85
Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

  • Upload
    shima

  • View
    37

  • Download
    1

Embed Size (px)

DESCRIPTION

L'EVOLUCIÓ DELS PAïSOS I LES CIUTATS DEL MÓN TENINT EN COMPTE LA SEVA HISTÒRIA. LES CIVILITZACIONS DEL MÓN: ELS ROMANS. Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07. Índex. 1) Introducció 2) Països i ciutats del món 2.1) Definicions de: continent, estat, nació, païs, ciutat i poble - PowerPoint PPT Presentation

Citation preview

Page 1: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Nens/es de 4t AEls IndiansCurs 06/07

Page 2: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

1) Introducció2) Països i ciutats del món 2.1) Definicions de: continent, estat, nació, païs, ciutat i poble 2.2) Les nostres definicions 2.3) Països que hem visitat amb el projecte3) Què és la història? 3.1) Definició d’ història 3.2) Què vol dir: evoluciò, període, edat i època?4) Les civilitzacions del món 4.1) Què és una civilització? 4.2) Què és una cultura? 4.3) Fotos5) La línia del temps 5.1) Definició 5.2) Exemples 5.3) Com hem fet la nostra línia del temps 5.4) La nostra línia del temps 5.5) Algunes civilitzacions de les diferents edats6) La civilització romana7) Els Indians8) Idees de com acabar el projecte9) Experts8) Bibliografia

Page 3: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

IntroduccióEl nostre projecte és una part de la història que explica

coses passades i presents.Cada apartat explica l’evolució dels paÏsos,ciutats i civilitzacions del món.Hem investigat la línia del temps

des de la Prehistòria fins l’Edat Contemporània.

De la civilització Romana hem investigat diferents apartats: les tradicions i costums, la llengua , com

vivien ,etc.Dels Indians “AMERICANOS” (el nostre nom de la classe)

hem investigat qui eren i qué van fer a Ribes.

Index

Page 4: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Index

Page 5: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

• Definció de ContinentDefinció de Continent• Definició de Nació Definició de Nació • Definició d’ EstatDefinició d’ Estat• Definició de PaísDefinició de País• Definició de CiutatDefinició de Ciutat• Definició de PobleDefinició de Poble• Les nostres definicionsLes nostres definicions

Index

Page 6: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Un continent és una vasta extensió de terra emergida.Un continent és una vasta extensió de terra emergida.La seva definició és convencional i no pas el resultat d’un La seva definició és convencional i no pas el resultat d’un criteri específic i, per tant, existeixen diferents models per criteri específic i, per tant, existeixen diferents models per classificar-los. A Espanya i Llatinoamerica, s’utilitza el classificar-los. A Espanya i Llatinoamerica, s’utilitza el model de cinc continents (o sis,incloent-hi l’Antàrtic): model de cinc continents (o sis,incloent-hi l’Antàrtic):

.ÀSIA,.ÀSIA,

.ÀFRICA,.ÀFRICA, .AMÈRICA,.AMÈRICA, .EUROPA,.EUROPA, .OCEANIA. .OCEANIA.

Index

Page 7: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Comunitat Comunitat d’individusd’individus amb una amb una llengua, un territori, una vida llengua, un territori, una vida econòmica i una formació econòmica i una formació psíquicapsíquica col·lectiva.col·lectiva.

Index

Page 8: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Per Estat es pot entendre l’estructura de poder Per Estat es pot entendre l’estructura de poder que pretèn tenir el monopoli de l’ús de la força que pretèn tenir el monopoli de l’ús de la força sobre el territori i la seva població, i que és sobre el territori i la seva població, i que és reconegut com a tal pels estats veïns.reconegut com a tal pels estats veïns.

Index

Page 9: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

• Territori separat d’uns altres per unes Territori separat d’uns altres per unes fronteres i que formen unitats per el fronteres i que formen unitats per el seu govern, la seva llengua i la seva seu govern, la seva llengua i la seva història.història.

Index

Page 10: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

• Població gran amb carrers, edificis i Població gran amb carrers, edificis i mitjans de transport, on viuen mitjans de transport, on viuen persones que es dediquen, sobre tot, persones que es dediquen, sobre tot, a fe¡nes i activitats que no són a fe¡nes i activitats que no són agrícoles.agrícoles.

