

Emili Casanova.Professor de la Universitat de

València

Èxit de laSetmanaInterculturalEn els últims dies hem assistit

en els tres campus de laUniversitat de València a lesactivitats amb les quals la nostrainstitució ha celebrat la ISetmana Intercultural, gràcies alpatrocini de Bancaixa, que desdel primer moment ha donatsuport decididament a aquestainiciativa del Vicerectorat dePolítica Científica i CooperacióInternacional.La diferent naturalesa de les acti-vitats realitzades ha permés pre-senciar des de les jornades mésreflexives, per la seua índoleintel·lectual, en les quals desta-quem les intervencions deponents d’altura, moderatsmagistralment pel vicerectorAntonio Ariño, fins les activitatsde caràcter lúdic festives, com

les actuacions de dansa, capoei-ra, etc., que van despertar granentusiasme entre els espectadors.L’objectiu que creiem haveraconseguit és reflectir la plurali-tat cultural que enriqueix lasocietat valenciana.

Inés Fernández.Cap del Gabinet de Relacions

Internacionals

Per unaFacultat deCiències de laInformacióAQUEST és el meu primer any

a la Universitat. Hecomençat amb molta il·lusió lameu carrera (ComunicacióAudiovisual), i no en va, ja queel meu esforç em costà traure demitjana el 8 i escaig que dema-nen per a entrar. Ens digueren:“Sou uns afortunats”... Però, ohinfeliç de mi!, els “afortunats”que hem aconseguit entrar enComunicació Audiovisual oPeriodisme... no tenim facultat!!!

Estem repartits entre les facultatsde Filologia i de Ciències del’Activitat Física i l’Esport, a lesclasses tenim tauletes, tipus“paleta”, incomodíssimes percert, no tenim servei propi dereprografia ni biblioteca, lespràctiques es fan amb una càme-ra per a cada sis, els fons audio-visuals amb els que comptem espoden comptar amb els dits de lamà... L’únic bo que tenim són elsprofessors (no vos estranyeu peraçò, companys, m’han dit que alCEU tenen de professors “gent”com María Consuelo Reyna oLluís Motes!!!). Per això, crecque és impresentable que encarano hagen començat les obres pera l’aulari o facultat (encara no sesap bé) que acollirà d’ací a dosanys les llicenciatures deComunicació Audiovisual iPeriodisme, carreres que per lesseues característiques necessiteninstal·lacions especials. Des d’acíencomane al rector i a tot estu-diant que ens representa quepressione perquè el 2006puguem estrenar la nostra meres-cuda Facultat de Ciències de laInformació.

Enric-Sol Brines i Gómez.Estudiant de Primer de

Comunicació

REDACCIÓ

D’una banda, i coincidint amb lacelebració del seu desé aniver-sari, el Premi Europeu deDivulgació de la Ciència EstudiGeneral, que organitzen laUniversitat de València i l’edito-rial Bromera, ha incrementat ladotació del premi a 18.000 euros.Així mateix, per una únicavegada, s’atorgarà un segonpremi dotat amb 9.000 euros alfinalista. En l’edició d’enguanys’han presentat un total de 27obres. El premi es lliurarà el 12de novembre juntament amb laresta dels Premis Ciutat d’Alzira.

La Universitat de Valènciatambé participa en el cicle deconferències Del crit a laparaula, que se celebren al vol-tant d’aquests premis literaris. LaUniversitat hi aporta com a con-ferenciants Ignacio Martínez(conferència inaugural 14:10),Ramon Ferrer, Ángel López iValentín Villaverde.Les rutes matemàtiques són unaaltra de les iniciatives que repe-teixen en el programa. Aquestaactivitat serà realitzada encol·laboració amb la Societatd’Educació Matemàtica de laComunitat Valenciana Al-

Khwarizmi. Es proposen 4 rutesdiferents: de les Torres de Ser-rans al Jardí Botànic; de l’Escolade Magisteri a la Ciutat de lesArts i les Ciències; de la Ciutatde la Justícia a l’Oceanogràfic; idel Mercat de Colom a la Nau.Es faran dos sessions de cadas-cuna, els dimarts i dijous.

Del 8 al 19 de novembre secelebrarà la tercera edició del cursd’il·lustració científica, queimparteixen Carles Puche i JordiCorbera. També es comptarà ambla presència de Patricia Kernan,del New York State Museum.

D’altra banda, hi haurà un cursde divulgació científica en tele-visió sobre el documental. Seràdel 3 al 10 de novembre, impar-tit per Miquel Francés (respon-sable del Taller d’Audiovisualsde la Universitat de València) iBienvenido López (professor dela Facultat de Comunicació de laUniversitat de Navarra).

Un altre dels cursos porta coma títol Som el que mengem, queserà impartit per Daniel Ramon(catedràtic de Tecnologia d’Ali-ments de la Universitat de Valèn-cia), Fernando Sapiña (professorde Química Inorgànica de laUniversitat de València), JaumeFàbrega (professor de gastrono-

mia i director del curs d’Enologiaa l’Escola Universitària deTurisme i Direcció Hotelera dela Universitat Autònoma deBarcelona), Pere Castells (res-ponsable del departament cientí-fic Fundació Alícia/elBullitaller)i Ingrid Ferré (membre del depar-tament científic FundacióAlícia/elBullitaller).

La setmana inclou conferèn-cies en seixanta centres desecundària, i taules redones, comla prevista per al dimecres a les19:30 hores a la Llibreria de laUniversitat, on es presentarà eldesé aniversari de la col·leccióSense Fronteres. Hi intervindran

Jaume Bertranpetit, Juli Peretó,Adolf Tobeña i Òscar Vilarroya.

En aquesta edició hi haurà coma novetat un Bar de les Ciències.El dia 4 es reflexionarà sobreQuè fou primer, l’ou o lagallina?, amb Andrés Moya,Jaume Bertranpetit, Juli Peretó iLluís Ribas, moderats per ManuelJardí. El 24 es debatrà sobre Lapaella transgènica, amb PereCastells, Jaume Fàbrega, DanielRamon i Fernando Sapiña i EmiliPiera.

Tota la programació es pot con-sultar en la pàgina www.valen-cia.edu/cdciencia/setmanacien-cia

REDACCIÓ

El professor Edgar Morin inau-gura demà divendres a laUniversitat de València el cursde doctorat Razón, lenguaje e his-toria, que coordina el professorRafael Beneyto, amb el patrocinidel Banco Santander CentralHispano. El curs està organitzatpels departaments de Filosofia;Metafísica i Teoria delConeiximent; i Lógica i Teoriade la Ciència. La intervenció deMorin, titulada La identidadhumana, començarà a les 12:30hores a l’Aula Magna de laFacultat de Filosofia i Ciènciesde l’Educació. Hui dijous dia 28,Morin pronunciarà una con-ferència, titulada Una ética parael siglo XXI, a la seu de l’InstitutFrancés (carrer Moro Zeit 6) deValència. Serà a les 20 hores.

El pensador francés Edgar

Morin fou investit doctor hono-ris causa per la Universitat deValència el passat 12 de març. Estracta d’un pensador multidisci-plinar conegut especialment coma sociòleg i epistemòleg. És con-

siderat un dels pocs maîtres àpenser del segle XX, pioner en elsestudis sobre complexitat. En laseua obra El mètode sintetitza totsels nous desenvolupaments enteoria de sistemes i teoria de lainformació cibernètica. Les seuespropostes han quedat plasmadesen llibres com ara La ment benordenada o Els set sabers neces-saris per a l’educació del futur.

Edgar Morin és director emè-rit d’investigació al CNRS, hadirigit el Centre d’EstudisInterdisciplinars de l’EscolaSuperior de Ciències Socials deParís, és director de la revistaCommunications, president del’Agència Europea per la Cultura(Unesco), i dirigeix laAssociation pour la pense com-plexe, que ha estés una xarxa pertot el planeta: Itàlia, Portugal,Japó, Xina, i molt especialmenta Llatinoamèrica.

REDACCIÓ

El Jardí Botànic acull el cicle deconferències Viu la Ciència, orga-nitzat pel CSIC i el MEC, que esdesenvoluparà durant el mes denovembre. Les intervencionsseran a les 19:30 hores els dillunsi dijous de tot aquest mes, ambentrada lliure.

