Difusió controlada per OJD-PGD | redacció: 657 165 047 – liniaciutatvella@comunicacio21.com | anuncia’t: publicitat@comunicacio21.com

Número 108 · Octubre 2020 · liniaciutatvella.cat

11 anyslíniaCiutatVella

BARRI GÒTIC pàg 6

La seu central de Correusserà d’aquí a dos anys uncentre d’innovació digital

RESTAURACIÓ pàg 12

Indignació al sector pelsbars i els restaurants tancats

WATERPOLO pàg 12

S'acaba l'era de Toni Esteller al CNB

POLÍTICA pàg 6

La nova regidora d’ERC, Maria Gassol,diu que Ciutat Vella “està deixada” en la seva presa de possessió

Denuncien el retard de la reforma de la Rambla pàg 6

És urgent

Esdispara laxifradecontagispercoronavirusaldistricte

Al Ciutat Vella hi ha més de 350 contagiats per cada 100.000 persones i al Raval la situació és molt delicada pàg 6

TRENCAR EL TABÚ pàg 3

El suïcidi: un problema social de primer ordre envoltat de silenci

| 2

líniaCiutatVella.cat Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.comOctubre 2020

3 |

líniaCiutatVella.catOctubre 2020A fons

El suïcidi és la primera causa demortalitat prematura en homes de15 a 44 anys a la ciutat de Barce-lona i la segona en dones, per da-rrere del càncer de mama. Estracta d’una xifra impactant peròque és la crua realitat.

Per què es parla tan poc delsuïcidi quan és una de les princi-pals causes de mort entre la po-blació jove i de mitjana edat?Sempre ha estat una qüestió tabúi ho segueix sent. “És un tema tabúperquè hi havia el pensament queparlar del suïcidi podia tenir unefecte contagi. Això pot ser certd’alguna manera, depenent decom se’n parli, però hi ha evidèn-cia científica que no parlar-ne nofa que el problema desaparegui”,afirma Sergio García, psicòleg dela Fundació Ajuda i Esperança icap del projecte del Telèfon de Pre-venció del Suïcidi que va posar enmarxa l’Ajuntament a l’agost ique aquesta entitat gestiona. Elnúmero és el 900 92 55 55 i el ser-vei és gratuït les 24 hores del diadurant els 365 dies de l’any.

“A Espanya els últims 20 anyshi ha hagut la mateixa taxa demortalitat per suïcidis. Els acci-dents de trànsit han baixat perquèhi ha hagut una estratègia nacio-nal però amb el suïcidi tot just escomença”, explica García. De fet,aquest psicòleg lamenta que, delsuïcidi, les administracions “enparlen molt però no ho materia-litzen”. És per aquest motiu quecelebra que l’Ajuntament hagimogut fitxa amb la creació d’a-quest servei telefònic.

MÉS DE 4 TRUCADES AL DIAEl Telèfon de Prevenció del Suï-cidi es va posar en marxa el 6 d’a-gost i, segons les xifres més ac-

tualitzades, que fan referència al16 d’octubre, havia rebut 323 tru-cades, cosa que significa una mit-jana de 4,5 al dia. D’entre totes lestrucades, tal com detallen des dela Fundació Ajuda i Esperança, lameitat les van fer persones ambconducta suïcida. En paral·lel,una de les dades que crida més l’a-tenció és que en dos mesos i pocsdies s’han fet cinc rescats. “Estemparlant de situacions on el suïci-di era imminent o estava en curs”,precisa García.

A banda d’evitar el suïcidi, l’al-tre objectiu d’aquest programa ésvincular les persones afectadesamb la xarxa de salut mental oamb altres espais d’ajuda com po-den ser els serveis socials. “Femun acompanyament i ocupemun espai que no existia”, explicaGarcía, que de moment fa unabona valoració d’aquest serveitot i el poc temps que porta enmarxa. “El nivell de coneixementdel telèfon és baix però ja hem po-

gut intervenir en força casos.Com més aviat intervenim millor,però sempre hi ha diferents mo-ments perquè la conducta suïci-da té un recorregut”, afegeix.

PARLAR DE LA SALUT MENTALEn tot aquest escenari, el centredel problema l’ocupa la gent jovei de mitjana edat, que són lesfranges de població amb méstaxes de suïcidi. “La nostra so-cietat és adultcentrista i està en-focada en el món de l’adult per-què és el productiu. És evidentque una societat que no dona im-portància a les cures i posa la pro-ductivitat al centre de tot deixamoltes ferides emocionals”, afir-ma Isaura González, membredel secretariat i responsable delsprojectes de suïcidi juvenil i sa-lut mental al CNJC, fent refe-rència al fet que la falta de curesemocionals provoca que un 20%dels joves hagin pensat alguncop en treure’s la vida.

Gónzalez, al mateix temps,reivindica que els Centres d’A-tenció Primària (CAPs) haurien detenir una perspectiva de salutmental i que els trastorns mentalsno han de quedar abandonats a les

urgències. I és que les xifres par-len per si soles. El 90% de lesmorts per suïcidi estan vinculadesamb una afectació mental. I, se-

gons l’última anàlisi de la morta-litat a Catalunya (Departament deSalut), 126 dones i 333 homes esvan suïcidar l’any 2018.

En aquest escenari, la secre-tària de l’entitat Després del Suï-cidi-Associació de Supervivents(DSAS), Anna Lara, lamenta quedes de les administracions públi-ques encara queda molt camí perrecórrer en plans de prevenciócontra el suïcidi. “Fa dos mesosque s’ha obert el primer telèfon de-dicat a cobrir aquests casos, la lí-nia de l’esperança. Però encara nohi ha una crida a la salut mentalgeneral, i es podrien evitar moltesmorts”, diu Lara mentre recordaque la majoria de familiars quehan perdut un jove s’han quedaten xoc perquè no s’imaginavenque tenia un patiment interior tangran. La direcció, doncs, semblaclara: trencar el tabú per aconse-guir que menys homes i dones sesuïcidin i abocar més recursos aaquesta greu problemàtica social.

Albert Ribas/Júlia GamissansBARCELONA

L’hora de trencar el tabú» El suïcidi és la primera causa de mort prematura entre homes de 15 a 44 anys i la segona en dones

» “No parlar-ne no farà desaparèixer el problema”, diu el psicòleg responsable del telèfon de prevenció

La societat ha abandonat i invisibilitzat sistemàticament les persones amb malalties mentals i el suïcidi. Foto: Arxiu

CONFINAMENTI SUÏCIDI

4El confinament causatper la pandèmia ha provo-cat que les xifres de suïcidial conjunt de Catalunyahagin baixat. Des de la Fun-dació Ajuda i Esperança,però, alerten que les con-seqüències d’un confina-ment es noten més al capd’uns mesos i que les xifrespoden tornar a créixer.

| 4

OpiniólíniaCiutatVella.cat Octubre 2020

Difusió controladawww.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de BarcelonaDipòsit Legal: B 43220-2010

Editor-Gerent: David Centol i Lozano

Director Editorial: Arnau Nadeu

Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva

Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno

Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

Director Editorial: Arnau Nadeu

Subdirector d’edicions: Albert Ribas

Redacció: Anton Rosa (Barcelonès Nord

i Baix Maresme), Júlia Gamissans (Vallès),

Pau Massip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat),

Albert Ribas (Barcelona), Anna Utiel (Mont-

serratí) i Pau Arriaga (Esports i Xarxes)

Dept. Comercial: Lola Gutiérrez

Distribució: Andrés Meca i Pablo Favieri

Situació de l’Hospitaldel Mar a 19 d’octubre:

La Unitat 70, tancada. El78% de la nostra UCI ja són pacients deCovid-19. 163 pacients a urgències.Més de 40 superen les 24 hores a unacamilla. El més antic supera les 170 ho-res. Els passadissos plens de gent gran,molts d’ells sospites serioses de Covid.

