Indians 07 Fet

INDIANS A CATALUNYACAPITALS CUBANS

EN LECONOMIA CATALANA

FUNDACI NOGUERA

Collecci ESTUDIS

FUNDACI NOGUERA

ESTUDIS, 36

INDIANS A CATALUNYA:CAPITALS CUBANS

EN LECONOMIACATALANA

MARTN RODRIGO Y ALHARILLA

TRADUCCI DE JOSEP TARRAGONA I CASTELLS

BARCELONA, 2007

Martn Rodrigo y Alharilla de la traducci: Josep Tarragona i CastellsEdita: Pags Editors Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.comPrimera edici: juny de 2007ISBN: 978-84-9779-529-6 Dipsit legal: L-751-2007Enquadernaci: FontanetImpressi: Arts Grques Bobal, S. L.

A David, que sha fet granal costat daquesta recerca.

SUMARI

Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

1. CUBA, TERRA DE PROMISSI . . . . . . . . . . 17 Emigraci, famlia i comer a les Antilles espanyoles . . . 23

2. FILLS DE MERCURI I NTS DE NEPT . . . . . . . 41 Amb un peu a Cuba i laltre a Catalunya: la famlia Sam de Vilanova i la Geltr . . . . . . . . . . . . . . 46 Jaume Torrents i Serramalera . . . . . . . . . . . 77 La famlia Biada . . . . . . . . . . . . . . . 84 Els Baradat i les seves famlies . . . . . . . . . . 89 Josep Munn i Nugareda . . . . . . . . . . . . 102 Els petits comerciants: els germans Soler i Casaes . . . . 113

3. HISENDATS I ESCLAVISTES . . . . . . . . . . . 129 Sucre i creixement a Sagua la Grande i Cienfuegos . . . . 131 Capitals i capitalistes de Sagua la Grande a Barcelona: el cas de Toms Ribalta . . . . . . . . . . . . . . . 146 Una prspera famlia dindians: els Goytisolo . . . . . . 167 Joaquim Fbregas i els germans Carb i Martinell . . . . 195 De Puerto Rico a Barcelona . . . . . . . . . . . . 206

4. INDSTRIA, FINANCES I URBANISME: CAPITALS INDIANS EN LECONOMIA CATALANA . . . . . . . . . . . 219 Finanant la indstria catalana . . . . . . . . . . 220 Indians i nances: la casa de banca Vidal Quadras . . . . 242 Capitals indians en la transformaci urbana de Barcelona . . 261

Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . 287Sigles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289Bibliograa . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291

INTRODUCCI

Cuba est de moda. A Espanya en general, i a Catalunya en par-ticular, linters per la realitat cubana ha estat i continua essent un fet palpable. Alimentada en gran mesura per la simpatia o antipatia respecte al procs revolucionari iniciat el 1959 i, ms properament, per lincessant ux migratori de cubans a terres hispanes, aix com per la consolidaci de lilla com a destinaci turstica de primer ordre per als espanyols, la preocupaci per tot all que fa referncia a Cuba ha pres diversos camins (el cinema, la literatura, la msica). Una expressi daquest inters sha donat en forma destudis sobre els vincles histrics entre ambds territoris: Cuba per un costat, i per laltre, Espanya i, en all que ens interessa, especcament Catalunya. Seguint les passes del treball pioner de Carles Mart, publicat a Barcelona el 1918 amb el suggeridor ttol de Los catalanes en Amrica (Cuba), els darrers quinze anys shan publicat diverses monograes amb un denominador com: la voluntat dindagar sobre les relacions entre Catalunya i Cuba en clau histrica.

Aquest procs, sustentat en part per les commemoracions de 1992 i 1998, ha tingut com a resultat llibres dabast general com el de Joaquim Roy, titulat Catalunya a Cuba, o el de Jos Joaqun More-no Mas, editat el 1993 amb el ttol La petjada dels catalans a Cuba; el de Birgit Sonesson, publicat dos anys desprs amb el ttol Catala-nes en las Antillas, un estudio de casos, i el dOriol Junqueras, editat signicativament el 1998 amb el ttol Els catalans i Cuba. En aquest context, Isabel Segura publicava el 1999 7 passejades per lHavana. La presncia catalana i levoluci de la ciutat en els ltims dos anys, mentre que Juan E. Frguls Ferrer havia publicat anys enrere a la capital cu-bana un opuscle titulat Catalanes en Cuba. La mateixa preocupaci ha possibilitat ledici de diverses monograes centrades en les relacions

10 MARTN RODRIGO Y ALHARILLA

de diferents localitats del litoral catal amb les Antilles: des del treball dAlbert Virella sobre Vilanova i la Geltr ns al llibre de Llus Costa sobre Begur, passant per la nota de Salvador Rovira sobre Altafulla, els articles de Joan Domnech sobre Lloret i de Xavier Miret sobre Sant Pere de Ribes, les monograes de Csar Yez sobre Sant Feliu de Guxols i Calella, la de David Jou sobre Sitges, o els treballs de Raimon Soler sobre la industrialitzaci de Vilanova i la Geltr, cada cop hi ha ms aportacions que, anant dun marc general a un altre ms concret, tenen la virtut de remarcar la intensitat i la complexitat dunes relacions que van impregnar gran part de la geograa, la socie-tat i leconomia catalanes del darrer ter del segle XVIII, el segle XIX i les primeres dcades del segle XX.1

Linters per les relacions entre Catalunya i Cuba en el passat no tan sols ha produt monograes histriques (que poden ser de carcter local o general), sin que es troba en lorigen de pellcules, novelles i, encara ms signicativament, reportatges periodstics i programes de televisi tamb recents. El 1993 el catal Antoni Verdaguer dirigia la pellcula Havanera (amb el rerefons de la participaci catalana en el trc desclaus). El 1999 es tornava a publicar la biograa novellada del negrer malagueny Pedro Blanco, reeditada precisament a Barcelona, la ciutat a on vingu a morir aquest curis personatge. Tampoc no s casualitat que el periodista Gerardo Gonzlez de Vega, al seu llibre Mar brava. Historias de corsarios, piratas y negreros espaoles hagi volgut recollir la historia daquest negrer; que shagin recuperat notcies sobre histries de viatgers catalans com les que sinclouen al llibre Viatgers catalans al Carib, Cuba, i que Baltasar Porcel situ a la Gran Antilla un dels escenaris dEl cor de les tenebres. Daltra banda, el 1997 Margarida Aritzeta public Lherncia de Cuba, una novella que dibuixa la vida dun indi que intenta fer les Amriques a Cuba. Xavier Gimeno, pel

1. A. VILELLA I BLODA, Laventura ultramarina de la gent de Vilanova i la nissaga dels Sam, Museu de Vilafranca, Vilafranca, 1990; L. COSTA I FERNNDEZ, Lilla dels somnis. Lemigraci de Begur a Cuba al segle XIX, Ajuntament de Begur, Begur, 1999; S. ROVIRA I GMEZ, Els indians dAltafulla, 1760-1833, a M. T. PREZ PICAZO et al., Els catalans a Espanya, 1760-1914, Afers, Barcelona 1996, pp. 463-466; J. DOMNECH, Els indians de Lloret de Mar, LAven n. 169, 1993, pp. 26-29; X. MIRET, Els americanos de Ribes, Ajuntament de Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Ribes, 1986; C. YEZ, Sortir de casa per anar a casa. Comer, navegaci i estratgies familiars en lemigraci de Sant Feliu de Guxols a Amrica en el segle XIX, Ajuntament de Sant Feliu de Guxols, Sant Feliu de Guxols, 1992; C. YEZ, Emigracin ultramarina y familia catalana en el siglo XIX. Los Moreu Rabassa de Calella, Caixa dEstalvis Laietana, Matar, 1995; D. JOU I ANDREU, Els sitgetans a Amrica i diccionari damericanos. Aportaci a lestudi de la migraci catalana a Amrica, 1778-1936, Grup dEstudis Sitgetans, Sitges, 1994; R. SOLER, Comerciants i fabricants. Una reexi sobre lorigen comercial del capital industrial: el cas de Vilanova i la Geltr, Recerques n. 36, 1998, pp. 109-136.

INDIANS A CATALUNYA: CAPITALS CUBANS EN LECONOMIA CATALANA 11

seu costat, ha dibuixat igualment litinerari vital dun americano en la seva novella Pa de llop, mentre que lescriptora de Ciutat de Mallorca Carme Riera publicava lany 2000 la novella Cap al cel obert, ambien-tada en la Cuba de mitjan segle XIX i protagonitzada per una famlia mallorquina enriquida grcies a lexplotaci del treball esclau, per la qual reb el premi Crtica Serra dOr el 2001, aix com el Premi Nacional de Literatura. Recentment, a la primavera de 2004, Empar Fernndez i Pablo Bonell Goytisolo han publicat Cienfuegos, 17 de agosto, una novella basada en personatges reals i ambientada a la vila cubana de Cienfuegos durant la guerra dels Deu Anys.

El 1989 sortia a la llum un quadern de la Revista de Girona ti-tulat Els indians. Des daleshores han estat nombrosos els reportatges publicats en diaris, suplements dominicals o revistes no especialitzades amb el rerefons de limpacte dels indians (o americanos) enriquits a les Antilles en la societat catalana desprs del seu posterior retorn. Lany de grcia de 1998 El Punt insistia en el tema tot editant El besavi va anar a Cuba. La Vanguardia, per la seva banda, titulava el reportatge de portada del seu Magazine de 28 de juny del mateix any La aventura americana (historia de los indianos, emigrantes de fortuna que dejaron leyendas negras y grandes progresos en Espaa).2 El Peridico, al seu torn, dedic el reportatge central del seu suplement Ms domingo de 9 de juliol de 2000 als Indianos catalanes, amb el signicatiu subttol de La huella de los esclavistas de Amrica sigue viva cien aos despus. A lestiu de 2003 era la revista Descobrir Catalunya la que dedicava el reportatge de portada del seu nmero 67 a La costa dels indians i al llegat dels catalans de Cuba. Abans, a loctubre de 2000, la revista Pblic havia editat el reportatge Indianos, los parientes catalanes del sueo americano. I encara anteriorment, a la primavera de 1998, Tele-visi de Catalunya havia realitzat un documental titulat Cuba, siempre delsima, ems en dos programes dominicals duna hora cadascun en la franja de mxima audincia, en qu repassava els vincles entre Catalunya i la Gran Antilla al segle XIX a travs de les biograes de vuit personatges diferents.

Aquestes sn algunes mostres (no pas les niques, per s les ms signicatives) de la renascuda preocupaci per la presncia catalana a Cuba, que ha interessat i inspirat cineastes, novellistes, periodistes i, s clar, historiadors. En aquest context, la pregunta de rigor que cal plantejar s: t algun sentit, a hores dara, realitzar un nou estudi al

2. Curiosament, el suplement del diari Avui de 23 dabril de 1998 titulat 1898: el desastre i laven no dedic ni una simple nota a lemigraci de retorn dels catalans enriquits a les Antilles.


respecte? Per a intentar respondre a aquesta qesti cal tenir en compte que linters per linux en la societat catalana dels emigrants retornats (els clebres americanos o indians) ha centrat solament la curiositat de les aproximacions periodstiques, per no pas de les investigacions histriques. Ben al contrari, els treballs ms acadmics shan ocupat del paper dels catalans a lilla obviant laltra cara de la moneda: limpacte en la societat, la poltica o leconomia catalanes dels que van tornar enriquits al Principat. Les armacions de Susana Snchez en el sentit que el tema dels indians no ha desvetllat una excessiva curiositat ns ara [] [per la qual cosa] no disposem de treballs que aportin prou informaci o que tinguin un enfocament modern del material consul-tat, tot i realitzades el 1988, continuen essent malauradament vigents.3 De fet, la histria dels indians a la Catalunya del segle XIX encara sha de fer. Aquesta realitat contrasta amb labundncia destudis que han documentat el remarcable rol dels indians a diferents regions de la geograa espanyola, especialment pel que fa al nord-oest peninsular. Aix, hi ha treballs que han estudiat linux sociopoltic dels emigrants gallecs en retornar; el seu impacte en larquitectura, especialment a Astries per tamb amb alguna anlisi de casos a Galcia; la seva inuncia en la indstria gallega contempornia; els resultats de la dimensi lantrpica dels americanos a Astries, o les seves pautes inversores com a grup en ladquisici de nques rstiques del camp sevill, o b shan dedicat a recollir, en forma de minibiograes, les trajectries vitals dels indians ms destacats a comarques senceres de la cornisa cantbrica.4

3. S. SNCHEZ, Els indians de Catalunya. Un balan bibliogrc, a diversos autors, Jornades destudis catalano-americans, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1990, pp. 209-220.