Les sessions s’han dividit endos temes, d’una banda la pri-mera quinzena es dedicarà aL’univers i la nostra galàxia.Així, el dia 4 Enrique Álvarez,de l’Institut de Física Teòrica(CSIC-UAM), parlarà sobreL’energia obscura de l’Univers.El dia 8, Jorge Velasco, del’Institut de Física Corpuscular(CSIC-Universitat de València),tractarà La textura del món. Perla seua banda, Pedro González(CSIC), el dia 11 exposaràL’origen de l’Univers. La quin-zena acabarà amb L’exploraciódel Sistema Solar, per José JuanLópez Moreno. La segona parttractarà La biotecnologia i bio-medicina. El dijous dia 18Vicente Garcés (CSIC-València)parlarà sobre Com combatre lesmalalties cardiovasculars. Desdel mateix centre AlmudenaRamón exposarà el dia 22 Espoden reparar les lesions del sis-tema nerviós? El dia 25 AlfredoAlvar (CSIC-Madrid) analitzaràLa pesta en el Renaixement, i elcicle acabarà amb El iode i leshormones tiroides en el desen-volupament i funció del cervell,per Juan Bernal (CSIC-UAM).

28 OCTUBRE 20045 NÚM. 214

Morin obri un curs de doctorat a la Universitat

Novembre,mes de ciència

Un cicle alBotànicexplicala ciència

El proper dimarts, dia 2 de novembre,comença la sisena Setmana Europea de laCiència i la Tecnologia, els actes de la qual esprolongaran durant tot el mes. Conferències,rutes matemàtiques, premis i un curs d’il·lus-tració científica completen el programa.

Edgar Morin.

Xiquets, en la festa de la ciència de l’any passat. FOTO: M. LORENZO.

28 OCTUBRE 20046/7 NÚM. 214

REDACCIÓ

Art Públic pretén dinamitzar elsespais públics del Campus dels Ta-rongers i transformar l’entorn enun “lloc d’intervenció artísticaobert a la societat, incorporant In-ternet com un espai públic en uncontext d’interacció”. També esbusca fomentar la difusió de lespropostes dels joves artistes i im-plicar-los en les activitats de ben-vinguda al nou curs.

La selecció de projectes es famitjantçant una convocatòria pú-blica. Es trien deu projectes artís-tics de caràcter efímer per a ser ex-posats durant la Setmana de Ben-vinguda al Campus dels Tarongers,amb continguts que interactuenamb l’espai universitari.

En aquesta edició s’han selec-cionat dos projectes d’intervencióa l’espai públic virtual, i han estatallotjats en la web de la Universi-tat. En les convocatòries podenparticipar tots els joves (indivi-dualment o en equip) menors de 35anys. Així mateix, els artistes uni-versitaris matriculats en qualsevoluniversitat pública de l’Estat o del’Institut Joan Lluís Vives, sense lí-mit d’edat. Enguany s’havien re-but quaranta-quatre propostes, deles quals s’han triat les deu ques’exhibeixen aquesta setmana.

Les propostes que poden con-templar-se són les següents:

XAVI MUÑOZ. Públic art/art públic.Públic art obri un diàleg sobre l’es-

tat actual de l’art públic en el con-text urbà. L’escultura representauns determinats arxius de memò-ria informàtica que ens remeten altítol de la peça i a la reflexió a laqual convida: una missió nova pera l’art públic. Es tracta de dues pe-ces independents, dos grans “pe-destals” buits, els quals represen-ten a escala bidimensional els ar-xius PÚBLIC i ART respectivament.L’escala tridimensional està obtin-guda per altures diferents de lesdues grans tecles, les quals estan“desactivades”.

ROSA SERNA.Fluid. Aquest projecte pretén unacostament entre els individus quefreqüenten la Universitat, un con-tacte entre persones que es conei-xen o no es coneixen encara. Ha-bilita un espai on es puguen inter-canviar paraules, impressions, ide-es, emocions… Recollir un fluidde relacions… La instal·lació escompon d’un conjunt de coixins aljardí del campus universitari. Du-rant els cinc dies de l’exposició,aquest serà un lloc de reunió d’a-mics de diferents països, un llocobert on es convidarà les personesa seure i compartir un moment. Seserviran menjades durant els cinc

dies a una hora puntual, fomentantd’aquesta manera la xarrada i l’in-tercanvi d’anècdotes i històries.

ALEXA CUESTA. Manifest Quilo-Metre.Manifest Quilo-Metre pretén ferreflexionar la comunitat univer-sitària sobre la situació de degra-dació de la costa valenciana. Unalínia negra dirigida cap al marmediterrani és l’indici d’aquestcamí fosc sobre el qual passegeminconscients de la situació. Mit-jançant el performance s’adverteixsobre el consum i abús de materialscontaminants, recol·lectats a laplatja amb posterioritat a l’èpocaturística, època qüestionada pertant. Cada cent passos es va depo-sitant una quantitat d’aquestes es-combraries que alguna vegada vaser útil, utilitzada, després escam-pada al llarg del suposat “espai na-tural”.

MARICEL I CORZO. Lliçó.L’acte de la lectura dels textos esconverteix en un recorregut al vol-tant de l’arquitectura d’un dels edi-ficis del campus, amb la seua cor-responent “orografia” (portes decristall, cantons, bigues), es trans-

forma, per tant, en un veritable es-forç. Un esforç afegit al fet d’in-formar-se amb la lectura. En unaèpoca que estem acostumats a lafacilitat amb què podem “infor-mar-nos” asseguts còmodamentdavant del televisor, és difícil cau-re en compte del que realment cos-ta informar-se amb serietat, i dedebò.

NACHO ROMERO/ALMUDENA PEREIRA. Dones de hui. Impact cover.Li sorprén veure edificis vestits perpancartes publicitàries? Està can-sat o cansada de veure com elsmurs de la seua ciutat s’empaperenamb successives capes? S’ha que-dat embadalit o embadalida algu-na vegada mirant les pantalles quees troben pel carrer? Li passen des-apercebuts els edificis que semblenaparadors de productes? Ha rene-gat, tal vegada, per la massivaafluència de propaganda en la seuabústia?

Els carrers estan plens d’espaispublicitaris que envaeixen el pai-satge tant urbà com rural. A ningúno li sorprenen, a hores d’ara, lesllargues tanques publicitàries queanem ensopegant-nos en els nos-tres trajectes quotidians i, encara

SETMANA DE BENVINGUDA A LA UNIVERSITAT

L’art contemporani aterrasobre els espais de Tarongers

Per setena vegada, la Universitat de Valènciaorganitza una iniciativa d’Art Públic per a JovesCreadors. La idea està promoguda pel CADE icompta amb la col·laboració de la SecretariaAutonòmica de Cultura.Deu projectes d’entreels quaranta-quatre presentats a la convocatò-ria poden contemplar-se aquests dies, coinci-dint amb la Setmana de Benvinguda, al Cam-pus dels Tarongers de la Universitat.

