NÚM. REF.: I. ARRu / IP / 61 NÚM. REF. PLÀNOL: 502

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / 61-1- NÚM. REF.: I. ARRu / IP / 61 NÚM. REF. PLÀNOL: 502 DENOMINACIÓ: Sínia Can Sans Altres denominacions: SITUACIÓ: Camí dels Capellans; Camí dels Esbarjos; Torrent de la Pastera DATA DE CONSTRUCCIÓ: AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Rural / Agrícola. Interès Paisatgístic. CONTEXT: Eixample Nord RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Zona desenvolupament industrial terciari i de serveis Qualificació: Clau C 16a Protecció existent: Cap Titularitat: Privada

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ M. Claver, R. Lacuesta, J. Marsé, J.M. Pujol, I.Vilamala 2009-2010

Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/4000

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / 61-2-


ESCRIPCIÓ: Edifici orientat al sud, de planta rectangular, planta baixa i un pis i

Mantenir les antigues construccions rurals, una de les quals, la

ROPOSTES:

ADES HISTÒRIQUES: La sínia Can Sans s'ubica al costal del camí dels Capellans i del

IBLIOGRAFIA: àfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

D

coberta a dos aigües amb teula àrab.

EVOLUCIÓ D’USOS:

l: Sínia Origina Actual: Sínia ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ:

sínia, era molt present a prop del nucli urbà.

BPU Nivell 2 IP Nivell 4 P D

torrent de la Pastera. Comparteix parcel·la amb la torre d'en Garrell. B Gr

Torres, arq.; realització de planimetria per Òscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / C-4 / 62-1- NÚM. REF.: I. CU / C-4 / 62 NÚM. REF. PLÀNOL: 339 DENOMINACIÓ: Conjunt urbà del carrer dels Caputxins Altres denominacions: C. del Mar (abans 1735) / C. del Progrés (1869-1939) /

C. del General Mola (1939-1978) SITUACIÓ: C. dels Caputxins, 1, 3, 4-6, 9, 10, 12, 14, 15, 16-18-20, 17, 19, 21,

22, 23, 24, 25-27, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 40, 42-44, 46, 48; núm. 1: pl. de les Cols, 19B; núm. 10: c. de Sant Pau, 13; núm. 15: c. de Sant Joan, 21; núm. 16-18-20: c. de Sant Joan, 20-22; núm. 22: c. de Sant Joan, 23; núm. 32: c. de la Mercè, 2; núm. 34: c. de la Mercè, 1; núm. 37: pl. dels Cotxes, 1-2; núm. 48: c. de Miguel de Cervantes, 2-4-6

DATA DE CONSTRUCCIÓ: A mitjan s. XVII AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: Conjunts Urbans d'interès (CU) CONTEXT: Eixample s. XVII-XVIII RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat)


Qualificació: Clau 3a Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa C-4. PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / C-4 / 62-2-


ESCRIPCIÓ: Malgrat que el traçat del carrer correspon a l’eixample del XVII, la

EVOLUCIÓ D’USOS: :

Els conjunts urbans estan valorats pel seu entorn immediat, per la

ROPOSTES:

RIQUES: rincipios del siglo XVII la numerosa poblacion que

aputxins es va formar a mitjans del segle XVII,

BIBLIOGRAFIA:

àfica: marcal del Garraf

Museu Víctor Balaguer

José María Pujol

D

majoria de les edificacions del carrer corresponen al segle XIX, tot i que algunes tenen el seu origen al segle XVIII posteriorment reformades al segle XIX. El fet que la principal activitat del carrer ha estat al llarg del segle XX el comerç ha suposat intervencions en la majoria de les plantes baixes que han desvirtuat la façana original de l’edifici.

Original Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ:

seva tipologia edificatòria, per l’ample de les parcel·les, per les unitats entre elles, per la seva història comuna i pel seu desenvolupament urbà.

BPU Nivell 4 P DADES HISTÒ Segons Garí A p

se aglomeró dentro de nuestra villa y extramuros obligó á romper el cordon de piedra que la oprimia... Desaparecidas las torres, dia 20 de Diciembre del 1605, reunióse el Consejo general, y determinaron ensanchar la muralla que mira al mar... Agregando á la Villa este arrabal llamado de ‹‹Mar,››... D’aquesta manera es va iniciar el tramat urbà dels carrers de Sant Gervasi, Caputxins, Santa Madrona, Pàdua i la plaça de les Cols, el primer eixample de la Vilanova Vella.

l carrer dels CEseguint el traçat del antic camí de Mar que s’iniciava a la porta de Mar de la muralla de 1557. El nom del carrer es va prendre per acord municipal l’any 1735 i feia referència al convent dels caputxins, construït l’any 1653 i enderrocat l’any 1845, situat al final del carrer, a l’actual plaça dels Cotxes. Al Plano de Villanueba y la Geltrú de 1751, el carrer del Caputxins apareix totalment conformat.