4. X. M. NEZ SEIXAS, Emigrantes, caciques e indianos. O inuxo sociopoltico da emigracin transocenica en Galicia (1900-1936), Edicins Xerais de Galicia, Vigo, 1998; X. M. NEZ SEIXAS, Retornados e inadaptados: el americano galego, entre mito y realidad (1880-1930), Revista de Indias vol. LVIII, n. 214, 1998, pp. 555-593; C. LVA-REZ QUINTANA, Indianos y arquitectura en Asturias (1870-1930), Oviedo, 1991; A. FRANCO TABOADA, Urbanismo indiano en Galicia, Revista da Comisin Galega do Quinto Cente-nario n. 1, 1989, pp. 103-114; X. CARMONA BADIA, Los indianos y la cuestin industrial en la Galicia del XIX, a Indianos. Monografas de los Cuadernos del Norte n. 2, 1982, pp. 45-49; X. CARMONA BADIA, A inuencia da emigracin a Amrica na formacin da industria galega contempornea, a diversos autors, Galicia-Amrica. Cinco sculos de historia, Santiago de Compostela, 1992, pp. 249-252; J. URA GONZLEZ, Los indianos y la instruccin pblica en Asturias, a Indianos. Monografas de los Cuadernos del Norte n. 2, 1982, pp. 102-119; M. C. MORALES SARO, Las fundaciones de los indianos en Astu-rias a N. SNCHEZ-ALBORNOZ (comp.), Espaoles hacia Amrica. La emigracin en masa, 1880-1930, Alianza, Madrid; A. FLORENCIO PUNTAS, Patrimonios indianos en Sevilla en el siglo XIX: entre la tradicin y la innovacin, a H. CASADO ALONSO, R. ROBLEDO HERNNDEZ, (comps.), Fortuna y negocios. La formacin y gestin de grandes patrimonios (ss. XVI-XX),


A Catalunya, al contrari, solament els treballs sobre algunes lo-calitats del litoral shan ocupat danalitzar linux dels indians desprs del retorn als seus llocs dorigen. Hi ha pocs estudis que vagin ms enll de lmbit local, com el catleg de lexposici sobre limpacte dels americanos en larquitectura i lurbanisme del Garraf, el Peneds i el Baix Gai.5 Nomes recentment ngels Sol ha proposat una primera sntesi de limpacte econmic dels indians catalans desprs del seu re-torn.6 En aquesta lnia caldria incloure el llibre editat recentment Cases dindians, dedicat, tal com suggereix el seu ttol, al llegat arquitectnic dels indians catalans.7

En el llarg cam que encara hem de recrrer per estudiar linux dels americanos a Catalunya, aquest llibre tan sols aspira a representar un pas ms. El seu objectiu principal consisteix a documentar limpac-te econmic que tingu lemigraci de retorn de catalans enriquits a Cuba i, per extensi, tamb a Puerto Rico, al llarg del segle XIX. Aix, el meu punt de partida neix de la voluntat de ponderar la importncia que pogu tenir el capital acumulat a les Antilles per explicar la indus-trialitzaci catalana i, en general, les transformacions ocorregudes en leconomia del Principat durant el segle XIX. En conseqncia, la meva (pre)ocupaci fonamental no ser tant lestudi de la trajectria de tots els catalans a Cuba (o Puerto Rico) com, especialment, la daquells que optaren per tornar a Catalunya amb el capital acumulat a les Antilles, fossin catalans dorigen o no. En la necessria doble mirada daquest treball sobre les Antilles i sobre Catalunya, la primera est condicionada per la segona. No puc oferir, tanmateix, una monograa denitiva al respecte, per s una aproximaci general que, a partir de la meva prpia investigaci i tenint en compte la literatura existent, posi de manifest la importncia que tingu lacumulaci de capital en el context colonial antill per a leconomia catalana del segle XIX.

El treball est dividit en quatre captols. Mentre que el primer t com a objectiu analitzar la presncia catalana a les Antilles, en els

Universidad de Valladolid, Valladolid, 2002 (en premsa); M. PEREDA DE LA REGUERA, In-dianos en Cantabria, Diputacin provincial de Santander, Santander, 1968; E. NORIEGA, Los indianos del oriente, a Indianos. Monografas de los Cuadernos del Norte n. 2, 1982, pp. 120-129; J. I. GRACIA NORIEGA, Indianos del oriente de Asturias, Publicaciones del Principado de Asturias, Oviedo, 1987.

5. Diversos autors, Americanos, indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Peneds i Tarragons (Baix Gai), segles XVIII-XIX, Biblioteca Museu Balaguer, Vilanova i la Geltr, 1990.

6. A. Sol Parera, Os americanos catalns e o seu impacto econmico en Cata-lua longo de sculo XIX, Estudios Migratorios, 2001, n. 11-12, pp. 141-168.

7. M. RODRIGO Y ALHARILLA, Cases dindians, Fundaci Caixa Manresa i Angle Editorial, Manresa, 2004.


tres restants em centro en els efectes que pogu tenir per a Catalunya lemigraci de retorn. Comeno per proposar una anlisi sobre algunes causes que poden ajudar a explicar lxit i, sobretot, la pervivncia dels comerciants catalans a Cuba (i, per extensi, tamb a Puerto Rico). Aquesta anlisi sobre la construcci social del mercat antill continua al segon captol amb lestudi de diferents famlies de comerciants catalans dedicats a totes les branques de lactivitat mercantil a Cuba, des duns encants ns a poderoses companyies nanceres o dexportaci, alguns components de les quals tornaren a Catalunya per continuar dedicant-se a lactivitat comercial. A partir igualment de diversos estudis de casos, el tercer captol est dedicat a la descripci i lanlisi no pas de co-merciants indians, sin duns quants hisendats enriquits directament a Cuba i a Puerto Rico grcies al cultiu del sucre que sinstallaren al nal de les seves vides a Catalunya. Els diversos estudis de casos abordats al tercer captol em serviran, aix mateix, per a aprofundir en lanlisi dels camins dels diners, s a dir, de les vies, mecanismes i eines que utilitzaven els indians catalans per transferir els seus capitals de les Antilles a la Pennsula. El quart i darrer captol, per la seva banda, es dedica a la descripci i lanlisi de la presncia dels indians enriquits a Cuba i Puerto Rico en tres sectors diferents de leconomia catalana: la indstria, les nances i la promoci immobiliria.

La recerca que ha perms construr aquesta monograa va comen-ar ara fa uns quants anys, concretament la tardor del 1995. Convidat per lInstituto de Historia de Cuba i nanat per la Universitat Autno-ma de Barcelona vaig gaudir llavors duna estada investigadora a lilla que em va permetre treballar als arxius provincials de Matanzas i de Santiago de Cuba, aix com a lArchivo Nacional de Cuba. Desprs he tornat unes altres vegades a Cuba. El novembre de 2002, per exemple, vaig estar-mhi una setmana a Villa Clara mentre que dos anys desprs consultava la documentaci de larxiu provincial de Cienfuegos. En aquestes estades de recerca a lilla he gaudit del suport i lamistat de diferents persones com ara els historiadors Orlando Garca i Ovidio Daz Martnez, a Cienfuegos i Villa Clara, respectivament. A lHavana lajut de Leida Fernndez Prieto, Imilcy Balboa, Reinaldo Funes, Mer-cedes Garca, Yolanda Daz, Oscar Zanetti, Carmen Barcia i Carmen Almodovar, entre daltres, van fer ms agradables i fructferes les meves estades.

Els deutes contrets, segurament impagables, a aquesta banda de lAtlntic no han estat menys importants. Diferents investigadors mhan facilitat diversa informaci de molta utilitat per arrodonir alguns epgrafs del llibre, com ara Llus Castaeda, Raimon Soler, Francesc Valls i Anna Carreras. De particular inters han estat les notcies que


mhan proporcionat Jos Llerandi i Juan Manuel Ugartechea, amants com jo mateix de Lekeitio i descendents directes dAgustn Goytisolo Lezarzaburu. Lamabilitat de Maria Rosa Alberola, que em va obrir la porta de la seva casa, a Alacant, em va permetre documentar la pre-sncia a Barcelona dAgustn Irizar Declouet. Daltra banda, el collega Llus Riudor mha vingut facilitant diferents llibres de correspondn-cia provinents dindians sitgetans enriquits a Santiago de Cuba i que romanen per ara a diferents residncies particulars. Val a dir que la recerca feta tant a Barcelona i a altres arxius del Garraf com a Madrid ha estat nanada pels diferents projectes de recerca (dels quals he format part) encapalats per lhistoriador i amic Josep Maria Delgado i, particularment, pel projecte actual nanat pel Ministeri dEducaci [2004-2006, BHA 2003-02855] Colonizadores y colonizados: un estudio comparativo de las interrelaciones entre Europa y las sociedades no europeas. Espero haver sabut aprotar les converses amb els seus integrants i particularment amb Josep Maria Fradera, Eloy Martn Corrales, Albert Garcia i M. Dolores Elizalde.

No queda dubte, tanmateix, que el nanament fonamental que mha perms concloure aquesta recerca ha vingut de la m de la Fun-daci Noguera, la beca de la qual em va permetre treballar a lArxiu de Protocols del Collegi Ocial de Notaris de Catalunya durant el temps necessari per buscar i trobar la major part de la informaci que sustenta els meus arguments. Vull remarcar especialment la tasca del personal de larxiu notarial de Barcelona, Laure Pagarolas, Montse Gmez, Llusa Cases i Jordi Tor, malgrat el poc temps que aquest arxiu resta obert al pblic. El resultat nal de tot aquest esfor, espero que ben aprotat, s aquest llibre.

1. CUBA, TERRA DE PROMISSI

El pensar trabajar en Europa para adquirir un capital es un gran disparate, particularmente para aquellos que estn criados en Amrica.