El Twitter en paperAquí espiula

A la Facultat de Cièn-cies de la Comunica-

ció de la Universitat Au-tònoma de BARCELONA, en una as-signatura virtual, una professora aca-ba de dir: “Voy a cambiar al castellano,que no me acordaba que estaba ha-blando en catalán”. No tinc paraules. Noentenc res.

@ferrsitoo

No puc estar contentaamb la sentència. Con-

demnen els meus com-panys per permetre el debat de dueslleis que jo vaig signar i entrar a regis-tre. Ells, desobediència, i Carme For-cadell, onze anys de presó. La parciali-tat de la justícia és aquí.

[El TSJC ha absolt Mireia Boya]

Tancar els bars aplana-rà la corba de contagis.

Ok. Però això ho ha depagar en exclusiva el cambrer del bardel costat de la feina o l’autònom delbar de la plaça, mentre la propietat dellocal els continuarà cobrant el lloguer;el banc el préstec de la reforma i En-desa la llum?

@abelcaldera@yeyaboya@UrgenPSMar

La lupa

per Food Service Institute

Una reflexión más seria

El indiscriminado “cierre usted ma-ñana su restaurante” merece una re-flexión más seria.

Por un lado, habría que explicar lasmedidas. ¿Por qué las medidas adop-tadas para restringir o cerrar los ba-res y restaurantes son distintas en lasdiferentes zonas de Espa-ña? ¿No sería lógico adop-tar un patrón común y ob-jetivo ante las restriccio-nes?

¿Por qué las medidasadoptadas para restringir ocerrar bares y restaurantesson distintas en los diferentes paísesde Europa o del mundo? ¿No sería ló-gico armonizar? ¿Para qué es la CEE?¿Desarrollo de políticas comunes?

¿Puede echarse el candado de un díapara otro a toda la actividad económi-ca de un sector? ¿Es legítimo el derec-

ho a impedir la actividad económica sinunos criterios objetivos y a su vezadoptados por la comunidad? Y, en casode ser así, ¿no debería argumentarsecon datos objetivos?

¿Está demostrado que la hostele-ría sea un vehículo especialmente ne-

fasto en la propagación de la Covid-19,por encima de otras ofertas comer-ciales? Si hay información que lo ava-le, muéstrese. Y si no, genérese.

¿Es lo mismo una terraza que unlocal interior sin ventilar? Frente a laradicalidad de las medidas de cierre...

¿no debería haber una gradación delas limitaciones en función de lascondiciones básicas del local?

Por otro lado, antes de decidir, habríaque estudiar las consecuencias paraevaluar también cómo hacerles frente...

¿A cuántos negocios (directa o indi-rectamente) afecta el cierre?¿Podrán resistir? Restau-rantes, bares, proveedores...Muchos, muchísimos.

¿A cuántos trabajado-res y empresarios afecta?Autónomos, empresarios ytrabajadores... Muchos,

muchísimos. Medidas como la tomada por la ad-

ministración catalana requieren másexplicaciones y más respuestas.

El desarrollo de una actividad eco-nómica no puede limitarse arbitra-riamente.

¿Está demostrado que la hostelería sea un vehículo especialmente nefasto en la propagación de la Covid-19?

Els semàfors

AjuntamentLa campanya ‘Reforma la Rambla’

denuncia que la reforma de l’avinguda noha fet cap pas endavant d’ençà que es vaaprovar el juny del 2016. L’Ajuntaments’hi va comprometre però de moment el

projecte dissenyat no s’ha posat en marxa. pàgina 6

Barcelona ComerçLa Fundació Barcelona Comerç ha ex-pressat el seu suport al sector de la res-

tauració pel tancament dels bars i restau-rants decretat per la Generalitat. L’entitatdefensa que el sector havia fet bé la feinaper garantir la seguretat als seus locals.

pàgina 12

DistricteEl Districte ha anunciat una bateria de120 mesures per mirar de revertir la cri-si que la pandèmia està causant a CiutatVella. Entre els objectius hi ha diversifi-car l’economia, millorar l’espai públic

i enfortir els drets socials bàsics. pàgina 6

5 |

líniaCiutatVella.catPer a publicitat: publicitat@comunicacio21.com Octubre 2020

líniaCiutatVella.cat

Ciutat Vella

| 6

Octubre 2020

CORONAVIRUS4Ciutat Vella estàpatint com cap altre lloc de la ciu-tat la pandèmia del coronavirus.De fet, des de fa no gaires dies eldistricte ha superat la barreradels 350 contagis per cada100.000 persones, unes xifresque no tenen equivalència en capaltre districte.

El gran augment es va produirentre la setmana del 28 de se-tembre i la del 4 d’octubre i la del5 d’octubre i l’11 d’octubre. A laprimera, les xifres eren de 222 ca-sos per cada 100.000 persones,mentre que a la següent el nom-bre de casos es va enfilar fins als354 per cada 100.000 persones.La setmana següent, la del 12 al 18d’octubre, la xifra era gairebé lamateixa, de 352 casos.

El barri on la situació és mésdelicada és, amb molta diferència,el Raval. Del 15 al 22 d’octubre s’hivan detectar 161 nous positius,una xifra que no se supera en capaltre barri de la ciutat. Pel que fa

als altres barris del districte, en-tre aquests mateixos dies es vandetectar 56 casos al Gòtic, 46 aSant Pere, Santa Caterina i la Ri-bera i 34 a la Barceloneta.

MESURES DEL DISTRICTEEnmig d’aquest escenari, el Dis-tricte va presentar el 19 d’octubreuna bateria de 120 mesures permirar de combatre la crisi cau-sada per la pandèmia. Les me-

sures, que tenen un pressupostde dos milions i mig d’euros,estan dividides en tres eixos: lavoluntat de tenir un model eco-nòmic més diversificat, enfortirels drets socials bàsics i millorarles condicions de l’habitatge i l’es-pai públic. En paral·lel, cal re-cordar que el conjunt del barri delRaval passarà a formar part delnou Pla de Barris. Fins ara nomésen forma part la zona sud.

Una imatge recent de la plaça dels Àngels. Foto: Línia Ciutat Vella

Més de 350 contagis per cada100.000 persones al districte

» Ciutat Vella és el lloc de la ciutat on la pandèmia està més disparada» El barri que té una situació pitjor, amb molta diferència, és el Raval

El retard de la reforma de la Rambla, en un comptador

URBANISME4La campanya ciu-tadana ‘Reformem la Rambla’ vaposar en marxa a mitjans d’octu-bre un comptador de més de noumetres a l’edifici del Cafè de l’Ò-pera, al balcó del número 74 del’avinguda, per reivindicar la re-forma que va aprovar l’Ajunta-ment el juny del 2016. El comp-tador anirà marcant cada dia el re-tard del projecte.