En portada

FOTO: M. LORENZO

La Benvinguda al nou cursper als nous estudiants i perals que ja s’han reincorporata les classes després del’estiu té com a momentculminant el concert d’a-questa nit a la plaça debous de València. El concertd’enguany està protagonit-zat per Bebe, Ojos de Brujo iMiquel Gil. L’acte no serànomés musical: com cadaany tindrà un rerefons de so-lidaritat. Enguany comptaamb la col·laboració i el su-port a l’ONG Intermón-Ox-fam i a la seua campanyaComerç amb justícia. Les úl-times entrades estan encaraa la venda a Servientrada, alCADE de Blasco Ibáñez i ales oficines del DISE a Ta-rongers i Burjassot. El con-cert està patrocinat perBancaixa Jove.Bebe s’ha convertit en lacantant revelació d’enguany.Amb la publicació del seuprimer àlbum, Pafuera Tela-

rañas, i sobretot amb el seuprimer senzill Malo, no haparat d’aconseguir èxits,després han arribat Ella iCon mis manos. Amb totsells Bebe ja ha sobrepassatel disc de platí. La cantantextremenya, d’origen valen-cià, arriba a la Universitaten un moment dolç, no de-bades està nominada com amillor artista espanyola enels premis MTV Europe Mu-sic Awards 2004, que eslliuraran a Roma el pròxim18 de novembre, on compe-tirà amb Estopa, Álex Uba-go, Bunbury i David Bisbal.Ojos de Brujo naix, segonsafirmen els seus compo-

nents, d’una inquietud pertrobar punts en comú entrediferents músiques, entrediferents ritmes, entre cultu-res. Es tracta d’un grup deBarcelona que porta cincanys actuant. Hip hop, funk,reggae, son cubà, ragga…són alguns dels colors quees fusionen amb cançonsque parteixen de pals tradi-cionals del flamenc: tangos,colombianes, buleries, tan-guillos, buleria per soleá,rumba… És un complementde diversos ingredients ques’extrau d’arrels nascudes aterres molt diferents (Cuba,Barcelona, València, Còrdo-va, la Trinitat, Colòmbia...).Miquel Gil és un veterà can-tautor valencià, excompo-nent dels grups Al Tall i Ter-minal Sur, que va iniciar fauns anys una trajectòria ensolitari plena d’èxits. Laseua música ha estat edita-da en diversos països. Habarrejat melodies i ritmesde diferents cultures de laMediterrània, del nord i delsud, i ha musicat poemesde joves creadors valen-cians.

Tots al concertde la plaça

BICIFESTACIÓ. Un grup d’estudiants, professors i membres del PAS van participarahir en la bicifestació, organitzada dins dels actes de la Setmana de Benvinguda de laUniversitat. Nombrosos estudiants s’acostaren a les taules instal·lades pel col·lectiuUniversitat en Bici (www.uv.es/universitatenbici/) per a convidar els membres de lacomunitat universitària a utilitzar aquest mitjà net i saludable. Els ciclistes van eixir delCampus dels Tarongers cap a Blasco Ibáñez i el Rectorat, demanant més carrils bicis ala ciutat i la connexió amb el Campus de Burjassot-Paterna. FOTO: MIGUEL LORENZO.

menys, l’aparició d’anuncis pro-mocionals en els noticiaris. La pu-blicitat, abans de res, s’ha conver-tit en un entreteniment visual to-talment integrat.

ÁNGEL PÉREZ GAMBÍN. Sprachen Kurs (Curs d’idiomes).No és del tot incert que l’art és unllenguatge universal d’expressió irepresentació. No és una llengua.Però sí que és ortogràfic, és sintàc-tic, semàntic... i s’empara moltesvegades en la seua particular i va-riable “reial acadèmia”, en “la seualiteratura clàssica”, en les seues ba-ses històriques... No és complicat,per tant, si l’interés és suficient,balbotejar i entendre una micad’allò que l’art i el seu llenguatgeens proposen. Aquesta proposta noés mes que un modest intent d’a-nimar la gent a buscar aquesta tra-ducció que tant ens demanen alsque ells consideren artistes o do-minadors d’aquest llenguatge en-criptat que poques vegades o capaconsegueixen entendre.

ANTONIO RUIZ MONTESI-NOS. Impartir-compartir.La universitat és un potent instru-ment social, que es presta tant a laformació de pensament com a unpaper de regulació institucional.Precisament, el problema més greuque pot tindre la universitat és queaquest paper d’investigació i for-mació estiga instrumentalitzat.Això anul·laria el paper de la uni-versitat com a lloc per a l’educaciói la formació de pensament crític iindependent que aporte eines per aentendre la realitat i permet actuaren conseqüència. L’educació ac-tual a la universitat no està lliure

d’aquests problemes. Les classeses fan sota la forma de “lliçó ma-gistral”, com una transferència deconeixements que l’educador (elque sap) imparteix a l’estudiant(que no sap). Simplement la dis-posició de les cadires estableix quidecideix i qui s’adapta. Davantd’aquesta situació, al carrer és onens trobem els amics i on discutimvolent “arreglar el món”.

DAVID TRUJILLO. Spyware 2.0. Els mitjans de comunicació demasses, alhora que reflecteixenl’estructura i els valors de la socie-tat, operen com a agents de canvi icontrol social. Els nous mitjanssotmeten recursos, factors, d’in-formació i de comunicació que elssistemes polítics, econòmics, cul-turals o religiosos precisen per apoder funcionar de forma eficienten les societats modernes. Recor-ren a tècniques i a formes de co-municació que col·laboren a asse-gurar allò aconseguit i a projectar,prevenint fallades i errors, un futurque en gran part ja ve, o convé quevinga, donat. Prop de mil milionsde persones estan connectades a laxarxa; i, al mateix temps, almenysla meitat del planeta mai no ha usatun telèfon. I encara per a la resta dela població del planeta of line, lainfluència decisiva dels sistemesd’informació com a formadors d’i-dentitat pública és ineludible.

LORENZO RODRÍGUEZ DEGUZMÁN/MARTÍN LÓPEZ. Extensibles.El nostre treball tracta la universi-tat com una sèrie de xarxes exten-sibles interrelacionades. Els con-ceptes en els quals ens vam basarvénen donats de l’observació per a

després reflexionar sobre el que ésla universitat, no tant com unaimatge fixa sinó com un conjunt devariacions i relacions a través d’untemps i d’un espai. L’espai univer-sitari l’afrontem des de dues con-cepcions distintes, encara que ínti-mament relacionades: d’una ban-da prenem la Universitat com l’es-pai subjectiu del viatge, això éscom la percepció subjectiva d’unlloc amb identitat pròpia encaraque mutable (per ser una zona enla qual van circulant una poblacióque varia curs rere curs) pel quales transita durant un temps, untemps que és a més de formació,aprenentatge. També suposa undesplaçament des d’un lloc d’ori-gen a la recerca de metes i expe-riències personals i/o col·lectives,la qual cosa reforça la idea de viat-ge.

DANIEL DIOSDADO.www.tiempoperdido.tk. Inter-net suposa per a l’art un nou mitjàque contribueix a noves concep-cions conceptuals i formals, i escaracteritza sobretot per contin-dre els següents atributs: ubiqüi-tat, instantaneïtat i immediatesa através de l’espai/temps. Tiempo-perdido.tk consisteix en un sim-ple exercici en el qual l’usuari potdecidir si desitja perdre el tempso no. Una metàfora sobre aquesttemps que suposadament es perdamb la utilització inadequadad’Internet, i l’adequació regressi-va que fem sobre la xarxa provo-cant tots els efectes negatius a ni-vell polític, cultural, social, am-biental, i sobretot humans, de-sembocant en l’individualisme ila fi de la relació persona = reali-tat física o material.

Bebe, aquestanit a la plaçade bous.

Miquel Gil.

88 NÚM. 214

28 OCTUBRE 2004

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món,NOU DISE et posa al dia. Només has d’omplir aquestabutlleta amb lesteues dades ienviar-la, junt amb

un xec de 10 euros(a nom d’Universitat de

València-Dise), a: Gabinet dePremsa. Avinguda Blasco Ibáñez13, quart nivell. 46010, València.

Nom:Cognoms:

Adreça:

Població: Codi Postal:

Tel.: C-e:

NIF:

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

El Grup Universitaridel Col·lectiuLambda deLesbianes, Gais iTranssexuals hallançat una campa-nya sobre famílieshomoparentals.La iniciativa consis-teix en l’edició d’unfullet i en lacol·locació en elstres campus de laUniversitat deValència d’exposi-tors a grandàriareal i altres mésxicotets on esveuen dues famílieshomoparentals for-mades per gais ilesbianes i queinclou un missatgeque diu: SÓN ELS

MEUS PARES I M’ESTI-

MEN i SÓN LES MEUES

MARES I M’ESTIMEN.Els expositorsinclouen caixes ones podrà agafar elfullet de la campa-nya, així com altresdel grup universita-ri. Entre aquests, elque correspon a lacampanya Troba elteu lloc, de presen-tació del grup, i elquedifon el serveiDenunciahomofòbia, amb elqual es pretén queel Grup Universitarisiga canalitzadorde possiblesdenúncies sobrehomofòbia a laUniversitat.Els expositors esta-

ran al vestíbul de laFacultat dePsicologia, les con-sergeries de lesfacultats de Filo-logia, Filosofia iGeografia iHistòria, les con-sergeries del’Aulari Sud i Norddel Campus delsTarongers i el vestí-bul de la Bibliotecade Ciències delCampus deBurjassot. Lacampanya, que jas’ha encetat, fina-litzarà el 5 de

novembre.Es tracta d’unaactuació que s’em-marca dins del pro-jecte d’activitatsque el GrupUniversitari delCol·lectiu Lambdaestà realitzant ambmotiu de laSetmana de Ben-vinguda de laUniversitat deValència. Aquestprojecte està sub-vencionat per laDelegaciód’Estudiants de laUniversitat-CADE.