Gr Arxiu Co

Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de

Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor



Escrita: ASTELL I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep; VIRELLA I LODA, Joan. 1988. De l’edat mitjana a les guerres carlines.

eltrú, desde su fundación hasta nuestros

CBAjuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 2), p. 55 – 56 GARÍ i SIUMELL, Fr. José Antonio. 1996. Descripción e historia de la villa de Villanueva y Gdias. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, edicions











Vista del carrer dels Caputxins des de la plaça de les Cols

Vista del carrer dels Caputxins des del terrat de la Casa Vidal i Mascaró.

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-56 / 63 -1- NÚM. REF.: I. ARUr/UM / A-56 / 63 NÚM. REF. PLÀNOL: 101 DENOMINACIÓ: Edifici de la Caixa d'Estalvis de Vilanova / casa Bonaventura Sans Altres denominacions: Antics Jutjats SITUACIÓ: Carrer del Caputxins, núm. 7 (Eixample s. XVII - XVIII) DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època contemporània. 1865 AUTORS: Josep Fabrés i Fontanals, m. d'o.; 1919: esgrafiats per Francesc

Domingo, pintor; projecte de reformes balcons i reixes per Josep F. Ràfols i Fontanals, arq.

PROMOTOR: Bonaventura Sans; reforma 1919: Caixa d’Estalvis de Vilanova i la

Geltrú.

TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Urbana / Entre Mitgeres (ARUr/UM) CONTEXT: Situada sobre l’eix del carrer dels Caputxins, propera a la plaça de

les Cols en el sector més comercial de la ciutat. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 3a (Zona de conservació. Àrea Central) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa A-56. Declarat BCIL RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Imatge aèria de la Caixa d’Estalvis i el seu entorn. 2009

Vista de la façana principal al carrer dels Caputxins. 2009


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-56 / 63 -2- DESCRIPCIÓ: Edifici entre mitgeres d’origen unifamiliar que s’ha adaptat a

diferents usos. Edifici de planta rectangular compost de planta baixa i dues plantes pis sota coberta plana de la que sobresurten la torratxa lateral i una petita golfa. Tres crugies perpendicular a la façana, amb l’escala central amb claraboia i un petit pati posterior. Sistema constructiu Parets de paredat comú i totxo. Voltes escarceres a la planta baixa. Forjats de bigues de fusta i revoltó. Façanes Façana composada segons tres eixos verticals. Portal central flanquejat per dos fanals i finestrals laterals d’arc rebaixat a la planta baixa. Balcó corregut de tres portals allindats a la planta pis, amb entramat i carteles de ferro forjat i llosa i barana arquejada. Planta segona amb 3 balcons allindats d’igual construcció que l’inferior. Coronament amb cornisa i barana llisa de terrat. Motius esgrafiats. Interiors Planta baixa amb vestíbul de volta escarcera, escala central i dependències laterals. Planta primera amb vestíbul al voltant de l’escala i peces organitzades al seu voltant. Sala lateral que ocupa tota la profunditat amb cornisa policromada. Peces a façana amb guixeries. Resta de dependencies sense interès. Elements Singulars Façana amb balcons d’entramat i motius esgrafiats. Sala que ocupa tota la profunditat. Material

Pedra al sòcol i portals. Balcons de llosa d’entramat metàl·lic i rajola. Guixeries. Esgrafiats. Mosaics hidràulics. Instal·lacions Electricitat i aigua. Serveis Urbans Tots els existents a la ciutat.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge unifamiliar Actual: Habitatge plurifamiliar i locals comercials ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: PROPOSTES: BCIL. Nivell de protecció 2. Manteniment o conservació. No es

permet la modificació.

Plànol de Josep Fabrés, m. d’o. 1865


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-56 / 63 -3- DADES HISTÒRIQUES: L’any 1865, Bonaventura Sans va sol·licitar obres a l’edifici del