En la presentació de la cam-panya, es va recordar que la trans-formació de la Rambla acumulamés de 1.600 dies de retard. “Si laRambla no s’arregla, Barcelonatampoc”, va apuntar l’impulsor dela campanya, Enric Pantaleoni. La

iniciativa també inclou lones perals balcons, més de 5.000 cartellsque s’han enganxat pel carrer iuna campanya digital per recollirsignatures.

La campanya també té el su-port d’Amics de la Rambla. L’ex-president de l’entitat, Joan Olive-res, que va ser un dels impulsorsdel pla especial que va aprovar l’A-juntament el 2016, va afirmarque “la campanya no busca la con-frontació”. Amics de la Rambla, almateix temps, van denunciar queno han tingut cap contacte ambl’Ajuntament “en els tres pitjorsmesos dels últims anys”, fent re-ferència a l’estat d’alarma.

La seu central de Correus serà un centre d’innovació digitalTECNOLOGIA4Un acord firmatentre l’Ajuntament, Correus iel Consorci de la Zona Francaservirà per convertir la seu cen-tral de Correus, situada a la pla-ça Antonio López i al carrer Àn-gel Baixeras, en un centre d’in-novació digital.

Així doncs, està previst queen un termini màxim de dosanys el Consorci rehabiliti elsedificis perquè el centre es puguiposar en marxa. Segons l’alcal-dessa Colau, es tracta d’un “pro-jecte clau” que permetrà crear“un gran pol econòmic” en un

edifici “emblemàtic” que ac-tualment està “infrautilitzat”.

QUEIXES VEÏNALSEl projecte, però, no ha agradat atothom. És el cas de la platafor-ma CAP Gòtic Nou Ja!, que con-sidera que l’annex de l’edificid’Àngel Baixeras hauria d’acollirel llargament reivindicat nouCAP. La plataforma consideraque és el millor lloc després deveure els estudis tècnics que s’hanfet. Colau, per la seva banda, hareafirmat el “compromís ferm”del seu govern amb el nou CAP.

Gassol, nova regidora d’ERC:“Ciutat Vella està deixada”

POLÍTICA4Marina Gassol és desdel 13 d’octubre regidora d’ERC al’Ajuntament en substitució deMaria Buhigas, que al setembre varenunciar per motius professio-nals. Durant l’acte de presa de pos-sessió del càrrec amb l’alcaldessaColau, Gassol va fer referència a lasituació actual de Ciutat Vella i vaafirmar que aquests últims anys havist “la mala deriva del desgovernque pateix Barcelona i molt espe-cialment Ciutat Vella”.

Durant el seu discurs, Gassolva denunciar que el districte està“cap cop més brut i deixat” i va la-mentar que el tràfic de droguess’ha convertit en “una activitatmassa present”. Segons la repu-blicana, “cada dia que passa és undia perdut” i va avisar que “si per-dem Ciutat Vella, perdrem Bar-celona, i no ens ho podem per-metre”. Per acabar, va dir que as-sumeix el càrrec amb “responsa-bilitat, orgull i il·lusió”.

Habitatge |Volen pisos públics als solars de Santa MadronaDiferents entitats del districte i de la ciutat, units en la plataforma Habitem les Drassanes,han demanat que l’Ajuntament aposti per fer pisos públics als solars de Santa Madrona. Fa

unes setmanes es va conèixer la intenció de la propietat de fer-hi una residència d’estudiants.

7 |

líniaCiutatVella.catPer a publicitat: publicitat@comunicacio21.com Octubre 2020

| 8

líniaCiutatVella.cat Octubre 2020 #EnsEnSortirem

ESCUT SOCIAL4La RendaGarantida de Ciutadania (RGC) jaha superat les 137.100 personesbeneficiàries quan es compleixentres anys de la seva posada enmarxa. Es tracta d’un augmentdel 119% (més del doble) res-pecte de les persones beneficià-ries de l’antiga Renda Mínimad’Inserció, que van passar a per-cebre l’RGC automàticament elsetembre del 2017. El 61% dels ti-tulars de la prestació són donesi el 56,7% són llars de dues o méspersones, segons les dades pre-sentades a finals de setembreper la Generalitat.

L’import de la nòmina ha aug-mentat un 94% (en 16,8 milionsd’euros) des de l’entrada en vigorde la llei, fins a superar els 34,8 mi-lions d’euros mensuals. Actual-

ment, el nombre d’expedients vi-gents és el més elevat des de l’a-provació de la llei de l’RGC, supe-rant els 86.300. Un total de 1.200famílies beneficiàries de l’RGCtambé perceben l’Ingrés Mínim Vi-tal (a través de la transformació dela prestació per fill a càrrec), cosaque suposa un 1,4% de tots els ex-pedients vigents d’RGC.

L’inici de la pandèmia de la Co-vid-19 es va traduir en un augmentde sol·licituds d’RGC, accelerantl’augment de noves persones be-neficiàries, sobretot entre l’abril iel juliol, quan es va arribar a unamitjana de prop de 3.000 nous per-ceptors mensuals, triplicant els1.200 de mitjana dels mesos an-teriors. Des de l’inici d’aquestacrisi sanitària global s’han sumatmés de 10.000 nous beneficiaris.

»Des de l’inici de la pandèmia la prestació d’Afers Socials ha sumat més

La Renda Garantida de Ciutadani més de 137.100 pe

Foto

s: AC

N i A

rxiu

SALUT4El Departament de Sa-lut va explicar a principis de setem-bre com potenciarà encara més undels àmbits i pilars fonamentals delsistema nacional de salut de Cata-lunya: l’atenció primària. Ho faràamb un Pla d’enfortiment i trans-formació de l’atenció primària, queva més enllà de l’impacte que generala Covid-19 i que compta amb unainversió total de gairebé 300 milionsd’euros fins al 2022. Tot plegat su-posa un dels pressupostos mésgrans mai destinats a l’atenció pri-mària, clau per ser la porta d’entra-da al sistema sanitari del país.

“Assentem les bases d’un plaque ha de revaloritzar l’atenció pri-mària com la punta de llança per fre-nar la pandèmia i preservar la saluti el benestar de tota la ciutadania”.Amb aquestes paraules va definir elpla el vicepresident del Govern iconseller d’Economia i Hisenda, PereAragonès, que actualment ostentafuncions de president després de lainhabilitació de Quim Torra.

El Pla d’enfortiment i transfor-mació de l’atenció primària con-templa, entre d’altres, incorporar3.811 nous professionals de diver-ses especialitats i amb nous perfils.

El pla preveu respondre així al 2d’increment de demanda sanitprevist per al pròxim any en aquàmbit fonamental del sistema de lut del país.

