-
Ajuntament i propietaris col·labo-ren en la recuperació de
solarsprivats en desús. Mitjançant lasignatura d'un conveni,
l'Ajunta-ment es fa càrrec temporalmentdels solars per donar-los un
nouús públic. Aquesta innovadora ex-periència, nascuda a Ciutat
Vella iestesa a altres barris, allibera elspropietaris
d'encarregar-se delmanteniment del solar i n’afavo-reix la
recuperació. La iniciativacontribueix, en definitiva, a re-duir la
quantitat d'espais privatsdescontrolats i sense un manteni-ment
adequat. El Districte té lo-calitzats 23 solars buits. N’hi ha10 al
barri del Raval, 7 a La Barce-loneta, 4 a Sant Pere, Santa
Cate-rina i La Ribera i 2 al Gòtic.
Iniciativa pública per recuperarsolars privats sense ús
L’Ajuntament ha tancat730 habitatges d’ús turístic
PERMÍS
Un total de653 habitatges tenenllicència d’ús turístic
QUALITAT
Els pisos han decontribuir a l’ofertaturística de qualitat
CONCENTRACIÓ
A Ciutat Vella hi ha el41% d’habitatges d’ústurístic de la
ciutat
Pàg. 3
ENTREVISTA Pàg. 8
Joan EstradaComissari de “Rambleros”
“La Ramblava generar unmoviment que haquedat perennea la
ciutat”
PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4
Aprovadesdues novesescoles bressol
POLIESPORTIU Pàg. 7
Ciutat Vella fabategar els corsamb un triatlósolidari
SERVEI PÚBLIC Pàg. 7
Matriculació per ales escoles bressol iels cicles formatius
EQUIPAMENTS Pàg. 6
Escola XamfràLa música i el teatreja tenen nou local
Pàg. 5
CIUTAT VELLAB A R R I S D E www.bcn.cat | Abri l 2010
EL RAVAL · EL GÒTIC · LA BARCELONETA · SANT PERE, SANTA CATERINA
I LA RIBERA
SU
PLEM
EN
T
La regidora, Itziar González, i l’alcalde, Jordi Hereu, durant
la presentació del projecte.
1_CIUTAT_VELLA_60.qxp:bcn 24/3/10 17:07 Página 1
-
CIUTAT VELLA
INFANTILS
Divendres 16 d’abrilNovetats de primavera i Sant JordiA les 18 h
a la Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat(c. Comte de Santa
Clara, 8).Activitat dins del cicle “Lletra petita”, del
programa“Què llegim”.
Dimecres 12 de maigBruixes, rials i platgesA les 18 h a la
Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat(c. Comte de Santa Clara,
8).Activitat dins del cicle “Lletra petita”, del programa“Sac de
rondalles”.
ACTIVITATS
Dies 20 i 21 d’abrilÀfrica Viu 2010Dimarts 20, a les 19.30 h i
dimecres 21, a les 19 h. al Centrede Cultura Contemporània de
Barcelona (c. Montalegre, 5).Cicle de lletres i cinema
“Independències africanes, unallarga lluita”.
Dimarts 4 de maigLlums a la costaA les 19 h a la Biblioteca
Francesca Bonnemaison(c. Sant Pere Més Baix, 7).L’escriptor Jaume
Benavente presenta la seva novel·la,guanyadora del premi Ciutat de
Tarragona Pin i Soler.
MÚSICA
Dies 23 i 24 d’abrilNits salvatgesA les 21 h al Centre de
Cultura Contemporània de Barcelo-na (c. Montalegre, 5).Idees,
reflexions, contextos, presències, actes primitiusd’Esther Ferrer,
Oscar Abril Ascaso, Abraham Hurtado,Colectivo 96...
2 Abril 2010
I N FOÚT I Lt L ’AGENDAW
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions
i Publicacions: Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi
Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius
Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.
Director: Enric Casas. Director adjunt: Joan Ariza. Director
editorial: José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel
Frigola.
Redacció: Felicia Esquinas, Daniel Venteo, Pere S. Paredes,
JosepMaria Contel, Joan Anton Font, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní,
David Sabaté, Jordi Miró, Thaís Gutiérrez, Belén Ginart, Alexandra
Rubio
i JaumeCuscó.Coordinació general: JoséMiguel Esteban.Coordinació
de fotografia: Joan Soto i Rafael Escudé.Fotografia:Antoni
Lajusticia, Pepa Álvarez, CristinaDiestro, JosepMaria Contel,
Luis
Clua, Julio Parralo, AriadnaBorràs, VicenteZambrano,
CarolinaGarcia.Disseny: Subirà i Associats.Maquetació
ipreimpressió:AgustínViguera,
CristinaVidal.EdicióWEB:MiquelNavarro.Producció:
Maribel Baños. Impressió:Printer IndustriaGráficaNewco,
SL.Manipulació: Societat Catalana d’Aplicacions pelMarketing i la
Publicitat, SL (SCAMP ).Distribució:M.Àngels Alonso i Serveis de
Correus.
Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció
Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona.Dipòsit legal: B.
29.175-1994.
CIUTAT VELLAB A R C E L O N A
www.bcn.cat/publicacions
[email protected]
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’atenció al ciutadà (OAC)Ramelleres, 17.Telèfon
d’informació 010(0,45 ? IVA inclòs d’establiment de trucada,més0,06
cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)Telèfon del Civisme
900 226 226Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00Ronda Sant
Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre cívic de la Barceloneta93 256 33 20Conreria, 1-9.Centre
cívic Convent 93 310 37 32de Sant AgustíComerç, 36.Centre cívic
Pati Llimona 93 268 47 00Regomir, 3.Centre cívic Drassanes 93 441
22 80Nou de la Rambla, 43.Centre Erasme de Janer 93256 32 00Erasme
de Janer, 8
BIBLIOTEQUES
Biblioteca 93 268 01 07Francesca BonnemaisonSant Pere Més Baix,
7.Biblioteca 93 302 53 48Sant Pau i Santa CreuHospital,
56.Biblioteca 93 225 35 74Barceloneta-La FraternitatComte Santa
Clara, 8-10.Sala de lectura infantilÀngel BaixerasSalvador Aulet,
1.