Index

Page 11: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

• Poble petit, sobre tot aquell en el que Poble petit, sobre tot aquell en el que els seus habitants, treballaven en el els seus habitants, treballaven en el camp o en la pescacamp o en la pesca

Index

Page 12: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

• NACIÓ: És una comunitat de persones, amb una NACIÓ: És una comunitat de persones, amb una llengua, un territori, amb vida econòmica, etc.llengua, un territori, amb vida econòmica, etc.

• CIUTAT: Població gran amb edificis alts i mitjans CIUTAT: Població gran amb edificis alts i mitjans de transport ( metro, bus, tranvia, trens, ...), on de transport ( metro, bus, tranvia, trens, ...), on les feines són diferents que en un poble, amb les feines són diferents que en un poble, amb botigues, museus, moltes escoles, etc. botigues, museus, moltes escoles, etc.

• POBLE:persones que viuen en un lloc petit i que POBLE:persones que viuen en un lloc petit i que treballen en feines del camp i de la pesca. treballen en feines del camp i de la pesca. Un poble és més petit que una ciutat.Un poble és més petit que una ciutat.Exemple: Ribes és un poble i per això és més Exemple: Ribes és un poble i per això és més petit que Barcelona.petit que Barcelona.

Index

Page 13: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

• PAÍS:Territori separat d’uns altres països per unes PAÍS:Territori separat d’uns altres països per unes fronteres que tenen una persona com que fronteres que tenen una persona com que governa aquest païs i que tenen una llengua i una governa aquest païs i que tenen una llengua i una història comuna.història comuna.

• ESTAT: Organització política d’un país. Segons els ESTAT: Organització política d’un país. Segons els tipus de govern hi ha diferents tipus d’estats: tipus de govern hi ha diferents tipus d’estats: democràtics,totalitaris,decentralitzats,unitaris,...democràtics,totalitaris,decentralitzats,unitaris,...

• CONTINENT:Un continent és una terra molt CONTINENT:Un continent és una terra molt extensa a la superfície. Hi ha 5 continents: extensa a la superfície. Hi ha 5 continents: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania.Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania.

Index

Page 14: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Països que hem visitat amb el projecte

AMÈRICA DEL NORD

AMÈRICA DEL SUDIndex

Page 15: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

EUROPAÀSIA

Index

Page 16: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

ÀFRICA

OCEANIA

Index

Page 17: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Index

Page 18: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Index

1.Definició d’història i l‘esquema.2.Definició:edat i període,evolució i època.

Index

Page 19: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Index

Ciència que estudia els fets importants.Ciència que estudia els fets importants. La història s`ocupa de tot allò que ha afectat els homes i les dones al llarg del temp.La història s`ocupa de tot allò que ha afectat els homes i les dones al llarg del temp. La història estudia els canvis que ha viscut la societat humana.La història estudia els canvis que ha viscut la societat humana.

Index

Page 20: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

IndexIndex

Page 21: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Index

Procés segons el qual els éssers vius s’han Procés segons el qual els éssers vius s’han originat els uns als altres per descendència originat els uns als altres per descendència i canvis.i canvis.

Page 22: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Index

Temps des que un home ha començat ha Temps des que un home ha començat ha viure,des del seu naixement fins la seva mort. viure,des del seu naixement fins la seva mort. Aquesta és l’edat cronològica de les persones.Aquesta és l’edat cronològica de les persones.

Quan parlem de la història l’edat o el període Quan parlem de la història l’edat o el període és l’espai de temps que comprèn la durada és l’espai de temps que comprèn la durada d’una cosa o d’un fet.d’una cosa o d’un fet.

La historia ha passat per 5 diferents grans La historia ha passat per 5 diferents grans Períodes o Períodes o Edats són:Edats són:

-Prehistòria-Prehistòria -Edat antìga-Edat antìga

-Edat mitjana-Edat mitjana -Edat moderna-Edat moderna -Edat contemporània-Edat contemporània

Page 23: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Index

Dies, mesos ,anys o altres espais Dies, mesos ,anys o altres espais de temps en què passa una cosa. de temps en què passa una cosa.