Una mostraacosta lesfamílies homoparentalsals estudiants

El Patronat MartínezGuerricabeitia ofereix laseua convocatòria anual decursos sobre art adreçats aalumnes d’Història de l’Art idisciplines afins. La matrí-cula començarà el pròxim 2de novembre.Els cursos tenen una dura-da de deu hores que espoden convalidar per uncrèdit de lliure opció per alsestudiants de la Universitat.La fotografia d’entreguerresen les revistes il·lustradesanalitza el naixement de larevista il·lustrada i laimportància del reportatgefotogràfic com a recurs

creatiu i informatiu en elperíode d’entreguerres.L’exposició temporal recor-rerà les diferents formesd’exhibició de l’obra d’artdes del segle XIX fins a l’ac-tualitat. En el curs Espaisexpositius i els seus visitantss’expliquen les relacions icontradiccions que sorgei-xen quan l’organitzacióexpositiva vol ser un procésd’intercanvi entre visitants,comunitats, artistes i insti-tucions. El curs Grafisme imodernitat se centra en elsorígens del disseny gràfic através dels corrents d’avant-guarda. En Comissariat d’ex-

posicions d’art contemporanies traçarà un estudi sobreels aspectes conceptuals,organitzatius i tècnics quees requereixen en una expo-sició. Veure i viure el patrimo-ni analitzarà, entre altresaspectes, els principalsrecursos per a la interpreta-ció i difusió del patrimoni.En El retrat de Leviatan elpoder com a imatge delmal explora els temes rela-cionats amb el poder i queapareixen en el cine, la lite-ratura i l’art. Finalments’impartirà també Tele-documentació per a historia-dors de l’art. Repertorisbibliogràfics i d’imatges enInternet.Per a més informació, tel.96 398 30 58 i webwww.uv.es/pmg

Cursos d’art del PatronatMartínez Guerricabeitia

De tot

TAM-TAM

Classes de Portugués. Professoratitulada i nadiua. Sonia. Telèfons:626 76 13 91/96 137 06 29.

Classes d’Hebreu. Professora titu-lada s’ofereix per a impartir clas-ses d’hebreu bíblic i modern dequalsevol nivell. Tel. 635 69 49 00.

Nativa russa dóna classes particu-lars de Rus a tots els nivells. Elsinteressats podeu telefonar al 96385 48 14 (Irina).

Classes de Grec Modern. Llicenciatnadiu. Tots els nivells. Material dediverses universitats gregues.Telefoneu al 679 55 74 56.

Necessites Valencià? 7 euros l’hora.Servei a domicili. Tel. 96 397 5956 (Toni).

Espanyol per a estrangers.Llicenciat en Filologia Hispànicaimparteix classes privades per amillorar el castellà. Preu: 6 euroshora. Tel. 646 62 33 97.

Classes de Francés. Professoranativa dóna classes de francés atots els nivells. Preparació d’exà-mens, traduccions i conversa.També preparació a Erasmus idelf-dalf. Daniele. Tel. 96 360 8407.

Intercanvi d’idioma espanyol/fran-cés. Es busca natiu francés per afer intercanvi d’idioma i treballar.Tel. 617 25 85 82 (Rafa).

Intercanvi d’idioma espanyol/italiài alemany. Es busca italià/ana pera fer intercanvi d’idioma. Tambéalemany. Tel. 96 392 55 46(Ángela).

Classes d’Esperanto. Classes gra-tuïtes. Dimecres de 19:30 a 20:30hores. Tel. 96 366 09 82.

Cuidar xiquets. Xica jove s’ofereixper a cuidar xiquets pel matí o lavesprada. Telèfon: 96 326 91 02.Pregunteu per Maru.

Venc còmics de Dragon Ball d’AkiraToriyama. Versió en castellà dePlaneta De Agostini Comics, sèriesblava, groga i roja. Tel. 666 55 5109 (Jesús) o jarig@valencia.vila-web.com

Es passen a ordinador treballs enqualsevol idioma. Telefoneu al 65221 74 28 o envieu un c-e a: traba-josuv@hotmail.com

Es passen a ordinador treballs encastellà o en valencià. 696 34 3652 o 96 332 60 87 (Ruth).

Venc màquina d’escriure portàtil,marca Adler. Crideu només per lavesprada, de 16 a 19 hores. Tel.617 50 03 94.

Estudianta de Biologia s’ofereix pera cuidar xiquets els caps de set-mana. Amb experiència. Títol deMonitora de Centre de Vacances ibecària en La Nau dels Xiquets.Tel. 657 53 79 37.

Dues psicòlogues estudiantes dedoctorat cuiden xiquets. Tambéajuda en les tasques del col·legi.Telèfons: 626 70 34 31 (LuzVictoria Arengo) i 652 69 82 80(Rose Mary Castro).

S’ofereix treball com a hostessa pera fires, congressos i promocions.Interessades podeu enviar el cur-rículum o acostar-vos a Balance.C/Baró de Càrcer 21-2. Tel. 96351 11 67.

Projecte Xaloc. Necessitem volun-taris per a treballar amb xiquets ixiquetes del barri de Russafa ambproblemes socials i escolars.Realitzem activitats de repàs esco-lar, jocs, tallers i eixides, dilluns,dimecres i divendres per les ves-prades. Estem a Pere III el Gran20, baix. Tels. 96 373 04 40 i 63638 41 44 (Juan) i 654 84 85 24.

Voluntariat social a Cáritas. ElProjecte Siroco treballa en laintervenció amb menors i adoles-cents en situació de risc d’in-adaptació social al barri deBenicalap. Es fan activitats derecolzament escolar, tallers, jocs,eixides. Ens reunim les vespradesde dilluns, dimecres i divendres.Interessats telefoneu al 610 82 2091 o al 679 70 45 78 (Jose).

Es necessiten voluntaris/es per aun projecte d’educació infantil aPaiporta. Tel. 654 66 63 05 (Loli)o 96 397 59 56 (Toni).

Voluntariat social a Cáritas. ElProjecte Siroco treballa en laintervenció amb menors i adoles-cents en situació de risc d’in-adaptació social al barri deBenicalap. Es fan activitats derecolzament escolar, tallers, jocs,eixides. Ens reunim les vespradesde dilluns, dimecres i divendres.Interessats telefoneu al 610 82 2091 o al 679 70 45 78 (Jose).

Es necessiten voluntaris/es per aun projecte d’educació infantil aPaiporta. Tel. 654 66 63 05 (Loli)o 96 397 59 56 (Toni).

Es necessiten voluntaris per a unprograma de dinamització a cen-tres escolars de València. Treballd’integració social amb immi-grants, joves d’ètnia gitana, etc.Més informació al 96 395 09 31 ovalenciastch@terra.es

Es lloga pis. A Burjassot. Molt propde les facultats de Ciències. Treshabitacions, pis tot equipat.Preferiblement per a xiques.C/Sixto Camara 10. Preu a convin-dre. Tel. 96 363 24 38 (Luisa).

Es lloga pis. Tres habitacions, totequipat. C/Mendizábal. A cincminuts de les universitats. 300euros. Tel. 96 364 19 22 (Lila).

Es lloga pis. Prop de les facultats.Benimaclet. 4 habitacions.Totalment moblat. 600 euros, des-peses d’escala incloses. C/Mestral71. Tel. 637 52 10 10 (Sergio).

Compartir amb estudiants. Esbusca xica a Burjassot. Pis totequipat amb molta llum, tot exte-rior. Preu: 100 euros. C/ActorRambal. Tel. 617 51 16 87 (Inés).