SERVEIS SOCIALS
Centre serveis socials 93 221 79 45BarcelonetaConreria,
1-9.Centre serveis socials 93 310 39 00Casc AnticPl.de
l’Acadèmia,1.Centre serveis socials Gòtic 93 319 01 64Correu Vell,
5.Centre serveis socials 93 443 17 54Raval SudNou de la Rambla,
45.Centre serveis socials 93 442 54 05Raval NordErasme Janer,
8.Centre de dia materno- 93 441 58 42infantil Casa de la
FontOm,3.
GENT GRAN
Casal de gent gran Mediterrània 93 256 33 00Conreria, 1-9.Casal
de gent Comerç 93 319 63 34Comerç, 52.Casal de gent gran Pati
Llimona 93 319 01 64Correu Vell, 5.Casal Josep Tarradellas 93 441
69 05Pl.Caramelles, 3, baixos.Casal de gent gran Josep Trueta 93
329 86 02Sant Pacià, 9.
ALTRES SERVEIS
Of. d’habitatge i rehabilitació 93 343 56 40Pintor Fortuny,
17-19.Foment Ciutat Vella 93 343 54 55Pintor Fortuny, 17-19.Arxiu
municipal de Districte 93 443 22 65Àngels, s/n.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana Ciutat Vella 93 344 13 00La Rambla,
43.Comissaria Mossos d’EsquadraNou de la Rambla, 76-80.Emergències
Guàrdia Urbana 092Emergències Mossos d’Esquadra 088
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos
Nacional de Policia 091Bombers 080
SALUT
CAP Barceloneta 93 221 37 83Pg.Marítim,25.CAP Casc Antic 93 310
14 21Rec Comtal, 24.CAP Gòtic 93 343 61 40Ptge.de la Pau,1.CAP
Doctor Lluís Sayé 93 301 25 32Torres i Amat, 8.CAP Drassanes 93 329
44 95Av.Drassanes, 17-21.Dispensari Perecamps (24 h) 93 441 06
00Av.Drassanes, 13-15.Hospital del Mar 93 248 30
00Pg.Marítim,25-29.
FARMÀCIES
www.farmaciesdeguardia.com
Dissabte 15 de maig‘Moodanza’A les 21 h al centre cívic
Barceloneta (c. Conreria, 1-9).Claqué amb música en directe a
càrrec de RoxanneButterfly.
EXPOSICIONS
Fins al 24 d’abrilAfar, la grieta etíopeAl centre cívic
Drassanes (c. Nou de la Rambla, 43).Exposició de fotoperiodisme a
càrrec de Diego Gonzá-lez, Sònia Clotet i Vanessa Escuer.
Fins al 30 d’abrilLa transformació del litoralde la
BarcelonetaAl centre cívic Barceloneta (c. Conreria, 1-9).Exposició
fotogràfica des de la Mar Bella fins a l’edificide Vela en el
decurs dels darrers 150 anys.
Fins al 30 d’abrilContraposats “Entre telas”Al centre cívic
Barceloneta (c. Conreria, 1-9).Exposició sobre tela de Maria Marta
Guzzetti i VirginiaZimanás.
Del 6 al 15 de maigHuman BookAl centre cívic Pati Llimona (c.
Regomir, 3).Llibres únics en petites tirades que mostren un
reco-rregut inèdit per pàgines d’autor i contes il·lustrats,reunits
en una exposició col·lectiva.
TEATRE
A partir del 5 de maigElRavalésteatreA les 21 h al centre cívic
Drassanes (c. Nou de la Rambla, 43).Mostra de teatre amb
representacions els dimecres, di-jous i divendres.
L A COMUN I TAT ÉS COSA DE TOT S
En cada comunitat, hi viuenmoltes persones amb
activitatsquotidianes i horaris diferents.S’ha d’anar amb compte
perquèles nostres activitats no ocasio-nin molèsties als altres
veïns.Per respectar i garantir els inte-ressos privats i comuns de
totala comunitat, el diàleg és el mi-
llor camí per trobar solucions ales activitats que puguin
moles-tar els nostres veïns i veïnes. Ésimportant que abans
d’iniciaruna activitat extraordinària,com festes, mudances,
obres...,informem els veïns per mitigarles incomoditats i millorar
laconvivència.
Procura que les tevesactivitats quotidianes nomolestin els veïns
i veïnes
1_CIUTAT_VELLA_60.qxp:bcn 24/3/10 17:07 Página 2
-
CIUTAT VELLA
Daniel Romaní
Barcelona és una ciutatturística de primer or-dre. El seu clima,
la seva ar-quitectura , els esdeveni-ments culturals i esportiusque
s’hi organitzen… en sónun bon reclam. La ciutat repcada any milions
de turistesd’arreu del món, una partsignificativa dels quals
visi-ten Ciutat Vella i s’hi allot-gen. El nombre de turistesque
escullen Barcelona perpassar-hi les vacances –ofins i tot un cap de
setma-na– no para de créixer, i peratendre’ls també va creixent
l’oferta de places d’allotja-ment, especialment hotele-res, però
també d’altres ti-pus, com són els habitatgesd’ús turístic, una
tipologiad’allotjament habitual en lamajor part de ciutats
euro-pees. L’Ajuntament, i de ma-nera molt específica CiutatVella,
vetlla perquè els habi-tatges d’ús turístic no gene-rin molèsties
entre els veïnsi s’adequïn a la normativa.Actualment, un total de
653habitatges de Ciutat Vella te-nen llicència d’ús turístic.Des de
l’entrada en vigor dela mesura de Govern sobre
la regulació de l’ús turísticdels habitatges, l’abril del2008,
el Districte de CiutatVella n’ha fet una inspecciódetallada i fins
avui ha tan-cat 730 habitatges d’ús tu-rístic il·legal. “Volem
mini-mitzar l’impacte d’aquests
apartaments a les escales deveïns”, explica la regidora
delDistricte de Ciutat Vella, It-ziar González. En aquesta lí-nia,
el Districte està treba-l lant en una proposta demobilitat de
llicències, ambl’objectiu de potenciar l’agru-pament d’habitatges
d’ús tu-r íst ic en blocs sencers.Aquesta mobilitat de llicèn-cies,
però, no en significariaun augment. “El que es volés no només
regular, sinóendreçar”, subratlla ItziarGonzález.D’altra banda,
aviat entraràen vigor un decret de la Ge-neralitat de Catalunya
sobre
l’ús turístic dels habitatges.El decret considera habitatged’ús
turístic aquell que se ce-deix per a una estada igual oinferior a
quatre mesos, i es-tableix l’obligació del propie-
tari a desallotjar-ne l’ocu-pant si no compleix lesnormes de
convivència .També determina que el ti-tular de la llicència ha de
serel propietari de l’habitatge.