carrer Caputxins número 7, segons projecte del mestre d’obres Josep Fabrés. Posteriorment, l’any 1907, la Caixa d'Estalvis de Vilanova i la Geltrú va instal·lar les seves oficines en aquest edifici. La Caixa de Vilanova va ser una iniciativa promoguda per l’Ateneu, entitat constituïda el 1877 i promoguda entre d’altres per l’alcalde Teodor Creus i Coromines. La junta de I'Ateneu, alguns dels components de la qual volien constituir una caixa d'estalvis a Vilanova, es va dirigir segons Coroleu a I'Ajuntament solicitando que se dignase convocar a un buen número de personas de todas clases de la sociedad para tratar de la creación de la Caja. L'Ajuntament va convocar la reunió i es va formar una comissió que s'encarregaria de fer els tràmits definitius per establir-la a la vila. Es va fundar el 8 de desembre de 1877, i va compartir la seu amb l’Ateneu, primer al carrer Pàdua, i posteriorment al carrer de Sant Pere, fins que la Caixa de Vilanova va adquirir l’edifici del carrer Caputxins número 7. El 27 d’agost de 1932, la Caixa d’Estalvis de Vilanova es va fusionar amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Barcelona. L’any 1919, la Caixa de Vilanova va sol·licitar obres per a reformes als balcons, reixes i esgrafiats a la façana, segons projecte de l’arquitecte Josep F. Ràfols i Fontanals; els esgrafiats van ser realitzats pel pintor Francesc Domingo. El 22 de desembre de 1935, l’Ateneu Vilanoví va establir-hi la seva seu social. Posteriorment, l’edifici ha tingut diferents usos públics com el de Jutjats, Jefatura Local del Movimiento o seu de l’Institut d’Estudis Penedesencs. Dels interiors de l’edifici de 1865 es conserva el vestíbul. L’any 1995, les finestres de la planta baixa van ser remodelades en portals comercials. Les reixes de les finestres, projectades per Josep F. Ràfols, van ser trasllades i col·locades a les finestres de la casa Benach, a la plaça Miro de Montgròs, número 1, per iniciativa del propietari d’aquesta, Francesc X. Puig i Rovira.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor

ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Escrita: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de

Vilanova i la Geltrú. COROLEU, Josep. 1979. Historia de Villanueva y Geltrú. L’Hospitalet del Llobregat. El Cep i la Nansa, Edicions i Ketres Editora, p. 329

Caixa d’Estalvis de Vilanova. Reforma Josep F. Ràfols, arq. 1919


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-56 / 63 -4-

FREIXA I OLIVAR, Josep Maria. 1959. Anales de Villanueva y Geltrú 1850-1880. Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Víctor Balaguer. LACUESTA CONTRERAS, Raquel. 1977. Estudio sobre la obra del arquitecto noucentista Josep-Francesc Ràfols y su entorno, p. 15






Vista del portal d’entrada. 2009

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / 64 -1-


NÚM. REF.: I. ARUr/UM / 64 NÚM. REF. PLÀNOL: 62 DENOMINACIÓ: Magatzems Ricart Altres denominacions: SITUACIÓ: Carrer dels Caputxins, 10; c. de Sant Pau, 13 (Eixample s. XVII –

XVIII) DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època contemporània: 1835; reforma 1982 AUTORS: 1982: reformes en el local de planta baixa per acondiciament d'una

sucursal bancària, segons projecte de Joan Gisbert i Polo, arqte. Tècnic, i direcció d'obres Carles Pratcorona i Monsó, arqte.

PROMOTOR: Josep Totasaus TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Urbana / Entre Mitgeres (ARUr/UM) CONTEXT: Edifici situat en un dels carrers comercials més importants de la

ciutat, fent cantonada. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 3a. (Zona de conservació. Àrea central.) Protecció existent: RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Imatge aèria dels magatzems Ricart i el seu entorn. 2009

Vista de la cantonada dels magatzems Ricart. 2009



DESCRIPCIÓ: Tipologia Edifici entre mitgeres fent cantonada, originalment destinat a

habitatge unifamiliar i actualment destinat a usos comercials, compost de planta baixa i dos pisos, amb terrat no transitable, sobresortint la caixa d’escala. Escala interior d’accés a les plantes superiors. Pati interior. Façanes Façana en angle amb cantonera de pedra a la planta baixa i composada simètricament amb 2 eixos pel carrer dels Caputxins i 4 eixos pel carrer de Sant Pau. Aquest es distribueixen de la següent manera, el primer amb un arc rebaixat en planta baixa i sense obertures a les plantes superiors. El segon eix es compon de dues finestres a les plantes superiors. El tercer, compta tant amb l’arc rebaixat com amb les finestres. Finalment el quart eix és igual que el tercer però incorpora un balcó a la planta primera. La façana principal es compon d’un aplacat de fusta de pi envernissat en planta baixa, balconeres a la planta primera i finestres a la segona. Cornisa de guix motllurada. Elements singulars Destaquen l’aplacat de fusta de la façana principal i l’esgrafiat de planta baixa de façana lateral Materials Cantonera, arcs i sòcol de pedra. Aplacat de fusta. Estuc. Cornisa de guix. Instal·lacions Aigua i electricitat. Serveis Urbans Tots els existents a la ciutat.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge unifamiliar Actual: Sucursal bancària ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: En l'última reforma de la planta baixa es van destruir les

instal·lacions dels magatzems. L’Ajuntament va fer que el nou propietari reproduís la façana de fusta de composició modernista de la planta baixa. El valor actual és considerar la façana de fusta com valor arquitectònic i històric, encara que sigui una reposició.

