Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 1

NÚM.: 12 ÒRGAN: Ple de l'Ajuntament SESSIÓ: ORDINÀRIA DATA: 27 de setembre de 2016 HORA: 18:00 DOCUMENT: Acta Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial en primera convocatòria. Comença la sessió a les divuit hores. ASSISTENTS:

Alcaldessa M. Dolors Sabater i Puig Regidors/es José Antonio Téllez Oliva Eulàlia Sabater Díaz Fàtima Taleb Moussaoui Francesc Duran i Vilalta Oriol Lladó i Esteller Francesc Ribot i Cuenca Agnès Rotger i Dunyó Àlex Mañas Ballesté Ma. Ángeles Gallardo Borrega Ramón Riera Macia Mª Jesús Hervàs Mínguez Sònia Egea Pérez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Rosa Bertran Bartomeu Daniel Gràcia Álvarez Joan Walter Fibla Cristina Agüera Gago Alejandro Pastor López Concepció Botey i Teruel

Rubén Guijarro Palma Teresa González Moreno

Ferran Falcó Isern Jordi Subirana Ortells Juan Miguel López González

Secretari Isidre Martí i Sardà Interventor Julián Álamo Guijarro El regidor Xavier García Albiol excusa la seva assistència al Ple.

La regidora Teresa González Moreno és absent en iniciar la sessió i s’incorpora a les 18:20 h. en el punt 7 de l’Ordre del dia abans de la votació.

ORDRE DEL DIA Aprovar l’acta número 11 corresponent a la sessió ordinària de 26 de juliol de 2016.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 2

I.- PART RESOLUTIVA

Comissió Informativa de Badalona Democràtica

1. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa de data 4 de juliol de 2016 en relació a la delegació de competències en matèria d'Espais Públics.

2. Donar compte de la resolució de l'Alcaldia de data 5 de setembre de 2016 en relació a la designació d'un nou president i portaveu del Grup Municipal del Partit Popular.

3. Donar compte de la resolució d'Alcaldia de data 21 de juliol de 2016 referent al nomenament del regidor senyor Francesc Duran com a membre de la Junta de Govern Local.

4. Aprovar el Compte General de la Corporació Municipal corresponent a l'exercici 2015. 5. Aprovar un reconeixement de crèdit d'exercici anterior a Nidec, SL. 6. Aprovar l'encàrrec de gestió a la societat municipal Badalona Comunicació SA per la

realització de la 42 Edició de Filmets Badalona Film Festival, que tindrà lloc del 20 al 30 d'octubre de 2016.

7. Aprovar la cessió de l'ús temporal a precari del local situat a la planta baixa del carrer Riu Ter, núm. 2-4, a la Plataforma d'Afectats per l'Habitatge de Badalona.

Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa I Inclusiva

8. Aprovar un reconeixement de crèdit a favor de Centro Español de Derechos Reprográficos, per un import de 1.361,78 euros.

Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible

9. Aprovar provisionalment la modificació del Pla general metropolità de transformació d'ús a la parcel·la de la rambla de Sant Joan núm. 103, Mercat de Lloreda.

10. Aprovar la certificació final i factura com a reconeixement de crèdit, de les obres de reurbanització del carrer Alfons XII.

Proposicions urgents

1. Aprovar el compte justificatiu de la subvenció finalista per l'entitat Fundació Privada La Salut Alta.

2. Aprovar el compte justificatiu de la subvenció finalista per l'entitat Fundació Privada Badalona Treball pels Disminuïts.

3. Aprovar el Contracte Programa 2016-2019 per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Treball, Afers socials i Famílies i l'Ajuntament de Badalona, així com l'aprovació dels annexos per a l'any 2016.

4. Aprovar la reclassificació a efectes administratius de caràcter econòmic en el grup C1 dels agents i caporals de la Guàrdia Urbana, i en conseqüència, aprovar la modificació 1/2016 de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament amb efectes 01/10/2016.

5. Aprovació de la rendició del compte justificatiu de la subvenció finalista atorgada a l'entitat CF Badalona.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 3

II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN

Mocions dels Grups Polítics Municipals

1. Moció que proposa el Grup Municipal del Partit Popular per incentivar l'assoliment d'un salari mínim de referència de 1000 € pels treballadors contractats per l'Ajuntament.

2. Moció que presenta el Grup Municipal del Partit Popular per la construcció d'una nova piscina municipal a Badalona.

3. Moció que proposa el Grup Municipal de Ciutadans - Ciudadanos - C's de rebuig a la Resolució 263/XI del Parlament de Catalunya relativa a l'informe i conclusions de la Comisió d'Estudis del Procés Constituent.

4. Moció que proposa el Grup Municipal Ciutadans -Ciudadanos - C's per a la concessió de beques a l'esfoç per als millors expedients acadèmics en les proves de selectivitat PAU (o equivalent) de juny del 2017 dels instituts de batxillerat de Badalona.

5. Moció que presenten els grups municipals de PSC, PP, CiU i C's de suport a la Fundació Badalona Capaç i perquè es porti a Ple l'aprovació de la modificació puntual del PGM de les parcel·les situades a l'av de Carlemany, 558 i Ptge del Camí Estret, 558.

6. Moció que proposa el Grup Municipal de Convergència i Unió de suport al veí de Badalona apallissat a la línia 4 del metro.

7. Moció que presenta el Grup Municipal d'ICV-EUiA per a l'adopció de mesures per avançar en la construcció de la laïcitat com a model de convivència. (ES RETIRA)

8. Moció que presenta el Grup Municipal d'ICV-EUiA de suport de la proposta d'unir els dos tramvies, Trambaix i Trambesòs.

9. Moció que proposen els grups municipals d'ICV-EUiA i Socialista en suport a l'acord de pau signat a la República de Colòmbia.

10. Moció que presenten els grups municipals de Guanyem Badalona en Comú, ERC-Avancem-MES i Convergència i Unió sobre garantir el dret ciutadà d'accés a les xarxes digitals i internet com a un dret d'accés a la informació.

11. Moció que presenten els Grups Municipals de Guanyem Badalona en Comú, PSC i Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES de suport a la treballadora acomiadada de l'empresa Giró.

Torn obert de paraules Precs i preguntes

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ SENYORA ALCALDESSA: Molt bona tarda a tothom, tant a les persones que ens segueixen al Ple, els que són a la Plaça, els que sou aquí en presència a la Sala de Plens, els qui ens seguiu per straming. Començarem aquesta sessió del Ple, com és habitual, dedicant aquest minut de silenci per protestar en contra de la violència contra les dones, la violència masclista. Fem aquest primer minut de silenci. Avui dèiem que començàvem amb aquest primer minut de silenci perquè com bé ara ens recordaven els companys del grup Socialista, avui també volem, abans d’iniciar l’ordre del dia, tenir també uns minuts per recordar i dedicarem també un minut de silenci posteriorment, al qui va ser regidor d’aquest Ajuntament i que dissortadament ens va deixar, Pablo Hernán, que va morir aquest estiu i en record del seu compromís, en record de la seva bona feina, del seu caràcter compromès amb la ciutat, ens semblava doncs que també com a companys de Ple i

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 4

siguem del grup que siguem hem de fer-li aquest reconeixement. I volem dedicar un minut de silenci en memòria de Pablo Hernán. Aprovar l’acta número 11 corresponent a la sessió ordinària de 26 de juliol de 2016. Per la Presidència es formula proposta d’aprovació de l’acta número 11 corresponent a la sessió ordinària de 26 de juliol de 2016, la qual s’aprova per unanimitat.

Votació S’arpova per unanimtiat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey i Guijarro), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

I.- PART RESOLUTIVA

Comissió Informativa de Badalona Democràtica

1. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa de data 4 de juliol de 2016 en relació a la delegació de competències en matèria d'Espais Públics. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la resolució de l’alcaldessa de data 4 de juliol de delegació de competències en matèria d’Espais Públics en el regidor senyor Francesc Duran i Vilalta. Òrgan al que s’adreça: Ple municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcaldessa, en data 4 de juliol de 2016, va dictar una resolució que transcrita literalment el següent: “Antecedents Resolució d’aquesta Alcaldia, de data 23 de juny de 2015, van ser nomenades les cinc tinences d’Alcaldia de la Corporació, constituïda com a conseqüència de les eleccions municipals celebrades el 24 de maig de 2015, efectuant-se, a favor de les mateixes, una delegació general d’atribucions en els seus respectius àmbits materials i unes delegacions especials d’atribucions a favor de regidors i regidores de l’Ajuntament per a la gestió dels serveis o missions, l’àmbit material de les quals es va delimitar per decret de l’Àlcaldia de 21 de juliol de 2015, essent l’abast de les mateixes l’estudi, proposta i execució en relació amb els assumptes relatius als serveis o missions que determini el govern municipal. Atès el decret d’Alcaldia de data 28 d’abril de 2016 pel qual es revocava el nomenament del regidor senyor Javier López Cegarra com a regidor delegat en matèria d’Espais Públics i posteriorment, en data 19 de maig de 2016 va presentar la renúncia al càrrec de regidor de l’Ajuntament de la qual va prendre coneixement el Ple de l’Ajuntament en la sessió ordinària que va tenir lloc el 31 de maig de 2016. Atès que el senyor Francesc Duran i Vilalta va prendre possessió de l’acta de regidor en la sessió plenària que va tenir lloc el dia 28 de juny de 2016 i donat que, amb l’objecte de donar d’una major celeritat i eficàcia a l’actuació d’aquesta administració municipal, es considera necessari delegar a l’esmentat regidor les competències en matèria d’Espais Públics que s’indiquen en la part dispositiva de la present resolució. Fonaments de dret Vistes la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local, Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova la Refosa de la llei municipal i de règim local de Catalunya, art. 43 i concordants del ROFRJ, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre i d’altres d’aplicació. Atès que, de conformitat amb les disposicions citades, l’Alcaldia-Presidència pot delegar l’exercici de les seves atribucions sempre i quan no es trobin dins dels supòsits previstos a

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 5

l’article 21.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), en relació amb els articles 13 i 16 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. Per tot això, DISPOSO: PRIMER. Efectuar a favor del regidor Francesc Duran i Vilalta, amb efectes de 29 de juny de 2016, una delegació especial d’atribucions per a la gestió dels serveis o missions corres-ponents a l’àmbit material de Espais Públics. La delimitació de l’àmbit material d’aquesta delegació, de conformitat amb el decret de l’Alcaldia de data 21 de juliol de 2016, és la següent: — Infraestructures, via pública i manteniment:

- Conservació i manteniment d’edificis municipals - Manteniment de paviments, clavegueram i enllumenat - Neteja viària - Millora de l’espai públic - Autoritzacions ocupació via pública i llicències de guals

— Mobilitat — Disciplina urbanística d’obres, activitats, espectacles, sanitat i medi ambient, usos del sòl,

seguretat salubritat i decòrum públics. — Sancions: Instrucció expedients sancionadors derivats de disciplina urbanística, activitats,

seguretat, espectacles, medi ambient i sanitat. SEGON. L’abast de la delegació es circumscriu a l’estudi, proposta i execució en relació amb els assumptes relatius als serveis o missions que determini el govern municipal. L’alcaldessa delega en aquests regidor la signatura pel que fa als assumptes relacionats amb les matèries específiques objecte d’aquesta delegació especial, restant limitada la competència de resoldre mitjançant actes administratius que afectin a tercers, al tinent d’alcalde de Badalona Habitable, el regidor senyor Oriol Lladó i Esteller. TERCER. La materialització d’aquesta delegació de signatura exigirà que prèviament a la signatura del regidor delegat es faci constar l’autorització del titular delegant de la signatura amb la següent indicació: “Per delegació de signatura de l’alcaldessa, art.16 Llei 30/1992 de 26 de novembre. Resolució de 4 de juliol de 2016”. QUART. Les atribucions delegades s’hauran d’exercir en els terminis i dins dels límits d’aquesta delegació, no sent susceptibles de delegació pels seus titulars en un altre òrgan o regidor. CINQUÈ. De conformitat amb el que preveu l’article 44 del ROFRJ, aprovat per Reial decret 2568/1996, de 28 de novembre, aquestes delegacions tindran efecte des del dia següent a la data de notificació d’aquesta resolució als regidors i regidores afectats, i seran de caràcter indefinit, sense perjudici de la potestat d’advocació d’aquesta Alcaldia. SISÈ. En cas d’absència, vacant, malaltia o qualsevol d’altre impediment dels regidors delegats, aquesta Alcaldia assumirà, directa i automàticament, les competències delegades, com a titular de la competència originària, entenent-se a aquests efectes, exercida la potestat d’advocació en base a aquesta resolució, sense necessitat d’una nova resolució expressa en tal sentit. SETÈ. Notificar aquesta resolució al regidor afectat entenent-se acceptada la competència delegada de forma tàcita si dins del termini de les 24 hores següents no es manifesta res en contra o es fa ús de la delegació. VUITÈ. Donar compte d’aquesta resolució a l’Ajuntament en Ple a la primera sessió que celebri i publicar el seu text en el BOP, en compliment del que disposa l’article 44.2 del ROFRJ.” En conseqüència, d’acord amb l’article 172 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que, a l’empara dels articles l’art. 82.3 i 126 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, es doni compte al Ple de l’Ajuntament de la resolució de referència. 2. Donar compte de la resolució de l'Alcaldia de data 5 de setembre de 2016 en relació a la designació d'un nou president i portaveu del Grup Municipal del Partit Popular. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la resolució de l’alcaldessa de data 5 de setembre de 2016

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 6

referent a la designació de nou president i portaveu del Grup Municipal del Partit Popular Òrgan al que s’adreça: Ple municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcaldessa, en data 5 de setembre de 2016, va dictar una resolució que transcrita literalment el següent: “En data 26 de juny de 2015, l’Alcaldia va dictar una resolució, de la qual es va donar compte al ple en data 20 de juliol de 2015, per la qual es constituïen els grups polítics municipals resultants de les passades eleccions municipals que van tenir lloc el dia 24 de maig de 2015. En data 21 de juliol de 2015, l’Alcaldia va dictar una resolució, de la qual es va donar compte al ple en data 28 de juliol de 2015, per la qual es nomenava el regidor Xavier Garcia Albiol com a president del Grup municipal del Partit Popular. En data 27 de juliol de 2016 el Grup municipal del Partit Popular ha tramès a aquesta Secretaria General un escrit sol.licitant la modificació del Grup municipal del Partit Popular en el sentit de nomenar com a president del grup al regidor Juan Fernández Benítez i com a portaveu al senyor Miguel Jurado Tejada. Vista la Llei reguladora de les bases del règim local, el Text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, el Reglament Orgànic Municipal i d’altres d’aplicació, RESOLC: PRIMER.- Designar com a president del Grup municipal del Partit Popular al regidor senyor Juan Fernández Benítez, a petició de l’esmentat Grup municipal. SEGON.- Designar com a portaveu del Grup municipal del Partit Popular al regidor senyor Miguel Jurado Tejada, a petició de l’esmentat Grup municipal. TERCER.- En conseqüència, el Grup Municipal del Partit Popular queda constituït de la següent forma: President: Juan Fernández Benítez Suplent: Pendent de designació Portaveu: Miguel Jurado Tejada Suplent: Pendent de designació Membres: Xavier García Albiol Ramón Riera Macia Mª Jesús Hervàs Mínguez Sònia Egea Pérez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Rosa Bertran i Bartomeu Daniel Gràcia Álvarez Joan Walter Fibla Cristina Agüera Gago TERCER.- Donar compte d’aquesta resolució a la propera sessió del Ple que es celebri.” En conseqüència, d’acord amb l’article 172 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que, a l’empara dels articles 82.3 i 126 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, es doni compte al Ple de l’Ajuntament de la resolució de referència. 3. Donar compte de la resolució d'Alcaldia de data 21 de juliol de 2016 referent al nomenament del regidor senyor Francesc Duran com a membre de la Junta de Govern Local. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la resolució de l’alcaldessa de data 21 de juliol de 2016 referent al nomenament del regidor senyor Francesc Duran i Vilalta com a membre de la Junta de Govern Local. Òrgan al que s’adreça: Ple municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcaldessa, en data 21 de juliol de 2016, va dictar una resolució que transcrita literalment el

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 7

següent: “Atès que en la sessió de 31 de maig de 2016 el Ple de l’Ajuntament va prendre coneixement de la renúncia a l’acta de regidor del senyor Javier López Cegarra. Atès que en la sessió del Ple de l’Ajuntament de data 28 de juny de 2016 va prendre possessió de l’acta de regidor el senyor Francesc Duran i Vilalta. D’acord amb l’art. 23.1 la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladores de les bases del règim local, la Junta de Govern Local s’integra per l’Alcaldessa i un número de regidors/es no superior al terç del numero legal dels mateixos, els quals seran nomenats i separats lliurement per l’Alcaldia, donant compte al Ple. Vista la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local, el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, els articles 123 i següents del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i d’altres d’aplicació. Per tot l’exposat, DISPOSO: PRIMER. Nomenar el regidor senyor Francesc Duran i Vilalta com a membre integrant de la Junta de Govern Local amb efectes de 28 de juny de 2016. SEGON. En conseqüència, la Junta de Govern Local, com a òrgan municipal de caràcter necessari, estarà integrada pels regidors i regidores que, sota la Presidència de l’alcaldessa, s’indiquen a continuació: - Senyor Oriol Lladó i Esteller, 1r tinent d’alcalde. - Senyor Àlex Mañas Ballesté, 2n. tinent d’alcalde. - Senyor José Antonio Tèllez Oliva, 3r tinent d’alcalde. - Senyora Eulàlia Sabater Díaz, 4a tinenta d’alcalde. - Senyor Francesc Ribot Cuenca, 5è tinent d’alcalde. - Senyor Francesc Duran i Vilalta, regidor. - Senyora Fàtima Taleb Moussaoui, regidora. - Senyora Agnès Rotger i Dunyó, regidora. - Senyora Maria de los Ángeles Gallardo Borrega, regidora. TERCER. Notificar aquesta resolució als interessats i donar compte al Ple en la propera sessió que es dugui.” En conseqüència, d’acord amb l’article 172 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que, a l’empara dels articles l’art. 82.3 i 126 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, es doni compte al Ple de l’Ajuntament de la resolució de referència. 4. Aprovar el Compte General de la Corporació Municipal corresponent a l'exercici 2015. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Aprovació del Compte General de la Corporació, exercici 2015 Òrgan que resol: L’Ajuntament Ple Carácter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Núm. expedient: 158/OGOV-24/16 Antecedents De conformitat amb l’art. 212 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), en relació amb l’art. 101.3 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), el Compte General d’aquesta Corporació corresponent a l’exercici 2015 juntament amb els documents que l’han d’integrar, format per la Intervenció General, va ser informat favorablement, amb caràcter inicial, per la Comissió Especial de Comptes en sessió que va tenir lloc el 27 de juliol de 2016. Prèviament, durant el termini de quinze dies els membres de l’esmentada Comissió varen tenir a la seva disposició tota la documentació per tal que la poguessin examinar i consultar. L’informe de la Comissió Especial de Comptes va ser exposat al públic per un termini de quinze dies hàbils dies mitjançant la

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 8

seva publicació al BOPB de data 8 d’agost de 2016 i al tauler d’anuncis municipal. Consta en l’expedient informe de la cap de Serveis adscrita a Secretaria General, de data 6 de setembre de 2016 segons el qual: “(...) Una vegada exhaurit l’esmentat termini d’exposició pública i el de 8 dies més legalment previst, s’ha consultat el Registre General de l’Ajuntament, en el qual no consta la presentació de cap reclamació, objecció o observació al Compte General informat favorablement amb caràcter inicial.” Fonaments de dret El procediment per a l’aprovació del Compte general de la Corporació, està regulat en els articles 116 de Llei reguladora de bases de règim local (LRBRL), i 212 del TRLRHL. La seva formació i el seu contingut s’han d’ajustar als requisits establerts en els articles 208 i següents del propi TRLRHL. Un cop transcorreguts els tràmits i terminis assenyalats en els articles 101.3 del TRLMRLC i els articles 212.1 i 212.2 del TRLRHL, d’acord amb les previsions de l’article 212.3 in fine d’aquest últim, la Comissió Especial de Comptes ha d’examinar les reclamacions, objeccions i observacions presentades, practicar, si fa el cas, les comprovacions necessàries i emetre informe favorablement i de manera definitiva sobre aquest expedient. L’òrgan competent per adoptar l’acord d’aprovació del Compte General, juntament amb tota la documentació assenyalada, és el Ple de l’Ajuntament, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article 22.2 lletra e) in fine, de la LRBRL i l’article 212.4 del TRLRHL. Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre de membres de la corporació presents en el moment de la votació, d’acord amb l’article 47.1 de la LRBRL, esmentada. El compte general degudament aprovat s’haurà de remetre a la Sindicatura de Comptes, d’acord amb els articles 1 i 9 de la Llei del Parlament de Catalunya 6/1984, de 5 de març, amb relació a les previsions de l’article 212.5 del TRLRHL. La proposta haurà de ser informada per la Comissió Informativa de Badalona Democràtica, d'acord amb el que disposa els articles 82.2 i 123 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF), que en aquest cas concret actua, a la vegada, com a Comissió Especial de Comptes. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del ROF, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Així mateix, conforme a les previsions dels articles 82.2 i 123 del mateix text normatiu, més amunt citats, la proposta haurà de ser informada prèviament de forma definitiva per la Comissió Informativa, abans de sotmetre’s al Ple de l’Ajuntament. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica per tal que proposi, previ informe de la Comissió Informativa competent, a l'Ajuntament Ple l’adopció dels següent ACORD: PRIMER. Aprovar el Compte General de l’Ajuntament de Badalona, els seus organismes autònoms i les societats mercantils dependents, referit a l’exercici de 2015. SEGON. Comunicar aquest Acord a la Sindicatura de Comptes de Catalunya. SENYOR TÉLLEZ: Gràcies senyora alcaldessa, gràcies als veïns que assisteixen i que ens poden veure des de casa des de streaming. Molt breu, un petit resum de les conclusions del compte general que s’ha pogut presentar a les diferents comissions de comptes generals que s’han celebrat en el període d’exposició pública d’al·legacions que no se n’ha presentat cap. I uns petits titulars perquè constin en acta perquè hi hagi coneixença de l’estat de la hisenda local i de la Corporació en el seu conjunt, amb les empreses i organismes municipals. L’exercici 2015, que es va tancar amb un romanent de tresoreria de 12,2 milions d’euros, que d’aquests, poc més de la meitat van anar a liquidar deute existent, i l’altra part va anar a saldar factures pendents d’incorporació al pressupost pel compte 413. També com surt al document i és

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 9

necessari destacar que durant el juliol de 2015, l’any passat, l’Ajuntament va sortir del pla d’ajust en el que estava immers. I que a la liquidació del 2015, que també surt al document, podem dir que l’Ajuntament i la Corporació municipal tanca el compliment de la regla de la despesa, que per aquest 2016 era d’un increment de l’1,3 % i els principis de sostenibilitat amb un deute final de 2015 són de 89,7 milions d’euros, que això representa un 52 % dels ingressos corrents. Si no hi ha més preguntes, i si hi ha alguna qüestió d’interventor també la pot resoldre. SENYOR LÓPEZ: Buenas tardes, hablaba el regidor que la deuda es de alrededor de 80 millones y un 52 % respecto al presupuesto. ¿De las pólizas de crédito que tienen abiertas el Ayuntamiento, cuánto dinero ha dispuesto de lo que llevamos de año? SENYOR TÉLLEZ: Hem tingut Comissió Especial de Comptes dues vegades, hi ha hagut un període d’al·legacions i de fer preguntes, no tinc la documentació aquí, ni la tinc al cap, la respondré per escrit. A no ser que l’interventor tingui la resposta i la podem resoldre avui, i sinó per escrit li podem donar amb tota la documentació necessària.

Votació S’aprova per majoria simple. Vots a favor 13, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey i Guijarro) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran). Abstencions 12, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 5. Aprovar un reconeixement de crèdit d'exercici anterior a Nidec, SL. Identificació de l'expedient Tipus de document Aprovació de reconeixement de crèdit d’exercicis anteriors Òrgan que resol Ajuntament Ple Caràcter del document Exhaureix la via administrativa Interessat NIDEC, SL NIF: B61293841 Objecte de l’expedient Subministrament de pistoles 2014 Expedient 020723-GE-EXT2016/000014 Ref. addicional 20142441

Fets 1. En data 2 d’octubre de 2014 es va signar el full d’encàrrec pel qual s’adjudicava a NIDEC, SL (NIF: B61293841) el contracte menor per al subministrament de 6 pistoles, per un import de 2.894,45 euros. 2. L’empresa NIDEC, SL (NIF: B61293841) va presentar la següent factura corresponent al subministrament realitzat d’acord amb l’encàrrec efectuat:

Núm. Factura Data Registre entrada Import FA151672 29.06.15 RF/3667 2.877,68

3. El cap de la Guàrdia Urbana i el cap del Departament de Compres van conformar aquesta factura i consta a l’expedient l’informe tècnic del cap del Departament de Compres favorable a la seva aprovació. 4. La Intervenció municipal ha informat l’expedient amb càrrec a la partida 441-1322-62314, operació núm. 2016000024881, del pressupost municipal de 2016. Fonaments de dret 1. D’acord amb l’article 216 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, el contractista tindrà dret a l’abonament de la prestació realitzada en els termes establerts en la llei i en el contracte, de conformitat amb el preu convingut.

Aplicació pressupostària Id. Op. Núm. Op. Import 2016 N 441 1322 62314 A 12016000024881/1 2.877,68

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 10

2. L'objecte d'aquest expedient és l'aprovació de la despesa d’exercicis anteriors per import total de 2.877,68 euros per al seu abonament a l’empresa NIDEC, SL (NIF: B61293841) corresponent a la factura detallada en l’antecedent segon, la qual, d’acord amb l’informe tècnic, s’ajusta al subministrament contractat. 3. En el present cas s’han acomplerts els tràmits que indica l’article 59 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, quant a l’acreditació de la despesa generada i la conformitat que n’ha prestat el departament municipal gestor del contracte. 4. D’acord amb l’article 23.1 e) del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i l’article 50.12 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l'òrgan competent per a l'aprovació d’aquest reconeixement de crèdit és el Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, de conformitat amb l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, abans esmentat. 5. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Conclusió i proposta de resolució En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica que, previ dictamen favorable de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, validi i ordeni la tramitació al Ple de la següent proposta: ÚNIC.- Aprovar la despesa i la factura que es relacionen a continuació, en haver estat conformada pel departament gestor corresponent, i satisfer el seu import amb càrrec a la partida pressupostària i operació que s’indiquen del pressupost municipal de despeses de 2016:

Interessat NIF Factura Data Concepte Núm. Exp. Partida Núm. operació

Import (euros)

Nidec, SL B61293841 FA151672 29.06.15 Subministrament

de 6 pistoles 020723-GE-EXT2016/000014

441-1322-62314 12016000024881/1 2.877,68

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 23, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey i Guijarro), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Duran i Taleb) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). Abstencions 2, del grup municipal de Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana). 6. Aprovar l'encàrrec de gestió a la societat municipal Badalona Comunicació SA per la realització de la 42 Edició de Filmets Badalona Film Festival, que tindrà lloc del 20 al 30 d'octubre de 2016. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Proposta d’ aprovació de l’ encàrrec de gestió a la societat municipal Badalona Comunicació SA de la realització de la 42 Edició de Filmets Badalona Film Festival, que tindrà lloc del 20 al 30 d’ octubre de 2016 Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Núm. Expedient: 40/EGT-4/16 Antecedents 1. En sessió de data 26 de novembre de 2015 el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar el

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 11

Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, que és l’ instrument preferent per a l’exercici de les funcions d’ assistència i cooperació local de la Diputació de Barcelona, així com també el seu Protocol general. Aquest protocol, que es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (en endavant, BOPB) el dia 11 de desembre de 2015, configurava els Catàlegs de serveis com a instruments que, en el marc del Pla a què s’ha fet referència, periòdicament publica la Diputació de Barcelona amb la finalitat d’ oferir als ens locals els recursos disponibles per tal de satisfer les seves necessitats. 2. En sessió de data 17 de desembre de 2015 la Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar el Catàleg de serveis de l’ any 2016, que es publicà al BOPB en data 4 de gener de 2016. 3. En data 26 de gener de 2016 l’ alcaldessa d’ aquesta corporació adoptà, entre d’ altres, l’acord que es transcriu literalment, en part suficient, a continuació: “ PRIMER.- SOL·LICITAR a la Diputació de Barcelona els recursos econòmics del Catàleg de serveis 2016, en el marc del Pla “Xarxa de Governs locals 2016-2019”, aprovat per la Junta de Govern de la Diputació en sessió de data 17 de desembre de 2015 i publicat al BOPB de 4 de gener de 2016, per a la realització de les següents actuacions: (...) 2. BADALONA COMUNICACIÓ SA Àrea: Àrea de Cultura, Educació i Esports Programa: Difusió artística als municipis Recurs: Festivals artístics Actuació: 42 edició Filmets Badalona Film Festival Tipus recurs sol·licitat: Recurs econòmic Import sol·licitat: 25.000,00 euros Pressupost total: 120.000,00 euros Documentació annexa: Dades tècniques C1-030 (1 fitxer) (...)” 4. En la Memòria de l’ actuació que s’ acompanyà a la sol·licitud de l’ ajut econòmic a què s’ha fet abans referència, l’ Ajuntament de Badalona va fer constar expressament que l’ ens instrumental que executaria l’ actuació “42 Edició Filmets Badalona Film Festival seria la societat municipal Badalona Comunicació SA. 5. En sessió de data 28 d’ abril de 2016 la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona va aprovar, entre d’ altres, la concessió del següent ajut econòmic: “(...) Ens destinatari NIF Recurs Actuació Import

concedit Codi Xarxa

Ajuntament de Badalona

P0801500J

Festivals artístics

42 EDICIO FILMETS BADALONA FILM FESTIVAL

12.000,00 16Y218694

(...)” 6. L’ article 23.3 de l’ esmentat Catàleg de serveis preveu el que es transcriu literalment a continuació: “3. L’ ajut s’ enten acceptat pels destinataris si en el termini d’ un mes, comptat a partir de la data de publicació, aquests no manifesten expressament la renúncia, sense perjudici que, en el cas de convenis específics, sigui necessari procedir a la seva signatura.” 7. Transcorregut dit termini sense que l’ Ajuntament hagi renunciat a l’ ajut atorgat, d’ acord amb la normativa aplicable al present supòsit, s’ entèn que ha acceptat l’ ajut. 8. En data 4 de maig de 2016 el conseller delegat de Badalona Comunicació SA va emetre un informe en què posa de manifest, entre d’ altres, la necessitat que l’ Ajuntament encarregui a l’esmentada societat la gestió de la 42 Edició de Filmets Badalona Film Festival, que ha estat subvencionada per la Diputació de Barcelona amb 12.000 euros (codi expedient 16Y218694) en el marc del Catàleg de Serveis de l’ any 2016 (Pla Xarxa de Governs Locals 2016-2019) i que té com a objectiu principal apropar la difusió del curtmetratge – producció catalana, nacional i internacional - de gènere de ficció, animació i documental al gran públic, que troba en

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 12

els festivals, l’única possibilitat de veure produccions audiovisuals de gran nivell i que no es difonen als cinemes, a la televisió o a les noves plataformas i com a prioritat la qualitat dels continguts i les projeccions dels curtmetratges del programa internacional, amb projectors de 14.000 lúmens i en HD i les produccions audiovisuals del nostre país i de les pel·lícules que aportin valors artístics, innovadores, i/o amb utilització de les darrers tècniques. Filmets també fa activitats paral·leles adreçades principalment als joves estudiants d’ audiovisuals i de les escoles de cinema de Catalunya, així com casals i residències per a la gent gran (principalment per aquells col·lectius que no gaudeixen de mobilitat suficient per efectuar desplaçaments als actes que es celebren a les seus oficials del festival) i promou la cultura audiovisual a tots els centres cívics i biblioteques de la ciutat de Badalona i durant tot l’ any a la resta del territori català amb sessions divulgatives. 9.El cost que representa dita actuació en la seva totalitat és de 120.000 euros, dels quals 12.000 euros han estat subvencionats per la Diputació de Barcelona d’ acord amb l’ anteriorment exposat i la resta de l’ import (108.000 euros), amb els termes que recull l’ informe abans referenciat, seran assumits per la societat municipal Badalona Comunicació SA. 10. A la vista de la documentació tècnica antecedent, la cap del Servei de Contractació va dictar en data 18 de juliol de 2016 una resolució d’incoació per tal de tramitar l’ encàrrec de gestió que en constitueix el seu objecte. 11. Quant al finançament de l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document, convé posar de manifest que restarà condicionada la seva realització a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 020700-MC2016/000007 i referència addicional 307/MPT-7/16 que s’ ha impulsat per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’ aquest encàrrec de gestió. 12. De conformitat amb el que preveu l’article 214 i següents del RDLEG 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aquest expedient de contractació es va sotmetre per a la seva fiscalització prèvia a l’ Intervenció Municipal, essent informat en data 25 de juliol de 2016 segons consta acreditat documentalment en l’ expedient de referència. Fonaments de dret 1. D’ acord amb el que preveu l’article 9.4 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), l’atorgament d’una subvenció requereix la tramitació del procediment de concessió d’acord amb les normes que siguin aplicables. 2. La Junta de Govern Local de la Diputació de Barcelona va aprovar en sessió de data 17 de desembre de 2015, en el marc del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, el Catàleg de serveis corresponent a l’ any 2016, el seu règim regulador i la convocatòria corresponent per la concessió dels recursos disponibles per tal que els ens locals puguin satisfer les seves necessitats, de manera que aquesta és la norma que li resulta aplicable (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 4 de gener de 2016). 3. L’ article 23.3 de l’ esmentat Catàleg de serveis preveu el que es transcriu literalment a continuació: “3. L’ ajut s’ enten acceptat pels destinataris si en el termini d’ un mes, comptat a partir de la data de publicació, aquests no manifesten expressament la renúncia, sense perjudici que, en el cas de convenis específics, sigui necessari procedir a la seva signatura.” 4. Transcorregut dit termini sense que l’ Ajuntament hagi renunciat a l’ ajut atorgat, d’ acord amb la normativa aplicable al present supòsit, s’ entèn que ha acceptat l’ ajut. 5. L’ article 28 apartat primer del Catàleg de serveis 2016 preveu les especialitats de justificació dels ajuts econòmics i disposa que la justificació ha de referir-se a actuacions executades en el període comprès entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016, a excepció de les actuacions pluriennals i l’ apartat segon del precepte esmentat preveu que els destinataris disposen com a màxim fins al 31 de març de 2017 per a justificar les despeses. 6. BADALONA COMUNICACIÓ SA, és una societat municipal que, a l’empara dels articles 211 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny (en endavant, ROAS) i el seus estatuts, es configura com una forma

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 13

de gestió directa d’un servei públic local que té com a finalitat, d’ acord amb l’ article 3 del seus estatuts, la prestació dels serveis municipals adreçats a la comunicació, a la informació i a la divulgació i foment d’ activitats cíviques que contribueixin al desenvolupament del coneixement i a la participació dels badalonins en la realitat social de Badalona, potenciant la identificació i imbricació dels ciutadans amb la vida de la ciutat, objecte dins del qual s’ encabeix perfectament la 42 Edició de Filmets Badalona Film Festival. 7. La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), en el seu article 15, regula l’encàrrec de gestió, indicant que la realització d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de la competència dels òrgans administratius o de les entitats de dret públic, pot ser encarregada a altres òrgans o entitats de la mateixa o d’una altra Administració, per raons d’eficàcia i quan no es disposi de mitjans tècnics idonis per executar-ho. En aquest àmbit d’actuacions, l’encàrrec de gestió no suposa cessió de titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici, mantenint-se la responsabilitat de l’òrgan o entitat que encarrega de dictar els actes o resolucions de caràcter jurídic que li donin suport o que integrin la concreta activitat material objecte de l’encàrrec. 8. L’encàrrec de gestió entre òrgans administratius o ens de dret públic pertanyents a la mateixa administració, com el present cas, ha de formalitzar-se en els termes que estableixi la seva normativa pròpia i, en el seu defecte, per acord exprés dels òrgans o ens que intervinguin. En tot cas, l’ instrument de formalització i la seva resolució haurà de ser publicat per a la seva eficàcia en el butlletí oficial corresponent. En aquest sentit, i atenent al que disposa l’apartat 3, darrer paràgraf, d’aquest article 15, cada Administració regularà els requisits necessaris per a la validesa dels acords a adoptar que inclouran, com a mínim, l’expressa menció a l’activitat que s’ha de satisfer, el termini de vigència i la naturalesa i abast de l’encàrrec. En aquest cas concret, els requisits seran els següents: a) Les actuacions objecte de l’ Actuació subvencionada es regiran per la normativa general de subvencions i per la normativa específica que la desenvolupa (Catàleg de serveis 2016). b) L’execució de les actuacions encarregades haurà de ser supervisada pels tècnics municipals encarregats de la seva gestió. c) L’encàrrec de gestió haurà de ser acceptat expressament per BADALONA COMUNICACIÓ SA. En els acords d’acceptació, aquesta societat municipal haurà d’indicar els tècnics amb titulació adequada de la seva plantilla que supervisaran i conformaran les actuacions objecte d’aquest encàrrec, respectivament. d) La vigència de l’encàrrec, comptada de la seva acceptació per part de BADALONA COMUNICACIÓ SA, comprendrà la total execució de l’ Actuació subvencionada, que en qualsevol cas s’ ha de dur a terme dins del període comprès entre l’ 1 de gener i el 31 de desembre de 2016. e) En qualsevol cas, les funcions de vigilància, direcció i control del compliment de la gestió encarregada correspondran a l’ Ajuntament com a ens local que les té atribuïdes, d’acord amb les previsions de l’article 85 bis.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del regim local (LRBRL), d’acord amb la redacció aprovada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local. f) Les actuacions, serveis o altres negocis jurídics que l’ esmentada societat municipal hagi de contractar amb tercers a resultes de les actuacions encarregades, s’hauran de subjectar al Text Refós de la Llei de contractes del sector públic i normativa concordant, així com a la legislació laboral i social que resulti d’aplicació. g) L’ import màxim de les actuacions objecte d’ aquest encàrrec de gestió és de 120.000,- euros. D’ aquest import total, 12.000,- euros són subvencionats per la Diputació de Barcelona segons acords de la Junta de Govern Local d’aquest organisme de data 28 d’ abril de 2016 i 108.000 euros seran aportats a través de BADALONA COMUNICACIÓ SA, mitjà propi de l’Ajuntament, segons consta en l’ informe emès en data 4 de maig de 2016 pel conseller delegat d’ aquesta societat. h) Aquest encàrrec de gestió obliga a l’ esmentada societat al compliment de les condicions

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 14

específiques establertes per a l’atorgament d’aquesta subvenció així com al seu règim de justificació. 9. Conforme el que preveu l’article 4.1.n del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP), s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, els negocis jurídics en virtut dels quals s’encarregui a una entitat que tingui atribuïda la condició de mitjà propi i mitjà tècnic la realització d’una determinada prestació com és el cas d’ aquest encàrrec de gestió. De conformitat amb el que disposa l’ article 24.6 del TRLCSP, les societats amb capital íntegrament públic es consideraran mitjans propis i serveis tècnics d’aquells poders adjudicadors per als quals realitzin la part essencial de la seva activitat quan aquests ostentin sobre els mateixos un control anàleg al que poden exercir sobre els seus propis serveis. Tot això sens perjudici que els siguin aplicables els seus principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir (article 3.2). No obstant això, resultarà íntegrament d’aplicació als serveis i demés negocis jurídics que BADALONA COMUNICACIÓ SA hagin de contractar amb tercers de resultes de la gestió de la 42 Edició Filmets, Badalona Film Festival. 10. D’ acord amb l’ exposat en l’ apartat g) del fonament vuitè anterior, atenent el contingut econòmic de l’ encàrrec de gestió objecte d’ aquest document, l’expedient es va sotmetre al preceptiu informe previ de l’ interventor municipal conforme les previsions de l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, essent informat en data 25/07/2016 d’ acord amb l’ exposat en el darrer antecedent d’ aquest document, condicionant-se la seva aprovació a la resolució de l’expedient de modificació de pressupost que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 020700-MC 2016/000007, referència addicional 307/MPT-7/16 i que s’ ha impulsat per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’aquest encàrrec de gestió. A aquest efecte, d’ acord amb l’ article 181 del TRLRHL, poden generar crèdit en l’ estat de despeses del pressupost els ingressos de naturalesa no tributària derivats, entre d’ altres operacions, les aportacions o compromisos ferms d’ aportació de persones físiques o jurídiques per finançar, juntament amb l’ entitat local o amb algun dels seus organismes autònoms, despeses que per la seva naturalesa estiguin compreses dins dels seus fins o objectius. 11. BADALONA COMUNICACIÓ SA resta obligada a justificar l’execució de cadascuna de les accions encomanades dins l’ actuació que ha estat subvencionada com a data límit el dia 31 de març de 2017 i l’Ajuntament, com a destinatari de la subvenció, a acomplir amb allò establert al règim regulador aplicable al Catàleg de serveis de l’any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, 12. La competència per establir els sistemes de gestió dels serveis locals, així com les potestats de direcció i gestió dels mateixos, correspon a l’ Ajuntament Ple, segons disposen els articles 22.2 f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), 52.2 g) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 189.2 i 211.3 del ROAS. No obstant això, l’aprovació dels actes o resolucions de caràcter jurídic i d’execució material de la concreta activitat material objecte de l’encàrrec (llevat que es refereixin a facultats enumerades a l’article 22.4 de la Llei 7/1985 com a no delegables) es poden delegar en l’alcalde o la Junta de Govern Local sempre i quan així s’indiqui expressament. Així, quan l’Ajuntament Ple aprova una previsió pressupostària de concepte general per encàrrecs de gestió, la concreció de les actuacions parcials que hi formen part --emparats en la previsió general-- correspondrà a l’òrgan competent per raó de la quantia. 13. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se l’ acord se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL).

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 15

De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. 14. Per a l’ adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 15.D’ acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor de l’ Ambit de Badalona Democràtica que elevi la inclusió, previ informe de la Comissió Informativa de l’Àmbit corresponent, en l’ ordre del dia de l' Ajuntament Ple de la següent PROPOSTA PRIMER.- Aprovar l’ encàrrec de gestió a la societat municipal Badalona Comunicació SA de la realització de la 42 Edició de Filmets, Badalona Film Festival, que tindrà lloc del 20 al 30 d’octubre d’ enguany al municipi de Badalona, i que es materialitza, a grans trets, en la realització de les següents actuacions: - Sessions a totes les BIBLIOTEQUES DE BADALONA. Durant els 15 dies previs al Festival, es realitzaran sessions per a joves amb l’objectiu d’aprovar el cinema en curt a diferents barris de Badalona. - L’HORA DEL FILMETS: Les Biblioteques i centres cívics de Badalona, previ a la celebració del Festival, farà unes sessions específiques de curts infantils adreçats als més petits, per descobrir el món del cinema d’una manera didàctica i pedagògica. - FILMETS OFF: Sessions per a estudiants de 3er de Primària i 4art ESO de totes les escoles i instituts de Badalona, al Teatre Blas Infante. - PROGRAMA INTERNACIONAL: Del divendres 21 d’octubre fins al divendres 28 d’octubre al Teatre Zorrilla i dues sessions a l’Institut Francès de Barcelona. - FILMETS EN FAMÍLIA: Dues sessions al Teatre Zorrilla adreçades a joves d’entre 3 i 12 anys. - IRLANDA, PÁIS CONVIDAT: Sessió específica de curtmetratges d’Irlanda, el país convidat d’aquesta edició. - CINEMA HISTÒRIC: Sessió que recupera la història cinematogràfica de la ciutat, amb una sessió especial de pel·lícules i vídeos de diferents temàtiques. Aquesta sessió està organitzada per el Museu de Badalona. - MASTERCLASS: Sessió al Museu de Badalona adreçada als estudiants i professionals de diferents escoles de cinema i arts i també amb una sessió pràctica a l’Escola Pau Gargallo. - FILMETS PRO: Trobada de Professionals amb directors, productors, distribuïdors el divendres 28 d’octubre al Centre Cultural El Carme. - BADALONA EN CURT: Programa les produccions locals dels joves autors de Badalona. - FILMETS PER A TOTHOM: Sessions destinades al públic amb discapacitat, aquestes sessions es realitzaran al Museu de Badalona. - V MERCAT-IN, el mercat internacional, permet el visionat de tota la programació als professionals del sector, principalment distribuïdors i programadors de curtmetratges. Aquest mercat està obert permanentment dins de Badalona Comunicació per donar servei a directors, productors, realitzadors i distribuïdors que al llarg de l'any mantenen permanentment el contacte a nivell d'indústria cinematogràfica. - SESSIÓ AUDIODESCRIPCIÓ: Dues sessions del Festival s’ofereixen amb audiodescripció i llenguatge de signes. - FILMETS CONNECT’ART:, projecció de curtmetratges per a joves estudiants, a la Fira que anualment es celebra a Badalona a la tardor.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 16

- NIT DE LES VENUS: Cerimònia de cloenda del Festival i lliurement de Premis. L’acte serà emès en directe a més d’una 20 de televisions locals per la Xarxa de Comunicació Local. - PALMARÈS: Sessió on es veuran totes les pel·lícules guanyadores dels premis Venus de Badalona, en una única sessió al Teatre Zorrilla. SEGON.- El cost total d’ aquest encàrrec de gestió, segons es desprèn del contingut de l’informe tècnic emès en data 4 de maig de 2016 pel conseller delegat de la societat BADALONA COMUNICACIÓ SA és de 120.000 euros. D’ aquest import, 12.000 euros els ha subvencionat la Diputació de Barcelona segons acords de la Junta de Govern Local d’ aquest organisme de data 28 d’ abril de 2016 i 108.000 euros seran assumits per la societat municipal a què s’ha fet referència a qui se li encarrega la realització de la 42 Edició de Filmets, Badalona Film Festival, objecte d’ aquest encàrrec de gestió. TERCER.- L’ encàrrec de gestió objecte d’ aquests acords haurà de ser acceptat mitjançant acord exprés de BADALONA COMUNICACIÓ SA i per a la seva eficàcia s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, d’acord amb el que es disposa a l’article 15 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. QUART.- La societat BADALONA COMUNICACIÓ SA haurà d’ executar les actuacions a què s’ha fet referència en l’ acord primer precedent abans del dia 31 de desembre de 2016 i justificar la seva execució com a data límit el dia 31 de març de 2017, restant obligat l’ Ajuntament, com a sol·licitant i destinatari de l’ ajut econòmic atorgat per la Diputació de Barcelona, a l’acompliment de les previsions contingudes en el Catàleg de serveis de l’ any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. CINQUÈ.- CONDICIONAR aquest encàrrec de gestió a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de Winflow 020700-MC 2016/000007, referència addicional 307/MPT-7/16 i que s’ ha impulsat per tal d’incorporar al pressupost municipal del 2016, la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a la realització de l’ actuació objecte d’aquest encàrrec de gestió. SISÈ.-Sens perjudici que aquest encàrrec de gestió quedi fora de l’àmbit d’aplicació del Text Refòs de la Llei de contractes del sector públic, li’n resultaran d’aplicació els principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir. Això no obstant, els negocis jurídics i serveis que BADALONA COMUNICACIÓ SA hagi de formalitzar amb tercers de les resultes de l’ actuació encarregada se subjectaran a les normes de contractació pública d’aquell Text i a la normativa concordant i sectorial que resulti d’aplicació, d’acord amb la condició d’ Administració pública que té l’ esmentada societat municipal a aquests efectes. SETÈ.- NOTIFICAR aquests acords a la societat municipal Badalona Comunicació SA als efectes interessats i amb la relació de recursos que correspongui, PUBLICAR-LOS en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en la forma reglamentàriament prevista i comunicar-los a la Intervenció municipal. VUITÈ.- Notificar aquesta resolució a l’empresa municipal BADALONA COMUNICACIÓ SA als efectes interessats i amb la relació de recursos que correspongui, publicar-la en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en la forma reglamentàriament prevista i d’acord amb el que es disposa a l’article 15 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i comunicar-la a la Intervenció Municipal, als efectes legalment previstos.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey i Guijarro), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera)

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 17

En aquest moment la regidora Teresa González Moreno entra al Saló de Sessions, la qual passa a ocupar el seu escó. 7. Aprovar la cessió de l'ús temporal a precari del local situat a la planta baixa del carrer Riu Ter, núm. 2-4, a la Plataforma d'Afectats per l'Habitatge de Badalona. Tema: Cessió de l’ús temporal a precari del local a l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona (NIF G-66259631) Classificació: Bé patrimonial Títol: Propietat Ajuntament Ubicació: c/ del Riu Ter núm. 2-4 Tipus d’acte: Acord Ajuntament Ple Caràcter de l’acte: No exhaureix la via administrativa Expedient: 129/CEC-6/15 Núm. pre-inventari: 139 FETS 1. L’Ajuntament és propietari d’un local situat a la planta baixa del c/ del Riu Ter núm. 2-4 (abans 243) amb una superfície en planta aproximada total de 130m² composat per tres finques registrals independents (40498, 40500, 40502) i 3 referències cadastrals (UTM 5894208DF3859D0004YJ, UTM 5894208DF3859D0005UK i UTM 5894208DF3859D0006IL). 2. La qualificació jurídica de l’esmentat bé es de bé patrimonial d’acord amb l’art. 8 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de Patrimoni dels ens locals pel qual tenen la consideració de béns patrimonials els que són propietat de l'ens local i no estan destinats directament a l'ús públic o a l'exercici de cap servei públic de competència local, o a l'aprofitament pel comú dels veïns. 3. En data 26 d’octubre de 2015 el Tinent d’Alcalde de Badalona Habitable va aprovar un decret incoant expedient per a determinar la cessió d’ús del local municipal del carrer Riu Ter, núm. 2-4 (abans 243) de Badalona a l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona. 4. El cap del departament de Programes i Producció de Serveis de l’àmbit de Badalona Justa i Inclusiva, en data 28 d’octubre de 2015, va informar el següent: “INFORME TÈCNIC Que emet Jose Gresely, com a Cap del Departament de Programes i Producció de Serveis, per tal que s’incorpori a l’expedient de referència CONSIDERACIONS 1. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Badalona és una associació i moviment social pel dret a la vivenda digna amb presència en tota la geografia espanyola. La Plataforma va sorgir en el marc de la crisis immobiliària 2008-2013 que va desencadenar les protestes a les diverses ciutat del territori. L’any 2013 es va constituir la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Badalona (PAH). 2. L’objectiu principal de la PAH es agrupar a persones amb dificultats per pagar la hipoteca o que es troben en processos d’execució hipotecaria, així com de persones solidàries amb aquesta problemàtica. 3. La PAH centra la seva activitat en donar informació, assessorament i suport a les persones de la nostra ciutat que es troben en situacions de risc de perdre el seu habitatge habitual amb la intenció d’evitar que es produeixi aquesta pèrdua. 4. La seva tasca social a la ciutat de Badalona, a partir de les activitats que desenvolupen en l’àmbit de suport a les persones en situació de risc residencial, esta reconeguda per l’ajuntament, i complementa l’acció que es porta a terme des d’aquesta administració local. 5. Concretament la PAH, els serveis socials municipals i els serveis municipals d’habitatge mantenen regularment diferents espais de relació i treball per fer front a les situacions de necessitats de les persones amb problemes d’habitatge així com per establir i millorar els mecanismes de coordinació. 6.Es valora necessari que pel treball que porta a terme la PAH a Badalona atesa la seva singularitat, aquesta entitat pugui disposar d’una seu a la ciutat on desenvolupar millor la seva tasca. 7.Per considerar la seva tasca de caràcter d’interès general es valora necessari regularitzar la

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 18

situació del local municipal del carrer Riu Ter, 2-4, que actualment ocupa la Plataforma on aquesta entitat disposa de la seva seu i espai on desenvolupar la seva activitat, i per tant pugui estar a prop dels badalonins i badalonines en situació de risc de pèrdua del seu habitatge. CONCLUSIÓ 1.Es valora necessari que des de l’ajuntament es regularitzi la cessió de l’equipament municipal del carrer Riu Ter 2-4 a la PAH per que pugui desenvolupar la seva acció adreçada a les persones amb problemes al seu habitatge habitual i que complementa la realitzada des de l’ajuntament en aquest àmbit.” 5. En data 29 d’octubre de 2015 el Departament jurídic d’Urbanisme de l’àmbit de Badalona Habitable va informar el següent: “INFORME que s’emet per part del Departament jurídic d’Urbanisme de l’àmbit de Badalona Habitable per tal que s’incorpori a l’expedient de referència relació a la cessió del local municipal situat en planta baixa, amb adreça al carrer de Riu Ter, núm. 2-4 (abans 243) de Badalona. Antecedents I.- En data 4 de setembre de 2015 la Cap de Departament de Recaptació executiva adscrita al Servei de Patrimoni va emetre informe referent a la situació patrimonial i la possibilitat d’aprofitament del local municipal situat en planta baixa, amb adreça al carrer de Riu Ter, núm. 2-4 (exp. 41/IIM-8/14 INV 139). II.- Consta als arxius municipals que l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona (en endavant PAH) ve ocupant aquest local de manera irregular, i és per això que, des del departament de Disciplina Urbanística i d’Activitats es va iniciar l’expedient V-11/14 de recuperació d’ofici del local municipal ordenant a la PAH el desallotjament del bé patrimonial. III.- També consta en aquest departament jurídic l’expedient 205/SG-7/14 tramitat com a conseqüència de la consulta i informació sol·licitada pel Síndic de Greuges de Catalunya (Q-03572/2014) relativa a la queixa presentada per la PAH en relació a aquest expedient de recuperació d’ofici del local. IV.- Igualment, consultat amb el departament de Participació Ciutadana s’ha comprovat la PAH consta inscrita al Registre Municipal d’Entitats de Badalona amb el nom d’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona (NIF G-66259631) inscrita amb el número 53.678 de la Secció 1ª de la demarcació de Barcelona del Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya en data 8/07/2014. V.- En data 26 d’octubre el Tinent d’Alcalde de Badalona Habitable va incoar expedient per a determinar la cessió de l’ús del local municipal del carrer Riu Ter núm. 2-4 (abans 243) de Badalona a d’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona i va instar al Servei de Serveis Socials a emetre un informe respecte l’oportunitat i conveniència de la cessió del local a la PAHB, els motius que fan prevaldre el valor social de la cessió, així com que el destí del bé serà per a finalitats d’utilitat pública. VI.- En data 28 d’octubre de 2015 el Cap de Servei de Serveis Socials ha emès l’informe sol·licitat al decret d’incoació. Consideracions Primera.- Vist que a l’informe emès en data 4 de setembre de 2015 per la Cap de Departament de Recaptació executiva adscrita al Servei de Patrimoni, per tal de poder iniciar la tramitació d’expedient de cessió de l’ús del local situat al carrer Riu Ter, núm. 2-4 d’aquesta ciutat, s’assenyalen normativament el compliment dels requisits legals necessaris de conformitat amb l’article 73 i ss. del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni del ens locals. Segona.- Vist que consta als arxius municipals que l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona (en endavant PAH) ve ocupant aquest local de manera irregular i que en data 11 de juny de 2014 el Síndic de Greuges informa que ha tingut entrada de la queixa presentada per la PAH i en aquest sentit, manifesta que la PAH va subscriure un acord de cessió provisional del local del carrer Riu Ter, 2-4 amb el President de l’Associació de Veïns Lloreda Nord, en tant que cessionaris dels drets d’ús del local i és per això que el Síndic considera que la PAH va actuar de bona fe quan van ocupar el local tot i que, entén el Síndic i així els fa saber a la Plataforma, que la situació és jurídicament irregular.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 19

També manifesta el Síndic de Greuges de Catalunya que en una reunió de la PAH amb l’Ajuntament es va acordar que es buscaria un altre local per a ells. Tercera.- L’Ajuntament de Badalona, en compliment del mandat constitucional contingut a l’article 9.2 que ordena els poders públics “facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, social i cultural” va impulsar un seguit de mesures que es concreten en el Reglament de Participació Ciutadana (BOPB 28/09/2001). Els ajuntaments, en tant que canals immediats de participació ciutadana en els assumptes públics (article 1 de la LBRL) o elements primaris de participació ciutadana en assumptes públics (article 44 LMRLC) tenen un compromís evident amb la tascat de fer efectiva la intervenció directa de la ciutadania en la gestió d’interessos generals. En el preàmbul del Reglament de Participació ciutadana diem: “Impulsar una cultura organitzativa que tingui com a missió principal el servei al ciutadà i que pugui ser permeable a les diferents aportacions que es puguin fer des del carrer”. Així, els article 24 a 26 del Reglament de participació ciutadana regulen el registre municipal d’entitats on s’inscriuen totes aquelles associacions i fundacions que tenen el seu àmbit d’actuació a la ciutat de Badalona i que volen incidir en el seu teixit social i participatiu essent requisit previ la seva inscripció per tal de poder optar, com és el cas que ens ocupa, a la cessió d’un local municipal on desenvolupar la seva tasca. Tal i com s’assenyala als antecedents d’aquest informe, la PAH consta inscrita al Registre Municipal d’Entitats d’aquest ajuntament des de l’any 2014. Vist que als estatuts de l’Associació d’afectats per l’habitatge de Badalona, que per còpia s’acompanyen a l’expedient de referència, aquesta es constitueix com una associació sense ànim de lucre. Igualment, s’ha comprovat que a l’article 2 d’aquests estatuts es defineixen les finalitats de la PAH: “Acompanyar, guiar, assessorar i empoderar als i les deutores hipotecàries de bona fe, que no poden fer front als pagaments de les quotes del seu primer i únic habitatge. Actuar davant l’administració per aconseguir habitatge social per a totes les persones amb dificultats per accedir a un habitatge digne. (...)” Quarta.- En data 28 d’octubre de 2015 el Cap de Servei de Serveis Socials ha emès l’informe on es fa constar l’oportunitat i conveniència de la cessió del local a la PAH, el valor social de la cessió del local a la PAH , així com la tasca de caràcter d’interès general en l’àmbit local que desenvolupen al estar a prop dels ciutadans de Badalona en situació de pèrdua del seu habitatge. Per tot l’exposat, es considera oportú donar trasllat al Servei de Patrimoni de l’Àmbit de Badalona Democràtica, de la documentació per ells requerida i de tota aquella informació que pugui ser d’interès, per tal que sigui aquell Servei qui inicií la tramitació de l’expedient de cessió a l’Associació d’afectats per l’habitatge de Badalona (PAH) del local municipal situat al c/ riu Ter, núm. 2-4 (abans 243), que compta amb l’informe favorable emès pel departament competent.” 6. En data 27 de gener de 2016 l’arquitecte del departament de Patrimoni va emetre el següent informe: “INFORME Situació actual finca municipal al carrer Ter, número 2 (entrada per passatge Querol cantonada plaça Ramon Berenguer III), al barri de la Nova Lloreda 1. Antecedents En data 25 de gener de 2016, per temes de reconeixement de l’inventari, el tècnic que subscriu l’informe va realitzar vista al local i als quartets de comptadors. El local correspon a al número 139 del pre inventari de bens immobles de Badalona. 2. Fets En l’actualitat, les finques municipals objecte d’aquest informe corresponen a tres finques registrals independents de propietat municipal: Finca 40498, Finca 40500, i Finca 40502, amb les referències cadastrals corresponents UTM 5894208DF3859D0004YJ, UTM 5894208DF3859D0005UK i UTM 5894208DF3859D0006IL. Tot i així, aquestes tres entitats formen físicament un únic local amb diverses dependències

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 20

comunicades entre sí, amb una superfície en planta construïda total de 130m². L’adreça consta al carrer del riu Ter número 243, i, segons cadastre, carrer de riu Ter número 2, tot i que l’accés es produeix en realitat per la façana posterior del bloc d’habitatges que dona al passatge del riu Querol. Segons les dades del pro-inventari del Departament es tracta d’un local amb qualificació urbanística 18, Zona en sòl urbà, subjecta a ordenació volumetria específica. La naturalesa jurídica corresponent a bé patrimonial. D’acord amb el Decret de modificació del llistat d’assignacions de bens immobles municipals, de 2015, el local composat per les tres finques registrals esmentades està assignat a Cultura i Ciutadania, Atenció a les Persones i consta com local buit. Tot i així des de fa més d’un any el local està sent utilitzat per la Plataforma de Afectats per la Hipoteca (PAH), on hi realitza les seves activitats. Salvant possibles vicis ocults el local es troba en bones condicions d’ús, tot i que es conserva amb els elements com banys, divisions, fusteries, etc., d’origen, es a dir, de la dècada dels anys 70. Les instal·lacions d’aigua i de electricitat es troben al quartos de comptadors ubicats al vestíbul del bloc d’habitatges al qual pertany el local objecte del present informe. Cada comptador centralitza els subministraments de dos locals municipals contigus; el pre inventari 139 (objecte del present informe) i el pre inventari 138 (que no és objecte d’aquest informe) que, juntament amb el vestíbul general, ocupen tota la planta baixa del bloc d’habitatges de c. Riu Ter núm 2. (S’adjunta com annexes les fotos de l’estat de comptadors a data 25 de gener de 2016). 3. Valoració del local en el supòsit de règim de lloguer lliure. Aquesta valoració s’ha realitzat seguint els mètodes, criteris, principis i definicions de la ECO/805/2003, de 27 de març de 2003, sobre normes de valoració de bens immobles i determinats drets per a certes finalitats financeres, publicada en el BOE, de 9 d’abril de 2003. Així mateix, la valoració s’ajusta a l’Ordre EHA/3011/2001, de 4 d’octubre de 2007, i l’Ordre EHA/564/2008 de 28 de febrer de 2008, les quals introdueixen certes modificacions a la ECO/805/2003. El valor final obtingut és el resultat de l’aplicació del mètode de comparació a Mercat. Estudi de Mercat (25/01/2016)

Preu mig de lloguer d’un local de 130m² (construïts) ubicat al carrer de riu Ter núm. 2 del barri de la Nova Lloreda

Adreça testimoni: preu €/mes sup. m² preu/m² Coeficients

mitja €/m²

1 2 3 4 1 C. Riu Llobregat, 2 450 60 7,50 0.90 1 0.75 1 5,06 2 Barri Lloreda 450 55* (60) 7,50 0.90 1 0.75 1 5,06 3 C. Riu Mogent, 5 625 50 12,50 0.90 1 0.70 0.70 5,51 4 Rambla St. Joan 500 55 + 75(sot) 9,09 0,90 1.10 0.80 0.70 5,04 5 Barri Lloreda 600 90 6,67 0,90 0,90 0.90 0.90 4,38 6 Pg. Riu Noguera 280 25* (27.5) 10,18 0,90 1 0.55 1 5,04 *(Sup. Útil x 1,1) 5,00 Coeficients: 1. Venedor 2. Obres interiorisme 3. Tamany / tipologia 4. Situació El que suposa que un local de 130m² com el del cas que ens pertoca tindria un valor de lloguer de mercat: V. lloguer = 130m² x 5,00€/m² = 650€

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 21

4. Valoració del local a efectes de càlcul de una possible fiança sobre el mateix Donat que el Servei de Patrimoni no te formalitzat encara el seu Inventari Patrimonial, en l’actualitat, l’únic valor per als bens immobles de propietat municipal del qual disposem és el valor cadastral. A partir d’aquí, la proposta que s’està fent a efectes administratius és la d’agafar com a model la Instrucció per a la Comprovació dels Valors de Bens Immobles en els Fets Imposables, redactat per l’Agència Tributaria de Catalunya per a cada any en curs. Segons aquesta, la comprovació del valor declarat es pot fer en base al valor cadastral vigent (en la data del fet imposable) corregit pel coeficient que s’indica a l’Annex I. Per a l’any 2016 a Badalona aquest coeficient és igual a 2,30 Per tant, tenint en compte que el local es composa de les tres finques cadastrals UTM 5894208DF3859D0004YJ, UTM 5894208DF3859D0005UK i UTM 5894208DF3859D0006IL: V. local = Vcatastre x 2,30 = (16.317,58€ + 15.029,33€ + 19.752,88€) x 2,3 = 117.529,51€ Badalona 27 de gener de 2016” 7.- En data 10 de febrer de 2016 pel cap del Servei de llicències d’obres i activitats territori de l’àrea d’Urbanisme de l’àmbit de Badalona Habitable va informar el següent: “INFORME que s’emet en relació a la petició efectuada pel Servei de Patrimoni de l’Àmbit de Badalona Democràtica de data 25 de gener de 2016 amb entrada a l’Àrea d’Urbanisme Regidoria i Direcció de l’Àrea en data 3 de febrer de 2016, per tal que s’incorpori a l’expedient de referència relació a la cessió del local municipal situat en planta baixa, amb adreça al carrer de Riu Ter, núm. 2-4 (abans 243) de Badalona. Antecedents I.- En data 4 de setembre de 2015 la Cap de Departament de Recaptació executiva adscrita al Servei de Patrimoni va emetre informe referent a la situació patrimonial i la possibilitat d’aprofitament del local municipal situat en planta baixa, amb adreça al carrer de Riu Ter, núm. 2-4 (exp. 41/IIM-8/14 INV 139). II.- Consta als arxius municipals que l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona (en endavant PAH) ve ocupant aquest local de manera irregular, i és per això que, des del departament de Disciplina Urbanística i d’Activitats es va iniciar l’expedient V-11/14 de recuperació d’ofici del local municipal ordenant a la PAH el desallotjament del bé patrimonial. III.- També consta en aquest departament jurídic l’expedient 205/SG-7/14 tramitat com a conseqüència de la consulta i informació sol·licitada pel Síndic de Greuges de Catalunya (Q-03572/2014) relativa a la queixa presentada per la PAH en relació a aquest expedient de recuperació d’ofici del local. IV.- Igualment, consultat amb el departament de Participació Ciutadana s’ha comprovat la PAH consta inscrita al Registre Municipal d’Entitats de Badalona amb el nom d’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona (NIF G-66259631) inscrita amb el número 53.678 de la Secció 1ª de la demarcació de Barcelona del Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya en data 8/07/2014. V.- En data 26 d’octubre el Tinent d’Alcalde de Badalona Habitable va incoar expedient per a determinar la cessió de l’ús del local municipal del carrer Riu Ter núm. 2-4 (abans 243) de Badalona a d’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona i va instar al Servei de Serveis Socials a emetre un informe respecte l’oportunitat i conveniència de la cessió del local a la PAHB, els motius que fan prevaldre el valor social de la cessió, així com que el destí del bé serà per a finalitats d’utilitat pública. VI.- En data 28 d’octubre de 2015 el Cap de Servei de Serveis Socials ha emès l’informe sol·licitat al decret d’incoació. VII.- En data 29 d’octubre de 2015, el departament jurídic va emetre un informe on es donava trasllat al Servei de Patrimoni de la documentació per ells requerida i de tota aquella que pogués ser d’interès per tal que s’iniciés la tramitació de l’expedient de cessió del local de referència a l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona. Consideracions Primera.- En data 3 de febrer de 2016 han tingut entrada a la Regidoria i direcció de l’àrea d’Urbanisme tres escrits emesos des del Servei de Patrimoni: estudi de mercat efectuat respecte del bé pe a la seva valoració en el supòsit de règim de lloguer lliurea proposta de

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 22

document administratiu d’atorgament de la cessió temporal i a precari del local per tal que es valori el seu contingut i finalment, la petició per tal de poder continuar amb la tramitació de l’expedient de la següent informació: Quina fórmula d’ús: arrendament, usdefruit, cessió a precari Quantificació de la cessió: segons valor de mercat, per sota el valor mig, gratuït. Fórmula d’adjudicació: concurs, adjudicació directa. Segona.- Atesos els informes i documentació que ja consten en l’expedient tramitat pel Servei de Patrimoni (ref. Exp. 129/CEC-6/15) com són: - L’informe emès en data 4 de setembre de 2015 per la cap de Departament de recaptació

executiva adscrit al Servei de Patrimoni, per tal de poder iniciar la tramitació d’expedient de cessió de l’ús del local situat al carrer Riu Ter, 2-4 d’aquesta ciutat, s’assenyalen normativament el compliment dels requisits legals necessaris de conformitat amb l’article 73 i ss. Del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals.

- La constància als arxius municipals que l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona (en endavant PAH) ve ocupant aquest local de manera irregular i que en data 11 de juny de 2014 el Síndic de Greuges informa que ha tingut entrada de la queixa presentada per la PAH i en aquest sentit, manifesta que la PAH va subscriure un acord de cessió provisional del local del carrer Riu Ter, 2-4 amb el President de l’Associació de Veïns Lloreda Nord, en tant que cessionaris dels drets d’ús del local i és per això que el Síndic considera que la PAH va actuar de bona fe quan van ocupar el local tot i que, entén el Síndic i així els fa saber a la Plataforma, que la situació és jurídicament irregular. També manifesta el Síndic de Greuges de Catalunya que en una reunió de la PAH amb l’Ajuntament es va acordar que es buscaria un altre local per a ells.

- La PAH consta inscrita al Registre Municipal d’Entitats d’aquest ajuntament des de l’any 2014.