Page 24: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

IndexIndex

Page 25: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

1. Què és una civilització?2. Quines civilitzacions hi ha?3. Fotos

-

Index

Page 26: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

En Josep Riera va venir a la classe i ens va estar explicant moltes coses sobre la història, l’evolució de les persones, etc. Una civilització és un grup de persones que tenen unes normes, una cultura, una llengua comunes que han pensat per poder viure en societat.La paraula civilització ve de la paraula civil i civil ve de ciutadà.Quan una civilització volia conquerir una altra el que feia era imposar la seva llengua i els seus costums als pobles conquerits. Quan no ho aconseguien anomenaven aquests pobles bàrbars.

Què és una civilització?

Index

Page 27: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Què és cultura?

Les persones per viure tenim unes necessitats bàsiques:

-Beure-Menjar-Dormir-Aprendre-Jugar-Respirar-Comunicar-nos-Curar-nos

Aquestes necessitats són comunes per totes les persones del món però cada poble i ciutat pensa com les vol solucionar. Les normes pensades per trobar aquestes solucions és la cultura.

Index

Page 28: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Index

Page 29: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Index

Page 30: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

1

•Definició línia del temps•Exemples línies del temps•Com hem fet la nostra línia del temps•La nostra línia del temps

Índex

•Algunes civilitzacions de les diferents Edats

Index

Page 31: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Definició línia del temps

• La Línia del Temps és una línia plena d’èpoques ordenades per anys.

Index

Page 32: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Exemples de Línies del Temps

Index

Page 33: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Com hem fet la nostra línia del temps?

• Primer vam fer el primer apartat la prehistória.Vam començar buscant a l’enciclopèdia per buscar quan va durar la prehistòria i vam veure que a dintre de la prehistòria hi ha 4 etapes:

1.Paleolític2.Mesolític3.Neolític4.Eneolític

• Després vam mirar quant van durar aquestes 4 etapes.• Així ho vam fer amb totes les edats: Contemporània,

Moderna, Antiga i Mitjana.

Index

Page 34: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

La nostra línia del temps

Index

Page 35: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

La nostra Línia del temps

Index

Page 36: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Algunes Civilitzacions de les diferents edats

EDAT ANTIGA• Mesopotàmia

• Egipte• GrèciaRoma

EDAT MITJANA• Els regnes germànics

• L’imperi Bizantí• La civilització islàmica• L’imperi de Carlemany

EDAT MODERNA• El naixement dels Estats

Moderns• Les Monarquies absolutes

• Les aspiracions de la burgesia• La Revolució Francesa

EDAT CONTEMPORÀNIA• Liberalisme i absolutisme

• Els moviments nacionalistes• La primera Guerra Mundial• La Segona Guerra Mundial

• La Guerra Freda• El desmantellament del Comunisme

Index

Page 37: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Els romans

Index

Page 38: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

1. Introducció2. On vivien 2.1. Geografia3. Com vivien 3.1. Habitatge 3.2. Construccions 3.3. Alimentació 3.4 Festes i i tradicions

Índex

3.5. Jocs 3.6. Llengua i escriptura 3.7. Sistema de numeració 3.8. La religió (Deus)4. Jerarquia social 5. Restes en l’actualitat6. Bibliografia

Index

Page 39: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

IntroduccióL’imperi romà va començar a l’any 753 ac estava dividit en

dues parts, l’imperi occidental i l’imperi oriental. L’imperi occidental va acabar l’any 476 dc i l’imperi oriental cau vora els 700 anys dc.

Segons la mitologia romana la data mítica de la seva fundació es el 753 ac.

L’antiga Roma fou la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX ac, per dos membres de les tribus centrals Italianes: els llatins i els sabins. Durant aquest periode Roma va ser gobernada per set reis.

Inicialment va ser una monarquia que va esdevenir una republica i finalment un imperi que va acavar controlant la major part del Mediterrani.

La civilització romana conjuntament amb la grega conformen l’Antiguitat Clàssica.