En aquest sentit, la consellera Salut, Alba Vergés, remarca que e té dues velocitats: a curt termamb la gestió de la Covid-19, i a ltermini, “amb la construcció d’un lars sòlids” que permetin adaptaals canvis socials i donar una massistència. “No només tractem la laltia, sinó la paraula salut en tot seva dimensió, amb equitat i sensempre”, diu Vergés.<

300 milions d’euros per als CAPs

9 |

líniaCiutatVella.catOctubre 2020#EnsEnSortirem

INSERCIÓ LABORALEl 94% de les persones que rebenla prestació de l’RGC o comple-ments i que són del col·lectiu ac-tivable laboralment reben la pres-tació complementària d’activaciói inserció. Des de l’inici de l’RGC, elsetembre del 2017, un total de7.766 famílies han sortit del pro-grama perquè han aconseguit laseva inserció laboral, l’equivalental 21% dels expedients vigentsactuals de persones activables la-boralment. Així doncs, han acon-seguit un contracte laboral unamitjana de 216 famílies cada mes.Tanmateix, l’impacte que ha tingutla crisi sanitària de la Covid-19 enel mercat laboral ha repercutit enel nombre d’insercions, observant-se una davallada, especialmenten els mesos d’abril i maig.

Pel que fa a les resolucions desol·licituds inicials i de modifica-cions d’expedients de l’RGC i com-plements, entre els mesos de ge-ner i agost es van realitzar més de37.000 resolucions, cosa que su-posa un ritme mitjà de 4.630 re-solucions mensuals. Les sol·lici-tuds d’RGC i complements delcol·lectiu activable laboralment(gestionat pel Servei Públic d’O-cupació de Catalunya, el SOC) escontinuen resolent amb 1,5 mesos.Aquest termini representa una re-ducció de 2,5 mesos respecte delque marca la norma.

Amb tot, l’RGC no només haservit per assegurar un escut sociala milers de persones en situació devulnerabilitat, sinó que ha per-mès que una part significativad’aquestes hagi trobat feina.<

» s de 10.000 nous beneficiaris

ia ja ha ajudat rsones

4

25% ària

uest e sa-

a de el pla

mini, larg

s pi- ar-se illor

ma- ta la nt-hi

<

s

ENSENYAMENT4“Havíem d’obrir els centresper garantir el dret a l’escolarització i a la socialitzaciódels infants i dels joves. Són dos drets fonamentals.Escolaritzar-se i socialitzar-se. I l’escola és el lloc d’e-ducació i socialització d’aquest col·lectiu”. Així es vaexpressar el conseller d’Educació, Josep Bargalló, elprimer dia d’aquest curs excepcional.

El conseller va fer un agraïment públic al profes-sorat i al món municipal en la tornada a l’escola 6 me-sos després del seu tancament. “No haguéssim po-gut obrir cap centre a Catalunya si no fos per l’esforç,el sacrifici, la dedicació i el treball dels equips direc-tius i dels claustres de mestres i professorat”, va afir-mar. “I també hem de fer un segon reconeixement alsajuntaments, que s’han posat a plena disposició delDepartament des del minut zero”, va afegir Bargalló.

48 MILIONS D’EUROS CONTRA EL VIRUSEl Departament d’Educació ja va anunciar abans del’estiu un Pla de Millora d'Oportunitats Educatives do-

tat amb 48 milions d'euros per compensar les des-igualtats agreujades pel coronavirus. La major partde les accions d’aquest pla, segons es va detallar enel seu moment, es focalitzen en els 500 centres edu-catius de més complexitat, un 5% concertats, i queescolaritzen uns 180.000 alumnes. Tot i això, n'hi hade generalitzades.

El pla té quatre grans àmbits d'actuació i 19 me-sures concretes. La reducció de les barres econò-miques, l'acompanyament als alumnes, les accionsadreçades a les famílies, la creació de cinc nous plansd'entorn, actuacions comunitàries contra l'aban-donament escolar i el foment de l'orientació d'àm-bit comunitari són alguns dels pilars d’aquest am-biciós pla presentat a finals de juliol.

"Els alumnes venen amb motxilles diferents.Aquest pla pretén recollir totes les motxilles i treu-re-les de les espatlles dels alumnes perquè siguinlliures a l'aula", resumia el conseller Bargalló el diade la presentació del pla.<

“Havíem d’obrir els centres pergarantir el dret a l'escolarització”

| 10

líniaCiutatVella.cat Octubre 2020

SANTS – MONTJUÏC/ El districte de Sants-Montjuïc és el més extens de Barcelona, ambuna superfície de 2.090 hectàrees, que re-presenta gairebé la cinquena part del termemunicipal. Aquesta heterogeneïtat del terri-tori es tradueix en una gran diversitat sociali humana. Però quan es parla de places enci-sadores, són molt pocs els que pensen enaquest districte. Potser no saben que estanequivocats. A Sants-Montjuïc hi ha placesque has de conèixer. Més enllà de la famosaplaça d’Osca, una de les més tradicionals delbarri de Sants, rodejada d'edificacions típi-ques del segle XIX, n’hi ha d’altres que notenen pèrdua, sobretot al barri del Poble-sec.

Envoltada d’arbres, edificis i petits co-merços s’amaga la plaça del Setge de 1714,on confluïen el barri de l’Eixample de SantaMadrona i el barri de la França Xica. La

plaça és un espai molt freqüentat pel veï-nat del districte, especialment durant laDiada nacional de Catalunya, l’Onze de Se-tembre, quan s’omple d’ofrenes i senyeresque commemoren aquest fet històric. An-tigament, les edificacions tenien altresusos, encara visibles avui dia.

Sense moure’ns del Poble-sec, aquestbarri té una de les places més carismàtiquesde Barcelona. Envoltada de restaurants, edi-ficis i petits comerços, la plaça del Sortidorés punt de trobada de veïns i veïnes que esrefugien en aquest peculiar espai. Hi des-taca la font de la plaça, igual que la de Ca-naletes, i el Centre Cívic El Sortidor, on esprogramen tallers i exposicions que animenla vida de barri. Per la seva forma quadrada,

havia de ser l’eix del creixement urbanísticdel Poble-sec, però no ho va arribar a ser maia causa de la posterior construcció desor-denada dels carrers. Actualment encara ésun lloc de trobada destacat amb un caràcterpropi excepcional.

Com també ho és la plaça de Santa Ma-drona. Entre el carrer de la Font Honrada i elcarrer de Grases, els seus restaurants i petitscomerços la converteixen en un espai que

conserva les tradicions més arrelades delPoble-sec, on tenen lloc activitats progra-mades i festes populars. Des d’aquí s’inicia,per exemple, el conegut aplec de Santa Ma-drona, que porta els visitants fins a l’ermitade Montjuïc.

Amb tot, tres places a les quals se’n po-drien afegir d’altres d’arreu del districte i quefan de Sants-Montjuïc un lloc on poder en-dinsar-se en aquella llunyana vida de poble.

Contingut patrocinat per l’Ajuntament de Barcelona

la Barcelona desconeguda

GRÀCIA/Quatre lleons alats coronen la gran estructura deformigó armat amb ferro que sorprèn qualsevol que pas-sa pel barri de Vallcarca i els Penitents. És el viaducte deVallcarca, un pont que uneix els dos cims d’aquest barri ique ofereix una vista impressionant de la ciutat fins al mar.

Vallcarca era un antic nucli d’estiueig on les famílies cer-caven la pau que la ciutat ja no oferia. Enfilant-se per les fal-des dels turons, es van edificar cases d’estiu que convivienamb les masies dels pagesos als nombrosos camps de con-reus de la zona. Un paisatge que encara sorprèn els visitantsquan miren cap als turons i els veuen esquitxats de petitescases construïdes amb un cert desordre urbanístic.