3Abril 2010
Punt d’informació turística a La Rambla.
Des que va entrar en
funcionament la mesura de
Govern sobre els habitatges
d’ús turístic, s’han tancat
730 apartaments que
operaven sense llicència
L’Ajuntament ha tancat 730habitatges d’ús turístic il·legal
CIUTADANS OPINEN
Fina SolerDependenta
Tinc una amiga queestà en aquesta situa-ció amb uns veïns i
estàfins als nassos delsoroll i les festes queorganitzen cada
dia.
Xavier CorcellasRellotger
Em sembla molt correc-ta la mesura. Està moltbé que ho regulin,
per-què hi ha molt dexivarri a deshora.
Antonio SanjoséComercial
Em sembla molt bé, per-què he sofert molèstiesrelacionades amb
el com-portament d’aquesttipus de veïnat, i havent-hi solucions
legals nos’entén que s’organitzinaixí. El problema és elsoroll i
l’incivisme.
ConcepcióLorenzoJubilada
Fan molt de soroll, emsembla molt bé que elstanquin. Avui
mateix, ales 7 del matí, encaraarrossegaven la festad’ahir a la
nit.
Miquel SaurinaBotiguer
No ho sabia, però simolesten és clar queestà bé que els
tanquin.Potser l’Ajuntamenthauria de donar menyspermisos perquè
aixòno passés, o revisar lallei.
Franco CarraroDependent
Si són ilegales está bienque los cierren, aunquecreo que nuestro
princi-pal problema en elbarrio es la inseguri-dad, y ése no se
aborda.
S ap que l ’ A j u n t amen t h a t a n c a t 7 3 0 h ab i t a t
g e s d ’ ú s t u r í s t i c e n s i t u a c i ó d ’ i l · l e g a
l i t a t ?
Un total de 653habitatges de CiutatVella tenen llicènciad’ús
turístic
ATRACT IU S TUR Í S T I C S I O F ERTA HOTE L ERAADels deu
districtes de Barcelona,el de CiutatVella és el que albergamés
atractius turístics
imés places d’allotjament per als qui ens visiten. I això que la
superfície d’aquest Districte
representa solament el 4,5% del total de Barcelona.En concret, a
Ciutat Vella hi ha el 55%
de l’oferta de pensions, el 41% dels habitatges d’ús turístic i
el 35% dels establiments
hotelers de la ciutat.
1_CIUTAT_VELLA_60.qxp:bcn 24/3/10 17:07 Página 3
-
CIUTAT VELLA4 Abril 2010
PL E DEL D I S T R ICT E
T.Gutiérrez
El Consell Plenari del Dis-tricte de Ciutat Vella vaaprovar per
unanimitat elPla de Millora Urbana de lesfinques situades al
carrerAndrea Dòria números 23 i25-31, que permetrà la cons-trucció
d’una nova escolabressol a la Barceloneta queacollirà totes les
famíliesamb nens i nenes del barri.Al solar, s’hi construirà tam-bé
un edifici d’habitatgesunifamiliars, amb locals co-mercials a la
planta baixa,com també un aparcament.El Plenari també va aprovarla
construcció d’una altra es-cola bressol, en aquest cas alRaval, al
carrer Aurora, 24.La regidora, Itziar González,
va resumir durant el Ple unasèrie d’actuacions que s’hanfet a
les places, carrers i pas-sejos del districte amb lacol·laboració
dels veïns i les
entitats, per tal de millorarels barris de Ciutat Vella.González
va destacar les ac-tuacions que s’han dut a ter-me a les places
Reial, Vila deMadrid, Caramelles o IsidreNonell, entre d’altres,
amb laparticipació activa del veïnat.També va voler recordar
les
petites accions continuadesque s’estan duent a terme ala Rambla
per tal de millorarel passeig, com la substituciódels semàfors, la
millora del’enllumenat, la neteja de xi-clets de les voreres,
lainstal·lació de càmeres de vi-gilància o la substitució desetze
exemplars de plàtan.En la mateixa línia, la regido-ra va fer un
resum de les ac-tuacions que s’han dut a ter-me gràcies al
Programad’Inversions Municipals(PIM) i al Fons Estatal d’In-versió
Local (FEIL) que hanpermès que al llarg del 2009el Districte dugués
a terme63 actuacions per millorarels equipaments dels barris.En el
transcurs del Plenari,es va formalitzar el nomena-ment del nou
consellerd’ERC, Jordi Bordas, que en-tra al Consell en
substituciód’Eduard Tió.
Un moment del Plenari del Districte, el passat 2 de març.
La regidora vades-tacar la col·labora-ció del veïnat a
lesactuacions demillora dels barris
Les noves escoles estaran al carrerAndrea Dòria, a la
Barceloneta, i alcarrer Aurora, 24, al Raval
S’aprova la construcció dedues noves escoles bressol
Ens donen assessorament en vins.