- Vist que als estatuts de l’Associació d’afectats per l’habitatge de Badalona, aquesta es constitueix com una associació sense ànim de lucre. Igualment, s’ha comprovat que a l’article 2 d’aquests estatuts es defineixen les finalitats de la PAH: “Acompanyar, guiar, assessorar i empoderar als i les deutores hipotecàries de bona fe, que no poden fer front als pagaments de les quotes del seu primer i únic habitatge. Actuar davant l’administració per aconseguir habitatge social per a totes les persones amb dificultats per accedir a un habitatge digne. (...)”

- L’informe emès en data 28 d’octubre de 2015 pel Cap de Servei de Serveis Socials on es fa constar l’oportunitat i conveniència de la cessió del local a la PAH, el valor social de la cessió del local a la PAH , així com la tasca de caràcter d’interès general en l’àmbit local que desenvolupen al estar a prop dels ciutadans de Badalona en situació de pèrdua del seu habitatge.

Per tot l’exposat, s’arriba a la conclusió que els informes i antecedents exposats, avalen i acrediten que la fórmula emprada sigui la cessió a precari, gratuïta i per adjudicació directa a l’Associació d’afectats per l’habitatge de Badalona (PAH) del local municipal situat al c/ riu Ter, núm. 2-4 (abans 243). Així, la proposta de document administratiu que s’haurà de signaren relació a la cessió de l’ús s’haurà d’adequar a les fórmules i valoració esmentades anteriorment.” 8.- Mitjançant instàncies de data 04 de desembre de 2014 i 08 de març de 2016, l’Associació d’afectats per l’habitatge de Badalona ha sol·licitat disposar d’un local per desenvolupar la seva activitat. Posteriorment, en data 27 d’abril de 2016, va adjuntar la documentació que li va ser sol·licitada per regularitzar el local que ocupen. Dita documentació es la següent: - Estatuts de l’entitat Associació d’afectats per l’habitatge de Badalona (segons document inscrit al Registre d’associacions de Barcelona núm. 53678) - Targeta d’identificació fiscal núm. G66259631 - Certificació del nomenament de na Montserrat García Fernández, com a representant de l’entitat, segons reunió de data 12 de gener de 2016. - Pressupost de l’any 2016

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 23

- Programa de treball de l’Associació durant l’any 2016. 9.- En data 11 de juliol d’enguany, a requeriment d’aquest servei, han presentat la documentació referent a: - Declaració responsable de no trobar-se comprès en cap de les circumstàncies que impedeixen contractar amb l’administració pública i que determina l’art. 60 de la Llei de Contractes del servei públic. - Certificat de la presidenta de l’associació conforme a la reunió de data 16 de juny de 2016 es va acordar demanar un local a l’Ajuntament i que el Sr. Pedro Jesús Fernández Martínez, amb DNI 74401868-L actuï en nom i representació de l’entitat. - Certificat de l’Agència Tributària conforme estan al corrent del compliment de les obligacions tributàries amb la hisenda estatal. 10.- En data 5 de setembre d’enguany l’associació ha presentat l’informe del Ministerio de Empleo y Seguridad Social d’inexistència de l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona com empresari en el sistema de la Seguretat Social. 11.- En data 8 de setembre de 2016 l’Interventor ha informat favorablement. 12.- La Comissió de patrimoni ha informat favorablement en data 15 de setembre de 2016. FONAMENTS DE DRET El local objecte de la cessió temporal té la consideració de bé patrimonial ja que no està destinat directament a l’ús públic o a l’exercici de cap servei públic de competència local, o aprofitament pel comú dels veïns i veïnes d’acord amb l’article 8 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del Patrimoni de les Entitats Locals de Catalunya (en endavant RPELC). D’acord amb el RPELC els béns patrimonials han de ser administrats d’acord amb els criteris de màxima rendibilitat, en les condicions usuals de la pràctica civil i mercantil, no obstant això, l’article 72.3 prescriu que els ens locals poden valorar motivacions de prestació de serveis socials, promoció i reinserció social, activitats culturals i esportives, promoció urbanística, foment del turisme, ocupació del temps lliure, o altres anàlogues que facin prevaler la rendibilitat social per damunt de la rendibilitat econòmica. L’art.8 del Reglament de Participació Ciutadana, estableix que els ciutadans i ciutadanes organitzats en entitats cíviques tenen dret a rebre el suport públic per a la millora de les seves associacions i pel foment d’iniciatives que puguin ser d’interès general. En l’expedient de cessió d’ús d’un bé patrimonial ha de quedar justificada l’oportunitat o la conveniència, i s’ha d’acreditar el caràcter patrimonial i la valoració tècnica d’acord amb l’art. 73. L’article 75.1 del RPELC estableix que els ens locals poden cedir en precari l’ús dels béns patrimonials a entitats privades sense ànim de lucre que els hagin de destinar a fins d’utilitat pública o d’interès social, sempre en benefici d’interessos de caràcter local, i, es possible, d’acord amb l’art. 75.3, l’adjudicació directa amb un període d’informació pública prèvia de 20 dies hàbils, quan ho requereixin les peculiaritats del bé o els interessos locals a satisfer d’acord amb el meritat article 72.3. Altrament l’article 75.4 del RPELC indica que el document de formalització de la cessió ha de ser administratiu i ha de contenir el reconeixement explícit i mutu conforme el qual el precariste no resta en relació de dependència respecte de l’ens local cedent als efectes d’allò que disposa l’actual article 121 del Codi Penal. L'acord de cessió ha de determinar la finalitat concreta a què les entitats o les institucions beneficiàries han de destinar els béns, d’acord amb l’art. 75.2 del RPELC. Els precaristes tenen l'obligació de conservar el bé, realitzar-hi les reparacions i les millores necessàries. Les millores que s'efectuïn se cedeixen en benefici dels bé sense que es pugui reclamar participació ni indemnització per aquestes, ni en el moment d'efectuar-les ni en el de la seva reversió a l'ens local, segons estableix l’art 94 del RPELC. La Comissió de Patrimoni i Inventari de Bens, ha d’informar amb caràcter previ i preceptiu, d’acord amb la resolució d’alcaldia de data 22-11-2011. La intervenció municipal haurà d’informar, d’acord amb el que preveuen els articles 213 i

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 24

següents del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals. D’acord amb el meritat article 73 del RPELC la competència per dita cessió d’ús a precari correspon a l’ajuntament ple. D’acord també amb l’article 75.5 en relació a l’article 178 del RPELC, prèviament a l’adjudicació, es necessari un període previ d’informació pública que serà de 20 dies durant els quals es podran formular reclamacions o alegacions. CONCLUSIO I PROPOSTA Per tot això considerat, i llevat superior o millor criteri fonamentat en dret, la sotasignant conclou que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari, per tal que el 3r. tinent d’alcalde i regidor de l’àmbit de Badalona Democràtica, previ dictamen de la Comissió informativa de l’àmbit de Badalona Democràtica, proposi, d’acord amb les seves competències, la següent proposta de resolució a l’Ajuntament Ple: Primer.- Aprovar inicialment la cessió gratuïta i en precari de l’ús del local situat a la planta baixa del c/ de Riu Ter núm. 2-4, de Badalona, a l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona (NIF G-66259631) per a que es destini única i exclusivament a les finalitats pròpies de l’associació per un període de 5 anys, prorrogable expressament, a comptar des de la data de la signatura del document administratiu de cessió. Segon.- Condicionar l’esmentada aprovació a la signatura per part de l’associació del document d’atorgament de cessió d’ús privatiu. Tercer.- Aprovar la minuta del document administratiu de cessió d’ús a precari amb el següent contingut: “DOCUMENT ADMINISTRATIU D’ATORGAMENT DE CESSIÓ D’ÚS TEMPORAL I A PRECARI DEL LOCAL SITUAT AL CARRER TER, NÚMERO 2 D’AQUESTA CIUTAT Badalona, (DATA) REUNITS, D’una banda, el senyor José Antonio Téllez Oliva 3r. tinent d’alcalde i regidor de l’Àmbit de Badalona Democràtica, en ús de les facultats que li han estat delegades per acord de l’Ajuntament Ple de data (DATA), actuant en nom i representació de l’excm. Ajuntament de Badalona. De l’altra, el senyor (PERSONA QUE REPRESENTA L’ASSOCIACIÓ D’AFECTATS PER L’HABITATGE DE BADALONA), amb NIF núm.: (NIF), actuant com (QUALITAT EN LA QUE ACTUA) de l’Associació d’afectats per l’Habitatge de Badalona, amb CIF núm. G-63447593, domiciliada en aquesta ciutat, al c/ Marina, 63. La representació que ostenta ve acreditada per (ACORD/RESOLUCIÓ), segons acta de data (DATA), i el faculta suficientment per la signatura, en nom de l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona, del present document en tots els termes, pactes, clàusules i condicions que resulten del mateix.” Ambdues parts MANIFESTEN: a) Que l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona és una associació inscrita amb el número 53678 de la secció 1ª del Registre de Barcelona depenent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (resolució de 08/07/2014) i, també, inscrita amb el núm.798 en el Registre Municipal d’entitats depenent de l’àrea de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Badalona (decret de 08/10/14). b) Que l’esmentada associació, segons els estatuts que s’incorporen com ANNEX 1 a la present autorització, té per finalitats: Acompanyar, guiar, assessorar i empoderar als i les deutores hipotecàries de bona fe, que

no poden fer front als pagaments de les quotes del seu primer i únic habitatge. Actuar davant l’administració per aconseguir habitatge social per totes les persones amb

dificultats per accedir a un habitatge digne. Per aconseguir les seves finalitats, l’associació realitza les activitats següents: Atendre de manera col·lectiva a totes les persones afectades i concretar actuacions per

trobar solucions als seus problemes. Acompanyar als afectats en les seves gestions davant als bancs i les administracions.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 25

Informar dels seus drets als i les afectades. c) Que l’Ajuntament és propietari del local situat al carrer Ter, núm. 2 (entrada per passatge Querol cantonada plaça Ramon Berenguer III) que es troba format per tres finques registrals independents: Finca 40498, Finca 40500, i Finca 40502, amb les referències cadastrals corresponents UTM 5894208DF3859D0004YJ, UTM 5894208DF3859D0005UK i UTM 5894208DF3859D0006IL. d) D’acord amb l’informe tècnic de data 27 de gener d’enguany i, en relació a l’estat general de l’edifici, es conclou que: “Salvant possibles vicis ocults el local es troba en bones condicions d’ús, tot i que es conserva amb els elements com banys, divisions, fusteries, etc., d’origen, es a dir, de la dècada dels anys 70”. Una còpia de l’informe que s’esmenta queda annexat al present document (ANNEX 2). e) Que l’ Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona coneix i accepta la situació física del local, situat al carrer Riu Ter, núm. 2-4, i de l’estat de les instal·lacions així com els usos permesos. f) Que l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona no resta en relació de dependència respecte a l’Ajuntament de Badalona als efectes de l’art. 121 del Codi Penal i que l’Ajuntament no dirigeix la seva activitat ni presta la seva conformitat als actes que de l’al·ludida Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona dimanen, per la qual cosa l’Ajuntament no es fa responsable ni directa ni subsidiàriament dels danys materials, personals o morals que es produeixin dins del local. g) Que per acord de l’Ajuntament Ple de data (DATA), es resol l’atorgament de cessió d’ús privatiu en precari del local situat al carrer Riu Ter, núm. 2-4. h) Que el valor de l’esmentat bé es de 117.529,51€ essent el valor estimat en el mercat de lloguer de 650€ mensuals. No obstant, el valor social de la cessió del local a l’Associació d’afectats per l’habitatge de Badalona, així com la tasca de caràcter d’interès general en l’àmbit local que desenvolupen a l’estar a prop dels ciutadans de Badalona en situació de pèrdua del seu habitatge acredita que la fórmula emprada sigui la cessió gratuïta h) La cessió s’atorga per un període de 5 anys (cinc anys), amb possibilitat de pròrroga expressa. I, a tal efecte, PACTEN: PRIMER. L’Ajuntament cedeix a l’ Associació d’afectats per l’Habitatge de Badalona -amb CIF (CIF)- l’ús temporal i a precari, per un termini 5 anys (cinc anys), del local situat al carrer Riu Ter, núm. 2-4, d’aquesta ciutat. Situació local

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 26

SEGON.- La planta del local és la següent:

TERCER. Obligacions de l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona com a cessionària: Destí de l’espai d’utilització privativa: L’immoble única i exclusivament es destinarà a les finalitats pròpies de l’Associació

d’Afectats per l’Habitatge de Badalona, sense perjudici de les preceptives llicències o autoritzacions municipals que hagi d’obtenir per al desenvolupament de l’activitat que es realitzi, que haurà obtingut, al seu càrrec i haurà de garantir, en tot cas, el compliment de la normativa aplicable.

Les activitats previstes amb assistència de públic han de preveure les mesures de seguretat adients amb l’activitat a desenvolupar i han de disposar dels permisos i les assegurances pertinents segons l’activitat a realitzar.

En tot cas, qualsevol de les activitats que es realitzin hauran de respectar els principis de convivència ciutadana i les normes específiques dictades a aquests efectes.

No es pot realitzar a l’immoble cap activitat econòmica ni cap activitat il·lícita, molesta, nociva, insalubre o perillosa, ni emmagatzemar objectes molestos, nocius, perillosos o insalubres o matèries susceptibles de produir qualsevol tipus de combustió o explosió. L’Ajuntament, en tot cas, no es fa responsable dels desperfectes o robatoris que es puguin produir en els objectes i mobles propietat de l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona.

No es podran programar activitats que impliquin discriminar o dificultar l’accés a les mateixes per raó de raça, sexe, religió, opinió, orientació sexual o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Deures en relació a l’espai, manteniment i despeses. Conservar en òptimes condicions de salubritat i higiene el local. Mantenir les instal·lacions, els materials i les infraestructures necessàries en bones

condicions d’ús efectuant a càrrec seu, prèvia autorització de l’Ajuntament, les reparacions ordinàries que calguin. En el cas que es produeixi algun desperfecte en les instal·lacions o que es deteriori algun recurs per mal ús o negligència, les despeses de reparació o de reposició van a càrrec de l’Associació d’afectats per l’Habitatge de Badalona.

L’associació haurà d’adoptar les mesures convenients per la seguretat de l’immoble, per al control de l’accés al mateix i per la vigilància de persones usuàries i participants en les activitats que es realitzin.

Contribuir al pagament de les despeses pels subministraments existents (electricitat, aigua, gas ...) i d’altres que es puguin instal·lar quan no siguin susceptibles de comptadors

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 27

individualitzats, i altres despeses que es produeixin per l’ús i possessió de l’espai atorgat. En concret les despeses de subministrament es refereixen a les següents instal·lacions:

o 1 Pòlissa d’electricitat (82033368784 i de CUPS ES0031405412688004GD0F) a nom i a càrrec de l’Ajuntament.

o 1 Pòlissa de gas (01421401001586 i de CUPS ES0217010002968962JS) a nom i a càrrec de l’Ajuntament.

o 1 Pòlissa d’aigua (153855B) a nom i a càrrec de l’Ajuntament. Com sigui que aquestes instal·lacions donen servei als dos locals existents en el mateix domicili del carrer Riu Ter, un objecte del present document i l’altre ocupat per altres entitats, s’establirà, mitjançant un document posterior, el percentatge que correspondrà a cada un dels ocupants en funció dels paràmetres de consum que s’estableixin i, sempre que sigui possible tècnicament, amb la instal·lació de subcomptadors. En quant als subministraments susceptibles de contractació particular (llum, aigua, gas així

com la telefonia i connexió a internet) serà a càrrec de l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona en la seva totalitat.

Rescabalar a l’Ajuntament per les quotes de la Comunitat de Propietaris ordinàries que satisfà l’Ajuntament així com dels increments que es poguessin produir. Actualment pels locals objecte de cessió l’Ajuntament està satisfent 150€ mensuals.

Fer-se càrrec dels tributs que puguin derivar-se de la present cessió. En relació a l’Ajuntament: Facilitar l’accés al personal de l’Ajuntament, degudament acreditat, perquè en exercici de la

facultat de seguiment i vigilància del compliment de la normativa vigent i de l’acord de cessió, pugui inspeccionar l’immoble i controlar les activitats que s’hi realitzin. L’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona haurà de proporcionar tota la informació i documentació que li sigui requerida.

Complir les instruccions que se li puguin adreçar per al correcte ús del local, des de l’Ajuntament.

Nomenar una persona responsable de l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona, que serà la interlocutora davant de l’àrea o àmbit de l’Ajuntament que tingui assignat el bé, pel control i seguiment de les incidències del local.

Comunicar a Servei de Serveis Socials de l’Àmbit de Badalona Justa i Inclusiva, supervisor de la cessió de l’ús privatiu, qualsevol anomalia o problema que pugui sorgir en l’ús del local,

Comunicar a Servei de Serveis Socials de l’Àmbit de Badalona Justa i Inclusiva, supervisor de la cessió de l’ús privatiu, amb còpia de l'acta de la reunió corresponent, el canvi de presidència o de junta directiva o de qualsevol clàusula dels estatuts que pogués afectar a les condicions de la cessió.

A tota la publicitat o documents (cartells, díptics, revistes, fullets, etc.) d'informació de l’associació en relació amb les activitats que s’hi duguin a terme, hi ha de constar que es tracta d'un equipament de l'Ajuntament de Badalona i l’anagrama oficial de l’Ajuntament, que els facilitarà el Servei de Participació Ciutadana.

Responsabilitat i assegurances: L’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona respondrà directament dels danys que

puguin ocasionar els seus membres, dependents i usuaris, bé per acció o omissió, dolosa o negligent.

L’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona s’obliga a concertar una pòlissa d’assegurança durant tot el període de duració de la cessió que cobreixi la responsabilitat civil i els possibles danys que es puguin ocasionar als béns de titularitat municipal o aliena, acreditant al servei de Patrimoni de l’àrea d’Hisenda, el pagament de la prima de l’assegurança, cada anualitat.

Realització d’obres: No es podrà realitzar cap tipus d’obra o actuació que impliqui modificació de la seva

configuració, estructura o instal·lacions. En qualsevol cas, les obres o actuacions no autoritzades quedaran en benefici del bé,

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 28

sense dret de qui les hagi realitzat a percebre cap indemnització o compensació econòmica per raó de les mateixes. No obstant, l’Ajuntament podrà ordenar a l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona la restitució del bé al seu estat originari. En cas de no fer-ho, l’Ajuntament podrà executar subsidiàriament les obres de restitució, estant obligada l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona a abonar-li el seu cost. Si la restitució fos impossible sense menyscabament del bé, el causant haurà d’indemnitzar els perjudicis ocasionats.

En relació a la cessió d’ús. No es podrà cedir total o parcialment l’ús de l’espai, sigui interior ni exterior, ni a títol gratuït,

a favor de tercers. En la data d’extinció de la cessió o en el termini d’un mes en el cas de resolució anticipada

de la mateixa, l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona ha de deixar lliure el local, net i a disposició de l’Ajuntament a tots els efectes.

QUART.- Són potestats municipals: 1. El servei de Patrimoni de l’Ajuntament podrà inspeccionar el local objecte de concessió. Quant a les activitats que s’hi realitzin podrà requerir a l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona cessionària la informació i documentació que consideri convenient. 2. L’Ajuntament tindrà una còpia de les claus de l’espai. 3. L’Ajuntament es reserva el dret d’accedir a l’espai sense necessitat de cap autorització per part de l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona en cas d’urgència. 4. Per raons motivades d’utilitat pública o interès social l’Ajuntament podrà modificar el règim d’ús així com les condicions, prèvia audiència de l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona . 5. L’Ajuntament podrà revocar unilateralment la cessió per raons d’interès públic quan resultin incompatibles amb les condicions generals aprovades amb anterioritat, produeixin danys en el domini públic, impedeixin la seva utilització per activitats de major interès públic o menystinguin l'ús general. CINQUÈ.- Extinció de la cessió i revocació: 1.-Com a regla general, la cessió d’ús s’extingirà una vegada hagi finalitzat el termini establert, sense que sigui necessària comunicació expressa a tal efecte, tenint que quedar desallotjat, net i en perfectes condicions l’espai per aquesta data. 2.- Així mateix, l’acord de cessió podrà quedar sense efecte de forma anticipada en els següents supòsits: Per reclamació del local per l’Ajuntament amb el requeriment previ del precarista amb un

mes d’antelació. Per mutu acord. Per renúncia de l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona. Per dissolució de l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona. Per pèrdua física o jurídica del bé objecte de la cessió d’ús. Per incompliment de l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona cessionària de les

seves obligacions. 3.- L’extinció anticipada de la cessió d’ús s’efectuarà per decisió motivada de l’òrgan competent, previ informe de l’àrea o àmbit de l’Ajuntament que tingui assignat el local i la Comissió de Patrimoni, donant-se tràmit d’audiència a l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona. 4.- L’extinció de la cessió revocada unilateralment per l’Ajuntament per raons d’interès públic no donarà dret a cap tipus d’indemnització o compensació econòmica, en els altres casos donat que l’autorització d’ús és gratuïta es considera que, si eventualment s’arribés a revocar per altres raons, no determinaria a favor del seu titular cap tipus d’indemnització. 5.- El desallotjament del local pel cas d’extinció anticipada haurà de produir-se en el termini màxim d’un mes comptat des del moment en que es notifiqui l’acord corresponent. En el supòsit d’extinció anticipada per causes no imputables directament a l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona, i sempre que les circumstàncies ho permetin, el termini per a que es materialitzi el desallotjament es podrà ampliar.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 29

6.- L’incompliment per part de l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona de l’obligació de desallotjament dins el termini establert donarà lloc a l’exigència de responsabilitats pels danys i perjudicis que pugui ocasionar la demora, que inclourà el pagament de les despeses ocasionades pel desallotjament. 7.- L’Ajuntament tindrà dret a rebre de l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona, havent-ne fet taxació pericial, el valor dels danys i del detriment causat en l’espai com a conseqüència de l’ocupació. I, en prova de conformitat, perquè així consti i obri els efectes adients, signen el present document, per duplicat i a un sol efecte en el lloc i la data indicats a l’encapçalament. Per l’Ajuntament de Badalona, Per l’Associació d’Afectats per l’Habitatge de Badalona,” Quart.- D’acord amb l’estipulació referent a les despeses de comunitat, l’Ajuntament de Badalona liquidarà a l’entitat un càrrec anual que comprendrà la suma de les liquidacions mensuals que hagi pogut repercutir la comunitat de propietaris de la finca com a quotes ordinàries a l’Ajuntament de Badalona, per anualitat vençuda. Cinquè.- Sotmetre l’expedient de cessió gratuïta i a precari d’ús del local aprovat en el punt dispositiu primer d’aquest acord al tràmit d’informació pública, durant un termini de 20 dies hàbils, mitjançant inserció de l’anunci corresponent en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en el taulell d’edictes municipal. En el cas que no es presentin al·legacions, esdevindrà aprovada definitivament la cessió. Sisè.- Facultar al 3r. tinent d’alcalde i regidor de l’Àmbit de Badalona Democràtica perquè, en nom i representació de l'Ajuntament, signi el document administratiu de cessió i qualsevol altre document necessari per al desplegament i l’efectivitat del present acord. Setè.-. Notificar aquesta resolució a les persones interessades. SENYOR LÓPEZ: El grupo de Ciudadanos se posiciona a favor pero quiere hacer una consideración. En el barrio de Lloreda existen asociaciones de vecinos, como es la de Nova Lloreda Sud, que tiene la luz cortada y que tienen un problema para pagar el subministro eléctrico. Entonces yo quería saber cuando se cede un local a una determinada asociación o organización qué criterios se siguen para que pague la luz o el agua o no lo pague. SENYOR MAÑAS: No té a veure massa amb el punt, en aquest cas, segurament el senyor Téllez li pot explicar que s’està elaborant un reglament sobre cessió d’ús, però sobre l’aspecte concret que vostè diu de l’Associació de Veïns de Nova Lloreda Sud, dir-li que la Junta actual de l’Associació de veïns descobreix que des que es fa la cessió d’aquest local, que sembla ser que tampoc és una cessió del tot correcte, que hi ha un document signat, però que va ser un d’aquells locals baixos que la propietat, la constructora en el seu moment, cedeix de paraula i l’Ajuntament cedeix a una associació de veïns, no és l’únic cas, n’hi ha molts a la ciutat així. Aquesta nova Junta de l’Associació descobreix que els arriba una inspecció d’Endesa i que la llum està endollada, per dir-ho col·loquialment, de forma irregular, crec, si no m’equivoco, des de l’any 2002 o 2003. A partir d’aquí, se’ls imputa una sanció i una sèrie de rebuts que òbviament, són insaumibles per part de l’Associació. Sí que li puc dir que l’àrea de Participació Ciutadana i l’àrea d’Ecologia Urbana han treballat molt des de fa dos o tres mesos, han treballat amb el gremi d’instal·ladors, han treballat amb Fecsa-Endesa. I el que jo sé, per paraules del president de l’Associació de Veïns, no de l’Ajuntament, que em va dir fa dos dies, és: “que bé, això ja està en marxa, menys mal que la gent de l’Ajuntament s’ha posat les piles i ha col·laborat i han aconseguit trobar solucions i han negociat amb Endesa”. És el que li puc dir, que sé que està en vies de solució i de regularització una situació que era del tot irregular. SENYOR RIERA: Gràcies senyora alcaldessa. Nosaltres en aquest punt ja sap que ja vam dir-ho a la informativa que votaríem a favor, encara que entenem que el procediment que va seguir aquesta Plataforma d’Afectats no és la correcta i que l’Ajuntament els ha tractat amb excessiva generositat, atenent la seva poca correcció que van tenir, ocupant de forma impròpia, per no dir violenta, un local propietat de l’Ajuntament. Jo no sé si se’ls ha imposat algun tipus de sanció, imagino que no, però estant d’acord en què s’hagi pogut solucionar aquest problema, sí que hem pogut crear un precedent, i és que qualsevol pot ocupar un local de l’Ajuntament, si és que no se’ls ha sancionat, i després negociar, sortir una setmana abans, tornar a entrar i quedar-se’l a precari, com diu aquí. Entenem que és bo que s’hagi solucionat el problema, però la

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 30

forma com es va comportar la Plataforma, crec que és molt inadequada i mereixia una resposta d’aquest Ajuntament, si és que no es va donar, si es va donar no hi ha res a dir, però si no va passar res, si no van tenir cap sanció, crec que es mereixen aquest tipus de resposta. SENYOR TÉLLEZ: Responent al senyor López, m’agrada que faci aquesta pregunta perquè no tenim precisament ja ho ha avançat el senyor Mañas, que estem treballant per poder elaborar un reglament i posar una miqueta d’ordre sobre l’ús que fan entitats de locals municipals, que ara mateix la majoria són a precari i no hi ha un reglament en aquest sentit, i que llavors, el subministraments, que preguntava vostès, s’acostumen a subsanar amb subvencions, perquè les entitats puguin pagar els subministraments corresponents, alguna vegada. En el cas de la PAH, és el nostre compromís que puguin pagar el subministrament via subvenció. Senyor Riera, nosaltres el que ens vam trobar, correcte, era un expedient que donava capacitat a l’Ajuntament per sancionar, vostès no ho van fer, no van efectuar cap sanció, molt intel·ligentment, cosa que jo crec que l’entitat i aquest Govern agraeix, que no s’hagin atrevit a arribar a posar les coses a aquest límit. I la nostra voluntat, des que vam arribar al Govern i en amb diàleg amb aquesta Associació, era poder tancar l’expedient sense fer cap mena de sanció. I nosaltres sempre vam trobar col·laboració en aquesta Associació per arribar a bon port i arribar a poder regularitzar la seva situació en aquest espai. Tant, que la mateixa entitat, perquè l’Ajuntament pogués tancar l’expedient, va abandonar el local i va fer entrega de les claus. Petit parèntesi, mai van fer una ocupació violenta del local, sinó que va ser una cessió de veïns que tenia accés al local que li va atorgar les claus, no es va trencar res del local, de cap manera. Llavors, la mateixa entitat va buidar el local, va fer entrega de claus i a partir d’aquí l’Ajuntament comença el tràmit administratiu per regularitzar l’ús de l’actual local de la PAH. No és una decisió arbitrària, sinó que estava motivada per informes de diferents àrees de l’Ajuntament que apuntaven a l’ús social i al servei públic que fa aquesta entitat a molts veïns i veïns d’aquesta ciutat. Per tant, creiem més que motivat iniciar aquest tràmit, que sortosament i feliçment, avui es tanca. SENYOR RIERA: Senyor Téllez, no hi ha pitjor mentida que la veritat a mitges. No hi ha pitjor mentida que la seva veritat a mitges. Les coses s’han d’explicar ben explicades i a més, no contradir-se, perquè les contradiccions al final donen peu que el que li parla, tingui la raó. És a dir, si no s’havia de sancionar vam fer bé amb no sancionar, vostè mateix ho ha dit. Per tant, no ens acusi del que ens ha acusat, de no haver tingut la valentia o no sé què de fer-ho. Vostè ha dit que no ens vam atrevir a fer-ho, perquè segons vostè s’havia de fer. O s’havia o no s’havia de fer. SENYORA ALCALDESSA: No, ja ha dit que s’alegrava que no ho haguessin fet. SENYOR RIERA: Molt bé, si no s’havia de fer no s’havia de sancionar. Però en qualsevol cas, no vostè ni jo tenim aquesta decisió. Per això hi ha uns tècnics municipals i per això hi ha unes ordenances que són les que indiquen si s’ha de sancionar o no. Jo el que li dic és que aquest local estava previst per una altra associació, que s’estava negociant amb la PAH en aquells moments, que es va iniciar un expedient. I que les dates, si vostè es mira les dates, veurà que va coincidir amb canvis de govern i que per tant, vam perdre la responsabilitat i la possibilitat de sancionar nosaltres directament. Però els tècnics podien fer-ho, perquè ells han posat moltes sancions que ens les han atribuït a nosaltres quan eren obra dels tècnics, quan eren una feina dels tècnics que nosaltres ni entràvem, ni sortíem, com una famosa sanció a unes actuacions a l’aparcament de Can Ruti, en la que el Partit Popular no va tenir ni art, ni part, com ara aquí, perquè nosaltres respectàvem el treball dels tècnics. Però li estic dient que una associació que entra a un local que no li pertany, i que vostè diu que no hi va haver desperfectes, cosa que no li discutiré, jo crec que sí però no li discutiré. Sí que li dic que resoldre-ho de forma amistosa, com si no hagués passat res, creem un precedent, creem un precedent, és tot el que li he dit. Ens alegrem que es pugui solucionar això, jo no els he retret la seva actuació, vostè ho aprofita per retreure la nostra. Jo no li retrec la seva acutació, dic simplement que hem creat un precedent o que podem crear un precedent si aquesta Associació no ha estat sancionada, per mínima que sigui la sanció. És tot el que he dit. Però ni li retrec l’actuació, perquè crec que és una bona solució que es puguin quedar instal·lats, ni vostè retregui la meva, perquè la nostra va ser impecable, perquè totes les actuacions que vam fer nosaltres, almenys el qui li parla, estaven emparades per l’assessoria jurídica i pel treball dels tècnics. Mai en cap moment i

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 31

ningú podrà dir que jo vaig influir perquè se sancionés a ningú, ni perquè es fes cap expedient, ni perquè es fes absolutament res que no ho diguessin els tècnics o els serveis jurídics. Per tant, d’acord amb el que vostès presenten, votem a favor, però fem aquesta observació, que ja la vam fer a la informativa, i no serveixi això per atacar-nos a nosaltres, el Govern passat, que si vam ser capaços, que si no vam ser capaços. Per tant, perdoni, jo ho he entès així, si no és així també li demano disculpes, jo ho he entès així. Per tant, queda clar, votem a favor, ens sembla una bona solució, però aquest punt de no haver sancionat a la Plataforma, ens sembla que és crear un precedent. Simplement això. SENYOR TÉLLEZ: Senyor Riera, no tenia ganes d’entrar amb picabaralles, jo només he dit que vostès van obrir un expedient sancionador, i el van obrir vostès, o sigui, tinc una notícia del 31-07-2014, que el regidor de Participació Ciutadana d’aleshores, el senyor Jurado, al diari El Punt Avui aquesta notícia que l’executiu local ha interposat una demanda judicial contra la PAH per ocupació il·legal de patrimoni públic, això és un expedient que s’obra per decisió de l’executiu local del mandat anterior i que estaven a l’espera del jutge per poder tenir una ordre de desallotjament. Jo només deia, no sé exactament què he dit i si s’ho ha pres com un atac doncs em sap greu, però jo exactament el que li volia dir era que els conflictes com aquests, quan una entitat demana interlocució amb el Govern i demana poder tenir ús d’un local i tal, que puguin seure, que puguin parlar, que es puguin veure les condicions i no interposar demandes contra entitats ciutadanes que fan un servei públic essencial i que moltes vegades ens avergonyeixen a les administracions perquè estan fent una feina que les administracions són incapaces de fer. En aquest sentit, s’ha començat aquest tràmit, s’ha tancat i res més. Jo crec que no hem d’entrar en picabaralla política aquí, jo crec que hem d’estar contents que per fi, la PAH no estigui perillant perquè a la seva portaveu li entri una sanció un dia o un altre.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa I Inclusiva

8. Aprovar un reconeixement de crèdit a favor de Centro Español de Derechos Reprográficos, per un import de 1.361,78 euros. Identificació de l'expedient Tipus d’acte Aprovació de reconeixement de crèdit Òrgan que resol Ajuntament Ple Expedient 0639-GE-EXT2016/000003 Caràcter Definitiu. Exhaureix la via administrativa Ref. Addicional 79/D-41/16 Procediment d’adjudicació GE-EXT GE-EXT Despeses exercicis Tancats Objecte de l’expedient Remuneració per préstec públic bibliotecari corresponent a l’any 2015 Fets 1. En data 15 de desembre de 2015, es va signar un conveni entre CEDRO (Centro Espanyol de Derechos Reprográficos), la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, segons el qual s’acorden els termes per a regularitzar el compliment de l’obligació de remuneració de préstec públic bibliotecari des de l’exercici 2010 i s’abonin puntualment les anualitats successives. 2. En data 31/05/2016 el Ple de l’Ajuntament de Badalona va aprovar l’expedient de reconeixement de crèdit, la despesa i la factura, emesa per CEDRO, amb NIF V78652203, corresponent a la remuneració per préstec públic bibliotecari dels anys 2010 a 2014, per un import total de 4.541,24 euros.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 32

3. En data 8 de juliol de 2016, CEDRO, amb NIF V78652203, va entrar al registre de factures de l’ajuntament de Badalona la factura corresponent a la remuneració per préstec públic bibliotecari de l’any 2015, per un import total de 1.361,78 euros. 4. L’informe tècnic del departament gestor, de data 19 de juliol de 2016, justifica i posa de manifest la necessitat d’efectuar els tràmits oportuns per tal de procedir al pagament de l’esmentada factura, amb càrrec a l’aplicació pressupostària següent: Aplicació pressupostària Id. Op Núm. Operació Import

2016 N 331 3321 22001 A 12016000026354/1 1.361,78 4. En data 22 de juliol s’ha emès l’oportú informe jurídic d’adequació de les actuacions. 5. En data 27 de juliol de 2016 l’interventor general va informar favorablement la despesa. Fonaments de dret 1. Segons disposa l’art. 25.2.m de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en la redacció donada pel numero vuit de l'article primer de la Llei 27/2013, 27 desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, el Municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes, les matèries següents: [...] m) Promoció de la cultura i equipaments culturals. 2. L'article 37.2 del Decret Reial Legislatiu 1/1996, del 12 d'abril, pel qual el text refós de la Llei de Propietat intel·lectual (TRLPI), en la seva redacció oferta la disposició final 1.2 de la Llei 10/2007, del 22 de juny, estableix que els museus, arxius, biblioteques, hemeroteques, fonoteques o filmoteques de titularitat pública o que pertanyin a entitats d’interès general de caràcter cultural, científic o educatiu sense ànim de lucre, o a institucions docents integrades en el sistema educatiu espanyol, no precisaran cap autorització dels titulars de drets pels préstecs que realitzin, tot i que els titulars d'aquests establiments han de remunerar els autors pels préstecs que realitzin de les seves obres, en la quantitat que es determini mitjançant Reial Decret. 3. La quantitat que han de satisfer els establiments obligats al pagament es determina, amb anterioritat a l'entrada en vigor del Reial Decrel 62412014, del 18 de juliol, pel qual es desenvolupa el dret de remuneració als autors dels préstecs de les seves obres realitzats en determinats establiments accessibles al públic, d'acord amb els criteris previstos en la Disposició Transitòria Vintena de la Llei de Propietat intel·lectual. D'acord amb aquesta Disposició Transitòria, la quantitat de la remuneració entre l'any 2007 i11 d'agost de 2014 és de 0,20 euros per cada exemplar d'obra adquirit destinat al préstec en els establ¡ments obligats al pagament (obres literàries, sonores i audiovisuals). A partir de l'entrada en vigor del Reial Decret 62412014, és a dir a partir del 2 d'agost de 2014 fins al 31 de desembre de 2015, la quantitat s’obtindrà de la suma de (0,16 euros x pel nombre d'obres adquirides anualment destinades al préstec en cada establiment) + (0,05 euros x pel nombre d'usuaris inscrits anualment en cada establiment que hagin fet un ús efectiu de préstec al llarg de l'any corresponent). 4. Segons disposa l’art. 214 del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals (RDLEG 2/2004, de 5 de març) (TRLHL), la intervenció municipal ha d’emetre informe, certificant l’existència de crèdit. 5. L’òrgan competent pels reconeixements de crèdit, entenent com a tal reconeixement, aprovar les despeses derivades d’obligacions contretes en exercicis anteriors, és l’Ajuntament Ple, per aplicació de l’article 23.1-.e) del RDL 781/1986 que aprova el Text refós de disposicions legals en matèria de règim local. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 26 de novembre (ROFRJEL), no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’Ajuntament Ple adopti la següent proposta i la converteixi en resolució. PRIMER.- Aprovar l’expedient de reconeixement de crèdit a favor de CENTRO ESPAÑOL DE DERECHOS REPOGRAFICOS, amb NIF V7865220-3, i la despesa corresponent contreta a l’aplicació pressupostària següent:

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 33

Aplicació pressupostària Id. Op Núm. Operació Import

2016 N 331 3321 22001 A 12016000026354/1 1.361,78

SEGON.- Aprovar la factura incorporada a l’expedient, la qual ha estat conformada pel tècnic municipal competent responsable dels treballs i/o serveis, i atès que segons l’informe jurídic, precedent a l’expedient s’ha complert la normativa de pertinent aplicació, i procedir als seu pagament. Núm. Fra Data Import Aplic NIF Tercer

1800000387 17/06/2016 1.361,78 ES-V7865220-3 CENTRO ESPAÑOL DE DERECHOS REPOGRAFICOS

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible

9. Aprovar provisionalment la modificació del Pla general metropolità de transformació d'ús a la parcel·la de la rambla de Sant Joan núm. 103, Mercat de Lloreda. PROPOSTA D’ACORD de l’aprovació provisional de la modificació puntual del Pla general metropolità de transformació d’ús a la parcel·la de la Rambla Sant Joan, núm. 103: Mercat de Lloreda a instància de l’ajuntament de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 8 de setembre de 2016 per l’arquitecta del Departament de Planejament Urbanístic que reproduït literalment diu: “I N F O R M E Es presenta a tramitació per a la seva aprovació provisional la Modificació del PGM de transformació d’ús a la parcel·la de la Rambla de Sant Joan núm. 103, Mercat de Lloreda. Antecedents El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de data 31 de maig de 2016, va aprovar amb caràcter inicial la Modificació del PGM de transformació d’ús a la parcel·la de la Rambla de Sant Joan núm. 103, Mercat de Lloreda. L’esmentat acord es va publicar al diari El Periódico i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en data en data 16 de juny de 2016. Iniciativa La Modificació del PGM es formula per iniciativa pública de l’Ajuntament de Badalona. Objecte La formulació de la Modificació del PGM a la parcel·la situada a la Rambla de Sant Joan núm. 103 de Badalona es planteja amb l’objectiu de permetre la transformació de l’ús actual de l’edifici anomenat Mercat de Lloreda per tal d’adaptar-se a la realitat actual, passant, en planta primera, d’ús mercat privat a ús comercial i/o esportiu, mantenint l’ús esportiu de la planta baixa. Àmbit del sector de Planejament L’àmbit d’aquest Planejament es correspon amb la parcel·la cadastral 59933.05 i núm. 103 de la Rambla de Sant Joan de Badalona, que conté l’edifici anomenat Mercat de Lloreda. Antecedents i Planejament vigent Els antecedents de Planejament són els següents: En data 30 d’agost de 1962, la Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns de Barcelona i d’altres municipis aprovà el Pla Parcial del Caritg. En data 7 d’agost de 1967, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar la Modificació del Pla Parcial del Caritg. En data 12 de novembre de 1970, la mateixa Comissió aprovà una nova Modificació del Pla

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 34

Parcial Caritg. Data aprov.: 12/11/1970. Data publicació: 10/12/1970 En data 14 de juliol de 1976, es va aprovar el PGM. En el 1981, l’Ajuntament va aprovar un Estudi de Detall promogut per un privat, el qual va ser denegat per la Comissió Permanent de la Corporació Metropolitana de Barcelona al juny del 1982 segons informe en que es justificà la necessitat imprescindible d’elaborar un PERI. Planejament vigent: En el setembre de 1988, es va aprovar definitivament el PERI de Nova Lloreda. L’àmbit d’aquest Pla era la part NO de l’antic Pla Parcial del Caritg. Està limitat pels carrers Av. Marquès de Sant Mori, Av. Catalunya, c. Pau Picasso, av. Lloreda i Rambla de Sant Joan. El PERI va modificar les qualificacions fixades pel PGM , transformant part de la superfície qualificada d’equipament existent (clau 7a) en zona de volumetria específica (clau 18). Segons el PERI, les actuals qualificacions urbanístiques vigents són: Sistema d’equipament existent (clau 7a). Zona subjecta a ordenació volumètrica específica (clau 18) Estructura de la propietat i estat actual L’àmbit de la Modificació del PGM comprèn la finca delimitada al Nord i a l’Est per la Rambla de Sant Joan, al Sud, per la finca 59993306 i a l’Oest per les finques 5993303 i 5993304 que limiten la plaça de Valentí Almirall a la qual es pot accedir per la planta baixa lliure de les esmentades finques. La superfície de la finca que ens ocupa és de 2.880 m2 (2.331 m2, segons Cadastre). Es tracta d’una finca estructurada en divisió horitzontal. L’estructura de la propietat de les finques incloses en l’àmbit de la Modificació del PGM es detalla en l’annex 3.Certificats registrals. L’àmbit es troba majoritàriament ocupat al Sud per l’edificació del mercat de Lloreda, de 659 m2 de superfície per planta. L’edifici objecte d’aquest document, existent i amb ús anterior al PGM, és un agrupació de parades en règim de propietat horitzontal. El caràcter és similar al d’un mercat, però de titularitat privada, i es va qualificar pel PGM de sistema, clau 7a, per a assimilar-ho a l’ús definit d’equipament del tipus d’abastament i subministres. En altres sectors de la ciutat aquesta mateixa situació es va mantenir com a zona 18 amb ús comercial. L’edifici consta de dues plantes sobre rasant i una planta soterrani, una rampa d’accés que permet arribar al nivell de planta primera des de la cota de l’espai lliure entre edificacions de la banda sud, i un muntacàrregues, exterior a l’estructura principal. Aquests dos elements estan inclosos dins la parcel·la cadastral. L’edificació consisteix en una agrupació de parades petites en la planta primera, i un gimnàs a la planta baixa. El soterrani consisteix en un conjunt de càmeres i magatzems de les diferents parades de la primera planta. El nivell de planta primera que s’ocupa amb el mercat es composa d’un espai interior i la ocupació del porxo posterior amb una compartimentació de parades per a la venda de verdures, separades per un passadís del tancament de l’espai interior. En aquest moment, gairebé la totalitat de les parades estan tancades, i el servei de venda de productes alimentaris variat que podria oferir la instal·lació ha quedat totalment mermat i de difícil recuperació. Només resten obertes dues de les parades existents tal i com es mostra a la documentació fotogràfica que s’adjunta a l’Annex 1. Aquesta problemàtica no és específica d’aquest edifici, sinó comuna a molts dels mercats tradicionals. A la planta baixa, l’ús actual és de gimnàs en funcionament, si més no, en els seus orígens funcionava com a comercial, però sense l’estructura de mercat. La data de la llicència d’obres per la construcció de l’edifici és del 12 de juny de 1968, segons expedient de llicència d’obres “672/68 Construcció d’edifici per locals comercials”. La data de llicència d’activitat de gimnàs és de 7 de juliol de 1983 amb una posterior ampliació de març de 1986, i ocupa la totalitat de la planta baixa de l’edifici. La forma, dimensions i la topografia física de l’àmbit es descriu al plànol I.3 PARCEL·LARI i a l’Annex1. Informació fotogràfica de l’àmbit inclòs en la Modificació del PGM. Descripció de la proposta La proposta consisteix en ordenar el sòl d’aquest àmbit, en funció de la situació existent i els

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 35

requeriments actuals. La situació degradada i obsoleta del mercat de Lloreda que ocupa la planta primera de l’edifici dóna lloc a replantejar el seu ús per tal de revitalitzar-lo. Es proposa, doncs, un canvi de qualificacions en l’àmbit per tal d’adequar l’ús actual de la planta primera de mercat privat a un nou ús comercial i/o esportiu per tal d’instal·lar noves activitats de demanda actual. Es modifica la qualificació d’equipament privat (clau 7a) amb ús de mercat per una qualificació de zona subjecta a volumetria específica (clau 18) ús comercial i/o esportiu. Així doncs, en planta baixa es manté l’ús esportiu actual i en planta primera es passa de l’ús de mercat a ús comercial i/o esportiu. La resta de l’àmbit es qualifica d’espai públic de nova creació, de caràcter local (clau 6b), reservant un petit fragment com a viari, donat que ja funciona com a tal a l’actualitat.

La proposta proposa bàsicament un canvi d’ús en planta primera, d’ús Mercat privat a ús comercial i/o esportiu, modificant la qualificació urbanística que ho fa possible (de clau 7a a clau 18). PLANEJAMENT VIGENT PLANEJAMENT PROPOSAT PB. 659 m2 / Clau 7a. Ús esportiu ........................................659 m2 Clau 18. Ús esportiu P1. 659 m2 / Clau 7a. Ús Mercat privat .............659 m2 Clau 18. Ús comercial i/o esportiu Sostre existent: 1.318 m2 .........................................................Sostre Proposat: 1.318 m2 També es proposen les condicions d’edificació grafiades en el plànol normatiu P.2. Condicions de l’edificació, tenint en compte que es donen dues opcions d’ordenació volumètrica, sempre amb un mateix sostre màxim. A nivell d’ordenació i condicions d’edificació: En Planta Baixa: Es manté la planta baixa del gimnàs amb la mateixa superfície de 659 m2. En Planta 1a: 2 opcions: - Opció 1: Es manté la volumetria existent, exceptuant el volum de parades situades al porxo posterior, que es desmunta i es permet planta superior a l’interior (màx. 118 m2- 18% de la planta 1) sempre dins de la volumetria actual. Amb aquesta opció es dóna la possibilitat de recuperar la volumetria del projecte original. - Opció 2: Consolidar la volumetria actual, construint una nova façana lleugera enrasada a la façana de les parades exteriors i arribant fins a l’alçada de la coberta de l’edifici, per evitar intersticis i espais de difícil manteniment Gestió i Avaluació econòmica A nivell de gestió, es delimita un únic Polígon d’actuació (PA1) coincident amb l’àmbit del Planejament, a executar pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació. El sòl de la parcel·la privada inicial és de 2.880 m2. De la reparcel·lació proposada en resulten 1.304 m2 de sòl privat i 1.576 de sòl públic, provinents de la cessió gratuïta. S’incorpora l’avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació, en la qual es justifica, en termes comparatius, el rendiment econòmic derivat de l’ordenació vigent i el que resulta de la nova ordenació.

Ingrés corrent

ICIO 25.989,60 €

Total ingrés corrent 25.989,60 €

Despesa corrent

PLANEJAMENT VIGENT PLANEJAMENT PROPOSAT 5 156 7a 1.970 6b 1.420 18 910 18 1.304 Sup. Àmbit 2.880 m2 2.880 m2

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 36

Despesa corrent en béns i serveis, manteniment vialitat 16.231,80 €

Despesa corrent en béns i serveis, manteniment zones verdes 6.517,80 €

Total despesa corrent 22.747,60 € Estalvi brut corrent 3.242,00 €

L’operació es justifica clarament per l’interès general que representa, en tant que el polígon d’actuació que es delimita, permet obtenir gratuïtament una superfície de 1.420 m2 de zona verda (clau 6b) i 156 m2 de vials (clau 5). Aquesta superfície sobrepassa els m2 que aplicant la cessió del 7,5 m2 verd/sostre comercial incrementat, segons l’article 100 en l’apartat 3 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme. Justificació i conveniència de la proposta D’acord amb l’article 97 del DL 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el TRLU, el raonament i justificació de la procedència de la iniciativa, així com I’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents que s’exposen a la proposta són els següents: L'interès públic de la proposta de MPGM es justifica al considerar que la transformació urbanística proposada participa plenament dels principis informadors de la legislació urbanística de Catalunya: l’articulació del territori català com una realitat ambientalment sostenible, funcionalment eficient, econòmicament competitiva i socialment cohesionada, principis que han d’ésser l’objectiu principal de l’acció dels poders públics i de la normativa en matèria d’urbanisme i ordenació del territori. En aquest sentit, cercant atendre l’obligació del govern local d’actuar diligentment per garantir una oportunitat d’obtenir sòl destinat a espais lliures, sistemes viaris i d’equipament, es proposa aquesta MPGM. La capacitat pública local de dirigir efectivament els processos de desenvolupament urbà mitjançant el planejament ha de permetre assolir una cohesió territorial adequada, mitjançant la distribució equilibrada sobre el territori de les necessitats de sòl. Es revitalitza l’edifici ocupat pel mercat actual, que es troba en un estat de degradació molt avançat i pràcticament en desús (funcionen únicament dues parades), proposant un ús comercial i/o esportiu que permetrà obrir tot un ventall d’activitats que possibilitaran que l’edifici pugui respondre de manera més adient a la demanda actual. Així mateix, la nova ordenació amplia l’ús públic de l’entorn, donat que allibera la franja posterior de l’edifici, ocupada actualment per parades exteriors i que tot i incloure’s dins la parcel·la privada, serà d’ús públic. Informació pública Dins el període d’informació pública no s’han presentat al·legacions. Sol·licitud d’informes sectorials als organismes afectats D’acord amb l’article 85.5 del TRLU s’ha sol·licitat informe als següents organismes afectats per raó de llurs competències sectorials: ORGANISME Data sol·licitud Data informe Direcció General de Comerç (Servei Equipaments Comercials) 22/06/2016 26/07/2016

En data 26 de juliol de 2016 la Direcció General de Comerç (Servei d’Equipaments Comercials) de la Generalitat de Catalunya, ha emès informe favorable, tot i que recomana afegir dins la Normativa de la Modificació que l’ús comercial es subjecta al Decret Llei 1/2009 esmentat o normativa sectorial que el substitueixi i sigui vigent. Conclusió En el tràmit que ens ocupa, s’han incorporat d’ofici la correcció d’errades materials que no representen canvis substancials com són: Diferent indexat del document per tal de fer-ho més entenedor i ordenat. En l’apartat 2. Àmbit , de la Memòria del document, es detalla la superfície de l’àmbit, per tal de completar la informació en aquets punt. En l’apartat 10. Agenda i Informe de sostenibilitat econòmica, s’ha estructurat de diferent manera el text i s’ha detallat més. En l’article 10 de la Normativa es corregeix l’errada material de la taula del Càlcul de cessions,

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 37

donat que la dada intermitja de 121.570, 87 han de ser en realitat 114.419,64 tal i com es detalla en l’Avaluació econòmica del document. Inclusió de l’article 12 a la Normativa, per a complir la recomanació en l’informe emès favorablement per la Direcció General de Comerç. Vista la proposta, i atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i el Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana, s’informa favorablement prosseguir amb la tramitació de la Modificació del PGM de transformació d’ús a la parcel·la de la Rambla de Sant Joan núm. 103, Mercat de Lloreda, de Badalona” Així mateix, en data 12 de setembre de 2016 el Departament Jurídic d’Urbanisme de Badalona Habitable ha emès informe favorable l’aprovació provisional de la proposta presentada, amb la conformitat de la Secretaria General, que es transcriu literalment a continuació: “I. PROPOSTA PRESENTADA Per part del Servei d’Ordenació del Territori s’ha presentat la proposta d’aprovació de la modificació del Pla General metropolità de transformació d’ús a la parcel·la de la Rambla Sant Joan, núm. 103: Mercat de Lloreda a instància de l’ajuntament de Badalona. La formulació d’aquesta modificació de Pla general metropolità es planteja amb l’objectiu de permetre la transformació de l’ús actual de l’edifici anomenat Mercat de Lloreda per tal d’adaptar-se a la realitat actual, passant, en planta primera, d’ús de mercat privat a ús comercial i/o esportiu mantenint l’ús esportiu de la planta baixa. L’àmbit d’aquest Planejament es correspon amb la parcel·la cadastral 59933.05 i núm. 103 de la Rambla de Sant Joan de Badalona, que conté l’edifici Mercat de Lloreda. La superfície de la finca que ens ocupa és de 2.880 m2 (2.331 m2, segons Cadastre) i es tracta d’una finca estructurada en divisió horitzontal. El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de data 31 de maig de 2016 va aprovar amb caràcter inicial la MPGM a la parcel·la esmentada. Aquest acord es va publicar en data 16 de juny de 2016 en el diari El Periódico i en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB). Durant el termini d’informació pública no s’han presentat al·legacions. Igualment, es van sol·licitar els informes als organismes afectats per llurs competències sectorials corresponents. En data 26 de juliol de 2016 la Direcció General de Comerç va emetre informe favorable tot i que recomana afegir dins la Normativa de la Modificació que l’ús comercial es subjecta al Decret Llei 1/2009 esmentat o normativa sectorial que el substitueixi i sigui vigent. En data 9 de setembre de 2016 l’Arquitecta del Departament de Planejament Urbanístic ha emès un informe mitjançant el qual s’informa favorablement la proposta, per tal que es prossegueixi la tramitació de l’expedient que incorpora la recomanació assenyalada a l’informe de la Direcció General de Comerç. Igualment, el departament de planejament informa que s’han incorporat d’ofici una sèrie de correccions com ara: Diferent indexat del document per tal de fer-ho més entenedor i ordenat. En l’apartat 2. Àmbit , de la Memòria del document, es detalla la superfície de l’àmbit, per tal de completar la informació en aquets punt. En l’apartat 10. Agenda i Informe de sostenibilitat econòmica, s’ha estructurat de diferent manera el text i s’ha detallat més. En l’article 10 de la Normativa es corregeix l’errada material de la taula del Càlcul de cessions, donat que la dada intermitja de 121.570, 87 han de ser en realitat 114.419,64 tal i com es detalla en l’Avaluació econòmica del document. Analitzat el document, que consisteix en una memòria que determina l’àmbit, objecte, justificació i descripció de la proposta, així com la normativa i els plànols d’informació i ordenació, l’arquitecta del Departament de Planejament Urbanístic informa favorablement la proposta per tal de procedir a la tramitació de la present aprovació provisional. Igualment, la tècnica informa que els canvis introduïts al document aprovat amb caràcter inicial en resposta a l’informe sectorial i els canvis introduïts d’ofici, no comporten l’adopció de nous criteris respecte a l’estructura general o al model d’ordenació del territori ni respecte a la classificació del sòl i no

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 38

es consideren canvis substancials. II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES Primera.- La normativa reguladora en matèria de modificació de planejament és l’establerta en el Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en la seva redacció donada per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’Urbanisme, (en endavant TRLUC), el Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, (RLUC), i d’altres concordants que en resultin d’aplicació. Segona.- La present modificació del Pla General metropolità es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96 en concordança amb l’article 76.2 del TRLUC i al trobar-nos davant d’un supòsit de l’apartat c) de l’esmentat article 96 del TRLUC, és a dir, la present modificació comporta una transformació dels usos ja establerts, resta subjecte a les prescripcions dels article 99 i 100 del TRLUC. Així, el document ha d’incloure com a documentació: Identitat de tots les propietaris o titulars d’altres drets reals sobre les finques afectades, públiques o privades, durant els cinc anys anteriors a l’inici del procediment de la modificació, i les certificacions pertinents expedides pel Registre de la Propietat i, si s’escau, pel Registre Mercantil. La previsió de l’execució immediata del planejament i l’establiment del termini concret per a aquesta execució. Document de l’avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació. L’incompliment dels terminis establerts per la modificació per a iniciar o acabar les obres d’urbanització o per a edificar els solars resultants comporta que l’administració actuant adopti les mesures necessàries perquè l’actuació s’executi o per retornar a l’ordenació anterior a la modificació. Tercera.- A l’expedient administratiu 18/D10-15 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 59.1 del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant RLU, respecte el contingut de la memòria: - Memòria descriptiva i justificativa del pla. - Plànols d’informació i ordenació urbanística del territori. - Normes urbanístiques - L’agenda i l’avaluació econòmica i financera. - Documentació ambiental. -Memòria social. Així mateix, i en compliment d’allò previst a l’article 85.5 del TRLU s’ha sol·licitat informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials i s’hqa incorporat l’informe emès per la Direcció General de Comerç. Quarta.- D’acord amb l’article 97 del TRLUC, Les propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. En aquest sentit, el document presentat justifica l’interès públic urbanístic, bàsicament, en considerar que la proposta de Modificació del PGM permetrà revitalitzà l’edifici ocupat pel mercat actual, que es troba en un estat de degradació molt avançat i pràcticament en desús, proposant un ús comercial que permetrà obrir tot un ventall d’activitats que possibilitaran que l’edifici pugui respondre de manera més adient a la demanda actual. Així mateix, la nova ordenació amplia l’ús públic de l’entorn, donat que allibera la franja posterior de l’edifici, ocupada actualment per parades exteriors i que tot i incloure’s dins la parcel·la privada, serà d’ús públic. Igualment, s’escau assenyalar que les incorporacions fetes a l’expedient no tenen naturalesa de substancials en els termes que s’expressa l’article 112.2 del RLUC i no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública. III. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ PROVISIONAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter provisional pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del Text

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 39

refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat per DL 2/2003, de 28 d’abril, acord que, conforme l’apartat II) de l’article 47.2 de la LRBRL i l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” Atès que aquesta aprovació requereix un quòrum de votació especial, s’ha emès l’informe preceptiu, favorable, per part de la Secretaria General, de conformitat amb l’article 179 del Text Refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003. En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Tinent d’Alcalde de Badalona Habitable, a proposta del Cap del Servei d’Ordenació del Territori, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Aprovar amb caràcter provisional la modificació del Pla general metropolità de transformació d’ús a la parcel·la de la Rambla sant Joan, núm. 103: Mercat de Lloreda de Badalona, en el ben entès que els canvis introduïts al document aprovat inicialment no tenen la naturalesa de canvis substancials, en els termes que s’expressa l’article 112.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya. Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació Municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. SEGON.- Donar trasllat de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona per tal d’assolir l’aprovació definitiva, d’acord amb l’article 80 del TRLUC. SENYOR LÓPEZ: En este punto yo quería que constara en Acta que en julio se aprobó una moción para mejorar la movilidad en el entorno del mercado. Y puesto que la semana pasada fue la semana de la movilidad y se pudo demostrar las dificultades que existen entorno al mercado, creo que es una oportunidad de mejorar esa movilidad. SENYOR LLADÓ: Sí, és un tema que vam parlar a la Comissió Informativa on en Juan Miguel ja va fer aquesta apreciació. El que li vam contestar en aquell moment, també perquè consti en Acta, jo crec que la demanda que fa de valorar la mobilitat a Lloreda en el seu conjunt és un tema que estic segur que el regidor hi està d’acord i que ho té en les seves a feines a fer i també des del districte segur que també es té clar. Senzillament en aquest cas concret, que és la tramitació d’una modificació de Pla General Metropolità, diguéssim que aquesta modificació a través d’aquesta figura diguem que no és l’àmbit on tenir aquesta discussió, perquè això regula el planejament i no entra al detall del que seria un Pla de mobilitat com el que vostè demana, i jo crec que amb raó i que en prenem bona nota. SENYOR JURADO: Jo crec que no repetiré els arguments que ja li vaig donar en l’anterior Ple, que va provocar l’abstenció del grup del Partit Popular. Li vaig dir, i això sí que és important i ho torno a repetir, que entenc que és una aprovació no ajustada a dret, que s’utilitzen d’una forma no correcta els espais comuns per dir que són zones verdes o zones d’equipament, que no es correspon amb la realitat. Zones que són ja de pas i que estaven cedides per SR es diuen que es passen a l’Ajuntament per a ús, zona d’equipament per a vehicles, que ja estava contemplada com a moll de càrrega i descàrrega. No ho veiem clar, i com que no vull repetir-li tot el que ja li vaig dir, nosaltres ens abstenim. SENYOR LLADÓ: Jo crec que si hi ha un dictamen que no el veuen ajustat a dret jo els diria que no s’abstinguessin, que fessin alguna altra cosa. SENYOR JURADO: Aquesta és la nostra opinió. SENYOR LLADÓ: Sí, que sí, però hi ha opinions que són gruixudes expressades d’aquesta manera. En tot cas, això va ser una aprovació inicial, avui estem a la provisional sense cap al·legació, i per tant, si hi havia aquests dubtes també hagués estat en les al·legacions el moment de posar-ho damunt la taula. Que aquesta tramitació que avui tenim i que portem a provisional i que finalment haurà de passar a la Comissió d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana i la de Catalunya i finalment haurà de signar el conseller, i per tant, li queda encara tràmit per

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 40

córrer. Jo n’estic segur que tothom, que tots els estaments que hauran de revisar aquest expedient hi posaran tota la mirada com ja ha estat ara. I insisteixo, això ha estat obert a al·legacions i no s’ha presentat cap al·legació. Deixeu-me recordar que és una demanda històrica del barri. També pel conjunt d’usuaris fins ara d’aquest mercat atípic, que era el mercat de Lloreda i que d’aguna manera hi donem sortida en principi amb un consens en el barri i entenc que també a la ciutat. I si hi ha dubtes concrets de la tramitació, de si s’ajusta o no a dret, jo crec que si són ferms han de ser expressats convenientment, no només en forma de paraula. Gràcies. SENYOR JURADO: Hagués presentat al·legacions si hi hagués votat en contra. Li vaig dir que no votava en contra perquè no ens hi oposaríem, que tenia dubtes sobre si el procediment era el correcte, els hi segueixo dient i el motiu pel qual no es presenten al·legacions és perquè em vaig abstenir. Per presentar al·legacions s’hi ha de votar en contra. Li vaig donar el marge del dubte, li torno a donar ara, i espero que sigui Generalitat de Catalunya i la Comissió d’Urbanisme la que vegi si s’ajusta o no al criteri que jo segueixo defensant, si és així li ho diré, i sinó li demanaré disculpes.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 17, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran). Abstencions 9, del grup municipal del Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 10. Aprovar la certificació final i factura com a reconeixement de crèdit, de les obres de reurbanització del carrer Alfons XII. Identificació de l’expedient Tipus de document: Resolució aprovació certificació final d’obres i factura com a reconeixement de crèdit Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Objecte: Liquidació del contracte de les obres de Reurbanització del c. Alfons XII Interessat: ARTÍFEX INFRAESTRUCTURAS. S.L amb CIF: B-65675365 Núm. expedient: 093072-GE-EXT2016/000013 Expedient relacionat: 093072-CNT-COBOB2014/000008//093072-CNT-LICI2015/000011 Ref. addicional: 114-C31-14 Antecedents de l’expedient Projecte tècnic: Aprovat per Junta de Govern Local en data 26 de novembre de

2014 Licitació: Resolució de Junta de Govern de data 3/12/2014 Contractació: - Adjudicació Junta Govern Local en data 11 de març de 2015-

Contracte de data 13 de març de 2015 Import total contractat: 707.850,00 € Recepció d’obres: 30 de novembre de 2015 Medició General: 10 de desembre del 2015 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ Dins de l’expedient identificat i com a resultat de la medició general realitzada la direcció facultativa de l’obra i el responsable municipal del contracte han presentat la certificació final de les obres executades que es detalla:

Amb aquesta certificació final, la qual representa un increment de 4,79 % respecte del preu

Data certificació Núm. Cert Import Concepte Observacions 10/12/2015 Final 33.918,31 Liquidació del contracte de les obres

de Reurbanització del c. Alfons XII

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 41

primitiu del contracte, i segons informe tècnic justificatiu que obra a l’expedient, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit amb l’empresa contractista. El contractista, per tal que l’Ajuntament aprovi el pagament derivat de la certificació de referència, ha presentat la corresponent factura, i que s’indica a continuació: Num.Fra Data Import Nif Tercer 515 23-12-2015 33.918,31 B65675365 ARTÍFEX INFRAESTRUCTURAS. S.L Aquesta factura correspon a un exercici tancat i ha estat conformada per la cap del departament gestor, atenent que s’ajusta a l’objecte del contracte i a la normativa que li és d’aplicació. Per tant, procedeix la seva aprovació d’acord amb l’article 58 del RD 500/1990, de 20 d’abril. L’informe jurídic de data 20/07/2016 assenyala que la certificació final presentada i la corresponent factura del contractista són l’acte administratiu final de compliment del contracte subscrit a satisfacció d’aquesta administració, i que compleix amb la normativa de contractació aplicable al cas. Atenent a l’incremento del preu contractat que suposa la certificació presentada s’ha sotmès l’expedient a fiscalització de la Intervenció municipal; i en data 18 de juliol de 2016 s’ha realitzat la corresponent anotació comptable a càrrec de la següent aplicació pressupostària: Aplicació pressupostària Id.Op Num.Op Import 2016 N 411 1533 60100000 ARC 12016000024334/1 33.918,31 Atès que la certificació final de les obres executades està regulada en l’article 235.1 del TRLCSP i art. 166 del Reglament general de la LCSP i representa el compliment total del contracte subscrit amb el contractista. Atès que l’aprovació de la certificació final és una facultat inherent a l’òrgan de contractació però, essent la factura presentada d’exercicis tancats, en aplicació de les atribucions previstes a l’article 23.e) del Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local i article 50.12) del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals la competència és de l’ajuntament Ple. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al primer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Habitable que s’inclogui en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme, previ informe de la Comissió Informativa corresponent d’acord amb el previst en l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l’adopció del següent ACORD Primer.- Aprovar la certificació final i la corresponent relació valorada de la Liquidació del contracte de les obres de Reurbanització del c. Alfons XII , relacionada a continuació:

Amb aquesta certificació, presentada per la direcció facultativa i el responsable municipal del contracte, de conformitat amb l’empresa contractista, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit a l’efecte amb l’empresa adjudicatària en la seva totalitat i a satisfacció d’aquesta administració. Segon.- Aprovar la factura relacionada a continuació: Num.Fra Data Import Nif Tercer 515 23-12-2015 33.918,31 B65675365 ARTÍFEX INFRAESTRUCTURAS. S.L presentada per l'empresa ARTÍFEX INFRAESTRUCTURAS. S.L - amb CIF: B65675365, corresponent a la certificació final d’obres de referència, i abonar-la en els termes que determina la Llei, a càrrec de la següent aplicació pressupostària: Aplicació pressupostària Id.Op Num.Op Import 2016 N 411 1533 60100000 ARC 12016000024334/1 33.918,31

Tercer.-Comunicar a la intervenció municipal que, atenent a que el contracte de referència s’ha complert en la seva totalitat, el saldo resultant de la operació de reserva de crèdit inicialment

Data certificació Núm. Cert Import Concepte Observacions 10/12/2015 Final 33.918,31 Liquidació del contracte de les obres

de Reurbanització del c. Alfons XII

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 42

contreta al pressupost municipal per l’esmentat contracte s’ha d’alliberar i passar a disponible en la mateixa aplicació pressupostària.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Proposicions urgents

SEYOR LÓPEZ: El último punto, no recuerdo que en la Junta de Portavoces de esta mañana se haya dicho nada. ¿Puede repetirlo por favor? SENYORA ALCALDESSA: S’ha parlat amb cada grup. Avui a la Junta de Portaveus no estàvem segurs que es pogués portar i després, entenc que la regidora ha parlat amb cadascun dels grups. SENYORA GALLARDO: De fet, no he pogut parlar perquè l’aprovació ha estat pràcticament a última hora i fora de l’horari. Per què? Perquè al Badalona li mancava la matisació d’una documentació i l’ha portat. Jo prudentment tampoc volia comunicar aquest matí la urgència perquè no sabia tampoc si entrava o no entrava. Per tant, secretaria ha considerat i l’interventor ha considerat que tot era correcte i ho presentem aquí. SENYORA ALCALDESSA: S’ha lliurat còpia de la documentació a la carpeta, tenen còpia d’aquesta documentació a la carpeta. SENYOR SUBIRANA: Nosaltres donarem, malgrat ens acabem d’assabentar d’aquest punt ara mateix i ens l’estàvem llegint, ho hem parlat aquest matí a la Junta de Portaveus, jo he fet una proposta. La proposta que feia jo de fer una telefonada veig que tampoc s’ha fet. Reitero davant del Ple i que quedi constància, que no costa res, hi vagi o no hi vagi, dir segurament hi anirà, i tots n’estem assabentats. Però que trobar-se aquí, estem parlant de dos-cents mil euros, i del Club Badalona, no és una subvenció de cinc-cents euros, que també és important, però home, jo crec que la telefonada a tots els grups hagués estat pertinent. Per tant, reclamo que en propers plens tinguem la informació per poder votar. Perquè això no podem votar-ho en contra perquè va en detriment d’un club, i per tant, aquests diners segurament ja els han justificat, ja hi ha l’aprovació d’Intervenció i per tant, el que no farem, o jo no seré responsable de dir ara que no a una cosa que segurament l’estan esperant des de fa molts dies. Aleshores, el que reclamo és que no torni a passar, que tinguem la informació, si ve o no ve ja es decidirà o ja es veurà, però és que aquest matí acabàvem a parlar justament d’aquest tema, i ens trobem en el Ple tot allò que hem parlat aquest matí. Avui reclamàvem una acta de la Junta de Portaveus, que es prengués acta dels acords, però és que si arribem aquí i tampoc es fan servir aquests acords, no sé de què serveix acordar coses a la Junta de Portaveus si després passa el que passa. Per tant, reitero i reclamo que tinguem la informació, si més no per telèfon, per poder donar nosaltres donar suport, sinó ho haurem de tombar i explicarem als clubs o a qui sigui que per nosaltres no és, que és culpa del Govern. SENYOR LÓPEZ: Lo que no puede ser es que muchos de nosotros llevamos media hora o una hora antes del Pleno aquí en la Casa y yo personalmente he pasado por delante de María, que tiene el grupo de Iniciativa enfrente del despacho de Ciudadanos y no me ha dicho que para el Pleno de esta tarde va de urgencia una subvención de doscientos mil euros. SENYOR FERNÁNDEZ: Jo només un prec, que no és cenyeix només la tema de la subvenció, que dintre del que cap em sembla el més menor de totes aquestes urgències. El que em sembla una mica greu és que entre les urgències vinguin coses tan importants com el contracte programa de tota una legislatura. Que vagi com a urgència la modificació del règim laboral de treballadors d’aquest Ajuntament, que són els guàrdies urbans. Vull dir que al final

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 43

subvencions... però és que hi ha coses de molt de pes que van com a urgència i que al final, als grups polítics, més enllà que s’anunciïn amb cinc o sis dies d’antel·lació, no ens dóna temps ni d’estudiar el profund que són els temes. L’informe d’Intervenció del contracte programa no va estar disponible als grups fins fa dos o tres dies. Escolti, la transparència i la informació als grups municipals que conformem aquest Ple ha de donar-se amb una mica més de temps i marge perquè es pugui estudiar. SENYOR GUIJARRO: Tampoc és qüestió de reiterar-nos tots en el mateix i a més, aquest matí a la Junta de Portaveus hem debatut sobradament sobre el tema. Però és un fet que hem anat a una Junta de Portaveus en la que ens han anunciat tres propostes d’urgència, d’elles d’una ni tan sols hi havia l’expedient físic a sobre de la taula, i a l’arribada al Ple a les sis de la tarda, ens trobem a la carpeta dels portaveus, en aquest cas, una urgència més, en aquest cas una subvenció que ni tan sols ens ha estat anunciada telefònicament. No pot ser el procediment, que la informació no passi als grups de l’oposició perquè fa molt difícil el fet de realitzar la nostra tasca, però molt difícil. I apel·lar sempre a la responsabilitat dels que som aquí per tal de no menyscabar els interessos d’entitats o quelcom tan important com el contracte programa, no pot anar en detriment que la informació arribi amb temps i forma. I jo m’afegeixo una mica a aquest prec. Si hi ha d’haver-hi alguna urgència, que no hauria de ser l’ordinari el fet que hi hagi urgències, si més no, que ens n’assabetem amb cert temps, és que trobar-te un paquetet aquí d’una subvenció de dos-cents mil euros quan obre la carpeta, no crec que sigui la millor manera ni la millor fórmula d’encarar un Ple. SENYORA GALLARDO: Alcaldessa, està bé una rebi pals per tot arreu, però pals injustificats no. És a dir, jo particularment no sóc partidària del fet que hi hagi urgències als plens, particularment. No és una aprovació de dos-cents mil euros, és el pagament dels 50 %. El Badalona té experiència sobrada i sap quins són els procediments i els terminis, i fins a última hora el Badalona no ha portat la documentació, com comentava, i jo fins les quatre tampoc sabia si això venia a Ple no venia a Ple. Cert que de les quatre a les cinc hi ha una hora en la que em podria haver posat en contacte amb els grups, d’aquesta part demano disculpes. Però tanta sorpresa per a vostès com per a mi, pràcticament, perquè torno a repetir el que he comentat al principi i no volia que es creés cap debat. En el sentit que tothom sap com van les entitats i que bé, que no compleixen de vegades amb els temps i els terminis que requereix l’administració. Per tant, jo demanaria també que no féssim tampoc cap al·legat oportunista ni res, sincerament perquè tampoc no crec que valgui la pena. L’important és que el Badalona cobrarà, però el Badalona sap quan són els terminis que ha de presentar les justificacions i ho va fer ahir a les tres de la tarda. Per tant, en el dia d’avui hem estat solucionant els imprevistos que ens hem trobat en una documentació, i s’ha solucionat per la bona predisposició de secretari, de l’interventor i de l’actual Govern. Jo demanaria que no li donéssim més voltes al tema. SENYOR SUBIRANA: Ràpidament i manifestarem el vot, però és que em quedo parat que ara resulta que arriba d’urgència per culpa del Club. Si nosaltres no estem qüestionant res de tot això, estem dient una trucada, i la regidora Agnès Rotger ens ha trucat per explicar l’error del dictamen que ens hem trobar aquest matí. Per tant, igual que dic una cosa en dic una altra en favor de la regidora Agnès. Estem dient, truquin, sapiguem o no, ja ho sabem que les entitats van com va, però dir que ara la culpa és de l’entitat i que per això va d’urgència, home ja això ja és el colmo dels colmos. Per tant, nosaltres aprovarem la urgència i aprovem, com no pot ser d’una altra manera, tots els dictàmens d’urgència que es porten. 1. Aprovar el compte justificatiu de la subvenció finalista per l'entitat Fundació Privada La Salut Alta. Antecedents 1.- En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 29.500,00 euros, a favor de l’entitat FUNDACIO PRIVADA LA SALUT ALTA NIF G-63512412. 2. En data 19/11/2015 per resolució de l’alcaldessa, es va atorgar una subvenció de 29.500,00 euros i es va aprovar l’abonament del primer 50 % de l’esmentat import, d’acord amb el projecte presentat a la sol·licitud de subvenció que consta al corresponent expedient.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 44

3. En data 10/12/2015 el representant legal ha presentat l’acceptació de la subvenció atorgada, d’acord amb les normes reguladores de la concessió de subvencions de l’Ajuntament. 4. En data 02/08/2016, el cap del servei de Serveis Socials, ha emès l’informe que consta a l’expedient, segons el qual l’entitat ha presentat ladocumentació, memòries, factures i justificacions necessàries, que acrediten el compliment de la justificació de la subvenció atorgada, i es proposa el següent:

Aprovar la rendició del compte justificatiu de la subvenció nominativa i finalista, per import de 59.530,47 euros presentat per l’entitat FUNDACIO PRIVADA LA SALUT ALTA NIF G-63512412, corresponent a l’execució de la totalitat del projecte presentat a la sol·licitud de subvenció atorgada per resolució d’alcaldia de 19 de novembre de 2015, per un import de 29.500,00 €.