PROPOSTES: BPU. Nivell de protecció 2. Es permet la modificació.

Façana carrer Caputxins

Plànols d’alçat i secció de l’aplacat de fusta, dissenyat per Joan Gisbert i Polo. 1982



DADES HISTÒRIQUES: Josep Totasaus va sol·licitar obres en la casa de la seva propietat asta la alzada de sesenta palmos, el 23 de març de 1835. Francesc Ricart i Rovira, comerciant i propietari de la casa, va sol·licitar, per adequar el seu establiment comercial, transformar una reixa en portal a la façana del carrer del Progrés, l'actual de Caputxins, i eixamplar el portal de la misma casa en la calle S. Pablo número quinze, cambiando las actuales puertas salientes de madera por puertas interiores Santamaria... amb conformitat de l'arquitecte municipal Miro i Guibernau, l'any 1926. Aquest establiment comercial, molt popular a la vila, era els Magatzems Ricart, botiga de novetats tèxtils, catifes i altres articles de la llar, de considerables dimensions i ben assortida a la seva època. A la mort de Francesc Ricart i Rovira, l'any 1928, el seu fill Josep A. Ricart i Forment (1899-1975) es va posar al front de l'establiment comercial.

La Caixa d'Estalvis del Penedès, propietària de l'edifici, va sol·licitar reformes en el local de planta baixa per acondiciament d'una sucursal de la seva entitat, segons projecte de l'arquitecte tècnic Joan Gisbert i Polo i direcció d'obres de l'arquitecte Carles Pratcorona i Monsó, l'any 1982. En l'acondiciament es van respectar els pilars de foneria interiors i a la façana del carrer Caputxins es va refer la fusteria exterior, de pi envernissat.




Vilanova i la Geltrú. 0008/1835; 0145/1927; 0697/1982 PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier. 2003. Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa



INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ . ARUr/UM / C-4 / 65-1- NÚM. REF.: I. ARUr/UM / C-4 / 65 NÚM. REF. PLÀNOL: 340 DENOMINACIÓ: Casa Pau Soler i Roig Altres denominacions: Sardet SITUACIÓ: C. dels Caputxins, 16 - 18 – 20 ; C. de Sant Joan, 20-22 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1749 ; reforma a mitjan s. XIX AUTORS: PROMOTOR: Pau Soler i Roig TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Urbana entre Mitgeres CONTEXT: Eixample s. XVII - XVIII RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 3a, Àrea Central Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa C-4.


RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ . ARUr/UM / C-4 / 65-2-


ESCRIPCIÓ: Edifici de planta rectangular, planta baixa més dues plantes pis.

local comercial

CIÓ:

xemples de reedificació de casa senyorial de meitat segle

ROPOSTES:

RIQUES: i Roig era la casa familiar de l'indiano Pau Soler

IBLIOGRAFIA:

àfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

scrita ctura i urbanisme al Garraf,

D

Planta baixa acondiciada per a local comercial; primera planta pis amb balcons de barana de ferro forjat amb lloses de pedra treballada i persianes de llibret; segona plata pis es repeteix el mateix ordre de balcons de barana de barrots verticals de ferro a la façana del carrer dels Caputxins. Cantonada reforçada amb una cadena de pedra; cornisa de remat. La coberta en forma de timpà arriba fins al carrer de Sant Joan. Estructura d’embigat de fusta i teulada a dos aigües amb teula àrab. Al primer pis es troba una capella. A l’alçada de la planta primera es troben entre balcons uns plafons ceràmics en relleu de terra cuita al·legòrics al comerç. Aquests relleus són del mateix tipus que els de les cantonades de l’edifici dels Porxos d’en Xifré, a Barcelona, de Damià Campeny i executats per Ramon Padró i Domènec Talarn entre 1837 i 1840.