Compartir amb estudiants. Campusde Blasco Ibáñez. Tots els electro-domèstics. Només per a un curs.Preu: 92 euros. C/DoctorRodríguez Fornós 16, pta. 9. Tel.699 69 78 17 (Pepe).

Compartir amb estudiants. Esbusca xica. Zona Blasco Ibáñez-Aragó. C/Caravaca 11. Preu: 210euros, despeses d’escala incloses ineteja setmanal del pis. Tel. 96325 61 86 (Amparo).

Es lloga habitació. Zona centre.S’ofereix habitació i pensió. Tambéper a estades curtes o sols dies.Bona comunicació amb els cam-pus. Preu: 17 euros per dia.C/Jorge Juan 34. Tel. 625 09 1317 (Pilar).

PISOS

VOLUNTARIAT

DIVERSOS

CLASSES

REDACCIÓ

La Universitat de València va rebrela setmana passada científics euro-peus i americans que formen partd’eTUMOUR, un projecte euro-peu en l’àrea Combating Cancerdel VI Programa Marc, que liderael grup d’Aplicacions Biofísiquesi Biomèdiques d’RMN de laUniversitat, on participen 21 grupseuropeus i americans que inclouen14 hospitals, 7 universitats i insti-tuts d’investigació i 7 empreseseuropees.

Aquesta II Reunió eTUMOURes va destinar a discutir i acordarels protocols clínics i científics pera la generació d’una base de dades,única a nivell mundial, sobretumors del sistema nerviós central.Aquest banc inclourà informacióclínica, resultats d’anatomia patolò-gica, imatges anatòmiques deRessonància Magnètica d’Imatge,dades moleculars d’espectroscòpiade Ressonància Magnètica in Vivoi resultats ex vivo de teixits de biòp-sies de metabolòmica i genètica.

Al llarg de tres anys, aproxima-dament, el banc abastarà uns 900

casos de pacients adults i uns 350de casos pediàtrics. No es pot obli-dar, tal com va explicar el catedrà-tic de Química-Física i coordina-dor del grup Bernardo Celda, “queels tumors del cervell són la pri-mera causa de mort en xiquetsmenors de 15 anys i la segona enedats compreses entre 15 i 34 anys,i que, per exemple al Regne Unit,hi ha milers de casos de xiquetsafectats”. La part pediàtrica és, peraixò, la més important de l’estudi.

Aquesta metodologia, que té elvalor afegit de no ser invasiva niagressiva –segons va afirmar elcatedràtic de la UAB Carles Arús–,suposarà una contribució moltimportant al diagnòstic i pronòsticclínics i una ajuda indiscutible decara a una selecció més persona-litzada del tractament clínic. El sis-tema serà validat el 2007, un anyabans que finalitze el projecte, envint hospitals d’arreu el món, entreells l’IVO i el Peset Aleixandre deValència.

Es tracta d’una iniciativa multi-disciplinar que implica la coope-ració directa entre neurocirurgians,bioquímics, oncòlegs, informàtics,

radiòlegs, químics i patòlegs, entrealtres. Finançat amb prop de huitmilions d’euros, el projecte incloul’ús d’una tecnologia puntera encompartició de dades que, a mésd’assegurar l’anonimat delspacients, permet l’ús de dades con-junt, però controlat, per a la milloradels resultats del diagnòstic mole-cular mitjançant espectroscòpia deressonància magnètica.

eTUMOUR està liderat per laUniversitat de València i és l’únicprojecte de coordinació espanyoladins l’àrea Lifesciehealth, en l’a-partat Combating Cancer.

La Universitat de València durantels últims anys ha engegat en elsseus Serveis Centrals de Suport ala Investigació Experimental(SCSIE), entre altres, les tècniquespostgenòmiques, la Secció de Xipsde DNA i la RessonànciaMagnètica Nuclear (RMN); i ésl’únic servei de suport a la inves-tigació que disposa d’un conjuntcomplet d’aquestes tecnologies.

Així mateix, l’activa col·labo-ració durant els últims anys ambl’Associació per al Desenvolu-pament i Investigació d’RM(ADIRM) i el conveni amb laConselleria de Sanitat per a inves-tigar amb el Servei de Radiologiade l’Hospital Universitari Dr.Peset han permés un desenvolu-pament molt significatiu de lesaplicacions bàsiques i clíniquesde l’ERM en diferents tipus depatologies neurològiques com aral’Alzheimer, l’esclerosi múltiple,l’epilèpsia o l’esquizofrènia, entrealtres.

REDACCIÓ

Més de tres mil persones pro-cedents de cinquanta-un estatsdiferents s’han inscrit ja per aparticipar en el debat en líniasobre la Societat delConeixement, que se celebraràdel 2 al 14 de novembre dins delmarc del II Congrés Online del’Observatori per a laCiberSocietat (OCS). Des de laweb de la Universitat es podràaccedir directament al congrés.La inscripció és gratuïta i per-met d’accedir-hi i participar atots els efectes.

En aquest espai electrònicespecialment dissenyat per a lapresentació i l’intercanvi d’anà-lisis, reflexions, investigacions,etc., el debat es genera a partirde les ponències i de les comu-nicacions presentades en elsdiversos grups de treball. Sotael lema Cap a quina societat delconeixement?, el congrés plan-teja discussions sobre unadesena de temes globals o supra-grups: les formes d’aprenen-tatge, les de comunicació, les deproducció, els nous paradigmesde coneixement, els paradigmessocials, els nous territoris, lanova cultura, la nova democrà-cia, l’ús crític de la tecnologia ila societat participativa.

Aquests supragrups abastenun total de 77 grups de treball i202 coordinadors de 19 estatsdiferents. A més d’un centenard’inscrits, la Universitat deValència compta amb tres grupsde treball en el programa oficialdel congrés. Dins del supragrupCap a una societat participa-tiva?, l’Institut Cavanilles pre-senta una proposta de debatsobre la utilitat de les noves tec-nologies en la divulgació socialde la ciència. Partint de la baseque les noves tecnologies de lainformació poden ser un magní-fic instrument per a l’evoluciócultural i per a la formació d’o-pinió, però que l’accés genera-litzat i indiscri-

minat a aquesta informació –devegades poc fiable– pot tambécrear confusió entre els usuaris,el grup –format pels professorsJuan Antonio Raga, M.Mercedes Fernández i FranciscoJavier Aznar– plantejarà qües-tions per a la discussió sobre elsmecanismes i les estratègies mésefectius per a una millora de lacultura científica i per a un posi-cionament social en aquest sen-tit. Ciència, societat del conei-xement i opinió pública: comcreem actituds militants i críti-ques respecte a la conservacióbiològica? Biologia de la con-servació és el títol amb què elgrup fa aquesta proposta i elpunt de partida per al debat on-line. Per tal de participar-hi, calinscriure’s primer i cercar el codiGT-47 amb què el congrés clas-sificat el grup.

La Facultat d’Economia hapresentat també la seua proposta.Els professors Vicent Ripoll,Luz Marina Guevara i JoséAntonio Aparisi indagaran enLes aportacions de la compta-bilitat de gestió en la Societatdel Coneixement (GT-68). Pera tal finalitat, caldrà analitzar,entre altres coses, quines einesutilitza la comptabilitat de ges-tió per a conduir les organitza-cions cap a una societat delconeixement que posa de mani-fest qüestions de creixentimportància, com ara els recur-sos intangibles, el capitalintel·lectual, la generació devalor o els negocis intel·ligents.

Per últim, els professorsVicent Forés (Facultat deFilologia) i Roggen Ingar(Noruega) llançaran un debatsobre Mòduls Multimèdia (GT-2), emmarcat dins del supragrupCap a un ús crític de la tecno-logia.

Per a participar-hi s’ha depunxar http://www.cibersocie-dad.net/congres2004/index_es.html (en la imatge inferior).