Satisfer a l’entitat el 50% restant de l’import total de 29.500,00 €, corresponent a la subvenció atorgada a FUNDACIO PRIVADA LA SALUT ALTA NIF G-63512412.

5.- Consta a l’expedient document signat pel cap de Serveis Socials amb el vist i conforme del regidor de Badalona Justa i Inclusiva, al qual fa constar que l’entitat ha presentat els documents justificatius de la subvenció atorgada, que s’ha revisat i que s’ajusta en la seva totalitat als conceptes i programes d’actuació continguts en la memòria presentada, i que els tècnics responsables han informat favorablement. 6. En data 25/08/2016 l’interventor municipal ha fiscalitzat favorablement l’aprovació del compte justificatiu de la present subvenció finalista. Fonaments de dret 1. L’annex IV Regulació transitòria de les subvencions de les Bases d’execució del pressupost vigent (en endavant BEP) en relació amb els articles 24.5 i 34.3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant LGS), estableix que el pagament de les subvencions es realitzarà prèvia la seva acceptació i justificació per part dels beneficiaris de les mateixes en els termes previstos a les abans esmentades BEP. 2. L’article 23 de l’Annex IV de les Bases d’execució de pressupost general per a l’exercici actual, estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. 3. L’article 27 BEP Comprovació de les subvencions i pagament estableix que la justificació haurà d’ésser aprovada per l’òrgan competent, que serà el que va concedir la subvenció, arxivant-se pel Servei gestor i comunicant-se a la Intervenció General adjuntant-se tots els documents que conformen el compte justificatiu i, en tot cas, el document de conformitat previ de l’òrgan gestor. 4. L’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions nominatives i finalistes, és l’Ajuntament Ple, ja que va ser l’òrgan que va aprovar la concessió de la present subvenció. 5. La proposta d’aprovació d’aquest expedient haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). 6. L’article 82.3 del Reglament d’organització i funcionament i règim jurídic de les entitats locals estableix que l’alcalde o el president, per raons d’urgència degudament motivada, pot incloure en l’ordre del dia, a iniciativa pròpia o a proposta d’algun dels portaveus, assumptes que no hagin estat prèviament informats per la respectiva Comissió Informativa. 7. D’incloure’s la proposta en l’ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’aprovar-se l’acord se n’haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL).

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 45

8. De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. Proposta de resolució En conseqüència no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal què la regidora de Serveis Socials, conforme a les previsions de l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF), proposi a l’Ajuntament Ple, què prèvia declaració d’urgència, adopti el següent acords PRIMER.- Declarar la urgència per a la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia. SEGON.- Aprovar la rendició del compte justificatiu, de la subvenció nominativa i finalista, per l’import de 59.530,47 € presentat per l’entitat FUNDACIO PRIVADA LA SALUT ALTA NIF G-63512412 corresponent a l’execució de la totalitat del projecte presentat a la sol·licitud de subvenció i destinat a garantir la cobertura de necessitats de caràcter social, subvencionat amb un import de 29.500,00€. TERCER.- Satisfer a l’entitat FUNDACIO PRIVADA LA SALUT ALTA NIF G-63512412 el 50% restant de 29.500,00 € corresponent a la subvenció atorgada per resolució de l’alcaldia.

QUART.- La quantitat referida a l'apartat anterior serà satisfeta a l'entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària següent: Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm.Op Import

2015 N 312 231002 48908022 O 12015000067914/1 29.500,00 €

CINQUÈ.- Notificar el present acord als interessats i al departament d’Intervenció.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera)

Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera) 2. Aprovar el compte justificatiu de la subvenció finalista per l'entitat Fundació Privada Badalona Treball pels Disminuïts. Identificació de l’expedient GSUB-SF091A Tipus de document Dictamen Òrgan que proposa La regidora de Serveis Socials Òrgan que resol Ajuntament Ple Interessat FUNDACIÓ PRIVADA BADALONA TREBALL PELS DISMINUÏTS NIF

G61468716 Antecedents 1.- En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 65.049,48 euros, a favor de l’entitat FUNDACIÓ PRIVADA BADALONA TREBALL

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 46

PELS DISMINUÏTS NIF G61468716. 2. En data 24/11/2015 per resolució de l’alcaldessa, es va atorgar una subvenció de 65.049,48 euros i es va aprovar l’abonament del primer 50 % de l’esmentat import, d’acord amb el projecte presentat a la sol·licitud de subvenció que consta al corresponent expedient. 3. En data 30/11/2015 el representant legal ha presentat l’acceptació de la subvenció atorgada, d’acord amb les normes reguladores de la concessió de subvencions de l’Ajuntament. 4. En data 20/07/2016, el cap del servei de Serveis Socials, ha emès l’informe que consta a l’expedient, segons el qual l’entitat ha presentat la documentació, memòries, factures i justificacions necessàries, que acrediten el compliment de la justificació de la subvenció atorgada, i es proposa el següent:

Aprovar la rendició del compte justificatiu de la subvenció nominativa i finalista, per import de 138.964,24 euros presentat per l’entitat FUNDACIÓ PRIVADA BADALONA TREBALL PELS DISMINUÏTS NIF G-6146871-6, corresponent a l’execució de la totalitat del projecte presentat a la sol·licitud de subvenció atorgada per resolució d’alcaldia de 24 de novembre de 2015, per un import de 65.049,48 €.

Satisfer a l’entitat el 50% restant de l’import total de 65.049,48 €, corresponent a la subvenció atorgada a FUNDACIÓ PRIVADA BADALONA TREBALL PELS DISMINUÏTS NIF G-61468716.

5.- Consta a l’expedient document signat pel cap de Serveis Socials amb el vist i conforme del regidor de Badalona Justa i Inclusiva, al qual fa constar que l’entitat ha presentat els documents justificatius de la subvenció atorgada, que s’ha revisat i que s’ajusta en la seva totalitat als conceptes i programes d’actuació continguts en la memòria presentada, i que els tècnics responsables han informat favorablement. 6. En data 23/08/2016 l’interventor municipal ha fiscalitzat favorablement l’aprovació del compte justificatiu de la present subvenció finalista. Fonaments de dret 1. L’annex IV Regulació transitòria de les subvencions de les Bases d’execució del pressupost vigent (en endavant BEP) en relació amb els articles 24.5 i 34.3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant LGS), estableix que el pagament de les subvencions es realitzarà prèvia la seva acceptació i justificació per part dels beneficiaris de les mateixes en els termes previstos a les abans esmentades BEP. 2. L’article 23 de l’Annex IV de les Bases d’execució de pressupost general per a l’exercici actual, estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. 3. L’article 27 BEP Comprovació de les subvencions i pagament estableix que la justificació haurà d’ésser aprovada per l’òrgan competent, que serà el que va concedir la subvenció, arxivant-se pel Servei gestor i comunicant-se a la Intervenció General adjuntant-se tots els documents que conformen el compte justificatiu i, en tot cas, el document de conformitat previ de l’òrgan gestor. 4. L’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions nominatives i finalistes, és l’Ajuntament Ple, ja que va ser l’òrgan que va aprovar la concessió de la present subvenció. 5. La proposta d’aprovació d’aquest expedient haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). 6. L’article 82.3 del Reglament d’organització i funcionament i règim jurídic de les entitats locals estableix que l’alcalde o el president, per raons d’urgència degudament motivada, pot incloure en l’ordre del dia, a iniciativa pròpia o a proposta d’algun dels portaveus, assumptes que no hagin estat prèviament informats per la respectiva Comissió Informativa. 7. D’incloure’s la proposta en l’ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’aprovar-se l’acord se n’haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL).

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 47

8. De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. Proposta de resolució En conseqüència no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal què la regidora de Serveis Socials, conforme a les previsions de l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF), proposi a l’Ajuntament Ple, què prèvia declaració d’urgència, adopti el següent acords PRIMER.- Declarar la urgència per a la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia. SEGON.- Aprovar la rendició del compte justificatiu, de la subvenció nominativa i finalista, per l’import de 138.694,24 € presentat per l’entitat FUNDACIO PRIVADA BADALONA TREBALL PELS DISMINUITS NIF G-61468716 corresponent a l’execució de la totalitat del projecte presentat a la sol·licitud de subvenció i destinat a garantir la cobertura de necessitats de caràcter social, subvencionat amb un import de 65.049,48 €. TERCER.- Satisfer a l’entitat FUNDACIO PRIVADA BADALONA TREBALL PELS DISMINUITS CIF G-61468716 el 50% restant del total 65.049,48 € corresponent a la subvenció atorgada per resolució de l’alcaldia. QUART.- La quantitat referida a l'apartat anterior serà satisfeta a l'entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària següent: Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm.Op Import

2015 N 312 231002 48908030 O 12015000060163/1 65.049,48 €

CINQUÈ.- Notificar el present acord als interessats i al departament d’Intervencio.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera)

Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera) 3. Aprovar el Contracte Programa 2016-2019 per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Treball, Afers socials i Famílies i l'Ajuntament de Badalona, així com l'aprovació dels annexos per a l'any 2016. Antecedents 1. D’acord amb la Llei 12/2007 de Serveis Socials, el departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, ha iniciat el tràmit per a la signatura del Contracte Programa 2016-2019 per a la coordinació, cooperació i col·laboració amb l’Ajuntament de Badalona en matèria de serveis socials i altres programes relatius al benestar social. 2. El dia 5 de maig de 2016 l’alcaldessa va dictar una resolució per la qual s’aprovava la sol·licitud de subvenció dins el Contracte Programa entre l’Ajuntament de Badalona i el

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 48

departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2016. 3. El dia 7 de setembre de 2016 es va rebre a través de la plataforma EACAT la proposta definitiva de la Generalitat del Contracte Programa 2016-2019 per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Treball, Afers socials i Famílies i l’Ajuntament de Badalona, en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, així com l’aprovació dels annexos de concreció d’aquest contracte programa per a l’any 2016, el qual s’adjunta a aquest informe. 4. En data 23 de setembre de 2016, el cap del Servei de Serveis Socials ha emès un informe tècnic que consta a l’expedient de referència, al qual proposa el següent: “Que l’òrgan competent de l’ajuntament aprovi la minuta i la signatura del Contracte Programa 2016-2019 per a la coordinació, la cooperació i la col•laboració entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i l’ajuntament de Badalona, en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, així com l’aprovació dels annexos de concreció d’aquest contracte programa per a l’any 2016. Que aquesta aprovació resti condicionada a la disponibilitat de crèdit adequat i suficient als exercicis econòmics corresponents al període 2016-2019. Que com a representants municipals a la Comissió d’avaluació i seguiment del Contracte Programa s’anomeni al cap del Departament d’Atenció Territorial Polivalent, José Lechuga López i al cap del Servei de Serveis Socials, Martí Moliné Fusalba.” 5. Consta a l’expedient el certificat del Cap del Servei de Gestió Econòmica del Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, del dia 12 de juliol de 2016, el qual acredita les retencions de crèdit adequat i suficient per efectuar les corresponents despeses. 6. L’interventor municipal, en data 26 de setembre de 2016, ha emès el següent informe: “Vist l’expedient de referència, aquesta Intervenció posa de manifest que no s’efectua cap anotació comptable al no poder identificar la relació existent entre els imports i les partides pressupostàries. Pel que fa al contingut de l’informe jurídic de la cap del Servei Jurídic i Administració General de l’àrea de Serveis Socials i Salut, basant-se en els informes econòmics dels tècnics del servei de Serveis Socials, posa de manifest que els serveis que prestarà l’Ajuntament per delegació de la Generalitat de Catalunya, no podran ser coberts totalment amb aquestes aportacions, la qual cosa incompleix l’art. 27 de la Llei de Bases de Règim Local. Pel que fa al fet, també exposat en l’informe jurídic esmentat, de la inexistència de crèdit en el pressupost municipal de 2016, per fer front als compromisos assumits en les fitxes 2.1 i 30.1, s’hauria d’aplicar la condició suspensiva en l’execució d’aquestes fitxes fins a l’existència de crèdit adequat i suficient.” Fonaments de dret 1. L’article 7.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (en endavant LRBRL) , modificat per la llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, estableix que les competències de les Entitats Locals són pròpies o atribuïdes per delegació. L’article 7.2 del mateix cos legal, estableix que les competències pròpies dels Municipis, les Províncies, les Illes i la resta d’entitats locals territorials només podran ser determinades per llei i s’exerciran en règim d’autonomia i sota la pròpia responsabilitat, atenent sempre a la deguda coordinació en la seva programació i execució amb les altres Administracions Públiques. 2. La disposició addicional tercera de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, estableix en el seu apartat primer, que les disposicions d’aquesta llei són d’aplicació a totes les Comunitats Autònomes, sense perjudici de les seves competències exclusives en matèria de règim local assumides en els seus Estatus d’Autonomia, en el marc de la normativa bàsica estatal i amb estricte subjecció als principis d’estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera i racionalització de les estructures administratives. 3. La llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, disposa en el seu article 84 que aquest estatut garanteix als municipis un nucli de

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 49

competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, establint en el seu apartat 2 m) entre aquestes competències la regulació i la prestació dels servies d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants. 4. Segons disposa l’article 66.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, el municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns, i segons l’apartat 2 k) del mateix article, el municipi té competències pròpies, entre d’altres, en la prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials. 5. Pel que fa al règim competencial, d’acord amb els articles 25.2 e) i 26.1 apartat c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, són competència pròpia municipal els serveis i programes contemplats a les fitxes del CP Fitxa 01 - Ajuts urgència social i Fitxa 06 – Sistemes de resposta urgent per a dones que es troben en situació de violència i per als seus fills i filles. D’acord amb els articles 17 i 31 de la llei de 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, són també competència municipal els serveis bàsics inclosos a les fitxes següents: Fitxa 01 - Professionals equips bàsics (TS i ES): Fitxa 01 - Referent comunitari Fitxa 01 - SAD dependència Fitxa 01 - SAD Social Fitxa 02.1 - Serveis d’intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents: Servei de Centre Obert Fitxa 02.2 - Serveis d’intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents: Programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc Fitxa 30.1 Programa de mediació sociocultural Fitxa 29.1 Programa de desenvolupament comunitari D’acord amb l’article 62 de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, sobre el finançament dels serveis socials bàsics, la Generalitat ha de contribuir amb una aportació que no pot ésser inferior, en cap cas, al 66% del cost dels equips de serveis socials bàsics, dels programes i projectes, i dels serveis d’ajuda a domicili i de teleassistència que el Pla i la Cartera estableixen per a l’àmbit territorial de cada àrea bàsica de serveis socials. D’acord amb l’article 18.1 de la Llei 10/2010, del 7 de maig, d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, són competència municipal els serveis de la Fitxa 07 - Migracions i Ciutadania: acollida, igualtat i cohesió D’acord amb l’ article 67 apartat e) decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya, són competència municipal els serveis de la Fitxa 09 - Servei de transport adaptat i assistit. D’acord amb l’ article 13 de la Llei 33/2010, de l'1 d’octubre, de polítiques de joventut, són competència municipal els serveis de la Fitxa 34. Activitats o projectes adreçats a joves. D’acord amb l’art 31 de la llei de 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials són competència municipal els serveis de la Fitxa General – Planificació i avaluació estratègica: competències pròpies. D’acord amb l’art 54 de la llei de 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials són competència municipal els serveis de la Fitxa 23 – Òrgans de Participació de Serveis Socials: competències pròpies. D’acord amb l’ art 6 LLEI 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, són competència municipal els serveis de la Fitxa 37- Plans i mesures d’igualtat en el treball. D’acord amb l’ art 3.2, 10 i 27 LLEI 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, són competència municipal els serveis de la Fitxa 38 – Plans i mesures d’igualtat per a persones LGBTI i lluita contra l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. D’acord amb els articles 18, 19 i 29 e) de la llei de 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, són competència de la Generalitat, els serveis i programes contemplats a les fitxes següents: Fitxa 10 - Llar residència per a persones amb discapacitat

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 50

Fitxa 11 - Residència per a persones amb discapacitat Fitxa 19.1 - Serveis d’atenció a la Infància i l’adolescència: equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) Fitxa 19.2 - Serveis d’atenció a la Infància i l’adolescència: serveis d’integració familiar en família extensa (SIFE) Fitxa 21 – Programes d’atenció social a persones amb drogodependències No obstant, aquests serveis es presten per part de l’ajuntament en el marc del Contracte Programa i d’acord amb els articles 31.1.f de la mateixa Llei 12/2007 el qual estableix que l’ens local pot promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los, en coordinació amb l'Administració de la Generalitat. 6. L’article 10.1 en relació amb l’article 57 de la LRBRL, preveu que l’administració local i la resta d’administracions públiques poden cooperar econòmica, tècnica i administrativa. En el mateix sentit, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en els seus article 4.1.d) i 4.3, disposa que serà necessari que en els desenvolupament de les activitats de les administracions públiques es prestin la cooperació i assistència necessària. 7.L’article 108.3 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix que les administracions públiques de Catalunya poden subscriure convenis i protocols amb altres administracions públiques i amb els organismes i entitats públiques dependents o vinculats a aquestes, en l'àmbit de les competències respectives i per a la consecució de finalitats d’interès comú. 8. L’article 4.1.c) del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP), exclou del seu àmbit d’aplicació els convenis de col·laboració que formalitzi l’Administració General de l’Estat amb les entitats locals, organismes autònoms i la resta d’entitats públiques, o els que formalitzin aquests organismes i entitats entre si, llevat que, per la seva naturalesa, tinguin la consideració de contractes subjectes a aquesta llei. 9. L’article 110 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix el contingut dels convenis, i l’article 111 el procediment i l’expedient que cal tramitar pel conveni, especificant que cada administració, organisme o entitat pública que subscriu un conveni o un protocol ha de seguir prèviament el procediment establert per la normativa que els sigui aplicable. 10. Segons disposa l’art. 214 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), la funció interventora tindrà per objecte fiscalitzar tots els actes de les entitats locals que donin lloc al reconeixement i liquidació de drets i obligacions o despeses de contingut econòmic, els ingressos i pagaments que se’n derivin i la recaptació, inversió i aplicació, en general dels cabdals públics administratius, amb la finalitat que la gestió s’ajusti a les disposicions aplicables a cada cas i amb els possibles efectes dels articles 215, 217 i 218 del mateix cos legal. 11. L’òrgan competent per a l’aprovació de la signatura del conveni és, d’acord amb l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, el Ple de l’Ajuntament. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL 112. La proposta d’aprovació d’aquest Contracte Programa 2016-2019 haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). 13. D’incloure’s la proposta en l’ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’aprovar-se l’acord se n’haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). 14. De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 51

conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. Conclusió: A la vista de la documentació que consta a l’expedient i de l’informe del cap del Servei de Serveis Socials, i els fonaments jurídics exposats, es conclou el següent: 1. Els articles 18, 19 i 29 e) de la llei de 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, estableix que són competència de la Generalitat, els serveis i programes contemplats a les fitxes següents: Fitxa 10 - Llar residència per a persones amb discapacitat Fitxa 11 - Residència per a persones amb discapacitat Fitxa 19.1 - Serveis d’atenció a la Infància i l’adolescència: equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) Fitxa 19.2 - Serveis d’atenció a la Infància i l’adolescència: serveis d’integració familiar en família extensa (SIFE) Fitxa 21 – Programes d’atenció social a persones amb drogodependències No obstant, aquests serveis es presten per part de l’ajuntament en el marc del Contracte Programa i d’acord amb els articles 31.1.f de la mateixa Llei 12/2007 el qual estableix que l’ens local pot promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los, en coordinació amb l'Administració de la Generalitat. L’article 63 de l’esmentada Llei 12/2007, estableix que el finançament d’aquests serveis socials especialitzats correspon a l’administració titular. D’acord amb l’informe tècnic del cap del Servei de Serveis Socials de data 23 de setembre de 2016, l’aportació econòmica realitzada per la Generalitat per aquestes fitxes caldria que s’incrementés en 187.919,87 €. 2- Els articles 17 i 31 de la llei de 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, estableixen que són competència municipal els serveis bàsics inclosos a les fitxes següents: Fitxa 01 - Professionals equips bàsics (TS i ES): Fitxa 01 - Referent comunitari Fitxa 01 - SAD dependència Fitxa 01 - SAD Social Fitxa 02.1 - Serveis d’intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents: Servei de Centre Obert Fitxa 02.2 - Serveis d’intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents: Programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc Fitxa 29.1 Programa de desenvolupament comunitari Fitxa 30.1 Programa de mediació sociocultural L’article 62 de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, sobre el finançament dels serveis socials bàsics, la Generalitat ha de contribuir amb una aportació que no pot ésser inferior, en cap cas, al 66% del cost dels equips de serveis socials bàsics, dels programes i projectes, i dels serveis d’ajuda a domicili i de teleassistència que el Pla i la Cartera estableixen per a l’àmbit territorial de cada àrea bàsica de serveis socials. D’acord amb l’informe tècnic del cap del Servei de Serveis Socials de data 23 de setembre de 2016, l’aportació econòmica realitzada per la Generalitat per aquestes fitxes caldria que s’incrementés en 675.807,42 €. 3- D’acord amb la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, la disposició addicional tercera de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, la llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i la corresponent normativa sectorial relacionada als fonaments de dret, són competència municipal els serveis i programes establerts a les fitxes següents: Fitxa General – Planificació i avaluació estratègica: competències pròpies. Fitxa 01 - Ajuts urgència social

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 52

Fitxa 06 – Sistemes de resposta urgent per a dones que es troben en situació de violència i per als seus fills i filles. Fitxa 07 - Migracions i Ciutadania: acollida, igualtat i cohesió Fitxa 09 - Servei de transport adaptat i assistit. Fitxa 23 – Òrgans de Participació de Serveis Socials: competències pròpies. Fitxa 34. Activitats o projectes adreçats a joves. Fitxa 37- Plans i mesures d’igualtat en el treball. Fitxa 38 – Plans i mesures d’igualtat per a persones LGBTI i lluita contra l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. D’acord amb l’informe tècnic del cap del Servei de Serveis Socials esmentat anteriorment, la Generalitat per aquestes fitxes no està obligada a fer cap aportació econòmica, no obstant això, aporta 314.257,21€. 4.Es fa constar que els serveis inclosos en les següents fitxes no disposen de dotació pressupostària en el pressupost municipal vigent: - Fitxa 30.1 Programa de mediació sociocultural. La contractació requerida en aquesta fitxa restarà condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient i a als requeriments del Servei de Recursos Humans d’aquest Ajuntament. - Fitxa 02.1 - Serveis d’intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents: Servei de Centre Obert. Els serveis inclosos en aquesta fitxa, tal i com s’especifica en la mateixa, es podran prestar en règim de concertació un vegada creat el servei d’acord amb els articles 159 i següents del decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres activitats i serveis dels ens locals. D’acord amb l’informe de l’interventor municipal, de data 26 de setembre de 2016, es fa constar que per la inexistència de crèdit en el pressupost municipal de 2016, per fer front als compromisos assumits en les fitxes 2.1 i 30.1, s’ha d’aplicar la condició suspensiva en l’execució d’aquestes fitxes fins a l’existència de crèdit adequat i suficient. 5. D’acord amb els arguments exposats, l’aportació financera de la Generalitat en el marc del Contracte Programa pel 2016 es insuficient en un import total de 549.470,08 €. Tot i el finançament insuficient d’alguns serveis, la manca de signatura del present conveni implicaria un greu perjudici econòmic per a l’ajuntament, que deixaria de percebre 6.819.259,06 € per finançar serveis prestats durant el 2016. L’aprovació i signatura del Contracte Programa 2016-2019 és necessària per tal de garantir el finançament i el correcte funcionament dels serveis i programes que inclou per part d’aquest Ajuntament. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics precedents, d’acord amb la delegació de signatura de l’alcaldessa per resolució de 23 de juny de 2015, la regidora de Serveis Socials, proposa la inclusió d’urgència de la següent proposta a l’ordre del dia del Ple, per al seu debat, i aprovació, si s’escau. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PRIMER.-Declarar la urgència de la tramitació d’aquest expedient. SEGON.- Aprovar la minuta i la signatura del Contracte Programa 2016-2019 per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Treball, Afers socials i Famílies i l’Ajuntament de Badalona, en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, així com l’aprovació dels annexos de concreció d’aquest contracte programa per a l’any 2016, en el següents termes literals: “Contracte programa 2016-2019 per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Treball, Afers socials i Famílies i l'Ajuntament de Badalona, en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat. REUNITS D'una banda, l’Honorable senyora Maria Dolors Bassa i Coll, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, en ús de les competències que li corresponen d’acord amb la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat, el Decret 2/2016, de 13 de gener, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el Decret 86/2016, de 19 de gener, de reestructuració del Departament de

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 53

Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. I de l’altra, la Il·lustríssima senyora Dolors Sabater Puig Alcaldessa de l' Ajuntament de Badalona, en ús de les competències que li atribueix l’article 53 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. MANIFESTEN 1. De l’evolució dels contractes programa (en endavant CP) en matèria de serveis socials, altres programes de benestar social i polítiques d’igualtat entre el Departament de Treball, Afers socials i Famílies (en endavant TSF) i els ajuntaments i ens supramunicipals de Catalunya, corresponents als períodes 2008-2011 i 2012-2015, les parts consideren que aquesta eina s’ha erigit com un instrument idoni per articular els compromisos en les relacions de coordinació i cooperació a fi de millorar la qualitat dels serveis públics adreçats a la ciutadania i l’eficiència en l’ús de recursos públics. Ha esdevingut el mecanisme relacional que ha permès respondre de manera conjunta a les necessitats socials dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Respostes que, especialment els últims anys, han requerit de majors i més intenses sinergies de cooperació per poder atendre més persones i amb major intensitat amb els recursos disponibles tant de l’Administració autonòmica com de la local. 2. Un factor d’èxit d’aquest procés col·laboratiu, ha estat, i es vol que continuï sent així, el consens entre el TSF i les entitats municipalistes, Associació Catalana de Municipis (ACM) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC), d’uns criteris generals que defineixin el marc d’actuació amb tots els ens locals. 3. Quan es va escollir el CP com a eina de relació interadministrativa es va partir d’uns principis que han regit en tot moment el marc de coordinació, col·laboració i cooperació: principis com la responsabilitat pública, l’autonomia local, la subsidiarietat, l’atenció integral des de la proximitat i l’eficiència i eficàcia en la gestió dels serveis. Amb el nou CP es vol ratificar tots aquests principis i d’una manera molt especial els relatius a la proximitat, l’autonomia local i la responsabilitat conjunta de l’administració autonòmica i la local en la prestació de serveis centrats en les persones. 4. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya i totes les lleis sectorials catalanes en matèria de serveis socials i polítiques de benestar social, que en el territori català prevalen sobre l’ordenament normatiu estatal, són una clara aposta per la coresponsabilitat en la prestació i finançament dels serveis des de la proximitat del món local. 5. En aquesta línia i ja des del 2012, s’han anat acordant diferents línies d’acció que s’han portat a terme satisfactòriament: el consens sobre les línies generals dels Serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies, la revisió del finançament del servei d’atenció domiciliària (en endavant SAD), l’aprovació del model de servei de transport adaptat, la incorporació al CP dels serveis en matèria de polítiques d’igualtat, joventut i acció cívica i comunitària, així com diverses mesures de simplificació administrativa. 6. S’ha aprovat una nova normativa per donar resposta precisament a aquestes dificultats en què es troben les persones i famílies en situació de vulnerabilitat. És el cas de la Llei 24/2015, de 29 de juliol de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’habitatge i la pobresa energètica o la regulació del servei de distribució d’aliments. Així mateix, s’ha aprovat el model de Serveis socials bàsics i el dels Equips bàsics de serveis socials (en endavant EBAS). 7. Hi ha però, reptes que fins ara no s’han arribat a assolir plenament, com pot ser el ple desplegament dels EBAS i dels equips d’atenció a la infància i adolescència (en endavant EAIA) o l’avenç significatiu del sistema d’avaluació dels serveis. Cal continuar treballant plegats per aconseguir aquestes fites i d’altres que es puguin acordar en endavant. 8. Les dificultats socioeconòmiques dels últims anys han provocat un creixement de demanda de serveis socials i polítiques de benestar que ha resultat difícil atendre amb les disponibilitats d’anys anteriors. Ha calgut créixer en serveis i recursos, precisament en moments que les administracions públiques estaven obligades a moure’s en escenaris de contenció de la despesa. Ha calgut, doncs, marcar noves prioritats respecte al que s’havia acordat per al període quadriennal. Totes aquestes prioritats estan orientades a cobrir les necessitats bàsiques de les persones i de les famílies que es troben en situacions de major vulnerabilitat. Això ha suposat un esforç compartit però molt especialment, dels i les professionals dels EBAS,

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 54

que cada dia atenen aquestes persones des de la immediatesa. És precisament per aquesta situació de dificultat socioeconòmica, que s’ha requerit cada vegada més la seva actuació no només per atendre un major volum de persones sinó també per una intervenció més integral. 9. És per tot això que cal prioritzar les accions del CP 2016-2019 que incideixen directament en els professionals dels EBAS els quals actuen de porta d’entrada al Sistema de serveis socials. 10. El Govern de la Generalitat ha destacat les polítiques en matèria d’infància i adolescència com un assumpte de país que compta amb el màxim consens social i polític, tal i com es va subscriure en el Pacte per la Infància a Catalunya. Aquestes polítiques es concreten en dues actuacions clau. D’una banda, i de manera molt significativa, el servei que es presta amb una gran qualitat dels EAIA i d’altra, la necessitat de potenciar serveis de prevenció. El període pluriennal que ara comença es vol que sigui determinant en el desenvolupament de la xarxa dels serveis per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies. Tant l’enfortiment dels EAIA com l’impuls dels serveis d’intervenció socioeducativa no residencial, elements clau de l’atenció a la infància i l’adolescència per part d’ambdues administracions s’inclouen i s’impulsen mitjançant el CP 2016-2019, com també es pretén fer amb serveis de suport a les famílies. 11. La família, en totes les seves modalitats i com a pedra angular d’una societat cohesionada, necessita també d’un posicionament ferm d’ambdues administracions d’una banda potenciant el seu paper en les polítiques que impulsin i, de l’altra, que ofereixi serveis en què puguin trobar el suport que necessiten en determinats moments de dificultat. És per això que el TSF, l’ACM i la FMC constituiran un grup de treball per definir aquest marc de suport a les famílies. 12. En relació a l’atenció a les persones en situació de dependència, el juliol del 2015 va entrar en vigor l’atenció a les persones amb un grau I. Això implica bàsicament un impuls i nous reptes del servei d’atenció domiciliària. 13. En el CP 2012-2015 es va aprovar amb les entitats municipalistes el model del transport adaptat per a les persones amb dificultats de mobilitat, que preveia una implantació progressiva durant els propers anys. S’ha treballat conjuntament per poder desenvolupar aquest procés de reordenació dins el període del nou CP. 14. Així mateix, l’Administració autonòmica i la local volen avançar conjuntament en noves línies d’acció derivades de les lleis aprovades recentment pel Parlament de Catalunya. És el cas de la Llei 25/2015, del voluntariat i de foment de l'associacionisme i la Llei 13/2014, d’accessibilitat. 15. A més, es continua treballant per finalitzar el traspàs a concert dels serveis de llar residència per persones amb discapacitat (fitxa 10), de residència per persones amb discapacitat (fitxa 11), prelaborals per a persones amb malaltia mental (fitxa 14) i també el de residència per a gent gran (fitxa 15). 16. Aquests són els serveis en què es vol incidir especialment amb el nou CP sens perjudici de continuar treballant plegats per garantir la continuïtat i millora de la resta de serveis, així com seguir avançant en millorar l’eficàcia i eficiència, amb l’objectiu de destinar el màxim percentatge dels recursos amb accions directes a les persones amb necessitats socials. En aquest sentit, s’intensificarà les anàlisis de costos i de finançament així com els mecanismes d’avaluació dels serveis i programes i processos de qualitat que afavoreixin la participació de les persones usuàries dels serveis. 17. Igualment, en el marc de l’aprovació del nou Pla estratègic de serveis socials i el plans d’actuació local municipal que se’n desprenen cal col·laborar en els nivells de planificació i avaluació estratègica i la seva concreció en cada territori per poder respondre a curt, mig i llarg termini no només a les necessitats actuals sinó també a la seva evolució i a l’aparició de nous escenaris. En aquest sentit, en el nou CP es defineix una línia de col·laboració específica i diferenciada per intensificar la coordinació d’ambdues administracions en aquest àmbit. 18. eina clau per la qualitat d’aquests processos és disposar de sistemes d’informació que, d’una banda, donin resposta a la gestió diària en l’atenció a les persones i, de l’altra, permetin processos analítics de la informació per poder dissenyar, organitzar i avaluar serveis centrats en les persones i els professionals que les atenen. A la vegada han de ser una eina útil per la creació de coneixement, la difusió de bones praxis i la identificació del sector social com a motor de la cohesió social i de creixement econòmic, generador d’ocupació especialment en

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 55

col·lectius més desafavorits. 19. istòria social compartida com a element fonamental en l’atenció integral i personalitzada dels serveis socials, és l’horitzó que defineix aquest procés d’apropament i millora dels sistemes d’informació. 20. i que hi hagut una millora en la distribució equitativa dels recursos en el territori, ara cal aprofundir en les especificitats territorials i adequar els serveis a les necessitats de les persones d’arreu de Catalunya. Per aquest motiu es vol fomentar la tasca de les comissions d’avaluació i seguiment. L’avaluació continua del contracte programa en si mateix i de cadascun dels serveis que inclou, segons els objectius marcats per cadascun, és a hores d’ara, un repte pendent. Per això, tot i els esforços fets al llarg del període 2012-2015, cal seguir i aprofundir en la mateixa dinàmica de treball conjunt entre del TSF i els ens locals. 21. d’acord amb el que s’ha esmentat fins ara, el TSF, l’ACM i la FMC van signar un acord marc en data 21 de desembre de 2015 i recentment una addenda al mateix, per determinar les condicions d’aquest CP 2016-2019 i la relació entre totes les parts signatàries. En aquest sentit l' Ajuntament de Badalona vol formar part d’aquest model de relació i per això subscriu aquest CP. ACORDEN Primer. Objecte Concretar els acords generals per al període 2016-2019 del CP per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat entre el TSF i l' Ajuntament de Badalona quant a la prestació i el finançament dels serveis que s’inclouen en aquest document, i establir els eixos estratègics, els objectius generals, les actuacions, els mecanismes d’avaluació i el finançament que permetin aquesta major eficiència i eficàcia en la gestió. Segon. Eixos estratègics i principis rectors Es confirmen els principis que han definit el marc de relació entre el TSF i els ajuntaments, consells comarcals i altres ens supramunicipals, i es vol que així continuï sent: - Prioritat a l’atenció a les persones en situació d’especial necessitat social i de dependència

des de la proximitat dels seus municipis i comarques. Les parts signatàries volen que les persones siguin el centre de les seves polítiques i tot i la ratificació del principi d’universalitat dels serveis socials, cal prioritzar l’atenció a les persones i famílies que es troben en situació d’especial vulnerabilitat social. Aquesta atenció és més eficaç i eficient des de la proximitat, des d’on es coneix de manera més precisa les seves necessitats i es pot donar una resposta més immediata.

- Lleialtat institucional i consecució d’una major fluïdesa en les relacions interadministratives. El sistema català de serveis socials es configura al voltant d’una distribució de competències entre l’administració autonòmica i la local i a la necessitat i obligació que ambdues administracions cooperin en benefici de l’atenció a les persones. Més enllà de les obligacions legals, es vol promoure espais de reflexió, d’anàlisi, d’implementació d’instruments i de protocols que afavoreixin la millora contínua dels serveis públics.

- Optimització dels recursos d’ambdues parts. Els recursos de l’administració autonòmica i els de l’administració local són limitats. Cal que ambdues administracions alineïn la disponibilitat d’aquests recursos envers objectius comuns per obtenir-ne una major rendibilitat social.

- Desenvolupament de sistemes sostenibles de provisió de serveis socials. - Objectivació i homogeneïtzació de les condicions de prestació i finançament dels serveis.

Respectant el principi d’autonomia local i la competència de la Generalitat de Catalunya en l’ordenació dels serveis socials i polítiques de benestar social, cal garantir en tot el territori català un mínim comú de serveis que puguin gaudir totes les persones en unes mateixes condicions i que el finançament de les administracions per la prestació d’aquests serveis respongui a criteris homogenis, tot i considerant les peculiaritats territorials.

Tercer. Serveis i programes inclosos Es dóna continuïtat als serveis i programes inclosos en el CP 2015 i s’amplien les línies d’actuació al període 2016-2019 en els termes següents:

- Fitxa general. Planificació i avaluació estratègica:

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 56

o Pla estratègic. o Plans d’actuació local municipal en serveis socials (PALMSS). o Sistemes d’informació. o TIC

- Fitxa 1. Els serveis socials bàsics següents: o Equips bàsics d’atenció social (EBAS). o Servei d’atenció domiciliària (SAD):

SAD dependència. SAD social.

o Referents comunitaris/àries. o Mesures extraordinàries no periòdiques davant situacions de necessitat: ajudes

d’urgència social (AUS). - Fitxa 2. Serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents

en situació de risc i les seves famílies. - Fitxa 6. Servei d’atenció i acolliment d’urgències per a dones en situació de violència

masclista i per als seus fills i filles. - Fitxa 7. Migracions i Ciutadania: acollida, igualtat i cohesió. - Fitxa 8. Programa d’inclusió social: Manteniment OT, Accions innovadores. - Fitxa 9. Servei de transport adaptat i assistit. - Fitxa 10. Llar residència per a persones amb discapacitat. - Fitxa 11. Residència per a persones amb discapacitat. - Fitxa 12. Centres ocupacionals per a persones amb discapacitat. - Fitxa 14. Serveis prelaborals. - Fitxa 15. Residència per a gent gran. - Fitxa 19. Serveis d’atenció a la infància i l’adolescència. - Fitxa 20. Programa d’atenció social a persones afectades pel VIH/sida. - Fitxa 21. Programa d’atenció social a persones amb drogodependències. - Fitxa 23. Òrgans de participació. - Fitxa 29. Acció comunitària. - Fitxa 30. Atenció al poble gitano. - Fitxa 31. Competències delegades als consells comarcals en matèria de polítiques de

joventut. - Fitxa 32.Oficines joves i serveis especialitzats d’emancipació. - Fitxa 33. Servei de professionals compartits per al desenvolupament del projecte

“Territori” que dóna suport directe als plans locals de joventut. - Fitxa 34. Activitats o projectes adreçats a joves - Fitxa 35. Actuacions en matèria d’accessibilitat. - Fitxa 36. Promoció, reconeixement i protecció de l’associacionisme i el voluntariat. - Fitxa 37. Plans i mesures d’igualtat als ens locals - Fitxa 38. Plans i mesures d’igualtat per a persones LGBTI.

Les fitxes dels serveis o programes que són objecte d’aquest contracte programa entre el TSF i l' Ajuntament de Badalona consten a l’annex corresponent. Cada fitxa conté la justificació de l’acció, els objectius que s’han d’assolir, les accions que s’han de desenvolupar, els recursos (humans i materials) i els indicadors d’avaluació de compliment dels objectius fixats en base als acords generals que s’especifiquen en el present document. Els recursos econòmics per a cada fitxa consten a l’Annex econòmic. Caldrà que l' Ajuntament de Badalona hagi fet una presentació de projectes d’interès (sol·licitud): plantejar-la com a mínim per al 2016 i, en funció de l’evolució d’aquesta sol·licitud, fer-la per als anys successius. En aquesta es demanarà el pressupost total i l’aportació de l’ens local. Mitjançant la sol·licitud, l’ens local comunicarà al TSF un únic número de compte bancari on vulgui que es facin tots els pagaments derivats del CP. En cas que vulgui canviar-ho, haurà de comunicar-ho a la Secretaria General del TSF, sens perjudici del tràmit oficial estipulat pel Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat. Tots els serveis i programes inclosos en el CP han d’estar inscrits en els registres

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 57

corresponents i han de complir la normativa sectorial vigent. Els serveis socials han d’estar inscrits en el Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials (en endavant RESES). En cas que no sigui així, s’emplaçarà a l’ens local a fer el registre i, si persisteix la situació, es podrà revocar el seu finançament o condicionar la signatura d’aquest servei/programa en el proper CP. Fins el 2015 el CP incloïa la Fitxa 28 de Servei d’informació i atenció a les dones (SIAD), competència de l’Institut Català de les Dones. D’acord amb el Decret 2/2016, de 13 de gener, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, en el seu article 3, queden sota l’àmbit competencial de la Presidència les polítiques de dones i també resta adscrit al Departament de la Presidència l’Institut Català de les Dones. Per tot això, la Fitxa 28 queda fóra d’aquest Contracte programa. Quart. Millora de serveis Les parts acorden donar continuïtat als serveis en els termes dels anys anteriors i treballar conjuntament dins el període 2016-2019 en la millora dels temes següents, sens perjudici que de mutu acord se’n pugui afegir d’altres: Planificació i avaluació estratègiques En el nou CP s’inclou una fitxa específica per avançar conjuntament en els instruments de planificació i avaluació estratègiques, concretament:

o Pla estratègic. o Plans d’actuació local municipal en serveis socials (PALMSS). o Sistemes d’informació. El TSF ha fet una aposta decidida pel sistema HESTIA,

la millora del RUDEL i la consolidació i l’extensió del SINIA. De la informació aportada anualment pels ens locals, el TSF en farà el tractament necessari per poder fer un retorn als ens locals sobre la situació dels diferents serveis arreu de Catalunya i comparatives en base a criteris territorials, poblacionals, etc. Equips bàsics d’atenció social (EBAS) Durant el període del proper CP s’actualitzarà la ràtio de professionals dels EBAS en base a la població 2014 i es revisarà l’índex de dispersió segons l’actualització de les dades relatives als criteris que el determinen. S’incrementaran gradualment el nombre de professionals dels EBAS d’aquells ajuntaments i ens supramunicipals que no hagin arribat a la ràtio que fixa la Llei de serveis socials. En el període 2016-2019 s’estudiarà la possibilitat d’incorporar factors correctors de la ràtio en funció dels indicadors territorials de risc de pobresa i exclusió social. Quan les retribucions dels professionals dels EBAS siguin inferiors al mòdul fixat, l’ens local haurà de fer l’esforç necessari per apropar-se a aquest mòdul dins el període 2016-2019. El TSF, en relació amb els consells comarcals, donarà continuïtat al finançament de les funcions de coordinació en els percentatges fixats per als i les professionals dels EBAS. Servei d’atenció domiciliària (SAD) S’inclourà les previsions de l’entrada en vigor del grau I derivades de la Llei de dependència. Es continuarà treballant en la identificació dels conceptes de finançament del SAD segons les categories de costos de producció i de provisió, per tal de valorar, de cara al futur, un possible finançament diferenciat en funció d’aquests. En el finançament del SAD es tindrà en compte el nombre d’hores prestades i el mòdul màxim de finançament segons 16,25 €/hora. Mesures extraordinàries de lluita contra la pobresa El TSF continuarà donant suport als ens locals en les prestacions d’urgència social i mesures d’estiu adreçades a infància i adolescència. Aquestes mesures es concreten en el següent:

- Obertura de centres oberts a l’estiu i servei d’àpats en aquests centres, segons la detecció de necessitats i demanda de cada territori.

- Priorització de l’aportació del TSF per a contribuir a les despeses de les ajudes d’urgència social, per a atendre les necessitats referents a l’alimentació, la higiene personal i altres necessitats bàsiques d’infants i adolescents en situació de risc.

Les aportacions del TSF per a aquests conceptes es revisaran anualment en base a l’evolució de la situació socioeconòmica.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 58

Serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies (SIS) Els treballs dins d’aquest servei venen marcats pel procés d’implantació del nou model de SIS. Aquests són serveis fonamentals en l’atenció a la infància i l’adolescència i les seves famílies per a l’abordament de la prevenció, la intervenció en nivells inicials de risc, la capacitació parental i l’abordament integral de cada situació. En el marc de treball entre el TSF i les entitats municipalistes es prioritzarà una línia de treball sobre els SIS amb l’objectiu de disposar de la xarxa pública d’aquests serveis a tot el territori català, titularitat de l’Administració local. L’ajuntament o ens supramunicipals decidiran en el seu territori sobre el sistema de prestació d’aquests serveis, ja sigui amb recursos propis o concertats amb entitats prestadores de serveis. Durant el 2016, es concretaran els professionals i les seves funcions, les ràtios, els costos i el pla de finançament i implantació en tot el territori català. S’han de considerar les mesures necessàries per garantir la continuïtat en l’atenció dels infants, adolescents i les seves famílies, especialment entre els SIS, els EBAS i els EAIA. L' Ajuntament de Badalona haurà de vetllar perquè el personal que atengui als infants i adolescents en els diferents serveis tinguin el certificat de penals. Servei d’atenció i acolliment d’urgències per a dones en situació de violència masclista i per als seus fills i filles El TSF i les entitats municipalistes treballaran durant el 2016 en la concreció dels model de prestació d’aquests serveis, els seus costos i un pla de finançament i implantació a tot el territori català perquè es puguin aplicar els acords en els anys successius. Ciutadania i les migracions: acollida, igualtat i cohesió Es donarà continuïtat a la implementació de les mesures d’acollida i integració que preveuen la Llei sectorial i el Decret 150/2014, de 18 de novembre, dels serveis d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, sens perjudici de mesures excepcionals que s’hagin d’adoptar davant noves situacions, com és el cas de l’atenció a les persones refugiades que arribin a Catalunya. Plans locals d’inclusió social (PLIS) Es donarà continuïtat a les mesures adoptades en base al treball del grup específic de revisió d’aquests plans entre el TSF, l’ACM i la FMC. Servei de transport adaptat i assistit El 2014 es va aprovar el model del transport adaptat per a les persones amb dificultats de mobilitat. S’està treballant amb cada ens local en un pla d’implantació individualitzat i progressiu partint de les condicions concretes de cada ens local i en la concreció del finançament per part del TSF i els ens locals en base a les competències fixades per llei. En aquest Pla de finançament es tindrà en compte el compliment del model i l’homogeneïtzació dels criteris de finançament per part de l’Administració autonòmica, les locals i les persones usuràries dels serveis, i s’anirà desenvolupant progressivament des del 2016 fins al 2019. Servei d’atenció a la infància i l’adolescència (SEAIA) D’acord amb el que ja s’ha dit en l’apartat dels serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies, respecte a la prioritat en l’abordament dels serveis adreçats a aquest col·lectiu, s’acorda adoptar dues mesures de millora importants:

- Increment gradual del nombre de professionals d’atenció directa dels SEAIA. - Elaboració, per part de la Comissió Tècnica, d’una proposta sobre:

o el model d’intervenció dels SEAIA i els Serveis d’integració familiar en família extensa (SIFE),

o els indicadors d’avaluació o i la revisió del finançament actual.

Serveis i programes en matèria de joventut Al llarg del 2016, el TSF consensuarà amb les entitats municipalistes una reformulació dels programes de suport als ens locals en matèria de joventut que s’aplicarà a cada territori en base a l’acord amb els ajuntaments de més de 20.000 habitants i consells comarcals a partir del 2017.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 59

Noves actuacions En el CP 2016-2019 s’inicien les següents línies de col·laboració:

- Actuacions en matèria d’accessibilitat: o Diagnòstic de la situació de cada ens local. o Formació als professionals dels ens locals:

Atenció directa, especialment a persones amb discapacitat. Coneixements tècnics sobre accessibilitat.

o Impuls de bancs de productes de suport. - El traspàs a concertació de determinats serveis residencials/ocupacionals. - Millores en la coordinació entre serveis. - Promoció, reconeixement i protecció de l’associacionisme i el voluntariat:

o Promoció, sensibilització i reconeixement. o Suport i assessorament. o Formació i espais d’intercanvi de coneixement.

- Plans i mesures d’igualtat als ens locals - Plans i mesures d’igualtat per a persones LGBTI.

Cinquè. Àmbit d’atenció Aquest CP abasta els serveis que l’ajuntament presta en el seu àmbit municipal d’acord amb les fitxes que conté. En el cas que hi hagi modificacions en l’àmbit d’atenció respecte al que es considera en aquest CP –ja sigui perquè diferents ajuntaments s’han mancomunat o algun ajuntament ha assolit una població superior als 20.000 habitants i manifesten la voluntat de constituir una àrea bàsica de serveis socials o perquè s’han creat consorcis que abasten diferents àrees bàsiques de serveis socials, o qualsevol altra situació que es pugui equiparar a aquestes–, caldrà actuar segons s’especifica en l’annex corresponent d’aquest CP. Sisè. Finançament Mitjançant el CP es concreta el finançament dels diferents serveis d’acord amb el marc competencial actual i en funció del moment de desenvolupament de cadascun. Cal diferenciar entre el finançament del nivell 1 i el del nivell 2 segons el que s’especifica a continuació. Nivell 1 – Serveis socials bàsics (Fitxa 1), Serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies (Fitxa 2), Servei d’atenció a la infància i l’adolescència (Fitxa 19) i Competències delegades en matèria de joventut (Fitxa 31): L’article 62 de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, estableix que el finançament dels serveis socials bàsics és compartit pels ajuntaments i l’Administració de la Generalitat, amb una aportació mínima d’un 66% de la Generalitat de Catalunya a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. En aquest sentit, correspon a l’ens local aportar, com a mínim, el 34% restant. El finançament de la infraestructura, dels locals, del material, del manteniment del sistema d’informació, del suport administratiu i de les prestacions econòmiques d’urgència social corresponen a l’ens local titular de l’àrea bàsica de serveis socials. Pel que fa als serveis d’intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies, com a serveis socials bàsics que són correspon un finançament compartit en els termes especificats en el paràgraf anterior però mentre es concreta i s’implementa el nou model d’aquests serveis es mantindrà un pla progressiu de finançament fins arribar als percentatges corresponents a ambdues administracions. El SAD es finançarà en funció de les hores realment prestades i d’acord amb el mòdul fixat. En cas que el cost sigui inferior al previst inicialment, es mantindran els percentatges respecte al cost definitiu. Les funcions dels equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) són una competència que la Generalitat ha delegat als ens locals, per tant, correspon a l’Administració de la Generalitat assumir el 100% del cost del servei, sense superar els mòduls acordats. En les competències delegades en matèria de joventut, recollides a la Fitxa 31 del contracte programa, correspon a l’Administració de la Generalitat assumir progressivament el 100% del cost del servei, sense superar els mòduls acordats. Nivell 2 – Serveis socials especialitzats i altres programes:

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 60

Dins aquest Nivell s’inclou dos blocs de serveis: 1. En el CP 2008-2011 es va incloure el finançament de serveis residencials i diürns d’atenció a persones amb discapacitat i gent gran. En el CP 2012-2015 es va iniciar el procés de traspàs dels finançament a altres sistemes de concertació de places públiques. Hores d’ara, resta pendent el traspàs d’alguns serveis concrets d’aquests, que es vol finalitzar dins el CP 2016-2019. Les fitxes afectades per aquesta mesura són: la 10 - llar residència per persones amb discapacitat; l’11 - residència per persones amb discapacitat; la 12 - centres ocupacionals per persones amb discapacitat; la 14 - servei prelaboral i la 15 - residència de gent gran. 2. Programes i serveis de foment i promoció. Aquests es troben especificats a les fitxes 6, 7, 8, 9, 20, 21, 23, 29, 30, 32, 33, 34, 35, 36, 37 i 38. El seu finançament es determina en funció dels programes globals a favor dels diferents col·lectius. El 2016 es mantindrà una línia de continuïtat i es revisarà anualment. Per a tots els nivells, les aportacions del TSF i l' Ajuntament de Badalona es faran en funció dels percentatges especificats en cada fitxa. En cas que el cost total del servei o programa resulti inferior al previst inicialment es mantindran els percentatges de les aportacions d’ambdues administracions respecte del cost definitiu. Setè. Obligacions econòmiques Ambdues administracions assumiran la continuïtat dels serveis i programes que es van acordar per al 2015 i segueixin en funcionament el 2016, sens perjudici que ambdues parts acordin noves condicions anuals en el marc dels acords generals que s’especifiquen a continuació i que es començaran a aplicar el 2016:

- S’actualitzaran els mòduls de finançament de professionals de la fitxa 1 Serveis bàsics d’atenció social, referents comunitaris, i la fitxa 19 Equips bàsics d’atenció a la infància i adolescència, d’acord amb les condicions fixades pel personal de la Generalitat de Catalunya. Els mòduls resultants són els següents:

o Treballadors/res socials i educadors/res socials: 34.483,14 euros/any. o Coordinadors i coordinadores comarcals dels serveis socials i referents

comunitaris: 42.450,75 euros/any. o Personal tècnic superior dels EAIA: 40.897,08 euros/any. o Personal tècnic mig dels EAIA: 36.709,61 euros/any.

- La retribució del mediador o mediadora de la Fitxa 30 serà equiparable a un treballador del grup C del cos general de l’Administració pública de la Generalitat amb un sou anual brut d’entre 19.600,00 i 21.000,00 euros.

- Es manté el suport als ens locals en relació amb mesures addicionals de lluita contra la pobresa, especialment en l’atenció a la infància i l’adolescència en situació de risc i les seves famílies:

o Obertura de centres oberts a l’estiu i servei d’àpats en aquests centres. o Contribució a les despeses de les ajudes d’urgència social. Aquesta

aportació, es revisarà en base a l’evolució de les necessitats. Es farà constar per cada servei i programa l’aportació econòmica del TSF i la de l’ens local. L' Ajuntament de Badalona certificarà a l’inici de cada exercici l’import que té registrat en el seu pressupost per fer front als compromisos contrets pels imports que consten en el CP. Les aportacions econòmiques del TSF i l’ens local, que consten a les diferents fitxes, es podran fer efectives mitjançant fons propis o fons procedents d’altres administracions o institucions. En el cas que per algun programa en concret, els fons provinguin de la Unió Europea, la justificació d’aquest programa s’haurà d’adequar als requisits europeus en la matèria, a banda del procediment general de justificació establert en aquest CP. El TSF gestionarà bestretes fins a un màxim del 95% dels imports acordats per als diferents serveis i programes. El percentatge restant es liquidarà en funció del dictamen d’avaluació emès per la Comissió de Seguiment de cada CP segons consta en l’acord dotzè. Vuitè. Justificació Els ajuntaments i ens supramunicipals titulars del CP hauran de justificar la despesa i l’activitat realitzada per cadascun dels serveis i programes inclosos en el seu CP mitjançant la documentació següent:

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 61

- Justificació de la despesa: o Informe únic de l’interventor o interventora de l’ens local, d’acord amb el

model facilitat pel TSF. o Relació de tots els/les professionals destinats/des als serveis i programes

de tot el CP, segons el model facilitat pel TSF. - Justificació de l’activitat:

o Dossier RUDEL amb tota la informació requerida. La documentació justificativa de la despesa es presentarà durant el mes de gener de cada exercici, a través del portal EACAT. A l’informe únic de l’Interventor/a hi hauran de constar el nom de cada servei o programa inclòs en el CP, el pressupost total d’aquest, l’aportació del TSF, la de l’ens local i les obligacions reconegudes i la despesa pagada de l’ens local. La presentació de la documentació justificativa de l’activitat es presentarà durant el primer trimestre de cada exercici mitjançant també el portal EACAT. D’acord amb la justificació presentada per l’ens locals, el TSF elaborarà un informe de valoració per a cadascun dels serveis a partir dels quals la Comissió de Seguiment i Avaluació acordarà el Dictamen d’avaluació, en el qual es farà constar els imports que correspon abonar al TSF fruit del compliment d’objectius i, en el cas de no justificació d’un import superior a la liquidació, es procedirà a la deducció de l’import de la bestreta de l’any següent. Pel que fa al SAD dependència, tant en la part econòmica com la d’activitat, la justificació es basarà en la informació disponible en el SIDEP dels PIA tramitats pels ens locals. El TSF facilitarà, a través de l’EACAT, l’accés a la informació de les persones ateses i les hores de prestació que s’abonen als ens locals i s’establirà el circuit d’atenció d’incidències. Excepte en el cas del SAD Dependència, l’aportació del TSF no podrà superar l’import acordat en el CP d’aquell exercici. En cas que la despesa justificada sigui inferior al pressupost total establert en el CP, l’import de l’aportació del TSF es recalcularà de manera proporcional al nou import justificat i es regularitzarà en la liquidació d’aquell any. En cas que la despesa justificada sigui superior, l’aportació Novè. Gestió econòmica Cada any, un cop revisada la justificació econòmica i d’activitat referent als serveis prestats l’any anterior i signat el Dictamen d’avaluació, es gestionaran els imports que resten pendents d’aquest exercici vinculats a l’avaluació. Pel que fa al CP 2016-2019, la gestió econòmica dels serveis s’efectuarà en funció del nivell en el qual estiguin inclosos i en els termes següents: En relació als serveis inclosos en el nivell 1, l’aportació del TSF es podrà desglossar en dotze apunts que suposaran un màxim del 90% de l’import signat en el CP per a aquell exercici o de l’import signat a l’exercici anterior, en cas que no s’hagi efectuat la signatura dels acords anuals. Les possibles regularitzacions o variacions econòmiques que es puguin donar s’efectuaran dins el CP 2016-2019. Si aquestes variacions tinguessin implicacions per diferents exercicis, es tindrien en consideració per determinar l’import base per calcular els imports anuals. Amb referència a la resta de serveis, inclosos en el Nivell 2, es gestionarà una bestreta de fins un màxim del 95% de l’import signat en el CP de l’any en curs sempre que l’ens justifiqui correctament aquest import o de l’import signat a l’exercici anterior en cas que no s’hagi efectuat la signatura dels acords anuals. El TSF té la voluntat de vetllar per processos àgils de pagament atesa la serva especial sensibilitat en el finançament d’aquests serveis adreçats a les persones. Desè. Informació compartida Cada ens local aportarà tota la informació que consti en el RUDEL. En el cas que el TSF necessiti informació addicional que afecti diversos ens locals, aquesta es concretarà amb les entitats municipalistes prèviament a la petició als ens locals. Onzè. Seguretat i Protecció de dades de caràcter personal Les parts signants es comprometen a complir els requeriments de la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal. Dotzè. Comissió d’avaluació i seguiment

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 62

L’avaluació del contracte programa i el seu seguiment permanent anirà a càrrec de la Comissió d’Avaluació i Seguiment, que estarà formada per dues persones de l’ens local i dues persones del Departament, sens perjudici que hi puguin assistir altres persones a petició dels membres de la Comissió i en funció dels temes que es tractin. Les seves funcions seran les següents:

a) Avaluar el compliment de les condicions i els objectius descrits en cada fitxa i establir el finançament derivat d’aquesta per a cada ens local.

b) Acordar les variacions dels serveis i els seus imports que es puguin donar durant la implantació del contracte programa 2016-2019 amb cada ens local. Aquestes variacions es recolliran mitjançant un dictamen de la Comissió aprovat per la consellera i l’alcalde/essa i/o el/la president/a.

c) Tractar les diferents situacions que afectin els serveis inclosos en el contracte programa.

d) Altres funcions derivades de la relació interadministrativa de les parts. Aquesta Comissió es reunirà com a mínim una vegada l’any per efectuar la valoració de l’any anterior i sempre que alguna de les parts ho cregui necessari. Tretzè. Vigència La vigència d’aquest CP és des de l’1 de gener del 2016 fins al 31 de desembre del 2019, sens perjudici de les actuacions que es desprenguin de l’avaluació del CP del 2019, que s’executaran el 2020, i sens perjudici que pugui ser revisat d’acord amb les modificacions del marc normatiu català que es puguin produir i en funció dels resultats dels treballs que les parts signatàries acorden en el present document. Catorzè. Publicitat En tot tipus de publicitat o comunicació sobre els serveis i les actuacions objecte d’aquest CP s’haurà de fer esment de la cooperació i la col·laboració de les parts. Quinzè. Resolució Són causes de resolució d’aquest protocol:

- La finalització del període de vigència. - El mutu acord de les parts. - L’incompliment dels seus pactes, amb denúncia prèvia amb tres mesos d’antelació.