La Vinoteca Voramar ha portat a la Barcelo-neta una àmplia
varietat de vins d’arreudel món. Aquesta és una de les raons de
serd’aquest establiment que el Marc Francès vaobrir fa un parell
d’anys. Una altra raó nomenys important és el repte de donar a
conèi-xer el món del vi a la gent i fer que en gaudei-xin. Els
agrada promocionar sobretot els vinscatalans de totes les
denominacions d’origen,per bé que en tenen d’arreu del món:
espa-nyols, francesos, italians, portuguesos... itambé d’Argentina
i Xile, molt demanats pels
clients d’origen sud-americà. Tenen vins per atots els gustos i
ocasions, per a cada dia o pera celebracions especials. També tenen
gran va-rietat de caves, xampanys i licors. En matèriade vins, per
al Marc és fonamental saber as-sessorar bé el client. Molts li
demanen direc-tament: tinc pensat fer això per sopar, quin vicreus
que hi casarà bé?
Vinoteca VoramarC. LaMaquinista, 14Telèfon: 93 221 19 37
E L TAULE L L
Vins d’arreu delmón a la Barceloneta
Joan Anton Font
Imatge d’un tramvia, a partir de 1954, anunciant unnou producte
de Gallina Blanca, el brou “AVECREM”.
La Gallina Blanca (I)En mig de la Guerra Civil Espanyola, el mes
de maig de1937, es creava a Barcelona la Gallina de Oro, una
empre-sa que pocs mesos després canviava el nom pel de
GallinaBlanca, tot un repte en aquells moments difícils que
viviaBarcelona, on la gent, a banda d’aguantar la guerra,
co-mençava a patir el racionament d’aliments.En aquest context,
l’empresa, des del passeig de Gràcia, po-sava a l’abast dels
afamats ciutadans els “cubitos de caldoGallina Blanca”, uns petits
daus de brou concentrat que, alpreu de 25 cèntims, esdevenien una
autentica revolució al’hora de cuinar, perquè amb poc temps i d’una
manera fà-cil es podia fer una sopa o preparar una tassa de
brou.Vista la importància d’aquest producte, i seguramentpels
moments que es vivien, canviaren el mot “Oro” per“Blanca”,
segurament perquè era menys ostentós i pro-bablement marcat per una
estratègia publicitària que hacontinuat fins al dia d’avui i de la
qual podem donar al-guns exemples del seu inici.A banda de
publicitar el nou nom, va començar a patro-cinar espais a la ràdio.
El diumenge 5 de desembre de1937, a un quart de tres de la tarda,
organitzava el pri-mer concert Caldo Gallina Blanca, amb el tenor
EmiliVendrell, simultàniament per Ràdio Barcelona i RàdioAssociació
de Catalunya, i el diumenge 19, anunciavaun concert sobre la Masia
catalana amb un text literaride Josep Maria Folch i Torres.Aquests
daus de brou foren importants durant la guerra ila llarga
postguerra, ja que gràcies a ells s’alimentarenmol-tes famílies, i
avui dia continuen sent igual de vigents,això sí, adaptats a les
necessitats de les noves generacions.Si té fotografies o documents
del seu barri, en pot ferdonació a l’ArxiuMunicipal del Districte,
93 443 22 65
J. M. ContelÀLBUM HISTÒRIC
1_CIUTAT_VELLA_60.qxp:bcn 24/3/10 17:07 Página 4
-
CIUTAT VELLA 5Abril 2010
NOT ÍC I E SfCiutat Vella celebra Sant JordiLa Rambla esdevé
l’artèria central de Sant Jordi el 23d’abril, amb 170 parades de
venda de llibres i estandsd’entitats. També hi haurà llibres, roses
i activitats a larambla del Raval. Hi haurà altres propostes a
diferentspunts del districte, com ara el carrer Allada Vermell(amb
una proposta de l’Espai Escènic Brossa), la plaçaTraginers
(espectacle infantil) o la plaça Sant Just (pa-rada de llibres
d’artista).
Enmarxa un nou Consell de BarriEl 25 de febrer passat es va
constituir el Consell deBarri de Sant Pere, Santa Caterina i la
Ribera al centrecívic Convent de Sant Agustí. Durant la sessió es
vanomenar com a vicepresident Alfons Solà, al seu tornvicepresident
de la Unió de Botiguers de Sant PereMés Baix. La compatibilitat
entre la vida veïnal, el co-merç de proximitat i el turisme és una
de les qüestionsque abordarà el nou Consell.
Visita al Centre de Serveis Socials del RavalEl Centre de
Serveis Socials del Raval va fer una jorna-da de portes obertes als
veïns i veïnes el 20 demarç.Hi van assistir el tinent d’alcalde
d’Acció Social i Ciuta-dania, Ricard Gomà, i la regidora de Ciutat
Vella, It-ziar González. El nou equipament va estar obert du-rant
elmatí, amb la possibilitat de fer-hi una visitacomentada.
LaMarxing Band del Taller deMúsics vaoferir un espectacle
d’animació.
Itinerari urbanístic per Ciutat VellaDins del projecte “Bcn
enmarxa”, s’ha engegat un iti-nerari gratuït per Ciutat Vella que
visita actuacions ur-banístiques, en curs o acabades de fer, i que
signifi-quen unamillora de la qualitat de vida al districte.
Elcarrer Rec, el Palau Alòs, el Born o el nou PoliesportiuParc de
la Ciutadella formen part de la ruta, que fina-litza a la Sagrera.
Les visites tenen lloc els dissabtes de10 a 14 h, i cal reservar
plaça al telèfon 010. Preu: 0,45euros establiment de trucada (IVA
inclòs) i 0,06 eurosminut (IVA inclòs) tarifat per segons.
Daniel Venteo
Ajuntament i propietariscol·laboren en la recupe-ració ciutadana
de solars sen-se ús. La iniciativa, assajadaen uns solars buits del
portalde Santa Madrona, ara s’es-tén a altres indrets de
CiutatVella, com la cantonada delscarrers Arc del Teatre i del’Est.
La iniciativa, que dónaresposta a les demandes veï-nals per
disposar de més es-pais d’ús ciutadà, permetràhabilitar aquest
espai del Ra-val com a aparcament per amotocicletes i donarà
servei,a més dels veïns del barri, alsusuaris de la veïna
EscolaOficial d’Idiomes.