A una banda, el Coll, a l’altra, el Putxet, i al mig una rie-ra que semblava insalvable, fins a la construcció del pont.El viaducte de Vallcarca és una gran obra d’enginyeria ci-vil de l’arquitecte Miquel Pasqual Tintorer, en la qual per pri-mera vegada es va aplicar el formigó armat amb ferro perpoder cimentar una construcció a les lleres d’una riera.

Passar pel viaducte és tota una experiència perquè hiha una de les millors vistes de Barcelona i el mar.

T’enamoren les places?No et perdis aquestes tres

Una de les millors vistes de la ciutati del mar, al viaducte de Vallcarca

La plaça del Sortidor és punt de trobada

de veïns i veïnes que esrefugien en aquest lloc

amb caràcter propi

BARCELONA/Una molt bona opció per redescobrir la ciu-tat és amb el bus Barcelona Panoràmica, una ruta moltespecial, guiada en viu en català i castellà, amb la qual espoden veure els llocs més emblemàtics de Barcelona desd’una altra perspectiva. Un recorregut inoblidable que etpermet retrobar-te amb la Barcelona més autèntica. Gau-deix dels grans carrers, les avingudes, els edificis i els mo-numents més representatius. No et perdis la Sagrada Fa-mília, la Casa Batlló, el Recinte Modernista de Sant Pau il’Anella Olímpica, entre altres. Descobreix les històries i elssecrets més amagats d’aquests punts d’interès de la ciu-tat de la mà dels guies oficials. Tens temps fins a l’1 de no-vembre per pujar a bord i gaudir d’una tarda màgica.

Redescobreix la ciutat: el bus Barcelona Panoràmica

11 |

líniaCiutatVella.catOctubre 2020Contingut patrocinat per l’Ajuntament de Barcelona

Sant Martí

@VisitBCN_CAT

@visitbarcelona desconeguda la Barcelona

L’extraordinari parc de Diagonal Mar

Ramificant-se en estanys com si estractés d’uns aiguamolls contem-poranis, el parc de Diagonal Mar ésun espai on el blau de l’aigua com-parteix protagonisme amb el verdde la vegetació exuberant. Dissen-yat pel tàndem d’arquitectes Mira-lles i Tagliabue, és el segon parc mésgran de Barcelona i una de les obrescontemporànies que van marcar larecuperació de la zona del Fòrum.

Situat a la nova Barcelona delFòrum, als terrenys que antiga-ment ocupava una fàbrica, el parcde Diagonal Mar s’estén al llarg de14 hectàrees que es ramifiquen perbandes diferents, barrejant-se ambla ciutat i obrint un espai naturalmolt diàfan. Cadascuna d’aquestesbandes s’uneix com un trencaclos-ques amb l’altra, mitjançant caminsque també es ramifiquen i amb l’a-juda de llarguíssims bancs queevoquen les onades del mar.

A IMATGE D’UNS AIGUAMOLLSSegons expliquen els seus col·la-boradors, el dia que els arquitectesvan visitar els terrenys havia ploguti tot era ple de tolls d’aigua i gavi-nes. I aquella imatge de seguidaels va inspirar la idea de fer unespai que evoqués uns aigua-molls. Un espai on el verd de lagespa i la vegetació es barreja ambel blau de l’aigua del gran llac, delsestanys i de les fonts, que té com aresultat una fusió de colors presenten tota l’extensió del parc.

Una estructura tubular elevada,que recorda una teranyina treba-llada per una aranya, és la guar-diana del parc. Aquesta línia enmoviment abraça, de tant en tant,jardineres en suspensió que recor-den l’arquitectura orgànica de Gaudí.

EIXAMPLE/ El nom de l’edifici ve precisa-ment de l’objectiu amb què va ser construït aprincipis del segle XIX, gràcies al mecenatgesocial de la burgesia: la Casa de la Lactànciaacollia nens desemparats i un hospital ma-ternal on moltíssimes dones van donar a llumles seves criatures. Ara és una residència pera la gent gran.

MODERNISME SOBRIL’arquitecte Pere Falqués va projectar la Casade la Lactància l’any 1907 i Antoni de Fal-guera va enllestir-ne la construcció el 1913.És una preciosa casa modernista de façanade ceràmica blava i finestres neogòtiques,senzilla en les formes però d’estil claramentmodernista. A l’interior s’hi conserven en per-fecte estat els vitralls modernistes, la clara-

boia del sostre, les baranes de ferro forjat i elsarrambadors de mosaic en ceràmica. A la fa-çana, un relleu escultòric que és una al·lego-ria de la infància recorda els orígens del’edifici.

DE LA INFANTESA A LA TERCERA EDATLa Casa de la Lactància, situada a la Gran Viade les Corts Catalanes, 475, es va construir,doncs, com un projecte de mecenatge socialper atendre i alimentar els nens desemparats.Era el lloc on les nodrisses donaven el pit anens aliens a canvi d’uns diners. Fins al 1980va funcionar com a hospital maternal i se’l co-neixia com La Maternitat. Actualment l’edificiés la seu de la Residència Municipal FrancescLayret, de manera que ha passat d’acollir in-fants a atendre persones de la tercera edat.

Quan la Casa de la Lactànciaacollia nens desemparats

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana:història viva de l’aigua a la ciutat

NOU BARRIS/ Quan a les acaballes del segle XIXBarcelona va començar a créixer i els abastimentsd’aigua es van fer insuficients, es van construir di-verses infraestructures per proveir la ciutat, entreles quals hi havia l’aqüeducte de Ciutat Meri-diana. Aquesta gran construcció, que avui dia en-cara es pot veure elevant-se en dos trams alstorrents de Tapioles i de la Font Magués, portavaaigua des de les rieres de Ripoll i Caldes.

ELS RECORREGUTS DE LES RIERESSituat al peu de les muntanyes de Collserola,Nou Barris sempre ha tingut infraestructuresvinculades amb l’abastiment d’aigua de Bar-celona que han deixat un llegat arquitectònicsorprenent. Un dels principals exponents és,doncs, l’aqüeducte de Ciutat Meridiana, avuidia en desús, que s’eleva imponent al districte.

Aquest canal de conducció d’aigua for-mava part de l’aqüeducte del Baix Vallès queva projectar Andreu Marí i que va finançar elbanquer Manel Girona. Va ser construït a lesacaballes del segle XIX aprofitant que Barce-lona estava creixent i que el Rec Comtal i elspous començaven a ser insuficients per pro-veir la ciutat. L’aqüeducte feia 18 quilòmetresde llargada i conduïa 1.700 metres cúbics d’ai-gua al dia des de les rieres de Ripoll i Caldes.

REVITALITZAR LA HISTÒRIAEntre els alts edificis d’habitatges que definei-xen actualment aquesta part de Nou Barris, l’a-qüeducte de Ciutat Meridiana destaca com undels monuments històrics que conserva el dis-tricte. Per aquest motiu, l’any 2012 l’Escola Mes-tre Morera va treballar en un projecte conjunt

amb el Museu d’Història de Barcelona anome-nat Patrimonia’mque va servir per fomentar laconservació de l’aqüeducte de Ciutat Meri-diana i fer-ne valer la rellevància històrica.