Setzè. Jurisdicció competent Les qüestions litigioses que puguin sorgir en la interpretació i el compliment del conveni seran resoltes per acord de les parts en el marc de la Comissió d’Avaluació i Seguiment. En cas contrari, es podran sotmetre a la jurisdicció contenciosa administrativa. I com a prova de conformitat, les parts signen el present contracte programa Contracte programa 2016-2019 Annex – Fitxes incloses al Contracte programa 2016 Ajuntament de Badalona El Contracte programa incorpora les següents fitxes: Fitxa 01 - Ajuts d'urgències socials Fitxa 01 - Professionals equips bàsics (TS i ES) Fitxa 01 - Referent comunitari Fitxa 01 - SAD dependència Fitxa 01 - SAD Social Fitxa 02.1 - Serveis d'intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents - Centres Oberts Fitxa 02.2 - Serveis d'intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents - Programes diürns preventius risc social Fitxa 06 - Sistemes de resposta urgent per a dones que es troben en situació de violència i per als seus fills i filles Fitxa 07 - Migracions i Ciutadania: acollida, igualtat i cohesió Fitxa 09 - Servei de transport adaptat Fitxa 10 - Llar residència per a persones amb discapacitat Fitxa 11 - Residència per a persones amb discapacitat Fitxa 19.1 - Serveis d'Atenció a la Infància i l'Adolescència - EAIA

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 63

Fitxa 19.2 - Serveis d'Atenció a la Infància i l'Adolescència - SIFE Fitxa 21 - Programes d'atenció social a persones amb drogodependències Fitxa 29.1 - Acció comunitària - Programa de desenvolupament comunitari Fitxa 30.1 - Atenció al poble gitano - Programa de mediació sociocultural Fitxa 34 - Activitats o projectes adreçats a joves Addicionalment, també s'inclouen les següents fitxes sense dotació econòmica: Fitxa General - Planificació i avaluació estratègica Fitxa 23 - Òrgans de Participació Fitxa 37 - Plans i mesures d’igualtat en el treball Fitxa 38 - Plans i mesures d’igualtat per persones LGBTI Contracte programa 2016-2019 Annex – Fitxa econòmica del Contracte Programa 2016 Ajuntament de Badalona La següent taula recull, per a cadascuna de les fitxes incloses en el present contracte programa, l'import pressupostat per l'ens local i l'atorgat pel Departament que, partint de la presentació de projectes d'interès, s'han acordat finalment després del procés de negociació: Fitxa Pressupostat Atorgat Fitxa 01 - Ajuts d'urgències socials 300.000,00 € 149.235,00 € Fitxa 01 - Professionals equips bàsics (TS i ES) 1.672.777,12 € Fitxa 01 - Referent comunitari 42.450,75 € Fitxa 01 - SAD dependència 1.884.548,00 € Fitxa 01 - SAD Social 528.592,35 € Fitxa 02.1 - Serveis d'intervenció socioeducativa no residencials 60.000,00 € 60.000,00 € per a infants i adolescents - Centres Oberts Fitxa 02.2 - Serveis d'intervenció socioeducativa no residencials 139.296,96 € 41.600,00 € per a infants i adolescents - Programes diürns preventius risc Fitxa 06 - Sistemes de resposta urgent per a dones que es troben 26.000,00 € 8.000,00 € en situació de violència i per als seus fills i filles Fitxa 07 - Migracions i Ciutadania: acollida, igualtat i cohesió 122.139,55 € 114.201,00 € Fitxa 09 - Servei de transport adaptat 839.223,34 € 181.706,21 € Fitxa 10 - Llar residència per a persones amb discapacitat 878.647,20 € 878.647,20 € Fitxa 11 - Residència per a persones amb discapacitat 552.312,00 € 552.312,00 € Fitxa 19.1 - Serveis d'Atenció a la Infància i l'Adolescència - EAIA 469.197,00 € Fitxa 19.2 - Serveis d'Atenció a la Infància i l'Adolescència - SIFE 77.606,00 € Fitxa 21 - Programes d'atenció social a persones amb 39.591,70 € 15.082,68 € drogodependències Fitxa 29.1 - Acció comunitària - Programa de desenvolupament 280.946,22 € 106.953,75 € comunitari Fitxa 30.1 - Atenció al poble gitano - Programa de mediació 37.830,44 € 26.000,00 € sociocultural Fitxa 34 - Activitats o projectes adreçats a joves 103.464,00 € 10.350,00 € TOTAL 6.819.259,06 € Contracte programa 2016-2019 Annex – Fitxa econòmica del Contracte Programa 2017-2019 Ajuntament de Badalona La següent taula detalla l'import atorgat pel Departament durant període 2017-2019: Fitxa Previst CP 2017 Previst CP 2018 Previst CP 2019 Fitxa 01 - Ajuts d'urgències socials 149.235,00 € 149.235,00 € 149.235,00 € Fitxa 01 - Professionals equips bàsics (TS i ES) 1.672.777,12 € 1.672.777,12 € 1.672.777,12 € Fitxa 01 - Referent comunitari 42.450,75 € 42.450,75 € 42.450,75 € Fitxa 01 - SAD dependència 1.884.548,00 € 1.884.548,00 € 1.884.548,00 € Fitxa 01 - SAD Social 528.592,35 € 528.592,35 € 528.592,35 € Fitxa 02.1 - Serveis d'intervenció socioeducativa no 60.000,00 € 60.000,00 € 60.000,00 €

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 64

residencials per a infants i adolescents - Centres Oberts Fitxa 02.2 - Serveis d'intervenció socioeducativa no 41.600,00 € 41.600,00 € 41.600,00 € residencials per a infants i adolescents - Programes diürns preventius risc social Fitxa 06 - Sistemes de resposta urgent per a dones 8.000,00 € 8.000,00 € 8.000,00 € que es troben en situació de violència i per als seus fills i filles Fitxa 07 - Migracions i Ciutadania: acollida, igualtat i 114.201,00 € 114.201,00 € 114.201,00 € cohesió Fitxa 09 - Servei de transport adaptat 181.706,21 € 181.706,21 € 181.706,21 € Fitxa 19.1 - Serveis d'Atenció a la Infància i 469.197,00 € 469.197,00 € 479.109,00 € l'Adolescència - EAIA Fitxa 19.2 - Serveis d'Atenció a la Infància i 77.606,00 € 77.606,00 € 77.606,00 € l'Adolescència - SIFE Fitxa 21 - Programes d'atenció social a persones 15.082,68 € 15.082,68 € 15.082,68 € amb drogodependències Fitxa 29.1 - Acció comunitària - Programa de 106.953,75 € 106.953,75 € 106.953,75 € desenvolupament comunitari Fitxa 30.1 - Atenció al poble gitano - Programa de 26.000,00 € 26.000,00 € 26.000,00 € mediació sociocultural Fitxa 34 - Activitats o projectes adreçats a joves 10.350,00 € 10.350,00 € 10.350,00 € TOTAL 5.388.299,86 € 5.388.299,86 € 5.398.211,86 € Aj Badalona Contracte programa 2016-2019 Annex – Segregació d’ajuntaments que assoleixen els 20.000 habitants i accedeixen a la prestació dels serveis, de forma directa o mancomunada o consorciada. Ajuntament de Badalona

Protocol adjunt Objecte del present protocol Determinar el procediment que s’ha de seguir quan un ajuntament assoleixi els 20.000 habitants i vulgui prestar els serveis directament o de forma mancomunada i, per tant, assumeixin la gestió dels serveis socials del seu municipi, que fins aquell moment havia desenvolupat un ens supramunicipal. Procediment a seguir

Els ajuntaments presentaran una sol·licitud escrita al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i a l’ens supramunicipal corresponent, conforme han assolit els 20.000 habitants i han acordat prestar els serveis directament o de forma mancomunada i demanen subscriure un Contracte Programa propi amb el Departament.

Aquesta sol·licitud haurà d’anar acompanyada de l’acreditació de la població del municipi segons el padró i de l’acord del Ple de gestió dels serveis socials.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, l’ens supramunicipal i l’ajuntament hauran d’acordar les condicions del traspàs sense que en cap moment suposi un perjudici en l’atenció a les persones.

Si la sol·licitud es presenta quan ja s’han tancat els acords del Contracte Programa la disgregació de l’ajuntament es posposarà a l’any següent.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies calcularà els imports que correspondrien a aquell ajuntament quan estava inclosos en el Contracte Programa supramunicipal en base al percentatge que la població.

Els imports resultants seran descomptats del Contracte Programa supramunicipal. En el cas que la disgregació de l’ajuntament suposi un greuge per al correcte

desenvolupament dels serveis que l’ens supramunicipal tenia contractats, es podrà incrementar les aportacions del Departament de manera excepcional i temporal fins

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 65

que l’ens supramunicipal pugui reorganitzar els serveis i no més enllà de l’exercici pressupostari següent a l’acord de disgregació.

Contracte programa 2016-2019 Fitxa GENERAL - Planificació i avaluació estratègica Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció D’acord amb la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, correspon al Govern de la Generalitat establir la planificació general dels serveis socials mitjançant l’elaboració del Pla estratègic de serveis socials. Aquest pla ha d’ordenar, des d’una perspectiva general i global, el conjunt de mesures, recursos i accions necessaris per assolir els objectius de la política de serveis socials a Catalunya. La mateixa llei estableix que correspon als municipis i als ens locals supramunicipals programar els serveis socials en el seu àmbit territorial i elaborar els plans d’actuació local en matèria de serveis socials, d’acord amb el Pla estratègic de serveis socials. D’altra banda, i també d’acord amb el que estableix la Llei de serveis socials, correspon al departament competent en matèria de serveis socials establir instruments de recollida d’informació i fer-ne el tractament estadístic amb vista a les polítiques de serveis socials, i també establir els elements bàsics i comuns del sistema d’informació social, coordinar-los i avaluar-los. 2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. Generals

- Pla estratègic de serveis socials i plans d’actuació local en matèria de serveis socials: planificar l’actuació de les àrees bàsiques de serveis socials (ABSS) en matèria de serveis socials de forma alineada amb el Pla estratègic de serveis socials de Catalunya (PESSC) per assolir els objectius de la política de serveis socials a Catalunya.

- Sistemes d’informació: continuar avançant en la utilització de solucions informàtiques per a la gestió dels serveis socials prestats pels ens locals, fonamentalment dels serveis socials bàsics, a fi de millorar la qualitat, la fiabilitat i l’homogeneïtat de la informació i, així, facilitar les tasques de planificació i avaluació dels serveis socials a Catalunya.

2.2. Específics - Pla estratègic de serveis socials i plans d’actuació local en matèria de serveis socials:

- Elaborar els plans d’actuació local en matèria de serveis socials (PALMSS) seguint un model comú per a tots els ens locals de Catalunya.

- Disposar d’indicadors comuns d’avaluació dels serveis socials bàsics per a la planificació de les polítiques públiques.

- Sistemes d’informació: - Garantir la fiabilitat de les dades en el temps i forma que s’estableixi per tal de

disposar de l’homogeneïtat necessària per a l’anàlisi i gestió de la informació. - Avançar en el disseny, implantació i consolidació del sistema d’informació

social, especialment pel que fa a la identificació comuna de les persones usuàries de serveis socials i a la història social compartida.

3. Accions que s’han de desenvolupar en el període 2016-2019

Acció Responsable 2016 2017 2018 2019 Elaboració del nou PALMSS. Ens local X

Aportació anual de la informació necessària per elaborar els indicadors generals i comuns per al seguiment i avaluació del PESSC i dels PALMSS vigents.

Ens local X X X X

Definició del model comú per elaborar els PALMSS i prestació de suport tècnic als ens Departament X

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 66

locals per al seu disseny. Definició dels indicadors generals i comuns per al seguiment i avaluació del PESSC i dels PALMSS.

Departament X

Garantir la fiabilitat de les dades, mitjançant el Registre unificat de dades dels ens locals (RUDEL), en el temps i forma que se li indiqui per tal de garantir l’homogeneïtat necessària per a l’anàlisi i la gestió de la informació.

Ens local X X X X

Respecte al disseny, la implantació i la consolidació del sistema d’informació social de Catalunya, col·laborar en les accions requerides pel Departament, d’acord amb l’evolució de les iniciatives del projecte, especialment pel que fa a la identificació comuna de les persones usuàries de serveis socials i a l’establiment de la història social compartida.

Ens local X X X X

Participació en l’enquesta Mapa de Tendències TIC en les ABSS de Catalunya.

Ens local X

Continuïtat en l’impuls i consolidació del servei Hèstia.

Departament i ens local X X X X

Adaptació anual de les fitxes del RUDEL per incorporar informació per al Sistema d’informació social i per a l’elaboració dels indicadors de seguiment i avaluació del PESSC i dels PALMSS.

Departament X X X X

Elaboració de l’anàlisi per àmbits territorials de la informació més significativa del RUDEL i retorn als ens locals.

Departament X X X X

Disseny de l’enquesta Mapa de Tendències TIC en les ABSS de Catalunya.

Departament X

3.1. Ens local - Pla estratègic de serveis socials i plans d’actuació local en matèria de serveis socials

- Elaboració del nou PALMSS, alineat amb els objectius del PESSC i els objectius acordats en el marc del contracte programa, i d’acord amb el model comú establert.

- Aportació anual de la informació necessària per elaborar els indicadors generals i comuns per al seguiment i avaluació del PESSC i dels PALMSS.

Sistemes d’informació - Garantir la fiabilitat de les dades, mitjançant RUDEL, en el temps i forma que se li

indiqui per tal de garantir la homogeneïtat necessària per a l’anàlisi i la gestió de la informació.

- Respecte al disseny, la implantació i la consolidació del sistema d’informació social de Catalunya, ha de col·laborar en les accions requerides pel Departament d’acord amb l’evolució de les iniciatives del projecte, especialment pel que fa a la

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 67

identificació comuna de les persones usuàries de serveis socials i a l’establiment de la història social compartida

- Participació en l’enquesta Mapa de Tendències TIC en les ABSS de Catalunya. 3.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

- Pla estratègic de serveis socials i plans d’actuació local en matèria de serveis socials - Definició del model comú per elaborar els PALMSS i prestació de suport tècnic als

ens locals per al seu disseny. - Definició dels indicadors generals i comuns per al seguiment i avaluació del PESSC

i dels PALMSS. - Sistemes d’informació

- Continuïtat en l’impuls i consolidació del servei Hèstia com a solució informàtica per a la gestió dels serveis socials prestats pels ens locals, fonamentalment dels serveis socials bàsics, mitjançant la col·laboració amb el Consorci Administració Oberta de Catalunya.

- Adaptació anual de les fitxes RUDEL per incorporar informació per al sistema d’informació social i per a l’elaboració dels indicadors de seguiment i avaluació del PESSC i dels PALMSS.

- Elaboració de l’anàlisi per àmbits territorials de la informació més significativa del RUDEL i retorn als ens locals.

- Disseny de l’enquesta Mapa de Tendències TIC en les ABSS de Catalunya. 4. Recursos que s’han d’emprar 4.1. Ens local

Aportar els recursos humans i materials necessaris per a l’execució de l’activitat prevista en aquest programa.

4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Aportar els recursos humans i materials necessaris per a l’execució de l’activitat

prevista en aquest programa. 5. Avaluació

Elaboració del PALMSS. Tramesa de dades en temps i forma al Registre unificat de dades dels ens locals

(RUDEL). Utilització de sistemes d’informació en la planificació, gestió i avaluació de serveis

socials. Participació en l’enquesta Mapa de Tendències TIC.

Contracte programa 2016-2019 Fitxa núm. 1 - Serveis socials bàsics Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, estructura el sistema públic de serveis socials en dos nivells, el primer dels quals és el dels serveis socials bàsics. Aquest nivell és la garantia de més proximitat a les persones usuàries en l’àmbit familiar i social i té un caràcter polivalent, comunitari i preventiu, basat en el foment de l’autonomia de les persones per procurar una vida digna, atenent les diferents situacions de necessitat que es puguin donar en el seu àmbit més immediat. D’aquesta manera, els serveis socials bàsics, han de donar respostes en l’àmbit propi de la convivència i les relacions de les persones destinatàries. Per donar resposta a les dificultats que es troben les persones i les famílies en situació de vulnerabilitat, s’ha aprovat la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, i s’ha regulat el servei de distribució d’aliments. A més, s’ha aprovat el model de serveis socials bàsics (SSB) i el del desenvolupament del servei bàsic d’atenció social (SBAS), que cal implementar en aquest període. 2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. Generals

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 68

- Consolidar i mantenir la xarxa de serveis socials bàsics: equips bàsics d’atenció social (EBAS), servei d’ajuda a domicili (SAD) i ajuts d’urgència social (AUS).

- Millorar la cobertura de les necessitats bàsiques de les persones i de les famílies que es troben en situacions de més vulnerabilitat.

- Garantir una prestació dels serveis correcta, eficaç i eficient. 2.2. Específics

- Avançar en l’assoliment de la ràtio de professionals que estableix la Llei 12/2007. - Continuar treballant en el desplegament i la implementació del model de SSB. - Atendre les situacions individuals o familiars d’urgència social per cobrir les

necessitats bàsiques. 3. Accions que s’han de desenvolupar en el període 2016-2019 Servei bàsic d’atenció social Acció Responsable 2016 2017 2018 2019 Actualitzar les ràtios de professionals de treball social i educació social respecte a la població de l’any 2014.

Departament X

Actualitzar els mòduls de finançament del personal professional.

Departament i ens locals X

Revisar la ràtio en funció d’indicadors de necessitat. Departament X

Incrementar gradualment el finançament del nombre de professionals dels SBAS:

- 2016: fins a 1 persona professional a les àrees bàsiques de serveis socials (ABSS) que estiguessin per sota de la ràtio fixada per la Llei 12/2007. Des de l’1 de gener si ja ho cobria l’ABSS i des de l’1 de setembre en cas contrari. Veure detall segons taula adjunta.

- 2017: fins a 1 professional a les ABSS que continuïn tenint una ràtio inferior a la que fixa la llei.

- 2018: fins a 1 professionals a les ABSS que continuïn tenint una ràtio inferior a la que fixa la llei.

- 2019: fins a 1 professionals a les ABSS que continuïn tenint una ràtio inferior a la que fixa la llei.

Departament i ens locals X X X X

Servei d’ajuda a domicili (SAD) Acció Responsable 2016 2017 2018 2019 Manteniment dels imports pel finançament del SAD social (segons imports 2015). Departament X

Consensuar els criteris de finançament del SAD social amb l’ACM i FMC que caldrà aplicar a partir del 2017.

Departament i entitats municipalistes

X

Modificar gradualment la dotació pressupostària dels ens locals en SAD social d’acord amb els criteris pactats.

Departament i ens locals X X X

Calcular la liquidació del SAD social tenint en compte el nº d’hores efectivament realitzades, el nº hores assignades, la

Departament i ens locals X X X X

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 69

despesa efectuada, el preu/hora màxim de 16,25 €/h i el % de finançament. Assegurar la coordinació, supervisió i la correcta prestació del servei. Ens locals X X X X

Atenció a la dependència (PIA, SAD, persona referent comunitària) Acció Responsable 2016 2017 2018 2019 Realitzar el 100% dels programes individuals d’atenció (PIA) de les persones amb reconeixement de dependència en el període de tres mesos, com a màxim, des de la recepció de l’enviament d’informació del Departament a l’ens local.

Departament i ens locals X X X X

Revisar el sistema de tramesa d’informació periòdica que es facilita als ens locals en relació amb les persones sol·licitants del grau de reconeixement de dependència.

Departament i ens locals X X

Assegurar el finançament del SAD dependència tenint en compte la incorporació progressiva al sistema de les persones amb grau I.

Departament i ens locals X X X X

Mantenir el model de justificació del SAD dependència sobre la base de les hores efectivament realitzades tenint com a referència màxima el nombre d’hores segons PIA de les persones amb SAD actiu en el sistema d’informació de la dependència (SIDEP) i aplicant els dos supòsits de finançament basats en els costos del servei justificats i el mòdul màxim de 16,25 €/h.

Departament i ens locals X X X X

Elaborar i difondre el document de funcions de les persones referents comunitàries, i revisar els criteris per determinar-ne la ràtio en el territori.

Departament X X

Finançar la figura de la persona referent comunitària segons el mòdul establert als ens locals contractants d’aquest perfil.

Departament x x x x

Desplegament del model de serveis socials bàsics Acció Responsable 2016 2017 2018 2019 Participar i col·laborar en el desplegament del model de serveis socials bàsics de Catalunya.

Departament i ens locals X X X X

Establir de criteris d’actuació mínims comuns per a totes les àrees bàsiques.

Departament i ens locals X X X X

Crear espais de trobada de professionals per compartir experiències i coneixements, i dissenyar eines.

Departament i ens locals X X X X

Ajut d’urgència social (AUS) Acció Responsable 2016 2017 2018 2019 Prioritzar l’aportació del Departament per Ens locals X X X X

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 70

contribuir a les despeses de les AUS per atendre necessitats puntuals d’alimentació, higiene personal i altres necessitats bàsiques d’infants i adolescents en risc. Mantenir el suport en les prestacions d’urgència social Departament X X X X

4. Recursos que s’han d’emprar 4.1. Ens local Finançament de la infraestructura dels locals, del material, del manteniment del sistema d’informació, del suport administratiu i de les prestacions econòmiques d’urgència social per al desenvolupament correcte de les actuacions del programa.

- Aplicació dels increments previstos. - Personal tècnic i directiu que col·labori en els grups de treball de desplegament i

d’implementació del model. - L’ens local ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als

serveis inclosos en el contracte programa. 4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

- Suport en la implementació del model. - Manteniment del suport a mesures addicionals de lluita contra la pobresa. - Finançament per cobrir els increments salarials i les contractacions per arribar a la

ràtio. - El Departament ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als

serveis inclosos en el contracte programa. 5. Avaluació Cal fer servir els indicadors d’avaluació que recull el RUDEL. 6. Detall de la fitxa La següent taula detalla l'evolució dels professionals que es preveu finançar durant el període 2016-2019: Treballador/a Educador/a social social Total Increment 2015 44 29,5 73,5 2016 44 29,5 73,5 0 2017 44 29,5 73,5 0 2018 44 29,5 73,5 0 2019 44 29,5 73,5 0 També s'inclou 1 professional com a referent comunitari/ària. La següent taula detalla l'evolució del nombre d'hores màxim de SAD social que es preveu finançar durant el període 2016-2019: Nombre d'hores assignades 2016 49.286 2017 49.286 2018 49.286 2019 49.286 Les hores assignades s'han calculat tenint en compte l'import signat al CP 2015, el percentatge de finançament de l'ens local i el preu hora màxim de 16,25€/h. Per al càlcul del finançament es tindrà en compte les obligacions reconegudes i la despesa pagada, i les hores efectivament realitzades en SAD social, de la següent manera: Cost/hora = (Obligacions reconegudes i despesa pagada) / Hores efectivament realitzades Cas a) Si el Cost/hora és superior o igual a 16,25 €/h llavors es finançarà l'import que resulti de la següent operació: [MÍN(Hores efectivament realitzades;Hores assignades) x (16,25 €/h x % finançament de l'ens local)] Cas b) Si el Cost/hora és inferior a 16,25 €/h llavors es finançarà l'import que resulti de la següent

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 71

operació: [MÍN((Hores efectivament realitzades x (Cost/hora x % finançament de l'ens local));(Hores assignades x (16,25 x % finançament de l'ens local))] Contracte programa 2016-2019 Fitxa núm. 2.1 - Serveis d’intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents: servei de centre obert Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció L’article 103 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, estableix que els serveis socials bàsics han de valorar l’existència d’una situació de risc i promoure, si escau, les mesures i els recursos d’atenció social i educativa que permetin disminuir o eliminar la situació de risc. A més, l’article 104 estableix les mesures que es poden establir un cop valorada la situació de risc, entre les quals preveu l’atenció en centre obert. La Cartera de serveis socials inclou els serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en situació de risc com a serveis socials bàsics i com a prestació garantida. Són, per tant, competència dels municipis de més de 20.000 habitants i dels consells comarcals, amb finançament compartit entre la Generalitat de Catalunya i els ens locals. Aquests serveis realitzen una tasca d’intervenció socioeducativa no residencial fora de l’horari escolar, estimulen i potencien l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i l’esbarjo, i compensen les deficiències socioeducatives de les persones ateses mitjançant el treball grupal o individual, la família, i el treball en xarxa i amb la comunitat. Els últims anys, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i les entitats municipalistes han definit el model de serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies, que ha de servir com a guia fins la regulació normativa d’aquests serveis. S’adjunta el document consensuat fins al moment. Al llarg d’aquest contracte programa es preveu concretar les condicions funcionals i ràtios derivades d’aquest nou model i iniciar-ne el procés d’implantació progressiu arreu del territori català. 2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. General Proporcionar atenció a tots els infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies, afavorint el seu desenvolupament personal, la integració social i l’adquisició d’aprenentatges, prevenint el deteriorament de les situacions de risc i compensant dèficits socioeducatius. 2.2. Específics

- En relació amb la persona i la millora de la seva qualitat de vida: - Desenvolupament personal i integració social. - Adquisició d’aprenentatges.

- Quant al servei mateix: - Atendre infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies que viuen

en l’àmbit de l’àrea bàsica respectiva, que requereixen suport per pal·liar els dèficits soferts, prioritàriament aquells que estan en situació de risc.

- Prevenir el deteriorament de les situacions de risc. - Compensar dèficits socioeducatius.

3. Accions que s’han de desenvolupar En relació amb la concreció del model i el procés d’implantació:

Acció Responsable 2016 2017 2018 2019

Aprovar el model de serveis d’intervenció socioeducativa.

Departament i ens locals X

Definir les ràtios de professionals.

Departament i entitats municipalistes

X X

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 72

Definir les funcions del personal professional.

Departament i entitats municipalistes

X X

Desenvolupar el sistema de finançament.

Departament i entitats municipalistes

X

Aplicar ràtios i funcions: desplegament del nou model.

Departament, entitats municipalistes i ens locals

X X

3.1. Ens local - Atendre la gestió del centre obert davant les situacions de risc segons la normativa

establerta. - Garantir la bona articulació amb la resta dels serveis comunitaris del sector territorial. - Vetllar pel funcionament durant l’horari establert i responsabilitzar-se de l’organització

interna. 3.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

- Finançar l’ens local en els termes recollits en l’apartat sobre els recursos que s’han d’emprar.

4. Recursos que s’han d’emprar Els centres oberts que inclou aquesta fitxa són els que concerti l’Ajuntament de Badalona amb les entitats del tercer sector que presten aquest servei a la ciutat. Respecte a aquests serveis, els recursos que ambdues administracions han de posar són els següents: 4.1. Ens local

- Recursos humans: una persona professional amb titulació universitària en l’àmbit de les ciències socials encarregada de la direcció i la coordinació, una persona professional en educació social, una en integració social i una altra en monitoratge de temps lliure, preferentment amb experiència en l’àmbit de la infància i l’adolescència en risc.

- Ràtios professionals: un/una director/a coordinador/a. Per cada vint persones usuàries, dues persones professionals en educació social, o una en educació social i una altra en integració social. Es pot disposar de monitors i monitores de temps lliure per a activitats específicament lúdiques i de suport.

- El finançament de la infraestructura, dels locals, del material, del manteniment del sistema d’informació, del suport administratiu, entre d’altres, és a càrrec de l’ens local gestor de l’àrea bàsica de serveis socials (art. 62.3 de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials).

- L’ens local ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als serveis inclosos en el contracte programa.

4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies - El Departament ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als

serveis inclosos en el contracte programa. 5. Avaluació

L’avaluació ha de basar-se en la mesura dels indicadors següents:

Indicador 1 Existència d’expedients assistencials Justificació L’expedient del noi o noia ha de recollir les seves dades

bàsiques i la documentació que es generi de la intervenció socioeducativa.

Fórmula Nombre d’expedients assistencials. Descripció de termes En l’expedient assistencial han de constar, almenys: les dades

identificadores, el familiar o la persona responsable del menor, i la prescripció medicofarmacèutica, si escau.

Població destinatària Infants i adolescents atesos als centres oberts derivats pels

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 73

SBAS. Estàndard 80%. Instrument d’avaluació Arxiu dels expedients assistencials.

Indicador 2 Registres de gestió Justificació Fer un seguiment del funcionament òptim del servei. Fórmula Existència d’un registre de l’atenció directa i indirecta que es

presta amb els epígrafs mínims senyalats. Descripció de termes Atenció directa: nombre de professionals d’atenció directa.

Relació actualitzada dels educadors, integradors socials, monitors i altre personal que atenen els infants i adolescents. Registre d’incidències. Atenció indirecta: nombre de professionals d’atenció indirecta. Inclou el registre de la direcció del servei, el programa de formació i altres que determini l’ens local.

Població destinatària Infants i adolescents atesos als centres oberts derivats pels SBAS.

Estàndard 100%. Instrument d’avaluació Registre de l’atenció directa i l’atenció indirecta.

Indicador 3 Recull de les activitats desenvolupades Justificació Seguiment de l’activitat del centre obert i del seu resultat. Fórmula Llista amb el nombre d’assistents a les activitats

desenvolupades. Descripció de termes - Població destinatària Infants i adolescents atesos als centres oberts derivats pels

EBAS. Estàndard 100%. Instrument d’avaluació Programació de les activitats amb el nombre d’assistents,

segons el model del recull de dades del registre unificat de dades dels ens locals.

Indicador 4 Satisfacció de les persones usuàries Justificació Conèixer el grau de satisfacció de les persones usuàries. Fórmula Existència del registre del grau de satisfacció de les persones

usuàries. Descripció de termes Mesura del compliment de les expectatives que tenen les

persones usuàries en relació amb el recurs. Població destinatària Infants i adolescents atesos als centres oberts derivats pels

SBAS. Estàndard 100%. Instrument d’avaluació Llibre d’actes de les assemblees o dels resultats de les

enquestes practicades. Comentaris El grau de satisfacció de les persones usuàries pot constar en

les actes de les assemblees, o bé en els resultats de les enquestes o entrevistes fetes a aquest efecte.

Contracte programa 2016-2019 Fitxa núm. 2.2 - Serveis d’intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents: programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció L’article 103 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 74

l’adolescència, estableix que els serveis socials bàsics han de valorar l’existència d’una situació de risc i promoure, si escau, les mesures i els recursos d’atenció social i educativa que permetin disminuir o eliminar la situació de risc. A més, l’article 104 estableix les mesures que es poden establir un cop valorada la situació de risc. La Cartera de serveis socials inclou els serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en situació de risc com a serveis socials bàsics i com a prestació garantida. Són, per tant, competència dels municipis de més de 20.000 habitants i dels consells comarcals, amb finançament compartit entre la Generalitat de Catalunya i els ens locals. Els últims anys, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i les entitats municipalistes han definit el model de serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies, que ha de servir com a guia fins la regulació normativa d’aquests serveis. S’adjunta el document consensuat fins al moment. Al llarg d’aquest contracte programa es preveu concretar les condicions funcionals i ràtios derivades d’aquest nou model i iniciar-ne el procés d’implantació progressiu arreu del territori català. 2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. General

- Proporcionar atenció a tots els infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies, afavorint el seu desenvolupament personal, la integració social i l’adquisició d’aprenentatges, prevenint el deteriorament de les situacions de risc i compensant els dèficits socioeducatius.

2.2. Específics - En relació amb la persona i la millora de la seva qualitat de vida:

- Desenvolupament personal i integració social. - Adquisició d’aprenentatges.

- En relació amb el mateix programa: - Atendre infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies que viuen

en l’àmbit de l’àrea bàsica respectiva i que requereixen suport per pal·liar els dèficits soferts. Cal atendre prioritàriament aquells que estan en situació de risc.

- Prevenir el deteriorament de les situacions de risc. - Compensar els dèficits socioeducatius.

3. Accions que s’han de desenvolupar En relació amb la concreció del model i el procés d’implantació:

Acció Responsable 2016 2017 2018 2019

Aprovar el model del SIS. Departament i ens locals X

Definir les ràtios de professionals.

Departament i entitats municipalistes

X X

Definir les funcions del personal professional.

Departament i entitats municipalistes

X X

Desenvolupar el sistema de finançament.

Departament i entitats municipalistes

X

Aplicar ràtios i funcions: desplegament del nou model.

Departament, entitats municipalistes i ens locals

X X

3.1. Ens local - Atendre la gestió del Programa d’atenció social i educativa davant les situacions de risc

segons la normativa establerta.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 75

- Garantir la bona articulació amb la resta dels serveis comunitaris del seu sector territorial.

- Vetllar pel funcionament durant l’horari establert i responsabilitzar-se de l’organització interna.

3.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies - Finançar l’ens local en els termes recollits en l’apartat sobre els recursos que s’han

d’emprar. 4. Recursos que s’han d’emprar 4.1. Ens local

- L’ens local ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als serveis inclosos en el contracte programa.

4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies - El Departament ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als

serveis inclosos en el contracte programa, per al desenvolupament de les actuacions descrites a la taula adjunta a aquesta fitxa.

- Les activitats que s'inclouen en aquesta fitxa són: Import CP'16 Aula de Suport de l'I.M.S. Personals Badalona 41.600,00 € TOTAL 41.600,00 € 5. Avaluació L’avaluació s’ha de basar en la mesura dels indicadors següents: Indicador 1 Registres de gestió Justificació Fer un seguiment del funcionament òptim del programa. Fórmula Existència d’un registre de l’atenció directa i indirecta que es presta

amb els epígrafs mínims senyalats. Descripció de termes

Atenció directa: nombre de professionals d’atenció directa. Relació actualitzada del personal professional i altre personal que atén les persones usuàries. Registre d’incidències. Atenció indirecta: nombre de professionals d’atenció indirecta. Inclou la direcció del programa, la formació i altres conceptes que l’ens local hagi inclòs en el desenvolupament del programa.

Població destinatària Infants i adolescents atesos d’acord amb els programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc derivats pels SBAS.

Estàndard 100%. Instrument d’avaluació

Registre de l’atenció directa i indirecta.

Indicador 2 Recull de les activitats desenvolupades Justificació Seguiment de l’activitat del programa i del seu resultat. Fórmula Llista amb el nombre d’assistents a les activitats desenvolupades. Descripció de termes

-

Població destinatària Infants i adolescents atesos d’acord amb els programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc derivats pels SBAS.

Estàndard 100%. Instrument d’avaluació

Programació de les activitats amb el nombre d’assistents, segons el model del registre unificat de dades dels ens locals (RUDEL).

Indicador 3 Satisfacció de les persones usuàries Justificació Conèixer el grau de satisfacció de les persones usuàries. Fórmula Existència del registre del grau de satisfacció de les persones

usuàries. Descripció de Mesura del compliment de les expectatives que tenen les persones

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 76

termes usuàries en relació amb el programa. Població destinatària Infants i adolescents atesos d’acord amb els programes d’atenció

social i educativa davant les situacions de risc derivats pels SBAS. Estàndard 100%. Instrument d’avaluació

Llibre d’actes de les assemblees o resultats de les enquestes practicades.

Comentaris El grau de satisfacció de les persones usuàries pot constar en els documents en què s’incloguin els resultats de les enquestes o entrevistes fetes a aquest efecte.

Contracte programa 2016-2019 Fitxa núm. 6 - Sistemes de resposta urgent per a dones que es troben en situació de violència i per als seus fills i filles Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció L’article 54 de la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, defineix la xarxa d’atenció i recuperació integral per a les dones que pateixen violència masclista com «el conjunt coordinat de recursos i serveis públics de caràcter gratuït per a l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació de les dones que han patit o pateixen violència masclista en l’àmbit territorial de Catalunya». El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies vol millorar i intensificar la relació amb l’Administració local en relació amb els sistemes de resposta urgent per a dones que es troben en situació de violència i per als seus fills i filles. En aquest sentit, durant 2016, el Departament i les entitats municipalistes revisaran els mecanismes de cooperació en la prestació d’aquests serveis amb la voluntat d’aplicar les mesures que se’n desprenguin a partir de 2017. 2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. General

- Oferir un sistema de resposta urgent fora dels horaris habituals per a les dones que es troben en situacions de violència masclista i per als seus fills i filles que necessiten una atenció immediata.

2.2. Específics - Oferir un acolliment d’urgències a les dones en situació de violència masclista que

necessitin un espai de seguretat i protecció. - Oferir contenció psicològica. - Oferir assessorament jurídic. - Oferir atenció i assessorament social. - Oferir acompanyament.

3. Accions que s’han de desenvolupar en el període 2016-2019

Acció Responsable 2016 2017 2018 2019 Reformulació de la gestió d’aquest servei de l’any 2017 al 2019.

Departament i ens locals X X X

3.1. Ens local - Establiment d’un protocol local de circuits d’actuació urgent per fomentar el treball

coordinat dels diferents agents participants en les situacions urgents de violència contra les dones.

- Oferiment d’allotjament d’urgència per a les dones en situació de violència masclista i per als seus fills i filles que necessitin un espai de seguretat i protecció.

- Prestació d’atenció psicològica a les dones en situació de violència masclista i als seus fills i filles fora de l’horari habitual dels serveis.

- Informació i assessorament des del punt de vista jurídic sobre tots aquells aspectes relacionats amb el procés penal i civil derivats de la situació de violència.

- Informació i assessorament sobre els diferents recursos de la xarxa especialitzada i els tràmits que necessiti fer la dona per a la resolució de la situació de crisi.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 77

- Garantia dels acompanyaments necessaris, tant per a la dona com per als seus fills i filles, mentre es troben en la situació d’urgència.

- Gestió de la sol·licitud, en cas que sigui necessari, d’un servei d’acolliment i recuperació per a dones que es troben en situació de violència masclista i els seus fills i filles a càrrec del Departament.

- L’ens local ha de justificar la totalitat de l’import acordat en el contracte programa pel Departament.

3.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies - Finançament de l’ens local. - Desplegament de la xarxa d’atenció i recuperació integral per a dones en situació de

violència masclista. - Facilitació de l’accés als serveis d’acolliment i recuperació del Departament per a

dones en situació de violència masclista i per als seus fills i filles a càrrec. 4. Recursos que s’han d’emprar 4.1. Ens local

- Prestar atenció a través d’un equip professional format, com a mínim, per una persona titulada en psicologia, una en treball social i/o una en educació social, en un espai que sigui adequat per prestar el servei d’atenció i acolliment d’urgències davant de situacions de violència masclista i que no sigui compartit/coincident en el temps amb altres urgències socials.

- Així mateix, ha de disposar dels serveis jurídics que ofereixin assessorament i informació puntual i urgent per als casos que ho requereixin.

- L’ens local ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als serveis inclosos en el contracte programa.

4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies - El Departament ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als

serveis inclosos en el contracte programa. 5. Avaluació Cal recollir la informació sobre els punts següents:

- Existència al territori d’un circuit d’actuació urgent per a dones en situació de violència masclista.

- Existència d’un servei d’acolliment d’urgències específic per a dones en situació de violència masclista.

- Existència de serveis d’atenció específics per a dones en situació de violència. - Nombre de dones ateses en el servei d’atenció psicològica en situació d’urgència. - Nombre de fills i filles atesos en el servei d’atenció psicològica en situació d’urgència. - Nombre de dones ateses en el servei d’atenció social en situació d’urgència. - Nombre de dones ateses en el servei d’atenció jurídica en situació d’urgència. - Nombre de dones ateses en el servei d’acolliment d’urgències. - Nombre de fills i filles atesos en el servei d’acolliment d’urgències. - Nombre de derivacions a un servei d’acolliment i recuperació del Departament o a

altres serveis d’acolliment de llarga estada. Contracte programa 2016-2019 Fitxa núm. 7 - Migracions i ciutadania: acollida, igualtat i cohesió Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció L’aprovació de la Llei 10/2010, de 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, dóna contingut a la competència exclusiva que l’Estatut de 2006 atribueix a la Generalitat en primer acolliment de les persones immigrades. La llei reconeix l’experiència prèvia dels ens locals en la matèria, i amb la creació del servei de primera acollida en consolida el seu paper central, ara amb l’obligació de garantir la disponibilitat del servei per part dels municipis de més de 20.000 habitants i els ens supramunicipals (per delegació o encàrrec de gestió). El Decret 150/2014, de 18 de novembre, fa efectiu el desplegament del servei de primera acollida i les accions que s’hi han de dur a terme.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 78

La vigència dels tres eixos del Pacte Nacional per a la Immigració, signat el 2008 i el Pla de Ciutadania i de les Migracions: horitzó 2016 amb l’objectiu de fer efectiu el principi d’igualtat i assolir una major cohesió social, fa necessària la coordinació entre la Generalitat i ens locals a través del contracte programa. La consolidació d’aquestes actuacions ha permès tenir una estructura important des dels ens locals per preveure la gestió de les polítiques de la diversitat i del fet migratori amb personal professional especialitzat i les actuacions per garantir l'acollida i l’acomodació de les persones migrades. Mitjançant Decisió de la Comissió Europea de data de 17 de desembre de 2015, es va aprovar el Programa Operatiu “FSE Comunitat Autònoma de Catalunya 2014-2020” CCI 2014ES05SFOP007, pel qual es destinen ajudes del Fons Social Europeu, en el marc de l’objectiu en creixement i ocupació, destinades a Catalunya per al període 2014-2020. Aquests fons poden esdevenir un suport econòmic els propers anys per a les polítiques de primera acollida. 2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. Generals

- Promoure la cohesió social i la integració en una cultura pública comuna, basada en el reconeixement de la pluralitat de la societat catalana.

- Garantir l’accés als serveis públics en igualtat de condicions. - Fomentar la igualtat d’oportunitats en l’àmbit educatiu i universitari de totes les

persones amb independència del seu origen o el dels seus progenitors. - Avançar en la gestió de les polítiques migratòries i de ciutadania a partir dels principis

propis de la ciutadania inclusiva i del compromís amb el país. - Situar totes les persones en condicions similars en quan a competències professionals i

oportunitats laborals amb independència del seu origen - Oferir a les persones immigrades un servei social especialitzat, el Servei de Primera

acollida, per tal de proporcionar recursos formatius que garanteixin la seva autonomia, inclusió social i que permetin evitar el risc de pobresa en el futur.

2.2. Específics - Promoure les accions d’acollida, promoció de la igualtat i acomodació necessàries per

a les persones nouvingudes a Catalunya. - Promoure les accions de capacitació necessàries per a millorar la incorporació de les

persones estrangeres a la societat catalana. - Adaptar els serveis públics de l’àmbit local a una societat diversa. - Millorar la gestió de la diversitat amb personal professional expressament format i

dedicat a desenvolupar tasques en els serveis públics d’àmbit local. - Fomentar la participació en la societat catalana en condicions d’igualtat,

independentment de l’origen. - Fomentar l’èxit escolar dels fills i filles de les persones immigrades.

2.3. Objectius específics referits a la gestió en el Servei de Primera Acollida en el marc del Programa Operatiu del Fons Social Europeu de Catalunya - Garantir la transparència i la lliure concurrència sempre que existeixin processos

d’adjudicació, en aplicació de la Llei de Contractes del sector públic 3/2011, o d’atorgament d’accions en aplicació de la Llei 38/2003 General de subvencions.

- Assegurar que les despeses a declarar compleixin la normativa comunitària en matèria d’ajuts d’estat i que no existeixi doble finançament de la despesa amb altres règims comunitaris o nacionals així com amb altres períodes de programació del Fons Social Europeu.

- Executar els programes i actuacions previstos acomplint els criteris d’elegibilitat establerts pels reglaments comunitaris i de conformitat amb els sistemes de gestió i control adoptats pel SOC per la gestió del Fons Social Europeu (FSE), per garantir l’acompliment dels objectius del Programa Operatiu esmentat.

- Complir amb els requisits en matèria d’igualtat d’oportunitats, medi ambient i innovació social establerts al Reglament (UE) núm. 1304/2013, del Parlament Europeu i del

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 79

Consell de 17 de desembre de 2013 (DOUE L 347/470, de 20.12.2013) i qualsevol altra normativa comunitària, estatal o autonòmica.

- Assegurar-se que els destinataris finals estan informats que l’activitat està cofinançada en el marc del Programa Operatiu.

- Adoptar les mesures d’informació i publicitat de l’ajuda obtinguda del FSE, d’acord amb les condicions reglamentàriament establertes pel període de programació, així com a l’Estratègia de Comunicació del Programa Operatiu.

- Acceptar la seva inclusió en la llista de beneficiaris publicada d’acord amb l’article 115.2 del Reglament (UE) núm. 1303/2013, del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013.

- Establir els procediments necessaris per garantir que es disposa de totes les dades i documents acreditatius sobre les actuacions per comptar amb una traçabilitat adequada que permeti verificar, d’una banda, la correcte realització de les activitats objecte d’aquest contracte programa, i d’altra adequació entre els imports justificats amb els registres comptables detallats i els documents acreditatius de les despeses derivades de la realització d’aquestes activitats, amb els imports que es presentaran a cofinançament del FSE, d’acord amb el que disposi la normativa europea al respecte.

- Disposar de procediments propis de control intern, proporcionals a la mida de l’organisme i a la naturalesa de l’operació.

- Disposar d’un sistema de comptabilitat separat o un codi comptable idoni per identificar les despeses justificades al FSE i assegurar que les entitats beneficiàries dels ajuts (si és el cas) també en disposin. A aquest efecte, com a mínim en el descriptiu del document comptable haurà de constar-hi “cofinançada pel Fons Social Europeu” o bé “amb cofinançament dels Fons Social Europeu”.

- Comprovar i justificar la despesa susceptible de ser certificada al Fons Social Europeu d’acord amb la Llei de Contractes del sector públic 3/2011 en processos d’adjudicació de contractes, amb la Llei 38/2003 General de subvencions en processos d’atorgament d’accions, amb les normes de subvencions establertes per l’Estat.

- Conservar els justificants originals i electrònics i altra documentació relacionada, durant un període de 3 anys a partir del 31 de desembre de l’any següent a la presentació dels comptes en els quals s’hagin inclòs les despeses de les operacions objecte de cofinançament comunitari.

- Facilitar les tasques de comprovació que pugui realitzar el SOC, i les de control de l’activitat econòmica i financera que corresponguin a la intervenció General de la Generalitat de Catalunya, a la Sindicatura de Comptes o a altres òrgans competents, tant nacionals com comunitaris, aportant tota la informació que els sigui requerida en l’exercici de les actuacions establertes en aquest contracte programa.

- Garantir que es disposarà de les dades dels destinataris finals i informar la SIMC dels indicadors de realització i de resultats corresponents a l’actuació cofinançada pel Fons Social Europeu.

- Complir amb els calendaris d’execució i justificació que determini la SIMC per garantir l’acompliment dels objectius del Programa Operatiu.

- Verificar i garantir que les declaracions justificatives de despeses presentades per l’ens local estiguin suportades per documentació justificativa (factures, nòmines, extractes bancaris, etc.).

- Prevenció de riscos laborals i igualtat d’oportunitats: o Ambdues parts compliran la normativa de prevenció de riscos laborals, d’acord

amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, el reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció, així com d’acord amb les modificacions posteriors introduïdes per la Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals.

o Així mateix, ambdues parts compliran amb l’obligació de respectar la igualtat de tracte i d’oportunitats a l’àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, adoptaran mesures adreçades a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 80

homes i dones. Específicament, caldrà tenir en compte el compliment de la igualtat d’oportunitats home - dona i la igualtat d’oportunitats per a col·lectius desafavorits en els criteris de selecció dels participants i al llarg del desenvolupament de les actuacions. Per a l’elaboració dels informes anuals, el SOC requerirà una justificació escrita de com s’han implementat aquests principis en les actuacions cofinançades.

- Protecció de dades de caràcter personal: o Ambdues parts fan constar, de manera expressa, que compliran la normativa

de protecció de dades de caràcter personal, concretament a adoptar i implementar les mesures de seguretat previstes per la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, desplegada pel Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre. Concretament, les parts signats establiran les mesures organitzatives i tècniques necessàries per garantir la seguretat de les dades a les quals accedeixin com a conseqüència de les actuacions que són objecte d’aquest Conveni. En especial, adoptaran les mesures adients per evitar l’alteració pèrdua, tractament o accés no autoritzat a les dades esmentades.

o L’ens local és el propietari i dipositari de les dades que es recullen de les persones interessades participants en el servei de primera acollida que compartirà amb la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania (SIMC).

o Aquestes dades podran ser cedides a altres administracions només en el marc del que és objecte el projecte i únicament per verificació de la participació de les diferents activitats.

3. Accions que s’han de desenvolupar en el període 2016-2019 3.1. Ens local L’Administració local és qui fomenta les polítiques necessàries i presta els serveis necessaris per garantir la cohesió social de la població, l’acollida i la integració dels estrangers immigrats, els sol·licitants d’asil, els refugiats, els apàtrides i els retornats. L’ens local ha d’establir mecanismes interns de coordinació, cooperació i col·laboració que vinculin les actuacions del Pla local per a la inclusió social (PLIS, fitxa 8 del contracte programa), les del Pla de desenvolupament comunitari (PDC, fitxa 29.1 del contracte programa) i les del Pla de ciutadania i de les migracions (PCM, fitxa 7 del contracte programa) en el seu territori. Són objecte del contracte programa el desenvolupament dels programes d’acollida i de la cohesió social i, en concret, els programes i accions següents:

- Servei de primera acollida a l’àmbit local - Contractació de professionals. - Projectes de promoció de la cohesió social

L’ens local ha de justificar el cost total per cada un dels projectes; i per fer la liquidació es tindrà en compte el sumatori del total dels projectes, tenint l’opció de compensar entre aquests sempre i quan estigui justificada aquesta compensació i sigui autoritzada prèviament per la SIMC. El cofinançament de les actuacions està supeditat al compliment dels objectius fixats, tant pel que fa als indicadors d’execució i financers com a l’obtenció dels resultats establerts. Concretament, en relació als indicadors d’execució, d’acord amb l’art.6 del Reglament (UE) 215/2014 de 7 març de 2014 (DOUE L 69/65, de 8.03.2014), es considerarà que hi ha incompliment dels objectius si aquests es situen per sota del 85% del valors fixats. Si l’incompliment es troba per sota del 65% es considera greu i podrà comportar una repercussió financera (art. 22.7 del Reglament 1303/2013). Així mateix, caldrà presentar la documentació necessària segons el calendari (dades dels destinataris finals a nivell de microdada, dels indicadors de realització i de resultats corresponents a l’actuació cofinançada i proporcionar la informació relativa als informes d’execució anual i final del Programa Operatiu PO Regional), Aquests calendaris podran ser objecte de modificació en coherència amb les instruccions que es rebin de la SIMC). 3.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 81

La Unitat Directiva responsable: - Coordina l’acció de l’administració de la Generalitat i la dels ens locals en matèria

d’acollida i immigració. - Col·labora en el disseny i la gestió de les polítiques públiques respectives que afecten a

la població immigrada, retornada i refugiada. - Desenvolupa actuacions d’acompanyament tècnic. Entre d’altres, les següents:

o Actuacions d’orientació i capacitació. o Avaluació de la qualitat de les actuacions del servei de primera acollida i les de

l’àmbit de la integració del contracte programa. - Fa el seguiment de la justificació de la despesa. - Promourà el sistema d’acreditació d’entitats col·laboradores del Servei de Primera

Acollida. - Finança l’ens local en els termes recollits en l’apartat de recursos.

4. Recursos que s’han d’emprar 4.1. Ens local L’ens local ha de participar en el cofinançament, amb costos directes i/o indirectes, bé amb recursos propis o amb recursos aportats per altres ens o institucions per poder executar els programes i les accions en el marc d’aquest contracte programa. Per fer-ho, ha de tenir personal professional preparat per gestionar els programes que desenvolupin. En tot tipus d'informació publicada, promoguda pels ens locals en relació amb aquests programes, hi ha de figurar el logotip del Departament i del Fons Social Europeu. A finals del primer trimestre l’ens local haurà de presentar el calendari amb la programació anual de les activitats; el detall dels professionals per contractar i els mòduls formatius a impartir. La SIMC proporcionarà un model de recollida de les dades necessàries (nom i cognom del professional, DNI, adreça d’ubicació exacte del professionals durant tot l’any). A l’edifici públic on es presti el Servei de Primera Acollida hi haurà una placa que l’identificarà, aquesta placa serà facilitada per la SIMC. A les aules de formació hi haurà un cartell mida A3 del FSE. L’ens local ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als serveis inclosos en el contracte Programa. Tots els ens locals desplegaran el Servei de primera acollida que durant aquest 2016 s’ha d’estendre a tot el país. Tots els ens locals que signen el contracte programa desenvoluparan un mínim d’un curs de mòdul B i un curs de mòdul C al seu territori. Cada curs tindrà una cabuda d’assistents de 15 persones, que pot oscil·lar entre un mínim de 12 i un màxim de 20 alumnes. La durada del mòdul formatiu és de 15 hores i es seguiran els criteris del marc formatiu establert des de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania (SIMC). El cost de cada mòdul impartit és de 750€. 4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies El Departament finançarà els següents programes i accions segons els imports que consten en l’annex econòmic. Programes i accions: 1. Servei de primera acollida a l'àmbit local

1.1. Formació en coneixements laborals. Mòdul B 1.2. Accions d'orientació laboral i assessorament jurídic en matèria d'estrangeria. 1.3. Formació en coneixement de la societat catalana. Mòdul C 1.4. Competències lingüístiques bàsiques en alfabetització 1.5. Servei d’interpretació lingüística 1.6. Programa nuclis familiars reagrupats

2. Contractació de professionals 2.1. Tècnic d'acollida 2.2. Tècnic de polítiques migratòries

3. Projectes de promoció de la cohesió social 3.1. Foment del coneixement i els espais de relació intercultural

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 82

3.2. Promoció de la sensibilització de la població 3.3. Promoció de la convivència i mediació

5. Avaluació Els indicadors per avaluar els projectes portats a terme s’han de basar en la informació recollida a través dels models de fitxa annexats a continuació. De forma trimestral caldrà fer constar:

- Llista de persones ateses pels tècnics d’acollida (2.1 i 2.2.) (s’adjunta model – J1 - Full de justificació. Persones ateses pels professionals d'acollida). (Fig. 2)

- Llista d’activitats formatives (1.1, 1.3 i 1.4) amb la relació d’assistents (s’adjunta model J2- Full de justificació. Activitats formatives). (Fig. 3)

- Llista de professionals contractats/des (2.1 i 2.2 i aquells necessaris per al desenvolupament de les activitats formatives 1.1, 1.3 i 1.4) (s’adjunta model J3 - Full de Justificació. Professionals contractats/des). (Fig. 4)

L’ens local ha de tenir el control en paper dels documents d’evidència utilitzats per a l’elaboració del RUDEL (Fig. 1) i el recull de qualsevol de les dades que s’hagin utilitzat per a garantir que es compleixen els requisits a l’hora de realitzar les certificacions necessàries per a la justificació avaluació del FSE. És necessari que l’ens local guardi aquesta documentació per a possibles auditories. Caldrà aportar una breu memòria descriptiva (d’un màxim de cinc pàgines) en el moment de la justificació econòmica anual del contracte programa. Fig. 1

Projecte de contractació

Perfil professional Nacionalitat

Nombre de llengües que parla (a part del català i el castellà)

Tipus de contracte Jornada laboral

Escolliu una opció Escolliu una opció ▼ Escolliu una opció ▼ Escolliu una

opció ▼ Escolliu una opció ▼

Tècnic/a d’acollida Espanyola Cap Eventual Plena

Tècnic/a de polítiques migratòries

Estrangera Una Fix extern Parcial

Dues Per hores Tres o més

Projecte genèric

1. Dades bàsiques del projecte Nom del projecte

És un servei propi Sí. Àrea de què depèn .................................................. .......................... ............................................................

No. Qui el presta?

.......................................................................................................................

............................ 2. Característiques operatives del projecte Nombre de persones beneficiàries Perfil de les persones beneficiàries Sexe Edat Procedència Homes Infants (menors de Estrangers

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 83

15 anys)

Dones Joves (de 15 a 29 anys) Autòctons

Adults (de 30 anys i més)

Abast territorial del projecte Escolliu una opció ▼ barri municipal supramunicipal Any d’inici del projecte Continua vigent el projecte? (marqueu una única casella)

Sí, perquè no s’ha pogut completar.

No, perquè ja s’han assolit els objectius.

Sí, perquè ha funcionat bé i encara hi ha demanda.

No, perquè ara ja no hi ha necessitat.

Sí, per altres motius. No, per altres motius.

3. Informació específica complementària

Si el projecte finançat forma part d’alguna de les tipologies següents, cal emplenar la fitxa amb la informació que s’especifica a continuació. Mòdul B o Mòdul C del Servei de Primera Acollida

Tipologia Nombre de mòduls Nombre d’alumnesinscrits en els mòduls

Nombre d’alumnes quehan finalitzat els mòduls

Orientació laboral i assessorament jurídic Temàtica de la consulta Nombre de consultes Autoritzacions Arrelament Reagrupament familiar

Consultes laborals Nacionalitzacions

Retorns

Mobilitat internacional ____________________ Millora de la capacitació individual de les persones immigrades Temàtica de la formació

Nombre de persones beneficiàries

Alfabetització Habilitats socials Noves tecnologies Servei d’interpretació lingüística

Llengua Nombre d’intervencions Àmbit d’intervenció

Escolliu una llengua (*)

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 84

(*) La llista inclou les 20 llengües següents:

Amazic Pul Anglès Romanès Àrab Rus Bambara Sarahule (o soninke) Búlgar Tagàlog Francès Ucraïnès Ful Urdú Hindi Wòlof Malinke Xinès cantonès Panjabi Xinès mandarí Altres

Fig.2

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 85

Fig.3

Fig.4

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 86

6. Detall de la fitxa La següent taula detalla els projectes finançats: Pressupostat CP'16 Atorgat CP'16 1. Servei de primera acollida a l'àmbit local 122.139,55 € 114.201,00 € 1.1. Mòdul B. Formació en coneixements laborals - Servei de 1.500,00 € 1.500,00 € primera acollida. Mòdul B (dues edicions) 1.2. Orientació laboral i assessorament jurídic en matèria 63.541,09 € 56.713,18 € d'estrangeria - Servei d'orientació i assessorament en matèria d'estrangeria 1.3. Mòdul C. Formació en coneixements de la societat 1.500,00 € 1.500,00 € catalana - Servei de primera acollida. Mòdul C (dues edicions) 1.6. Programa nuclis familiars reagrupats - Programa 55.598,46 € 54.487,82 € d'acompanyament al reagrupament TOTAL 122.139,55 € 114.201,00 € Contracte programa 2016-2019 Fitxa núm. 9 - Servei de transport adaptat i assistit Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció S’entén per transport adaptat aquell transport accessible i/o assistit que té per objecte el trasllat a serveis socials especialitzats d’atenció diürna de persones amb discapacitat i persones grans amb dependència que no poden fer ús del transport ordinari i que presenten dificultats de mobilitat (mobilitat reduïda) i/o necessitat d’acompanyant (barem d’acompanyant). Al llarg d’aquest contracte programa, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya continuaran treballant conjuntament per a la implantació del model de transport adaptat i assistit i el pla de finançament d’acord amb el model consensuat. Cada ens locals ha de fer les adaptacions necessàries, que es descriuen en l’apartat 3 d’aquest contracte, per adequar-se progressivament als requisits del model en el ritme i les condicions que s’han definit. En aquesta fitxa per a 2016, s’inicia el sistema temporal de finançament lligat als indicadors d’avaluació que busca reconèixer els ens locals que s’estan aproximant a les característiques recollides pel model, mentre s’analitza un nou sistema de finançament. El sistema es basa en el plantejament descrit en l’apartat 4 de recursos, el qual es revisarà anualment. 2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. General

- Facilitar l’accés als serveis socials diürns d’atenció especialitzada de la Cartera de serveis socials a les persones amb discapacitat i/o amb dependència que presenten dificultats de mobilitat o necessitat d’acompanyament.

2.2. Específics - Ajustar-se progressivament als criteris fixats pel model de transport adaptat i assistit,

d’acord amb el pla d’accions pactat. - Desenvolupar un sistema de finançament dels ens locals que vagi assumint

progressivament un tracte homogeni i equitatiu. - Recollir anualment les dades sobre el desenvolupament del servei prestat i avaluar-ne

l’execució. - Actualitzar el Pla d’implantació, d’acord amb el Departament, en la mesura que sigui

necessari. 3. Accions que s’han de desenvolupar en el període 2016 3.1. Ens local

- Elaborar el pla d’implantació d’acord amb el format facilitat pel Departament. - Participar en les reunions de treball per a la concreció de les accions a executar per

aproximar-se al nou model de transport adaptat i assistit. 3.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

- Donar suport als ens locals en la definició de les accions (pla d’implantació) a dur a terme per ajustar-se al nou model de transport adaptat i assistit.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 87

- Dinamitzar les reunions per a la concreció de les accions a incloure als següents contractes programa.

4. Recursos que s’han d’emprar 4.1. Ens local

- Prestar el servei i executar el Pla d’implantació. - Mantenir actualitzada la informació que s’ha recollit en el procés d’implantació del

model de transport adaptat, la qual és necessària per a una bona gestió del servei d’acord amb el model de transport adaptat.

- L’ens local ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als serveis inclosos en el contracte programa.

4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies - Facilitar els mitjans necessaris per al desplegament de la implantació del model de

transport adaptat i assistit. - El Departament ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als

serveis inclosos en el contracte programa. - Els increments d’aquesta aportació s’han de fer d’acord amb els criteris que es

descriuen a continuació, els quals són de caràcter temporal i estan lligats al Pla d’implantació.

El sistema d’increment del finançament es basa en dos elements: d’una banda, el grau de proximitat al model i, de l’altra, el percentatge de finançament del Departament sobre el pressupost presentat per l’ens local. Per poder optar a aquest increment cal complir el que es preveu en els apartats A i B següents. Aquests elements es calculen de la manera següent:

A. Percentatge de proximitat al model i d’execució del pla: calculat a partir de l’anàlisi dels indicadors inclosos en l’apartat 5 d’avaluació. Per a l’obtenció d’aquest índex, cal analitzar un total de 10 elements:

1. Percentatge de persones transportades de manera fixa a les destinacions previstes pel model respecte al total de persones transportades. 2. El transport inclou els dos col·lectius promoguts pel model (gent gran i discapacitats) –(sí/no)– i percentatge de persones corresponents a cada col·lectiu que és transportat actualment. 3. Percentatge de gent gran que té barem de mobilitat reduïda. 4. Percentatge de gent gran que té barem d’acompanyant. 5. Percentatge de persones amb discapacitat que té barem de mobilitat reduïda. 6. Percentatge de persones amb discapacitat que té barem d’acompanyant. 7. Percentatge de rutes amb acompanyant. 8. Hi ha copagament (sí/no). 9. Temps màxim d’estada al vehicle. 10. Percentatge d’execució del Pla d’implantació (per a aquest any 2016 no es té en compte aquesta variable).

Cada un d’aquests elements1 es puntua d’acord amb el criteri següent: Si l’assoliment està entre el 0% i el 49% dels ítems, no puntua. Si l’assoliment està entre el 50% i el 75% dels ítems, puntua 0,5 punts. Si l’assoliment està entre el 76% i el 100% dels ítems, puntua 1 punt.

Al final del procés es calcula el percentatge d’elements assolits sobre el total possible. Atesa la necessitat d’integrar progressivament el nou model als serveis, s’ha fixat el criteri següent per poder accedir a l’increment de finançament:

Any Percentatge a partir del qual es

pot optar a l’increment de finançament

Font de dades

2016 25% de proximitat al model RUDEL 2014 2017 25% de proximitat al model RUDEL 2015

1 A excepció de l’ítem 8 que fa referència al copagament: si hi ha copagament, rep 1 punt; si no n’hi ha, 0.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 88

2018 50% de proximitat al model RUDEL 2016 2019 75% de proximitat al model RUDEL 2017 2020 100% de proximitat al model RUDEL 2018

B. Per als casos en que hi ha proximitat al model, es passa a valorar la variable següent: percentatge de finançament del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies sobre el pressupost. Aquest percentatge s’obté de calcular el percentatge que representa l’aportació del Departament sobre el pressupost total que l’ens local declara en matèria de transport adaptat. S’ha establert un punt de tall diferent en funció del tipus d’ens: En el cas dels ajuntaments: quan el percentatge de finançament per part

del Departament és inferior al 40%, l’aportació del Departament s’incrementa en un 2,50% sobre el pressupost de l’ens local, el primer any. Aquest import s’ha d’ajustar anualment.

En el cas dels consells comarcals: quan el percentatge de finançament per part del Departament és inferior al 60%, l’aportació del Departament s’incrementa en un 2,50% sobre el pressupost de l’ens local, el primer any. Aquest import s’ha d’ajustar anualment.

En el cas que incrementar el 2’5% suposi superar el percentatge previst de finançament per part del Departament, aquest increment es limitarà a l’augment que calgui per arribar al 40% de finançament en el cas dels ajuntaments, i el 60% en el cas dels consells comarcals.

5. Avaluació Globalment, l’avaluació s’ha de fer mitjançant la fitxa RUDEL núm. 9 del transport adaptat. Així com mitjançant l’indicador global de compliment del pla d’accions calculat segons la formula següent:

Nombre d’accions efectivament realitzades durant l’any en curs (objecte del contracte programa) Nombre total d’accions que cal desenvolupar durant l’any en curs (objecte del contracte programa)2

× 100

Així mateix, cal emprar els indicadors següents per tal de fer el seguiment de l’evolució de la implantació del model de transport adaptat:

1. Percentatge de persones transportades de manera fixa a les destinacions previstes pel model respecte al total de persones transportades. 2. El transport inclou els dos col·lectius promoguts pel model (gent gran i discapacitats) –(sí/no)– i percentatge de persones corresponents a cada col·lectiu que és transportat actualment. 3. Percentatge de gent gran que té barem de mobilitat reduïda. 4. Percentatge de gent gran que té barem d’acompanyant. 5. Percentatge de persones amb discapacitat que té barem de mobilitat reduïda. 6. Percentatge de persones amb discapacitat que té barem d’acompanyant. 7. Percentatge de rutes amb acompanyant. 8. Hi ha copagament (sí/no). 9. Temps màxim d’estada al vehicle. 10. Percentatge d’execució del Pla d’implantació. 11. Percentatge d’aportació del Departament sobre el pressupost de l’ens local.

Contracte programa 2016 Fitxa núm. 10 - Llar residència per a persones amb discapacitat Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció Els serveis socials especialitzats es presten per mitjà de centres, serveis, programes i recursos

2 Si una acció es desenvolupa durant més d’un any, cal periodificar-ne l’assoliment. Amb vista a puntuar positivament, cal que s’hagi assolit la part corresponent a l’any avaluat.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 89

adreçats a persones i col·lectius que, en funció de les seves necessitats, requereixen una atenció específica. Aquests serveis s’organitzen en forma de xarxa sobre el territori atenent al principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que cobreixen. Aquesta xarxa es manifesta a través de l’ens local, que, d’acord amb el que estableixen els articles 31.1.f i 32.d de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, pot promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los en coordinació amb l’Administració de la Generalitat. Un dels serveis especialitzats determinats en el catàleg de serveis és el de llar residència per a persones amb discapacitat. Són serveis d’acolliment residencial de caràcter temporal o permanent substitutoris de la llar, que s’ofereixen en un establiment, adreçats a persones amb discapacitats i que necessiten una llar perquè ja no els és possible viure-hi a la seva, o és desaconsellable que hi visquin, com a conseqüència de problemes derivats de la discapacitat mateixa, per manca de família o pel fet de no disposar de condicions sociofamiliars i assistencials adequades. El Departament i l’ens local han de concretar el procés de traspàs d’aquest servei al sistema habitual de concertació. 2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. General

- Facilitar atenció global mitjançant un servei residencial a les persones amb discapacitat segons les diferents intensitats de suport que requereixen.

2.2. Específics - Constituir la llar residència com el domicili habitual de la persona amb discapacitat. - Afavorir hàbits d’autonomia personal. - Promoure la integració social.

3. Accions que s’han de desenvolupar en el període 2016 3.1. Ens local

- Gestió del servei d’acord amb les condicions establertes en el Decret 318/2006, pel qual es regulen els serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat.

- Ingrés de la persona amb discapacitat a la llar residència, en funció de l’orientació del servei de valoració i d’orientació de la Direcció General de Protecció Social (Centre d’Atenció a Persones amb Discapacitat) que li correspongui per zona.

- Creació del Consell de Participació del Centre. - L’ens local ha de justificar la totalitat de l’import acordat en el contracte programa amb

el Departament. 3.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

- Finançament de l’ens local en els termes recollits en l’apartat de recursos. 4. Recursos que s’han d’emprar 4.1. Ens local

- Contractar el personal professional i habilitar els espais que estableix com a necessaris el Decret 318/2006, pel qual es regulen els serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat.

- L’ens local ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als serveis inclosos en el contracte programa.

4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

- El Departament ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als serveis inclosos en el contracte programa per al servei:

Nom del servei de llar residència: Servei d’habitatge Josep Padrós. General Weyler

Número/codi d’inscripció en el Registre d’Entitats: o Llar residència de disminuïts psíquics (General Weyler) (S01115): 12

places.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 90

o Llar residència Josep Padrós, Mossèn Anton Romeu – 2 (S01827): 10 places.

o Llar residència Josep Padrós, Mossèn Anton Romeu – 3 (S02524): 06 places.

o Llar residència Josep Padrós, Mossèn Anton Romeu – 4 (S02974): 06 places.

5. Avaluació Cal recollir la informació següent:

- Relació total de les persones usuàries distribuïdes per intensitats de suport. - Relació de persones usuàries amb compatibilitat amb serveis d’atenció diürna. - Relació de persones usuàries amb envelliment (especifiqueu-ne l’edat i els problemes

associats). - Relació de persones usuàries amb problemes de salut afegits. - Relació de persones usuàries amb problemes de salut mental afegits (especifiqueu-ne

la tipologia). - Relació de serveis opcionals. - Ràtio de professionals d’atenció directa i indirecta. - Actuacions de qualitat (atenció a la persona usuària i la seva família, suport a l’activitat i

estratègies). - Acta de constitució del Consell de Participació del centre.