El projecte és el resultat de lacol·laboració entre els
propie-taris dels solars buits, els
quals d’aquesta manera s’es-talvien el manteniment, i
l’A-juntament, que així obténous espais públics per alconjunt de la
ciutadania. L’al-calde, Jordi Hereu, i la regi-dora del Districte
de CiutatVella, Itziar González, coinci-
deixen a destacar la im-portància de la nova iniciati-va. Segons
l’alcalde Hereu,"novament Ciutat Vella mar-ca pautes en una ciutat
histò-rica com Barcelona. I aquestaidea ja ha començat a aplicar-se
en d’altres barris, com elde Gràcia, també amb unadensa trama
històrica".
Urbanisme preventiuA més de recuperar aquestacantonada del barri
del Raval,el Districte vol aprofitar l’ac-ció per fer una
intervenciómés general a les places queenvolten l’edifici de
l’EscolaOficial d’Idiomes: els Jardinsde les Voltes d’en Cirés i
laplaça Jean Genet. L’objectiués, entre d’altres, aconseguirun
disseny visualment unifi-cat d’aquest entorn. El Dis-tricte també
preveu instal·lar-hi un nou mobiliari pensanten la possibilitat que
els estu-diants que diàriament acu-deixen a l’Escola
d’Idiomespuguin seure o estar-s’hi es-tones curtes abans d’entrar
oa la sortida de les aules.
Renovació de l’arbrat de la RamblaJoan Anton Font
Aprincipi de març es vaprocedir a la renovació imillora dels
arbres de la Ram-bla. La intervenció és una res-posta a les
deficiències i l’en-velliment detectats en elsexemplars
diagnosticats permitjà del programa de controlde l’arbrat viari que
es fa cadaany. L’actuació consisteix enla substitució de 16
exem-plars i la poda dels restants.A la Rambla hi ha 270
arbres:
263 plàtans i 7 braquiquí-tons. Un 77,7% dels arbrespresentava
bon estat o altera-cions poc significatives, un16% requeria
actuacions depoda i un 6,3%, és a dir, 16exemplars, presentava
greusalteracions i calia substituir-los. També es va substituiruna
soca morta amb unanova plantació.El conjunt d’arbres de laRambla té
el seu origen al fi-nal del segle XVIII. Ara ha-
vien arribat al tram final de laseva vida natural i presenta-ven
un important envelli-ment que s’ha accentuat perl’augment de les
condicionsadverses de la ciutat actual,com la contaminació,
elscops, les malures o les podesdràstiques. Encara que
algunsexemplars que cal abatre opodar poden tenir aparent-ment bon
aspecte, presentenalteracions que requereixen laintervenció.
Poda d’un plàtan a la Rambla.
Recentment, dosterrenys del Ravalhan estat cedits, através d’un
protocolde traspàs tempo-ral, a l’Ajuntament,fet que beneficiatant
els propietariscom la ciutat, la qualguanya més espaipúblic
L’alcalde, Jordi Hereu, explica el projecte acompanyat per la
regidora.
El Districte télocalitzats 23 solarsbuits i estudia elsusos
públics per a 9
Els solars privats sense ús esrecuperen com a espais públics
MÉS SOLARS EN ES TUD IAEl Districte té localitzats 23 solars
buits:n’hi ha 10 al barri
del Raval,7 a la Barceloneta,4 a Sant Pere,Santa Caterina
i la Ribera i 2 al Gòtic. D’aquests, se n’estudia els usos
públics per a 9,ambpossibles actuacions als carrers Sant
Martí, Sant Bartomeu,Montalegre, Reina Amàlia, Arc del
Teatre, Sant Pacià i Valldonzella. La regidora del Ciutat
Vella, Itziar González, convida tots aquells propietaris
amb solars buits a participar en el projecte amb la signa-
tura de nous convenis de col·laboració.
1_CIUTAT_VELLA_60.qxp:bcn 24/3/10 17:07 Página 5
-
JordiMiró
Va ser una festa senzilla, però moltcàlida. El motiu era la
inauguració,el 19 de març, del nou local del Centrede música i
escena Xamfrà, una escolaque treballa al Raval amb infants i
jovesd’entre 4 i 20 anys amb l’objectiu de ferde la música i les
arts escèniques unvehicle per transmetre als alumnes els
valors del civisme i la convivència. “AlRaval, la música és la
via d’expressió.Tothom se sent tocat aquí per la músi-ca. En aquest
local, el magnífic projectede l’escola Xamfrà podrà continuar
crei-xent”, va dir la regidora del Districte, It-ziar González,
davant de més d’un cen-tenar de persones, entre alumnes,familiars i
veïns, els quals minuts abans
havien pogut veure amb gran satisfac-ció les noves
instal·lacions d’aquest noulocal al número 9 del carrer de les
Tà-pies. “A l’escola Xamfrà, hi hem cons-truït la casa després que
ja existís”, vaafegir la regidora en referència a la tra-jectòria
d’un escola que va néixer el2005 i que aquest any té 190
alumnesinscrits. El que la fa diferent és l’adapta-ció a la
multiculturalitat del barri en elseu programa de cursos, amb
tallers d’a-cordió, break dance, percussió corporal oteatre
musical. “La música porta pau,fraternitat, justícia, amor. La
multicul-turalitat d’aquest barri és una riquesa,mai una
dificultat. Les diferències sem-pre haurien de ser un motiu
d’enriqui-ment”, va dir Dolors Bonal, una de lesimpulsores
d’aquesta escola a través dela Fundació l’Arc Taller de Música,
fun-dada per ella. De la gestió del projecte,amb un cost de gairebé
400.000 euros,es va encarregar Foment de Ciutat Vellai de la seva
execució, la constructoraTau Icesa.
Més informació:Centre demúsica i escena XamfràC. Tàpies,
9Telèfon: 93 443 91 51www.xamfra.net
Lamúsica i el teatre de l’escolaXamfrà ja tenennou local
EQU IPAMENT S
Alumnes, familiars i veïns van celebrar la inauguració del nou
local de l’escola.