Gregori FERRER I SOLER

Malgrat la suposada exclusi catalana de la empresa de Indias, el fet cert s que van ser nombrosos els comerciants catalans que participaren en la cursa dAmrica a partir del darrer quart del segle XVII i, especialment, durant el segle XVIII. Tal com ha demostrat de manera fefaent Carlos Martnez Shaw, en el perode de 1715 a 1735 es consolid leix mercantil Barcelona-Cadis ns al punt que, pocs anys desprs, els comerciants catalans van substituir directament els intermediaris gaditans per uns altres homes de negocis del Principat. Utilitzant les seves mateixes paraules, Cadis aviat acab consolidant-se com el trampoln a Amrica de la exportacin catalana. En efecte, cap al 1740 los catalanes no slo cubren la ruta de Cdiz con sus barcos y disponen de una considerable red de colaboradores propios en Andaluca, sino que se preparan a etar en direccin a Amrica sus primeras naves, cargadas con sus propios productos, controlando as todas las etapas del comercio indiano. El gran treball de Pierre Vilar sobre Catalunya dins lEspanya moderna coincideix amb aquesta visi en assenyalar que lobertura del comer americ, no tan sols a travs del [port] gadit sin per lintercanvi directe, s un fet que [] [prov] clarament dun desenvolupament espontani desfermat a partir dels anys 1745-1750.1 Atesa aquesta situaci (i desprs de lexperincia de la Real Compaa Barcelonesa), la tmida liberalitzaci mercantil endegada durant el regnat de Carles III (s a dir, la progressiva obertura del port de Barcelona al comer directe amb Amrica a partir de 1765) no va servir sin per a multiplicar els intercanvis amb el nou continent. A ms, les diverses

1. C. MARTNEZ SHAW, Catalua en la carrera de Indias, 1680-1756, Crtica, Barcelona, 1981, p. 96; P. VILAR, Catalunya dins lEspanya moderna, vol. IV: La formaci del capital comercial, Edicions 62, Barcelona, 1987, p. 543.


monograes dmbit local coincideixen a situar a partir de la dcada de 1770 lembranzida de les relacions econmiques i comercials dels diferents ports catalans (que van sumar-se aleshores al de Barcelona) amb Amrica.2

La creixent intensitat dels intercanvis comercials de Catalunya amb els diversos ports americans va comportar lestabliment de nombrosos agents al Nou Mn. Aix, en la projecci catalana cap a Amrica que estem descrivint emigraci i comer eren dues variables de la mateixa equaci. Tal com armen Josep Maria Delgado i Josep Maria Fradera, amb la reforma del comer lliure el nombre de catalans que podien participar en la cursa dndies augment de forma considerable. Llavors sorganitzaren autntiques xarxes mercantils, lexistncia de les quals (en tant que xarxes informals per a la transmissi dinformaci) s una de les claus per a entendre la relativa celeritat amb qu es desenvolup el comer catal amb Amrica als segles XVIII i XIX.3 Installats als diversos ports americans, aquests agents actuaven com a persones de conana de les diferents rmes comercials catalanes i sencarregaven de rebre els vaixells i les mercaderies trameses des de la Pennsula, de tornar a carregar les naus amb productes colonials i de transmetre, al mateix temps, informacions precises sobre la situaci dels diferents mercats. Unes informacions ables que podien ajudar els seus socis peninsulars a prendre, a cada moment, les decisions ms convenients, a la vegada que minvaven la incertesa dels seus negocis.

En aquest context van ser molts els catalans que emprengueren amb xit laventura americana. Tal com ha documentat Josep Maria Delgado, en les dcades del comer lliure (entre 1778 i 1820) el nombre de catalans installats a Amrica augment de forma notable; especi-alment a la zona del Carib, on es concentr el 43% dels catalans emi-grats a ultramar.4 En aquesta conjuntura fou quan sestabliren mplies

2. J. LLOVET, La Matrcula de Mar i la provncia martima de Matar al segle XVIII, Caixa dEstalvis Laietana, Matar, 1980; J. CARBONELL I GENER, Les ndies, horitz nou. Sitges i la carrera dAmrica, Grup dEstudis Sitgetans, Sitges, 1984; A. M. VIL I GAL, La marina mercant de Lloret de Mar, segles XVIII i XIX, Ajuntament de Lloret de Mar, Lloret de Mar, 1992; A. VIRELLA, Laventura ultramarina

3. J. M. DELGADO RIBAS, J. M. FRADERA BARCEL, La dispora atlntica: de Cadis a les Antilles, 1750-1860, a M. T. PREZ PICAZO et al., Els catalans a Espanya, 1760-1914, Afers, Barcelona, 1996, pp. 31-34.

4. J. M. DELGADO RIBAS, La emigracin espaola a Amrica latina durante la poca del comercio libre (1765-1820). El ejemplo cataln, Boletn Americanista n. 32, 1982, pp. 115-137; J. M. DELGADO RIBAS, Els comerciants catalans en la cursa de les ndies durant el segle XVIII, a diversos autors, Terceres jornades destudis catalano-ameri-cans, Comissi Amrica i Catalunya, Barcelona, 1990, pp. 75-87.


colnies catalanes a ports com Veracruz, Maracaibo, Montevideo o lHavana mateix.5 Daltra banda, els treballs de Josep Maria Fradera han demostrat que la desintegraci de limperi espanyol entre 1810 i 1825 no va suposar pas la prdua de la projecci ultramarina de la societat i leconomia catalanes, sin tan sols un canvi de parmetres. Segons aquest autor, a partir daleshores es dibuix un nou model basat en la concentraci geogrca en lmbit de les Antilles (Cuba especialment) i en la conguraci de nous circuits comercials adaptats a les necessi-tats de la indstria emergent.6 Les guerres dindependncia a lAmrica continental no signicaren tampoc el nal de lemigraci catalana a Cuba i Puerto Rico: mentre que a Cuba hi van anar, almenys, 2.475 catalans entre 1800 i 1830, segons Estela Cifr foren ms de 3.300 els catalans que emigraren a Puerto Rico al llarg del segle XIX (una xifra que estudis posteriors consideraren massa curta).7

A ms, comerciants catalans establerts a Mxic o Tierra Firme (per citar lexemple ms conegut) es desplaaren a Cuba i Puerto Rico desprs de les derrotes dels exrcits reialistes a lAmrica continental. ngels Sol arma que, amb motiu de lexpulsi dels espanyols decre-tada a Mxic el 1827 i el 1829, gran nmero de personas y capitales provenientes de Mxico se refugiaron en Cuba.8 Tamb van arribar a Cuba i Puerto Rico nombrosos comerciants de Veneuela com Miquel Biada, els germans Vidal Quadras o Josep Mil de la Roca i Soler. Aquest darrer declarava el 1845 que al igual que otros muchos catalanes pas a Amrica en el ao de 1804. Cas con D Isabel Mara Alfonso en 1811 en

5. . SOL I PARERA, La independencia mexicana y la salida de capitales de espaoles residentes en Mxico (1810-1830), a M. GONZLEZ PORTILLA, J. MALUQUER DE MOTES, B. DE RIQUER, (eds.), Industrializacin y nacionalismo. Anlisis comparativos, Publi-cacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, Bellaterra, 1985, pp. 47-65; J. LLOVET, Alsina, March i Cona (1794-1804), Caixa dEstalvis Laietana, Matar, 1986; B. VZQUEZ DE FERRER, N. FERRER, La empresa familiar en un grupo de poder en Maracaibo, 1778-1853, a diversos autors, XVII Jornadas de historia econmica, Tucumn, 2000, edici digital; M. B. PARS, La presncia catalana al Montevideo colonial, a diversos autors, Primeres jornades destudis catalano-americans, Comissi Catalana del Cinqu Centenari del Descobriment dAmrica, Barcelona, 1985, pp. 143-155.

6. J. M. FRADERA BARCEL, Indstria i mercat. Les bases comercials de la indstria catalana moderna, Crtica, Barcelona, 1987.

7. M. T. PREZ MURILLO, Aspectos demogrcos y sociales de la isla de Cuba en la primera mitad del siglo XIX, Universidad de Cdiz, Cadis, 1988; E. CIFR DE LOUBRIEL, La formacin del pueblo puertorriqueo: la contribucin de los catalanes, balericos y valencianos, San Juan, 1975; B. SONESSON, Els catalans a Puerto Rico de 1840 a 1920: migraci i comer, a diversos autors, Terceres jornades destudis catalano-americans, Comissi Amrica i Catalunya, Barcelona, 1990, pp. 221-233; B. SONESSON, Catalanes en las Antillas. Un estudio de casos, Archivo de Indianos, Colombres, 1995, pp. 48-50.

8. . SOL, La independencia mexicana, p. 346.


Puerto Cabello [Veneuela], donde y en el pueblo de Ponce [Puerto Rico] moraron hasta que en 1837 vinieron a Espaa.9 Aquest s tamb el cas de Manuel Vidal Quadras: nascut a Sitges el 1793, Manuel va establir-se com a comerciant a Maracaibo (Veneuela) on es cas el 1816 amb la catalana Anna Ramon i Marqus, natural de Torredembarra.10 Les victries bolivarianes a Veneuela lobligaren a emigrar a Santiago de Cuba, on sinstall el 1821. Torn anys desprs a Catalunya, tal com va fer Josep Mil de la Roca. De fet, el seu ll petit, Aleix Vidal-Quadras, es cas el 1856 a Barcelona amb Isabel Rabassa i Mil de la Roca, nta de lesmentat Josep. Tamb va passar de Maracaibo a Cuba en aquest cas a lHavana el comerciant Miquel Biada, al qual es deu, desprs de la seva tornada denitiva a Catalunya, limpuls del primer ferrocarril peninsular, el tren de Barcelona a Matar.

La prdua de la major part del vell imperi espanyol atorg una importncia cabdal als lleials dominis de Cuba i Puerto Rico, lecono-mia dels quals, a ms, estava vivint una notable esplendor. Si lexpan-si sucrera produ a Cuba un perode de creixement excepcional des dels darrers anys del segle XVIII, leconomia de Puerto Rico comen a viure la seva particular etapa expansiva a partir de 1820 amb la cria de bestiar, el cultiu del tabac i, s clar, tamb el sucre.11 Aix, el ux de catalans cap a les Antilles espanyoles sexplica principalment per factors datracci sorgits dunes economies prsperes i en estat de creixement. A ms, en tant que peninsulars, els catalans es benecia-ven de la garantia addicional que suposava el fet que totes dues illes fossin territoris subjectes a lautoritat poltica espanyola. Fou en els intersticis daquelles economies exportadores on van trobar el seu lloc, amb notable xit, els catalans.

El 1840, desprs dhaver-se passat ms de 30 anys a Europa, Mercedes de Santa Cruz, comtessa de Merln, torn a la seva Havana natal. Amant de les lletres, la comtessa recoll les seves impressions en un llibre que titul Viaje a La Habana, publicat a Pars poc desprs. En aquella obra Mercedes de Santa Cruz es queixava amargament que, en aquelles dates, no hay pueblo en la Habana: no hay ms que amos

9. AHPB, Jos Marzola y Prats, 1845, 28-II-1845, fol. 38 i ss.10. E. COMPANY, Pintors, nobles i espies. Vida i miracles de la saga dels Vidal-

Quadras, El Temps n. 338, 10 de desembre de 1990, pp. 14-16.11. M. MORENO FRAGINALS, El ingenio. Complejo econmico social cubano del azcar,

3 vols., Editorial de Ciencias Sociales, lHavana, 1978; P. TORNERO, Crecimiento econmico y transformaciones sociales. Esclavos, hacendados y comerciantes en la Cuba colonial, 1760-1840, Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, Madrid, 1996; J. L. DIETZ, Historia econmica de Puerto Rico, Huracn, San Juan, 1989.


y esclavos. Los primeros se dividen en dos clases: la nobleza propietaria y la clase media comerciante. sta se compone en su mayor parte de catalanes que, llegados sin patrimonio a la isla, acaban por hacer grandes fortunas; comienzan a prosperar por su industria y economa, y acaban por apoderarse de los ms hermosos patrimonios hereditarios. Tot just quatre anys desprs el doctor Wudermann remarcava aix mateix el notable paper dels catalans en lesfera mercantil, tot armant que gran parte del comercio de la Isla est en sus manos, as como una parte considerable de sus riquezas. En el interior parecen monopolizar todas las ramas del comercio [] y en las ciudades martimas, muchas casas comerciales, cuyos barcos cubren el mar, tambin les pertenecen. El 1857 el viatger francs Arthur Morelet va passar per les illes de Cuba i Pinos, cam de Yucatn. Morelet comprov, com la comtessa de Merln i el doctor Wudermann anys enrere, la preeminncia comercial dels catalans a la Gran Antilla. Segons ell, el 1857 el monopoli dels comestibles resideix a lHavana, a mans dels catalans, raa estalviadora, treballadora i dotada dun carcter emprenedor []. [Els catalans] formen una associaci en desenvolupament, al front dels cafs, dels restaurants, dels forns i les pastisseries, de les botigues de comestibles, etc..12