EL REC COMTALDe fet, també al districte de Nou Barris, enaquest cas al barri de Vallbona, l’aigua del jacitat Rec Comtal baixa descoberta com ho feiasegles enrere i alguns veïns l’utilitzen encaraper regar els horts.

Aquest canal, que va estar actiu fins al segleXIX, va ser el principal subministrador d’aiguaa Barcelona durant gairebé un mil·lenni. Avuidia, el seu tram descobert transcorre en un en-torn verd i tranquil, allunyat del bullici de la ciu-tat. L’aigua és transparent i hi viuen peixos,granotes, ànecs i cignes.

@visitbarcelona

RESTAURACIÓ4El tancament debars i restaurants que va fer efec-tiu la Generalitat el 16 d’octubre,i que està previst que duri 15 dies,ha causat un gran malestar entreel sector de la restauració.

Des de la Fundació Barcelo-na Comerç es mostren totalmenten contra de la mesura, ja quecreuen que “tindrà un greu im-pacte i greus conseqüències en elsector”. Els responsables de l’as-sociació consideren que la me-sura pot ser l’estocada definitivaper a molts bars i restaurants des-prés de viure uns últims mesosmolt complicats per culpa de lapandèmia. “Ha fallat l’anticipació.No pot ser que després de set me-sos, la gran solució per aturar lapandèmia sigui tancar bars i res-taurants i limitar l’aforament alscomerços. Aquestes noves me-sures obligaran a abaixar de for-ma definitiva la persiana a moltsestabliments”, afirma Salva Ven-drell, president de l’entitat.

El Gremi de Restauració, perla seva banda, ha recordat que els9.000 restauradors de la ciutatdeixen de tenir ingressos però se-guiran tenint despeses. El seupresident, Roger Pallarols, diuque el tancament enviarà 80.000treballadors als ERTO i reclamamesures “raonables” que per-metin combinar la reducció delritme de contagis amb la feinadels restauradors.

D’altra banda, Barcelona Co-merç també ha denunciat els ‘bo-tellons’ i les cues als centres co-mercials que es van veure el capde setmana del 17 i 18 d’octubre.Segons l’entitat, que s’ha mostratdesconcertada i molt preocupada,les imatges contrasten amb el“control que l’hostaleria i la res-tauració han estat fent fins ara alsseus establiments”. “Hi ha man-ca de coherència”, conclouen.

Eix Raval | Proposta per limitar el trànsitL’Eix Comercial del Raval ha proposat al districte que, per fer més fàcil la mobilitat i així afavorir

el comerç, es limiti el trànsit al barri durant unes hores cada dia. Des de l’entitat creuen que la mesura pot ajudar a frenar la progressiva desaparició que està patint el comerç del barri.

Bàsquet | El CB Ciutat Vella veu com l’inici del curs s’ajornaEl CB Ciutat Vella no debutarà a la Copa Catalunya masculina, com a mínim, fins el capde setmana del 31 d’octubre i l’1 de novembre. Això és així per l’ajornament de l’inici de totes les competicions organitzades per federacions catalanes pels rebrots de Covid.

Serà estrany, molt estrany, mirarcap a la banqueta del CN Barce-lona i no veure-hi Toni Estellerdonant instruccions, però des deprincipis d’aquest mes l’eternentrenador ja no és al capdavantdel conjunt cenebista. El passatdia 5 el club publicava un comu-nicat anunciant la marxa del tèc-nic, després de 30 anys, peròexplicava també que seguirà vin-culat al club i a la secció “en qua-litat d’assessor i representantinstitucional”. Esteller tanca unaetapa llarga i brillant a la Nova Es-cullera en la qual pot presumird’haver conquerit set lligues, setCopes del Rei i dues Copes LEN.

El seu relleu, però, no neces-sitarà un procés d’adaptació ga-ire llarg, ja que l’escollit és VíctorGonzález, fins ara segon entre-

nador, que assumeix amb ganes“el repte i l’oportunitat”, segonsva explicar a Waterpolista. Gon-zález té paraules d’elogi per a Es-teller (“treballar amb ell va sermolt fàcil des del principi”) i as-segura que vol contribuir al crei-xement del club.

ELOGIS D’ARREUUna notícia d’aquestes caracterís-tiques, però, va despertar unaonada de mostres de reconeixe-ment per part del món del water-polo. Rivals històrics com el Canoe,les federacions Catalana i Espa-nyola de Natació, tècnics com el delCN Catalunya Xavi TatoGarcía idel CN Sant Andreu Javi Aznar, elseleccionador estatal David Mar-tín i exjugadors com Dani Moro iJordi Sans van tenir paraules de re-cord cap a l’històric entrenador.

UN CURS ATÍPICL’adeu d’Esteller, doncs, ha es-tat la notícia que ha trastocat

l’arrencada de la temporadamenys convencional i més atí-pica de la història, enormementcondicionada pel coronavirus ila situació sanitària, no només ala ciutat i al país, sinó al conjuntd’Europa.

De fet, tant el CNB com l’At-lètic Barceloneta compartiranel tram inicial de la lliga amb ladisputa d’una nova edició de la

Champions. Els de Chus Martíntenen una wild card per parti-cipar a la fase final, tot i que tam-bé hauran de jugar la fase degrups. El CNAB forma part delgrup B i haurà de jugar contra elJadran Herceg Novi de Monte-negro, el Waspo Hannover ale-many, el Dinamo Tbilisi de Geòr-gia, el Ferencvaros hongarès i unequip de la fase prèvia.

Precisament el Barcelonaserà un dels conjunts que hau-rà de jugar-se l’accés a la fase degrups a través de la prèvia; elCNB viatjarà a Siracusa (Itàlia)entre els dies 11 i 15 del mes queve, on jugarà contra l’Ortigiaitalià, l’Steaua romanès, el Ja-dran Split croat (sobre el paperel rival més dur) i el PrimoracKotor montenegrí.

S’acaba l’erad’Esteller alCNB» Víctor González, que fins ara era el seu segon, agafa les regnes de la banqueta dels cenebistes

» Les lligues ja estan en marxa però Barcelona i Barceloneta també estan pendents d’Europa

Esteller (a l’esquerra) ha estat l’entrenador cenebista durant tres dècades. Foto: CNB

Pau ArriagaLA BARCELONETA

líniaCiutatVella.cat

| 12

Octubre 2020

Comerç

Esports

LOCALS4La Generalitat reduiràa la meitat els lloguers dels localscomercials tancats forçosamentper la pandèmia en cas que arren-datari i propietari no es posin d’a-cord en altres modificacions, se-gons ha avançat l’ACN.

La mesura preveu que els llo-gaters puguin demanar canvis“raonables” en les condicions delcontracte però que, si no hi haacord a través de la negociació, esforci la reducció al 50% del lloguer

mentre duri la suspensió total del’activitat o la reducció proporcio-nal en cas de restriccions parcials.

Per donar cobertura legal a lamesura, el Govern haurà d’apro-var en el termini màxim de dosanys un nou projecte de llei per in-corporar a l’ordenament jurídicuna clàusula especial. Aquestapermetrà establir la regulació ne-cessària per renegociar un con-tracte en cas de “canvis imprevis-tos de circumstàncies”.