EVOLUCIÓ D’USOS: l: Habitatge Origina

Actual: Habitatge / ESTAT DE CONSERVA Bo VALORACIÓ: Un dels e

XVIII al segle XIX al carrer dels Caputxins

BPU Nivell 2 P DADES HISTÒ La casa Pau Soler

i Roig, de renom Sardet. Pau Soler va anar a Cuba el 1805, on es va dedicar al comerç de robes. El 1840 va retornar a la ciutat, va ser accionista de diferents empreses i va arribar a ser un dels principals hisendats de la vila. Va adquirir la masia Baixa, propietat de la família Pers, i actualment coneguda per masia Sardet. La seva casa familiar era una construcció de 1749 al carrer dels Caputxins número 16, que Pau Soler la va fer reformar. A la façana de la seva casa, Pau Soler va fer col·locar quatre plafons de terra cuita en alt relleu al·legòriques al comerç. Aquests quatre plafons són de la mateixa tipologia dels que hi ha als Porxos d’en Xifré, al passeig d’Isabel II, a Barcelona.

B Gr

Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor.

SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

E : “Americanos” “Indianos”: arquitePenedès i Tarragonès (Baix Gaià) segle XVIII-XX. Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Balaguer, 1990. p 250

SPAL. Diputació de Barcelona. 2009



elles de terra cuita al·legòrics al comerç: R



INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-75 / 68 -1- NÚM. REF.: I. ARUr/UM / A-75 / 66 NÚM. REF. PLÀNOL: 102 DENOMINACIÓ: Can Roig Altres denominacions: Casa Milà SITUACIÓ: Carrer dels Caputxins, 25-27 (Eixample s. XVII – XVIII) DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època contemporània. 1884. Arquitectura del romanticisme neoclàssic AUTORS: Francisco Bueno Roig. m. d’o. PROMOTOR: Joan Roig i Serra TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Urbana / Entre Mitgeres (ARUr/UM) CONTEXT: A l’eixample central de Vilanova, confrontada al carrer de la Mercè. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 3a (Zona de conservació. Àrea Central) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa A-75. Declarat BCIL


RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Imatge aèria de Can Roig i el seu entorn. 2009

Vista de la façana del carrer dels Caputxins. 2009

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-75 / 68 -2- DESCRIPCIÓ: Edifici entre mitgeres destinat a habitatge unifamiliar. Edifici de planta sensiblement rectangular amb tres crugies

perpendiculars a la façana, compost de planta baixa, entresolat a les crugies laterals, dues plantes pis i golfa-estudi reculada de façana. Cobertes planes. Vestíbul central amb arrencada d’escala d’accés a plantes primera i segona i escales secundàries. Piscina al terrat de la planta segona. Sistema constructiu

Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Forjats de fusta, revoltó de formigó i revoltó ceràmic. Elements d’estructura metàl·lics. Escala de volta a la catalana. Façanes

Façana principal de composició simètrica sobre eixos verticals. A la planta baixa portal central de mig punt, obertures laterals amb arc carpanell formades per portal i finestra a l’altell. Balcó corregut amb tres obertures a la planta primera. Tres balcons a la planta segona. Cornisa i barana de terrat amb frontó central. Mènsules, sanefes sota balcons i cornisa. Esgrafiats. Interiors

A la planta baixa botigues i vestíbul amb artesanat de guix. A la planta primera sala central i dependències laterals decorades amb guixeries i fusteria policromades, papers decorats, etc. A la planta segona dependències de façana i sala posterior amb guixeries. Golfa-estudi de nova construcció. Elements Singulars

Sala i dependències de façana de la planta segona, amb guixeries i mobiliari de l’època. Material Estucat al foc. Importants mosaics hidràulics. Baranes de ferro fos. Marbre a escala principal. Balustres de pedra artificial. Materials moderns a l’estudi. Instal·lacions Electricitat i aigua. Serveis Urbans Tots els existents a la ciutat.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge unifamiliar Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ:

Els edificis valorats en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General. Els edificis s’han d’estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d’aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, desprès d’un anàlisi profund, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg.

PROPOSTES: BCIL. Nivell de protecció 1. Manteniment o conservació. No es permet la modificació.

Foto dels anys 1960. Façana principal des del carrer de la Mercè.


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-75 / 68 -3- DADES HISTÒRIQUES: Joan Roig i Serra, les inicials del qual són inscrites sobre el portal

d’entrada de l’edifici, va promoure la seva construcció, l’any 1884, data inscrita en el coronament de la façana. La família Milà, propietària des de 1959 de la casa, conserva un plànol de l’edifici d’abril de 1884 signat pel mestre d’obres Francisco Bueno Roig. L’actual propietària, la pianista Leonora Milà, ha conservat un dibuix a plom al·legòric a l’activitat econòmica de FR i JR, probablement de Feliu Roig i Ventosa, i del seu fill Joan Roig, que representa una dona amb caduceu de Mercuri, raïm, escenes de sega i trilla, masia, boters, vaixells i navegació; signat per José Ventosa i Roig, l’any 1896, que possiblement el relacionen amb l’activitat comercial del primer promotor de l’edifici Joan Roig. Feliu Roig i Ventosa va sol·licitar obres per adaptar en porta d’entrada la finestra de la façana assenyalada amb el número 25, el juny de 1928. Des de l’entresòl de l’edifici, Josep M. Cucurella i Xicola (1899-1983), en col·laboració amb Joaquim Muntaner i Carbonell (1899-1982), va emetre els dies de la fira de novembre de 1932 els primers senyals radiofònics a la ciutat que posteriorment, l’any 1934 es consolidaria com la primera emissora de Vilanova, l’EAJ-35 que emetria des de la rambla Principal, número 15.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor

ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.