28 OCTUBRE 20049 NÚM. 214

La Universitat lidera unprojecte europeu contraels tumors cerebrals

Debat ‘on-line’sobre la societat del coneixement

La segona reunió del projecte eTUMOUR, cele-brada divendres passat, va establir els proto-cols clínics i científics per al desenvolupamentd’una base de dades única, destinada a millo-rar el diagnòstic i la selecció de tractament entumors cerebrals. El treball ha donat ja elsseus primers resultats i aquests seran fàcil-ment extensibles a altres càncers d’àmpliarepercussió com el de pròstata o el de mama.

Carles Arús, a l’esquerra, i Bernardo Celda, a la dreta.

10 28 OCTUBRE 200410 NÚM. 214 Agenda

La Fundació Universitat-Empresa ajuda a trobar treball

La Fundació Universitat-Empresa de València (Adeit), encol·laboració amb el Servei Valencià d’Ocupació iFormació (SERVEF), ha posat en funcionament el PlaIntegral d’Ocupació Salari Jove a Empreses 2004, desti-nat a facilitar la recerca de treball als joves titulats menorsde 30 anys.A través d’aquesta iniciativa, finançada pel Fons SocialEuropeu, fins el 31 de desembre els joves en situació d’a-tur rebran orientació i formació gratuïta amb la finalitatde millorar les seues possibilitats de trobar ocupació iaccediran a ofertes de treball relacionades amb el seuperfil professional.Les empreses que contracten titulats menors de 30 anysobtindran ajudes econòmiques de fins a sis mil euros–així com assessorament en la tramitació de les ajudes encontractar joves participants en el projecte. A més, laFundació Universitat-Empresa s’encarrega d’avaluar,millorar i adequar els requisits dels demandants d’ocupa-ció per a enviar a les entitats els candidats més idonis ifacilitar d’aquesta manera la seua contractació. Per unaaltra banda, la Fundació Universitat-Empresa, per mitjàd’un equip especialitzat en temes d’inserció laboral i crea-ció d’empreses, assessorarà els joves menors de 30 anysinteressats a posar en marxa el seu propi projecte empre-sarial.Els joves interessats a formar part del Pla Integrald’Ocupació, així com les entitats que vulguen beneficiar-se dels avantatges que aquest pla ofereix, poden informar-se en el telèfon 96 398 39 75, en la webwww.adeit.uv.es/pie o bé en la mateixa seu de la FundacióUniversitat-Empresa de València.

Cursos pera formarvoluntarisLa Delegaciód’Estudiants, a través delCADE, ha organitzat unanova edició dels cursosdel programa de promo-ció del voluntariat univer-sitari. Per això, el CADEha efecuat una àmplia ivariada oferta de cursosentre els quals cadaassistent haurà de triarel que més li interessesegons la temàtica quebusque. Es pot elegir

entre Promoció de lesdones, Menors en situacióde risc, Discapacitats,Atenció a malalts crònics iterminals, Voluntariat cul-tural, Voluntariat lingüístic,Voluntariat ambiental,Racisme i immigrants,Desenvolupament i coope-ració internacional,Persones d’edat avançada,Problemes pel consum dedrogues, Participació ciu-tadana: voluntariat i asso-ciacionisme cívic. Els cur-sos són gratuïts. La ins-cripció acaba a les 14hores del 2 de novembre.Més informació: 96 38647 71 i www.uv.es/cade

ITES PROPOSTESC

citesVIATJAR PER SABER:MOBILITAT I COMUNICACIÓENTRE UNIVERSITATS EUROPEES

Dies: Fins el 14 de novembre.Lloc: Sala Estudi General de l’edificihistòric. C/la Nau 2.

ART I SOLIDARITAT. ELSPINTORS ESPANYOLS I ELCARTELLISME SOCIOPOLÍTIC

Dies: Fins el 30 d’octubre.Lloc: Sala Martínez Guerricabeitia.C/la Nau 2.

SEPTIEMBRE

Dibuixos i fotografies de MarceloFuentes i Juan Peiró.Dies: Fins el 30 d’octubre.Lloc: Col·legi Major Rector Peset.Pl/Forn de Sant Nicolau 4.

20 ANIVERSARI DE GREENPEACE A ESPANYA

Dia: Fins el 31 d’octubreLloc: Sala Oberta de l’edificihistòric. C/Universitat 2.

GEOLOGIA: ART I CULTURA

Dies: Fins el 20 de desembre.Hora: 17:30 hores.Lloc: Jardí Botànic. C/Quart 80.

MENORS REFUGIATS:CONSTRUINT EL FUTUR

Dies: Fins el 14 de novembre.Lloc: Sala Thesaurus. La Nau.

GATEXPO

Dies: Fins el 7 de novembre.Lloc: Jardí Botànic. C/Quart 80.

LA CARAVANA

D’Emilio Encabo i Juan Romero perZozobra Teatro. Entrada lliure.Dies: 3 i 4 de novembre.Horari: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvador.C/Universitat 2.

LA NEBULOSA-MUERTE DE UN HOMBRE

Per El Altillo, Universitat deValència. Entrada lliure.Dia: Dilluns 5 de novembre.Hora: 19 hores.Lloc: Sala Palmireno. Facultat deGeografia i Història.

DE ALGÚN TIEMPOA ESTA PARTE

De Max Aub, per Associaciód’Idees Línia Dèbil. Entrada lliure.Dies: 10 i 11 de novembre.Hora: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvador.C/Universitat 2.

EN AMORES INFLAMADA

Textos poètics dels segles XII al XVI.Versió d’Antoni Tordera.Dia: Fins el 31 d’octubre.Hora: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvador.Preu: 8 euros. Descompte 50%per als estudiants de laUniversitat de València.Venda d’entrades: Edifici la Nau.De dimarts a diumenge, de 17 a20 hores.

LAS CRIADAS

Per Savoir Faire (Universitat deValència-ESAD). Entrada lliue.Dia: Dijous 28 d’octubre.Hora: 19 hores.Lloc: Facultat de Geografia iHistòria. Sala Palmireno.

I QUI ENS PREVÉ DE LESGUERRES PREVENTIVES?

Amb motiu de la presentació delllibre Hasta los paranoicos tienen

enemigos. Memoria colectiva de

una guerra, de David González.Entrada lliure.Dia: Dimarts 2 de novembre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna de la Nau.Organitza: Fòrum de Debats.

EL CAPRICHO, UN JARDÍIL·LUSTRAT

A càrrec d’Isabel González.Dia: Dimecres 3 de novembre.Hora: 19 hores.Lloc: Jardí Botànic. C/Quart 80.

MIGRACIONS I TREBALL SEXUAL

A càrrec de Laura María Agustín.Presenta Ruth Mestre. Gratuït.Dia: Dimecres 3 de novembre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna de la Nau.Organitza: Fòrum de Debats.

LA DONA GITANA HUI

II Fòrum de Solidaritat amb elpoble Gitano. Gratuït.Dia: Dijous 4 de novembre.Lloc: Facultat de Filosofia iCiències de l’Educació.Hora: 10 hores.Inscripció: Tel. 96 373 50 96.

URUGUAY: EL AMANECER ROJO

Dia: Dijous 4 de novembre.Hora: 20 hores.Lloc: C/Arolas 11 (Velluters).Organitza: CEPS.

JARDINS, MISTERI,SENSUALITAT, ROMANTICISME I MORT

A càrrec de Carmen Añón.Dia: Dimecres 17 de novembre.Hora: 19 hores.Lloc: Jardí Botànic. C/Quart 80.

LA LITTÉRATURE FRANCOPHONE AU GRAND-DUCHÉ DE LUXEMBOURG

A càrrec d’Anise Koltz. Gratuït.Dia: Dijous 4 de novembre.Hora: 12 hores.Lloc: Aula Enric Valor. Facultat deFilologia. Campus Blasco Ibáñez.

MIQUEL GIL+BEBE+OJOS DE BRUJO

Concert de Benvinguda.Dia: Dijous 28 d’octubre.Preu: 4 euros.Horari: 21:30 hores (obertura deportes a les 20 hores).Lloc: Plaça de bous. C/Xàtiva 28.Més informació: 96 386 47 71,www.uv.es/cade/v/benvingudai al CADE.

GRUPO SALVAJE

Dins de la Setmana deBenvinguda. Entrada lliure.Dia: Dijous 28 d’octubre.Horari: 20 hores.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.