Els restauradors, contra el tancament dels seus negocis. Foto: M. Casado / ACN

Indignació al sector peltancament de bars i restaurants

Lloguers al 50% pels localstancats per força pel virus

13 |

líniaCiutatVella.catOctubre 2020

4El servei T’Ajudemde la Segure-tat Social ja està en funcionament.Es tracta d’un nou model d’atencióal ciutadà que ofereix una alterna-tiva eficaç a l’atenció presencialque es fa a les oficines. És, doncs, unaeina que s’adapta perfectament a lasituació sanitària actual, que haobligat a prioritzar les gestions a dis-tància per evitar qualsevol risc decontagi de coronavirus.

Aquest nou model ha estatconcebut com un punt únic d’ac-cés a tots els canals d’atenció de laTresoreria General de la SeguretatSocial (TGSS), l’Institut Nacionalde la Seguretat Social (INSS) i l’Ins-titut Social de la Marina (ISM). L’ob-jectiu d’aquest plantejament ésfacilitar la recerca d’informació i larealització de tràmits. En aquest sen-tit, T’Ajudem et permet fer els trà-mits en el moment que vulguis,sense esperes.

El nou servei de la Seguretat So-cial té dos principis bàsics: el fomentde l’autogestió, perquè els ciuta-dans coneguin quines eines te-nen a la seva disposició i les facinservir, i la facilitació dels tràmits, demanera que tothom els puguinfer sense complicacions.

ACCÉSS’hi pot accedir a través de la pàgi-na web de la Seguretat Social (seg-social.es) o de la Seu Electrònica dela Seguretat Social (sede.seg-so-cial.gob.es). Un cop a dins, cal dife-renciar si es vol fer una consulta o untràmit.

CONSULTESPer a les consultes, existeixen trescanals a la teva disposició: l’assistentvirtual ISSA, la bústia de consultesi els telèfons d’atenció ciutadanaoperatius de dilluns a divendres. El901 50 20 50 serveix per a consul-tes sobre afiliació, cotització i pa-gament de deutes, i està operatiude 8:30h a 18:30h. En canvi, el 90116 65 65 serveix per a consultes so-bre pensions i prestacions econò-miques, i està disponible de 9:00ha 20:00h.

TRÀMITSPer fer un tràmit, hi ha tres tipus deserveis: afiliació a la Seguretat So-cial, cotització i pagament de deu-tes; pensions i prestacions; i altresgestions per a Treballadors delMar. Els tràmits es poden fer a tra-vés de la Seu Electrònica o amb l’a-

juda de l’assistent ISSA, però cal dis-posar d’un mètode d’identificació(certificat electrònic o registre a laplataforma Cl@ve). Si un ciutadà nodisposa d’un mètode d’identifica-ció, pot aprofitar aquests mateixosespais per sol·licitar-lo.

Ara bé, això no és imprescin-dible per poder fer tràmits: la Se-guretat Social manté operatiusels formularis habilitats durant eltancament de l’atenció presen-cial per la pandèmia de la Covid-

19. Aquests formularis permetenpresentar escrits, sol·licituds i co-municacions.

Si un cop provades totes les op-cions un ciutadà no ha pogut fer eltràmit desitjat, encara hi ha dues op-cions més. Si el tràmit té a veureamb afiliació, cotització i pagamentde deutes, la TGSS ha habilitat unformulari onlineper fer la sol·licitud.El personal de l’entitat es posarà encontacte amb la persona en qües-tió per resoldre la seva petició. En úl-

tima instància, en cas que no s’ha-gi pogut fer el tràmit, es podràconcertar una cita presencial ambtotes les mesures de seguretat.

Pel que fa als tràmits relacio-nats amb pensions o prestacions,es pot sol·licitar cita prèvia a tra-vés de la Seu Electrònica o tru-cant al telèfon 901 10 65 70. Tan-mateix, l’INSS també comptaamb un formulari en línia per tra-mitar la petició sense necessitatd’acudir a una oficina.

La Seguretat Social, a un clic» Ja està en marxa T’Ajudem, un nou model d’atenció al ciutadà en línia fàcil i eficaç

» Es tracta d’un servei guiat que permet fer consultes i tràmits de forma còmoda i senzilla

T’Ajudem és una alternativa eficaç a l’atenció presencial. Foto: Arxiu

Pàgines especials

901 50 20 50 (afiliació, cotització i deutes)

901 16 65 65 (pensions i prestacions)

901 10 65 70 (cita prèvia)

seg-social.es sede.seg-social.gob.es

i

| 14

L’escriptora i diputada al Parlament de Ca-talunya Jenn Díaz fa una crida col·lecti-va a les dones perquè ocupin, d’una ve-gada per totes, els llocs de poder que tra-dicionalment se’ls han vetat. Díaz fa unamirada al passat per recollir les lluites deles dones per arribar al poder i recordaque encara queda molt camí, alhoraque fa un clam a passar a l’acció ja.

Llibres

Dona i poderJenn Díaz

A partir d’una idea original de Maria Ca-sellas, Anna Maria Ricart ha adaptat el lli-bre d’Assumpta Montellà El silenci dels te-lers. Sota la direcció de Ferran Utzet, Ca-sellas i Andrea Portella donen vida a la Pi-lar i la Carme, dues dones que van viurei treballar tota la vida en una de les colò-nies tèxtils catalanes de finals del segle XIX.

A la sala El Maldà de Barcelona.

Teatre

El silenci dels telersAnna Maria Ricart

L’esperit festiu de La Pegatina ha tornatamb força en el setè àlbum del grup: Dar-le la vuelta. La banda de Montcada i Rei-xac presenta en aquest disc una desenade cançons, entre les quals hi ha col·la-boracions amb artistes d’estils similars,com El Kanka o Arnau Griso. En menys de48 hores, l’àlbum ja havia aconseguit su-perar els quatre milions de reproduccions.

Música

El 1969 es va celebrar un dels judicis méspopulars de la història dels Estats Units.Es jutjava set activistes pacifistes acusatsde conspirar en contra de la seguretat na-cional, fet que despertaria diverses pro-testes socials. Aaron Sorkin, creador d’Elala oeste de la Casa Blanca, ha tornat aconvèncer públic i crítica amb El juicio delos 7 de Chicago, estrenada a Netflix.

Pelis i sèries

El juicio de los 7 de ChicagoAaron Sorkin

Darle la vueltaLa Pegatina

No em sentsLa Fundació Joan Miró de Barcelona acull l’exposició

‘Nalini Malani. No em sents’ fins al 29 de novembre. Enaquesta mostra, l’artista índia Nalini Malani, guardonadaamb el Premi Joan Miró 2019, presenta una selecció d’o-

bres de tota la seva trajectòria artística, marcada pelpensament feminista i la denúncia i condemna de la

violència. Les obres de Malani evoquen la vulnerabilitat ila precarietat de l’existència humana amb una iconogra-fia personal que beu de mitologies antigues i universals,

amb la justícia social, feminista i ecològica al centre.