CIUTAT VELLA6 Abril 2010
E L S GRUPS MUN IC I PA L S OP INENO
GRUPS MUNICIPALS
Confiança
PSC. Itziar Gonzalez
La nostra socie-tat s’articula enun sistema de-mocràtic que hade
garantir que la
ciutadania visqui en un estatsocial i de dret. Així,
s’elaborenlleis que regulen la convivèn-cia i és responsabilitat
dels re-presentants polítics garantirque són efectives i es
complei-xen. Els fenòmens globals queincideixen en el nostre dia
adia són sovint de difícil solu-ció i necessiten de la
interaccióentre administracions i coor-dinació policial. Cal
recordar ala ciutadania que, tot i la com-plexitat de moltes de les
pro-blemàtiques de convivènciaque els afecten, han de seguirfent
confiança a les institu-cions, úniques responsablesde garantir els
seus drets.Aquests dies, en l’entorn euro-peu i també en el més
proper,coneixem accions ciutadanesque, adquirint un rol
impropi,volen erigir-se en guardians dela seguretat pròpia, que
nocol·lectiva. Com a regidora delDistricte, els demano que laseva
aportació continuï sentconstructiva.
Nova embranzidaal GòticCiU.MercèHoms
Encara no fa dosmesos que ungrup força im-portant de veïnsi
veïnes i de co-
merciants dels carrers Ample,Avinyó, Mercè, Milans i vol-tants
van decidir posar-se d’a-cord i crear una nova Associa-ció de Veïns
i Comerciants delBarri de la Mercè. El seu objec-tiu: demostrar que
estan vius,que tenen ganes de fer coses ique tenen molts projectes
perals seus carrers i en beneficide tota la ciutat. Una nova
as-sociació sempre és un goig iper molts motius, perquè sig-nifica
que la gent està engres-cada, animada i que se sentresponsable de
la seva petitaporció de territori. Com enaquest cas. Així és com
ente-nem des de Convergència iUnió el colideratge. La políticano ho
pot fer tot i no ho ha defer tot. Per això és importantque les
associacions creixin ies facin grans. Nosaltres, elspolítics, tenim
la responsabili-tat de permetre’ls-ho. Moltasort! Com sempre, podeu
con-tactar amb nosaltres [email protected].
Més atenció a laBoqueria imenysals okupesPPC. Alberto
Villagrasa
Ciutat Vella recla-ma ajudes als co-merciants que pa-tiran
obres
municipals. Des del PP propo-sem bonificar fiscalment als
co-merciants de la Boqueria i en-torns durant les obres delpàrquing
de la pl. Gardunya.Aquestes obres tindran una in-cidència sobre
l’economia delscomerciants i necessiten el su-port de l’Ajuntament.
La sorpre-sa és que només el PP va votar-hi a favor i la resta,
CiU, PSC,ERC i ICV, van votar-hi en con-tra. En canvi, unamoció per
ce-dir un local als okupes delC/Magdalenes va ser aprovadaper CiU i
PSC i només nosaltresens hi vam oposar. El districteha d’estar al
costat dels qui com-pleixen la llei i paguen impostosi no al revés.
Ciutat Vella no esuna excepción a otras peticionesbarcelonesas como
luchar contrala crisis y la delincuencia aumen-tando el número de
policías, laatención a las personas, conmásequipamientos y
servicios socia-les, y una inmigración ordenadaque cumpla la ley y
respete laciudad y el país que les acoge.
Serveis socialsper a tothomICV-EUiA. RicardGomà
Des del governmunicipal estemimpulsant enaquestmandat undels
salts enda-
vantmés importants en l’àmbitde l’atenció social. L’aprovació
deles lleis de serveis socials i la co-neguda com a Llei de la
de-pendència per part de governsd’esquerra a l’Estat i la
Generali-tat ha significat la universalitza-ció del dret d’accés
als serveis so-cials bàsics, pensats a partird’ara per atendre
qualsevol per-sona amb independència del seunivell de renda. Per
donar com-pliment a aquestes novesexigències, estem ampliant
imi-llorant la xarxa de serveis socialsa tota la ciutat, que
passarà de34 a 41 equipaments, i ampliantfins a 550 el nombre de
profes-sionals per tal d’atendre amb lamillor qualitat totes les
personesque ho requereixin. A Ciutat Ve-lla, hi acabemd’inaugurar
el noucentre de serveis socials del Ra-val, en un edifici històric
singu-lar que dóna cabuda a prop de40 professionals de l’educació i
eltreball social. El nostre repte,aprofundir la prevenció i fer
l’a-tenciómés àgil.
Un altre hotelal Raval?ERC. RicardMartínez
El governmunici-pal vol aprovar unpla urbanístic alportal de
SantaMadrona per en-
cabir-hi un hotel. La propostavol que l'edifici sigui compacte
ialt, amb alçades de fins a 34,5m. Es distribueix la zona
edifi-cable i el verd, deixant l'hotel almig del solar, cosa que
porta auna fragmentació del verd urbài a una servitud de pas a
costad'espai públic, que serveix perfer els accessos a l'hotel,
l’entra-da de vehicles, etc.De facto, sig-nifica un ús privatiu de
l'espai.ERC va oferir un pacte a CiutatVella i al Raval per definir
eixosestratègics d'acció a curt i mitjàtermini, que va ser aprovat
iteòricament assumit pel governmunicipal. En ple debat sobre
elturisme a la ciutat (Pla estratè-gic de Turisme) o la voluntat
depacificació de la Rambla, l’únicasolució és fer-hi un hotel?
Persolucionar les diverses pro-blemàtiques que afecten
l'espaipúblic en aquest sector del Ra-val, el model és fer-hi un
hotel?Des d'ERC ens oferim a cercarmés opcions.
El perquè del nomdels carrersS’acaba d’editar una edició
actua-litzada del Diccionari nomenclà-tor, el recull alfabètic del
nom detots els carrers de Barcelona. Elnou nomenclàtor explica el
signi-ficat i l’origen de la denominacióde cada carrer i els canvis
que haexperimentat en diferents èpo-ques. Inclou els darrers canvis
denom i els carrers de nova creació.