Testimonis literaris com els de la comtessa de Merln, Wuder-mann o Morelet es veuen reforats amb un altre tipus devidncies. Del total de 1.317 comerciants matriculats el 1833 a la capital cubana, Mercedes Garca ha assenyalat que 998 (el 75%) eren originaris de la Pennsula mentre que noms 108 havien nascut a lilla. Dels gaireb mil comerciants peninsulars establerts aleshores a lHavana, 384 (s a dir, el 38,3% daquests i el 28,3% del total matriculat) eren catalans. La mateixa autora assenyala que dentro del sector de comerciantes espaoles, los catalanes comienzan a controlar desde principios del siglo XIX los ms importantes renglones exportables de la isla []. La fraccin de comerciantes catalanes [se consolida como] la ms fuerte del sector debido a su superioridad numrica y econmica y al control casi absoluto que tuvieron sobre el comercio de importacin y exportacin.13 Aquesta realitat es mantingu en les dcades posteriors. Repassant, per exemple, els comerciants matriculats a lHavana entre agost de 1841 i maig de 1843, resulta que els catalans continuaven representant-ne el grup ms

12. COMTESSA DE MERLN, Viaje a La Habana, lHavana, 1922 (edici original de 1844), p. 73; la cita de Wudermann est recollida a L. MARRERO, Cuba, economa y socie-dad, Playor, Madrid, 1985, vol. 12, p. 213; A. MORELET, Voyage dans lAmerique centrale, lle de Cuba et le Yucatan, Pars, 1857, vol. 1, pp. 68-69.

13. M. GARCA, El sector comercial en las matrculas de 1833, a Revista de la biblioteca Nacional Jos Mart, vol. XXXII, n. 1, 1990, pp. 65-88.


nombrs, tot assolint un 32,52% del total.14 A Santiago de Cuba, plaa on el pes dels comerciants peninsulars era superior al daltres ciutats (el 1833 eren el 83% del total), el percentatge dels catalans s aclaparador. Jordi Maluquer de Motes ha comptabilitzat que, en aquella data, 1833, el 85% dels comerciants dorigen espanyol eren catalans. Una xifra que es va mantenir elevada en els lustres segents, si tenim en compte que el 77% dels comerciants peninsulars matriculats entre 1841 i 1849 eren catalans, i que en el perode 1850-1865 els catalans representaven un 65% del total de nous comerciants dorigen espanyol.15

Els catalans no sinstallaren nicament a lHavana o Santiago de Cuba. La seva presncia fou igualment destacada a la resta de les ciutats cubanes. De fet, lextensi del cultiu del sucre equiparable a una clara expansi de frontera va anar acompanyada de lestabliment de colnies catalanes a localitats de tota lilla. A Matanzas, per exemple, el pes dels catalans entre laristocrcia liberal local sexpressa amb dos noms propis: Toms Gener i Bohigas i Jaume Badia i Padrines, nascuts a Calella de Palafrugell i Torredembarra, respectivament. El primer fou diputat a Corts per Cuba durant el Trienni Liberal, i tamb membre de la Diputaci Permanent de les Corts. Fins i tot presid la sessi que va destronar Ferran VII al juny de 1823. Jaume Badia, per la seva banda, exerc com a destacat dirigent liberal a Matanzas (ns al punt que ha-gu dexiliar-se entre 1836 i 1838, coincidint amb el comandament del reaccionari Miguel Tacn com a capit general de Cuba). Badia torn a Catalunya el 1840. Elegit diputat a Corts els anys 1841, 1851 i 1858, fou fundador del Banc de Barcelona i membre de la seva primera junta de govern.16 A Crdenas, Sagua la Grande, Cienfuegos, Trinidad, Manzanillo, Santa Clara, Puerto Prncipe, Manzanillo, Baracoa, etc. tamb hi hagu colnies mercantils catalanes. Daltra banda, segons Jordi Maluquer, al segle XIX el 80% de los comerciantes de origen conocido instalados

14. ANC, Miscelnea de Libros, n. 857.15. J. MALUQUER DE MOTES, La formacin del mercado interior en condiciones

coloniales: la inmigracin y el comercio cataln en las Antillas espaolas durante el siglo XIX, a Estudios de Historia Social n. 44-47, 1988, pp. 89-104.

16. Sobre lexpansi del sucre a Matanzas, vegeu L. W. BERGAD, Cuban rural society in the Nineteenth Century, Princeton University Press, Princeton, 1990. Sobre els catalans del grup liberal de Matanzas vegeu J. F. GONZLEZ GARCA, Los catalanes y el grupo liberal de Matanzas, Ediciones Matanzas, 1994; i tamb el treball dA. GARCA BALA, Tradici liberal i poltica colonial a Catalunya. Mig segle de temptatives i limi-tacions, 1822-1872, a J. M. FRADERA BARCEL et al., Catalunya i ultramar. Poder i negoci a les colnies espanyoles, 1750-1914, Consorci de les Drassanes de Barcelona, Barcelona pp. 77-106. Sobre la tasca de Badia al Banc de Barcelona vegeu Y. BLASCO MARTEL, Los orgenes de la banca moderna en Catalua. El Banc de Barcelona, 1845-1850, memria de postgrau, Universitat de Barcelona, 2000.


en Puerto Rico eran catalanes. Nhi havia destablerts a gaireb totes les ciutats porto-riquenyes, per especialment (i per aquest ordre) a San Juan, Ponce, Mayagez i Aguadilla. En denitiva, no solament el terme catal era sinnim de comerciant a Cuba i Puerto Rico sin que, a ms, pot armar-se tal com Lev Marrero que el cataln [era el] comerciante por antonomasia en la Cuba decimonnica.17

EMIGRACI, FAMLIA I COMER A LES ANTILLES ESPANYOLES

Quines sn les raons que expliquen laclaparadora presncia i la llarga persistncia catalana en el comer antill? Malgrat els mltiples estudis sobre la presncia catalana a Cuba i Puerto Rico no hi ha, ns al moment, una explicaci rigorosa i convincent sobre aquest fenomen. Solament la historiograa cubana sembla oferir una teoria elaborada sobre el predomini no tan sols catal sin peninsular en lesfera mer-cantil insular. s una teoria basada en termes poltics no econmics ni socials que explica la preeminncia dels espanyols en general com una conseqncia de la relaci colonial entre Cuba i Espanya. En algun manual dhistria de Cuba sha arribat a armar que los cubanos no tenan acceso a los empleos pblicos ni se podan dedicar al comercio.18 Tanmateix, la idea de lexclusi dels cubans de lmbit mercantil no saguanta per enlloc; de fet, tot i que de forma minoritria, tamb hi hagu criolls que es dedicaren al comer.19 Sense pretendre donar una resposta denitiva a la pregunta que encapala aquest epgraf, crec necessari suggerir algunes idees que poden ajudar a explicar la clau de lxit catal en el comer antill.

Lelement poltic (s a dir, la relaci de domini colonial establer-ta entre Espanya, duna banda, i Cuba i Puerto Rico, de laltra) ha docupar, sens dubte, un lloc destacat en lanlisi. Certament, a cap repblica americana no shi aprecia al llarg del segle XIX lexistncia de colnies catalanes duna magnitud comparable a les de les Antilles espanyoles. I tanmateix en el mateix perode gaireb no hi hagu pre-

17. J. MALUQUER DE MOTES, La formacin, p. 99; E. CIFR DE LOUBRIEL, La formacin del pueblo; L. MARRERO, Cuba, economa, vol. 12, p. 213.

18. DIRECCIN POLTICA DE LAS FAR, Historia de Cuba, Editorial de Ciencias Soci-ales, lHavana, 1981, p. 318.

19. El 8% dels comerciants matriculats el 1833 a lHavana havien nascut a lilla (108 en total), xifra que va augmentar ns a l11% deu anys desprs (143 comerciants sobre 1.301). Vegeu ANC, Miscelnea de Libros, 857, Registro pblico y general de co-mercio de la provincia de La Habana (1841-1843). Jordi Maluquer de Motes, en el seu treball esmentat La formacin del mercado interior, ha comptabilitzat que el 20% dels comerciants matriculats a Puerto Prncipe (1833-1849) i el 35% dels comerciants de Sancti Spiritus (1833) eren cubans.


sncia de catalans a laltre escenari colonial espanyol, larxiplag lip. Per tant, si volem copsar la complexitat del fenomen de la presncia catalana a Cuba i Puerto Rico, a ms de largument poltic cal tenir en compte elements econmics i, especialment, socials. Aqu apunto la necessitat ineludible danalitzar la construcci social del mercat teixida per aquells comerciants durant el segle XIX als diversos ports de Cuba i Puerto Rico.

Dantuvi cal remarcar les diferents implicacions del carcter bsi-cament familiar de les empreses mercantils a les Antilles espanyoles. No debades el marc jurdic i societari del comer a Cuba i Puerto Rico al llarg del segle XIX estigu marcat pel pes de les estructures tradicionals. Vegem lexemple de la principal plaa mercantil de les Antilles, lHavana: de les 104 cases de comer que funcionaven a la capital cubana el 1863, el 31% eren, en realitat, comerciants a ttol particular; unes altres set companyies eren societats familiars (de lestil de Luis Susini e Hijo o Freixas y Hermano), i catorze eren societats collectives formades per la uni de dos comerciants (els quals responien per igual als riscos del negoci amb els seus propis patrimonis), mentre que 50 companyies (s a dir, el 48%) havien adoptat la forma de societats collectives amb socis comanditaris i noms una funcionava com a societat annima: el Banco del Comercio.20 I si aix passava a lHavana, qu no havia de passar a les altres places de lilla o de Puerto Rico. De fet, aquest tipus destructura societria es correspon amb el carcter eminent-ment familiar que mantenien aquestes cases de comer (s a dir, les cllules bsiques en qu es basava tota lactivitat mercantil) encara a mitjan segle XIX i ns i tot a les darreries. La mateixa noci de casa de comer t una doble accepci: com a empresa, i com a famlia. O sia, com a empresa familiar.

A priori el vincle familiar permetia esperar el comportament ms del i discret dels socis, la qual cosa resulta un factor fonamental a lhora dexplicar la predilecci pels parents per fer negoci. Tal com deia Agustn Goytisolo, un ric hisendat de Cienfuegos, a una neboda seva que li demanava feina per al noi amb qui volia casar-se, he de hablarte con entera conanza y con ella te digo que lo que me sale de dentro y mi gusto es preferir a los parientes que quiero y que se lo me-recen, aunque sea valiendo un poquito menos que los extraos. Davant de la solidesa de la famlia, lamistat no tenia cap valor. En realitat, el concepte amic no entrava dins del vocabulari dels comerciants si no era com a pura retrica per a lencapalament de la correspondncia. El mateix Agustn Goytisolo sexpressava aix el 1878, desprs duna

20. Revista Comercial y Precio Corriente, lHavana, 30 dagost de 1863, p. 1.


dilatada trajectria com a home de negocis: por amigos de esta he sabido la llegada de Don Manuel Calvo a esta isla, no creas que yo confo mucho en ese amigo, aunque creo puede serme til quizs, pues como comprenders yo tengo bastante experiencia para desconar de casi todo el que se llame amigo. De algo me han de servir los aos que tengo y los desengaos que he tenido que experimentar.21 Per a all que minteressa remarcar ara, el ms signicatiu daquest substrat familiar s el fet que result fora funcional en un mn acostumat a la discreci. En paraules de Daniel Soler i Casaes, un botiguer catal de Santiago de Cuba que felicitava expressament al seu germ Blai poc desprs de tornar al seu Sitges natal, me place que tu sistema sea que cualquier asunto de la casa deba quedar reservado solo a los de la casa, que de este modo regularmente es cuando se asegura su buen xito.22 De fet, la predilecci per donar feina als familiars sexplica pel fet que la famlia funcionava com una autntica xarxa de conana, essent aleshores la conana una de les variables ms valorades (si no la ms important) per a lxit en els negocis.