Index

Page 40: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Els romans a l’actualitat Com vivien J erarquia social (govern-lleis) Festes Tradicions Alimentació On vivien Les seves J ocs joies Geografia - Tarcus Llengua i escriptura La religió (Deus) Les construccions Sistema de numeració

Index

Page 41: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

On vivien• Els romans van

viure a Itàlia fa més de 2.000 anys, a la seva capital que era Roma.

Index

Page 42: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Com vivien• Els romans vivien en ciutats molt grans, els rics

vivien en el mateix barri i els pobres també. La plaça era una de les coses més grans i importants i per això estava al centre de la ciutat, amb els edificis importants al voltant com, per exemple, un temple.

Index

Page 43: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

• Els pobres vestien sempre igual i els rics tenien un vestit per a cada moment.

• Els rics tenien molts diners, cases decorades amb pintures i mosaics, etc. Amb els pocs mosaics que s’han conservat molts representen curses de carros.

• Els sistemes de neteja de la ciutat han millorat molt. Actualment la ciutats estan molt netes, però abans els carrers estaven bruts d’escombraries i deixalles i la vida urbana no era gens sana. Index

Page 44: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Llistat de consrtuccions• Tipus de cases (les domus i les

insula)• El circ• L’aquaducte• El trmple• El coliseo

Index

Page 45: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

ConstruccionsTipus de cases

Les cases domus són unes cases per rics perquè són d’una sola persona

Domus Insula

Les insules eren com pisos on hi vivien els pobres.

Index

Page 46: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Circ

• El circ romà serveix per fer espectacles i curses de cavalls.

Index

Page 47: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Aqüeducte

L’aqüeducte serveix per portar l’aigua del riu a la ciutat.

Index

Page 48: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Temple

El temple romà servia per adorar els seus deus. Per exemple,

perquè els deus ajudéssin a guanyar les guerres, etc. Index

Page 49: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Coliseo

El coliseo és un anfiteatre que ½ és 1 teatre i l’altre ½ és un altre teatre. El coliseo servia per fer combats amb lleons i espectacles diversos. Index

Page 50: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Alimentació• Els romans menjaven 3 o 4 cops al

dia. L’àpat inicial era la sopa en família. En un primer moment, se sopava a l’atri.

• Els aliments que feien servir eren molt semblants als que mengem actualment.

• Els aliments eren:

Index

Page 51: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Verdures:- Espàrrecs.- Carxofes (no la carxofa actual,

s’anomenava així tots cardots).- Enciams (una de les més consumides,

juntament amb les escaroles, la xicória, les fulles de porro i els créixens).

- Espinacs (s’anomenaven les sopes i els purés de verdures, amb col, enciam, rave, porro, api amb mostassa, puré de verdures).

Index

Page 52: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Llegums:- Faves (aliment dels pobles, generalment en

forma de puré).- Pèsols.- Fesols o mongetes (no els actuals,

importats d’Americà).- Cigrons.- Llenties.- Guixes.- Llavors del lli (que intervenien en

l’elaboració de la polenta, planta documental de la Península Ibèrica) i de l’api (utilitzades per a condimentar-hi pastissos i pa).

Index

Page 53: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Tòfones i bolets:- Diverses espècies, algunes de les quals

eren molt apreciades.

Arrels i bolets:- Naps.- Raves.- Pastanagues.- Cebes.- Centcaps (amb un gust semblant al de

pastanagues).- Dragoneres (procedent de les Illes Balears).

Index

Page 54: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Fruites.- Pomes. -

Dàtils. - Figues. -

Cireres. - Peres. -

Prunes.- Codonys. -

Olives.– Fruits secs. -

Raïm. - Festucs mediterranis.

Index

Page 55: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Festes i tradicions• L’origen del dia de Sant Valentí el va

començar l’imperi romà, a l’any 270 ac.

• El dia de cap d’any també el va començar l’imperi romà.

• Celebraven l’arribada de l’any nou el dia 1 de març.

Index

Page 56: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

JocsEls nens romans dedicaven la major part del seu temps al joc que era considerat una part natural del creixement. Els nadons majors, se’ls donava una crepundia (una petita col·lecció d’objectes).