Contracte programa 2016 Fitxa núm. 11 - Residència per a persones amb discapacitat Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció Els serveis socials especialitzats es presten per mitjà de centres, serveis, programes i recursos dirigits a persones i col·lectius que, en funció de les seves necessitats, requereixen una atenció específica. Els serveis socials especialitzats s’organitzen en forma de xarxa sobre el territori atenent el principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que cobreixen. Aquesta xarxa es manifesta a través de l’ens local que, d’acord amb el que estableixen els articles 31.1.f i 32.d de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, pot promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los en coordinació amb l’Administració de la Generalitat. Un dels serveis especialitzats determinats en el catàleg de serveis és el servei de residència per a persones amb discapacitat. Són serveis d’acolliment residencial de caràcter temporal o permanent substitutoris de la llar adreçats a persones amb greus discapacitats que, per causa del seu alt grau d’afectació, necessiten atenció i suport per a les activitats de la vida diària i que, per raons familiars i/o socials, no poden viure a casa seva. El Departament i l’ens local han de concretar el procés de traspàs d’aquest servei al sistema habitual de concertació. 2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. General

- Garantir una bona qualitat de vida de les persones amb discapacitat mitjançant l’atenció global i permanent en un servei residencial que doni resposta a les diferents intensitats de suport que requereixen.

2.2. Específics - Constituir la residència com el domicili habitual de la persona amb discapacitat. - Establir i aplicar un programa de suport personal i social que cobreixi les necessitats

personals. - Afavorir el manteniment o la recuperació del màxim grau d’autonomia personal i social.

3. Accions que s’han de desenvolupar en el període 2016 3.1. Ens local

- Gestió del servei d’acord amb les condicions establertes en el Decret 318/2006 pel qual es regulen els serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 91

- Ingrés de la persona amb discapacitat a la residència en funció de l’orientació del servei de valoració i d’orientació de la Direcció General de Protecció Social (Centre d’Atenció a Persones amb Discapacitat) que li correspongui per zona.

- Creació del Consell de Participació del centre. - L’ens local ha de justificar la totalitat de l’import acordat en el contracte programa amb

el Departament. 3.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

- Finançament de l’ens local en els termes recollits en l’apartat de recursos. 4. Recursos que s’han d’emprar 4.1. Ens local

- Contractar el personal professional i habilitar els espais que estableix com a necessaris el Decret 318/2006, pel qual es regulen els serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat.

- L’ens local ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als serveis inclosos en el contracte programa.

4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies - El Departament ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als

serveis inclosos en el contracte programa per al servei: Nom del servei de residència: Residència de disminuïts físics er Número/codi d’inscripció en el Registre d’entitats: S00748 per a 14 places.

5. Avaluació Cal recollir la informació següent:

- Relació total de persones usuàries distribuïdes per intensitats de suport. - Relació de persones usuàries amb envelliment (especifiqueu-ne l’edat i els problemes

associats). - Relació de persones usuàries amb problemes de salut afegits. - Relació de persones usuàries amb problemes de salut mental afegits (especifiqueu-ne

la tipologia). - Relació de serveis opcionals. - Ràtio del personal professional d’atenció directa i indirecta. - Actuacions de qualitat (atenció a la persona usuària i la seva família, suport a l’activitat i

estratègies). - Acta de constitució del Consell de Participació del centre.

Contracte programa 2016-2019 Fitxa núm. 19.1 - Serveis d’atenció a la infància i l’adolescència: equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció Els serveis socials especialitzats es presten per mitjà de centres, serveis, programes i recursos adreçats a persones i col·lectius que, en funció de les seves necessitats, requereixen una atenció específica. Aquests serveis s’organitzen en forma de xarxa sobre el territori atenent el principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que atenen. Aquesta xarxa es manifesta a través dels ens locals que, d’acord amb el que estableixen els articles 31.1.f i 32.d de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, poden promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los en coordinació amb l’Administració de la Generalitat. Així mateix, hi ha l’EAIA, que és un servei social especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència en situació de risc greu o de desemparament i a les seves famílies, integrat per diferents professionals dels àmbits de la psicologia, la pedagogia, el treball social i l’educació social distribuïts territorialment. La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) delega la gestió d’aquests serveis als ens locals. És objecte d’aquest contracte programa regular la cooperació entre les parts signatàries de les actuacions envers l’actuació sobre la població destinatària esmentada. Amb aquesta finalitat, s’ha confeccionat el Document de bases del servei dels equips d’atenció a la infància i a

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 92

l’adolescència. Bases per a la planificació i el desenvolupament dels EAIA, segons proposta formulada pel grup tècnic de treball creat a aquest efecte, i un cop contrastat amb els experts consultats, validat amb les aportacions oportunes i consensuat per la Comissió Mixta Departament - Ens Locals, en què s’expliciten la definició, els objectius, les funcions, els indicadors de risc i de desemparament, els criteris d’actuació i funcionament, les coordinacions amb la resta de serveis i recursos, i la millora dels sistemes d’informació que han d’emprar els EAIA. Aquest document s’ha d’interpretar sempre segons la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, mentre no s’actualitzi i revisi d’acord amb aquest nou marc legal. Específicament, per a l’actuació davant de les situacions de risc greu, cal adoptar els criteris fixats en el document de Bases generals d’actuació davant de les situacions de risc greu contrastat i consensuat amb els representants dels ens locals. En aquest contracte programa es pretén revisar el model d’intervenció d’aquests serveis, juntament amb els serveis d’intervenció en família extensa (SIFE), les ràtios i, si escau, el finançament corresponent. Tan bon punt es vagin consensuant noves condicions, se n’ha de pactar la implantació. 2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. General Per a la interpretació i l’assoliment dels objectius següents, serà instrument bàsic el Document de bases del servei dels equips d’atenció a la infància i a l’adolescència. Bases per la planificació i el desenvolupament dels EAIA esmentat, sempre que sigui compatible amb el nou marc legal representat per la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, el marc d’un sistema general de promoció i suport de la qualitat de vida de la infància i l’adolescència de Catalunya i de les seves famílies, entre el Departament i els ens locals. Els objectius generals són:

- Revisar l’actual model dels EAIA. - Orientar, diagnosticar, valorar, intervenir, tractar i fer seguiment dels infants i

adolescents en situació de risc greu o de desemparament i de les seves famílies. 2.2. Específics

- Millorar el servei a través de la revisió del model dels EAIA. - Incrementar les ràtios de personal per al compliment dels criteris pactats. - Informar els infants, adolescents i les seves famílies que requereixen aquest servei i

donar-los suport en tot allò que pugui prevenir o reduir les situacions de risc greu o de desemparament i millorar la seva qualitat de vida.

- Avaluar contextos familiars amb infants en situació de risc greu o en situació de desemparament (impacte destructor, potencialitats i febleses protectores, oportunitats i buits educatius) per elaborar les propostes de compromís socioeducatiu a l’ens local competent o propostes de desemparament i de mesura protectora a l’òrgan administratiu competent en matèria de protecció de menors de la Generalitat de Catalunya.

- Actuar en relació amb aquests infants, adolescents i famílies –en interrelació amb altres recursos– per millorar o pal·liar aquests contextos.

- Atendre els infants i adolescents en situació de risc o de desemparament i les famílies implicades –en interrelació amb altres recursos– per enfortir les seves capacitats, facilitar la cura dels efectes dels maltractaments o l’atenció deficient rebuda.

3. Accions que s’han de desenvolupar en el període 2016-2019 El Departament i els ens locals han de treballar conjuntament en el disseny i desplegament del nou model. A aquest efecte cal crear un grup de treball compost pels diferents agents per tal de consensuar les característiques del model d’EAIA. Aquest procés de revisió s’ha de fer de manera coordinada, des d’una visió conjunta dels diferents serveis. 3.1. Ens local

- Atendre la gestió de l’EAIA segons la normativa general i les directrius tècniques de la DGAIA.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 93

- Garantir la bona articulació de l’EAIA amb els serveis socials bàsics i vetllar per la bona coordinació amb la resta de serveis comunitaris del seu sector territorial.

- Instruir i tramitar el compromís socioeducatiu i les mesures d’atenció social i educativa davant les situacions de risc.

- Fer que l’equip EAIA informi de les situacions de risc i de desemparament mitjançant el sistema d’informació i gestió en infància i adolescència.

- Fer que l’equip EAIA faci les propostes de compromís socioeducatiu, els informes de propostes de mesures cautelars, de desemparament i mesures de protecció i els informes de seguiment pertinents en els terminis assenyalats per la normativa aplicable, amb les propostes i les intervencions prèvies pertinents.

- Lliurar a la DGAIA les estadístiques mensuals. - Garantir que l’EAIA estigui en funcionament tot l’any i contractar i dirigir el personal,

dirigir l’organització del servei i proveir les substitucions i les suplències. 3.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

- Donar les directrius i els criteris generals d’aplicació en tota la xarxa dels equips EAIA. - Coordinar l’aplicació de les polítiques d’infància. - Instruir i tramitar els expedients de desemparament i tutela dels infants i adolescents. - Gestionar l’expedient únic de l’infant i l’adolescent. - Gestionar les propostes i mesures dels equips EAIA i vetllar per la seva execució,

responent a les seqüències de prioritzacions segons els criteris adjunts. - Efectuar el seguiment i el control dels recursos de centres. - Efectuar el seguiment, el control d’eficàcia i l’avaluació dels equips EAIA.

Ambdues administracions han de vetllar perquè el personal de l’EAIA rebi la formació i la documentació que els calgui per a un bon funcionament tècnic de l’equip.

4. Recursos que s’han d’emprar 4.1. Ens local L’EAIA està integrat pel personal professional següent: Badalona Educador/a Treballador/a Increment Psicòleg/a Pedagog/a social social professionals 2016 3 3 2 3 0 2017 3 3 2 3 0 2018 3 3 2 3 0 2019 3 3 3 3 1 (*) (*) L’increment del professional es realitza a partir de l’1 d’octubre de 2019. La contractació del personal és a càrrec de l’ens local, si bé la unitat directiva responsable també participa en la selecció. L’ens local ha de col·laborar aportant-hi la infraestructura necessària adequada tant pel que fa a materials com a seguretat personal de les persones professionals que hi intervinguin. L’àmbit d’acció del/s EAIA s’indica en la taula adjunta a aquesta fitxa. EAIA BADALONA Av. President Companys, 9 3r 08911 Badalona T: 93 464 03 78 F: 93 389 15 93 Territori: Badalona 4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies El Departament ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als serveis inclosos en el contracte programa. Aquest import s’ha calculat basant-se en els criteris del model de finançament, incorporat en el Document de bases dels serveis especialitzats d’atenció a la infància i l’adolescència. El model integra els mòduls següents: retribucions (que inclou antiguitat i substitucions), territori, gestió i despeses generals (coordinació, suport administratiu, etc.) i nombre de casos. S’actualitza el mòdul en els mateixos termes que per al personal funcionari de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. 5. Avaluació

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 94

L’avaluació s’ha de basar en la mesura dels indicadors següents: Indicador 1 Criteris de priorització Justificació L’EAIA ha d’intervenir de manera preferent en aquells casos

considerats prioritaris segons la taula adjunta. Fórmula Nombre de casos atesos per l’EAIA corresponents als criteris

de la taula adjunta / nombre total de casos que responen als criteris de la taula adjunta.

Descripció de termes Cas prioritari: és aquell per les característiques del qual, segons la taula adjunta, cal fer una valoració inicial no superior a quinze dies.

Població destinatària Infants i adolescents en possible situació de desemparament. Font de dades Serveis territorials de la DGAIA / ens local. Estàndard 80%. Indicador 2 Valoració diagnòstica Justificació Els casos ordinaris derivats per la DGAIA a l’EAIA per a l’estudi

regular en el marc d’un procediment de desemparament han de ser valorats en un període de temps inferior als sis mesos.

Fórmula Nombre de casos estudiats abans de sis mesos / nombre de casos rebuts.

Descripció de termes Cas ordinari: és aquell no considerat com a prioritari. Cas estudiat: és la comunicació escrita sobre la valoració efectuada. Cas recepcionat: és aquell cas rebut per l’EAIA; es considera com a data vàlida la del registre d’entrada a l’ens local. Estudi regular: és aquell que s’efectua en el marc d’un expedient de desemparament sense una actuació preferencial específica.

Població destinatària Infants i adolescents en possible situació de desemparament. Font de dades Serveis territorials. Estàndard 80%. Comentaris Un cop la xarxa d’EAIA s’incorpora al sistema d’informació i

gestió en infància i adolescència (Sini@), la data vàlida és la que figura en aquesta aplicació.

Indicador 3 Introducció de dades al sistema d’informació i gestió en infància

i adolescència (Sini@) Justificació Tal com estableix l’article 25 de la Llei 14/2010, de 27 de maig,

dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, el Sini@ ha d’integrar totes les dades relatives a les actuacions i mesures d’intervenció respecte als infants o adolescents, que han de servir d’eina per a la tramitació, la comunicació i la informació dels ens públics i les administracions amb competència en la matèria. L’article 101 de la Llei 14/2010 estableix l’obligació dels serveis socials especialitzats d’atenció a la infància d’informar l’òrgan competent en matèria de protecció dels infants i adolescents de les situacions de risc o desemparament mitjançant el Sini@.

Fórmula Nombre d’expedients EAIA / nombre d’expedients correctament informats per l’EAIA al Sini@.

Descripció de termes Expedients EAIA: expedients en els quals l’EAIA ha d’intervenir com a equip tècnic. Correctament informats al Sini@: amb les dades i camps

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 95

definits en el Sini@ emplenats i amb la documentació incorporada correctament.

Població destinatària Infants i adolescents atesos per l’EAIA. Font de dades Sini@. Estàndard 80%. Indicador 4 Elaboració de propostes del compromís socioeducatiu de

situacions de risc greu derivades des de serveis socials bàsics Justificació - Fórmula Nombre de propostes de compromisos socioeducatius i/o

valoracions de no-risc greu efectuades / nombre de casos derivats pels serveis socials.

Descripció de termes Proposta de compromís socioeducatiu: és el document que eleva l’EAIA a l’ens local competent territorialment atenent l’informe i les mesures d’atenció proposades pels serveis socials i un cop ha completat l’estudi. Aquesta proposta ha de contenir la descripció i l’acreditació de la situació de risc, la seva avaluació i la concreció de les mesures que hi han d’aplicar els serveis socials bàsics o altres serveis especialitzats per a la superació de la situació perjudicial, i ha de complir les directrius i els criteris generals fixats per la DGAIA. Valoracions de no-risc greu: valoració de risc no greu efectuada per l’EAIA respecte a la derivació dels serveis socials com a tals.

Població destinatària Infants i adolescents en situació de risc greu. Font de dades Serveis territorials. Estàndard 80%.

Indicador 5 Confecció semestral dels informes de seguiment Justificació La funció clau de l’equip és fer el seguiment semestral de les

situacions dels nois i noies en situació de desemparament, que ha de concretar-se en els informes corresponents.

Fórmula Nombre d’informes semestrals efectuats / nombre d’informes semestrals previstos.

Descripció de termes Informe semestral: és aquell informe de l’evolució de la situació i del seguiment efectuat dels infants i adolescents sota mesura de protecció (art. 122 Llei 14/2010).

Població destinatària Infants i adolescents en desemparament i sota mesura de protecció.

Font de dades Serveis territorials. Estàndard 80%.

Indicador 6 Provisió de les substitucions i suplències del personal EAIA dins

dels terminis establerts Justificació La inexistència del personal acordat incideix directament i

negativament sobre l’atenció als infants i als adolescents en situació de risc o de desemparament.

Fórmula Nombre de substitucions i suplències cobertes / nombre de substitucions i suplències per cobrir.

Descripció de termes Substitució d’incapacitat laboral temporal coberta: és la que es produeix dins del primer mes de baixa. Suplència coberta de la baixa per cessament de l’activitat: la

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 96

incorporació del nou professional té lloc abans de dos mesos. Població destinatària Personal integrant de l’equip EAIA. Font de dades Ens local / serveis territorials. Estàndard 80%. Indicador 7 Assessorament i prevenció Justificació L’assessorament als serveis socials bàsics i el treball preventiu

conjunt faciliten incidir positivament sobre els infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies.

Fórmula Nombre anual de reunions amb els equips dels serveis socials bàsics / sobre total d’equips dels serveis socials bàsics.

Descripció de termes SSB: serveis socials bàsics. Població destinatària Infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies. Font de dades Actes de les reunions amb els acords presos i nombre de casos

abordats o, si no n’hi ha, convocatòria de les reunions. Estàndard Mínim d’una reunió anual per cadascun dels SSB. Comentaris Es poden valorar altres opcions d’assessorament en altres

equips de la Xarxa, que s’han d’afegir al numerador.

CRITERIS DE PRIORITZACIÓ Són casos preferencials que impliquen donar una resposta ràpida en el marc d’un expedient de desemparament els següents: 1. Situacions en les quals cal efectuar una intervenció immediata per protegir la integritat física o psíquica del menor perquè corre un risc imminent i manifest. La DGAIA hi intervé adoptant –si ho estima escaient i perquè es manifesta la necessitat immediata de separar l’infant o adolescent del seu nucli familiar– mesures cautelars (desemparament preventiu o atenció immediata i ingrés en un centre) en les situacions següents:

- Abús sexual actiu. - Maltractament físic o psíquic present. - Abandó efectiu i/o rebuig explícit pels pares o adults responsables. - Prostitució activa.

Un cop la DGAIA ha efectuat la valoració de la procedència o no de mesures cautelars, ha de derivar el cas a l’EAIA en el marc d’un expedient de desemparament amb caràcter prioritari. S’exceptuen d’aquesta derivació els casos d’urgència que provenen de maltractaments físics presents o abús sexual actiu que es detectin des de l’àmbit hospitalari, que es derivaran a l’equip de valoració de maltractament infantil (EVAMI), i aquells altres que, un cop adoptada la mesura cautelar de desemparament preventiu i ingrés en centre d’acolliment, hagin de ser estudiats per l’equip tècnic del centre d’acolliment (ETCA). 2. Situacions derivades des de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en el marc d’un expedient de desemparament o des dels serveis socials bàsics que presenten greus indicadors però en les quals cal valorar fins a quin punt la família pot protegir el menor, atès que la necessitat de separació no és manifesta ni evident. L’EAIA hi intervé de manera prioritària:

- Rebuig implícit pels pares o adults responsables. - Indicis de maltractaments físics o psíquics. - Indicis d’abusos sexuals. - Indicis de prostitució. - Indicis de desatenció pels pares o cuidadors en menors amb una malaltia greu. - Indicadors de desemparament en infants de 0 a 6 anys. - Embarassos de risc.

No són situacions preferencials aquelles altres en les quals s’informa que no hi ha un perill immediat per a la salut i/o la seguretat bàsica del noi o noia i que aquest perill no augmentarà en el temps si les condicions de la família es mantenen (i no és previsible que canviïn), la qual

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 97

cosa significa que no és necessari adoptar cap mesura protectora d’urgència. Contracte programa 2016-2019 Fitxa núm. 19.2 - Serveis d’atenció a la infància i l’adolescència: serveis d’integració familiar en família extensa (SIFE) Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció Els serveis socials especialitzats es presten per mitjà de centres, serveis, programes i recursos adreçats a persones i col·lectius que, en funció de les seves necessitats, requereixen una atenció específica. Aquests serveis s’organitzen en forma de xarxa sobre el territori atenent el principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que atenen. Aquesta xarxa es manifesta a través de l’ens local que, d'acord amb el que estableixen els articles 31.1.f i 32.d de la Llei 12/2007 d’11 d’octubre, de serveis socials, pot promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los en coordinació amb l’Administració de la Generalitat. A més, la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, estableix que l’acolliment familiar és la mesura prioritària respecte a les que comporten l’internament de l’infant en un centre (article art. 120.2) i que l’acolliment en família extensa és preferent respecte a l’acolliment en família aliena (article art. 127.3). Aquesta prioritat legal està avalada pels estudis existents que ens indiquen que l’acolliment en família extensa és la mesura que obté millors resultats. Per això és necessari adequar el suport que rep actualment en família extensa a aquesta prioritat legal el suport que actualment rep l’acolliment en família extensa equiparant-lo al suport que rep l’acolliment en la família aliena. Les institucions d’integració familiar són un servei per a la integració de l’infant o adolescent desemparat en una família per mitjà de l’acolliment; aquest servei està format per un equip de professionals (titulats en psicologia o psicopedagogia i en treball social). El servei d’integració familiar en família extensa té com a finalitat promoure l’acolliment en família extensa i la millora del benestar dels infants i adolescents acollits i dels seus acollidors. Aquest servei preveu les tasques derivades de la valoració, el seguiment i la formació de la família o persona que acull un infant o un adolescent en situació de desemparament, fa el diagnòstic dels diferents nuclis possibles de l’infant o adolescent i emet la proposta del que és més adequat. La seva intervenció continuarà amb el seguiment de la mesura d’acolliment en família extensa. En aquest contracte programa es pretén revisar el model d’intervenció dels EAIA, juntament amb els serveis d’intervenció en família extensa (SIFE), les ràtios i, si escau, el finançament corresponent. Tan bon punt es vagin consensuant noves condicions, se n’ha de pactar la implantació. 2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. Generals

- Revisar l’actual model dels SIFE. - Assegurar que tots aquells infants i adolescents que han de ser separats del nucli

familiar puguin ser acollits per la seva família extensa, si en tenen, que estigui disposada a fer-ho i que compleixi les condicions adequades.

- Assegurar l’èxit de l’acolliment dels infants i adolescents per part dels seus familiars. 2.2. Específics Relacionats amb les famílies acollidores:

- Incrementar les ràtios de personal per al compliment dels criteris pactats. - Fer estudis i valoracions dels diferents nuclis de família extensa. - Acompanyar les famílies acollidores extenses en l’assumpció de les funcions parentals

substitutives. - Atendre les seves necessitats i demandes bàsiques en relació amb els infants i

adolescents acollits. - Reforçar les potencialitats de la família acollidora extensa.

Relacionats amb els infants i adolescents: - Garantir el seguiment de la totalitat dels infants i adolescents acollits.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 98

- Establir un programa d’actuació individualitzada per a cada infant i adolescent amb el suport dels diferents dispositius de la xarxa comunitària.

- Acompanyar els infants i adolescents en la comprensió de la seva realitat familiar. - Donar suport als infants i adolescents en el moment d’incorporar-se al nucli familiar

acollidor. 3. Accions que s’han de desenvolupar en el període 2016-2019 El Departament i els ens locals han de treballar conjuntament en el disseny i desplegament del nou model. A aquest efecte, cal crear un grup de treball compost pels diferents agents per tal de consensuar les característiques del model de SIFE. Aquest procés de revisió s’ha de fer de manera coordinada, des d’una visió conjunta dels diferents serveis. 3.1. Ens local

- Garantir el funcionament del servei i la bona articulació amb l’EAIA i amb la resta de serveis comunitaris del seu sector territorial.

3.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies - Finançar l’ens local en els termes recollits en l’apartat de recursos que s’han d’emprar.

4. Recursos que s’han d’emprar 4.1. Ens local

- Contractar el personal professional i disposar de les instal·lacions necessàries per al desenvolupament correcte de les actuacions del programa.

- L’àmbit d’acció del SIFE és: Badalona. - Els professionals de l’equip SIFE són: 1 psicòleg/a i 1 treballador/a social.

4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies - El Departament ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als

serveis inclosos en el contracte programa. 5. Avaluació Atesa la implantació recent d’aquest servei, cal fer una incidència especial en la seva avaluació, tant pel que fa a la situació inicial, al procés o al progrés, com als resultats i l’impacte, centrada en l’assoliment dels objectius pretesos. Cal avaluar-ne, com a mínim, els indicadors següents:

- Nombre mitjà d’entrevistes per família extensa efectuades per l’equip de suport durant un any.

- Temps mitjà transcorregut fins al primer contacte amb la família des de la data de derivació del cas per part de l’EAIA.

- Nombre de seguiments nous d’acolliments de fet duts a terme per l’equip de suport a la família extensa realitzats en el darrer any.

- Nombre de coordinacions fetes entre l’equip de suport i els EAIA. - Nombre de validacions dels nuclis familiars susceptibles d’acollir un infant que s’han fet

en el darrer any. - Nombre de grups de suport a les famílies extenses creats en el darrer any. - Percentatge de famílies extenses que han participat almenys en una sessió de grup en

el darrer any. Contracte programa 2016-2019 Fitxa núm. 21 - Programes d’atenció social a persones amb drogodependències Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció L’ens local, d'acord amb el que estableixen els articles 31.1.f i 32.d de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, pot promoure la creació de serveis socials especialitzats i gestionar-los en coordinació amb l’Administració de la Generalitat. Els serveis d’atenció social a persones amb drogodependències són els serveis especialitzats determinats en el catàleg de serveis socials que poden englobar actuacions enfocades a prevenir o a potenciar la inclusió social de les persones amb situació de drogodependència. 2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. Generals

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 99

- Incrementar les estratègies de protecció de la població davant del consum de drogues, amb la finalitat de reduir les repercussions negatives que pot produir en els àmbits personal, familiar i social.

- Facilitar processos de suport i d’acompanyament a la inserció comunitària a les persones afectades per drogodependències.

2.2. Específics - Facilitar informació adequada i indicada sobre les drogodependències tant a la població

general com a l’específica, mitjançant programes d’intervenció que propiciïn els canvis necessaris per evitar o minimitzar les drogodependències.

- Fomentar la sensibilitat de la població vers la problemàtica de les drogodependències per tal de reduir l’estigma i la discriminació de les persones afectades i facilitar-los processos d’inserció social.

- Treballar conjuntament amb altres xarxes de serveis implicades en aquest àmbit: sanitària, educativa, laboral, etc.

3. Accions que s’han de desenvolupar en el període 2016-2019 3.1. Ens local

- Elaborar un Pla local de prevenció i/o de reinserció de drogodependències aprovat pel consistori de l’ens local.

- Desenvolupar el Pla local de prevenció i/o de reinserció en la comunitat i desplegar les actuacions determinades.

- Contractar els serveis i el personal professional necessari per al desenvolupament del pla.

- Dinamitzar el treball conjunt amb les xarxes de suport i agents implicats en la prevenció i l’atenció a persones afectades per drogodependències.

- Informar del marc d’intervenció en què s’emmarquen les activitats realitzades. - Aportar el Pla local d’atenció social a les drogodependències amb les actuacions

executades, quan es requereixi. 3.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

- Finançar l’ens local per a l’execució del seu pla local d’acord amb els objectius socials en matèria de prevenció i de reinserció social definits a la Cartera de serveis socials a la prestació 1.2.8.1 (servei de prevenció d’addiccions) i, si escau, a la prestació 1.2.8.2.1 (servei de centre de dia per a persones amb addiccions).

4. Recursos que s’han d’emprar 4.1. Ens local

- Contractar el personal professional necessari i disposar de les instal·lacions adequades per al desenvolupament de les actuacions programades.

- L’ens local ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als serveis inclosos en el contracte programa.

4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies - El Departament ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als

serveis inclosos en el contracte programa. 5. Avaluació Cal avaluar la informació de prevenció i de reinserció que demana el Recull unificat de dades dels ens locals (RUDEL): Prevenció:

- S’han descrit actuacions i objectius? (sí/no). - S’han identificat àmbits d’actuació?. - Nombre de beneficiaris/àries de les actuacions. - S’ha quantificat el cost de les activitats? (sí/no). - Es disposa d’un pla? (sí/no).

Reinserció: - S’han descrit actuacions i objectius? (sí/no). - S’han identificat àmbits d’actuació?. - Nombre de beneficiaris/àries de les actuacions - S’ha quantificat el cost de les activitats? (sí/no).

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 100

- Es disposa d’un pla? (sí/no). Contracte programa 2016-2019 Fitxa núm. 23 - Òrgans de participació de serveis socials Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció D’acord amb el que preveu l’article 54 de la Llei 12/2007, de serveis socials, els ens locals municipals i supramunicipals que legalment estiguin obligats a prestar serveis socials han de constituir un consell municipal o supramunicipal de serveis socials. El Decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials, estableix que aquests consells de serveis socials són òrgans col·legiats de participació comunitària per a l’assessorament, consulta, proposta i participació en matèria de serveis socials. D’acord amb el decret, també és responsabilitat dels ens locals la creació de consells de participació dels centres de serveis socials d’atenció diürna i dels centres de serveis socials substitutoris de la llar de titularitat de l’ens local (art. 26). Així mateix, el Decret 202/2009, de 22 de desembre, crea el Registre dels consells de participació de serveis socials, depenent del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, com a instrument de comunicació entre els òrgans de participació del sistema. La responsabilitat de la gestió del registre recau en la secretaria del Consell General de Serveis Socials. En aquest contracte programa es pretén donar continuïtat a les accions iniciades en els exercicis anteriors i sistematitzar i compartir la informació que se’n desprengui per tal de poder avançar en la millora de la qualitat dels òrgans de participació. 2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. General

- Mantenir un sistema d’informació específic en l’àmbit de la participació cívica en els serveis socials.

2.2. Específics - Actualitzar el Registre dels consells de participació de serveis socials d’acord amb el

mandat del Decret 202/2009, de 22 de desembre. - Aportar la informació disponible en el marc del Consell General de Serveis Socials.

3. Accions que s’han de desenvolupar en el període 2016-2019 3.1. Ens local

- Creació i/o modificació, si escau, dels òrgans de participació. - Comunicació al Departament de la creació, modificació o supressió dels òrgans de

participació de serveis socials de titularitat de l’ens local en els exercicis. - Els ens locals que van informar la fitxa 23 en el RUDEL d’anys anteriors només han de

facilitar informació sobre les variacions que s’hi hagin produït. Aquesta informació ha de contenir, com a mínim, les dades que s’especifiquen a continuació i ha de referir-se a cadascun dels òrgans de participació dels serveis socials de l’ens local i dels centres i serveis de titularitat de l’Administració local:

- Nom i dades de contacte de l’òrgan de participació. - Àmbit d’actuació:

o Consell de Serveis Socials. o Consells de plans i programes: inclusió social, desenvolupament

comunitari, altres. o Consells sectorials per grups de població: gent gran, persones amb

discapacitat, infància i adolescència, immigració, dones, altres. En el cas dels centres, s’ha de fer constar la tipologia d’acord amb la terminologia de la Cartera de serveis socials.

- Existència d’un reglament de funcionament intern de l’òrgan de participació de serveis socials.

- Acta de la sessió de constitució i/o certificat de constitució/modificació o supressió del consell degudament signat pel secretari o secretària.

3.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies - Actualització i manteniment del registre de consells de participació de serveis socials.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 101

- Informació al Consell General de Serveis Socials dins les funcions de la Secretaria del Consell.

4. Recursos que s’han d’emprar 4.1. Ens local

Aportar els recursos humans i materials necessaris per a l’execució de l’activitat prevista en aquest programa.

4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Aportar els recursos humans i materials necessaris per a l’execució de l’activitat

prevista en aquest programa. 5. Avaluació L’avaluació s’ha de basar en els indicadors següents:

- Nombre d’òrgans de participació de serveis socials dels ens locals constituïts o modificats l’any en curs.

- Nombre de centres de serveis socials de titularitat de l’ens local, obligats per la normativa vigent, que han constituït o modificat l’òrgan de participació l’any en curs.

- Percentatge de centres de serveis socials de titularitat de l’ens local, obligats per la normativa vigent, amb consell de participació l’any en curs.

Contracte programa 2016-2019 Fitxa núm. 29.1 - Programa de desenvolupament comunitari Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció Els plans de desenvolupament comunitari són una de les eines que permeten desenvolupar accions comunitàries i aprofundir en la millora per la implementació de polítiques socials actives. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, hereu del Departament de Benestar Social i Família, té una llarga trajectòria en aquest àmbit. L’any 1996, el marc europeu va ser El llibre blanc de les polítiques socials europees, que posava en relleu l’existència d’una creixent fractura social al si de l’Europa desenvolupada i la necessitat de lluitar per disminuir-la i per potenciar la cohesió social. L’any 2000, el marc va ser l’Agenda 2020, que posava l’accent en la incorporació de polítiques sostenibles. Actualment, tenint en compte la crisi econòmica i social, s’intensifica el sentit de l’equitat i la lluita contra la pobresa a partir dels objectius impulsats per les Nacions Unides i el desplegament de l’Agenda 2030. D’altra banda, es posa en relleu tota la normativa catalana i els diversos plans impulsats pel Govern de la Generalitat de Catalunya (Pla de lluita contra la pobresa, Pla d’infància, etc.). El desenvolupament comunitari contribueix a la promoció i consolidació de noves formes d’organització que permeten actuar en els nous reptes socials. N’és un exemple l’empenta que ha tingut l’economia social arreu d’Europa. El naixement d’una economia solidària potencia l’interès general i comunitari, promou l’associacionisme, la cooperació, l’autogestió, la solidaritat, l’ajuda mútua i la responsabilitat participativa amb la finalitat d’aconseguir una qualitat de vida millor. Des de fa més d’una dècada, els programes de desenvolupament comunitari s’han convertit en un exponent de processos participatius en què, en el marc d’un territori concret, uns actors (ciutadans, teixit associatiu, tercer sector, administracions públiques i els agents socials i econòmics) elaboren i posen en marxa, en comú, un projecte global de millora de la cohesió social i l’equitat. En definitiva, es tracta de facto d’un nou contracte social. La incorporació de la metodologia comunitària en l’aplicació de les polítiques públiques és un dels reptes més innovadors i d’impacte per a la transformació d’un territori i d’una comunitat. L’eina essencial i bàsica per assolir aquesta transformació és la participació del màxim possible d’actors del territori amb la finalitat de posar en valor l’essència de la democràcia participativa, afavorir el sentiment de pertinença a una comunitat i possibilitar l’articulació i la coordinació d’un conjunt d’actuacions. Un dels àmbits d’actuació de les polítiques socials públiques que caldria desenvolupar com a mesura o instrument per evitar situacions de vulnerabilitat és la integració en el mercat de treball de les persones en situació de risc d’exclusió sociolaboral, considerant que la millor política social és crear ocupació. Des del punt de vista comunitari i social, s’ha de donar una empenta al treball dins del marc de l’economia social i solidària, i posar-hi en el centre el benestar de les persones i que els actors socials prenguessin

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 102

consciència de l’existència d’uns interessos i unes necessitats comuns per a l’elaboració i l’aplicació de projectes col·lectius. Per aquest motiu, i sempre que hi hagi la necessitat, els ens locals haurien d’incloure accions en aquest àmbit com un eix de treball del programa de desenvolupament comunitari. Cal destacar el paper de cada actor en l’aplicació de les polítiques comunitàries públiques per situar la responsabilitat al nivell que correspongui. En aquest sentit, les entitats o un conjunt d’entitats poden ser les impulsores dels projectes de desenvolupament comunitari amb el suport de les administracions públiques (ajuntaments, Generalitat, consells comarcals…). La participació, per tant, es converteix en un dels principis clau per a l’aplicació, entre d’altres, de les polítiques comunitàries, que formen part intrínseca de tota actuació comunitària, com són: la coresponsabilitat, la transversalitat, la justícia social, la igualtat d’oportunitats, el partenariat publico privat, etc., amb la finalitat d’arribar a les persones tant des d’un punt de vista individual com col·lectivament. La societat està sotmesa a canvis permanents i complexos: estructurals, econòmics, de valors… Per aquest motiu, un pla de desenvolupament comunitari és una estructura dinàmica i flexible que s’adapta a aquests nous canvis i realitats socials. El coneixement de l’entorn actual i de la seva evolució ha de permetre millorar i prioritzar l’ús dels recursos públics i programar accions comunitàries més adients per a la convivència, la cohesió, la integració social, la formació de la ciutadania, el desenvolupament de valors cívics i comunitaris, la coresponsabilitat i la solidaritat des d’una visió transversal. 2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. General

- Crear una estratègia d’intervenció social i territorial mitjançant un procés participatiu del conjunt dels agents que intervenen en el territori liderat pel teixit associatiu, els col·lectius veïnals, els agents socials i econòmics, els serveis i les administracions públiques, tot creant polítiques de prevenció que afavoreixin la cohesió social.

2.2. Específics - Fomentar la coresponsabilitat i el compromís actiu del veïnatge, del conjunt del teixit

associatiu, de l’entorn econòmic i de les administracions. - Promoure la progressió de les persones, tant des del punt de vista individual com

comunitari, mitjançant iniciatives que afavoreixin el desenvolupament social. - Donar respostes a les noves necessitats impulsant polítiques de prevenció. - Facilitar als col·lectius més desfavorits socialment més integració per evitar la fractura

social. - Generar activitats de foment de la cohesió social i d’inserció sociolaboral.

3. Accions que s’han de desenvolupar en el període 2016-2019 El programa s’ha d’implementar en col·laboració entre l’ens local i l’Administració de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la distribució d’accions següent: 3.1. Ens local

- Fer una aportació econòmica. - Actualitzar les dades estadístiques i del diagnòstic del territori a fi de conèixer quina és

la realitat i de quins recursos es disposa. - Elaborar un projecte de desenvolupament comunitari concret atenent els àmbits i

col·lectius prioritaris. - Establir l’estructura organitzativa del projecte - Promoure un acord de col·laboració amb una o diverses entitats arrelades al territori

perquè liderin el projecte. - Gestionar i dinamitzar el programa de desenvolupament comunitari i vetllar pel seu bon

funcionament juntament amb l’entitat o entitats que gestionin i liderin el pla. - Incloure en els projectes i/o les activitats del programa la referència: «amb el suport del

Departament de Treball, Afers Socials i Famílies». - Convocar reunions de coordinació amb el tècnic/a comunitari/ària i les persones

referents tècniques de les diferents administracions, entitats i participants en el programa.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 103

- Propiciar reunions de coordinació entre els referents tècnics del Departament i el de l’ens local corresponent.

- L’ens local ha de justificar davant del Departament la totalitat de l’import pressupostat per a aquest servei.

- L’ens local ha de presentar una memòria descriptiva en el moment de la justificació econòmica del programa.

- Ateses les característiques i la complexitat d’aquest programa en termes de planificació estratègica, com que les actuacions poden variar en funció dels processos dels diferents ajustaments que s’hi puguin produir, les quantitats justificades es poden compensar entre tots els conceptes, és a dir, l’import total justificat és el que s’ha de comparar amb el finançament de l’import total.

- Sempre que coincideixin en el territori, l’ens local ha d’establir mecanismes interns de coordinació, cooperació i col·laboració amb els diferents programes que el Departament, mitjançant la Unitat Directiva responsable, impulsa (programa Òmnia, punts de voluntariat [fitxa 36], programa de mediació [fitxa 30.1] i projectes de lleure actiu amb la comunitat gitana [fitxa 30.2], processos de diagnòstic participatiu en barris amb un alt índex de població gitana [fitxa 30.3], així com en altres projectes relacionats amb la millora i promoció de l’educació, l’ocupació, la salut, l’habitatge o la cultura del poble gitano, impulsats a través del Pla integral del poble gitano). També ha d’establir interrelacions amb altres fitxes del contracte programa del Departament, si coincideixin en el territori i en objectius, com poden ser els plans locals per a la inclusió social (PLIS, fitxa 8 del contracte programa) i de ciutadania i immigració (PCI, fitxa 7 del contracte programa). L’objectiu concret de col·laboració és la realització d’un mínim de dues sessions de coordinació a l’any amb tots els PLIS, PDC i PCI de les àrees bàsiques de serveis socials.

3.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies - Fer-hi una aportació econòmica. - Validar el projecte de desenvolupament comunitari. - Revisar i fer el seguiment dels recursos econòmics aportats pel Departament destinats

a la contractació del tècnic/a comunitari/ària i a l’assoliment dels projectes i/o activitats programades.

- Donar suport tècnic al desenvolupament del programa. - Establir mecanismes de coordinació entre el personal tècnic del Departament que

gestiona els diferents programes de la Unitat i la resta del Departament, amb la qual es comparteixen objectius comuns.

4. Recursos que s’han d’emprar 4.1. Ens local

- L’ens local ha de contractar, de manera directa o indirecta, una persona professional de grau mitjà en l’àmbit de les ciències socials, tècnica comunitària, coneixedora de l’entorn físic i socioeconòmic del territori, amb dedicació mínima de mitja jornada i amb un sou equiparat al d’un treballador del grup B, nivell 18, del cos de gestió general de l’Administració pública de la Generalitat de Catalunya. L’ens local ha de designar la persona referent tècnica de la corporació.

- L’ens local ha de proporcionar l’estructura organitzativa per al desenvolupament del programa i les infraestructures necessàries per portar-lo a terme.

- L’ens local ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als serveis inclosos en el contracte programa.

4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies - El Departament ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als

serveis inclosos en el contracte programa. 5. Avaluació Indicador 1 Foment de la participació Justificació Un programa de desenvolupament comunitari (PDC) exigeix la

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 104

participació de les entitats i de les persones. Fórmula

A = nombre d’activitats de foment de la participació / nombre d’activitats totals executades.

Descripció de termes

Foment de la participació: activitats adreçades a potenciar l’increment de la participació ciutadana i de les entitats en la comunitat (entenent participació com la estratègia que possibilita prendre decisions entre tots els actors que formen part del projecte).

Font de dades RUDEL i memòria. Estàndards

A = 30%. Com a mínim un 30% de les activitats executades en el PDC han de ser de foment de la participació.

Indicador 2 Treball en xarxa Justificació

Per afavorir la inclusió social cal teixir lligams amb altres entitats, serveis i institucions amb objectius comuns.

Fórmula

A = nombre d’activitats conjuntes amb dos o més entitats i serveis del territori / nombre d’activitats totals executades del PDC.

Descripció de termes

Activitat: és una acció portada a terme pel PDC i que forma part de la seva programació/planificació.

Font de dades RUDEL i memòria. Estàndards A = 33%. Indicador 3 Col·lectius/beneficiaris Justificació Un PDC queda justificat per la seva incidència en la ciutadania del

territori. Fórmula

A = nombre de col·lectius. B = nombre de persones dels col·lectius.

Descripció de termes

Col·lectius: infància, joves, dones, gent gran, minories ètniques, altres, etc.

Font de dades Memòries, fitxa RUDEL. Estàndards

A = 50% de col·lectius. B = 50% nombre de persones que es preveia per a cada col·lectiu.

Indicador 4 Impacte del PDC Justificació

Conèixer l’impacte del PDC al territori ajuda a corregir possibles desviacions.

Fórmula

A = nombre de persones que es preveia que assistirien a l’actuació. B = nombre de persones reals.

Descripció de termes

-

Font de dades RUDEL i memòries. Estàndards B = 80% d’A. Indicador 5 Àmbits Justificació Un PDC queda justificat per la seva incidència en diferents àmbits

específics. Fórmula A = nombre d’àmbits d’intervenció. Descripció de termes

Àmbits: aprenentatge/formació, associacionisme / participació ciutadana, voluntariat, entorn i espais públics, salut,

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 105

cultura, lleure i esports, inserció sociolaboral, civisme i valors.

Font de dades

Actuacions efectuades amb enumeració concreta de les activitats adreçades a cada àmbit d’intervenció.

Estàndards A = superior o igual a dos àmbits d’intervenció específica. Indicador 6 Grau de satisfacció Justificació

Cal saber si les actuacions fetes han tingut efecte sobre la població, només així es pot modificar i millorar el PDC.

Fórmula

A = molt satisfactori. B = satisfactori. C = poc satisfactori. D = gens satisfactori.

Descripció de termes

El TC ha d’elaborar un sistema que permeti saber el grau de satisfacció en finalitzar l’activitat.

Font de dades

Enquestes realitzades i presentades per a cadascuna de les activitats programades.

Estàndards La suma dels graus A i B ha de ser superior o igual al 70%. Contracte programa 2016-2019 Fitxa núm. 30.1 - Programa de mediació sociocultural Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció L’Estratègia estatal per a la inclusió social de la població gitana a Espanya 2012-2020 impulsa la promoció de la formació de professionals gitanos i gitanes en la mediació i en altres àmbits de l’acció social. El Pla integral del poble gitano a Catalunya 2014-2016 estableix la necessitat d’implementar accions que facilitin les accions de mediació entre la comunitat gitana i la no gitana, per tal de construir ponts d’entesa que evitin el conflicte o que el minimitzin, si hi sorgeix, i que mostrin la diversitat de la societat en la qual vivim i acostin la realitat de la comunitat gitana per tal que aquesta sigui tinguda en compte a l’hora de dissenyar i implementar les polítiques públiques que poden beneficar persones del col·lectiu gitano. La societat actual està plena de diferències, de diversitat i de realitats distintes. En una societat multicultural sorgeix la necessitat no sols de reconèixer la diversitat, sinó també d’iniciar un procés d’aprenentatge envers una bona convivència i cohesió social entre diferents cultures, basada en els principis d’igualtat i el dret a la diferència. La persona mediadora gitana és un agent comunitari l’objectiu de la qual és facilitar l’accés de la població gitana als diferents àmbits comunitaris del barri, sensibilitzar la resta de la població i donar-li a conèixer la cultura gitana, i dinamitzar processos participatius i formatius al barri. La mediació sociocultural pretén:

- Contribuir a la detecció de necessitats socials de la població gitana. - Estudiar quins recursos hi ha als barris. - Coordinar diferents accions i iniciatives integrades en projectes ja existents i oferir-les a

la població gitana. - Connectar amb els diferents agents implicats als territoris amb població gitana. - Incentivar els processos participatius i formatius de la població gitana al barri. - Promoure la visibilització del poble gitano en el conjunt de la societat. - Promoure actuacions de millora de l’ocupabilitat i de la inserció sociolaboral de la

població gitana L’acció de mediació requereix un escenari temporal a mitjà-llarg termini per tal de consolidar les accions impulsades i refermar el paper de referent al municipi. L’objectiu és, doncs, consolidar la figura de la persona mediadora al llarg del temps dins d’un escenari temporal de continuïtat.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 106

2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. Generals

- Promoure l’accés de les persones gitanes del barri en els diferents àmbits de participació, especialment en els espais vinculats a l’educació dels nens i les nenes.

- Contribuir a la millora de l’accés de les persones gitanes a la formació. - Treballar per la millora de la cohesió social i la convivència intercultural al territori.

2.2. Específics - Informar la població gitana sobre els diferents recursos existents al territori. - Oferir un pont de comunicació entre els diferents organismes i actors socials del barri i

la població gitana. - Dissenyar programes de sensibilització social al barri i d’estratègies d’inclusió de la

població gitana. - Realitzar un treball transversal amb els diferents agents existents al territori. - Promoure la comunicació i el diàleg entre les diferents cultures presents al territori

mitjançant els seus interlocutors vàlids. - Promoure accions d’intermediació laboral, projectes de millora de l’ocupabilitat i accions

d’inserció sociolaboral, i facilitar-ne la seva programació, donar-ne suport a la implementació i sent-ne part activa en la construcció.

3. Accions que s’han de desenvolupar 3.1. Ens local

- Fer una aportació econòmica destinada a la realització d’activitats, amb un import no inferior al 10% del total del projecte.

- Fer una proposta de contractació de la persona mediadora i consensuar-la amb el Departament.

- Gestionar i dinamitzar el programa de mediació gitana i vetllar pel seu bon funcionament.

- Aportar les dades estadístiques i informacions corresponents de l’estructura, els processos i els resultats dels projectes i les activitats del programa.

- Incloure en els projectes i/o activitats del programa la referència: «amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies».

- Mantenir reunions de coordinació trimestrals amb els tècnics i tècniques del Pla integral del poble gitano.

- Durant l’any 2016, la persona mediadora ha de continuar implementant el projecte i consolidar de manera definitiva la seva implantació i arrelament en el municipi i entre la comunitat gitana.

- L’ens local ha de justificar davant del Departament la totalitat de l’import pressupostat per a aquest servei.

- L’ens local ha de presentar una breu memòria descriptiva (d’un màxim de cinc pàgines) en el moment de la justificació econòmica del programa.

3.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies - Fer l’aportació econòmica consistent en el sou íntegre de la persona mediadora. - Validar el servei de mediació i establir-ne la implementació de manera consensuada. - Donar suport al desenvolupament del servei i fer-ne el seguiment tècnic. - Fer el seguiment dels recursos econòmics atorgats pel Departament destinats a la

contractació de la persona mediadora. - Coordinar l’acció de la persona mediadora amb els projectes que s’implementen

d’acord amb el Pla integral del poble gitano, així com amb els projectes de desenvolupament comunitari impulsats també per aquest Departament.

4. Recursos que s’han d’emprar El programa s’ha d’implementar en col·laboració entre l’ens local i el Departament responsable, d’acord amb la distribució d’accions següent:

Acció Responsable 2016 Retorn a processos formatius formals Ens local X Retorn a processos formatius no formals Ens local X

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 107

Lleure actiu (activitat física- hàbits saludables) Ens local X Millora de l’ocupabilitat Ens local X Augment de la participació Ens local X Convivència Ens local X

4.1. Ens local Contractar, directament o indirectament, una persona mediadora, segons el perfil següent:

- Característiques requerides: o Persona preferiblement gitana. o Coneixedora del territori. o Coneixedora del moviment associatiu gitano i del culte evangèlic. o Persona reconeguda pels veïns i veïnes gitanos del barri. o Amb competències interculturals per prevenir situacions de conflicte amb

les altres comunitats presents al territori. o Coneixedora del marc d’actuació general de les polítiques públiques

dirigides al poble gitano (Pla integral del poble gitano, Pla nacional de desenvolupament gitano i Estratègia europea per a la integració romaní 2020).

- Característiques valorades: o Formació específica en matèria de poble gitano. o Participació en accions del Pla integral del poble gitano a Catalunya. o Formació específica en mediació. o Coneixement de la llengua gitana. o Coneixement bàsic d’informàtica.

- Funcions que s’han de desenvolupar: o Contactar amb les famílies i els diferents serveis del barri. o Ser interlocutor de la població gitana al territori. o Dinamitzar els processos de participació a la comunitat amb l’objectiu de fer

diagnòstics, accions formatives o altres actuacions que puguin ser d’interès per a la comunitat.

o Promoure la creació de teixit associatiu gitano en cas que no n’hi hagi al territori.

o Treballar de manera coordinada amb els agents de la comunitat educativa del territori (promotors, centres educatius, etc.) amb l’objectiu de reduir l’absentisme escolar i millorar la reinserció a processos formatius.

o Coordinar-se amb les persones mediadores civicocomunitàries. o Col·laborar amb els PDC i l’Òmnia del territori; o Dissenyar actuacions per implementar al territori orientades a la consecució

dels objectius generals i específics de la seva tasca. o Assistir a la Comissió de Seguiment de Joves i a les assemblees

associatives. o Promoure el programa Opre Ternipen.

- Dedicació: o La persona mediadora ha de fer una jornada de 37 hores setmanals, amb

uns horaris que ha de definir amb l’equip municipal, tenint en compte que el criteri fonamental que cal seguir és el d’atendre les necessitats de la població gitana del territori.

o Les tasques de la persona mediadora s’han de destinar exclusivament a la promoció de la població gitana del territori.

- Retribució de la persona mediadora: o Serà segons el que consta al clausulat del contracte programa.

- Formació continuada: o L’ens local ha d’incentivar la participació de la persona mediadora en les

diferents accions formatives del Pla integral del poble gitano, que tindran un impacte positiu en la millora de la qualitat de la seva tasca al territori.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 108

- Suport : o Disposar de l’estructura organitzativa i les infraestructures necessàries per

al desenvolupament del servei. o Donar suport administratiu a la persona mediadora i proveir un espai i les

eines de treball necessàries a l’emplaçament municipal (taula, ordinador i telèfon) perquè pugui desenvolupar amb correcció la seva tasca.

El programa s’ubicarà a les dependències que faciliti l’ens local. L’ens local aportarà la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als serveis inclosos en el Contracte Programa. 4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies El Departament ha d’aportar la quantitat que consta en l’annex econòmic relatiu als serveis inclosos en el Contracte Programa. 5. Avaluació Indicador 1 Coordinació intersectorial. Justificació

La persona mediadora ha d’estar constantment coordinada amb l’equip municipal, les entitats gitanes del barri, si n’hi ha, altres grups minoritaris, els tècnics comunitaris, els dinamitzadors d’Òmnia, la persona mediadora civicocomunitària i els centres educatius.

Fórmula

A = nombre de reunions anuals amb l’equip municipal. B = nombre de reunions anuals amb les entitats gitanes /

representants evangelistes. C = nombre de reunions anuals amb els centres educatius.

Descripció de termes

La persona mediadora ha d’informar de la coordinació a la memòria d’activitats que realitzi.

Població destinatària

La ciutadania en general, i de manera específica la població gitana.

Font de dades Actes. Estàndards

A = 4 reunions anuals. B = 5 reunions anuals. C = 5 reunions anuals.

Indicador 2 Intervencions educatives. Justificació

Es fa necessari disposar d’informació quantitativa i qualitativa que permeti a les administracions portar a terme les polítiques d’inclusió social de manera exitosa i efectiva.

Fórmula

A = Nombre de reunions amb familiars. B = Nombre de famílies ateses. C = Nombre de reunions amb els centres educatius. D = Nombre de reincorporacions en processos formatius.

Descripció de termes

La persona mediadora ha d’informar del nombre de reincorporacions en processos formatius en la memòria d’activitats que elabori. La reinserció escolar s’ha de mesurar tenint en compte els nens i les nenes gitanos que tornen a un procés formatiu.

Població destinatària

La ciutadania en general, i de manera específica la població gitana.

Font de dades

La memòria de la persona mediadora i les memòries dels centres educatius.

Estàndards

C = 5 reunions. D = 5 reincorporacions.

Contracte programa 2016-2019 Fitxa núm. 34 - Activitats o projectes adreçats a joves Ajuntament de Badalona

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 109

1. Justificació de l’acció El PNJCat 2010-2020 és una eina per a la població jove del nostre país la finalitat última de la qual és facilitar el procés d’emancipació juvenil i fomentar el protagonisme i la participació de les persones joves en la construcció del seu propi projecte de vida i la incidència en la societat. El PNJCat estableix que els encarregats de desenvolupar, dur a terme i treballar per a l’assoliment dels objectius del Pla són la Generalitat de Catalunya, el món local i el conjunt del moviment juvenil organitzat. El món local té un paper destacat en el PNJCat, ja que, partint dels principis de proximitat i subsidiarietat, les polítiques de joventut han de respondre a les necessitats i projectes de la gent jove. I el món local està en contacte directe amb les persones joves i amb les seves necessitats i problemàtiques, fet que permet dissenyar solucions més ajustades al seu context immediat. Per aquesta raó, el desenvolupament territorial del PNJCat es du a terme a través del Projecte Territori, que es defineix sota l’acció dels ens locals i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que han de treballar de manera coordinada per assolir els objectius del PNJCat i incorporar-hi una metodologia de treball comuna. Aquesta coordinació es fa possible a través d’un seguit d’eines de planificació i desenvolupament de les polítiques de joventut, com ara els plans locals de joventut (PLJ), els protocols d’intervenció estratègica comarcal en polítiques de joventut (PIECJ) i els projectes i les activitats en l’àmbit de joventut. El Departament vol continuar donant suport a les activitats o projectes adreçats a joves que realitzin els ens locals, en el marc dels seus PLJ o PIECJ i d’acord amb les bases establertes en el PNJCat 2010-2020. Al llarg de 2016, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha de consensuar amb les entitats municipalistes una reformulació dels programes de suport als ens locals en matèria de joventut per aplicar a cada territori basada en l’acord amb els ajuntaments de més de 20.000 habitants i els consells comarcals a partir de 2017. 2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. General

- Col·laborar en la realització d’activitats o de projectes adreçats a les persones joves en el marc i d’acord amb els reptes, la metodologia i els principis rectors establerts en el Pla nacional de joventut.

2.2. Específics - Donar suport a activitats o projectes adreçats a les persones joves que realitzin els

consells comarcals, en el marc dels seus PIECJ, o els ajuntaments, en el marc dels seus PLJ.

- En conseqüència, els consells comarcals que no tinguin PIECJ i els ajuntaments que no han tingut PLJ vigent l’any 2015 no poden accedir a aquest suport del Departament.

3. Accions que s’han de desenvolupar l’any 2016 3.1. Ens local Planificació i execució de les accions per a joves sol·licitades pels ens locals. 3.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

- Contribuir al finançament de les activitats o projectes indicats, segons es detalla en l’annex econòmic d’aquest contracte programa.

4. Recursos que s’han d’emprar 4.1. Ens local

- L’ens local ha d’aportar, com a mínim, un import econòmic equivalent al 10% de l’aportació de la Direcció General de Joventut. L’ens local ha fer l’aportació que consta en l’annex econòmic d’aquest contracte programa.

- En totes les activitats o projectes que realitzi l’ens local incloses en l’apartat 3, en tot el material divulgatiu que s’editi, així com en les convocatòries públiques i invitacions, s’ha de fer constar: «Amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Direcció General de Joventut».

4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies - Els recursos necessaris per procedir al finançament previst en l’annex econòmic

d’aquest contracte programa.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 110

- Personal i materials per al suport metodològic i, si escau, la formació. 5. Avaluació Es recollirà la informació següent:

- Dades bàsiques de l’activitat o projecte (nom, descripció i dates d’execució). - Objectius estratègics, operatius i indicadors de l’activitat o projecte. - Valoració global de l’activitat o projecte.

Contracte programa 2016-2019 Fitxa núm. 37 - Plans i mesures d’igualtat en el treball Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció El preàmbul de la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes reconeix el destacat paper de les administracions locals per avançar en igualtat, en afirmar que les autoritats locals i regionals, que són les esferes de govern més pròximes a la població, representen els nivells d’intervenció més adequats per combatre la persistència i la reproducció de les desigualtats i per a promoure una societat veritablement igualitària. La llei es refereix als mecanismes per promoure la igualtat efectiva en tots els àmbits de la vida de les persones i per garantir en condicions d’equitat la seva participació política, social, cultural i laboral. Referent a aquest darrer aspecte, la norma determina mesures per garantir la igualtat en l’accés al treball, en la formació i en la promoció professional i en les condicions de treball. L’article 6 de la norma especifica les funcions dels ens locals de Catalunya en matèria de polítiques d’igualtat de gènere, entre les quals figura la «d’elaborar, aprovar, executar i avaluar els plans d’igualtat de dones i homes destinats al personal a llur servei». Més endavant, l’article 15, estableix que «els ens locals que tenen òrgans específics de representació del personal al seu servei han d’aprovar un pla d’igualtat de dones i homes, que s’ha de definir en el conveni col·lectiu o en el pacte o acord de condicions de treball». Els requisits fixats per als plans d’igualtat de dones i homes del sector públic també queden determinats en aquest mateix article. La Llei orgànica 22/2007 no especifica l’obligatorietat de les administracions locals d’elaborar un pla d’igualtat, sinó que es remet a la disposició addicional vuitena de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, avui disposició addicional setena en el Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic on es disposa que: «Les administracions públiques estan obligades a respectar la igualtat de tracte i d’oportunitats en l’àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, han d’adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes.» «Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, les administracions públiques han d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat a desenvolupar en el conveni col·lectiu o acord de condicions de treball del personal funcionari que sigui aplicable, en els termes que s’hi prevegin.» També la Unió Europea es refereix a l’aplicació de les mesures d’igualtat a diverses directrius. En aquest sentit l’article 16 del Reglament (CE) núm. 1083/20063 estableix que un dels requisits que han de complir les entitats locals per beneficiar-se d’aquest cofinançament és disposar d’un pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Les normes regulen la manera de fer front a les desigualtats de gènere que encara persisteixen en la nostra societat. Aquestes desigualtats que corroboren les dades objectives que ens mostren les estadístiques oficials, com ara les de l’Enquesta de Població Activa per a Catalunya del desembre de 2015. Altres dades ens diuen que les dones dediquen pràcticament el doble de temps a la llar i a la cura de les persones que els homes i que les seves pensions es situen un 31% per sota de les dels seus companys, la qual cosa les aboca cap a la pobresa. Aquest conjunt de xifres ens proporciona una instantània de les desigualtats reals que les lleis pretenen corregir i que les administracions han de tenir en compte a l’hora d’organitzar-se i planificar les seves polítiques. 3Reglament pel que s’estableixen les disposicions generals relatives al Fons Europeu de Desenvolupament, al Fons

Social Europeu i al Fons de Cohesió.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 111

Per tot el que s’ha exposat, en el marc del contracte programa 2016-2019, els ens locals per una part, han d’aportar la informació necessària per poder fer una diagnosi de partida sobre les polítiques d’igualtat de l’organització i, per l’altra, desenvolupar les actuacions necessàries per tal de donar compliment de la Llei 17/2015, de 21 de juliol, pel que fa a l’elaboració i implantació de plans d’igualtat. 2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. Generals Proporcionar programes de sensibilització i capacitació específica en igualtat a tot el personal dels ens locals per tal de facilitar l’elaboració i la implantació del pla d’igualtat a l’organització mateixa i a les empreses del territori i, en el cas dels ens supramunicipals, als ens locals menors de 20.000 habitants del seu àmbit territorial. 2.2. Específics

1. Elaborar un informe sobre les polítiques de gènere de l’ens local, mitjançant el RUDEL, a emplenar a la justificació referent al 2016 i 2019 del contracte programa 2016-2019.

2. Organitzar accions de sensibilització adreçades a tot el personal de l’ens local en matèria d’igualtat i no discriminació.

3. Proporcionar capacitació i formació específica al personal tècnic i directiu de l’ens local, així com als representants dels treballadors/res per tal de facilitar l’elaboració del pla d’igualtat i d’incorporar mesures d’igualtat a la negociació col.lectiva.

4. Donar suport tècnic i metodològic al personal tècnic/comissió de l’ens local responsable de redactar el pla d’igualtat, en tot el procés d’elaboració, implantació i avaluació del pla.

5. Promoure l’elaboració i implantació de plans d’igualtat en les empreses ubicades en l’àmbit territorial del municipi, i oferir suport tècnic, metodològic i formatiu al personal de les organitzacions.

6. En el cas dels ens supramunicipals, promoure i assistir en l’elaboració i implantació de plans d’igualtat en els ens locals del seu àmbit territorial que no estiguin adscrits a Contracte programa.

3. Accions que s’han de desenvolupar pel període 2016-2019

Acció Responsable 2016 2017 2018 2019 Informe inicial/final

1. Recopilació d’informació sobre la situació laboral de dones i homes a l’organització

2. Recopilació d’informació sobre el grau d’implantació de plans i mesures d’igualtat a les empreses del municipi

Ens local X X

X X X X

Activitats de formació i sensibilització al personal de l’ens

3. Organització d’actes, jornades i/o distribució de material de sensibilització

4. Organització de cursos i tallers presencials i en línia específics d’igualtat per a l’elaboració de plans d’igualtat

Departament

i ens local

X X X

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 112

Departament i ens local X X X X

Ens local X X X X

X X X X

Plans d’igualtat als ens locals 5. Informació i suport metodològic per a

l’elaboració de plans d’igualtat i la implantació d’altres mesures d’igualtat a l’organització (protocol, selecció, etc.)

6. Elaboració del Pla d’igualtat de l’ens local

7. Promoció i suport en l’elaboració de plans d’igualtat als ens locals de menys de 20.000 habitants de l’àmbit territorial (en el cas d’ens supramunicipals) Validació i registre del Pla d’Igualtat de l’ens i dels ens locals ubicats al seu àmbit territorial

Departament i ens local

X X X X

Plans d’igualtat a les empreses 8. Promoció de l’elaboració de plans

d’igualtat a les empreses del territori proveint assessorament i metodologia per la elaboració

9. Validació i registre dels plans d’igualtat de les empreses ubicades al territori

Departament i ens local X X X X

4. Recursos que s’han d’emprar 4.1. Ens local Recursos humans: Per a l’elaboració, implantació i avaluació del pla d’igualtat del l’ens local cal constituir una comissió d’igualtat en la qual participin:

- Una persona directiva o tècnica adscrita a la unitat de recursos humans - Una persona tècnica responsable de les polítiques d’igualtat, preferentment adscrita a

l’àmbit de la promoció econòmica municipal - Representants de les persones treballadores

Per a la resta d’actuacions es requereix la participació i implicació de la persona tècnica responsable de les polítiques d’igualtat, ja esmentada. La figura professional adequada per desenvolupar aquestes tasques és una persona titulada en promoció de la igualtat de gènere o bé una persona amb experiència com a agent d’igualtat. En el cas que no disposar de personal qualificat en igualtat de dones i homes en el treball, el Departament ha de proporcionar formació especialitzada a la persona o persones que l’entitat determini, així com als membres de la Comissió d’igualtat constituïda per elaborar el Pla d’igualtat. Recursos materials Per l’organització d’actes de sensibilització i accions de formació es requereixen espais adequats per a cadascuna de les activitats, així com suport gràfic i altres recursos que contribueixin a la realització d’aquests tipus d’actuacions. 4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Recursos humans i suport tècnic El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies posarà a disposició dels ens locals:

- Informació i assessorament per l’elaboració de plans d’igualtat interns i a les empreses del territori. Despeses a càrrec del Departament (recursos propis).

- Metodologies i recursos específics per l’elaboració i implantació de plans i mesures d’igualtat. Despeses a càrrec del Departament (recursos propis).

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 113

- Disseny de fulletons de difusió d’actes i accions formatives. Despeses a càrrec del Departament (recursos propis)

- Oferta de cursos en línia. El Departament assumeix l’organització i seguiment de la formació virtual.

- Oferta de formació presencial i acompanyament en el procés d’elaboració i implantació de plans d’igualtat. Aquesta formació es pot organitzar conjuntament entre un grup d’ens locals per tal d’estalviar costos. Aquestes accions de formació i seguiment es realitzen al llar d’un any, aproximadament.

5. Avaluació Actuació: informe inicial sobre la situació de les polítiques d’igualtat a l’ens local:

Indicador 1: s’ha elaborat l’informe sobre la situació de les polítiques d’igualtat a l’ens local

Actuació: activitats de formació i sensibilització al personal de l’ens local Indicador 2: nombre de persones treballadores participants en les accions de sensibilització. Indicador 3: nombre de treballadors i treballadores de l’ens local que han rebut formació en matèria d’igualtat de dones i homes en el treball orientada a l’elaboració i implantació de mesures i plans d’igualtat.

Pla d’igualtat a l’ens local Indicador 4: situació en la qual es troba l’elaboració del Pla d’igualtat de l’ens local. Indicador 5: número de registre del Pla d’Igualtat de l’ens local Indicador 6: nombre de plans d’igualtat elaborats pels ens locals menors de 20.000 habitants de l’àmbit territorial, en el cas dels ens supramunicipals. Indicador 7: número de registre dels plans d’igualtat elaborats pels municipis menors de 20.000 habitants de l’àmbit territorial, en el cas dels ens supramunicipals.

Plans d’igualtat a les empreses del territori Indicador 8: nombre de plans d’igualtat elaborats per les empreses del territori. Indicador 9: nombre de persones beneficiàries directes dels plans d’igualtat de les empreses.

Contracte programa 2016-2019 Fitxa núm. 38 - Plans i mesures d'igualtat de les persones LGBTI i lluita contra l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció L’article 3.2 de la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, especifica que la Generalitat i els ens locals han de garantir el compliment d’aquesta llei i promoure les condicions per fer-la plenament efectiva en els àmbits competencials respectius. L’article 1.1 de l’esmentada llei té per objecte establir i regular els mitjans i mesures per fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual, d’identitat de gènere o expressió de gènere en els àmbits, tant públics com privats, sobre els quals la Generalitat i els ens locals tenen competència. L’article 6.h especifica que aquesta llei ha d’assegurar la cooperació interadministrativa. L’article 27 estableix que «les administracions públiques de Catalunya han de garantir a les persones LGBTI que pateixen o es troben en risc de patir qualsevol tipus de violència o discriminació el dret a rebre de manera immediata una protecció integral, real i efectiva». En virtut d’aquestes disposicions, cal establir els objectius i les actuacions necessaris per dur a terme la cooperació interadministrativa entre la Generalitat i els ens locals de Catalunya. 2. Objectius que s’han d’assolir 2.1. Generals:

- Promoure l’elaboració de una diagnosi per conèixer la situació de les persones LGBTI del l’ens local.

- Promoure la implementació de la Llei 11/2014 en tots aquells continguts que siguin competència local (educació, salut, seguretat, comunicació, lleure i l’àmbit de les contractacions).

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 114

- Garantir l’atenció de les víctimes de l’homofòbia, bifòbia o transfòbia de l’ens local. 2.2. Específics:

- Facilitar eines per realitzar una diagnosi local. - Dissenyar i realitzar un Pla de formació i sensibilització als treballadors/es de

l’Administració local. - Promoure la incorporació de la perspectiva LGBTI en les polítiques públiques locals. - Dissenyar protocols de coordinació amb el Servei d’Atenció Integral de la Generalitat

per atendre les persones víctimes de l’homofòbia, bifòbia o transfòbia i derivar les denúncies recollides des de les diferents oficines de l’ens local.

3. Accions que s’han de desenvolupar en el període 2016-2019

Acció Responsable 2016 2017 2018 2019 Designar un interlocutor responsable de les polítiques LGBTI. Ens local x x x x

Facilitar la logística de la formació (local, inscripcions, difusió de la formació. Ens local x x x x

Facilitar eines per realitzar la diagnosi. Departament x x x x

Realitzar la formació sobre el coneixement i implementació de la llei 11/14. Departament x x x x

Acompanyament tècnic per dissenyar el pla local.

Departament / Ens local x x x

Facilitar el protocol de coordinació amb el Servei d’atenció integral.

Departament / Ens local x x x x

4. Recursos que s’han d’emprar 4.1. Ens local

- Una persona de l’àrea d’igualtat de l’ens local amb una dedicació de 10 hores setmanals.