RECITAL D’ARPA

Amb Úrsula Segarra. Gratuït.Dia: Dimecres 3 de novembre.Horari: 20:30 hores.Lloc: Capella de la Sapiència.C/Universitat 2.

CONCERT DEL COR DE CAMBRA VICTORIA MUSICAE

Cicle Música a la Capella. Gratis.Dia: Dimecres 10 de novembre.Horari: 20:30 hores.Lloc: Capella de la Sapiència.C/Universitat 2.

CICLE DE CINEMA DE DONES

Amb col·loquis a càrrec de TeresaYeves, professora de la Universitatde València; Meri Torras, profes-sora de la Universitat Autònomade Barcelona; i Ofelia Vila,secretària de la Dona de CCOO.Dies: Fins el 29 d’octubre.Lloc: Cines Babel.Preu: Venda de bonus de des-compte a la Casa de la Dona i alCol·lectiu Lambda.Col·labora: Institut Universitarid’Estudis de la Dona de laUniversitat de València.Informació i programa: www.ies-pana.es/ciclocineentrenosotras

CONCURS DE FOTOGRAFIA:CULTURA I MEDI AMBIENT

Dia: Fins el 29 d’octubre.Lloc: Facultat de Ciències Socials.Av/dels Tarongers s/n.Telèfon: 96 382 85 00.

ADN/DNI

Dansa, a càrrec de la companyiaLas Malqueridas.Dies: Del 29 al 31 d’octubre.Lloc: Teatre Micalet. C/MestrePalau 3.Preu: 14 euros.Més informació: 96 392 14 82.

PREMI BANCAIXA DE PROJECTES PER A CURTMETRATGES

Termini: Del 8 al 19 de novem-bre.Premis: Primer premi de 21.000euros i quatre mencions honorífi-ques de 6.000 euros cadascuna.Informació: 96 387 58 64.

RECITAL DE POESIA

Núria Candela recita Estellés,

Llompart i Vinyoli. Gratis.Dia: Divendres 29 d’octubre.Lloc: Ca Revolta. C/Santa Teresa10.Hora: 23 hores.

LECTURA DE POEMES

A càrrec d’Anise Koltz. Gratis.Dia: Djous 4 de novembre.Lloc: Aula Enric Valor. Facultat deFilologia. Av/Blasco Ibáñez.Hora: 19 hores.Organitza: Aula de Poesia.

ALTRES

CINEMA

MÚSICA

CONFERÈNCIES

TEATRE

EXPOSICIONS

REDACCIÓ

L’economista nord-americà ésl’autor de la teoria econòmica delscostos de transacció. Seguint elcriteri d’eficiència econòmica, lateoria econòmica dels costos detransacció explica com els agentseconòmics tracten de minimitzarla suma dels costos de transacció,de producció i d’organització pera organitzar els intercanvis comer-cials. Els principis de la teoria deWilliamson han estat aplicats pera explicar les decisions de “com-prar” o “fer” i, en aquest sentit, lesfusions, les aliances estratègiques,la subcontractació o la inter-nacionalització poden justificar-se sota el paraigua d’aquest marcteòric.

El Consell de Govern va apro-var per unanimitat, el passat 28 desetembre, el nomenament com adoctor honoris causa del profes-sor Oliver Williamson, a propostade la Facultat d’Economia.Williamson és catedràticd’Administració d’Empreses,Economia i Dret a la Universitatde Berkeley (Califòrnia). Candidatregular al premi Nobeld’Economia, les seues teories hantingut una enorme influència enels cursos de doctorat i programesd’investigació del Departament deDirecció d’Empreses Juan JoséRenau de la Universitat deValència, que dirigeix actualmentel professor José Pla Barber.

La laudatio de Williamson seràllegida per la professora Martina

Menguzzato, de la Universitat deValència. En opinió de la profes-sora Menguzzato, el nou honoriscausa és un dels autors més re-presentatius de la Nova EconomiaInstitucional, i és l’abanderat dela moderna Economia de lesOrganitzacions.

La jornada d’investigació es vacelebrarar a la Facultat d’Eco-nomia el passat dijous 21 d’octu-bre. Diversos especialistes hi vanpresentar sis treballs, que van sercomentats pel professorWilliamson i pels participants enla jornada.

REDACCIÓ

Més de vint professors de diver-ses universitats presentaran, en elmarc d’un curs organitzat per laUniversitat Menéndez Pelayo deValència, les seues reflexionssobre l’evolució de la filologia desdels anys cinquanta a partir de l’o-bra i la figura de Germà Colon. Elcurs se celebrarà del 15 al 19 denovembre.

La concepció del curs, la duradade cada conferència (que aniràacompanyada d’un col·loqui ambels assistents), la qualitat delsponents, així com la presència delprofessor Colon, qui intervindràen els debats, el fan molt apropiatper a especialistes en FilologiaRomànica o en qualsevol de lesfilologies hispàniques, per a pro-fessors universitaris d’altres matè-ries, per a alumnes universitaris,

per a lexicògrafs i estudiosos dellèxic, i per a professors de batxi-llerat.

Els directors del curs, MariaTeresa Echenique i EmiliCasanova, han confegit un pro-grama complet que compta ambfigures com ara Manuel Seco, dela RAE; Joan Veny, de l’IEC;Antoni Badia i Margarit, honoriscausa per la Universitat deValència; Beatrice Schmid i RolfEberenz, professors de Basilea iLausana; Lluís Gomeno, especia-lista de la UJI de Castelló en dia-lectologia; Lourdes García Macho,especialista a Nebrija, de laUNED; Pedro Álvarez deMiranda, de l’Autònoma deMadrid; Milagros Laín, de laComplutense de Madrid;Vicent iJosep Martines, de la Universitatd’Alacant; Gloria Clavería, de laUniversitat Autònoma de

Barcelona; Antoni Ferrando iAlbert Hauf, de la Universitat deValència; i onze professors mésde diversos departaments de laUniversitat de València.

Germà Colon és un dels roma-nistes més importants de l’actua-litat i el més destacat del nostrepaís. Professor a la Universitat deBasilea des del 1953, redactor delFEW, el diccionari etimològic mésprestigiós, l’autor que més ha

estudiat el lèxic valencià, ha dedi-cat múltiples estudis a situar lesllengües hispàniques dins del mónromànic, especialment en l’as-pecte lèxic i lexicogràfic. Els seustreballs sobre la caracterització delcatalà com a llengua gal·loromà-nica i les interferències entrel’espanyol i el català són indis-pensables per a qualsevol roma-nista, i la qualitat dels resultatsestà avalada perquè parteix sem-pre d’edicions fiables, que haincrementat amb les seues pròpiessobre els Furs, el Consolat del Maro el Nebrija.

El curs té com a finalitat ana-litzar les aportacions de Colon iemmarcar-les en l’època en la qualforen publicades. Més concreta-ment, es pretén estudiar en cadacas el panorama científic que elprofessor Colon va trobar en elsseus inicis, les aportacions ambles quals ha contribuït al conei-xement general de la FilologiaRomànica i Hispànica, i allò queencara queda per fer en les matè-ries filològiques que ha treballat,centrant-se especialment en lametodologia usada i la seua actua-lització.

REDACCIÓ

L’anterior rector de la Universitatde València, Pedro Ruiz Torres,serà investit doctor honoris causaper la Universitat Miguel Her-nández d’Elx. L’acte se celebraràdemà divendres, dia 29 d’octubre,a partir de les 11 hores, al GranTeatre d’Elx. En el mateix acte, laMiguel Hernández atorgarà l’ho-noris causa a tres il·licitans quehan estat, o són ara, rectors. Així,juntament amb Pedro Ruiz (rec-tor entre 1994 i 2002 a València),seran investits Pedro Amat (rec-tor a Salamanca) i Araceli Masiá(rectora de la UNED).

La presentació de Pedro RuizTorres durant l’acte d’investiduraanirà a càrrec de Ramón Villares,de la Universitat de Santiago.