Vilanova i la Geltrú. 0122/1928 PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier. 2003. Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere. 1985. Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1987, fitxa 75 agraïment: Leonora Milà i Romeu

Plànol de façana i secció, mestre d’obres Francisco Bueno Roig 1884. Arxiu Leonora Milà



Foto anys 1960. Entrada principal: destaca el treball de guixeria en l’enteixinat i columnes.














INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-76 / 67 -1- NÚM. REF.: I. ARUr/UM / A-76 / 67 NÚM. REF. PLÀNOL: 172 DENOMINACIÓ: Casa Arboix Altres denominacions: Can Jaumet SITUACIÓ: Carrer dels Caputxins, 29 (Eixample s. XVII - XVIII) DATA DE CONSTRUCCIÓ: Reforma de la finca: 1885. Arquitectura del romanticisme

neoclàssic. AUTORS: Josep Fabrés i Fontanals, m. d'o. PROMOTOR: Antoni Arboix (de la reforma) TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Urbana / Entre Mitgeres (ARUr/UM) CONTEXT: A l’eixample central de Vilanova, pròxima a d’altres elements

d’interès. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 3a (Zona de conservació. Àrea Central) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa A-76. Declarat BCIL RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Imatge aèria de la Casa Arboix i el seu entorn. 2009

Vista de la façana al carrer dels Caputxins. 2009


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-76 / 67 -2- DESCRIPCIÓ: Edifici entre mitgeres, originàriament d’habitatge unifamiliar i

actualment emprada com a local comercial i magatzem. Edifici de planta rectangular compost de planta baixa, dues plantes

pis i planta sotacoberta i soterrani. Coberta plana accessible de la que sobresurt la caixa d’escala. Escala de comunicació entre plantes adossada ocupant la part central. Plantes sotacoberta alineada a façana principal. Façanes Façana composada sobre eixos verticals, balcons correguts a les plantes primera i segona i senzills a la planta sotacoberta, balcons i portal allindats, cornisa d’ampla volada i balustrada i elements decortius. A la planta baixa portal allindat. Guixeries als laterals i capçals de les obertures. Esgrafiats als plans opacs de façana. Interiors Planta baixa emprada com a local comercial. A la part posterior escala central d’accés a les plantes superiors. Planta primera emprada com a magatzem del local. Plantes segona i sotacoberta en desús. Pati de llums tancat amb fusteria de fusta en bastant mal estat. Sense interès. Material Pedra als balcons, fusta a les fusteries i persianes, ferro fos a les baranes, materials moderns a planta baixa. Instal·lacions Electricitat i aigua. Serveis Urbans Tots els existents a la ciutat.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge unifamiliar Actual: Habitatge unifamiliar i local comercial ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular VALORACIÓ: Una de les cases que mantenen la tipologia vuitcentista del carrer

Caputxins PROPOSTES: BCIL. Nivell de protecció 2. Rehabilitació o millora. No es permet la

modificació. DADES HISTÒRIQUES: Josep Fabrés i Fontanals, mestre d’obres, va projectar la reforma i

una remunta de la casa propietat d’Antoni Arboix situada al carrer del Progrés número 29, l’actual de Caputxins. El plànol, amb data de 2 de novembre de 1885, porta per títol Reforma de la Fachada y levantamiento de una parte de un piso de una casa propia...



Escrita: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Plànol de la façana i secció segons projecte de Josep Fabrés i Fontanals.





Detall de la cresteria.

Vista del cos de planta sotacoberta.

Secció de l’estat actual.



Planta baixa i planta primera.

Planta segona i sotacoberta.




INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / 68-1- NÚM. REF.: I. ARUr/UA / 68 NÚM. REF. PLÀNOL: 562 DENOMINACIÓ: Xalet Santiago Garí Altres denominacions: SITUACIÓ: C. del Cardenal , 11 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1975 AUTORS: Jordi Garcés Brusés i Enric Soria Badia, arqtes. PROMOTOR: Santiago Garí i Comas TIPOLOGIA: Arquitectura residencial urbana aïllada (ARUr/UA) CONTEXT: Ubicat al costat del Club de Tenis e Vilanova,en la urbanització de

habitatges aïllats l’Aragai, a prop de la C-246 RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Polígon 1 L’Aragai Qualificació: Clau (11c2). Ciutat Jardí Protecció existent: CAP RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Santiago Gari i Comas Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Vista de llevant. Entrada principal


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / 68-2- DESCRIPCIÓ: L’edifici s’organitza en una sola planta aixecada del pla del carrer,

la planta triangular quasi equilàtera es distribueix amb patis que regulen l’ortogonalitat de l’espai.