Diccionari nomenclàtor de lesvies públiques de BarcelonaAutor:
Jesús Portavella i IsidoroEdita: Ajuntament de BarcelonaPVP: 30
euros
LLIBRES
1_CIUTAT_VELLA_60.qxp:bcn 24/3/10 17:07 Página 6
-
MULT IMÈDI A
TELEVISIÓ
BTV“Connexió Barcelona”De dilluns a divendres, de 17 a 20 h“Info
Barris”. Dilluns a les 14.40 hCanal 39 UHF i Canal 26
TDTwww.btv.catwww.btvnoticies.cat
RÀDIO
Ràdio Ciutat Vella - 100.4 FMPlaça del Padró, s/n. Tel. 93 442
97 01
COM Ràdio – 91.0 FMTravessera de les Corts, 139Tel. 93 508 06
00
PUBLICACIONS
Nova Ciutat VellaRevista editada per la Univ. Ramon Llull.C/
Valldonzella, 23 Tel. 93 253 32 07
La Veu de Ciutat VellaPlaça Narcís Oller, 7-8, 1rTel. 93 416 16
91
El RavalNou de la Rambla, 157, pral. 1aTel. 93 442 22 76
INTERNET
El tercer lloc
Vol ser una eina per als professionalsque teletreballen des de
diferents puntsde la ciutat, de manera que puguin tro-bar espais
amb les condicions idòniesper fer la seva feina. S’hi troben
dadesde les ubicacions de la ciutat amb conne-xió a Internet, com
ara cafeteries, jardinso museus. També permet que els
usuarisafegeixin noves ubicacions i valorin lesque ja hi ha
incloses.www.tercerlloc.cat
De Bàrcino a BCN
Es fa un recorregut per la història de laciutat des dels ibers
fins als nostres dies.A través de 45 capítols, respon a pregun-tes
com “Per què es va construir laBarceloneta?”, “Com va sorgir el
Raval?”o “Què va passar després de l'entrada deles tropes
franquistes a la ciutat?”Elaborat per un equip dirigit per
JaumeSobrequés, i amb textos dels historia-dors Matilde V. Alsina i
Daniel Venteo.www.bcn.cat/historia
wPOL I E SPORT IU
Pere S.Paredes
El 13 de març, va tenir lloc el IITriatló Indoor Solidari
contrales malalties cardiovasculars que,organitzat per Lleure Sport
i elscentres esportius municipals Fron-tó Colom i Can Ricart, va
aconse-guir recollir un total de 2.200 eu-ros.En aquesta segona
edició del Tria-tló Indoor, les tres disciplines clàs-siques de la
modalitat (natació, ci-clisme i atletisme) s’han adaptat afi de
reunir el màxim de partici-pants solidaris i facilitar la
recapta-ció de molts diners per a una bonacausa.La manera com s’ha
recaptat aques-ta quantitat ha estat original, ja queels
organitzadors han donat 1 europer a aquest projecte per
cadaquilòmetre que s’ha nedat o s’hacorregut a peu o amb bicicleta.
Totsels atletes van recórrer un total de1.800 quilòmetres.Dues
tandes de cinquanta partici-
pants van fer les proves de natació(30 minuts) i ciclisme (45
minutsamb bicicletes estàtiques d’aeròbic-spinning) a les
instal·lacions de po-liesportiu Can Ricart. Després vansortir a
córrer 300 metres per dife-rents indrets del parc Sant Pau delCamp.
La primera edició del triatló,celebrada l’any passat amb
unatrentena de participants, va tenirl’ONG Metges Sense Fronteres
coma destinatari de la recaptació. Els2.200 euros aconseguits
aquest anyes destinaran a finançar un projectede l’Hospital Clínic
de Barcelona,
pioner en tot el món d’investigacióde readaptació a l’activitat
física depersones que han patit una cardio-patia.Marc Ruiz va ser
un dels partici-pants en aquesta acció solidària. De29 anys, es va
desplaçar expressa-ment des de Lloret de Mar, en com-panyia
d’altres companys amb elsquals s’entrena en aquesta modali-tat de
tres esports. “Nosaltres pre-nem part en nombrosos
triatlons”,explica Ruiz, “i esperem que els me-tres que hem
aconseguit siguin d’u-na gran ajuda a altres persones”.
La segona edició delTriatló Indoor Solidari,dedicat a les
malaltiescardiovasculars, harecaptat 2.200 euros
Cent atletes van prendre part en les proves de natació, ciclisme
i atletisme.
Ciutat Vella fa bategar els corsgràcies a un triatló
solidari
CIUTAT VELLA 7Abril 2010
DanielVenteoA principi del proper mes demaigcomençarà la nova
campanya dematriculació per a les escoles bres-sol i els cicles
formatius. El períodede presentació de sol·licituds per ales
escoles bressol té lloc entre elsdies 3 i 14, tots dos inclosos.
Lasol·licitud s'ha de presentar a l'es-cola demanada en primer
lloc, aexcepció dels centres de nova crea-ció com ara JardinsMàlaga
(deno-minació provisional) (Sants-Mont-juïc), La Puput
(Sarrià-SantGervasi), El Gat Negre (Gràcia),Icària (Sant Andreu),
El Clot de laMel (SantMartí), El Gronxador(SantMartí) i Harmonia
(Horta-
Guinardó), a més dels que es posenun altre cop en funcionament
comBarrufets (Eixample) i Pla de For-nells (Nou Barris). Cal
presentaraquestes sol·licituds a l'Institut d'E-ducació (pl.
Espanya, 5), al Consor-ci d'Educació (pl. Urquinaona, 6) obé a
qualsevol Oficina d'Atenció alCiutadà (OAC) dels districtes.Cal
recordar que, per ser admès auna llar d'infants pública o en
unaescola bressol municipal, l'infantha de tenir, com amínim,
setzesetmanes el proper 1 de setembre,és a dir, els infants nascuts
fins al12 demaig (incloent-hi el dia 12).La publicació de les
relacions desol·licituds amb els seus correspo-
nents barems es farà els dies 28 i31 demaig i 1 de juny. Les
rela-cions d'alumnat admès es publica-ran l'11 de juny.