Els nens majors disponien d’una ampla gama d’activitats diferents: construir casetes, enxampar ratolins en un petit carretó, jugar a pares i mares, muntar pals de fusta...Els nois es divertien jugant a soldats, gladiadors i jutges. Les nous s’utilitzaven com caniques.

Index

Page 57: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Tipus de jocs1. Tabula lusorica2. Duplum molendinum3. Segon molendinum4. Nina5. Declivitates

Index

Page 58: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Llengua i escriptura

• Els romans escrivien en llatí amb tinta sobre pell d’animal que se’n diu pergamí. Normalment la primera lletra l’escrivien amb tinta vermella i les altres lletres en tinta negra. Per escriure feien servir canyes. Hi havien lletres que no hi eren i les havies de substituir per unes altres.

Per exemple:

La U per la V, la J per la I, la Z per la S, la G per la C i més.

Index

Page 59: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Sistema de numeració

Els números romans eren diferents dels nostres.

I:1 VIV:9 XVII:17 I:1 D:500II:2 X:10 XVIII:18 V:5 M:1.000III:3 XI:11 XIX:19 X:10IV:4 XII:12 XX:20 XX:20V:5 XIII:13 XXX:30VI:6 XIV:14 XL:40VII:7 XV: 15 L:50VIII:8 XVI:16 C:100

Index

Page 60: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

La religióLa religió romana era politeista; és a

dir que tenia molts deus.La relació dels romans amb ells era

molt concreta: pregaven per a ells i els portaven ofrenes per tal que no s’enfadessin amb ells.

Ja des dels orígens, la religió romana es va mesclar amb les religions d’altres pobles, sobretot amb els grecs.

Index

Page 61: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Llistat de Deus1. Apol·lo,déu del sol.2. Juno, esposa de Júpiter,protectora de les dones, els parts.3. Júpiter,déu del tro i de la llum.4. Diana,deessa de la lluna i de la caça.5. La deessa de la Victòria.6. Janus,déu dels inicis i de les portes.7. Minerva,deessa de la saviesa. 8. Esculapi, déu de la medicina.9. El déu Sol.10.  Mercuri, el missatger dels déus.11. Venus, deessa de l’amor i la bellesa.12. Mart, déu de la guerra.13. Els Lars,protectors de la llar domestica.14. Mitra,déu persa del sol,venerat pels militars. S’han trobat en tot l’imperi estàtues de Mitra que mata el brau. Index

Page 62: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

15. Nereides,nimfes del mar,que habitaven en una caverna al fons del’oceà: personificaven les ones.16. Tritons,divinitats marines.17.Neptú,déu del mar.18. Amfitrite,esposa de Neptú i protectora dels habitants del mar19. Les Sirenes eren essers demoníacs: vivien en una illa i amb llur cant atreien els navegants cap als esculls fent-los naufregar per desprès devorar-los.20. Bacus , déu del vi.21.Ariadna esposa de bacus 22. Sátris ,divinitats dels boscos , dels camps i de les muntanyes.23.Ceres , deessa de les collites.

Index

Page 63: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

29. Cèrber, gos de tres caps guardià de l’Hadrs, el món dels morts.30. Plutó, déu dels morts i de la riquesa.31. Prosèrpina, esposa de Plutó i deessa de la primavera.32. Caront, transportador de les ànimes dels difuns des del mon del s vius cap a l’Hades, a l’altre banda del riu Estigi.22. Somnus i Morts, Fills de la Nit, divinitats del son de la mort.34. Les Gorgones, tres monstres que simbolitzaven els terrors dels homes

26.Pan,dèu dels camps i dels pastors.27. Flora,deessa de les flors.28. Les Furies,monstrueses i ferotges deesses de la venjança,temudes sobretot per qui s’hagués tacat amb fets de sang.

24. Faunes, divinitats dels campsi de les selves.25.Nimfes , divinitats dels arbres i de les aigües.

Index

Page 64: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Jerarquia social• Els pobres vestien sempre igual i els

rics tenien un vestit per cada moment.• Les famílies riques tenien grans sales

que donaven a un pati central, que eren decorats amb estatures, pintures,... Els mobles eren senzills, però de qualitat.