En general, els comerciants establerts a les Antilles preferien tenir joves familiars ns i tot per als llocs de dependent, ja fossin els seus lls, nebots, cosins o lls de cosins. Aquest fet explica la curta edat a qu acostumaven a migrar els catalans (i, en conjunt, tots els peninsulars) que sembarcaven cap a les Antilles. Aix, per exemple, el catal Ramon Pasqual demanava a la seva dona el 1811 que li envis a lHavana el ll dambds, Ramonet, supuesto que ya pronto cumplir los 11 aos, y que segn su to me ha informado, y por las cartas recibidas, le veo bastante adelantado. Ramon armava que su venida [era] ya de alguna precisin pues el cuado Sebastin se pretende establecer en otra tienda y pulpera que tiene en trato. En un altre cas, la marxa dun treballa-dor que trata de separarse y ponerse por s era el motiu que animava Francisco Antonio Alzuri a cridar el seu cos Juan, de 25 anys, una vez que te inclinas al comercio, y que ya tienes algunos principios[] y ms quiero valerme de un pariente que de un extrao, porque al cabo el benecio que se resulte queda en la familia. En reclamar el 1819 al seu cos Manuel que li envis el seu ll, Esteban Surez justicava la seva petici per motius de conana, dient-li que desitjava tener en mi compaa a tu hijo Romero. El mancebo, que tengo en mi lonja, est de

21. FG, FAGL, caixa 95, exp. 2. Carta dAgustn Goytisolo a la seva neboda Erbiti de 30 de desembre de 1880; caixa 97, exp. 47. Carta dAgustn Goytisolo a la seva esposa Estanislaua Digat datada a Cienfuegos l1 dabril de 1878.

22. Libro copiador de cartas de Daniel Soler Casaes (1845-1849). Carta de Daniel al seu germ Blai de 20 dagost de 1845.


marcha, lleg el tiempo de separarse, y luego que tiremos las cuentas de que estamos tratando se marcha a girar por s solo; por cuyo motivo necesito un muchacho de conanza para que me ayude a correr con el giro de mi comercio.23

Aquests i altres testimonis palesen que els qui emigraven eren, habitualment, noiets de poca edat per sucient per a treballar per altri. Un dels indians ms rics establerts a Barcelona, el marqus de Comillas, cre el 1869 una fundaci a la seva vila natal del mateix nom, a Cantbria, per afavorir els seus convens ms desvalguts. Entre els ajuts que atorgava aquella fundaci destaca la dedicaci de 3.000 rals anuals para auxiliar hasta donde alcance esta cantidad a los jvenes que deseen dedicarse al comercio en ultramar. Lajuda consistia en el pago del pasaje y ropas i anava adreada als lls del poble que acre-ditessin buena conducta moral y religiosa[] haber cumplido catorce aos y no ser mayores de veinte.24 En general, aquesta sembla haver estat la franja dedat en qu efectivament emigraren la majoria dels indians que estudiarem aqu. Si a Sant Feliu de Guxols el 53,9% dels emigrants que van marxar a ultramar entre 1835 i 1862 tenia entre 11 i 20 anys, a Begur el percentatge puja al 61,6% del total. A Sant Pere de Ribes, els qui sen van anar a les Antilles ho feren en edats compreses entre els 12 i els 18 anys. Pedro Gmez, per la seva ban-da, ha demostrat que en el cas asturi i en el conjunt de la cornisa cantbrica ledat ms freqent entre els emigrants eren els 15 anys, tot oscillant la seva edat mitjana, al segle XIX, entre els 14 i els 23 anys segons les localitats.25

Per a aquests joves, adquirir aviat la condici de mosso o de de-pendent era el primer (i ineludible) pas para convertirse en uno ms del grupo venturoso.26 Era lgic, ja que al segle XIX els nics llocs on podien obtenir-se les habilitats i la formaci prpia de tot comerciant

23. M. D. PREZ MURILLO, Cartas de emigrantes escritas desde Cuba, Aconcagua Libros, Cadis, 1999, pp. 38, 106 i 124.

24. Reglamento por el que se ha de regir la constitucin de una renta de rs. 15.000, hecha por el Excmo. Sr. D. Antonio Lpez y Lpez para el socorro, proteccin y fomento de las clases pobres de esta villa, Barcelona, 1870, p. 16.

25. C. YEZ, Sortir de casa, p. 29; L. COSTA, Lilla dels somnis, p.91; X. MI-RET, Els americanos de Ribes, p. 9; P. GMEZ GMEZ, Los asturianos que emigraron a Amrica, 1850-1930, Cuba, primer lugar de destino, a P. GMEZ (coord.), De Asturias a Amrica. Cuba, 1850-1930. La comunidad asturiana de Cuba, Archivo de Indianos, Colombres, 1996, p. 47.

26. Una nota publicada el 1877 per la Revista Suburense i recollida a J. CARBONELL, Les ndies, p. 155 deplora les conseqncies de lemigraci dels joves de Sitges que, convenuts de las ideas de adquisicin rpida de la riqueza en las Antillas, en Amrica all van para convertirse en uno ms del grupo venturoso.


eren lescriptori o el magatzem. En una data tan tardana com 1903 la revista Vida Martima armava que tot just aleshores, amb el canvi de segle, anava abrindose paso la idea de que no solamente las prcticas de escritorio [] puedan formar buenos comerciantes [] y que para llegar a la direccin de las grandes empresas basta con haber empezado por el desempeo de los puestos ms humildes, sino que a ms de esto se requiere una slida educacin tcnica comercial, adquirida en las aulas.27 Durant el segle XIX, tal com assenyalava lannim redactor daquella nota, noms des de dins de les mateixes companyies es podia arribar a dominar les habilitats prpies de tot bon comerciant.

En la mesura que, amb el temps, aquests joves solien assolir primer la condici de treballadors i nalment la de socis, un mercat de treball daquest tipus va acabar condicionant les caracterstiques de la mateixa estructura mercantil de Cuba i Puerto Rico. La selecci de bons dependents tenia, per tant, una gran importncia. Llavors, quines qualitats havien de reunir aquests dependents? Daniel Soler i Agust Amell ens en proporcionen algunes claus. El darrer escrivia el 1843 al seu cos Agust Mil i Ballester per tal que, des de Sitges, li busqus un nou dependent per a la botiga dAguadilla, a Puerto Rico: Si despus que pasemos balance se nos va Rodn faltar una plaza y aun cuando l se quedara, yo no veo uno a propsito en la casa para reemplazar a Alsina en la tienda. A mi me parece que si hallases algn joven a propsito, de carcter dcil, de modales amables y de algunos conocimientos propios para el objeto que se desea, que quisiese venir en clase de dependiente, no sera malo lo trajeses.28

A vegades la previsi de contractaci dun nou dependent es pla-nicava amb molta antelaci. Aix, Daniel Soler i Casaes exhortava el 1846 al seu germ Blai a buscar-ne un per a la botiga de Santiago de Cuba, amb la promesa que passaria a cobrir la vacant dun soci que pensava retirar-se de la companyia al cap de dos anys: Tan luego recibas la presente procuras buscar un joven inteligente para el despacho de la casa y capaz de llevar los libros, que pueda reemplazar a [Salvador] Lletjs, y podrs ofrecerle que concluida la contrata si tiene suciente inteligencia y se comporta bien entrar a la parte, en inteligencia que en igualdad de circunstancias preferirs el que pueda interesar alguna cantidad de dinero a la casa [] procura tomar informes de su conduc-ta, pues adems de la inteligencia bueno es que sea de carcter dcil y

27. Vida Martima n. 43, 10-III-1903, p. 134.28. AHS, Copiador de cartas de Agustn Amell Mil (1842-1844). Carta dAgust

al seu cos Agustn Mil Ballester de 12 dabril de 1843.


amigo de adelantar porque si no hay la ambicin que se requiere, para nada sirve.29

Testimonis daltres comerciants peninsulars no catalans installats a Cuba insisteixen a dibuixar un perl del dependent ideal molt similar al que descriuen Daniel Soler i Agust Amell, tot insistint en la necessria docilitat. Aix, el rioj Martn Carricarte reclamava el 1815 dos joves nebots i es comprometia a collocar-los en el comercio, nico ramo en donde pueden progresar los muchachos, para cuyo efecto conviene que les deis buenos principios en lo fsico y moral, en este particularmente, instruyndolos en los dogmas de la religin, en la humildad [y] en la obediencia a los superiores. Lasturi Francisco Garca, per la seva banda, reclamava a un nebot jovenet el qual nicament podria triomfar si tiene buena conducta, mentre que Joaqun del Campo reclamava el seu germ de 14 anys cap a lHavana assegurant al seu pare que li proporcionaria en sta ocupacin, donde si l fuere aplicado y observare buena conducta no le faltar que comer [] debiendo tener presente que sin una tarea constante y los medios de agradar y complacer, ni aqu ni en otro lado puede un hombre progresar.30

El costum de collocar familiars com a meritoris de les companyies catalanes de Cuba i Puerto Rico continu vigent al llarg del segle XIX (i potser tamb en les primeres dcades del segle XX). Aix, per exemple, tot preparant la seva tornada denitiva a Catalunya, Antoni Ferrer i Robert liquid a labril de 1882 la societat A. Ferrer y Ca de Cuba. Dei-xava el seu soci Josep Serradell al davant del negoci, que llavors canvi de ra social i pass a anomenar-se J. Serradell y Ca. A proposta de Serradell, Antoni Ferrer admet de mala gana lentrada dun nou soci gerent a la companyia, Sebasti Vidal. Tanmateix, tamb colloc un jove nebot, Jaume Caonera, que tot just tenia 16 anys, com a meritori del magatzem. Tal com deia el mateix Jaume el 1885, no olvido que si por ahora eso anda bien es sin duda debido al buen seor que est al frente [Serradell], que segn V. me indica en la suya, [usted quiso] tener

29. Finalment, al maig de 1847, Daniel va decidir-se per Antoni Robert Adrofeu i va indicar al seu germ el procediment que calia seguir: En vista de los informes y propuesta me haces de los dos jvenes Antonio Robert y Pablo Puig, me decido por Robert para reemplazar a Lletjs, dicindole que ocupar su puesto ganando la tercera parte del personal que es lo que actualmente gana Lletjs, mediante que interese los dos mil pesos que tiene disponibles y a Pablo le dirs que ganar la media parte, es decir, la resta parte del personal, reservndote la otra media parte para mi. Si Robert acepta la citada proposi-cin me parece sera conveniente que cuatro meses antes de la conclusin de la contrata entrase en casa para que se instruyera bien del puesto que ha de ocupar. Vegeu Libro copiador de cartas de Daniel Soler Casaes (1845-1849). Cartes de Daniel al seu germ Blai de 5 doctubre de 1846 i 29 de maig de 1847.

30. M. D. PREZ MURILLO, Cartas de emigrantes, pp. 41, 46 i 68.


familia en casa no tan slo por los compromisos que hay siempre entre parientes, sino por las pocas simpatas que ellos [la famlia Vidal] han llegado adquirir en los distintos puntos donde han estado.