Periodista, presentadora de televisió, escriptora i tam-bé actriu. Tot això és Sandra Barneda (Barcelona,

1975), llicenciada en Periodisme per la Universitat Au-tònoma de Barcelona i diplomada en Teatre pel

Col·legi de Teatre de Barcelona. Tot i que els últimsanys s’ha convertit en una de les presentadores de re-ferència dels formats d’entreteniment de Telecinco, al

llarg de les seves dues dècades de carrera professio-nal ha treballat a programes i mitjans molt diversos,

sobretot de televisió i ràdio. Actualment, està en bocade tothom per dues qüestions ben diferents: d’una

banda, presenta el reality showde moda a Telecinco,La isla de las tentaciones; de l’altra, ha estat la finalista

del Premi Planeta 2020 amb la novel·la Un océanopara llegar a ti. Aquesta dualitat ha obert un debat en-tre els que la critiquen i els que defensen que les duesfacetes professionals són perfectament compatibles:

es pot presentar un reality i ser bona escriptora.

S A N D R A B A R N E D A

ÉS FAMOSA PER...

A LES XARXES...

Ser periodista i presentadora de TVPresenta ‘La isla de las tentaciones’ a Telecinco

Famosos

Quedar finalista al Premi Planeta 2020Amb la novel·la ‘Un océano para llegar a ti’

Moltes crítiques, però molt més suportAlguns qüestionen que presenti un reality i guanyi el Planeta

QUÈ HA FET?

No t’ho perdis

QUI ÉS?La fitxa

Viu en línia | Torchlight IIILa sèrie Torchlight ja té tercera entrega, un nou videojoc de rol i d’acció

multijugador. Disponible per a Play Station 4, Switch, PC i Xbox One.

15 |

líniaCiutatVella.catOctubre 2020Pàgines especials

esquerrabcn.cat/districtes @ERC_BCN_Vella facebook.com/ercbcnvella

Ciutat Vella

Ciutat Vella és el districte on tot co-mença. Aquí neix la història de Barce-lona tal com la coneixem. També és eldistricte on comencen problemes queacaben afectant la resta de la ciutat,com ara la gentrificació, la dependèn-cia del sector turístic, la pèrdua de co-merç de proximitat o la sobreocupacióde l’espai públic. En definitiva, famassa anys que a Ciutat Vella hem co-mençat a perdre ciutat. Aquest dis-tricte és l’exemple paradigmàtic de lamanca de planificació. Una mancançaque ha abandonat el rovell de l’ou deBarcelona en mans del mercat.

La motxilla és massa pesada i lacrisi de la Covid-19 ha fet aflorar elsgrans problemes que existeixen a totala ciutat, però molt explícitament a Ciu-tat Vella. Només cal creuar un parellde dades per constatar que en aquestdistricte plou sobre mullat. En primerlloc, la taxa d’atur ha crescut un52,6% el darrer any (tot seguit hi hal’Eixample, amb un 36,7%, i la mitjanaa Barcelona és del 35%). En segonlloc, la taxa de contagis de la Covid-19,on ocupem la primera posició de ma-nera destacada amb 352 casos percada 100.000 habitants (a data de 18d’octubre).

Cal afegir les dades invisibles, aque-lles que no apareixen a les estadísti-ques. Moltes de les persones que viuena Ciutat Vella han subsistit gràcies a l’e-conomia submergida o al treball precari.I ara, amb l’aturada econòmica, aques-tes persones han acabat fent cua alsmenjadors socials.

L’anàlisi del moment és clau perprendre les millors decisions. Massapersones en situació de vulnerabilitat,massa comerços tancats, massa pro-blemes d’habitatge, el sector turístic es-micolat per l’escassa demanda i, sí,

també cal dir-ho, massa problemes deseguretat. Ciutat Vella, com altres terri-toris de l’àrea metropolitana, és el caldode cultiu perfecte per a l’establiment dexarxes d’organització criminal, tant dedelictes contra el patrimoni, com desalut pública o tràfic de persones.

Però per fer una anàlisi correctatambé és important conèixer i tenirclar quins són els espais d’oportunitatper poder abordar els reptes de ma-nera planificada i ordenada. La Ram-bla és un exemple clar. S’hi ha fetmolta feina al respecte en un contextpre-Covid, i probablement s’han d’a-justar coses, però el document d’es-tratègies a seguir a La Rambla ésperfectament vàlid. Per algun lloc calcomençar i, en aquest sentit, el pro-jecte de transformació urbanística deLa Rambla hauria de ser una prioritat.També cal posar el focus en aquellespeces d’equipament que són clau pergenerar dinàmiques positives al seuentorn. Sovint parlem de peces im-portants, en alguns casos de propie-tat pública, com La Foneria deCanons, i en d’altres, de propietat pri-vada, com El Teatre Principal o l’espaide les Tres Xemeneies del Paral·lel.

Gòtic enllà tenim una altra artèriaimportant de la ciutat de Barcelonacom la Via Laietana i entorns, amb di-verses peces d’oportunitat com elsedificis sindicals o Correus. I tambémoltes peces de privilegi, propietatde l’Estat, al llarg de la façana marí-tima. Soc conscient que parlo de pro-jectes de llarg recorregut en el tempsi que les urgències actuals no podenesperar. Però també cal anar treba-llant en paral·lel aquests àmbits perevitar que l’arbre que tenim al davantno ens impedeixi veure la profunditatdel bosc.

Cal treballar en un mateix sentit defutur les urgències i la planificació. Hi hamolts eixos que cal treballar, que en-globen polítiques d’habitatge, urbanísti-ques, de millora en la coordinació delsserveis socials, de salut, de seguretat i,en el moment actual de manera tambémolt prioritària, de dinamització econò-mica i comercial.

Hem de recuperar el pols en la res-tauració i el comerç, alhora que afavo-rim i impulsem una transformació delmodel per fer-lo menys depenent delturisme i apostant per la proximitat,però també per la qualitat. També lespolítiques d’habitatge són imprescin-dibles. L’antiguitat dels habitatges aCiutat Vella obliguen a invertir en re-habilitació i a fer-ho amb criteris d’efi-ciència energètica. Necessitem ladotació de recursos adequada perpoder interlocutar amb els propietarisd’habitatges i locals buits. Perquè aCiutat Vella un habitatge o un local buités una font de problemes, malgrat quehauria de ser part de la solució. En al-gunes ocasions, la solució pot passarper la compra i, en d’altres, per acordsde rehabilitació i cessió temporal.

Com a conclusió: cal un instrumentpotent com ho va ser el Foment de Ciu-tat Vella i cal un pressupost extraordi-nari important. Perquè, si seguim fentel mateix de sempre, ja hem vist queno funciona. Si perdem Ciutat Vella,perdrem la ciutat i no ens ho podempermetre. Encara som a temps, peròcal actuar ràpidament, i tot això noméses pot fer amb lideratge institucional.Malauradament, el govern del districtei de la ciutat no han estat capaços defer-ho fins ara.

Amb la Covid-19, a Ciutat Vellaplou sobre mullat

Jordi CoronasRegidor president del districte de Ciutat Vella i portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona

Imatge de la presentació del ‘Compromís Ciutat Vella’ d’ERC, el 26 de febrer de 2020

| 16

líniaCiutatVella.cat Octubre 2020 Pròxima edició: 23 de novembre