Sistema constructiu Estructura de formigó, paret de fàbrica de totxo per als tancaments. Façanes Les façanes de composició triangular, formes rectilínies, obertures com espitlleres dels búnquers, un caràcter proteccionista de l’interior de l’edifici. La façana de llevant està protegida per unes portes de fusta encadellada que formen una paret de fusta. Tot per tenir una casa sense tanques parcel·laries. Material Façanes d’aplacats ceràmic tipus plaqueta. Instal·lacions Electricitat, aigua, telefonia. Cobertes

Teula plana ceràmica, teulat inclinat. EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge unifamiliar Actual: Habitatge unifamiliar ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: La casa innovadora de forma triangular que aprofita la condició de

la parcel·la romboïdal per proposar una orientació a llevant i a ponent, amb teulades orientades a l’interior del pati de llum que organitza les visuals interior i tamisa la llum directa.

PROPOSTES: BPU Nivell 5 DADES HISTÒRIQUES: Santiago Garí i Comas, veí de Barcelona, va sol·licitar a

l'Ajuntament la construcción de vivienda unifamiliar aislada en finca propiedad nº 52 en Urbanización L'Aragai el 12 de febrer de 1975 segons els plànols dels arquitectes Enric Sòria i Badía i Jordi Garcés i Brusés. A la memòria signada pels arquitectes en novembre de 1974, s'indica que En la finca propiedad de D. Santiago Gari Comas, situada en la urbanización L'Aragai, calle del Cardenal, parcela nº 52, se proyecta una vivienda unifamiliar aislada. Tal finca se halla situada en una zona calificada como Ciudad Jardía, la vivienda tal como se proyecta, se dispone ocupando el espacio de parcela definidom por un triángulo .

Vista alçat a ponent. 2010

Façanes llevant i ponent del projecte de 1975


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / 68-3- BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol



Vilanova i la Geltrú. [0326/1975] Oral:

Planta distribució de la planta triangular. 1975

Façanes posterior, alçat del pati interior 1975


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / 68-4-


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / 69-1- NÚM. REF.: I. ARUr/UA / 69 NÚM. REF. PLÀNOL: 447 DENOMINACIÓ: Casa unifamiliar Altres denominacions: SITUACIÓ: C. del Carlets, 7; cantonada pl. de la Marina, 1-2 DATA DE CONSTRUCCIÓ: A mitjan s. XIX AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (ARUr/UM) CONTEXT: Barri de Mar RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 3b RÈGIM JURÍDIC:


Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / 69-2-


ESCRIPCIÓ: Edifici de planta rectangular, de planta baixa i un pis. Amb portals a

ADES HISTÒRIQUES: En el Plano Geométrico de Villanueva y Geltrú con sus afueras, i

IBLIOGRAFIA: àfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Escrita: Alfred; Sabater i

Dla façana del carrer Carlets i la porta d’entrada per la plaça de la Marina. Al primer pis hi ha obertures amb petites finestres.

EVOLUCIÓ D’USOS:

l: Habitatge Origina Actual: Habitatge ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: Testimonial PROPOSTES: INV Nivell 5 D

en el Plano de la Rada de Villanueva y Geltrú, tots dos de l'any 1865, el tram inicial del carrer dels Carlets ja era edificat. Es va començar a formar a partir de la segona meitat segle XIX, sobre l’antic camí que menava des del Xic, que recorria l’actual carrer del Gas, cap a la sinia del Carlets, situada a la primera meitat del carrer actual, propietat de la família Raldiris, i renom dels hortolans. Inicialment el carrer arribava fins la plaça de la Marina, era d’una amplada inferior a l’actual, ja que les façanes de la banda meridional del carrer eren més enfora que actualment. És en aquest tram, a la cantonada amb la plaça de la Marina, on es situa aquesta casa inventariada, tot i que molt reformada, testimoni de les primeres construccions en aquest tram del carrer.

B Gr

Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor.