• Sempre hi havien enemics de les províncies estrangeres, i el problema de donar allotjament a tots esdevenia cada cop més greu.

Index

Page 65: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

–El foc era una amenaça constant: com que la gent tenia brases portàtils per cuinar i per escalfar-se, era molt fàcil que es calés foc.

–La llei no castigava qui llençava un nadó (sobre tot si era nena) en un pilot d'escombraries.

–Molts rics posseïen més d'una casa. –Quan convenia, un mal governador

era cridat a romà per càstig.–Alguns governadors van ser cruels i

injustos.

Index

Page 66: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Restes en l’actualitat

• Actualment les restes romanes que més queden són:

• Arquitectura. • Runes.• Art.• Eines domèstiques.• A Empúries hi ha moltes restes

romanes.

Index

Page 67: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Indians

Index

Page 68: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Índex• Qui eren els Indians?• Can Magí del Pis• El Ger• Can Panxo• El Redòs• La Torre de l’Ajuntament• Can Punxes• Can Girat del Palou• Can Pere Miret• Casa Modernista• Can Geló

Index

Page 69: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Qui eren els Indians?Van ser catalans que, des de mitjans del segle XVIII, van anar a viure i

a fer fortuna a Cuba, les Antilles, Argentina, Filipines o Puerto Rico, …

Es diuen indianos perquè tornaven de les índies Occidentals (el que ara anomenem Amèrica).

Quan van tornar a Catalunya van conservar la manera de construir les cases, costums, tradicions gastronòmiques, fonts públiques, escoles i, fins i tot, en l’art funerari. I totes aquestes maneres de viure han anat passant de generació en generació.

Les poblacions de Cubelles, Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú s’han vist molt desenvolupades per aquest fet “americano”. Altres llocs com Astúries, Cantàbria, etc. i Barcelona també han tingut aquest fet i això es pot veure en alguns edificis de la Diagonal o el Passeig de Gràcia.

Index

Page 70: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Can Magí del PisNom: Can Magí del PisPromotor: Manuel Rosell i RoigArquitecte: -Any de construcció: 1.890Funció: casaAdreça: Pl. Marcer 10Estat de conservació: bo

Judit, Zoa i Dani.

Index

Page 71: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

El Ger• Promotor: Sdurní Bertran

i Miret• Arquitecte: ----• Any de construcció: 1875• Funció: habitatge/ Local

Social del G.E.R.• Adreça: c/ del Pi, 25• Estat de conservació: bo

Index

Page 72: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Can Panxo• Nom:Can panxo• Promotor:Francesc

Mestre i Mestre• Arquitecte:-• Any de construcció:1890• Funció:Casa• Adreça:Pl. Marcer 11• Estat de conservació:bo

Index

Page 73: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

• Hospital-asil creat a partit del llegat dels germans Josep i Pere Jacas, que havien fet fortuna a ultramar,i gestionat fins el 2005 per les germanes darderes.És un edifici modernista construït entre 1901 i 1905 estructurat entre 2 cossos que es disposen perpendicularment en relació a un cos central, envoltat d´un jardí.Té una magnífica façana que combina l´escriptura de pedra amb al maó vist i la ceràmica vidriada.De l´interior cal destacar-ne el claustre central i la capella,del 1909.L´hospital es va ampliar entre el 1930 i 1946.Actualment és un centre geriàtric.

El redòs

Index

Page 74: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

La Torre de l’Ajuntament• Nom:Torre de

l’Ajuntament.• Dades(Any de la

construcció):1892.• Adreça:plaça de la

vila.• Estat de

consevació:bo

Index

Page 75: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Can Punxes• Nom:Can Punxes• Promotor:Ramon.Mestres• Any de construcció:1911• Funció:Casa• Adreça:Pl.Mercer.4• Estat de conservació:bo

(vol dir que el pis està en molt bon estat i que es conserva bé)

Index

Page 76: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Can Girat del Palou Període- segle XVIIIEstil- BarrocSituacio- Carrer d’OlivellaFunció- Masia del segle XVIII formada

per un conjunt d'edificacions a l'entorn d'un pati central. L'edifici principal té el coronament sinuós de la façana, típicament barroc. El portal, d'arc rebaixat, és adovellat i les finestres del pis principal tenen lli i brancals de pedra. Sota l'òcul de les golfes hi ha un rellotge de sol. Adossada a la casa hi ha una capella dedicada a la Immaculada, Sant Joan Baptista i Sant Josep, d'època posterior. En un dels edificis annexes del pati hi ha la data de 1770.