Jaume Caonera era conscient que el suport directe i exprs de la famlia era condici sine qua non per a triomfar, i aix ho explicava el 1887: me acuerdo a cada momento, por los ejemplos que veo, del refrn que dice: Dios te de fortuna, hijo, que el saber poco te vale, pues es lo suciente para ver el porvenir negro a todo aquel que como yo se encuentra en pas lejano sin que al lado no tenga a ninguno de la familia que pueda protegerle para que con algunos aos y mucho trabajo, que es lo de menos, pueda llegar a tener alguna cosa.

Uns mesos enrere el mateix Jaume havia informat, amb un cert to humorstic, el seu oncle i protector sobre els seus progressos a la casa tres anys desprs dhaver comenat a treballar-hi: con mucha alegra le participo que hace como quince das que ya no barro habiendo hecho entrega de las armas a un joven hijo de Sitges, como tambin he dejado los dems trabajos primerales que tena impuestos.31 Un dels indians asturians ms rics i poderosos, Florencio Rodrguez, recordava el 1882 a lHavana abans de tornar a la seva terra natal: el chico que me recomiendas, si viene, aqu tendr casa y comida mientras le hallo colocacin. Instryele que aunque sepa lo que tu me dices, tiene que empezar por barrer, etc. [] que todos lo hicimos.32

No s cap casualitat que el nou meritori que substitu Jaume Caonera fos tamb un joven hijo de Sitges, pel que sembla un muchacho pariente de [Cndid] Colomer, lagent de J. Serradell y Ca a Guantnamo.33 Parents versus amics, per tamb paisans versus fal-sos amics. De fet, el venatge es consolid com un valor si b no tan segur com la famlia, almenys fora apreciable, i no tan sols entre els catalans sin tamb dintre daltres collectius dorigen peninsular. Aix, lasturi Benito Macua confessava a la seva mare que estava descontent de dos empleats desconocidos, tot armant que mucho mejor me estara hacerlo de parientes y paisanos de sa que no es poca gloria ma

31. Libro de las cartas recibidas por Antonio Ferrer Robert (Sitges), 1884-1888. Cartes trameses des de Santiago de Cuba per Jaume Caonera de 4 de maig de 1885, 3 dagost de 1887 i 3 de gener de 1888.

32. Citat per J. R. GARCA LPEZ, Los comerciantes banqueros en el sistema ban-cario espaol. Estudio de casas de banca asturianas del siglo XIX, Universidad de Oviedo, Oviedo, p. 225.

33. Libro de las cartas recibidas por Antonio Ferrer Robert (Sitges), 1884-1888. Cartes trameses des de Santiago de Cuba per Jaume Caonera de 4 de maig de 1885, 3 dagost de 1886, 4 de febrer de 1887 i 3 de gener de 1888.


el tratar con gentes de Asturias, sino que de cualquiera provincia de esa tierra aparece ser verdaderos hermanos.34

De quina manera percebien i expressaven els joves dependents lexistncia dun cam que els portava daprenents a empleats i, nalment, a socis? Val la pena deixar que en parlin dos dells, Josep Ferrer i Jaume Caonera, els quals coincideixen a assenyalar el sacrici, lausteritat i la pacincia com les tres principals divises que havien dobservar si volien triomfar en aquella terra de promissi que era Cuba. El primer va marxar el 1886 de la seva vila natal, Sitges, cap a Santiago de Cuba, on va entrar com a meritori de la casa J. Seradell y Ca. Al cap de pocs mesos escrivia al seu oncle Antoni Ferrer, soci comanditari de la companyia i responsable de la seva collocaci, descrivint-li les seves ocupacions en aquests termes: se trabaja mucho pero como que a mi lo mismo me da trabajar mucho como poco. Barro por la maana y tarde, ago todo lo que me mandan, a las oras de comer comer y a las oras de trabajar trabajar. Mesos ms tard insistia: sabr tambin como este pas me gusta mucho aunque tenga que estar serrado toda la semana [] no encuentro a faltar de todo lo que asa aqu [a Sitges] que no lo estaba ni siquiera un minuto. Un sacrici que havia de veures recompensat al cap duns quants anys desfor i privacions: tal com sha dit ms amunt, un dels cosins de Josep Ferrer, Jaume Cao-nera, havia entrat dos anys abans en la mateixa rma J. Serradell y Ca, tamb per recomanaci dAntoni Ferrer. Agrat com el seu jove parent per la feina, Jaume Caonera feia constar al seu oncle la seva gratitud no tanto por los buenos sueldos que se dan sino por lo qu con el tiempo puede venir, que es sin duda por lo que todos venimos a este pas de Monos [] pensando siempre que de los trabajos de ahora se debe recoger el fruto ms tarde.35

Tant el sacrici com lausteritat semblen dues variables de conducta imprescindibles si es volia assolir lxit (que, per a aquells comerciants, volia dir acumular a Cuba o Puerto Rico prou capital per poder tornar a Catalunya). En el seu treball sobre Vilanova i la Geltr, Raimon Soler ha insistit en la importncia de lausteritat (juntament amb la conana i el celibat) com un dels tres valors indispensables per a culminar amb xit una carrera empresarial a Cuba.36 Un comportament auster (ents

34. M. D. PREZ MURILLO, Cartas de emigrantes, pp. 113-114.35. Libro de las cartas recibidas por Antonio Ferrer Robert (Sitges), 1884-1888.

Cartes trameses des de Santiago de Cuba per Josep Ferrer de 18 de gener i 5 dagost de 1887, i per Jaume Caonera de 4 de juny i 3 doctubre de 1885.

36. R. SOLER, Emigrar per negociar. Lemigraci a Amrica des de la comarca del Garraf: el cas de Gregori Ferrer i Soler, 1791-1853, El Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltr, 2002, pp. 126-130.


com laltra cara del desig destalviar) que, en general, mantingueren els catalans durant el seu periple vital a les Antilles. Wudermann armava que el lema dels comerciants catalans a la Cuba del segle XIX era cinco aos de privaciones y una fortuna. Segons aquest metge nord-americ, qualsevol botiguer de lHavana por la noche guarda la vitrina dentro de su propia cabina, que le sirve de tienda, dormitorio y cocina; y all se le puede ver preparndose su frugal comida sobre un plato calentado con un fogn de carbn. Aquesta sembla ser una caracterstica comuna dins del conjunt de comerciants catalans establerts per tot Amrica. Un destacat membre del Consolat de Mxic denia el 1791 el tpic catal establert a Veracruz com srdidamente sobrio en la comida y vestido. l mismo se lava, se hace de comer y todas las dems servidumbres sin necesitar de criados. Su industria y economa es sin igual y llega hasta lo vil y ridculo.37 Un altre testimoni de la temperncia i la frugalitat catalanes ens lofereix directament Agust Amell i Mil, un ric comer-ciant establert a Aguadilla (Puerto Rico), on regentava una companyia coneguda com la Casa de los Catalanes. Amell resumia a la seva dona el 1843 les seves escasses diversions (daltra banda, xeu-vos que tots els seus companys dAguadilla semblen ser originaris de Catalunya o les Illes): Mi mtodo de vida sigue como siempre y cada da se me hace ms insulso. La nica distraccin que tengo es de 8 a 9 de la noche, en casa ntro. vecino Rovira, jugamos el truquior entre seis, Rabassa, Nadal, Crussen, Salvador Garrell, Rovira y yo. Despus de comer paseo por la azotea del almacn nuevo con Alsina y ntras. conversaciones son siempre las mismas: dentro tanto tiempo saldrn de Catalua Mil y Pedro, llegarn a poca diferencia aqu por tal poca, nosotros saldremos tal otra, etc. y as voy pasando hasta que llegue el momento feliz [de tornar].38

Un dels instruments bsics que expressava les relacions socials teixides pels catalans a les Antilles era la carta de presentaci o reco-manaci. En realitat, una carta daquestes era molt ms que un simple paper. Tal com ha analitzat Gabriela Dalla Corte per al Ro de la Plata al perode virregnal, la carta de recomanaci era una eina que en el terreno privado, sirvi para establecer vnculos sociales, para poner en

37. Les dues cites de Wudermann estan recollides, respectivament, a C. YEZ, Saltar con red. La temprana emigracin catalana a Amrica, ca. 1830-1870, Madrid, Alian-za, 1996, p. 90, i L. COSTA, Lilla dels somnis, p. 66. La referncia sobre Veracruz est recollida a J. LLOVET, Alsina, March, pp. 22-23.

38. AHS, Copiador de cartas de Agustn Amell Mil (1842-1844), carta dAgust Mil a la seva esposa Merc Amell de 19 de juliol de 1843. Sobre la Casa de los Catalanes, vegeu X. AMELL, La nissaga dels Amell a Sitges, Butllet del Grup dEstudis Sitgetans, any IV, n. 21, 1981.


contacto a personas desconocidas [y] para conseguir una ocupacin a terceros. Les cartes de recomanaci solien expressar lobligaci personal del qui recomanava a favor del recomanat; s a dir, el desig exprs i indefugible del dador que es tracts al receptor com a ell mateix. Un determinat tipus de cartes de conana, daltra banda, tingu ns i tot validesa com a instrument jurdic ns ben entrat el segle XIX.39 Ls de les cartes de recomanaci fou, aix mateix, fora freqent entre els catalans establerts a Cuba i Puerto Rico. De fet, la seva mplia difu-si entre els comerciants catalans de les Antilles feia que laventura americana fos menys aventura per a uns individus que, per dir-ho en paraules de Csar Yez, al segle XIX saltaven amb xarxa de Catalunya a Amrica.40 Aix va ocrrer, per exemple, amb Cristfol Bori i Serd, el qual va marxar el 1846 de Sitges cap a Santiago de Cuba amb una oferta de treball a la m, en forma de carta de recomanaci, facilita-da pel seu pais Daniel Soler, a ms de comptar amb una habitaci garantida a casa dun altre ve de Sitges: El dador de la presente ser D. Cristbal Bory a quien e dado carta de recomendacin para la casa, para que si solicita colocacin y sabes alguna cosa se la proporciones y des algn consejo y te mires con algn inters particular [] dicho Bory va ha vivir en casa de Dn Jos March y Pascual..41

Linuent director del Diario de Barcelona, Joan Ma i Flaquer, mobilitz el 1880 les seves poderoses amistats a la capital catalana a la recerca de cartes de recomanaci per a un dels seus lls, estudiant de medicina, el qual volia installar-se a lHavana. Llavors, el ric hi-sendat Agustn Goytisolo proporcion al jove Xavier Ma ns a cinc cartes de presentaci per a la capital cubana, del tenor segent: He ofrecido al dador de la presente, Dn Javier Ma, hijo del Director del Brusi, estas lneas, y aparte de que tu mismo lo has tratado alguna vez, deseo que lo consideres como un amigo, recomendndolo como proceda en ese pas nuevo para l, que va a visitar y quizs a vivir si le prueba y le va bien en su carrera de Medicina, empezada aqu con los mejores auspicios.42

El sacerdot barcelon Salvador Mas va voler assegurar al seu llol un futur a Cuba, i per aix acud a lindi Ramon Sendra i Dalmases

39. G. DALLA CORTE, Cuando los empeos personales son la regla judicial: percep-ciones subjetivas y valoraciones de la justicia colonial rioplatense, Boletn Americanista n. 49, 1999, pp. 45-65.