Posteriorment,entre els dies 14 i 18, tots dos in-closos, es farà
la matrícula.
Cicles formatiusEl període de preinscripció de ci-cles formatius
de graumitjà té llocentre els dies 10 i 21, mentre queper als
cicles de grau superior ésdel 25 demaig al 4 de juny. La
ma-triculació dels estudiants es farà del'1 al 7 de juliol. Els
cicles forma-tius són una opció formativa quedóna resposta no només
als jovesque acaben ESO i Batxillerat, sinóa les persones que no
tenen feina ique poden trobar en la formacióprofessional una opció
de requali-ficació i una nova oportunitat pro-fessional.
Matriculació per a les escolesbressol i els cicles formatius
S ERVE I PÚBL IC
1_CIUTAT_VELLA_60.qxp:bcn 24/3/10 17:07 Página 7
-
CIUTAT VELLA8 Abril 2010
Comva sorgir “Rambleros”?D’una conversa amb l’Ajuntament.
AMadrid s’havia recuperat “La Movida” ia Barcelona manteníem en
l’oblit tot unmoviment social i cultural de la ciutatque es va
viure gairebé durant una dè-cada a l’entorn de la Rambla.Va ser
important?Molt, perquè va generar un movimentcultural i social que
ha quedat perennea la ciutat pel que fa a tolerància, lliber-tat.
Mostra una ciutat oberta i modernai, sobretot, avançada quant a
lluita pelsdrets. Anys després tingué el seu ressòentre altres
manifestacions, com l’orga-nitzada contra la guerra de l’Iraq, que
vaser la més gran del món, i això en granpart es deu a aquella
ageneració delsRambleros.Quin és el període d’aquesta èpo-ca?Jo la
situaria entre l’agonia de Franco iles arribades de la sida i d’un
governconservador de dretes.I aquesta recuperació com ha
anat?Han estat un conjunt de 75 activitatsdurant 28 dies, en una
carpa al final dela Rambla, que ha aplegat actuacions di-verses,
taules rodones, projeccions decinema i diferentsmostres.Per què una
carpa?Perquè els espais originals no existeixeni la millor manera
de visualitzar aquestesdeveniment era a partir d’una carpaal mig de
la Rambla.Quins eren aquests espais?Els més emblemàtics en música,
el Ze-leste, i en teatre, la Cúpula Venus i elSaló Diana, amb la
peculiaritat que lacúpula és la que més anys hi va estar.En aquest
espai van debutar LolesLeón, Rubianes, Christa Lem, Pav-lovsky...
amb espectacles que donen elsalt del cabaret tradicional a
l’alternatiu.I, a més amés, els dos espais configurendues maneres
diferents de veure lahistòria d’aquells moments.Com?La Cúpula Venus
era un espai en el qualsent alternatius van fer les coses bé:
vanarribar a un acord amb els propietarisde Billars Monforte, els
quals van fer-los passar com una secció cultural; encanvi, els que
van gestionar el Saló Dia-
na van ser els primers okupes, o siguiels anarquistes que van
okupar el cine-maDiana i el convertiren en teatre.Quins “rambleros”
han passat perla carpa?Des d’espectacles originals de l’èpocacom La
Peixatera, de la Xus Estruch, laLegionària, de Ramon Rivero,
concertsamb Sisa, Pau Riba i Oriol Tramvia,més un grapat
d’actuacions en 28 dies,amb 13 taules rodones, 4 exposicions i
un cicle de cinema d’aquells anys amb lacol·laboració de la
Filmoteca de Catalu-nya i l’SGAE a Catalunya i que es vaobrir amb
Noche de vino tinto, de JoséMaría Nunes. També s’ha
projectatManderley, de Jesús Garay, o La oscurahistoria de la prima
Montse, de Jordi Ca-dena, i 3 x 4, de Manel Iborra, que és
lapel·lícula “ramblera” per excel·lència.
I Rebels amb causa?Ha estat l’espectacle teatral central.
Perrecrear aquest moment, Joan Ollé hamuntat Rebels amb causa, amb
textos dediferents autors que podien parlar de lahistòria, i la va
pensar com un judici al’època. Amb Montserrat Carulla com
ajutgessa, amb música a la guitarra deToti Soler i la Sílvia Pérez
Cruz, un delsvalors emergents més importants enaquestsmoments.Han
trobat a faltar els qui ja no hisón?Molta gent s’ha quedat pel
camí, l’Oca-ña, l’Ovidi, el Pepe Rubianes, la ChristaLem, etc.
Encara que no hi han estat fí-sicament, també han estat amb
nosal-tres, tot i que he de destacar que aixòno ha estat una
operació de nostàlgia,perquè també hem apostat pels
valorsemergents, els nous “rambleros”.Quina valoració en fa, de tot
això?Molt positiva, perquè tant els visitantscom l’equip i els
artistes han quedat en-cantats amb aquest espai, encara quehagi
estat transitori. L’hem convertit entota una referència i penso que
per a laRambla hi haurà un abans i un desprésde la carpa o cúpula,
com molts ja l’hanbatejat.
ENTR EV I S TA Joan Estrada, comissari de “Rambleros”
Joan Estrada a la carpa o cúpula de “Rambleros”.
Entre l’1 i el 28 demarç s’ha celebrat a la Rambla
la primera edició de“Rambleros”,un conjunt
d’activitats que ha permès recuperar una part
de la memòria social i cultural de la ciutat. Joan
Estrada n’ha estat el comissari
“Han estat un conjuntde 75 activitats durant28 dies en una
carpaal final de la Rambla”
“La Rambla va generarunmoviment queha quedat perennea la
ciutat”
Josep MariaContel
1_CIUTAT_VELLA_60.qxp:bcn 24/3/10 17:07 Página 8