Carbonell i Virella, Vicenç; Castells i Urgellès, Navarro, Josep M. 1990. El barri de mar. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 4), p. 90

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / IP / C-5 / 70-1- NÚM. REF.: I. CU / IP / C-5 / 70 NÚM. REF. PLÀNOL: 372 DENOMINACIÓ: Conjunt urbà del passeig del Carme Altres denominacions: SITUACIÓ: Pg. del Carme, 6, 9, 10-11, 13, 14, 16, 19, 21, 23, 24, 27, 32, 33,

34, 35, 36, 39, 42, 43, 48; núm. 27: cantonada rbla. de Joan Baptista Pirelli, 96; núm. 48: cantonada c. de Ferrer i Vidal, 44

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1906 AUTORS: 2009: urbanització, Jordi Miralles i Tintoré i Sergi Carulla, arqtes. PROMOTOR: TIPOLOGIA: Conjunts Urbans d’interès (CU) , Interès Paisatgístic (IP) CONTEXT: Barri de Mar RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl Urbà Qualificació: Clau 3b , sector Marina Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa C-5 RÈGIM JURÍDIC:


Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/4000

Imatge de les façanes del Passeig del Carme

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / IP / C-5 / 70-2- DESCRIPCIÓ: Les edificacions són més heterogènies fruit de la història recent (S.

XIX) amb la desaparició de les cases de pescadors, cases amb diversa amplada de parcel·la de 10, 7, o 5 metres, però com a conjunt és coherent dins de la seva diversitat. Dos elements importants són les cases de veïns de cal Cabestany i Salvador Bech. Són edificis que composen les façanes amb arc de mig punt i, d’una manera rítmica, a l’ample de la façana. Són edificis de tres plantes i planta baixa que marquen les característiques dels edificis de principis del segle XX i del Noucentisme. Una altra característica són les tribunes que hi ha de diferents amples als edificis del passeig. Lamentablement, molts d’aquests conjunts han destrossat la part compositiva dels seu baixos amb aplacats i retolacions lluminoses.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ:

Els conjunts urbans estan valorats pel seu entorn immediat, per la seva tipologia edificatòria, per l’ample de les parcel·les, per les unitats entre elles, per la seva història comuna i pel seu desenvolupament urbà.

PROPOSTES: BCIL Nivell 2 IP Nivell 4 DADES HISTÒRIQUES: Segons Carbonell, Castells i Sabater hi ha constància documental

de l’existència d’edificacions a l’any 1407 en aquest tram de la façana marítima. El cadastre de l’any 1739, anomena aquest indret, conjuntament amb l’actual passeig Marítim, de les botigues de mar. Les botigues de mar eren barraques i cases humils, on els pescadors guardaven les xarxes i els altres ormeigs de pesca, i on possiblement vivien temporalment. El cadastre de l’any 1739 comptabilitzava cinquanta-dos botigues de mar. En el Plano de la rada de Villanueva y Geltrú de 1865, es pot apreciar les edificacions de l’Arrabal de la Marina que existien entre el torrent de Sant Joan, anomenat en el plànol torrente de Villanueva, i el torrent de la Piera. En aquest plànol es pot apreciar que l’actual passeig del Carme ja era edificat. En el Plano General de Villanueva y Geltrú de 1876, es poden apreciar les edificacions existents i els projectes d’enderroc d’habitatges per prolongar els carrers que arribaven a la façana marítima. L’any 1881, aquest vial, conjuntament amb l’actual passeig Marítim, era anomenat rambla del Port, que prenia el nom del projecte de port elaborat per Magí de Grau aprovat el 6 de maig de 1881 i que no es va realitzar.

El passeig del Carme va iniciar el procés d’urbanització, l’any 1906, quan la Jefatura de Obras Públicas va declarar d’utilitat pública la construcció del passeig i l’expropiació forçosa de les cases que n’impedien l’obra. L’any 1921 s’hi fan obres de millora i higienització del passeig amb la construcció d’una conducció de les aigües residuals del sector fins a mar. La urbanització del passeig

Façana del Conjunt

Façana del Conjunt


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / IP / C-5 / 70-3-

del Carme va acabar amb la construcció d’una voravia de sis metres, l’any 1928. L’actual urbanització del passeig del Carme es va inaugurar l'any 2009 segons projecte dels arquitectes Jordi Miralles i Tintoré i Sergi Carulla.



SPAL. Diputació de Barcelona. 2009. ARXIU FOTOGRÀFIC DE LA BIBLIOTECA MUSEU VÍCTOR BALAGUER.

Escrita: CARBONELL I VIRELLA, Vicenç; CASTELLS I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep M. 1990. El barri de mar. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 4), p. 11-13

Oral:

Façana del Conjunt


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / IP / C-5 / 70-4-


Fotos històriques del passeig del Carme. Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Documents

NÚM. REF.: I. ARRu / IP / 61 NÚM. REF. PLÀNOL: 502