Index

Page 77: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Can Pere Miret• Nom:Can Pere Miret

• Promotor:Pau Jaques Colomer• Any de construció:1879

• Funció:casa• Adreça:C.Del Pi, 20

• Estat de conservació:bo

Index

Page 78: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Casa modernista• Tipus: edifici residencial• Període: 1888-1910• Estil: modernisme• Situació: carrer del Pi • Edifici de planta i pis

singularitzat per la gran balconera d'arc apuntat, amb emmarcament de maó vist, flanquejat per dos plafons triangulars de ceràmica en trencadís.

Index

Page 79: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Can Geló• Nom: Can Geló• Adreça: c/ Mm. Andreu Malgà, 10• Any de construcció: 1875• Promotor: Francesc Mestre i Mestre• Tipus: Edifici residencial• Període: Segle XIX• Va ser la residència de Josep

Mestre i Mestre, membre d’una família “d’ americanos” que va fer fortuna a Santiago de Cuba. És un edifici de planta i dos pisos, amb façana blanca i simètrica, en prou feines decorada, tal i com era habitual en els edificis neaclassics de mitjans del segle XIX

Index

Page 80: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Idees de com acabar el projectePer saber com havíem d’organitzar el projecte, primer hem hagut de

pensar quina producció final era la que més en agradava.

• Obra de teatre• Conferència• PowerPoint• Llibre• Pàgina web• Dossier• Exposició• Mural• Línia del temps i marcar el que treballem• Arxiu

De totes les idees n’hem triat unes quantes: fer un power que ens serveixi per fer un web i fer servir la línia del temps

per poder situar totes les dades que anem trobant.

Index

Page 81: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Experts que ens poden ajudar en el projecte

• Carlos (Max, web)• Macs (Alejandro, web)• Guille (PowerPoint)• Ana Giralt (Adrià)• Peter (Terrence)?• Francesc (joc d’ordinador)• Jose Luís (expert Indians)• Merce A. (Zoa, Grecia)• Manel G. (pare Laia G.)• Josep Riera (professor d’història de l’IES Can

Puig)

Index

Page 82: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Experts que ens han ajudat • Macs: el pare de l’Alejandro ens ha

explicat un programa per poder fer una pàgina web.

• Francesc: des de casa ens ha ajudat amb el power point i amb el web.

• Manel Garcès: ens ha ajudat a penjar el projecte al web de l’escola.

• Josep Riera: ens ha desvetllat els dubtes que teníem sobre el concepte de civilització d’una manera molt senzilla i aclaridora.

A TOTS ELLS MOLTES GRÀCIES !!!Index

Page 83: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Libres• Diccionari barcanova de llengua catalana.• Philip steele. “Una ciutat al llarg del temps”. Il· lustrador

Steve Noon.Ed.Cercle de lectors.• Fiona macdonal Mark bergin.En la Roma de d’august el

túnel del temps.ANAYA.• Vicents vives atles junior 1992.Geografic de catalunya i

el món.• Sosietat 8 any de la edició 93-94.E.G.B.• El llibre:Antonio fernandez “historia del arte”• Gran enciclopedia catalana• La formacio de la humanitat Richard Leakey

Index

Page 84: Nens/es de 4t A Els Indians Curs 06/07

Bibliografia de Roma• Llibre El túnel del temps en la roma d’August el

fundador de l’imperi.Ed. ANAYA.Any de l’edició 1.990.• Llibre Historia del Arte.Ed. vicents-vives.Any de l’edició 1.992.• Llibre de text coneixement del medi social i

cultural cicle superior 1r. Ed. cruïlla .Any de l'edició 1.999.

Index