4.2. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies - La Unitat Directiva responsable posarà a disposició de l’ens local els professionals que

impartiran la formació i els materials que es necessitin per realitzar-la. - La Unitat Directiva responsable facilitarà l’eina per realitzar la diagnosi i el pla local

LGBTI. - La Unitat Directiva responsable elaborarà conjuntament amb l’ens local el protocol de

coordinació. 5. Avaluació

- Nombre de cursos realitzats. - Nombre de persones formades i serveis i organismes als quals pertanyen. - Nombre de reunions de suport per realitzar la diagnosi i el Pla local LGBTI. - Diagnosi realitzada. - Pla local LGBTI realitzat. - Nombre de denúncies derivades al Servei d’Atenció a les Persones LGBTI. - Nombre de persones ateses, possibles víctimes de l’homofòbia bifòbia o transfòbia. - Hores setmanals efectuades per la persona de l’àrea d’igualtat.”

TERCER.- Atesa la inexistència de crèdit en el pressupost municipal de 2016, per fer front als compromisos assumits en les fitxes 2.1 i 30.1, es condiciona l’execució d’aquestes fitxes fins a l’existència de crèdit adequat i suficient. QUART.- Les obligacions econòmiques per a l’Ajuntament derivades del Contracte Programa per als exercicis 2017 i següents restaran condicionades a l’existència de crèdit adequat i suficient en el corresponent pressupost municipal. CINQUÈ.- Facultar a l’alcaldessa per a la signatura del Contracte Programa 2016-2019 així com la signatura dels annexos de concreció d’aquest contracte programa per a l’any 2016 detallat a l’apartat dispositiu segon d’aquest acord, i a la regidora de Serveis Socials per adoptar les resolucions necessàries per al desenvolupament d’aquest conveni fins a la seva

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 115

liquidació. SISÈ.- Donar compte d’aquests acords a la propera sessió de la Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva. SETÈ.- Notificar al Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat, i comunicar a la Intervenció i Tresoreria municipal i als gestors dels serveis afectats, per al seu coneixement i efectes. SENYORA ROTGER: Bona tarda a tothom. Efectivament el contracte programa és un element molt important per al funcionament de l’Ajuntament. Com saben, és l’acord, així per explicar-ho ràpid, entre la Generalitat i l’Ajuntament per finançar bàsicament els serveis socials, no només els serveis socials però bàsicament això. I és el finançament que ens suposa poder donar ajuts d’urgència, transport adaptat i molts altres elements que ens permeten funcionar normalment. Voldria aclarir que el portem d’urgència i realment em sap greu, m’agradaria no haver de portar urgències. Malgrat tot, es va explicar i es va donar la documentació a la Comissió Informativa, es va advertir que es treballaria per poder-ho portar al Ple, i la veritat és que tot i que portàvem temps treballant-lo fins al 5 de setembre encara estàvem reunits amb la Generalitat per intentar millorar una mica la xifra final. I per tant, vam pensar que valia realment la pena esperar i ha valgut la pena. Aquest contracte programa, a diferència dels anteriors, no és vàlid per un any i tornar a negociar, com era tradicional, sinó que val pels quatre anys. Tenim una xifra total per cadascun d’aquests anys i això no vol dir que després puguin augmentar algunes partides. De fet, comencem a treballar en una comissió bilateral amb la Generalitat, que crec que és una bona notícia, i això vol dir que podrem anar treballant punt per punt, intentar millorar el que ens sembli que val la pena fer. La xifra total que s’aplicarà aquest any és de sis milions vuit-cents dinou mil euros, que és aproximadament, no arriba però s’hi acosta, uns dos-cents mil euros més que la del 2015. Com a novetats tenim quatre fitxes noves, una de centres oberts, una d’ajuts a dones víctimes de violència i els seus fills, i no estrictament de serveis socials però també recollides al contracte programa, la fitxa d’atenció al poble gitano, i la fitxa d’activitats adreçades a joves. Per la importància de tots aquests serveis us demanem que voteu a favor de l’aprovació. Moltes gràcies. SENYOR LÓPEZ: Yo quería preguntarle en el año 2015 este contrato programa entre la Generalitat y el Ayuntamiento, si se han cumplido los plazos de pago del dinero, des de la Generalitat al Ayuntamiento, y cómo ha repercutido en los organismos autónomos que tiene el Ayuntamiento para prestar el servicio. SENYORA ROTGER: Jo dels pagaments del 2015, la veritat és que no li puc donar una resposta ara mateix, si vol li puc preparar. El que sí li puc dir és que del 2016 hem tingut una bestreta molt important, que és una cosa no havia passat fins ara, i que ens ha donat oxigen per poder començar a treballar molt millor a partir d’ara. Si vol, la resta de la informació li puc fer una valoració per escrit.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera)

Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera)

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 116

4. Aprovar la reclassificació a efectes administratius de caràcter econòmic en el grup C1 dels agents i caporals de la Guàrdia Urbana, i en conseqüència, aprovar la modificació 1/2016 de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament amb efectes 01/10/2016. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Reclassificació a efectes administratius de caràcter econòmic en el grup C1 dels agents i caporals de la Guàrdia Urbana, com a conseqüència de l’aplicació de la previsió legal introduïda per l’art. 65 de la Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives que afegeix una disposició addicional setena en la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les Policies locals de Catalunya i, en conseqüència, aprovació de la modificació 1/2016 de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament amb efectes 01/10/2016. Òrgan que resol: El Ple de l’Ajuntament Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Núm. expedient: Expt. 272/Z-21/16 Antecedents 1. L’art. 65 de la Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives ha introduït una disposició addicional setena en la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les Policies locals de Catalunya que reclassifica les categories d’agent i caporal en el grup de classificació C1 i els equipara als Mossos d’Esquadra i a altres cossos de policies locals. La modificació operada dóna resposta a una reivindicació de les policies locals i a una vella aspiració dels sindicats representatius en l’àmbit de les policies locals i vindria a harmonitzar la situació amb el cos de Mossos d’Esquadra. Així mateix es dóna compliment a la Resolució 621/X del Parlament de Catalunya, sobre les modificacions legals per a la classificació dels agents i caporals de les policies locals en el grup C1. Amb la reclassificació, a efectes administratius de caràcter econòmic, en el grup C1 es tracta d’aplicar una fórmula que comporta una petita millora econòmica als agents i caporals de les policies locals en relació amb les retribucions bàsiques, però sense que comporti un augment de massa salarial. Aquesta modificació ho és sens perjudici de l’aplicació de l’Ordre EDU/272/2008, de 23 de maig, per la qual s’estableix l’equivalència, en l’àmbit de Catalunya, de la categoria d’agent dels cossos de les policies locals de Catalunya al títol de tècnic corresponent a la formació professional del sistema educatiu i l’Ordre ECD/405/2014, de 12 de març, per la qual s’estableix l’equivalència d’agent de l’escala bàsica dels cossos de policia local de Catalunya al títol de tècnic corresponent a la formació professional del sistema educatiu. La reclassificació administrativa de caràcter econòmic regulada és d’aplicació a tots els agents i caporals de l’escala bàsica de les policies locals, amb independència de la titulació, perquè no es produeix una modificació dels grups de classificació en què s’estructura una organització policia ni tampoc una modificació de la titulació per a l’accés o per a la promoció professional. La Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, estableix que aquesta modificació entra en vigor en data 14/03/2015, l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, fet que es va produir el passat 13/03/2015, de conformitat amb la disposició final 3ª de l’esmentada llei. 2. Informe econòmic de la tècnica mitjana adscrita al Servei d’Organització i Recursos Humans en data 26/09/2016 d’acord amb la qual (i) existeix suficiència pressupostària la modificació de la relació de llocs de treball que es tramita amb efectes 01/10/2016, (ii) aborda el càlcul de l’import a realitzar en els diferents períodes sobre els quals s’ha de fer la minoració del complement específic per 2016, mesos octubre a desembre i paga extraordinària desembre 2016, de forma transitòria, i 2017 ja amb valor de forma permanent i (iii) calcula la despesa per triennis. 3. Convocatòria de la Comissió de valoració i seguiment de llocs de treball en data 26/09/2016. 4. Acta de la sessió de la Comissió de valoració i seguiment de llocs de treball. Fonaments de Dret 1. L’article 90.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les bases de règim local, estableix que les Corporacions locals formaran la relació de tots els llocs de treball existents en la seva organització en els termes previstos en la legislació bàsica de la funció pública. Indica també que correspon a l’Estat establir les normes en base a les quals cal confeccionar les relacions

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 117

de llocs de treball, la descripció de llocs de treball tipus i les condicions requerides per la seva creació. En aquest sentit es manifesta la legislació concordant (art. 126 del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril i art. 283.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril). 2. L’article 74 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TR-EBEP) disposa que “les Administracions Públiques estructuraran la seva organització a través de relacions de llocs de treball o altres instruments organitzatius similars que comprendran, com a mínim, la denominació dels llocs, els grups de classificació professional, els cossos o escales, en el seu cas, a que estiguin adscrits, els sistemes de provisió i les retribucions complementàries”. 3. Pel que fa a les relacions de llocs de treball, els articles 29 i següents del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, regulen la seva confecció, el contingut, la valoració i la classificació de llocs de treball, i la competència per a l’aprovació i 4. 4. Els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, regulen la confecció, contingut, valoració i classificació, formalització i competències per a l’aprovació i consegüent modificació de la relació de llocs de treball. En aquest sentit, la modificació de la relació de llocs de treball que es proposa s’ajusta a allò que disposa l’article 31 del Decret 214/1990, de 30 de juliol. 5. Els articles 11,12,13, 14 i 15 del Reglament de catalogació, provisió i retribució dels llocs de treball de l’Ajuntament de Badalona, aprovat pel Ple de l’Ajuntament en la sessió del 12/06/1998, d’aplicació tant al personal funcionari com laboral al servei d’aquest Ajuntament, tant pel que fa a la creació i supressió de llocs de treball. D’acord amb les estipulacions establertes en l’esmentat Reglament de catalogació, provisió, i retribució dels llocs de treball de l’Ajuntament de Badalona, s’aplica la mateixa normativa per a la confecció, valoració, i sistema retributiu, tant per als llocs de treball reservats a funcionaris com també per als llocs de treball reservats a personal laboral. 6. La determinació de les retribucions complementàries s’ha fet tenint en compte a allò que disposa l'article 24 del TR-EBEP, abans referenciat, i l’article 103 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, i legislació concordant, en relació amb els articles 3, 4 i 7.2 del RD 861/1986, de 25 d'abril, relatius al complement específic, en relació amb l'article 7.2 a) del RD 861/1986, de 25 d’abril, i d’acord amb l’article 32 i següents del reglament de catalogació, provisió i retribució dels llocs de treball d'aquesta Corporació. 7. La Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives afegeix una disposició addicional, la setena, a la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, amb el text següent: “Setena

1. Els funcionaris dels cossos de policia local de les categories d’agent i caporal de l’escala bàsica es classifiquen, a efectes administratius de caràcter econòmic, en el grup C1, d’acord amb el que estableix la normativa vigent en matèria de funció pública. 2. L’aplicació d’aquesta mesura comporta que la diferència retributiva del sou base resultant de la classificació en el grup C1 es dedueix de les retribucions complementàries de la relació de llocs de treball corresponent. 3. Els triennis perfets en l’escala bàsica amb anterioritat a l’aplicació del canvi de classificació a què fa referència aquesta disposició s’han de valorar d’acord amb el grup de classificació al qual pertanyia el funcionari en el moment que van ésser perfets. 4. Els aspirants a la categoria d’agent han de percebre, durant la realització del curs selectiu a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, les retribucions bàsiques corresponents al grup C2. 5. Aquesta classificació té efectes econòmics i administratius i no comporta equivalència o reconeixement en l’àmbit acadèmic, docent o educatiu. 6. Les transferències de l’article 24.2 d’aquesta llei s’han d’entendre referides als nous grups de classificació professional: - A l’escala superior, el grup A1. - A l’escala executiva, el grup A2.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 118

- A l’escala intermèdia, el grup C1. - A l’escala bàsica, el grup C2”.

8.La publicació “Aspectes pràctics de la modificació de la Llei 16/1991 de policies locals de Catalunya” del Butlletí d’assistència al govern local en recursos humans de la Diputació de Barcelona respon en relació a si la reclassificació a efectes administratius de caràcter econòmic de les categories d'agent i caporal en el grup C1 comporta la necessitat de modificar la plantilla de personal, com instrument d'ordenació que recull les places classificades en cossos, escales, subescales, places i categories, i els grups de classificació d'acord amb la titulació requerida pel seu ingrés. Aquesta publicació indica que, amb caràcter previ, cal assenyalar que els cossos i escales es classifiquen en grups en funció de la titulació exigida per l'ingrés d'acord amb el que disposa l'article 76 de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, per la qual s'aprova l'Estatut bàsic de l'empleat públic (actualment Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic). La previsió analitzada, no comporta -llevat millor opinió- la necessitat de modificar la plantilla de personal atès que, d'una banda l'escala bàsica (agents i caporals) continua essent classificada en el grup C2, un cop modificat l'article 24.2 de la Llei de 16/1991, per adaptar-la als nous grups de classificació regulats a l'article 76 de l'EBEP; i d'altra banda per què es disposa expressament que la classificació té efectes administratius de caràcter econòmic però no comporta equivalència o reconeixement en l'àmbit acadèmic, docent o educatiu. En definitiva, no hi ha una veritable reclassificació que suposi el passi real al grup de classificació C1, que sí hagués suposat una modificació de la plantilla, amb la catalogació de les places ja existents com "a extingir" i la classificació de les noves com del grup C1. A aquesta conclusió també ha arribat la Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya que resol en un informe de 25 de maig de 2015 que l'escala bàsica (agents i caporals) continuen classificats en el grup C2, i per tant, no s'ha de fer un canvi en les plantilles orgàniques, sense que la reclassificació administrativa de caràcter econòmic al grup C1 suposi afectació a les titulacions requerides per l'accés o per la promoció professional. S'ha de constatar que la majoria de les Comunitats Autònomes (Valencia, Andalusia, Astúries, entre d'altres) que han reclassificat les places d'agents i caporals, sí han realitzat una veritable reclassificació en el grup C1 al disposar que la titulació requerida per accedir a l'escala bàsica es correspon amb l'exigida per accedir al grup C1 per la normativa de funció pública. Alhora estableixen un període transitori i determinen la integració de les persones que tinguin la titulació corresponent, i els que no disposin de la titulació continuaran en el grup inferior constant les places en la plantilla de personal com "a extingir" i la reclassificació només tindrà per ells efectes econòmics. Aquesta fórmula resulta respectuosa amb la normativa bàsica estatal que vincula la titulació exigida per accedir a la funció pública al grup de classificació, i sí ha suposat la necessitat de modificar la plantilles de personal, al tenir la reclassificació plens efectes, no només econòmics i administratius. Aquesta fórmula està avalada per la sentència del Tribunal Suprem de 5 de març de 2002 (rec. 4256/1999) que disposa: "Dentro de una misma Administración Pública, los funcionarios pertenecientes a un mismo cuerpo, escala, clase o categoría pueden pertenecer a distintos grupos funcionariales, de acuerdo con la titulación exigida para su ingreso, si esa titulación ha experimentado una variación en la normativa dictada después de ese ingreso, y pudiendo los antiguos encontrarse en situación de "a extinguir", en el cuerpo, clase, escala o categoría». S'ha d'apuntar que en tant en quant la plantilla de personal és també un instrument comptable podria comportar alguna disfunció en la quantificació del sou base resultant de la classificació que contempla als agent i caporal en el grup C2, però aquesta disfunció s'hauria de compensar amb la previsió econòmica de la quantia real del complement específic que consta en la RLT. En definitiva, atès que no es produeix una veritable classificació en el grup C1, al no modificar-se el grup de classificació en que s'estructura l'escala bàsica del Cos de la Policia local, que continua essent el C2, no serà necessari la modificació de la Plantilla de personal. 9. La publicació “Aspectes pràctics de la modificació de la Llei 16/1991 de policies locals de Catalunya” del Butlletí d’assistència al govern local en recursos humans de la Diputació de

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 119

Barcelona també respon en relació amb si la reclassificació operada comporta la necessitat de modificar la Relació de llocs de treball -RLLT- o catàleg retributiu en el sentit que tenint en compte que la reclassificació a efectes administratius de caràcter econòmic en el grup C1 comporta que la diferència retributiva del sou base s'ha de deduir de les retribucions complementàries, s'haurà d'adequar el complement específic, al ésser una retribució fixa, en l'import corresponent per compensar l'increment del salari base corresponent al grup de classificació C1. Per tant, caldria adequar la RLT en tant en quant forma part del contingut d'aquest instrument d'ordenació la quantitat que correspon al complement específic. Altra qüestió vinculada a la necessària modificació de la RLT és si la deducció en les retribucions complementàries de l'increment de la retribució bàsica per canvi de grup requerirà una prèvia negociació amb els representants del personal i sindical, o pel contrari és una matèria indisponible que s'incardina en l'àmbit de les competències de l'ajuntament. Al respecte s'ha de dir que certament, tenint en consideració el caràcter indisponible i la falta de potestat d'innovació, limitant-se a aplicar la disposició dictada per la Comunitat Autònoma amb respecte a la normativa bàsica estatal i els límits pressupostaris fixats per la Llei de Pressupostos es pot considerar que no serà preceptiva una prèvia negociació ja que la minoració del complement específic no respon a una nova valoració de llocs de treball, sinó a l'aplicació d'una previsió legal. No obstant això, és recomanable informar als representants de personal de la forma de dur a terme l'adaptació de la RLT. Finalment cal apuntar que una forma recomanable de materialitzar la modificació del complement específic en la RLT pot ser reflectir dos imports dintre del complement específic, la quantia real fruït de la valoració de llocs de treball, i la quantia que, per imperatiu legal, s'ha de deduir d'aquest import, corresponent a l'increment del sou base per la reclassificació en el subgrup C1. En definitiva, és important modificar la RLT i reflectir la quantitat que es dedueixi en l'aplicació de la modificació legal, per evitar en un futur possibles reivindicacions de percepció del complement específic resultant de la valoració de llocs de treball. Resulta necessari modificar la RLT per realitzar l'adequació del complement específic, però no serà preceptiva una prèvia negociació ja que la minoració no respon a una nova valoració de llocs de treball, sinó a l'aplicació d'una previsió legal. 10. En relació amb si la reclassificació afecta a la quantia a abonar per gratificacions per serveis extraordinaris cal dir que, tenint en compte que les gratificacions per serveis extraordinaris, d'acord amb l'article 103 del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text Únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, són retribucions complementàries i que la previsió que analitzem només parla dels efectes econòmics de la reclassificació en el grup C1 respecte al sou base i triennis, sense cap altra referència retributiva, és coherent considerar que els serveis extraordinaris s'hauran de continuar retribuint en el grup de classificació real corresponent al C2 en aquells casos en que la retribució vingui vinculada a un grup de classificació determinat. En definitiva, no s'ha produït una real i completa reclassificació en el grup C1, per tant, els efectes de la reclassificació s'han de limitar als expressament previstos, que no inclouen el pagament dels serveis extraordinàries. 11. Pel que fa a la manera de retribuir els triennis consolidats i els que es consolidin en el futur cal dir, per una banda, que el grup de classificació té la finalitat de determinar la quantia de alguns components que integren les retribucions dels funcionaris, les corresponents a les retribucions bàsiques, entre les que s'inclou els triennis. Els triennis, per la seva naturalesa, es meriten en el moment en que es compleix el temps de serveis necessari d'acord amb el grup de pertinença, i a partir d'aquest moment s'incorpora als seus drets retributius. Ha estat objecte de molts pronunciaments judicials dels diferents Tribunals Superiors de Justícia de diferents Comunitats Autònomes enjudiciar si, a partir de la reclassificació de l'escala bàsica del grup C2 al grup C1, els triennis ja consolidats s'havien de retribuir en el nou grup de classificació o no; i la resposta ha estat unànime, doncs s'ha tingut en consideració d'una banda que la valoració del trienni es correspon amb el grup de pertinença del funcionari

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 120

quan es merita i d'altra que la norma expressament així ho havia previst. En la disposició que esmentada està previst expressament que els triennis assolits amb anterioritat a l'aplicació del canvi de classificació operat han de valorar-se d'acord amb el grup de classificació al que pertanyia el funcionari en el moment que es van perfeccionar. Pel que fa als triennis que es generin amb posterioritat, d'una lectura de la norma es pot entendre, no de forma clara i contundent, que els futurs triennis es perfeccionaran en el grup de classificació C1, i no obstant, tenint en compte que el sou base es retribueix d'acord amb aquest grup de classificació seria lògic que la resta de retribucions bàsiques es retribueixin d'acord amb el grup C1 . S'ha d'apuntar que la Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya ha informat que la reclassificació operada suposa aplicar una fórmula que comporta una petita millora econòmica en relació a les retribucions bàsiques, per tant, s'ha d'incloure els triennis. En conclusió, els triennis consolidats abans de la modificació que s’opera es retribuiran amb l'import establert pel grup C2, i els que es consoliden amb posterioritat a aquesta data per l'import establert pel grup C1. 12. L’estructura salarial dels agents i caporals de la Guàrdia Urbana amb la modificació operada a resultes de l’adaptació dels complements específics previstos a la Relació de llocs de treball vigent, pels agents i caporals del cos de la Guàrdia Urbana, com a conseqüència de la modificació de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de policies locals de Catalunya, quedarà de la següent manera: AGENT

ANY 2016

ADAPTACIÓ COMPLEMENTS A PARTIR 01/10/2016

Grup C2 C1 Sou base (mensual) 605,25 727,23 Nivell complement destí 16 16 Complement destí (mensual) 353,43 353,43 Complement específic (mensual) 1.126,69 1.018,02 Sou base (paga extra) 599,73 628,53 Sou brut anual 29.184,14 29.184,14 Sou brut anual conseqüència càlcul per la modificació operada

29.144,21

Complement transitori 9,9836 Anualitat corregida 29.184,14

CAPORAL

ANY 2016

ADAPTACIÓ COMPLEMENTS A PARTIR 01/10/2016

Grup C2 C1

Sou base (mensual) 605,25 727,23

Nivell complement destí 17 17

Complement destí (mensual) 376,06 376,06

Complement específic (mensual) 1.389,29 1.280,62

Sou base (paga extra) 599,73 628,53

Sou brut anual 33.177,36 33.177,36

Sou brut anual conseqüència càlcul per la modificació operada

33.137,43

Complement transitori 9,9836

Anualitat corregida 33.177,36

13. La Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, estableix que aquesta modificació entra en vigor en data 14/03/2015, l’endemà d’haver estat publicada en el

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 121

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, fet que es va produir el passat 13/03/2015, de conformitat amb la disposició final 3ª de l’esmentada llei. 14. La relació dels agents i caporals de la Guàrdia Urbana que, des del 14/03/2015 (data d'efectes que preveu l'adaptació normativa), han meritat un trienni nou en la categoria C2, la data en què ho han fet, i la quantitat pagada, individualment i col·lectivament, pel nou trienni fins a la nòmina del mes de setembre de 2016 (mes inclòs) ha estat determinada per l’informe emès per la unitat de selecció i gestió de Recursos Humans de data 20/09/2016 i s’incorpora a aquesta proposta d’acord com a annex 5. 15. De conformitat amb l’article 214 del Reial decret legislatiu 2/2204, de 5 de març, que aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, procedeix la fiscalització prèvia de la Intervenció municipal. 16. L’article 37 del TREBEP pel que fa referència a les decisions de les administracions públiques que afectin a les seves potestats d’organització però que tinguin repercussió en les condicions de treball dels funcionaris públics, serà objecte de negociació amb les organitzacions sindicals. 17. De conformitat amb el que preveu l’article 57.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, la modificació de la relació de llocs de treball es presumirà vàlid i produirà efectes des de la data de la seva aprovació. Tanmateix, d’acord amb el que disposa l’article 29 del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic del preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, se li ha de donar publicitat. 18. Atès allò que disposa l’article 15 del Reglament de catalogació, provisió i retribució dels llocs de treball de l'Ajuntament de Badalona, amb concordança amb l’article 32 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, i amb l’atribució establerta de l’art. 22.1.i) de la Llei 7/1985 de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i això amb caràcter indelegable segons l’apartat quart del mateix article, correspon a l’Ajuntament Ple l’aprovació de la modificació de la RLT. Proposta d’Acord En conseqüència, d’acord amb l’anteriorment exposat als fets i als fonaments de Dret, no hi cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme a les previsions dels articles 82.2 i 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, amb l’informe previ de l’interventor general municipal, l’Ajuntament Ple, previ informe preceptiu de la Comissió informativa corresponent, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- RECLASSIFICAR a efectes administratius de caràcter econòmic en el grup C1 els agents i caporals de la Guàrdia Urbana, modificació que no comporta una modificació de la plantilla de personal ni un increment de la massa salarial, en els termes d’homogeneïtat previstos per la de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2016, i, en conseqüència, APROVAR la modificació 1/2016 de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament amb efectes 01/10/2016 en el sentit d’operar l’adaptació dels complements específics previstos a la relació de llocs de treball vigent, pels agents i caporals del cos de la Guàrdia Urbana, com a conseqüència de la modificació de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de policies locals de Catalunya, resultant la següent estructura salarial per l’exercici 2016, any d’implantació, i la que es farà en endavant de forma permanent sens perjudici de les actualitzacions que en cada moment corresponguin:

AGENT

ANY 2016

ADAPTACIÓ COMPLEMENTS A PARTIR 01/10/2016

Grup C2 C1

Sou base (mensual) 605,25 727,23

Nivell complement destí 16 16

Complement destí (mensual) 353,43 353,43

Complement específic (mensual) 1.126,69 1.018,02

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 122

Sou base (paga extra) 599,73 628,53

Sou brut anual 29.184,14 29.184,14

Sou brut anual conseqüència càlcul per la modificació operada

29.144,21

Complement transitori 9,9836

Anualitat corregida 29.184,14

CAPORAL

ANY 2016

ADAPTACIÓ COMPLEMENTS A PARTIR 01/10/2016

Grup C2 C1

Sou base (mensual) 605,25 727,23

Nivell complement destí 17 17

Complement destí (mensual) 376,06 376,06

Complement específic (mensual) 1.389,29 1.280,62

Sou base (paga extra) 599,73 628,53

Sou brut anual 33.177,36 33.177,36

Sou brut anual conseqüència càlcul per la modificació operada

33.137,43

Complement transitori 9,9836

Anualitat corregida 33.177,36

SEGON.- APROVAR la modificació de les fitxes de valoració i descriptives dels llocs de treball d’agent i de caporal de la Guàrdia Urbana, codis 25 i 48 respectivament, per tal de donar compliment a la de la modificació de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de policies locals de Catalunya, de conformitat amb els acords de la Comissió de Valoració de llocs de treball, i de la Comissió Mixta entre representants de l’Ajuntament i els sindicats, adoptats de data 26/09/2016, que s’adjunten com a annexes 1, 2, 3 i 4 d’aquesta proposta d’acord i que es donen per reproduïdes a tots els efectes legals, tot i que aquesta modificació no respon a una nova valoració de llocs de treball, sinó a l'aplicació de la previsió legal introduïda per l’art. 65 de la Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives que introdueix una disposició addicional setena en la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les Policies locals de Catalunya. TERCER.- MANTENIR la retribució dels triennis consolidats abans de la modificació legal que s’opera amb efectes 14/03/2015 amb l'import establert pel grup C2, i RETRIBUIR els triennis que es consoliden amb posterioritat a aquesta data per l'import establert pel grup C1. QUART- ABONAR als agents i caporals de la Guàrdia Urbana afectats per la modificació els triennis que es consolidin amb posterioritat a la data d’aquest acord per l'import establert pel grup C1. CINQUÈ.- ABONAR als agents i caporals de la Guàrdia Urbana que han meritat un trienni nou en la categoria C2 des del 14/03/2015, la diferència salarial consistent entre el preu del trienni abonat com a grup C2 i el nou trienni com a grup C1, des de la nòmina en què es va meritar i fins a la nòmina del mes de setembre de 2016, valorada en 11.065,05 euros, d’acord amb la relació continguda a l’informe emès per la unitat de selecció i gestió de Recursos Humans que consta a l’expedient. SISÈ.- APROVAR un complement transitori en la nòmina dels agents i caporals afectats per l’adaptació dels complements específics com a conseqüència de la modificació de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de policies locals de Catalunya, durant els mesos d’octubre, novembre i desembre i en la paga extraordinària de desembre de 9,98 euros/mes, en total i per lloc de

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 123

treball, per tal que les retribucions anuals no es vegin minorades per aquesta modificació, de conformitat amb l’informe emès per la tècnica mitjana adscrita al Servei d’Organització i Recursos Humans en data 26/09/2016. SETÈ.- ENCARREGAR a la Unitat de Gestió i Selecció de Recursos Humans del Servei d’Organització i Recursos Humans l’aplicació individual dels efectes econòmics que es deriven del present acord pel que fa a l’abonament dels complements salarials esmentats als punts dispositius quart, cinquè i sisè. VUITÈ.- MANTENIR la retribució dels serveis extraordinaris dels agents i caporals de la Guàrdia Urbana en el grup de classificació corresponent al C2. NOVÈ.- DONAR compliment als tràmits procedimentals que en dret procedeixin en ordre al bon fi i execució del precedent acord. .../... La Intervenció municipal dóna conformitat a l’anterior Proposta d’acord als efectes del què es preveu a l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març. .../... En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la Proposta d’acord precedent, conforme a les previsions de la resolució d’alcaldia de delegació general de competències de data 23/06/2015, i com a responsable de l’Àrea que tramita aquest expedient, proposo al Ple de l’Ajuntament, que previ dictamen de Comissió Informativa competent per raó de la matèria, de conformitat amb l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, que aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, resolgui de conformitat, si escau. .../... ACORD A l’empara d’allò que preveu l’article 89.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) laEL Ple de l’Ajuntament accepta els antecedents, fonaments i raonaments jurídics de l’anterior Proposta d’acord i el contingut dels informes tècnics precedents, i resol conformement. Àmbit VALORACIÓ LLOC DE TREBALL

Servei

Departament Guàrdia Urbana

Lloc de treball agent de la Guàrdia Urbana

Codi FACTOR Referències PUNTS

1 CONEIXEMENTS A3B4 20

2 EXPERIENCIA A2B3 6

3 INICIATIVA A4B2 10

4 RESPONS. FUNCIÓ A2B5 12

6 RELACIONS SOCIALS A6B3 7

7 CREATIVITAT ABC 0

8 APTITUTS SENSORIALS A1B1 0

9 ESFORÇOS FÍSICS A4B4 12

10 ESFORÇOS MENTALS I SENSORIALS sf13sf20 3

11 CONDICIONANTS EXTERNS sf110sf20 10

FACTORS VARIABLES 31 TOTAL PUNTS 111 GRUP SUPERIOR TITULACIÓ C2

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 124

NIVELL DESTÍ TRIAT 16

RETRIBUCIONS LLOC

QUANTIA MENSUAL EUR. (gener 2010)

Sou base grup superior 600,75

Complement de destí 368,34

Complement específic valor gener 2010 1174,25

Sou base GS 605,25

C.destí 353,43

Valors gener 2016: adaptació reducció juny

2010 + increment 2016. C.específic 1126,69

OCTUBRE 2016 .Reducció complement específic. Aplicació de la previsió legal D.A. 7a. Llei 16/1991 segons modificació de

14/3/2015 108,67

OCTUBRE 2016. Valor complement específic. Aplicació de la previsió legal D.A. 7a. Llei 16/1991 segons modificació de

14/3/2015 1018,02 Annex 2 Àmbit VALORACIÓ LLOC DE TREBALL Servei Departament Guàrdia Urbana Lloc de treball caporal de la Guàrdia Urbana Codi FACTOR Referències PUNTS

1 CONEIXEMENTS A3B4 20 2 EXPERIENCIA A2B3 12 3 INICIATIVA A4B2 12 4 RESPONS. FUNCIÓ A2B5 12 6 RELACIONS SOCIALS A6B3 8 7 CREATIVITAT ABC 0 8 APTITUTS SENSORIALS A1B1 0 9 ESFORÇOS FÍSICS A4B4 12

10 ESFORÇOS MENTALS I SENSORIALS sf13sf20 3 11 CONDICIONANTS EXTERNS sf110sf20 10

FACTORS VARIABLES 45 TOTAL PUNTS 134 GRUP SUPERIOR TITULACIÓ C2 NIVELL DESTÍ TRIAT 17

RETRIBUCIONS LLOC

QUANTIA MENSUAL EUR. (gener 2010)

Sou base grup superior 600,75

Complement de destí 391,92

Complement específic valor gener 2010 1447,93

Sou base GS 605,25

C.destí 376,06

Valors gener 2016: adaptació reducció juny

2010 + increment 2016. C.específic 1389,29

OCTUBRE 2016 .Reducció complement específic. Aplicació de la previsió legal D.A. 7a. Llei 16/1991 segons modificació de

14/3/2015 108,67

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 125

OCTUBRE 2016. Valor complement específic. Aplicació de la previsió legal D.A. 7a. Llei 16/1991 segons modificació de 14/3/2015 1280,62

Annex 3 Servei Departament

Codi 25 Denominació del lloc

AGENT GUÀRDIA URBANA Classificació F

Grup C2

Nivell de C. Destinació 16 C. Específic 2016 1.018,02 €/mes

Tipus Lloc comandament Lloc base singular Lloc base no singular

Provisió Oposició

Adscripció A1 - Personal funcionari propi de l’Ajuntament A2 - Personal funcionari d’altres administracions públiques B1 - Personal del quadre laboral propi de l’Ajuntament C1 - Personal directiu eventual C2 - Personal de confiança o d’assessorament especial HN - Funcionaris d¡habilitació de caràctec estatal

Titulació Graduat o graduada en educació secundària, graduat o graduada escolar, tècnic o tècnica corresponent a cicles formatius de grau mitjà, tècnic o tècnica auxiliar corresponent a formació professional de primer grau o un altre d’equivalent o superior.

Formació complementària requerida

Permís de conduir A, B i, si s’escau, BTP

Formació i/o mèrits rellevants a considerar en la seva provisió

Coneixement d’informàtica a nivell d’usuari Coneixement bàsic en l`àmbit del procediment i règim jurídic de les AALL

Experiència Llengua catalana Nivell A bàsic Nivell A Elemental

Nivell B Nivell C

Jornada de treball N (jornada normal) P (jornada partida) E (horari especial) F (jornada flexible) T (1612efectives) D (d’altres tipus)

Annex 4 Àrea Servei Departament

Codi 48 Denominació del lloc

CAPORAL GURDIA URBANA Classificació F

Grup C2

Nivell de C. Destinació 17 C. Específic 2016 1.280,62 €/mes

Tipus Lloc comandament Lloc base singular Lloc base no singular

Provisió Concurs oposició

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 126

Adscripció A1 - Personal funcionari propi de l’Ajuntament A2 - Personal funcionari d’altres administracions públiques B1 - Personal del quadre laboral propi de l’Ajuntament C1 - Personal directiu eventual C2 - Personal de confiança o d’assessorament especial HN - Funcionaris d’habilitació de caràcteR estatal

Titulació Graduat o graduada en educació secundària, graduat o graduada escolar, tècnic o tècnica corresponent a cicles formatius de grau mitjà, tècnic o tècnica auxiliar corresponent a formació professional de primer grau o un altre d’equivalent o superior.

Formació complementària requerida

Permís de conduir A, B i, si s’escau, BTP

Formació i/o mèrits rellevants a considerar en la seva provisió

Coneixement d’informàtica a nivell d’usuari Coneixement bàsic en l`àmbit del procediment i règim jurídic de les AALL

Experiència Llengua catalana Nivell A bàsic Nivell A Elemental

Nivell B Nivell C Jornada de treball N (jornada normal) P (jornada partida) E (horari especial)

F (jornada flexible) T (1612 efectives) D (d’altres tipus)

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 5. Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 48,51 % de la subvenció nominativa i finalista per la competició i promoció de futbol base durant l’any 2016. Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 48,51 % de la subvenció nominativa i finalista per la competició i promoció de futbol base durant l’any 2016. Òrgan que proposa: La 4ª tinent d’alcalde i regidora de Badalona Educadora Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: Club de Futbol Badalona CIF G58325820 Antecedents 1. El Club de Futbol Badalona va presentar una sol·licitud de subvenció en data 15 de març de 2016 (entrada al Registre del Servei amb núm. 341 en data 16 de març de 2016) per la competició i promoció de futbol base durant l’any 2016. 2. En data 25 d’abril de 2016 el cap del Servei d’Esports va emetre un informe relatiu a la proposta d’atorgament de subvenció finalista per import de 200.000,00 € per les activitat

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 127

esportives de l’entitat en totes les categories, fomentant i promocionant el futbol base durant l’any 2016. També va proposar minorar la partida 321-3411-48908016, subvencions convocatòria entitats, del pressupost 2016, per l’import de 200.000,00 €, i dotar una partida per l’import proposat a nom de l’entitat, Club de Futbol Badalona. En l’esmentat informe es recull que l’entitat promou el futbol de base, que nodreix tots els altres equips en les diferents categories. Compta amb 24 equips de futbol, i amb més de 270 llicències federatives repartides en les diferents categories, territorials i nacionals. Actualment competeix amb 3 equips en categoria prebenjamí, 6 equips de benjamins, 6 equips alevins, 4 infantils, un d’ells a categoria preferent, 2 cadets, un d’ells en categoria d’honor, 3 juvenils, un en categoria Nacional, i tots ells entrenant i competint per assolir amb el temps, ocupar un lloc com a jugadors a l’equip sènior de la 2a. Divisió Nacional B, i amb un objectiu comú, l’ascens a la 2a. Divisió Nacional A. També fomenta i promociona el futbol base en totes les seves vessants, futbol 11, futbol 7 i futbol sala. Amb la modalitat esportiva de futbol sala l’entitat compta amb equips en categoria benjamí, aleví, cadet i juvenil, tots ells amb l’objectiu d’assolir la fita de jugar i entrenar per pujar de categoria. El Club de Futbol Badalona gestionava el seu propi camp, el Camp del Centenari de l’Avinguda Navarra, però la temporada 2013/2014 va traslladar els seus equips a entrenar i jugar al Camp Municipal de Montigalà, on comparteix instal·lació amb altres equips de la ciutat. 3. En data 25 d’abril de 2016 es va emetre informe jurídic d’acord amb el qual l’entitat reuneix els requisits que, com a beneficiària de la subvenció, exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha completat les obligacions que,li resulten exigibles, amb la salvetat pel que fa a la situació de no deutes respecte a la Tresoreria de l’Ajuntament, i que posteriorment l’entitat aporta certificat. El mateix informe jurídic acredita l’excepcionalitat del projecte presentat que justifica la seva aprovació amb caràcter finalista desvinculada de la convocatòria ordinària anual en concurrència competitiva, d’acord amb l’informe tècnic del cap del servei d’Esports de data 25 d’abril de 2016. 4. L’expedient administratiu es va trametre a Intervenció i el 26 d’abril de 2016 va ser aprovat inicialment per l’Ajuntament Ple, publicada definitivament al BOP del 30 de maig de 2016, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 322-3411-48908016. 5. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 26 de maig de 2016 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat Club de Futbol Badalona que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 6. En data 31/05/2016 l’alcaldessa, va dictar resolució aprovant el pagament anticipat del 50 % de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos. 7. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària en data 27 de setembre de 2016. . 8. En data 27 de setembre de 2016, el cap del servei d’Esports, amb el vist i conforme de la regidora d’Esports, ha emès certificat acreditatitu del compliment fidel de la justificació de la subvenció referenciada a l’antecedent segon, per part de FUTBOL CLUB BADALONA. Fonaments de Dret 1. L’article 3 de l’Annex IV les Bases d’execució de pressupost en vigor (d’ara endavant BEP) estableix el règim jurídic de la concessió de les subvencions, i que literalment és el que segueix: - La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant LGS). - RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara endavant

RLGS). - La legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració Local (art. 72 de la Llei

7/1985,de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i arts. 189.2, (d’ara endavant

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 128

LRBRL); i 214.2. del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, (d’ara endavant TRLRHL).

- La legislació autonòmica (arts. 239 i 240 del Text refós de la llei municipal de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de 2003, d’ara endavant TRLMRLC; i arts. 118 a 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, (d’ara endavant ROAS).

- Normativa europea (Tractat de la Unió Europea, arts. 92 i 93, Reial decret 1755/1987, de 23 de desembre, i disposicions concordants).

- L’Ordenança general de subvencions. - Les Bases d’execució del pressupost general. - Bases reguladores de l’atorgament de subvencions que, en cada cas, s’aprovin. 2. Segons el que disposa l’article 118 del ROAS les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’article 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 3. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. En el mateix sentit s’expressa l’article 22.2.c) de la LGS en relació a l’article 28.1 de la LGS, per la qual cosa, serà necessari subscriure un conveni amb el beneficiari d’aquesta subvenció. 4. L’Ajuntament podrà procedir al pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat, prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari, d’acord amb l’article 28 de l’Annex IV de les BEP, article previst en relació als pagaments anticipats de les subvencions ordinàries, en relació amb l’article 23 “in fine” que disposa que resultarà d’aplicació a les subvencions directes i nominatives el règim establert a l’annex en allò que resulti compatible. 5. Segons es desprèn de l’expedient administratiu instat als efectes per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa, modificació que no altera la quantia global del Pressupost General de Despeses vigent. D’acord amb l’article 35 i 36 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, de desenvolupament de la Llei 39/1988, reguladora de les hisendes locals, en relació a l’art.177 del TRLRHL, ens trobem davant un crèdit extraordinari, és a dir, una modificació de pressupost de despeses mitjançant la qual, s’assigna crèdit per a la realització d’una despesa específica i determinada que no pot demorar-se fins a l’exercici següent i pel qual no existeix crèdit. 5. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 6. L’article 7 de l’Annex IV de les BEP estableix que, com a regla general, l’import de la subvenció no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la s’apliqui, requisit que es compleix perquè el projecte que presenta l’entitat està xifrat en 330.000 euros, i el projecte és per a la promoció i desenvolupament de l’esport base durant l’any 2015 i abasta el funcionament ordinari de l’entitat parcialment per tal de fer-ho possible. 7. L’article 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 129

fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 8. En relació amb la competència municipal, amb caràcter general, l’Ajuntament de Badalona pot promoure de manera general l’activitat física i l’esport en llur àmbit territorial, especialment en l’àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya, construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives en llur territori, gestionar i supervisar l’ús de les instal·lacions esportives d’ús públic. En aquest sentit, l’art. 25.1.l) LRBRL d’acord amb modificació operada per LRSAL, estableix que els Ajuntaments exerciran com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, “la promoció de l’esport i instal·lacions esportives i d’ocupació del temps lliure” i són un servei mínim de caràcter obligatori per tenir un nombre d’habitants superior amb 20.000, d’acord amb l’art. 26 c) LRBRL de conformitat amb modificació operada per LRSAL, les instal·lacions esportives d’ús públic. L’art. 84.2 lletres d) i k) EAC estableixen que els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies, en els termes que determinin les lleis, sobre la regulació i la gestió dels equipaments municipals i la regulació i la gestió dels equipaments esportius i d’oci i promoció d’activitats. Finalment, l’art. 39 TULE desenvolupa la competència autonòmica i estableix les competències pròpies dels municipis en matèria esportiva: “1 Correspon als municipis: a) Promoure de manera general l’activitat física i l’esport en llur àmbit territorial, especialment en l’àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya. b) Construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives en llur territori. c) Vetllar per la plena utilització de les instal·lacions esportives existents en llur terme municipal. d) Portar un cens de les instal·lacions esportives de llur territori. e) Vetllar pel compliment de les previsions urbanístiques sobre reserva d’espais i qualificacions de zones per a la pràctica de l’esport i l’emplaçament d’equipaments esportius. f) Cooperar amb altres ens públics o privats per al compliment de les finalitats assenyalades per aquesta Llei. 2 Els municipis de més de cinc mil habitants han de garantir l’existència en llur territori d’instal·lacions esportives d’ús públic.” 9. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP “in fine” regula que resultarà d’aplicació a les subvencions finalistes el règim establert al present annex en allò que resulti compatible amb la seva naturalesa. 10.Segons disposa l’article 214 del TRLRHL, l’article 9.4 de la LGS, i l’article 5 de l’Annex IV de les BEP, la Intervenció municipal ha de fiscalitzar prèviament l’expedient. 11. L’òrgan competent per la concessió de subvencions previstes singularment en el pressupost de l’Ajuntament, mitjançant una assignació nominativa i finalista, és el Ple de l’Ajuntament, en el moment d’aprovar-se o modificar-se el mateix, d’acord amb l’article 125.2 lletra b del ROAS. En data 26 d’abril de 2016 va ser aprovat inicialment la modificació del Pressupost General de 2016 per l’Ajuntament Ple, publicada definitivament al BOP del 30 de maig de 2016, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 322-3411-48908016. 12. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. En el mateix sentit cal indicar que l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local preveu que és competència del Ple, en tot cas, l’aprovació i modificació dels pressupostos, dels instruments de regulació de caràcter general com les

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 130

ordenances i de les que expressament li confereixin les lleis. Proposta d’acord En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb les previsions dels articles 82.3 i 126.2 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, que aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 200.580,81€, corresponent al 98,51% del cost total del projecte (203.609,17 €), de la subvenció nominativa i finalista presentada per FUTBOL CLUB BADALONA NIF G5832582-0, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 200.000,00 €, per l’execució del projecte de – promoció i el desenvolupament del futbol base durant l’any 2016 -d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 26 d’abril de 2016, publicada definitivament al BOP en data 30 de maig de 2016, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 322- 3411-48908016. SEGON.- SATISFER, a l’entitat FUTBOL CLUB BADALONA NIF G5832582, el 48,51% restant de l’import total de la subvenció que representa la quantitat de 197.020,00 € de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 321-3411-48908016. QUART.- ALLIBERAR la quantitat restant i reintegrar-la a la partida de referència.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN

Mocions dels Grups Polítics Municipals

Es modifica l’ordre del debat de les mocions d’acord amb el que s’ha acordat en Junta de Portaveus. 5. Moció que presenten els grups municipals de PSC, PP, CiU i C's de suport a la Fundació Badalona Capaç i perquè es porti a Ple l'aprovació de la modificació puntual del PGM de les parcel·les situades a l'av de Carlemany, 558 i Ptge del Camí Estret, 558. Atès que el Patronat de la Fundació BADALONA CAPAÇ, assumeix el model acordat, per unanimitat de totes les forces polítiques, en els plens dels anys 2008 i 2010. Model que estableix que en el Patronat hi són representats els diferents actors de la fundació (administració, pares i mares i societat civil) i que permet treballar, com ho fan tantes fundacions del sector de la discapacitat i tantes entitats del tercer sector social de Catalunya, de forma independent pel que fa a línies estratègiques i orientació de la fundació amb la

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 131

participació d’aquests actors, dins el marc normatiu dels serveis socials i amb professionalitat, però evitant ingerències de cap tipus. Atès que la missió de la Fundació BADALONA CAPAÇ és vetllar per la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, amb una orientació central en la inserció laboral i l’ocupació terapèutica i per això la fundació posa tots els mitjans econòmics i materials en mans dels i de les professionals que decideixen els aspectes tècnics, operatius i d’acompanyament per acomplir amb la missió. Atès que per acomplir aquesta missió un dels elements més importants és el de l’espai en el qual es porten a terme les tasques d’acollida, seguiment, atenció,... de les persones que són ateses en el Centre Ocupacional que actualment ocupa un espai obsolet, sense prou superfície i amb greus mancances estructurals. Atès que el passat 27 d’abril de 2015, el Ple de l’ajuntament de Badalona va aprovar en el punt número 15 de l’ordre del dia un acord que deia textualment: “DICTAMEN. Aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla general metropolità a les parcel·les situades a l'avinguda de Carlemany 558 i al passatge del Camí Estret 580-581.” Amb els vots a favor: 18, dels grups municipals del Partit Popular, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Abstencions: 8, del grup municipal Socialista, i que possibilitava que es disposés d’un Nou Centre. Atès que un cop feta aquesta aprovació Inicial, es va obrir un termini d’al·legacions, en el qual es van presentar 3 al·legacions. Atès que aquestes al·legacions van ser desestimades. Atès que el passat 14 de març de 2016 en Junta de Govern Local es va aprovar per unanimitat el punt 3 que deia textualment: “Aprovar inicialment el Pla especial urbanístic d'ordenació de volums al carrer Juli Galve Brusson, núm. 108-214 cantonada amb l'av. Alfons XII i l'av. Marqués de Montroig.” Atès que un cop aprovat per la Junta de Govern el punt anterior es va obrir un termini per a poder presentar al·legacions en el qual no se’n va presentar cap. El Ple Municipal aprova el següent ACORD: Primer.- Donat que, per tot l’expressat anteriorment no existeix cap impediment per a continuar amb el procés legal d’aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla General Metropolità, exigim que, i donat que els passats mesos de juny, juliol i l’actual mes setembre de 2016 no ha estat possible, per decisió unilateral del govern, que es porti al Ple del mes d’octubre de 2016, la proposta d’aprovació provisional de la Modificació puntual del Pla general metropolità a les parcel·les situades a l'avinguda de Carlemany 558 i al passatge del Camí Estret 580-581.

SENYORA ALCALDESSA: Aquesta paraula ve acompanyada d’una paraula, la paraula del senyor Antonio Martínez Donate en representació de Pares i Mares d'usuaris de la Fundació Badalona Capaç, senyor Antonio Martínez, si us plau, moltes gràcies per la seva assistència, quan vulgui té la paraula.

Paraula senyor Antonio Martínez Donate en representació de Pares i Mares d'usuaris de la Fundació Badalona Capaç. Assumpte: Moció en suport a la Fundació Badalona Capaç. SENYOR MARTÍNEZ DONATE: Bona tarda. Les famílies de les persones discapacitadas a les que represento, volen denunciar que des del Govern de la ciutat es ve obstruint de manera intencional el projecte de la Fundació Badalona Capaç. El mateix projecte que obté per a la ciutat un retorn en equipament social impagable, imprescindible i impossible d’atansar per altres mitjans. Un projecte que permetrà en un termini inferior a dos anys, l’atenció ocupacional, prelaboral i terapèutica de dues-centes cinquanta personas amb discapacitat intel·lectual, són aquestes persones amb les que Badalona té contreta un deute impúdica, després de vint anys d’indignitat. Però la nostra alcaldessa es nega a incloure-ho a l’ordre del dia del Ple. Va endarrerir l’atenció que la qüestió requeria fins passats molts mesos de l’inici del seu mandat. Va impedir que es presentés al Ple del meus de juliol. Ha impedit que es presenti a aquest Ple. Noti’s que no volem ni un sol euro, no hi ha danys objectius diferencials a tercers. Haurà d’assumir-se, això sí, el cost polític de contravenir, la visceralitat i l’obcecació, la dels qui

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 132

defensen interessos particularistes o pretenen mantenir un nínxol econòmic impossible i insensible. Jo no sóc polític però respecto la seva dedicació i sóc conscient dels compromisos difícilment conciliables que comporta aquesta tasca. Ara mateix, en aquests minuts estic obligat a esforçar-me dolorosament perquè aquestes persones funcionament diverses s’expressin a través dels meus llavis. Per això, també em toca exigir-los a vostès, com Gandhi demanava als honestos, la imprescindible sintonia entre el que un pensa, el que un diu i el que un fa, és el fonament de la credibilitat. Abans he dit que el Govern està obstruint la tramitació del projecte, però si fem un zoom sobre els fets i la seva cronologia recent podrem afinar quelcom més la nostra asseveració. Els fets pregonen que la nostra alcaldessa és captiva d’una minoria de militants de la seva coalició i que això determina la seva actitud de bloqueig i suspensió del projecte de Badalona Capaç. Vegem perquè: en el mes de març passat, es va produir un acord en Junta de Govern per ampliar l’ús de l’antic laboratori de la Cros, es va prendre a instàncies de Hàbitat iniciatives amb la finalitat de possibilitar la tramitació el projecte, i manifestava la voluntat decidida de portar-la a termini. En el mes de juny, membres acreditats del Govern van declarar públicament el seu suport al projecte en curs. Ho havien decidit així després de buscar intensament però infructuosament altres alternatives. Però unes setmanes més tard, aquesta determinació va canviar de signe, una assemblea a la que van assistir mig centenar de persones i en la qual deu o dotze opinions es van pronunciar en contra, va cordar, sense votar, avortar la nostra proposta i convocar als moviments populars i agents civils per a la cerca d’una solució diferent. En aquell moment, les famílies ens vam quedar atònits, portàvem set o vuit anys treballant per al nou centre, s’havien pidolat, explorat i descartat diverses alternatives, i s’havien salvat innumerables obstacles. Potser no havíem consultat als moviments populars, ni als agents civils, però sí que havíem implicat a moltes persones desinteressades i competents, abnegades i anònimes. El texts del dia 4 de juliol continua a la pàgina de l’organització per a avís de navegants. Algunes de les nostres famílies, votants fins i tot d’aquella formació, es van preguntar estranyats per l’origen de l’acord assembleari. Era fruit de l’arrogància, de l’infantilisme utòpic o de la mera inexperiència política. La resta és massa recent i conegut perquè ens hi detinguem, l’alternativa que alguns havien anticipat com a irrenunciable per les seves excel·lents condicions, ha resultat un fisac, massa arguments en la seva contra, de calendari, patrimonials, econòmics, de tramitació, polítics... No faré llenya d’aquest arbre d’aquest arbre, només ressaltar que tot aquest esforç alternatiu no ha servit per a res, perquè no tenia cap altre objectiu que el de justificar i servir de respatller a una decisió arbitrària, fundada en raons ideològiques i adoptada amb suma precipitació per part d’un grup minoritari. Però no va ser una decisió ni innocent, ni innòcua, amb aquests mesos de dilació inútil ha aconseguit el Govern alentir la resistència d’alguns comerciants i tensar la situació social fins al límit. I també ha donat ocasió del naixement per sorpresa, d’un grup que des del passat mes de juliol, pretén defensar la virtut ecològica del Truó de l’Enric i que no dubta en sacrificar, en ares d’una quimera, a les persones amb discapacitat. No sé si les seves múltiples i recents ocupacions li permeten recordar, senyor alcaldessa, que tenim uns fills meravellosos i diversos. Sàpiga també, que continuem ensenyant-los a comunicar-se tota la vida. Que els duem d’un lloc a l’altre en les seves cadires de rodes, que els seguim ajudant a alimentar-se, que els somriem i demanem incansablement que somriguin, que sofrim impotents quan les tenebres s’apoderen de la seva ànima, que els animem a viure amb il·lusió, encara que hagin sobrepassat l’edat de jubilar-se i a nosaltres a penes ens quedi ja alè en el cor. A la verbalització d’aquesta realitat, crua, dura i menyscabada, els comerciants n’hi diuen xantatge moral. Doncs bé, aquests fills nostres, aquests trossos de cel que han consumit bona part de les nostres vides, mereixen menys protecció, a ulls del grup que vostè ve alenant, que les formigues, les sargantanes i els cargols. Amb un agreujament, no hi ha manera de demostrar que la instal·lació del centre ocupacional perjudiqui la supervivència dels inusitats valors biològics i geològics d’aquest espai, fins ahir, abandonat i desconegut. Més aviat al contrari, el recuperarem, el cuidarem i compartirem amb la societat i amb el barri, com li hem anticipat, amb el projecte que té vostè sobre la seva taula. Què dir de l’oposició del grup de comerciants? Fan gala d’una enconament maquiavèl·lic, i no utilitzo aquest adjectiu d’una manera pejorativa, l’utilitzo en el mateix sentit que ho feia l’assagista del segle XV a l’escriure que els canvis de certa rellevància trobem la fèrria oposició d’aquells a qui els ha anat bé fins a aquell moment, i

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 133

la tèbia adhesió dels que els podria anar bé amb el nou. Crec que això explica en alguna mesura que estiguem on som, però entre les desenes d’arguments que podríem aportar per replicar a les seves pretensions i per abreviar, en destacaríem quatre. En primer lloc, estan exercint una pressió intolerable sobre els veïns, els comerciants i els treballadors de la zona. Jo mateix i alguns dels regidors d’aquest Ple, podem donar fe d’això, ningú els deté, si s’ha de calumniar es calumnia, si s’ha de tergiversar la informació es tergiversa, si s’ha d’ocultar s’oculta. El segon ha de veure amb la seva actitud davant dels múltiples supermercats que s’han anat instal·lant a Badalona en els últims anys i que també s’han instal·lat en aquests dos barris o les seves proximitats. No només no s’hi ha oposat, ni tan sols han aixecat la veu. El tercer, centra el foc en els drets dels consumidors, no s’han de protegir també aquests drets? Qui defensarà al jubilat o no jubilat, que amb uns ingressos minsos manté en peu la seva llar i moltes vegades els dels seus fills? A tanta gent que acut al supermercat els exigirem l’impost progressista de pagar el doble per productes equivalents per salvaguardar d’aquesta manera l’immobilisme competitiu i productiu del comerç de proximitat? I la quarta i última raó sobradament coneguda però igualment ignorada, ni l’endarreriment ni les dilacions, ni tant sols l’abandonament del projecte serviran de res. I això, ni que el lobby ferotge d’aquest grup de comerciants guanyés el pols gràcies a la connivència del Govern. En els últims mesos s’han instal·lat diversos supermercats, ens els pròxims se n’instal·laran més. Al Turó de l’Enric, uns metres al nord o uns metres al sud, a l’est, a l’oest o en un altre barri de la ciutat, no servirà de res. És una obcecació insensata i ja enquistada d’arrel, probablement personal. D’aquí uns mesos o de pocs anys, quan els supermercats i el comerç electrònic d’alimentació s’hagin generalitzat i s’hagi esvaït el somni d’un edèn comercial a la Morera i Bufalà, qui assumirà llavors la responsabilitat per l’oportunitat perduda? Qui es farà càrrec que els nostres fills rebin atenció en les condicions degudes, durant els propers trenta anys. Com podem creuar-nos de braços davant la passivitat política, la manipulació més burda i la dilació intencionada? I ara què? Per on seguim? Han aconseguit vostè que el que hauria d’estar llest per al 2017 s’hagi posposat de moment, al 2018. Aquest és un primer èxit del seu mandat, han fracassat en el seu intent de proposar una alternativa igual o superior. Han sobretensionat gratuïtament a la societat civil. Han multiplicat els problemes d’un projecte que estava perfectament encarrilat, han construït un laberint innecessari, han perdut els plànols del laberint i s’han quedat dins. No segueixin excavant galeries subterrànies, no podran amagar-se, ni burlar-se de les persones amb discapacitat, ni confondre les seves famílies. Ens proposaran un nou projecte irrenunciable de tramitació político-administravia incerta o impossible que superaria a més el límit del seu mandat? Intentaran marejar-nos amb xifres d’inversió enlluernadores que en tot cas, s’haurà de treure d’altres serveis socials igualment necessaris? Sàpiga que no acceptarem la càrrega del greuge que això suposaria per a d’altres organitzacions social de la ciutat. Si com observava Kennedy, el passat és pròleg del futur, cal esperar que continuï bloquejant la presentació del projecte per al seu debat en el Ple? Estaria fent ús d’un privilegi democràtic per impedir un debat democràtic que sap perdut. Una manera abastament coneguda d’endarrerir la tramitació consisteix en sol·licitar nous estudis i informes per respondre a l’última ocurrència, però tots sabem d’on parteixen les ocurrències i el propòsit dels informes, com també sabem que diran el que convingui que diguin al que els paga. Pretenen donar temps a què els ecologistes gratin una mica més en els sediments del triàsic i tingui ocasió d’ordir noves tesis, encara més fal·laces, o potser només es proposa vostè guanyar un o dos mesos més i esperar a veure què passa, sabedora com és, per la seva experiència en l’agitació social, que el temps sempre ofereix una oportunitat a les dissensions internes, i també als professionals del ventilador, a aquells que s’han especialitzat en enfangar les situacions més vulnerables. Ho deia David Graeber, un dels líders del moviment antiglobalització, si aconsegueixes que els assumptes es plantegin en termes de moralitat, si aconsegueixes que la situació sembli fruit de la intolerància, de la indolència o irresponsabilitat de les víctimes, la societat pensarà que s’ho tenen merescut i es justificarà l’abandonament o la violència. Al front dels comerciants i ecologistes, deu haver-hi algú que coneix l’estratègia perquè ja ho han intentat amb reiteració, continuaran fent-ho si vostè els aplanen més el camí. Aquest matí s’ha publicat una notícia falsa sobre la confidencialitat d’un contracte que ronda entre els papers de l’expedient des del 2013. Torno a la meva pregunta anterior, per on seguim? Les famílies tenim una proposta que

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 134

s’expressa en deu segons, asseguin-se amb nosaltres a revisar el projecte del Turó, aquest que intel·ligentment han mantingut a la reserva durant tots aquests mesos, oblidin-se d’alternatives dilatòries i comprometin-se a portar-lo a aquest Ple per al seu debat i aprovació democràtics, sense més divagacions i de manera immediata, els nostres fills no necessiten d’actes de contrició i no els els demanem, però tampoc caiguin en l’espiral infernal de sostenella y no enmendalla, és una bola de neu que s’infla a cada minut que passa i que si li dóna el seu temps ens engolirà a tots. Vull acabar de manera distesa amb un analogia que potser ja coneguin i que cita el filòsof Zizek a propòsit d’una situació política similar. Es tracta d’aquell passejant nocturn que troba un amic buscant quelcom al peu d’un fanal, el seu amic li diu que ha perdut les claus de casa i el passejant s’ofereix per ajudar-lo a localitzar-la. Després d’una estona de cerca infructuosa li pregunta però estàs segur que les claus les ha perdut aquí? I L’altre li respon, què va, em van caure en aquella cantonada, però allà està massa fosc per buscar-les. Per respecte a la seva intel·ligència els estalviaré l’exegesi. Gràcies per la seva atenció en nom de les famílies i dels nostres fills. Li faig lliurament de prop de quatre mil signatures recollides de pares i persones que venien per aquí i que els hem explicat la situació. SENYOR LÓPEZ: Nosotros como regidores estamos para tomar decisiones, pero si el conjunto estamos para tomar decisiones, el Gobierno todavía más. No se puede eludir la responsabilidad. La moción que se presenta no pide que se vote que sí, pide que se lleve a Pleno, una aprobación inicial que ya se ha hecho la aprobación inicial, o sea, que la aprobación inicial se ha hecho, se han presentado las alegaciones, y se tiene que presentar la aprobación provisional. Por tanto, se pide justicia, que se lleve a Pleno. Por otro lado, es cierto que el proyecto tiene sus ventajas y sus desventajas, como toda decisión en la vida hay que valorar las ventajas y las desventajas, pero reitero, para eso estamos aquí. Para no alargarme, yo creo que son más las ventajas que las desventajas, y resumiéndolo mucho es un proyecto bueno, bonito y barato. Barato porque no nos cuesta nada a los ciudadanos de Badalona. Bonito porque mejora el equipamiento que tienen las personas con diversidad funcional intelectual. Y bueno, porque los receptores del proyecto, los que más provecho van a sacar, son personas con esa diversidad. Por lo tanto, creo que es justo que el Pleno del mes que viene traiga la aprobación provisional de la modificación puntual del Plan General para este caso. SENYOR MAÑAS: Bona tarda, bona tarda senyor Antonio y públic present que ha vingut expressament per seguir el debat sobre l’equipament del Badalona Capaç, tant des d’un posicionament com des d’un altre. Jo crec que és un tema complex i que potser convé quan parlem de terminis d’un mes o de terminis de dos mesos, o parlem del Ple de juliol de 2016, i instem a portar una aprovació provisional al Ple d’octubre del 2016, que fem una mica d’història d’on venim. Jo la primera vegada que em presenten aquest projectes sobre la taula, he consultat la meva agenda i és al juliol del 2013. Però també sé, perquè així m’ho han dit els propis interessats, que aquest projecte té papers signats i propostes de pre-convenis signades entre la propietat i totes les parts implicades des de l’any 2009. L’aprovació inicial d’aquest projecte es porta al Ple a l’abril del 2015. Si estem parlant d’un projecte que estava escrit i redactat al 2009, que a mi me’l presenten per primera vegada els representants de Badalona Capaç en una reunió amb el nostre grup municipal al juliol del 2013, cau el món o es perjudica el projecte, perquè en aquests moments estiguem dient que en el Ple de l’octubre es pot portar aquest projecte millorat o una altra alternativa al Ple? Però a més, també vull dir algunes altres coses, el meu grup a l’abril al 2015, va votar a favor d’aquesta aprovació d’aquesta aprovació inicial. Jo vaig prendre la paraula i recordo que en aquell Ple, i està negre sobre blanc en l’acta del Ple, deia textualment, que se’ns havia posat entre l’espasa i la paret, i se’ns presentava una única alternativa per al Badalona Capaç i que se’ns obligava a escollir entre aquest projecte o seguir en les mateixes condicions que el Badalona Capaç està ara, i que per aquest motiu nosaltres votàvem afirmativament, perquè el Govern no havia treballat i no havia posat cap altra alternativa sobre la taula. En aquella mateixa intervenció, jo vaig dir que el meu grup, a l’hora de prendre decisions, i quan es prenen decisions acabes perjudicant uns interessos i beneficiant-ne uns altres, sempre ens posàvem al costat dels més febles, i per a nosaltres, els més febles en aquest debat són els usuaris i les famílies del Badalona Capaç, que com bé ha dit el senyor Antonio, han estat oblidades per l’administració històricament. Quan haguem de prendre decisions, sigui al mes d’octubre, al mes de novembre o en un Ple extraordinari el 10

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 135

d’octubre, estic fent hipòtesis i ciència ficció, no vull dir que tinguem al cap convocar un Ple extraordinari, prendrem les decisions, seguirem pensant en l’interès dels més febles, que per a nosaltres seguiran sent les famílies del Badalona Capaç. En tot aquest debat, a nosaltres no ens interessa ni l’aritmètica política, ni comptar quatre vots perduts en un lloc i quatre guanyats en un altre, sinó simplement ens preocupen les famílies del Badalona Capaç. Però en aquell mateix Ple vaig dir que el que menys ens agradava d’aquest projecte és que enfrontava col·lectius entre si. Que era un projecte que havia arribat ja en el Ple enfrontant col·lectius, quan l’obligació d’un govern municipal és intentar que un projecte d’aquesta magnitud no arribi al Ple enfrontant col·lectius entre si. També us he de dir una cosa, alguna cosa hem fet molt malament, perquè avui hi ha molt més enfrontament que a l’abril del 2105. Per tant, aquí hi ha gent que també ha d’assumir les seves responsabilitats. Alguna cosa s’ha fet molt malament perquè aquest projecte que era dolent perquè enfrontava col·lectius i interessos, avui ha fet més virulenta aquesta confrontació. La plaça de la Vila i la porqueria, ho dic així de textual, que circula per les xarxes socials, així ho demostren, tant d’una part com de l’altra, d’informació veraç, i a les xarxes socials també hi ha soroll i porqueria. Per tant, assumeixo la meva part de responsabilitat com a Govern, però com diu el refrany o com li va dir un vell lluitador comunista un altre uns més que els altres. Alguna cosa s’ha fet molt malament, perquè avui hi ha més divisió i més confrontació que a l’abril del 2015. Quan nosaltres optem, en aquests moments com a Govern municipal on només hi ha dos acords presos, que l’acord és estudiarem una possible alternativa al Badalona Capaç que no passi per un emplaçament al Turó de l’Enric i per un nom equipament comercial a la ciutat, per una nova gran superfície comercial a la ciutat, o per l’actual projecte millorat, per preservar al màxim l’entorn natural del Turó de l’Enric. Aquests són els únics dos acords que en aquests moments ha pres aquest Govern municipal. També els volia dir una cosa en nom del meu grup a les famílies del Badalona Capaç, si nosaltres ens assentem a la taula per presentar una proposta alternativa al projecte actual, serà una proposta que pensi en defensar l’interès general per sobre de tot, i aquest interès general reitero, per nosaltres passa per defensar en aquests moments l’interès del col·latiu més desfavorit. I haurà de ser un projecte que passi per tenir un calendari de projecte executiu, vol dir un projecte executiu redactat, un calendari administratiu, o sigui, una ruta administrativa clara, concisa, precisa, neta i lliure de possibles interferències externes. Estic parlant dels tràmits urbanístics necessaris per una altra alternativa, i una dotació pressupostària. Nosaltres no ens assentarem a la taula per negociar cap alternativa fins que no estiguin aquests tres punts. Però crec que no passa res per si des del 2009 aquest projecte ha estat sobre la taula i el mateix Govern anterior no l’havia portat a aprovació inicial quan en el 2013 ja estava per aprovar, en el juliol del 2013, no arriba fins abril del 2015, no passa res perquè ens donem un marge per pensar si poden haver-hi alguna altra alternativa que compleixi amb un objectiu fonamental, que és no confrontar col·lectius. Com pot ser que la construcció d’un centre de formació ocupacional, avui estigui enfrontant a la ciutat comerciants amb els familiars del centre? I per últim també m’agradaria dir algunes coses, en tot aquest debat s’està fent molt soroll, i jo no posaré en qüestió mai, ni la tasca del Badalona Capaç, ni el suport que necessiten les seves famílies i també ho dic aquí, pel meu grup, si no hi ha alternativa, repetirem la mateixa votació que l’abril del 2015, perquè nosaltres no canviem d’opinió pel fet d’estar asseguts a un costat o a un altre de la taula, hi ha grups que no van votar a l’abril del 2015 a favor aquest projecte i que avui estan signant aquesta moció. El nostre posicionament és el mateix, treballarem per buscar una alternativa, que el Ple de l’abril del 2015 també ho vam dir textualment, que intentaríem fer possible una alternativa, si aquesta alternativa no existeix, la nostra opinió serà la mateixa, que és votar afirmativament a aquest projecte. Per què? Perquè pensem en defensar els interessos dels més febles, però sí que Antonio, amb tot el respecte i estima que sap que li tinc des de fa moltíssims anys, perquè vostè va ser professor meu a primer de secundària, o sigui que ha plogut moltíssim des que jo feia primer de secundària, deixi’m dir-li que tampoc vull frivolitzar ni amb el petit comerç, ni en la importància que té el petit comerç per a la nostra ciutat. La nostra ciutat, la ciutat mediterrània, tal com la configurem, l’espai públic no existiria sense la il·luminació, sense la vida, sense la seguretat, sense l’itinerari urbà que genera el petit comerç. Per tant, jo crec que el petit comerç també és un ecosistema fràgil que hem de mirar de vetllar i de protegir, d’acord amb la normativa actual. I