40. C. YEZ, Saltar con red41. Libro copiador de cartas de Daniel Soler Casaes (1845-1849). Carta de Daniel

Soler al seu germ Blai de 18 de febrer de 1846.42. FG, FAGL, caixa 95, exp. 2. Cartes de 2 de novembre de 1880 dAgustn

Goytisolo a Leopoldo de Sola, Leopoldo de Irizar, Gassol Avendao y Ca, Baltasar Otamendi i Agustn F. Goytisolo.


no tan sols demanant-li una carta de recomanaci, sin sollicitant-li a ms recursos monetaris per tal que el seu jove protegit pogus sobreviure les primeres setmanes a lHavana. Tal com deia lapoderat de Sendra el 1857, D. Ramn Sendra y Dalmases, del comercio de la presente ciudad [Barcelona] facilit a su ahijado Ramn P. Muoz cartas de recomendacin para varias personas de la Habana y entre ellos para el hermano de dicho D. Ramn, D. Pascual Sendra y Dalmases, hacindoles el encargo no slo de que le procurasen al referido Muoz colocacin en alguna de las casas de comercio de aquella isla, sino tambin facilitase cuanto necesitase en dinero y dems [] D. Pascual Sendra y Dalmases le entreg la cantidad de 2.700 pesos fuertes.43

Fins i tot quan una carta de recomanaci no assegurava a curt termini una bona collocaci, podia obrir moltes altres portes. Aix succe, per exemple, amb Joan Monjo i Pons, que va marxar de Vilassar de Mar cap a Manzanillo el 1848 recomanat per Carles Sagrera. El ll de Sagrera, tanmateix, no va fer cas del seu pare i va decidir no donar feina a Monjo en la rma familiar. Llavors van entrar en joc els altres catalans radicats a Manzanillo, els quals Monjo havia tractat grcies als seus contactes amb la famlia Sagrera i amb Manuel Roger. Aix va rebre una oferta de treball del botiguer Ventura Adroher i una altra de Gaspar Comas, professor de lnica escola pblica de Manzanillo, el qual li propos que el substitus al capdavant del centre. Daltra banda, Sebasti Romagosa li va oferir aixopluc a casa seva, aix com la societat Rovira Escala y Ca, a on acab anant. Desprs de rebutjar les altres ofertes constitu una societat amb el seu cunyat Jaume Segura ar-ribat a Manzanillo desprs dell i amb Antoni Puget, amb els quals gestion primer una bodega i acab comprant lestabliment dun altre catal, Francesc Cabr, que decid tornar a Catalunya el 1852.44

El trasps de negocis entre catalans sembla haver estat una prctica bastant habitual a Cuba i Puerto Rico des dels inicis de la presncia catalana, i saprecia a travs de diversos testimonis. Jaume Casas i Carbonell, natural de Sant Pere de Ribes, havia arribat a Cuba al juliol de 1802. Quatre mesos desprs, al novembre del mateix any, escrivia la seva dona dient-li: me allo 15 leguas tierra adentro de la Hava-na, en un lugar llamado Las Buynas, que estoy de compaero de mi sobrino Mag Comes, que tenemos una tienda procedente de Joan Roig i Torrada, marido de la Teresa. El tal Roig devia ser un conegut de

43. AHPB, Jos Falp, 1857, 2 de setembre de 1857, f. 438-440.44. A. M. VIL I GAL, Joan Monjo i Pons, un exemple de tenacitat, Oikos-Tau,

Vilassar de Mar, 1995, pp. 75-98.


la famlia, possiblement pais.45 Les referncies de traspassos similars entre catalans sn molt abundants. A ttol dexemple, al maig de 1883 Adolf Bori i Maristany, natural de Barcelona i ve de lHavana, venia la quincalleria El Fuego de Sagua la Grande al tamb catal Claudi Vidal i Miret.46

A part del trasps de petits establiments entre catalans, cal insistir aqu en lexistncia dun peculiar mercat de treball entre els empleats de les cases de comer catalanes a les Antilles. Es produa, aix, una primera selecci determinada per una combinaci entre la idonetat del candidat i les seves relacions socials. De fet, entre els comerciants catalans installats a les Antilles es consolidaren xarxes que transcendien els vincles familiars per relacionar diferents cases de comer; cosa que saprecia, per exemple, analitzant el cas de J. Serradell y Ca. Pel que sembla, era una regla no escrita en aquella rma de Santiago que cada soci pogus collocar com a dependents un mxim de dos familiars. Aix, com sha dit abans, a ms de Jaume Caonera, Antoni Ferrer hi va collocar un segon nebot, natural tamb de Sitges, anomenat Josep Ferrer. Tal com linformava Sebasti Vidal a nals de 1886, acaba de llegar el vapor correo con varios pasajeros amigos, y con ellos su sobrino y recomendado Jos Ferrer [] Interinamente ha quedado hospedado en esta su casa, y ser probable quede colocado en ella como meritorio, mientras vaya ponindose al corriente de sus deberes.47

El mateix Sebasti Vidal va collocar en lempresa dos germans seus. Tanmateix, el seu desig de collocar-hi un tercer germ top amb la negativa dels seus socis. Des de Manchester (on havia anat a comprar gnere per al magatzem de Santiago de Cuba), Josep Serradell escrivia a Antoni Ferrer indignat sobre el comportament dels Vidal: Parece que la familia Vidal est algo impuesta de los negocios de la casa pues tengo noticias de que su madre ha dicho por aqu que en Cuba los negocios eran para nosotros tan buenos como desearse pueda. Tambin anda dici-endo [que] ya tiene tres [hijos] metidos, quiere decir que despus vendr el cuarto, luego el quinto y ms tarde hasta el gato []. nicamente te dir que el 21 [de juny] desde aqu solt la ltima andanada dicindole [que] no estaba conforme con la entrada del tercero y por consiguiente tuviese a bien buscarle colocacin cuanto antes.

45. X. MIRET, Els americanos, p. 4.46. AHPVC, Protocolos, Sagua la Grande, Calixto M. Casals Valds, 1883, 2a

part, f. 815-810, 28 de maig de 1883.47. Libro de las cartas recibidas por Antonio Ferrer Robert (Sitges), 1884-1888.

Carta de J. Serradell y Ca de 18 de novembre de 1886.


Dos mesos desprs, al setembre de 1887, Serradell tornava a infor-mar Ferrer que en la ltima carta que tengo de Cuba, me dice Sebastin [Vidal] que su hermano ir colocado a la casa de Bolvar Guarch y Ca. Poc li va costar a la famlia Vidal trobar una altra feina per al germ petit davant de loposici de la resta de socis a collocar-lo a J. Serradell y Ca. Va entrar a treballar en una societat mercantil de Gibara, amb delegacions a Holgun i Baracoa, regentada per diversos socis catalans. Com a contrapartida, la mateixa casa Serradell y Ca estava oberta a la incorporaci daltres catalans que no necessriament eren parents dels socis. Aix, Josep Serradell escrivia a Antoni Ferrer a propsit dun noi de Sitges: Daniel Jacas estuvo aqu y nos dijo est colocado en casa de [Andreu] Montaner, parece buen chico. Si alguna vez necesitsemos personal y l estuviese sin colocacin podramos drsela.48

Les xarxes basades en el venatge ajuden a explicar el fet que el 56% dels comerciants catalans establerts el 1883 a Santiago de Cuba fossin de la mateixa comarca, el Garraf, i el 41%, de la mateixa localitat, Sitges.49 En resum, pot armar-se que els vincles familiars en primer lloc, i les relacions de venatge en segon terme, esdevingueren els eixos que permeteren a molts catalans traspassar les fortes barreres dentra-da en un mn mercantil com el de les Antilles. Un cop installats, la rotaci al capdavant dels negocis caracteritz la presncia catalana a les Antilles durant el segle XIX. En conseqncia, entre Catalunya, Cuba i Puerto Rico es desenvoluparen unes tpiques cadenes migratries en qu els germans petits substituen els grans, els gendres, els sogres; els nebots, els oncles, i els lls, els pares al capdavant dels respectius negocis. Aquest fet explica laparent paradoxa que, malgrat que fossin molts els catalans que van anar a les Antilles en el perode estudiat, si mirem sincrnicament a cada moment la colnia catalana a Cuba i Puerto Rico ens trobem que mai no va ser numricament important. Si a la Gran Antilla es comptabilitzaven el 1830 al voltant dun miler de catalans, Csar Yez ha calculat que el nmero de catalanes que probablemente haba en Cuba entre 1858 i 1860 era de unos 10.861.50 En aquestes tres dcades, entre 1830 i 1860, saprecia que el nombre de catalans a lilla es multiplic per deu. Tot i aix, la colnia catalana ben just representava el 1860 el 9,1% de tots els peninsulars assentats

48. Libro de las cartas recibidas por Antonio Ferrer Robert (Sitges), 1884-1888. Cartes trameses per Josep Serradell de 4 de febrer de 1885 i de 4 de juliol i 17 de setem-bre de 1887. Els socis gerents de Bolvar Guarch y Ca eren Gabriel Casanovas, Manuel Guarch i Manuel Freyre; el soci industrial era Eusebi Mercad, i els socis comanditaris, Agust Guarch i Ambrosio Bolvar.

49. J. MALUQUER DE MOTES, La formacin del mercado, p. 94.50. C. YEZ, Saltar con red, pp. 83-84.


a la Gran Antilla. I tanmateix sabem, per exemple, que a Begur, al segle XIX, no hi hagu prcticament cap famlia que no tingus algun membre al continent americ; la qual cosa equival a dir Cuba i Puerto Rico, a on van anar ms del 93% dels emigrants daquesta localitat. O tamb que foren tants [els que marxaren a Cuba] que no hi deu haver cap famlia amb arrels a Ribes que no tingui avantpassats americanos entre els seus ascendents.51

Tal com sha dit, les relacions socials teixides pels comerciants catalans a les Antilles espanyoles resultaren tils no tan sols per a incorporar-se a lactivitat mercantil, sin tamb per mantenir-shi. En efecte, si alguna cosa caracteritzava el mn del comer a Cuba i Puerto Rico era el seu carcter marcadament competitiu. Aix ho armava Miquel Plana el 1871 des de Cienfuegos: Por lo que voy observando el comercio es una guerra sorda y encubierta que se hace entre todos los que se dedican a l, cada uno le [illegible] al vecino a arrancarle no solo las utilidades que pueda obtener sino que no se repara en medios para conseguirlo ni se titubea en emplear la calumnia, la difamacin ni ningn modo de perjudicarse unos a otros. No es guerra de buena ley la que generalmente se hace.

O, tal com rematava Agustn Irizar, lapoderat de Toms Terry, un dels homes ms rics de Cuba: Quin es tu enemigo? El de tu o-cio.52 Un mn certament competitiu on saprecia, a ms, una marcada tendncia a la collusi, sovint fregant la illegalitat. Aix, per exemple, ho pogu apreciar Blai Soler i Casaes en acudir a nals de 1845 a la capital cubana buscant gnere per a la seva botiga. All es trob que els comerciants a lengrs i al detall havien arribat a un acord consistent a no vendre res als compradors que, com ell, no giraven a lHavana. En paraules del seu sorprs germ, Daniel Soler, muy extrao fue que los comerciantes de la Habana saliesen en el compromiso con los tenderos de no vender a los compradores de a fuera, esto es coartar la libertad de que cada uno con su dinero pueda emplearlo donde y como mejor lo parezca, yo tambin abundo en tus ideas de que ese contrato no ser subsistente que de todos modos debe considerarse ilegal.53

Anastasi Millet, un comerciant catal establert a la capital cubana, referia a la casa Ribas y Cantallops de Barcelona un comportament similar entre els saladors de carn de lHavana, els quals havien decidit denfonsar un competidor. Deia Millet al setembre de 1857: Se suscit

51. L. COSTA, Lilla dels somnis, pp. 21 i 85; X. MIRET, Els americanos, p. 9.52. FG, FAGL, caixa 97, exp. 2. Carta de Miquel Plana a Agustn Goytisolo de 27

de mar de 1871; carta dAgustn Irizar a Agustn Goytisolo de 13 de maig de 1880.53. Libro copiador de cartas de Daniel Soler Casaes (1845-1849). Carta de Daniel

al seu germ Blai de 16 de febrer de 1846.