Pedro Ruiz Torres va nàixer aElx el 1951. Va llicenciar-se enFilosofia i Lletres per laUniversitat de València el 1974, iva obtindre el títol de doctor el1981. Des del 1976 va fer classed’Història Contemporània en qua-litat de professor ajudant. I varecórrer tota l’escala del profes-sorat fins arribar a catedràtic el1986. Va formar part de l’equip deRamon Lapiedra, i després vaaccedir al càrrec de rector en leseleccions del 1994. Fou reelegit el1998, i des del 2002, en conclourela seua etapa com a rector, va tor-nar al Departament d’HistòriaContemporània a València. L’anypassat va rebre la Medalla de laUniversitat.

REDACCIÓ

Antoni Tordera, catedràtic deLiteratura de la Universitat deValència, dirigeix l’obra En amo-res inflamada a la Sala MatildeSalvador de la Nau. Es tracta d’unrecital-espectacle de poesia delRenaixement, que està produït perTeatres de la Generalitat i pelFestival Medieval d’Elx. L’obra esva estrenar ahir i es podrà veurefins al diumenge 31 d’octubre.

El tema general del recital és l’a-mor, contemplat des de perspecti-ves diferents. Tordera ha triat poe-mes de Juan de la Cruz,Teresa d’À-vila, Garcilaso de la Vega, JorgeManrique, les poetesses Hafsa iFlorencia Pinar, el místic Ibn Arabii el jueu convers Álvarez Gato.

Segons Tordera, l’obra és unviatge de música i versos quecomença en un jardí nocturn.

28 OCTUBRE 200411 NÚM. 214

‘Honoris causa’per a OliverWilliamson

Curs sobre l’obra de Germà Colon

Pedro Ruiz serà investit‘honoriscausa’ a Elx

Tordera dirigeix una obraa la Sala MatildeSalvador

El prestigiós economista Oliver Williamson, dela Universitat de Berkeley, serà investit doctorhonoris causa per la Universitat de València, enel transcurs d’un acte que se celebra huidijous, a les 11:30 hores, a l’edifici històric delcarrer de la Nau. La Universitat de València vaorganitzar la setmana passada una jornadad’investigació amb el professor Williamson, quiés doctor honoris causa per huit universitats.

INVESTIDURA Hui dijous a les 11:30 hores a la Nau

Oliver Williamson.

Germà Colon.

12 28 OCTUBRE 200412 NÚM. 214 ÚLTIMA

Tots els anys, elsOctubre. Congressos,conferències, taules

redones, un sopar que clau-sura la setmana cultural ambel lliurament dels seusPremis. Un plat apetitós enel programa és el que ofereixperspectives diverses sobrela transició democràtica. Jasaben: aquells temps de lesbarbes i les trenkes, de lamúsica cantautora i lespel·lícules modernes discuti-des fins a la sacietat, delsmorts diaris a mans de lapolicia i els paramilitars, deles renúncies de la políticad’esquerres, segons uns, i lanecessitat, segons altres, depactar eixa política amb ladreta per assegurar un trànsittranquil de la dictadura fran-quista a la democràcia. D’acívan eixir la reforma política ila Constitució de 1978. Vaser un embolic de tempsmesclats en una olla on l’olibullint el posava la por. Arahan passat gairebé trentaanys i quan parles de refor-mar aquella Constitució elque ix és una altra vegada lapor. Tot és intocable en elseu articulat. Si canvies unarticle vindran els exigents ivoldran canviar-los tots. Osiga: que millor es quedacom està. La por sempre.Abans. Ara. La lentitud deles tortugues. Millor no par-lar. Millor deixar les cosescom estan. Ens donen la mà iens mengem el braç sencer.El poder sempre, de qualse-vol classe, sempre poruc. Latransició va ser la que va seri haurà d’arribar un momenten què assumim una evidèn-cia sobre la seua identitat: nimodèlica, ni exportable, niexemplar. Ni tranquil·la (javeuen quants morts,quants!), ni lliure (l’exèrcitcom una fera immunda en el81), ni autònoma des delsseus mateixos comença-ments (la monarquia desig-nada a dit pel dictador). Vaser la que va ser. Hora és,doncs, que en parlem. ElsOctubre han fet un buit per-què les paraules dels uns iels altres expliquen aquellsanys d’incertesa. El que noval ja és el silenci, ni lacomplaença, ni la des-graciada propensió a l’auto-engany en què ens agradacaure quan es tracta de fur-gar en les nostres pròpiescontradiccions. Això ja noval. Clar que no.

LA C

OLU

MN

A

Octubre

Alfons Cervera

REDACCIÓ

La Universitat de València il’Acnur (Alt Comissionat de lesNacions Unides per alsRefugiats) han organitzat l’ex-posició Menors refugiats: cons-truint el futur i tallers de sensi-bilització sobre els refugiats i laseua vida dia a dia. Aquesta acti-vitat s’emmarca dins d’unacampanya educativa sobremenors refugiats consistent en elmaterial educatiu La menudaCarlota i en una exposició queviatjarà a les tres capitals valen-cianes.

La mostra reuneix les ins-tantànies dels xiquets i joves quehan hagut d’abandonar les seuesllars per les guerres i la perse-cució a canvi d’un futur incert,on el llarg termini no existeix iel dia a dia és decisiu a l’hora dedonar forma a les seues vides.

Són un total de 53 fotografies(50x60 cm) i 8 plotters amb text(110x100 cm), de diversos autorsseparats en quatre temàtiques:La vida del camp i el treballdiari; L’estudi; La capacitacióprofessional; i L’oci i les rela-cions humanes.

En l’actualitat, l’Acnur es facàrrec d’un total de vint milionsde persones, entre les quals estroben refugiats, apàtrides, per-sones la nacionalitat de les qualsés objecte de controvèrsia i per-sones desplaçades dins del seupropi país.

Les violacions dels dretshumans, els conflictes ètnics ireligiosos, les guerres civils i lescrisis humanitàries converteixenmassa sovint xiquets i adoles-cents en objectius militars o ensoldats per part dels grupsarmats. Són víctimes de l’ex-plotació i dels abusos sexuals,són sotmesos a treballs forçats ipateixen la separació dels seusfamiliars. No satisfer les seuesnecessitats nutricionals i de salutpot afectar de forma permanentel seu desenvolupament mentali físic. A pesar que suportengrans sofriments, també mostrenuna gran capacitat per a superarles seues circumstàncies. Sóncreatius i enèrgics, i són impor-tants agents per a realitzar can-vis constructius entre els seus ien les seues comunitats.

Amb les exposicions mono-gràfiques –que Acnur realitzasovint– es busca fomentar refle-xions sobre les causes que ori-ginen l’existència de refugiats:en quines situacions socials espoden generar actituds i accionsque discriminen, exclouen i ame-nacen altres persones, fins al puntde convertir-les en refugiats. Finsi tot es vol evitar que, desprésd’haver trobat asil al país d’aco-llida, puguen arribar a patir alguntipus de discriminació pel sim-ple fet de la ignorància i la faltad’informació sobre què suposaser una persona refugiada.

VISITA GUIADA. S’ha previst unavisita guiada per als xiquets i les

xiquetes que visiten l’exposició.Els adults que la visiten podranfer-ho lliurement, i comptaranamb el suport de la persona res-ponsable de la mostra amb el fid’obtindre una major i més com-pleta informació. Les fotografiesestan acompanyades de panellsi rètols amb testimonis que cons-titueixen el millor vehicle per acomprendre què significa serrefugiat. En dues fotografies decada grup s’inclou un diagramaen el qual es compara què fa unrefugiat a una determinada horai què fa un menor espanyol en lamateixa franja horària. Desprésde la visita guiada de l’exposi-ció es realitzen tallers plàstics.

L’exposició podrà visitar-se ala Sala Thesaurus de la Nau(carrer de la Nau 2) en l’horaride dimarts a dissabte de 10 a13:30 hores i de 16 a 20 hores;els diumenges, de 10 a 14 hores.

Un dia en la vida d’un refugiatCom es viu un dia en un camp de refu-giats sense haver de traslladar-se’n oconéixer qui són els refugiats, sota quinescondicions s’adquireix aquesta condició iqui els ajuda, és la proposta de l’exposi-ció Menors refugiats: construint el futur queacull l’edifici històric de la Nau fins el pro-per 14 de novembre.

FOTOS: M. LORENZO