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 136

tampoc vull frivolitzar respecte als possibles valors naturals del Turó de l’Enric i li posaré un exemple Antonio, a mi, quan vam dir d’encarregar un informe, els suposats defensors del Turó de l’Enric em van dir, l’informe dirà el que vosaltres digueu perquè el pagueu. Home, doncs no, l’informe l’ha fet Barcelona Regional, és un informe molt seriós, i situa el valor del Turó de l’Enric en base a una estratègia de disseny sostenible de la ciutat i en base a la hipòtesis que el Turó de l’Enric conjuntament al Torrent de la Font es pogués convertir en un gran parc públic metropolità de la nostra ciutat, i destaca els valors. Per tant, tampoc frivolitzaré amb aquest informe. Li torno a dir, si no hi ha cap alternativa la meva opinió serà la mateixa que a l’abril del 2015, que és tirar endavant aquest projecte. Perquè ja li dic, no compto vots amb això, l’únic interès que ens mou és l’interès de les famílies del Badalona Capaç. Però no malmetem ni frivolitzem amb el valor del Turó de l’Enric perquè amb opinió contrastada i professional a la mà, posen en valor aquest espai natural. Una altra cosa és que des del Govern municipal haguem de valorar si les expectatives i possibilitats que té aquest possible espai natural que avui no és en la seva totalitat de propietat pública. Tenim les possibilitats suficient tant financeres, com de recursos patrimonials com de suport d’altres administracions per poder-ho fer realitat. La tasca dels governants serà aquesta. Ara ens han posat sobre la taula el possible valor que el Turó de l’Enric té en una xarxa d’espais naturals de la ciutat, caldrà valorar des del Govern si aquesta possibilitat és factible i pragmàtica tirar-la endavant o no, el que no farem és posar en risc el projecte del Badalona Capaç per no acabar preservant el Turó de l’Enric que caldrà valorar quan ens costaria en aquests moments passar-lo a titularitat pública. Però el mateix que li dic això, senyor Antonio, també li dic que m’encantaria veure aquest moviment en defensa del Turó de l’Enric, parlant de la descontaminació del litoral, que no els he vist mai, exigint la descontaminació de l’antiga fàbrica de la Lejía Conejo, o exigint que destinem diners públics per fer terrenys públics a la Vall de Betlem que sí que té molt valor natural, patrimonial, arqueològic i històric a la nostra ciutat. M’encantaria veure aquesta gent fent això, però jo no sóc qui per valorar per què es mobilitza cadascú. El que sí que li dic, senyor Antonio, és que la nostra decisió si quan ens assentem a la taula amb vostès és par parlar d’una alternativa seurem perquè hi ha tot aquet full de ruta clar que jo li he explicat. Si no hi ha alternativa possible no comptarem vots, tindrem el mateix posicionament que vam tenir a l’abril del 2015. I li torno a dir i li admeto, alguna cosa s’ha fet molt malament perquè el principal problema d’aquest projecte era que enfrontava col·lectius i avui, encara enfronta més que fa un any i mig. Gràcies. SENYOR FALCÓ: Bona tarda, alcaldessa, regidores i regidors, senyores i senyors, algunes consideracions sobre la qüestió que avui estem debatent al Ple, partint de la premissa, senyor Mañas escotant-lo, que avui el que és rellevant no és dir el que acabarem votant sinó dir si estem disposats a què es voti i si estem disposats a què es porti al Ple. I per tant, jo crec que el que li hem de dir a les famílies del Badalona Capaç i a les que puguin estar en contra d’aquest projecte, és si estem disposats a què aquest projecte arribi al Ple i el puguem votar amb plena llibertat i ple coneixement. Els ho di una persona que al voltant d’aquest projecte s’ha guanyat o s’havia guanyat algunes enemistats o refredaments de relació profundes. I aquí hi ha alguns senyors de la Fundació Badalona Capaç que poden testimoniar que a les reunions que vam fer per parlar d’aquest projecte la meva posició personal i la nostra posició col·lectiva com a grup municipal no era pas de molt d’entusiasme, no ho era. I que ens va costar molt arribar a la conclusió que aquest era el millor dels projectes per fer possible allò que s’esperava arribar a fer. I vam trigar en convèncer-nos i van trigar a convèncer-nos i mentrestant, en el mentrestant nosaltres també vam parlar d’alternatives, i vam posar alternatives sobre la taula, i les vam discutir amb la fundació i amb els tècnics de l’Ajuntament, no només amb el Govern anterior, també amb els tècnics, que tenien els seus criteris urbanístics, paisatgístics, mediambientals que suposo i espero, que sent com són servidors públics, que no hagin canviat des d’aleshores ençà. Però certament aquest va ser un projecte que per a nosaltres va ser molt discutit i que al principi era molt discutible. Fins i tot quan l’alcaldessa em va cridar al seu despatx i em va dir què et sembla si estudiem una alternativa? Jo li vaig dir estudiem-la. Estudiem-la, i si l’alternativa és la que hem llegit i de la qual hem conegut alguna cosa, la qüestió de la MOBBA, nosaltres, sincerament hem de dir, honestament hem de dir que després de mirar de tenir més informació sobre les conseqüències que podria tenir tirar endavant aquesta alternativa, no la

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 137

veiem clara. I no la veiem clara altra vegada per una combinació del mateix que ens va portar a concloure que aquest projecte tal i com estava plantejat era el més pragmàtic i el més possible. No sé si l’alternativa de la que ens parla el Govern continua sent la MOBBA o n’hi ha una altra, però en el cas que sigui la MOBBA vostès coneixen i nosaltres també, que hi ha qüestions jurídicourbanístiques que posen en dubte que finalment puguem tenir èxit. Per tant, al final, davant l’eventualitat que certament és difícil trobar una alternativa, el que jo crec que no podem fer és seguir marejant la perdiu, distraient-nos i no fent el que hem de fer, que és prendre decisions. Aquesta ciutat ha trigat 40 anys a fer un port, ha trigat 40 anys a fer la Plaça Pompeu Fabra, ha trigat 20 anys a fer un Camp de Futbol i en porta set per fer un millor centre ocupacional per a les persones amb discapacitat o per a les persones amb diversitat funcional. En portem set, ara se’ns diu que s’ha d’exigir un calendari, un full de ruta clar, tot això ja ho hem escoltat moltes vegades i al final tot és molt més difícil del que sembla. És per aquest motiu que nosaltres creiem que hem de portar aquest tema al Ple perquè és prou madur i perquè hem posat a la balança els pros i els contres, i perquè creiem que hi ha més pros que contres i perquè nosaltres ens hi tornaríem a posicionar avui, si es portés al Ple, a favor. I ho dic perquè em sembla que hi ha molta demagògia en el debat que s’ha obert, i moltes posicions de defensa del que és personal a través de dissimular-ho en la defensa del que és públic. Hi ha gent que tenen una casa aïllada sense massa soroll, que l’han comprat recentment i que estan molt tranquils i que potser no volen el brogit d’un centre ocupacional al davant de casa, o d’un supermercat al davant de casa i hi ha gent que descobreix valors naturals insòlits que francament no existeixen o no existeixen des d’un punt de vista conservació de la biodiversitat. El que hem de prendre és en tot cas una decisió urbanística. Volem requalificar aquell sòl que avui és sanitari assistencial per un equipament privat a verd, si ho volem fer ho hem de pagar, perquè aquell espai és trama urbana i tota la vida ha estat un abocador, i al costat hi té un club de tennis i a l’altre costat hi té un camp de futbol, buit per cert. I ningú mai no se n’ha preocupat, i ens han parlat d’espècies protegides que francament, no hi són. I en tot cas, el valor que té és el fet d’estar al Parc de la Serralada de Marina, que aquí sí que hi tenim un projecte de ciutat interessat reclamat per nosaltres un munt de vegades, comprar l’ermita i el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i les dues ermites per cinc milions d’euros preu que se’ns havia ofert fa un temps, i fer del Parc de la Serralada de Marina un parc netament públic, ben cuidat per la Diputació de Barcelona. Això sí que és un projecte de ciutat, això és un projecte de ciutat, i valdria la pena prendre’l en consideració. Hi ha la qüestió del famós Mercadona, jo em pregunto si es digués Condis o Sorli o Bon Preu si tindríem soroll que tenim. I crec sincerament que no el tindríem. I també em pregunto, si no ve el Mercadona allà on pot anar? El Mercadona pot anar, al carrer Indústria, a la riera Canyadó, a l’av. del Maresme 20, a Baldomer Solà 84-90, a l’av. dels Vents 9-13, a Eduard Marquina, a Vilavallebrera, a Torrent de la Font, a Pep Ventura 22, al carrer Ponent amb carrer Indústria, al carrer Ponent 85, a la Plaça de la Vila, a l’avinguda Biscaia, al carrer Sant Bru, al carrer de la Creu, al carrer Alfons XII, 74, al carrer del Mar, al carrer Baldomer Solà 146, a Francesc Macià 51, a Sant Ignasi de Loiola 10, amb llicència directa, sense cap tràmit urbanístic. Per tant, tot això de l’ecosistema, del comerç, igual resulta que per a l’ecosistema del comerç del Centre el Mercadona a l’antic Zara aniria molt bé, per l’ecosistema del comerç del Centre, perquè li faria de tractor, tot depèn del lloc on se situï. Nosaltres aquest lloc el vam qüestionar, queda massa a prop de Pomar, queda massa a prop de Montigalà, no ens agradava com a emplaçament. Però ho podem aturar o no ho podem aturar? I si ho aturem servirà d’alguna cosa o no, sembla que no, sembla que no. Per tant, si les coses són així hem de mirar de prendre les decisions més justes possible, i les decisions més justes possible també són les que amb els diners públics facin possible fer més coses. Jo no estic d’acord amb una de les coses que diu el representant de la Fundació, l’Antonio, i que alguns de nosaltres, suposo que per fer-nos sentir bé o per quedar bé els diem que tenen raó, han estat abandonats? No han estat abandonats, jo crec que no han estat abandonats. Quan el senyor Gutiérrez va vendre la Cros a la Fundació ho va comprar per posar els diners, la Fundació va rebre diners de l’Ajuntament, de la Generalitat i de la ONCE. Quan Coinre estava a punt de tancar i hagués portat tres-centes cinquanta o quatre-centes persones a la Plaça de la Vila amb les seves famílies preguntant què fan cada dia, a què es dediquen cada dia, la Generalitat va comprar la nau industrial on ara hi ha Caltor per set milions

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 138

d’euros. No es pot dir que la ciutat hagi donat l’esquena ni a la Fundació ni a les seves famílies. El que sí que es pot dir és que en aquest moment no podem continuar marejant la perdiu, que en aquest moment sembla que no hi ha una alternativa millor, que si hi hagués una alternativa millor seria a un cost econòmic molt gran. Que evidentment detrauria diners d’altres actuacions que també són necessàries, perquè si l’AMB vol fer un parc metropolità al Turó de l’Enric..., només per dir-vos que Ca l’Arnús ens va costar dotze milions d’euros, i va ser una bona inversió pública i ara és un parc públic. Quan ens costaria aquell parc? Però per fer aquell parc no vam poder fer moltes altres coses. I que si la Diputació ens dóna diners per no sé què no ens ho donarà per no sé quants, perquè són uns cupons tancats. I per tant, hem de pensar molt bé amb els diners municipals que tindrem per invertir si és que no tenim mil carrers per arreglar a la ciutat de Badalona, per exemple, o d’altres equipament per fer néixer. Sobretot si al final, no aconseguim allò que pretenem o que pretenen alguns, que és que Mercadona no s’instal·li a Badalona i que el Turó de l’Enric es preservi. Si el volen preservar, expedient urbanístic, expropiació, pagament i passa que t’he vist. I això és el que ha de fer el Govern si vol, ho pot fer, però això no impedirà res d’allò altre, ens obrirà un període per tenir allò com un parc reconegut metropolità, ja li dic, de quinze o vint anys més, i el Mercadona obrirà a qualsevol dels llocs que els he dit i el centre ocupacional l’haurem de pagar entre tots, a més a més, perquè les famílies òbviament no el poden pagar, ni l’han de pagar. Per tant, arribats a aquest punt, nosaltres voldríem saber si hi ha una alternativa real, possible, pragmàtica. En seríem uns entusiastes de donar-hi suport, però francament, veiem que en aquest moment tot això no acaba de ser veritat. I el nostre Ajuntament, per bé o per mal, triga molt a fer les coses, triga molt. Els he posat tres exemples abans, però ara els en posaré un altre, l’Ajuntament de Terrassa, que té la mateixa població que nosaltres, avui té licitant-se per contractar quaranta-tres expedient, nosaltres cinc, unes armilles per a la Guàrdia Urbana, paper per a la fotocopiadora... cinc. Aquest Ajuntament és lent, ho diu un estudi que vostès mateixos han encarregat. Per tant, no juguem amb les expectatives, no deixem passar oportunitats, siguem pragmàtics, posem-nos als interessos de la Fundació i de les seves famílies al davant, i actuem en conseqüència. Jo crec que fora bo simplement acceptar que el resultat electoral ha conformat una majoria de Govern diferent a la del Ple, però no majoritària, i per tant, deixem que el Ple, que és la sobirania dels ciutadans de Badalona pugui decidir amb llibertat si aquest és un bon projecte per a la ciutat o no, i no el bloquegem des d’un Govern que avui per avui, té la legitimitat de Governar, però no té la legitimitat de decidir com si tingués una majoria que no té. Moltes gràcies. SENYOR LLADÓ: Bona tarda a tots i a totes. Agafant el fil de les últimes paraules del regidor Falcó, siguem seriosos, siguem pragmàtics, siguem també ambiciosos i no renunciem a la feina d’un Govern, que és efectivament, fer que les coses surtin, fer que els temes se solucionin, però no renunciar a pensar si hi ha alternatives millors o no deixar de treballar per aconseguir que els millors dictàmens, els millors expedients que es porten al Ple responen al màxim a les necessitats de la ciutat. Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES, que és el grup municipal, continuem avui lleials a una decisió compartida, compartida pel Govern, que és estudiar durant un període de temps concret, il·limitat, si hi ha una millor alternativa per a la Fundació i per a la ciutat, i en això estem. Tanmateix deixeu-me deixar clar que no estem davant d’una dilació com comentava el company Antonio, ni d’un bloqueig, per bé que entenc i em puc posar en la pell dels familiars i dels usuaris, i puc entendre perfectament, ja us ho he dit moltes vegades, que fa molt de temps que doneu voltes, que fa molt de temps que escolteu, fins i tot des d’aquest mateix Saló de Plens, que us fem promeses, us generem unes expectatives i que fins ara, el més calent és a l’aigüera. Per tant, em puc imaginar tot això, però no puc acceptar, perquè som part implicada, que es tracti d’una dilació i d’un bloqueig, sinó que es tracta d’un intent de trobar una millor solució, si existeix. I en això estem, si existeix. Perquè aquest és el compromís de Govern, que durant aquest període concret busquem si hi ha alternatives, si hi ha alternatives. Per tant, sabeu que el que anomenem el projecte actual millorat, continua sent una de les opcions que tenim damunt la taula. Treballem intensament, per tant, per trobar una solució que atengui les necessitats de la Fundació, i aquí reitero el que ha comentat el regidor Mañas, el calendari és un factor clau. La nostra capacitat de si hi ha aquest projecte alternatiu ha de poder respondre a una pregunta que fins ara, a les propostes

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 139

que us havíem situat a sobre de la taula no vam aconseguir respondre correctament, que és quan, quan. Per tant, qualsevol alternativa ha de poder respondre aquesta pregunta, ha de poder atendre una de les coses que també ens demaneu des de la Fundació, que és aquest valor patrimonial que heu de veure preservat per als interessos i el futur de la Fundació, que quedi reconegut, que quedi assegurat, que hi hagi unes garanties. I finalment, un tema que no és menor, que és el model o el disseny del centre, i vosaltres sempre remarqueu aquest disseny del centre amb una planta única, amb les facilitats que això té per als usuaris que té el centre ocupacional. En tot cas, tant si optem per aquest projecte actual millorat, com aquesta proposta alternativa, en tot cas ha de tenir o ha de complir, entenem, tres condicions. Una és que la proposta que finalment valorem com l’òptima per al Govern ens ha de satisfer mínimament, és a dir, hem de considerar que enllaça, no ho podrà complir tot perquè no hi ha cap opció que compleixi totes les variables, però haurà de ser mínimament acceptable, i creiem que tant una com l’altra podrien ser-ho. En tot cas, ha de tenir la complicitat mínima de la Fundació. I ha de tenir, perquè sempre estem parlant de qualsevol opció, en un cas implicaria reprendre una tramitació i en l’altra iniciar-la. En tot cas, també ha de tenir el suport en aquest Ple municipal necessari per tenir la tramitació. Per tant, estem parlant que ha de tenir com a mínim, una majoria qualificada. Les dues opcions, els dos escenaris tenen pros i contres, és evident, no sé qui ho comentava, però estem segurs que els dos que tenim poden ser assumibles i defensables. Tota la nostra energia política, tot el nostre compromís com a grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES, a partir d’ara es dedica, es vol dedicar a garantir que al proper Ple, que al Ple d’octubre hi hagi alguna cosa damunt la taula, i que tingui el consens necessari per tirar-se endavant. Aquest és el nostre compromís com a grup municipal que és treballar amb totes les nostres eines, amb tota la nostra capacitat d’incidència, per fer que aquest tema concret es desbloquegi de cara al proper Ple ordinari. Crec que la imatge avui de la Plaça de la Vila no la podem veure repetida, ni la gent de la Fundació us la mereixeu, ni cap dels col·lectius, ni la ciutat en el seu conjunt es mereix dos grups de persones cara a cara cridant-se sense escoltar-se. I aquí jo crec que tenim un deure que és treballar, donar-ho tot perquè això al Ple d’octubre es pugui convertir amb alguna cosa compartida, amb alguna cosa que generi un mínim consens. Per tant, aquí és on starem nosaltres, i aquí agafo també una frase que ha comentat l’Àlex Mañas, que compartim, perquè a més sempre ho hem dit així com a partit, com a grup municipal, que és que si no trobem l’alternativa, i treballem per trobar una alternativa, però si no la trobem, i trobar-la vol dir que ha de tenir la vostra complicitat i que ha de tenir un suport polític suficient, l’opció que tenim damunt la taula és assumible i és defensable i es diu el projecte actual millorat. Gràcies. SENYORA BOTEY: Bona tarda a tothom. La veritat és que quan jo avui arribava a la plaça de la Vila, i tots vosaltres també ho heu vist, jo he sentit vergonya de mi mateixa, i la meva reflexió era, com hem pogut arribar a aquest punt? És a dir, Com hem deixat que dos col·lectius febles, en aquest cas, un grup de pares defensant un espai adequat per al treball dels seus fills, defensaven el projecte de les noves instal·lacions, i per una altra banda la gent ecologista i la gent que defensava el petit comerç. I penso que és una mica responsabilitat de tots. Jo recordo que en el 2009 amb membres de la Fundació, amb l’Anonio i alguns membres de la Fundació, ja ens van presentar al Partit Socialista aquest projecte, la veritat és que fins al 2015 no es va portar a Ple, i nosaltres ens vam abstenir perquè d’alguna manera ja pensàvem que aquest projecte grinyolava per molts sectors i ens pensàvem o ens suposàvem que es podia arribar a la situació que s’ha arribat avui a la Plaça de la Vila. Però crec que avui estem barrejant coses, és a dir, el senyor Falcó defensava el projecte, el regidor Lladó i el regidor Mañas també, i jo crec que avui no és això el que es porta a Ple, perquè les persones i ciutadans de Badalona sàpiguen i els quedi clar el que ve avui al Ple. Avui el que presentem i demanem al Ple els quatre partits de l’oposició és que es porti a aprovació provisional aquesta modificació del Pla que doni pas a què aquest projecte pugui tirar endavant. I aleshores un cop que això, el Govern que és el que té la responsabilitat de portar els temes al Ple, el presenti, ja es decidirà, ja es discutirà i s’aprovarà o no s’aprovarà, o decidirem entre tots plegats. Perquè jo crec que el Govern té la seva responsabilitat, però nosaltres com a responsables polítics també tenim la nostra part de responsabilitat. Sí senyor Mañas, no podem allargar més, no ve d’un més? Per mi sí, jo crec que ja ens hem passat de frenada, i que si no troben altra alternativa portin al Ple

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 140

com a Govern el projecte que hi ha sobre de la taula i llavors, entre tots els representants d’aquest Ple, decidirem allò que és més adequat, allò que és més adequat sempre tenint per davant que al col·lectiu de Badalona Capaç se’ls ha de treure de les instal·lacions en les que estan perquè són infrahumanes. Per tant, jo ho deixo aquí, sobretot que quedi clar que el que demanem els quatre grups de l’oposició és que el Govern, que és el que té la responsabilitat, porti a Ple aquesta aprovació provisional, i d’aquí, comencem a treballar d’una vegada per totes. Moltes gràcies. SENYOR TÉLLEZ: Moltes gràcies a l’entitat, la Fundació Badalona Capaç per venir cap aquí i que puguem començar a discutir en aquest Ple d’aquest nou mandat d’aquest projecte. Vaigi per endavant com han presentat la resta de regidors d’aquest Govern municipal l’empatia i l’enuig que tenen, ho saben perquè també li he manifestat personalment a l’Antonio que tenen tota l’empatia perquè mani qui mani, mani el color que mani, al final vostès de l’administració pública sempre s’han trobat pegues, sempre s’han trobat dilatacions, sempre s’han trobat tràmits burocràtics, i vostès l’únic que volen, molt legítimament, és un nou centre per a les seves famílies. Per tant, vagi per endavant aquesta empatia amb el patiment que estan patint aquests dies i la incertesa del projecte. Jo comparteixo també la tristesa de la imatge de la Plaça de la Vila avui crec que és una imatge trista que ens podríem haver estalviat i segurament aquesta imatge, aquesta escena de la Plaça de la Vila es va començar a coure ja fa un any quan es va fer aquesta aprovació inicial en aquesta mateixa Sala de Plens. Un projecte que ja tenia uns contractes signats des del 2013 i que es porta quan falta només un mes abans de les eleccions i que es vota, que ho presenta el Govern municipal amb molts dubtes de la resta de partits que voten a favor, expressats i recollits en el Ple i que avui també han expressat aquí, i l’abstenció del Partit dels Socialistes. Per tant, aquest projecte ja partia sense gaire consens necessari, ni en el Ple, ni ciutadà, com s’ha pogut veure avui a la plaça de la Vila. Llavors, segurament és una imatge, que no defugiré de la responsabilitat del Govern municipal, d’una part de responsabilitat d’aquesta imatge, però segurament era una imatge ja inevitable si portéssim això a votació sense donar-li una volta més, com demanaven molts grups municipals que van votar a favor d’aquest projecte fa un any. Jo perdoneu, em nego a pensar que no hi ha una solució per a la Fundació que no passi per Mercadona i que no passi per una operació urbanística. Em nego, i parlo en nom de la meva formació i del grup municipal, em nego a pensar que Mercadona o qualsevol altra marca comercial, qualsevol empresa privada, hagi de dissenyar les polítiques socials d’aquesta administració o de qualsevol altra. Jo crec que acceptar això és un fracàs de les administracions públiques, de totes, de l’Ajuntament de Badalona, de la Generalitat, de l’Esta Espanyol, de la Europea, de totes. Jo crec que no ho podem acceptar, això no ho podem acceptar, i els diners que haguem d’invertir, perquè ara estem disposats a invertir en la Fundació i en un centre com es mereixen, els diners que haguem d’invertir no seran molts ni seran pocs, seran els justos i necessaris. Perquè una administració local ha d’invertir en la política social que sigui justa i necessària, i mai seran pocs i mai seran molts, seran els justos i els necessaris. Llavors en aquest sentit, com ja es va manifestar alguna opinió en el Ple del 2015, nosaltres estem compromesos a cercar una solució que no passi per Mercadona ni per qualsevol altra empresa privada, que no passi per malbaratar el patrimoni natural, ni canviar la fisonomia, ni el model de ciutat, concretament parlant dels barris més afectats per aquesta operació urbanística, que són el barri de Sant Roc, el barri de Morera i Bufalà. Permeti’m senyor Antonio, de la seva intervenció he de dir-li algunes coses, que també li dic a molta de la gent que avui estava cridant davant seu a la Plaça. Jo crec que no podem menysprear cap col·lectiu, i sé conscientment i els he recriminat que hi ha gent que està en contra d’aquest projecte, i sap vostè personalment que ho he patit també personalment que menysprea completament a la Fundació Badalona Capaç, i això és cert i s’ha de recriminar. Però jo crec que no podem menysprear tampoc els arguments dels mediambientalistes que defensen el Turó de l’Enric, ni podem menysprear la situació que pateix el petit comerç en aquesta ciutat i en moltes d’altres. Jo crec que no es pot menysprear i als governants no se’ls paga per ser experts en mediambient, per ser experts en centres ocupacionals, ni per ser experts en desenvolupament del comerç, del petit comerç o de projectes urbanístics, se’ns paga perquè sapiguem escoltar als experts en totes aquestes matèries i trobar una solució que no enfronti a col·lectius. Llavors, per part nostra i per part del

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 141

meu grup municipal, no trobarà mai un menyspreu ni a vostès ni als altres col·lectius que estan manifestant també la seva legítima opinió, sempre que no ho facin menyspreant a la Fundació, com sí, és veritat que reconec que de vegades fan i que s’ha de recriminar. Mercadona, la seva estratègia, ja parlant concretament de Mercadona, la seva estratègia d’expansió, necessita pastilles comercials grans, amb aparcament, que no existeixen dins de la trama urbana, i s’estan desplegant a tot el territori a través de tot el territori a través d’això, d’operacions urbanístiques i de fer política social. Per tant, no és cert que sigui tan fàcil per a Mercadona expandir-se, Mercadona sempre que fa una operació d’aquest tipus, i jo crec que no desvetllaré cap secret, és perquè hi guanya diners, és perquè treu un benefici econòmic. I crec que això és el que no podem permetre, que de les polítiques socials, ja he dit que no dic cap secret ja ho sé, jo crec que no podem permetre que algú, de fer política social, en tregui un benefici econòmic. Jo crec que com a principi, com a administració pública, no es pot permetre. L’opció que els vam presentar de la MOBBA, que malauradament, i m’entristeix molt, vostès qualifiquen de fum, nosaltres la vam presentar com un esbós, perquè sabíem que qualsevol alternativa l’havíem de dibuixar plegats. I nosaltres els la vam presentar, evidentment, com vostès també diuen, sense concretar, perquè esperàvem poder-la concretar plegats. I vostès van fer una sèrie de consideracions, que el senyor Lladó també ha mencionat, la importància d’una sola planta, la importància del calendari etc., que nosaltres hem pres en consideració, hem pres en bona nota, per tal de poder dissenyar una alternativa que contempli els seus peròs, al projecte inicial de la MOBBA. Estem compromesos amb això, és la nostra màxima prioritat ara mateix com a Govern municipal, i ja deixi’m acabar, i permeti’m si m’he allargat. Jo crec que en política actualment, i no només passa en aquest Ajuntament sinó que passa en altres, ens cal una mica aixecar la mirada dels mòbils, de les pantalles, aixecar una miqueta la mirada el twitter, del facebook i tot això i començar a escoltar-nos uns i altres una miqueta més. Per tant, és una petició que li faig a tot el Ple, a la Fundació i també a la gent que està en contra d’una manera molt bel·ligerant, del projecte tal i com està fet ara. Moltes gràcies. SENYOR FERNÁNDEZ: Gràcies alcaldessa. En primer lloc moltes gràcies a tots, gairebé bona nit. En primer lloc no volia deixar de felicitar al senyor Martínez, a l’Antonio, per aquesta intervenció brillant, impecable que ha fet i que ens transmet a tots el sentir i el sentiment que ara mateix es viu a la Fundació, que és un sentiment, evidentment, d’impotència i d’indignació. A mi m’agradaria agrair per tant, abans de res, als pares, als familiars, als usuaris, als treballadors i a tota la comunitat de Badalona Capaç, l’esforç que estan fent en els últims mesos i la forma en la que ho fan, la forma constructiva i la forma valenta, la forma en la que estan reclamant els seus drets i reivindicant la solució, que ja estava sobre la taula, i que desgraciadament s’ha frenat en sec. I també, encara que no em toqui, volia demanar-los perdó, perquè qui ho hauria de fer no té la valentia de fer-ho, perquè em sembla indignant que un Govern municipal maltracti d’aquesta manera a qualsevol entitat d’aquesta ciutat. No ho hauria de fer mai amb cap entitat, evidentment, però menys amb qui té la missió fundacional de vetllar per la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Per tant, com a representant públic, com a membre d’aquesta institució, em sento obligat a demanar-los disculpes per l’actitud vergonyosa i ignominiosa que està prenent el Govern d’aquesta ciutat. Perquè estem realment davant d’un autèntic maltractament. Maltractament perquè com bé ha dit el representants de la Fundació, el que està fent aquest Govern és paralitzar un projecte que tenia l’acord de tots, i dic de tot perquè ningú es va posar en contra en aquest Ple, d’aquest projecte, i per tant, tenia tot el consens necessari per fer-se realitat, però sembla que per al Govern això no és important, ni vostès, ni l’acord i consens de les formacions polítiques que es van donar aquí un vot de favor per tirar endavant aquest projecte. Entre tots, com he dit, havíem aconseguit desbloquejar una situació que portava vint anys sent injusta. I jo, si m’ho permeten, he estat vinculat a la Fundació quan la Maite Arqué era alcaldessa, jo era representant del meu partit en aquesta Fundació, vaig estar durant cinc o sis anys en aquesta Fundació, per tant, conec de prop, de molt a prop, de fet he viscut consells d’aquesta Fundació, on al Gerent, que estava a la meva dreta, li ha arribat fins i tot un ictus. Per tant, això és una mica simptomàtic de la tensió i de la situació que s’ha viscut en aquesta Fundació des de fa molts anys. Per tant, com que sé del que parlo i com que tinc un respecte immens cap a les persones d’aquesta Fundació, em permetran que m’abstingui de parlar de caragols, de ocells i

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 142

de papallones, i molt menys d’empatia totalment farisea. Em sembla una situació injusta per gairebé quatre-cents usuaris que actualment formen part de Badalona Capaç i que han de desenvolupar les seves activitats en unes instal·lacions deplorables. Però més injusta encara per a tots aquells usuaris que per falta de capacitat estan en una vergonyosa llista d’espera des de fa molts anys per poder entrar en un centre d’aquesta tipologia. A part de tot això, estem davant d’un autèntic assetjament i demolició a dues bandes, a Badalona Capaç i a Mercadona. A Mercadona, miri, que es defensin ells no? Però a Badalona Capaç jo crec que els representants públics, tots els regidors que estem aquí, tenim el deure de protegir-los i d’ajudar-los en tot el que puguem, i el Govern jo crec que està fent tot al contrari, està anant en direcció contrària, jo crec que està portant al límit, com s’està demostrant, la paciència dels familiars i dels usuaris d’aquesta Fundació. Sembrant dubtes sobre convenis signats, buscant alternatives impossibles, que després en parlaré. I el pitjor de tot, deixant que passin els mesos i que finalment quan vulguin reprendre el projecte com estava planificat, es trobin amb un cop de porta de qui ha de posar a sobre la taula set milions d’euros. Perquè sí, Mercadona farà negoci en això, però està solucionat un problema que ningú abans ha pogut solucionar, o que mai ningú abans ha volgut solucionar. I que per tant, està fent quelcom que ens interessa a tots, i per això, m’és igual qui sigui, Mercadona, Condis, Sorli Discau, m’és igual, és una solució que jo crec que tots en podem estar satisfets. Perquè aquesta situació que acabo de descriure, pot passar perfectament, que Mercadona es cansi i no vulgui prolongar ni un dia més el conveni amb la Fundació. Evidentment, llavors no valdrà dir que la culpa és de l’empresa, no senyors del Govern. La culpa serà d’un Govern irresponsable, que ha tingut més d’un any per buscar aquestes alternatives viables i que no m‘ha trobat cap, i que han esperat, per cert, que és el més important, fins a l’últim moment per paralitzar el projecte. En les últimes setmanes hem vist com d’una forma molt estudiada van apareixent informacions a la premsa, suposadament filtrades a la premsa, que no tenen cap altre objectiu que desprestigiar el bon nom de la Fundació i embrutar la marca Mercadona. Ho vam veure quan van intentar sembrar la sospita amb un contracte de subvenció entre l’Ajuntament i Mercadona com tants altres que s’han fet durant el mandat anterior i durant altres mandats. Però curiosament, aquest els va semblar molt estranys i van voler filtrar-lo a la premsa, si vostès creuen que hi ha quelcom d’estrany, o quelcom d’il·legal o irregular, no han de fer altra cosa que portar-ho als tribunals de justícia. Però és que no hi ha res ni d’il·legal, ni d’irregular. Hem comprovat també com avui mateix ha aparegut una publicació d’unes suposades clàusules secretes que relacionarien al gerent de la Fundació amb un despatx d’arquitectes que en teoria s’hauria de fer càrrec de la construcció del centre, però jo els vull recordar que al final, qualsevol de nosaltres pot elegir lliurement a l’arquitecte que li vingui en gana contractar-lo perquè en això no té res a veure l’Ajuntament de Badalona. Jo crec que el Govern s’hauria d’ocupar que aquests usuaris estiguin el millor atesos i que els professionals que treballen en aquesta Fundació puguin exercir la seva tasca en les millors condicions, i a partir d’aquí, els acords entre dos privats són cosa exclusivament d’ells. Com ja he dit, el Govern ha paralitzat un acord sense presentar una alternativa viable, perquè el projecte de la MOBBA no és viable, el que és és una presa de pèl. Perquè escoltin, jo escoltava a la ràdio a un regidor del Govern aquest matí dient que el projecte de la MOBBA està molt treballat, que han estat treballant durant tot l’estiu per planificar-lo. Doncs jo com a president del principal grup de l’oposició d’aquest Ajuntament encara espero que em convoquin per informar-me de quelcom d’això, i com jo, la resta de grups, crec jo. I ni he vist ni un sol paper, ni un pla econòmic-financer, ni un timeing dels tràmits que s’haurien de reproduir, ni un cost de construcció, ni un pla de mobilitat, ni un pla de viabilitat, no he vist res, és que no hi ha ni una pàgina, ni un full, és que ni una línia, perquè no existeix aquesta alternativa, no és viable. Jo crec que ni tenint-lo aquest projecte, sembla poc probable que tots els inconvenients a nivell jurídic que hauríem d’afrontar nosaltres com a Ajuntament i la Fundació, els poguéssim superar, perquè al final la MOBBA era propietat d’un senyor que pot demanar la reversió d’aqueta propietat, perquè aquesta propietat es va expropiar per part de l’Ajuntament per ser una zona verda, una zona verda que guanyaria el barri del Progrés. Per tant, jo crec que aquí el que es necessita per part del Govern és que facin ús de la democràcia, que portin el projecte al Ple i que el Ple decideixi, igual que es va decidir fa un any. Jo crec que estant tenint un tic de la vella política i estan amagant aquest

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 143

projecte en un calaix per no permetre que la democràcia parli, i la democràcia no és més que aquest Ple, que és sobirà per prendre les decisions que siguin necessàries. Mirin senyors del Govern, vostès que parlen de confrontació de porqueria i de tot això que han estat parlant, que s’ha creat un clima de conflicte, fa un any aquest conflicte gairebé ni existia, existeix ara perquè és el Govern qui el provoca i qui l’impulsa rere les pancartes i rere els megàfons. Existeix ara perquè és el Govern qui promou una campanya en contra de la Fundació. Jo crec que la irresponsabilitat i la poca serietat d’aquest Govern està posant en seriós risc el futur de la Fundació, i s’està posant en risc per tant, el futur de molts usuaris que necessiten ja, una solució. Per tant, jo només els faré una pregunta, portaran al mes d’octubre la solució definitiva per al problema de la Fundació Badalona Capaç? SENYORA ALCALDESSA: Volen un segon torn? En tot cas, haurien de ser més breus, no he tallat les intervencions que han sobrepassat els seus minuts, però en aquesta segona ronda sí que hauran de ser intervencions breus. SENYOR LÓPEZ: Yo creo que el tema es tan importante y afecta a tantas personas que hecho a faltar el pronunciamiento de la alcaldesa de Badalona. SENYORA ALCALDESSA: Jo evidentment tinc un pronunciament, però si volen una segona ronda m’espero. SENYOR LÓPEZ: Y por otro lado, tampoco el Gobierno se ha pronunciado, simplemente lo ha dejado pasar. Y creo que es importante saber que cuando se engaña a la gente la gente no tiene desconfianza en el Gobierno, tiene resentimiento. Y si se quiere evitar ese resentimiento que crea malestar, hay que contestar a esa pregunta. SENYORA ALCALDESSA: Evidentment. SENYOR FLACÓ: Breument i agraint que haguem pogut expressar-nos durant els minuts que hem considerat que necessitàvem. Simplement per, jo no vull defensar Mercadona, la gent de Mercadona ja saben que en mi no han trobat un gran aliat, tampoc un enemic. Però quan parlem de polítiques socials, i això es fa molt des de determinats grups de polítics i de determinats posicionaments polítics, quan parlem de polítiques socials i de beneficis, mirem de criminalitzar els que es guanyen la vida, i mirem de fer tot aquest discurs. Jo només voldria posar quatre dades de Mercadona, que podrien ser de Mercadona i podrien ser dels milers d’empreses importants que hi ha a Catalunya i al conjunt de l’Estat Espanyol. 75.000 llocs de treball fixes, 1.200 euros bruts de sou per als seus treballadors, 277 milions d’euros de prima repartida l’any 2015, creació de mil llocs de treball l’any de passat, 1.500 milions d’euros pagats en impostos, 16.000 milions d’euros comprats a proveïdors de l’Estat Espanyol, això són polítiques socials també, i no hi ha política social possible si no hi ha qui la pagui, i la paguen els treballadors i la paguen les empreses. Per tant, jo crec que és important intentar rebatre segons quin tipus d’afirmacions que es fan des de posicions ideològiques que respecto moltíssim, però amb les quals no puc estar d’acord perquè crec en el valor de les empreses per forjar un país com cal i perquè crec que les empreses són, no només l’accionista majoritari, sinó també el treballador de més baixa qualificació que pugui arribar a tenir. I pel que fa a la qüestió dels aparcaments, Mercadona no fa centres si no hi ha aparcament, i ara he entrat un moment, perquè això és públic, a veure si era veritat aquesta afirmació i només he mirat una ciutat, he mirat Barcelona, però a Barcelona, a la Rambla Unió, a la Rambla del Poble Nou, a la Ronda de Sant Pere, al carrer Girona, al carrer Ribas, a Consell de Cent, a Indústria, al carrer Muntanya, al carrer Josep Estivill, al carrer Biscaia, al carrer de Sants, al carrer Berlí, a la carretera Coll Blanc, al Pare Manyanet, al carrer Estació, Passatge Torner i al passeig Valldaura, Mercadona té centres que no tenen aparcament. Per tant, quan jo he llegit la llista i he dit que Mercadona pot venir a Badalona a tots aquests emplaçaments tinguin o no tinguin aparcament, ho deia amb coneixement de causa, i hi ha hagut algú a la xarxa que m’ha dit no Ferran, t’equivoques, Mercadona no es posa enlloc si no hi ha aparcament, no és cert, es pot posar on vulgui, fins i tot li pot comprar el centre a un Condis que vulgui tancar i quedar-se tots els condis de Badalona, com va fer Sorli amb Del Río, que ho va fer, Sorli va venir i li va comprar a Del Río i es va instal·lar a onze llocs de Badalona, i ja està, i no es va queixar ningú per cert, i era una empresa d’arrel Badalonina. Res més. SENYOR GUIJARRO: Una intervenció molt breu perquè la nostra companya, la regidora Botey, ha expressat molt clarament i de manera molt contundent el nostre parer. Nosaltres sí que

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 144

tenim una pregunta i és que a ningú se li escapa el fet que tampoc és que ens entusiasmi el fet que es faci proactivitat de gestió urbanística, per dir-ho així, per beneficiar a un tercer, i ho deixaria d’aquesta manera, des de l’Ajuntament. És a dir, el que farem. I sempre hem defensat també el tema d’una alternativa amb tot el que el que ja s’ha dit, calendari, pressupost, etc. I sobretot, i aquest és el nostre compromís amb la Fundació i així els ho he manifestat, sempre que comptés amb el seu vistiplau, si no compta amb el seu vistiplau, òbviament, nosaltres tampoc contemplaríem cap mena d’alternativa. Però la nostra pregunta és, i almenys per les informacions que tenim de boca de portaveus del Govern en aquest cas, que el termini per poder presentar una alternativa a la Fundació expira durant aquest mes, el dia 30, i això s’ha dit fins i tot a la Comissió Informativa de l’àmbit competent. De veritat el Govern tindrà una alternativa possible, plausible, calendaritzada, econòmicament dotada d’aquí, dia 27, al dia 30? De veritat la tindran? O estem fent volar coloms de nou i hem d’anar al que denomina el regidor Lladó com a projecte millorat? SENYOR LLADÓ: A veure, intentant respondre algunes preguntes, primer al Ruben. La modificació de Pla general metropolità, que en aquest cas va tenir l’aprovació a l’abril del 2015, l’aprovació inicial, és una modificació d’iniciativa privada, que està prevista en la Llei. I aquí el que garanteix o el que ha de garantir l’administració pública és l’interès públic i l’ha de poder documentar i l’ha de poder demostrar d’alguna manera, podent aportar documents, càlculs etc., en el qual es justifica que hi ha un equilibri en l’operació, que hi ha un retorn a la ciutat, que compleix els estàndards que també marca la llei i que fins i tot poden anar una mica més enllà. Per tant, situar el tema aquí, és a dir, la nostra feina en aquest tema concret és valorar aquest interès públic, però és una modificació de Pla general metropolità, a diferència d’altres tramitacions de llicències etc. que són molt més reglades. En aquest cas és evident, que també en la discussió de si es tramita o no es tramita, si s’aprova o no s’aprova, hi ha un element polític, i a ningú se li escapa que per això estem aquí discutint ja fa una bona estona. Efectivament nosaltres el que vam dir al juliol perquè ens interessava precisament perquè sabíem que la Fundació portava tant de temps una mica com una pilota de tennis taula, anant d’un lloc a l’altre sense saber i que ningú li concretés massa, aquest període de temps que ens donàvem havia de ser acotat. Efectivament vam parlar del 30 de setembre, però el compromís és que això tingui una tramitació i la tramitació ens arriba fins al Ple d’octubre. Per tant, aquí hi ha un període de temps en el qual hem d’acabar de valorar algunes coses i estem pendents també d’aquest informe de l’Àrea Metropolitana que ens va arribar just la setmana passada, acabar-lo de valorar, més altres informacions que formalment també hem de demanat i que ens han de retornar per acabar de prendre aquesta decisió. Insisteixo per això, que el compromís, almenys aquí ara sí que parlo com a Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, és posar, el que he dit abans, tota la nostra implicació, tota la nostra energia, tota la nostra força política perquè això tingui una traducció al Ple d’octubre sigui quina sigui la solució finalment consensuada amb Badalona Capaç i que tingui el suport també suficient al Saló de Plens. Per tant, situem el tema en el Ple d’octubre, que és on ha d’anar, que és on ha d’haver-hi una concreció que és la que tothom ens reclama amb tot la raó del món. SENYOR FERÁNDEZ: Només dir que vagi per davant que tothom té la llibertat de prendre la paraula, faltaria més, però potser alguns portaveus del Govern haurien de saber que no estan obligats a intervenir si no tenen res a dir. Per tant, jo he fet una pregunta que jo crec que és la pregunta que compartim tots els que estem en aquesta Sala a part del Govern, jo no perdo l’esperança que la pugui contestar l’alcaldessa. SENYORA ALCALDESSA: Bé, jo penso que aquí s’han dit moltíssimes coses. Primer de tot, com he dit cada vegada que m’he reunit amb les famílies, entenc perfectament la indignació, l’esgotament pels anys de lluita i pels anys en què, salvant, com deia el senyor Falcó, les inversions que s’han fet amb el tema de l’equipament des d’un punt de vista públic, però sí la manca de polítiques públiques valentes a la ciutat des d’uns anys cap aquí. Per tant, això vagi per endavant. S’han dit moltíssimes coses, vostè mateix ha fet acusacions gravíssimes que jo ara, sincerament no penso caure al parany d’intentar rebatre. Penso que és greu el que s’ha dit aquí, he sentit coses que són molt falses, d’acusar al Govern d’estar darrera de tota una sèrie d’acusacions. Crec que els pares que hi ha aquí i que han demanat la paraula i que han impulsat aquesta moció no estan per politiqueig, no estan per veure aquí passar-se la pilota a

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 145

veure qui fa la intervenció més demagògica, sinó que estan sobretot per tenir respostes. I aquí hi ha una cosa molt concreta, i és que nosaltres el que vam demanar és un temps, un temps que en el conjunt, que jo m’apunto a aquesta valoració que no és un temps molt llarg tenint en compte el còmput de tot el temps que es porta amb aquest projecte i la importància de la decisió que es prendrà des d’un punt de vista de model de ciutat i des d’un punt de vista de model del servei del centre que es farà. I per tant, es mereix perfectament un temps, una aturada per reflexionar abans de fer l’últim pas, que tampoc és l’últim definitiu, i això ho hem parlat moltes vegades amb ells, i fins i tot jo en una reunió en què als pares jo els deia penseu que això potser s’atura, entre altres coses, el Protectorat ens diu que al model aquest no faran l’inofrme favorable. És a dir, que hi ha moltes encara, molt serrells a treballar, el Protectorat de Fundacions no està d’acord amb el tipus de conveni que es va signar i creu que no farà l’informe favorable. Una cosa així podria aturar el projecte un cop ja hagin fet, hagi passat tot el temps, la tramitació provisional cap a la definitiva, llavors ens vindrà aquest informe o ens en podria venir un altre, ho vam parlar, i em deien, és igual, no sereu els culpables, llavors la culpa serà de la Generalitat o serà del Protectorat, i jo deia, home, es tracta de veure qui és el culpable? O es tracta de buscar la solució millor per a Badalona Capaç i per a la ciutat? És a dir, que penso que aquest exercici de responsabilitat que ens demaneu com a Govern, jo crec que precisament l’assumim demanant aquest temps per estar segurs que el que farem és el millor i el factible, que ningú ens ho pugui parar, que no ens ho pugui aturar cap informe ni del Protectorat, ni de la Generalitat ni de res, que tinguem totes les claus perquè allò que fem sigui el millor per Badalona Capaç i el millor per a la ciutat, el millor pel model de ciutat que estem defensant. Per tant, dèieu alguns al Govern governar és prendre decisions, és veritat, governar és prendre decisions. Recordo al Ple en què es va fer l’aprovació inicial, que crec que l’exalcalde Jordi Serra quan va defensar la seva abstenció, va dir alguna cosa com si el model de ciutat l’ha de decidir Mercadona, perquè és la que posa la solució, que vinguin a fer de regidors. I bé, jo penso que precisament la nostra responsabilitat és, per primera vegada des de fa molts anys, i vostè mateix, senyor Fernández ho deia i els pares ho han dit moltes vegades, deia, s’ha arribat a aquesta solució perquè no hi havia voluntat o possibilitat de posar diners públics per fer aquest projecte. Home, doncs ara que ens estem plantejant que n’hi hagi, no mereix això que ens aturem uns dies per veure quina és la proposta que oferim des d’un Govern que creu fermament que el diner públic s’ha de repartir entre tothom sense exclusions, que els ciutadans amb diversitat funcional, els ciutadans amb alguna discapacitat tenen els mateixos drets, els mateixos, que qualsevol ciutadà de la ciutat, i que per tant, mereixen que hi hagi inversió pública en el seu serveis. Si estem plantejant un Govern que s’està plantejant això, s’està plantejant fer polítiques públiques a favor d’aquest col·lectiu de persones no ho hem d’escoltar? No ens hem de donar un temps per veure si la solució que trobem és encara millor que la que es va plantejar quan no hi havia més solució que recórrer a una empresa que compaginava els seus interessos comercials amb donar una solució a aquest col·lectiu? Home, siguem seriosos, estem parlant de governar, estem parlant de prendre decisions, de tenir en compte el model de ciutat, com la dibuixem, com valorem què prioritzem, i tenir en compte totes les necessitats i tots els eixos que conformen la política d’una ciutat. Amb polítiques públiques per a les persones més vulnerables, incloses les que tenen una discapacitat. Polítiques en relació al medi ambient, polítiques en relació al comerç i a prendre decisions polítiques com a Govern, no que ens les faci un altre, sinó que les prenguem nosaltres decididament. I evidentment, aquest compromís el vam prendre tenint en compte que no volem perjudicar a Badalona Capaç, i penso que això és una equació que l’estem complint. Nosaltres, ens haguéssim pogut esperar evidentment a tenir-ho tot, estem treballant política i tècnicament evidentment, perquè tot això no ho podem fer sense els tècnics. Estem treballant políticament i tècnicament amb diferents solucions, això ho hem explicat diverses vegades, hi ha diferents propostes que s’estan treballant, i ens va semblar interessant comentar, posar damunt la taula amb la fundació, una d’elles, de les alternatives que estàvem treballant, una d’elles que ens va semblar que era molt interessant. Hi va haver una reacció evidentment, de coses que no es veien bé, però no és que quan vam presentar aquesta opció ja la tinguéssim, s’ha dit que no estava calenderitzada, no, no, clar, perquè la vam anunciar. Nosaltres ens vam posar de límit el 30 de setembre per reunir als pares i plantejar-los propostes concretes, amb calendari i amb

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 146

propostes que fossin tangibles i ens vam avançar perquè volíem fer-los partícips de cap a on estaven tirant les possibilitats. Haguéssim pogut no dir res i esperar-nos a tenir-ho tot absolutament estudiat, tot absolutament mesurat i convocar-los el 30 de setembre i dir, les quatre propostes que tenim damunt la taula, o les tres, o els dues, són aquestes i les parlem. Per tant, si la pregunta és si aquest Govern s’ho ha pres seriosament? I tant que sí, absolutament seriosament. Si aquest Govern, d’aquesta seriositat amb què s’ho ha pres té en compte que hi ha d’haver una inversió, que és lícit i factible i recomanable que hi hagi una política pública que tingui en compte aquesta població, doncs sí. I que evidentment, a l’hora de pensar en la solució escolta i té en compte la Fundació, només faltaria. Té en compte també els altres col·lectius, i aquí m’apunto a aquesta crida a no desqualificar-nos. Mireu, nosaltres hem obviat totalment els extrems de desqualificació perquè per totes bandes, qualsevol col·lectiu tindria algunes pràctiques o algunes expressions, tothom pot desqualificar. Doncs no, no hi entrem en la desqualificació, perquè és un error, és un error enfrontar col·lectius i buscar la desqualificació de les reivindicacions de cadascú. Penso que nosaltres com a Govern, tenim una responsabilitat a l’hora de governar amb un model de ciutat, tenint en compte totes les necessitats que té la ciutat i buscant la millor solució per a la ciutat i per a Badalona Capaç. Fer-ho, sobretot, sense enganyar ningú, sense enganyar ni fer promeses falses. I aquí quan dieu que ja ho teníem tot lligat i que nosaltres ho hem bloquejat, doncs escolti, no, no ho teníem tot lligat, no ho teníem tot lligat, perquè resulta que quan hem hagut d’explorar les alternatives que estem treballant, hem buscat que siguin fiables i que tinguin el vistiplau del Protectorat de Fundacions, que com saben és l’organisme de la Generalitat que supervisa les fundacions que són del sector públic, perquè fan un servei públic i perquè estan nodrides amb diner públic. Doncs resulta que quan hem buscat validar si les propostes que nosaltres estem fent tindrien l’aval d’aquest Protectorat, que és imprescindible, és imprescindible, és prescriptiu que hi hagin un informe, doncs resulta que per aquest conveni i per aquesta permuta del 2013 i aquest conveni del 2015 el Protectorat ni tan sols tenia la documentació. Per tant, no diguem que estava tot lligat perquè no ho estava, no diguem que nosaltres ho hem bloquejat perquè no ho hem bloquejat. Nosaltres hem demanat a la ciutat un temps curt per assegurar que la solució que anem a fer és la millor solució, per a la ciutat i per a la Fundació. I que no càpiga dubte a ningú que aquest és un Govern que precisament posa damunt la taula que les necessitats de les persones amb discapacitat no hi ha dret que s’hagin de deixar en últim terme i que ens haguem de refiar que hi hagi alguna opció que afortunadament s’ha trobat finalment una solució, perquè no hi havia una solució de les polítiques públiques. Per tant, nosaltres hem demanat també, hem proposat a la fundació que si aquesta moció que presentàveu, l’acord que plantejava incloïa que es tractava de portar al Ple d’octubre el projecte inicialment aprovat a l’abril del 2015 o bé una alternativa a aquest projecte, una alternativa acordada, una alternativa factible, que nosaltres ho votaríem a favor. És evident que nosaltres no renunciem a aquest alternativa que evidentment estem treballant, però aquesta vegada no avançarem les alternatives fins que les tinguem absolutament travades, perquè evidentment entenem que la Fundació està molt cansada i molt desconfiada, i per tant, sabem que quan els cridem per plantejar-los les alternatives han d’estar molt lligades, molt travades i han de ser molt creïbles. Per tant, per això no avancem abans de tenir-ho tot lligat, quines són aquestes alternatives. Espero haver respost amb això a les preguntes que m’heu fet. SENYOR MARTÍNEZ DONATE: Els agraïm fermament tot el seu suport als qui ens l’heu donat de manera determinada. En tot cas, sí que voldria respondre puntualment algunes qüestions que crec que és obligat fer-ho. En particular a una tènue insinuació de frivolitzar els drets d’altres minories o d’altres grups. Potser no m’he explicat bé o no he estat suficientment extens en la meva intervenció, però crec que abunda en arguments de per què considerem que tant les minories dels comerciants, com la minoria que diu defensar l’excel·lència ecològica del Turó de l’Enric, mereixen el nostre respecte. Però independent d’aquest respecte genèricque tot ser humà té i que tot col·lectiu té, hem d’atendre’ns als fets i hem d’atendre’ns als arguments, i també al fonament d’allò que defensen. Ningú ha estat capaç fins ara, i ningú dels defensors del Turó de l’Enric ha estat capaç de demostrar-nos per què la instal·lació del centre de discapacitat intel·lectuals perjudica les característiques, aquestes característiques extraordinàries de caràcter biològic o geològic del Turó de l’Enric. Sí que diuen, i això ho

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 147

propaguen i evidentment no podem creuar-nos de braços i evidentment vostès tampoc, suposo, si la raó argumental és un dels seus motius de la seva actuació pública, sí que diuen que allà s’hi construirà una mola de quatre pisos per foragitar immediatament a totes les persones que viuen la proximitat. No diuen que realment sobre la cota del Turó només es construirà el nostre centre, que una de les plantes anirà sobre la cota del carrer, i les altres dues van a baix. Tampoc diuen que les característiques d’aquell terreny privat permetrien ara mateix a qualsevol inversor privat sense més que demanar una llicència d’obres, construir per exemple una residència geriàtrica de cinc plantes i 29 metres d’alçada, això no ho diuen, i no han de menester absolutament a ningú. Per tant, no és que menyspreuem, com deia el senyor Téllez, o frivolitzem com deia el senyor Mañas, sobre aquests col·lectius, no, tenim el dret de defensar els nostres fills i de defensar-los de l’única manera que sabem i que volem i és mitjançant arguments i mitjançant raó. Perquè tota la resta, deixar-se enganyar estúpidament és d’estúpids no? Per tant, respecte al senyor Téllez li agraeixo l’empatia però recordi allò de obras són amores i no buenas razones, si acte seguit de la seva empatia declara certs apriorismes que realment ja impossibiliten absolutament arribar a un acord, com per exemple no és que jo no vull que les empreses privades guanyin diners, una altra cosa és que no ho facin legítimament, però que no guanyin diners... I altres apriorismes absolutament ideologitzats, aquí és molt difícil que ens entenguem. Un dels arguments que hem empleat ho ha estès d’una manera extensa i crec que suficientment convincent el senyor Falcó, a qui li agraeixo les dades, i que realment ha mencionat un altre dels aspectes i és que no considerava que realment la Fundació hagués estat abandonada. També m’haurà de reconèixer, senyor Falcó que tenim els llistons en situacions diferents, simplement per la nostra condició en un cas i un altre. I després, finalment, està el tema del protectorat i la intervenció de la senyora alcaldessa en el sentit que realment parem uns dies per clarificar una mica la situació. A veure, l’opció de la permuta utilitzant un aspecte del codi civil català per possibilitar una propietat que revalidés amb escreix el patrimoni de la Fundació, no va ser iniciativa nostra, va ser un suggeriment del director General d’Urbanisme de la Generalitat que era la manera que entenia de donar-li continuïtat al projecte i fer que el que en els seus orígens havia estat patrimoni públic, ja que sabeu que el centre de la Cros va ser adquirit a parts iguals per l’Organització de Cecs, la Generalitat i l’Ajutnament i donat en el seu moment, en el 1996 a la Fundació perquè allò revertís al cap de x temps a domini públic. Però res impedeix que cinc anys abans o un any abans o dins de 99 anys, que segurament no estarem nosaltres aquí per veure-ho, l’Ajuntament torni a revitalitzar aquella donació o que trobem alguna altra fórmula jurídica. Nosaltres agraïm que aquesta qüestió es pugui solventar. De fet, tenim una entrevista demanada amb el Protectorat per dirimir aquest tipus de qüestions, però difícilment podem anar al Protectorat amb una hipòtesi que ha de passar els tràmits, costosíssims eh, que ha de passar abans de tenir quelcom tangible que oferir. Això és allò de l’ou i la gallina, com presentarem una alternativa que resulta tan complicada de fer surar i de decidir des del punt de vista administratiu. Per tant, en aquest sentit sí que agraïm qualsevol ajuda, però no qualsevol obstacle, això no ho agraïm, perquè fixi’s en aquests tres mesos ha sorgit el tema del Turó de l’Enric, ningú sabia res d’això, i ha sorgit amb una virulència extraordinària, però també ha sorgit fa quinze dies el tema dels espais intersticials, que sembla que són una via de oxigenació absolutament imprescindible per a les ciutat modernes, i que bé, allà tenim el Turó de l’Enric, i el torrent de la Font, home, per què no es converteix això en un espai intersticial que doni sortida a la congestió urbanística de Badalona? Perfecte, anem a remoure aquest assumpte, anem a trobar... jo he buscat a Internet i els documents estan a l’abast de qualsevol. Hi ha un estudi, em sembla que és de la Universitat de Barcelona, sobre espais intersticials, de la costa del Garraf, de l’àrea metropolitana i de la zona del Maresme, Badalona no apareix per enlloc, a no sé que el buscador d’acrobat reader falli jo no he aconseguit, i ho he revisat amb lupa, no he trobat cap referència a Badalona amb cap valor intersticial. Que sí, que si es vol ho aconseguirem i ho traurem, però és que ara, ara mateix surt l’assumpte del Protectorat. Justament, això és el que he intentat, a això és al que he intentat anticipar-me en el meu escrit, i no sé si convindria tornar-ho a llegir però no vull cansar-los, estava considerat, que si realment ens entestem a buscar-li els tres peus al gat els trobarem, però entenguin que per als pares a aquestes alçades és ja molt patent, volem que ens ajudin, no que ens posin obstacles.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 148

SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies senyor Antonio. En tot cas, abans de passar a la votació de la moció només comentar, senyor Antonio, no podem allargar molt més el punt però sí que és important comentar que aquesta sensació que els problemes sorgeixen justament quan nosaltres decidim aturar, fer aquest parèntesi per poder trobar si hi ha alternatives, és al revés. És a dir, els problemes ja hi són i això és el que fa que busquem les alternatives, perquè ja sabem que hi ha aquests problemes, ja sabem que existeix aquesta dictaminació, aquesta catalogació de l’espai intersticial con a espai intersticial, ja sabem que existeix, no és una cosa que faci dos mesos, fa bastant més i per això nosaltres diem, demanarem un informe tècnic que ens pugui donar llum de si això de veritat té aquest valor o no el té. Nosaltres no som qui per dir si això té valor o no en té, en tot cas, hi ha un altre ens que ho ha de fer, no es tracta de trobar problemes, al contrari, torno a dir i ho torno a repetir, ho vaig dir també en una de les reunions que vaig tenir en vostès en una de les primeres trobades. Precisament perquè no volem que aquest projecte, la solució definitiva fracassi, precisament perquè no volem que la solució fracassi, anem a assegurar-nos que la solució que posem damunt la taula és la millor i la més factible, perquè sinó ho és, pel camí ens sortiran dificultats, i nosaltres com que ja en preveiem algunes anem a mirar si trobem una alternativa que eviti aquestes dificultats que ara ja estan damunt la taula. I penso que erròniament s’ha llegit la voluntat del Govern, s’ha llegit com anar en contra, i és tot al contrari, és tot al contrari. I saben, i el senyor Juan Fernández deia que coneixia la Fundació, saben que jo també la conec perfectament des dels seus orígens de Coinre, sóc usuària, sóc persona que hi tinc familiars a dins i conec perfectament tot aquest món i tot el procés del taller, de la Fundació. I per tant, seria absurd pensar que la voluntat que estic defensant és anar en contra dels interessos del col·lectiu, d’un col·lectiu que forma part de la ciutat i del que tinc un compromís de molts anys per defensar-lo. Per tant, el que vostès han d’entendre, encara que vostès per l’esgotament que tenen sobre aquest tema hi llegeixin un possible buscar més problemes al projecte, és erroni, aquest Govern quan s’atura i diu anem a estudiar-ho bé i que anem a buscar que la solució sigui la millor, ho fa precisament per evitar que qualsevol d’aquests problemes que s’estan intuint pugui arribar a impedir que això vagi a bon port. Sense més, si els sembla, passem a la votació. Nosaltres com a Govern ens abstindrel, per tant, entenc que la moció s’aprovarà amb el vot de tots vostès que l’han presentat i amb l’abstenció pels motius que hem dit, però assumint que per a nosaltres el compromís és que a l’octubre puguem debatre damunt la taula també les alternatives que posarem i que esperem arribar a bon port en trobar una solució millor per a la ciutat, per la model de ciutat i pel servei de les famílies de Badalona Capaç.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). Abstencions 10, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran). 8. Moció que presenta el Grup Municipal d'ICV-EUiA de suport de la proposta d'unir els dos tramvies, Trambaix i Trambesòs. Atès que per a Badalona i pel conjunt de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona resulta necessari evolucionar cap a un model de mobilitat molt més sostenible, superant l’actual preponderància del vehicle privat, i tenint en compte la necessitat de vertebrar el territori metropolità amb una potent xarxa de transport públic ferroviari integrada pels serveis de metro, tramvia, rodalies Renfe i FGC. Atès que el Pla Director d’Infraestructures (PDI) realitzat per l’Autoritat del Transport Metropolità pel període 2011-2020 preveu dur a terme el projecte d’unió de les dues xarxes de tramvia, Trambesòs i Trambaix, a través de Barcelona i que aquesta actuació és la més rendible des del

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 149

punt de vista socioeconòmic, tal i com estableix el protocol de col·laboració signat entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona el passat el passat 1 de març del 2016; i que posa en valor les dues xarxes de tramvia que van ser concebudes amb visió metropolitana, però que fins ara no han pogut desenvolupar aquesta funció. Atès que el tramvia és, d’entre les propostes d’ampliació de xarxa del Pla Director d’Infraestructures de l’ATM, la que més viatgers aportarà a la xarxa de transport públic, i que funciona d’una manera 100% neta, sense emetre cap mena de contaminació, i amb un baix consum energètic. Atès que el sistema tramviari integrat donarà cobertura a Badalona, a més de vuit municipis metropolitans: Barcelona, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern; i atenent que el sistema tramviari ha tingut un creixement constant i molt important del nombre d’usuaris i és el mitjà de transport públic millor valorat pels ciutadans i ciutadanes a l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner, i que combina una fàcil accessibilitat amb una bona velocitat comercial en superfície. Atès que la unió dels dos tramvies per Barcelona suposarà una millora qualitativa de transports molt important pels badalonins i badalonines. Atès que el tramvia, amb 200 places per vehicle o 400 en doble composició, dobla o quadruplica la capacitat d’un autobús articulat, a més d’oferir molta confortabilitat en el trajecte, no resulta afectat per la congestió i incrementa en més d’un 50% la velocitat comercial dels autobusos. Atès que resulta imprescindible apostar clarament pel transport públic i la mobilitat sostenible com a alternatives als desplaçaments diaris en vehicle privat en el nostre entorn, i com a mesura realment eficient per a reduir la contaminació atmosfèrica que pateixen les ciutats de l'AMB (els estudis del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) xifren en 3.500 el nombre de morts prematures anuals a causa de la contaminació atmosfèrica a Barcelona), i per la necessita d’assolir els objectius europeus de reducció de CO2 i reduir les importacions de carburant. Per tot això, el Grup Municipal d’ICV-EUiA proposa l’adopció dels següents acords: PRIMER.- Manifestar la clara voluntat d'aquest Ple municipal de donar suport a la proposta d’unió dels dos tramvies, Trambaix i Trambesòs, en base al traçat que determinin els estudis tècnics que s’estan culminant, i d'acord amb el PDI de la RMB 2011-2020 que estableix que en el període 2015 – 2020 s'ha d'abordar el projecte de connexió de les xarxes tramviàries. SEGON.- Donar trasllat d’aquests acords a l’Autoritat del Transport Metropolità, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de Barcelona, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i a les entitats socials interessades en la millora de la mobilitat en clau sostenible. Paraula senyor Ricard Riol Jurado en representació de PTP Associació per a la promoció del transport públic. Assumpte: Moció en defensa de la unió dels dos tramvies. SENYOR RIOL: Parlaré en nom de l’Associació de Promoció del Transport Públic i també de la Plataforma per la qualitat de l’aire de l’Àrea Metropolitana que són les entitats que estem impulsant aquest tipus de mocions als diversos municipis metropolitans que disposeu del servei Trambaix o Trambesòs en aquest cas juntament amb Sant Adrià. No només venint a defensar un transport públic que es fàcil, és genèric, en principi tothom defensa el transport públic de boca. El que és més complicat és defensar-ho de projecte. A l’hora de trobar les inversions, les prioritats i l’espai públic necessari per fer-ho. I és quan passes a projecte quan les voluntats polítiques apareixen o desapareixen. Voldria parlar breument del que ha suposat aquest sistema de transport públic a l’Àrea Metropolitana. Els tramvies de Barcelona es van aprovar a l’any 2001 en el primer Pla integral de transports públics de l’Àrea Metropolitana que incloïa la xarxa del metro, la coneguda Línea 9 i 10 que tenim aquí a Badalona, la Línea 10 prolongació de la Línea 2 que aleshores era Línea 4 i els tramvies. Tot això és d’una planificació aprovada a l’any 2001 per la Generalitat de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona que són els que formen l’ATM. El tramvia es va aprovar com a un projecte únic, no