un pique entre los compaeros dedicados a este ramo y la casa de Vms. Justo Mazorra y Ca que especulan en este rengln y que en los primeros meses del corriente ao dio un golpe, abarcando todas las existencias de aquel tiempo para monopolizar el artculo. Desde entonces declararon la guerra los dems tasageros a Mazorra y como en la actualidad se encu-entra este empachado con unas 200.000 arrobas o ms de carne y ha parado de comprar, todas las compaas se han propuesto hacer perder dinero a Mazorra y por consiguiente han bajado los precios del mercado y venden an ms barato que lo que pagan los cargamentos.54

Els saladors aconseguiren nalment els seus objectius, ja que Justo Mazorra y Ca acab fent fallida poc desprs.55 Tanmateix, els acords entre comerciants no noms tenien un carcter collusori. Tamb hi hagu una tendncia parallela cap a la concertaci, i sovintejaven els casos dajuda mtua. A labril de 1858, per exemple, es crem el magat-zem dels majoristes catalans Aldrich Gorgas y Ca a Santiago de Cuba. Immediatament, el comercio de esta plaza abri una suscripcin para formarles un capital que devolvern sin inters alguno en cinco aos i es recoll en poques setmanes ms de 18.000 pesos.56 Aquests compor-taments (especialment entre els majoristes i magatzemistes catalans) pogueren veures afavorits per la proximitat entre els seus negocis. En aquest sentit pot apreciar-se una concentraci de magatzems de co-mestibles regentats per catalans en una zona molt reduda de la capital cubana. Aix, per exemple, els establiments de Mayoral Rabassa y Ca, i de Rafecas i Carbonell estaven ubicats, respectivament, als nmeros 80 i 81 del carrer Ocios. Al mateix carrer hi havia el magatzem de queviures impulsat pels germans Mag i Joan Jacas i Sol. Per la seva banda, Isabel Segura assenyala que no gaire lluny dall, a la conun-cia dels carrers Obrapa i Mercaderes, era on es trobaven situats els comerciants catalans ms importants [] aquesta proximitat fsica [] t molt a veure amb la cohesi que mostr el grup catal a Cuba.57 En suma, sembla apreciar-se una segregaci espacial de la zona mercantil de lHavana en diversos barris, separats entre si segons els diferents rams de lactivitat econmica. En certa manera, aquesta realitat po-gu ser, al mateix temps, causa i conseqncia daquelles complexes i intenses xarxes socials establertes entre els catalans a lHavana i a daltres ciutats de Cuba i Puerto Rico.

54. ACA, Real Audiencia, Tribunal de Comercio, exp. 917.55. Ibidem, exp. 1702.56. E. BACARD MOREAU, Crnicas de Santiago de Cuba, Tipografa Arroyo Herma-

nos, Santiago de Cuba, 1925, vol. III, pp. 257-258.57. I. SEGURA SORIANO, 7 passejades per lHavana. La presncia catalana i levoluci

de la ciutat en els ltims dos segles, La Campana, Barcelona, 1999, p. 24.


58. AHS, Copiador de cartas de Agustn Amell Mil. Cartes dAgust al seu cos i cunyat Mari Carbonell de 22 de gener i 8 de mar de 1843.

59. Recollit per C. YEZ, Emigracin ultramarina, p. 91.60. ACA, Real Audiencia, Tribunal de Comercio, exp. 2052; ANC, Protocolos,

Gabriel Salinas, 1858, 7 de juny de 1858, f. 523-524.

Relacions de proximitat per tamb relacions amb la llunyania. Aix, per exemple, al gener de 1843 Agust Amell i Mil acud a Saint Thomas a comprar gnere per a les seves botigues dAguadilla i Pe-pino, a Puerto Rico. Des dall escrigu al seu cos i cunyat Mari Carbonell i Vilanova, establert a Santiago de Cuba, informant-lo que havia viatjat en compaa del socio Manuel Coll [] casualmente he hallado al patricio Dn Magn Roig, quien me ha dado noticias tuyas []. Tambin han llegado esta tarde con el vapor los patricios Bartolo Mestre y Antonio Vidal, para m que estoy poco acostumbrado a ver de los nuestros por estos pases ha sido sumamente grato dicho encuentro. Esta tarde hemos salido juntos los 5 paysanos, me pareca que hivamos a pasear al Viet [en referncia a lermita de Sitges daquest nom] o al cam dels capellans.

La petici del mateix Agust Amell al seu cunyat de Santiago de Cuba suggerint-li que planiquessin plegats el viatge de tornada a Catalunya demostra que les relacions teixides entre els catalans trans-cendien les places on uns i altres shavien installat. Llavors deia Agust: yo te hice una visita en 1829, podras bolvermela viniendo en uno de los vapores Ingleses que en 3 das y horas te pondran en la capital [San Juan], pasaras unos cuantos das en ntra. Aguadilla y juntos em-prenderamos la marcha p Sitges.58

Ms o menys properes, les relacions teixides a les Antilles pels catalans facilitaren una conducta fcilment qualicable com duna certa solidaritat tnica. Aix, per exemple, de resultes de la profunda crisi nancera registrada el 1857, la casa Fontanils y Llanusa (establerta a lHavana per Josep Fontanils i Josep Llanusa) estava a punt de fer fallida. Segons informava des de Cuba Isidre Moreu i Rabassa al seu germ Francesc al novembre daquell mateix any, hay una casa en-tre las muchas que parece quera ya presentarse [a quiebra] y tratan los catalanes de unirse a n de que no se presente, esta es la de Fontanills y Llanusa.59 De fet ho van aconseguir, ja que la casa sobrevisqu ns esgotar el termini xat pels socis, juny de 1858. Fou nalment la seva successora, Llanusa Hermano y Ca, la que no pogu evitar la sus-pensi de pagaments quatre anys desprs, el 1862.60 Observadors com Arthur Morelet apreciaren aix mateix la tendncia dels comerciants catalans a procedir de manera concertada: Tot just es veu un vaixell a lhoritz, els catalans ja en tenen coneixement i els seus agents sn


els primers a pujar a bord. Analitzen el carregament i, si el troben del seu gust, es posen dacord i xen un preu. El tracte conclou i el repartiment sefectua proporcionalment als fons que hi ha posat cada soci. Rebutjar les seves condicions signica exposar-se al risc de perdre la venda, mestres en el seu oci i procedint amb un estrany concert, allunyen o aixafen els seus competidors estrangers. Daquesta manera els catalans saproten de la indolncia i la lleugeresa dels criolls per explotar el seu domini, per mitjans diversos per legtims.61

Aquests mecanismes de solidaritat tnica constitueixen lexpres-si ms acabada daquella construcci social del mercat bastida pels catalans a les Antilles espanyoles, i expliquen no tan sols la seva afor-tunada incorporaci a lactivitat mercantil sin, especialment, la seva pervivncia. De fet, alguns estudis apunten que es repetiren instruments similars entre els catalans radicats a daltres contextos geogrcs i his-trics. En el seu treball sobre la capital argentina a principis del segle XX, Alejandro Fernndez ha assenyalat lexistncia duna marcada via tnica entre la comunitat catalana de Buenos Aires. Aix, en la seva anlisi sobre la capacitat duna rma exportadora doli i fruits secs de Reus, la casa Sabater, per a introduir els seus productes en el mercat argent, Fernndez ha remarcat la importncia dunes relacions socials basades en lorigen com de la famlia Sabater i els seus socis porteos, tots dascendncia catalana. Segons Fernndez, la vital transmissi de la informaci estava mediatitzada per mecanismos en los cuales la etnicidad comn parece haber jugado un papel no despreciable.62

No s cap casualitat que, a Cuba, la primera associaci benca creada per peninsulars fos la Sociedad Benca de Naturales de Cata-lua, fundada al maig de 1840 a lHavana.63 Tot i que se nha perdut la documentaci del perode que abasta ns a 1872, es calcula que el nombre mitj dassociats en les dcades centrals del segle XIX girava al voltant dels 250, i mai superior a 300. Segn se maniesta en la Junta General del 4 de agosto de 1861, La Habana intramural y extramural contaba en aquellos momentos con cerca de 800 catalanes de la clase acomodada, de los cuales slo una cuarta parte estaba asociado o contri-bua econmicamente al sostenimiento de la sociedad. Els comerciants

61. A. MORELET, Voyage, vol. I p. 69.62. A. E. FERNNDEZ, Inmigracin y redes comerciales. Un estudio de caso sobre

los catalanes de Buenos Aires a comienzos de siglo, Estudios Migratorios Latinoameri-canos n. 32, 1996, pp. 25-60.

63. C. MART, Los catalanes en Amrica (Cuba), Minerva, Barcelona, 1918, p. 201; J. ROY, Catalunya a Cuba: la Societat de Benecncia de Naturals de Catalunya, a diversos autors, Primeres jornades destudis catalano-americans, Comissi Catalana del Cinqu Centenari del Descobriment dAmrica, Barcelona, 1985, pp. 313-323.


tingueren un paper destacat entre els dirigents de lassociaci, comenant pels seus fundadors: Antoni Font i Guasch, per exemple, era el soci principal de la rma Font y Ricart, comerciantes en vveres y dedicados al negocio de cabotaje, con establecimiento en la calle de Mercaderes 95, mentre que Onofre Viada i Balanz perteneca a la razn social Biada y Compaa, comerciantes, consignatarios y banqueros, radicada en las calles de Ocios 79 y Obispo 194. Entre els presidents de lentitat cal esmentar destacats comerciants majoristes de la capital cubana com Salvador Sam i Mart (1844-45), Isidre Sicart (1845-46), Antoni Mor i Llanusa (1846-47), Francesc Ventosa i Soler (1847-48), Pancho Mart (1851-52), Josep Llanusa i Rosell (1852-53), Josep Canela i Revents (1853-54), Francesc Mil i Mestre (1857-58 i 1859-60) i Antoni Gili i Revents (1864-65).64

Alguns autors han suggerit, ns i tot, labast poltic daquest en-tramat socioeconmic protagonitzat pels catalans, i especialment de la Sociedad de Benecencia de lHavana. Moreno Fraginals, per exemple, ha armat indistintament lexistncia dun partit catal o grup de pressi catal conformat al primer ter del segle XIX i que, encara a la dcada de 1860, continuava essent una important fora poltica i constitua lnic grup tnic amb un programa denit de poltica colonial.65 La catalana ns 1848 fou lnica associaci de socors mutu a Cuba, i cap altra collectivitat peninsular no pogu fundar una instituci tan inuent ns la dcada de 1870. A ms a ms, aviat lassociacionis-me catal sestengu per tota lilla. Daquesta manera, la benecncia catalana en les dcades segents [a 1840] obr seccions a tota lilla. Joan Casanovas coincideix amb Moreno Fraginals en assenyalar que los miembros ms ricos de la comunidad catalana utilizaban esta so-ciedad para inuir en la capitana general.66 En denitiva, es tractava de lexpressi institucionalitzada de la puixana i inuncia de la col-lectivitat catalana a Cuba al segle XIX.

64. E. CHVEZ LVAREZ, La benecencia catalana de La Habana, la sociedad primada de Amrica, treball indit, sense data.

65. M. MORENO FRAGINALS, Immigraci, lleves i guerres colonials. El cas cub, 1834-1878, a diversos autors, Terceres jornades destudis catalano-americans, Comissi Amrica i Catalunya, Barcelona, 1990, pp. 23-27.

66. J. CASANOVAS CODINA, O pan, o plomo! Los trabajadores urbanos y el colonia-lismo espaol en Cuba, 1850-1898, Siglo XXI, Madrid, 2000, p. 65.

La historiograa anglo-saxona ha generat una mplia i interessant literatura sobre la relaci entre lImperi britnic i la industrialitzaci de la metrpoli. En aquesta lnia, un treball pioner fou el dEric J. Will

Documents

Indians 07 Fet