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 150

hauríem d’estar parlant de Trambaix ni Trambesòs ni aquesta divisió entre el nord i el sud de l’Àrea Metropolitana però l’Ajuntament de Barcelona amb la seva indecisió política va fragmentar el projecte en tres parts i és per això que avui us demanem suport en aquesta moció. Per acabar la història metropolitana que va començar a l’any 2001. No només estem parlant de transport públic si no de vertebració metropolitana, del paper que juguen els municipis en la vertebració d’un transport públic que de vegades pel sol fet que no és prou barceloní no ha tingut entitat per travessar la ciutat. I ho dic aquí a Badalona on teniu dos projectes que estan inconclusos i no travessen Barcelona, un és la Línea 9 i 10 de metro que sabeu que es queden a Sagrera i tenen vocació de travessar tota la ciutat i generar intercanvis amb la resta de la xarxa i l’altre és el Trambesòs que acaba a Glòries segons la línea o a Ciutadella- Villa Olímpica sense travessar tota la Diagonal o traçat a definir per connectar amb la resta de xarxa de transport públic. Els tramvies de Barcelona passen per nou municipis han aconseguit sincronitzar sistemes semafòrics i plataformes reservades com mai s’havia fet antigament. És el transport públic que més vertebra en superfície l’Àrea Metropolitana i que més metres quadrats ha generat de via pública. Els tramvies estan transportant més gent que la Línea 9 i 10 del metro. Trambaix i Trambesòs porten 80.000 passatgers cada dia front al 70.000 de la majestuosa i faraònica Línea 9 i 10 de metro, que no és que estiguem en contra però veient les inversions i els resultats obtinguts, doncs, bé val la pena destacar l’eficiència econòmic-social d’aquesta transport. El Trambesòs va aparèixer entre dubtes per part d’una part de la política, òbviament, perquè eren zones pendents de consolidació i perquè aquí a Badalona hi ha cert solapament amb la Línea 2 de metro. Però aquest projecte poc a poc està guanyant passatge perquè no només solapa amb el metro, dóna connexions complementàries com la connexió privilegiada que dóna a Badalona i a Sant Adrià amb el nou centre, amb el Nou Campus Diagonal Besòs. Tindreu una connexió privilegiada que si no estigués aquesta infraestructura del transport públic, doncs, seria més complicada amb temps i amb capacitat. El tramvia de Barcelona és únic en Europa per la seva condició de tramvia interruptus, no només està interromput com a projecte, és una interrupció del fet metropolità. Són zero emissions en un àrea metropolitana que incompleix la normativa ambiental de la Comissió Europea i les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut provocant la mort prematura de 3.500 persones cada any. Aquest tramvia injuriat en alguns mitjans de comunicació treballa amb zero emissions en una àrea metropolitana quan mort més gent per contaminació que per accidents, per tant això és un actiu. El 51% d’aquesta contaminació que mata 3.500 persones cada any està provocat per la circulació rodada, camions,furgonetes,cotxes, motos, no només amb el motor si no també en el fregament dels neumàtics. El consum d’aquest tramvia és inferior al dels equivalents transports per carretera fins i tot quan són elèctrics i té una capacitat instal·lada no aprofitada encara equivalent a dotze carrils d’autopista, un tramvia té aquesta capacitat. Per tant és obvi que una associació amb vocació d’equitat social i promoció del medi ambient i de la qualitat de l’aire que hem de respirar defensa aquest transport públic. Sis municipis han aprovat mocions similars a les que us presenten avui, voldria esmentar-los perquè també reivindiquen no només transport públic sinó integració metropolitana, una és de la que vinc jo, de l’Hospitalet de Llobregat on el tramvia no només ens ha suposat un canvi en la manera de moure’ns els veïns de Pubilla Casas sinó una regeneració urbanística important. Seguint per Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Adrià del Besòs. A Badalona aquest transport si el connectem li dóna beneficis de connectivitat. La connecta amb la Zona Universitària sense transbordaments, en la zona de Francesc Macià en tot el districte que genera grans llocs de treball del 22@ que ja ho fa però també que queda de la Diagonal que queda sense cobrir entre Francesc Macià i Glòries on hi ha una elevadíssima concentració de llocs de treball. I a més genera intermodalitat directe amb els Ferrocarrils de la Generalitat i totes aquelles línees de metro que ara no són connectades pel sistema Trambesòs. A més li dóna força al Tramvia del Besòs per poder allargar-se per on vostès considerin pel creixement de la ciutat de Badalona. És obvi que un tramvia que travessa tota l’Àrea Metropolitana hi ha més passatgers i hi ha més justificació tant si l’han de portar per la Façana Litoral o si han de perllongar des de Pep Ventura, perdó, des de Gorg cap el centre de la ciutat. I els hi posaré un exemple que recordaran. Recordaran vostès la Línea 4 del metro de Barcelona quan arribava recargolada a Pep Ventura i sense travessar la ciutat i com ha

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 151

pujat la demanda de passatgers d’aquest transport públic quan s’ha traspassat aquest tram de metro de Badalona a Línea 2 i no només per canvi de color i de línea si no perquè travessa tota la ciutat i genera intermodalitat amb altres projectes. Això és el que estem demanant pel Trambesòs, bàsicament. Els estudis més conservadors, perquè ni ha de més optimistes i de més conservadors, els conservadors ja són prou potents perquè doblen la demanda dels tramvies actuals i això és mobilitat elèctrica, és capacitat per desplaçar gent als equipaments bàsics, a altres xarxes de transport públic i aquest és el motiu pel qual la Plataforma per la qualitat de l’aire i l’Associació de promoció del transport públic demanem que Badalona no es quedi al marge de les mocions metropolitanes que han pogut aconseguir que s’aprovin, doncs, els municipis esmentats. Moltes gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Moltíssimes gràcies per aquesta intervenció, passem a votar aquesta moció. Hi ha alguna abstenció? Algun vot en contra? Per tant s’aprovarà per... perdò. SENYOR FERNÁNDEZ. Abstenció. SENYORA ALCALDESSA: Abstenció del Partit Popular. Amb l’abstenció del Partit Popular s’aprovarà aquesta moció que és evident que està absolutament alineada amb els objectius que té aquesta ciutat, amb el seu compromís per la mobilitat sostenible i que agraïm, doncs, molt l’oportunitat d’haver-ho, d’haver pogut votar. Moltes gràcies. No sé si vol dir algunes paraules, però en tot cas molt breu.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 17, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran). Abtencions 9, del grup municipal del Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

SENYOR RIOL: Molt breument és un projecte complex però pel que ens necessiteu estem disposats a col·laborar amb les Administracions públiques fins i tot quan vénen maldades amb l’opinió pública. Ja ho hem fet amb projectes molt compromesos pel desenvolupament del transport públic i no defallirem sobretot pel caire metropolità que alguns a més ens toca això la fibra perquè a part de no ser de Barcelona tenim el mateix dret a l’accessibilitat que qui té la sort o desgracia de tenir un cotxe. Gràcies. 9. Moció que proposen els grups municipals d'ICV-EUiA i Socialista en suport a l'acord de pau signat a la República de Colòmbia. El conflicte armat a Colòmbia ha deixat almenys 220.000 persones assassinades, 25.000 de desaparegudes i més de 4.700.000 de persones desplaçades en el període comprès entre els anys 1958 i 2014. El passat 25 d’agost des de l'Havana el govern de Colòmbia i la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia ( FARC ) van anunciar que havien arribat a un acord definitiu de pau per posar fi a més de 50 anys de conflicte intern. Aquest compromís, subscrit després de les negociacions que han tingut lloc des de 2012 entre el Govern de Colòmbia i les FARC, posen fi a una situació de violència que ha causat un nombre de víctimes dolorosament elevat. En aquest sentit, cal destacar l’anunci de Nacions Unides per a la validació dels termes pactats, posant en relleu la incorporació als acords la necessària visió de gènere, seguint la Resolució 1325 de l’ONU sobre el rol fonamental de les dones com a constructores de pau, així com la inclusió de l'agenda ètnica, a proposta de les comunitats indígenes i afrodescendent. A més de contemplar la desmobilització de les FARC EP, el lliurament de les armes i, especialment, el seu pas a la vida política, l'acord recull la implementació d'un important conjunt de polítiques que permetin el desenvolupament agrari, la reparació de les víctimes, el narcotràfic i la participació política. Amb aquesta signatura s’obre una nova etapa per a Colòmbia i es reforça el convenciment que tot conflicte, fins i tot els més complexes i de més llarga durada, pot trobar vies dialogades per

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 152

assolir la pau i per garantir la seguretat. En aquest sentit, cal valorar l’avenç dels valors universals del diàleg i de la pau, així com tot aprofundiment de les vies democràtiques per a la resolució de conflictes, un fet que dona esperances als pobles del món que pateixen violència. En les darreres dècades, milers de colombianes i colombians han establert la seva residència a Catalunya per lliure voluntat o per obligació, de manera temporal o indefinida, per motius polítics, econòmics, laborals, acadèmics o d’altres, però tots i totes han hagut de sortir d’un país colpit pel conflicte armat i la violència en les seves múltiples formes. Aquesta onada migratòria ha estat un element més d’una intensa relació que va tenir un episodi important durant l’acollida de centenars d’exiliats i exiliades catalanes després de la Guerra Civil, i que s’ha consolidat en el temps en forma de solidaritat del poble català cap al poble colombià. Colòmbia, doncs, ha esdevingut un país d’origen de molts nous catalans, i també un país prioritari de la cooperació catalana que es fa des de diversos municipis com des del Govern de la Generalitat de Catalunya. El municipalisme català a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i el conjunt d’actors de la cooperació catalana han mantingut una intensa implicació amb els esforços dels colombians i les colombianes per a la construcció de pau, amb la promoció dels drets humans, amb la sensibilització de l’opinió pública catalana sobre el conflicte, i també amb el suport a accions d’incidència política per posar-hi fi. Mostra d’aquest compromís ha estat el treball conjunt d’administracions i societat civil a través de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. Considerant que en votar SÍ a l'aplicació dels Acords, els colombians i les colombianes estaran donant legitimitat democràtica a un procés de transformació que, amb la labor del govern, del nou partit o del moviment polític resultant de la desmobilització de les FARC EP i amb el suport de la comunitat internacional, donarà lloc a una profunda transformació al país que permeti avançar en la superació dels problemes estructurals del país com la desigualtat, la inequitat, la pobresa agrària, la falta d'accés als mercats legals per als petits productors, la fragmentada presència i acció de l'Estat al territori i l'acció del crim organitzat, entre altres problemes que afecten a la qualitat de vida dels colombians i les colombianes. Catalunya i les seves institucions han de continuar donant suport a Colòmbia davant dels reptes que comporta la culminació d’aquest procés de pau i en el nou període de postconflicte. Som conscients de que aquests acords per si mateixos no signifiquen la consecució d’una pau immediata justa i duradora, però estem convençuts i convençudes que és un enorme pas endavant en la construcció d’una societat en pau, democràtica i respectuosa amb la vida i els drets humans. Per tot això es proposa l'adopció dels acords següents: ACORDS 1. Donar suport als acords signats pel Govern de la República de Colòmbia i els representants de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), esperant que aquests siguin l’inici d’una pau estable, justa i duradora a Colòmbia. 2. Afegir-nos a les crides perquè els acords signats portin a la total finalització del conflicte armat i continuïn les gestions per arribar a un acord de pau amb l’ELN- Exèrcit d’Alliberament Nacional i promoure el procés de reincorporació a la vida civil dels excombatents i a la garantia dels drets civils. 3. Donar suport als processos de reparació de les víctimes, incentivant els processos de perdó i col·laborant en la pedagogia de la pau a les ciutats i municipis de Colòmbia i entre els colombians i les colombianes que viuen al municipi. 4. Reconèixer que, en el procés de negociació, les dones van jugar un paper rellevant a través de la taula de dones i comprometre’s a donar suport a processos que tinguin com a finalitat garantir l'equitat i la representació de les dones i de totes les persones en la política i en la presa de decisions a tots els nivells. 5. Donar suport a les iniciatives i accions que es duguin a terme al municipi a través de les organitzacions i moviments socials i col·lectius de persones d’origen immigrant colombià per tal que la població pugui conèixer els continguts dels acords de pau i pugui fer seguiment i auditoria al compliment dels mateixos. 6. Demanar que el món local colombià tingui un paper rellevant a l’hora d’implementar els acords de pau, donat que és en l’àmbit local on aquests acords caldrà que es facin efectius.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 153

7. Fer arribar el compromís del consistori i del conjunt del municipi al Govern de Colòmbia i al seu consolat a Barcelona per continuar contribuint conjuntament a l’aprofundiment i a la consolidació dels camins de la pau, la veritat, la justícia i la reparació a les víctimes. 8. Fer arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol i al Govern de Colòmbia. Paraula senyor Luz Alejandra Valbuena Córdoba en representació de Colòmbia en Pau-Dones per la pau. Assumpte: Moció suport acords de pau a Colòmbia. SENYORA VALBUENA: Benvolgudes senyores regidores, agraeixo aquest espai i l’oportunitat per compartir amb vosaltres aquest episodi tant important per a la història del meu país. Sóc una de les tantes dones migrades, sóc jove i mai he vist el meu país en pau. En aquesta moció parla també la Col·lectiva de dones migrades,exiliades i refugiades a Espanya i la Plataforma Colòmbia en Pau i a partir d’aquí començarem a presentar la moció en castellà des de la nostra diversitat, accent i cultura del llenguatge. Ahir 26 de setembre es signava a Cartagena d’Índies l’acord de pau que podria posar fi a més de 50 anys de conflicte armat a Colòmbia. Abans de començar rendim un homenatge als més de 220.000 morts, 25.000 desapareguts i més de 4.000.0000 de desplaçats pel conflicte armat. Felicitem l’acord pel que fa al camp, a la participació política, al paper de les dones en aquest conflicte sobretot per ser caracteritzades per constructores de pau. No obstant això, més que aprofundir en l’acord voldria agrair la solidaritat de les regidores d'ICV-EUiA i del Partit Socialista de Catalunya que han impulsat aquesta moció i que ens han donat veu. I ara que ens han donat veu doncs aprofitar per trucar a la corresponsabilitat. Creiem que els conflictes són bons per a la salut democràtica però que no ho són ni la repressió ni la guerra. Que la guerra, la fam, la repressió en aquesta època ja no constitueixen un aspecte intern dels països, ja que és ben cert que a la nostra terra els factors multinacionals, o les atencions polítiques o aliances polítiques que s’han pres en el primer món poden haver contribuït a les condicions pèssimes de l’agricultura, ramaderia, mineria i han potenciat el latifundisme sobretot empitjorant les condicions de la població més fràgil que ja de per si estava exclosa i empobrida enmig del conflicte. És per això, que vull parlar de corresponsabilitat perquè els i les colombianes que esperem que l’acord de pau sigui el primer pas per arribar fins a la Colòmbia de la justícia social però que no Europa en aquest cas una Badalona justa i solidària en la mesura del possible que estengui la mà a uns nou horitzó per al nostre país. I que no sigui mai una terra indiferent a la guerra, és per això que els convidem a seguir el referèndum del dia 2 d’octubre ja que l’acord que s’ha donat aquí, que agraïm molt orgulloses tingui una continuïtat en la nostra vida quotidiana com migrades, colombianes refugiades exiliades. En nom de Colòmbia a Pau agraeixo al Ple la seva atenció i plenes d’orgull puguem dir-los que estem vencent la por dels Cent anys de Soledat, comencem a construir un Macondo en pau. Moltes gràcies.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera) SENYORA ALCALDESSA: Moltíssimes gràcies. Doncs, s’aprova per unanimitat. I celebrem que la ciutat de Badalona aprovi per unanimitat una moció com aquesta que celebra com no podia ser d’una altra manera un procés de pau tant esperat i que fa també un reconeixement a tantes víctimes de tants anys i dóna també valor al compromís d’aquesta ciutat amb la pau, amb els refugiats i les persones víctimes de les guerres. Per tant, ens felicitem d’aquesta aprovació unànime, no sé si vol dir alguna paraula al final?. Molt bé, doncs, moltíssimes gràcies.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 154

10. Moció que presenten els grups municipals de Guanyem Badalona en Comú, ERC-Avancem-MES i Convergència i Unió sobre garantir el dret ciutadà d'accés a les xarxes digitals i internet com a un dret d'accés a la informació. Des de l'any 2011 l'ONU, va declarar l'accés a Internet com un dret humà altament protegit, contemplant l'exigència als països membres amb la finalitat de facilitar un servei accessible i assequible per a tothom, estimant com una prioritat assegurar l'accés ciutadà, doncs les xarxes digitals faciliten i permeten als ciutadans l'exercici del dret d'opinió i expressió, així com l'accés a la informació. Ates que la promoció i foment del dret universal a la comunicació i a la informació, contribueix a la reducció de la fractura digital i de l'exclusió social dels ciutadans. Ates que el dret ciutadà a poder accedir des dels punts wifi municipals actuals en espais públics es troba mancat d'una velocitat de connexió suficient i digna, velocitat limitada a 256Kbps per la "Circular de la Comisión Nacional del Mercado y la Competencia, por la que se regulan las condiciones de explotación de las redes y la prestación de servicios de comunicaciones electrónicas por las Administraciones Públicas". Ates l'oportunitat que la xarxa de punts wifis municipals actualment minvats en velocitat, juntament amb altres elements i sensors, puguin reutilitzar-se en el futur per a la implantació de projectes de ciutat intel·ligent o bé per a l'auto prestació de les tasques municipals. Ates que hi ha zones de la ciutat on els veïns i veïnes, associacions, entitats, institucions i empreses, com per exemple en el barri de Sant Roc, han expressat la necessitat d'accés digne a la banda ampla i als serveis d'Internet, i les operadores en molts casos no donen solucions, justificant-se en la baixa rendibilitat que suposarien les seves inversions en aquelles zones. Ates que existeixen alternatives basades en l'economia col·laborativa, com les xarxes lliures, obertes i neutrals sense ànim de lucre construïdes a partir de l'agregació de xarxes comunitàries de persones individuals, empreses i administracions públiques, ja existents i en creixement a la ciutat, que permeten bastir un desplegament de la connectivitat també amb criteris socials. I d'acord amb la importància que el consistori, com a organitzador, regulador i cohesionador del territori, vetlli per la participació i la suma d'esforços juntament amb els quals ja estan realitzant altres actors com veïns i veïnes particulars, entitats, associacions i empreses que hi col·laboren i treballen en aquesta xarxa, premiada l'any 2015 per la Comissió Europea, per reduir l'escletxa digital i l'exclusió social, i per facilitar l'accés a la fibra i a la connectivitat suficient per al desenvolupament d'iniciatives socials, culturals, educatives i comercials als barris i a la ciutat. Ates que alguns dels equipaments municipals disposen de desplegament de la fibra òptica municipal o poden facilitar el desplegament de la mateixa en el seu àmbit. Per tot això es proposa al Ple l'adopció dels següents, ACORDS 1. Planificar les accions necessàries que permetin el desplegament i la implantació gradual d'una xarxa pública de punts d'accés wifi lliure i gratuït en els diversos equipaments municipals, aprofitant la disponibilitat de connexions de banda ampla existents, i en espais públics de referència del nostre municipi amb una velocitat digna per a impulsar l'accés als avantatges de la Societat de la Informació i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació ciutadana. 2. Estudiar la viabilitat d'ús dels actuals i futurs punts WiFi per a projectes de ciutat intel·ligent o bé per a l'auto prestació de les tasques municipals. 3. No defallir, mitjançant Localret, entitats supramunicipals, autonòmiques i altres organismes competents, en fer arribar al govern de l'estat que insti a la CNMC a modificar la "Circular de la Comisión Nacional del Mercado y la Competencia, por la que se regulan las condiciones de explotación de las redes y la prestación de servicios de comunicaciones electrónicas por las Administraciones Públicas" per permetre a les administracions públiques oferir connexions amb condicions de qualitat. I contrastar les possibles contradiccions d'aquesta circular amb l'estratègia de l'agenda digital europea i l'objectiu del pla Wifi4EU, per a promoure l'accés WiFi en els espais públics en benefici dels ciutadans i administracions. 4. Si per qüestions administratives alguns punts del desplegament no ho pot dur a terme en exclusiva el consistori, estudiar la coordinació amb xarxes comunitàries, lliures, obertes i neutrals sense ànim de lucre ja existents, i de les que ja participin els espais d'associacions i

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 155

entitats que tinguin locals propis o cedits per l'Ajuntament, per a poder oferir punts de connexió i accés a les xarxes digitals, des d'aquests espais, edificis i la seva àrea d'influència, gestionats per a aquests actors, amb cooperació entre la iniciativa pública i comunitària, i crear una línia de col·laboració per millorar el servei d'accés a la xarxa a la ciutadania. 5. Davant la falta de cobertura de fibra i banda ampla en algunes zones i barris de la ciutat, on la iniciativa de les operadores no considerin invertir, estudiar acords d'aprofitament de la fibra ja desplegada mitjançant interconnexions de xarxes existents, per a facilitar la seva arribada. 6. Afavorir l'economia del bé comú en el desplegament, interconnexions de xarxes a la ciutat possibilitant que veïns i veïnes, empreses, associacions i institucions públiques les facin servir i també creïn nous serveis, negocis i projectes socials, juntament amb experiència tècnica i professional al seu voltant. 7. Vetllar per garantir el desplegament i arribada de la fibra i la banda ampla als equipaments municipals i espais públics de referència de nova construcció o que es remodelin. 8. Fer pública aquesta iniciativa a través dels mitjans de comunicació propis de l'Ajuntament i estendre-la a tots els àmbits que siguin propis d'aquesta corporació. Paraula senyor José Luis Infante Arco en representació de LLefià@Net Xarxa Ciutadana de Llefià. Assumpte: Moció sobre garantir el dret ciutadà d'accés a les xarxes digitals SENYOR INFANTE: Moltes gràcies, senyora alcaldessa i moltes gràcies al ple del nostre ajuntament per donar-nos l’oportunitat de presentar aquesta moció davant seu. Com a membre llefianec, sóc ciutadà de Llefià, abans vull fer cinc cèntims de la nostra associació si encara no ens coneixem. Des del 99 treballem des de Llefià i Badalona amb l’objectiu de fomentar l’ús social de les tecnologies a les associacions, entitats i veïnat del barri de Llefià i de la ciutat de Badalona amb la següents línees d’actuació: foment del procés d’alfabetització digital, treballar en front de l’exclusió social a les noves tecnologies, promoure de manera transversal la vida associativa, contribuir al desenvolupament social, econòmic, laboral i cultural del nostre barri i de la nostra ciutat i des de LlefiaNet volem transmetre la importància que té un accés a les xarxes digitals de qualitat per a tothom. L’accés a les xarxes digitals permeten al ciutadans l’exercici del dret d’opinió i d’expressió, així com l’accés a la informació. Per tant, és tant necessari com l’educació, com la llibertat de premsa, com qualsevol altre dret fonamental ja que aquest accés és un mitjà i al pas dels temps encara ho serà més. És un mitjà fonamental per garantir la resta de drets. Amb una bona connexió amb les xarxes millora l’accés a la informació, informació útil a l’educació i informació útil per exercir el dret d’opinió i poder expressar-la. Un mitjà que permet a les persones poder relacionar-se entre elles i també amb les administracions públiques i entitats privades. Però si a una part de la nostra societat no té accés a les xarxes digitals s’està excloent de la resta, és el que es denomina la bretxa digital o la fractura digital i aquesta bretxa pot tenir diverses causes. Una d’aquestes causes és la manca de coneixement, d’alfabetització digital però que s’intenta combatre amb el treball que fem els telecentres com el nostre de Llefià i els punts OMNIA de la ciutat a les escoles i a diverses entitats veïnals i socials de la ciutat. Altra causa és la manca de recursos, sense recursos no es pot tenir accés a les xarxes hi ha llocs d’accés lliure com les biblioteques, els telecentres i entitats que posen a disposició de les persones un ordinador i una connexió amb la qual els estudiants poden consultar allò que els cal per fer els seus treballs, els adults poden fer servir els portals de feina i poden enviar un correu, coses molt bàsiques però no suficients davant la continua evolució digital dels serveis. Altra causa que potser sorprèn és la manca d’oferta d’accés a les xarxes, doncs si, hi ha operadores que consideren que la rendibilitat econòmica d’oferir accés a segons quin barris de la ciutat no és prou atractiva per fer un desplegament de fibra o fins i tot d’arranjar les seves malmeses infraestructures. Així condemnen a aquests barris a tenir una connexió de mala qualitat que afecta l’accés a les xarxes segurament tothom ha sentit parlat de les reivindicacions de l’Ateneu de Sant Roc i d’altres entitats del mateix barri on la connexió és tant dolenta que no poden fer servir l’accés a Internet en les seves aules informàtiques. També cal dir que la falta d’iniciativa de les empreses de telecomunicacions fa que barris com Dalt de la Vila no tinguin un accés de qualitat perquè és complicat fer obres o tirar cables per les façanes quan existeixen alternatives tècniques per fer-ho. Per tal de pal·liar aquestes mancances proposem al ple l’aprovació dels acords

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 156

d’aquesta moció que serveixi per garantir l’accés de la ciutadania a les xarxes digitals amb una qualitat suficient perquè aquest accés sigui digne. També proposem al ple la consideració d’una sèrie d’alternatives per millorar i capil·laritzar les accés a les xarxes digitals no només a les zones sense connexions sinó a tota Badalona. Afavorint l’economia del bé comú en el desplegament, interconnexió de xarxes a la ciutat amb xarxes lliures, obertes i neutrals com per exemple LlefiaNet possibilitant que veïns i veïnes, empreses, associacions i institucions públiques les facin servir i també creïn nous serveis, negocis i projectes socials juntament amb la promoció de l’experiència tècnica i professional al seu voltant. Volem agrair al ple el seu temps i la seva atenció. Moltes gràcies.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera) SENYORA ALCALDESSA: Doncs bé, una vegada més ens felicitem de l’oportunitat de votar aquesta iniciativa que és evident que contribuirà a aquest objectiu de fer una ciutat més democràtica perquè l’accés a la informació és democràcia i sense exclusions, no sé si vol dir alguna cosa més, o ?. Molt breu. SENYOR INFANTE: Seré molt breu, moltes gràcies de nou a tot el ple per la seva atenció i esperem que aquesta iniciativa pugui donar fruits quant abans millor perquè aquesta ciutat ho necessita. Gràcies. 11. Moció que presenten els grups municipals de Guanyem Badalona en Comú, PSC i Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES de suport a la treballadora acomiadada de l'empresa Giró. L'empresa Giró GH SA, amb seu, oficines centrals, plantes de producció i magatzem logístic a Badalona, manté altes cotes de resultats en plena crisi amb beneficis propers als 3 milions d'euros. Actualment hi treballen unes 400 persones, 138 de les quals a Badalona. Una treballadora de Giró GH SA, de 56 anys i amb 41 anys d’antiguitat a l’empresa, va ser acomiadada l’1 de setembre per estar afectada per diverses lesions professionals que segons el Servei de Prevenció de MC MUTUAL la fan "no apta" per desenvolupar la feina al seu lloc de treball. La treballadora havia sigut declarada amb anterioritat “apta amb limitacions” en diverses ocasions, fet que obliga a l’empresa a adaptar el lloc de treball però l’empresa no va prendre cap mesura al respecte, agreujant l’estat de la treballadora. La llei estableix que en el cas que una treballadora sigui declarada “no apta” l'empresa ha de buscar la solució menys lesiva per l'empleat, com podria ser la recol·locació en un altre lloc de treball però l'empresari ha optat per despatxar a la treballadora amb la indemnització mínima de 20 dies per any amb un màxim de 12 mensualitats fent ús de llei laboral vigent. La treballadora queda per tant en una clara situació de vulnerabilitat donada la seva edat i la seva experiència laboral exclusiva amb Giró durant els darrers 41 anys que pràcticament fan impossible la seva reinserció en el mercat laboral, afectant directament a la seva futura jubilació en el sentit de veure’s reduïda a pensió mínima o fins i tot no tenir dret a jubilar-se. Els treballadors de Girò han començat una sèrie d’aturades parcials els divendres i caps de setmana per demanar la readmissió de la seva companya. Les aturades han estat íntegrament secundades pel personal de planta qui veu en l’acomiadament de la companya una estratègia empresarial per tal d’acomiadar amb la menor indemnització possible d’altres treballadors de l’empresa en situació similar i que són pràcticament la totalitat de la planta (important antiguitat, patologies derivades dels anys de

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 157

feina a l’empresa, edat superior als 50 anys); estratègia lligada als plans de tancament de la planta de Badalona per tal de traslladar la totalitat de la producció a la nova planta de Terol. Aquest tipus d’acomiadament no requeririen la intervenció de l’Autoritat laboral, com si caldria en el cas de fer-se un Expedient de Regulació d’Ocupació. Per últim, els treballadors entenen que aquest acomiadament és una de les darreres mostres de discriminació per raó de gènere que ha dut a terme l’empresa. En el 2012 Giro GH reconeixia que hi havia 201 treballadors de producció dels que 24 eren dones. En aquest moment, la plantilla de producció no supera els 140 treballadors i només 3 són dones. Per tant, queda clara la tendència a disminuir la plantilla, afectant, sobre tot, les dones. Per això des del ple de l'ajuntament de Badalona s'aproven els següents ACORDS 1. Demanar a l'empresa Giró GH SA la reincorporació immediata de la treballadora despatxada en un lloc de treball adaptat a les seves lesions professionals. 2. Donar suport als sindicats i treballadors de Giró GH SA en la seva reivindicació garantint el seu dret de vaga i manifestació. 3. Donar coneixement dels acords presos a Giró GH SA, al comité d’empresa de Giró GH SA i als mitjans de comunicació.

Paraula senyor Francesc Jiménez Mulet en representació del Comitè Empresa Giró GH, SA. Assumpte: Moció suport a la treballadora acomiadada de Giró. SENYOR JIMÉNEZ: Bona nit a tots, se’ns ha ofert l’oportunitat de denunciar l’acomiadament més indignant i viscut a la meva història sindicalista i abans de tot, abans de començar m’agradaria agrair a l’alcaldessa i al grup Guanyem pel recolzament que vam tenir amb la companya, no serveix de res perquè la Llei Laboral és la que és però moralment li vau donar molta força i al company que ens va acompanyar a la manifestació. No sé si sabeu la història, Giró és una empresa que va molt bé. Ahir es va comunicar que té 11 milions d’euros de guanys aquest any. Vam estar aquí al 2013, vam dir que això passaria, que Giró marxava, es va acordar tot el ple, tots els grups municipals que faríem una comissió perquè al polígon de Canyadò es va fer una ampliació d’usos i que s’estava desindustrialitzant. Ara tenim un pàdel, tenim unes joguines pels nens i no sé que hi ha per allí, indústries no hi ha. Es va fer la comissió que presidia el senyor Jurado, allò va ser una pantomima que no us puc explicar o sigui es va fer comissió o sigui tothom va anar allà , això era el 2013, ens van dir en dos mesos us direm alguna cosa, estem al 2016 han passat tres anys i ha començat el que estàvem denunciant, que començarien els acomiadaments i han començat de la manera més indigna possible, una treballadora que porta 41 anys a la fàbrica des de que tenia 14 anys. L’empresa té un tipus de màquines que són molt específiques per la feina que fem i llavors des de l’any 2000 cap a aquí els comitès d’empresa que estem ara i als anteriors vam començar a denunciar que aquestes màquines eren molt dolentes per la salut, degut a moviments repetitius, males postures i ja van com 10 o 15 treballadors que surten amb moltes lesions, o sigui, surten amb lesions molt importants, amb minusvàlides i tot aquest tipus de coses, val. El Comitè al final que fa,doncs, ja denuncia, ja ho denuncia tot, ho tenen tot denunciat a la Inspecció de Treball, totes les màquines perquè se les estan emportant, també ho vam dir al 2013, a una empresa que han anomenat Teruel, Giró se’n va a Teruel, i ho vam dir, li vam dir al senyor Albiol, ho diem ara i tothom, tos els grups van dir que no passava res, que tranquils. Si Giró es quedarà, es quedaran les oficines, i els treballadors sortiran d’aquesta manera tant indigna. Això ha agafat una volada nacional que a nosaltres no ens interessa gaire tampoc, el que volem és que la treballadora torni a treballar perquè la treballadora ara es troba en una posició de què no la deixen treballar a la seva feina, té 56 any, però tampoc pot treballar, no pot trobar feina ja per l’edat i a sobre per totes les lesions que té a sobre. Això perquè és?, perquè l’empresa li fa un reconeixement mèdic obligatori que tenim que passar cada any i la mateixa mútua li troba unes lesions, unes lesions cròniques que fa que la vagin a mirar una altra vegada, la envien al servei mèdic i al servei mèdic la declaren no apta pel al seu lloc de treball. L’empresa agafa la Llei laboral, tant bé que tenim en aquest país que va tant bé i li paga 20 dies per any treballat només un any, 29.000 euros i la posa al carrer i diu que compleix la legalitat. Us informo a tots que això és una mica, que l’empresa l’obligació que té primer és,

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 158

recol·locar a la treballadora a una empresa tant gran com Giró n’hi ha llocs de sobre, després sobretot l’ha de recol·locar, no pot dir l’empresa que no té lloc per recol·locar-la perquè primer interessa un informe del Comitè d’Empresa que no s’ha demanat i per totes aquestes coses s’han convocat unes aturades cada divendres farem vaga indefinida fins que aquesta dona torni a la feina o tingui una solució adequada per a ella, no la poden tractar com “un cacharro” que ja no serveix i la tirem al carrer. Onze milions d’euros de guanys, és espectacular, aquesta és una empresa model a Badalona, segons diuen ell, això no potser. O sigui, la indignació és tal que hem arribat aquesta mesura i el que faci falta. Si voleu que us expliqui la llei o la teniu clara o l’hagueu estudiat, el que argumenta és una incapacitat sobrevinguda. Aquesta és una llei que no és ni de la Reforma laboral del senyor Rajoy ni de la Reforma laboral del senyor Zapatero és encara anterior, o sigui, que ningú es posi les mans al cap perquè això ja existia i això existia per quan una persona està treballant i té un infart o té un accident l’empresa no té culpa de que aquest home hagi tingut un infart o un accident, llavors és per protegir a l’empresa, és clar, no és culpa de l’empresa i llavors existeix aquesta norma. Però quan demostrat, denunciat totes les lesions, una persona porta 41 anys i s’ha fet mal a l’empresa, l’empresa amb molt mala idea la posa al carrer amb aquesta llei i això és així i fa mal i és dolent però això ha passat i ha passat a Badalona, això és l’únic que reivindiquem. Gràcies.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran). Abstencions 11, dels grups municipals de Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). SENYORA ALCALDESSA: Doncs s’aprova aquesta moció que posa l’accent en aquest compromís de la ciutat amb la reactivació econòmica i amb els drets de les persones i celebrem, doncs, que s’aprovi. Si pot agafar breument, si pot fer un segon torn de paraula. SENYOR JIMÉNEZ. Doncs, molt bé només felicitar al Partit Popular i de Convergència i Unió per abstenir-se, molt bé així anem, això són les dretes protegir als empresaris i que les persones surtin de les feines d’aquesta manera. No m’ho esperava tant descarat però bé ho tenia que dir, gràcies bona nit. 1. Moció que proposa el Grup Municipal del Partit Popular per incentivar l'assoliment d'un salari mínim de referència de 1000 € pels treballadors contractats per l'Ajuntament. Atès que la crisi dels darrers anys ha impactat negativament en la vida de moltes persones a Catalunya, Espanya i Europa. Atès que al nostre municipi, amb un índex d’atur del 12,80% (16.328 persones aturades), ha disminuït el poder adquisitiu dels ciutadans, alhora que s’han vist incrementades les situacions de vulnerabilitat i/o iniquitat social. Atès que diferents experts del món acadèmic i sindical asseguren que el salari de referència s’hauria de situar entorn el 60% del sou mig (24.254€), el que significaria una retribució anual de com a mínim 15.000€ (amb un salari mensual de 1.071,4€ i 14 pagues) Ateses algunes iniciatives importants en aquest mateix sentit com la posada en marxa per la Plataforma ciutadana ANEM A MIL que té com a objectiu aconseguir un salari digne i que estableix un salari mínim referencial de 1.000 euros, que comportarà un increment dels ingressos públics en concepte de rendes del treball i de cotitzacions al sistema de seguretat social que han de servir per a incentivar l’ocupació i el seu manteniment via bonificacions a la contractació per a microempreses i PIME’s. Cal treballar en la generació d’incentius per la formació i en la millora de la productivitat dels treballadors. Amb un salari mínim referencial més alt augmentarà la capacitat de consum i

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 159

l’activitat econòmica. Així, s’assolirà una distribució de la renda més justa i una societat més cohesionada. A més, aquest salari impulsarà un canvi de model laboral i productiu sobre la base de salaris dignes per a tothom. Un impuls que iniciem ja des de l’acció dels governs municipals. Atès que a l’Ajuntament de Badalona existeixen greus greuges comparatius en matèria salarial entre els funcionaris i personal laboral de l’Ajuntament amb aquells treballadors d’empreses subcontractades per societats i organismes municipals com per exemple ENGESTUR SA. Atès que aquests treballadors presten serveis a l’Ajuntament en situació de precarietat, desigualtat i temporalitat en la relació als lloc de treball, horaris i salaris. Atès que aquests treballadors realitzen activitats i tasques laborals que hauria de prestar l’Administració pública als ciutadans i que per raons d’eficiència i agilitats s’encarrega a empreses externes la seva realització. Atès que des del Grup Municipal Popular creiem fermament que un salari de referència facilitaria, a més d’assegurar les necessitats bàsiques, una major estabilitat a les plantilles i als mercats locals, alhora que milloraria l’eficiència, la productivitat i la qualitat, incrementaria el consum i faria del nostre municipi més competitiu, inclusiu i cohesionat. És per aquests motius que sol·licitem al Ple l’adopció dels següents: ACORDS 1. Avançar cap a l’objectiu d’assegurar que els salaris del personal al servei de l’Ajuntament i de les empreses subcontractades no siguin inferiors als 1.000 euros bruts mensuals en 14 pagues durant aquest mandat. 2. L’Ajuntament informarà de les mesures adoptades per fer possibles aquests objectius i treballarà amb les empreses del municipi i les empreses que presentin a licitacions públiques per tal de millorar les condicions salarials dels treballadors amb sous més baixos per rendir al mínim de 1.000 euros. En aquest sentit, estudiar si s’escau adoptar les mesures normatives que incentivin les empreses subcontractades o receptores de recursos municipals a adoptar el salari de referència de 1.000 euros entre el seu personal contractat, sempre que sigui compatible amb altres mesures socials. 3. Crear una taula de treball conjunta entre l’Ajuntament i els sindicats de la ciutat (UGT, CCOO, PSU i CATAC) i aquells que s’hi vulguin adherir per fer un seguiment d’aquest acord 4. Instar la Generalitat de Catalunya que promogui i apliqui un acord sobre el salari de referència i aprovar els pressupostos adequats per fer-hi front als contractes públics i als delegats en altres administracions locals i comarcals. 5. Instar a les diferents administracions supramunicipals que promoguin l’ús de clàusules socials en general, i l’aplicació del salari de referència en particular, a la contractació pública. 6. Traslladar aquests acords al Parlament de Catalunya, a la Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, al Conseller d’Empresa i Coneixement, i al Conseller d’Economia i Hisenda, al Consell Comarcal del Barcelonès, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació de Municipis, a l’Associació Anem A Mil, a les Seccions Sindicals de Badalona i a la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB). SENYOR TÉLLEZ: Ens agradaria que abans de poder votar els acords es pogués votar una emena, que seria afegir un acord que exigís la derogació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL), que limita clarament la capacitat dels governs locals per millorar les condicions dels treballadors i treballadores. SENYORA ALCALDESSA: Hauríem de votar primer si s’afegeix l’esmena. Esmena Esmena presentada in voce, pel grup municipal de Guanyem Badalona en Comú en el sentit d’afegir un nou acord a la moció amb el següent redactat:

“Exigir la derogació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL), que limita clarament la capacitat dels governs locals per millorar les condicions dels

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 160

treballadors i treballadores.” Votació de l’esmena L’esmena s’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran). Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López). En contra 9, del grup municipal del Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). SENYOR FERNÁNDEZ: Tot i que s’ha fet una aportació de l’esmena i s’hagi aprovat el nostre grup municipal tot i que donat que la nostra moció queda desvirtuada amb aquesta esmena decidint la retirada de la moció. És una llàstima perquè aquesta esmena no es va produir fa un mes o dos mesos quan es va presentar aquesta mateixa moció. SENYORA ALCALDESSA: Estava inclosa en aquell moment. Val, doncs, es retira la moció. La moció precedent es retira a instància del grup municipal del Partit Popular que la presentava. 2. Moció que presenta el Grup Municipal del Partit Popular per la construcció d'una nova piscina municipal a Badalona. Una de les reivindicacions més importants de la comunitat esportiva i de la ciutadania en general des de fa molts anys es la construcció d’una piscina municipal a la ciutat. Badalona té actualment tres piscines municipals, dos de gestió externalitzada i una de gestió directa. Aquesta última arrossega des de fa molts anys greus problemes de manteniment degut a la obsolescència de la instal·lació i a un ús molt intens per part d’un gran número d’usuaris. En els últims anys hem pogut veure com grans promeses de la natació marxat a altres ciutats per entrenar en unes instal·lacions adients per la pràctica esportiva d’alta competició. El millor exemple d’aquest èxode d’esportistes a altres ciutats es la nostra campiona olímpica, Mireia Belmonte, que va haver de marxar a Sabadell per poder entrenar amb unes mínimes condicions. No obstant, l’esport de competició no es l’únic àmbit que justifica la construcció d’una nova piscina municipal. Fa anys, diverses escoles públiques i concertades de la ciutat esperen per poder oferir als seus nens i nenes una plaça per practicar natació. Com sabran, hi ha fins i tot diferents escoles a la ciutat que ara mateix no poden oferir aquest servei com a activitat extraescolar perquè no hi ha places suficients per a tots els infants. La natació es un dels esports més beneficiosos per a la salut tant a nivell físic com psíquic. Fins i tot, a alguns països europeus les classes de natació constitueixen un part obligatòria del currículum educatiu. En l’àmbit formal i de competició, la natació es uns dels esports més importants i estesos arreu del món. Amb competicions locals, autonòmiques, nacionals i internacionals durant tot l’any, la natació es una de les disciplines més importants dels Jocs Olímpics. Per tots aquests motius, l’anterior govern municipal va expressar la voluntat de donar resposta a les necessitats esportives de la ciutat i va començar a treballar per la construcció d’una nova piscina municipal al solar propietat de l’Ajuntament de l’antiga fàbrica “Focus”. La necessitat de dotar d’aquest important equipament a la ciutat venia justificada pel Pla d’Equipaments Esportius (PEE) que l’Ajuntament havia encarregat recentment a una consultora esportiva. Tots els treballs iniciats es recullen en un informe de “viabilitat per al disseny i estudi d’un complex esportiu municipal (piscina olímpica) ubicat al terme municipal de Badalona al solar comprés pels carrers del Molí de la Torre, Jaume Passarell i l’autopista C-31”, elaborat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’empresa “QCuestor Analistas”. A l’estudi s’analitzen tots els avantatges i inconvenients de diferents models d’instal·lació i

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 161

gestió per evitar iniciar el procediment administratiu de licitació sense obtenir totes les conclusions possibles a les diferents situacions i així avaluar els diferents riscos. En aquest informe s’estudia el model d’inversió i costos de construcció, programa funcional, viabilitat del projecte i de política de quotes. Paral·lelament, el govern municipal va crear una partida dotada amb 2 500 000 euros en el Pressupost d’Inversions per iniciar els treballs tècnics, enderrocament de l’antiga fàbrica i preparació del terreny per la construcció de l’equipament. A més, es va preveure una programació econòmica anyal de dotació d’aquesta partida per assumir els costos de construcció. Amb el canvi de govern al juny de 2015, però, el projecte de piscina a l’antiga fàbrica Focus va quedar paralitzat, sense que s’hagi donat per part dels responsables municipals cap resposta a les necessitats de la ciutat en aquest sentit. Atès les necessitats dels escolars, veïns amb necessitats especials i persones grans que requereixen de la practica de la natació per a la millora de la seva condició física. Atès el deficient estat de la piscina Mireia Belmonte, que tot i el gran esforç econòmic que es fa no té ni les instal·lacions adequades ni la capacitat adient per a una ciutat com Badalona. Atès que hi ha esportistes de renom, com la filla predilecta de la ciutat Mireia Belmonte, campiona olímpica, que han hagut de marxar de Badalona per no disposar d’una instal·lació que tingui les mides necessàries per a competició. El Ple de l’Ajuntament de Badalona acorda els següents ACORDS 1.- Reprendre el projecte del Complex Esportiu Mireia Belmonte que havia d’ubicar-se al solar propietat de l’Ajuntament de l’antiga fàbrica “Focus” per tal de dotar a la ciutat d’una piscina que pugui satisfer tant les necessitats dels esportistes de competició com aquells que practiquen la natació per recomanació mèdica o com a activitat extraescolar i lúdica. 2.- Incorporar, dins del pressupost d’inversions, la partida necessària per fer front a la primera fase de la construcció d’aquesta instal·lació. 3.- Buscar el millor model de col·laboració públic – privada per establir un calendari d’execució de les obres i inauguració del complex esportiu, així com de les necessitats econòmiques de la seva construcció. 3.- Comunicar els acords al Club Natació Badalona (CNB), a la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB), a la Federació Catalana de Natació i a la Real Federación Española de Natación.

Votació S’aprova per majoria simple. Vots a favor 9, del grup municipal del Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). Abstencions 17, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran). 3. Moció que proposa el Grup Municipal de Ciutadans - Ciudadanos - C's de rebuig a la Resolució 263/XI del Parlament de Catalunya relativa a l'informe i conclusions de la Comisió d'Estudis del Procés Constituent. Atès que el Ple del Parlament de Catalunya, en la sessió del dia 27 de juliol de 2016, va aprovar la següent resolució 263/XI, amb l´informe i conclusions de la Comissió d´Estudis del Procés Constituent. Atès que considerem que aquest tipus d’iniciatives són altament perjudicials pel nostre govern i fomenten una perillosa divisió entre els catalans. Atès que la resolució 263/XI, és conseqüència de la resolució anterior 1/XI, aprovada en la sessió del dia 9 de novembre de 2015, sobre l´inici del procés polític a Catalunya, com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015 i de la resolució 5/XI,

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 162

aprovada en la sessió del dia 20 de gener de 2016, sobre la creació de comissions parlamentàries. Atès que el Ple del tribunal Constitucional, va emetre en data 2 de desembre de 2015 la STC 259/2015, per la qual es declara la inconstitucionalitat i nul·litat de la resolució del Parlament de Catalunya 1/XI, sobre l´inici del procés polític a Catalunya, com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015. Atès que la resolució 1/XI, com el seu annex, vulneren els articles 1.1,1.2, 2, 9.1 i 168 de la Constitució Espanyola, així com, els articles 1 i 2.4 de l´Estatut d´Autonomia de Catalunya, i suposen un reconeixement a favor del Parlament i el Govern de Catalunya, d´atribucions superiors a les que deriven de l´autonomia recollida per la Constitució. Atès que la resolució 5/XI, té la consideració d´incident d´execució i d'infracció de la STC 259/2015, mencionada anteriorment, amb data 2 de desembre de 2015, tal i com va estimar el Ple del Tribunal Constitucional, el dia19 de juliol de 2016, per unanimitat. Atès que aquestes resolucions, pretenen fonamentar-se en un principi de legitimitat democràtica del Parlament de Catalunya, que està en absoluta contradicció amb la Constitució Espanyola i amb l´Estatut d´Autonomia de Catalunya, de forma que contradiuen els pilars de l´Estat de Dret, basats en el respecte a la Llei i el Dret i la pròpia legitimitat democràtica del Parlament de Catalunya, que la Constitució reconeix i empara. Atès que la composició actual del Parlament de Catalunya i la seva representació política, sorgida del resultat de les eleccions autonòmiques celebrades el passat 27 de setembre de 2015, és diversa, de la mateixa manera que la societat catalana actual. Atès que aquest procés polític a Catalunya, que es vol culminar amb l´obertura d´un procés constituent a Catalunya destinat a la creació d´una eventual constitució catalana i d´un estat català independent, no compta ni amb majoria política, ni amb majoria social, ni amb el reconeixement de l´ordenament jurídic vigent en l´actualitat. Atès que els catalans i catalanes vàrem decidir de forma democràtica que una reforma de l’Estatut de Catalunya requeria el suport de 2/3 del Parlament. Atès que si fem cas del que va passar el 28/07/2016 sembla que és més fàcil derogar l’Estatut que reformar-lo. Atès que amb l’aprovació d’aquestes resolucions es produeix una derogació de facto de l’Estatut, contravenint també la Constitució espanyola, en la qual es fonamenta el text estatutari. Atès que en la sessió del Ple del Parlament de Catalunya, del dia 27 de juliol, la Presidenta del Parlament i els Grups Parlamentaris de Junts Pel Sí i les CUP, no van realitzar les seves funcions d´acord amb el que marca la Constitució, tampoc van acatar les consideracions i sentències del Tribunal Constitucional, i finalment van incloure a l´ordre del dia de la sessió, l´informe i les conclusions de la Comissió d´Estudis del Procés Constituent, la qual va ser votada i aprovada amb els vots d´aquests dos Grups Parlamentaris. És per tot això que el Grup Municipal de Ciutadans - Ciutadans, proposa al Ple de Badalona l'adopció dels següents acords. Proposta d'acord: 1. Manifestar el ple rebuig de l’ajuntament de Badalona a la resolució 263/XI del Parlament de Catalunya i de qualsevol iniciativa il·legal per part de les institucions catalanes i dels seus representants i càrrecs públics. 2. Que les institucions catalanes ho són del conjunt de la ciutadania i cap majoria política té dret a posar en risc unes institucions que ho són de tots els catalans i catalanes. 3. Defensem l’estat de dret del qual s’ha dotat la nostra societat democràtica. Ningú no està ni ha d’estar per sobre de la llei en un Estat de dret democràtic 4. Que votacions com la del 28/07/2016 volen promoure només una vegada més l’enfrontament directe entre el Parlament de Catalunya i el Tribunal Constitucional. L’aprovació d’aquestes conclusions no produeix cap més efecte que aquest. 5. Trametre aquest acord a la Presidenta, als Grups i a la mesa del Parlament de Catalunya i al President de la Generalitat de Catalunya. SENYOR LÓPEZ: Yo quería decir que ha habido una enmienda del Partido Socialista que se ha incorporado y por tanto la moción, los acuerdos que ha leído el secretario general del ayuntamiento corresponden a la moción con las enmiendas del Partido Socialista.

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 163

SENYORA ALCALDESSA: D’acord. Per tant, o sigui ja és la moció esmenada, amb l’esmena, molt bé.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 15, dels grups municipals Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera) i el regidor del grup municipal de Convergència i Unió, Jordi Subiran i Ortells. En contra 11, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i el regidor del grup municipal de Convergència i Unió Ferran Falcó i Isern. 4. Moció que proposa el Grup Municipal Ciutadans -Ciudadanos - C's per a la concessió de beques a l'esfoç per als millors expedients acadèmics en les proves de selectivitat PAU ( o equivalent) de juny del 2017 dels instituts de batxillerat de Badalona. Dado que la educación y el trabajo son algunos de los pilares del progreso social y económico de una comunidad. Dado que el futuro de una sociedad viene determinado por los valores y las capacidades que la infancia y la juventud adquieren. Dado que el esfuerzo, igual que otros valores como la solidaridad, la generosidad o la tolerancia, es una virtud universal. Dado que las pruebas de Selectividad o pruebas de acceso a la Universidad, PAU, son las únicas pruebas idénticas y objetivas en toda Cataluña de valoración de los conocimientos adquiridos en la educación reglada. Dado que todos los estudiantes que realizan la selectividad o prueba equivalente reciben dos notas de esas pruebas: la calificación de la fase general de las PAU, o QFG, y la calificación de la fase específica, siendo la puntuación de la fase general la media aritmética de 5 ejercicios, 4 de los cuales son comunes a todos los estudiantes. Dado que existen 12 centros de bachillerato públicos y 4 centros concertados en nuestra ciudad, cada uno de ellos en un entorno social diferente. Dado que una manera de premiar el esfuerzo de la juventud es dotar de una beca por centro de bachillerato que reconozca al estudiante que mejor resultado ha obtenido en las pruebas de acceso a la universidad o equivalente. Dado que el presupuesto municipal para 2017 no ha sido aprobado, y es posible habilitar una partida de gasto que sustente las becas que se proponen en los acuerdos. Es por todo esto que el Grupo Municipal de Ciutadans - Ciudadanos, propone al Pleno de Badalona la adopción de los siguientes acuerdos. Propuesta de acuerdo: 1. Que se habilite en el presupuesto de 2017 una aplicación presupuestaria para premiar a los mejores estudiantes de segundo de bachillerato de Badalona. 2. Que se conceda una beca o premio por cada centro de bachillerato público o concertado de la ciudad. 3. Que en cada centro se conceda la beca o premio al alumno/a que haya obtenido la nota más alta en la calificación de la fase general de la prueba de selectividad o equivalente. 4. Que se informe del premio o beca a todos los centros de secundaria y bachillerato de la ciudad, públicos y privados, al departamento de educación de Generalitat y a los grupos parlamentarios del Parlament de Cataluña. SENYOR LÓPEZ: La idea de la moción, muchas veces premiamos a deportistas, a artistas y a veces descuidamos cosas tan importantes como las enseñanzas regladas y la idea de la moción es que en toda la educación obligatoria y en el bachillerato que no es obligatorio pero es necesario para el acceso a la universidad solo hay una prueba que es común a toda

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 164

Cataluña, a todos los jóvenes catalanes. Y esa prueba, ahora la selectividad, puede que se reforme con el tiempo. Pero eso da una oportunidad para objetivamente valorar. Pero como no todas las circunstancias son iguales en cada centro y hay una parte social que hay que tener en cuenta. Y Ciudadanos pensamos que hay que tener en cuenta esa diferencia de manera positiva y por eso en lugar de dar un premio o varios premios al conjunto de estudiantes de Badalona atendiendo al resultado de la fase obligatoria de la selectividad pues dar un premio a cada centro. De esa manera, en cada centro tendremos la oportunidad que se valore el esfuerzo y el trabajo y reconocer ese esfuerzo. SENYORA BOTEY: Jo només un minutet. Nosaltres ens abstindrem en aquesta moció. Primer perquè pensem que és bo reconèixer l’esforç dels estudiants, en aquest cas com presenta Ciutadans de 2n de batxillerat, però pensem que la moció tal com està expressada en beques i premis,doncs, en la part de les beques no estaríem d’acord. És a dir,sí que estaríem d’acord amb què aquells alumnes que han tingut els millors resultats a les PAUS se li faci un reconeixement, de fet jo proposaria que aprofitéssim aquell Consell de Ciutat que fèiem anualment fa molts anys i que jo recordo que ho vaig reclamar no sé quantes vegades en la legislatura anterior i que suposadament des del govern del Partit Popular es pensava convocar i no es va convocar mai, doncs, jo proposo i demano al govern recuperar el Consell de Ciutat i els premis Consell de Ciutat perquè possiblement en aquest moment seria un bon moment de premiar aquells ciutadans que havien treballat, doncs, per la nostra ciutat, premiar aquelles entitats que també ho havien fet i seria un bon moment per premiar si estem d’acord a aquells alumnes que havien obtingut la millor nota de selectivitat sense cal fer cap remuneració econòmica. És a dir perquè jo crec que les beques sempre han d’anar destinades a aquelles persones que les necessiten. Per tant, estem d’acord en el reconeixement però ens abstenim perquè no estem d’acord amb el tema de beques. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies per la abstenció del Partit Socialista. Hi ha un altre grup que vulgui prendre la paraula. SENYORA SABATER: Si, jo només per aclarir i no votar directament.La reflexió és compartida amb la senyora Botey, perquè nosaltres creiem que l’esforç que s’ha de fer en beques és el sentit de la igualtat d’oportunitats. Si que podíem reflexionar si es pot fer un reconeixement a la ciutat als estudiants excel·lents però entenem que aquells que volen seguir estudiant la universitat dóna beques si tenen resultats excel·lents per tant amb això no en tindríem nosaltres ni competències. I nosaltres el que hem de vetllar és des de les competències que tenim garantir la igualtat d’oportunitats dels estudiants perquè l’esforç de cada estudiant i aquí relaciona en aquesta moció és relatiu segons la seva situació personal, l’esforç de cadascú no reflexa segurament amb les notes que treu i molt més si l’hem de fer arribar a instituts que vol dir fer unes diferenciacions que no són adients diferenciant aquells instituts perquè categoritzar que tots els estudiants fan el mateix esforç dins del mateix esforç tampoc és veritat. I per tant el que hem de garantir són ajudes a l’èxit escolar des de la petita infància fins a la postobligatoria i amb allò que tenim competències. Per tant, doncs, nosaltres votarem en contra.

Votació S’aprova per majoria simple. Vots a favor 12 dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). Abstencions 4, del grup municipal de Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González). En contra 10, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran). 6. Moció que proposa el Grup Municipal de Convergència i Unió de suport al veí de Badalona apallissat a la línia 4 del metro. El passat dia 26 de juny, a tres quarts de sis de la matinada, un veí de Badalona viatjava per la

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 165

línia 4 del metro de Barcelona quan quatre joves de nacionalitat espanyola, i també veïns de Badalona, d’entre 20 i 21 anys, sense cap causa aparent el van apallissar brutalment. Els agressors van agafar el metro a l’estació de Besòs Mar de la línia 4 i en els pocs minuts del trajecte fins arribar a la següent parada, Besòs, es van acarnissar contra aquest veí de Badalona, de 46 anys, que viatjava en el comboi. El van empentar, li van clavar puntades de peu a l’esquena fins que el van fer caure de genolls a terra i li van etzibar cops de puny per tot el cos. Un dels agressors el va agafar pels cabells mentre els altres tres li donaven puntades de peu al cap i a la cara. La víctima ha hagut de passar diverses vegades pel quiròfan, ha perdut part de la visió d’un ull, va en cadira de rodes i ha de sotmetre’s a sessions de rehabilitació física i tractament psicològic a causa de la pallissa. Per tot el que s’exposa, el grup municipal de Convergència i Unió proposem al Ple l’adopció dels següents ACORDS 1. Expressar la nostra més enèrgica repulsa per l’agressió comesa contra aquest veí de Badalona, alhora que condemnem aquests fets i manifestem tota la nostra solidaritat, 2. 2. Demanar a l’ajuntament que es personi com a acusació particular en aquest cas d’agressió. SENYOR LÓPEZ: Un pequeño comentario, muy pequeño, y es que evidentemente los cuatro jóvenes eran de nacionalidad española y vecinos de Badalona y la persona agredida desgraciadamente era vecino de Badalona, no dice nada pero también de nacionalidad española. Seguramente ha sido copiarlo de un diario, donde como estamos acostumbrados cuando hay algo malo se asocia con España o español y cuando hay algo bueno solamente es nuestro, catalán. Por tanto, lo que me gustaría es que en la moción apareciera que los agresores son de nacionalidad española y el agredido también es de nacionalidad española.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs./sra. Lladó, Ribot i Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D. Sabater, Téllez, L. Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 7. Moció que presenta el Grup Municipal d'ICV-EUiA per a l'adopció de mesures per avançar en la construcció de la laïcitat com a model de convivència.

La precedent moció es retira.

Torn obert de paraules Totes les persones que havien sol·licitat la paraula al Ple han intervingut durant el transcurs de la sessió. Precs i preguntes SENYOR RIERA: Jo li vull fer la pregunta, vaig a fer la pregunta del Plenari al senyor Téllez. Com està la municipalització del personal de la neteja d’aquest municipi? I dir-li dintre de la pregunta perquè a part de les bromes que podem fer i una mica així d’ironia. Recordar-li que hi ha una empresa que està guanyant molts diners, que vostè diu que això no li agrada, vostè està facilitant que una empresa estigui guanyant molt diners perquè no fan vostès el contracte. Per què no resolen aquesta papereta i perquè vostè amb la seva actitud de paràlisis, està provocant que aquesta empresa ens facturi 800.000 euros, 807.000 euros torno a repetir, que

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 166

ens els podríem estalviar, que es el diferencial entre els 15 euros per hora que hi havia en les ofertes que varem obrir i els 17 i escaig que ens estan cobrant. Per tant, ens està costant la broma al municipi de Badalona, la broma de 800.000 euros. Jo no sé si vostè pensa resoldre aquest tema o realment no pensa resoldre. Si no pensa resoldre faci concurs i rebaixem el cost d’aquest servei. I si el pensa resoldre doni el pas però porten vostès ja més d’un any amb un tema que jo crec que ja no solament pel personal sinó pel cost que li està representant a l’empresa, perquè vostè li està donant a guanyar a una de les empreses i vostè abans ha dit que no volia que les empreses guanyessin diners, doncs, vostè li està deixant, li està donant un sobresou, un sobrebenefici a aquesta empresa de 800.000 euros, “ochocientos mil euros”. I jo crec que és per fer-s’ho mirar una mica. Perquè no són quatre “duros” ni quatre euros. I per tant, bromes a banda, crec que després de setze o disset mesos que portem, que porten vostès governant ja no podríem presentar alguna cosa millor que el que segurament em dirà ara, que és que ja m’informarà per escrit. Torno a repetir 800.000 euros està guanyant una de les empreses que vostè no li agrada que guanyin diners. SENYOR TÉLLEZ: Sí, no ho he dit abans quan ho ha dit el senyor portaveu de la Fundació, jo no he dit en cap moment que no m’agrada que les empreses guanyin diners, em pot agradar més o menys però és el que hi ha, però no he dit això. He dit que “ no m’agrada que guanyin diners a canvi de fer polítiques públiques” és molt diferent, és molt diferent el que he dit. I sobre la pregunta que vostè em fa, doncs, hem demanat informes econòmics que és el pas previ per a poder prendre una decisió en aquest sentit en una comissió que van crear i que es convocarà on es podran veure els informes econòmics del cost d’aquesta municipalització i a partir d’aquí podrem prendre una decisió. SENYOR RIERA: El més preocupant de tot això, perquè al final els treballadors i les treballadores estan cobrant els seus diners i per tant no és això el greu. El greu és que ens està costant 807.000 euros, és a dir teníem un oferta de 15 euros per hora i ens està cobrant si no s’ha rebaixat a 17 i escaig. Aquest sobrecost que està pagant l’Ajuntament de Badalona, ja sé que a vostè això no li importa perquè té la caixa plena de bitllets i per tant no li importa perquè vostè està en aquest moment en l’abundància i la caixa està, “vamos” que no la pot ni tancar de plena que està. Però, home jo crec que es podria emprà aquest diner en alguna altra cosa a la ciutat. El greu de tota l’operació és el sobrecost que està costant això. SENYOR RIERA. És una evidencia. SENYORA ALCALDESSA: Ha fet una pregunta i ha quedat resposta, ara el que afegeix una crítica. Però no hi ha una segona pregunta. SENYORA RIERA: Però he de dir que hi ha un sobrecost, no me n’ha parla, vull dir a mi m’interessa, en aquest moments crec que és tan greu un sobrecost.... SENYOR TÉLLEZ: Li he dit que hem demanat un informe econòmic precisament per poder valorar el que vostè està dient i poder parlar amb números amb propietat. Crec que és el que pertoca. Ara podem entrar, jo estic d’acord en moltes coses que vostè està dient aquí però la meva responsabilitat com a regidor d’Hisenda i de Contractació és demanar els informes econòmics perquè amb tots els grups municipals amb els números a sobre la taula puguem prendre una decisió que és el que pertoca. Ara si voleu podem estar aquí molta estona parlant de les municipalitzacions i els diners que està perdent l’Ajuntament amb això, puguem fer-ho però jo crec que no pertoca en el punt del ple que estem. SENYOR LÓPEZ: La Diputación de Barcelona ha aprobado las subvenciones para promover la ocupación a la industria local y Ayuntamientos como Manresa, Mataró, Sabadell y Terrassa han conseguido una subvención para la ocupación de industria local local repito. Y oscila entre de 135.000 euros y 245.000. Yo antes de que cumpliera el plazo le dije al regidor señor Mañas que existia aquesta subvención, que al final no se pidió y que por este motivo no hemos podido, la industria local para crear empleo no ha podido conseguir ese dinero. Mi ruego es que esté atento a las subvenciones de otras entidades para favorecer el empleo en la ciudad. SENYOR MAÑAS: Si senyor Juan Miguel, estem atents afortunadament, afortunadament governi qui governi estan molts atents als tècnics de l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació d’aquestes subvencions, afortunadament. Aquesta subvenció no es va passar per alt, jo ja li vaig explicar i li torno a dir vostè pot anar personalment no cal que estigui jo, demanar reunió amb el Francesc Tosas que és el de Cap de Servei d’Ocupació, que no és un

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 167

càrrec polític i que li expliqui i li explicarà el mateix que jo ja li he explicat, que és que aquesta subvenció que es destina, perquè hi ha moltes subvencions de la Diputació que han passat per aquí les encomanes de gestió que sí que les hem demanat vinculades a la industria. Aquesta subvenció que està pensada perquè les empreses puguin contractar gent amb una ocupabilitat molt difícil però a més amb gent amb perfil amb algunes carències estructurals tan físiques com socials importants. Com ja li van explicar, ens van posar en contacte amb el llistat d’empreses que tenim i amb la Federació d’Empresaris de Badalona, i pot parlar amb el gerent de la Federació d’Empresaris de Badalona també o amb el seu president i no vam trobar empreses que estiguessin disposades a fer aquestes contractacions que estaven subvencionades. Segurament, també li dic si tinguessin més mitjans per poder tenir persones que fessin a porta freda picant empreses per empreses, perquè al final hem tirat de les empreses que tenim al llistat és possible que n’haguéssim trobat alguna. També diuen que estem mancants de mitjans de poder tenir entre cometes un comercial que pugui picar a totes les persianes i hem de tirar de les bases de dades que tenim. Però si vostè es fixa qui s’ha acollit a aquesta subvenció és Sabadell i Manresa. Són dues ciutats que tenen teixit empresarials industrials molt diferents al nostre. Encara tenen presencia de gran industria. Tenen un sectors molt diferents, per tant ja segurament hi ha una tipologia d’empresa que per la seva magnitud li és més fàcil poder-se acollir a aquest tipus de programes. Li ben asseguro que ho vam intentar i que estaríem encantat de haver pogut accedir però és que no vam trobar les empreses que estiguessin disposades a acollir aquest tipus de treballador. També li dic potser necessitem tenir un comercial entre cometes que piqui a la porta empresa per empresa i no només tirar de llistat telefònic o de la xarxa habitual relacional que és parlar amb els representants que ens consta van enviar comunicacions i que no van trobar una resposta positiva. No estic culpant a les empreses d’això. Estic dient que segurament nostre teixit econòmic, doncs, tenim un tipus d’empresa que dificulta aquest tipus de processos. SENYOR LÓPEZ: Ciudades como Matarò y Vic han recibido la subvención. SENYORA ALCALDESSA: Queda clar que és una subvenció lligada a empreses concretes. SENYORA ALCALDESSA: El senyor Gracia volia fer una pregunta a la regidora. SENYOR GRACIA: Si molt ràpid. Més que una pregunta és un prec i és que un grup de mares i pares de l’escola Planes i Casals de Montigalà-Bufalà m’han traslladat la seva preocupació o el seu malestar perquè s’han quedat sense el servei d’acollida pels matins. Hi ha diferents versions, que si ha sigut l’escola, que si no ha sigut l’escola.... Jo des d’aquí li demano si podria fer alguna gestió per recuperar aquest servei d’acollida i donar una resposta al respecte perquè ja dic hi ha versions confrontades entre uns i altres. Però crec que el servei és important per les famílies d’aquest barri per anar a treballar i poder deixar els fills abans d’hora de que entrin a escola. SENYORA SABATER: D’acord, preguntaré quina és la situació perquè no tinc la informació, gràcies. SENYOR GUIJARRO: Nosaltres hem rebut queixes per part d’usuaris i usuàries de l’espai destinat a la gent gran que hi ha a Torre Mena a Llefià perquè no s’està obrint o reiterament està tancat, diuen ells, per falta de conserge. Ens agradaria saber en aquest sentit quantes vegades ha passat i si certament és una practica reiterada i si el govern pensa posar fil a l’agulla en això i que no torni a passar. SENYORA SABATER: Si li respon ràpidament,el centre de Torre Mena té una escola d’adults al primer pis i a baix funciona com a centre cívic. Hi ha dos conserges, un que obre al matí i un que obre a la tarda. Ara mateix el que depèn d’Educació que és un oficial d’oficis està de baixa llarga i hem tingut algunes dificultats per suplir-lo però estem a sobre i estem en contacte amb les entitats que ho fan servir perquè precisament no passi això de quedar-se sense obrir diguéssim. Però ens hem trobat en una situació d’una malaltia reiterada, que ha sigut baixa llarga finalment. I estem buscant la manera, igualment, el coordinador de districte està a sobre en contacte amb les entitats per sempre que hi ha aquesta dificultat ell està disponible per anar allà, estem solucionant una situació que ara mateix és complicada però que esperem trobar solució en breu. SENYOR GUIJARRO: Si llavors la pregunta era, aquest matí suposo no ha estat coordinat perquè ha estat tancat i per això ens ha arribat la queixa però tenim data per saber quan es

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 12 / 27-09-2016 168

podrà pal·liar aquesta situació. SENYORA SABATER:No, no tinc la data però estem treballant intensament. SENYOR LÓPEZ: Si una petición más, mañana a las once y media se presenta el balance de datos delictivos durante el primer semestre,un informe. Si es posible que nos lo hagan llegar a los grupos municipales. SENYORA ALCALDESSA. Despres de presentar-lo? SENYOR LÓPEZ: Claro. SENYORA ALCALDESSA: Sí farem una presentació i ho farem arribar i si voleu us el enviem abans, no hi ha problema.

Final La Presidència dóna per acabada la sessió a les vint-i-dues hores i quinze minuts, de la qual com secretari general dono fe.

El secretari general Isidre Martí i Sardà